Operació món: Llengua 1º Primària. Proposta didàctica (demo) by Grupo Anaya, S.A.

mostra

PRIMÀRIA

Ll e ngu a

P R O P O S TA DIDÀCTICA r

ió c a

n ó O m pe

Índex Les claus d’Operació món ................................................................................... 4 Materials per a l’etapa ......................................................................................... 6 Projecte digital .................................................................................................... 8 De la LOMLOE a Operació món ......................................................................... 17 • Perfil d’eixida de l’Educació Primària • Sabers bàsics del cicle • Interdisciplinarietat en Operació món • Gamificació d’Operació món • Inclusió en Operació món • Pautes DUA en Operació món Unitat 5 (mostra)................................................................................................. 34 Recursos de la unitat 5 ....................................................................................... 55 • Inclusió i atenció a la diversitat - Fitxa 1 (reforç) - Fitxa 2 (ampliació) • Avaluació - Avaluació - Avaluació competencial • Fitxa de Raonament verbal

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Situacions d’aprenentatge

Per a què servix el que aprenc? Operació món, el nou projecte d’Anaya per a l’Educació Primària, proposa unes claus pedagògiques que situen l’alumnat en el centre de l’aprenentatge.

Un aprenentatge per a la vida. Operació món és un projecte:

competencial, compromés, interdisciplinari, inclusiu

Basat en metodologies actives i amb un nou projecte digital:

Situacions emmarcades en els ODS, que inviten l’alumnat a dur a terme una reflexió final amb una proposta transformadora.

Activitats competencials Activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Avaluacions competencials Un element clau per a la inclusió i l’èxit escolar, amb un enfocament integrador i flexible. Respon als perfils competencials d’eixida de l’alumnat per a aquesta etapa.

Compromés

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte, que va més enllà de l’àmbit escolar. S’implicarà en propostes que contribuiran a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més sostenible en tots els àmbits.

Un projecte que naix compromés amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de millors condicions d’aprenentatge per a tot l’alumnat. Per a això, oferix recursos per a un ensenyament personalitzat, estructures flexibles i mecanismes de reforç.

Objectius de Desenvolupament Sostenible S’acostarà a plans com la diversitat cultural, la cultura de la pau, l’adopció d’estils de vida sostenible, la igualtat...

Objectiu en acció En el context de les situacions d’aprenentatge exposades, s’oferixen propostes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

Pautes DUA Basat en el document Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

L’essencial El projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Recursos per a la inclusió Oferix opcions múltiples de presentació de la informació, com ara vídeos subtitulats, àudios, resums, esquemes, activitats interactives... que faciliten la personalització.

Interdisciplinari Un model orientat a l’acció en el qual s’integren diferents àrees de coneixement i es potencien habilitats, destreses i actituds personals i col·laboratives, la qual cosa dona com a resultat un aprenentatge contextualitzat.

Projectes interdisciplinaris Operació món proposa projectes interdisciplinaris, una experiència d’aprenentatge integradora en la qual l’alumnat durà a terme una investigació i elaborarà un producte final amb un objectiu transformador.

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real.

Aprenentatge cooperatiu Tècniques i estructures cooperatives seqüenciades i progressives.

Desenvolupament del pensament Les estratègies de pensament fomenten la competència d’aprendre a aprendre, contribuïxen que l’alumnat prenga consciència dels seus processos mentals i que actue de forma reflexiva i crítica.

Educació emocional Habilitats que faciliten que l’alumnat identifique i reconega les emocions, regulant-les i gestionant-les.

TIC L’ús de les TIC s’integra com un recurs per a obtindre informació, seleccionar-la i utilitzar-la d’acord amb una finalitat concreta. Afavorix el desenvolupament de competències de planificació, gestió i elaboració de treballs; la comunicació i la col·laboració en xarxa, i la competència digital.

Aprenentatge lúdic La gamificació (ludificació) arriba a l’aula a través d’activitats i de jocs.

Pla lingüístic

Avaluació

Un pla transversal els objectius del qual són: · Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat. · Estimular l’interés i l’hàbit per la lectura.

Incorpora estratègies que permeten a l’alumnat participar en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant què ha aprés i com ho ha aprés.

Materials per a l’etapa Material per a l’alumnat

Material per al professorat

LLIBRES

PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Un llibre per curs amb un enfocament competencial per a aprendre aplicant el que s’ha estudiat.

Reproduïxen les pàgines del llibre de l’alumnat per a enriquir-lo amb activitats complementàries, suggeriments didàctics, relació de recursos digitals, solucions, etc.

Llengua

ÈN

CIA

12 ME

PRIMÀRIA

Primer trimestre

INCLOU

PROJEC DIGITATE L

PRIMÀRIA

C IA 1 2 ME

LLI

ÈN

Llengua

INCLOU

PROJECTE DIGITAL

L lengua Primer trimestre

PRIMÀRIA

Primer trimestre

ió

PRIMÀRIA

ió

O p món

12 ME

Llengua

Projecte Digital

Primer trimestre

PRIMÀRIA

Primer trimestre

PRIMÀRIA

CIA

PRIMÀRIA

Primer trimestre

Llengua

ÈN

PRIMÀRIA

INCLOU

PROJEC DIGITATE L

C IA 1 2 ME

LLI

ÈN

Llengua

INCLOU

PROJECTE DIGITAL

ió

O p món

ió

O p món

A més dels recursos i les eines descrites en les pàgines del Projecte digital, els llibres de Llengua compten amb:

QUADERNS

- Recursos per a la comprensió lectora - Recursos sobre la comprensió oral - Dictats

100%

Per a 1r i 2n tres quaderns per curs. L’organització que presenten, per blocs de continguts, afavorix l’adaptació de l’ús a les necessitats i als ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.

9:45 AM

PRIMÀRIA

PRI

I AA R I RM P RPIRMI A A MARIA Llengua Legu n aua ennggua LCLe UA D E Q UA D E R N 2

iPad

N O11 ER DN OO C UAR C UA D E R N 1

ió

O p món

Material per a l’aula* 1r

Targetes de vocabulari

e regles àmines d L ues q fi rà g orto

Tota negra sóc

Més coses

Ve doble

Waterpolo

Vaca

Ximpanzé

4 Nota el que sents quan els recites: alegria, tristesa, sorpresa, curiositat, por... 5 Llig en veu alta els versos. No oblides respirar lentament. Fes les pauses que indiquen les comes i els punts.

7 Recita el poema a la resta de la classe. Recorda que és important: • Vocalitzar bé. • Utilitzar les mans per a acompanyar el que dius • Transmetre les emocions que et produïx el poema

Zebra

Nyu

Mural de l’abecedari

Agafa una peça del puzle Agafa una peça del puzle

Quines parelles de paraules es diferencien només en una lletra? a ) Taula i teula b) Paleta i pilotaPerds el torn c ) Escola i escala

Perds el torn

Làmines d’expressió oral Agafa una peça del puzle

»jjk

»m:;

Torna una peça del puzle

Impossible! Bl sempre amb b!

f`aa<=s

Δ∫

A a

*+©

B b

Brrrr!!!

*+∂

C c

l89ø

D d

ÀÞ

E e

*+g

F f

Δf

Balena

G g

Efe

Àguila

Colom

Dofí

Elefant

Foca

EN DIRECTE

Girafa

Fris de l’abecedari

Perds el torn

Impossible! M davant de p!

He intentat avisar-vos, però… impossible.

Torna una peça del puzle

Sempre té mp! Davant de p m, no n!

QUINA BOIRA!

l67l89ó>?>

Blanca sempre amb b!

A B*+g`aå C D E F G

*+å

Guanyes el torn Guanyes el torn

Boira blanca!

Ample! M sempre abans de p!

Broma té br! Sempre amb b!

»r89ø

Puzle ortogràfic

Torna una peça del puzle

Blanc sempre amb b!

Sempre fent broma!

6 Quan cregues que ja pots recitar-lo sense llegir, fes diverses proves en veu alta.

– Va trobar un ram a la mar. – Hi ha una cosa davall de la soca.

3 Tria alguns versos del poema i aprén-los de memòria.

Z z

Zeta

I grega

Digues el nom de tres animals que tinguen la lletra g.

Y y

prenent bé el que lliges.

2 Si tens dubtes amb el significat d’alguna paraula, pregunta a la teua mestra o mestre.

Ics o xeix

– Hili, cim istís?

Passos

1 Llig el poema complet. Fes-ho a poc a poc, comUnicorn

Perds el torn Troba en cada oració dues paraules que tinguen les mateixes lletres:

Guanyes el torn

Un núvol blanc!

zxyå

ø »p45i45> »r45 *+gjküzxéè|y

Torna una peça del puzle

Quina paraula de tres lletres en conté sis?

»y

X x

Juguem a parlar amb la lletra i ? Desxifra què diu aquest missatge secret:

Corregix els errors: Compre pa a la sabateria, la fruita al forn i unes sabates a la fruiteria.

Õ≈

»∑ W w

V v

U u

Un palet molt plantadet que damunt la caboteta té un mosquitet.

Guanyes el torn

EN DIRECTE

Joc de l’oca

Joc de destreses creatives EN DIRECTE

35 EN DIRECTE

Daus per a contar històries

EN DIRECTE

Murals

Ús de les lletres

Signes de puntuació i ortogràfics

Signe d’interrogació i d’admiració Al final d’una oració podem trobar escrits altres signes a més del punt: • El signe d’interrogació (?) indica que es fa una pregunta. • El signe d’admiració (!) indica que s’expressa alegria, sorpresa, dolor, una ordre, etc., o que es parla amb un to elevat de veu.

La e tònica pot sonar oberta com en mel o tancada com en dent. La o tònica pot sonar oberta com en font o tancada com en gos.

Escrivim v: • darrere de n (inventora). • en les formes verbals acabades en -ava (desmuntava). • en algunes formes del passat del verb haver (havia). A més, moltes altres paraules porten també v (Vicent, veïna).

r / rr

PIEZA PIEZA

•

Per a representar el so de la x de xiquet s’escriu: • x a principi de paraula i darrere de consonant (xiulet, anxoves). • tx entre vocals i a final de paraula (cotxe, sandvitx). • ig només a final de paraula (roig). La x sona com en cuixa darrere de la vocal i (peix, cuixa).

Tres grandes tigres tragones tragan trigo y se atragantan.

Frío

PIEZA PIEZA

Un dígraf és un grup de lletres que representa un únic so. Són dígrafs ss, tg, ny, l·l, qu, rr, gu, ll, etc. Els dígrafs gu, qu, ll, ny i ig no es partixen en diferents síl·labes. La resta de dígrafs (l·l, rr, ss, tx, tg, tj, etc.) sí que es partixen.

Había una caracatrepa con tres caracatrepitos. Cuando la caracatrepa trepa, trepan los tres caracatrepitos.

Día

Una síl·laba és cada colp de veu amb què pronunciem una paraula. La síl·laba que es pronuncia amb més força en una paraulaDE és la síl·laba tònica. A Les altres són les síl·labes àtones.

PIEZA PIEZA

Odio

Regles ortogràfiques Ús de les lletres c

morzar, etc. Com a excepció, apareix una z entre vocals en algunes paraules: amazona, trapezi, etc.

La dièresi

Bingo ortogràfic

Limpio

Viejo

Els dos punts Els dos punts poden introduir: • la reproducció de paraules o frases textuals. • una enumeració o una explicació. Després dels dos punts s’escriu amb minúscula, excepte si el text que es reproduïx comença amb majúscula.

Els punts suspensius Els punts suspensius servixen per a indicar el final d’una enumeració incompleta o d’un pensament inacabat, i per a expressar dubte, sorpresa o por.

El signe d’exclamació Les oracions exclamatives o imperatives s’escriuen amb el signe ! al final.

H M

II N

NY QU

SS TG TJ TX

E L R V

RR X

Dues lletres juntes que representen un únic so constituïxen un dígraf. Quan separem les síl·labes d’una paraula, hem de tindre en compte que els dígrafs qu, gu, ig, ll i ny no es partixen. La resta de dígrafs sí que se separen en síl·labes diferents: es - pa - gue - tis, ci - go - nya; car - re - tó, mi - lot - xa.

Perfet

Present

Perfet

Present

Perfet

tem tems tem temem temeu temen

he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut

dorm dorms dorm dormim dormiu dormen

he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit

patisc patixes patix patim patiu patixen

Imperfet

he patit has patit ha patit hem patit heu patit han patit

Plusquamperfet

Imperfet

Plusquamperfet

Imperfet

Plusquamperfet

Imperfet

Plusquamperfet

parlava parlaves parlava parlàvem parlàveu parlaven

havia parlat havies parlat havia parlat havíem parlat havíeu parlat havien parlat

temia temia temia temíem temíeu temien

havia temut havies temut havia temut havíem temut havíeu temut havien temut

dormia dormies dormia dormíem dormíeu dormien

havia dormit havies dormit havia dormit havíem dormit havíeu dormit havien dormit

patia paties patia patíem patíeu patien

havia patit havies patit havia patit havíem patit havíeu patit havien patit

Passat simple

Passat anterior

Passat simple

Passat anterior

Passat simple

Passat anterior

Passat simple

Passat anterior

parlí parlares parlà parlàrem parlàreu parlaren

haguí parlat hagueres parlat hagué parlat haguérem parlat haguéreu parlat hagueren parlat

temí temeres temé temérem teméreu temeren

haguí temut hagueres temut hagué temut haguérem temut haguéreu temut hagueren temut

dormí dormires dormí dormírem dormíreu dormiren

haguí dormit hagueres dormit hagué dormit haguérem dormit haguéreu dormit hagueren dormit

patí patires patí patírem patíreu patiren

haguí patit hagueres patit hagué patit haguérem patit haguéreu patit hagueren patit

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

vaig parlar vas parlar va parlar vam parlar vau parlar van parlar

vaig haver parlat vas haver parlat va haver parlat vam haver parlat vau haver parlat van haver parlat

vaig témer vas témer va témer vam témer vau témer van témer

vaig haver temut vas haver temut va haver temut vam haver temut vau haver temut van haver temut

vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir

vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit

vaig patir vas patir va patir vam patir vau patir van patir

vaig haver patit vas haver patit va haver patit vam haver patit vau haver patit van haver patit

Futur

Futur perfet

Futur

Futur perfet

Futur

Futur perfet

Futur

Futur perfet

parlaré parlaràs parlarà parlarem parlareu parlaran

hauré parlat hauràs parlat haurà parlat haurem parlat haureu parlat hauran parlat

temeré / batré temeràs / batràs temerà / batrà temerem / batrem temereu / batreu temeran / batran

hauré temut hauràs temut haurà temut haurem temut haureu temut hauran temut

dormiré dormiràs dormirà dormirem dormireu dormiran

hauré dormit hauràs dormit haurà dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit

patiré patiràs patirà patirem patireu patiran

hauré patit hauràs patit haurà patit haurem patit haureu patit hauran patit

Condicional

Condicional perfet

Condicional

Condicional perfet

Condicional

Condicional perfet

Condicional

Condicional perfet

parlaria parlaries parlaria parlaríem parlaríeu parlarien

hauria parlat hauries parlat hauria parlat hauríem parlat hauríeu parlat haurien parlat

temeria / batria temeries / batries temeria / batria temeríem / batríem temeríeu / batríeu temerien / batrien

hauria temut hauries temut hauria temut hauríem temut hauríeu temut haurien temut

dormiria dormiries dormiria dormiríem dormiríeu dormirien

hauria dormit hauries dormit hauria dormit hauríem dormit hauríeu dormit haurien dormit

patiria patiries patiria patiríem patiríeu patirien

hauria patit hauries patit hauria patit hauríem patit hauríeu patit haurien patit

Prin

continua en la línia inferior. No s’ha de partir una síl·laba, ni un diftong, ni els dígrafs qu, gu, ll, ny i ig. A més a més, no s’ha de deixar una lletra sola al final ni al començament de la línia. tats (noranta-nou) i les unitats de centena i les centenes (dos-cents). La desena del vint s’escriu amb dos guionets: vint-i-nou.

• En les paraules compostes, s’usa quan el primer element

acaba en vocal i el segon comença per r, s o x (para-xocs) o quan conté un punt cardinal (nord-americà).

Paraules agudes, planes i esdrúixoles

Hiats Quan dues vocals escrites juntes es pronuncien en síl·labes diferents es produïx un hiat: vi-o-lí, di-a-ri.

Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser: • Agudes: la síl·laba tònica és l’última: accent. • Planes: la síl·laba tònica és la penúltima: classe. • Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima: sèmola.

