Operació món: Ciències de la naturalesa 5º Primària. Proposta didàctica (demo) by Grupo Anaya, S.A.

Índex Les claus d’Operació món ........................................................................................ 4 Materials per a l’etapa .............................................................................................. 6 Projecte digital ......................................................................................................... 8 De la LOMLOE a Operació món ..............................................................................17 • Perfil d’eixida de l’Educació Primària • Sabers bàsics del cicle • Interdisciplinarietat en Operació món • Gamificació d’Operació món • Inclusió en Operació món • Pautes DUA en Operació món Unitat 2 (mostra)...................................................................................................... 32 Recursos de la unitat 2 .............................................................................................51 • Inclusió i atenció a la diversitat ........................................................................... 52 – Fitxa 1 (reforç nivell 1) – Fitxa 2 (reforç nivell 2) – Fitxa 3 (reforç nivell 3) – Fitxa 4 (ampliació) • Avaluació .............................................................................................................. 60 - Avaluació - Avaluació competencial • Destacat de l’àrea 1 ...............................................................................................64 – Pla TIC TAC. Fitxa 3: Busquem informació en Internet

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Situacions d’aprenentatge

Per a què servix el que aprenc? Operació món, el nou projecte d’Anaya per a l’Educació Primària, proposa unes claus pedagògiques que situen l’alumnat en el centre de l’aprenentatge.

Un aprenentatge per a la vida. Operació món és un projecte:

competencial, compromés, interdisciplinari, inclusiu

Basat en metodologies actives i amb un nou projecte digital:

Situacions emmarcades en els ODS, que inviten l’alumnat a dur a terme una reflexió final amb una proposta transformadora.

Activitats competencials Activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Avaluacions competencials Un element clau per a la inclusió i l’èxit escolar, amb un enfocament integrador i flexible. Respon als perfils competencials d’eixida de l’alumnat per a aquesta etapa.

Compromés

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte, que va més enllà de l’àmbit escolar. S’implicarà en propostes que contribuiran a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més sostenible en tots els àmbits.

Un projecte que naix compromés amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de millors condicions d’aprenentatge per a tot l’alumnat. Per a això, oferix recursos per a un ensenyament personalitzat, estructures flexibles i mecanismes de reforç.

Objectius de Desenvolupament Sostenible S’acostarà a plans com la diversitat cultural, la cultura de la pau, l’adopció d’estils de vida sostenible, la igualtat...

Objectiu en acció En el context de les situacions d’aprenentatge exposades, s’oferixen propostes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

Pautes DUA Basat en el document Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

L’essencial El projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Recursos per a la inclusió Oferix opcions múltiples de presentació de la informació, com ara vídeos subtitulats, àudios, resums, esquemes, activitats interactives... que faciliten la personalització.

Interdisciplinari Un model orientat a l’acció en el qual s’integren diferents àrees de coneixement i es potencien habilitats, destreses i actituds personals i col·laboratives, la qual cosa dona com a resultat un aprenentatge contextualitzat.

Projectes interdisciplinaris Operació món proposa projectes interdisciplinaris, una experiència d’aprenentatge integradora en la qual l’alumnat durà a terme una investigació i elaborarà un producte final amb un objectiu transformador.

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real.

Aprenentatge cooperatiu Tècniques i estructures cooperatives seqüenciades i progressives.

Desenvolupament del pensament Les estratègies de pensament fomenten la competència d’aprendre a aprendre, contribuïxen que l’alumnat prenga consciència dels seus processos mentals i que actue de forma reflexiva i crítica.

Educació emocional Habilitats que faciliten que l’alumnat identifique i reconega les emocions, regulant-les i gestionant-les.

TIC L’ús de les TIC s’integra com un recurs per a obtindre informació, seleccionar-la i utilitzar-la d’acord amb una finalitat concreta. Afavorix el desenvolupament de competències de planificació, gestió i elaboració de treballs; la comunicació i la col·laboració en xarxa, i la competència digital.

Aprenentatge lúdic La gamificació (ludificació) arriba a l’aula a través d’activitats i de jocs.

Pla lingüístic

Avaluació

Un pla transversal els objectius del qual són: · Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat. · Estimular l’interés i l’hàbit per la lectura.

Incorpora estratègies que permeten a l’alumnat participar en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant què ha aprés i com ho ha aprés.

Materials per a l’etapa Material per a l’alumnat

Material per al professorat

LLIBRES

PROPOSTES DIDÀCTIQUES

Un llibre per curs amb un enfocament competencial per a aprendre aplicant el que s’ha estudiat.

Reproduïxen les pàgines del llibre de l’alumnat per a enriquir-lo amb activitats complementàries, suggeriments didàctics, relació de recursos digitals, solucions, etc.

Primer trimestre

Projecte Digital

iPad

9:45 AM

100%

A més dels recursos i eines descrits en les pàgines del projecte digital, s’inclouen propostes específiques per a l’àrea com a tallers de ciències, propostes Scrath, nombrosos esquemes, etc.

Material per a l’aula* 1r

• Kit de llavors • Targetes d’informació • Protagonistes STEAM – Vídeos de científics

Veig veig

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

tu ho veus?

DnoÞ *+d45i89å »Δ *+d:;Þ »n45i45†

• Contenidors per a la

separació de residus

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

• Targetes d’informació • Protagonistes STEAM – Baralla de científics

i científiques

– Baralla de científics

i científiques 2

i científiques 1 • Esquelet encunyat • App del cos humà • Murals • Veig veig, tu ho veus?

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

– Vídeos de científics

12 11 1 10 2 9 3 8 4 7 6 5

E IX ID

i científiques

• App del cos humà • Joc: Pensa, dibuixa, actua...

• Sistema solar META

Pensa, dibuixa, actua...

4o PRIMÀRIA

PROTAGONISTES

4t N M

• Microscopi digital

i manual de microscòpia • Protagonistes STEAM – Làmines de contes de científiques – Fem una entrevista a una científica • App del cos humà • Mapes • Joc de les edats de la història • Brúixola

STEAM

• Microscopi digital

i manual de microscòpia

100%

• Protagonistes STEAM – Fem una entrevista a

LÁMINA 2

Lynn Margulis

una científica

Ximet eumque vendi dolorem consequatiur aut fugitaturem eium re sam que omnienducium repelenis mo beaquam nus doluptatem volupti atatur? Quisciur, eos andi cum ellaborepuda verspel int.

– Làmines de contes de

Ficimo illoratem. Nam

aliquo in nis sus re volorehent lantotatiat aut erio. Doloritaturi repra nobis reris moditest eraeper oviduntibus.

Mil ipsusdae etur adit, odit estiisi sitae. Ut ea net re, tempe porupta to tatium quas dolorecabo. non et eium andanRo tor aute offic tesequis doluptam nis que vel volo intium solor andit estiam nos rem net essimilitame hicatius repel est, omnis et adi corepudam ea dis aut omnimpedit, cus molorat.

iPad

9:45 AM

científiques

targetes de la Prehistòria i de l’Edat antiga

6é 100%

5é

• App del cos humà • Mapes • Murals expositius i

• Microscopi digital

iPad

9:45 AM

i manual de microscòpia • Protagonistes STEAM – Vídeos de científiques – Targetes de científics i científiques – Murals de científiques • App del cos humà • Mapes • Murals expositius i targetes de l’Edat mitjana i de l’Edat moderna

• Kit de muntatge de

Microscopi digital USB Microscopi digital Microscopio dixital Mikroskopio digitala Digital microscope Ver el vídeo de INSTRUCCIONES DE USO escaneando este código

Esdeveniments històrics i evolució política Época de la guerra de la Independencia

Transformacions econòmiques i socials

SIGLO XIX

Art i cultura

Época de la guerra de la Independencia Época de la guerra de la Independencia

Transformaciones económicas

Novedades e inventos

Promulgación de la Constitución de 1812.

Novedades e inventos

Abdicaciones de Bayona.

Dos de mayo, de Joaquín Sorolla. Inventos como la máquina de vapor transformaron la forma de trabajo.

Reinado de Fernando VII

Los hermanos Pathé, pioneros de la industria cinematográfica.

Fachada del museo del Prado. La niña obrera, obra de Joan Planella (1882).

Reinado de Fernando VII

Transformaciones económicas

Estación de Atocha en Madrid (1892), obra de Alberto de Palacio.

Transformaciones económicas

Grandes figuras y movimientos artísticos y culturales

Mariano José de Larra

Grandes figuras y movimientos artísticos y culturales Tras el pronunciamiento de Riego, Fernando VII juró la Constitución de 1812.

Persecución a las personas con idelología liberal.

Representación del ejército enviado por la Santa Alianza.

Independencia de los países latinoamericanos.

José de Espronceda Inauguración de la línea Barcelona-Mataró (1848), el primer ferrocarril de España.

Reinado de Isabel II ( 1833-1868)

Rosalía de Castro

La actividad económica principal seguía siendo la agricultura.

Sexenio Democrático ( 1869-1874)

Reinado de Isabel II ( 1833-1868) Sexenio Democrático ( 1869-1874)

Los fusilamientos del 3 de mayo, obra de Goya.

El Romanticismo, en la literatura española.

Transformaciones económicas Grandes figuras y movimientos artísticos y culturales

Transformaciones económicas

Isabel II niña, por Carlos Luis de Ribera.

Caricatura del exilio de Isabel II, en 1868. Durante el reinado de Isabel II se consolidó un periodo liberal.

Grandes figuras y movimientos artísticos y culturales

Pío Baroja

En 1870, las Cortes eligieron al nuevo rey, el italiano Amadeo de Saboya. La Primera República y sus problemas, en la revista satírica La Flaca. Miguel de Unamuno

La Restauración

La Restauración La Restauración

La Restauración Una familia burguesa: La familia del banquero Flaquer, de Joaquín Espalter.

La Restauración

Ramón María del Valle-Inclán

Obreras textiles de Igualada en huelga, 1881.

Sagasta

Escritores e intelectuales de la Generación del 98.

Mujer con sombrilla, de Claude Monet.

Cánovas

Retrato de Alfonso XII. Caricaturas de los protagonistas de la Restauración.

Caricatura del caciquismo. Pablo Iglesias, fundador del PSOE, dirigiéndose al pueblo de Madrid.

Pérdida de las últimas colonias españolas, Cuba y Filipinas (1898).

Grupo Anaya, S.A. •8392488 • 8393188 • 8392088

Instruccions d’ús • Instrucións de uso Erabiltzeko jarraibideak • Use instructions

màquines elèctriques • Protagonistes STEAM – Targetes de científics i científiques – Murals de científiques – Vídeos de científiques • App del cos humà • Mapes • Murals expositius i targetes de l’Edat Contemporània (Segle XIX i Segles XX-XXI)

L’edat contemporània a Espanya

Coneixement del medi:

• Ciències de la naturalesa • Ciències socials

* Les imatges són orientatives; els materials poden experimentar algunes modificacions.

Projecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobrix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu. Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté recursos molt diversos, com ara vídeos, animacions, ludificació, activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Inclusiu El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Competencial Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per a facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Com és Edudynamic? Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

Descarregable.

Permet treballar sense connexió a Internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

Multidispositiu.

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...) i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballe. 5 Com faries subgrups dins del grup de les plantes?

Universal.

Encara que totes les plantes tenen característiques comunes, també presenten certes estructures que les diferenci en i realitzen algunes funcions vitals de forma distinta. Això ens permetrà establir criteris per a classificar-les. 100%

Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars.

El regne de les plantes La majoria de les plantes viuen en medis terrestres , encara que també és possible trobar-les en medis aquàtics.

9:45 AM

Són organismes pluricel·lu lars eucariotes amb teixits. En la majoria de les plantes, els teixits s’organitzen formant òrgans com l’arrel, la tija i les fulles. Tenen nutrició autòtrofa i realitzen un procés anomenat fotosíntesi. Es reproduïx en de forma sexual i asexual.

iPad

Anvers

• Que Vasos conductors

• Que Revers

SE co

Tija

Els òrgans de les plantes

Norma compt

Limbe

Tenen te tenen va tors, arrel

• Les fulles. Són els òrgans encarregats de realitzar la fotosíntesi. • La tija. És l’òrgan que sosté la part aèria de la planta. Pot estar ramificad a o no. A més, pot ser prima, verda i flexible, o grossa i llenyosa; en aquest cas, s’anomena tronc. • L’arrel. És l’òrgan que subjecta la planta al sòl. Absorbix l’aigua i les sals minerals del sòl. • Els vasos conductors. La majoria de les plantes tenen uns conductes en forma de tub que recorren l’interior de l’arrel, la tija, les branques i les fulles. Per l’interior d’aquests circulen aigua i altres substàncies. Com veuràs més avant, no totes les plantes tenen aquests vasos conductors.

La Fulla

No prod ni flors. Vasos conductors

1 Ajuda les pla

a) Pla

Full giratori

Anomeneu, almenys, tres característiques que diferencie n les plantes d’altres éssers vius. Tria la planta que més t’agrade i dibuixa-la en el quadern indicant els òrgans que hi observes .

b) Pla

c) Pla

d) Pla 2

Tene n Són

esqu

elet

autò

trofs

2 UN

ITA T

inter

I per aSó n he teròt l’alumnat? rofs

Què

Metodologies actives (tècniques i estratègies) Vertper i recursos eb a:

rat

9:45 AM

: interactives. • Exercitar: activitats

• Aprendre: presentacions, resums. • Jugar: game room, activitats lúdiques. •A valuar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

Nom i cognoms:

100%

UNITAT

FITXA

iPad

Tija:

lu u les fr res com lars com ui as6é, un format e De 3rte com i n els qesue c ls rents, gs q per els x fodissenyat pecialment r eix ue fo a digital piny educatiu, a l’entornm rmen en en o ns. Fongque utilitza tot el potencial bole s un ts icel·il és compatible florid tecnològic 2 u qualsevol dispositiu. uamb l ars c res c o o S’han realitzat m edicionsmes-e s xaels ls re Flori pecífiques deeltots mpconnts i dutinguts i n r teòrics i pràctics del y e o s Com els x n c s o . de m texteper a obtindre a llibre pete pinversió l O s p com muna q e yons interactiva ració uei dinància els mica c g m reixe radua i fontot el conón p rentsque inclou l l l g n a ntej s univell, pe en tènc i integr tingut . curricular del a l’a nice a i d e d q s o l . El afav uisic ra d juntament amb una gran ·lula n d’a s o i ques diversitat de recursos mul- d’arpsrerix en l’aleuu desenvoe les com-ó n l ts timèdia, m u d gne p de le termesvídeos, ludificació... ons de la rre a mourenat la capament ’s en ealit no té a s mo at q les s citat nere relac uoti itua d ciBact S i s? a i i na. ó am eris. d’ap tuacion Si b

Ciències de la naturalesa 5é

Data:

1 Escriu davall de cada il·lustració la funció vital relacionada.

Biod

ivers Inclusió i atenció itat: a la diversitat

• Herramienta de Inclusión online.

• L’essencial

9:45 AM

•A tención a la diversitat: Fitxas de reforç multinivell i ampliación.

iPad

2 Observa aquesta cèl·lula i pinta el citoplasma d’un color, els orgànuls

d’un altre i el nucli amb el material genètic d’un altre.

s tuac rÉseuna cèl·lula: ne ntat ODS ions e ge m , a te que inv marcad rme es iten en un l’alu prop els mna osta a reflex t a ió fi tran dur n sfor a l a mad mb una ora. Act

pirils

100%

UNITAT

udop

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 5é

1 Senyala en cada cas la resposta correcta.

odis

Vertebrat:

g) Quin d’aquests animals és invertebrat? Peix.

b) Les cèl·lules:

Rèptil.

Se organitzen en teixits.

Tija:

Mol·lusc.

Se organitzen en òrgans.

9:45 AM

S’organitzen en aparells.

h) Els fongs poden ser:

repa cisio dia a d re ia e ns. n la n l’alum pres n a de at deAva lu Les plantes i els fongs.

Fongs unicel·lulars com els rents i floridures com els xampinyons.

Les plantes i els animals. Les plantes i les algues.

Nodrir-se.

stres

cles

closc

a classificació de les plantes

alment, les plantes es classifiquen tenint en te aquests dos criteris:

e tinguen vasos conducto rs o que no en tinguen. e produïsquen llavors o que no en produïsquen.

e) Quina d’aquestes característiques pertany al regne dels protoctists? Inclou els protozous i les algues.

eixits, però no asos conducl, fulles i flors.

duïxen llavors

b) Explica què són els vasos conductors i quines funcions tenen.

