Operació món: Biologia i Geologia 3º ESO (demo) by Grupo Anaya, S.A.

DEMO

INCLOU

ÈN

PROJECTE DIGITAL C IA 1 2 ME

Ill

Ba lear

ESO

BIOLOGIA I GEOLOGIA S. Clemente, A. Domínguez, A. B. Ruiz

ió

c ra

n ó O m pe

Índex Els sabers bàsics del curs

El mètode científic ........................................................... 10 1. 2. 3. 4.

El mètode científic La investigació al laboratori La investigació a la naturalesa Recerca d’informació

Superxefs ............................................................................................ 28

1 L’organizació de l’ésser humà .. .............................................................. 30 • 1. 2. 3. 4. 5.

Ada Jonath. Curiosa per naturalesa Els nivells d’organització La cèl·lula humana La diferenciació cel·lular Els teixit humans Òrgans, aparells i sistemes

Fes feina amb el que has après

2 La nutrició i l’alimentació • 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

......................

Louis Pasteur. Un químic entre bacteris La nutrició en l’ésser humà Els nutrients L’aportació d’energia L’alimentació Les recomanacions dietètiques Alimentació i sostenibilitat La dieta i la salut

Fes feina amb el que has après

3 Apararells per a la la funció de nutrició ................................................... 64 • 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Lucy Wills. Una guerrera contra l’anèmia L’aparell digestiu La digestió L’aparell respiratori L’aparell circulatori La circulació sanguínia El sistema limfàtic i el medi intern L’aparell excretor La salut i la funció de nutrició

Fes feina amb el que has après

Dossier d’aprenentatge ............................................................... 86

És una emergència! ....................................................................... 88

Viure en un volcà .......................................................................... 162

4 La funció de relació

7 La Terra canviant

• 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

.. ..........................................

Rita Levi-Montalcini. La dama de la neurona La relació en l’ésser humà La percepció: els sentits La percepció i la salut La coordinació nerviosa La salut del sistema nerviós La coordinació endocrina La salut del sistema endocrí Les drogues i la drogoaddicció L’execució de la resposta. L’aparell locomotor L’execució de la resposta i la salut

164

..................................................

• Alfred Wgener. Un explorador a la deriva 1. La superfície terrestre i els canvis 2. L’energia interna de la Terra i els processos endògens 3. El magmatisme i els volcans 4. Les forces tectòniques 5. Els riscs geològics Fes feina amb el que has après

8 El modelat del relleu

Fes feina amb el que has après

5 A parells per a la funció de reproducció ...................................... 122 • Marie-Anne Victorie Gillain Boivin. Una ginecòloga sàvia. 1. La reproducció humana 2. Els aparells reproductors 3. Els gàmetes humans 4. Els cicles de l’ovari i de l’úter 5. La fecundació, l’embaràs i el part 6. Salut i planificació reproductiva 7. Els primers auxilis

• 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

. . ........................................

178

Marjorie Sweeting. La gran exploradora del karst El modelat del relleu Els processos geològics exògens El modelat de les aigües de torrentera: els El modelat dels rius El modelat de les aigües subterrànies El modelat glacial El modelat del vent El modelat de la mar Els éssers vius modelen el relleu

Fes feina amb el que has après

Explorem patrimoni geològic . . ................................................................................................

Fes feina amb el que has après

200

Dossier d’aprenentatge ............................................................ 204

6 Vida sana • 1. 2. 3. 4. 5. 6.

...................................................................................

140

James McCune Smith. L´esperança d´un poble La salut i la malaltia Els tipus de malalties La transmissió de les malalties infeccioses El sistema immunitari Prevenció i curació de malalties infeccioses Els trasplantaments i la donació

Fes feina amb el que has après

Dossier d’aprenentatge ............................................................. 160

2 La nutrició i l’alimentació LOUIS PASTEUR. Un químic entre bacteris El meu nou és Louis Pasteur, vaig néixer l’any 1822 a la ciutat francesa de Dôle i com a estudiant vaig ser un desastre en ciències. Irònicament, avui som un dels científics més coneguts de la història. Quan era petit destacava en pintura, de manera que els meus mestres em varen guiar en aquesta direcció. Vaig créixer amb el desig de convertir-me en professor d’art, però mon pare, poc convençut, em va obligar a estudiar també altres matèries. En 1842 vaig obtenir el títol de Matemàtiques a la universitat de Dijon amb notes mediocres en Física i Química. Em va costar bastant, però el 1847 vaig aconseguir doctorar-me precisament en Física i Química.

Fins aleshores es creia que alguns materials inerts, com el brou o el fang, es podien transformar en éssers vius senzills, com ara mosques o cucs. Vaig tenir la idea de deixar a l’aire un matràs amb brou de carn i vaig posar filtres perquè cap ésser viu pogués ficar-s’hi. Com esperava, en aquestes condicions no es varen formar mosques ni cap altre ésser.

A partir d’aleshores em vaig guanyar la vida com a professor de Física al Liceu de Dijon i després com a professor de Química a la Universitat d’Estrasburg. Per fi podia investigar algunes de les incògnites que em plantejava. I no hi ha dubte que vaig obtenir resultats!

Fruit de la meva feina incansable va ser també la teoria germinal de les malalties infeccioses. Establia que les malalties infeccioses estan causades per paràsits microscòpics i que són aquests gèrmens els que es transmeten entre éssers vius i provoquen els contagis. Per a combatre’ls, vaig plantejar un mètode que duu el meu nom, la pasteurització. Consistia a encalentir les begudes abans de consumir-les per matar els microorganismes que poguessin contenir. També vaig pensar que es podien usar gèrmens debilitats per provocar que una persona s’immunitzàs contra una malaltia, fet que em va permetre desenvolupar vacunes contra el còlera i la ràbia.

El 1864 vaig demostrar d’una vegada per sempre que els éssers vius no es poden formar espontàniament.

No és per presumir, però no està gens malament per a un estudiant mediocre, no ho creus?

Què descobriràs? En aquesta unitat • Louis Pasteur. Un químic entre bacteris 1. La nutrició en l’ésser humà 2. Els nutrients 3. L’aportació d’energia 4. L’alimentació 5. Les recomanacions dietètiques 6. Alimentació i sostenibilitat 7. La dieta i la salut • Fes feina amb el que has après.

A anayaeducacion.es Per motivar • Vídeo: Abans de començar • Coneix més coses de... Louis Pasteur Per detectar idees prèvies • Presentació: Què necessites saber Per exposar • Presentació: Les vitamines; On pot haver-hi contaminants alimentaris; L’etiqueta dels aliments. • Infografia: Rodes, piràmides i rombes

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE ELABORAM UN NUTRISCORE PROPI 3.1 En aquesta fase analitzareu els aliments que duis a classe. En primer lloc, recolliu les dades nutricionals d’aquests aliments. 3.2 Analitzau-ne les etiquetes i anotau si creis que aquest menjar és sa o no ho és. 3.3 Amb les dades recollides, elaborau un Nutriscore propi. Investigau què és i per a què serveix aquest instrument. 3.4 Valorau els vostres aliments amb el Nutriscore i feis una infografia per explicar la situació actual al vostre centre. SUPERXEFS: DISSENYANT UNA DIETA SALUDABLE 4.1 Dissenyareu dietes saludables per a l’esplai. En primer lloc, feis una llista amb els criteris que determinen què és una dieta saludable. 4.2 Seleccionau aliments saludables que es puguin dur al centre. 4.3 Dissenyau cinc menjars saludables per a l’esplai usant els aliments que heu triat. 4.4 Valorau els vostres menjars saludables i comprovau si compleixen amb tots els criteris de la llista que heu confeccionat. Feis les modificacions necessàries perquè els compleixin.

Per exercitar • Activitats interactives: Aprèn jugant Posa’t a prova • Taller de ciències: Valora si una dieta és equilibrada I a més a més, tota la documentació necessària per aplicar les claus del projecte

+ orientacions a anayaeducacion.es

La nutrició en l’ésser humà

1.1 La funció de nutrició Les cèl·lules del nostre organisme no tenen capacitat per aconseguir nutrients per si mateixes i depenen d’òrgans, aparells i sistemes que els hi proporcionin. Els òrgans especialitzats en la nutrició duen a terme els processos següents:

La nutrició és el conjunt de processos que permet a l’ésser humà obtenir la matèria i l’energia necessàries per construir i mantenir les seves estructures i realitzar les seves activitats.

- L’obtenció de nutrients, a partir dels aliments, i d’oxigen, a partir de l’aire.

- El transport dels nutrients i l’oxigen a les cèl·lules.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

- La respiració cel·lular, que té lloc als mitocondris de les cèl·lules.

1 Què és la nutrició? 2 Quins aparells són necessaris per-

- L’eliminació dels rebuigs cel·lulars i del diòxid de carboni, que s’han de transportar des de les cèl·lules fins als òrgans encarregats d’expulsar-los a l’exterior.

què els nutrients i l’oxigen arribin a les cèl·lules?

3 Quins aparells estan implicats en l’eliminació dels productes de rebuig i del diòxid de carboni? D’on procedeixen aquestes substàncies?

1.2 Els aparells per a la nutrició La funció de nutrició, la duen a terme, de forma coordinada, els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor, i el sistema limfàtic.

Digestiu

Respiratori

L’aparell digestiu s’encarrega de transformar els aliments en substàncies més simples, els nutrients, i que aquests passin a la sang. Ho fa per mitjà dels processos de digestió i absorció.

L’aparell respiratori s’encarrega de l’intercanvi de gasos. Pren l’oxigen de l’aire, que passa a la sang, i n’elimina el diòxid de carboni, que s’expulsa a l’exterior.

Limfàtic Circulatori L’aparell circulatori, per mitjà de la sang, s’encarrega del transport dels nutrients i de l’oxigen fins a les cèl·lules, en retira els rebuigs i els duu fins als òrgans excretors.

El sistema limfàtic col·labora amb l’aparell circulatori en el transport de substàncies.

Excretor L’aparell excretor s’encarrega d’eliminar de la sang els productes de rebuig de l’activitat cel·lular i d’expulsar-los al medi exterior. El formen els òrgans excretors.

L’ésser humà té nutrició heteròtrofa; és a dir, pren matèria orgànica, en forma d’aliments, per obtenir-ne els nutrients necessaris per a la seva supervivència.

Els nutrients

Els nutrients són composts que formen part dels aliments i són necessaris per al funcionament correcte del nostre organisme, que els obté per mitjà del procés de la digestió.

Classifica nutrients DIFERENTS FORMES DE CLASSIFICAR ELS NUTRIENTS Segons la funció Nutrients amb funció reguladora

Nutrients amb funció energètica Nutrients amb funció plàstica

2.1 Tipus de nutrients segons la funció

Segons la quantitat que necessitam ingerir Macronutrients

- Nutrients amb funció estructural o plàstica. AlMicronutrients

Segons la composició

Hidrats de carboni

Aigua Minerals

Proteïnes

Fibra Vitamines

Els nutrients es poden classificar de formes diferents; per exemple, segons la funció que realitzen, segons la quantitat que es necessita ingerir dels aliments o segons la composició química.

Lípids

Observa l’organitzador visual i llegeix el text sobre les diferents formes de classificar els nutrients per completar la taula següent al teu quadern.

guns nutrients com les proteïnes, alguns lípids, el calci o l’aigua subministren a l’organisme materials per a la formació i la renovació de les estructures i teixits de l’organisme.

- Nutrients amb funció energètica. Els hidrats de carboni i els lípids són els principals nutrients que aporten al nostre organisme l’energia necessària per al manteniment de les funcions vitals. Encara que les proteïnes també poden aportar energia, exerceixen una funció principalment estructural.

- Nutrients amb funció reguladora. La duen a terme els nutrients que regulen els processos metabòlics del nostre organisme. Són, sobretot, les vitamines i els minerals, però també l’aigua i la fibra exerceixen aquesta funció en l’organisme.

Proteïnes

Funció estructural i, ocasionalment, energètica

Macronutrients

Lípids

Aigua

Vitamines

la quantitat que es necessita ingerir

Minerals

- Micronutrients. Són aquells que l’organisme ne-

Hidrats de carboni

Fibra

2.2 Tipus de nutrients segons

cessita en quantitats molt reduïdes. Els nutrients d’aquest tipus són les vitamines i els minerals.

- Macronutrients. Són els nutrients que l’organisme necessita en quantitats més grans. Són les proteïnes, els lípids, els hidrats de carboni i l’aigua.

2 Els nutrients

2.3 Tipus de nutrients segons la composició Nutrients inorgànics Els nutrients essencials són aquells que el nostre organisme no pot sintetitzar en quantitat suficient, però són imprescindibles per al creixement i el desenvolupament de cada persona. Per això, s’han d’obtenir dels aliments que prenem.

- L’aigua és el principal component de l’ésser humà; forma entre el 55 i el 70 % del pes corporal. És un nutrient essencial, per la qual cosa és necessari ingerir-la o directament o a través dels aliments. Les funcions que té són molt diverses: actua com a dissolvent dels nutrients, fet que permet transportar substàncies i facilita les reaccions químiques a les cèl·lules, compleix funcions estructurals, manté la temperatura corporal, etc.

- Els minerals. Destaquen per la importància que tenen: calci, fòsfor, ferro, iode, fluor, sodi, clor, potassi, sofre, magnesi, manganès, coure, cobalt, zinc, crom, molibdè i seleni. Tenen funció reguladora; per exemple, el calci, en la contracció muscular, o el ferro, en el transport d’oxigen a les cèl·lules; i funció estructural; per exemple, el fòsfor i el calci, en els ossos.

Nutrients orgànics

- Els glúcids o hidrats de carboni. La principal funció que tenen és proporcionar energia. Els més senzills són els sucres, com la glucosa, la fructosa i la sacarosa. Els més complexos, també anomenats polisacàrids, estan formats per diversos centenars de sucres senzills units en cadenes llargues que poden ramificar-se. Entre aquests s’han de destacar els anomenats polisacàrids digeribles, com el midó digerible i el glucogen, i els polisacàrids no digeribles, que només es poden utilitzar en part i constitueixen el que es denomina fibra alimentària; per exemple, el midó no digerible, les cel·luloses, les hemicel·luloses i les pectines.

- La fibra alimentària. Encara que tradicionalment s’ha inclòs la fibra COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Elabora una taula en què relaciones els nutrients amb les seves funcions respectives.

Consulta el recurs «Les vitamines» en el banc de recursos a anayaeducacion.es i respon: a) Quina diferència hi ha entre les vitamines hidrosolubles i les liposolubles? b) Explica quines funcions exerceixen la vitamina C i la vitamina A.

