DEMO
INCLOU
IC
ÈN
C IA 1 2 ME
SO
Ill
es
Ba lear
1
S
LL
PROJECTE DIGITAL
s
ESO
GEOGRAFIA I HISTÒRIA M. Burgos, M. C. Muñoz-Delgado
ió
c ra
n ó O m pe
Índex Els sabers bàsics del curs Destreses comunes
. . .............................................................. 10
El rescat de Gea.........................................................................................74
La definició de conceptes El mapa conceptual La informació: cercar i organitzar Els mapes geogràfics El mapa i el perfil topogràfic Els gràfics geogràfics El climograma, un gràfic especial Les imatges geogràfiques. Els paisatges Les noves tecnologies
4 E l clima i les zones bioclimàtiques
Un planeta el nom del qual és terra................................................28 ............................................................... 30
1. L’univers, el sistema solar i la Terra 2. Els moviments de la Terra (I). La rotació Informe gràfic. Orientar-nos a la Terra 3. Els moviments de la Terra (II). La translació 4. La representació de l’espai terrestre Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Bárbara Petchenik i Jessyca Ocampo
2 E l medi físic de la Terra. Components bàsics
.. .....................................................
44
1. Components bàsics del medi físic (I). Les capes de la Terra 2. Components bàsics del medi físic (II). Les formes del relleu 3. Com es forma i com es modifica el relleu? 4. La hidrosfera 5. Aigua salada i aigua dolça Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Marie Tharp i Sarah Ferguson
3 E l medi físic de la Terra. Els continents
........................................................................ 58
1. 2. 3. 4. 5.
El mapa físic dels continents (I). Àsia El mapa físic dels continents (II). Amèrica El mapa físic dels continents (III). Àfrica El mapa físic dels continents (IV). Europa El mapa físic dels continents (V). L’Antàrtida i Oceania Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Isabella Bird i Laura Dekker Porfolio...........................................................................................................72
2
. . ...................................................................... 76
1. L’atmosfera i els seus canvis 2. Elements del clima (I). Temperatura i precipitació 3. Elements del clima (II). Pressió i vent 4. Climes, vegetació i bioclimes Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Felisa Martín i Laura F. Gibellini
DESAFIAMENTS QUE MARQUEN
1 El planeta Terra
DESAFIAMENTS QUE MARQUEN
Annexos Vocabulari Aplica les competències Dades bàsiques i mapes polítics
5 E ls grans
conjunts bioclimàtics
. . .......................................... 88
1. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona càlida 2. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona temperada 3. El bioclima dels deserts 4. Els grans conjunts bioclimàtics. La zona freda 5. Els grans conjunts bioclimàtics. La muntanya 6. El medi com a risc 7. L’acció de l’ésser humà sobre el medi ambient 8. Les solucions als problemes mediambientals globals Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Mary Kingsley i Greta Thunberg
6 E l medi físic i els bioclimes
d’Espanya i de les Illes Balears
...
108
1. 2. 3. 4. 5. 6.
Situació i relleu d’Espanya Les aigües a Espanya Els climes i la vegetació d’Espanya Els conjunts bioclimàtics d’Espanya Illes Balears, situació i medi físic Clima, vegetació i paisatges de les Illes Balears Informe gràfic. Riscos naturals i espais protegits Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Margot Moles i Lucía Loren Porfolio......................................................................................................... 126
DESAFIAMENTS QUE MARQUEN
DESAFIAMENTS QUE MARQUEN
Un viatge en el temps .......................................................................... 128
A la recerca de l’origen de la democràcia.................................. 190
7 La prehistòria
10 Grècia
....................................................................... 130
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.
Edats i fonts de la prehistòria Origen i evolució de l’ésser humà La vida en el Paleolític (I) La vida en el Paleolític (II) La vida en el Neolític La vida a l’edat dels metalls (I) La vida a l’edat dels metalls (II) La prehistòria a Espanya La prehistòria a les Illes Balears: primers pobladors i pretalaiòtic 10. La prehistòria a les Illes Balears: el talaiòtic Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Doroty Garrod i Penélope Vaquero
8 Mesopotàmia
............................................................................ 154
1. Les primeres civilitzacions històriques 2. L’espai i el temps 3. Organització política i econòmica 4. Societat, religió i vida quotidiana Informe gràfic. La ciutat de Babilònia 5. El llegat cultural i artístic Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Belatekallim i María Jaber
Annexos Vocabulari Aplica les competències Dades bàsiques i mapes polítics
9 Egipte
.................................................................................................... 170
1. Una antiga civilització fluvial 2. Organització política i social 3. L’economia egípcia 4. Aspectes de la vida quotidiana 5. La religió egípcia Informe gràfic. La vida després de la mort 6. El llegat cultural i artístic Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Hilda Petrie i Mirah Shihadeh Porfolio.........................................................................................................188
................................................................................................ 192
1. Evolució històrica. Època arcaica 2. Evolució històrica. Èpoques clàssica i hel·lenística 3. Organització política de les polis 4. Economia i societat 5. Aspectes de la vida quotidiana Informe gràfic. Atenes en el segle v aC 6. Religió i cultura 7. Art grec. L’arquitectura 8. Art grec. L’escultura i la ceràmica Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Agnodice i AMURTEL Greece
11 Roma
. . ................................................................................................... 214
1. L’espai i l’evolució històrica. La Monarquia 2. La República (509-27 aC) 3. L’Imperi (27 aC-476 dC) 4. Les activitats econòmiques 5. La societat i la vida ciutadana Informe gràfic. Roma, capital del món 6. Religió i cultura romanes 7. L’art romà. L’arquitectura 8. L’art romà. Escultura, pintura i mosaic 9. Els pobles germànics. La fi d’una era Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Sarmiza Bilcescu i les nines i els seus drets en el món actual
12 E spanya i les Illes Balears a l’antiguitat
.................................................................... 238
1. Espanya preromana (I). La diversitat cultural 2. Espanya preromana (II). Celtes i ibers 3. Hispània romana. Conquesta i romanització 4. Hispània romana. L’organització del territori 5. Religió, cultura i art hispanoromans 6. Les Illes Balears a les èpoques preromana i romana 7. El poble visigot a Hispània Comprèn, reflexiona i posa a prova les teves competències Protagonistes: Egeria i Janna Jihad Porfolio................................................................................................. 256
Annexos Vocabulari Aplica les competències Dades bàsiques i mapes polítics
1 El planeta Terra MARIA MITCHELL. Astrònoma i professora Som Maria Mitchell, astrònoma i professora al Vassar College, universitat en què dirigesc l’observatori astronòmic. Vaig néixer el 1818 a l’estat de Massachusets i des que era molt jove m’encantava contemplar constel·lacions, galàxies i conjunts planetaris a través del telescopi del petit observatori que tenia mon pare. A poc a poc, el meu interès per l’univers i el sistema solar, on hi ha la Terra, va anar creixent, fins que la nit de l’1 d’octubre de 1847, mentre observava la volta del cel vaig descobrir un cometa, al qual posteriorment varen posar el meu nom. Gràcies a aquest descobriment he estat la primera dona a formar part de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències i també he pogut visitar alguns dels observatoris més rellevants de la meva època com el de Greenwich, on hi
ha el meridià 0°, a partir del qual s’estableix el sistema de fusos horaris del nostre planeta. Per comprendre l’univers i saber a quin sistema planetari pertanyem i les seves característiques, analitzaràs:
•
L’univers i els diferents cossos celestes. El sistema solar i els planetes que l’integren.
•
La Terra, característiques, dimensions i forma del planeta.
• •
Els moviments de la Terra: rotació i translació.
•
La xarxa geogràfica: paral·lels i meridians.
La representació de l’espai terrestre: els mapes i els sistemes de projecció.
PREGUNTES I RESPOSTES
1 De quin sistema planetari forma part la Terra? 2 On es troba el meridià 0°? 3
30
Investiga sobre Maria Mitchell i el seu llegat astronòmic. Cerca altres descobriments que duguin el seu nom en memòria de la seva gran tasca com a astrònoma.
4
Comprovam. Resoleu les qüestions plantejades a cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per fer-ho, podeu consultar la informació que trobareu a la unitat.
Espacio A quina galàxia està situat el planeta Terra? A més de la Terra, quins altres planetes formen el sistema solar? Anomena’ls.
SEQÜÈNCIA D'APRENENTATGE
Temps En quantes franges es divideix el mapa dels fusos horaris? Imagina que planifiques un viatge des d’Espanya fins al Perú, calcula la diferència horària que hi ha entre el punt de partida i el d’arribada.
ACTIVAM ELS CONEIXEMENTS PREVIS 1.1
Prepararem una activitat en què l'alumnat ha de respondre preguntes sobre el Sistema Solar, els moviments de la Terra, les formes de relleu, les aigües al planeta o els continents
1.2 Analitzam i reflexionam sobre la importància de treballar en grup FORMAM ELS GRUPS DE TREBALL 2.1 Ens repartim en parelles 2.2 Repartim les tasques ESTUDIAM LA TERRA A L'UNIVERS –12 –11 –10
–9
–8
–7
–6
–5
–4
–3
–2
–1
0
+1
+2
+3
+4
+5
+6
+7
+8
+9
+10 +11 +12
El planeta Terra Quines són les dimensions i la forma de la Terra?
3.1 Estudiam la Terra, el paper que té a l'Univers, els moviments de rotació i translació. Aprenem a orientar-nos: el mapa i la brúixola 3.2 Treballarem l'ODS 7 El sol com a font inesgotable d'energia
Quins dos moviments fa la Terra a l’espai? En què consisteix cadascun?
Una altra mirada A l’apartat «Protagonistes», coneixeràs la feina de Barbara Petchenick, cartògrafa i geògrafa estatunidenca del segle xx. Cerca informació a la unitat per contestar a la pregunta següent sobre la cartografia: Quins sistemes de projecció s’utilitzen per representar la superfície de la Terra?
+ orientacions a anayaeducacion.es
31
1
L’univers, el sistema solar i la Terra
1.1 La Terra, un punt a l’univers L’univers es va originar fa devers 13 700 milions d’anys a causa, segons els astrònoms, de l’explosió (big bang) d’una petita massa que concentrava tota la matèria i l’energia existents. Està format per astres o cossos celestes, per matèria interestel·lar (pols i gas) i per l’espai que els separa. Els astres s’agrupen a l’univers i formen galàxies o acumulacions d’estrelles, com la Via Làctia, on es troba la Terra. Cada galàxia pot contenir milers de milions d’estrelles i nombrosos sistemes planetaris, integrats per una estrella i els cossos celestes que giren entorn d’aquesta: planetes, satèl·lits, asteroides i cometes. El sistema solar és el sistema planetari del qual forma part la Terra. Va sorgir fa uns 5 000 milions d’anys i comprèn el Sol, que és una estrella de grandària mitjana, vuit planetes (entre aquests la Terra) i nombrosos satèl·lits, asteroides i cometes. La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra. Podem afirmar, per tant, que la Terra és un punt diminut en l’univers immens.
