Operació món: Llengua 3º Primària. Proposta didàctica (demo) by Grupo Anaya, S.A.

mostra

es lear

PRIMÀRIA

Ill

Ll e ngu a

P R O P O S TA DIDÀCTICA r

ió c a

n ó O m pe

Índex Les claus d’Operació món ................................................................................... 4 Materials per a l’etapa ......................................................................................... 6 Projecte digital ..................................................................................................... 8 De la LOMLOE a Operació món ......................................................................... 17 • Perfil de sortida de l’Educació Primària • Sabers bàsics del cicle • Interdisciplinarietat en Operació món • Gamificació d’Operació món • Inclusió en Operació món • Pautes DUA en Operació món Unitat 5 (mostra)................................................................................................. 34 Recursos de la unitat 5 ....................................................................................... 54 • Inclusió i atenció a la diversitat - Fitxa 1 (reforç) - Fitxa 2 (ampliació) • Avaluació - Avaluació - Avaluació competencial • Fitxa de comprensió lectora • Fitxa de comprensió oral • Fitxa de dictat

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavoreix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Situacions d’aprenentatge

Per a què serveix el que aprenc? Operació món, el nou projecte d’Anaya per a l’Educació Primària, proposa unes claus pedagògiques que situen l’alumnat en el centre de l’aprenentatge.

Un aprenentatge per a la vida. Operació món és un projecte:

competencial, compromès, interdisciplinari, inclusiu

Basat en metodologies actives i amb un nou projecte digital:

Situacions emmarcades en els ODS, que inviten l’alumnat a dur a terme una reflexió final amb una proposta transformadora.

Activitats competencials Activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Avaluacions competencials Un element clau per a la inclusió i l’èxit escolar, amb un enfocament integrador i flexible. Respon als perfils competencials de sortida de l’alumnat per a aquesta etapa.

Compromès

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte, que va més enllà de l’àmbit escolar. S’implicarà en propostes que contribuiran a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més sostenible en tots els àmbits.

Un projecte que neix compromès amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de millors condicions d’aprenentatge per a tot l’alumnat. Per a això, ofereix recursos per a un ensenyament personalitzat, estructures flexibles i mecanismes de reforç.

Objectius de Desenvolupament Sostenible S’acostarà a plans com la diversitat cultural, la cultura de la pau, l’adopció d’estils de vida sostenible, la igualtat...

Objectiu en acció En el context de les situacions d’aprenentatge exposades, s’ofereixen propostes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

Pautes DUA Basat en el document Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

L’essencial El projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil de sortida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Recursos per a la inclusió Ofereix opcions múltiples de presentació de la informació, com ara vídeos subtitulats, àudios, resums, esquemes, activitats interactives... que faciliten la personalització.

Interdisciplinari Un model orientat a l’acció en el qual s’integren diferents àrees de coneixement i es potencien habilitats, destreses i actituds personals i col·laboratives, la qual cosa dona com a resultat un aprenentatge contextualitzat.

Projectes interdisciplinaris Operació món proposa projectes interdisciplinaris, una experiència d’aprenentatge integradora en la qual l’alumnat durà a terme una investigació i elaborarà un producte final amb un objectiu transformador.

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real.

Aprenentatge cooperatiu Tècniques i estructures cooperatives seqüenciades i progressives.

Desenvolupament del pensament Les estratègies de pensament fomenten la competència d’aprendre a aprendre, contribueixen que l’alumnat prengui consciència dels seus processos mentals i que actui de forma reflexiva i crítica.

Educació emocional Habilitats que faciliten que l’alumnat identifiqui i reconegui les emocions, regulant-les i gestionant-les.

TIC L’ús de les TIC s’integra com un recurs per a obtenir informació, seleccionar-la i utilitzar-la d’acord amb una finalitat concreta. Afavoreix el desenvolupament de competències de planificació, gestió i elaboració de treballs; la comunicació i la col·laboració en xarxa, i la competència digital.

Aprenentatge lúdic La gamificació (ludificació) arriba a l’aula a través d’activitats i de jocs.

Pla lingüístic

Avaluació

Un pla transversal els objectius del qual són: · Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat. · Estimular l’interès i l’hàbit per la lectura.

Incorpora estratègies que permeten a l’alumnat participar en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant què ha après i com ho ha après.

Materials per a l’etapa Material per a l’alumnat

Material per al professorat

LLIBRES

PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Un llibre per curs amb un enfocament competencial per aprendre aplicant el que s’ha estudiat.

Reprodueixen les pàgines del llibre de l’alumnat per a enriquir-lo amb activitats complementàries, suggeriments didàctics, relació de recursos digitals, solucions, etc.

Llengua

Illes Balears

PRIMÀRIA

788469 893050

PROPOSTA DIDÀCTICA

PROPOSTA DIDÀCTICA Illes Balears PRIMÀRIA

I S B N 978-84-698-9305-0

PROPOSTA DIDÀCTICA

PROPOSTA DIDÀCTICA Illes Balears

788469 893050

8360136

I S B N 978-84-698-9305-0

www.anayaeducacion.es www.anayaeducacion.eswww.anayaeducacion.es www.anayaeducacion.es

ió

O p món

ió

O p món

ió

O p món

ió

O p món

Llengua Primer trimestre

12 ME

Llengua

Illes Balears PRIMÀRIA

788469 893050

PRIMÀRIA

Primer trimestre

Illes Balears PRIMÀRIA

PRIMÀRIA

Llengua

I S B N 978-84-698-9305-0

P R OPPROOSPPTA ROOSPPTA ROOSPTA O S TA D I DDÀICDT DÀICCDT DAÀI CCDTAÀICCTAI C A

PAPER DE FIBRA CERTIFICAT

lears

Primer trimestre

lear

788469 893050

PAPER DE FIBRA CERTIFICAT

a sB

Illes Balears

PAPER DE FIBRA CERTIFICAT

lear

PRIMÀRIA

CIA

Projecte Digital

Primer trimestre

ió

O p món

ió

O p món

A més dels recursos i les eines descrites en les pàgines del Projecte digital, els llibres de Llengua compten amb:

QUADERNS

- Recursos per a la comprensió lectora - Recursos sobre la comprensió oral - Dictats

100%

Tres quaderns per curs. L’organització que presenten, per blocs de continguts, afavoreix l’adaptació de l’ús a les necessitats i als ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.

Ill

Ba 9:45 AM

rs l e a l e as rBs a l e a r s B aI l l e es

Ill

1 1

P Rng Lle I AAua RI M R MA LPLlengua RPlIe MARIA guaI A LR In e n aua gugua enng LCLe UA D E PPRRIIM MÀÀRR I A IA

Q UQAUA D E R N 1 DER N 1 N O11 R EN DN OO C UAR

ió

ac per

mó

O p món

iPad

Op mó eraci n ó

C UA D E R

PRIMÀRIA P R I M À R I AP R I M À R I PAR I M À R I A

PRIMÀRIA

lear

LLI

ÈN

Primer trimestre

Ill

Llengua

INCLOU

PROJEC DIGITATE L

Ill

PROJECTE DIGITAL

Ill

lear

I S B N 978-84-698-9305-0

INCLOU

Ill

ió

O p món PAPER DE FIBRA CERTIFICAT

PRIMÀRIA

1 1 1 1 es

ió

C IA 1 2 ME

Llengua Llengua Llengua Llengua

ÈN

Comprèn,

respecta respecta i transforma i transforma el teu voltant. el teu voltant.

O peració O peració O peració O peració món món món món

Primer trimestre

O p món

Comprèn,

Comprèn, respecta i transforma el teu voltant.

lear

L lengua

Comprèn, respecta i transforma el teu voltant.

1 Llengua

PRIMÀRIA

Primer trimestre

Illes Balears

12 ME

alea sB

Llengua

CIA

ÈN

Ill

PRIMÀRIA Primer trimestre

INCLOU

PROJEC DIGITATE L

lle

C IA 1 2 ME

LLI

ÈN

Llengua

INCLOU

PROJECTE DIGITAL

8360136

Material per a l’aula* 1r

Targetes de vocabulari

e regles àmines d L ues q fi rà g orto

està molt malalt,

Els ortocells

li cau un ullal. L’orella li cou Cridem tots el metge que vingui aviat.

Més coses

Se’l mira el doctor

Bofill, F.; Puig, A.; Serrat, F.

Ququ

La femella d’aquest animal és l’elefanta. També hi ha un elefant marí, que és un animal parescut a la morsa, però amb una trompa petita.

*+qrsu:;Þ Abecedari

Ics o xeix

Ve doble

Waterpolo

Vaca

Ximpanzé

Y y

Z z

3 Tria alguns versos del poema i aprèn-los de memòria. 4 Nota el que sents quan els recites: alegria, tristesa, sorpresa, curiositat, por...

Zeta

I grega

Digues el nom de tres animals que tenguin la lletra g.

5 Llegeix en veu alta els versos. No oblidis respirar lentament. Fes les pauses que indiquin les comes i els punts.

7 Recita el poema a la resta de la classe. Recorda que és important: • Vocalitzar bé. • Utilitzar les mans per acompanyar el que dius. • Transmetre les emocions que et produeix el poema.

Zebra

Nyu

Mural de l’abecedari

Agafa una peça del puzle Agafa una peça del puzle

Quines parelles de paraules es diferencien només en una lletra? a ) Taula i teula b) Paleta i pilotaPerds el torn c ) Escola i escala

Perds el torn

Làmines d’expressió oral Agafa una peça del puzle

»jjk

»m:;

Torna una peça del puzle

Impossible! Bl sempre amb b!

f`aa<=s

Δ∫

A a

*+©

B b

Brrrr!!!

*+∂

C c

l89ø

D d

ÀÞ

E e

*+g

F f

Δf

Balena

G g

Efe

Àguila

Colom

Dofí

Elefant

Foca

EN DIRECTE

Girafa

Fris de l’abecedari

Perds el torn

Impossible! M davant de p!

He intentat avisar-vos, però… impossible.

Torna una peça del puzle

Sempre té mp! Davant de p m, no n!

QUINA BOIRA!

l67l89ó>?>

Blanca sempre amb b!

A B*+g`aå C D E F G

*+å

Guanyes el torn Guanyes el torn

Boira blanca!

Ample! M sempre abans de p!

Broma té br! Sempre amb b!

»r89ø

Puzle ortogràfic

Torna una peça del puzle

Blanc sempre amb b!

Sempre fent broma!

6 Quan creguis que ja pots recitar-lo sense llegir, fes diverses proves en veu alta.

– Va trobar un ram a la mar. – Hi ha una cosa sota la soca.

el poema complet. Fes-ho a poc a poc, comprenent bé el que llegeixes.

2 Si tens dubtes amb el significat d’alguna paraula, demana a la teva professora o professor.

Perds el torn Troba en cada oració dues paraules que tenguin les mateixes lletres:

– Hili, cim istís?

Passos

1 Llegeix Unicorn

Tigre

Serp

»y

Jugam a parlar amb la lletra i? Desxifra què diu aquest missatge secret:

X x

U u

Guanyes el torn

Un núvol blanc!

zxyå

ø »p45i45> »r45 *+gjküzxéè|y

Torna una peça del puzle

Quina paraula de tres lletres en conté sis?

Õ≈

»∑ W w

V v

»¤

Corregix els errors: Compre pa a la sabateria, la fruita al forn i unes sabates a la fruiteria.

Guanyes el torn

EN DIRECTE

Joc de l’oca

Joc de destreses creatives EN DIRECTE

35 EN DIRECTE

Daus per a contar històries

EN DIRECTE

Murals Regles ortogràfiques Signes de puntuació i ortogràfics ll / i

c / qu

Escrivim el signe d’interrogació (?) al final de les oracions interrogatives. Escrivim el signe d’admiració (!) al final de les oracions exclamatives.

La coma

Tres grandes tigres tragones tragan trigo y se atragantan.

Frío

El guió en els diàlegs

PIEZA PIEZA

Quan escrivim un diàleg hem de posar un guió (—) davant el que diu cada personatge.

Escrivim b: • darrere m: bomber, tambor, etc. • davant l i r: bleda, brotxa, etc. En moltes altres paraules: bicicleta, botó, etc. Escrivim v: • darrere n: inventora, convé, canvia, etc. • en les formes verbals acabades en -ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven: cantava, ballàveu, i algunes formes del verb haver: havia, havíem, etc. • en moltes altres paraules: Sílvia, veïna, etc.

Había una caracatrepa con tres caracatrepitos. Cuando la caracatrepa trepa, trepan los tres caracatrepitos.

Día

PIEZA PIEZA

Odio

PIEZA PIEZA

Ús de les lletres c

morzar, etc. Com a excepció, apareix una z entre vocals en algunes paraules: amazona, trapezi, etc.

La dièresi

Els dos punts Els dos punts poden introduir: • la reproducció de paraules o frases textuals. • una enumeració o una explicació. Després dels dos punts s’escriu amb minúscula, excepte si el text que es reproduïx comença amb majúscula.

Els punts suspensius Els punts suspensius servixen per a indicar el final d’una enumeració incompleta o d’un pensament inacabat, i per a expressar dubte, sorpresa o por.

El signe d’exclamació Les oracions exclamatives o imperatives s’escriuen amb el signe ! al final.

H M

II N

NY QU

SS TG TJ TX

E L R V

RR X

Dues lletres juntes que representen un únic so constituïxen un dígraf. Quan separem les síl·labes d’una paraula, hem de tindre en compte que els dígrafs qu, gu, ig, ll i ny no es partixen. La resta de dígrafs sí que se separen en síl·labes diferents: es - pa - gue - tis, ci - go - nya; car - re - tó, mi - lot - xa.

Present

Perfet

Present

Perfet

he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut

dorm dorms dorm dormim dormiu dormen

he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit

patisc patixes patix patim patiu patixen

Imperfet

he patit has patit ha patit hem patit heu patit han patit

Plusquamperfet

Imperfet

Plusquamperfet

Imperfet

Plusquamperfet

Imperfet

Plusquamperfet

parlava parlaves parlava parlàvem parlàveu parlaven

havia parlat havies parlat havia parlat havíem parlat havíeu parlat havien parlat

temia temia temia temíem temíeu temien

havia temut havies temut havia temut havíem temut havíeu temut havien temut

dormia dormies dormia dormíem dormíeu dormien

havia dormit havies dormit havia dormit havíem dormit havíeu dormit havien dormit

patia paties patia patíem patíeu patien

havia patit havies patit havia patit havíem patit havíeu patit havien patit

Passat simple

Passat anterior

Passat simple

Passat anterior

Passat simple

Passat anterior

Passat simple

Passat anterior

parlí parlares parlà parlàrem parlàreu parlaren

haguí parlat hagueres parlat hagué parlat haguérem parlat haguéreu parlat hagueren parlat

temí temeres temé temérem teméreu temeren

haguí temut hagueres temut hagué temut haguérem temut haguéreu temut hagueren temut

dormí dormires dormí dormírem dormíreu dormiren

haguí dormit hagueres dormit hagué dormit haguérem dormit haguéreu dormit hagueren dormit

patí patires patí patírem patíreu patiren

haguí patit hagueres patit hagué patit haguérem patit haguéreu patit hagueren patit

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic

vaig parlar vas parlar va parlar vam parlar vau parlar van parlar

vaig haver parlat vas haver parlat va haver parlat vam haver parlat vau haver parlat van haver parlat

vaig témer vas témer va témer vam témer vau témer van témer

vaig haver temut vas haver temut va haver temut vam haver temut vau haver temut van haver temut

vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir

vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit

vaig patir vas patir va patir vam patir vau patir van patir

vaig haver patit vas haver patit va haver patit vam haver patit vau haver patit van haver patit

Futur

Futur perfet

Futur

Futur perfet

Futur

Futur perfet

Futur

Futur perfet

parlaré parlaràs parlarà parlarem parlareu parlaran

hauré parlat hauràs parlat haurà parlat haurem parlat haureu parlat hauran parlat

temeré / batré temeràs / batràs temerà / batrà temerem / batrem temereu / batreu temeran / batran

hauré temut hauràs temut haurà temut haurem temut haureu temut hauran temut

dormiré dormiràs dormirà dormirem dormireu dormiran

hauré dormit hauràs dormit haurà dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit

patiré patiràs patirà patirem patireu patiran

hauré patit hauràs patit haurà patit haurem patit haureu patit hauran patit

Condicional

Condicional perfet

Condicional

Condicional perfet

Condicional

Condicional perfet

Condicional

Condicional perfet

parlaria parlaries parlaria parlaríem parlaríeu parlarien

hauria parlat hauries parlat hauria parlat hauríem parlat hauríeu parlat haurien parlat

temeria / batria temeries / batries temeria / batria temeríem / batríem temeríeu / batríeu temerien / batrien

hauria temut hauries temut hauria temut hauríem temut hauríeu temut haurien temut

dormiria dormiries dormiria dormiríem dormiríeu dormirien

hauria dormit hauries dormit hauria dormit hauríem dormit hauríeu dormit haurien dormit

patiria patiries patiria patiríem patiríeu patirien

hauria patit hauries patit hauria patit hauríem patit hauríeu patit haurien patit

Bingo ortogràfic

El guionet (-) • Indica que una paraula no cap sencera a final de línia i que

continua en la línia inferior. No s’ha de partir una síl·laba, ni un diftong, ni els dígrafs qu, gu, ll, ny i ig. A més a més, no s’ha de deixar una lletra sola al final ni al començament de la línia. tats (noranta-nou) i les unitats de centena i les centenes (dos-cents). La desena del vint s’escriu amb dos guionets: vint-i-nou.