Normes d’accentuació Les paraules monosíl·labes no duen accent gràfic. Les polisíl·labes s’accentuen seguint aquestes normes. • En les paraules agudes que acaben en -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in o vocal (cabàs, entén, baló). • En les paraules planes que no acaben en cap de les terminacions anteriors (catàleg, pésols). • En totes les paraules esdrúixoles (matemàtiques).

S S

Z B

O RR I

T A

D A

C O

E © Grupo Anaya, S.A.

LL L·L

ar ot M

lar

tore ba ver

Qui tro

amic,

troba

Principi de curs

OCTUBRE

tresor

Ara ja sé, encara que tard, que per a tindre honradament unes pessetes cal saber guanyar-les amb el treball, siga en un ofici manual o amb l’esforç de la intel ligència.

NY QU

SS TG TJ TX

dia de Gan es inari lleresqu i sta orig cava iliars novel·li e lluites ns fam seu fia del stio ller i entr cava scórrer per qüe mentals lectors iog ra s cs, tran ser un os fona ll va vida va amb plet el·les per críti s text tore nov neguda bé, altre Flor de Mar La seua sempre de les t reco iure, tam novel·la Joanot 1465). Europa, una esta escr ara la 3?– iure que ha ll va (141 ges per Va escrc, obra Martore litat, com i viat ies. ps. Blan a tota Varoic. rènc d’he Tirant lo tots els tem la seu de llem at en de segle: arrib abat Gui iptors i escr ens han t inac no i el rela que a lleri cava

Mi nib

1/2

ortog ràfi c

U R M E

D A N

O RR I

xt Un te

pe r

—Pobre ximple! Però, no comprens que d’aquesta manera quan seràs major estaràs fet un solemne ase i que tothom es burlarà de tu?

T A

D A

C O

gi a lle

va matí, de bon a qui Tialler, zelles, giren a t cav les don es diri ordena hi qual Minibiografia de ser cedit per color, re el seu ta pre havia es i, era el el rei, sob n a la por Tirant Carlo es Collodi va nàixer a Florència el 1826. Es deia Carlo Lorenzini, s hom el blanc ir are que zell els seu perquè El dia constru Tirant truc , les don però va adoptar el pseudònim de Collodi en record del poble on va tots nat nàixer sa mare. Va ser periodista i escriptor. Les seues idees polítiques ics de volien reunir resentava havia ma am què el per van-portar a col·laborar en diferents diaris, i fins i tot a fundar-ne rep es. Els l que taren rant algun. Va escriure diverses novel·les i contes, però l’obra que realment alleria cadafa tes tancad pregun de cav el va fer famós va ser Les aventures de Pinotxo. un alt s els s por dre rme une Collodiad’a re l’or mp va morir sobtadament l’any 1890, abans de gaudir de l’èxit de havia reis aco la seua novel·la. vol reb n els i qua pondre: gueren e que cadira re-la. vol om una reb res qui re en gentilh edor de van ne de s els i tot fer seu si era dig van reix em un i el —Port digne i me portes , on el van veure es les cos per és sala tenia ltes Allà, què obriren gran o si verd. tar mo uida a una coix el van emàs pregun re si era De seg Tirant fins que s de can li van veu . Com gia a tot nyaren coberta alleria, exi re, per batalla ta, nt, dos de cav memb entrar en que el rei de pla lme dre per Del que va succeir a Pinotxo amb el grill parlant, i on es veu que pafina l’or re edira jurament rs i, ar l’es rebre ar memb li imp el elspos xiquets desobedients no es deixen guiar per qui sap més cavalle li va examin ecte que n repetir armats n i el rei que ells. def ser fere tro algun digne, li volien ant del que dav … trobar tilhomes aller. taren c. cav por Blan bon els gen yors el —Com vulgues, senyor grill; però jo sé que demà a trenc d’alba nt lo ra. dir: facen sen , Tira Brome i va rell di et Ed.d’ací, perquè si em quede, em succeirà el que a tots els grans el cap t Jor Martome’n vaig re ot san r Joan sa sob xiquets: em portaran a escola i hauré d’estudiar vulga o no vulga. nsenyo i mo I jo et dic en confiança que no m’agrada estudiar, i que preferisc —Déu entretindre’m a caçar papallones i a pujar als arbres a agafar nius d’ocells.

Un text per a llegir

B S.A. i ng o © Grupo Anaya,

H R

co a es

Bi n go ortogrà f i c

ntur

Carlo Collodi

U R M E

l’ave ci de

B i n g o o r to g rà f i c

rs de cu

Temps d’escola i d’estudi

Bingo ortogràfic

El guionet (-) • Indica que una paraula no cap sencera a final de línia i que

cipi

BR TEM

Joan

D A N

FORMES COMPOSTES

Present

Les contraccions

L’accentuació Diftongs Una síl·laba és cada colp de veu amb què pronunciem una paraula. En cada síl·laba hi ha sempre almenys una vocal. Quan dues vocals juntes es pronuncien en la mateixa síl·laba, es produïx un diftong. Formen diftong: • Les parelles de vocals acabades en i (ai, ei, oi, ui) i en u (au, eu, iu, ou): pa-rau-la, ciu-tat. • Les parelles de vocals ua, üe, üi, uo que van darrere de q o de g: qua-tre, pin-güí.

LL L·L

he parlat has parlat ha parlat hem parlat heu parlat han parlat

6é

Ca rtó de con trol

Els dígrafs

FORMES SIMPLES

8383985 2/2

van darrere i no s’apostrofen: emportar-te, conta-li-ho.

Bi n g o o r to g ràf i c

FORMES COMPOSTES

L’ini

Les preposicions a, de, per i la partícula ca s’unixen als articles el i els i formen les contraccions al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals: pel camí, al pou. Excepcions: la contracció no es fa si l’article es pot apostrofar amb la paraula següent: per l’hort, a l’hotel.

8403985

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

• També es fa servir per a unir el verb als pronoms febles que

C ar t ó d e c o nt r o l

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

Perfet

parle parles parla parlem parleu parlen

Indicatiu

FORMES SIMPLES

• En els numerals, s’usa per a unir les desenes i les uni-

El signe d’interrogació Les oracions interrogaives s’escriuen amb el signe ? al final.

Els articles el i la, la preposició de i alguns pronoms (em, et, es, etc.) s’apostrofen davant de les paraules que comencen per vocal o h, és a dir, perden la vocal i s’ajunten a la paraula següent per mitjà d’un apòstrof (l’home, l’ermita, pluja d’abril, m’acompanyeu, t’escoltem, s’amaga). Els pronoms febles també poden apostrofar-se darrere del verb (conta’m). Excepcions: l’article la no s’apostrofa davant d’una paraula que comence per i, hi, u, hu àtones (la universitat, la higiene).

La coma

Escrivim j o tj davant de les vocals a, o, u: jardí, pitjor, julivert, etc. Escrivim g o tg davant de les vocals e, i: metge, angines, gelat, etc. Les grafies j i g apareixen a principi de paraula (jove, gener), darrere de consonant (marjal, conserge) o entre vocals (ajuda, màgia). Els dígrafs tj i tg, només entre vocals. Les paraules que contenen els grups -jecc- i -ject- s’escriuen amb j davant de e. També duen j davant de e altres paraules: jersei, Jesús, majestat, jeroglífic, etc.

S’escriu v: • darrere de la lletra n: canviar, invitació. • en les formes del verb haver: havíem. • en l’imperfet d’indicatiu d’alguns verbs: cantava, parlava. • alternant amb la u en paraules derivades: nou-novetat. A banda de les normes anteriors moltes altres paraules porten v (cova, rovelló, vendre, servei, anxova, avaluació, etc.).

Triunfo

El cielo está enladrillado, ¿quién lo desenladrillará?, el desenladrillador que lo desenladrille, buen desenladrillador será.

L’apostrofació

La coma indica una pausa curta en la lectura. També s'usa per a separar els elements d'una enumeració: una pinya, dos quilos de mandarines, dos de pomes i una carabassa.

l∙l

El so suau de la r s’escriu amb una r entre vocals (cara). El so fort de la r s’escriu: • amb r al principi de paraula (ram) i darrere de s, l, n i m (folre, Enric). • amb rr entre vocals (macarrons).

S’escriu b: • davant de les lletres l i r: blau, sobre. • darrere de la lletra m: comboi. • alternant amb la p en paraules de la mateixa família: cap-cabut. A més, moltes altres paraules porten b: bou, trobar, basa, dissabte, àrab, etc.

Fuerte

El punt marca una pausa en la lectura. S’usa per a: guit). • separar els paràgrafs en un text (punt i a part). • indicar el final d’un escrit (punt final).

La lletra l i el dígraf ll representen sons diferents que poden aparéixer en qualsevol posició en la paraula: al principi (làmina, lluna), al mig (columna, cella) o al final (final, martell). La ela geminada (l·l) s’escriu només entre vocals. No hi ha regles per a saber quan s’ha d’escriure, però apareix sovint: • en paraules començades en al·l-, col·l- o il·l- (al·lèrgia, col·legi, il·lusió). • en paraules acabades en -el·la, -el·lar, -il·la, -il·lar, i els derivats (mortadel·la, rebel·lar, clorofil·la, maxil·lar).

La dièresi es posa en les síl·labes qüe, qüi, güe, güi per a indicar que la u sona: eqüestre, aqüífer, llengües, pingüí. Recorda que la u de les síl·labes que, qui, gue, gui no sona; en canvi, en qua, quo, gua, guo, sí. Algunes paraules porten dièresi sobre la u o la i per a indicar que no fan diftong amb la vocal anterior: raïm, taüt, peüc, creïlla. Recorda que un diftong està format per parelles de vocals acabades en i o en u formen diftong: reina, dolçaina, paraula, deute.

Si la bruja desbruja al brujo, y el brujo desbruja a la bruja, y el brujo queda desbrujado, ¿cómo desbruja el brujo a la bruja?

El punt • separar les diferents oracions d’un paràgraf (punt i se-

Per a representar el so de la essa sonora escrivim: • una s entre vocals: bellesa, tresor, etc.

Vacío

Present

VERB REGULAR • 3.ª CONJUGACIÓ • INCOATIVA

Indicatiu

FORMES COMPOSTES

El so de la x de xiulet es pot escriure: • amb la grafia x a principi de paraula (xiquet) i darrere de consonant (anxoves). • amb el dígraf tx entre vocals (petxines) i a final de paraula (despatx). • amb el dígraf ig a final de paraula (passeig). La x sona com en peix quan va darrere d’una i i en algunes paraules que comencen per x (Xàbia, Xúquer, etc.). La x de taxi es pronuncia com una c seguida d’una s.

• una z a principi de paraula i darrere de consonant: zoològic, es-

Poquito a poquito, Paquito empaca copitos en pocos paquetes.

FORMES SIMPLES

Signes de puntuació i ortogràfics x

Per a representar el so de la essa sorda escrivim: • una s en qualsevol posició dins de la paraula, excepte entre vocals: sabata, costa, persona, cabàs. • el dígraf ss entre dues vocals: massapà, cossiol. • una c davant de les vocals e, i: cert, incendi, cinema, pacífic. • una ç davant de les vocals a, o, u i a final de paraula: plaça, cançó, convençut, feliç.

Abierto

María Chuchena su choza techaba, y un techador que por allá pasaba, le dijo: –Chuchena, ¿tú techas tu choza, o techas la ajena?

Murals ss

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

FORMES COMPOSTES

Patir

VERB REGULAR • 3.ª CONJUGACIÓ • PURA

Indicatiu

FORMES SIMPLES

PIEZA PIEZA ©© Grupo Grupo Anaya, Anaya, S.A. S.A.

PIEZA PIEZA

Feo

PIEZA PIEZA

Pepe Pecas pica papas con un pico. Con un pico pica papas Pepe Pecas.

5é

En el juncal de Junqueira, juncos juntaba Julián. Juntose Juan a juntarlos y juntos juntaron juncos.

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

8383985 1/2

Cuando cuentes cuentos cuenta cuántos cuentos cuentas, porque si no cuentas cuántos cuentos cuentas nunca sabrás cuántos cuentos cuentas tú.

PIEZA PIEZA

Signes de puntuació i ortogràfics

Els dígrafs

El so de r suau es representa amb una r: vora, costera. El so de r forta es representa: • amb r a principi de paraula i darrere de n, l o s: riu, Enric. • amb rr entre vocals: torre.

Erre con erre, guitarra; erre con erre, carril: rápido ruedan los carros, rápido el ferrocarril.

El guionet DE A S’escriu guionet en els numerals: – Per a separar les desenes de les unitats: huitanta-huit. – Per a separar les unitats de les centenes: huit-cents. – La desena del vint porta dos guionets: vint-i-cinc. • El guionet també s’usa per a tallar una paraula que no cap sencera a final de línia. Quan tallem una paraula a final de línia no podem partir una síl·laba ni deixar una vocal sola. • Les paraules compostes porten guionet: – Si la segona comença per r, s o x (espanta-sogres, busca-raons, cara-xuplat). DE A – Si conté un punt cardinal (nord-est, sud-americà).

Per a representar el so de la j de jardí escrivim: j o tj davant de les vocals a, o, u (jaqueta, dijous, juny; platja). • g o tg davant de les vocals e, i (girafa, gel; formatge). Tin em compte que tj i tg només poden aparéixer entre vocals. Algunes paraules s’escriuen amb j davant de e.

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

a oca

L’apostrofació Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen quan van davant d’una paraula que comença per vocal o h i s’escriuen l’ o d’: l’horitzó, l’amistat, oli d’oliva. L’article la no s’apostrofa si la paraula següent comença per i, hi, u, hu àtones: la il·lusió, la humitat.

•

Escrivim b davant de l (blanc) i de r (branques) i darrere de m (ambient). A banda, moltes altres paraules porten també b (bajoca, dissabte).

De oca

PIEZA PIEZA

El guió en els diàlegs En un diàleg, s’escriu un guió (—) davant de cada intervenció d’un personatge.

e / o

El so de la essa sonora recorda el brunzit d’una abella. Per a representar-lo escrivim: • s sols entre vocals: roser. • z a principi de paraula i darrere de consonant: pinzell.

La dièresi dels grups qüe, qüi, güe, güi indica que la u sona: aqüeducte, següent, terraqüi, piragüisme. Hi ha altres paraules amb dièresi com ensaïmada, peüc, raïm, creïlles o veïna.

La coma S’escriu coma per a separar el nom amb què ens dirigim a algú, d’allò que li diem: Mare, què són aquestes plantes? També s’usa per a separar els elements d’una enumeració: Allà hi ha bambús, orquídies, lianes i palmeres. DE A

©© Grupo Grupo Anaya, Anaya, S.A. S.A.

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

El so de la essa sorda recorda el xiulet d’una serp. Per a representar-lo escrivim: • s en qualsevol posició excepte entre vocals: serp, mosca. • ss només entre vocals: mussol. • c davant de e o de i: cérvol, cigonya. • ç davant de a, o, u i a final de paraula: eriçó, feliç.

• •

La capsa dels contes

El punt S’escriu punt (.) al final de cada oració. Indica que cal fer una pausa en la lectura.

Dormir

VERB REGULAR • 2.ª CONJUGACIÓ

Indicatiu

Per a representar el so de la g de gat escrivim: g davant de a, o, u: got, iogurt. gu davant de e, i: foguera, guitarra.

EN DIRECTE

Témer / Batre

VERB REGULAR • 1.ª CONJUGACIÓ

Parlar

La majúscula S’escriu majúscula a l’inici d’un text i després de punt. S’escriuen en majúscula els noms propis de persona (Carles), de lloc (Alacant), o d’animals (Taquetes).

g / gu

Conjugacions verbals

l∙l

©© Grupo Grupo Anaya, Anaya, S.A. S.A.

La ela (l) i la ela doble (ll) s’escriuen en qualsevol posició en una paraula: telescopi, lent, llargues, ull. La ela geminada (l·l) consta de dues eles amb un punt volat al mig i s’escriu sempre entre vocals: satèl·lits, il·lusió.

c / qu Per a representar el so de la c de cuc escrivim: c davant de a, o, u: mosca, corona. • qu davant de e, i: forqueta, màquina. •

Regles ortogràfiques

»√

»¤

Tigre

Serp

T t

Erra

Ratolí

Quadra

Pingüí

»†

Essa

Descriu el que hi veus

Agafa una peça del puzle

Resol l’endevinalla:

Ós

S s

És veritat que les paraules pera i pare tenen les mateixes lletres?

Ãs

R r

Recita un poema

Niu

»®

Q q

Ena

*+q

P p

Ema

Mussol

Lleó

Descriure 3/3

»π

O o

Kiwi

Jaguar

N n

Resposta oberta. (gat, gos, cangur)

*+ø

*+chiu89chiu45†

*+chiu89©

Céèu:;eHIt89å

»>

M m *+qrsu45i89o23sÑÖ©

»µ

ÀeTUsÑÖqrsu45i45m89a67¬

Ela

Quina paraula de tres lletres en conté sis?