1.2 La Terra, un planeta singular
AVANÇA EN COMPETÈNCIES Incorporar conceptes
1 Cerca en el vocabulari final les definicions dels termes marcats amb una crida ( estrelles) i escriu-les en el quadern. Manejar gràfics, mapes i imatges
2 Observa el dibuix inferior i calcula. Si fas una volta a la Terra una vegada per l’equador i una altra pels pols: a) Per on recorreries més quilòmetres? b) Quants més en recorreries? Perímetre polar 40 007,8 km
La Terra es va formar fa devers 4 600 milions d’anys. És l’únic planeta del sistema solar on hi ha vida, que es va iniciar, en forma de bacteris i algues, fa més de 2 000 milions d’anys. Això va ser possible perquè a la Terra es donen tres circumstàncies que la diferencien dels altres planetes del nostre sistema solar:
– La temperatura és moderada, perquè es troba a la distància adequada del Sol: uns 150 milions de quilòmetres.
– L’atmosfera, o capa gasosa que l’envolta, conté gasos imprescindibles per a la vida, com l’oxigen. A més, l’atmosfera protegeix la Terra de les radiacions solars nocives i ajuda a regular-ne la temperatura.
– Hi ha aigua líquida en abundància. Aquesta aigua ocupa gran part de la superfície terrestre, i forma oceans i mars; és la responsable que la Terra es vegi des de l’espai com un planeta blau. La Terra és l’únic planeta del sistema solar on hi ha aigua permanentment en estat líquid a la superfície.
1.3 La grandària i la forma de la Terra Les dimensions de la Terra són de 510 milions de km2, unes mil vegades la superfície d’Espanya. A pesar d’això, el nostre planeta és un astre petit en el conjunt de l’univers. El Sol, per exemple, és un milió tres-centes mil vegades més gran que la Terra. La forma de la Terra és de geoide o esfera imperfecta, és a dir, és lleugerament més ampla a l’equador que als pols. 32
Perímetre equatorial 40076,6 km
Consulta la definició de conceptes
destresa
U 1
El sistema solar
Saturn
SOL
Júpiter Mart Terra
Venus
Mercuri
Urà
Neptú
MERCURI
VENUS
TERRA
MART
JÚPITER
SATURN
URÀ
NEPTÚ
Distància al Sol (1)
57,91
108,20
149,60
227,94
778,33
1 429,40
2 870,99
4 504,30
Diàmetre equatorial (2)
4 880
12 104
12 756
6 794
142 984
120 536
51 118
49 532
Massa (Terra = 1)
0,6
0,815
1 (4)
0,107
318
95
14,54
17,23
Densitat (aigua = 1)
5,43
5,24
5,52
3,93
1,33
0,69
1,32
1,64
Període de rotació (3)
58,6
-243 (5)
0,99
1,03
0,41
0,45
-0,72 (5)
0,67
88 dies
225 dies
365 dies
687 dies
11,86 anys
29,46 anys
84 anys
165 anys
167
457
14
-55
-153
-185
-214
-225
Període orbital Temperatura mitjana (°C)
(1): en milions de quilòmetres (2): en quilòmetres (3): en dies terrestres.
Cercar informació rellevant
Veig, pens, em deman
3 Amb l’ajuda de la taula indica les característiques del planeta Terra.
4 A quanta distància de la Terra es troba el planeta més llunyà? I el més pròxim?
5 Quantes vegades és més petita la Terra que el planeta més gran?
6 Segons la mitologia grega, la deessa Hera, esposa de Zeus, va ser la creadora de la Via Làctia. Cerca informació sobre aquest mite i resumeix-lo en el quadern. 33
2
Els moviments de la Terra (I). La rotació
2.1 El moviment de rotació L’univers està en moviment continu, igual que els astres que el componen. Per exemple, la Via Làctia gira sobre si mateixa i completa una volta cada 255 milions d’anys; i el nostre sistema solar gira entorn del centre de la Via Làctia.
El dia i la nit Eix de rotació
Nord
Dia
La Terra també es mou contínuament, realitzant dos moviments: el de rotació i el de translació. El moviment de rotació és el gir de la Terra sobre si mateixa, al voltant d’un eix imaginari els extrems del qual són els pols. Aquest moviment tarda a completar-se un dia solar, és a dir, un poc manco de 24 hores (23 hores, 56 minuts i 4,091 segons).
Sentit de la rotació
Nit
Sud
2.2 Conseqüències de la rotació terrestre
El moviment de rotació de la Terra té tres conseqüències:
– La successió del dia i de la nit. A causa de la rotació, a tot arreu de la Terra se succeeixen regularment el dia i la nit. Això es deu al fet que la llum solar il·lumina i escalfa només una meitat de la superfície terrestre (dia); i l’altra meitat roman en la foscor i es refreda (nit). Si la Terra no giràs sobre si mateixa, la meitat del planeta estaria sempre il·luminada i arribaria a temperatures altíssimes, mentre que l’altra meitat romandria en la foscor i patiria un fred extrem. En aquestes circumstàncies, seria impossible la vida.
– El moviment del Sol a l’horitzó. El moviment de rotació es realitza d’oest a est; per això, veim aparèixer la llum del dia i el Sol per l’est (alba), i desaparèixer la llum del dia i el Sol per l’oest (capvespre). Aquest moviment del Sol és només aparent, perquè és el nostre planeta el que es mou entorn del Sol. Però ens permet localitzar els punts cardinals o punts bàsics de referència per orientar-nos a la Terra: el nord, el sud, l’est i l’oest.
– L’existència d’hores diferents. El coneixement científic de la rotació ens permet dividir el dia solar en 24 parts iguals, anomenades hores; dividir la Terra en 24 franges imaginàries d’una hora, anomenades fusos horaris, i mesurar el temps. 34
AVANÇA EN COMPETÈNCIES Fer servir mapes
Preguntes provocades
1 Què ocorreria si la Terra no giràs sobre si mateixa? En tals circumstàncies, seria possible la vida al planeta?
2 Cerca a l’atles final on es troba Somàlia i contesta: per què allà és de nit abans que a Espanya?
3 El 1851, Léon Foucault va realitzar un experiment que va demostrar de forma científica la rotació de la Terra. Esbrina en què va consistir. Interpretar i elaborar imatges i gràfiques
4 Com explicaries a una persona la successió del dia i de la nit usant una taronja i una llanterna?
U 1
El moviment del Sol. Els punts cardinals i l’orientació
Interpretar l'entorn Sud
Sud-est
5 Per què és important saber orien-
Sud-oest
tar-se?
Davant
6 Esbrina cap a on està orientada la cuina de ca teva.
Est
7 Imagina que tens una amiga al Japó.
Oest Dreta
Esquerra Darrere
Sortida de Sol Alba
Creus que seria una bona idea telefonar-li a les quatre de l’horabaixa hora espanyola? I si visqués a Nova York?
Posta de Sol Capvespre
Nord
Raona’n les respostes.
Els punts cardinals ens permeten orientar-nos. Per fer-ho, hem de posar els braços en creu i assenyalar amb el braç dret l’orient o lloc per on surt el Sol al matí.
Les hores. Fusos horaris i mesura del temps 165°O
150°O
135°O
120°O
105°O
90°O
75°O
60°O
45°O
30°O
15°O
–12
–11
–10
–9
–8
–7
–6
–5
–4
–3
–2
–1
15°E
30°E
45°E
60°E
75°E
90°E
105°E
120°E
135°E
150°E
165°E
180°E
+1
+2
+3
+4
+5
+6
+7
+8
+9
+10
+11
+12
Meridià de Greenwich
180°O
Zones amb hora de Greenwich
–1/+1 Nombre d’hores que es resten o se sumen des del fus de Greenwich per conèixer l’hora local
0
Zones en què es resten hores per cada fus que ens desplaçam des de Greenwich
Zones en què se sumen hores per cada fus que ens desplaçam des de Greenwich
Zones que resten 1/2 hora a la del seu fus horari
Zones que sumen 1/2 hora a la del seu fus horari
Límit de zona horària Línia de canvi de data internacional 0
1500
3000
4500 km
Els fusos horaris resulten de dividir els 360° de l’esfera terrestre entre les 24 hores del dia. Són, per tant, franges de 15° de circumferència, i cadascun equival a una hora. Per establir l’hora d’un lloc es pren com a referència el fus on es localitza el meridià 0° o de Greenwich, una localitat pròxima a Londres, Regne Unit. A partir d’aquest, el rellotge s’avança una hora per a cada fus cap a l’est; i es retarda una hora per a cada fus cap a l’oest.
35
Informe gràfic Orientar-nos a la Terra
ALGUNS MÈTODES D’ORIENTACIÓ
L’orientació és la capacitat de saber determinar en quin punt del planeta ens trobam i cap a on ens dirigim.
Usant el Sol
Els éssers humans no tenim una capacitat innata d’orientació. D’aquí que hàgim de realitzar diverses activitats o utilitzar diferents aparells, com la brúixola, el sextant, el radar o el GPS (Global Position System).
Clavam un bastó a terra i marcam l’extrem de la seva ombra. Passat un temps, per exemple 15 minuts, tornam a marcar el nou extrem de l’ombra i unim els dos punts anteriors per mitjà d’una línia. Aquesta línia ens indicarà l’oest (el primer punt) i l’est (el segon punt). Finalment, traçam una perpendicular per obtenir el nord i el sud.
Com ja saps, la forma més natural d’orientar-nos durant el dia és seguir el moviment aparent del Sol en el firmament i reconèixer la situació de l’orient o lloc per on surt el Sol. Amb això, podrem trobar també la situació del nord o pol terrestre i dels altres punts cardinals.
El mètode de l’ombra d’un bastó
1
A més, hi ha altres mètodes per orientar-se. • En uns, podem fer-ho de forma natural, aprofitant el sol, les estrelles o la lluna. • En altres, podem orientar-nos utilitzant certs aparells. A continuació, analitzarem alguns dels mètodes més usuals, com el de l’ombra que projecta un bastó, l’ús de la brúixola i el receptor de GPS.
2
AVANÇA EN COMPETÈNCIES Comprensió, expressió i TIC
1 Llegeix el text i resol aquestes tasques: a) Explica el significat del terme orientació.
3
b) Què vol dir que els éssers humans no tenim una capacitat innata d’orientació?
2 La paraula orientació està relacionada amb un dels punts cardinals. Esbrina quin és aquest punt cardinal i per què s’usa com a sinònim d’orientació.
3
36
Per orientar-nos utilitzam instruments que ens ajuden, com el GPS, el radar o la brúixola. Si haguessis de pensar en el teu futur professional, quins quatre recursos utilitzaries, com els punts cardinals, per cercar informació i orientar-te cap a la teva professió ideal? Per exemple, podries tenir en compte el web d’ocupació, el departament d’orientació del teu centre, els serveis públics d’ocupació, etc. Concreta quatre recursos.
4 Est Nord Oest
Oest
Est
Sud
U 1
Usant aparells Amb la brúixola
6
Per obtenir la direcció, hem de procedir com en el dibuix: 3
5 4
2 1
1 Base de plàstic 2 Limbe giratori graduat 3 Agulla magnètica
• Alinear el punt de referència amb la brúixola. • Girar el limbe graduat de la brúixola fins que el nord coincideixi amb la direcció de l’agulla magnètica. La direcció cercada la determina l’angle format per ambdues direccions, indicat damunt del limbe graduat per l’índex fosforescent.