• En les paraules compostes, s’usa quan el primer element

acaba en vocal i el segon comença per r, s o x (para-xocs) o quan conté un punt cardinal (nord-americà).

Paraules agudes, planes i esdrúixoles

Hiats Quan dues vocals escrites juntes es pronuncien en síl·labes diferents es produïx un hiat: vi-o-lí, di-a-ri.

S S

Z B

O RR I

Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser: • Agudes: la síl·laba tònica és l’última: accent. • Planes: la síl·laba tònica és la penúltima: classe. • Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima: sèmola.

D A

C O

E © Grupo Anaya, S.A.

ntur

co a es

lar

ot J o a n e ll tor Mar

Principi de curs

OCTUBRE

Normes d’accentuació Les paraules monosíl·labes no duen accent gràfic. Les polisíl·labes s’accentuen seguint aquestes normes. • En les paraules agudes que acaben en -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in o vocal (cabàs, entén, baló). • En les paraules planes que no acaben en cap de les terminacions anteriors (catàleg, pésols). • En totes les paraules esdrúixoles (matemàtiques).

LL L·L

Ara ja sé, encara que tard, que per a tindre honradament unes pessetes cal saber guanyar-les amb el treball, siga en un ofici manual o amb l’esforç de la intel ligència.

NY QU

SS TG TJ TX

dia, de Gan es inari e lluit ns sta orig rer entr stio novel·litranscór s per qüetals del fia ller i men cs, cava vida va amb plet iog ra s fona per críti pre ser un seva sem novel·le uda també, ll va tore 5). La Europa, de les t reconeg iure, ara la Mar 3?–146 una per va escr , com Joanot (141 i viatges escriure que ha estatorell ncia totalitatVaroic. Mar ies. Va obra Valè sques llere d’herènc Blanc, els temps.en la sevallem de cava at si Gui nt lo tots arrib abat familiar le: Tira rs de han inac t seg ipto ens el rela seu i i escr que no lleria lectors textos s de cava altre Flor novel·la

Mi nib

1/2

ortog ràfi c

U R M E

D A N

O RR I

xt Un te

pe r

—Pobre ximple! Però, no comprens que d’aquesta manera quan seràs major estaràs fet un solemne ase i que tothom es burlarà de tu?

T A

D A

C O

lle gi

va matí, de bon a qui Tialler, zelles, giren a t cav les don es diri ordena hi qual de ser cedit per color, Minibiografia re el seu ta pre havia es i, era el el rei, sob n a la por Tirant es Collodi va nàixer a Florència el 1826. Es deia Carlo Lorenzini, s hom el blanc ir are que Carlo zell els seu perquè El dia constru Tirant truc , les don però va adoptar el pseudònim de Collodi en record del poble on va tots nat de volien nàixer sa mare. Va ser periodista i escriptor. Les seues idees polítiques reunir resentava havia ma amics què Els n rep que per-portar a col·laborar en diferents diaris, i fins i tot a fundar-ne el van es. l tare rant alleria cadafa tes tancad pregun algun. Va escriure diverses novel·les i contes, però l’obra que realment els de cav un alt por el va fer famós va ser Les aventures de Pinotxo. dre rmes unes l’or d’a ia re Collodi ava morir sobtadament l’any 1890, abans de gaudir de l’èxit de hav reis acomp vol reb n els ren la seua novel·la. que a. i qua pondre: cadira volgue ome una rebre-l res tilh qui en de r re gen van ne de s els fer seu reixedo tes i tot am un era dig van el el van veure si —Port digne i me es i les por sala, on cos per és , tenia ltes Allà què obriren gran o si verd. tar mo uida a una coix el van emàs pregun re si era De seg Tirant fins que s de can li van veu a tot . Com nyaren coberta alleria, re, per en batalla rei exigia dos ta, de cav el memb de pla ment, padre que per entrar nalque fi s l’or nt re Del va succeir a Pinotxo amb el grill parlant, i on es veu que i, edí me rs ar l’es rebre ar memb li imp el jura cavalle li els va pos xiquets desobedients no es deixen guiar per qui sap més examin ecte que n repetir armats n i el rei def ser fere que ells. tro li un alg volien ant del digne, que n dav … r. trobar tilhomes c. cavalle portare Blan gen el s lo bon els nt ra. dir: —Com grill; però jo sé que demà a trenc d’alba mesenyor facin Tiravulgues, senyor i va RELL, di et cap Ed. Bro grans ARTO t Jor T M me’n vaig d’ací, perquè si em quede, em succeirà el que a tots els re el JOANO r san sa sob nsenyo xiquets: em portaran a escola i hauré d’estudiar vulga o no vulga. i mo —Déu I jo et dic en confiança que no m’agrada estudiar, i que preferisc entretindre’m a caçar papallones i a pujar als arbres a agafar nius d’ocells.

Un text per a llegir

B S.A. i ng o © Grupo Anaya,

H R

Temps d’escola i d’estudi

Bi n go ortogrà f i c

S T A

l’ave ci de

Carlo Collodi

U R M E

rs de cu

B i n g o o r to g rà f i c

cipi

BR TEM

ba ver . Qui troba tresor tro amic,

D A N

Perfet

tem tems tem temem temeu temen

Les contraccions

L’accentuació Diftongs Una síl·laba és cada colp de veu amb què pronunciem una paraula. En cada síl·laba hi ha sempre almenys una vocal. Quan dues vocals juntes es pronuncien en la mateixa síl·laba, es produïx un diftong. Formen diftong: • Les parelles de vocals acabades en i (ai, ei, oi, ui) i en u (au, eu, iu, ou): pa-rau-la, ciu-tat. • Les parelles de vocals ua, üe, üi, uo que van darrere de q o de g: qua-tre, pin-güí.

LL L·L

FORMES COMPOSTES

Present

Prin

Ca rtó de con trol

Els dígrafs

he parlat has parlat ha parlat hem parlat heu parlat han parlat

6è

van darrere i no s’apostrofen: emportar-te, conta-li-ho.

Bi n g o o r to g ràf i c

FORMES SIMPLES

L’ini

Les preposicions a, de, per i la partícula ca s’unixen als articles el i els i formen les contraccions al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals: pel camí, al pou. Excepcions: la contracció no es fa si l’article es pot apostrofar amb la paraula següent: per l’hort, a l’hotel.

8403985

FORMES COMPOSTES

8383985 2/2

• També es fa servir per a unir el verb als pronoms febles que

C ar t ó d e c o nt r o l

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

Perfet

parle parles parla parlem parleu parlen

Indicatiu

FORMES SIMPLES

• En els numerals, s’usa per a unir les desenes i les uni-

El signe d’interrogació Les oracions interrogaives s’escriuen amb el signe ? al final.

Els articles el i la, la preposició de i alguns pronoms (em, et, es, etc.) s’apostrofen davant de les paraules que comencen per vocal o h, és a dir, perden la vocal i s’ajunten a la paraula següent per mitjà d’un apòstrof (l’home, l’ermita, pluja d’abril, m’acompanyeu, t’escoltem, s’amaga). Els pronoms febles també poden apostrofar-se darrere del verb (conta’m). Excepcions: l’article la no s’apostrofa davant d’una paraula que comence per i, hi, u, hu àtones (la universitat, la higiene).

La coma

Escrivim j o tj davant de les vocals a, o, u: jardí, pitjor, julivert, etc. Escrivim g o tg davant de les vocals e, i: metge, angines, gelat, etc. Les grafies j i g apareixen a principi de paraula (jove, gener), darrere de consonant (marjal, conserge) o entre vocals (ajuda, màgia). Els dígrafs tj i tg, només entre vocals. Les paraules que contenen els grups -jecc- i -ject- s’escriuen amb j davant de e. També duen j davant de e altres paraules: jersei, Jesús, majestat, jeroglífic, etc.

S’escriu v: • darrere de la lletra n: canviar, invitació. • en les formes del verb haver: havíem. • en l’imperfet d’indicatiu d’alguns verbs: cantava, parlava. • alternant amb la u en paraules derivades: nou-novetat. A banda de les normes anteriors moltes altres paraules porten v (cova, rovelló, vendre, servei, anxova, avaluació, etc.).

Viejo

L’apostrofació

La coma indica una pausa curta en la lectura. També s'usa per a separar els elements d'una enumeració: una pinya, dos quilos de mandarines, dos de pomes i una carabassa.

l∙l

El so suau de la r s’escriu amb una r entre vocals (cara). El so fort de la r s’escriu: • amb r al principi de paraula (ram) i darrere de s, l, n i m (folre, Enric). • amb rr entre vocals (macarrons).

S’escriu b: • davant de les lletres l i r: blau, sobre. • darrere de la lletra m: comboi. • alternant amb la p en paraules de la mateixa família: cap-cabut. A més, moltes altres paraules porten b: bou, trobar, basa, dissabte, àrab, etc.

Bingo ortogràfic

Limpio

Triunfo

El cielo está enladrillado, ¿quién lo desenladrillará?, el desenladrillador que lo desenladrille, buen desenladrillador será.

El punt marca una pausa en la lectura. S’usa per a: guit). • separar els paràgrafs en un text (punt i a part). • indicar el final d’un escrit (punt final).

La lletra l i el dígraf ll representen sons diferents que poden aparéixer en qualsevol posició en la paraula: al principi (làmina, lluna), al mig (columna, cella) o al final (final, martell). La ela geminada (l·l) s’escriu només entre vocals. No hi ha regles per a saber quan s’ha d’escriure, però apareix sovint: • en paraules començades en al·l-, col·l- o il·l- (al·lèrgia, col·legi, il·lusió). • en paraules acabades en -el·la, -el·lar, -il·la, -il·lar, i els derivats (mortadel·la, rebel·lar, clorofil·la, maxil·lar).

La dièresi es posa en les síl·labes qüe, qüi, güe, güi per a indicar que la u sona: eqüestre, aqüífer, llengües, pingüí. Recorda que la u de les síl·labes que, qui, gue, gui no sona; en canvi, en qua, quo, gua, guo, sí. Algunes paraules porten dièresi sobre la u o la i per a indicar que no fan diftong amb la vocal anterior: raïm, taüt, peüc, creïlla. Recorda que un diftong està format per parelles de vocals acabades en i o en u formen diftong: reina, dolçaina, paraula, deute.

Fuerte

El punt • separar les diferents oracions d’un paràgraf (punt i se-

Per a representar el so de la essa sonora escrivim: • una s entre vocals: bellesa, tresor, etc.

Si la bruja desbruja al brujo, y el brujo desbruja a la bruja, y el brujo queda desbrujado, ¿cómo desbruja el brujo a la bruja?

Present

VERB REGULAR • 3.ª CONJUGACIÓ • INCOATIVA

Indicatiu

FORMES COMPOSTES

El so de la x de xiulet es pot escriure: • amb la grafia x a principi de paraula (xiquet) i darrere de consonant (anxoves). • amb el dígraf tx entre vocals (petxines) i a final de paraula (despatx). • amb el dígraf ig a final de paraula (passeig). La x sona com en peix quan va darrere d’una i i en algunes paraules que comencen per x (Xàbia, Xúquer, etc.). La x de taxi es pronuncia com una c seguida d’una s.

• una z a principi de paraula i darrere de consonant: zoològic, es-

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

FORMES SIMPLES

Patir

VERB REGULAR • 3.ª CONJUGACIÓ • PURA

Indicatiu

FORMES COMPOSTES

Signes de puntuació i ortogràfics x

Per a representar el so de la essa sorda escrivim: • una s en qualsevol posició dins de la paraula, excepte entre vocals: sabata, costa, persona, cabàs. • el dígraf ss entre dues vocals: massapà, cossiol. • una c davant de les vocals e, i: cert, incendi, cinema, pacífic. • una ç davant de les vocals a, o, u i a final de paraula: plaça, cançó, convençut, feliç.

Abierto

María Chuchena su choza techaba, y un techador que por allá pasaba, le dijo: –Chuchena, ¿tú techas tu choza, o techas la ajena?

Regles ortogràfiques ss

Vacío

Dormir

VERB REGULAR • 2.ª CONJUGACIÓ

FORMES SIMPLES

PIEZA PIEZA

Murals s

Poquito a poquito, Paquito empaca copitos en pocos paquetes.

PIEZA PIEZA

Pepe Pecas pica papas con un pico. Con un pico pica papas Pepe Pecas.

5è

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

8382485 1/2

Feo

PIEZA PIEZA

La síl·laba Quan les lletres s’ajunten formen síl·labes i paraules. La síl·laba és cada cop de veu amb què pronunciam una paraula. Les paraules que tenen una sola síl·laba s’anomenen monosíl·labes. DE Les paraules de més d’una síl·laba s’anomenen polisíl·labes. La síl·laba tònica és la que pronunciam amb més força. Les altres síl·labes són àtones.

En el juncal de Junqueira, juncos juntaba Julián. Juntose Juan a juntarlos y juntos juntaron juncos.

Alguns numerals cardinals s’escriuen amb un guionet. Hem de posar guionet: • entre les desenes i les unitats: trenta-tres, cinquanta-cinc, vint-i-sis. • entre les unitats i les centenes: dos-cents, vuit-centes, quatre-cents.

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

©© Grupo Grupo Anaya, Anaya, S.A. S.A.

El guionet

Cuando cuentes cuentos cuenta cuántos cuentos cuentas, porque si no cuentas cuántos cuentos cuentas nunca sabrás cuántos cuentos cuentas tú.

La consonant h és una lletra muda. No es pronuncia mai.

Erre con erre, guitarra; erre con erre, carril: rápido ruedan los carros, rápido el ferrocarril.

PIEZA PIEZA

El so de la g de gerro s’escriu: • amb g davant e, i: gerani i girafa. • amb j davant a, o, u: taronja, joies i julivert.

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles © Grupo Anaya, S.A.

L’apostrofació Quan l’article el o la va davant un nom començat per vocal o h l’apostrofam i pren la forma l’: l’olivera, l’esquirol, l’home. Davant els noms de persona a les Balears posam els articles personals en o na: na Neus, en Jaume. DE A Si el nom comença per vocal o h, apostrofam l’article: n’Albert, n’Helena.

g / j

jo tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles

a oca

PIEZA PIEZA

Els dos punts

Usam els dos punts (:) per introduir enumeracions, exemples, etc. Després dels dos punts cal escriure minúscula.

b / v

Quan la r sona suau com en girafa, escrivim una sola r. Quan la r sona forta com en ratolí o guitarra escrivim: • r a principi de paraula: rei, ram, Ramon, • rr entre vocals: guitarra, carretó. A final de paraula, la r sol ser muda: calamar, cosir.

De oca

La coma (,) indica una pausa breu que es fa mentre parlam o llegim. Hem de posar coma: • per separar els elements d’una enumeració: Tenc camises, calçons, calcetins i sabates. • per cridar o avisar algú: Tonina, tenc un regal per a tu.

g / gu

r / rr

La capsa dels contes

Signe d’interrogació i signe d’admiració

El so de c de casa s’escriu: • amb c davant a, o, u: carrer, colom, cunyat. • amb qu davant les vocals e, i: esquena, esquirol. Algunes paraules duen q davant u: quadre, pasqua. Posam dièresi en qüe, qüi, per a indicar que la u sona.

EN DIRECTE

Témer / Batre

Indicatiu

Per representar el so de la essa sonora escrivim: • s entre vocals: casa, paisatge, rosa… • z a principi de paraula i darrere consonant: zebra, ximpanzé, colze… En algunes paraules escrivim z entre vocals: Amazones, trapezista…

Parlar VERB REGULAR • 1.ª CONJUGACIÓ

El so de g de galta s’escriu: • amb g davant a, o, u: galleta, goma, guàrdia. • amb gu davant e, i: espaguetis, guitarra. Posam dièresi en güe, güi, per a indicar que la u sona: egües, pingüí.

s / z

Conjugacions verbals

La majúscula Després de punt es posa majúscula. També es posa majúscula en començar un text i en els noms propis.