Digues tres paraules que tinguen la lletra t.

Taula i teula; escola i escala

Iguana

L l ©§Qbcu45i45µ

1. Comença a jugar qui tinga el primer torn. 2. Respondrà pregunta que se li faça: Corregixlaels errors: –Compre Si és correcta, una peça del al puzle. pa a laagafarà sabateria, la fruita forn i unes –sabates Si és incorrecta, passarà el torn. a la fruiteria. 3. Si en agafar una targeta del muntó, aquesta fóra una targeta sorpresa, el jugador farà el que indica. 4. Acabat el torn, passa el torn següent. 5. Guanya l’equip que aconseguisca completar el puzle.

de les

Digues tres paraules que comencen per la lletra a.

*+c^_å »jjk¤ f|} Δl45Δ »t:; »vDEeHI»r8r45†9å

Instruccions del joc

El joc paraules

Hola, com estàs?

Δ¬

Primària

Girafa

Ram, mar; soca, cosa

*+chi¤

Hipopòtam

Foca

Sí

Hac

*+qrsu45∆

K k

Δk

Jota

F G M N T U Z

Elefant

La lletra i

J j

»j

I i

E L S Y

Compre pa al forn, la fruita a la fruiteria i unes sabates a la sabateria.

»Δ

Dofí

Es fa ample!

Sis

H h

*+c^_o>?n45i67l67¬

Colom

I amb mp i mb.

Br i bl sempre amb b.

»p:; »r45r89ø

G g

Resposta oberta

*+g

F f

Δf

Efa

Resposta oberta

*+c^_o@Al89o>?µ

Balena

E e

ÀÞ

Compre pa al forn, la fruita a la fruiteria i unes sabates a la sabateria.

*+c^_ø

Àguila

Δ™

D d

Br i bl sempre amb b.

Titelles de dit

l joc de E les paraules

ÀeTUsÑÖqrsu:;eJKl:;eHI†

»p89a89qrsu:;eHI†

©§Qbcu:;eHIt89å

A B C D H I J K O P Q R V W X *+∂

C c

Paraules amb br i bl.

Ququ

*+qrsu:;Þ Abecedari

ÀeTUsÑÖc^_a67l89å

*+©

Bla, bla, bla...

Què dieu?

Sis

*+c^_a45r89a89g`ao@A¬

;eHIr45i45n89å b

presenten: br/bl i mp/mb

a b el l a Aquests animalets viuen als ruscs. Quan van juntes en grup, formen un eixam.

*+qrs¤ Qu

*+c^_å Δ∫© C\]a45Bt:

Els ortocells

si molt em molestes

A a

Làmines de regles ortogràfiques

vaig de flor en flor;

*+© C c

*+å

Endevinalla

et clave el fibló.

u : amb c o q S’escriu

ÀÞ E

E © Grupo Anaya, S.A.

—Calla, grillot de mal auguri! —va cridar Pinotxo.

Calendari literari

Però el grill, que era pacient i filòsof, no es va incomodar en sentir aquesta impertinència, i va continuar dient amb el mateix to: —I ja que no t’agrada anar a l’escola, per què no aprens almenys un ofici que et servisca per a guanyar honradament un tros de pa? Traduït de Las aventuras de Pinocho. Carlo Collodi. Ed. Biblioteca Virtual Universal.

* Les imatges són orientatives; els materials poden experimentar algunes modificacions.

Projecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobrix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu. Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté recursos molt diversos, com ara vídeos, animacions, ludificació, activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Inclusiu El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Competencial Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per a facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Com és Edudynamic? Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

Descarregable.

Permet treballar sense connexió a Internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

Multidispositiu.

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...) i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballe.

Universal.

Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ Δl:;eTUs »p67l89a45n45t:;eTUs ÃsÑÖó>?> ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s *+c^_o>?µ Δl:;eTUs »p:;eHIr<=sÑÖo>?n:;eTUs. Etul<=s Δh:;eHIµ *+d :;Þ *+c^_o>?n:;éHIi45xvweHI® »m45i67l67l89o>?® »p:;eHI® *+å »r:;eTUs~òp:;eNOchit89a45®-Δl89o23s.

100%

Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars.

Compartim vida i planeta!

Com ho veus?

Tens alguna planta o animal favorit? Quin?

La dada 9:45 AM

Tots els éssers vius compartim el planeta i tots depenem dels altres per a viure. Per a aquesta unitat...

iPad

Objectiu en acció © C\]o>?n:;eHIi45xvweHIµ ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s *+d:;eJK¬ »n89o23s~òt45r:;Þ ÀeHIn45t89o>?r45> »p:;eHI® *+å »r:;eTUs~òp:;eNOchit89a45®-Δl89o23s »Δ »p45r89o>?t:;eNOgjki45®-Δl89o23s? FvweHIµ Δl89å Δfjki45t45xxyå *+∂’»u45> *+a45n45i45m89a67¬.

102 cent dos

Seguix el fil!

Cuidem els animals.

Animals en perill

Hi ha anim als especials molt .

La vaca que va

I per a l’alumnat? Què t’oferix?

Per a 1r i 2n, un llibre actiu que combina la versió digitalitzada del llibre de l’alumnat amb els recursos desenvolupats per a la reproducció multimèdia i interactiva de tots els continguts del curs, ludificació, àudios, vídeos...

iPad

9:45 AM

100%

Recursos Metodologies actives (tècniques i estratègies) i recursos per a: • Exercitar: activitats interactives.

Per al treball a l’aula i de manera individual a casa, el llibre actiu es pot utilitzar com a complement digital del llibre imprés o com a eina autònoma d’aprenentatge.

• Jugar: game room, activitats lúdiques. •A valuar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

Avaluació 100%

De 3r a 6é, un format especialment dissenyat per a l’entorn digital educatiu, que utilitza tot el potencial tecnològic i és compatible amb qualsevol dispositiu. S’han realitzat edicions específiques de tots els continguts teòrics i pràctics del llibre de text per a obtindre una versió interactiva i dinàmica que inclou tot el contingut curricular del nivell, juntament amb una gran diversitat de recursos multimèdia, vídeos, ludificació...

• Aprendre: presentacions, resums.

•G enerador de proves d’avaluació i d’exercitació. • Avaluació inicial. 9:45 AM

• Avaluació de cada unitat. • Avaluació competencial. • Avaluació final. • I nstruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació.

100%

iPad

• Instruments per a avaluar la pràctica docent.

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

Situacions d’aprenentatge

Per a què servix el que aprenc? Operació món, el nou projecte d’Anaya per a l’Educació Primària, proposa unes claus pedagògiques que situen l’alumnat en el centre de l’aprenentatge.

9:45 AM

Un aprenentatge per a la vida.

Situacions emmarcades en els ODS, que inviten l’alumnat a dur a terme una reflexió final amb una proposta transformadora.

Activitats competencials Activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Compromés

Inclusiu

Objectius de Desenvolupament Sostenible S’acostarà a plans com la diversitat cultural, la cultura de la pau, l’adopció d’estils de vida sostenible, la igualtat...

Objectiu en acció En el context de les situacions d’aprenentatge exposades, s’oferixen propostes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

competencial, compromés, interdisciplinari, inclusiu

Operació món proposa projectes interdisciplinaris, una experiència d’aprenentatge integradora en la qual l’alumnat durà a terme una investigació i elaborarà un producte final amb un objectiu transformador.

iPad

L’essencial

Recursos per a la inclusió

Projectes interdisciplinaris

Basat en metodologies actives i amb un nou projecte digital:

Pautes DUA Basat en el document Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

El projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Oferix opcions múltiples de presentació de la informació, com ara vídeos subtitulats, àudios, resums, esquemes, activitats interactives... que faciliten la personalització.

Operació món és un projecte:

Programació, Proposta didàctica i documentació del projecte

• Les claus d’Operació món

Aprenentatge cooperatiu Tècniques i estructures cooperatives seqüenciades i progressives.

• Proposta didàctica

Educació emocional Habilitats que faciliten que l’alumnat identifique i reconega les emocions, regulant-les i gestionant-les.

• Programacions

Aprenentatge lúdic La gamificació (ludificació) arriba a l’aula a través d’activitats i de jocs.

Pla lingüístic

Avaluació

Un pla transversal els objectius del qual són: · Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat. · Estimular l’interés i l’hàbit per la lectura.

Incorpora estratègies que permeten a l’alumnat participar en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant què ha aprés i com ho ha aprés.

ea i APRENC Descobrim animals del nostre voltant.

La fitx

LES LLE TRE

bl, br, pl, pr S

CONEC L A ME LLENGU UA A

Abecedari, majúscula i punt fin al, síl.laba i pa lletra, raula

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per a posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació món. • Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC.

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per a aprendre • Vídeos • Presentacions

iPad

• Àudios

100%

Per a estudiar i exercitar 9:45 AM

• Resums • Esquemes

100%

iPad

• Activitats interactives

9:45 AM

Per a jugar • Activitats lúdiques. • Repassos trimestrals lúdics. • Game room: Ultimate travellers.

100%

iPad

I per a continuar jugant, disposes de recursos lúdics en el material d’aula.

9:45 AM

Per a avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

Inclusió i atenció a la diversitat

L’essencial Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas. L’essencial visual, fitxes que sintetitzen els aprenentatges essencials utilitzant esquemes i dibuixos.

Fitxes d’atenció a la diversitat Permeten: • Trobar materials de suport. • Oferir una atenció individualitzada. •A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge. • Seleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques.

iPad

9:45 AM

100%

iPad

9:45 AM

100%

Pautes DUA Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA).

iPad 9:45 AM 100%

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per a avaluar els coneixements previs i el progrés en el curs: • Una avaluació inicial • Una avaluació final

Per a cada unitat: • Una avaluació de continguts • Una avaluació competencial

Per a cada trimestre: • Una prova competencial per a avaluar el progrés en l’adquisició del perfil d’eixida.

iPad

9:45 AM

100%

iPad

9:45 AM

100%

Generador de proves escrites d’avaluació i d’exercitació

iPad

9:45 AM

100%

Eina amb què el professorat podrà dissenyar proves escrites de manera flexible, seleccionant, en funció dels objectius didàctics, els aprenentatges que vol avaluar o exercitar (part d’una unitat, una unitat completa, una situació d’aprenentatge...).

I a més... •F ons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una base molt àmplia de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb les quals podrà dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació. • Instruments per a avaluar la pràctica docent.

Programació, Proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una documentació molt àmplia sobre les claus i les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions. Amb la versió en Word i en pdf de: • La Programació didàctica • La programació por unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

LES

CLAUS

PRO JEC TE DEL

De la LOMLOE a Operació món

De la LOMLOE a OPERACIÓ MÓN

Perfil d’eixida de l’educació primària El Perfil d’eixida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i definix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introduïx orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa. Es vol garantir que tot l’alumnat que supere amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assolisca el perfil d’eixida sàpia mobilitzar els aprenentatges adquirits per a respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seua vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global. - I dentificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor. - D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incidixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública. - E xercitar la sensibilitat per a detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les causes complexes, per a desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió. - E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica. - A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que oferix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribuïsca a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva. - A cceptar la incertesa com una oportunitat per a articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar. - C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures. - S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat. - D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim. Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística b) competència plurilingüe c) competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia d) competència digital e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre f) competència ciutadana g) competència emprenedora h) competència en consciència i expressió culturals

Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constituïxen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es puga inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil d’eixida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. Expressa fets, conceptes, pensaments, opinions o sentiments de forma oral, escrita o en llenguatge de signes, amb claredat i adequació a diferents contextos quotidians del seu entorn personal, social i educatiu, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a intercanviar informació i crear coneixement com per a construir vincles personals.

instruments adequats, plantejant-se preguntes i fent experiments senzills de forma guiada. STEM3. Realitza de forma guiada projectes, dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models, adaptant-se davant de la incertesa, per a generar cooperativament un producte creatiu amb un objectiu concret, procurant la participació de tot el grup i resolent pacíficament els conflictes que puguen sorgir. STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants d’alguns mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics de forma clara i veraç, utilitzant la terminologia científica apropiada, en diferents formats (dibuixos, diagrames, gràfics, símbols...) i aprofitant de forma crítica, ètica i responsable la cultura digital per a compartir i construir coneixements nous. STEM5. Participa en accions fonamentades científicament per a preservar la salut i el medi ambient, aplicant principis d’ètica i de seguretat practicant el consum responsable.

Competència digital (CD)

CCL2. Comprén, interpreta i valora textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals senzills dels àmbits personal, social i educatiu, amb acompanyament puntual, per a participar activament en contextos quotidians i per a construir coneixement.

CD1. Realitza recerques guiades en Internet i fa ús d’estratègies senzilles per al tractament digital de la informació (paraules clau, selecció d’informació rellevant, organització de dades...) amb una actitud crítica sobre els continguts obtinguts.

CCL3. Localitza, selecciona i contrasta, amb l’acompanyament adequat, informació senzilla procedent de dues o més fonts, avaluant-ne la fiabilitat i la utilitat en funció dels objectius de lectura, i la integra i la transforma en coneixement per a comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual.

CD2. Crea, integra i reelabora continguts digitals en formats diferents (text, taula, imatge, àudio, vídeo, programa informàtic...) mitjançant l’ús de diferents eines digitals per a expressar idees, sentiments i coneixements, respectant la propietat intel·lectual i els drets d’autor dels continguts que reutilitza.

CCL4. Llig obres diverses adequades al seu desenvolupament, seleccionant aquelles que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; reconeix el patrimoni literari com a font de gaudi i d’aprenentatge individual i col·lectiu; i mobilitza la seua experiència personal i lectora per a construir i compartir la interpretació de les obres i per a crear textos d’intenció literària a partir de models senzills. CCL5. Posa les seues pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la gestió dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, detectant els usos discriminatoris de la llengua i els abusos de poder a través d’aquesta, per a afavorir un ús no només eficaç, sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza, almenys, una llengua, a més de la llengua o llengües familiars, per a respondre a necessitats comunicatives senzilles i predictibles, de manera adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a situacions i contextos quotidians dels àmbits personal, social i educatiu. CP2. A partir de les experiències pròpies, reconeix la diversitat de perfils lingüístics i experimenta estratègies que, de manera guiada, li permeten realitzar transferències senzilles entre diferents llengües per a comunicar-se en contextos quotidians i ampliar el seu repertori lingüístic individual. CP3. Coneix i respecta la diversitat lingüística i cultural present en el seu entorn, reconeixent i comprenent el valor que té com a factor de diàleg, per a millorar la convivència.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM) STEM1. Utilitza, de manera guiada, alguns mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, i selecciona i fa servir algunes estratègies per a resoldre problemes reflexionant sobre les solucions obtingudes. STEM2. Utilitza el pensament científic per a entendre i explicar alguns dels fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, utilitzant eines i

CD3. Participa en activitats i/o projectes escolars mitjançant l’ús d’eines o plataformes virtuals que li permeten construir coneixement nou, comunicar-se, treballar de manera col·laborativa, compartir dades i continguts en entorns digitals restringits i supervisats de manera segura, amb una actitud oberta i responsable en l’ús. CD4. Coneix els riscos i adopta, amb l’orientació del docent, mesures preventives en utilitzar les tecnologies digitals per a protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i s’inicia en l’adopció d’hàbits d’ús crític, segur, saludable i sostenible d’aquestes. CD5. S’inicia en el desenvolupament de solucions digitals senzilles i sostenibles (reutilització de materials tecnològics, programació informàtica per blocs, robòtica educativa...) per a resoldre problemes concrets o reptes proposats de manera creativa, i sol·licita ajuda si és necessari.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA) CPSAA1. És conscient de les emocions pròpies, idees i comportaments personals i fa servir estratègies per a gestionar-les en situacions de tensió o de conflicte, adaptant-se als canvis i harmonitzant-los per a assolir els seus objectius. CPSAA2. Coneix els riscos més rellevants per a la salut i comença a adoptar hàbits saludables per al seu benestar físic i mental. CPSAA3. Reconeix i respecta les emocions i les experiències dels altres, participa activament en el treball en grup, assumix les responsabilitats individuals assignades i fa servir estratègies cooperatives dirigides a la consecució d’objectius compartits CPSAA4. Reconeix el valor de l’esforç i de la dedicació personal per a la millora del seu aprenentatge i adopta actituds crítiques quan es produïxen processos de reflexió guiats. CPSAA5. Planifica objectius a curt termini, utilitza estratègies d’aprenentatge autoregulat i participa en processos d’autoavaluació i de coavaluació, reconeixent les seues limitacions i sabent buscar ajuda en el procés de construcció del coneixement

nancers bàsics, aplicant aquests a situacions i problemes de la vida quotidiana, per a detectar aquells recursos que puguen portar les idees originals i valuoses a l’acció.