Són animals terrestres. Tenen tentacles al voltant de la boca.

iPad

Em dic Violeta Carrasca i soc botànica. El meu treball consistix a classificar plantes. Observa l’esquema de classificació de les plantes.

Tenen una closca dura.

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

b) Ex

plica

Situacions d’aprenentatge

Per a què servix el que aprenc? Operació món, el nou projecte d’Anaya per a l’Educació Primària, proposa unes claus pedagògiques que situen l’alumnat en el centre de l’aprenentatge.

Un aprenentatge per a la vida.

9:45 AM

Plantes AMB vasos conductors

Situacions emmarcades en els ODS, que inviten l’alumnat a dur a terme una reflexió final amb una proposta transformadora.

Activitats competencials Activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Compromés L’alumnat juga un paper actiu en el projecte, que va més enllà de l’àmbit escolar. S’implicarà en propostes que contribuiran a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més sostenible en tots els àmbits. .

Objectius de Desenvolupament Sostenible S’acostarà a plans com la diversitat cultural, la cultura de la pau, l’adopció d’estils de vida sostenible, la igualtat...

Objectiu en acció En el context de les situacions d’aprenentatge exposades, s’oferixen propostes que inviten l’alumnat a participar en un pla transformador.

Falagueres Tenen arrel, tija, fulles i vasos conductors. No tenen flors. No produïxen llavors.

competencial, compromés, interdisciplinari, inclusiu

Plantes AMB llavors Gimnospermes Tenen vasos conductors, arrel, tija i fulles. Tenen flors senzilles agrupades en unes estructures anomenades cons. Produïxen llavors que no es troben a l’interior d’un fruit.

Angiospermes

Projectes interdisciplinaris

Tenen vasos conductors, arrel, tija i fulles.

Operació món proposa projectes interdisciplinaris, una experiència d’aprenentatge integradora en la qual l’alumnat durà a terme una investigació i elaborarà un producte final amb un objectiu transformador.

Les seues flors són complexes i vistoses. Produïxen llavors que es troben dins d’un fruit.

a’m ara a classificar aquestes plantes. Seguint l’esquema de classificació de antes, digues de quina planta es tracta. anta que produïx llavors però no fruits. Pren anta que no té vasos conducto rs ni produïx llavors. nota! anta que produïx llavors dins de fruits. Te n’adones? Per a fer anta que no produïx llavors i té vasos conductors. subgrups de plantes, hem hagut d’usar criteris Busca informació per a tres exemples de cada tipu

Un model orientat a l’acció en el qual s’integren diferents àrees de coneixement i es potencien habilitats, destreses i actituds personals i col·laboratives, la qual cosa dona com a resultat un aprenentatge contextualitzat.

Basat en metodologies actives i amb un nou projecte digital:

són

els v

Pautes DUA

Basat en el document Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

L’essencial

El projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Recursos per a la inclusió

Interdisciplinari

què

Inclusiu

Oferix opcions múltiples de presentació de la informació, com ara vídeos subtitulats, àudios, resums, esquemes, activitats interactives... que faciliten la personalització.

Operació món és un projecte:

Plantes SENSE llavors

iPad

Molses

a) Quin procés relacionat amb la nutrició es produïx a les fulles?

Pseudopodis.

Inclou els bacteris i les algues.

f) Quina característica és comuna a tots els animals?

La meua professió: botànica

Plantes ENSE vasos onductors

Espirils.

j) Els cnidaris:

Inclou els bacteris i els protozous.

al v oltan t

a du ra.

com c Un e pete ions lem ncia ent l’èxi cl ls t es cola au per inte r a la , am grad inc b un or perfi i fl enfo lusió i ls c ca omp exible. l’alu de mnat pe etencials Responment la raa als d’e que U2 sta e ixida d e tapa . 100%

enta

Bacteris.

Reproduir-se.

terre

i) Quin d’aquests termes no té relació amb el regne de les moneres?

Caminar.

r v scol la im ar. S a més e actiu en tes atge ’imp nllà que e l d l co icar el se à en e l’àmu en ntribuir pr an a to ral i 1 U tran oposnatu rn fami sfor liar, ral e mésAvaluació a m s o a n sost cial, r ben Citoplasma enib c efic ia . l i d’u ultu• Avaluació inicial.e en to Orgànuls n món ts e o ns l Nucli i material genètic • Avaluació de cada unitat. s àmbit n a s t. O . Des bjec envocompetencial. a u • Avaluació t i u s l n upa S’ac de osta estr •c Avaluació final.ment r u à c ultu Sost a pla de r ral, l ns c enib e d’autoavaluació i de a cu d’avaluació, c•ió Instruments f o o m l e ltura d’es la tils coavaluació. de la 3 divers igua de itat p ltat. a Quin v u ida avaluar, la .. l’ad • Instruments per pràctica docent. sost proc enib opés re • Gimnàs de competències le, l Bas a at laciO obnjaet el D en e i En e ssen ctaim u b lc y nen enlaa n tatg nent ontext d ccuió e. atge t e les r i c i sit ó es expo post es sade uacions prod s, s’o d’ap par e que inv uïx a r it eferix n un en l’ en p alum pla t les fu L’e ro- Proposta El p ransProgramació, nat a roje lle form part t ador a tges cte idse i. didàctica iicdocumentació esse adq nci uir del projecte ajud ir el p erfi ant el ritm e i la profes • Les claus d’Operació món prof met und odo • Proposta didàctica i logi des es a en c ctiv ada • Programacions cas.

3 Escriu els noms de les parts que falten en la imatge i, a continuació, respon les qüestions.

Floridures com els que creixen en els xampinyons i fongs unicel·lulars com els rents.

d) Quina de les funcions següents no és vital per als éssers vius?

mals

Biodiversitat:

Fongs unicel·lulars com els rents, floridures com els que creixen en les fruites i fongs que formen bolets com els xampinyons.

c) Éssers autòtrofs són:

3 E scriu les q els nom s de C üest ions . L’alu les poam rtspqr o m mna ue faé s t jug proj a un ecte lten , p que bit e ape en Ciències de la naturalesa 5é

Són heteròtrofs.

Citoplamas. Citomaspla.

Nom i cognoms:

Regne animal:

Són autòtrofs.

Citoplasma.

com ivitats Acti pete vita t ncia s per que ls al p

UNITAT

2 Escriu les definicions de:

Tenen esquelet intern.

a) Quin d’aquests termes és un component de la cèl·lula?

2 E scriu les d efini t’oferix? cion Regn s de e an : imal :

100%

sc.

Per al treball a l’aula i de Els fmanera individual a casa, el ongsactiu es pot utilitzar llibre pod com a complement en s digital llibre imprés e or:com a Fdel ongautònoma eina d’aprenens un flotatge. icel· rid

nom

Recursos

tinguts del curs, ludificació, M l· àudios,ovídeos... lu

s Ó

i cog

. g) Q uin d ’aqun Per a 1r i 2n, acuellibre stsversió tiu que combina la anim digitalitzada Peix del llibre de als és in . els recurverte l’alumnat amb brat? sos desenvolupats per a la R reproducció èptil multimèdia i . tots els coninteractiva de h)

Nom

asos

Metodologies actives

cond

ucto

Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real.

Aprenentatge cooperatiu

Tècniques i estructures cooperatives seqüenciades i progressives.

Desenvolupament del pensament

Les estratègies de pensament fomenten la competència d’aprendre a aprendre, contribuïxen que l’alumnat prenga consciència dels seus processos mentals i que actue de forma reflexiva i crítica.

Educació emocional

Habilitats que faciliten que l’alumnat identifique i reconega les emocions, regulant-les i gestionant-les.

rs i q

uine

s fun

cion

TIC

L’ús de les TIC s’integra com un recurs per a obtindre informació, seleccionar-la i utilitzar-la d’acord amb una finalitat concreta. Afavorix el desenvolupament de competències de planificació, gestió i elaboració de treballs; la comunicació i la col·laboració en xarxa, i la competència digital.

Rec u

Aprenentatge lúdic La gamificació (ludificació) arriba a l’aula a través d’activitats i de jocs.

Pla lingüístic

Avaluació

Un pla transversal els objectius del qual són: · Millorar l’expressió oral i escrita de l’alumnat. · Estimular l’interés i l’hàbit per la lectura.

Incorpora estratègies que permeten a l’alumnat participar en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant què ha aprés i com ho ha aprés.

Inte 5

rd i s

cipl

Un mod el o qua rie l s’in tegr ntat a con en l’a e

inar

s ten

rsos Ofer per ix op al cio tació de l ns múlt deo a in i s su form ple bt ació que , mes itula9 t s, àu , act dios facil ivita , iten ts in la pe te

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per a posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació món. • Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC.

PLA

TIC TAC

BUSQUE M INFORM ACIÓ A causa de la gran qua ntitat d’in net, per a formació que facilitar la recerca d’u hi ha en Inte els cercad n contingut rors web, concret s’u uns sistem cerca segons tilitzen es informà diferents op tics que filtr cions i pa en la reraules cla u. Com és un cercador we b? Barra de cerques. Per a escriure les paraules clau i iniciar la rece rca.

FITXA 3

Logotip de Goo dels cercado gle, un rs més coneguts.

Anaya Educa ció Opcions de recerca. Per a elegir el tipus d’informació que es vol buscar: imatges, vídeos, documents... i filtrar la recerca per idiomes, data…

Resultats de la recerca. Per a veure els resultats de la recerca i accedir-hi. Paraules cla u Són terme s que s’intro duïxen en el cercador, de maner a que només es mo stren les pàg ines web, les imatge s, els víd eos... que contenen aquestes par aules. Marcadors

ATENCIÓ. Si les parau les clau es tre come tes, el cer posen en cador mo resultats que stra una llist contenen a de paraules. exactament Això és mo aquestes lt útil a l’ho noms de per ra de bus sones, títo car ls de llibres , etc.

o favorits Les pàgine s web que visitem am que ens sem b freqüèn blen interes cia o sants podem per a poder guardar-le accedir-hi s ràpidament, de buscar -les cada sense hav vegada. Aq er rectes s’anom uests enllaç enen favori os dits o marca dors.

Afegir Nom Carpet

a marca

dors

Anaya

Educac

ió: llib res

Recurs

os edu cat

de tex t…

ius

Més… Fet

Afegir

sincron

Llevar

ització

…

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per a aprendre • Vídeos • Presentacions

iPad

• Àudios

100%

Per a estudiar i exercitar 9:45 AM

• Resums • Esquemes

100%

iPad

• Activitats interactives

9:45 AM

Per a jugar • Activitats lúdiques. • Repassos trimestrals lúdics. • Game room: Ultimate travellers.

100%

iPad

I per a continuar jugant, disposes de recursos lúdics en el material d’aula.

9:45 AM

Per a avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

Inclusión y atención a la diversidad

L’essencial Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas. L’essencial visual, fitxes que sintetitzen els aprenentatges essencials utilitzant esquemes i dibuixos.

iPad

9:45 AM

100%

9 Lé sa ctoescan oml oeguiaa! Vocabulari

Invents Objectes Llapis

Màquines Electricitat Combustible electrodomèstics vehicle Avió Llavadora

Força eines Tisores

Roba

Bici Batedora

Cotxe

Plastilina

Carretó

Llum

Rajola Màquines electròniques

Telèfon mòbil

Tauleta

Portàtil

Ordinador de sobretaula

Passos en un projecte

2. Dissenyar 1. Pensar

4. Comprovar 3. Realitzar

1. Pensar

5. Presentar

dèsset 17

Pautes DUA Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA).

iPad 9:45 AM 100%

Fitxes d’atenció a la diversitat iPad

9:45 AM UNITAT

• Trobar materials de suport. • Oferir una atenció individualitzada.

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 5é

FITXA

Permeten:

100%

1 Marca si aquestes oracions són vertaderes o falses i corregix les falses.

a) Els éssers vius heteròtrofs, com les plantes, no poden fabricar els seus nutrients.

•A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge.

b) La funció de relació consistix a percebre coses i reaccionar-hi.

• Seleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques.

c) Les funcions vitals són la nutrició, la relació, la reproducció i l’excreció.

d) En la reproducció sexual i en l’asexual només es necessita un individu.

e) Els gàmetes són les cèl·lules reproductores en la reproducció asexual. iPad

9:45 AM

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 5é

1 Escriu davall de cada il·lustració la funció vital relacionada.

FITXA

UNITAT

100%

2 Ompli la taula sobre els tipus de cèl·lules.

Procariota

Eucariota

Estructures comunes

Grandària A

Complexitat

Orgànuls Nucli

Dibuix esquemàtic

D 61

2 Observa aquesta cèl·lula i pinta el citoplasma d’un color, els orgànuls

d’un altre i el nucli amb el material genètic d’un altre. És una cèl·lula:

Citoplasma

100% 9:45 AM

Nucli i material genètic

iPad

UNITAT

nom Nom i cog

Ciències

FITXA

Orgànuls

de la

a 5é naturales

que hi ap a les parts . Anomen ina és. n parameci estiga qu imatge d’u negues, inv va aquesta que desco a 1 Obser un alg n’hi ha reixen. Si Dat a:

1 5 2

iPad

UNITA T

9:45 AM

a) La part

Escriu en quin reg Cièncie s de la ne es cla posta uti naturalesa ssifique litzant cri 5é n aquests teris de éssers viu classific ació. s. Justific pluricel· a la reslular

a) Alga

ina funció

neixies, qu

que desco

100% FITXA

No m i cog nom

3 es classifica in regne b) En qu regne? d’aquest

realitza en

la cèl·lula?

p dins quin gru er viu? En aquest éss

b) Falag

uera lirmació i exp Busca info . explicatiu fotosíntesi. e un dibuix realitzen la cés. Fes-n s autòtrofs pro viu st ers ue aq éss 2 Molts è consistix qu en t en ca breum

c) Mam

ífer

d) Florid

ura

e) Bacte

4 Fes un

esquem a en qu es dividi è expliqu xen les es les ca moneres racteríst , els prot iques i els octists i grups en els fongs què .

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per a avaluar els coneixements previs i el progrés en el curs: • Una avaluació inicial • Una avaluació final

Per a cada unitat: • Una avaluació de continguts • Una avaluació competencial

Per a cada trimestre: • Una prova competencial per a avaluar el progrés en l’adquisició del perfil d’eixida.

iPad

9:45 AM

UNITAT

100%

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

7 Explica la diferència entre vertebrat i invertebrat.

8 Relaciona els òrgans i els aparells següents amb la funció que corresponga: locomotor, nerviós, respiratori, circulatori, excretor i digestiu. Nutrició: Relació:

9 Observa les imatges d’aquestes plantes i respon les qüestions. A

a) Quin procés és el que s’hi representa? iPad

9:45 AM UNITAT

b) Descriu breument en què consistix cada procés.

100%

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 5é

1 Identifica a quina espècie d’arbre (xiprer, plàtan d’ombra, til·ler o salze

ploró) pertanyen les fulles de les imatges. 1

10 Les plantes carnívores tanquen les fulles quan un insecte les frega. Això significa que s’alimenten d’insectes? Justifica la resposta.

Per a això, et proposem que utilitzes el mapa que tens a continuació i seguisques aquestes instruccions:

71 que

1. Tria una de les fulles. 2. Col·loca’t en el punt d’eixida del joc. 3. Avança per la pista (seguint la direcció de la fletxa). 4. En cada encreuament que et trobes, decidix el camí que has de seguir segons la forma de la fulla que has triat i del missatge de cada cartell. Fulla en forma de cor Fulla allargada i estreta

Salze ploró

Til·ler Fulla d’una altra forma Fulla en forma de peu d’ànec

Fulla d’una altra forma Fulla en forma d’escata Xiprer EIXIDA 72

Plàtan d’ombra

iPad

9:45 AM

Eina amb què el professorat podrà dissenyar proves escrites de manera flexible, seleccionant, en funció dels objectius didàctics, els aprenentatges que vol avaluar o exercitar (part d’una unitat, una unitat completa, una situació d’aprenentatge...).

100%

Generador de proves escrites d’avaluació i d’exercitació

I a més... •F ons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una base molt àmplia de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb les quals podrà dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació. • Instruments per a avaluar la pràctica docent.

Programació, Proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una documentació molt àmplia sobre les claus i les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions. Amb la versió en Word i en pdf de: • La Programació didàctica • La programació por unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

2 Classifiquem per protegir ESPECÍFIQUES *COMPETÈNCIES DE L’ÀREA

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer les característiques del medi natural. 1. Utilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic.