©© Grupo Grupo Anaya, Anaya, S.A. S.A.

Per representar el so de la essa sorda escrivim: • ss entre vocals: passeig, mussol. • s a principi o a final de paraula: sopa, arròs. • en algunes paraules escrivim c davant e, i: ocell, ciri. • en altres paraules escrivim ç davant o darrere a, o, u: eriçó, plaça, llaç, lluç.

El punt El punt (.) marca un final d’oració, de paràgraf o d’una història completa.

En algunes paraules el dígraf ll de vegades, és silenciat (papallona) o pronunciat com una i (conill).

s / ss / c / ç

Ús de les lletres a / e Les vocals a i e quan es troben en síl·laba àtona sonen igual. Aquest so s’anomena neutre. Generalment en les paraules de gènere masculí representam la vocal neutra amb -e: cotxe, moble, i en les paraules de gènere femení la representam amb -a: taula, casa.

©© Grupo Grupo Anaya, Anaya, S.A. S.A.

»√

T t

»†

Essa

Agafa una peça del puzle

Un palet molt plantadet que damunt el cabet té un mosquitet.

Erra

Ratolí

Quadra

Pingüí

S s

Ós

Ãs

Descriu el que hi veus

Quina paraula de tres lletres en conté sis?

Resol l’endevinalla:

R r

És veritat que les paraules pera i pare tenen les mateixes lletres?

Niu

»®

Q q

Recita un poema

Ena

*+q

P p

Ema

Mussol

Lleó

Digues tres paraules que tenguin la lletra t.

»π

O o

Kiwi

Jaguar

N n

Descriure 3/3

*+ø

*+chiu89chiu45†

*+chiu89©

Céèu:;eHIt89å

»>

M m *+qrsu45i89o23sÑÖ©

»µ

ÀeTUsÑÖqrsu45i45m89a67¬

Ela

Digues tres paraules que comencin per la lletra a.

Iguana

L l ©§Qbcu45i45µ

1. Començarà a jugar qui tengui el primer torn. 2. Respondrà pregunta que se li faci: Corregixlaels errors: – Si és correcta, una la peça delalpuzle. Compre pa a laagafarà sabateria, fruita forn i unes – Si és incorrecta, passarà el torn. sabates a la fruiteria. 3. Si en agafar una targeta del munt, aquesta és una targeta sorpresa, el jugador farà el que indica. 4. Acabat el torn, passa el torn següent. 5. Guanya l’equip que aconsegueixi completar el puzle.

de les

Es fa ample!

*+c^_å »jjk¤ f|} Δl45Δ »t:; »vDEeHI»r8r45†9å

Instruccions del joc

El joc paraules

Resposta oberta. (tortuga, caragol, cangur)

Δ¬

Primària

Girafa

Taula i teula; escola i escala

*+chi¤

Hipopòtam

Foca

Hola, com estàs?

Hac

K k

Δk

Jota

F G M N T U Z

Elefant

Ram, mar; soca, cosa

J j

»j

I i

*+qrsu45∆

E L S Y

Sí

»Δ

Dofí

»p:; »r45r89ø

G g

La lletra i

H h

*+c^_o>?n45i67l67¬

Colom

*+g

F f

Δf

Efa

Compre pa al forn, la fruita a la fruiteria i unes sabates a la sabateria.

E e

ÀÞ

I amb mp i mb.

Br i bl sempre amb b.

Sis

*+c^_o@Al89o>?µ

Balena

ÀeTUsÑÖqrsu:;eJKl:;eHI†

»p89a89qrsu:;eHI†

©§Qbcu:;eHIt89å

Resposta oberta

*+c^_ø

Àguila

Δ™

D d

Resposta oberta

A B C D H I J K O P Q R V W X *+∂

C c

Compre pa al forn, la fruita a la fruiteria i unes sabates a la sabateria.

ÀeTUsÑÖc^_a67l89å

*+©

Paraules amb br i bl.

Br i bl sempre amb b.

Titelles de dit

l joc de E les paraules

Sis

*+c^_a45r89a89g`ao@A¬

;eHIr45i45n89å b

Δ∫© C\]a45Bt:

tres panses i un nap!

Bla, bla, bla...

Què dieu?

*+qrs¤ Qu

*+c^_å

presenten: br/bl i mp/mb

el ef a nt

dels peus fins al cap. Un remei li dóna:

A a

Làmines de regles ortogràfiques

té mal de panxa,

*+© C c

*+å

Poema El nostre elefant

i té l’ull tancat.

u : amb c o q S’escriu

ÀÞ E

E © Grupo Anaya, S.A.

—Calla, grillot de mal auguri! —va cridar Pinotxo.

Calendari literari

Però el grill, que era pacient i filòsof, no es va incomodar en sentir aquesta impertinència, i va continuar dient amb el mateix to: —I ja que no t’agrada anar a l’escola, per què no aprens almenys un ofici que et servisca per a guanyar honradament un tros de pa? Traduït de Las aventuras de Pinocho. Carlo Collodi. Ed. Biblioteca Virtual Universal.

* Les imatges són orientatives; els materials poden experimentar algunes modificacions.

Proyecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobreix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu. Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté recursos molt diversos, com ara vídeos, animacions, ludificació, activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Inclusiu El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Competencial Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Com és Edudynamic? Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

Descarregable.

Permet treballar sense connexió a Internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

Multidispositiu.

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...) i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballi.

Universal.

Conservem el patrimoni!

A les Balears, hi ha molts d’objectes, de construccions, d’aliments, de tradicion s i d’oficis que formen part del nostre patrimoni cultural, una riquesa que cal conserva r i transmetre. Algunes d’aquestes manifestacions, com ara les mostres d’artesania, de gastrono mia o d’arquitectura, són valorades internacionalment. Però d’altres s’han perdut!

100%

Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars.

Com ho veus? Saps d’algun ofici tradiciona l que ja no es realitzi? Quins aliments típics de l’illa t’agraden més?

9:45 AM

Per què és important conservar el patrimoni cultural?

La dada Actualment a les Balears hi ha més de 200 oficis artesans. Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció El patrimoni cultural ens ajuda a entendre el passat. Què podem fer per conservar-lo?

Investiguem per conèixer millor alguns d’aquests elements i contribuïm a la seva conservació!

iPad

El siurell

Segue ix el fil!

Productes artesanals Saps què és un siurell?

Coneixes algun objecte típic de la teva illa?

tra

I per a l’alumnat? Què t’ofereix?

Per a 1r i 2n, un llibre actiu que combina la versió digitalitzada del llibre de l’alumnat amb els recursos desenvolupats per a la reproducció multimèdia i interactiva de tots els continguts del curs, gamificació (ludificació), àudios, vídeos...

iPad

9:45 AM

100%

Recursos Metodologies actives (tècniques i estratègies) i recursos per a: • Exercitar: activitats interactives.

Per al treball a l’aula i de manera individual a casa, el llibre actiu es pot utilitzar com a complement digital del llibre imprès o com a eina autònoma d’aprenentatge.

• Jugar: game room, activitats lúdiques. •A valuar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

100%

Avaluació •G enerador de proves d’avaluació i d’exercitació. • Avaluació inicial. • Avaluació de cada unitat.

9:45 AM

De 3r a 6è, un format especialment dissenyat per a l’entorn digital educatiu, que utilitza tot el potencial tecnològic i és compatible amb qualsevol dispositiu. S’han realitzat edicions específiques de tots els continguts teòrics i pràctics del llibre de text per obtenir una versió interactiva i dinàmica que inclou tot el contingut curricular del nivell, juntament amb una gran diversitat de recursos multimèdia, vídeos, ludificació...

• Aprendre: presentacions, resums...

• Avaluació competencial. • Avaluació final. • I nstruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació.

100%

iPad

• Instruments per avaluar la pràctica docent.

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

Situacions d’aprenentatge

Per a què serveix el que aprenc? Operació món, el nou projecte d’Anaya per a l’Educació Primària, proposa unes claus pedagògiques que situen l’alumnat en el centre de l’aprenentatge.

9:45 AM

Un aprenentatge per a la vida.

Situacions emmarcades en els ODS, que inviten l’alumnat a dur a terme una reflexió final amb una proposta transformadora.

Activitats competencials Activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Compromès

Inclusiu

Objectius de Desenvolupament Sostenible S’acostarà a plans com la diversitat cultural, la cultura de la pau, l’adopció d’estils de vida sostenible, la igualtat...

Objectiu en acció En el context de les situacions d’aprenentatge exposades, s’ofereixen propostes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

competencial, compromès, interdisciplinari, inclusiu

Operació món proposa projectes interdisciplinaris, una experiència d’aprenentatge integradora en la qual l’alumnat durà a terme una investigació i elaborarà un producte final amb un objectiu transformador.

iPad

Explic una recepta

Quin menjar adicional t’agrada més?

Descric objectes

De quin material està feta una ximbomba?

CON EC LA ME VA LLE NG UA L’adjectiu Els son s de la

L’essencial

Recursos per a la inclusió

Projectes interdisciplinaris

Basat en metodologies actives i amb un nou projecte digital:

Pautes DUA Basat en el document Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

El projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil de sortida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Ofereix opcions múltiples de presentació de la informació, com ara vídeos subtitulats, àudios, resums, esquemes, activitats interactives... que faciliten la personalització.

Operació món és un projecte:

Programació, Proposta didàctica i documentació del projecte

• Les claus d’Operació món

Aprenentatge cooperatiu Tècniques i estructures cooperatives seqüenciades i progressives.

• Proposta didàctica

Educació emocional Habilitats que faciliten que l’alumnat identifiqui i reconegui les emocions, regulant-les i gestionant-les.

• Programacions

Aprenentatge lúdic La gamificació (ludificació) arriba a l’aula a través d’activitats i de jocs.

Pla lingüístic

Avaluació

Un pla transversal els objectius del qual són: · Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat. · Estimular l’interès i l’hàbit per la lectura.

Incorpora estratègies que permeten a l’alumnat participar en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant què ha après i com ho ha après.

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació món. • Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC.

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per aprendre • Vídeos • Presentacions

iPad

• Àudios

100%

Per estudiar i exercitar 9:45 AM

• Resums • Esquemes

100%

iPad

• Activitats interactives

9:45 AM

Per jugar • Activitats lúdiques. • Repassos trimestrals lúdics. • Game room: Ultimate travellers.

100%

iPad

I per continuar jugant, disposes de recursos lúdics en el material d’aula.

9:45 AM

Per avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

Inclusió i atenció a la diversitat

L’essencial Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil de sortida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas. L’essencial visual, fitxes que sintetitzen els aprenentatges essencials utilitzant esquemes i dibuixos.

Fitxes d’atenció a la diversitat Permeten: • Trobar materials de suport. • Oferir una atenció individualitzada. •A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge. • Seleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques.

iPad

9:45 AM

100%

Conservem el patrimoni

iPad

9:45 AM

100%

M’ho aprenc en un moment

Em comunic

Conec la meva llengua

Descripcions

L’adjectiu

Descriure un objecte és explicar què és, com és i per a què serveix.

Els adjectius són les paraules que expliquen com són els objectes, les persones, els animals o els llocs: vermell, blanc, alta, intel·ligent, simpàtica, fort, vell, poderós...

Per explicar com són les coses feim servir adjectius (rodó, flexible, grossa, lluminós, allargada...).

Els sons de la o En posició tònica, la vocal o pot sonar oberta, com en col; o tancada, com en meló. Quan va en posició àtona, sempre és tancada: carro. En alguns llocs, la o àtona sona u. Si hi tenim dubtes, les famílies de paraules i el diccionari ens ajudaran a escriure-la de manera correcta (boca / boqueta).

Paraules derivades A partir d’una paraula (fruita) se’n forma una derivada afegint-hi més lletres, al darrere o al davant (fruitera, afruitat).

Ens preparem Què podem fer per conservar el nostre patrimoni cultural?

Pautes DUA Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA).

iPad 9:45 AM 100%

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per avaluar els coneixements previs i el progrés en el curs: • Una avaluació inicial • Una avaluació final

Per a cada unitat: • Una avaluació de continguts • Una avaluació competencial

Per a cada trimestre: • Una prova competencial per avaluar el progrés en l’adquisició del perfil de sortida.

iPad

9:45 AM

100%

iPad

9:45 AM

100%

Generador de proves escrites d’avaluació i d’exercitació

iPad

9:45 AM

100%

Eina amb què el professorat podrà dissenyar proves escrites de manera flexible, seleccionant, en funció dels objectius didàctics, els aprenentatges que vol avaluar o exercitar (part d’una unitat, una unitat completa, una situació d’aprenentatge...).

I a més... •F ons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una base molt àmplia de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb les quals podrà dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació. • Instruments per avaluar la pràctica docent.

Programació, Proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una documentació molt àmplia sobre les claus i les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions. Amb la versió en Word i en pdf de: • La Programació didàctica • La programació por unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

LES

CLAUS

PRO JEC TE DEL

De la LOMLOE a Operació món

De la LOMLOE a OPERACIÓ MÓN

Perfil de sortida de l’educació primària El Perfil de sortida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introdueix orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa. Es vol garantir que tot l’alumnat que superi amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assoleixi el perfil de sortida sàpiga mobilitzar els aprenentatges adquirits per respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seva vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global. - I dentificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor. - D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incideixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública. - E xercitar la sensibilitat per detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les causes complexes, per desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió. - E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica. - A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que ofereix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribueixi a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva. - A cceptar la incertesa com una oportunitat per articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar. - C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures. - S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat. - D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim. Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística b) competència plurilingüe c) competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia d) competència digital e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre f) competència ciutadana g) competència emprenedora h) competència en consciència i expressió culturals

Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constitueixen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es pugui inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil de sortida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. Expressa fets, conceptes, pensaments, opinions o sentiments de forma oral, escrita o en llenguatge de signes, amb claredat i adequació a diferents contextos quotidians del seu entorn personal, social i educatiu, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per intercanviar informació i crear coneixement com per construir vincles personals.

ments adequats, plantejant-se preguntes i fent experiments senzills de forma guiada. STEM3. Realitza de forma guiada projectes, dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models, adaptant-se davant de la incertesa, per generar cooperativament un producte creatiu amb un objectiu concret, procurant la participació de tot el grup i resolent pacíficament els conflictes que puguin sorgir. STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants d’alguns mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics de forma clara i veraç, utilitzant la terminologia científica apropiada, en diferents formats (dibuixos, diagrames, gràfics, símbols...) i aprofitant de forma crítica, ètica i responsable la cultura digital per compartir i construir coneixements nous. STEM5. Participa en accions fonamentades científicament per preservar la salut i el medi ambient, aplicant principis d’ètica i de seguretat practicant el consum responsable.

Competència digital (CD)

CCL2. Comprèn, interpreta i valora textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals senzills dels àmbits personal, social i educatiu, amb acompanyament puntual, per participar activament en contextos quotidians i per construir coneixement.

CD1. Realitza recerques guiades en Internet i fa ús d’estratègies senzilles per al tractament digital de la informació (paraules clau, selecció d’informació rellevant, organització de dades...) amb una actitud crítica sobre els continguts obtinguts.

CCL3. Localitza, selecciona i contrasta, amb l’acompanyament adequat, informació senzilla procedent de dues o més fonts, avaluant-ne la fiabilitat i la utilitat en funció dels objectius de lectura, i la integra i la transforma en coneixement per comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual.

CD2. Crea, integra i reelabora continguts digitals en formats diferents (text, taula, imatge, àudio, vídeo, programa informàtic...) mitjançant l’ús de diferents eines digitals per expressar idees, sentiments i coneixements, respectant la propietat intel·lectual i els drets d’autor dels continguts que reutilitza.