Full giratori. Feis una llista amb les biomolècules que componen l’organisme, i una altra amb els nutrients. Comparau ambdues llistes i debateu a classe si el que observau es relaciona amb la famosa frase «Som el que menjam».

dins del grup dels hidrats de carboni (el 90 % dels composts que formen la fibra són polisacàrids), altres composts que és consideren fibra, com la lignina, no tenen aquesta estructura química. La fibra exerceix un paper essencial en la regulació de les funcions digestives, fonamentalment regula el trànsit intestinal i l’absorció de nutrients.

- Els lípids. Tenen composicions químiques molt diferents i compleixen funcions diverses. Per exemple, els greixos proporcionen energia; el colesterol o els fosfolípids formen part de les membranes cel·lulars; uns altres lípids tenen funció reguladora, com els que componen les hormones sexuals.

- Les proteïnes. Són macromolècules formades per la unió de molècules senzilles anomenades aminoàcids. Tenen una funció estructural, ja que constitueixen el segon component més abundant del cos. També tenen funció reguladora, com els enzims, que acceleren les reaccions químiques; funció defensiva, com els anticossos; funció transportadora, com l’hemoglobina.

- Les vitamines. Són substàncies de composició molt variada i, encara que es requereixen en quantitats molt petites, són essencials per al funcionament correcte de l’organisme. Es divideixen en hidrosolubles (vitamina C i vitamines del grup B) i liposolubles (A, D, E i K).

2.4 Les fonts alimentàries dels nutrients

Les fonts alimentàries dels nutrients són aquells aliments que contenen més quantitat del nutrient en qüestió en comparació amb altres. Així, un exemple de font rica en hidrats de carboni són les patates; de lípids, l’oli d’oliva; de proteïnes, el peix i la carn; de vitamines, les fruites i les verdures (vegeu la taula de baix). A més a més dels nutrients, els aliments contenen una sèrie de substàncies no nutritives, els anomenats no nutrients. Com es veurà més endavant, algunes d’aquestes substàncies, de vegades, poden resultar perjudicials per al nostre organisme.

Fonts alimentàries Aigua

Minerals

Aigua i altres begudes, i formant part d’aliments com fruites, verdures, peix, etc. Presents en gairebé tots els aliments en major o menor quantitat. Per exemple, el ferro, en fetge, carn, peix, llegums, fruita seca oleaginosa i verdura; el iode, a la sal iodada, peix, marisc, algues i vegetals, etc.

Glúcids

En fruites, mel, sucs, conserves, sucre de taula, cereals, llegums, patates i tubèrculs.

Lípids

Greixos saturats: a la mantega, la margarina, els productes de pastisseria, les galetes, les vísceres, la carn vermella, els ous i el marisc. Greixos insaturats: en els olis d’oliva, girasol, dacsa, soja i llavors de raïm.

Proteïnes

Vitamines

Fibra

Proteïnes d’origen animal: en la carn, peix, ous, vísceres, llet i derivats. Proteïnes d’origen vegetal: en llegums, soja i fruita seca. Hidrosolubles: en carn, peix, fetge, ous, llet, fruita seca, cereals, llegums i rent. Liposolubles: en carn, fetge, llet, rovell d’ou, cacauet, coco, olis vegetals, salmó, sardina, bacallà bledes, crucíferes (com la col i la coliflor), etc. Sobretot en aliments vegetals com verdures i hortalisses, fruites, llegums, cereals i derivats, i fruita seca.

Analitza aliments Observa la composició en macronutrients dels aliments següents expressada per cada 100 g de part comestible. Poma Aigua: 85,7 g Proteïnes: 0,3 g Lípids: 0 g Glúcids: 12 g Fibra: 2 g

Carn semimagra Aigua: 62,3 g Proteïnes: 21 g Lípids: 16,7 g Glúcids: 0 g Fibra: 0 g

Mescla de fruita seca Aigua: 4,6 g Proteïnes: 22,9 g Lípids: 54,1 g Glúcids: 7,9 g Fibra: 7,5 g

Plàtan Aigua: 75,1 g Proteïnes: 1,2 g Lípids: 0,3 g Glúcids: 20 g Fibra: 3,4 g

Iogurt Aigua: 87,9 g Proteïnes: 3,7 g Lípids: 2,7 g Glúcids: 4,4 g Fibra: 0 g

Bledes Aigua: 87,5 g Proteïnes: 2 g Lípids: 0,4 g Glúcids: 4,5 g Fibra: 5,6 g

a) Ordena els aliments d’aquesta activitat de major a menor aportació dels macronutrients següents: d’aigua, de proteïnes, de lípids, de glúcids i de fibra. b)

Abans pensava..., ara pens… Digues si t’han sor-

près o no coneixies algunes de les dades sobre la composició dels aliments d’aquesta activitat aplicant aquesta tècnica de pensament. Per conèixer com fer-ho, consulta la informació disponible en el banc de recursos d’anayaeducacion.es. c) Cerca informació sobre la composició d’alguns dels aliments que has pres avui per berenar i per dinar i ordena’ls de la mateixa manera que a l’apartat a) d’aquesta activitat.

L’aportació d’energia

Com ja s’ha comentat, alguns nutrients procedents dels aliments s’utilitzen com a font d’energia. La cèl·lula usa l’energia obtenguda dels nutrients per realitzar diverses activitats cel·lulars, com, per exemple, transportar certes substàncies a través de la membrana, fabricar components cel·lulars, efectuar moviments, etc.

El valor energètic d’un aliment és proporcional a la quantitat d’energia que poden aportar els nutrients que conté en cremar-se en presència d’oxigen; és a dir, durant la respiració cel·lular.

3.1 La respiració cel·lular L’obtenció d’energia té lloc a l’interior de les cèl·lules, a través de la respiració cel·lular, un procés que té lloc als mitocondris i que requereix oxigen. La respiració cel·lular comprèn les etapes següents:

- Els nutrients orgànics, fonamentalment la glucosa, procedents de la digestió dels aliments, arriben a les cèl·lules.

- Una vegada en aquestes, la glucosa entra al mitocondri, juntament amb l’oxigen (O2) captat de l’aire, a través dels pulmons.

- Al mitocondri, el O2 es combina amb la molècula de glucosa, que es romp i allibera l’energia emmagatzemada en els seus enllaços químics.

- La molècula de glucosa es transforma en aigua (H2O), que queda a l’interior cel·lular, i diòxid de carboni (CO2), un rebuig que s’expulsa fora de la cèl·lula. De forma senzilla, la respiració cel·lular es pot esquematitzar així:

La respiració cel·lular al mitocondri

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

Nutrients orgànics (glucosa) procedents de la digestió dels aliments

O2 (procedent de la respiració pulmonar)

1 En quin lloc de la cèl·lula té lloc l’obtenció d’energia?

2 Explica pas a pas la respiració cel· lular.

3 Per a què utilitza la cèl·lula l’energia que obté dels nutrients?

Cerca informació per definir metabolisme, catabolisme i anabolisme. Quin tipus de procés metabòlic és la respiració cel·lular?

H2O CO2

Energia

3.2 El contingut energètic dels aliments Encara que la major part de l’energia que s’obté procedeix dels glúcids, les cèl·lules poden també obtenir energia a partir dels lípids, i fins i tot de les proteïnes. La cèl·lula utilitza els lípids per obtenir energia només en absència de glucosa; les proteïnes només s’utilitzaran per a aquest fi en absència de glúcids i lípids. Quan aquests nutrients, procedents dels aliments, arriben a les cèl·lules, alliberen l’energia que contenen.

La quantitat d’energia alliberada pels aliments es mesura en quilocalories o en quilojoules. Una caloria és la quantitat d’energia que s’ha de subministrar a 1 gram d’aigua per elevar la seva temperatura 1 °C. Així, cada gram de glúcids o de proteïnes aporta unes 4 quilocalories, enfront de les 9 quilocalories que aporta un gram de lípids. No tots els nutrients aporten energia; així, per exemple, els micronutrients (vitamines i minerals), l’aigua i la fibra no aporten energia. Quilocaloria i caloria

Quilojoule i joule

1 kcal = 1 000 cal

1 kjoule = 1 000 joules Equivalències

1 cal = 4 ,186 joules

1 joule = 0,24 cal

3.3 Els requeriments energètics Les nostres necessitats energètiques diàries depenen de la constitució, del sexe, de l’edat i de l’activitat física. Hem de prendre l’energia necessària per cobrir les nostres necessitats sense excedir-nos, fet que podria conduir al sobrepès. La nostra despesa energètica total és la suma de l’energia que gastam en:

- El metabolisme basal o taxa de metabolisme basal (TMB), que és la quantitat mínima d’energia necessària per realitzar les funcions de l’organisme en repòs; manté, per exemple, la temperatura corporal, l’activitat cerebral, el ritme respiratori o el batec cardíac, en absència d’activitat física. El valor del metabolisme basal varia amb la talla, el pes, el sexe i l’edat de la persona. També experimenta canvis durant l’embaràs i la lactància.

- L’activitat física que feim diàriament. Així, les persones que duen una vida sedentària gasten menys energia que les que exerceixen una activitat física intensa. A més a més, segons l’activitat física, es gasta més energia o menys; per exemple, caminar a pas ràpid consumeix unes 300 kcal/h i córrer, unes 650 kcal/h.

- La digestió i l’absorció de nutrients també té un requeriment energètic que no està contemplat dins de la TMB.

Càlcul de les necessitats calòriques diàries El metabolisme basal diari (TMB) es pot calcular de forma aproximada de la manera següent per mitjà de les equacions de Harris-Benedict: Homes TMB = (10 x massa en kg) + (6,25 × × alçada en cm) – (5 × edat en anys) + 5 Dones TMB = (10 x massa en kg) + (6,25 × × alçada en cm) – (5 × edat en anys) – 161 Al resultat obtengut s’afegeix un factor de correcció per tenir en compte l’activitat física realitzada: – Si es duu una vida sedentària: Calories diàries necessàries = TMB x 1,2 –S i es fa exercici regularment i de forma moderada: Calories diàries necessàries = = TMB x 1,5 –S i es fa molt d’exercici tenint en compte la freqüència i la intensitat: Calories diàries necessàries = = TMB x 1,725

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

5 Per què creus que les cèl·lules utilitzen els lípids i no els glúcids com a magatzem energètic?

6 100 g de pastanagues contenen 90 g d’aigua; 7,30 g d’hidrats de carboni totals; 0,90 g de proteïnes; 0,20 g de lípids, i 2,40 g de fibra. Quanta energia donarà un suc de 5 pastanagues que pesen 400 grams?

7 Calcula les teues necessitats calòriques diàries aplicant la fórmula de Harris-Benedict. 53

L’alimentació és el procés pel qual es prenen les substàncies (aliments) que proporcionen els nutrients.

L’alimentació

L’alimentació forma part de la nutrició; encara que en aquest cas es tracta d’un procés voluntari i conscient.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

4.1 Conceptes previs sobre l’alimentació

1 Explica la diferència entre alimen-

- Dieta. Conjunt d’aliments i begudes que consumim regularment en

tació i nutrició.

una determinada quantitat o ració. Quan s’ingereixen, és a dir, es prenen per la boca, es denominen ingesta.

- Ració. Mesura aproximada i, de vegades, poc exacta que s’usa habitualment per referenciar la quantitat d’un determinat aliment a l’hora de consumir-lo com a recomanació dietètica o a l’hora d’elaborar receptes com a mesura culinària. Se sol expressar en mesures de volum o de massa, en porcions com la llesca, la peça... o fins i tot en mesures considerades com «casolanes», com la cullerada, el grapat, etc.

Alguns exemples de racions Organitza en una taula la informació que es mostra a continuació i relaciona el nom de la ració i la seva mesura (massa, volum, etc.).

Líquids

La terrina sol contenir 125 mL.

Altres mesures

Un got pot contenir 200-250 mL d’un líquid com la llet o l’aigua.

Una cullerada sopera conté 20-30 mL.

Un grapat de fruita Una miqueta (porció seca poden ser 20 g. molt petita) de, per exemple, mantega poden ser 10 g.

Un tros de, per exemple, formatge, equival a 60 g.

Sólidos

Aquest plat de llegums equivaldria a 60 g en cru i a 10 cullerades cuit.

Aquesta ració de pasta en plat equival a 70 g en cru.

Aquesta ració d’arròs en plat equival a 50 g en cru.

Un bol de cereals poden ser 60-80 g, 150 g si el contingut són verdures d’ensalada o 240 mL si el contingut és un líquid.

Dues mans de verdures com les pastanagues, el bròquil o la tomàtiga equivalen a 150 g.

Porció Una porció pot equivaler a...

Un peça.

Un grapat.

Una tallada.

2 o 3 unitats que serien, aproximadament, 100 g.

Un bistec de 110-120 g.

1 o 2 ous, segons el tipus.

Una llesca o un tros de 3 dits d’ample d’uns 30 g.

4.2 Alimentació saludable L’alimentació saludable és aquella que aporta a l’organisme els nutrients i l’energia necessaris per realitzar les funcions vitals, conservar o restablir la salut, disminuir el risc de patir malalties, assegurar la reproducció, la gestació i la lactància, i que promou un creixement i un desenvolupament òptims. Estil de vida saludable o dieta equilibrada o saludable són conceptes equivalents a alimentació saludable. No es pot afirmar que hi hagi un sol tipus de dieta per tenir una alimentació saludable, ja que aquesta varia segons l’edat, el sexe, l’activitat física, l’embaràs, les malalties, l’estació de l’any, la regió geogràfica...

L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE HA DE SER: uficient. Que cobreixi les necessitats d’energia, S segons les exigències de les diferents etapes o circumstàncies de la vida. ompleta. Que contengui tots els nutrients que neC cessita l’organisme i en quantitats adequades. quilibrada. Que contengui més presència d’una E àmplia varietat d’aliments de bona qualitat nutricional, com els productes frescos i d’origen principalment vegetal, i amb una presència escassa o nul·la d’aliments de baixa qualitat nutricional. egura. Que la presència de contaminants físics, S químics o biològics no resulti nociva per a les persones sensibles o que no superi els límits de seguretat establits per les autoritats competents. armònica. Que tengui una proporció equilibrada H dels macronutrients que la integren.