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE Pàgina inicial

A. Cultura científica. 1. Iniciación a la actividad científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida en nuestro planeta: A.2.1. B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3.

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1. B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3.

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

Tipus de cèl·lules

Éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars Teixits, òrgans, aparells i sistemes

Els cinc regnes

Moneres, protoctists i fongs

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3.

1. Utilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3, A.1.4 i A.1.5. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

3. Resoldre problemes utilitzant el pensament computacional.

Les cèl·lules

La biodiversitat

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3.

2. Utilitzar el pensament científic.

Les funcions vitals

Els cinc regnes d’éssers vius

5. Reconéixer característiques del medi natural.

2. Utilitzar el pensament científic.

Les funcions vitals i les cèl·lules

Els nivells d’organització

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

2. Utilitzar el pensament científic.

Característiques de les moneres, dels protoctists i dels fongs

Les plantes Característiques de les plantes Classificació de les plantes

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3. 2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.4.

5. Reconéixer les característiques del medi natural. 1. Utilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer característiques del medi natural. 1. Utilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer característiques del medi natural.

Activitats interactives

Fitxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitats 1 i 2

Dídac i la seua classe han fet fotos de diferents éssers vius. Però, com han diferenciat els éssers vius dels no vius?

La funció de reproducció

Nutrició autòtrofa Energia del sol Diòxid de carboni

• En la reproducció sexual, dos individus, un de sexe masculí i un altre de sexe femení, produïxen cèl·lules reproductores o gàmetes. La unió de dos gàmetes dona lloc a un o més descendents pareguts als progenitors, però no idèntics.

• Estan formats per unes estructures anomenades cèl·lules.

Les funcions vitals La nutrició consistix a prendre substàncies de l’entorn, utilitzar-les per a obtindre energia, créixer o reparar les parts danyades, i eliminar els rebutjos. Segons la forma d’obtindre els nutrients, hi ha dos tipus d’éssers vius: els autòtrofs i els heteròtrofs.

Reproducció asexual Un sol progenitor

Tin en compte

Descendent idèntic al progenitor

• L’alumnat tendix a associar els éssers vius amb els animals. Per això, en parlar de les característiques dels éssers vius, podem ressaltar que no tots es nodrixen, es relacionen i es reproduïxen com els animals (aportarem exemples de plantes, protozous, etc.).

Gemma

• En la reproducció asexual, un sol ésser viu produïx un o més descendents idèntics a ell.

• Realitzen les tres funcions vitals (nutrició, relació i reproducció).

La funció de nutrició

La reproducció és la capacitat que tenen els éssers vius per a produir descendents amb característiques iguals o molt paregudes a les seues. Hi ha dos tipus de reproducció: la sexual i la asexual. Alguns éssers vius només en realitzen una, d’altres poden utilitzar ambdues.

Els éssers vius es diferencien de la matèria no viva en dos aspectes:

Els éssers vius autòtrofs fabriquen els seus nutrients

Aigua i sals minerals

Nutrició heteròtrofa

• Els éssers vius autòtrofs, com les plantes i les algues, utilitzen l’energia del sol per a transformar les substàncies que prenen de l’aire i del sòl en els nutrients que necessiten.

Reproducció sexual Dos progenitors

• És molt important treballar els conceptes d’«autòtrof» i «heteròtrof». Per a això, podem posar exemples dels dos tipus d’éssers. Podem inventar algun joc mnemotècnic per a ajudar l’alumnat a recordar les paraules, o col·locar cartells a classe amb aquests noms.

Ordenem això! Volem utilitzar aquestes fotografies i cartells per a muntar una exposició sobre les funcions vitals. El problema és que estan totalment desordenats! Ajuda a organitzar-los associant a cada fotografia dos peus de foto que cregues que hi tenen relació.

Descendència semblant als progenitors, no idèntica

• En parlar de la reproducció asexual, és possible que alguns alumnes plantegen l’exemple d’animals que perden la cua i són capaços de regenerar-la. Podem aprofitar per a explicar que regeneració no és el mateix que reproducció, ja que en el primer cas no es generen individus nous!

• Els éssers vius heteròtrofs, com els animals, no poden fabricar els seus nutrients i els obtenen alimentant-se d’altres éssers vius.

La funció de relació

9:45 AM

La funció de relació consistix a percebre allò que passa dins i fora del cos i reaccionar-hi.

2 Observa els éssers vius que apareixen en la imatge de la dreta. a) Indica, en cada cas, si es tracta d’un ésser viu autòtrof o heteròtrof i explica-ho. b) Quina funció vital permet a la gasela fugir del lleó? Explica la resposta.

Ésser viu heteròtrof

Jo no necessite prendre aliments, un estoneta al sol i ja està!

El meu menjar preferit són els bacteris, em puc morir si no en tinc.

Ésser viu autòtrof

Ésser viu amb reproducció asexual

La meua descendència és idèntica a mi, som com dues gotes d’aigua.

Els meus fills no s’assemblen molt a mi, però sí que tenen les orelles de son pare.

Ésser viu amb reproducció sexual

Solucions 1 Les plantes no necessiten desplaçar-se per a obtindre el seu aliment perquè són autòtrofes, és a dir, prenen substàncies de l’aire i del sòl i les transformen en aliment mitjançant la llum del sol. 2 a) Lleó: heteròtrof / Gasela: heteròtrof / Herba: autòtrof. b) La funció de relació.

Fotografia 4: Ésser viu amb reproducció asexual. La meua descendència és idèntica a mi, som com dues gotes d’aigua. Nota: S’ha de tindre en compte que els criteris autòtrof/ heteròtrof i reproducció asexual/sexual es podrien aplicar en realitat a les quatre fotografies, encara que no siga evident. La informació completa seria: Fotografia 1: heteròtrof, reproducció asexual i sexual. Fotografia 2: heteròtrof, reproducció sexual.

Ordenem això!

Fotografia 3: autòtrof, reproducció sexual i asexual.

Fotografia 1. Ésser viu heteròtrof. El meu menjar preferit són els bacteris, em puc morir si no en tinc.

Fotografia 4: heteròtrof, reproducció asexual i sexual.

Fotografia 2. Ésser viu amb reproducció sexual. Els meus fills no s’assemblen molt a mi, però sí que tenen les orelles de son pare.

iPad

Els éssers vius heteròtrofs obtenen nutrients d’altres éssers vius

1 Les plantes solen estar en un mateix lloc durant tota la seua vida. Per què no necessiten desplaçar-se per a obtindre l’aliment?

Connexió amb la situació d’aprenentatge

Classificació dels animals L’ésser humà, un mamífer especial

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

Dossier d’aprenentatge Què he aprés? Objectiu en acció

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3.

Com ho he aprés?

C. Societats i territori. 1. Consciència ecosocial: C.4.2 i C.4.3.

Basat en el Reial Decret del MEYFP · Vegeu el desenvolupament complet de competències i sabers bàsics en les pàgines 21, 22 i 23 d’aquesta proposta didàctica.

Fotografia 3. Ésser viu autòtrof. Jo no necessite prendre aliments, una estoneta al sol i ja està!

TIC Recerca d’informació i realització d’activitats interactives disponibles en anayaeducacion.es i en el llibre digital.

Per què saps que alguna cosa és un ésser viu?

Inclusió i atenció a la diversitat

Els animals Característiques dels animals

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1., B.1.2. i B.1.3.

Claus + info anayaeducacion.es

Recursos digitals

La introducció incita a reflexionar sobre com podem distingir si alguna cosa està viva de cara a poder classificar-la i protegir-la.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1., A.1.2, A.1.3. i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

Activitats complementàries Per a facilitar la comprensió i la motivació • Farem un mural d’éssers autòtrofs o heteròtrofs. Col·locarem a la paret de l’aula dues cartolines buides: una amb el rètol «éssers vius autòtrofs» i una altra amb el rètol «éssers vius heteròtrofs». Cada dia, mentre estudiem aquesta unitat, proposarem al final de la classe quatre noms d’éssers vius i els demanarem que els apunten, per torns, en una de les dues cartolines, la que els corresponga. També podem enganxar dibuixos o fotografies d’aquests éssers vius per a obtindre un mural més vistós. • Entrevista a una planta, a una gasela i a un lleó. Inventarem una entrevista amb preguntes i respostes en la qual cada ésser viu exposarà els avantatges de la seua forma de nutrició i per què la preferix a la dels altres.

CLAUS LES

100%

Recursos

Vídeo inicial: Linn Fitxes: «Pla TIC-T Fitxes: «Aprén a

C. Societats i territori. 1. Consciència ecosocial: C.4.2 i C.4.3.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

2. Utilitzar el pensament científic.

Situació d’aprenentatge: Com ho veus, la Dada i Objectiu en acció ODS 15: Vida d’ecosistemes

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3.

PRO JEC TE DEL

Animacions: «Les explique en un mo Vídeo: «Construï microscopi» Presentació: «El Activitats interac Fitxes de reforç (

Presentació: «Els vius» Activitats interac Fitxes de reforç (apartat a)

Animació: «T’ho ordenar calcetins Activitats interac Fitxes de reforç (apartat b)

Vídeo: «El movim Presentacions: «E dels protoctists» Activitats interac Fitxes de reforç ( Fitxa d’ampliació

Vídeos: «Que curi de la saba» i «Les Animació: «T’ho planta?» Presentació: «Què Activitats interac Fitxes de reforç ( Fitxa d’ampliació

Presentació: La c Animacions: «T’h La classificació d Animació: «Estim Activitats interac Fitxes de reforç (

Animació: «T’ho éssers vius» Àlbum de fotos d Activitats interac Game Room Allò essencial Generador de pr Avaluacions: bàs

De la LOMLOE a Operació món

De la LOMLOE a OPERACIÓ MÓN Perfil d’eixida de l’educació primària El Perfil d’eixida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i definix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introduïx orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa. Es vol garantir que tot l’alumnat que supere amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assolisca el perfil d’eixida sàpia mobilitzar els aprenentatges adquirits per a respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seua vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global. - I dentificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor. - D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incidixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública. - E xercitar la sensibilitat per a detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les causes complexes, per a desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió. - E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica. - A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que oferix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribuïsca a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva. - A cceptar la incertesa com una oportunitat per a articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar. - C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures. - S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat. - D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim. Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística b) competència plurilingüe c) competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia d) competència digital e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre f) competència ciutadana g) competència emprenedora h) competència en consciència i expressió culturals

Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constituïxen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es puga inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil d’eixida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. Expressa fets, conceptes, pensaments, opinions o sentiments de forma oral, escrita o en llenguatge de signes, amb claredat i adequació a diferents contextos quotidians del seu entorn personal, social i educatiu, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a intercanviar informació i crear coneixement com per a construir vincles personals. CCL2. Comprén, interpreta i valora textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals senzills dels àmbits personal, social i educatiu, amb acompanyament puntual, per a participar activament en contextos quotidians i per a construir coneixement. CCL3. Localitza, selecciona i contrasta, amb l’acompanyament adequat, informació senzilla procedent de dues o més fonts, avaluant-ne la fiabilitat i la utilitat en funció dels objectius de lectura, i la integra i la transforma en coneixement per a comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual. CCL4. Llig obres diverses adequades al seu desenvolupament, seleccionant aquelles que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; reconeix el patrimoni literari com a font de gaudi i d’aprenentatge individual i col·lectiu; i mobilitza la seua experiència personal i lectora per a construir i compartir la interpretació de les obres i per a crear textos d’intenció literària a partir de models senzills. CCL5. Posa les seues pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la gestió dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, detectant els usos discriminatoris de la llengua i els abusos de poder a través d’aquesta, per a afavorir un ús no només eficaç, sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza, almenys, una llengua, a més de la llengua o llengües familiars, per a respondre a necessitats comunicatives senzilles i predictibles, de manera adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a situacions i contextos quotidians dels àmbits personal, social i educatiu. CP2. A partir de les experiències pròpies, reconeix la diversitat de perfils lingüístics i experimenta estratègies que, de manera guiada, li permeten realitzar transferències senzilles entre diferents llengües per a comunicar-se en contextos quotidians i ampliar el seu repertori lingüístic individual. CP3. Coneix i respecta la diversitat lingüística i cultural present en el seu entorn, reconeixent i comprenent el valor que té com a factor de diàleg, per a millorar la convivència.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM) STEM1. Utilitza, de manera guiada, alguns mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, i selecciona i fa servir algunes estratègies per a resoldre problemes reflexionant sobre les solucions obtingudes. STEM2. Utilitza el pensament científic per a entendre i explicar alguns dels fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, utilitzant

eines i instruments adequats, plantejant-se preguntes i fent experiments senzills de forma guiada. STEM3. Realitza de forma guiada projectes, dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models, adaptant-se davant de la incertesa, per a generar cooperativament un producte creatiu amb un objectiu concret, procurant la participació de tot el grup i resolent pacíficament els conflictes que puguen sorgir. STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants d’alguns mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics de forma clara i veraç, utilitzant la terminologia científica apropiada, en diferents formats (dibuixos, diagrames, gràfics, símbols...) i aprofitant de forma crítica, ètica i responsable la cultura digital per a compartir i construir coneixements nous. STEM5. Participa en accions fonamentades científicament per a preservar la salut i el medi ambient, aplicant principis d’ètica i de seguretat practicant el consum responsable.

Competència digital (CD) CD1. Realitza recerques guiades en Internet i fa ús d’estratègies senzilles per al tractament digital de la informació (paraules clau, selecció d’informació rellevant, organització de dades...) amb una actitud crítica sobre els continguts obtinguts. CD2. Crea, integra i reelabora continguts digitals en formats diferents (text, taula, imatge, àudio, vídeo, programa informàtic...) mitjançant l’ús de diferents eines digitals per a expressar idees, sentiments i coneixements, respectant la propietat intel·lectual i els drets d’autor dels continguts que reutilitza. CD3. Participa en activitats i/o projectes escolars mitjançant l’ús d’eines o plataformes virtuals que li permeten construir coneixement nou, comunicar-se, treballar de manera col·laborativa, compartir dades i continguts en entorns digitals restringits i supervisats de manera segura, amb una actitud oberta i responsable en l’ús. CD4. Coneix els riscos i adopta, amb l’orientació del docent, mesures preventives en utilitzar les tecnologies digitals per a protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i s’inicia en l’adopció d’hàbits d’ús crític, segur, saludable i sostenible d’aquestes. CD5. S’inicia en el desenvolupament de solucions digitals senzilles i sostenibles (reutilització de materials tecnològics, programació informàtica per blocs, robòtica educativa...) per a resoldre problemes concrets o reptes proposats de manera creativa, i sol· licita ajuda si és necessari.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA) CPSAA1. És conscient de les emocions pròpies, idees i comportaments personals i fa servir estratègies per a gestionar-les en situacions de tensió o de conflicte, adaptant-se als canvis i harmonitzant-los per a assolir els seus objectius. CPSAA2. Coneix els riscos més rellevants per a la salut i comença a adoptar hàbits saludables per al seu benestar físic i mental. CPSAA3. Reconeix i respecta les emocions i les experiències dels altres, participa activament en el treball en grup, assumix les responsabilitats individuals assignades i fa servir estratègies cooperatives dirigides a la consecució d’objectius compartits CPSAA4. Reconeix el valor de l’esforç i de la dedicació personal per a la millora del seu aprenentatge i adopta actituds crítiques quan es produïxen processos de reflexió guiats. CPSAA5. Planifica objectius a curt termini, utilitza estratègies d’aprenentatge autoregulat i participa en processos d’autoavaluació i de coavaluació, reconeixent les seues limitacions i sabent buscar ajuda en el procés de construcció del coneixement

Competència ciutadana (CC) CC1. Entén els fets històrics i socials més rellevants relatius a la seua identitat i cultura, reflexiona sobre les normes de convivència i les aplica de manera constructiva, dialogant i inclusiva en qualsevol context. CC2. Participa en activitats comunitàries, en la presa de decisions i en la resolució dels conflictes de forma dialogada i respectuosa amb els procediments democràtics en el marc de la Unió Europea i la Constitució espanyola, els drets humans i dels xiquets i xiquetes, el valor de la diversitat i l’assoliment de la igualtat de gènere, la cohesió social i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. CC3. Reflexiona i dialoga sobre valors i problemes ètics d’actualitat, comprenent la necessitat de respectar cultures i creences diferents, cuidar l’entorn, rebutjar prejudicis i estereotips, i oposar-se a qualsevol forma de discriminació i de violència. CC4. Comprén les relacions sistèmiques entre les accions humanes i l’entorn i s’inicia en l’adopció d’hàbits de vida sostenibles, per a contribuir a la conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva tant local com global.