Competència ciutadana (CC) CC1. Entén els fets històrics i socials més rellevants relatius a la seua identitat i cultura, reflexiona sobre les normes de convivència i les aplica de manera constructiva, dialogant i inclusiva en qualsevol context.

CE3. Crea idees i solucions originals, planifica tasques, coopera amb altres persones i en equip, valorant el procés realitzat i el resultat obtingut, per a dur a terme una iniciativa emprenedora, considerant l’experiència com una oportunitat per a aprendre.

CC2. Participa en activitats comunitàries, en la presa de decisions i en la resolució dels conflictes de forma dialogada i respectuosa amb els procediments democràtics en el marc de la Unió Europea i la Constitució espanyola, els drets humans i dels xiquets i xiquetes, el valor de la diversitat i l’assoliment de la igualtat de gènere, la cohesió social i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC)

CC3. Reflexiona i dialoga sobre valors i problemes ètics d’actualitat, comprenent la necessitat de respectar cultures i creences diferents, cuidar l’entorn, rebutjar prejudicis i estereotips, i oposar-se a qualsevol forma de discriminació i de violència.

CCEC1. Reconeix i respecta els aspectes fonamentals del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, comprenent les diferències culturals i la necessitat de respectar-les, en un entorn intercultural.

CC4. Comprén les relacions sistèmiques entre les accions humanes i l’entorn i s’inicia en l’adopció d’hàbits de vida sostenibles, per a contribuir a la conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva tant local com global.

CCEC2. Reconeix i s’interessa per les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni, a través dels seus llenguatges i elements tècnics, en diversos mitjans i suports, en un context en transformació contínua. CCEC3. Enriquix i construïx la seua identitat, interactuant amb l’entorn i amb la societat, a través de l’expressió cultural i artística creativa, integrant el seu cos i desenvolupant les seues capacitats afectives, amb actitud oberta i inclusiva amb els altres.

Competència emprenedora (CE) CE1. Reconeix necessitats i reptes que cal afrontar i elabora idees originals, usant destreses creatives i prenent consciència de les conseqüències i dels efectes que les idees pogueren generar en l’entorn, per a proposar solucions valuoses que responguen a les necessitats detectades.

CCEC4. Utilitza amb creativitat diferents representacions i expressions artístiques, a través de l’ús de tècniques plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per a la creació de propostes artístiques i culturals, de forma col·laborativa.

CE2. Identifica fortaleses i debilitats pròpies utilitzant estratègies d’autoconeixement, s’inicia en el coneixement d’elements econòmics i fi-

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil d’eixida de l’alumnat d’Educació Primària davant de les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món a la consecució del perfil d’eixida:

PERFIL D’EIXIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL D’EIXIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ PRIMÀRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

Pla lingüístic

Aprenentatge cooperatiu

Desenvolupament del pensament

Aprenentatge lúdic: Gamificació

Classe invertida

STEM 3

Emprenedoria

Digital

Inclusió

Avaluació competencial

* *

Projectes interdisciplinaris

* *

CCEC

Educació emocional

CPSAA

* *

Competències clau: CCL competència en comunicació lingüística. CP competència plurilingüe. STEM competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria. CD competència digital. CPSAA competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC competència ciutadana. CE competència emprenedora. CCEC competència en consciència i expressió culturals.

PERFIL D’EIXIDA I COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA També es contribuïx a la consecució del perfil d’eixida mitjançant el treball de les competències específiques en cada una de les unitats. El quadre següent mostra la relació entre les competències específiques de l’àrea i els descriptors del perfil d’eixida de Primària amb els quals es relaciona:

PERFIL D’EIXIDA

*COMPETÈNCIAS ESPECÍFIQUES

CCL1, CCL5, CP2, CP3, CC1, CC2, CC3, CCEC1.

Respectar la diversitat lingüística 1. Reconéixer la diversitat lingüística del món a partir de la identificació de les llengües de l’alumnat i de la realitat plurilingüe i multicultural d’Espanya per a afavorir la reflexió interlingüística, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis lingüístics, i valorar la diversitat esmentada com a font de riquesa cultural.

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CE1.

Interpretar textos orals 2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals identificant el sentit general i la informació més rellevant, valorant amb ajuda aspectes formals i de contingut bàsics per a construir coneixement i respondre a diferents necessitats comunicatives.

CCL1, CP2, STEM4, CPSAA1, CPSAA4, CE1, CPSAA5, CC4.

Produir textos orals 3. Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats per a expressar idees, sentiments i conceptes; construir coneixement; establir vincles personals; i participar amb autonomia i una actitud cooperativa i empàtica en interaccions orals variades.

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CC4.

Interpretar textos escrits 4. Comprendre i interpretar textos escrits i multimodals, reconeixent-ne el sentit global, les idees principals i la informació explícita, i realitzant amb ajuda reflexions elementals sobre aspectes formals i de contingut, per a adquirir i construir coneixement i respondre a necessitats i a interessos comunicatius diversos.

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CC4.

Produir textos escrits 5. Produir textos escrits i multimodals, amb una correcció gramatical i ortogràfica bàsiques, seqüenciant correctament els continguts i aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió i edició per a construir coneixement i donar resposta a demandes comunicatives concretes.

CCL3, CD1, CD2, CD3, CD4, CPSAA4, CE3, CPSAA5, CC4.

Buscar i tractar la informació 6. Buscar, seleccionar i contrastar informació procedent de dues o més fonts, de forma planificada i amb l’acompanyament adequant, avaluant-ne la fiabilitat i reconeixent alguns riscos de manipulació i de desinformació, per a transformar-la en coneixement i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista personal i respectuós amb la propietat intel·lectual.

CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CCEC1, CCEC2, CCEC3.

Construir la identitat lectora 7. Llegir de manera autònoma obres diverses seleccionades atenent els seus gustos i interessos, compartint les experiències de lectura, per a iniciar la construcció de la identitat lectora, fomentar el gust per la lectura com a font de plaer i gaudir de la seua dimensió social.

CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CCEC1, CCEC2, CCEC3, CCEC4.

Interpretar i crear textos literaris 8. Llegir, interpretar i analitzar, de manera acompanyada, obres o fragments literaris adequats al seu desenvolupament, establint relacions entre ells i identificant el gènere literari i les convencions fonamentals, per a iniciar-se en el reconeixement de la literatura com a manifestació artística i font de plaer, coneixement i inspiració per a crear textos d’intenció literària.

CCL1, CCL2, CP2, STEM1, CPSAA4, CPSAA5.

Reflexionar sobre l’ús del llenguatge 9. Reflexionar de forma guiada sobre el llenguatge a partir de processos de producció i comprensió de textos en contextos significatius, utilitzant la terminologia elemental adequada per a iniciar-se en el desenvolupament de la consciència lingüística i millorar les destreses de producció i comprensió oral i escrita.

CCL5, CPSAA3, CC2, CC3.

Comunicar-se per a la convivència democràtica 10. Posar les pràctiques comunicatives pròpies al servei de la convivència democràtica utilitzant un llenguatge no discriminatori i detectant i rebutjant els abusos de poder a través de la paraula per a afavorir un ús no sols eficaç, sinó també ètic del llenguatge.

*Basat en el Reial Decret del MESIFP • Pendent de normativa de la Comunitat Valenciana.

Saberes bàsics Valencià: llengua i literatura PRIMER CICLE Els sabers bàsics s’hauran d’aplicar en diferents contextos reals per a aconseguir l’assoliment de les competències específiques de l’àrea. En l’àrea de Llengua i literatura es treballaran aquests sabers bàsics en el primer cicle:

A Les llengües i els seus parlants • Biografia lingüística personal i mapa lingüístic de l’aula. • La diversitat etnocultural i lingüística com a riquesa i eina de reflexió interlingüística. • Identificació, amb acompanyament, de prejudicis i d’estereotips lingüístics. • Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

B Comunicació

3. Comprensió lectora

1. Sabers comuns

• Lectura compartida i expressiva amb entonació i ritme progressivament adequats al nivell cognitiu.

• Incidència dels components (situació, participants o intenció) en l’acte comunicatiu.

• Elements gràfics i paratextuals bàsics que afavorixen la comprensió abans, durant i després de l’experiència lectora.

• Estratègies per a la coherència textual. • Elements bàsics de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic) i forma (estructura, format, imatges).

• Estratègies bàsiques de comprensió lectora de textos de fonts documentals diverses en processos de comprensió i de producció de textos escrits.

• Intenció comunicativa i claus de la tipologia textual bàsica: narració, descripció, diàleg.

• Detecció d’usos clarament discriminatoris del llenguatge verbal i icònic.

2. Comunicació i interacció oral

4. Producció escrita

• Interés per expressar-se oralment amb pronunciació i entonació adequades.

• Convencions del codi escrit en el marc de propostes de comprensió o producció de textos d’ús social.

• Interacció oral adequada en situacions d’aula. Reconeixement i utilització d’estratègies bàsiques de cortesia lingüística.

• Cura en la presentació de les produccions escrites.

• Estratègies d’escolta activa en la resolució dialogada dels conflictes, tenint en compte la perspectiva de gènere. • Detecció d’usos clarament discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. • Construcció i comunicació de coneixement mitjançant la planificació i la producció acompanyada de textos orals i multimodals orals i senzills.

• Estratègies elementals, individuals o grupals, de planificació, redacció, revisió i edició de textos escrits i multimodals senzills, en suports diferents, pròxims a la seua experiència personal, i amb propòsits diversos. • Elements gràfics i paratextuals senzills que faciliten l’organització i la comprensió del text.

5. Alfabetització informacional

• Estratègies de reconeixement, selecció i interpretació de la informació general i del sentit global del text.

• Estratègies bàsiques per a la recerca guiada d’informació senzilla en fonts documentals variades i amb diferents suports i formats.

• Identificació d’elements bàsics de la comunicació no verbal.

• Estratègies bàsiques per a comparar informació de fonts diferents. • Models explícits per a reelaborar i comunicar la informació. • Reconeixement de l’autoria. • Utilització de la biblioteca i dels recursos digitals de l’aula o del centre.

Educació literària

Reflexió sobre la llengua i els seus usos en el marc de propostes de producció i de comprensió de textos orals, escrits o multimodals

• Lectura acompanyada d’obres o de fragments variats i diversos de la literatura infantil adequats als seus interessos i organitzats en itineraris lectors. • Estratègies per a la interpretació acompanyada i compartida de les obres a través de converses literàries. • Els elements constitutius essencials de l’obra literària (tema, personatges, trama, escenari) en la construcció acompanyada del sentit de l’obra. • Relació dels textos llegits i d’altres manifestacions artístiques i culturals. • Inici de la construcció de la identitat lectora. Estratègies per a l’expressió de gustos i interessos. • Lectura expressiva, dramatització o interpretació de fragments atenent els processos de comprensió i el nivell de desenvolu-pament. • Creació de textos literaris a partir de models donats. • Funcionament elemental de la biblioteca d’aula o de centre com a escenari d’activitats literàries compartides. Comunitats lectores.

• Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita. • Estratègies per a la construcció guiada de conclusions elementals pròpies sobre el sistema lingüístic. Observació, transformació de paraules o enunciats (substitució, canvi d’ordre, manipulació), formulació i comprovació d’hipòtesis i de contrastos entre llengües diferents. Establiment de generalitzacions sobre aspectes lingüístics elementals, parant una atenció especial a l’existència de diferents tipus de paraules i a les relacions de concordança que s’establixen entre algunes d’aquestes, utilitzant el metallenguatge específic bàsic. • Signes bàsics de puntuació com a mecanisme per a organitzar el text escrit. • Procediments elementals d’adquisició de vocabulari. Reflexió contextualitzada sobre la relació de significat entre unes paraules i altres. • Estratègies i tècniques bàsiques de reconeixement de la intenció comunicativa de les diferents modalitats oracionals. • Mecanismes bàsics de cohesió textual, amb una atenció especial als connectors temporals i explicatius.

Interdisciplinarietat en Operació món ODS INTERDISCIPLINARIS ODS

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITATS LLENGUA I LENGUA

Educació de qualitat

L’aula com a lloc acollidor i de qualitat per a l’aprenentatge.

Salut i benestar

Benestar personal a través de l’ús i del gaudi del cos.

Salut i benestar

Adquisició d’hàbits de cura i de neteja personal. Persones compromeses amb la salut i amb el benestar.

Ciutats i comunitats sostenibles

C. DEL MEDI

Ordene la classe

Em divertisc a l’escola

Em moc i m’oriente

Alegra el teu cos!

Coneixem l’escola ¡Comenzamos con orden! Coneixem el nostre cos ¿Qué te hace feliz? Mengem bo i sa Un, dos, tres… me cuido otra vez Anem al parc!

La qualitat de l’aire.

MATEMÀTIQUES

¡Lanzamos ideas al aire! Compartim vida i planeta!

Vida y ecosistemas

Cuidem els éssers vius.

Vida i ecosistemes

Protecció i relació sostenible amb el nostre entorn natural.

Producció i consum responsables

Eixides educatives i reconeixement de l’entorn (turisme sostenible).

Aigua neta i sanejaments

El consum d’aigua.

Aprofitem l’aigua

Producció i consum responsables

Models de producció sostenible i de consum responsable.

Mans a l’obra!

Indústria, innovació i infraestructures

Infraestructura i tecnologia sostenible. Augment de la capacitat tecnològica.

Inventem i millorem

Ciutats i comunitats sostenibles

Conservació del patrimoni.

Cantem i juguem!

Vida submarina

Protecció de la hidrosfera.

Los quiero y los cuido Estimem els boscos Nos importa la naturaleza Anem al mercat? Vamos de excursión

Cada gota cuenta

Reducir, reciclar y reutilizar

Investigamos con energía

¡Salimos a escena! Vivim la mar ¡Por un océano limpio!

Em cuide

A la teua salut!

Respirem aire net

Y tu, com vas?

La meua mascota fa anys

Volem éssers vius!

Veig formes en la naturalesa

Visca la naturalesa!

Mesure distàncies

Protegim el paisatge

Use un got en cada cas

Aigua i aire per a viure

Compte i reutilitze

Reduïx, reclcla i reutilitza

Calcule amb la meua màquina

La tecnologia és cosa meua

Un dia per a celebrar

Aprenc del passat

És temps de cuidar la mar

Cuide el meu planeta

PROJECTES INTERDISCIPLINARIS

LLENGUA I LENGUA

MATEMÀTIQUES

C. DEL MEDI C. DE LA NATURALESA

TRIMESTRE

C. SOCIALS

Projecte interdisciplinari: Guia de consells emocionants

1 Bambolles de sabó La lectura es el gimnasio de la mente

TRIMESTRE

L’exercici ens fa feliços

Somnis dolços

Som allò que mengem! Bo i sa!

Projecte interdisciplinari: Naturalment... verd!

2 T’ensenye el verd Hablamos del verde

TRIMESTRE

Fem nombres verds

Hi ha verds diferents

Cuidem el verd

Projecte interdisciplinari: Som una cadena

3 Un consell al dia Ayuda energética

Seguisc la teua energia

Detectius de l’energia

Reacció en cadena. En marxa!

Gamificació en Operació món ACTIVITATS LÚDIQUES EN LES UNITATS U12

Joc de lletres 1

Recita aquest poema.

Desxifra el codi secret i completa. A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U VWX Y Z

El submarí

▲ ■ ◆ ◗ ★ ◗ ♥ ✦ ● ✪ ✱ ❚ ❖ ❥ ✩ ♣ ✤ ✚ ❂ ❉ ❑ ✿ ❍ ✰ ✜ ♠

Un submarí dins del mar pica l’ullet als calamars.

pardalet, coc, coc

que ja ve l’

Joc de lletres

Un polp li diu: —A dalt què hi ha?

—Un gran vaixell i un capità.

★ ❂ ❉ ● ❑

és a prop. ◆ ▲ ❚ ✩ ✚

4 Usa el codi secret anterior i escriu un missatge. Coneixes aquesta cançó ? Llig-la.

U10

Inventem

Bofill, Puig i Serrat.

Pardalet, piu, piu,

Inventem, inventem el que no tinguem farem . Inventem, inventem i el que no existix tindre m.

SlmoBC© ÀeJK¬

Inventa!