Una alimentació saludable a)

Mapa mental. Tot seguit s’exposen alguns

consells per tenir una alimentació saludable. Estructura aquesta informació en un mapa mental en què l’«alimentació saludable» sigui el tema principal d’on parteixen les recomanacions i amplia-la. Per saber en què consisteix aquest tipus d’organitzador de pensament, consulta el banc de recursos d’anayaeducacion.es. b) Elabora el menú d’un dia en què no es compleixi cap d’aquests consells. Justifica, en cada cas, per què no es compleix. able a alimentació salud Consells per tenir un % ha de ia necessària. Un 55 • Ha d’aportar l’energ i un 15 % s, un 30 % dels lípids procedir dels glúcid de les proteïnes. equada i tenir la proporció ad • Ha de ser variada amb:

de nguin tots els tipus – Aliments que conte nutrients. , que ites i verdures al dia – Cinc racions de fru . nerals i fibra vegetal aporten vitamines, mi i ts rics en proteïnes ense abús d’alimen –S rigen d’o els rs llo cas són mi greixos, i en aquest nyina, (to u bla nts del peix vegetal o els procede ó, etc.). sardina, bacallà, salm al dia i ys litre i mig d’aigua • Ha d’incloure almen evitar l’excés de sal. i njades al dia: berenar • Convé fer cinc me ar ren be ar, ètics; i din esmorzar, més energ . ers ug i sopar, més lle

Satisfactòria. Que sigui agradable i sensorialment plaen. daptada. Que s’ajusti a les característiques indiA viduals, socials, culturals i de l’entorn. ocial i assequible. Que permeti la interacció social S i la convivència, i que sigui econòmicament viable. ostenible. Que la seva contribució al canvi climàS tic sigui la menor possible i que prioritzi els productes autòctons.

Les recomanacions dietètiques

Hi ha nombroses formes de presentar les recomanacions per seguir un estil de vida saludable; entre aquestes, les més destacades i conegudes són la roda dels aliments, la piràmide de l’alimentació saludable, el patró alimentari saludable, etc. Totes, a més, es complementen amb la recomanació de realitzar exercici físic i tenir una hidratació suficient i adequada.

5.1 La roda dels aliments

La roda dels aliments Per què els grups V i VI d’aliments es presenten sobre fons verd i els grups I i II sobre fons groc? Per què el sector del grup IV és més petit que el sector del grup I?

Color del sector

Grup d’aliments

Funció

I, II

Energètica

III, IV

Plàstica

V, VI

Reguladora

Grup I. Inclou els cereals i els seus derivats, com el pa o la pasta, les patates i el sucre. Són aliments rics en glúcids, amb funció energètica.

Grup VI. Inclou la fruita fresca. Són aliments rics en sals minerals i vitamines, amb funció reguladora.

La roda dels aliments és una representació gràfica de la quantitat i del tipus d’aliments que ha d’incloure una dieta equilibrada, incloent, a més, els consells relacionats amb l’activitat física i la hidratació. A la roda alimentària, els aliments es distribueixen en sis sectors de colors diferents (groc, vermell i verd), que són indicatius del grup d’aliments (n’hi ha sis), de la funció que exerceixen els nutrients que hi predominen (energètica, plàstica o reguladora), i de la freqüència i la quantitat en què s’han de consumir (com més gran sigui el sector, més gran n’ha de ser el consum). Aquesta és una de les representacions més utilitzades per fer recomanacions dietètiques; per exemple, és una de les propostes de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació.

Grup II. Inclou els olis i els greixos, com la mantega. Són aliments rics en lípids, amb funció energètica.

Grup III. Inclou la carn i el peix, els ous, els llegums i la fruita seca. Són aliments rics en proteïnes, amb funció plàstica.

Grup IV. Inclou la llet i els seus derivats, com el formatge. Són aliments rics en proteïnes, amb funció plàstica.

Grup V. Inclou les verdures i les hortalisses. Són aliments rics en sals minerals i vitamines, amb funció reguladora.

5.2 La piràmide de l’alimentació saludable

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

La Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, coneguda per l’acrònim SENC, plasma la seva recomanació en la piràmide de l’alimentació saludable. En aquesta, hi ha sis nivells que representen estils de vida, conductes relacionades amb l’alimentació i la salut, i freqüència de consum dels aliments:

Hi ha altres formes de representar les recomanacions dietètiques per tenir una alimentació saludable. Consulta el recurs «Rodes, piràmides i rombes de l’alimentació» del banc de recursos d’anayaeducacion.es i digues en què es basa cada una de les classificacions i recomanacions.

1-2-4. Sabent què s’ha de men-

- La base: els estils de vida saludable com l’activitat física, l’equilibri emocional, la hidratació adequada, etc.

- Els tres nivells següents: aliments que s’han de consumir diàriament. - El cinquè nivell: aliments que s’han de consumir setmanalment. - I el sisè: aliments el consum dels quals ha de ser ocasional i moderat.

La piràmide dels aliments

Ocasionalment i amb moderació

A la piràmide de l’alimentació, a més d’indicar-se la freqüència de consum dels aliments, es proposen normes de conducta relacionades amb l’alimentació com la fracció de la ingesta en cinc menjades al dia, el consum d’aliments de proximitat, etc. Se t’ocorre alguna conducta més que ajudi a tenir una alimentació saludable? Proposa’n, almenys, una.

Setmanal

Lactis: 2-3 al dia Resta: < 3 al dia

Diàriament

jar i en quina quantitat, elaborau un menú saludable per a una setmana.

Verdures: 2-3 al dia Fruites: 3-4 al dia

Segons el grau d’activitat física

Mantenir estils de vida saludables Hidratació adequada

Equilibri emocional

Balanç energètic

Tècniques culinàries saludables

5.3 El patró alimentari saludable

Activitat física

I seguir consells com: fer 3-5 menjades al dia, procurar consumir productes de proximitat, menjar en companyia, cuinar...

Les recomanacions alimentàries també es fan en forma de llista o de patró amb consells per seguir un estil de vida saludable:

Prendre aliments nutritius i variats; consumir al dia: • 4-6 racions de llegums, tubèrculs o fruita seca. • 2-4 racions d’aquests grups d’aliments: cereals i derivats; fruites; carn, peix i ous. • 2-3 porcions de lactis. • 40-60 g de greixos.

• Mantenir una hidratació adequada per mitjà

del consum d’aigua, infusions, brous, fruites, verdures...

• Procurar que les proteïnes i els greixos con-

sumits siguin d’origen vegetal, de peix blau o de carn blanca; o oli d’oliva.

• Limitar el consum d’aliments rics en greixos

saturats, begudes amb sucres afegits i sal.

L’alimentació i la sostenibilitat Alguns aliments de la dieta mediterrània

Segons la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, les dietes sostenibles són aquelles que, a més de criteris relacionats amb la nutrició i la seguretat alimentària, tenen en compte el component mediambiental.

Les dietes sostenibles són aquelles que generen un menor impacte ambiental. Les dietes sostenibles protegeixen i respecten la biodiversitat i els ecosistemes, i compleixen els criteris d’alimentació saludable. Són culturalment acceptables, accessibles; econòmicament justes i assequibles; nutricionalment adequades i innòcues, i optimitzen els recursos naturals i humans. Alguns exemples de dietes sostenibles pròximes al nostre entorn són la dieta mediterrània i la dieta atlàntica.

6.1 La dieta mediterrània La dieta mediterrània és tradicional de la regió del mateix nom. És un exemple d’alimentació saludable. Investiga sobre aquests plats típics de la dieta mediterrània i indica quines característiques fan que hi pertanyin.

La dieta mediterrània Fes una llista amb tot el que has menjat en els darrers 7 dies i respon les qüestions següents: a) A nota al costat de cada plat quin es podria considerar com a part de la dieta mediterrània. b) E ls plats que no formen part de la dieta mediterrània, es poden considerar plats saludables? Justifica la resposta. c) S i a la teva llista hi ha algun plat que es pogués considerar no saludable, com podries substituir-lo per alguna cosa que sí que ho fos? d) P lanifica un menú per a 3 dies que compleixi amb les normes d’una dieta saludable i especifica si hi ha algun plat que es pogués considerar part de la dieta mediterrània.

La base de la dieta mediterrània són les verdures, l’oli d’oliva, el peix, els cereals, els llegums, les patates, la fruita, el iogurt i les llets fermentades, a més a més de l’aigua. És important mantenir la dieta mediterrània a pesar dels obstacles de avui en dia (falta de temps per anar a comprar i cuinar...), ja que evita malalties relacionades amb la nutrició com l’obesitat, les malalties cardiovasculars, la diabetis i alguns tipus de càncer. Les característiques principals d’aquesta dieta són:

- Les receptes basades en els cereals, els llegums o les patates (pasta, arròs, llentilles, pèsols, ciurons, cuinats, etc.) i que inclouen verdures abundants (pèsols, pastanagues, cebes, espinacs, etc.) i poques proteïnes.

- Les principals fonts de proteïnes són el peix, les aus de corral, els ous i els productes lactis. El consum de carn vermella, com el porc i la vedella, és molt menor.

- Les menjades principals s’acompanyen d’ensalades, amb verdures i hortalisses: lletuga, tomàtiga, cogombre, etc., i acaben amb fruita de temporada.

- S’utilitza l’oli d’oliva i condiments, com ara all, julivert, llimona, orenga o pebre, que disminueixen la necessitat de l’ús de sal.

6.2 La dieta atlàntica Un altre exemple de dieta sostenible i saludable és la dieta atlàntica. Aquesta té moltes similituds amb la dieta mediterrània. Per exemple:

- El principal greix culinari és l’oli d’oliva.

- Abunden els aliments d’origen vegetal com el pa, les patates, els llegums i les fruites i verdures.

- Hi ha un consum elevat d’ous i lactis, i un consum moderat de carn, enfront d’un consum de peix i de marisc més elevat.

Un aliment tradicional i saludable La dieta atlàntica és típica dels països banyats per l’oceà Atlàntic, en la qual predomina el consum de peix i marisc, patates, cereals, llegums, fruites i hortalisses com la col, la col de cabdell, les fulles tendres de nap, entre altres.

6.3 Altres dietes sostenibles i saludables A més de les dietes esmentades, hi ha altres maneres de tenir una alimentació saludable que també compleixen amb els criteris de sostenibilitat establits. Totes prioritzen aliments obtenguts seguint un model de producció més sostenible amb mesures com:

- Tenir en compte la procedència i la temporalitat dels aliments a l’hora de consumir-los, afavorint els que es produeixen en l’entorn pròxim i la data d’obtenció. Per exemple, són d’hivern la carabassa, les carxofes, el llobarro; d’estiu, la síndria, la tonyina...

El pa és un dels aliments estrella des del punt de vista nutricional. Ha sigut la base de l’alimentació tradicional del nostre entorn. És molt recomanable l’elaborat a la manera tradicional, amb farines integrals i poc refinades, i amb un contingut en sal baix.

Predominen l’oli d’oliva, el peix, la fruita i les verdures com ? ; els llegums com ? , els cereals com ?

- Utilitzar com a font de lípids i proteïnes aliments d’origen vegetal com l’oli d’oliva o de gira-sol, l’alvocat, l’avena, la fruita seca, els llegums com els ciurons, les llenties...

- Limitar el consum de determinats aliments com les begudes ensucrades, els aperitius salats o els envasats en plàstic.

? Dieta mediterrània

Dieta atlàntica

- Utilitzar tècniques culinàries més saludables i sostenibles que requereixen menys consum d’energia, ajuden a prevenir malalties... Per exemple, afavorir el consum en cru dels aliments, reduir el consum de sal o de sucre utilitzant com a adob o condiment herbes aromàtiques, all, llimona, canyella... COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

La dieta mediterrània ha sigut declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Investiga i digues què significa aquest reconeixement i quan i per què s’ha atorgat.

2 Elabora un calendari amb aliments de temporada; inclou-hi, al-

Alguns exemples d’alimentació saludable

Alimentació saludable i sostenible

Algunes pràctiques d’alimentació sostenible

menys, una fruita, una verdura i un peix per a cada mes.

3 Proposa maneres de reduir el consum de sal i de sucre. 4 Mapa conceptual sistèmic. Completa, amplia i relaciona les idees de l’organitzador de la dreta sobre formes de dur una alimentació sostenible i saludable. Per saber en què consisteix aquest organitzador gràfic, consulta el banc de recursos a anayaeducacion.es.

Consumir productes autòctons i de temporada.

? 59

La dieta i la salut

La forma d’alimentar-se, en relació a la tipologia d’aliments, varietat, quantitat, components..., té efectes sobre la salut de les persones. Per aquests efectes sobre la salut, la dieta està relacionada amb la seguretat alimentària.

La seguretat alimentària és l’accés de totes les persones i en tot moment a aliments nutricionalment adequats i innocus en quantitat i qualitat suficients per dur una vida activa i sana.

Aquests efectes poden ser positius, si contribueixen a tenir un bon estat de salut (ajuden a prevenir o a curar malalties, per exemple), o negatius si, al contrari, són la causa de malalties relacionades amb la falta o amb l’excés de nutrients i d’energia, com la malnutrició, o amb la presència de substàncies que poden causar danys, cosa que faria perdre a l’aliment la seva qualitat d’innocu, com és el cas de les intoxicacions alimentàries. Molts aspectes de la salut es poden millorar si s’adopten estils de vida saludables. Per exemple, es poden prevenir malalties com el càncer, l’aterosclerosi, l’ictus, etc.

7.1 La malnutrició La malnutrició està causada per una dieta inadequada amb dèficit o superàvit de nutrients o d’energia, que provoca alteracions com la desnutrició o la sobrenutrició, les malalties per carència...

La desnutrició Es produeix per una ingesta inadequada d’aliments que deriva en la falta d’energia, fet que ocasiona que el cos utilitzi les reserves de glúcids i lípids, i, en els casos més greus, la pèrdua de les pròpies proteïnes, cosa que pot conduir a la mort. La falta de glòbuls vermells és un tipus d’anèmia que es pot prevenir si es duu una dieta saludable i variada. La malaltia provoca debilitat i cansament.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Quins són els perills de prendre sovint un excés d’aliments i dur una vida sedentària?

2 Diferencia malnutrició i desnutrició. 3

Cerca el significat d’aquests termes relacionats amb la malnutrició: raquitisme, marasme, caquèxia i emaciació.

On creus que hi ha més freqüència de xeroftàlmia o ceguera infantil, una malaltia causada per la falta de vitamina A? Proposa, almenys, una mesura per evitar-la.

Entre els trastorns d’aquest tipus estan el raquitisme; l’anorèxia nerviosa, un trastorn psicològic amb conseqüències greus per a la salut que es caracteritza pel rebuig a alimentar-se per por d’engreixar; i la bulímia, una altra malaltia mental que es caracteritza pel desig compulsiu pel menjar, la fartada consegüent i la porga posterior, normalment per mitjà del vòmit, per la por d’engreixar, pel sentiment de culpa, etc.