Competència emprenedora (CE) CE1. Reconeix necessitats i reptes que cal afrontar i elabora idees originals, usant destreses creatives i prenent consciència de les conseqüències i dels efectes que les idees pogueren generar en l’entorn, per a proposar solucions valuoses que responguen a les necessitats detectades. CE2. Identifica fortaleses i debilitats pròpies utilitzant estratègies d’autoconeixement, s’inicia en el coneixement d’elements econòmics i financers bàsics, aplicant aquests a situacions i problemes

de la vida quotidiana, per a detectar aquells recursos que puguen portar les idees originals i valuoses a l’acció. CE3. Crea idees i solucions originals, planifica tasques, coopera amb altres persones i en equip, valorant el procés realitzat i el resultat obtingut, per a dur a terme una iniciativa emprenedora, considerant l’experiència com una oportunitat per a aprendre.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC) CCEC1. Reconeix i respecta els aspectes fonamentals del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, comprenent les diferències culturals i la necessitat de respectar-les, en un entorn intercultural. CCEC2. Reconeix i s’interessa per les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni, a través dels seus llenguatges i elements tècnics, en diversos mitjans i suports, en un context en transformació contínua. CCEC3. Enriquix i construïx la seua identitat, interactuant amb l’entorn i amb la societat, a través de l’expressió cultural i artística creativa, integrant el seu cos i desenvolupant les seues capacitats afectives, amb actitud oberta i inclusiva amb els altres. CCEC4. Utilitza amb creativitat diferents representacions i expressions artístiques, a través de l’ús de tècniques plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per a la creació de propostes artístiques i culturals, de forma col·laborativa.

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil d’eixida de l’alumnat d’Educació Primària davant de les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món a la consecució del perfil d’eixida:

PERFIL D’EIXIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL D’EIXIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ PRIMÀRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

Pla lingüístic

Aprenentatge cooperatiu

Desenvolupament del pensament

Aprenentatge lúdic: Gamificació

Classe invertida

STEM 3

Digital

Inclusió

Avaluació competencial

* *

Projectes interdisciplinaris

* *

CCEC

* *

Emprenedoria

Educació emocional

CPSAA

* *

Competències clau: CCL competència en comunicació lingüística. CP competència plurilingüe. STEM competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria. CD competència digital. CPSAA competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC competència ciutadana. CE competència emprenedora. CCEC competència en consciència i expressió culturals.

Interdisciplinarietat en Operació món ODS INTERDISCIPLINARIS ODS

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITATS CONEIXEMENT DEL MEDI

Educació de qualitat

Utilitzem eines científiques per a resoldre el misteri del cacau en pols.

Fem ciència!

Vida i ecosistemes

Creem la nostra proposta de classificació per a reflexionar sobre la importància de conservar espècies que s’han fotografiat.

Classifiquem… per a protegir

Salut i benestar

Explorem el cos humà per a entendre com funciona i decidir si els trucs que ha trobat el grup en Internet són fiables o no.

Coneixem el nostre cos

Salut i benestar

Preparem arguments per a convéncer la xiqueta que isca de la seua habitació.

Cuidem la nostra salut

Producció i consum responsables

Analitzem com usem els recursos materials i energètics per a dissenyar una proposta que millore la sostenibilitat en les nostres vides.

Experimentem amb la matèria i amb l’energia

Ciutats i comunitats sostenibles

Preparem una fira en la qual mostrem els projectes que hem dissenyat per a fer front als problemes del nostre món.

Indústria, innovació i infraestructures

Advertim l’Agència Espacial Europea de la necessitat de prendre mesures sobre la generació de residus.

Vigilem les missions espacials

Acció pel clima

Investiguem mesures que es poden dur a terme per a evitar el canvi climàtic.

Atenció al termòmetre! Què està passant?

Salut i benestar

Analitzem la relació entre els avenços de la ciència i les variables demogràfiques.

Però... quantes persones hi ha ací!

Paz, justicia i institucions sòlides

Establim similituds i diferències entre les organitzacions d’Espanya i la UE.

Junts som més forts

Igualtat de gènere

Elaborem un esquema d’esdeveniments protagonitzats per una dona de l’edat mitjana.

Rastregem petjades de l’edat mitjana

Aliances per a aconseguir objectius

Analitzem com duplicar la participació de països poc desenvolupats en el mercat mundial.

L’edat moderna, un mercat global

Fem projectes... ... busquem solucions

PROJECTES INTERDISCIPLINARIS

LLENGUA I LENGUA

TRIMESTRE

MATEMÀTIQUES

C. DEL MEDI

Projecte interdisciplinari: La nostra cimera pel clima

1 Mira això! No movilizamos

TRIMESTRE

Tot controlatat

Equip d’investigació

Projecte interdisciplinari: Fem camí

2 Gaudisc hui, gaudiré demà Experiencia en la Naturaleza

TRIMESTRE

Abans del primer pas

Camine i mire

Projecte interdisciplinari: Un lloc per al nostre esplai

3 El meu lloc preferit és... ¿Reinventamos?

El patio dels nostres somnis

Senyals per a totes les persones

Gamificació en Operació món ACTIVITATS LÚDIQUES EN LES UNITATS 8

Mira com pense

Faig un videojoc pas a pas

Codi conversa Canella.

Com ja saps, Scratch és una eina que permet crear històries, animacions i jocs. Ara la utilitzarem per a crear un videojoc molt senzill.

En anayaeducacion.es disposes d’aquest videojoc per a consultar com funciona.

En anayaeducacion.es disposes de tota la informació necessària per a accedir a Scratch i aprendre a programar amb aquesta eina. A més, has de recordar allò que s’ha estudiat en la primera unitat sobre pensament computacional.

Per a jugar amb l’ordinador de forma responsable i segura, consulta la fitxa 6 del pla TIC-TAC, disponible en anayaeducacion.es.

El meu videojoc Què hauràs de fer?

Com crear una història?

Per al videojoc, hauràs de:

• Crear una història. Dos personatges mantenen una conversa, fan una pregunta que el jugador haurà de respondre i, si l’encerta, rebrà un regal sorpresa.

En el bloc «Sensors», apareixen dues ordres que perConeixes els homes i les dones meten fer preguntes jugador, el qual pot respondre que van al deixar marca en l’edat moderna i la Il.lustrac ió? d’un quadre de diàleg en la pantalla. El bloc a través «preguntar [...] i esperar» es pot personalitzar amb qualsevol pregunta. La resposta que l’usuari introduïsca s’emmagatzema en el bloc «resposta», i és possible mostrar el seu Vaig valor amb la instrucció «dir», del bloc nàixer a Portugal. Vaig ser navegant «aparença». i explorador. Al servei del monarca

Triar escenari i personatges de la història , i tria’n un entre

No oblides ajustar la grandària dels personatges i girar-los, si fora necessari.

Codi perquè es moga Llum.

Moviment i aparença Els moviments dels personatges en Scracht resulten poc naturals si les cames, potes o braços no canvien de posició. Per a simular el moviment, és necessari punxar en la pestanya de disfresses, en la qual cada personatge adopta diferents aspectes i postures.

Codi perquè es moga Canella.

Vaig ser escultora. Em coneixien com «la Roldana». Vaig aprendre l’ofici en el taller del meu pare a Sevilla. Després de treballar durant molts anys a Andalusia, em vaig traslladar a Madrid on vaig treballar com a escultora de cambra dels reis Carles II i Felip V, una cosa extraordi nària per a una dona de l’època.

Codi del regal. Ana Caro Mallén de Soto (1590-1646)

d’Espanya, Carles I, vaig descobrir el pas natural entre els oceans Atlàntic i Pacífic, al Llum. qual vaig posar nom. Codi conversa Després de travessar l’oceà Pacífic, vaig arribar a Filipines i allí vaig trobar la mort. Després de morir Magalhães , em vaig convertir en el capità de l’expedició i vaig completar la primera volta al món de la Fernão de Magalhães història, en tornar a Espanya el 1522. Va (1480-1521) i Juan Sebastiá ser un viatge molt dur; vam eixir amb cinc n vaixells, dels quals només Elcano (1486-1526) en va quedar un, la nau Victoria.

Investiga altres person atges masculins i femenin s rellevants de l’edat moderna i la Il·lustració a Espanya. Compa rtix-ne les conclusions amb els companys i companyes.

2 Escriu un titular. Si hagueres de resumir la vida de cada personatge en un titular o frase, què se t’ocorre segons el que has aprés?

Luisa Ignacia Roldán, la Roldana. (1652-17 02)

Vaig nàixer a Andalusia. Vaig ser poetessa i dramaturga del gran Siglo de Oro espanyol. En les meues obres, m’agradav a tractar tot tipus de temes, des de religiosos Codi pregunta correcta. d’embolics, i em vaig convertir a comèdies en una de les primeres dones escriptore s professionals.

Vaig ser escriptor, reformista i ministre en el regnat de Carles III. Influït per les idees de la Il·lustració, vaig reformar l’educació i vaig impulsar la creació del primer banc espanyol. També vaig defensar les reformes de la vida agrícola.

Codi pregunta incorrecta.

Per a canviar la disfressa del nostre personatge, cal usar el bloc «canviar disfressa a» [...] o bé el bloc «disfressa següent », que es troba dins de la categoria «Aparença». Per a apreciar millor l’efecte d’animació, es recomana inserir una pausa xicoteta entre un moviment i el següent. 1

U 12

Programar la pregunta

Com fer una animació? Per a triar escenari, fes clic en els molts que es mostren.

Quan ja tenim els personatges, l’escenari i el moviment dels personatges, farem que mantinguen una conversa.

Quin És important converses creant pauses s perssincronitzar onatgeslesvan entre els diàlegs. destacar en l’edat moderna?

• Fer un videojoc. El regal sorpresa és un joc.

Per a seleccionar el personatge, fes clic en ,i selecciona’l. En el nostre cas, es necessitaran dos personatges.

Programar cada una de les accions dels personatges

• Fer una animació: un personatge es mou per un escenari.

2 que

Ara intenta tu canviar els personatges i l’escenari.

Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-18 11)

En una època dominada per homes, vaig par ticipar en la rebel·lió contra el rei nouvingut , Carles I. Vaig col·labora r amb el meu espós Padilla,amb el líder denous Proposa elJuan teude diàleg els personatges l’alçament . Quan va ser executat, em vaig convertir en la líder de hages creat. la rebel·lió, fins que el rei la va sufocar i vaig haver de fugir a Portugal.

María Isidra de Guzmán i de la Cerda, la doctora d’Alcalá (1767-1803)

En anayaeducacion.es trobareu un vídeo amb l’exMaría Pacheco (1496-15 plicació 31) detallada d’aquesta programació.

122

Vaig nàixer en una família noble i vaig rebre una educació que no era comuna en les dones. Vaig ser sòcia de la Real Academia de la Lengua i doctora en la Universitat d’Alcalá.

123

Vaig nàixer a Itàlia. Vaig des tacar com a pintora en l’època del Renaixement. Després d’es tudiar i conéixer grans pintors, com Miquel Àngel, em vaig tras lladar a Madrid. Allí vaig treba llar com a pintora en la cort de Felip II. En el Museu del Prado podràs trobar les meues obres.

Sofonisba Anguissola (1535-1625)

Francesco Sabatini (1722-1797) Vaig nàixer a Itàlia. Com a arquitecte, vaig ser conseller del rei Carles III i vaig dur a terme grans projectes durant el seu regnat, com la Porta d’Alcalá o la finalització del Palau Reial, a Madrid.

238

239

UNITATS 11 I 12

Ajuda a resoldre els seus dubtes

Rastregem petjades de l’edat mitjana

Estem a la Capella Reial de Granada, davant del sepulcre dels Reis Catòlics. Ens pots ajudar a recordar quin va ser l’últim territori d’al-Àndalus i quan el van conquerir?

Estem a la mesquita, el lloc d’oració. Després, visitarem l’antic alfòndec, el soc i el raval. Què hi havia en època musulmana en aquests llocs?

L’edat moderna, un mercat global Ací està la Casa de la Contractació, que es va crear per fomentar el comerç. Recordes quins productes portaven del Nou Continent a Espanya?

Mira, una escultura dedicada a Cristòfor Colom. Recordes qui era i per què va ser tan important?

Un reportatge dels Àustria 1 majors..., però no recorde qui eren?, qui en van ser Endevina elsquè successors? és.

Ducs de Medinaceli

Dissenyar

c) Espai que ocupa un objecte. d) Quantitat de matèria que

Aquesta és la Universitat de Salamanca, una de les més antigues. Em pots dir si totes les persones que volien podien estudiar ací?

Benvolguda Irene,

Construir

5 Allí està Gibraltar. El meu pare Observa diu les que pertany al Regne Unit imatges i digues quina de les dues tindrà perquè Espanya li’l va cedir amb més densitat. Justifica la resposta. la Pau d'Utrech. Saps a què es referix? Soc un cub de Soc un cub de fusta d’1 cm plàstic d’1 cm de costat de costat

Gaso

lina

troli

242

Ura

ei men

243

3 Necessite calcu lar la densitat d’un objecte que té un volum de 900 cm3 i una massa de 330 g per a saber si surarà o no en l’aigua. Em pots ajudar?

6 Arrossega cada material a la seua copalta. Arena Paper Roques

Plàstic Argila

Per a respondre si flota o no flota, has de saber que la densitat de l’aigua és 1 g/cm 3 .

Petroli

S RIAL MATE RALS NATU

128

Tot va sobre rodes, mai millor dit! Gràcies a les donacions, en tenim ja vint. Amb aquests vehicles podrem portar els equips de rajos X fins al camp de batalla i atendre allà els ferits. Ara bé, necessitem entrenar altres dones perquè puguen manejar els equips. T’agradaria participar-hi? Un beset, ta mare

Avaluar

té un objecte.

Forma en el quadern les paraules adequades. A continuació, relaciona Quantes línies -les ambcorbes alguna forma d’energia. i adorns té la façana de la catedral de València! Pertany al Renaixement Pe o al Barroc? ni

Ens han explicat que aquest castell era el lloc de residència de la noblesa. Què saps d’aquest grup social o estament? Quins altres grups socials hi havia en l’edat mitjana?

sTEA M D e s c obrix les científiqu es misterioses

Pensar

Presentar

Planificar

REIS CATÒLICS

UNITATS 5 I 6

4 Diu la mare que l’hotel on dormirem porta Ordena les etapes el nomper d’unafavorit dur ade terme un projecte. Carles II. Què vol dir?

a) Elaborar models, dibuixos. .. per a ajudar en la solució d’un problema . b) Ordinador amb capacitat de moure’s i de realitzar algunes tasques de forma autònoma.

Gomes

Ceràmica

Teixit

3 2

Quina científica creus que ha escrit aquesta carta? Si no ho saps, a veure si t’ajuden les pistes següents.

Escaneja i descobrix la científica misteriosa.

Vaig nàixer a Varsòvia el 1867.

Tinc dos premis Nobel.

Benvolgut Babbage, Darrere del meu retrat trobaràs els plànols del nostre projecte i una targeta perforada. És el meu nou programa per a la màquina. Espere que t’agrade!

Quina científica matemàt ica va escriure aquesta carta al seu amic Babbage? Si no ho saps, a veure si t’ajuden aquestes pistes.

Vídre

MAT ERIA ARTI LS FIC IALS

Pistes Vaig estudiar a la Sorbona i em vaig graduar en Física i en Matemàtiques.

Pistes Mon pare va ser Lord Byron.

Vaig nàixer a Londres el 1815.

er el prim criure Vaig es a informàtic . program història de la

Escaneja i descobrix la científica misteriosa.

129

T R I M E S T R E

Que bé que et para la disfressa de visigot! Recordes quan va arribar aquest poble a la península Ibèrica? Quan va ser derrotat aquest poble i per qui?

T R I M E S T R E

Estic indagant sobre l’islam… Com es diuen les persones que practiquen aquesta religió? Quin n’és el llibre sagrat? I els cinc preceptes o obligacions religioses?

R E P AÀ SS O

R E P À S

REPASSOS TRIMESTRALS LÚDICS

100% iPad

9:45 AM

GAME ROOM: ULTIMATE TRAVELLERS

JOCS EN MATERIAL D’AULA

Daus per a contar històries

Titelles de dit

EIXI

Llibre d’espills

Joc: Pensa, dibuixa, actua...