»j`aø

*+gjkΔ

Δf`aå

»n89å »r89o>?>

»r89å

»m89å

*+g|}eHIr45m89a45n89å

*+gjku:;eHI† »j`aå

Inventem, inventem el que no tingue Pots trobar més jocs en anayaeducacion.es. m farem . Inventem, inventem i el que no existix tindre m.

246 dos-cents quaranta-sis

»t89å

*+g|}eHI®

Jo voldri5 a unEndevina. braç articulat per donar menjar els orangutans i per netejar les dents Tinc cavalls però no es veuen dels cocodrils. Jo vull fer-me una guitar puc córrer molt o molt poc ra i que no s’haja d’afinar, i que em marque els acords que he però si no em donen beguda de tocar i que faça anar els meus dits sempno pucon arribar enlloc. re allà han d’ana r. Si t’ho imagines, ho pots inventar.

A quina lletra es pareixen?

Aquesta màquina trans forma les síl·labes en paraules. Ajuda-la.

dos-cents quaranta-set 247

*+g|}eHIr45m89a45n89å

Super 3

Quina és un aliment?

Pots trobar més jocs

210 dos-cents deu

en anayaeducacion.e s.

dos-cents onze 211

3 C\]o>?m45p67l:;eHIt89å *+a45m67∫ *+g`aå, *+g`aø, *+gjk¤, *+gjku:;Þ *+ø *+gjku45Δ »Δ »r:;eJKl89a89chii89o>?n89å.

*+¦

Δl89å

*+c^_a45>

»®

*+c^_a45n45yàå – ΔbBCa45n45yàå – *+a45r89a45n45yàå

Δl67l45i45n89å

HíìΔ Δh89å »u45n89å *+å Δl89å R E P À S

5 OLMb23sÇÉeHIr45vBCå »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å Δl:;eTUs *+o>?r89a89chii89o>?n<=s.

»p89a45r89∂

*+d:;eJK¬ ΔbBCo>?¤.

»t89o>?r45r:;Þ – »t:;eHIr45r89a45† – »r89a45t89o@Al45| 1

HíìΔ nts Δh89åque»u45no > estan repetits. *+d89a67l45† *+∂’»u45n89å

Observa i anota els eleme

Relaciona les paraules que

»r45i67¬· Δl89å HíìΔ Δh89å »u45n:;eTUs *+qrsu:;Þ »m:;eHIn89g|}eHI> *+d45u:;eTUs

. noranta-nou 99

Què fan? Completa.

Lxyå *+d89o>?n89å Etul<=s ÕxVWi89qrsu:;eHIt<=s L’Δh89o>?m:;Þ Etu¬ »vBCa45i45xvweJKl67¬

avorrit

bonica

»m89o>?r45t89a89d:;eJK¬· Δl89å – *+g`ao>?r45i67¬· Δl89å – »p89a<=sÜásÑÖa45r:;eJK¬· Δl89å

HíìΔ Δh89å »u45> »p:;eHI® Δl89å

lletja

fàcil

1 T R I M E S T R E

4 SnoeHIp89a45r89å Δl:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ Δl:;eTUs *+qrsu:;Þ *+c^_o>?m:;eHIn89cPQeHI> »p:;eHI® Δ∫.

difícil

gran

*+c^_oBCqrsu:;eTUs – *+chiu89qrsu:;eTUs – »m89o23sÑÖqrsu:;eTUs

98 noranta-huit

signifiquen el contrari.

divertit

©A Δ¬’ÀeTUs~òt45i45¤ »u45> ÃsÑÖo@A¬ Δf`aå *+d45i67b>?u45i45xxyo23s ÃsÑÖo@Ab>?r:;Þ ÀeJK¬ 5

riu

viu

Encercla la paraula intrusa

estiueig

»u45> *+g|}eJKl89a45†.

xicoteta

Llig i completa.

estiu

Escriu què faràs aquest

estudiar

estiuejar

estiu.

*+å Δ¬’*+a45r:;eHIn89å. »u45> Δl67l45i67b>?r:;Þ. *+å Δl89å »m89a45®.

250 dos-cents cinquanta dos-cents cinquanta-u 251

T R I M E S T R E

R E P À S

REPASSOS TRIMESTRALS LÚDICS

100% iPad

9:45 AM

GAME ROOM: ULTIMATE TRAVELLERS

JOCS EN MATERIAL D’AULA

Daus per a contar històries

Titelles de dit

EIXI

Llibre d’espills

oc: Pensa, J dibuixa, actua...

App del cos humà Què són el nord, el sud, l’est i l’oest? a) Punts cardinals b) Estacions de l’any c) Fases de la Lluna a) Punts cardinals

Pujar (una escala)

Damunt

Pensa, dibuixa, actua...

EL SISTEMA SOLAR

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginyosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology)

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte: OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situación de aprendizaje ODS

Imatge i context

•L a relació directa amb els ODS (reptes del segle XXI) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2) •L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de la situació d’aprenentatge (2.5).

Com ho veus?

•L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1)

La dada

• Aporta informació objectiva i contrastable sobre la importància de l’objectiu en acció (8.1) •E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per a afrontar els problemes quotidians (9.2)

Objectiu en acció

•F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1) variant els nivells d’exigència (8.2)

• Que en sé? Proposa activitats interactives traçables per a la detecció d’idees prèvies en l’obertura de la unitat (3.1).

•U tilitza píndoles audiovisuals que presenten les situacions d’aprenentatge estimulant expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1)

•F omenta la comunitat i la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3)

•P resenta en cada unitat informació addicional de fonts preseleccionades en diferents formats que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com representacions alternatives al text: locucions de la informació textual, organitzadors gràfics, visual thinking, etc. que es poden usar per a dinamitzar la participació.

Guia de forma ordenada la consecució de l’objectiu en acció (6.1) modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3)

Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb l’ajuda de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a l’objectiu en acció (3.3)

•F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4)

Seguix el fil

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant diversos mitjans de comunicació (5.1)

Pautes DUA en Operació món Seqüència didàctica Seguix el fil •S elecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per a estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels • Proporciona exemples de bona execució i avisos sabers bàsics de cada unitat que permeten que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la insegula personalització en la presentació d’inforretat i les distraccions (7.3). mació (1.1). •O ferix varietat de material manipulatiu per a adquirir els aprenentatges essencials amb múltiples mitjans (2.5) i eines (5.2).

• Aprenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1).

• Activitats d’aplicació

• Proporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seues relacions (3.2), de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3). • I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavorixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). •P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seua transformació en coneixement útil (3.3).

•C omplementa el text escrit a través de múltiples mitjans com a base Per a exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5). •O ferix suport Per a exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat, utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2). •P roporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) donant suport a la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3). – Infografies Pla Lingüístic. – Infografies TIC.

•F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3). Recursos complementaris • Classe invertida

•P roporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedisca a la informació i interaccione amb el contingut (4.1).

•P roporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de múltiples mitjans (2.5).

• Repàs trimestral (lúdic)

•U tilitza múltiples mitjans de comunicació com mitjans alternatius d’expressar el que ha aprés (5.1).

•U tilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

• Gamificació (ludificació) • Atenció a la diversitat

•D efinix competències amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2) amb activitats de reforç, ampliació en cada unitat.

OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Avaluació Què he aprés? • Activitats d’avaluació

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2). •A ugmenta la capacitat de fer un seguiment dels avenços (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació. – Generador de proves d’avaluació i exercitació per nivells d’acompliment en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3). – Avaluació competencial.

• Resposta a l’objectiu en acció

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4).

Com he aprés?

•E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

•D ossier d’aprenentatge (porfolio) digital imprimible que permet la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat augmentant la capacitat de l’alumnat per a realitzar un seguiment continu dels seus avanços (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback orientant una millor execució (8.4).

Projecte interdisciplinari • Pensa • Dissenya • Construïx • Presenta • Comprova

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4). • I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.1). •O ferix indicacions i suport per a visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del projecte (6.1). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Projecte interdisciplinari •E videncia la rellevància de metes i objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada UD amb el perfil de sortida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

•F acilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

Compartim vida i planeta!

ESPECÍFIQUES *COMPETÈNCIES DE L’ÀREA

2. I nterpretar textos orals

B. Comunicació 1. Sabers comuns Incidència dels components (situació, participants o intenció) en l’acte comunicatiu.

2. I nterpretar textos orals

B. Comunicació 2. Comunicació i interacció oral - Interés per expressar-se oralment amb pronunciació i entonació adequades.

3. P roduir textos orals

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE

- Estratègies d’escolta activa. - Identificació d’elements bàsics de la comunicació verbal.

9. R eflexionar sobre l’ús del llenguatge

D. Reflexió sobre la llengua els seus usos - Metallenguatge específic bàsic.

4. I nterpretar textos escrits

B. Comunicació 3. Comprensió lectora - Estratègies bàsiques de comprensió lectora.

7. Produir textos escrits

4. Producció escrita - Estratègies elementals, individuals i grupals, de producció de textos escrits.

9. R eflexionar sobre l’ús del llenguatge

D. Reflexió sobre la llengua els seus usoss - Metallenguatge específic bàsic. - Identificació de diferents relacions de forma i significat entre les paraules.

3. P roduir textos orals 8. I nterpetar i crear textos literaris.

B. Comunicació 2. Comunicació i interacció oral - Interacció oral adequada en situacions d’aula. - Comunicació de coneixement. C. Educació literària - Creació de models literaris.

1. R espectar la diversitat lingüística 5. Produir textos escrits 9. R eflexionar sobre l’ús del llenguatge 7. Produir textos escrits

A. La llengua i els parlants - Ús d’un llenguatge respectuós amb les diferències. B. Comunicació 3. Comprensió lectora - Estratègies bàsiques de comprensió lectora. - Estratègies elementals, individuals i grupals, de producció de textos escrits.

Basat en el Reial Decret del MESIFP • Pendent de normativa de la Comunitat Valenciana Vegeu el desenvolupament complet de competències i sabers bàsics en les pàgines 19, 20, 21, 22 i 23 d’aquesta Proposta didàctica.

Recursos digitals

Inclusió i atenció a la diversitat

¿QUÉQUÈ VAMOS APRENDREM? A APRENDER? Pàgina inicial Situació d’aprenentatge: Com ho veus?, la dada i objectiu en acció (Conéixer els animals per a protegir-los).

Avaluació

Aula

RECURSOS Presentació: Els animals Avaluació inicial

ODS 15: Vida d’ecosistemes terrestres.

Escolte i parle

Activitat interactiva: Animals

Animals en perill

Aprenc les lletres

Activitat interactiva: bl

br, bl, pr, pl

Activitat interactiva: pr

Llig Hi ha animals molt especials

Vídeo Activitat interactiva: L’abecedari

Escric

Targetes de vocabulari

La fitxa

Làmines d’expressió oral El joc de les paraules

Conec la meua llengua L’abecedari Lletra, síl·laba i paraula

Presentació: Lletra, síl·laba i paraula

Mural de l’abecedari

Per a estudiar: Lletra, síl·laba i paraula

Làmines de regles ortogràfiques

Activitat interactiva: La síl·laba

Abecedari

Majúscula inicial, punt final

Joc de lletres

Joc: On està?

Repàs de les lletres treballades amb una cançó, onomatopeies i endevinalles

Joc de lògica

Dossier d’aprenentatge Què he aprés? Objectiu en acció: roda lògica Com ho he aprés?

Aprén jugant. Juga amb BL i BR Aprén jugant. Juga amb PL i PR

Game room Fitxa de reforç Fitxa d’ampliació L’essencial Avaluació Avaluació competencial Generador de proves d’avaluació

Recursos Recursos digitals Presentació: Els animals Avaluació inicial

Compartim vida i planeta!

Etul<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ Δl:;eTUs »p67l89a45n45t:;eTUs ÃsÑÖó>?> ÀéTUsÜásÇÉeHIr<=s »v>?i45u<=s *+c^_o>?µ Δl:;eTUs »p:;eHIr<=sÑÖo>?n:;eTUs. Etul<=s Δh:;eHIµ *+d:;Þ *+c^_o>?n:;éHIi45xvweHI® »m45i67l67l89o>?® »p:;eHI® *+å »r:;eTUs~òp:;eNOchit89a45®-Δl89o23s.

Com ho veus? Tens alguna planta o animal favorit? Quin?

La dada Tots els éssers vius compartim el planeta i tots depenem dels altres per a viure. Per a aquesta unitat...

Cuidem els animals.

Seguix el fil!

Animals en perill

102 cent dos

Situació d’aprenentatge

ODS

Imatge inicial

Intenta posar de manifest que estem envoltats d’éssers vius: animals i plantes, que necessiten de la nostra cura i respecte.

Objectiu 15. Vida i ecosistemes terrestres: Gestionar sosteniblement els boscos, lluitar contra la desertificació, detindre i invertir la degradació de les terres, detindre la pèrdua de biodiversitat.

La imatge que enceta la unitat és una fotografia que té com a protagonistes animals i plantes amb qui compartim l’entorn.

Des de l’objectiu en acció comença el fil on es relacionen els sabers i les compentències que es tractaran en la unitat.

El conjunt pretén conscienciar del respecte i la cura que hem de tindre amb els animals.

Claus

Teniu a la vostra disposició «Les claus d’Operació món» en anayaeducacion.es

Pla lingüístic 15

Per a millorar les destreses bàsiques de parlar i escoltar podem usar les fitxes disponibles.

Tingues en compte • Utilitzar la pluja d’idees per a fomentar el respecte per qualsevol idea o resposta que done l’alumnat. •A nimar l’alumnat a parlar. Ajudar-los a expressar les idees correctament. •V alorar la manera que té cada xiqueta i cada xiquet d’expressar el que pensa.

ea i APRENC

LES LLETR ES

Hi ha animal s molt especials.

als del Descobrim anim . nt lta vo re nost

La vaca que va pondre un ou

La fitxa

bl, br, pl, pr

CONEC LA M EUA LLENGUA

Abecedari, m ajú i punt final, lle scula tr síl.laba i para a, ula cent tres 103

Com ho veus

La dada

Objectiu en acció

Seguix el fil

La pregunta plantejada pretén fixar la mirada en els éssers vius que formen part de seu entorn més pròxim.

La dada posa de manifest la relació de dependència que tenim les persones amb els animals i les plantes.

Es presenta l’objectiu en acció (conéixer els animals per a protegir-los) amb el qual es reflexionarà sobre l’aprenentatge i que acabarà, al final de la unitat, amb una roda lògica per a fer la fitxa d’un animal.

Es presenten els apartats en els quals està estructurada la unitat: animals en perill, animals del nostre entorn, la fitxa…

Recursos Recursos digitals

Escolte i parle

Activitat interactiva: Animals

Animals en perill Cuidem els animals.

Aula Targetes de vocabulari Làmines d’expressió oral

EäãsÑÖc^_o@Al45t89å. Axyqrsu:;eTUs~òt<=s *+a45n45i45m89a67l<=s ÀeTUs~òt89a45> ÀeHI> »p:;eHIr45i67l67¬ *+∂’ÀeHIxVWt45i45n89chii89ƒ. EVW† »p45r:;eTUsÇÉeHIn45t:;eHIµ *+a67l89gjku45n:;eTUs *+a89c^_chii89o>?n<=s *+qrsu:;Þ ÀeTUs »p89oBCd:;eHI> Δf|}eHI® »p:;eHI® *+å »p45r89o>?t:;eNOgjki45®-Δl89o23s. PvweHIr89õ, *+a67l:;eHIr45t89å! N’Δh45Δ Δh89å *+d45u:;eTUs *+d:;Þ Δf`aa67l<=sÇÉeTUs, »t45r89o@AbBCå-Δl:;eTUs. Slma67b>?r45i:;eTUs *+d45i45® *+a67l89gjku45n89å *+a89c^_chii89ƒ »m:;éTUs »p:;eHI® *+å *+chiu45i89d89a45® ÀeJKl<=s *+a45n45i45m89a67l<=s ÀeHI> »p:;eHIr45i67l67¬ *+∂’ÀeHIxVWt45i45n89chii89ƒ?

»m45i67l89¦

© PVWr89o@Ah45i67b>?i45®-»n:;Þ Δl89å *+c^_a89ç^_å. © Céèu45i89d89a45® ÀeJK¬ Δl67l89oBC© *+o>?> »v>?i45u:;eHI>. © C\]a89ç^_a45®-Δl89o23s. X © Txya45n89c^_a45®-Δl89o23s. X © DnoeHIi45xxya45® *+qrsu:;Þ »v>?i<=sÑÖqrsu:;eHI> Δl67l45i45u45r:;eTUs »Δ *+qrsu:;Þ ÀeTUs »r:;eHIp45r89oBCd45u45ï<=sÑÖqrsu:;eHI>.