4 Fletxa orientadora i les seves línies auxiliars 5 Punt de lectura 6 Fletxa de direcció de viatge i les seves línies auxiliars
Amb un receptor GPS El GPS funciona mitjançant una xarxa de 27 satèl·lits, situats en òrbita a 2 169 km de la Terra, i un receptor GPS. Quan volem determinar la nostra posició, el receptor localitza automàticament tres satèl·lits i, mitjançant el principi matemàtic de la triangulació, estableix el punt de la Terra en el qual som.
37
3
Els moviments de la Terra (II). La translació
Equinoccis i solsticis Solstici d’estiu
Equinocci Pol nord
Pol nord
0º
0º
Rajo
3.1 El moviment de translació El moviment de translació és el gir de la Terra al voltant del Sol. Es realitza en direcció oest-est, i tarda a completar-se 365 dies i 6 hores, és a dir, un any solar. Com que cada any té 365 dies, les sis hores sobrants s’acumulen i, cada quatre anys, hi ha un any bixest en què s’afegeix un dia al mes de febrer. Durant la translació, la Terra descriu una trajectòria el·líptica, anomenada òrbita, estant el seu eix inclinat respecte al pla de l’òrbita. En aquest viat ge anual al voltant del Sol, la Terra recorr una distància aproximada de 930 milions de quilòmetres, a una velocitat de 106 000 km/h.
3.2 Les conseqüències de la translació. Les estacions
23º 27’
s so
Trò de pic Càn cer EQ
UA
23º
R
Pol sud
27’
47º 04’
90º
UA
33’
DO
Trò de pic Cap ri
R 66º 33’
cor
90º 66º
23º
27’
66º
orn
0º
Trò de pic Càn cer EQ
DO
Trò de pic Cap ric
lars
33’ 0º
n
43º 05’ Rajos solars
En els equinoccis, els rajos solars cauen perpendiculars a l’equador. Per això, el dia i la nit duren igual als dos hemisferis. En els solsticis, els rajos solars cauen perpendiculars en un dels tròpics; en aquest cas, el de Càncer. Com a conseqüència, el dia dura més a l’hemisferi nord i menys a l’hemisferi sud.
La inclinació de l’eix de la Terra provoca que, durant la translació, cada hemisferi es trobi en posicions diferents respecte al Sol, i s’escalfi més o menys. Aquest fet provoca l’existència d’estacions diferents: estiu, hivern, primavera i tardor. Així, quan un hemisferi (nord o sud) «s’avança» cap al Sol, s’escalfa més i és estiu; quan «es retira» respecte al Sol, s’escalfa menys i és hivern; i quan no està ni avançat ni retirat, és primavera o tardor.
3.3 Altres conseqüències de la translació El moviment de translació té, a més, altres conseqüències:
– La durada diferent del dia i de la nit en els llocs de la Terra. La variació es deu a la posició respecte a l’eix terrestre del cercle d’il·luminació, o línia que separa el dia i la nit.
• En els equinoccis de primavera i de tardor, el cercle d’il·luminació coincideix amb l’eix terrestre, i el dia i la nit duren igual a tota la Terra.
• En els solsticis d’estiu i d’hivern, al contrari, la línia d’il·luminació s’avança o retarda respecte a l’eix, i el dia i la nit tenen diferent durada a cada hemisferi.
– L’existència de zones tèrmiques. Es deu a la inclinació diferent dels rajos solars a cada època de l’any, perquè escalfen més o menys segons que caiguin perpendiculars, inclinats o oblics.
• A la zona càlida, els rajos cauen més perpendiculars, per la qual cosa les temperatures són sempre càlides.
• A les zones temperades cauen més inclinats; d’aquí que les temperatures siguin moderades.
• I a les zones fredes cauen més oblics, per la qual cosa les temperatures són sempre molt fredes. 38
AVANÇA EN COMPETÈNCIES Fer servir elements matemàtics
1 Calcula a quants de km/segon viatja la Terra en el moviment de translació, i quants de quilòmetres recorr cada dia. Interpretar fonts
2 Per què a l’hemisferi nord fa més calor en el solstici d’estiu? Fer servir termes i conceptes
3 Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions. Corregeix les incorrectes: a) Quan un hemisferi es troba retardat cap al Sol és primavera o tardor. b) En els solsticis, la línia d’il· luminació s’avança o es retarda respecte a l’eix terrestre, i el dia i la nit tenen la mateixa durada a cada hemisferi.
U 1
Les conseqüències de la translació 21 de març EQUINOCCI
Successió de les estacions
22 de desembre SOLSTICI
21 de juny SOLSTICI 23 de setembre EQUINOCCI
Durada diferent dels dies i les nits
2m
0m
m
14 h 52 m
12 h
12 h
35 m
m 33 5h
08
00 m
14 h 52 m
2m
h0
0m
es
h
0 hores
42 m
os
Pol sud Nit de 6 mesos
es
es hor
7h
os
m
10
4
12
re s
m
24
48
ho
h
12 h
m
ores
0 hores
os
h0
18 h 27
12 hores
12
9
Cercle d'il·luminació
ores
12 h
es
Cercle d'il·luminació
Cercle d'il·luminació
24
Pol nord Nit de 6 mesos
os
ho
Solstici d’hivern a l’hemisferi nord
es
m
s re
12
Pol sud
Pol nord Dia de 6 mesos
4
12
Pol nord
Solstici d’estiu a l’hemisferi nord
hor es
Equinoccis de tardor i primavera
Pol sud Dia de 6 mesos
Existència de zones tèrmiques Pol nord
A la zona temperada els rajos del Sol cauen més oblics. La calor es reparteix damunt d’una superfície major i escalfen menys.
Cer
cle
Trò p
ic d
Eq
eC
Pol
ar
Àrt
ic
ànc
er
Zona temperada del nord
uad
A la zona càlida els rajos del Sol cauen més perpendiculars. La calor es reparteix damunt d’una superfície menor i escalfen més.
Trò p
or
ic d
eC
Cer
apr
cle
Zona freda del nord
ico
rn
Pol
ar
Pol sud
An
Zona càlida o intertropical Zona temperada del sud
tàr
tic
Zona freda del sud
Interpretar i elaborar imatges i gràfics
Veig, pens, em deman
4 Localitza Espanya en els dibuixos de la durada diferent de dies i nits. a) Indica en quin moment duren igual el dia i la nit. b) En quin dura més el dia. c) En quin dura més la nit.
5 Escriu quines són les zones tèrmiques de la Terra i entre quins límits se situen.
39
Els geògrafs representen l’espai geogràfic per mitjà de mapes.
4.2 La xarxa geogràfica
Meridià de Greenwich (0º)
Tròpic de Càncer (23º 27’ N)
Equador (0º)
Tròpic de Capricorn (23º 27’ S)
Cercle Polar Antàrtic (66º 33’ S)
Meridians Paral·lels
Pol sud
Latitud i longitud Pol nord G r
La localització de qualsevol punt de la superfície terrestre damunt d’un mapa requereix disposar d’una xarxa geogràfica. És a dir, un sistema de coordenades format per dos tipus de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.
Pol nord
Cercle Polar Àrtic (66º 33’ N)
Hemisferi sud
Un mapa és una representació simplificada de la superfície esfèrica de la Terra, o d’una part d’aquesta, damunt d’un pla. Per confeccionar-lo, els cartògrafs utilitzen una xarxa geogràfica, un sistema de projecció, una escala i diversos signes convencionals.
Paral·lels i meridians
Hemisferi nord
4.1 Els mapes i els seus elements
La xarxa geogràfica
e
La representació de l’espai terrestre
d
4
Longitud
n
i M
h
P a r a l · l e l
dià 0°, és el que passa per Greenwich, prop de Londres. Gràcies a aquesta xarxa geogràfica, es pot localitzar qualsevol punt en un mapa i calcular-ne la latitud i la longitud mesurades en graus.
– La latitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra a l’equador. Pot ser nord o sud.
– La longitud és la distància des de qualsevol punt de la Terra al meridià 0°, o de Greenwich. Pot ser est o oest.
4.3 El sistema de projecció,
l’escala i els signes convencionals Per elaborar un mapa, és necessari triar també tres tipus d’elements: el sistema de projecció, l’escala i els signes convencionals.
– El sistema de projecció és el mètode que permet representar la superfície esfèrica de la Terra damunt d’un pla. Per fer-ho, es trasllada la xarxa de paral·lels i meridians a un pla (projecció plana) o a una superfície que pugui desenrotllar-se sobre un pla, com el cilindre (projecció cilíndrica) o el con (projecció cònica).
– L’escala és la relació que hi ha entre una distància mesurada en el mapa i la distància corresponent mesurada en el terreny. Les escales més habituals són la gràfica i la numèrica.
– Els signes convencionals són colors, signes o símbols usats per representar la realitat de forma simplificada. El seu significat s’explica en la cartel·la del mapa. 40
c
Equador
e
r
i
– Els meridians són semicercles que van de pol a pol. El principal, o meri-
w
Latitud
d
i
e
principal, o paral·lel 0°, és l’equador, que divideix la Terra en dues meitats o hemisferis, el nord i el sud. Altres paral·lels importants són els tròpics de Càncer i de Capricorn, i els cercles polars àrtic i antàrtic.
à
e
– Els paral·lels són cercles perpendiculars a l’eix de rotació terrestre. El
Pol sud
U 1
Reconeixem els elements d’un mapa Els sistemes de projecció Azimutal o plana
Cònica
Cilíndrica
O O E E 180˚ 160˚ 140˚ 120˚ 100˚ 80˚ 60˚ 40˚ 20˚ 0˚ 20˚ 40˚ 60˚ 80˚ 100˚ 120˚ 140˚ 160˚ 180˚ N 80˚ Cercle Polar Àrtic 60˚ 40˚ Tròpic de Càncer
20˚
Equador
0˚
N S
20˚
Tròpic de Capricorn
40˚ 60˚ Cercle Polar Antàrtic 80˚
Els tipus d’escales
S
La cartel·la
L’escala gràfica
Xarxa vial
L’escala numèrica
Autopistes i autovies 0
100
200
300
400
500 km
Escala 1 : 6 750 000
Autopistes i autovies en construcció Carretera
Consisteix en una línia recta, dividida en segments. Damunt d’aquesta s’indica la distància real a la qual equival la totalitat de l’escala, o cada una de les parts, la qual cosa ens permet fer conversions de forma directa.
Indica la relació entre una unitat del mapa i la realitat. Per exemple, l’escala 1:6 750 000 indicaria que 1 cm mesurat en el mapa equival a 6 750 000 cm reals, és a dir, a 67,5 km.
Carretera en construcció
Aeroports Internacionals Nacionals Aeròdroms
AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes
Fer servir mapes
1 Quins són els paral·lels fonamentals i quina n’és la
4 Cerca a un atles els mapes corresponents i contesta
latitud?