App del cos humà Què són el nord, el sud, l’est i l’oest? a) Punts cardinals b) Estacions de l’any c) Fases de la Lluna a) Punts cardinals

Pujar (una escala)

Damunt

Pensa, dibuixa, actua...

EL SISTEMA SOLAR

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginyosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology)

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte:

OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situación de aprendizaje ODS

Imatge i context

Com ho veus?

La dada

•L a relació directa amb els ODS (reptes del segle XXI) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2) •L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de la situació d’aprenentatge (2.5). •L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1)

•F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1) variant els nivells d’exigència (8.2) •F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4) •F omenta la comunitat i la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3)

Seguix el fil

• Que en sé? Proposa activitats interactives traçables per a la detecció d’idees prèvies en l’obertura de la unitat (3.1).

• Aporta informació objectiva i contrastable sobre la importància de l’objectiu en acció (8.1) •E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per a afrontar els problemes quotidians (9.2)

Objectiu en acció

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant diversos mitjans de comunicació (5.1)

Guia de forma ordenada la consecució de l’objectiu en acció (6.1) modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3)

•U tilitza píndoles audiovisuals que presenten les situacions d’aprenentatge estimulant expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1) •P resenta en cada unitat informació addicional de fonts preseleccionades en diferents formats que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com representacions alternatives al text: locucions de la informació textual, organitzadors gràfics, visual thinking, etc. que es poden usar per a dinamitzar la participació. Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb l’ajuda de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a l’objectiu en acció (3.3)

Pautes DUA en Operació món Seqüència didàctica Seguix el fil • Aprenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1). • Proporciona exemples de bona execució i avisos que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la inseguretat i les distraccions (7.3). •O ferix varietat de material manipulatiu per a adquirir els aprenentatges essencials amb múltiples mitjans (2.5) i eines (5.2).

• Activitats d’aplicació

• Proporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seues relacions (3.2), de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3). • I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavorixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). •P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seua transformació en coneixement útil (3.3). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

• Selecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per a estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels sabers bàsics de cada unitat que permeten la personalització en la presentació d’informació (1.1).

•C omplementa el text escrit a través de múltiples mitjans com a base Per a exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5). •O ferix suport Per a exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat, utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2). •P roporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) donant suport a la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3). – Infografies Pla Lingüístic. – Infografies TIC.

Recursos complementaris • Classe invertida

•P roporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedisca a la informació i interaccione amb el contingut (4.1).

•P roporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de múltiples mitjans (2.5).

• Repàs trimestral (lúdic)

•U tilitza múltiples mitjans de comunicació com mitjans alternatius d’expressar el que ha aprés (5.1).

•U tilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

• Gamificació (ludificació) • Atenció a la diversitat

•D efinix competències amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2) amb activitats de reforç, ampliació en cada unitat.

OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Avaluació Què he aprés? • Activitats d’avaluació

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2). •A ugmenta la capacitat de fer un seguiment dels avenços (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació. – Generador de proves d’avaluació i exercitació per nivells d’acompliment en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3). – Avaluació competencial.

• Resposta a l’objectiu en acció

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4).

Com he aprés?

•E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

•D ossier d’aprenentatge (porfolio) digital imprimible que permet la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat augmentant la capacitat de l’alumnat per a realitzar un seguiment continu dels seus avanços (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback orientant una millor execució (8.4).

Projecte interdisciplinari • Pensa • Dissenya • Construïx • Presenta • Comprova

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a nous contextos i situacions (3.4). • I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.1). •O ferix indicacions i suport per a visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del projecte (6.1). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Projecte interdisciplinari •E videncia la rellevància de metes i objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada UD amb el perfil de sortida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

•F acilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

2 Classifiquem per protegir COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA 1. U tilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer les característiques del medi natural. 1. U tilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic.

SABERS BÀSICS DEL PRIMER CICLE A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1. B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3. C. Societats i territori. 1. Consciència ecosocial: C.4.2 i C.4.3. A. Cultura científica. 1. Iniciación a la actividad científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida en nuestro planeta: A.2.1.

5. Reconéixer les característiques del medi natural.

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3.

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer les característiques del medi natural.

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3.

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer característiques del medi natural.

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3.

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer les característiques del medi natural.

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3.

1. U tilitzar dispositius i recursos digitals.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3, A.1.4 i A.1.5. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1.

2. Utilitzar el pensament científic. 3. Resoldre problemes utilitzant el pensament computacional.

B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3. 2. Projectes de disseny i pensament computacional: B.2.4.

5. Reconéixer les característiques del medi natural. 1. U tilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer característiques del medi natural. 1. U tilitzar dispositius i recursos digitals. 2. Utilitzar el pensament científic. 5. Reconéixer característiques del medi natural.

A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1., A.1.2, A.1.3. i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1. B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1., B.1.2. i B.1.3. A. Cultura científica. 1. Iniciació a l’activitat científica: A.1.1, A.1.2, A.1.3 i A.1.4. 2. La vida al nostre planeta: A.2.1. B. Tecnologia i digitalització. 1. Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge: B.1.1, B.1.2 i B.1.3. C. Societats i territori. 1. Consciència ecosocial: C.4.2 i C.4.3.

Recursos digitals

¿QUÉQUÈ VAMOS APRENDREM? A APRENDER? Pàgina inicial

Situació d’aprenentatge: Com ho veus, la Dada i Objectiu en acció ODS 15: Vida d’ecosistemes

Les funcions vitals i les cèl·lules Les funcions vitals Les cèl·lules Tipus de cèl·lules Els nivells d’organització Éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars Teixits, òrgans, aparells i sistemes Els cinc regnes d’éssers vius La biodiversitat Els cinc regnes

Moneres, protoctists i fongs Característiques de les moneres, dels protoctists i dels fongs

Les plantes Característiques de les plantes Classificació de les plantes

Els animals Característiques dels animals Classificació dels animals L’ésser humà, un mamífer especial Dossier d’aprenentatge Què he aprés? Objectiu en acció Com ho he aprés?

Inclusió i atenció a la diversitat

Avaluació

Aula

RECURSOS ídeo inicial: Linné i la classificació dels éssers vius V Fitxes: «Pla TIC-TAC» Fitxes: «Aprén a utilitzar Scratch»

nimacions: «Les cèl·lules tenen en comú...» i «T’ho A explique en un moment: Unboxing de microorganismes» Vídeo: «Construïsc un model de cèl·lula» i «L’ús del microscopi» Presentació: «El microscopi òptic» Activitats interactives Fitxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitats 1 i 2 resentació: «Els nivells d’organització dels éssers P vius» Activitats interactives F itxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitat 3 (apartat a) nimació: «T’ho explique en un moment: Igual que A ordenar calcetins» Activitats interactives F itxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitat 3 (apartat b) Vídeo: «El moviment dels protozous» Presentacions: «El regne de les moneres», «El regne dels protoctists» i «El regne dels fongs» Activitats interactives Fitxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitat 4 Fitxa d’ampliació: fitxa 4, activitat 1

Microscopi rotagonistes P STEAM: Jane Goodall

ídeos: «Que curioses que són les plantes», «L’ascens V de la saba» i «Les plantes aquàtiques» Animació: «T’ho explique en un moment. Què és una planta?» Presentació: «Què és una clau dicotòmica?» Activitats interactives Fitxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitat 5 Fitxa d’ampliació: fitxa 4, activitat 2 Presentació: La classificació dels animals nimacions: «T’ho explique en un moment. A La classificació dels animals» Animació: «Estimada evolució» Activitats interactives Fitxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitat 6 nimació: «T’ho explique en un moment. Així són els A éssers vius» Àlbum de fotos de la unitat Activitats interactives Game Room Allò essencial Generador de proves d’avaluació Avaluacions: bàsica i competencial 33

Recursos

Recursos digitals ídeo inicial: Linné i la classificació V dels éssers vius Fitxes: «Pla TIC-TAC» Fitxes: «Aprén a utilitzar Scratch»

Classifiquem… per a protegir

Hui ha sigut un dia genial! Hem eixit tota la classe a passejar pels voltants de l’escola i hem fet fotos dels éssers vius silvestres que trobàvem. La professora diu que si volem cuidar l’entorn de la nostra escola, primer hem de conéixer-lo bé, i que el primer pas és classificar els éssers vius de les fotos...

Ma riet a

Com ho veus? Quines coses classifiqueu a casa tu i la teua família? Quins avantatges té fer-ho? Un criteri és una regla que servix per a classificar coses segons les característiques que presenten. Quins criteris es podrien tindre en compte per a classificar els éssers vius de les fotos? Per què el fet d’agrupar éssers vius pareguts pot ajudar-nos a conservar-los?

Card

La dada

S’han descobert aproximadament 1,2 milions d’espècies d’éssers vius, però es creu que a la Terra en viuen quasi nou milions. Classificar-los és el primer pas per a conéixer-los i protegir-los!

Per a aquesta unitat…

Objectiu en acció Fixant-nos en com són els criteris de classificació que usen els científics i les científiques, creem la nostra proposta de classificació que ajude a conservar les espècies que han fotografiat Dídac i la seua classe.

Seguix el fil!

ll Coni

Ro se lla

Les funcions vitals i les cèl·lules

Els nivells d’organitza ció

Per què saps que alguna cosa és un ésser viu?

Són tots els éssers vius igual de complexos?

Situació d’aprenentatge

ODS

Imatge inicial

Invita l’alumnat a plantejar-se la relació existent entre la classificació dels éssers vius i la nostra capacitat per a comprendre i protegir la biodiversitat. D’aquesta forma, es pretén despertar la curiositat per explorar la classificació i donar sentit al seu aprenentatge.

Objectiu 15. Vida d’ecosistemes terrestres: Gestionar de manera sostenible els boscos, lluitar contra la desertificació, detindre i revertir la degradació dels sòls, detindre la pèrdua de biodiversitat.

La imatge principal mostra un xiquet fent fotografies amb una càmera. Aquesta imatge ajudarà l’alumnat a visualitzar la situació i el personatge que protagonitza el text introductori.

Des de l’Objectiu en acció s’inicia el fil que unix els continguts (sabers i competències) que componen la unitat.

Al seu voltant figuren fotografies d’éssers vius variats però familiars per a l’alumnat: vertebrats, invertebrats, plantes... D’aquesta forma es promou que l’alumnat treballe des del primer moment amb un ventall d’éssers vius que no quede restringit només a animals.

Claus

Teniu a la vostra disposició «Les claus d’Operació Món» en anayaeducacion.es.

Pla lingüístic Destreses lingüístiques: llegir i escoltar

Es pot aprofitar el text inicial per a fer una lectura en veu alta que implique l’escolta activa i la reflexió sobre el missatge transmés.

Activitats complementàries Per a motivar l’aprenentatge • Debatrem a l’aula de forma superficial sobre els aspectes que susciten curiositat: Per què és necessari protegir els éssers vius? Què és exactament classificar? Quins éssers vius coneixen en l’entorn de l’escola o el domicili? Hi ha éssers vius en el seu entorn tan xicotets que no es poden fotografiar?. • Treballarem amb les fotografies de les espècies que es disposen al voltant de la imatge principal. Es pot dialogar en gran grup sobre les característiques que coneixen de les espècies mostrades, proposar altres exemples d’espècies similars presents en el seu entorn... i fins i tot proposar a l’alumnat passejar pels voltants i que facen les seues fotografies. Teul adí

• Debatrem a l’aula les preguntes de la secció «Com ho veus?» per a fomentar la reflexió sobre el concepte de «classificació». Es pot proposar a l’alumnat abocar sobre la la taula el contingut dels seus estotjos i jugar a classificar els objectes que contenen (retoladors, pintures, goma d’esborrar...) per a després comparar les classificacions resultants.

Aranya

Els cinc regnes d’éssers vius

Moneres, protoctists i fongs

3 Faig grups grans d’éssers vius aplicant el que he aprés

Classifique éssers vius dins de les moneres, els protoctists i els fongs

El regne de les plantes

El regne dels animals

Com faries subgrups dins del grup de les plantes?

Com faries subgrups dins del grup dels animals?

Com ho veus?

La dada

Objectiu en acció

Seguix el fil!

Les preguntes d’aquesta secció guien d’una forma distesa la reflexió del grup sobre què és una classificació, com es realitza i per a què pot servir. Es pretén que l’alumnat s’aproxime a la idea que el coneixement científic és fonamental per a poder prendre decisions coherents que ajuden a conservar la biodiversitat.

La dada permet fer-se una idea de la magnitud de la tasca de classificar i protegir la biodiversitat. El nombre d’espècies descobertes i estimades és molt elevat.

Es presenta l’objectiu en acció. En aquest cas es proposa a l’alumnat de dissenyar la seua proposta de classificació per als éssers vius mostrats en les fotografies.

Es presenten els apartats en què s’estructura la unitat. Partint del concepte d’«ésser viu», s’introduïxen la classificació i les característiques que compartixen els organismes dels principals grups.

Recursos

Recursos digitals Activitats interactives

Per què saps que alguna cosa és un ésser viu?

Inclusió i atenció a la diversitat itxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activiF tats 1 i 2

Dídac i la seua classe han fet fotos de diferents éssers vius. Però, com han diferenciat els éssers vius dels no vius?

Nutrició autòtrofa Energia del sol Diòxid de carboni

Els éssers vius es diferencien de la matèria no viva en dos aspectes: • Realitzen les tres funcions vitals (nutrició, relació i reproducció). • Estan formats per unes estructures anomenades cèl·lules.

Les funcions vitals La funció de nutrició La nutrició consistix a prendre substàncies de l’entorn, utilitzar-les per a obtindre energia, créixer o reparar les parts danyades, i eliminar els rebutjos. Segons la forma d’obtindre els nutrients, hi ha dos tipus d’éssers vius: els autòtrofs i els heteròtrofs.

Els éssers vius autòtrofs fabriquen els seus nutrients

Aigua i sals minerals

Nutrició heteròtrofa

• Els éssers vius autòtrofs, com les plantes i les algues, utilitzen l’energia del sol per a transformar les substàncies que prenen de l’aire i del sòl en els nutrients que necessiten. • Els éssers vius heteròtrofs, com els animals, no poden fabricar els seus nutrients i els obtenen alimentant-se d’altres éssers vius.

La funció de relació La funció de relació consistix a percebre allò que passa dins i fora del cos i reaccionar-hi.

a) Indica, en cada cas, si es tracta d’un ésser viu autòtrof o heteròtrof i explica-ho. b) Quina funció vital permet a la gasela fugir del lleó? Explica la resposta.

Solucions 1

Les plantes solen estar en un mateix lloc durant tota la seua vida. Per què no necessiten desplaçar-se per a obtindre l’aliment?

2 Observa els éssers vius que apareixen en la imatge de la dreta.

Connexió amb la situació d’aprenentatge La introducció incita a reflexionar sobre com podem distingir si alguna cosa està viva de cara a poder classificar-la i protegir-la.

Els éssers vius heteròtrofs obtenen nutrients d’altres éssers vius

Les plantes no necessiten desplaçar-se per a obtindre el seu aliment perquè són autòtrofes, és a dir, prenen substàncies de l’aire i del sòl i les transformen en aliment mitjançant la llum del sol.

2 a) Lleó: heteròtrof / Gasela: heteròtrof / Herba: autòtrof. b) La funció de relació.

Ordenem això!

Fotografia 3: autòtrof, reproducció sexual i asexual.

Fotografia 1. Ésser viu heteròtrof. El meu menjar preferit són els bacteris, em puc morir si no en tinc.

Fotografia 4: heteròtrof, reproducció asexual i sexual.

Fotografia 2. Ésser viu amb reproducció sexual. Els meus fills no s’assemblen molt a mi, però sí que tenen les orelles de son pare. Fotografia 3. Ésser viu autòtrof. Jo no necessite prendre aliments, una estoneta al sol i ja està! 36

Claus + info anayaeducacion.es U2

TIC Recerca d’informació i realització d’activitats interactives disponibles en anayaeducacion.es i en el llibre digital.

La funció de reproducció La reproducció és la capacitat que tenen els éssers vius per a produir descendents amb característiques iguals o molt paregudes a les seues.

Reproducció asexual Un sol progenitor

Hi ha dos tipus de reproducció: la sexual i la asexual. Alguns éssers vius només en realitzen una, d’altres poden utilitzar ambdues.