Connexió amb la situació d’aprenentatge L’activitat competencial i el contingut de l’apartat «Pren nota» se centra en les característiques que han observat d’un animal per tal de conéixer-lo millor.

*+o23s

104 cent quatre

Activitats complementàries Per a treballar l’expressió oral •L legir el poema d’Empar de Lanuza: «Ratolí de casa» i comentar-lo. En la meua casa

• Descriure la seua mascota o la d’algun familiar. •J ugar a endevinar de quin animal es tracta dient com és, per exemple: té plomes, dues potes, no vola, etc.

tinc un ratolí que s’aguanta el riure

Per a despertar la curiositat

quan estic allí.

•V isitar un zoològic o una granja, mirar un documental d’animals, veure algun vídeo de curiositats d’animals…

Però si em desperte a la mitja nit, el pille a la cuina i el gite al seu llit.

Claus U5

Interpretació compartida

+ info anayaeducacion.es

TIC Per a treballar la comprensió oral, l’alumnat pot escoltar primer l’àudio.

TVWr45i89å »u45> *+∂’*+a89qrsu:;eTUs~òt<=s *+a45n45i45m89a67l<=s »Δ *+c^_o>?n45t:;eTUs~òt89å.

Aprenentatge cooperatiu Proposar la tècnica Interpretació compartida observant les imatges per a treballar l’activitat. Desenvolupament del pensament Proposar la tècnica La imatge per a fer l’activitat competencial.

*+d45r89a89g`aƒ

Suggeriments de les activitats

Tingues en compte •A bans de començar a escoltar la locució es pot parlar sobre com són i què saben dels animals que apareixen en la pàgina. •C al tindre imatges a l’abast per a afavorir que l’alumnat puga escollir un animal per a fer l’activiat final. •C al tindre llibres de coneixements sobre els animals a la biblioteca d’aula adequats al nivell.

Δl45i45n45≈

Pren nota!

•É s interessant buscar vídeos o àudios de sons d’animals, fragments de documentals...

Pensa quines característiques t’han cridat l’atenció.

Trie un animal La imatge

Trie un animal Poden donar-se múltiples respostes...

*+g`aa67l67¬ ÃsÑÖa67l45vBCa45t89g|}Þ

cent cinc 105

Per a buscar informació •C onsultar el llibre de Ciències de la naturalesa per a repassar la classificació més bàsica dels animals: mamífers, peixos, ocells i rèptils. Per a familiaritzar-se amb diferents tipus de comunicació • Reflexionar sobre les diferents maneres de comunicar-se i els diferents llenguatges per a fer-ho: signes, braille, etc. Els animals també és comuniquen amb els seus sons. Imitar amb gestos i sons algun animal perquè la resta del grup endivine de quin animal es tracta. •E scoltar sons enregistrats d’animals, imitar-los i enregistrar-los.

Recursos Recursos digitals Activitat interactiva: BL Activitat interactiva: PR

ea i

Aprenc les lletres 1

Aula

Ltul45i89g »Δ »r:;eHIp89a<=sÜásÑÖå.

Δb@Al89å Δb@Al:;Þ Δb@Al89ø Δb@Al45Δ Δb@Al45¤ Δb@Al45Δ Δb@Al89å Δb@Al:;Þ

Targetes de vocabulari El joc de les paraules

Δb>?r89å Δb>?r:;Þ Δb>?r89ø Δb>?r45Δ Δb>?r45¤ Δb>?r45Δ Δb>?r89å Δb>?r:;Þ 2

Ltul45i89g ÀeJK¬ »t:;eHIxVW† »Δ »r:;eTUs~òp89o>?>.

CåçeJKb>?r45i89¦ Fxya67b>?r:;eNOg`aa45† »vBCå +å Δl89å Δb>?i67b@Al45i89o>?t:;eNOc^_å *+d:;eJK¬ »p89o@Ab@Al:;Þ. Bpqu<=sÑÖc^_å »i45n67f`ao>?r45m89a89chii89ƒ ÃsÑÖo@Ab>?r:;Þ Δl:;eTUs Δl67l:;eJKb>?r:;eTUs. Hñóø *+a45p45u45n45t89å »t89o>?† ÀeHI> »u45> Δb@Al89oBC© *+d:;Þ »t89a45p89å Δb@Al89a45vBCå. © C\]o>?µ ÀéTUs *+d45i45¤ ÀeJK¬ ÕxVWi89qrsu:;eHI†?

En un bloc 106 cent sis

Activitats complementàries Per a consolidar l’escriptura •R eforçar l’escriptura de paraules amb els grups consonàntics presentats en el quadern o en la pissarra, individualment. Amb br i bl podem usar aquestes: biblioteca, blanc, blau, bloc, poble; brusa, abraçar, abric, llibre, etc. Amb pr i pl podem fer servir aquestes: plàtan, ploma, plaça, plat, planeta, plàstic, primavera, prunes, nispros, premi, primer, prim, etc. •P ortar a l’aula (objectes o dibuixos): plastilina, plàtan, prismàtics, una brusa, una bruixa d’adorn, blocs de construcció, etc. per a fer frases. •F er cartonets de paraula/dibuix amb paraules que tinguen els grups presentats i posar-los en una capsa. Cada escolar traurà una paraula il·lustrada i formarà una oració.

Per a facilitar la lectura •L legir en veu alta l’embarbussament i després encerclar els grups consonàntics treballats: Una bruixa ben embruixada, qui la desembruixarà? El desembruixador que la desembruixe un bon desembruixador serà.

Tingues en compte 1

Ltul45i89g »Δ »r:;eHIp89a<=sÜásÑÖå.

»p67l45Δ »p67l89å »p67l:;Þ »p67l89ø »p67l45¤ »p67l:;Þ »p67l45Δ »p67l89å »p45r45Δ »p45r89å »p45r:;Þ »p45r89ø »p45r45¤ »p45r:;Þ »p45r45Δ »p45r89å 2

C\]o>?p45i89å Δl89å Δfjkr89a<=sÇÉÞ.

•P er a treballar aquest apartat, cal realitzar activitats orals prèvies que ajuden a relacionar els sons amb les grafies, així com la manera de realitzar les grafies de manera adequada (traç, direccionalitat, enllaços...). •P oden existir diferents nivells de grafomotricitat i d’autonomia a l’aula, per la qual cosa és possible que alguns alumnes necessiten ajuda i bastides de suport.

Ltul45i89g »Δ »m89a45r89c^_å Δ¬’*+o>?p89chii89ƒ *+c^_o>?r45r:;eNOchit89å.

Upqn89å *+c^_a67b>?r89å *+a67¬ »p45r89a45†.

› Upqn89å »p67l89a89ç^_å »p67l:;eHIn89å *+d:;Þ *+g|}eHIn45†.

TVWr45i89å »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å *+c^_a89d89å »n89o>?µ.

»p45r:;Þ »p:;eHI®

€

»p89o@A¬

pre »¤

»p67l89ø

plo »m89å cent set 107

Per a facilitar la comprensió • Comentar el significat de les dites i refranys: – Per febrer abrigat bé. – Bon blat fa bon pa. Per a familiaritzar-se amb la diversitat lingüística •C omentar que en algunes localitats s’usen paraules distintes per a anomenar una mateixa cosa, per exemple: nispro, nyespro, nespla, nyespla.

Recursos Llig

Recursos digitals Àudio de la lectura Aula Targetes de vocabulari Làmines d’expressió oral El joc de les paraules

Lectura Hi ha animals molt especials.

La vaca que va pondre un ou

Lxyå »vBCa89c^_å Etul45v>?i45r89å ÀeTUs~òt89a45vBCå *+a45p:;eHIn89a89d89å. LvweTUs *+g`aa67l67l45i45n:;eTUs Δl45Δ »vBCa45> *+d45i45®:

—— AVWΔ, »n89ø ÀeHIµ ÃsÇÉeHIn45† *+g|}eHIn<=s ÀeTUs~òp:;eNOchii89a67¬! Nñóø »p45u89© *+a45n89a45® *+a45m67∫ Δb>?i89chiΔ, »n45Δ *+c^_a45m45i45n89a45® *+a45m67∫ *+d45u:;eTUs »p89o>?t:;eTUs! SlmoBC© »u45> *+a45n45i45m89a67¬ »t89a45> »v>?u67l89g`aa45®! Axyqrsu:;eJKl67l89å »m89a45t:;eHIi45xxyå »n45i45†, Δl:;eTUs *+g`aa67l67l45i45n:;eTUs »vBCa45> »p:;eHIn<=sÑÖa45® *+c^_o>?µ »p89oBCd45i:;eHI> *+a45jjku89d89a45® Etul45v>?i45r89å »Δ »vBCa45> »t45i45n89d45r:;Þ »u45n89å »i89d:;eNOå.

© L’ÀeHIn89d:;eHIm89¦, *+d:;Þ ΔbBCo>?> »m89a45t45|, Etul45v>?i45r89å ÀeTUs »vBCå ÀeHIn89d45u45® »u45n89å ÃsÑÖo>?r45p45r:;eTUsÑÖå. —— HêëÞ »p89o23s~ò† »u45> *+o>?¤! Etu¬ *+c^_o>?r45r89a67¬ ÃsÇÉeHIn89cPQeHI® ÀeTUs »vBCå ÀeTUs~òvBCa67l89o>?t89a45®. C\]a45π »vBCa89c^_å »n89ø Δh89a45v>?i89å »p89o23s~ò† »m89a45Δ »u45> *+o>?¤. 108 cent huit

Activitats complementàries Per a fomentar el gust per la lectura • Llegir el poema «Granja» de Jaume Bru i Vidal: Els pollets diuen: «piu-piu» les gallines: «co-co-co» El pollastre no es meneja: El pollastre és l’home bo. Els titos: «toluc-toluc»; els ànecs fan «qua-qua-qua». El gos obri un ull a mitges i mira com qui no ho fa. Les cabretes: «bè, bè, bè»; els corderets: «jo tambeeeé». Banyes altes, cua baixa, passen la vaca i el bou. Els porquets corren i criden. La gallina ha post un ou. L’oca mira, juga i posa, 42

mentre els conills mengen brossa. i allà, dalt un ponedor, un colom i una coloma juguen a fer-se l’amor. • Resoldre endevinalles d’animals: – Quin és l’animal que s’assembla més a l’oca? (Una altra oca) – Endevina endevinalla, quin ocell pon a la palla? (La gallina) –M ig groga i mig negra, vaig de flor en flor; si molt em molestes et clave un fibló. (L’abella) Per a faclitar la comprensió •P er a facilitar la comprensió i sempre de manera oral, verbalitzar les estratègies que s’utilitzen per a comprendre el text i ajude l’alumnat a aplicar-les. –Abans de la lectura: 1. Motivar per a la lectura. Què bé! Ara llegirem! 2. Els objectius de la lectura. «Per què llegiré?»

Claus U5

Etu¬ *+gjkr89a45n89g|}eHI®, »m89o@Al45† *+c^_o>?n67f`aó23s, »vBCå *+d45i45®: —— Lxyå »vBCa89c^_å Etul45v>?i45r89å Δh89å »p89o23s~ò† »u45> *+o>?¤! Lxyå *+gjkr89a45n89g|}eHIr89å »vBCå »t:;eJKl:;eJKf`ao>?n89a45® *+a67¬ *+d45i89a45r45Δ Δl89oBCc^_a67¬ *+qrsu:;Þ, »vBCå »p45u67b@Al45i89c^_a45® Δl89å »n89o>?t45í89chii89å. DILLUNS

20 DE GENER

La vaca Elvira ha post un ou

©AVWr89å, Etul45v>?i45r89å »jàå ÃsÇÉeHIn45t45i89å *+qrsu:;Þ ÀeHIr89å »u45n89å »vBCa89c^_å ÀeTUs~òp:;eNOchii89a67¬. I Δl:;eTUs *+gàa67l67l45i45n:;eTUs ÀeTUs~òt89a45vDEeHI> »m:;éTUs *+c^_o>?n45t:;eHIn45t:;eTUs *+qrsu:;Þ »u45> *+gjkí45n45jào@A¬. Upq> ΔbBCo>?> *+d45i89å ÀeTUs »vBCå *+o@Ab>?r45i45® Δ¬’*+o>?¤. LvweTUs »vBCa89qrsu:;eTUs »vBCa45> *+a<=sÜásÇÉeHIn45yàa67l89a45®Δl89ø »Δ »vBCa45> *+d45i45®: —— Upq> »p89o@Al67l:;eHI†!! PvweHIr89õ ÀeJK¬ »p89o@Al67l:;eHI† »vBCå »m45i45r89a45® Etul45v>?i45r89å »Δ »vBCå *+d45i45®: —— Míìu45u45¤!

+ info anayaeducacion.es

TIC Per a treballar la lectura, l’alumnat pot escoltar primer l’àudio.

Tingues en compte •A bans d’escoltar la locució podem llegir el títol i preguntar si és un títol real o fantàstic, les vaques ponen ous? •T ambé cal fixar l’atenció en les bafarades, les il·lustracions, el titular de la notícia del periòdic, les onomatopeies... (elements paratextuals).

3. A ctivar el coneixement previ. «Què sé jo sobre aquest text?». Títol, tipografia, silueta, dibuixos, fotos, altres elements paratextuals, 4. Fer prediccions sobre el text. 5. Promoure les preguntes de l’alumnat sobre el text. –Durant la lectura: Es tracta d’estratègies que permeten establir inferències de diferent tipus, revisar i comprovar la pròpia comprensió mentre es llig i prendre decisions adequades davant errors o fallades en la comprensió: 1. Estratègies al llarg de la lectura: tasques de lectura compartida (estratègies de l’ensenyament recíproc –predir, aclarir, fer-se preguntes i resumir– algunes de les quals es presenten com a estratègies per a abans o després de la lectura). 2. «No ho entenc. Ara què faig?» Els errors i llacunes de comprensió.

–Després de la lectura: Comprén les estratègies dirigides a recapitular el contingut, a resumir-lo i a estendre el coneixement que mitjançant la lectura s’ha obtingut: 1. La idea principal. 2. El resum. 3. Formular i respondre preguntes: no sempre, i no sols, servixen per a avaluar. •P racticar la comprensió lectora aplicant una dinàmica de lectura compartida: per equips, cada membre d’un equip llegirà una oració o un fragment en veu alta i, tot seguit, en comentaran el contingut amb la resta del seu equip. •P er equips, dramatitzar la lectura interpretant els diferents personatges: vaca, gallines, pollet, granger... Per a despertar la curiositat •V isitar una granja, mirar un documental d’animals, mirar algun vídeo de curiositats d’animals... 43

Recursos Aula Targetes de vocabulari El joc de les paraules

Després de llegir

RvweJKl89a89chii89o>?n89å.

»vBCa89c^_å *+g`aa67l67l45i45n89å »p89o@Al67l:;eHI† Suggeriments de les activitats

2E n la segona part de l’activitat, la pregunta és de resposta lliure i pot promoure una conversa. 3 Poden donar-se múltiples respostes. 4 Poden donar-se múltiples respostes.

»vDEeNOd:;eJKl67¬

Níìu45m:;eHIr89å ÃsÇÉeNOg`ao>?n<=s Δ¬’*+o>?r89d45r:;Þ ÀeHI> *+qrsu:;ã *+a45p89a45r:;eHIi45≈ ÀeHI> Δl89å Δl:;eNOchit45u45r89å.

C\]o>?n:;eHIi45xvweTUs *+a67l89gjku45> *+a45n45i45m89a67¬ *+qrsu:;Þ »p89o>?n89gàå *+o>?u<=s »Δ »n89ø Ãs~òi89gàå »u45n89å *+gàa67l67l45i45n89å? Dpqi67b>?u45i45xxyå’Δ¬.

Éäãs »u45n89å Δh45i<=s~òt89ò>?r45i89å »r:;eNOa67¬ *+ø Δf`aa45n45t89à<=s~òt45i89c^_å? Qbcu:;ã ÀeHI> »p:;eHIn<=sÇÉeTUs? Pxya45r67l:;eHI¤-»n:;Þ.

Connexió amb la situació d’aprenentatge L’activitat competencial i el contingut de l’apartat «Pren nota» se centra en l’elaboració de la fitxa d’un animal. En aquest cas, tenim l’estructura de la fitxa d’un animal, molt senzilla, per a completar amb la informació del text anterior.

110 cent deu

Activitats complementàries Per a la comprensió •P er a treballar l’ordre d’un text explicar un conte curt i conegut per l’alumnat i fer preguntes sobre com comença, què és el que passa primer, què ocorre després, com acaba, etc. •P er a identificar les emocions en les il·lustracions, es poden utilizar icones/emojis que expressen: alegria, sorpresa, tristesa. Amb ajuda del docent, ampliem adjectius a cada emoticona. Per exemple, a la que expressa alegria podem fer una llista amb els següents adjectius: content/a, alegre, somrient, feliç...