La sobrenutrició Es produeix normalment per una ingesta excessiva d’aliments, nutrients i energia que acaba emmagatzemant-se i que provoca, en la majoria dels casos, efectes negatius per a la salut de les persones. Un dels efectes més habituals d’aquest tipus de malnutrició és l’obesitat, una malaltia caracteritzada per l’acumulació de l’excés de greix corporal que, a més, està relacionada amb el patiment o l’agreujament d’altres malalties com les cardiovasculars (l’aterosclerosi), el càncer, la diabetis, etc.

Les malalties per carència Estan produïdes per una dieta poc variada o insuficient, en la qual falten determinats nutrients. Les més freqüents són les avitaminosis (falta de vitamines) o l’anèmia per deficiència de ferro.

7.2 Les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries Algunes persones mostren reaccions adverses (intoleràncies o reaccions al·lèrgiques o de defensa davant de substàncies que haurien de ser innòcues) en ingerir alguns aliments. Les més comunes són la intolerància a la lactosa, que és un sucre de la llet, i la celiaquia, o intolerància al gluten, que és una proteïna present en el blat. Les allèrgies alimentàries més freqüents són a la fruita seca, a l’ou o al marisc.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

5 Fes una llista de cinc aliments que no poden prendre les persones amb intolerància a la lactosa i les persones amb celiaquia.

6 Què són els additius alimentaris? Esbrina què són i anomena’n, almenys, un exemple.

7.3 Les malalties i la higiene alimentària

Algunes vegades, en els aliments pot haver-hi substàncies o microorganismes que poden causar danys en la salut de les persones que els consumeixen provocant malalties de transmissió alimentària o intoxicacions alimentàries...

La predicció. Què pot passar si no rentes o peles la fruita que et vols menjar, encara que la peça estigui neta en aparença?

Consulta «En quins aliments pot haver-hi contaminants alimentaris» en el banc de recursos a anayaeducacion.es. Després, relaciona les substàncies o els microorganismes causants de malalties que s’hi citen amb els aliments d’aquest plat en què es poden trobar.

La presència d’aquestes substàncies contaminants està relacionada amb el mal estat dels aliments. Normalment, aquesta contaminació es produeix en alguna de les etapes de la cadena alimentària (procés que va des de la producció fins al consum) o es deu a la contaminació ambiental. La legislació estableix les quantitats màximes permeses per a aquest tipus de substàncies. Entre les mesures d’higiene alimentària destaquen el rentat dels aliments que es consumeixen crus, la neteja dels objectes que s’utilitzen per cuinar o menjar, la conservació en fred dels aliments que necessiten refrigeració, etc. Els contaminants dels aliments, segons el seu origen, poden ser: biològics, químics o físics.

Les mesures encaminades a garantir el bon estat dels aliments a fi d’evitar la presència de substàncies que causen malalties constitueixen la denominada higiene alimentària.

Contaminants biològics

- Organismes causants de malalties com el bacteri Salmonella, que causa la salmonel·losi, el cuc Taenia solium, que causa la teniosi, les larves del cuc Anisakis, que provoquen la malaltia del mateix nom, etc.

Contaminants biològics

- Toxines com la toxina botulínica, que causa el botulisme i que està produïda pel bacteri Clostridium botulinum, o l’aflatoxina, produïda per certs fongs de la família Aspergillus.

Contaminants químics

- Alguns additius alimentaris poden tenir efectes nocius. - Altres substàncies com els pesticides o els metalls pesants com el

Salmonel·la

Anisakis

Contaminants químics

Taenia solium

Toxina d’Aspergillus

Contaminants físics

plom o el mercuri, exemples de contaminants ambientals, es relacionen amb malalties com el càncer, certes alteracions neurològiques, etc.

Contaminants físics De vegades, en els aliments pot haver-hi restes de vidre, metall, fusta..., que poden produir ferides en la persona que els consumeix.

Mercuri Pesticides

Restes de vidre

COMPRÈN

Interpreta imatges

Organitza les idees

3 Observa les imatges següents i respon:

Roda d’atributs. Copia i completa al quadern l’organitzador visual següent. Aprèn a fer una roda d’atributs amb el recurs disponible a anayaeducacion.es.

Ha d’aportar l’energia necessària ?

Fer cinc

B C

Ha de ser variada ?

L’alimentació saludable

– Prendre aliments rics en glúcids com ? – Prendre cinc racions de ? – No abusar de ?

F E

a) Quins nutrients es representen a les imatges? b) Quina funció tenen en l’organisme?

Les més energètiques ? i les més lleugeres ?

Beure

c) De quins aliments els podem obtenir?

Evitar

Fes un resum 2 Fes un resum de la unitat seguint aquest guió: • Defineix nutrició i anomena i explica breument

4 En els gràfics següents apareix la composició de quatre tipus d’aliments. Compara’ls i intenta assignar-los a cada un d’aquests aliments. a) Mantega b) Maduixes c) Pit de pollastre d) Pastissos. Justifica la resposta. A

els processos necessaris per dur-la a terme.

• Cita els aparells implicats en la nutrició, especificant la funció de cada un.

• Anomena les funcions dels nutrients. • Explica quins tipus de nutrients hi ha segons la seva composició química.

• Explica per què els requeriments energètics no són els mateixos per a totes les persones.

• Digues en què consisteix una alimentació saludable.

• Comenta com és i per a què serveix la roda dels aliments.

• Comenta com són i per a què serveixen la piràmide i el patró alimentari.

• Explica quines característiques han de tenir les dietes sostenibles i digues dos exemples d’aquest tipus de dietes.

Aigua

Proteïnes

Lípids

Hidrats de carboni

Fibra

5 Observa les imatges següents d’aliments i contesta les preguntes. a) De quins nutrients són fonts alimentàries? b) Quines funcions exerceixen a l’organisme els nutrients que contenen? c) Quins d’aquests aliments s’han de consumir diàriament i quins ocasionalment?

• Anomena els tipus de malnutrició i explica’ls

breument.

• Explica en què consisteix una intolerància alimentària.

• Digues quines conseqüències té per a la salut una mala higiene alimentària.

E F

Recorda seleccionar el material de treball d’aquesta unitat per al teu dossier d’aprenentatge.

Aplica

Avança

6 Estableix les diferències entre:

a) Alimentació i nutrició. b) Nutrient orgànic i inorgànic.

Explica el significat de l’oració següent: «Hi ha moltes formes diferents d’alimentar-se, però només una manera de nodrir-se».

12 Elabora una dieta basada en la teva alimentació

c) Macronutrient i micronutrient.

diària. Has d’anotar tot el que prens i les quantitats aproximades de cada aliment. Després, respon les preguntes.

d) Grapat i porció.

7 Copia i corregeix les frases falses següents relatives als nutrients.

a) L’aigua és necessària per la seva aportació energètica. b) Les vitamines són necessàries en quantitats grans. c) Les fruites són aliments molt rics en lípids.

b) Calcula el contingut energètic de la teva dieta diària.

d) Les proteïnes estan formades per aminoàcids i només tenen funció defensiva.

c) Estudia la teva dieta i analitza si compleix amb els requisits d’una dieta equilibrada.

8 Classifica els aliments següents segons que tenguin funció plàstica, energètica o reguladora: pimentó, filet de peix, xocolata, fruita, pastís de poma i ou.

9 Digues quines són les racions diàries més adequades dels aliments següents. a) Arròs o patates o cereals.

e) Aigua.

b) Oli d’oliva.

f) Verdures.

Recorda la informació del recurs «Taula nutricional dels aliments» que està en el banc de recursos d’anayaeducacion.es i digues els nutrients i el contingut energètic dels aliments que formen part de la dieta que has elaborat.

c) Fruita. g) Llegums.

Investiga quins aliments es podien trobar en l’Edat Mitjana a Espanya. Fes una llista amb alguns d’aquests aliments i elabora el menú d’un dia. Compara’l amb un de l’actualitat i comenta les diferències des del punt de vista de l’alimentació saludable i sostenible. Per facilitar-te la resposta, ten en compte aquests aspectes: – Varietat d’aliments.

d) Carn o peix.

– Origen dels aliments.

10 Explica en què consisteixen l’anorèxia i la bulímia i indica’n les conseqüències.

– Higiene alimentària.

REFLEXIONA Hem identificat els nutrients presents en el menjar que duim a classe. A més, hem creat un sistema de classificació i hem comprovat com de saludables són els nostres hàbits alimentaris. També hem posat en pràctica els nostres coneixements sobre dietes saludables fent propostes sanes i nutritives. Reflexiona sobre el que has après omplint el qüestionari i la rúbrica corresponent, disponibles a anayaeducacion.es. Aspectes

Totalment aconseguit

Comprenc el contingut energètic d’un producte, relacionant-lo amb les necessitats energètiques d’un individu …

Bastant aconseguit

Aconseguit

Quasi aconseguit

…

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Fes l’autoavaluació competencial inclosa a anayaeducacion.es.

4 La funció de relació RITA LEVI-MONTALCINI. La dama de la neurona

Jo pens que, si realment creus en alguna cosa, has de lluitar per aconseguir-la. Al llarg dels meus 103 anys de vida vaig haver de lluitar per moltes coses. Pel meu dret a estudiar, per la meva vida, per la investigació que volia fer... No puc dir que sempre en sortís victoriosa, però crec que sí que vaig guanyar algunes batalles que varen suposar una gran contribució a la medicina i a la societat.

Mundial. Jo no podia permetre’m interrompre la meva investigació, que estava molt avançada, de manera que durant aquesta època vaig fer feina en secret muntant laboratoris clandestins.

El meu nom és Rita Levi-Montalcini. Vaig néixer a Itàlia, a la ciutat de Torí, l’any 1909. De jove, vaig haver de convèncer mon pare que no tenia cap interès a dedicar la meva vida a casar-me i a tenir fills. El que realment desitjava era estudiar medicina i ajudar a les altres persones. I això vaig fer! Vaig fer feina en forns per pagar-me la carrera i el 1936 em vaig graduar en l’especialitat de neurologia i psiquiatria.

M’interessava especialment la manera en què es desenvolupa el sistema nerviós. Com saben les neurones quan s’han de reproduir? En acabar la guerra, em varen convidar a fer feina uns mesos a la Universitat de Washington, de manera que vaig fer les maletes i em vaig endur la meva investigació als EUA, on vaig acabar passant 30 anys i vaig aconseguir aïllar, juntament amb el meu col·lega Stanley Cohen, l’NFG: el factor de creixement neuronal. Aquesta és la proteïna que dona a les neurones l’ordre de reproduir-se, i per descobrir-la ens varen concedir el Premi Nobel de Medicina l’any 1986.

La cosa es va tòrcer l’any 1943. Ens vàrem veure obligats a fugir. La meva família era jueva, i per tant susceptible de ser perseguida pel règim nazi, que cada vegada tenia més influència a Europa. Vàrem escapar primer de Torí a Bèlgica. Després, en tornar a Itàlia, al Piemont, i finalment, a Florència, fins que va concloure la II Guerra

Durant tota la meva vida vaig defensar que homes i dones tenim la mateixa capacitat intel·lectual i que, per tant, podem contribuir de la mateixa manera a l’avenç de la humanitat. Esper que algun dia la meva feina serveixi per curar malalties nervioses com l’alzhèimer o la demència. Si és així, tota la lluita de la meva vida haurà valgut la pena.

Què descobriràs? En aquesta unitat • Rita Levi-Montalcini. La dama de la neurona 1. La relació en l’ésser humà 2. La percepció: els sentits 3. La percepció i la salut 4. La coordinació nerviosa 5. La salut del sistema nerviós 6. La coordinació endocrina 7. La salut del sistema endocrí 8. Les drogues i la drogoaddicció 9. L’execució de la resposta. L’aparell locomotor 10. L’execució de la resposta i la salut • Fes feina amb el que has après

A anayaeducacion.es Per motivar • Vídeo: Abans de començar

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE L’ACCIDENT 1.1

Analitzarem com funcionarien els sistemes sanitaris d’EUA, Espanya i Sudan del Sud davant d’un accident de trànsit. Imagina que un conductor ha estat enlluernat per un altre cotxe i que això ha provocat que se surti de la carretera i que xoqui contra un mur.

1.2 Explica els motius pels quals s’ha produït l’accident i relaciona-ho amb els òrgans dels sentits. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’ACCIDENT 2.1 Analitza com responen a cada lloc els serveis d’emergència per fer front a l’accident. El pacient accidentat té risc de paraplegia. Què significa això? 2.2 Explica com funciona el sistema nerviós i quin tipus de danys hi pot provocar una paraplegia.

• Coneix més coses de... Rita Levi-Montalcini Per detectar idees prèvies • Presentació: Què necessites saber Per exposar • Presentació: Els tipus de llàgrimes • Vídeos: L’esquelet; La musculatura; Hàbits posturals Per exercitar • Activitats interactives: Aprèn jugant; Posa’t a prova • Taller de ciències: Cerca pareidolies I a més a més, tota la documentació necessària per aplicar les claus del projecte

A L’HOSPITAL 3.1 Analitza les diferències que hi ha en els sistemes de salut quant a la capacitat de diagnòstic i de tractament de les lesions produïdes en l’accident. Cerca informació sobre les taxes de mortalitat als distints països en accidents de trànsit. 3.2 Escriu exemples d’altres malalties relacionades amb el sistema nerviós i els accidents. 3.3 Ten en compte l’accessibilitat, les opcions públiques i privades de tractament i els costs a cada sistema sanitari. + orientacions a anayaeducacion.es

La relació en l’ésser humà

La funció de relació és la que permet a l’ésser humà detectar canvis en el medi i respondre-hi. Es realitza per mitjà de tres processos: la percepció de l’estímul, l’anàlisi de la informació i l’elaboració de la resposta, i l’execució de la resposta.

1.1 La percepció dels estímuls Un món d’estímuls Dedica dos minuts a concentrar-te, intenta ser conscient de tots els estímuls que reps durant aquest temps i escriu-ne una llista. Després, contesta les qüestions següents: a) É s molt difícil ser conscient de tots els estímuls que rep el nostre cervell. Intenta pensar en aquests dos minuts i analitza si se’t pot haver escapat anotar algun estímul. b) C lassifica els estímuls que has anotat segons l’òrgan dels sentits que l’ha captat. De quins n’hi ha més? De quins n’hi ha menys? A què creus que es poden deure les diferències? c) C ompara les respostes amb les dels companyes i companys i comprova les diferències. A què es deuen?