Tin en compte

Descendent idèntic al progenitor

Gemma

• En la reproducció asexual, un sol ésser viu produïx un o més descendents idèntics a ell. • En la reproducció sexual, dos individus, un de sexe masculí i un altre de sexe femení, produïxen cèl·lules reproductores o gàmetes. La unió de dos gàmetes dona lloc a un o més descendents pareguts als progenitors, però no idèntics.

Reproducció sexual Dos progenitors

Ésser viu heteròtrof

Jo no necessite prendre aliments, un estoneta al sol i ja està!

El meu menjar preferit són els bacteris, em puc morir si no en tinc.

Ésser viu autòtrof

Ésser viu amb reproducció asexual

Descendència semblant als progenitors, no idèntica

La meua descendència és idèntica a mi, som com dues gotes d’aigua.

Els meus fills no s’assemblen molt a mi, però sí que tenen les orelles de son pare.

Ésser viu amb reproducció sexual

Recursos Recursos digitals

1 Per què saps que alguna cosa és un ésser viu?

nimacions: «Les cèl·lules tenen en comú» A i «T’ho explique en un moment: Unboxing de microorganismes» ídeos: «Construïsc un model de cèl·lula» V i «L’ús del microscopi»

Estem formats per cèl·lules

Presentació: «El microscopi òptic»

A més de realitzar les funcions vitals, tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.

Activitats interactives

Una cèl·lula és la part més xicoteta d’un ésser viu capaç de realitzar les funcions vitals.

Inclusió i atenció a la diversitat Fitxes de reforç (nivell 1, 2 i 3): activitats 1 i 2

Cèl·lula procariota Citoplasma Material genètic dispers pel citoplasma

Com són les cèl·lules La majoria de les cèl·lules són tan xicotetes que només es poden observar amb l’ajuda d’un microscopi.

Material d’aula

Totes les cèl·lules tenen una estructura comuna formada per tres parts fonamentals:

Microscopi

Membrana plasmàtica

• La membrana plasmàtica, que és l’embolcall que envolta la cèl·lula. • El citoplasma, que és un líquid espés que ompli l’interior de la cèl·lula i on es troben altres estructures i les substàncies cel·lulars. • El material genètic, que és la substància que conté les instruccions per al funcionament de les cèl·lules.

Cèl·lula eucariota Material genètic dins d’un nucli

Membrana plasmàtica

Tipus de cèl·lules Les cèl·lules es classifiquen en procariotes i eucariotes: • Les cèl·lules procariotes són les més xicotetes i senzilles i tenen el material genètic dispers al citoplasma. Per exemple, els bacteris són cèl·lules procariotes. • Les cèl·lules eucariotes són més grans i complexes. Tenen al citoplasma unes estructures anomenades orgànuls, que realitzen diferents funcions. El material genètic es troba protegit dins d’un d’aquests orgànuls: el nucli. Per exemple, els animals i les plantes estan formats per cèl·lules eucariotes.

Connexió amb la situació d’aprenentatge L’apartat «Pren nota» destaca que les diferents formes en què els éssers vius desenvolupen les seues funcions vitals i el tipus de cèl·lules que els formen constituïxen els principals criteris per a classificar-los.

3 En què es diferencien les cèl·lules procariotes de les eucariotes? 4 Com s’anomena la part de les cèl·lules eucariotes que conté el material genètic?

3 Les cèl·lules procariotes es diferencien de les eucariotes perquè són més xicotetes i senzilles, i tenen el material genètic dispers al citoplasma, mentre que en les eucariotes el material genètic està dins del nucli. 4 La part de les cèl·lules eucariotes que conté el material genètic s’anomena nucli.

De qui és aquesta cèl·lula?! Les estructures que tenen en comú aquestes cèl·lules són la membrana, el citoplasma i el material genètic.

2 A l’hora de fer els dibuixos, s’ha de tindre en compte que les cèl·lules A i C tenen nucli. Les cèl·lules de la fotografia B tenen el material genètic dispers al citoplasma. 38

Citoplasma

Per a comprendre millor les diferències entre les cèl·lules procariotes i les eucariotes, «T’ho conte en un moment» amb el vídeo «Unboxing de microorganismes» en anayaeducacion.es.

Solucions

Orgànuls

3 Resposta oberta. Les respostes es compararan amb les definicions que s’oferixen en l’apartat 4. 4 Primera descripció: estructura 2 del dibuix; segona descripció: estructura 3 del dibuix; tercera descripció: estructura 1 del dibuix. 5 La fotografia B és d’una cèl·lula procariota; la C, d’una cèl·lula eucariota vegetal; la A, d’una cèl·lula eucariota animal.

Claus + info anayaeducacion.es U2

TIC Consulta de diferents recursos digitals com a reforç o ampliació dels continguts d’aquestes pàgines.

De qui és aquesta cèl.lula? Observa les cèl·lules de les fotografies. S’han obtingut utilitzant un microscopi que permet veure les estructures cel·lulars amb molt de detall. 1

Tin en compte

• És possible que l’alumnat haja sentit parlar dels virus i que pregunte si són procariotes o eucariotes. Caldrà aclarir que els virus no són éssers vius en sentit estricte, ja que no són cèl·lules i no realitzen les funcions vitals. Per a reproduir-se (produir còpies de si mateixos) necessiten parasitar una altra cèl·lula.

Quines estructures tenen en comú aquestes tres cèl·lules? Localitza-les.

2 Dibuixa les tres cèl·lules en el quadern representant i retolant aquestes estructures. En cada cas, indica si la cèl·lula té nucli o, al contrari, té el material genètic dispers al citoplasma. 3 Observa les estructures numerades en la fotografia C, descriu-les i afig-les al dibuix. Estan presents en les altres dues cèl·lules? 4 Ara, llig aquestes descripcions. Alguna podria correspondre a les estructures de la fotografia C que acabes de descriure? Indica a quina part de la cèl·lula correspon cada una.

• És possible que es fixen en la taca circular fosca que hi ha dins del nucli de les cèl·lules eucariotes. Podem comentar-los que aquesta taca s’anomena nuclèol i també advertir-los que no l’han de confondre amb el nucli, que està separat del citoplasma per una línia (la membrana).

uns orgànuls Els cloroplastos són color verd. de ts rga grans i alla esi i es troben Realitzen la fotosínt ls. a les cèl·lules vegeta

La paret cel·lular és una estructura rígida que recobrix la membrana i que dona a les cèl·lules vegetals una forma poligonal.

C 3 2

Els vacúols són

uns orgànuls far cits d’aigua i d’altres substà ncies que ajude n les cèl·lules vegeta ls a mantindre la seua forma.

5 Tenint en compte les respostes a les preguntes anteriors, completa en el quadern les oracions següents. La fotografia ... és d’una cèl·lula procariota. La fotografia ... és d’una cèl·lula eucariota vegetal. La fotografia ... és d’una cèl·lula eucariota animal.

Pren nota!

• Pot ser interessant aclarir que les fotografies de l’activitat competencial «De qui és aquesta cèl·lula?» s’han obtingut amb el microscopi electrònic, que permet veure l’interior de les cèl·lules amb molt més detall que els microscopis òptics que tenim a l’escola. Podem contar a l’alumnat que aquestes fotografies es fan sempre en blanc i negre, i que després s’acolorixen per a distingir millor els orgànuls.

Les distintes formes en què els éssers vius realitzen les funcions vitals i el tipus de cèl.lules que tenen ens ajuden a classificar-los. 31

Activitats complementàries

Per a ampliar l’aprenentatge

Per a facilitar la comprensió i despertar la curiositat

Podem comparar les mides d’una cèl·lula procariota mitjana amb una d’eucariota (les cèl·lules procariotes mesuren entre 0,1 i 5 μm de diàmetre, i les eucariotes, entre 10 i 100 μm de diàmetre). Podem sol·licitar a l’alumnat que calculen les procariotes que de 0,5 μm cabrien en fila en 1 mm i quantes d’eucariotes de 50 μm cabrien en el mateix espai. També se’ls pot demanar que busquen una comparació de mides similar i cridanera a escala visible. (Una procariota és entre 10 i 100 vegades més xicoteta que una d’eucariota. Buscaran aquesta relació de mides entre dos objectes quotidians o dos elements d’una ciutat).

• Investigarem sobre l’invent del microscopi. Des de quan existix? Qui el va inventar? En què es diferencia el microscopi òptic d’un microscopi electrònic? Per grups, farem una presentació digital sobre el tema. • Veurem el vídeo «Unboxing de microorganismes» i prepararem la representació de l’unboxing d’una cèl·lula vegetal fixant-nos-hi.

Recursos

Recursos digitals resentació: «Els nivells d’organització P dels éssers vius»

Són tots els éssers vius igual de complexos?

Activitats interactives

El nombre de cèl.lules i les agrupacions entre aquestes varien d’uns éssers vius a uns altres. És a dir: en els éssers vius hi ha diferents nivells de complexitat o nivells d’organització.

Inclusió i atenció a la diversitat Fitxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitat 3 (apartat a)

Teixits, òrgans, aparells i sistemes forme

Els nivells d’organització

Tin en compte

Cèl·lules

Els éssers unicel·lulars

• No tots els éssers vius tenen tots els nivells d’organització. L’activitat competencial d’aquesta pàgina servix per a consolidar aquesta idea.

Estan formats per una sola cèl·lula que realitza les funcions vitals. Els organismes unicel·lulars poden ser procariotes o eucariotes.

e rm

Teixits

Els éssers pluricel·lulars

fo r m

Estan compostos per moltes cèl·lules, sempre de tipus eucariota. Aquestes cèl·lules es poden agrupar formant teixits o no. En els éssers pluricel·lulars més complexos, les cèl·lules s’agrupen formant:

• Podem treballar els coneixements previs que tenen sobre òrgans i sistemes, ja que són conceptes que ja han vist en cursos anteriors. Podem preguntar-los quins òrgans i sistemes coneixen.

Òrgans

• Els teixits, que són agrupacions de cèl·lules especialitzades en una mateixa funció. • Els òrgans, que són associacions de diferents teixits que realitzen una funció més àmplia. • Els aparells o sistemes, que són conjunts d’òrgans que s’agrupen per a dur a terme un procés més complex.

Aparells i sistemes de l’organisme

Els éssers vius tenen «nivell» No tots els éssers vius pluricel·lulars tenen els mateixos nivells d’organització. Llig els exemples següents i respon les qüestions.

Copia la taula en el quadern i completa-la.

Algues

En les algues pluricel·lulars i en els fongs, les cèl·lules es troben agrupades però sense formar teixits.

Connexió amb la situació d’aprenentatge El text inicial introduïx el concepte de «nivells de complexitat» en els éssers vius. Per la seua banda, el text de la secció «Pren nota» vincula el que s’ha aprés sobre aquests nivells amb la situació d’aprenentatge subratllant que són útils com a criteris de classificació.

En algunes plantes senzilles, com les molses, les cèl·lules s’organitzen no formant teixits, però aquests formen òrgans definits.

...

Molses

...

Vaca

Sí

...

2 En quin dels éssers vius trobem més nivells d’organització? En quin trobem menys nivells?

Per a despertar la curiositat Aparells i sistema

Algues pluricel·lulars

Sí

Fongs

Sí

Molses

Sí

Vaca

Sí

2 Trobem més nivells d’organització en la vaca, i menys en les algues pluricel·lulars i en els fongs.

Pren nota!

Els teixits i òrgans que formen els éssers vius també servixen per a classificar-los.

La taula quedaria així:

Aparells i sistemes

Sí

Òrgans

Sí

Activitats complementàries

Teixits

Fongs

pluricel·lulars

Solucions

Pluricel·lulars

• Juguem al tabú definint els regnes sense utilitzar les paraules següents: autòtrof, heteròtrof, teixit, òrgan, procariota, unicel·lular i pluricel·lular.

Recursos

nimació: «T’ho explique en un A moment: Igual que ordenar calcetins» Activitats interactives

Faig grups grans d’éssers vius aplicant el que he aprés Tenint en compte el tipus de cèl.lula, el nombre de cèl.lules, la presència o no de teixits i el tipus de nutrició, es poden classificar els éssers vius en cinc grans grups anomenats regnes.

Anomenem biodiversitat l’enorme varietat d’éssers vius que hi ha al planeta. Per a estudiar la biodiversitat, classifiquem els éssers vius; és a dir, fem grups d’éssers amb característiques comunes, com el tipus de cèl·lules, el tipus de nutrició…

Regne dels protoctists

Regne dels fongs

Regne de les plantes

Regne dels animals

Tipus de cèl·lula

Procariota

Eucariota

Nombre de cèl·lules

Unicel·lular

Unicel·lular o pluricel·lular

Pluricel·lular

Teixits

Sí

Tipus de nutrició

Autòtrofa i heteròtrofa

Heteròtrofa

Autòtrofa

Heteròtrofa

Protozous

Molses

Bolets

Recerca d’informació, realització d’activitats interactives i visualització dels recursos digitals en anayaeducacion.es.

Tin en compte • La millor manera que l’alumnat aprenga les definicions dels cinc regnes és que les redacten a partir de la taula que se’ls oferix i de les activitats proposades. Seran aquestes definicions escrites per ells (i corregides) les que els resultaran més senzilles d’aprendre.

Connexió amb la situació d’aprenentatge Pren nota!

Invertebrats

Rents

Algues pluricel·lulars

TIC

autòtrofa.

Regne de les moneres

Bacteris

Claus + info anayaeducacion.es

Són éssers amb cèl·lules eucariotes. N’hi ha d’unicel·lulars (protozous, algues microscòpiques...) i de pluricel·lulars que no formen teixits (algues grans). Els protozous tenen nutrició heteròtrofa; les algues,

Hi ha cinc regnes d’éssers vius: el de les moneres, el dels protoctists, el dels fongs, el de les plantes i el dels animals.

Floridures

itxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): F activitat 3 (apartat b)

Regne dels protoctists

Els grups més grans que es poden fer s’anomenen regnes.

Algues microscòpiques

Inclusió i atenció a la diversitat

En quins dos regnes podem trobar tant organismes unicel·lulars com pluricel·lulars que no formen teixits? Què diferencia entre si aquests dos regnes?

2 Fixa’t en la descripció del regne dels protoctists i escriu en el quadern la descripció dels altres quatre regnes seguint aquest model.

Els cinc regnes

Exemples

Falagueres

Altres plantes

Amfibis

Aus

Peixos Peces

Per a definir els cinc regnes, hem hagut d’usar diversos criteris de classificació al mateix temps.

Solucions 1

Recursos digitals

En els protoctists i en els fongs. Es diferencien perquè en els protoctists s’inclouen organismes autòtrofs i en els fongs, no. Altres diferències que poden descobrir investigant és que els fongs tenen parets cel·lulars d’una substància anomenada quitina, i s’alimenten de residus d’organismes en descomposició.

2 Regne de les moneres: són éssers amb cèl·lules procariotes, unicel·lulars, i poden tindre nutrició autòtrofa o heteròtrofa. Regne dels fongs: són éssers amb cèl·lules eucariotes. N’hi ha d’unicel·lulars i de pluricel·lulars que no formen teixits. Tenen nutrició heteròtrofa. Regne de les plantes: són éssers amb cèl·lules eucariotes, pluricel·lulars amb teixits i tenen nutrició autòtrofa.

El text introductori enllaça el que s’ha aprés sobre criteris de classificació (tipus de cèl·lula, presència de teixits, forma en què es realitzen funcions vitals com la nutrició...) amb els cinc regnes en què agrupem els éssers vius. L’apartat «Pren nota» incidix sobre la necessitat d’utilitzar diversos criteris de classificació simultàniament per a establir aquests grups.

Regne dels animals: Són éssers amb cèl·lules eucariotes, pluricel·lulars amb teixits i tenen nutrició heteròtrofa.

Activitats complementàries Per a despertar la curiositat • Jugarem a representar amb mímica cada un dels cinc regnes i que la resta de la classe endevine a quin regne ens referim. • Farem cinc grups a classe. Adjudicarem a cada grup un regne. Cada grup elaborarà una doble pàgina de diari amb notícies científiques relacionades amb éssers vius d’aquest regne. Per a això, hauran d’investigar i buscar les notícies, redactar-les amb les seues paraules, il·lustrar-les i crear els titulars adequats. Establirem un mínim de tres notícies per grup.