CCL4. Llegeix obres diverses adequades al seu desenvolupament, seleccionant aquelles que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; reconeix el patrimoni literari com a font de gaudi i d’aprenentatge individual i col·lectiu; i mobilitza la seva experiència personal i lectora per construir i compartir la interpretació de les obres i per crear textos d’intenció literària a partir de models senzills. CCL5. Posa les seves pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la gestió dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, detectant els usos discriminatoris de la llengua i els abusos de poder a través d’aquesta, per afavorir un ús no només eficaç, sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza, almenys, una llengua, a més de la llengua o llengües familiars, per respondre a necessitats comunicatives senzilles i predictibles, de manera adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a situacions i contextos quotidians dels àmbits personal, social i educatiu. CP2. A partir de les experiències pròpies, reconeix la diversitat de perfils lingüístics i experimenta estratègies que, de manera guiada, li permeten realitzar transferències senzilles entre diferents llengües per a comunicar-se en contextos quotidians i ampliar el seu repertori lingüístic individual. CP3. Coneix i respecta la diversitat lingüística i cultural present en el seu entorn, reconeixent i comprenent el valor que té com a factor de diàleg, per millorar la convivència.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM) STEM1. Utilitza, de manera guiada, alguns mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, i selecciona i fa servir algunes estratègies per resoldre problemes reflexionant sobre les solucions obtingudes. STEM2. Utilitza el pensament científic perentendre i explicar alguns dels fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, utilitzant eines i instru-

CD3. Participa en activitats i/o projectes escolars mitjançant l’ús d’eines o plataformes virtuals que li permeten construir coneixement nou, comunicar-se, treballar de manera col·laborativa, compartir dades i continguts en entorns digitals restringits i supervisats de manera segura, amb una actitud oberta i responsable en l’ús. CD4. Coneix els riscos i adopta, amb l’orientació del docent, mesures preventives en utilitzar les tecnologies digitals per protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i s’inicia en l’adopció d’hàbits d’ús crític, segur, saludable i sostenible d’aquestes. CD5. S’inicia en el desenvolupament de solucions digitals senzilles i sostenibles (reutilització de materials tecnològics, programació informàtica per blocs, robòtica educativa...) per resoldre problemes concrets o reptes proposats de manera creativa, i sol·licita ajuda si és necessari.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA) CPSAA1. És conscient de les emocions pròpies, idees i comportaments personals i fa servir estratègies per gestionar-les en situacions de tensió o de conflicte, adaptant-se als canvis i harmonitzant-los per assolir els seus objectius. CPSAA2. Coneix els riscos més rellevants per a la salut i comença a adoptar hàbits saludables per al seu benestar físic i mental. CPSAA3. Reconeix i respecta les emocions i les experiències dels altres, participa activament en el treball en grup, assumeix les responsabilitats individuals assignades i fa servir estratègies cooperatives dirigides a la consecució d’objectius compartits CPSAA4. Reconeix el valor de l’esforç i de la dedicació personal per a la millora del seu aprenentatge i adopta actituds crítiques quan es produeixen processos de reflexió guiats. CPSAA5. Planifica objectius a curt termini, utilitza estratègies d’aprenentatge autoregulat i participa en processos d’autoavaluació i de coavaluació, reconeixent les seves limitacions i sabent cercar ajuda en el procés de construcció del coneixement

nancers bàsics, aplicant aquests a situacions i problemes de la vida quotidiana, per detectar aquells recursos que puguin portar les idees originals i valuoses a l’acció.

Competència ciutadana (CC) CC1. Entén els fets històrics i socials més rellevants relatius a la seva identitat i cultura, reflexiona sobre les normes de convivència i les aplica de manera constructiva, dialogant i inclusiva en qualsevol context.

CE3. Crea idees i solucions originals, planifica tasques, coopera amb altres persones i en equip, valorant el procés realitzat i el resultat obtingut, per dur a terme una iniciativa emprenedora, considerant l’experiència com una oportunitat per aprendre.

CC2. Participa en activitats comunitàries, en la presa de decisions i en la resolució dels conflictes de forma dialogada i respectuosa amb els procediments democràtics en el marc de la Unió Europea i la Constitució espanyola, els drets humans i dels nins i nines, el valor de la diversitat i l’assoliment de la igualtat de gènere, la cohesió social i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC)

CC3. Reflexiona i dialoga sobre valors i problemes ètics d’actualitat, comprenent la necessitat de respectar cultures i creences diferents, cuidar l’entorn, rebutjar prejudicis i estereotips, i oposar-se a qualsevol forma de discriminació i de violència.

CCEC1. Reconeix i respecta els aspectes fonamentals del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, comprenent les diferències culturals i la necessitat de respectar-les, en un entorn intercultural.

CC4. Comprèn les relacions sistèmiques entre les accions humanes i l’entorn i s’inicia en l’adopció d’hàbits de vida sostenibles, per contribuir a la conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva tant local com global.

CCEC2. Reconeix i s’interessa per les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni, a través dels seus llenguatges i elements tècnics, en diversos mitjans i suports, en un context en transformació contínua. CCEC3. Enriqueix i construeix la seva identitat, interactuant amb l’entorn i amb la societat, a través de l’expressió cultural i artística creativa, integrant el seu cos i desenvolupant les seves capacitats afectives, amb actitud oberta i inclusiva amb els altres.

Competència emprenedora (CE) CE1. Reconeix necessitats i reptes que cal afrontar i elabora idees originals, usant destreses creatives i prenent consciència de les conseqüències i dels efectes que les idees poguessin generar en l’entorn, per proposar solucions valuoses que responguin a les necessitats detectades.

CCEC4. Utilitza amb creativitat diferents representacions i expressions artístiques, a través de l’ús de tècniques plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per a la creació de propostes artístiques i culturals, de forma col·laborativa.

CE2. Identifica fortaleses i debilitats pròpies utilitzant estratègies d’autoconeixement, s’inicia en el coneixement d’elements econòmics i fi-

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil de sortida de l’alumnat d’Educació Primària davant de les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món a la consecució del perfil de sortida:

PERFIL DE SORTIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL DE SORTIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ PRIMÀRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

Pla lingüístic

Aprenentatge cooperatiu

Desenvolupament del pensament

Aprenentatge lúdic: Gamificació

Classe invertida

STEM 3

Emprenedoria

Digital

Inclusió

Avaluació competencial

* *

Projectes interdisciplinaris

* *

CCEC

Educació emocional

CPSAA

* *

Competències clau: CCL competència en comunicació lingüística. CP competència plurilingüe. STEM competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria. CD competència digital. CPSAA competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC competència ciutadana. CE competència emprenedora. CCEC competència en consciència i expressió culturals.

PERFIL DE SORTIDA I COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA També es contribueix a la consecució del perfil de sortida mitjançant el treball de les competències específiques en cada una de les unitats. El quadre següent mostra la relació entre les competències específiques de l’àrea i els descriptors del perfil de sortida de Primària amb els quals es relaciona:

PERFIL DE SORTIDA

*COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CCL1, CCL5, CP2, CP3, CC1, CC2, CC3, CCEC1.

Respectar la diversitat lingüística 1. Reconèixer la diversitat lingüística del món a partir de la identificació de les llengües de l’alumnat i de la realitat plurilingüe i multicultural d’Espanya per afavorir la reflexió interlingüística, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis lingüístics, i valorar la diversitat esmentada com a font de riquesa cultural.

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CE1.

Interpretar textos orals 2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals identificant el sentit general i la informació més rellevant, valorant amb ajuda aspectes formals i de contingut bàsics per construir coneixement i respondre a diferents necessitats comunicatives.

CCL1, CP2, STEM4, CPSAA1, CPSAA4, CE1, CPSAA5, CC4.

Produir textos orals 3. Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats per expressar idees, sentiments i conceptes; construir coneixement; establir vincles personals; i participar amb autonomia i una actitud cooperativa i empàtica en interaccions orals variades.

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CC4.

Interpretar textos escrits 4. Comprendre i interpretar textos escrits i multimodals, reconeixent-ne el sentit global, les idees principals i la informació explícita, i realitzant amb ajuda reflexions elementals sobre aspectes formals i de contingut, per adquirir i construir coneixement i respondre a necessitats i a interessos comunicatius diversos.

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CC4.

Produir textos escrits 5. Produir textos escrits i multimodals, amb una correcció gramatical i ortogràfica bàsiques, seqüenciant correctament els continguts i aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió i edició per construir coneixement i donar resposta a demandes comunicatives concretes.

CCL3, CD1, CD2, CD3, CD4, CPSAA4, CE3, CPSAA5, CC4.

Cercar i tractar la informació 6. Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de dues o més fonts, de forma planificada i amb l’acompanyament adequant, avaluant-ne la fiabilitat i reconeixent alguns riscos de manipulació i de desinformació, per transformar-la en coneixement i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista personal i respectuós amb la propietat intel·lectual.

CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CCEC1, CCEC2, CCEC3.

Construir la identitat lectora 7. Llegir de manera autònoma obres diverses seleccionades atenent els seus gustos i interessos, compartint les experiències de lectura, per iniciar la construcció de la identitat lectora, fomentar el gust per la lectura com a font de plaer i gaudir de la seva dimensió social.

CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CCEC1, CCEC2, CCEC3, CCEC4.

Interpretar i crear textos literaris 8. Llegir, interpretar i analitzar, de manera acompanyada, obres o fragments literaris adequats al seu desenvolupament, establint relacions entre ells i identificant el gènere literari i les convencions fonamentals, per iniciar-se en el reconeixement de la literatura com a manifestació artística i font de plaer, coneixement i inspiració per crear textos d’intenció literària.

CCL1, CCL2, CP2, STEM1, CPSAA4, CPSAA5.

Reflexionar sobre l’ús del llenguatge 9. Reflexionar de forma guiada sobre el llenguatge a partir de processos de producció i comprensió de textos en contextos significatius, utilitzant la terminologia elemental adequada per iniciar-se en el desenvolupament de la consciència lingüística i millorar les destreses de producció i comprensió oral i escrita.

CCL5, CPSAA3, CC2, CC3.

Comunicar-se per a la convivència democràtica 10. Posar les pràctiques comunicatives pròpies al servei de la convivència democràtica utilitzant un llenguatge no discriminatori i detectant i rebutjant els abusos de poder a través de la paraula per afavorir un ús no sols eficaç, sinó també ètic del llenguatge.

*Basat en el Reial Decret del MESIFP • Pendent de normativa de les Illes Balears.

Saberes bàsics Llengua catalana i literatura SEGON CICLE Els sabers bàsics s’hauran d’aplicar en diferents contextos reals per a aconseguir l’assoliment de les competències específiques de l’àrea. En l’àrea de Llengua i literatura es treballaran aquests sabers bàsics en el segon cicle:

A Les llengües i els seus parlants • Biografia lingüística personal i mapa lingüístic de l’aula. • La diversitat etnocultural i lingüística com a riquesa i eina de reflexió interlingüística. • Identificació, amb acompanyament, de prejudicis i d’estereotips lingüístics. • Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

B Comunicació 1. Sabers comuns • Incidència dels components (situació, participants o intenció) en l’acte comunicatiu. • Estratègies per a la coherència textual. • Elements bàsics de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic) i forma (estructura, format, imatges).

• Elements gràfics, textuals i paratextuls progressivament complexos que afavoreixen la comprensió abans, durant i després de l’experiència lectora. • Estratègies bàsiques de comprensió del sentit general i d’integració de manera acompanyada de la informació explícita de textos de fonts documentals diverses en processos de comprensió i producció de textos escrits. • Estratègies bàsiques d’ús de fonts documentals diverses, tant en paper com digitals, per millorar la comprensió dels textos. • Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic.

• Models textuals elementals: narració, descripció, diàleg i exposició.

4. Producció escrita

2. Comunicació

• Presentació cuidada i aplicació de les normes ortogràfiques bàsiques.

• Pronunciació i entonació adequades. • Interacció oral adequada en situacions d’aula i en amb textos formals elementals, mobilitzant estratègies bàsiques de cortesia lingüística. • Estratègies d’escolta activa i assertivitat per a la resolució dialogada dels conflictes, tenint en compte la perspectiva de gènere. • Detecció de possibles usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. • Construcció, valoració i comunicació de coneixement mitjançant la planificació i producció acompanyada de textos orals i multimodals senzills. • Estratègies d’identificació i interpretació del sentit global del text i d’integració de la informació explícita de textos socials orals i multimodals senzills. • Estratègies d’interpretació d’elements bàsics de la comunicació no verbal.

3. Comprensió lectora • Lectura individual amb entonació i ritme adequats al nivell cognitiu.

• Estratègies elementals, individuals o grupals, de planificació, redacció, revisió i edició de textos escrits i multimodals senzills, en diferents suports, amb diferents propòsits comunicatius. • Estratègies bàsiques d’ús de fonts documentals diverses, tant en paper com digitals, per millorar l’expressió escrita. • Elements gràfics i paratextuals senzills que facilitin l’organització i comprensió del text.

5. Alfabetització informacional • Estratègies bàsiques per a la recerca guiada d’informació en fonts documentals variades i amb diferents suports i formats amb criteris de fiabilitat. Fets i opinions. • Estratègies i tècniques per comparar i organitzar la informació. • Models explícits per reelaborar la informació. • Comunicació creativa del coneixement, amb respecte a la propietat intel·lectual. • Utilització de la biblioteca i els recursos digitals de l’aula o del centre.

Educació literària

Reflexió sobre la llengua i els seus usos en el marc de propostes de producció i de comprensió de textos orals, escrits o multimodals

• Obres o fragments variats i diversos de la literatura infantil, adequats als seus interessos i organitzats en itineraris lectors. • Elements constitutius essencials de l’obra literària (tema, protagonista, personatges secundaris, trama, escenari, llenguatge) i dels diferents gèneres literaris. • Tècniques bàsiques per a la interpretació acompanyada dels textos literaris. • Vincles de la literatura amb altres manifestacions artístiques i culturals. • Construcció de la identitat lectora. Expressió de gustos i interessos. Valoració argumentada de les obres. • La biblioteca de l’aula o del centre com a punt de trobada d’activitats literàries compartides. Comunitats lectores.

• Metallenguatge específic bàsic. • Formulació i comprovació d’hipòtesis (substitució, canvi d’ordre, manipulació) i establiment de generalitzacions sobre aspectes ortogràfics i gramaticals bàsics, amb especial atenció a la relació entre el subjecte i el verb. • Els signes de puntuació i la seva relació amb el significat. • Identificació de diferents relacions formals, semàntiques i sintàctiques entre les paraules. • Modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa. • Coherència de les formes verbals en els textos. • Mecanismes de cohesió, amb especial atenció als connectors textuals explicatius i a les substitucions pronominals com a mecanisme gramatical elemental de referència interna.

Interdisciplinarietat en Operació món ODS INTERDISCIPLINARIS ODS

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITATS

Educació de qualitat

Podem comunicar-nos amb els altres de moltes maneres. Provam a intercanviar missatges en diferents sistemes?

1. Aprenem a comunicar-nos!

Salut i benestar

De quina manera podem acompanyar algú durant un procés de malaltia? Feim una llista de propostes i compartim-la!

2. Et faré companyia

Ciutats i comunitats sostenibles

Els museus organitzen activitats familiars i escolars per donar a conèixer la cultura. Com podem contribuir a aquesta tasca? Feim una exposició a l’aula?

3. Visitem un museu!

Fi de la probesa

Molts d’infants arriben a les Illes a bord d’una pastera. Com creus que deu ser el seu viatge? Assenyalam en un mapa els seus països i les rutes que recorren.

4. Cercam itineraris segurs

Treball decent i creixement econòmic.

El patrimoni cultural ens ajuda a entendre el passat. Què podem fer per conservar-lo? Investiguem per conèixer millor alguns d’aquests elements i contribuïm a la seva conservació.

5. Conservem el patrimoni!

Aigua i sanejaments

L’aigua és un bé molt necessari, però no és inesgotable! Com podem estalviar aigua? Observarem el nostre consum i elaborarem unes conclusions.

6. Estalviem aigua!

Igualtat de gènere

Les persones no han de patir cap tipus de discriminació, ja que totes són iguals, independentment del sexe, l’origen, la llengua... Què podem fer si observam alguna desigualtat?

7. Intercanviam papers?

Fam zero

De quina manera podem contribuir a erradicar la fam al nostre voltant? Organitzem a l’escola una campanya de recollida d’aliments i elaborem una notícia sobre aquesta.

8. Col·labora amb nosaltres

Producció i consum responsables

De quina manera podem contribuir a cuidar el medi quan anam a comprar? I si cream un còmic que expliqui els beneficis d’adquirir productes locals i de fer servir una senalla per col·locar-los?

9. Agafem la senalla!

Acció pel clima

Nosaltres també hem de protegir el planeta. Què podem fer des de l’escola o des de casa per tenir-ne cura i millorar el medi? I si elaboram cartells?

10. El planeta ens necessita

Vida submarina

La mar ens proporciona vida, aliments, feina, diversió... Com podem sensibilitzar de la necessitat de protegir la vida submarina? Feim un combat de gloses?

11. Ens mullam?

Salut i benestar

Durant les vacances podem realitzar activitats molt divertides: a la mar, a la muntanya, al parc... Quines són les més adequades per a nosaltres? En cercam informació?

12. Estiu actiu

PROJECTES INTERDISCIPLINARIS

LLENGUA I LENGUA

MATEMÀTIQUES

C. DEL MEDI C. DE LA NATURALESA

TRIMESTRE

C. SOCIALS

Projecte interdisciplinari: Aprofitam o tudam aliments?