La percepció dels estímuls és el que realitzen els receptors, que són cèl·lules especialitzades a detectar aquests canvis; és a dir, a detectar canvis físics i químics de l’entorn i enviar aquesta informació als centres de coordinació. Els receptors poden ser cèl·lules aïllades o estar agrupats formant òrgans, com l’ull o l’orella.

1.2 L’anàlisi de la informació i l’elaboració de la resposta

L’elaboració de les respostes té lloc als centres de coordinació, que tenen per funció analitzar la informació que reben els receptors i elaborar una resposta per enviar-la als òrgans efectors. Els centres de coordinació del nostre organisme són:

- El sistema nerviós està format per un conjunt d’òrgans, com l’encèfal o la medul·la espinal, que envien les respostes als òrgans efectors en forma d’impulsos nerviosos, que permeten coordinar respostes ràpides i breus, com la contracció i la relaxació dels músculs, que provoquen els moviments.

- El sistema endocrí està format per un conjunt d’òrgans denominats glàndules endocrines, com el pàncrees o la tiroide, que envien les respostes als òrgans efectors, a través de la sang, en forma de substàncies químiques anomenades hormones, que les mateixes glàndules sintetitzen.

1.3 L’execució de la resposta COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Escriu dos exemples d’òrgans que

Els efectors són òrgans que tenen de funció executar les respostes. Els òrgans efectors són:

percebin estímuls, dos que elaborin respostes i dos que executin respostes.

- Els músculs, que en rebre l’ordre de contracció o de relaxació per mitjà

2 Explica de forma breu i amb un

- Les glàndules, que sintetitzen i aboquen substàncies. Són, per exem-

exemple com es duu a terme la funció de relació en els éssers humans.

ple, les glàndules salivars o les gàstriques, que alliberen saliva o sucs com a resposta a la presència d’aliments o, fins i tot, a l’olor que fan.

d’impulsos nerviosos, poden realitzar moviments voluntaris, com alçar un braç, o involuntaris, com els moviments peristàltics de l’intestí.

Així es realitza la funció de relació ELS ESTÍMULS són captats per Els receptors

Com els òrgans dels sentits que envien senyals a Els sistemes de coordinació com El sistema nerviós

que elabora ordres en forma d’impulsos nerviosos i els envia a

Els efectors

com Els músculs i els ossos que executen

Les respostes

2.1 Tipus de receptors

La percepció: Els sentits

La percepció es realitza per mitjà dels receptors, que poden ser de dos tipus:

- Els receptors interns. Capten els canvis del medi intern. Estan dispersos per tot l’organisme i ens informen del seu estat general. Ens permeten, per exemple, detectar fam, set o dolor.

El tacte Termoreceptor del fred

- Els receptors externs o sensorials. Capten els estímuls del medi extern. Segons la naturalesa de l’estímul que perceben, es classifiquen en:

Mecanoreceptor del contacte

• Mecanoreceptors, si capten estímuls mecànics; Mecanoreceptor de la pressió

per exemple, la pressió, les vibracions i el moviment. • Termoreceptors, si perceben variacions de tem-

peratura. • Quimioreceptors, si detecten substàncies quími-

ques. • Fotoreceptors, si perceben la llum. • Nociceptors, si són sensibles al dolor.

Els receptors sensorials poden agrupar-se i, juntament amb altres estructures, formar els òrgans dels sentits. En les persones, els sentits són l’olfacte, el tacte, el gust, l’oïda i la vista.

2.2 El tacte Els receptors del sentit del tacte són mecanoreceptors, sensibles al contacte i a la pressió; termoreceptors, sensibles a la calor i al fred, i nociceptors, sensibles al dolor. No són cèl·lules, sinó terminacions nervioses, lliures o tancades en càpsules (corpuscles).

Terminacions nervioses que capten el dolor

Termoreceptor de la calor

Les terminacions nervioses tàctils es troben a davall de la pell. Els receptors del tacte es distribueixen de forma desigual per la pell i transmeten la informació a través dels nervis; són, fonamentalment, termoreceptors, mecanoreceptors i nociceptors. Els llocs més sensibles són les puntes dels dits, les plantes dels peus, les mans, la cara i la punta de la llengua.

2.3 El gust Els receptors del gust o cèl·lules gustatives són quimioreceptors sensibles a les substàncies que es dissolen en la saliva quan menjam o bevem. Les cèl·lules gustatives es troben als botons gustatius, unes estructures arrodonides situades a les papil·les gustatives. Les papil·les gustatives són unes protuberàncies que es localitzen al paladar, a la faringe i, principalment, a la llengua. El gust dels aliments és la mescla dels senyals de quatre tipus de receptors: els del gust dolç, salat, àcid i amarg. La seva distribució no és totalment uniforme per tota la llengua. En la percepció dels gusts influeixen les percepcions olfactòries, ja que, en mastegar, es desprenen substàncies volàtils que arriben a la cavitat nasal a través de la laringe.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Enumera els tipus de receptors externs especificant què és capaç de percebre cada un.

2 Explica de què estan compostes i on es troben les papil·les gustatives.

2.4 L’olfacte Els receptors de l’olfacte o cèl·lules olfactòries són quimioreceptors sensibles a les substàncies químiques gasoses que hi ha a l’aire. Les cèl·lules olfactòries es concentren a la part superior de les fosses nasals. Quan són estimulades, envien impulsos nerviosos a través del nervi olfactori fins al cervell, que interpreta i identifica l’olor.

Què passaria si...? Aprèn a

usar aquesta clau de pensament consultant el recurs disponible a anayaeducacion.es i contesta: Com creus que és la vida d’una persona que no té sentit del gust? Què creus que hauria passat si els éssers humans mai haguéssim evolucionat per percebre els gusts?

El gust i l’olfacte Fibres del nervi olfactori

Botó gustatiu Cèl·lules gustatives

Bulb olfactori

Os del crani

Cèl·lula basal Fosses nasals

Detall d’una papil·la gustativa

Llengua

Cèl·lules olfactòries

2 La percepció: Els sentits

2.5 L’oïda Els receptors del sentit de l’oïda són mecanoreceptors sensibles a les vibracions. Són les cèl·lules auditives. Uns altres mecanoreceptors, les cèl·lules de l’equilibri, són sensibles al moviment del líquid que les banya. COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

4 Anomena les parts de l’orella i digues de quines estructures està formada cada una.

L’orella es divideix en tres parts: l’orella externa, la mitjana i la interna.

- L’orella externa es compon de l’orella, o pavelló auditiu, i el conducte auditiu.

- L’orella mitjana està composta pel timpà, una membrana fina i tensa, i per la cadena d’ossets, que són el martell, l’enclusa i l’estrep. Es comunica amb la faringe a través de la trompa d’Eustaqui.

5 Explica raonadament per què creus

que tenim dues orelles, una a cada costat del cap.

- L’orella interna està formada pel caragol, un canal ple de líquid en el

A la fotografia pots veure un implant coclear, un dispositiu que permet recuperar l’audició a persones amb hipoacúsies severes; investiga i fes un resum breu sobre com funcionen.

Com funciona l’orella

qual es troben les cèl·lules auditives, i pels canals semicirculars, on es troben les cèl·lules de l’equilibri. Del primer parteix el nervi auditiu, i dels segons, el nervi vestibular.

- L’audició. Les ones sonores es canalitzen, a través de l’orella i del conducte auditiu, cap al timpà. La vibració d’aquesta membrana es transmet, a través de la cadena d’ossets, fins al líquid de l’interior del caragol. Les cèl·lules auditives tenen cilis que detecten les vibracions i les transmeten a través del nervi auditiu fins al cervell, on es tradueixen en sons.

- L’equilibri. Quan es mou el cap, el líquid de l’interior dels canals semicirculars es desplaça. El moviment és detectat per les cèl·lules de l’equilibri, gràcies als cilis que tenen, i es transmet a través del nervi vestibular fins a al cervell, que informa de la posició del cos.

L’orella Conductes semicirculars

Orella externa Cadena d’ossets

Nervi vestibular

Enclusa Martell

Nervi auditiu

Estrep

Caragol Orella mitjana Pavelló auditiu

Orella interna

Timpà

Conducte auditiu

Cèl·lules auditives Células auditivas

2.6 La vista Els receptors del sentit de la vista són fotoreceptors sensibles a la intensitat de la llum i als seus colors. Són les cèl·lules denominades cons i bastons. L’ull es divideix en dues parts: el globus ocular i els òrgans annexos.

- El globus ocular. És una esfera plena de líquid que s’allotja en una cavitat òssia. Està formada per tres capes: • L’escleròtica. És la capa exterior blanca, la part davantera de la

qual, més bombada i transparent, es denomina còrnia. Una membrana externa, denominada conjuntiva, protegeix la còrnia.

Les llàgrimes

• La coroide. És la capa intermèdia, la seva part davantera forma

l’iris, un anell muscular acolorit amb un orifici central, la pupil·la. Darrere es troba el cristal·lí, una lent que enfoca les imatges en la retina. • La retina. És la capa interna en la qual es troben les cèl·lules foto-

receptores: els cons i els bastons.

- Els òrgans annexos. Les celles, les parpelles, les pestanyes i les glàndules lacrimals protegeixen el globus ocular de la sequedat, de la suor i de cossos estranys. Els músculs oculars permeten moure el globus ocular.

Com funciona l’ull La llum travessa la còrnia i passa per la coroide a través de la pupil·la, que s’obri quan la llum és dèbil, o es tanca quan és massa intensa. El cristal·lí modifica la seva curvatura gràcies a uns músculs que tensen o relaxen la lent, per enfocar la llum sobre la retina. Els bastons (que perceben la intensitat de la llum) i els cons (que perceben els colors) transmeten la informació a través del nervi.

Les llàgrimes són un líquid secretat per les glàndules lacrimals que tenen les funcions de mantenir l’ull humit, fer-lo net i protegir-lo contra les infeccions.

L’ull COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA... Escleròtica Conjuntiva

7 Anota en quina part del globus ocular se situen les cèl·lules fotoreceptores i el nom que reben.

Coroide

8 Explica què passa a l’ull quan la Cristal·lí

9 Defineix llàgrima i enumera quines

Còrnia

funcions té.

Humor vitri Nervi òptic Pupil·la

llum és molt intensa i què passa quan hi ha poca llum.

Retina

Iris

Pensa i comparteix en parella.

Apreneu a usar aquesta estratègia de pensament consultant el recurs disponible a anayaeducacion.es i explicau si les persones amb ulls clars són més sensibles a la llum o no.

A més de ser essencials per a la nostra vida diària, els òrgans dels sentits ens permeten captar una gran quantitat d’estímuls que ens proporcionen felicitat i benestar.

La percepció i la salut

Per això, és molt important adoptar hàbits saludables i prevenir les malalties que poden alterar la nostra percepció.

Consells per raspatllar-nos les dents Raspalla’t les peces dentals superiors des de les genives cap avall i les peces dentals inferiors des de la geniva cap amunt.

Raspalla’t la part interna de les dents inclinant el raspall uns 45º.

3.1 La salut de l’olfacte i del gust L’olfacte i el gust es veuen alterats generalment per processos infecciosos de les vies respiratòries, com el constipat o la grip. L’augment en les secrecions mucoses que es produeix durant aquestes malalties dificulta el funcionament dels receptors gustatius i olfactoris. El consum de tabac també pot alterar la funció de les papil·les gustatives de la llengua i irritar la mucosa nasal, de manera que es disminueix la capacitat de detecció dels òrgans del gust i de l’olfacte.

Els hàbits saludables La higiene diària de la boca i de les fosses nasals i evitar el consum de tabac són hàbits saludables que milloren aquests dos sentits.

Raspalla les superfícies mastegadores recolzant-hi el raspall i efectuant moviments circulars.

3.2 La salut de l’oïda Les principals malalties d’aquest òrgan són les infeccions de l’orella interna, provocades per alguns bacteris i virus, que poden arribar a produir la pèrdua irreversible de la capacitat auditiva.

La llengua també s’ha de raspallar, perquè entre les papil·les gustatives poden acumular-s’hi els bacteris. No oblidis emprar fil dental.

Un altre factor que altera la nostra percepció auditiva és l’exposició prolongada a sons intensos, com el renou o la música a un volum excessivament elevat. Els sons d’intensitat elevada produeixen la pèrdua de receptors auditius i, per tant, una pèrdua auditiva irreversible o sordesa.

Els hàbits saludables COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Raona per què els processos infecciosos de les vies respiratòries dificulten el funcionament dels receptors del gust i de l’olfacte.

Elabora una llista amb les conseqüències de no rentar-se les dents

És molt important la higiene de les orelles, que s’ha de realitzar amb una solució fisiològica i evitant introduir-hi bastonets o altres objectes que puguin danyar el timpà. Així mateix, s’han d’evitar els llocs amb molt de renou i no posar el volum del televisor o de qualsevol aparell de música massa alt.

3.3 La salut de la vista Les malalties més comunes que afecten la visió es deuen a infeccions oculars, produïdes per bacteris, fongs o virus, i a l’aparició de les anomalies visuals, que provoquen un defecte en la qualitat de les imatges captades per la retina.

Anomalies de la visió i com es corregeixen La correcció de l’ull miop

Les anomalies en la visió Són degudes a alteracions en la grandària i en la forma del globus ocular i de la còrnia.

- La miopia. Es deu a una longitud excessiva del globus ocular, que provoca que la imatge captada no es formi a la retina, sinó a davant d’aquesta. El resultat és la dificultat per captar imatges llunyanes. Aquest defecte es corregeix utilitzant lents divergents.

L’ull miop forma la imatge a davant de la retina.

- La hipermetropia. Es deu a una longitud menor del globus ocular, que provoca que la imatge captada no es formi a la retina, sinó darrere seu. El resultat és la dificultat per captar imatges pròximes. Aquest defecte es corregeix utilitzant lents convergents.

- L’astigmatisme. Es deu a la presència d’irregularitats en la curvatura de la còrnia, fet que provoca una visió distorsionada. Es corregeix utilitzant lents cilíndriques.

La lent divergent «endarrereix» la imatge al lloc correcte.

La correcció de l’ull hipermetrop

3.4 Els hàbits saludables Alguns dels hàbits saludables que milloren la nostra visió són la higiene dels ulls, llegir i estudiar amb bona il·luminació, mantenir una distància adequada entre els ulls i les pantalles i passar revisions oftalmològiques periòdiques.