2 Quin meridià principal es representa en les imatges de la xarxa geogràfica? Cercar informació rellevant
5 Observa el mapa que acompanya la projecció ci-
3 Contesta a partir del text aquestes preguntes: a) Quins elements es necessiten per confeccionar un mapa? b) Per què creus que s’anomena xarxa geogràfica el conjunt de paral·lels i meridians?
DESTRESA
aquestes qüestions: a) Calcula la latitud i la longitud de Lisboa, Moscou, Chicago i Brasília. b) Indica amb quin sistema de projecció s’ha realitzat el mapa polític d’Àfrica.
Consulta la definició de conceptes
líndrica: a) Quins són el paral·lel i el meridià principals que s’hi representen? b) Calcula la latitud i la longitud dels punts vermells representats en el mapa.
41
1 Relaciona cada definició amb el seu concepte geo-
Si viatjam de Londres a Nova York, avançarem o retardarem el rellotge? I si ho feim de Madrid a Tòquio?
gràfic. Per fer-ho, emparella en el quadern cada lletra amb el nombre corresponent.
Calcula, en cada cas, les hores de diferència entre les ciutats.
Definicions:
3 Copia i completa el quadre, assignant cada caracte-
a) És el sistema planetari del qual forma part la Terra. b) És la galàxia on es troba la Terra.
rística als paral·lels o als meridians.
c) Capa gasosa que envolta la Terra.
a) Són cercles perpendiculars a l’eix terrestre.
d) És la forma que té la Terra.
b) El principal passa per Greenwich.
e) Agrupació d’astres en l’univers.
c) El principal és l’equador.
Conceptes:
d) Són semicercles que van de pol a pol.
1) Atmosfera
e) Es disposen cap al nord i cap al sud de l’equador.
2) Sistema solar
f) Es numeren cap a l’est i cap a l’oest.
4 Localitza aquestes dues ciutats mitjançant les coor-
3) Geoide
denades geogràfiques:
4) Via Làctia
a) 60° latitud nord i 10° longitud est.
5) Galàxies
b) 36° latitud nord i 10° longitud est.
2 Resol el problema geogràfic següent amb l’ajuda d’un atles. 80º
180º
170º 160º
150º
140º
130º
120º
110º
100º
90º
80º
70º
60º
50º
40º
30º
20º
10º
0º
10º
20º
30º
40º
50º
60º
70º
80º
90º
100º
110º
120º 130º
140º
150º
160º 170º
70º
70º
60º
60º
50º
50º
40º
40º
30º
30º
20º
20º
10º
10º
0º
0º
10º
10º
20º
20º
30º
30º
N
40º
O
50º
40º
E
50º
S
60º
60º
70º
70º
180º
170º 160º
150º
140º
130º
120º
110º
100º
90º
80º
70º
60º
50º
40º
30º
20º
10º
0º
10º
20º
30º
40º
50º
60º
70º
80º
90º
100º
110º
REFLEXIONA I VALORA En aquesta unitat començarem a estudiar el planeta Terra. Reflexionau de manera individual i compartiu en grup la valoració sobre les activitats implicades. Per fer-ho, descarregau d’anayeducacion.es la rúbrica corresponent.
POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Feis l'autoavaluació competencial que trobareu a anayaeducacion.es.
42
180º 80º
120º 130º
140º
150º
160º 170º
180º
PROTAGONISTES Dades bàsiques Nom: Barbara Petchenik Època: 1939-1992 Lloc de residència: Estats Units Ocupació: cartògrafa i geògrafa
Som una amiga de Barbara, ella es va morir el 1992, per tant no us pot contar la seva història. Barbara va néixer el 1939 a Wisconsin i els atles, els mapes i els sistemes de localització geogràfica varen ser una de les seves grans passions. Va ser la primera dona a ocupar un càrrec a l’Associació Cartogràfica Internacional, ja que el 1991 va ser triada vicepresidenta de la institució.
AVUI Jessyca Ocampo Dades bàsiques Nom: Jessyca Ocampo Any de naixement: 1998 Lloc de residència: Espanya Ocupació: estudiant de fotografia
En un món en el qual els dispositius mòbils i els sistemes GPS ens
Va desenvolupar una tasca important en el camp de la geografia, especialment en el desenvolupament de la cartografia moderna, va dirigir i editar diferents mapes i va escriure molts de llibres al respecte, a més de formar part de diferents associacions relacionades amb aquest àmbit del saber.
certamen són fomentar entre les persones participants la representació creativa del món, reforçar el coneixement cartogràfic i fer-les més conscients del món en què viuen.
Era una defensora de la difusió de la ciència cartogràfica i una part importantíssima de la seva feina va ser la divulgació entre el jovent dels diferents elements i utilitats dels mapes. Per això, estaria molt contenta del concurs internacional de dibuix Barbara Petchenik, de periodicitat biennal, que l’associació organitza en honor seu des de l’any 1993. Els objectius que persegueix el
serveixen de guia, la cartografia segueix aportant visions noves del territori en el qual habitam. Això és el que va pensar Jessyca Ocampo, una estudiant de fotografia que va decidir fer una nova cartografia digital de la ciutat de Santiago de Compostel·la. La jove, a partir d’un treball de classe, va crear un mapa singular de la ciutat, el «mapa do Medo». Per dur a terme aquest projecte, va demanar col·laboració per les xarxes socials. Va fer fotografies de les zones que va localitzar i va recollir testimonis de dones d’edats diverses que havien sentit por en diferents zones de la ciutat per haver estat assetjades, atemorides o agredides sexualment. El «mapa do Medo» es va presentar el 2018, va anar creixent i es va estendre per tot Galícia, en un intent de geolocalitzar les zones on les dones s’havien sentit més vul-
nerables o havien patit algun tipus d’abús o agressió. Aquest treball és similar al que s’ha fet en altres llocs tan llunyans com el Brasil o en altres ciutats espanyoles, com Logronyo o Valladolid, amb l’objectiu de denunciar la por que senten les dones en molts de llocs de les ciutats on viuen.
QÜESTIONS
AHIR Barbara Petchenik
1 Què és la cartografia? 2 Digues almanco tres situacions en les quals seria útil consultar un mapa.
3 Per què creus que el treball de Jessyca es desenvolupa a llocs diferents? Et sembla útil?
4 Imagina que has de fer un mapa nou del lloc on vius. Què t’agradaria assenyalar en aquesta nova cartografia?
43
3 El medi físic de la Terra. Els continents FANNY BULLOCK WORKMAN. Geògrafa, cartògrafa i exploradora Som Fanny Bullock Workman, geògrafa, cartògrafa i exploradora estatunidenca, i les meves grans aficions són l’escalada als alts cims i els viatges.
Poder contemplar una altra vegada el cim del K2, la segona muntanya més alta de la Terra, compensa el perill i la falta d’equipament i mitjans, com pitons o mosquetons.
Entre els anys 1888 i 1893 he viatjat en bicicleta per Suïssa, França i Itàlia. També he fet gires a països d’altres continents, com Algèria, la Indoxina i l’Índia.
També tenc la intenció de desplegar la meva pancarta a més de 6 000 metres pel sufragi universal. Estam a finals del segle xix i la dona encara no pot votar.
He estat una de les primeres dones a escalar el Mont Blanc (1891). I, actualment, em dispòs a fer el quart viatge a l’Himàlaia per conèixer la zona, cartografiar-la millor i escalar novament aquelles muntanyes.
Per comprendre els meus viatges, has de saber:
• •
Quants de continents hi ha a la Terra. Com és cadascun: el seu relleu i les seves aigües.
PREGUNTES I RESPOSTES
1 Cerca informació sobre Fanny Bullock i elabora’n una
de geoposicionament (GPS). També n’hi ha que desenvolupen sistemes de localització estàtica, aplicats a la topografia i cartografia. Podries localitzar tres graus o màsters relacionats amb la teledetecció i el geoposicionament?
petita biografia.
2 Quins continents va recórrer? A quin continent hi ha l’Himàlaia?
3 Cerca informació i digues quan es va aprovar el sufragi universal.
4
58
Hi ha persones dedicades a la geografia que s’especialitzen en la feina amb satèl·lits i en sistemes
5
Comprovam. Resoleu les qüestions plantejades a cada un dels apartats de la pàgina de la dreta. Per fer-ho, podeu consultar la informació que trobareu a la unitat.
Espai Quin és el continent més extens? I el menys extens? Quin lloc ocupa Amèrica per l’extensió?
El relleu i la hidrografia de la Terra Quina és la muntanya més alta de la Terra? A quina serralada es troba i a quin continent pertany? El Volga és el riu més llarg d’Europa. Quin és el més cabalós de la Terra i a quin continent es troba? A quins continents es troben els rius Volga i Nil?
SEQÜÈNCIA D'APRENENTATGE ESTUDIAM ELS CONTINENTS 1.1
Coneixem els continents que formen les terres emergides
1.2 ODS 7 La força del vent com a font d'energia ACABAM EL PROJECTE DEL VÍDEO 2.3 Per repassar, reflexionam sobre alguns conceptes bàsics de la geografia: coordenades, tectònica de plaques, energies renovables… 2.4 Enregistram el vídeo COMPARTIM I AVALUAM EL TREBALL QUE HEM FET 3.1 Exposam en grup el nostre treball 3.2 Difonem el treball que hem fet a través del diari digital i les xarxes socials
Està passant
3.3 N’analitzam i avaluam els resultats
L’Antàrtida es fon. Esbrina què pot suposar aquest fet per a la vida a la Terra. Què s’hi pot fer?
Una altra mirada A l’apartat «Protagonistes» coneixeràs altres dones viatgeres i exploradores, com Isabella Bird, que va aconseguir formar part de la Royal Geographical Society, de Londres, o Laura Dekker, que va ser la persona més jove a fer la volta al món. Quin continent està dividit en grans illes i arxipèlags? A quin oceà es troba?
+ orientacions a anayaeducacion.es
59
1
El mapa físic dels continents (I). Àsia
Dades bàsiques
Àsia és el continent més extens de la Terra. Els 43 608 000 km2 representen el 29,13 % de la superfície terrestre. El continent asiàtic se situa entre els oceans Glacial Àrtic, Pacífic i Índic. Està separat d’Àfrica per la mar Roja i la península del Sinaí; d’Europa, per la serralada dels Urals, la mar Càspia, la serralada del Caucas i la mar Negra, i, d’Amèrica, per l’estret de Bering.
Altitud mitjana: 950 m Pic més alt de la Terra: Everest (8 848 m)
1.1 El relleu continental
Riu més llarg: Iang-Tsé (5 800 m)
– El relleu presenta planes i depressions, altiplans i muntanyes. Les
Llac principal: Mar Càspia (371 000 km2)
planes estan recorregudes per rius llargs i cabalosos. Les principals són les de Sibèria, la Xina, Indoxina i l’Índia. Les depressions estan ocupades per mars, com l’Aral, la Càspia i la Morta. Els altiplans, molt nombrosos, es troben tant al centre com a la perifèria del continent. Els més importants són els d’Anatòlia, l’Iran, el Tibet, Sibèria, el Dècan i Aràbia. Les muntanyes són joves. Hi destaquen la serralada del Zagros i la serralada de l’Himàlaia.