1 Prepara el davantal! La belleza está en el interior

TRIMESTRE

Digues-me quan Caduques… i et diré…

Conservar té bon gust

Jo, reutilitz

Projecte interdisciplinari: Protegim la vida submarina

2 Notícies marines Con ojos de pez

TRIMESTRE

«Esplai» a la mar

«Viatge» submarí

Aigües del món

Projecte interdisciplinari: El que el temps ens ha deixat

3 Tradicions i costums Todo comenzó cuando...

Passes del passat

El passat ens importa

Què podem visitar?

Gamificació en Operació món ACTIVITATS LÚDIQUES EN LES UNITATS U12

Joc de lletres 1

Recita aquest poema.

Desxifra el codi secret i completa. A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U VWX Y Z

El submarí

▲ ■ ◆ ◗ ★ ◗ ♥ ✦ ● ✪ ✱ ❚ ❖ ❥ ✩ ♣ ✤ ✚ ❂ ❉ ❑ ✿ ❍ ✰ ✜ ♠

Un submarí dins de la mar fa l’ullet als calamars.

Un pop li diu:

gorrionet, coc, coc

que ja ve l’

és a prop.

★ ❂ ❉ ● ❑

◆ ▲ ❚ ✩ ✚

C O N E C L A M E VA L L E N G UA

—A dalt què hi ha?

Gorrionet, piu, piu,

Usa el codi secret anterior i escriu un missatge.

La síl·la ba tònic a

—Un gran vaixell

1 Llegeix en veu alta cada paraula. Quina síl·laba pronuncies amb més intensi tat en cada cas?

i un capità. Bofill, Puig i Serrat.

La síl·laba que pronun ciam amb més força en una paraula s’anomena síl·laba tònica. Les altres són síl·labes àtones .

2 Ordena les síl·labe s i escriu paraules que tenen la síllaba tònica en posició final. pi ca tà

tó me co li

di ant tu es

çol llen

gallina – aladroc – cocodr il - àmfora esquirol – pastisset – òpera 7 Completa les oracio ns en el quadern amb la paraula adient. Fixa’t que les de cada parella tenen la síl·laba tònica en una posició diferent.

fí do

3 Escriu la paraula que representa cada imatge Endevina. . Et donam la síl·laba tònica5 de cada una.

mà

A quina lletra es pareixen?

rèp

plà

Elimina la síl·laba tònica de cada paraula i escriune la resultant.

rècord / record

mò

màs Tenc cavalls però no es veuen

– Guard un bon … de l’estiu que vàrem passar a Alaró. – N’Agnès té el … de llançament de pinyols de cirera.

puc córrer molt o molt poc

4 si no em donen beguda però

conte / conté

no puc arribar enlloc.

– Aquest pastís d’alber cocs no … gluten. – Avui a classe he llegit un … molt bonic.

Slmo>?µ ÀeJK¬

DICTAT: Escric parau les amb accent

Pots trobar més jocs a anayaeducacion.es.

1 Llegeix atentament el text.

246 dos-cents quaranta-sis

dos-cents quaranta-set 247 4 Llegeix aquestes paraules en veu alta i comprova que en totes la síl·laba tònica és l’antepenúltima. Matemàtiques, llàgrim a, síl·laba, àguila, música . 5 Fixa’t en els exemp les i escriu en cada cas dues paraules més. òptica

en el quadern amb

Paraules amb accent demà

les paraules del dictat.

Paraules amb x

Ortografia

caragol

Paraules amb v

3 Escriu el text al dictat en el quadern. 4 Corregeix el text i fixa’t bé en les errade s. 5 Valora l’ortografia, la presentació i la lletra amb el dictat.

En Mateu m’ha convid at al seu aniversari. El celebra a ca seva demà. Esper que el pare i la mare em deixin anar-hi perquè em fa molta il·lusió. En Mateu m’ha dit que la seva mare farà entrepans i el seu pare prepar arà un pastís de xocolata.

2 Completa la graella

camisa

En algunes paraules la síl·laba tònica du una marca gràfica que es diu accent.

Presentació

Paraules amb majúscu la ?

què has escrit

Caligrafia

3 C\]o>?m45p67l:;eHIt89å *+a45m67∫ *+g`aå, *+g`aø, *+gjk¤, *+gjku:;Þ *+ø *+gjku45Δ »Δ »r:;eJKl89a89chii89o>?n89å-Δh89ø.

*+¦

Δl89å

*+c^_a45>

»®

*+c^_a45n45yàå – ΔbBCa45n45yàå – *+a45r89a45n45yàå

Δl67l45i45n89å

HíìΔ Δh89å »u45n89å *+å Δl89å

»p89a45r89∂

*+d:;eJK¬ ΔbBCo>?¤.

»t89o>?r45r:;Þ – »t:;eHIr45r89a45† – »r89a45t89o@Al45|

R E P À S

5 OLMb23sÇÉeHIr45vBCå »Δ *+c^_o>?m45p67l:;eHIt89å Δl:;eTUs *+o>?r89a89chii89o>?n<=s.

HíìΔ Δh89å »u45> *+d89a67l45† *+∂’»u45n89å

Escena teatral

Observa aquesta imatge d’una representació teatral i inventa un diàleg entre els personatges. Hi pots afegir acotacions.

Paraula + paraula Escriu en el quadern la paraula composta que representa cada parella d'imatges i fes-ne el dibuix.

»r45i67¬· Δl89å

*+c^_oBCqrsu:;eTUs – *+chiu89qrsu:;eTUs – »m89o23sÑÖqrsu:;eTUs

HíìΔ Δh89å »u45n:;eTUs *+qrsu:;Þ »m:;eHIn89g|}eHI> *+d45u:;eTUs

»m2 89o>?r45t89a89d:;eJK¬· Δl89å – *+g`ao>?r45i67¬· Δl89å – »p89a<=sÜásÑÖa45r:;eJK¬· Δl89å 3

Som periodista

HíìΔ Δh89å »u45> »p:;eHI® Δl89å

Imagina que ets periodis ta. Redacta el titular i l’entrada d’una notícia sobre l’èxit que ha tengut l’estrena de l’obra de teatre anterior.

Form oracions Combina les paraules dels diferents grups i completa-hi les oracions.

Aque st 4

98 noranta-vuit

Obr la o La paraula que represen ta cada dibuix conté el so de la o oberta. Escriu-la en el quadern i llegeix-la en veu alta. A

Aque lls L' Aque ixes

ombra

taule s

drac

– … … … es reflectia en la

D E

140

grandiosos

princesa noranta-nou 99 valen ta

caste lls

1 T R I M E S T R E

4 SnoeHIp89a45r89å Δl:;eTUs »p89a45r89a45u67l:;eTUs »Δ ÀeTUsÑÖchir45i45¤ Δl:;eTUs *+qrsu:;Þ *+c^_o>?m:;eHIn89cPQeHI> »p:;eHI® Δ∫.

La clau és a la segona planta

Un ratolí al banc

Quina paraula polisèmica representa cada parella de dibuixos ?

Escriu una oració amb cada un dels significats de les paraules de l’activitat 6.

velle s

Fixa’t en les lletres destacad es en les paraules següents i pronunc ia-les en veu alta. Amb quina imatge es relaciona cada una? Justifica la resposta.

enfad at

paret de l’habitació.

– … … … llegia, pintava, coneixia quatre idiomes i tocava el saxo. – … … … foren construïts per persones valentes i treballadores. – … … … decoraven el menjado r de la repadrina.

Silenci o brunzit?

fosca

sobrassada sabata

braç

insecte

pinzell

rosa

tisores

tristesa

141

2 T R I M E S T R E

R E P À S

REPASSOS TRIMESTRALS LÚDICS

100% iPad

9:45 AM

GAME ROOM: ULTIMATE TRAVELLERS

JOCS EN MATERIAL D’AULA

Daus per a contar històries

Titelles de dit

SORT

Llibre d’espills

oc: Pensa, J dibuixa, actua...

IDA

App del cos humà Què són el nord, el sud, l’est i l’oest? a) Punts cardinals b) Estacions de l’any c) Fases de la Lluna a) Punts cardinals

Pujar (una escala)

Damunt

Pensa, dibuixa, actua...

EL SISTEMA SOLAR

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginyosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology)

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte: OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÈS

ENTORN DIGITAL

Situación de aprendizaje ODS

Imatge i context

•L a relació directa amb els ODS (reptes del segle XXI) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2) •L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de la situació d’aprenentatge (2.5).

Com ho veus?

•L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1)

La dada

• Aporta informació objectiva i contrastable sobre la importància de l’objectiu en acció (8.1) •E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per afrontar els problemes quotidians (9.2)

Objectiu en acció

•F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1) variant els nivells d’exigència (8.2)

• Que en sé? Proposa activitats interactives traçables per a la detecció d’idees prèvies en l’obertura de la unitat (3.1).

•U tilitza píndoles audiovisuals que presenten les situacions d’aprenentatge estimulant expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1)

•F omenta la comunitat i la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3)

•P resenta en cada unitat informació addicional de fonts preseleccionades en diferents formats que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com representacions alternatives al text: locucions de la informació textual, organitzadors gràfics, visual thinking, etc. que es poden usar per dinamitzar la participació.

Guia de forma ordenada la consecució de l’objectiu en acció (6.1) modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3)

Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb l’ajuda de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a l’objectiu en acció (3.3)

•F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4)

Segueix el fil

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant diversos mitjans de comunicació (5.1)

Pautes DUA en Operació món Seqüència didàctica Segueix el fil •S elecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels • Proporciona exemples de bona execució i avisos sabers bàsics de cada unitat que permeten que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la insegula personalització en la presentació d’inforretat i les distraccions (7.3). mació (1.1). •O ferix varietat de material manipulatiu per adquirir els aprenentatges essencials amb múltiples mitjans (2.5) i eines (5.2).

• Aprenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1).

• Activitats d’aplicació

• Proporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seves relacions (3.2), de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3). • I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavoreixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). •P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seva transformació en coneixement útil (3.3).

•C omplementa el text escrit a través de múltiples mitjans com a base Per exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5). •O fereix suport Per exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat, utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2). •P roporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) donant suport a la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3). – Infografies Pla Lingüístic. – Infografies TIC.

•F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3). Recursos complementaris • Classe invertida

•P roporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedeixi a la informació i interaccioni amb el contingut (4.1).

•P roporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de múltiples mitjans (2.5).

• Repàs trimestral (lúdic)

•U tilitza múltiples mitjans de comunicació com mitjans alternatius d’expressar el que ha après (5.1).

•U tilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

• Gamificació (ludificació) • Atenció a la diversitat

•D efineix competències amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2) amb activitats de reforç, ampliació en cada unitat.

OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÈS

ENTORN DIGITAL

Avaluació Què he après? • Activitats d’avaluació

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2). •A ugmenta la capacitat de fer un seguiment dels avenços (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació. – Generador de proves d’avaluació i exercitació per nivells d’acompliment en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3). – Avaluació competencial.

• Resposta a l’objectiu en acció

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4).

Com he après?

•E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

•D ossier d’aprenentatge (porfolio) digital imprimible que permet la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat augmentant la capacitat de l’alumnat per realitzar un seguiment continu dels seus avanços (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback orientant una millor execució (8.4).

Projecte interdisciplinari • Pensa • Dissenya • Construeix • Presenta • Comprova

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4). • I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.1). •O fereix indicacions i suport per visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del projecte (6.1). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Projecte interdisciplinari •E videncia la rellevància de metes i objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada unitat amb el perfil de sortida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

•F acilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

Conservem el patrimoni!

ESPECÍFIQUES *COMPETÈNCIES DE L’ÀREA

3. P roduir textos orals

B. Comunicació 2. Comunicació i interacció oral - Interacció oral adequada en situacions de l’aula.

4. C omprendre textos escrits

B. Comunicació 3. Comprensió lectora - Lectura individual amb entonació i ritme adequats. - Elements gràfics i paratextuals que afavoreixen la comprensió lectora. - Estratègies de reconeixement, selecció i interpretació de la informació general i del sentit global del text.

2. C omprendre textos orals

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE

9. R eflexionar sobre l’us del llenguatge

D. Reflexió sobre la lllengua - Identificació les relacions de significat entre les paraules.

1. F amiliaritzar-se amb la diversitat lingüística

A. La llengua i els parlants - La diversitat lingüística i etnocultural com a eina d’aprenentatge.

2. C omprendre textos orals

B. Comunicació 2. Comunicació i interacció oral - Construcció, valoració i comunicació de coneixement mitjançant la interpretació i la producció de textos orals multimodals senzills.

3. Produir textos orals

5. P roduir textos escrits

B. Comunicació 4. Producció escrita - Estratègies elementals de planificació, redacció, revisió i edició de textos senzills. - Elements gràfics i paratextuals que faciliten la comprensió del text. - Presentació acurada i aplicació de les normes ortogràfiques bàsiques.

9. R eflexionar sobre l’us del llenguatge

D. Reflexió sobre la lllengua - Metallenguatge específic bàsic. -F ormulació i comprovació d’hipòtesis i establiment de generalitzacions sobre aspectes ortogràfics i gramaticals bàsics.

9. R eflexionar sobre l’us del llenguatge 5. Produir textos escrits 1. F amiliaritzar-se amb la diversitat lingüística

D. Reflexió sobre la lllengua - Metallenguatge específic bàsic. - Identificació les relacions de significat entre les paraules. A. La llengua i els parlants - La diversitat lingüística i etnocultural com a eina d’aprenentatge. B. Comunicació - Presentació acurada i aplicació de les normes ortogràfiques bàsiques.

Basat en el Reial Decret del MESIFP • Pendent de normativa de Les Illes Balears. Vegeu el desenvolupament complet de competències i sabers bàsics en les pàgines 19, 20, 21, 22 i 23 d’aquesta Proposta didàctica.

Recursos digitals

Inclusió i atenció a la diversitat

¿QUÉQUÈ VAMOS APRENDREM? A APRENDER? Pàgina inicial

Avaluació

Aula

RECURSOS Què en sé?

Situació d’aprenentatge: Com ho veus?, la dada i objectiu en acció: conèixer el patrimoni cultural per conservar-lo. ODS 8: Treball decent i creixement econòmic Llegesc i comprenc

Àudio. Lectura: Què és un siurell?

Els siurells: tradició i misteri

Em comunic Aprenc paraules:

Presentació. La derivació Per estudiar. Paraules derivades

Productes artesans

Activitat interactiva: Família de paraules (1)

Explic una recepta

Activitat interactiva: Família de paraules (2)

Descric un objecte

Fitxa. Comprensió lectora 5: recepta Fitxa. Comprensió oral 5: descripció

Joc de l’oca Daus per contar històries Mural: Regles ortogràfiques Supertafaners

Conec la meva llengua L’adjectiu Els sons de la o

Dossier d’aprenentatge Què he après? Objectiu en acció: conseqüències i resultats Com ho he après?

Presentació. Els adjectius Per estudiar. Els adjectius Activitat interactiva: Adjectius Activitat interactiva: Noms i adjectius Textos per gaudir. Poema: «Paraules per dir com són» Presentació. Els sons de la o Àudio. Activitat 1 i 2 Àudio. Dictat: escric paraules amb o Activitat interactiva: Els sons de la o Game room Activitat interactiva: Dictat Avaluació interactiva Autoavaluació interactiva Dossier d’aprenentatge Fitxa de reforç Fitxa d’ampliació L’essencial Avaluació Avaluació competencial 35

Recursos

Recursos digitals Què en sé?

Conservem el patrimoni!

A les Balears, hi ha molts d’objectes, de construccions, d’aliments, de tradicions i d’oficis que formen part del nostre patrimoni cultural, una riquesa que cal conservar i transmetre. Algunes d’aquestes manifestacions, com ara les mostres d’artesania, de gastronomia o d’arquitectura, són valorades internacionalment. Però d’altres s’han perdut!

Com ho veus? Saps d’algun ofici tradicional que ja no es realitzi? Quins aliments típics de l’illa t’agraden més? Per què és important conservar el patrimoni cultural?

La dada Actualment a les Balears hi ha més de 200 oficis artesans. Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció El patrimoni cultural ens ajuda a entendre el passat. Què podem fer per conservar-lo? Investiguem per conèixer millor alguns d’aquests elements i contribuïm a la seva conservació!

El siurell

Segueix el fil!

Saps què és un siurell?

Productes artesanals

Coneixes algun objecte típic de la teva illa?

Situació d’aprenentatge

ODS

Imatge inicial

Es presenta una situació que exposa la importància de la conservació i difusió del patrimoni cultural i de la tradició de les Illes Balears.

Objectiu 8. Treball decent i creixement econòmic: Una administració òptima del patrimoni cultural atreu inversions turístiques perdurables i sostenibles, fa partícips les comunitats locals i preserva de la degradació els llocs i els símbols culturals.