• Resoldre l’endevinalla: Tinc les ales virolades i vole de flor en flor; tot volant, la gent em caça per fer-se’n col·leccions. (La papallona)

Escric

La fitxa Descobrim animals del nostre voltant.

Ltul45i89g ÀeJK¬ »t:;eHIxVW†.

L’*+a67bDEeJKl67l89å L’*+a67bDEeJKl67l89å ÀéTUs »u45> »i45n<=sÇÉeNOchit:;Þ *+qrsu:;Þ »v>?i45¤ ÀeHI> »u45> ÀeHIi45xxya45µ. Tvw@ ÀeJK¬ *+c^_o23s *+a45m67∫ »r89a45t67l67l:;eTUs »Δ *+c^_o@AbDEeHIr45† *+d:;Þ »p:;eJKl:;eHIt<=s. S¬’*+a67l45i45m:;eHIn45t89å *+d:;eJK¬ »n:;èNOchit89a45® *+d:;Þ Δl:;eTUs Δffgl89o>?r<=s »Δ ÀeTUs »r:;eHIp45r89oBCd45u45ï45≈ »p:;eHI® *+o>?u<=s. LvweTUs *+a67bDEeJKl67l:;eTUs Δf`aa67b>?r45i89qrsu:;eHI> *+cPQeHIr89å »Δ »m:;eJK¬ *+a45m67∫ ÀeJK¬ »n:;èNOchit89a45® *+d:;Þ Δl:;eTUs Δffgl89o>?r<=s. Nñóø ÀeTUs~òt89¦ ÀeHI> »p:;eHIr45i67l67¬ *+∂’ÀeHIxVWt45i45n89chii89ƒ, »p:;eHIr89õ Δh:;eHIµ *+d:;Þ *+chiu45i89d89a45® *+qrsu:;Þ »n89ø *+d:;eTUsÑÖa45p89a45r:;eNOg`aå *+d:;eJK¬ »n89o23s~òt45r:;Þ »m:;eNOd45Δ. La fitxa d’un animal

Pren nota!

S¬’*+a67l45i45m:;eHIn45t89å *+d:;Þ: nèctar

En una fitxa es recull la informació més important.

Eäãs »r:;eHIp45r89oBCd45u45ï45≈ »p:;eHI®: ous

cent onze 111

Per a l’expressió escrita •O bservar models de fitxa senzilles i de més complexes per a reflexionar sobre la seua utilitat i els seus components, silueta textual... Negociar amb l’alumnat una rúbrica senzilla per a avaluar els diferents aspectes de com hauria de ser una bona fitxa:

•P er parelles triar una mascota o animal domèstic i buscar informació seguint l’esquema: de què té cobert el cos?, quantes potes té? de què s’alimenta? on viu? Amb la informació obtinguda escriure una fitxa sobre l’animal que han elegit.

–El títol correspon amb el contingut? Està destacat? –Hi ha descrita alguna característica física de l’animal? –Es diu on viu? –Es diu què menja? –Parla de la seua relació amb els éssers humans? –Es diu si està o no en perill d’extinció? • P enjar a la pissarra les imatges de tres animals diferents. Un alumne o alumna en descriurà un i la resta de companys i companyes el relacionarà amb una de les imatges. Tot seguit l’escolar que l’ha descrit escriurà el nom a la pissarra.

Recursos Recursos digitals Vídeo: L’abecedari

ea i

Activitat interactiva: L’abecedari

L’abecedari 1

Aula

RvweJKl89a89chii89o>?n89å *+c^_a89d89å *+a45n45i45m89a67¬ *+a45m67∫ Δl89å Δl67l:;eHIt45r89å *+d:;Þ Δ¬’*+a67bDEeNOcPQeNOd89a45r45Δ *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?n:;eHIn45†.

Targetes de vocabulari Mural de l’abecedari Abecedari

*+g`aa67l67l45i45n89å

Suggeriments de les activitats 2 Poden donar-se múltiples respostes.

ΔbBCo>?¤

*+c^_a45vBCa67l67¬

*+o>?vDEeJKl67l89å 2

ÀeNOgjku89å

»vBCa89c^_å

»m89o@Al45t89ƒ

*+g`aa67l67¬

EVW> *+gjkr45u45p<=s, *+d45i89gjku:;eHI¤ ÀeJK¬ »n89o>?µ *+∂’*+a67l45t45r:;eTUs *+a45n45i45m89a67l<=s *+qrsu:;Þ *+c^_o>?n:;eNOgjku:;eHI¤.

112 cent dotze

Activitats complementàries

J de jove joglar enjogassat de jungla, joc i jeroglífic.

Per a fomentar la lectura

K de kiwi, kilo i kayak

• Llegir el poema de Carles Cano: Abecedari Tinc totes les lletres i no me’n sobra cap: A d’amic i d’abraçada.

L de laberint, de lectura de lluna, lluny i llibertat. Md e muntanya i de mà i de mèu, marramèu, mèu que és la veu del meu gat. N de nit, de nau i de neu. O d’oasi, d’ombra i ou, d’oceà i ona acaronant el peu.

B de bosc, de bruixa i de bella dorment encantada.

Pd e pa que és aliment i de pi, i de pou i de pau i també de poma i de peix, de papallona i palau.

C de cançó, de cor i de cos com una lluna enamorada.

Q de qui, que i quan de quasi la cua li cau.

D de dit, de dos i de dau.

R de riure i de riurau casa de raïm ric i dolç.

E de elefanta i d’excursió, d’emigrant i d’embarcar.

S de secret i sirena, de serra, de sal i de sol.

Fd e «comença la funció!» de fall, fill, foll, i de full, de fell no, que no és cap mot.

T de tin! de tren i tresor, de trist, de tabal i de toc.

G de gat, de got i de galió.

V de: veig veig... què veus? un vers verd de viatge.

U d’ungla, d’unió i d’ull.

La lletra majúscula i el punt final 1

Ltul45i89g ÀeJK¬ »t:;eHIxVW†, Ãs~òu67b>?r89a45t67l67l89å Δl:;eTUs »m89a45jjkú<=sÑÖchiu67l:;eTUs »Δ ÀeHIn89cPQeHIr89cdel89å ÀeJKl<=s »p45u45n45t<=s.

Tingues en compte •C al treballar la comprensió de l’activitat 1: marjal, fumarells, garsetes...

Híìu45Δ Δh:;eHIµ »v>?i<=s~òi45t89a45† »u45n89å »m89a45r45j`aa67¬. DnoeTUs *+d:;Þ *+d89a67l45† *+∂’»u45> »m45i45r89a89d89o>?® Δh:;eHIµ »v>?i<=s~ò† »m89o@Al45t:;eTUs *+a45u<=s: *+à45n:;eNOcZ[s, Δfjku45m89a45r:;eJKl67l<=s »Δ *+a67l45t45r:;eTUs »p89a45r89d89a67l:;eHIt<=s. Slmo@Ab>?r:;eHIt89o>?†, ÀeHIn<=s Δh89å »i45m45p45r:;eTUsÜás~òi89o>?n89a45† »vDEeHIu45r:;Þ »u45n89å ΔbBCa45n89d89a89d89å *+d:;Þ *+g`aa45r<=sÇÉeHIt:;eTUs Δb@Al89a45n89qrsu:;eTUs. 2

Opqr89d:;eHIn89å Δl:;eTUs *+o>?r89a89chii89o>?n<=s »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »t:;eHIxVW†. RvweNOc^_o>?r89d89å ÀeJKl<=s »p45u45n45t<=s »Δ Δl:;eTUs »m89a45jjkú<=sÑÖchiu67l:;eTUs!

Dpqi45¤ *+qrsu:;Þ Δ¬’Δh:;Þ *+d:;Þ *+chiu45i89d89a45® »m89o@Al45† ΔbDE@. Etu¬ »m:;eHI¤ *+c^_o23s~ò| »t:;@ »p:;eHIr45i89qrsu45i45t89o23s. Dpqi<=sÜásÑÖa67b>?t:;Þ »p89a<=sÜásÑÖa45† »m:;Þ’»> »vBCå »r:;eNOg`aa67l89a45® »u45>.

té periquitos.

Dissabte passat me’n va regalar un. Diu que l’he de cuidar molt bé. 3

Dpqi89chit89a45†.

He llegit un llibre sobre planetes. cent tretze 113

Wd e Whisky, per què beus? No veus, que el cap et dona voltes i si beus més ja no t’hi veus?

•F er una llista d’éssers vius que coneixen i ordenar-los alfabèticament.

Xd ’empat en la travessa i de xarrar, xarop i xiprer arbre esvelt que creix xino-xano.

•E scriure oracions curtes sobre què han fet el cap de setmana, quin és el seu plat preferit, què és el que més els agrada fer en vacances. Revisar si han escrit majúscula inicial i punt final.

Y grega d’americà yacaré i Z de zero, zebra i zebú zodíac, zoo, zulú i acabem! Tinc totes les lletres i no me’n falta cap. Per a reflexionar sobre la llengua •M ostrar un diccionari escolar perquè vegen que les paraules hi apareixen per ordre alfabètic. • Buscar en el diccionari el nom d’un animal o planta. •C onfeccionar l’agenda telefònica pròpia on apareguen per ordre alfabètic el nom i el número de telèfon dels companys i companyes de classe, per tal de poder comunicar-se per telèfon.

Recursos Recursos digitals Presentació: Lletra, síl·laba i paraula Per a estudiar: Lletra, síl·laba i paraula

ea i

Lletra, síl·laba i paraula 1

L’*+o>?r89d45r:;Þ *+d:;Þ Δl:;eTUs Δl67l:;eHIt45r:;eTUs »p89o>?† *+c^_a45n45v>?i89a45® »u45n89å »p89a45r89a45u67l89å. EäãsÑÖchir45i45¤-»n:;Þ Δl89å *+c^_o>?r45r:;eNOchit89å ÀeHI> *+c^_a89d89å *+c^_a<=s.

Aula

»t89a45p67¬

Targetes de vocabulari El joc de les paraules

»p45t67l89å *+a45r89a45π

*+a45r45p89å

»p67l89a45†

plat

»r89a45p89å

arpa

ÕxvweHIp45Δ

ÕxVWi45p:;Þ

peix

»p:;eHIi45≈ 2

Opqr89d:;eHIn89å Δl:;eTUs Δl67l:;eHIt45r:;eTUs »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ »p89a45r89a45u67l:;eTUs.

©P

llop

vaca

114 cent catorze

Activitats complementàries Per a experimentar amb la llengua

Per a fomentar la creativitat i la lectura

•J ugar al joc del veig-veig amb objectes de la classe per a buscar paraules que tinguen determinades lletres.

• Llegir el poema «La gallina».

•F ormar paraules noves canviant una sola lletra a una paraula donada: torró- porró, patí-matí, tassa-passa...

Jo tinc una lloca que té tres pollets. Són més forts que una roca, i molt boniquets. Quan tindran el bec ben fort cantaran: co, co, co, co. • Fer redolins senzills amb noms d’animals.

porc

Tingues en compte

Opqr89d:;eHIn89å Δl:;eTUs Ãs~òí67¬· Δl89a67bDEeTUs »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ »p89a45r89a45u67l:;eTUs.

M©©À

•P er a treballar aquest apartat, cal realitzar activitats orals prèvies que ajuden a separar les paraules en síl·labes i lletres.

B¬©R© E

T©©I© ¹© S

P©©R© I© S

•P oden existir diferents nivells de grafomotricitat i d’autonomia a l’aula, per la qual cosa és possible que alguns alumnes necessiten ajuda i bastides de suport.

L©©L© I

prismàtics

planeta

P©©L©§A

EäãsÑÖchir45i45¤ Δl89å Ãs~òí67¬· Δl89a67bBCå *+qrsu:;Þ Δf`aa67l45t89å ÀeHI> *+c^_a89d89å »p89a45r89a45u67l89å.

©R© O

G¬©A -

◊ý

¹©©I© G

- N©©A

L©©L© I

V©©I

L©§A

Q©©U¬©I

L©©L©µO -

©ý

®Ø

- N©©E

cent quinze 115

Per a participar en interaccions orals •J ugar a les paraules encadenades, cada paraula ha de començar per la síl·aba en què acaba l’anterior: coca, capa, palla, llapis, piscina... • Jugar al joc de les paraules del material d’aula. • Jugar amb les targetes de vocabulari del material d’aula.

Recursos Recursos digitals Joc: On és? Joc de lògica Aprén jugant. Juga amb BL i BR

Joc de lletres 1

AVWp45r:;éHI> »Δ *+c^_a45n45t89å Δl89å *+c^_a45n89ç^_ƒ.

Aprén jugant. Juga amb PL i PR

Qbcu89a45> Δl:;eTUs *+oBCqrsu:;eTUs Δl89å »p45r45i45m:;eHIr89å, Δl89å *+qrsu89a45> Δl:;eTUs *+oBCqrsu:;eTUs Δl89å »p45r45i45m:;eHIr89å »vBCå

Aula Targetes de vocabulari

»vBCa45> *+a67¬ *+c^_a45m45π »p45r45i45m:;eHIr89å, »vBCa45> *+a67¬ *+c^_a45m45π *+a67¬ *+d89a45vBCa45n45†.

Lxyå ÃsÇÉeNOg`ao>?n89å »vBCå *+a67¬ *+d89a45r45r:;eHIr:;Þ »Δ *+d:;eTUs~òp45r:;éTUs »vBCå Δl89å »t:;eHIr89cPQeHIr89å. Qbcu89a45> Δl:;eTUs *+oBCqrsu:;eTUs »vBCa45> *+a67¬ *+c^_a45m45π Δl89å »p45r45i45m:;eHIr89å »vBCå *+a67¬ *+d89a45vBCa45n45†.

Qbcu45i45> ÃsÑÖo>?r89o@Al67¬ Δf`aa45>? EVWn89d:;eHIv>?i45n89å »Δ »r:;eJKl89a89chii89o>?n89å.

Activitats complementàries Per a divertir-se amb la llengua

• Aprendre i cantar la cançó popular:

• Llegir el poema de Marc Granell:

El Pinxo i el Panxo

L’hipopòtam

El Pinxo li va dir al Panxo:

Camina que caminaràs,

—Vols que et punxe amb un punxó?

amb pas molt viu i ben de pressa,

I el Panxo li va dir al Pinxo:

amarat de suor, bufant,

—Punxa’m, però a la panxa no.

fa footing per tota la selva,

•F er les activitats de carácter lúdic que trobareu en la pàgina web.

amb gran patiment intentant millorar la silueta. • I mitar el soroll que fan els animals: si jo fora un gat faria mèu, mèu, si jo fora un gall diria quiquiriquic... • Aprendre endevinalles.

Claus

+ info anayaeducacion.es

Aprenentatge lúdic Activitats lúdiques per a treballar continguts i vocabulari relacionats amb la unitat.

EVWn89d:;eHIv>?i45n89å Δ¬’*+a45n45i45m89a67¬ »Δ *+d45i67b>?u45i45xxyå’Δ¬.

TIC

Mñóa45m45í67f|}eHI® »m:;eHIn45u45†. Tvw@ »u45n89å *+chiu89å »p:;eJKl45u89d89å »Δ »m89o@Al45† Δl67l89a45r89g`aå. MêëeHIn45j`aå »n89o>?u<=s »Δ ÃsÇÉeHIm45p45r:;Þ »vBCå ÃsÑÖa67l45t89a45n45† *+∂’*+a45r67b>?r:;Þ ÀeHI> *+a45r67b>?r:;Þ.

Per continuar jugant amb les lletres podeu accedir a anayaeducacion.es.

es*+qrs¤ irol 4

DnoÞ *+qrsu:;ã ÀeTUs~òt89¦ Δf|}eHI† ÀeJK¬ *+c^_o>?t45xvwÞ *+d:;Þ »j`aoBCgjku:;eHI†? EäãsÑÖchir45i45¤ Δl89å Δl67l:;eHIt45r89å »i45n45i89chii89a67¬ *+d:;Þ *+c^_a89d89å »p89a45r89a45u67l89å »Δ Δh89ø ÃsÑÖa67b>?r89à<=s.

∏

‡

†

iogurt

Pots trobar més jocs en anayaeducacion.es.

cent dèsset 117

Per a la producció col·lectiva • Amb les targetes de vocabulari del material d’aula crear històries infinites, textos orals el més llargs possible unint dibuixos i paraules.