– Les illes més importants són Sri Lanka i les dels arxipèlags del Japó, de les Filipines i d’Indonèsia.
– Les costes asiàtiques són retallades, amb penínsules (Kamtxatka, Corea, Indoxina, Malacca, Dècan, Aràbiga i Anatòlia) i golfs (Pèrsic, Bengala, Tailàndia i Tonquín). Serralades del Zagros
1.2 Les aigües. Mars, llacs i rius Les mars principals d’Àsia són: la de Kara, la de Bering, la d’Okhotsk, la del Japó, la de la Xina, la d’Aràbia i la Roja. Els llacs poden ser d’aigua salada, com les mars Aral, Morta i Càspia (aquesta última és la més extensa del món, amb 371 000 km2); o d’aigua dolça, com el Baikal (que és el més profund de la Terra, amb 1 741 m). Els rius asiàtics són llargs i cabalosos. Els més importants són el IangTsé, el més llarg del continent (5 800 km), l’Obi, el Ienissei, el Lena, el Huang He, el Mekong, l’Amur, el Ganges i l’Indus.
Mekong
AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes
Anàlisi associativa
1 Quins elements geogràfics separen Àsia d’Europa, Àfrica i Amèrica?
2 Localitza en un mapa físic mut d’Àsia les principals unitats del relleu, les mars i els rius del text.
3 Usa l’escala del mapa i calcula la distància entre els pics Everest i Fuji-Yama. IInterpretar gràfics
4 Comenta les formes de relleu del perfil topogràfic del relleu d’Àsia.
destresa 60
Interpretació compartida
Consulta el perfil topogràfic
U3
Mapa físic d’Àsia
Ma r Beri ng
Pe K Ka nín 4 75ljuce m sul 0 vska C t ja a xa d .L tk e op a a
li n
tk a
lin
s Kurils
k
ºN
40
Ille
ur
k Sa
s. Sik h o
A te-
vyj no
ur Am
blo
bi
de
M u nts. de Kolyma
W r an gel Al dan
na
Le
Ir ty s
e Si la bè No ria v a
I
90º E
60 ºE 70º E 80º E
s al
Ob i
Ur a d e ls lad
rra
ha
0º
m
an
M
u nt
Khing an
Ja
de
Gr
oc
r ja ud a
Ian g-T s
sé
ro
Pl
s
s
M a r
ag lZ
M u S u ntan laim yes an
Hu
àmia
an gH eo
Dep re
Se
Am
de rt y se um De arak K
t
te s
Mesopot
n èr de Mu fP lada Gol S e r rTaigris t de ser a De Dahn
ra Euf
ja ar rd
as
i
Mar Càspia
Se
E
a
ió de la C ss
0º
egr
T
ed
ºN
S. de Stanovoj
18
16
O
r Ma ots kh O ’ d
de Txersk ij
.d e Verkhojansk
50º N
bi
ys Irt
r M
20
ye s
ts
O
a Angar
a Occiden tal
ta n
i lju Vi
Tunguska Inf.
de la S i b è r i a Central
pia às
rN
ºN
Sibèri
l bo To
Mu n
P lana
un
ering
yes Saya A do ntan ai n kk Mu o H rr A lt ip là An a S. Ca al atò g Plan ad Kazakh de Ma de la uc lia s ta n de ria el A lt ip là li a ad au d d’Arar Sy ipè apó ) r a x ú l ngò / re x r M e o te J M n ó A el an Ara l’A Ma Jap r de rr d (Fuji-S lt a 5 12rat a t à n Xi a i M i 3 b m s a Go l’E i a pre u uji-Y Dam an Shan t de n s h F3 776 . de Riu Gr ava a del Ti ºN D eser De Ho Pen rea 30 ralad r a n5 671 nd de sert e o C S Des ert de Síri y e s Elb urz n a a r u G k Pamir Tak la Mak an ko Shi D Alt sh P la n a de esert hu Ku Karak K2 8611 l a d a K u n l u s de l’iplà u Naf u a o n d rra Ky Iran ud X in e s é e Ia Nanga ram S e d Hin r a r ng M na Parbat Deser nce -T Al tipl à del Tíb et Cà la Xi tal 8125 H de n c de Lu t e i a i I nc p Co Or t Trò M Roja P À L t s Dhaulagiri ic N Altip e n í n du ser r A 20º A I n 816 s 7 là a I ula d’Ar na Everest G. Kanchenjunga àbia De Th d’O I a de nd 8848 8586 tr Al tip là de ma an G og apu n Des Taiw Xi Jiang Yu nn an ang ange hm ra Rub ert de è t i c a EÀ al K da Luzon Arà Narma OC Est. de b i g a hali Al tip là n Ma
Ma 30
Peneplà de la
Ienissei
0º
d
Lena
P Pen. d Iamal e Pen. de Gydan
ev e Làpt ir Mar d M
aim eT
a Kolym
tic
en.
ch
.d
de B
60º N
Àr
ià id er M
d
wi en re G e
Terra del Nord
Est.
70º N
lar
No Te va rra
E 0º 12 E º 110 E 100º
e Po
ºO
10
I
80º N
N 80º
70º N
C ercl
60º N
50º N
40º N
ºO
20
170º 16 E 10º E O C EÀ E 15 0º E C 20º E G L 1 I A C A L ÀRT 13 40º 0º E 30º º E 0º E 40 º E E 0 5
B
s
ràbia
Llac
s O ri
G hat
Í N D I C 70º E
al
I. Natuna
Sum atr a
80º E
90º E
Kinabalu 4094
ac ca
n
a
60º E
de M
ris
50º E
Pe nín sul a de Ma lac ca
Ba
40º E
2000 km
Luzo
PA C
100º E
I. F
Palawan Mar de Sulu
Illes Cèlebes Mar de Java
110º E
Bali Sumba 120º E
C
10º
N
anao
Mind
ahera quador 0º E
Halm
Nova a e Guin
ques
I. Molu
da Illes de la Son
Java
ÍFI
es ilipin
Mar de Cèlebes
Bo rn eo
es
30º E
1500
t.
ny ai w ta en
1 000
Es
ta
500
Illes Nicobar
Sri Lanka
M
0
Cap Comorin Illes Maldives
Golf de Siam
Mar d’Andaman
un
10º S
O C
Andaman
es Ill
Límit natural entre Europa i Àsia
S. To G. Hainan nk de Mar de í n la su Pe nín la Xina nal d’I nd ox ina Meridio
Mt. Victoria 3053
M
Pic
8000 5000 4000 3000 2000 1000 E500À 200 0 -500
Golf de t en Bengala Pen ínsu la de l’Hin dus tan Illes s al
ita m kon n a Me g
Altitud (m)
Illes Lacadiv es (o Lakshadw ep)
tals
Riu
iden
Socotr
a
0º
de l Dè ca n
An
Mar d’A
Occ
Golf d’Aden
Ghats
ut Hadrama
N
Iraua di
a
R o j a
10º
Mar de Banda
Mar ra d’Arafu Timor r o im T Mar de 130º E
10º S
140º E
Perfil SO-E del relleu d’Àsia
1 000
Península de l’Hindustan
Riu Ganges
2 000
Mar d’Aràbia
3 000
Bombai
4 000
Muntanyes Qinling
E
Gran Plana Xinesa
Mar Groga
5 000
Riu Huang He
6 000
Riu Iang-Tsé
7 000
Riu Mekong
SO
Desembocadura del riu Huang He
H I M À L A I A Riu Salween
Kangchenjunga 8 586
8 000
Riu Brahmaputra
Altitud (m) 9 000
0 0
SO
500
1000
1500
2 000
2 500
3 000
3500
4 000
5 000 Distància (km)
E
61
El mapa físic dels continents (II). Amèrica
2
Dades bàsiques
Amèrica és, després d’Àsia, el segon continent més extens de la Terra. Té 42 960 000 km2 que representen el 28,70 % de la superfície terrestre. El continent americà se situa entre els oceans Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic, Atlàntic i Pacífic. Està separat d’Àsia per l’estret de Bering. Se sol dividir en dos subcontinents, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, units per l’istme d’Amèrica Central i l’arxipèlag de les Antilles.
Altitud mitjana: 655 m
2.1 El relleu continental
Pic més alt: Aconcagua (6 960 m) Riu més cabalós i més llarg de la Terra: Amazones (7 062 km)
– El relleu d’Amèrica s’orienta de nord a sud. Les planes dominen a les regions centrals i estan recorregudes per rius grans: les Grans Planes, l’Amazones, la Pampa argentina. Els massissos, o vells relleus desgastats per l’erosió, predominen a l’est: escuts canadencs i de la Guaiana, els Apalatxes. Les serralades formen una alineació quasi contínua, estesa de nord a sud al llarg de més de 12 000 km: muntanyes Rocalloses i serralada dels Andes.
Llac més important: Superior (84 131 km2)
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
– Les illes principals són Grenlàndia, Victòria, Baffin, Terranova, Aleutianes, Antilles i Terra del Foc.
Interpretar mapes
– Les costes d’Amèrica del Nord són retallades, amb nombroses pe-
1 Quin element geogràfic separa
nínsules (Alaska, Labrador, Nova Escòcia, Florida, Califòrnia i Yucatán) i amb golfs profunds (badia de Hudson i golf de Mèxic). Les costes d’Amèrica del Sud són més rectilínies; hi destaquen alguns caps (São Roque i Hornos).
Amèrica d’Àsia?
2 Usa l’escala del mapa i mesura la distància entre l’estret de Bering i el cap d’Hornos.
2.2 Les aigües. Mars, llacs i rius
Manejar mapes
Les mars principals són la del Labrador, al nord, i el Carib, al centre. Els llacs són més abundants a Amèrica del Nord, on hi ha els Grans Llacs (Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario); a Amèrica del Sud destaquen el Maracaibo i el Titicaca.
3 Localitza en un mapa físic mut d’Amèrica les unitats del relleu, les mars i els rius que es mencionen en el text.
Els rius són llargs i cabalosos. A Amèrica del Nord destaquen els rius Yukon, Mackenzie, Sant Llorenç, Mississipí, Missouri i Río Bravo. A Amèrica del Sud destaquen l’Amazones, que és el més llarg del continent (7 062 km), l’Orinoco i el Paraná.
4 Escriu en el quadern els noms dels quatre pics més elevats d’Amèrica. Digues a quina serralada i a quin país es troben.