Recursos

Recursos digitals Vídeo: «El moviment dels protozous»

Classifique éssers vius dins de les moneres, els protoctists i els fongs

resentacions: «El regne de les moneres», P «El regne dels protoctists», «El regne dels fongs» i «Què és una clau dicotòmica?» Activitats interactives

Encara que tots els éssers vius que formen el grup de les moneres, el dels protoctists i el dels fongs tenen característiques comunes, dins de cada grup hi ha particularitats que permeten diferenciar-los i servixen com a criteris per a classificar-los.

Inclusió i atenció a la diversitat Fitxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitat 4 Fitxa d’ampliació: fitxa 4, activitat 1

Classificació dels bacteris

Cocs Bacils

El regne de les moneres

Vibrions

Les moneres són procariotes unicel·lulars, que poden ser autòtrofs o heteròtrofs.

Espirils

El grup més abundant d’aquest regne són els bacteris, éssers microscòpics que poden viure en qualsevol ambient. Els bacteris es classifiquen, segons la forma, en: cocs (forma esfèrica), bacils (forma de bastonet), vibrions (forma de coma) i espirils (forma d’espiral allargada).

Classificació dels protoctists

Protozous

El regne dels protoctists El regne dels protoctists inclou els protozous i les algues.

Amb flagels

Els protozous Són eucariotes, unicel·lulars i heteròtrofs. Viuen en medis aquàtics, en terres humides o a l’interior d’altres éssers vius.

Connexió amb la situació d’aprenentatge En aquest cas, la introducció mostra com en la classificació dels éssers vius els organismes d’un mateix grup compartixen característiques i com són precisament les diferències entre aquests les que permeten establir subgrups. L’apartat «Pren nota» evidencia de nou com s’utilitzen sempre diversos criteris de classificació de forma simultània.

Els protozous es classifiquen, segons les estructures que tenen per a desplaçar-se, en: protozous amb flagels, amb cilis i amb pseudopodis.

Algues

Unicel·lulars

Pluricel·lulars Amb cilis

Verdes

Amb pseudopodis

Roges

Les algues Les algues són eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars que no formen teixits. Tenen nutrició autòtrofa i viuen en medis aquàtics.

Brunes

Les algues es classifiquen, segons la complexitat cel·lular, en unicel·lulars o pluricel·lulars. Les pluricel·lulars, al seu torn, es classifiquen, segons el color, en algues verdes, brunes o roges.

Solucions

Activitats complementàries

L’ús de condicionals

Per a facilitar la comprensió i despertar la curiositat

Amb aquest activitat es pretén que l’alumnat pose en pràctica el pensament computacional. Es tracta d’aplicar aquesta tècnica de pensament computacional a la interpretació d’una clau dicotòmica, molt usada per a la classificació dels éssers vius,

• Visionarem un vídeo amb diferents tipus de protoctists.

Si és un protoctist i és heteròtrof, aleshores és un protozou. Si és un protoctist i és autòtrof, aleshores és una alga.

• Ens informarem sobre les algues comestibles i el seu valor nutricional. Podem proposar algunes receptes amb algues, i fins i tot tastar-les! • Ens informarem sobre el concepte de «miceli». Intentarem reproduir l’estructura aproximada d’un miceli enredant fils. Per a ampliar l’aprenentatge • Elaborarem una fitxa amb set dades curioses sobre els fongs. • Congrés micològic. Per equips, buscaran informació sobre un tipus de bolet i elaboraran un cartell amb un dibuix del bolet, el seu nom científic i el seu nom comú, una descripció i dades sobre si és comestible, verinós, etc.

Claus + info anayaeducacion.es U2

TIC Recerca d’informació, realització d’activitats interactives i visualització de recursos digitals disponibles en anayaeducacion.es i en el llibre digital.

El regne dels fongs

Tin en compte

Els fongs són éssers vius unicel·lulars o pluricel·lulars que no formen teixits i amb nutrició heteròtrofa. Produïxen una substància anomenada quitina. Viuen en llocs humits i amb temperatures suaus.

• Aquesta classificació dels bacteris segons la seua forma s’estudia en aquest nivell perquè és senzilla de comprendre, però cal recordar que el fet que dos bacteris tinguen la mateixa forma no vol dir que pertanguen en realitat al mateix grup o que estiguen emparentats.

Els fongs es poden classificar en tres tipus segons el nivell d’organització corporal: unicel·lulars, floridures i fongs que formen bolets.

Classificació dels fongs

Floridures

Fongs unicel·lulars Com els rents o llevats, que viuen al sòl, sobre les fruites, en el nèctar de les flors...

Fongs que formen bolets

Són pluricel·lulars i tenen un aspecte semblant al del cotó. Solen créixer sobre les fruites, el pa o el sòl humit.

• En algunes classificacions, els protoctists figuren amb el nom de «protists».

Com el xampinyó o el rovelló, són pluricel·lulars. Es desenvolupen al sòl, i només sobreïx a la superfície la part reproductora, que són els bolets.

• Les estructures dels protozous per a moure’s es diferencien en els aspectes següents: – Flagels: són orgànuls llargs que, en moure’s, faciliten la propulsió de l’organisme.

pense Mira com

L’ús de condicionals La paraula microorganisme significa ‘organisme xicotet (micro)’. Des del punt de vista de la classificació, aquest és un terme confús perquè agrupa éssers vius tan diversos com bacteris, protozous, rents, algues i virus. Per a classificar microorganismes, podem utilitzar una clau dicotòmica, que funciona de manera que en cada pas es presenten dues alternatives entre les que cal decidir.

Observa la clau dicotòmica per a classificar microorganismes. Aplicant el pensament computacional, podem expressar el recorregut a través de la clau utilitzant frases amb condicional. Observa com s’han redactat les frases per a alguns microorganismes i completa les que falten per a la resta de microorganismes de la clau.

Microorganismes

SI és procariota, ALE SHORES és un bact eri. SI NO és procariota, ALESHORES és un protoctist o un fong . SI és eucariota, ALE SHORES és un protoctist o un fong . SI NO és eucariota , ALESHORES és un bacteri. SI és eucariota i és hete ròtrof i amb quitina, ALESHORES és un fong. SI és eucariota i pot ser autòtrof o heteròtrof, ALESHO RES és un protoctis t.

Procariota Eucariota Autòtrof o heteròtrof

BACTERI Només heteròtrof i amb quitina

PROTOCTIST Autòtrof

Heteròtrof

FONG

PROTOZOU

– Cilis: tenen la mateixa estructura que els flagels, però són curts i nombrosos; es mouen de manera coordinada. – Pseudopodis: són prolongacions del citoplasma que ajuden la cèl·lula a desplaçar-se.

Pren nota! Te n’adones? Per a fer subgrups dins d’aquests tres regnes, hem hagut d’usar diversos criteris: la forma, el tipus de pigments, etc.

• L’alumnat pot preguntar-se per què organismes tan dispars com un rent o llevat, una floridura i un bolet s’agrupen en el mateix regne. Podem explicar que tots aquests organismes tenen en comú algunes característiques: per exemple, la paret cel·lular de quitina i la nutrició heteròtrofa.

ALGA

Recursos

Recursos digitals Vídeo: «Que curioses que són les plantes»

Com faries subgrups dins del grup de les plantes?

nimació: «T’ho explique en un moment. A Què és una planta?» Vídeo: «L’ascens de la saba»

Encara que totes les plantes tenen característiques comunes, també presenten certes estructures que les diferencien i realitzen algunes funcions vitals de forma distinta. Això ens permetrà establir criteris per a classificar-les.

Vídeo: «Les plantes aquàtiques» Activitats interactives Inclusió i atenció a la diversitat Fitxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitat 5

El regne de les plantes

Fulla

Anvers

Limbe

Vasos conductors Revers

La majoria de les plantes viuen en medis terrestres, encara que també és possible trobar-les en medis aquàtics.

Fitxa d’ampliació: fitxa 4, activitat 2

Són organismes pluricel·lulars eucariotes amb teixits. En la majoria de les plantes, els teixits s’organitzen formant òrgans com l’arrel, la tija i les fulles. Tenen nutrició autòtrofa i realitzen un procés anomenat fotosíntesi. Es reproduïxen de forma sexual i asexual.

Tija

Els òrgans de les plantes • Les fulles. Són els òrgans encarregats de realitzar la fotosíntesi. • La tija. És l’òrgan que sosté la part aèria de la planta. Pot estar ramificada o no. A més, pot ser prima, verda i flexible, o grossa i llenyosa; en aquest cas, s’anomena tronc.

Vasos conductors

• L’arrel. És l’òrgan que subjecta la planta al sòl. Absorbix l’aigua i les sals minerals del sòl.

Connexió amb la situació d’aprenentatge

• Els vasos conductors. La majoria de les plantes tenen uns conductes en forma de tub que recorren l’interior de l’arrel, la tija, les branques i les fulles. Per l’interior d’aquests circulen aigua i altres substàncies. Com veuràs més avant, no totes les plantes tenen aquests vasos conductors.

En aquest cas, la introducció recupera la idea que, en classificar, és necessari fixar-nos en les diferències existents entre els éssers vius d’un mateix grup per a poder establir subgrups. L’apartat «Pren nota» repassa els principals criteris que s’utilitzen per a classificar plantes: presència de vasos conductors, llavors i fruit.

Full

Anomeneu, almenys, tres caracgiratori terístiques que diferencien les plantes d’altres éssers vius.

Tria la planta que més t’agrade i dibuixa-la en el quadern indicant els òrgans que hi observes.

Pèls absorbents

Arrel

Solucions

c) Angiospermes.

d) Falagueres.

a) Tenen cèl·lules eucariotes. b) Són pluricel·lulars. c) Són organismes autòtrofs fotosintetitzadors. d) Viuen fixades a terra. e) Al seu cos es distingixen arrel, tija i fulles.

2 Resposta oberta. Es valorarà l’expressió artística de l’alumnat. La meua professió: botànica És molt interessant que l’alumnat conega la professió de botànica o botànic. A més del que es diu en el text d’aquestes pàgines, pot ser de gran interés conéixer aquesta professió invitant l’alumnat a fer una recerca d’informació. 1

a) Gimnospermes. b) Molses.

2 Resposta oberta. Aquesta activitat també pretén posar en pràctica la recerca d’informació. Podem recomanar consultar la fitxa 3 del Pla TIC-TAC disponible en els seus recursos digitals.

Activitats complementàries Per a facilitar la comprensió i despertar la curiositat • Es pot proposar un concurs: «Vols ser botànic o botànica per un dia?». Per a això, dividirem la classe en grups. Mostrarem imatges de diferents tipus de plantes i demanarem als xiquets i a les xiquetes que les classifiquen en molses, falagueres, gimnospermes i angiospermes. Guanyarà el grup amb més encerts. Es recomana utilitzar

Claus + info anayaeducacion.es U2

Aprenentatge cooperatiu Full giratori per a la resolució de l’activitat 1. Aprenentatge lúdic

La classificació de les plantes Normalment, les plantes es classifiquen tenint en compte aquests dos criteris: • Que tinguen vasos conductors o que no en tinguen.

Em dic Violeta Carrasca i soc botànica. x El meu treball consisti a classificar plantes. Observa l’esquema de classificació de les plantes.

En l’activitat 2, ens divertim triant la nostra planta favorita i dibuixant-la.

Tin en compte En tractar les plantes, poden sorgir confusions que convé aclarir, com, per exemple:

• Que produïsquen llavors o que no en produïsquen.

La meua professió: botànica Plantes AMB vasos conductors

Plantes SENSE vasos conductors Plantes SENSE llavors Molses

• Les plantes no són els únics organismes amb capacitat de fotosintetitzar. Seria bo recordar que hi ha moneres i protoctists que també fotosintetitzen.

Falagueres

Gimnospermes

Angiospermes

Tenen teixits, però no tenen vasos conductors, arrel, fulles i flors.

Tenen arrel, tija, fulles i vasos conductors.

Tenen vasos conductors, arrel, tija i fulles.

No produïxen llavors ni flors.

No produïxen llavors.

Tenen vasos conductors, arrel, tija i fulles. Tenen flors senzilles agrupades en unes estructures anomenades cons. Produïxen llavors que no es troben a l’interior d’un fruit.

No tenen flors.

• Són organismes molt abundants i familiars per als xiquets i xiquetes, però amb un esquema corporal molt diferent al dels animals.

Plantes AMB llavors

• La seua organització corporal està determinada per la capacitat per a realitzar fotosíntesi.

Les seues flors són complexes i vistoses. Produïxen llavors que es troben dins d’un fruit.

• S’ha optat per descriure únicament els òrgans que formen el cos vegetatiu de la planta: fulles, tija i arrel. Seria convenient recordar que algunes plantes tenen òrgans relacionats amb la reproducció com les flors, els fruits i les llavors. 1

Ajuda’m ara a classificar aquestes plantes. Seguint l’esquema de classificació de les plantes, digues de quina planta es tracta. a) Planta que produïx llavors però no fruits. b) Planta que no té vasos conductors ni produïx llavors. c) Planta que produïx llavors dins de fruits. d) Planta que no produïx llavors i té vasos conductors.

Busca informació per a tres exemples de cada tipus de planta. Escriu-ne els noms en el quadern i enganxa una imatge de cada un dels teus exemples.

Pren nota!

Te n’adones? Per a fer subgrups de plantes, hem hagut d’usar criteris diversos: tindre o no vasos conductors i fixar-nos en si tenen llavors i en si formen fruits o no.

• La presència o l’absència de flors, fruits i llavors s’utilitzen com a criteris de classificació, per la qual cosa seria recomanable recordar com són aquests òrgans. • L’organització corporal de les molses és molt senzilla, no es considera que tinguen arrels, tiges i fulles vertaderes.

preferentment imatges d’angiospermes i gimnospermes en què es vegen flors i cons. • Reflexionarem sobre «Per què les fulles de les plantes són òrgans aplanats?» Podem utilitzar l’analogia amb les plaques solars dels edificis. En ambdós casos són estructures amb molta superfície i poc de volum per a maximitzar la captació de llum. • Les fulles donen molt de joc. Se suggerix una activitat que consistix en la recol·lecció de fulles per a compondre un mural col·lectiu per a exposar a l’aula. • Cultivarem plantes a partir de llavors, esqueixos, plàntules... i analitzarem el seu desenvolupament.

Recursos

Recursos digitals

Com faries subgrups dins del grup dels animals?

Presentació: «La classificació dels animals» nimació: «T’ho explique en un moment. A La classificació dels animals» Activitats interactives

Encara que tots els animals tenen característiques comunes, també presenten certes estructures que els distingixen. Aquestes diferències ens servixen com a criteris per a classificar-los.

Inclusió i atenció a la diversitat Fitxes de reforç (nivells 1, 2 i 3): activitat 6

Les característiques dels animals Els éssers vius del regne dels animals són pluricel·lulars eucariotes amb teixits. Generalment, els teixits s’associen en òrgans que, al seu torn, constituïxen aparells i sistemes d’una gran complexitat. Els animals poden ser ovípars o vivípars. Viuen tant en medis aquàtics com terrestres. Alguns viuen a l’interior d’altres éssers vius.

La majoria dels animals són invertebrats, és a dir, no tenen un esquelet intern amb columna vertebral. Tots són ovípars. Característiques

El text introductori establix un pa ral·lelisme amb els apartats anteriors recordant a l’alumnat que les diferències entre els éssers vius d’un mateix grup són les que ens permeten definir subgrups en la classificació; en aquest cas, dels animals.

Porífers

• Animals aquàtics. • Cos gelatinós o fibrós, perforat per nombrosos porus. • Viuen fixos a un substrat.

Cnidaris

• Animals aquàtics. • Cos simple d’aspecte gelatinós. • Tentacles verinosos al voltant de la boca.

Anèl·lids

• Animals terrestres o aquàtics. • Cos molt allargat, que pot ser pla, en forma de cordó o dividit en anells.

Mol·luscos

• Animals aquàtics o terrestres. • Tenen un òrgan musculós anomenat peu, i òrgans interns dins d’un embolcall anomenat mantell. • Molts tenen una closca dura.

Artròpodes

• Animals aquàtics o terrestres. • Cos cobert per una closca de peces articulades i mòbils. • Nombre variable de potes segons els tipus.

Equinoderms

Digues si estàs d’acord amb aquestes afirmacions sobre els animals i explica per què. a) Són heteròtrofs. b) Tots tenen sistemes complexos. c) Tots tenen estructures per a desplaçar-se.

Els animals invertebrats

Connexió amb la situació d’aprenentatge

d) Tots són ovípars.