L’ull hipermetrop forma la imatge darrere de la retina.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

3 Explica les diferències que hi ha entre un ull miop i un ull hipermetrop.

4 Raona si és possible que es combinin entre si les anomalies de la visió, és a dir, si es pot tenir al mateix temps miopia i astigmatisme, hipermetropia i astigmatisme, i miopia i hipermetropia.

5 Fes una llista amb hàbits saludables relacionats amb la visió i inclou-n’hi almenys un que tengui relació amb la dieta.

La lent convergent «avança» la imatge al lloc correcte.

La coordinació nerviosa

El sistema nerviós s’encarrega de la coordinació nerviosa. Aquest sistema està format per teixit nerviós, amb unes cèl·lules, les neurones, que poden transmetre informació mitjançant impulsos nerviosos.

4.1 Les cèl·lules del sistema nerviós Així és un nervi

Nervi

Fibra nerviosa

La informació rebuda i elaborada pel sistema nerviós viatja en forma d’impulsos nerviosos de naturalesa elèctrica, que són transmesos per les neurones o cèl·lules nervioses.

Les neurones són les unitats estructurals i funcionals del sistema nerviós. Són cèl·lules molt diferenciades i amb una morfologia complexa.

La neurona consta d’un cos cel·lular, on s’allotgen el nucli i els orgànuls citoplasmàtics, d’on parteixen prolongacions curtes i ramificades, anomenades dendrites. D’un extrem del cos cel·lular surt una única prolongació, molt més llarga, que es denomina axó, que acaba en extrems eixamplats, anomenats botons terminals. Els axons de diverses neurones s’agrupen en feixos que constitueixen les fibres nervioses; unes altres, al seu torn, s’agrupen i formen els nervis. Segons la funció que realitzen, hi ha diferents tipus de neurones:

- Les neurones sensitives, les dendrites de les quals estan connectades a un receptor.

- Les neurones motores, l’axó de les quals està connectat a un òrgan efector.

- Les neurones d’associació o intermèdies, que comuniquen les anteriors.

- Al teixit nerviós, les neurones estan acompanyades de les cèl·lules de glia, que s’encarreguen de la seva nutrició, defensa i suport.

L’impuls nerviós Les funcions de les neurones són possibles pel fet que aquestes cèl· lules transmeten informació en forma de senyals electroquímics anomenats impulsos nerviosos. COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Dibuixa al teu quadern dues neurones i indica’n les parts.

2 Defineix impuls nerviós i neurotransmissor.

100

Comprovam. Creis que les neurones són capaces de reproduir-se? És igual durant tot el cicle de vida dels éssers humans?

Els impulsos nerviosos viatgen per la membrana neuronal, sempre des de les dendrites o des del cos cel·lular cap a l’extrem de l’axó. Una vegada allà, la neurona connecta amb una altra neurona o amb un efector per transmetre l’impuls. No obstant això, les neurones no arriben a tocar-se, ja que entre l’extrem de l’axó d’una neurona i el cos o una dendrita d’una altra, hi ha una zona de comunicació anomenada sinapsi. En aquesta, la neurona transmissora de l’impuls nerviós emet unes substàncies denominades neurotransmissors, que arriben a la membrana de la neurona receptora i fan que s’hi generi el mateix impuls.

Així es transmet l’impuls nerviós

Fes feina amb la imatge

Impuls nerviós

Neurona transmissora

Observa la imatge i respon les preguntes: a) Explica per què es diu que l’impuls nerviós és un senyal electroquímic.

a neurona rep 1 L l’impuls nerviós

b) Quina part de la sinapsi creus que pot rebre el nom de fenedura sinàptica? Dendrites

La sinapsi

Neurona transmissora ’impuls nerviós 2 L recorre la neurona Impuls nerviós

Àxon Axó Botó terminal de del’àxon l’axó Botó terminal de l’axó l’àxon

Impuls nerviós

a neurona 3 L transmet l’impuls nerviós a la neurona següent

Sinapsi Neurotransmissors Espai sinàptic Neurona receptora

Neurona receptora

’impuls nerviós 4 L recorre la neurona següent

101

4 La coordinació nerviosa

4.2 El sistema nerviós El sistema nerviós és una xarxa de neurones que interpreta els senyals o estímuls que envien els òrgans dels sentits i elabora ordres perquè els efectors hi responguin. El sistema nerviós està constituït pel sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP).

4.3 El sistema nerviós central (SNC) El SNC coordina totes les funcions de l’organisme. Està format per l’encèfal i la medul·la espinal.

L’encèfal L’encèfal està protegit pel crani i per tres membranes, les meninges, entre les quals circula el líquid cefaloraquidi, que amorteix i el protegeix dels cops. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el tronc encefàlic.

L’encèfal Cos callós

Crani El cervell, que està dividit en dos hemisferis interconnectats. La superfície, que rep el nom d’escorça cerebral, és rugosa i té replecs anomenats circumvolucions. Al cervell es fa conscient la informació i hi resideixen les funcions avançades, com la memòria, la intel·ligència o la voluntat.

Tàlam i hipotàlam

El cerebel, també amb dos hemisferis i escorça replegada. S’encarrega de controlar l’equilibri i els moviments voluntaris prèviament apresos, com caminar, escriure o tocar un instrument.

Bulb raquidi El tronc encefàlic enllaça l’encèfal amb la medul·la i controla diverses funcions involuntàries. Per exemple, la part denominada bulb raquidi controla els moviments de la respiració i el ritme cardíac.

102

La medul·la espinal

És un cordó nerviós, protegit per la columna vertebral, que connecta l’encèfal amb la resta del cos. Hi viatgen els impulsos nerviosos des dels receptors fins a l’encèfal i des d’aquest fins als efectors. Coordina respostes senzilles, anomenades actes reflexos.

4.4 El sistema nerviós perifèric (SNP)

El SNP està format per nervis que connecten el SNC amb els òrgans del cos. Està format per 31 parells de nervis que parteixen de la medul·la, o nervis raquidis, i per 12 parells de nervis que surten de l’encèfal, o nervis cranials. Els nervis es classifiquen en sensitius (duen informació dels receptors al SNC) i motors (transmeten ordes del SNC als efectors). El sistema nerviós perifèric es divideix en somàtic i autònom.

- El SNP somàtic controla moviments voluntaris, com la locomoció.

- El SNP autònom controla el funcionament involuntari d’òrgans vitals, com el cor. Està format pel SN simpàtic, que prepara el cos per a situacions de perill o acció, i el SN parasimpàtic, que relaxa el cos. Ambdós són antagònics, de manera que quan un estimula un òrgan l’altre el relaxa.

Medul·la espinal

Columna vertebral Nervis raquidis

Disc intervertebral

Què fa el sistema nerviós simpàtic 1. Dilata la pupil·la. 2. Estimula la salivació (suaument). 3. Accelera el batec. 4. Relaxa els bronquis. 5. Inhibeix l’activitat a l’estómac i al pàncrees. 6. Estimula l’emissió de glucosa. 7. Estimula les suprarenals (adrenalina). 8. Excita els esfínters intestinals. 9. Relaxa la bufeta. 10. Inhibeix els òrgans reproductors.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

4 Indica al teu quadern les parts de l’encèfal i explica, en cada cas, les funcions que té cada una.

5 Exposa, amb un exemple, què significa que els sistemes nerviosos simpàtic i parasimpàtic són antagònics.

1-2-4. El cervell i el seu funcionament continua

guardant molts secrets, i això ha creat nombrosos mites i informacions falses. Una de les falsedats més famoses i recurrents és la que argumenta que els éssers humans només usam un 10 % del cervell. Quins arguments es podrien donar per refutar aquesta idea?

Què fa el sistema nerviós parasimpàtic 1. Contreu la pupil·la. 2. Estimula molt la salivació. 3. Alenteix el batec. 4. Contreu els bronquis. 5. Estimula l’activitat de l’estómac. 6. Estimula l’activitat de la vesícula biliar. 7. Estimula l’activitat del pàncrees. 8. Inhibeix els esfínters intestinals. 9. Contreu la bufeta. 10. Estimula els òrgans reproductors.

103

4 La coordinació nerviosa

4.5 Com funciona

el sistema nerviós Els actes voluntaris 3

Davant d’un estímul, els receptors envien informació al SNC que, després de processar-la, envia l’ordre adequada als efectors per respondre a aquest canvi del medi. El funcionament del sistema nerviós és més o menys ràpid, depenent de les necessitats de l’organisme. Segons això, s’ha de distingir entre actes voluntaris i actes reflexos.

Els actes voluntaris Els actes voluntaris són respostes conscients, «decidides», que estan coordinades per l’encèfal. En un acte voluntari intervenen: 2

- Un receptor que rep l’estímul; per exemple, receptors de la visió i del tacte detecten un llapis per dibuixar.

- Un nervi sensitiu que transmet l’impuls fins a la medul·la, i des d’aquesta, fins a l’escorça cerebral.

- L’escorça cerebral, que transforma la informació en una sensació conscient (una imatge, una forma, calor, etc.) i, amb la informació rebuda i l’emmagatzemada d’experiències anteriors, elabora una ordre de resposta, que es dirigeix, passant per la medul·la, a un nervi motor.

- Un nervi motor per on viatja l’ordre fins a l’òrgan efector.

- Un òrgan efector (per exemple, un múscul), que er a qualsevol acte voluntari, per exemple agafar un 1 P llapis, és necessari que nombrosos receptors, com els del tacte o la visió, transmetin informació a través de les fibres nervioses dels nervis sensitius (fletxes de color verd) fins a l’encèfal. llà s’analitzen i s’elaboren senyals (fletxes de color 2 A vermell) que circulen pels nervis motors de la medul·la espinal fins a arribar als músculs que s’encarregaran de produir la resposta. En aquest cas, moure la mà i agafar el llapis. a resposta, agafar el llapis, consisteix en contraccions 3 L musculars que generen un moviment no especialment ràpid, però precís.

104

es contreu de forma voluntària per executar la resposta: agafar el llapis i dibuixar.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

7 Descriu amb un exemple com es produeix, en el terreny del sistema nerviós, un acte voluntari.

Ridícul. Aprèn a usar aquesta clau de pensa-

ment amb el recurs disponible a anayaeducacion.es i respon la pregunta: Què creus que passaria si haguéssim de pensar amb paraules cada acte voluntari que feim?

Els actes reflexos Els actes reflexos són respostes ràpides, involuntàries i automàtiques, controlades per la medul·la espinal, que es produeixen en situacions d’emergència.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

9 Enumera les parts del sistema nerviós que interveLa informació arriba a la medul·la, que elabora la resposta sense la intervenció de l’encèfal, per la qual cosa aquesta és més ràpida.

nen en un acte reflex.

En un acte reflex intervenen un conjunt d’elements nerviosos que reben el nom d’arc reflex; són els següents:

A la fotografia inferior pots veure un professional de la medicina fent una prova del reflex patel·lar. Esbrina per a què es fa. Hi ha més proves de reflexos paregudes; cerca el nom de quatre.

- Un receptor que rep l’estímul; per exemple, els receptors de la calor de la pell detecten alguna cosa molt calenta.

- Un nervi sensitiu que transmet l’impuls fins a la medul·la.

- Una neurona d’associació que elabora una ordre de resposta immediata.

- Un nervi motor per on viatja l’ordre fins a l’òrgan efector.

- Un òrgan efector, per exemple, un múscul, que executa la resposta, és a dir, es contreu i retiram la mà.

Els actes reflexos na informació que requereix 1 U

una resposta ràpida arriba als receptors; per exemple, que et cremis la mà.

2 A la medul·la espinal es genera la resposta: retirar la mà.

2 1

3 3 La resposta (retirar la mà) és involuntària, molt ràpida i molt poc precisa, ja que es duu a terme sense la intervenció de l’encèfal.

105

La salut del sistema nerviós

La gran complexitat del nostre sistema nerviós fa que pugui patir malalties de dos tipus: les degudes a danys orgànics i les originades per alteracions en el seu funcionament (trastorns psicològics).

5.1 Les alteracions del sistema nerviós per causes orgàniques

Són alteracions físiques dels òrgans del sistema nerviós. Algunes d’aquestes són:

Els traumatismes causats per accidents Són lesions a la zona cranioencefàlica o a la medul·la degudes a cops forts. Poden derivar en paraplegia, paràlisi de mig cos, o tetraplegia, paràlisi de tot el cos.

Els accidents cerebrovasculars COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Descriu en què consisteixen l’alzhèimer i el Parkinson.

2 Els traumatismes són els principals causants de lesions medul·lars com la paraplegia i la tetraplegia. Escriu una llista d’almenys cinc causes d’aquest tipus de traumatismes i què es pot fer per prevenir-los.

Fes feina amb la imatge La boccia és un esport paralímpic que practiquen persones amb paràlisi cerebral, lesions cerebrals o discapacitats físiques severes. a) Cerca informació sobre què és la paràlisi cerebral. b) A la fotografia pots observar la final de boccia en categoria BC3 a les olimpíades d’Atenes del 2004, on es varen enfrontar Corea del Sud i Espanya. Esbrina què significa aquesta categoria i quines altres hi ha en aquest esport. c) Practicar esport és un dels hàbits recomanats per cuidar la salut del sistema nerviós. Fes una llista amb tres hàbits saludables més.

106

Són danys en el teixit nerviós que es produeixen en obstruir-se artèries cerebrals i deixar sense oxigen una zona del cervell. Podem destacar les hemorràgies, o isquèmies cerebrals, que és la mort per falta d’oxigen d’una zona del cervell.

El consum de drogues L’alcohol i altres drogues causen danys irreparables en el sistema nerviós, a més d’una gran dependència física i psicològica.

Les malalties degeneratives Es produeixen per la pèrdua de les neurones a causa principalment de l’edat. L’alzhèimer, que produeix pèrdua de memòria i desorientació; el Parkinson, que produeix una falta de control dels moviments del cos.

La boccia

5.2 Les malalties mentals

Un problema afegit

Són canvis en el caràcter i en el comportament que creen malestar emocional. Es poden deure a problemes orgànics, a una predisposició genètica o a influències socials i ambientals. Les podem classificar en:

Trastorns d’ansietat Determinades situacions poden sotmetre el sistema nerviós a una tensió excessiva o estrès, que pot causar danys orgànics. Per exemple, origina un estat d’angoixa o por anomenat ansietat, caracteritzat per tensió muscular, alteracions del son, augment del ritme cardíac i de la sudoració, problemes digestius... Les fòbies, el trastorn obsessiu compulsiu o el trastorn d’ansietat generalitzada en són alguns exemples.