Perfil O-E del relleu d’Amèrica del Nord Altitud (m)
0
0
O
62
500
1000
O
1500
2 000
2500
E
SERRALADA DELS APALATXES Mt. Mitchell 2037
3000
Costa Est
1 000
Oceà Pacífic
2 000
Costa Oest
3 000
Mt. Wilson 4343
3 500
Oceà Atlàntic
Mt. Ellen 3501
Riu Mississipí
4 000
MUNTANYES ROCALLOSES Riu Arkansas
White Mountain 4 341
Riu Colorado
SIERRA NEVADA
5 000
3 945 Distància (km)
E
U3
Mapa físic d’Amèrica 60
ºO
40º
20º O
O
0º
80º N
O
12 0º O 100º O
0º
14
O 80º
ºN
O
G
ºN
Ellesmere
Illes de la Reina Elisabet Ar xip èla g de Pa rry Melv
ic
70
rt
tr
et
de
av
L
N
S
s
txe
de ls Ap ala lf o s t a
a
C
Mississ ipí
Plana d de
sur
les
Pen. de G. de Guajira Veneçuela Pico Bolívar 5 007 oco Ori n
gò
ta
Pa
r na íba
Ma
haco
Gran C ná
ra Pa
a
P
ni
a
T
50º O
40º O
À
S C err a m órd a de o p ba
E A
60º O
N
70º O
À
80º O
L
90º O
40º
S
C
100º O
Badia Grande Illes M Magallanes o Falklaalvines Terra nd del Foc Cap d’Hornos
30º S
I
110º O
dos Patos
Riu de
T
120º O
Llacuna
o
130º O
20º S
C
E
S Es
O C E À G L A C I A L A N TÀ R T I C
e t. d
i ua ug Ur
Co la Plata lor Neado gr Ba dia Blanca Golf de Sa nt Maties Península Valdés Golf de Sa nt Cap Tres Pu Jordi ntas
A
Chonos
E
2000 km 140º O
Illa Chiloé
D
1 500 150º O
6 000 5 000 4 000 140º O 3 000 2 000 1 000 500 200 0 -100
N
1 000 0º O
S
Altitud (m)
á Grande d an S. r Cap Frío
O
D
L
Aconcagua 6 960
30º S
o Sala d rt e d el N o
Des d’Atacert ama
Punta Angamos
n e Capricor Tròpic d
o ay om ilc
20º S
Altiplà Brasiler
sp
P
’E
A D oA L Altiplan
Altiplà de Mato Grosso
Altiplà de Borborema 10º S co
do
A
Pa
0
Cap de São Roque
S.
R
Aragu X i n gú aia
ad ei ra
Juruena Ta pa jó s
rus Pu
Tocantins
R
Boques de l’Amazones
Illa de Marajó
zones Ama
ICA ANA AMAZÒN
Mamoré
E
10º S
yali U ca
S
Huascarán 6 718
Cap Orange
S. Geral de S ã Goiás oF ranc ço is
Caqu N egro etá Japurá Chimborazo Putumayo ón 6 310 M ar a PL
M
Punta Pariñas
Massís de la Guaiana
Paragua i Pa r
Serra la S da Ser erraOccidental ral la ad da C aO entral ñ ri e ntal Lo s Or Lla ino no co s
G. de Panamà
10º N
Boques de l’Orinoco
B ran co
Golf dels Mosquitos
Illes Galápagos
500 16
20º N
Mar Carib
Golf de Guayaquil
0
30º N
Hispaniola
Jamaica
Ben i
do
Col o ra
Plana d
Golf d’Hondures
P A C Í F I C
Equador
150º O
I C N T L À AT
ll me
Cuba
Istme de Panamà
Pic
À
S
nia
l o nt a av orie adre .M cà i ex d àM ci ipl oc Alt dre Ma
10º N
Llac
E
M
PLANES
SE
fòr
ali
eC
lf d
rra Sie
Go
Istme de Tehuantepec
Illes An til
N
C
Pl
í sip is
n
LLO
ada
Orizaba Península 5 610 de Yucatán
Golf de Tehuantepec
Riu
40º
O
G ra
CA S RO
Sn ak
ev s t a S. N nera
S AN GR
NYE
Frase
r
E
N TA
rralada C o
Se C a r r. d e sca le des s
is
Slave
MU
Se
Cap Corrientes S e n . M ta ad l re del
O C E À
ºN
50
D
Yuko n
Es
enzie Mack ackenzie lM a
Li
ka as Al
N
60 ºN
un
M
ºN 60
de g ar in M er B
rÀ Be ar d dia la Ba au e ille Po làn f o r de Illa ts. di Devon n le B e c t Bro ok Bank a r r Prín af d cip s s G Ce Mc fin e Ter de Gal·les Kin Yukon le ra Illa Victòr de Kuskokwim6 194 y ia Pe Ba Península d’ n Munt Munts ffin s. d Al íns .d de Melville as ul e ’ Conca ka a Back T Foxe h de e l on G 50 d’Al olf º N I ll es A leutianes Cap ask Estr. de Hud rd son Chidley Arxi a la su nín del e c Alex pèlag Pe a e Badia de P and Mar ador va Arxi er Hudson d’Unga p br hill a a c L r c Rein èlag de u s la a Ca ba Ch Península rlota ha on At els del Labrador B. Vanco James Altiplà uve Albany Laurentià Cap Fla r ova ttery Terran Golf ç Colum ap Race de Sant Missouri C en b r ç ia o Lloren E str. de 40º N Cabot Ll t Mi Pen. de n Cap B Altiplà ss lanco Sa Nova Escòcia del e Cap Men Sable a Cap Missouri na docino Gr an Plat t e Cap Cod Ce Co nc a i ss nt Long Island ou ra Altiplà Arkan ri l sas del o Altiplà i Colorado Oh d’Ozark Canadian Cap d’Hatteras ad a 30º N al Ver l e l Go e rr S Illes Bermudes Gran Desierto B o r Rí a Costa S Península de el eral Península Cap Canav Baixa Califòrnia Tròpic d e Càncer Illes Bahames Golf de de Florida Mèxic da lo ri Cap de San Lucas Estr. de F 20º td
tre
Es
in a
ºN
n eri
eB
160º
O À LA CEÀ R C TI IA L C M
70 g
80
180º O
30º O
20º O
50º
S
10º O
63
3
El mapa físic dels continents (III). Àfrica
Dades bàsiques
Àfrica és, per extensió, el tercer continent de la Terra. Els 30 335 000 km2 que té representen el 20,26 % de la superfície terrestre. Se situa entre la mar Mediterrània, Àsia, l’oceà Índic i l’oceà Atlàntic. Està separat d’Europa per l’estret de Gibraltar, i d’Àsia, pel canal de Suez i per la mar Roja.
Altitud mitjana: 750 m
3.1 El relleu continental
Pic més alt: Kilimanjaro (5 895 m)
– El relleu africà, de caràcter massís, comprèn formes diverses. Les
Desert més gran de la Terra: Sàhara (9 400 000 km2)
Riu més llarg del continent: Nil (6 671 km)
M
Llac més important: Victòria (68 100 km2) ed
ite
rrán eo Límit de placa tectònica
Go lf Pè rsi c
Vall del Gran Rift Volcà 0
250
PLACA ARÀBIGA
500 km
ar M
ja Ro
planes són escasses i de dimensions reduïdes: Líbia, Tunísia, SeneM a rdel gal i Gàmbia, Moçambic, Etiòpia, etc. Els altiplans ocupen més 50 % del territori; hi emergeixen massissos baixos i aïllats, com les muntanyes Ahaggar, Tibesti i Marra. Les depressions són enfonsaments del terreny situats entre els altiplans (Sàhara, Níger, Txad, Congo). Les fosses tectòniques són característiques de l’Àfrica oriental, com el Rift Valley, i estan ocupades per llacs. Les serralades són escasses; les úniques importants són l’Atles i les muntanyes Draken.
– L’illa més important és Madagascar.
PLACA AFRICANA
– Les costes tenen penínsules (Somàlia), golfs (Gabés, Guinea, Ben-
d Golf d’A
en
guela) i caps (Verd, Bona Esperança, Agulhas i Guardafui).
3.2 Les aigües. Mars, llacs i rius Les mars són escasses a Àfrica, a causa de les costes poc retallades. Les principals són la Mediterrània i la Roja. Els llacs són nombrosos i s’allotgen en cubetes (Victòria, Txad) o en fractures del relleu (Albert, Tanganyika i Malawi). Els rius africans són, en uns casos, llargs i cabalosos, com el Nil (que és el més llarg del món, amb 6 671 km), el Níger, el Congo, el Zambezi i l’Orange. Uns altres són curts, com els costaners, o són uadis, rius dels deserts que estan secs la major part de l’any.
AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes
1 Quins elements geogràfics separen Àfrica d’Europa i Àsia?
2 Localitza en un mapa físic mut d’Àfrica les unitats del relleu, les mars i els rius mencionats en el text.
Llac Tanganyika
Llac Victòria
PLACA SOMALÍ Kilimanjaro
OCEÀ ÍNDIC Llac Nyasa (o Malawi)
El Rift Valley és, com pots veure en el mapa, una extensa fractura del terreny característica de l’Àfrica oriental, amb volcans com el Kilimanjaro i el Kenya, i depressions ocupades per llacs.
mapa i calcula la distància que els separa, i menciona les unitats del relleu que hi podries fotografiar. Manejar mapes
4 Escriu els noms dels cinc pics més elevats d’Àfrica. Digues a quina serralada i a quin país es troben.
Elaborar continguts
Interpretar gràfics
3 Imagina que vols fer un safari fotogràfic entre Cap
5 Observa el perfil topogràfic i respon: a) A quina di-
Verd i el Kilimanjaro. Localitza ambdós punts en el mapa i digues a quin país es troben, usa l’escala del
recció s’orienta? b) Quins relleus muntanyosos delimiten les zones planes?
64
U3
Mapa físic d’Àfrica 30° O
20° O
10° O
10° E
0°
20° E
30° E
40° E
Mar Negra
50° E
60° E 40° N
M
40° N
ar Cà
OCEÀ
L
R
Kilimanjaro 5895
F R I
T
Rufiji
hin ga a
gw
Ruvu m a
Pemba Zanzíbar
OCEÀ
Illes Seychelles
ÍNDIC
C. Delgado I. Comores
10° S
ic
Za
ar sc ga da
S ave
Maurici 20° S Reunió
Ma
Lu
an
uc
Equador 0°
mb
Bahr el Ghazal
V A L
nt
Mu
p Lua ula
ba
M
10° N
S ha be e
na Ta
ami Lom Congo da de Mitum rrala ba Se A L L E V K a ger a Y
Cap Guardafui
lle
Kotto
en
Juba
Ubang ui
Y
Ju
Níger
E
d’Ad
Península de Somàlia
al d e M oç a
ré
Té
Capricor
n
n
Tròpic de
ke
Oti
j a
Meridià de Greenwich
o
ib
al Va
Golf
Kenya 5199
po po
Nam
e ng Ora . D s t n Mu
ra
e Orang
Stanley 5110
Li m
Desert de Kalahari
R
el t d
20° O
ez Ok i av an go
Ras Dashan 4553
zi be m
er
30° O
ic
es
Pic
. ts un M
b m Za o d an Cu
an
go
D
Cascades
Kasai
ub
Cunene
Altitud (m) 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 -200
Kwilu
Altiplà de Bié C
C. Fria
Al ti pl à de Katanga
r
Lukenie
o ng Cua
Santa Helena
wimi Aru Cubeta del Congo
Kwa
Golf de Benguela
Massís dels Bongos
20° N
Massís Etiòpic
Congo
C uanz a
AT L À N T I C
a
i
o ng Co
Marra 3071
Bomu Uele
M
ar
ha
é ou go
a
d e Ma r r a
nc la Nil B
on
Ch
e
s.