La imatge amb què s’inicia la unitat representa una festa d’una localitat de les Balears (concretament les festes de Gràcia, a Maó). Un grup de música popular on podem veure nins i nines tocant acompanya una trobada de gegants. També hi podem veure dibuixats diferents elements d’artesania balear, com ara avarques, castanyetes, ceràmiques, siurells... que l’alumnat coneix o ha vist alguna vegada.

A través de l’Objectiu en acció despertarem la curiositat de l’alumnat envers els objectes, els oficis i altres manifestacions tradicionals pròpies que s’aniran treballant de manera competencial al llarg de la unitat alhora que es van adquirint els sabers bàsics.

L’escena és un tast de la cultura i el patrimoni que hem de preservar.

Claus

Teniu a la vostra disposició «Les claus d’Operació món» en anayaeducacion.es

Pla lingüístic Per millorar les destreses bàsiques animarem l’alumnat a consultar les fitxes disponibles.

Tingues en compte • La pluja d’idees servirá per fomentar el respecte per qualsevol idea o resposta que doni l’alumnat. •A nimarem l’alumnat a parlar i els ajudarem a expressar les idees de manera clara i respectuosa. •V alorarem la manera que té cada infant d’expressar el que pensa.

Explic una recepta

Descric objectes

Quin menjar tradicional t’agrada més?

De quin material està feta una ximbomba?

CO NE C LA M EVA LL EN GUA L’adjectiu Els sons de la o

Com ho veus

La dada

Objectiu en acció

Segueix el fil

Planteja un seguit de preguntes que van des del coneixement de la nostra cultura i tradició cap a la reflexió en relació a la importància que té per a l’alumnat i per la societat en què vivim.

La dada descobreix que actualment hi ha molts d’oficis artesans que cal protegir en una societat de consum globalitzat.

L’objectiu en acció farà reflexionar sobre el nostre patrimoni cultural: per entendre la nostra història com a poble i per poder preservar-lo. Aquesta reflexió culminarà amb una roda lògica a partir de la qual faran una fitxa sobre un dels elements del nostre patrimoni. Amb totes les fitxes de la classe poden fer-ne un mural i exposar-lo.

Es presenten els apartats en els quals està estructurada la unitat: lectura (el siurell), vocabulari (productes artesans), expressió oral (explicam una recepta), expressió escrita (descric objectes) i coneixement de la llengua (l’adjectiu i els sons de la o).

Recursos Recursos digitals

LLEGESC I COMPRENC

Àudio lectura: Els siurells, tradició i misteri.

Els siurells: tradició i misteri De segur que alguna volta has vist un siurell. Però, saps ben bé què és, quin és el seu origen i per a què serveix? Abans de llegir

• Hi ha cap element destacat en el text? • Quina funció creus que tenen les fotografies?

Què és un siurell? Els siurells són unes figuretes de fang pintades de blanc, verd i vermell que tenen un xiulet a la part posterior, i que fan renou quan hi bufes. És l’objecte decoratiu més típic de Mallorca. Una peça misteriosa

Els seus orígens i la seva utilitat són un misteri, perquè no es coneixen amb certesa. El que sí que sabem pels siurells arcaics que s’han trobat en diverses excavacions arqueològiques és que ja existien abans de la conquesta de Mallorca per part dels àrabs els anys 902 i 903. Alguns estudis afirmen que es tracta de juguetes que se solien donar als infants perquè fessin renou. Als anys 40 i 50 del segle XX se’n venien a totes les fires i festes. Hom pensava que era una espècie d’amulet que donava sort i a totes les cases n’hi havia un. Els siurells actualment

Els siurells clàssics solien representar un pagès, una dona, un home damunt un cavall, animals domèstics (aus, bous, ases, galls, indiots...) i figures fantàstiques, des de sirenes fins a cavalls amb ales. No hi faltaven tampoc les escenes de pessebre en l’època nadalenca ni els típics dimonis de Mallorca amb les banyes i el garrot o la forca. Actualment, se’n fan de diferents mides que representen molts de personatges i escenes.

Activitats complementàries

Per despertar la curiositat

Per treballar l’expressió oral

• Fer una exposició d’objectes tradicionals.

•P er tal de fomentar l’expressió oral els nins i les nines poden demanar a diferents membres de la família fets, objectes, aliments, etc. tradicionals de la seva illa.

• Visitar una exposició o una fira artesanal. •V isitar un taller o un obrador d’artesania, com ara un taller de ceràmica, una gerreria, un forn, etc.

•S eria interessant dur a la classe alguna mostra d’aquests objectes: un vestit de pagès o alguna peça de la indumentària, un capell, una ceràmica, una fotografia d’alguna festa, com ara sant Antoni, etc.

Per cercar informació

•P odem fer un joc d’endevinar els objectes que duen de casa o bé que els infants els presentin a la resta de la classe per poder iniciar el treball de la descripció i l´ús dels adjectius que es tractaran en altres apartats d’aquesta unitat.

•C ercar informació d’altres activitats on s’hagin de seguir diferents passes per arribar al producte final.

•V isualitzar el programa del qual s’ha extret part d’aquesta lectura. El comentarem per adaptar-lo a l’edat dels infants.

Claus + info anayaeducacion.es TIC Per treballar la lectura l’alumnat pot escoltar primer l’àudio.

Avui queden pocs tallers que elaborin els siurells de manera tradicional. En podem trobar a Pòrtol i Sa Cabaneta, dues petites poblacions del terme municipal de Marratxí, conegut amb el sobrenom de Terra del Fang. Tot i que cada artesà o artesana té un estil propi, el procés d’elaboració sempre és el mateix.

Tingues en compte •U na vegada presentat el títol de la lectura activam l’alumnat demanant-los què saben sobre els siurells. •E n l’apartat Abans de llegir es proposen dues preguntes prèvies a la lectura en relació a la imatge i al format del text destacat en negreta.

Com es fa un siurell?

Materials bàsics: fang, aigua i pintura de color blanc, vermell i verd. Començam fent el xiulet. Per a això, modelam un trosset de fang en forma de cilindre i hi feim dos forats. Hem de mirar que quedin ben nets perquè, després, bufarem per un i hem d’aconseguir que el siurell soni. Tot seguit, modelam una base en forma de cercle i hi col·locam el xiulet. A partir d’aquí començam a modelar la figura que anirà sobre la base. Podem triar la forma que vulguem (una dona, un home, un dimoni...). Primer, farem el tronc i el cap; després, les extremitats i tots els complements que hi volem posar (un garrot, una gerra…). Unirem les parts del cos i la base amb un poc d’aigua. Un cop muntat, el deixarem eixugar i vigilarem que no es rompi. Per això, a l’estiu mirarem que no agafi massa calor i que no el piqui massa el so; a l’hivern, en canvi, l’haurem de protegir del vent i del fred. Quan el siurell estigui eixut per dins i per fora, el posarem al forn unes dotze hores. Passat aquest temps, el traurem i esperarem vint-i-quatre hores perquè es refredi. Finalment, ja refredat, el pintarem tot de blanc i el decorarem amb ratlletes verdes i vermelles. I vosaltres, teniu un siurell a casa perquè us doni molt bona sort?

•P odem escoltar l’enregistrament de la lectura, fer una lectura en veu alta o individual en silenci, fins i tot combinar aquests procediments. •E s destaquen en el text aquelles paraules que poden presentar alguna dificultat. Al final s’ofereix el seu significat. L’alumnat també pot subratllar altres paraules que no entengui. Tractarem de trobar-ne algun sinònim per evitar traduccions. •T enir a l’abast algun siurell físic per poder-lo manipular donarà suport a la lectura.

Extret i adaptat d’ <ara.cat> i <http://ib3tv.com/carta>.

Arcaic: antic. Pessebre: figuretes que representen el naixement de Jesús i l’arribada dels Reis Mags. Garrot: bastó gruixut. Forca: eina de camp que consta d’un pal llarg amb dues o més puntes llargues en un extrem. Modelar: fer figures amb fang, cera o plastilina.

•C ercar obres de Joan Miró en llibres de pintura i d’art o bé a Internet per poder comparar els colors i les formes d’aquestes amb els que s’empren en l’elaboració dels siurells.

LLEGESC I COMPRENC

Comprensió lectora

Coneixem els textos expositius 1 De què tracta el text? 2 En quantes parts està dividit?

Comentam el text 3 Què són els siurells? 4 De quina illa són típics? 5 Per què diu el text que són una peça misteriosa? a) Perquè tenen poders màgics. b) Perquè no se’n coneix la utilitat amb certesa. c) Perquè desapareixen sense deixar rastre. 6 Quines funcions tenien abans aquestes figures? I ara? 7 Per què abans hi havia siurells a totes les cases? 8 On podem comprar un siurell? 9 Quines figures representen els siurells actualment? 10 Quins d’aquests elements no s’usen per fer siurells?

Connexió amb la situació d’aprenentatge

fang

plastilina

pintura

aigua

farina

xiulet

Ordena aquestes parts del procés d’elaboració d’un siurell.

L’activitat competencial “Els siurells i l’art” se centra en la fascinació que tenia Joan Miró per aquesta peça de fang. Hi ha pintures que va realitzar als anys 60 en què predomina el verd, el vermell i el blanc. L’alumnat pot realitzar una recerca per Internet d’aquestes obres i fer-ne la descripció. 80

Activitats complementàries

Solucions

Per consolidar l’ortografia

1 Tracta dels siurells.

•R elacionar les imatges de l’activitat 11 amb una acció (un verb) amb l’ajuda de la lectura. Per ordre: modelar, bufar, coure, pintar.

2 Està dividit en quatre parts: definició, orígens, els siurells en l’actualitat i com es fa un siurell.

•S eguir l’ordre de cada pas. El verb que el defineix serà d’ajuda a l’hora de fer l’activitat 13 d’aquest apartat.

3 Són unes figuretes de fang pintades de blanc, verd i vermell que tenen un xiulet a la part posterior, i que fan renou quan s’hi bufa.

•E xplicar per escrit quin dels passos per fer un siurell ens resulta més atractiu i per què. Posar-ho en comú.

4 Són típics de Mallorca.

Per facilitar la comprensió

6 Abans: alguns estudis afirmen que es tracta de juguetes que se solien donar als infants perquè fessin renou. Ara: són peces decoratives.

•P odria donar-se el cas que bona part de l’alumnat no hagi tengut l’oportunitat de veure de prop un siurell. Tenir-ne alguna peça a la classe i poder-la veure, tocar i, fins i tot bufar, donaria a l’alumnat una idea més completa.

5 b) Perquè no se’n coneix amb certesa la utilitat.

7 Perquè pensaven que era una espècie d’amulet que donava sort. 8 A les fires i festes dels pobles. 9 Representen molts de personatges i escenes.

Claus + info anayaeducacion.es Desenvolupament del pensament Podem treballar l’activitat 15 a partir de la tècnica de pensament Pensa i comparteix en parella.

12 En quins pobles s’elaboren siurells? 13 Explica com es fa el xiulet del siurell. 14 Quines precaucions hem de prendre perquè no es rompi la figura mentre s’eixuga? A l’estiu: ……………… A l’hivern: …………… 15

Pensa i comparteix

Emplena la graella a partir de les dades que en parella et dona el text i calcula el temps aproximat que es pot tardar a elaborar un siurell. Temps aproximat de modelatge

Temps d’eixugat

Temps de cocció al forn

Temps de refredat

Temps aproximat de decoració

Nombre total d’hores

Jo també escric 16 Has vist mai un siurell? Explica on el vares veure i quina forma tenia.

Els siurells i l’art 1 Els siurells varen fascinar alguns artistes, com ara Joan Miró, que en tenia alguns exemplars al seu estudi. Cerca imatges de l’obra d’aquest artista, tria’n una que t’agradi i explica quin n’és el títol, quan es va crear, quines formes s’hi poden observar i quins colors hi predominen. 2 Dissenya un siurell en el quadern. També pots atrevir-te a crearne un amb fang o plastilina.

10 fang-pintura-aigua.

Temps aproximat de decoració:2-3 hores

11 1 : modelatge de la base; 2: modelatge del xiulet. 3: modelatge de la figura; 4: cocció; 5: pintura i decoració.

Nombre total d’hores: 90 hores aproximadament. 16 Resposta oberta.

12 Pòrtol i Sa Cabaneta. 13 E s modela un trosset de fang en forma de cilindre i hi feim dos forats. S’ha de mirar que quedin ben nets perquè després s’hi ha de bufar per veure si sona. 14 A l’estiu s’ha de mirar que no agafi massa calor i que no el piqui massa el sol.

Solucions de les activitats competencials 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta.

A l’hivern, s’ha de protegir del vent i del fred. 15 R esposta model. Temps aproximat de modelatge: 2-3 hores Temps d’eixugat: mínim 48 hores Temps de cocció al forn: 12 hores Temps de refredat: 24 hores 41

Recursos Recursos digitals

EM COMUNIC

Aprenc paraules: productes artesans

Presentació. La derivació Per estudiar. Paraules derivades Activitat interactiva: Família de paraules (1)

Els productes artesans són aquells que, tradicionalment, han estat elaborats amb les mans per persones especialitzades. En trobam en la gastronomia, la decoració, la música, la roba, etc.

Activitat interactiva: Família de paraules (2)

1 A quin producte correspon cada nom? avarques - olles - espardenyes - castanyetes gerres - flabiol

Connexió amb la situació d’aprenentatge

2 Classifica el nom dels productes anteriors en el grup corresponent.

En moltes localitats es poden trobar aparadors decorats amb la típica tela de llengües així com estovalles, bosses de mà, cortines, ceràmica... Aquest tipus de teles ja es feien a les illes al segle XVIII.

Calcer

Instruments

Terrisseria

3 El siurell és un objecte d’artesania elaborat tradicionalment per siurelleres. Quins altres oficis artesans coneixes?

El nom de roba o tela de llengües fa referència a la semblança amb les llengües de foc. Són símbols de colors que es van repetint generalment sobre un fons blanc. Aquests colors que es van difuminant solen ser vermells, blaus, verds, grocs... Són un clar exemple de producte artesà.

4 Observa l’exemple i forma paraules derivades de les que et donam. –er

–era

–eria

siurell

siureller

siurellera

siurelleria

capell

sabata

gelat

Activitats complementàries

Per despertar la curiositat

Per millorar la pronúncia

•L es robes típiques dels balls són les que vestien antigament els homes i les dones que habitaven les Illes Balears. Aquests vestits són molt diferents segons l’illa.

•L legir en veu alta les gloses i encerclar les paraules que contenen la lletra o. A continuació classificar-les segons el so obert o tancat d’aquesta. • Q uines paraules rimen en cadascuna de les gloses?

•C ercar imatges de balladors i balladores de Mallorca, Menorca i d’Eivissa i Formentera i veure les diferències i similituds d’aquests vestits.

Per faclitar la comprensió

Per familiaritzar-se amb la diversitat lingüística

• Comentar el significat d’aquestes frases fetes i refranys: – Xales com unes castanyetes. – Plorar com unes xeremies. – Dia de xeremies (dia de festa grossa). – Qui és amic del sonador, balla la primera.

Els balls tradicionals es diuen de diferent manera segons el lloc: ball mallorquí o boleros a Mallorca; ball de bot, a Menorca i Mallorca i ball pagès, a Eivissa i Formentera. No tots els balls són iguals. N’hi ha una varietat que es diferencien per la música, el ritme i la coreografia. Reben noms com: bolero, jota, fandango (típic de Menorca), copeo, mateixa, balanguera, etc.

De quina paraula deriva cada un d’aquests noms? ferrer – formatgera – florista – teixidor – tapisseria

Digues amb quin material treballa cada artesà o artesana. ceramista – xocolater – vidriera – saliner – guixaire

La roba que s’usa en alguns balls també forma part del patrimoni. Cerca imatges de balladors i balladores de la teva illa i identifica-hi alguna d’aquestes peces: rebosillo, guardapits, faixa, jaqueta, mocador, falda, calçons.

Les gloses també formen part del nostre patrimoni cultural. Aprèn aquestes i digues quins oficis tradicionals s’hi anomenen.

Na Bel de sa Gerreria, és sa madona des forn; amb so peu fa rodar el torn, i fa peces d’olleria.

Tingues en compte

A Pòrtol podeu trobar, una bona pastora; fa una feina que enamora, amb so seu ca de bestiar.

•D emanarem als infants si han anat a una de les moltes fires que es fan als pobles de les Illes Balears. Aquestes fires són un aparador de la cultura popular: oficis tradicionals, música i ball, gastronomia, productes tradicionals, etc.

Quins d’aquests aliments elaborats artesanalment t’agrada més? crespells - flaó - sobrassada - ensaïmada formatge - amargos

•T ambé podem presentar-los imatges de fires o mercats.

La roba de llengües

•A mb aquestes dinàmiques l’alumnat podrà identificar trets de la cultura i del patrimoni que complementarà el vocabulari de la unitat.