Trastorns en la conducta alimentària Són, per exemple, l’anorèxia nerviosa i la bulímia:

- L’anorèxia nerviosa. Les persones anorèctiques s’autoimposen una dieta d’aprimament severa, perquè es veuen obeses encara que no hi estiguin realment. En els casos greus, la persona deixa de menjar del tot, s’aprima fins a l’extrem i mor, perquè no s’adona del que li passa; ho nega i ho oculta.

Les persones que pateixen malalties mentals solen haver de lluitar, a més a més, contra l’estigma social que aquest tipus de trastorns duen associat. La incomprensió de les malalties mentals en infravalorar-ne els efectes, les burles o la por cap a les persones que les pateixen, la soledat i la discriminació són només alguns dels problemes que causa aquest estigma.

- La bulímia. Les persones que la pateixen també adopten dietes molt estrictes d’aprimament, però les rompen menjant compulsivament. Això els crea un sentiment de culpa, i es provoquen el vòmit per no engreixar. La bulímia causa alteracions greus de la salut.

Es calcula que una de cada quatre persones patiran algun tipus de malaltia mental al llarg de la seva vida.

Trastorns de l’estat d’ànim Un dels més freqüents és la depressió. En aquest trastorn, un sentiment de tristesa molt intens i incontrolable envaeix la persona afectada. Un altre exemple d’aquest tipus de trastorns seria el trastorn bipolar. Aquestes malalties poden tenir orígens diversos: experiències traumàtiques, trastorns hormonals (depressió postpart), predisposició genètica, etcètera.

Trastorns psicòtics Són patologies en què les persones perden el contacte amb la realitat i poden patir deliris o al·lucinacions. Els més freqüents són l’esquizofrènia i el trastorn delirant.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

3 4

Cerca el significat de la paraula estigma. Tria una malaltia mental de les que s’esmenten en aquesta pàgina i fes les tasques següents: a) Elabora una fitxa on apareguin les causes de la malaltia, els efectes en la persona que la pateix i els tractaments possibles. b) Descriu els estigmes que comporta aquesta malaltia. c) Escriu una llista d’accions que es podrien dur a terme per conscienciar sobre aquesta malaltia i ajudar a eliminar l’estigma que duu associat. 107

6.1 El sistema endocrí

La coordinació endocrina

La coordinació endocrina és un mecanisme que regula, de manera lenta però prolongada, les accions de molts òrgans del cos. La realitza el sistema endocrí, que està constituït per un conjunt de glàndules endocrines, especialitzades a sintetitzar i segregar hormones a la sang. La sang transporta per tot l’organisme les hormones, que només actuen sobre els òrgans o cèl·lules determinades, denominades cèl·lules diana.

Les glàndules endocrines COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Descriu les funcions de la hipòfisi. 2 Defineix hormones i explica com es distribueixen per l’organisme.

3 Indica dues glàndules de les que apareixen a l’esquema que no tengui només funció endocrina i explica quina funció tenen.

- La hipòfisi. Es coneix també com a glàndula pituïtària i es troba localitzada a la base del cervell. És la glàndula més important, ja que algunes de les hormones que sintetitza controlen la secreció de la resta de glàndules.

- Altres glàndules endocrines són la tiroide, la paratiroide, les glàndules suprarenals, el pàncrees, els ovaris i els testicles. Alguns òrgans del cos humà, que exerceixen altres funcions, poden funcionar com a glàndules endocrines, com, per exemple, la placenta, que sintetitza i allibera progesterona durant tot l’embaràs.

Les glàndules del sistema endocrí Masculines

Femenines

Hipòfisi Tiroide Paratiroide Tim

Pàncrees Glàndules suprarenals

Testicles

108

Ovaris

6.2 Com es realitza la coordinació endocrina

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

La coordinació endocrina dels òrgans del cos per mitjà d’hormones és un procés molt complex.

4 Indica què és l’hipotàlem i com

Les hormones es produeixen només quan són necessàries i en la quantitat adequada. Per produir i alliberar la quantitat necessària d’hormones, el sistema endocrí té un mecanisme de regulació anomenat retroalimentació, que està controlat per una part del cervell anomenada hipotàlem.

5 Explica la importància que té el me-

controla la funció de la hipòfisi. canisme de retroalimentació.

El procés consisteix en diverses etapes:

- L’hipotàlem estimula la hipòfisi. L’hipotàlem rep un senyal i allibera factors, que estimulen la hipòfisi perquè sintetitzi hormones.

- La hipòfisi estimula altres glàndules. La hipòfisi segrega hormones que circulen per la sang i estimulen altres glàndules endocrines perquè produeixin les seves hormones.

- Les hormones actuen sobre els òrgans. Les hormones produïdes per les glàndules són alliberades a la sang i arriben als òrgans o cèl·lules diana, on actuen.

- L’augment en la quantitat d’hormones en deté la secreció. Quan la quantitat d’hormones a la sang augmenta per damunt d’uns nivells determinats, l’hipotàlem deixa d’estimular la hipòfisi, que deté l’alliberament d’hormones. És a dir, la mateixa concentració d’hormones és la que en regula la secreció.

Hipotàlem

Així funciona el sistema endocrí Redacta un text que expliqui el mecanisme de retroalimentació mostrat a la imatge.

Hipòfisi

RESPOSTA

ESTÍMUL Retroalimentació

Nivells alts en sang

Estimulació Inhibició

Hormona: adrenalina

Òrgan o cél·lula diana

109

6 La coordinació endocrina

6.3 Les hormones Cada hormona actua sobre un tipus determinat d’òrgan o cèl·lula diana, controlant i coordinant la seva activitat. Les hormones són molt eficaces, ja que una quantitat reduïda és suficient per exercir la seva funció. L’acció que realitzen és més lenta però més continuada que la dels impulsos nerviosos.

Glàndula

Hormona

Funció

Hormona del creixement (SHT)

Estimula el creixement de músculs i ossos

Hormona antidiürètica (ADH)

Regula la quantitat d’aigua a l’orina

Gonadotropines (FSH, LH)

Estimula l’activitat de les gònades

Hormona estimulant de la tiroide (TSH)

Estimula l’activitat de la tiroide

Oxitocina

Indueix les contraccions de l’úter per al part

Prolactina

Estimula la secreció de llet a les mamelles

Tiroide

Tiroxina

Activa el metabolisme cel·lular i influeix en el creixement i en el desenvolupament

Paratiroide

Hormona paratiroidea

Regula el nivell de calci i de fòsfor de la sang

Glàndules suprarenals

Adrenalina

Prepara l’organisme per a una situació de perill o d’acció

Cortisona

Regula el metabolisme dels glúcids

Insulina

Dismuneix la quantitat de glucosa a la sang

Glucagó

Augmenta la quantitat de glucosa a la sang

Hipòfisi

Pàncrees

Ovaris

Estrògens i progesterona

Controlen el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris Regulen el cicle menstrual i l’ovulació Preparen el cos per a un possible embaràs

Testicles

Testosterona

Controla el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris Regula la producció d’espermatozoides

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

6 Indica quina glàndula i quina hormona produeix l’organisme quan hi ha poca glucosa en sang.

110

7 Quina hormona creus que és coneguda comunament com l’hormona del part?

La salut del sistema endocrí

Les alteracions del sistema endocrí La major part de les malalties endocrines s’originen quan es veu alterada la producció d’hormones que produeix una glàndula. Una glàndula pateix hiperfunció quan produeix més hormones del normal, i hipofunció si allibera menys hormones del que és necessari. Algunes malalties produïdes per alteracions endocrines són:

- El gegantisme i el nanisme, que es deuen, respectivament, a una alta o a una baixa producció de l’hormona del creixement (SHT), que fa que les persones siguin molt altes o molt baixes.

- L’hipertiroïdisme es produeix quan la tiroide augmenta de mida i fabrica massa tiroxina.

- L’hipotiroïdisme, que es pot deure a falta de iode en la dieta, produeix un metabolisme lent que pot provocar que la persona augmenti de pes i que presenti apatia i cansament.

- La diabetis és una malaltia originada per un mal funcionament del COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Escriu dues alteracions del sistema endocrí que tenguin relació amb un dèficit hormonal i dues amb una sobreproducció.

Intuesc i deduesc. Aprèn a usar aquesta tècnica de pensament a anayaeducación.es i intenta explicar com podria afectar l’organisme una alteració en les glàndules suprarenals.

pàncrees, de manera que segrega poca insulina. Com a conseqüència, es produeix una hiperglucèmia, és a dir, un augment del nivell de glucosa a la sang. Això ocasiona danys greus a l’organisme, com la ceguesa o la insuficiència renal. Hi ha hàbits que ajuden a mantenir sa el sistema endocrí, com seguir una dieta saludable, fer exercici físic i no consumir substàncies com l’alcohol i altres drogues.

Els hàbits que afavoreixen la salut del sistema endocrí són seguir una dieta saludable, evitar begudes alcohòliques i fer exercici físic.

Malalties de cine L’home que veus en la imatge s’anomena Richard Kiel i patia acromegàlia. Va ser un actor nord-americà que es va fer famós per interpretar, entre altres personatges, Jaws, un dels grans enemics de James Bond, en algunes pel·lícules i videojocs. a) Segons el que pots veure a la imatge, quins símptomes creus que pot tenir l’acromegàlia? Amb quina hormona creus que pot tenir relació? b) Cerca informació sobre l’alteració del sistema endocrí que patia Richard Kiel. c) Esbrina si hi ha altres tipus de gegantisme i si estan causats per alteracions del sistema endocrí.

111

Les drogues i la drogoaddicció

L’addicció al joc

Una droga és una substància que altera el sistema nerviós central i que produeix un estat de dependència física i psíquica, tolerància i trastorns greus de la salut.

La drogoaddicció és un problema social greu, ja que pot arribar a anul·lar la voluntat de qui es droga i afectar-ne greument la salut, els estudis, la feina i les relacions socials i familiars.

8.1 La dependència - La dependència física. És la necessitat de consumir la droga, perquè l’organisme funcioni de manera normal. La síndrome d’abstinència és un conjunt de trastorns fisiològics greus que es produeixen quan no se subministra la droga a un cos que hi està habituat. Els símptomes més habituals són respiració agitada, sudoració, hiperactivitat i convulsions, que poden ocasionar la mort.

- La dependència psíquica. És la necessitat de consumir la droga, per obtenir un estat d’eufòria o de plaer, o per evitar el malestar que produeix la privació. Per exemple, la dependència de cocaïna produeix cansament extrem, ansietat i depressió.

Fes feina amb la imatge L’addicció al joc es classifica dins de les anomenades addiccions sense substància. Les dades d’investigacions recents revelen que cada vegada hi ha més persones que participen en jocs amb doblers tant físicament com online. Aquest augment és especialment important en persones joves, en les quals les patologies relacionades amb el joc també han augmentat. Contestau les preguntes següents relacionades amb l’addicció al joc. a)

112

La tolerància és la disminució dels efectes desitjats a causa de l’ús continuat d’una droga. Com a conseqüència, es requereix un augment de la dosi per aconseguir els mateixos efectes. La sobredosi es produeix quan es pren una quantitat que el cos no pot assimilar, i pot arribar a ser mortal.

Full giratori. Esbrinau quins són els problemes de salut que ocasiona l’addicció al joc.

b) Elaborau una llista d’activitats sense substància que es puguin transformar en una addicció. Com creis que una persona arriba a tornar-se addicta a substàncies o a activitats? c)

8.2 La tolerància

Dissenyau una campanya d’informació sobre els riscs de l’addicció al joc destinada a conscienciar persones joves.

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Defineix droga i drogoaddicció. 2 Explica què és la síndrome d’abstinència i en què es diferencia de la dependència psicològica.

3 Indica què és la tolerància a les drogues i raona quina relació té amb la sobredosi.

8.3 Tipus de drogues i trastorns en la salut

Les drogues es poden classificar segons el seu mecanisme d’acció en:

- Depressores. Per exemple, l’alcohol o els tranquil·

L’alcohol: la droga més perillosa Addicció Pèrdua de memòria

litzants. Frenen la transmissió nerviosa i produeixen relaxació, somnolència, alteració de la percepció i fins i tot coma.

Psicològics

- Estimulants. Per exemple, la cocaïna, la nicotina, les amfetamines o la cafeïna. Activen la transmissió nerviosa i produeixen sensació d’eufòria i disminució de la fatiga i de la son.

- Narcotitzants. Per exemple, l’opi, la morfina i l’heroïna. S’utilitzen per calmar el dolor i produeixen son i estupor. Generen una forta dependència que és difícil de superar.

- Al·lucinògenes. Per exemple, el cànnabis o l’LSD. Alteren la transmissió nerviosa, i modifiquen la percepció de la realitat i provoquen il·lusions visuals o auditives (al·lucinacions).

Trastorns en la salut Les drogues danyen la salut, ja que afecten el cervell i la transmissió de l’impuls nerviós. Els principals danys que causen són:

- Danys en el sistema nerviós, que provoquen trastorns psicològics greus, com pèrdua de memòria, depressió, ansietat o esquizofrènia.

- Danys en altres aparells o sistemes, com l’hepatitis, que produeix l’alcohol; el càncer de pulmó, que produeix el tabac; o les arrítmies, que produeix el cànnabis.

- Trastorns del comportament, que donen lloc a

Dificultats cognitives Demència alcohòlica

ELS PERILLS DE L’ALCOHOL Mort per sobredosi

Delírium trèmens

Físics

Accidents de trànsit

Gastritis Úlcera gastroduodenal

Malalties cardíaques

Càncer Cirrosi L’alcohol és una droga perillosa i addictiva. El consum excessiu pot ocasionar danys irreversibles en el sistema nerviós, especialment en el dels joves. Segons un estudi realitzat per la revista mèdica The Lancet, es tracta de la droga més perillosa pels danys que causa als usuaris i a les persones que tenen al seu voltant. És important tenir això present en situacions en què la pressió social d’un grup indueix al consum incontrolat de begudes alcohòliques.

Coneix els efectes de les drogues

problemes familiars i laborals, actes delictius o conductes agressives.

Tria una droga legal i una droga il·legal i recopila’n la informació següent:

- Alteracions en la percepció de la realitat i en la

•R esum històric de l’ús, origen i forma de consum de la substància.

resposta motora, que provoquen accidents de trànsit o laborals.

- S’han de tenir en compte, a més a més, els efec-

•E fectes en la salut distingint entre consum a llarg termini i reaccions agudes.

tes danyosos de les substàncies que s’utilitzen per adulterar les drogues, moltes de les quals són molt tòxiques i sense cap tipus de control sanitari.

• Efectes psicosocials de l’addicció a la substància.