ra ba At u Bla Nil
L
L og
Blanc lta Vo e Volta Negr Comoé a S a s s a n dr
valla Ca
Badia de Benín
Nil
E
e nu Be
10° S
Llac
àb
H
OCEÀ
Riu
Ar
a
A
Cubeta del u dug ma e o Txad K Yob
ne
Ascensió
bi
al eg
S
Tròpic de Càncer
Desert de Núbia
Lí
Massís del Tibesti
de l’Adama sís ua as M naga San Sa g Camerun Bioko C. Palmes Golf de Bonny 4095 Príncipe Gol f d O e G São Tomé ui C. López
0°
de
r
ni
Ba Fouta Djalon Massís de Guinea
il N
t
Massís d’Aïr
C o n c a d e l Ní g e r
Gambie
er
Níge
A es
âne S â k Adrar des I-nErg Iforas
e
Cap Verd
Se n
R
D
Ou
C. Blanc
n arâ
A
Massís d’Ahaggar
Erg Chech
30° N
Depressió de Qattara
rt
H
Canal de Suez
se
À
ània
Gran Sirte
De
S
Erg Iguidi
C. Bojador
Me dit err
Can
A
né
Illes Canàries
10° N
G. de Gabés
I F T
L
S E ià har
T s Sa A t l e a n E r gt a l rg s n E e l Gr iden Gra ental t At c i c i t r O O P eDraa
Toubkal 4165
30° N
C. Verd
ia
A
if
Madeira
20° N
sp
Mar tar d e l Te l l Est. de Gibral R tles
AT L À N T I C
10° O
Cap de Bona Esperança
0°
10° E
Cap Agulles
20° E
40° E 0 40° E
30° E
50° E 500
1 000 50° E
30° S
1 500
2 000 km 60° E
Perfil SO-E del relleu d’Àfrica
NO
Tahat 3 003
SÀHARA 500
1000
Serralada de Mitumba
CUBETA DEL TXAD 1500
2000
2 500
3000
3500
4 000
4 500
5000
5500
6 000
6 500
Oceà Índic
SE
Riu Ruvuma
Rabat
0
RIFT VALLEY
MASSÍS D’AHAGGAR
Costa de Moçambic
0
Oceà Atlàntic
3 000
1 000
NO Riu Gran Ruaha
4 000
2 000
ATLES Riu Muluia
5 000
Riu M'bomu Riu Uele Riu Aruwimi Riu Lindi
Altitud (m)
7 000 7 260 Distància (km)
SE
65
4
Dades bàsiques °N
°N 50
Europa és, per extensió, el cinquè continent de la Terra. Els 10 498 000 km2 que té representen, únicament, el 7,01 % de la superfície terrestre. El continent europeu es localitza entre els oceans Glacial Àrtic i Atlàntic i entre els continents d’Àsia i Àfrica. Està separat d’Àsia per la serralada dels Urals, la mar Càspia, la serralada del Caucas i la mar Negra, i d’Àfrica, per la mar Mediterrània i l’estret de Gibraltar.
40° O
60
El mapa físic dels continents (IV). Europa
Altitud mitjana: 340 m Pic més alt: muntanya El’brus (5 642 m) Riu més llarg: Volga (3 531 km)
4.1 El relleu continental
Llac salat més gros del món: mar Càspia
Europa té un relleu divers, que està format de planes, altiplans i serralades joves. Les planes se situen en el centre del continent, dominat per la Gran Plana Europea. Els altiplans i els massissos antics es localitzen, sobretot, en el nord i en el centre del continent. Exemples destacats en són els altiplans de Finlàndia i de Suècia, i els massissos de la serralada Escandinava, els Vosges, el Massís Central francès, les muntanyes del Jura i la serralada dels Urals. Les serralades joves predominen en el sud. Les més importants són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Alps Dinàrics, els Carpats i el Caucas. Les illes europees són molt nombroses, com Islàndia, Irlanda i Gran Bretanya. Les costes tenen nombrosos caps (Nord, Finisterre, Sant Vicent), golfs (Finlàndia, Bòtnia, Biscaia, Lleó, Gènova) i penínsules (Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica i Balcànica).
40
°N
O C E À
C Illes Açores
4.2 Les aigües. Mars, llacs i rius
A T L À N T I C
Les mars que banyen les costes europees són: Barentsz, Bàltica, Nord, Cantàbrica, Mediterrània, Tirrena, Adriàtica, Jònica, Egea i Negra.
e Sã
°N
Madeira
Illes Canàries Teide 3 718 20° O
AVANÇA EN COMPETÈNCIES
1 Quins elements geogràfics separen Europa d’Àsia i d’Àfrica?
2 Localitza a un mapa físic mut d’Europa totes les unitats del relleu, els accidents costaners, les illes, les mars, els llacs i els rius que es mencionen en el text.
4 Agrupa els rius principals d’Europa segons l’oceà on desemboquen. Interpretar gràfics
5 Analitza el perfil topogràfic. a) A quina direcció s’orienta?
Manejar mapes
b) A quina serralada pertanyen els cims més alts?
3 Localitza en el mapa i digues a quins països pertanyen
c) On desemboquen els rius que figuren en el perfil?
les illes de Sicília, Còrsega, Sardenya, Madeira i Açores. 66
e Ro
C. d
30
Els llacs són molt abundants: Onega, Làdoga, Peipus, Léman i Constança. Els rius desemboquen a l’oceà Glacial Àrtic (Petxora, Onega i Dvina Septentrional), a l’oceà Atlàntic (Loira, Sena, Rin, Elba, Oder i Vístula), a la mar Mediterrània (Roine i Po), a la mar Negra (Danubi, Dnièster, Dnièper i Don) i a la mar Càspia (Ural i Volga, que és el més llarg d’Europa amb 3 501 km).
Interpretar mapes
C. d
10° O
o Vic
c
en
U3
Mapa físic d’Europa 30° E
40° E
50° E
a
av a ic
a
Península Balcànica
s do Pin
Mar Jònica
Etna 3323
Va r
Malta
M
10° E
a
U ra l
ió
p
ss
Depre
°N
El’brus 5642
ga
p
C
a
c
u
a
s
Negra
40
o
B alcans Mar Muntanyes del Ròdope
Olimp 2917 Mar Egea
Riu
Illes Cíclades
Altitud (m) 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 -500
Llac Xipre
e d Creta i t e r r à n i a
Pic Límit natural entre Europa i Àsia 0
0°
la Càs
Estepa del Kuban
Península del Peloponès
Sicília
de
a
in àr ics
on D
Pen. de Crimea
Mar
Vo lga
a
ic
u
Planell de Valdai
ica
lt
e
s
Golf d e
a
Bòt nia
ca
Es a
ul ns
ní Pe
B à lt
r
Mar d’Azov
Vo lga
itsa
àt
on
Altures de Donec’k
Dni èper
Altiplà de Transsilvània
i
Plana de l'Oka-Don
D
P la n a D n iè d e l per
Dn iès ter
t
a
spi
ri
s
in
in
av
nd
nd
ca Es a
ad
al
rr
Se Vo sg es Se Neglva ra
a
n
Cà
A
rp
la
ar
J
A
Merid ià de Gree nwic h
a eg
Altures de
Central
Altures de Volínia Alture s de P odòl ia
P
M
R oine
o Sm
u co os
la Rússia
r da
er
G
s re ltu
de
M kns le
ia
Ad
T i rrena
M a r
u
s de Alp ilvània Pannònica s l ans a de Tr Plan Inferior Da ubi nub Dan
Península Itàlica Mar
Sardenya
a
°N
50
ls
ar
e
s
Meseta Ibèrica meridional alquivir nte uad ues q i t Illes è B des Mulhacén Balears rala Ser 3481 Estret de G ibra ltar
Al ps D
M
in
Còrsega
Península
a)
E
V ís tul a
Plana
Plana del Po
Ap
Dvi na O cc ident al
n
a
l
i
Po(o Llombard
G. de Gènova
G. de Lleó
ar
Ca
Mont Blanc 4 810
Massís Central
s
s
Tíb
eu
p
l
nub
à
B
Su s nye s de nta fere ts Mu tal·lí Me Sel v Bo a d Da hèmiae
n
re Eb
Tajo
rin
a
M
P
Od er
dia
làn
Fin
s
Pi
ur
n
a
r
ba El
na
Plana d'Aquitània
Meseta Dueroseptentrional
Rin
a
o Gar
Can Mar tàb rica
nnes Arde
Conca de París Loira Vall del Lo ira
de a G. cai s Bi
20° E
250
500
750
1 000 km
30° E
Perfil SO-NE del relleu europeu Altitud (m) NE
5 000
A
L
P
S
SO
4 000
GRAN PLANA EUROPEA
PIRINEUS
Riu Don
1000
CARPATS
Riu Danubi
Riu Roine
2 000
Riu Volga
3 000
Riu Dnièper
erre
G
i àn M Canal de la Se n
Península de Bretanya
inist
m es
la
ra
Tà
U
Cadena Penina
r Ma
Plana de
ls
Öland
Península de Jutlàndia
Nord
e
Mar
Dv pte ina ntr iona l
d
Gotland
Gran Bretanya Península de Cornualla
Peneplà Lacustre de Finlàndia
e G. d
del
Irlanda
Se
a
s nye nta nes Muampia r G
d
Illes Britàniques
Illes Òrcades
a
Illes Hèbrides
al
Glittertind 2470
ny es Tim an'
ga
Illes Fèroe Illes Shetland
Mar Blanca
One
Mar de Noruega
Mu nt a
Península de Kola
80° E
rr
Illes Vesterålen Kebnekaise 2111 Illes Lofoten
70° E
Se
Islàndia
a al or tx on Pe ntri e pt Se
Península de Kanin
70° N
Àrti c
60° E
Mar de Kolguiev Barentsz
C. Nord
60 °N
20° E
Altures del Volga
10° E
À R T I C
R
0°
10° O
G L A C I A L
Ce rcle Pol ar
C. F
ca
20° O
O CEÀ
V ol
30° O
SERRALADA DELS URALS
0 0
SO
500
1 000
1 500
2000
2500
3000
3 500
4 000
4390 Distància (km)
NE
67
5
El mapa físic dels continents (V). L’Antàrtida i Oceania
5.1 L’Antàrtida. El relleu continental L’Antàrtida és el quart continent més extens de la Terra, amb 13 340 000 km2. Està situat a l’hemisferi sud, i es troba rodejat per l’oceà Glacial Antàrtic, un límit convencional que el separa dels oceans Pacífic i Índic.
– El relleu es compon de muntanyes, amb nombrosos volcans, i altiplans elevats. El cim més alt és el pic Vinson (4 897 m), que es troba a les muntanyes d’Ellsworth. Amb una altitud mitjana de quasi 2 600 metres, és el continent més elevat del planeta.
– Les costes són molt retallades; hi destaquen la península Antàrtica i els caps Adare i de Noruega.
5.2 Les aigües Les mars més importants de l’Antàrtida són les de Weddell i Ross. Quasi tota la superfície del continent es troba coberta per una massa de gel que arriba als 2 000 metres de gruix.