De segur que alguna volta has vist algun objecte o algun espai vestit amb roba de llengües. Explica de què es tractava, com era i quins colors tenia la tela.

Solucions 1 A : olles; B: avarques; C: castanyetes; D: espardenyes; E: flabiol; F: gerres. 2 Calcer: avarques, espardenyes. Instruments: castanyoles, guitarró. Terrisseria: olles, gerres. 3 Resposta oberta. 4c apell: capeller, capellera, capelleria. forn: forner, fornera, forneria. gelat: gelater, gelatera, gelateria. 5 ferro – formatge – flor – teixir – tapís. 6 ceràmica – xocolata – vidre – sal – guix. 7 Resposta oberta. 8g errer/gerrera, forner/fornera, torner/tornera, oller/ollera; pastora. 9 Resposta oberta. 43

Recursos Recursos digitals

EM COMUNIC

Explic una recepta

Fitxa. Comprensió lectora 5: recepta Fitxa. Comprensió oral 5: descripció

La gastronomia de les Balears està plena d’aliments i de plats ben saborosos i saludables. Quin n’és el teu preferit? Com es prepara?

Cerca en Internet un vídeo d’una recepta de cuina elaborada per infants. Després, respon les preguntes. • Qui presenta la recepta? • Quin plat s’elabora? • Quins en són els ingredients? • A més dels ingredients, què més cal per elaborar la recepta? • Què és el que més t’ha cridat l’atenció?

2 Parlau a classe sobre el vostre plat preferit. Heu de dir: a) de quin plat es tracta; b) quan es menja (per berenar, per dinar o per sopar) o si s’elabora per una data concreta; c) quins en són els ingredients principals; d) si sabeu com s’elabora el plat, explicau-ho breument.

Connexió amb la situació d’aprenentatge

3 Explica quins menjars de casa no t’agraden gens i com et sents quan els posen a taula.

El contingut de l’apartat «Pren nota» incideix en la importància d’entendre els elements principals de la descripció. Això els ajudarà a elaborar les fitxes per fer el mural del patrimoni cultural.

Posa’t el davantal Vols cuinar a casa? Segueix aquests passos. • Pensa un plat que agradi a tota la família. • Cerca’n la recepta en un llibre de cuina o en Internet. • Prepara els ingredients i els utensilis que necessitaràs. • Renta’t bé les mans i comença a elaborar el plat.

Activitats complementàries Per a la comprensió

Per complementar l’expressió escrita

•F eim observar les característiques principals de l’objecte que volem descriure: forma, color, grandària, utilitat, materials, etc.

•D escriure un element de la nostra cultura, que podem dibuixar prèviament. Aquesta activitat comporta realitzar una doble descripció, ja que a l’hora de dibuixar, de manera conscient o inconscient, es descriu. Hem de fer notar la importància del color, la forma i els detalls del dibuix.

• Resoldre l’endevinalla que és una descripció: Pantalla fosca, apagada. Suport de mil explicacions amb línia blanca inacabada de suau guix escribidor... Ni moderna invenció ni especial innovació, és la superfície més usada que a l’aula té fantàstica funció. Acull signes i lletres, idees, nombres i esquemes, acull eterns mots, dibuixos, quadres i ninots. 44

Solucions de la pàg. 84 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta.

Activitat competencial En l’activitat Posa’t el davantal els nins i les nines experimentaran les seves habilitats culinàries. Aquesta activitat els durà a investigar una recepta i a efectuar els passos

Descric un objecte

Claus + info anayaeducacion.es TIC L’alumnat ha de cercar el vídeo de una recepta o d’un programa de cuina en què apareguin infants.

Ja saps què és i com és un siurell, de quin material està fet i quina és la seva utilitat. Ara, aprendràs a descriure altres objectes.

Aprenentatge cooperatiu Proposam la tècnica “Interpretació compartida” per dur a terme l’activitat 2.

1 Cerca en el diccionari el significat de les paraules ximbomba i flexo. 2

Interpretació compartida

Observa les imatges i, amb la informació que has obtengut en l’activitat anterior, tracta de respondre les preguntes següents sobre cada objecte. Què és? Com és? Per a què serveix? De quins materials està fet?

3 Descriu un d’aquests objectes. Per explicar com són les coses feim servir adjectius (rodó, flexible, grossa, lluminós, allargada…).

4 Intercanvia la teva descripció amb la d’un company o una companya. Valora el seu text a partir de les preguntes següents. • Ha explicat com és?

Pren nota!

• Ha indicat els tipus que n’hi ha? • Ha esmentat els materials de què està fet? • Ha especificat quin ús té? • Ha escrit amb lletra clara? • Ha usat punts per separar les oracions?

Descriure un objecte és explicar què és, com és i per a què serveix.

• Hi detectes alguna errada ortogràfica? Corregeix-la.

necessaris per realitzar-la. També serà un moment per explorar i entrelligar família i escola.

Solucions de la pàg. 85

Morter de cuina: vas de vidre, de ferro, de porcellana, etc., de cavitat semiesfèrica, on, mitjançant una maça o un piló (mà de morter), hom tritura substàncies fragmentades per tal de polvoritzar-les o reduir-les a pasta. 4 Resposta oberta.

1X imbomba: Instrument format per un recipient cobert amb una membrana travessada per un pal. Flexo: llum, generalment de taula, amb braç flexible. 2 Resposta oberta. 3G uardiola: recipient clos, relativament petit, de terrissa, fusta, etc. que té una petita escletxa per la qual hom hi introdueix diners, generalment monedes, per a guardarlos-hi sense possibilitat de treure’ls-en fàcilment. Planxa de surf: planxa sobre la qual l’esportista, dret o bocaterrosa, manté l’equilibri mentre plana sobre la cresta d’una onada. 45

Recursos digitals Presentació. Els adjectius Per estudiar. Els adjectius

Recursos

Activitat interactiva: Adjectius

UA E VA L L E N G CONEC LA M

L’adjectiu 1 De quins colors està pintat un siurell?

Activitat interactiva: Noms i adjectius

2 Explica amb tres paraules com és la teva mare.

extos per gaudir. Poema: “Paraules T per dir com són”

3 Llegeix aquests versos del poema «El pi de Formentor» i respon les preguntes.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger. Conserva de ses fulles l’eterna primavera, i lluita amb les ventades que assalten la ribera, com un gegant guerrer.

Les paraules que expliquen com són els objectes, les persones, els animals o els llocs són els adjectius: vermell, blanc, alta, intel·ligent, simpàtica, fort, vell, poderós…

Miquel Costa i Llobera

a) Com és l’arbre? Tria els adjectius corresponents. vell – jove – fort – dèbil – verd – marró b) Amb què el compara? una olivera

un gegant

un taronger

un roure

una palmera

un caquier

4 Tria l’adjectiu adequat en cada cas i completa-hi les oracions en la llibreta. verds – sucoses – tendres – rulls – llargs juganera – tradicionals – A les Balears hi ha molts de balls … . – Aquestes peres són ... . – La meva cusseta és molt ... . – La meva padrina té els ulls ... i els cabells ... i ... .

Activitats complementàries Per fomentar el coneixement de la literatura • Quines paraules fan la rima en aquest poema? •P odem jugar amb la memòria i la poesia presentant el poema incomplet i les paraules que falten a part i de forma aleatòria. guerrer – taronger – primavera – ventades arbre – roure – olivera – ribera Mon cor estima un … …! Més vell que l’… …, més poderós que el … …, més verd que el … …. Conserva de ses fulles l’eterna … …, I lluita amb les … … que assalten la … …, com un gegant … ….

•L ectura per parelles. Seleccionar algun llibre de la biblioteca de l’aula i per parelles, llegir i localitzar adjectius d’un fragment determinat. Per reflexionar sobre la llengua •E xplicarem que a l’hora de cercar un adjectiu en el diccionari el cercarem en singular. Aprofitarem per parlar del significat de les abreviatures que apareixen al costat de cada paraula. •P resentarem diferents objectes o imatges a la classe i farem una pluja d’idees per tal de definir-los amb diferents adjectius. Per exemple: un elefant, gran, gris, enorme, lent, pacífic, gegant, orellut, etc. •P resentarem una fotografia d’algun lloc o element i faran oracions curtes. Entre totes les oracions formarem la descripció. Hauran de tenir esment en la concordança del nom i de l’adjectiu.

Claus + info anayaeducacion.es Aprenentatge lúdic Aquesta activitat està orientada a treballar els adjectius mitjançant el joc d’endevinar qui és qui.

5 Escriu en el quadern un nom per a cada adjectiu. ràpid

valenta

amable

estret

renouer

petit

responsable

feliç

inquietant

vermella

simpàtica

arrugada

6 Com diries que ets? Tracta de definir-te amb cinc adjectius. 7

Observa la imatge i respon les preguntes per descobrir qui és qui.

– A en Joan li agraden molt les corbates de llacet. – Na Mariona té els cabells llargs i rulls. – En Lluís du una samarreta blanca. – La brusa de na Catalina és groga. – Na Cèlia du una samarreta vermella i un llacet groc. – En Miquel va amb samarreta blava i calçons vermells.

•T ambé podem jugar al joc de les endevinalles. La persona que pensa l’objecte només pot respondre les preguntes que li faran els companys i les companyes amb un adjectiu. Per familiaritzar-se amb la diversitat lingüística •C omentar que amb els adjectius, com passa amb moltes altres paraules, en algunes localitats s’usen termes distints

– La meva cusseta és molt juganera. – La meva padrina té els ulls verds i els cabells rulls i llargs. 5 Resposta oberta. 6 Resposta oberta. 7 Resposta oberta.

per anomenar el mateix: vermell, roig; fosc, embrunit, etc.

Solucions 1 Blanc, vermell i verd. 2 Resposta oberta. 3 a) vell, fort i verd. b) una olivera, un gegant, un taronger, un roure

4 – A les Balears hi ha molts de balls tradicionals. – Aquestes peres són sucoses. 47

Recursos digitals Presentació. Els sons de la o

Recursos

Àudio. Activitat 1

UA E VA L L E N G CONEC LA M

Els sons de la o

Àudio. Activitat 2

Mural de regles ortogràfiques

Escolta les paraules i fixa’t en els sons de la o.

meló camió

pilota foca

roba

Escoltau les paraules següents i classificau-les en la graella. mosca

poma

melicotó

caragol

trompeta

albercoc

mussol

musclo

genoll

còmic

indiot

octubre

Tenen o oberta

Tenen o tancada

En posició tònica, la o pot sonar oberta o tancada: meló, col. En posició àtona, sempre és tancada: carro.

3 Completa les paraules en el quadern amb o o u. – Fusta: f…steria, f…ster. – Boca: b…queta, emb…cadura. – Forn: f…rner, enf…rnar. – Sucre: s…crera, ens…crar. 4 Forma paraules unint la síl·laba tònica de les paraules de cada parella. bola / cama

cosa / pala

soca / pijama

corona / sabata

coco / vaca

papallona / rosa

En alguns llocs, la o àtona sona u. Si hi tenim dubtes, les famílies de paraules i el diccionari ens ajudaran a escriure de manera correcta.

Activitats complementàries

Per fomentar la creativitat i la lectura

Per experimentar amb la llengua

•F er una sopa de lletres de paraules que contenen el so de la o oberta. Donar a cada nin una taula de 15 per 15 quadres en blanc. L’alumnat disposarà dins aquesta graella set paraules que prèviament haurà cercat o haurà seleccionat d’una llista que els facilitarem. Posteriorment completaran la graella amb lletres de forma aleatòria. Una vegada realitzades les sopes de lletres en podem treure còpies (quatre graelles en un mateix paper) i l’alumnat anirà resolent les dels companys i les companyes.

•E n grups de quatre jugar a esbrinar paraules que contenen la lletra o en síl·laba tònica. Començant per paraules de cinc lletres, cada grup té un minut per anotar totes les paraules que recordin. Aniran augmentant el nombre de lletres: sis, set, vuit, més de vuit... Guanya cada tanda l’equip que n’anoti més. •J ugar al joc del veig-veig amb objectes de la classe per cercar paraules que contenen la lletra o. Per familiaritzar-se amb la diversitat lingüística •E n alguns llocs la lletra o en posició àtona sona u (foscor, pomera). Les famílies de paraules (fosc, poma) i el diccionari ens ajudaran a representar aquest so de manera correcta.

• Fer rodolins senzills fent rimar paraules que tenen la lletra o. Per participar en interaccions orals •P er adquirir el so de la o oberta poden recitar en veu alta l’embarbussament: Plou poc, però del poc que plou, plou prou.

Claus + info anayaeducacion.es TIC Per resoldre les activitats 1 i 2 han d’escoltar l’àudio. Per a fer el dictat s’ha d’accedir a anayaeducacion.es.

5 Inventa oracions en què aparegui una paraula de cada columna. Tenen o tancada

Tenen o oberta

gota

rierol

papallona

cova

claror

font

ocell

soca

Exemple

En aquella font no cau ni una gota d’aigua. 6 Llegeix en veu alta les oracions que has escrit. Fes atenció a la pronúncia.

DICTAT: Escric paraules amb o 1 Llegeix atentament el text del dictat.

La meva tia Antònia va llogar dos locals als cosins d’en Joan, en Josep i en Jordi, que muntaren un taller de costura. Fa uns mesos, en Josep cosia i brodava a una sastreria de Sóller. En Jordi dissenyava roba en una empresa menorquina. Els va costar molt començar a funcionar, però en uns mesos ja venien roba a nou països d’Europa. 2 Completa la graella en el quadern amb les paraules del dictat. Paraules amb el so d’o oberta

Paraules amb el so d’o tancada

Paraules amb majúscula

Paraules amb u

3 Escriu el text al dictat en el quadern. 4 Si hi has escrit cap paraula malament, corregeix-la. 5 Valora el teu dictat. Ortografia

Presentació

Cal·ligrafia

Solucions

Dictat

1 Oberta: pilota, foca, roba. Tancada: camió, meló.

2 Paraules amb el so de o oberta: Antònia, Jordi, roba, però, nou, països, Europa.

2 Oberta: caragol, albercoc, mussol, còmic, indiot. Tancada: mosca, poma, melicotó, trompeta, musclo, genoll, octubre. 3 Fusta: fusteria, fuster. – Boca: boqueta, embocadura. – Forn: forner, enfornar. – Sucre: sucrera, ensucrar.

Paraules amb el so de o tancada: llogar, dos, locals, cosins, Joan, Josep, costura, mesos, cosia, brodava, Sóller, menorquina, costar, molt, començar. Paraules amb majúscula: Antònia, Joan, Josep, Jordi, Sóller, Europa. Paraules amb u: muntaren, un, costura, uns, que, menorquina, funcionar, Europa.

4 boca / copa / soja / roba / cova / lloro 5 Resposta oberta. 6 Resposta oberta.

Recursos digitals Game room Dossier d’aprenentatge Avaluació interactiva Autoavaluació interactiva Fitxa de reforç Fitxa d’ampliació L’essencial Avaluació Avaluació competencial

D ’A P R E N E N T A T G E

Recursos

Què he après? Paraules derivades 1 Forma paraules derivades de les que et donam. –er

–era

–eria

gelat

sabata

pastís

5 Completa les paraules amb o o u. Si hi tens dubtes, consulta el diccionari. f...rner

...livera

m...ssol

p...mada

d...fí

c...llera

tr...mpeta

c...rregir

ud...lar

6 Quins tres elements dels següents tenen el nom acabat en o?

Descric un objecte

Connexió amb la situació d’aprenentatge Objectiu en acció

D O S S I E R

2 Descriu cada objecte.

La tècnica de pensament «Roda lògica» esdevé una bona eina perquè l’alumnat conegui millor els elements propis de la nostra cultura, reflexioni sobre la importància del nostre patrimoni i pugui ajudar a la seva difusió i conservació. La fitxa és una manera d’acostar-se a un d’aquests elements i i donar-lo a conèixer. Amb totes les fitxes formaran un gran mural del patrimoni cultural de les Illes Balears. Una vegada realitzat aquest mural demanarem a l’alumnat per què pensen que és important que altres nins i nines el mirin i s’informin a través de les fitxes i les imatges.

L’adjectiu 3 Tria una persona de la classe i descriu-la. A veure si la resta endevina de qui es tracta.

Els sons de la o 4 Quines d’aquestes paraules tenen la o oberta?

Per consolidar els aprenentatges • En gran grup, recapitular tota la informació i relacionar els aspectes més rellevants de la unitat: continguts essencials, sabers bàsics, competències específiques, etc. Per ampliar l’aprenentatge • Exposar les idees per a elaborar la fitxa d’un animal. •F er un glossari amb vocabulari que ha aparegut al llarg de la unitat. Per motivar l’aprenentatge • Fer les activitats de carácter lúdic («Aprén jugant») •P racticar amb el material d’aula: el puzle ortogràfic, les targetes de vocabulari, el mural de l’abecedari, etc.

content

gira-sol

ombra

mort

poma

òliba

cobertor

porc

Si has sabut la resposta. Si has necessitat ajuda. Si no has sabut respondre-la.