És important tenir en compte que, a pesar que els danys més greus se solen produir en persones que fan un ús continuat de les drogues, un ús puntual també pot causar danys irreversibles.

Quan hagis recopilat les dades, elabora un producte audiovisual en què reflecteixis tota la informació reunida.

•D ades estadístiques sobre el consum i defuncions associades a Espanya.

113

L’execució de la resposta. El sistema esquelètic

9.1 El sistema esquelètic El sistema esquelètic està format pels ossos de l’esquelet i per les articulacions. Les funcions que té són:

- Sostenir el cos. - Protegir els òrgans vitals. - Ser el lloc on es fixen els músculs. - Fabricar cèl·lules sanguínies.

Les radiografies

- Ser una reserva de calci i de fòsfor. Els ossos Els ossos són estructures rígides formades externament per teixit ossi compacte, i internament, per teixit ossi esponjós. La rigidesa dels ossos es deu a la presència de sals de calci. Segons la forma que presenten, els ossos es classifiquen en ossos llargs, com el fèmur; curts, com les vèrtebres o els ossos del canell; i plans, com els ossos que formen el crani.

Per fer radiografies s’apliquen raigs X a la part del cos que es vol observar. Els raigs X són un tipus de radiacions que poden traspassar alguns materials sòlids amb un nombre atòmic baix. Podem veure els ossos a les radiografies perquè, com que estan formats per calci, un element amb un nombre atòmic elevat, els raigs X s’absorbeixen. El que veim a la radiografia és el contrast entre el que poden travessar els raigs X i el que no.

Els ossos llargs tenen dues regions: els extrems o epífisi, i la part central o diàfisi. El teixit esponjós de les epífisis està farcit de medul·la òssia vermella, que té per funció formar cèl·lules sanguínies. La diàfisi, de teixit compacte, té un canal intern farcit de medul·la òssia groga o moll, formada per teixit adipós.

Les articulacions Són les zones d’unió entre els ossos. Poden ser:

- Fixes. Són articulacions sense moviment, com és el cas dels ossos del crani.

- Semimòbils. Permeten un moviment limitat entre els ossos, com passa amb les vèrtebres, entre les quals hi ha discos de teixit cartilaginós, més elàstic i bla.

- Mòbils. Permeten el moviment dels ossos en totes

COMPRÈN, PENSA, INVESTIGA...

1 Indica com es poden classificar els ossos segons la forma que tenen i posa dos exemples en cada cas.

2 Dibuixa un esquema d’un os llarg indicant què és l’epífisi i què és la diàfisi.

3 Enumera els tipus d’articulacions i explica breument l’estructura que presenten.

114

les direccions. Per exemple, les del genoll o la monyica. Les zones de contacte entre els ossos estan recobertes per teixit cartilaginós i pel líquid sinovial, que evita la fricció. En aquestes articulacions, els ossos s’uneixen per mitjà de lligaments.

Els ossos dels infants Quan naixem, no tots els ossos es troben calcificats; els del crani, per exemple, estan formats per cartílag perquè siguin més flexibles i facilitar així el part. Els ossos es calcifiquen a poc a poc fins a arribar a l’edat adulta.

L’esquelet humà

Les articulacions Fixes: ossos del crani

Mandíbula Clavícula

Omòplat Estèrnum Articulació fixa

Húmer

Costelles

Semimòbils: les vèrtebres

Columna vertebral

Ili

Disc cartilaginós

Cúbit Radi

Carp Pubis Metacarp

Falanges

Isqui

Fèmur Vèrtebres Ròtula

Tíbia

Mòbils: el colze

Peroné

Húmer Radi

Falanges

Tars Metatars

Lligaments

Cúbit

115

9 L’execució de la resposta. El sistema esquelètic

9.2 El sistema muscular El sistema muscular està format pels músculs i els tendons. Dels tres tipus de músculs existents, esquelètic, cardíac i llis, només els músculs esquelètics formen part de l’aparell locomotor.

El moviment del braç

El nostre cos té al voltant de 400 músculs que constitueixen gairebé el 4 0 % del pes de l’organisme. Les funcions del sistema muscular són:

El braç s’estén

- Produir moviment, quan els músculs es contreuen i estiren els ossos.

- Mantenir la postura del cos per mitjà del to mus2 El tríceps està unit a l’os per un tendó i l’estira. El braç s’estira.

cular, que són contraccions petites que fan que el cos es mantengui en la seva posició.

- Produir calor. La contracció muscular produeix la major part de la calor necessària per mantenir la temperatura corporal. 1 A través d’un

Els músculs i els tendons

nervi, arriba una ordre al tríceps i aquest es contreu.

Els músculs esquelètics estan formats per feixos de fibres musculars reunides en fascicles. Les fibres, o cèl·lules musculars, són cilíndriques i allargades. Cada múscul està envoltat per una capa de teixit conjuntiu, que es prolonga i forma estructures molt resistents, anomenades tendons. Aquests l’uneixen fortament als ossos, a la pell o a un altre múscul.

El braç es doblega

Segons la forma, els músculs poden ser:

1 A través d’un nervi, arriba

una ordre al bíceps i aquest es contreu.

- Fusiformes, amb forma allargada i més estreta als extrems, com, per exemple, el bíceps.

- Plans, tan amples com llargs, com, per exemple, els Bíceps

pectorals.

- Circulars, com els músculs orbiculars, que obrin i tanquen els llavis.

La contracció muscular

- Els moviments del cos són el resultat de la con2 El bíceps està unit a l’os per

un tendó i l’estira. El braç es doblega.

COMPRENDE, PENSA, INVESTIGA...

4 Enumera les funcions del sistema muscular. 5 Explica com es produeix la contracció muscular. 116

tracció dels músculs, en actuar sobre els ossos i les articulacions.

- Quan un múscul rep un impuls nerviós, les seves fibres s’escurcen i es contreu. Això provoca un moviment en els ossos als quals està unit, i fa que s’acostin, se separin o girin. Generalment els músculs esquelètics formen parelles de funció antagònica, o contrària, de manera que quan un es contreu, l’altre es relaxa. Per exemple, quan el bíceps es contreu i el tríceps es relaxa, es produeix la flexió del braç.

La musculatura humana

Temporal

Orbicular

Masseter Esternoclidomastoïdal

Trapezi

Deltoides

Pectoral

Tríceps Serrat

Bíceps

Abdominals

Costals Dorsal

Gluti

Adductor Sartori

Quàdriceps

Semitendinós

Bíceps femoral

Semimembranós

Tibial anterior

Bessons

Tendó d’Aquil·les

117

L’execució de la resposta i la salut La fractura del maluc

10.1 La salut de l’aparell locomotor Les malalties que afecten l’aparell locomotor són molt freqüents en la població i disminueixen considerablement la qualitat de vida de moltes persones.

La salut dels ossos i de les articulacions Les malalties més freqüents en el sistema esquelètic són:

- L’osteoporosi. Es caracteritza per la disminució de la densitat del teixit ossi, fet que provoca una major fragilitat dels ossos.

- L’artritis. És la inflamació del teixit cartilaginós que forma les articulacions. Provoca dolor i, a llarg termini, deformacions en el teixit.

- Les fractures. Són ruptures totals o parcials de l’os. Es produeixen generalment com a conseqüència de traumatismes, causats per cops i accidents. De vegades la fragilitat dels ossos, causada per altres malalties, pot ser l’origen de la fractura.

- Les luxacions. Es produeixen quan els ossos se surten de les articulacions. Provoquen dolor i en dificulten la mobilitat.

- Les ruptures de cartílags a les articulacions, degudes generalment a traumatismes.

La salut dels músculs Les principals malalties del sistema muscular són: Les fractures del maluc són una de les lesions òssies més greus que poden patir les persones d’edat avançada, ja que suposen una disminució important de la seva qualitat de vida. Un dels tractaments suposa la implantació d’una pròtesi com la que veus a la imatge.

- Les contractures musculars. Són contraccions excessives i involuntàries dels músculs, degudes generalment a un esforç.

- Els esquinços. Són estirades o torsions dels lligaments, que causen dolor i inflamació.

- Les tendinitis. Són inflamacions dels tendons. - Les ruptures fibril·lars, degudes generalment a traumatismes.

L´osteoporosi Os sa

Fes feina amb la imatge 1 Descriu en què consisteix l’alteració òssia que pots observar a la imatge i investiga’n les causes i quins són els factors de risc per desenvolupar-la.

118

Os amb osteoporosi

10.2 Els hàbits saludables per a l’aparell locomotor

La major part de les malalties de l’aparell locomotor es poden prevenir adoptant hàbits saludables. Alguns d’aquests són:

Prevenció de riscos laborals

- Dur una alimentació sana i equilibrada. La nostra dieta ha d’aportar els minerals necessaris per al funcionament correcte dels músculs i per conservar la fortalesa dels ossos. Una dieta sana prevé l’excés de pes, que pot sobrecarregar el nostre esquelet.

Totes les feines tenen associats riscs per a la salut, molts relacionats amb l’aparell locomotor i, concretament, amb hàbits posturals i de moviment. Et proposam que tries una professió i que esbrinis quins són els riscs laborals que s’hi associen i les mesures obligatòries i recomanades per evitar-los.

- Proporcionar el descans necessari al nostre organisme, practicant estiraments i exercicis de relaxació després d’una activitat física i dormint a bastament.

- Adoptar postures correctes, que proporcionen descans als nostres ossos i músculs i eviten les sobrecàrregues.

- Realitzar exercici físic regular, que afavoreix el desenvolupament dels músculs i augmenta la resistència dels ossos.

En seure

Evita seure a un costat de la cadira.

En caminar

Mantén l’esquena recta i recolzada al respatler.

Evita les postures relaxades de la columna.

Mantén el cap i el tòrax rectes.

En agafar pes

Consells per adoptar postures correctes Comprovam. Triau cadascú una

Evita flexionar la columna amb les cames esteses.

Doblega els genolls, no l’esquena.

postura que adopteu habitualment que sigui incorrecta (pot ser a classe o a ca vostra, quiets o en moviment). Pensau, a continuació, en com hauríeu d’adoptar-la de forma correcta. Ensenyau als companys i companyes la postura i la correcció que heu pensat i contrastau les vostres opinions.

119

COMPRÈN

Interpreta imatges

Organitza les idees

3 Observa la imatge i respon:

Mapa conceptual d’aranya. Completa al teu quadern els espais buits del mapa conceptual següent. Aprèn a fer mapes conceptuals amb el recurs disponible a anayaeducacion.es.

La funció de relació Receptors interns: ? Receptors externs: ? Òrgans dels sentits: ?

Sistema endocrí ? – – Hormones

Els receptors

Sistema esquelètic ? – – Articulacions Sistema nerviós Sistema muscular S. N. central ? – ? – – Tendons ? – S. N. perifèric Les glàndules ? – ? – Els efectors

Els centres coordinadors

Fes un resum 2 Fes un resum de la unitat seguint aquest guió:

a) Quin tipus de receptors es representen a l’esquema? b) En quin dels sentits intervenen? c) Quin tipus d’estímul capta cadascun d’aquests receptors?

4 Observa el procés representant a la imatge i contesta: 2

• Defineix funció de relació i enumera els proces-

sos amb què es realitza.

• Explica com es duu a terme la recepció dels estímuls.

• Descriu els òrgans dels sentits i la funció que te-

nen.

• Defineix neurona i explica com es transmet l’impuls nerviós.

• Fes un esquema del sistema nerviós central i perifèric, indicant-ne les parts i les principals funcions.

• Compara el funcionament del sistema nerviós en els actes voluntaris i en els actes reflexos.

• Anomena les glàndules endocrines i explica com realitzen la coordinació.

• Anomena les funcions dels sistemes esquelètic i muscular.

• Classifica els ossos i els músculs i anomena’n els més importants del cos humà.

• Defineix articulació i explica com es produeix la contracció muscular.

• Anomena els hàbits saludables per als òrgans dels sentits, l’aparell locomotor i els sistemes nerviós i endocrí.

120

a) A quin tipus d’acte correspon? b) Quin òrgan de coordinació intervé en aquest procés? c) Redacta un text explicatiu breu per a cada una de les etapes d’aquest procés indicades a la il· lustració.

5 Quina anomalia de la visió s’observa en aquesta imatge? Explica a què es deu i com es pot corregir.

Recorda seleccionar el material de treball d’aquesta unitat per al teu dossier d’aprenentatge.

Aplica

Avança

6 Indica quina part de l’ull és la responsable de:

13 El nivell de glucosa a la sang, glucèmia, està regulat per dues hormones produïdes pel pàncrees: la insulina i el glucagó.

a) Enfocar la imatge. b) Contenir els cons i els bastons.

Nivell baix de glucosa.

c) Protegir la còrnia.

Nivell alt de glucosa.

d) Regular el pas de la llum.

7 Per què un constipat pot provocar una infecció d’orella?

Pàncrees

8 Quan prenem un medicament que té un gust desagradable, moltes vegades ens tapam el nas; per què?

9 Estableix les diferències entre: a) Miopia i astigmatisme.

Glucagó segregat per les cèl·lules del pàncrees.

b) Epífisi i diàfisi d’un os. c) Tendó i lligament.

Insulina segregada per les cèl·lules del pàncrees.

d) Esquinç i luxació. Es restableixen els nivells normals de glucosa en sang.

e) Dendrita i axó.

10 Classifica i anomena: a) Els receptors segons l’estímul que capten. b) Les articulacions segons la capacitat de moviment.

El fetge descarrega glucosa a la sang.

c) Les neurones segons la funció que realitzen.

Les cèl·lules prenen glucosa de la sang.

a) Observa l’esquema i redacta un text en què expliques com té lloc la regulació de la glucèmia a la sang.

d) Les drogues segons el tipus d’acció.

11 Raona per què una persona pot morir si es pega un cop a la nuca.

b) Quina malaltia apareix quan l’organisme perd la capacitat de generar insulina?

12 Explica quin tipus de sistema nerviós autònom actua davant d’una situació de perill i per què.

REFLEXIONA En aquesta primera unitat ens hem posat en la pell d’una persona que ha tengut un accident de trànsit amb possibles conseqüències permanents. Hem entès la funció tan important que tenen els òrgans dels sentits i la importància de mantenir el bon estat del nostre sistema nerviós. Reflexiona sobre el teu aprenentatge omplint el qüestionari i la rúbrica, disponibles a anayaeducacion.es. Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Gairebé aconseguit

Som capaç d’explicar amb les meues paraules el que significa la funció de relació i la importància que té per a la vida.

…

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Fes l’autoavaluació competencial inclosa a anayaeducacion.es.

121

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.