5.3 Oceania. El relleu continental
AVANÇA EN COMPETÈNCIES Interpretar mapes
1 A quins oceans es troben l’Antàrtida i Oceania?
2 Quin pot ser el motiu de l’elevada altitud mitjana de l’Antàrtida?
Oceania és el continent de menor extensió de la Terra, amb una superfície de 8 923 000 km2. Es troba a l’oceà Pacífic i està dividida en illes grans (Austràlia i les illes Nord i Sud de Nova Zelanda), i tres arxipèlags: Melanèsia, on destaca Nova Guinea; Micronèsia i Polinèsia.
Comprendre l'entorn
Austràlia
Elaborar contingut
– El relleu d’Austràlia és el més destacat d’Oceania. Inclou una gran pla-
4 Planifica un treball sobre un
na; un altiplà, en el qual sobresurten les muntanyes MacDonnell i les muntanyes Hamersley, i la Gran Serralada Divisòria.
– La costa australiana és prou rectilínia. Els accidents principals són la península del Cap York, el golf de Carpentària i la Gran Badia Australiana.
Les altres illes
– El relleu de les altres illes és muntanyós, a causa de l’origen volcànic, encara que algunes varen sorgir com a esculls de corall.
3 Per què no hi ha rius a l’Antàrtida?
d’aquests temes i exposa’l a classe: a) La Gran Barrera d’Esculls d’Austràlia. b) L’exploració de l’Antàrtida.
5 En què es diferencien les costes de l’Antàrtida i Oceania? Fer servir mapes
6 Localitza en el mapa d’Ocea-
5.4 Les aigües. Mars, llacs i rius d’Oceania A Oceania, la mar més important és la de Tasmània. A Austràlia hi ha el llac més extens, l’Eyre, i els rius més llargs, com el Darling, el més llarg del continent amb 2 700 km, i el Murray. 68
nia totes les unitats del relleu, les mars, els llacs i els rius mencionats en el text.
7 A quin oceà desemboquen els rius australians principals?
U3
Mapa de l’Antàrtida 20 ºO
40
À
E
N
e
d
ar
d
T
ºE
80
Muntanyes del Barrera d’Amery P r íncep Carle s
ºS
Pri
Mar de Davis
de la Terra a Elisabet nces
Altitud mitjana: quasi 2 600 m
Altiplà A mericà
o rth
Ant àrt i
R
Terra de Mac Robertson
80
W
Pe
M
l
À
ºS
ed
el
T
70
Terr P Cos Coa a de rinc ta es ts a
O O
u la
A
C
60º
ns
L
Dades bàsiques
60ºE
60
ºS
Cercle Polar Antàrt ic
la ta de Mar Terra de la Reina Maud
Cap de Noruega
ní
40ºE
I
C
A
I
C
A idià Mer wich reen de G
L
G ºO
20 ºE
0º
Pic més alt: Vinson (4 897 m)
d’
El
ca
ls w
Barrera de Ronne Massís de Vinson Pol sud geogràfic s ye M u 4897 Mar de ntan ta n Bellingshausen yes Tr Terra M u n ans d’Ellsworth a
100ºE
Mar de Ross
lkes M
70ºS
E
À
c Cercle Polar Antàrti
G
O
0º
12
L
60º
140ºO
A
C
I
A
R
À
T
N
A
L 180º
160 ºO
S
0ºE
Pol sud magnètic
T
C
14
I
Cap Adare
O
Riu més llarg: Murray-Darling (3 750 km)
C
n Cap Dart
Ti e r r a oria Vict
S
ra
es
80º
Pic més alt: Puncak Jaya (5 030 m)
de
iq u
Barrera de Ross
Altitud mitjana: 340 m
120ºE
Wi
rt
ar se M nd u m d’A
100ºO
à
ar d’ Ur vil le
nt
Terra de Marie Byrd
Dades bàsiques
Te r
80ºO
160ºE
Mapa físic d’Oceania 120˚ E
130˚ E
140˚ E
150˚ E
M
i
160˚ E
c
M 0˚
Nova Guinea Puncak Jaya 4884
G Car olf de pen tàri a
10˚ S
Mar del
L
D 120˚ E
130˚ E
è
s
150˚ O
Riu
140˚ O
Altitud (m) 10˚ N 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 Ecuador 0˚ 0
Llac
a
Equador
è
s
i
a
P
o
l
i
500
n
1000
è
s
1 500
i
2000 km
10˚ S
a
Illes de la Societat
Noves Hèbride s
Illes Fiji
20˚ S
Tròpic de Capricor n
C
30˚ S
Mar de
Mu rra y
140˚ E
i
O C E À P A C Í F I
Divisòria
110˚ E
hlan oc
160˚ O
0
n
Illa del Nord
Ta s m à n i a
Tasmània
Í N D I C
S
a
ng rli
170˚ O
Pic
n
Nova Caledònia
S
da
O C E À
a
180˚
P A C Í F I C
Corall
la
a Gr an Ba di Au st ra lia na
l
Peníns ula del Cap York
ra
30˚ S
o
Illes Salomó
Cap York
ri a ert de Vict ò Gran Des
40˚
e
er
es ny ell Muntanye s ta n D es er t nn Hamersley de G ib so n Mu Do ac M
r
Nova Bretanya
a a n nc G r Co ana n si ra te G Ar
Austràlia
20˚ S
170˚ E
O C E À
M A er lp id s io na ls
10˚ N
150˚ E
160˚ E
170˚ E
Nova Illa del Sud
Zelanda 180˚
170˚ O
40˚ 160˚ O
150˚ O
140˚ O
S
130˚ O
69
1 Relaciona aquests elements del relleu amb el continent o subcontinent corresponent: a) Serralada del Zagros i serralada de l’Himàlaia.
2 En aquesta sopa de lletres s’hi ha amagat el nom de cinc mars i cinc llacs del món. Troba’ls i escriu-los en el teu quadern.
b) Els Alps, els Apenins, els Carpats i el Caucas.
C
D
A
M
V
F
E
W
c) Escut canadenc i serralada dels Apalatxes.
À
I
C
L
I
J
R
A
S
D
A
Z
C
N
I
M
P
E
R
O
T
S
E
Ñ
I
O
I
K
Ò
J
D
M
A
W
B
E
R
I
N
G
Q
Y
O
U
I
J
L
A
L
A
B
R
A
D
O
R
A
R
T
K
N
Y
F
O
U
A
D
T
X
A
D
J
Q
L
S
O
H
A
Z
A
Z
N
B
E
P
A
L
D
T
A
S
M
À
N
I
A
d) Serralada dels Andes i Aconcagua. e) Massís d’Ahaggar, Tibesti i Marra. f) Muntanyes d’Ellsworth. g) Muntanyes MacDonnell i Gran Serralada Divisòria.
REFLEXIONA I VALORA Per acabar, hem estudiat els continents del nostre planeta. Reflexionau de manera individual i compartiu en grup la valoració sobre les activitats implicades. Per fer-ho, descarregau d’anayeducacion.es la rúbrica corresponent.
POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Feis l'autoavaluació competencial que trobareu a anayaeducacion.es.
3 Localitza els rius i les penínsules de la Terra que apareixen en el mapa. Per això, has d’escriure en el quadern cada nombre i lletra en el lloc corresponent del mapa.
Cercle Polar Àrtic
Tròpic de Càncer
1 Amazones 2 Nil 3 Iang-Tsé 4 Mississipí 5 Huang He o Riu Groc 6 Obi 7 Congo 8 Amur 9 Lena 10 Mackenzie 11 Mekong 12 Volga 13 Murray 14 Orinoco 15 Rin 0
70
1500
3000
4500 km
a b c d e f g h i j
Pen. Escandinava Pen. Ibèrica Pen. Balcànica Pen. Aràbiga Pen. de l’Hindustan Pen. d’Indoxina Pen. de Kamtxatka Pen. del Labrador Pen. de Baixa Califòrnia Pen. de Somàlia
Equador
Tròpic de Capricorn
Cercle Polar Antàrtic
PROTAGONISTES Dades bàsiques Nom: Isabella Bird Època: 1831-1904 Lloc de naixement: Regne Unit Ocupació: viatgera, exploradora, escriptora, naturalista i geògrafa
Està a punt d’acabar l’any 1892 i encara no em crec que m’hagin triat membre de la Royal Geographical Society, de Londres. No és que no valgui per formar part d’aquest club selecte. He estat a les illes Sandwich del Pacífic, he recorregut les muntanyes Rocalloses, he estat al Kurdistan, a l’Himàlaia i a altres zo-
AVUI Laura Dekker Dades bàsiques Nom: Laura Dekker Any de naixement: 1995 Lloc de residència: Holanda Ocupació: viatgera
Laura Dekker es va convertir en la persona més jove a fer la volta al món en solitari amb tan sols 16 anys. Va llegir, amb només 8 anys, el llibre de memòries de Tania Aebi, en què contava la seva volta al món en un veler amb 18 anys. Es va convertir en l’heroïna de Laura i va pensar que ella també seria capaç de fer una gesta similar. Vivia a Holanda i va haver de superar diferents problemes amb les autoritats del país per voler iniciar el viatge amb 13 anys. El departament de protecció de menors al·legava que l’educació era obligatòria fins
nes d’Àsia, com l’Índia i Pèrsia. Em sorprèn el nomenament perquè no hi ha cap dona que en formi part i, de vegades, llegesc alguns articles contraris que les dones viatgem de manera autònoma. Aquestes aventures són una de les meves raons per viure. Tenc la salut delicada, tenc un tumor que em provoca migranyes terribles, insomni i depressió, però quan viatj em trob molt millor. Potser l’esperit nòmada em ve de la infància. Mon pare era reverend i ens traslladàvem de vicaria en vicaria en moltes ocasions. El meu primer gran viatge va ser a l’illa del Príncep Eduard, al Canadà. Des d’aleshores vaig decidir escriure articles i diaris amb les
als 16 anys i que era massa jove per navegar tota sola. El cas va arribar fins al Parlament i els pares varen arribar a perdre la custòdia. Va haver de passar molts d’exàmens psicològics per demostrar fortalesa i maduresa mental i es va comprometre a seguir un sistema d’educació a distància. Va partir de Gibraltar amb 14 anys, i va fer la primera aturada a les
meves vivències. Ara prepar una nova aventura per l’Àsia oriental i a la tornada provaré de publicar els meus descobriments. Formar part de la Royal Geographical Society em dona un motiu més per seguir endavant en les meves explora cions.
QÜESTIONS
AHIR Isabella Bird
1 Assenyala a quins continents es troben els diferents llocs que Isabelle Bird indica en el seu relat.
2 A quina mar i a quin continent va acabar el viatge Laura Dekker?
3 Cerca informació sobre qui va ser la primera dona espanyola que va fer la volta al món en vaixell.
4 Quina aventura t’agradaria protagonitzar? illes Canàries. Va demostrar la seva capacitat innata per a la navegació, fet que possiblement es degui que va néixer en un vaixell a Nova Zelanda i que els primers set anys de vida els va passar navegant amb els seus pares. El viatge de Laura Dekker va durar 366 dies i va acabar després d’atracar el seu veler, Guppy, d’11,5 metres a Simpson Bay, illa de Sant Martí, el dia 21 de gener de 2012.
71
© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.