Què he après?

• Consultar llibres de cultura de les Illes Balears.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

•F er alguna activitat fora de l’aula per complementar l’aprenentatge: visita a un forn, a un taller d’artesania, etc. •P ortar a l’aula aliments de la nostra cultura i fotografies per decorar-la i/o per fer la fitxa final.

Solucions 1 gelater/ gelatera/ gelateria. sabater/ sabatera/ sabateria pastisser / pastissera / pastisseria 2C ascavell: instrument idiòfon de percussió indirecta consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada. Esponja: peça de substància esponjosa artificial que hom empra en la higiene humana i per a la neteja domèstica.

U5 IU OBJECT IÓ C C A EN

Desenvolupament del pensament La tècnica de pensament proposada per dur a terme l’activitat de l’Objectiu en acció és «Roda lògica».

Mural del patrimoni 1

Claus + info anayaeducacion.es

Educació emocional

Ara que ja coneixes diversos elements propis de la nostra cultura (objectes, aliments, instruments musicals, oficis, peces de roba, etc.) explica, a partir de la roda lògica, per què és important conservar i difondre el patrimoni cultural.

Apartat dedicat a la metacognició per fomentar la identificació de les emocions amb relació a l’aprenentatge.

Amb quin de tots aquests elements tens més contacte?

Tingues en compte •L es activitats proposades en aquests apartats pretenen la reflexió de l’alumnat sobre el seu aprenentatge. S’hi inclouen activitats de repàs, d’autoavaluació i de metacognició, amb les quals l’alumnat identificarà els assoliments, les febleses, les fortaleses, les millores, etc.

A Com podem ajudar a difondre i conservar el nostre patrimoni cultural?

Roda lògica

En què consisteix? Quan el fas servir o quan el menges?

C Per què és important conèixer aquests elements?

2 Tria un dels elements del nostre patrimoni i fes-ne una fitxa indicant què és, de quins materials està fet, quins usos té. Aferra-hi una fotografia que el representi. Amb totes les fitxes, elaborau el mural del patrimoni cultural de les Illes Balears i penjau-lo al corredor de l’escola.

Com ho he après? 1 Revisa el material de treball d’aquesta unitat, pensa com t’has sentit mentre feies les activitats i completa els enunciats.

Ho he passat bé quan … He treballat a gust en… M’ha agradat molt l’activitat … M’ha resultat difícil… No m’ha agradat gens … 91

3 Resposta oberta.

— En què he ajudat jo els companys i les companyes?

4 O oberta: ou/òliba/porc/gira-sol/mort

— Amb qui he après més?

O tancada: ombra/content/poma/cobertor 5F orner, olivera, mussol, pomada, dofí, cullera, trompeta, corregir, udolar. 6 moto-piano-coco.

Com ho he après? Per facilitar la metacognició • Plantejar preguntes com: — Què he aconseguit en aquesta unitat?

— Què ha estat el que més m’ha agradat? — Què ha estat el més difícil per a mi? — Què puc fer en el futur per aprendre més i millor? — Què hauria de repassar? Per reforçar l’aprenentatge • Utilitzar estratègies d’atenció a la diversitat com ara, que l’alumnat que hagi assolit l’aprenentatge dels continguts ajudi a aquells que no ho han aconseguit.

— Què he fet bé? Què he de continuar fent? — En què m’han ajudat els companys i les companyes?

m0stra

Recursos imprimibles Inclusió i atenció a la diversitat • Fitxa 1 (reforç) • Fitxa 2 (ampliació) Avaluació • Avaluació • Avaluació competencial Fitxa de comprensió lectora Fitxa de comprensió oral Fitxa de dictat

Pots trobar aquests recursos en anayaeducacion.es

Nom i llinatges:

Fitxa

Data:

Llengua 3r

1 Llegeix la descripció d’aquest cavall imaginari i fes-ne un dibuix.

Som en Vent, el cavall trotador més ràpid del món. Som alt, fort, prim i àgil. Tenc un cap i quatre ulls, dos que miren endavant i dos que miren cap enrere. Els de davant em serveixen per mirar la pista i els de darrere per mirar els altres cavalls. Les meves vuit potes em permeten fer molta via. Tenc mig cos blanc i mig cos negre i el pèl molt curt. La meva coa és curta i això fa que no s’enganxi al cabriol. M’agraden molt les pomes i les pastanagues.

2 Copia cinc paraules del text que expliquen com és el cavall

3 Completa cada oració amb els adjectius adequats.

nova – grossa – bruta – verd – desendreçada – dolça – La cuina està molt – La bicicleta

és de color

– Han aconseguit l’ensaïmada més

del món.

4 Agrupa les paraules de la mateixa família.

cavaller

fusteria

llibreria

llibrer

cavalleria

fuster

fusteta

llibret

cavallada

cavall

llibre

fusta

Nom i llinatges:

Fitxa

Data:

Llengua 3r

1 Descriu com creus que hauria de ser el pati de la teva escola.

2 Tria l’adjectiu més adient per a cada buit i descobriràs una història ben particular.

meravellós – alegres – salvatges – ferotge enorme – tranquil – llarga Això era i no era un lloc mals

on les persones vivien

. S’hi podia veure un lleó

amb els seus ani-

que jugava ben

amb els infants. Els nins i les nines li donaven llepolies a la boca i li remenaven la coa. 3 Completa les paraules amb o o u.

m f m

dista meral ntanya

ltor

rtir

rtina

liveres

llera

tifarra

sir

ropa

pro

esa

4 Escriu tres paraules de la mateixa família de cada una de les següents.

fusta

flor

cuina

mar

, 55

Nom i llinatges: Data:

Llengua 3r

1 Llegeix el text i fes un dibuix de l’espai descrit.

La platja de Sa Coma és la meva preferida. És una platja molt llarga d’arena fina. L’aigua sempre és ben neta, transparent, cristal·lina i poc profunda. A la part de darrera del passeig, hi ha una tira d’arbres ben característics. Són els tamarells. Uns arbres baixos de soca grisa i arrodonida, amb unes fulles primes de color verd grisós. A la part esquerra mirant la mar, hi ha una garriga molt ben conservada, amb mates i ullastres ben verds i vigorosos.

2 Anota les paraules que expliquen com és cada element de la platja de Sa Coma.

arena:

tamarells:

aigua:

soca dels tamarells:

3 Subratlla les paraules que poden explicar com és una persona, un animal o una cosa.

cadira – suau – baix – alegre – córrer – intel·ligent – llarga – contenta – senyor 4 Com s’anomenen les paraules que has subratllat en l’activitat anterior?

noms

verbs

adjectius

5 Classifica els adjectius segons que es refereixin a una persona o un objecte.

content – petit – taronja – simpàtic – modern – espavilat – mentider – entusiasta – quadrat Persona

Objecte

Nom i llinatges:

Llengua 3r

6 Tria un d’aquests personatges i descriu-lo. En acabar, dibuixa’l.

un follet del bosc

un extraterrestre

una mestra d’escola

7 Ratlla la paraula que no és de la mateixa família.

vell – vellesa – vellut – velleta – vella curiós – curiositat – escurar – curiosa – curiosament campana – camp – camperol – descampat – acampar 8 Escriu paraules de la mateixa família de cada una.

llibre:

color:

herba: camí:

, ,

9 Completa aquesta explicació.

En català, la vocal o té dos sons: Quan la o està en posició

el seu so pot ser tancat o obert.

Si la vocal o es troba en posició àtona sempre és

En alguns llocs pot sonar com una

. 57

Nom i llinatges: Data:

Llengua 3r

AVC

Durant les vacances, na Sara ha viscut moltes aventures. Per no oblidar-se’n, les ha anat escrivint en el seu diari. El 8 d’agost va escriure:

8 d’agost Avui he tornat a entrar en “la selva”. Carregada amb el meu equip, m’he introduït amb dificultat entre la vegetació. En la foto, som jo amb el meu equip enmig de la selva. Quan he mirat amb atenció al meu voltant, he descobert un animal estrany. Tenia 6 potes, uns ulls grandots i dues antenes sobre el cap. De la boca sortien dos elements afilats que es movien un per damunt de l’altre. Pensant-ho bé, podria ser un extraterrestre. L’animal ha començat a moure’s i jo l’he seguit amb molt de compte per no ser descoberta. Al cap d’una estona he comprovat que anava amb altres éssers. Eren moltíssims. Tots igualets. M’he ajupit. Immediatament he escoltat passes darrere de mi. M’he girat amb por però… Era ma mare! I m’ha dit: —Sara! Vine a berenar al costat de la piscina amb els teus cosins. I deixa les formigues tranquil·les d’una vegada!

Nom i llinatges:

Llengua 3r

AVC

1 Què explica na Sara a la pàgina del diari? Marca la resposta correcta.

El descobriment d’uns éssers extraterrestres. Una aventura durant les vacances. La seva experiència com a exploradora a la selva. Les vacances familiars.

2 D’acord amb el que conta na Sara, contesta Sí o No a cada pregunta:

Sí

– Estava na Sara realment en una selva? – L’animal que havia trobat, era un ésser extraterrestre? – Na Sara estava de vacances amb sa mare i els seus cosins? – A na Sara, li agrada inventar-se històries?

3 Aquesta il·lustració representa el cap d’una formiga vist a través d’una lupa. Escriu el

nom de cada part on correspon. antena

mandíbula

boca

ull

Nom i llinatges: Data:

Llengua 3r

AVC

4 Un dia que na Sara observava les formigues es va adonar que n’hi havia de tres tipus: unes

de color negre, unes altres de color marró i unes altres de color vermell. Com que les formigues passaven molt ràpidament no era capaç de saber de quin tipus de formigues hi havia més quantitat. Per saber-ho, va decidir comptar quantes formigues de cada tipus passaven en un minut. Va preparar una taula com la següent i, amb ajuda d’un rellotge, va comptar les formigues de color negre que passaven en un minut. Per cada 5 formigues que passaven posava una marca negra a la taula. Després, va repetir l’experiència amb les formigues marrons i finalment amb les formigues vermelles. La taula va quedar de la següent manera:

Formigues negres

XXXXXXXX

Formigues marrons

XXXXX

Formigues vermelles

XXXXXX

Si observem la taula, es pot dir que el tipus de formiga més nombrós és el de les formigues Però, quantes formigues de cada tipus van passar en un minut? Negres: Marrons: Vermelles: Quantes formigues van passar en total en un minut?

Nom i llinatges:

Llengua 3r

AVC

5 Sabies que les formigues són animals que viuen en grups molt grans en un mateix niu?

Coneixes el nom dels nius on viuen les formigues? Anota’l.

Per comprovar si has contestat correctament la pregunta anterior resol aquestes operacions i mira el quadre amb la clau secreta de na Sara. 3×2=

23 – 8 =

13 + 5 =

26 – 13 =

3×3=

32 – 25 =

6 + 15 =

Clau Secreta de na Sara A=1

J = 10

S = 19

B=2

K = 11

T = 20

C=3

L = 12

U = 21

D=4

M = 13

V = 22

E=5

N = 14

W = 23

F=6

O = 15

X = 24

G=7

P = 16

Y = 25

H=8

Q = 17

Z = 26

I=9

R = 18

6 Imagina’t un animal extraterrestre i respon aquestes preguntes.

– Com es diu el teu animal?

– Quin aspecte té?

– De què s’alimenta?

– On li agrada viure?

La meitat de 10 =

41 – 23 =

Nom i llinatges: Data:

Llengua 3r

AVC

– Ara, dibuixa el teu animal extraterrestre tenint en compte les teves respostes.

7 Na Sara va observar que la majoria de les formigues anaven a la recerca de menjar a un

roser que es trobava bastant lluny del formiguer. Va mesurar la distància amb un metre i va comprovar que hi havia 13 metres del formiguer al roser. – Quants de metres recorre cada formiga en un viatge d’anada i tornada al roser?

– Sa mare li havia dit que una formiga podia sortir 5 vegades en un dia a cercar aliment. Quina distància recorrerà cada formiga en un dia per cercar menjar al roser?Quantes formigues hi van passar en total en un minut?

Nom i llinatges:

Llengua 3r

AVC

– Quants de metres recorre cada formiga en un viatge d’anada i tornada al roser?

8 Na Sara vol escriure una sèrie de recomanacions personals per a les properes aventures.

Ajuda-la a completar-les. Si et trobes amb una vespa, mai no l’has de molestar perquè et pot

No acariciïs cans que no coneguis perquè

Quan es faça fosc, t’has d’abrigar perquè

Nom i llinatges: Data:

Llengua 3r

Esclata-sangs amb sobrassada Ingredients 1. Esclata-sangs 2. Sobrassada 3. Sal 4. Oli d’oliva verge

Preparació Aquest és un plat molt senzill de preparar, de fet es pot preparar de dues maneres: a la planxa o al forn. Per preparar-los a la planxa es netegen els esclata-sangs i es posen a la planxa amb un raig d’oli d’oliva, es fan primer del costat del tronc i quan se’ls doni la volta es posen damunt trossets de sobrassada i es deixa que s’acabin de fer. Si es volen fer al forn és més senzill, una vegada netejats es posen damunt una llauna de forn una mica untada d’oli (molt poc, just perquè no s’aferrin) i damunt unes gotes d’oli d’oliva i la sobrassada, finalment es fiquen al forn uns 15 minuts a 190ºC aproximadament. Bernat Ginard. <cuinamallorquina.es>

Nom i llinatges:

Llengua 3r

1 De què és la recepta?

2 Quants d’ingredients conté?

3 De quantes maneres es pot preparar?

a) A la planxa o al forn. b) Només a la planxa, al forn no. c) Al forn o amb una paella. 4 Si es fan al forn s’hi posa?

a) Només sal. b) Un rajolí d’oli. c) Suc de sobrassada. 5 De quina manera és més senzill preparar la recepta?

6 Amb què s’ha d’untar la llauna si és fan al forn? Per què?

7 Quin temps han d’estar dins el forn? A quants de graus?

8 Quina et sembla la manera més senzilla? Per què?

Nom i llinatges: Data:

Llengua 3r

Escolta la descripció.

El meu millor amic té els cabells rossos i llargs i els ulls, cel. És molt alt i robust i sempre té una rialla a la boca. Sempre és per la pista de voleibol perquè li agrada molt jugar-hi. Per això sol vestir amb xandall o roba esportiva. És una mica entremaliat però m’ajuda molt i em dona bons consells. Li encanta menjar ous fregits amb patates i llom. Ja fa uns anys que ens coneixem i esper que siguem bons amics molt de temps.

Nom i llinatges:

Llengua 3r

Respon aquestes preguntes sobre el text que has escoltat. 1 Com té els cabells?

Rossos i curts. Castanys i llargs. Rossos i llargs. 2 Com són els seus ulls?

Cels. Verds. Grisos. 3 Com és físicament?

Alt i magre. Alt i robust. Molt prim. 4 És de caràcter?

Reservat i ploraner. Entremaliat i rialler. Conflictiu. 5 A què li agrada jugar?

A handbol. A futbol. A voleibol. 6 Com li agrada vestir?

Amb xandall o roba d’uniforme. Amb roba esportiva i calçons curts. Amb xandall o roba esportiva. 7 El seu plat preferit és?

Ous fregits amb patates i llom. No té cap menjar preferit. Ous amb tomàtiga i patates. 67

Nom i llinatges: Data:

Llengua 3r

Dictat: Vocals o, u 1. Llegeix el text següent atentament. Na Cristina, en Jordi, en Mateu i na Miquela han anat a comprar al supermercat. Han duit taronges sucoses, maduixes vermelles, pomes grogues i plàtans madurs per fer una amanida de fruita. En arribar a casa la preparen. De primer volen dinar de pizza precuinada, però el pare els diu que juguin una estona mentre ell els prepara pitreres de pollastre amb arròs. En acabar de dinar desparen taula, deixen la sala neta i surten contents a patinar.

2. Escriu el text al dictat amb bona lletra. 3. Fes aquestes activitats sobre el text del dictat. a) Escriu totes les paraules que duen o.

b) Copia les paraules que duen prefix.

c) Anota els adjectius.

4. Valora la feina. Fixa’t en les errades que has comès, si has fet moltes ratxes i si has escrit amb bona lletra. Com valores la teva feina? Encercla la careta corresponent en cada cas. Ortografia

Presentació

Cal·ligrafia

  

   68

Anotacions

©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

Operació món: Llengua 3º Primària. Proposta didàctica (demo)

Articles inside

Les claus d’Operació món