Recursos digitals Practica amb l’ordinador Practica amb l’abecedari Practica amb br, bl Practica amb pr, pl Avaluació interactiva Autoavaluació interactiva Gameroom Fitxa de reforç Fitxa d’ampliació L’essencial Avaluació Avaluació competencial Generador de proves escrites d’avaluació

D O S S I E R D ’A P R E N E N T A T G E

Recursos

Què he aprés?

Pinta-ho així: Ho sé fer

Necessite ajuda

No ho sé fer

1 C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δl:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs *+a45m67∫ Δb>?®, Δb@A¬, »p45® *+ø »p67¬.

Etu¬ pr »í45n89cPQeHIπ »p89o>?r45t89å »u45n89å pl *+o>?m89å *+a67¬ ΔbBCa45r45r:;eHI†. Lxyå br »u45i45xxyå »v>?i45v>?i89å *+a67l<=s *+a67f`ao>?r:;eTUs *+d:;eJK¬ »p89ø bl ÀÞ. 2 EäãsÑÖchir45i45¤ Δl:;eTUs »m89a45jjkú<=sÑÖchiu67l:;eTUs »Δ ÀeJKl<=s »p45u45n45t<=s.

fi Δ¬ »m45u<=sÜásÑÖo@A¬ *+d89o>?r45µ *+d:;Þ *+d45i89å . fi Δ¬ *+gàa67l67¬ *+c^_a45n45t89å *+a67¬ »m89a45t45| . 3 EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »n89o>?µ »Δ »r89a45t67l67l89å Δl89å Δl67l:;eHIt45r89å *+qrsu:;Þ ÃsÑÖo@Ab>?r89å.

Connexió amb la situació d’aprenentatge Objectiu en acció Participar en una roda lògica (tècnica de pensament recomanada) perquè l’alumnat conega millor els animals del nostre entorn i reflexione sobre com poden protegir-los i respectar-los. A més, es connecta l’activitat amb el que s’ha tractat en la unitat: la fitxa. També podem aprofitar l’estructura treballada en la pàgina 111 per a realitzar la producció escrita. Una vegada elaborades les fitxes d’animals i en coneixem les característiques bàsiques, els preguntarem per què pensen que cal conéixer millor els animals, dirigint les respostes cap a la cura dels animals i dels seus hàbitats.

cadira

taula

armari

4 Fxyo>?r45m89å »p89a45r89a45u67l:;eTUs.

»vBCå »p45r89ø

Δb@Al:;eHIm89å Δfjki45†

prova problema profit

Pots fer més activitats per al teu dossier d’aprenentatge en anayaeducacion.es.

118 cent díhuit

Què he aprés?

Com ho he aprés?

Per a consolidar els aprenentatges • En gran grup, recapitular tota la informació i relacionar els aspectes més rellevants de la unitat: continguts essencials, sabers bàsics, competències específiques, etc.

Per a facilitar la metacognició • Plantejar preguntes com:

Per a ampliar l’aprenentatge • Exposar les idees per a elaborar la fitxa d’un animal.

— Què he aconseguit en aquesta unitat? — Què he fet bé i què he de continuar fent? — Què no he fet tan bé i en què puc millorar?

•F er un glossari amb vocabulari que ha aparegut al llarg de la unitat.

— En què m’han ajudat els meus companys i companyes?

Per a motivar l’aprenentatge • Practicar amb el material d’aula: el puzle ortogràfic, les targetes de vocabulari, el mural de l’abecedari, etc.

— Amb qui he aprés més?

— En què he ajudat jo als meus companys i companyes?

— Què ha sigut el que més m’ha agradat? — Què ha sigut el més difícil per a mi?

U5 IU OBJECT IÓ C C A EN

TVWr45i89å Δl89å Δf`ao>?t89ø *+∂’»u45> *+a45n45i45m89a67¬ *+d89o>?m:;èTUs~òt45i89© »Δ Δf|}eTUs-»n:;Þ »u45n89å Δfjki45t45xxyå ÃsÇÉeNOgjku45i45n45† *+a89qrsu:;eTUs~òt89å »r89oBCd89å Δl89òBCgjki89c^_å.

Quin animal és? 1

Com el podríem protegir?

Roda lògica 3

Claus

+ info anayaeducacion.es

Desenvolupament del pensament La tècnica de pensament proposada per a dur a terme l’activitat de l’Objectiu en acció és Roda lògica. Educació emocional Apartat dedicat a la metacognició per a fomentar la identificació de les emocions amb relació a l’aprenentatge.

Tingues en compte A quin altre s’assembla? De quin altre és molt diferent?

Viu a prop de nosaltres?

•L es activitats proposades en aquests apartats pretenen la reflexió de l’alumnat sobre el seu aprenentatge. S’hi inclouen activitats de repàs, autoavaluació i metacognició, amb les quals l’alumnat identificarà els seus assoliments, febleses, fortaleses, millores, etc. •P er a l’autoavaluació i la metacognició és important explicar les diferències entre les emoticones que apareixen en aquestes pàgines, en l’apartat «Què he aprés?» i en l’apartat «Com ho he aprés?».

Com ho he aprés? 1 Dpqi67b>?u45i45xxyå *+c^_o>?µ »†’Δh89a<=s ÃsÇÉeHIn45t45i45†.

— Què puc fer en el futur per a aprendre més i millor? — Què hauria de repassar? Per a reforçar l’aprenentatge • Utilitzar estratègies d’atenció a la diversitat com ara, que l’alumnat que haja assolit l’aprenentatge dels continguts ajude a aquells que no ho han aconseguit.

m0stra

Recursos imprimibles Inclusió i atenció a la diversitat • Fitxa 1 (reforç) • Fitxa 2 (ampliació) Avaluació • Avaluació • Avaluació competencial Fitxa de raonament verbal

Pots trobar aquests recursos en anayaeducacion.es

5 1

Nom i cognoms:

Fitxa

Data:

Llengua 1r

Ltul45i89g »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ *+o>?> *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?>. *+c^9a47b>?r89å – *+c^9a47b>Al:;eN – *+c^_o>?m45p45r89å – Δb@Al89a45n89© – »p67l89à45t89a45> – Δb@Al:;eNOd:;eTUs *+a45r67b>?r:;Þ – »p67l45u45j`aå – 5p45r8_o>5u4 – »p45r:;eHIm45Δ – Δb>?r45u45i45xxyo>?† – »p67l89o>?m:;eTUs

Δb@A¬ Δb>?® »p67¬ »p45® 2

A *+qrsu45i45n:;eTUs *+d:;Þ Δl:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs *+a45n45t:;eHIr45i89o>?r<=s *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?n:;eHI> *+a89qrsu:;eTUs~òt<=s *+d45i67b>?u45i45xxyo23s? EäãsÑÖchir45i45¤-»n:;Þ ÀeJK¬ »n89o>?µ.

Nom i cognoms:

Llengua 1r

TVWr45i89å »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤. »p67l89a45† *+ø »p89a67¬

Opqr89d:;eHIn89å Δl:;eTUs Δl67l:;eHIt45r:;eTUs »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ »p89a45r89a45u67l:;eTUs.

Kb> 9å z vweJ ?r8

Fitxa 1

7l8 45i 45n 9o> 5p6 45t4 9å *+c^ 5m _a4 ?r8

?r: ;eJ Kb> ;Þ Δl67l:

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »n89o>?µ *+d:;Þ *+qrsu89a45t45r:;Þ *+c^_o>?m45p89a45n45yÄÅs »Δ *+c^_o>?m45p89a45n45y|}eTUs.

5 1

Nom i cognoms:

Fitxa

Data:

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å Δ¬’*+a67l67f`aa67bDEeHI† *+a45m67∫ Δl:;eTUs »vBCoBCc^_a67l<=s. B

Llengua 1r

TVWr45i89å »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å. Δb@A¬ *+ø Δb>?®

*+c^_å »p67¬ *+ø »p45®

*+å

*+a45®

»í45n89cPQeHIπ

ÀÞ

*+a45n45xxyå 58

ÀeNOd:;eTUs

»u45j`aå

Nom i cognoms:

Llengua 1r

Fitxa 2

»p89ø -

mó>

*+å Δb>?r89å *+ç^_å *+d89å »p67l89a<=s »t45Δ

Δl45Δ

»n89å

RvweHIp89a<=sÜásÑÖå »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ *+c^_a89d89å »p89a45r89a45u67l89å *+o>?> *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?>.

»p67l89a45†

»p67l:;Þ

VVWi67l89a67b@Al89a45¤

»p89o@Ab@Al:;Þ

Δb>?r45u45i45xxyå

ÀéTUs »u45> *+d:;Þ »m45u45n45t89a45n45y`aå »m:;eHIn45u45†.

Vila-

BLMl89a45n89c^_å »vBCo@A¬ »u45n8 »vDEeTUs~òt45i45†. *+d:;Þ Axyqrsu:;eTUs~ò† ÀeTUs~òt89¦ »m89a<=sÜásÑÖå

. *+d:;Þ ÃsÑÖo>?p89å . 59

5 1

Nom i cognoms: Data:

Llengua 1r

Opqr89d:;eHIn89å, ÀeTUsÑÖchir45i45¤ »Δ »r:;eJKl89a89chii89o>?n89å. »t:;@

ΔbBCa67l89c^_ƒ.

*+a67¬

PVWi67l89a45®

»p67l89a45n45t:;eTUs

1 Δfjki45n89å.

»p67l45u45j`aå

Híìu45Δ

*+c^_a45¤

»u45n89å

2 Δb>?r45u45i45xxyå

Lxyå

ÀeHIn67f`aa89d89a89d89å.

ÀeTUs~òt89¦

BLMl89a45n89c^_å

EäãsÑÖchir45i45¤ Δl:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs ÃsÇÉeHIp89a45r89a89d:;eTUs ÀeHI> Ãs~òí67¬·Δl89a67bDEeTUs. Δb>Δl49å5u4 – »p67l89a45n45t89å – Δl67l45i67b>?r:;eHIt89å

EäãsÑÖchir45i45¤ *+qrsu45i45> *+o>?r89a45t89g|}Þ Δf`aå Δh45u45Δ. Pxyo>?t<=s »u<=sÑÖa45® *+a89qrsu:;eTUs~òt:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs. »n:;eHI¤

ÃsÑÖo@A¬

»n45ú45vBCo@Al<=s 60

»p67l45u45j`aå

»vDEeHIn45†

Nom i cognoms:

C\]o>?m45p67l:;eHIt89å *+a45m67∫ »n89o>?m<=s.

Upq>

Upqn89å

Upqn<=s

Upqn:;eTUs

FVWi45xxyå’»† »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å.

A B D E F

Llengua 1r

*+å *+c^ Od: 67f` *+g`

Δ™ ©I© J M N

P Q R

45j` Δk Δ¬ Iµ` »>

9o2 »p8 yqr Us

V X Y

5vD »∑ Õ≈ z

»¤

RvweJKl89a89chii89o>?n89å »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ *+o>?r89a89chii89o>?n<=s.

L’*+a45r89a45n45y`aå Lxyå »vBCa89c^_å »Δ ÀeJK¬ ΔbBCo>?¤

*+c^_o>?r45r:;eHI> »p:;eJK¬ »p45r89a45†. Δf`aå »t:;eHIr89a45n45yjki45n:;eTUs.

Nom i cognoms: Data:

Llengua 1r

© A Mñóa45r45t89å, Δl45Δ Δh89a45> *+d89o>?n89a45† *+a89qrsu:;eTUs~ò† »p89a45p:;eHI®. Hñóo@Al89å Mñóa45r45t89å, HêëÞ Δf|}eHI† 6 *+a45n45yÄÅs »Δ ÀeHI† *+c^_o>?n45v>?i89d:;Þ *+å Δl89å »m:;eHIu89å Δf|}eTUs~òt89å *+∂'*+a45n45i45vDEeHIr<=sÑÖa45r45Δ. SnoeHIr89¦ ÀeJK¬ *+d45i89å 15 *+d:;Þ *+g|}eHIn:;eHI®, *+å Δl:;eTUs 5 *+d:;Þ Δl89å »vDEeTUs~òp45r89a89d89å *+å »m89å *+c^_a<=sÑÖå: *+©. VvweHIn45† *+d:;Þ Pxyo>?n:;eHIn45†, 10 »p45i<=s 4† A. Fxya45r:;@ »u45n89å Δf|}eTUs~òt89å *+a45m67∫ »vBCa89qrsu:;eTUs, Δl67l:;eNOo>?n<=s, ΔfàoBCqrsu:;eTUs, *+gào23sÜásÑÖo23s. DnoÞ *+qrsu45i45> *+a45n45i45m89a67¬ ÀeHI† »vDEeTUs~òt45i45r89à<=s? C\]o>?n67fjki45r45m89å'»µ *+qrsu:;Þ »vDEeHIn<=s *+a67¬ »n45ú45µ. *+d:;Þ »t:;eJKl:;èJKfào>?> 7734245891. Ltul45u45í<=s

Qbcu45i45n89å »i45n67fào>?r45m89a89chii89ƒ »t:;@ ÀeJK¬ Δfjku67l67¬ *+a45n45t:;eHIr45i89o>?®? SnoeHIn45yàa67l89å-Δl89å. © Éäãs »u45n89å »i45n45v>?i45t89a89chii89ƒ *+å »u45n89å »p:;eJK¬·Δl45í89chiu67l89å *+∂'*+a45n45i45m89a67l<=s. © Éäãs »u45> *+a45n45u45n89chiΔ *+∂'»u45> »t89o>?r45n:;eHIi89g ÀeTUs~òp89o>?r45t45i45¤. © Éäãs »u45n89å »i45n45v>?i45t89a89chii89ƒ *+å »u45n89å Δf|}eTUs~òt89å. © Éäãs »u45> *+a45n45u45n89chiΔ *+d:;Þ »m:;eHIn45jàa45® »p:;eHI® *+å *+a45n45i45m89a67l<=s. 62

AVC

Nom i cognoms:

Llengua 1r

Ltul45i89g *+a45m67∫ *+a45t:;eHIn89chii89ƒ »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ V Ãs~òΔ ÀéTUs »vDEeHIr45t89a89d:;eHI® *+ø F Ãs~òΔ ÀéTUs Δf`aa67l<=s. Ltul45u45í<=s »i45n45v>?i45t89å Δl89å ÃsÇÉeHIu89å *+a45m45i89g`aå Mñóa45r45t89å *+å »u45n89å Δf|}eTUs~òt89å. Mñóa45r45t89å »i45n45v>?i45t89å ÀeJK¬ ÃsÇÉeHI¤ *+a45m45i89© Ltul45u45í<=s *+å »u45n89å Δf|}eTUs~òt89å. C\]a67¬ *+a45n89a45® *+å Δl89å Δf|}eTUs~òt89å *+d45i<=sz{fjkr:;eTUsÜásÑÖa45† *+∂'»u45> *+a45n45i45m89a67¬. Lxyå Δf|}eTUs~òt89å ÀéTUs ÀeJK¬ 15 *+d:;Þ *+g|}eHIn:;eHI®.

A *+qrsu45i45n89å Δh89o>?r89å ÀéTUs Δl89å Δf|}eTUs~òt89å? PVWi45n45t89å ÀeJK¬ »r:;eJKl67l89o>?t89g|}Þ *+c^_o>?r45r:;eTUs~òp89o>?n:;eHIn45†.

EVW> Δl89å »i45n45v>?i45t89a89chii89ƒ Δh45Δ Δh89å »u45> »n45ú45m:;eHIr89ø *+d:;Þ »t:;eJKl:;èJKf`ao>?>, »p:;eHI® *+qrsu:;ã ÀeJK¬ »n:;eNOcPQeTUsÜás~òi45t89å Mñóa45r45t89å?

EäãsÑÖchir45i45¤ ÀeJK¬ »n89o>?µ *+d:;eJKl<=s *+a45m45i89cZ[s »Δ *+d:;Þ Δl:;eTUs *+a45m45i89gjku:;eTUs *+å *+qrsu45Δ *+c^_o>?n45v>?i89d89a45r45i:;eTUs *+å Δl89å »t:;eHIu89å Δf|}eTUs~òt89å.

AVC

5 1

Nom i cognoms: Data:

Llengua 1r

EäãsÑÖchir45i45¤ *+a89qrsu:;eTUs~òt:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs *+a67¬ ÃsÇÉeHI¤ Δl67l89oBC©. »t89a45u67l89å – »p:;eHI¤ – *+d45i89a45n89å – ÃsÑÖo@A¬ – *+c^_a45n89gjku45® »p89o>?r89© – »i45n89d45Δ – ÃsÇÉeHI† – *+gjki45r89a67f`aå – *+c^_a45m45i89ƒ – »i67l67l89å

Anotacions

©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

Operació món: Llengua 1º Primària. Proposta didàctica (demo)

Articles inside

Les claus d’Operació món