Exemples

• Animals marins. • Cos en forma d’estrela o de bola. • Cuirassa formada per plaques molt dures amb ixents o pues.

Solucions 1

a) V ertadera. Tots els grups d’invertebrats s’alimenten d’altres éssers vius, igual que ho fan la resta d’animals. Algunes esponges, cnidaris (coralls) i mol·luscos establixen simbiosi amb algues fotosintetitzadors, però és una adaptació secundària a l’hàbit heteròtrof. b) F alsa. Existixen grups d’invertebrats amb un model d’organització senzill, com és el cas dels porífers i d’alguns cnidaris. Aquests animals tenen teixits, en algunes ocasions òrgans, però no es pot dir que els òrgans estiguen organitzats en sistemes complexos. c) F alsa. Alguns grups d’invertebrats tenen hàbits de vida sèssil. És el cas dels porífers i d’alguns cnidaris (coralls), equinoderms (crinoïdeus), mol·luscos (bivalves com les clòtxines) i artròpodes (com els percebes).

d) F alsa. Tots els invertebrats ponen ous per a reproduir-se, encara que en alguns grups és molt habitual la reproducció asexual (per exemple, els cnidaris). Classifiquem animals A partir de la informació de les taules d’aquest apartat, l’alumnat pot respondre de la forma següent: – Milpeus: Invertebrat. Artròpode. Heteròtrof. Ovípar. Animal terrestre. Cos cobert amb una closca de peces articulades. Cos dividit en nombrosos segments. Cada segment amb un o dos parells de potes. – Eriçó de mar: Invertebrat. Equinoderm. Heteròtrof. Ovípar. Animal aquàtic (marí). Cos esfèric. Cos cobert de nombroses plaques dures amb pues. Tenen podis o peus ambulacrals per a la locomoció. – Gallina: Vertebrat. Au. Heteròtrof. Ovípar. Animal terrestre. Prenen l’oxigen de l’aire i respiren mitjançant

Claus + info anayaeducacion.es U2

Pla lingüístic Destresa lingüística: comprensió lectora Es proposa la realització de les activitats d’aquesta unitat obtenint la informació de les taules incorporades en aquesta pàgines.

Els animals vertebrats Els vertebrats són menys nombrosos que els invertebrats, però més complexos. Tenen un esquelet intern amb columna vertebral i el seu cos està dividit en: cap i tronc, que pot tindre o no una cua i del qual ixen, quasi sempre, quatre extremitats. Poden ser ovípars o vivípars.

Tin en compte

Característiques

Peixos

• Animals terrestres, però han de viure prop de l’aigua. • Prenen oxigen de l’aigua i de l’aire. • Pell molt fina. • Són ovípars.

Rèptils

• Animals terrestres o aquàtics. • Prenen oxigen de l’aire. • Cos cobert d’escates i, de vegades, d’una closca. • Quatre potes, excepte les serps. • Ovípars.

Mamífers

Exemples

• Animals aquàtics. • Cos cobert d’escates. • Extremitats transformades en aletes. • Prenen oxigen de l’aigua. • Són ovípars.

Amfibis

Aus

• La presència de simetria en l’organització del cos és un caràcter que no s’indica en el text, però que es podria treballar. Tots els animals, a excepció de les esponges, tenen un o diversos plans de simetria. • Sovint s’assimila animal a moviment, però hi ha grups d’animals com els porífers, alguns cnidaris, equinoderms i mol·luscos que viuen fixos al substrat. • Existixen alguns grups d’animals invertebrats que s’han quedat fora de la unitat. • En el cas dels vertebrats, un caràcter que se sol incloure en les classificacions és la presència de respiració branquial (peixos) o pulmonar (la resta).

• Animals terrestres. • Prenen oxigen de l’aire. • Cos cobert de plomes. • Les extremitats davanteres són ales amb les quals, quasi totes, volen. Les posteriors són potes cobertes d’escates. • Ovípars. • Animals terrestres o aquàtics. • Prenen oxigen de l’aire. • Cos sovint cobert de pèl. Extremitats diverses segons el tipus de locomoció (potes, ales o aletes). • Quasi tots són vivípars. • Les mares alleten les cries amb la llet que produïxen les seues mamelles.

Classifiquem animals Llig amb atenció la informació continguda en les taules dels animals invertebrats i vertebrats, i classifica i indica les característiques de cada un dels animals següents.

Milpeus

Salmó

Eriçó de mar

Gallina

Manatí

Dragó

pulmons. Cos cobert de plomes. Extremitats anteriors adaptades per al vol. Extremitats posteriors adaptades per a la marxa. – Manatí: Vertebrat. Mamífer. Heteròtrof. Vivípar. Animal aquàtic. Prenen l’oxigen de l’aire i respiren mitjançant pulmons. Quasi sense pèl. Extremitats anteriors i posteriors adaptades per a la natació (aletes). – Salmó: Vertebrat. Peixos. Heteròtrof. Ovípar. Animal aquàtic. Prenen l’oxigen de l’aigua i respiren mitjançant brànquies. Cos cobert d’escates. Apèndixs locomotors en forma d’aletes.

Activitats complementàries Per a facilitar la comprensió i despertar la curiositat • Activitat: En quin animal pense? L’activitat es farà per equips. Un equip pensa en un grup animal (artròpodes, rèptils, etc.). L’altre equip ha d’endevinar de quin grup animal es tracta. Per a això, plantejaran preguntes com aquestes: és invertebrat?, pon ous?, és aquàtic?... Es pretén familiaritzar l’alumnat amb el glossari de termes utilitzats en la unitat. A les preguntes només es pot respondre amb sí/no.

– Dragó: Vertebrat. Rèptil. Heteròtrof. Ovípar. Animal terrestre. Prenen l’oxigen de l’aire i respiren mitjançant pulmons. Cos cobert d’escates. Extremitats adaptades per a la marxa (potes).

Recursos 6

Recursos digitals

Com faries subgrups dins del grup dels animals?

Animació «Estimada evolució» Activitats interactives Inclusió i atenció a la diversitat Fitxes de reforç multinivell: activitat 6 de les fitxes 1, 2 i 3

Som animals mamífers Els éssers humans som animals i, com a tals, tenim les característiques següents: • Tenim un esquelet d’ossos amb columna vertebral. Som vertebrats. • Tenim pèl a la pell, som vivípars i les mares tenen mamelles que produïxen llet per als seus bebés. Som mamífers. • De tots els mamífers, els més pareguts a l’ésser humà són els lèmurs, els orangutans, els goril·les, els ximpanzés... Tots formem el grup dels primats. Com aquests, tenim una cara amb els ulls cap avant, mans a les extremitats superiors, ungles planes i un cervell gran.

Per fora

Cervell molt desenvolupat

Què ens diferencia d’altres animals Els éssers humans tenim característiques que ens diferen-

cien de la resta dels primats: • Tenim menys pèl a la pell que els altres primats.

Polze oposable

• Caminem sempre sobre les nostres cames i drets. • Només tenim mans amb el polze oposable als braços.

Poc de pèl a la pell

• Les nostres cames acaben en peus. Els altres primats tenen quatre mans. • Les nostres mans són molt més àgils, sensibles i precises que les de qualsevol altre primat. • El nostre cervell està molt desenvolupat i ens permet comunicar-nos a través d’un llenguatge ric i complex, pensar, estudiar, aprendre, comprendre el món, crear obres d’art, inventar, imaginar... fins i tot fer bromes!

Connexió amb la situació d’aprenentatge L’apartat «Pren nota» posa èmfasi sobre el principal criteri que s’utilitza per a classificar animals: la presència o l’absència d’esquelet interno.

3 Trets diferenciadors

2 Ésser humà Trets diferenciadors • Cervell molt més desenvolupat que altres primats, amb capacitat per al llenguatge i altres habilitats (abstracció, etc.). • Posició i marxa bípeda • Polze oposable • Mans molt hàbils que poden manipular objectes • Poc de pèl

Posició bípeda

3 Anomena tres característiques que els éssers humans compartim amb els dofins i tres característiques que ens diferencien d’aquests.

Solucions

L’espill Observa la imatge d’aquesta pàgina, compara l’ésser humà amb el ximpanzé i fes una llista amb els trets comuns i amb els trets diferenciadors de cada un.

Ximpanzé Similituds • Vertebrats mamífers. Primats • Cervell desenvolupat • Cara amb els ulls cap avant • Extremitats superiors amb mans

Trets diferenciadors • Sense capacitat per al llenguatge i altres habilitats de pensament com l’abstracció. • Mans menys hàbils i sense polze oposable • Pèl en tot el cos • Posició o marxa no bípeda

• Som terrestres, els dofins són aquàtics • Som omnívors, els dofins són carnívors • Extremitats molt diferents: les nostres extremitats s’han adaptat a la manipulació d’objectes i a la marxa. Les dels dofins s’han adaptat a la natació • El nostre cervell està més desenvolupat • Els nostres sistemes de comunicació són més elaborats • Som capaços de manipular objectes

Similituds • Vertebrats • Vivípars • Alletem les nostres cries (mamífers) • Respiració mitjançant pulmons • Cervells desenvolupats • Animals socials • Desenvolupament de formes de comunicació més o menys elaborades • Pèrdua del pèl.

Claus + info anayaeducacion.es U2

Desenvolupament del pensament La tècnica de pensament proposada per a dur a terme l’activitat 2 és «L’espill».

Tin en compte • És important que l’alumnat adquirisca la consciència que no estem fora del sistema natural. Som un grup d’animals, molt reeixit, però un grup d’animals, al cap i a la fi.

Així som els éssers humans Per dins

• El que ens fa humans són les capacitats que hem adquirit gràcies a un cervell molt desenvolupat: llenguatge complex, capacitat d’abstracció, etc. Genèticament ens semblem molt a altres primats com els ximpanzés, els goril·les o els orangutans.

El nostre organisme està format per aparells i sistemes.

Aparell respiratori

Aparell digestiu

Aparell circulatori

• Aquest apartat oferix una bona oportunitat per a treballar conceptes com la igualtat i la fraternitat. Tots els éssers humans pertanyem a una mateixa espècie i les diferències entre nosaltres són superficials. L’existència de races humanes no té base biològica, ni està recolzada per dades científiques.

Aparell locomotor

Fetge

Renyons Els aparells i sistemes estan formats per òrgans. Encèfal

Teixit ossi

Els òrgans estan formats per diferents tipus de teixits. Teixit epitelial

Teixit muscular

Pren nota!

Neurona Els teixits estan formats per diferents tipus de cèl·lules, totes són eucariotes de tipus animal.

Cèl·lula muscular

Òvul

Glòbul roig

Hi ha moltes característiques dels animals que servixen per a classificar-los, però una molt important és si tenen o no esquelet intern. 41

Activitats complementàries Per a facilitar la comprensió i despertar la curiositat • Es pot proposar l’activitat següent: Si no fores un ésser humà, quin animal t’agradaria ser? Per què? Es pot sol·licitar a l’alumnat que faça una redacció breu explicant les raons de la seua decisió. • Treballarem sobre els grups d’animals als quals ens assemblem més. Triaran entre goril·les, ximpanzés i orangutans i investigaran on viuen, de què s’alimenten, com viuen, si són solitaris o viuen en grup...

nimació: «T’ho explique en un moment. A Així són els éssers vius» Àlbum de fotos de la unitat Activitats interactives Game Room Inclusió i atenció a la diversitat Allò essencial Avaluació Generador de proves d’avaluació valuacions: bàsica, avançada i compeA tencial Material d’aula rotagonistes STEAM: Jane Goodall P (cartell, targetes d’informació, vídeo i joc de fuita)

D ’A P R E N E N T A T G E

Recursos digitals

D O S S I E R

Recursos

Què he aprés? 1

7 Escriu els noms de les estructures senyalades amb nombres i indica de quin tipus de cèl·lula es tracta.

Explica què tenen en comú tots els éssers vius.

2 Indica si els conceptes següents fan referència a un tipus de cèl·lula, un teixit, un òrgan o un aparell o sistema.

a) Òvul. b) Pell. c) Digestiu. d) Neurona.

e) Fetge. 4

f) Circulatori.

8 Establix les diferències entre: 3 Fixa’t en les imatges d’aquests éssers vius i respon les qüestions en una taula.

a) Un coc i un bacil. b) Una alga verda i una alga roja.

c) Un bolet i una floridura.

1 5

10 Explica quins criteris aplicaries per a classificar una mosca i una gasela.

9 Explica quins criteris s’utilitzen per a classificar una molsa i una margarida.

11 Troba l’intrús en cada un d’aquests grups.

a) Tenen teixits?

a) Cocs, espiroquetes, rents, vibrions.

b) Tenen òrgans?

b) Floridura, xampinyó, bacteri, rent.

c) Quin tipus de nutrició tenen?

c) Rosella, trévol, alga verda, molsa.

d) Quines formes de reproducció presenten?

d) Cuc, truita, goril·la, rata penada.

e) A quins regnes pertanyen? 4 Anomena. a) Els regnes amb cèl·lules procariotes i els regnes amb cèl·lules eucariotes. b) Els regnes amb organismes que tenen teixits i els regnes amb organismes sense teixits.

12 Quines similituds trobes entre els vasos conductors de les plantes i el sistema circulatori dels animals? Per quines parts estan formats els uns i els altres? Quins productes transporten?

c) Els regnes amb organismes només amb nutrició autòtrofa, els regnes només amb nutrició heteròtrofa i els regnes amb ambdós tipus de nutrició. 5 Descriu les estructures que permeten moure’s a alguns protozous. 6 Anomena les característiques principals de les plantes.

No oblides completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible en anayaeducacion.es. El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

Què he aprés? 1

Todos els éssers vius compartim tres funcions vitals: ens alimentem, ens reproduïm i ens relacionem amb el nostre entorn. Els cossos dels éssers vius estan formats per cèl·lules.

Tenen teixits? Granota

Sí

Tenen òrgans?

Quin tipus de nutrició tenen?

A quin regne pertanyen?

Sí

Heteròtrofa

Animals

Protozou No

Heteròtrofa

Protoctists

Molsa

Sí

Autòtrofa

Plantes

Alga roja

Autòtrofa

Protoctists

Bolet

Heteròtrofa

Fongs

Bacteri

Heteròtrofa

Moneres

2 a) Cèl·lula; b) Òrgan; c) Aparell; d) Cèl·lula; e) Òrgan; f) Sistema.

Dídac i la seua amiga Núria han classificat a la seua manera les fotos que han fet durant l’excursió. Fixa’t en les seues propostes i compara-les utilitzant la tècnica de l’espill.

Llista de Núria

Llista de Dídac

Les dues Es diferencien Es diferencien s’assemblen en... en... en...

Educació emocional

Llista de Núria Llista de Dídac

Planteja’t això!

t dividir acions han aconsegui a) Les dues classific s? foto les s tote ps en gru iques fonana de les característ b) Han utilitzat algu aquesta vius que has aprés en ers éss dels tals men unitat? a classifies que han usat per c) Les característiqu de ers vius o depenen éss s del s pie prò car, són a? son per a cad l’opinió de

Rojos Rosella Marieta Que fan mal Card Aranya Bonics Teuladí Conill

Apartat dedicat a la metacognició amb el qual es pot fomentar la identificació de les emocions en relació amb l’aprenentatge.

Que fan la fotosíntesi Rosella Card Amb esquelet intern i plomes Teuladí

Sense esquelet intern Aranya Marieta Amb esquelet intern i pèl

Connexió amb la situació d’aprenentatge

Conill

2 Dídac acaba de trobar una foto més que s’havia perdut! En quin grup la posaries usant la classificació de Dídac? I la de Núria? Esteu d’acord tota la classe en ambdós casos? 3 Ara et toca a tu! Crea la teua proposta usant els criteris científics que has aprés per a classificar les fotos de Dídac. Finalment, afig per a cada un dels grups una mesura que puga servir per a protegir els éssers vius que conté.

Com ho he aprés? 1

Segur que, en estudiar la unitat, hi ha hagut coses que t’han resultat senzilles d’aprendre i d’altres que t’han costat un poc més. Escriu en el dossier d’aprenentatge les tres coses que t’han resultat més difícils i per què.

2 El que ara ja saps dels éssers vius, t’ha fet pensar en com has de protegir-los? Has canviat algun dels teus hàbits quan et trobes amb alguna planta o amb algun animal? Explica com has canviat.

Desenvolupament del pensament La tècnica de pensament proposada per a dur a terme l’activitat de l’«Objectiu en acció» és «L’espill».

IU OBJECT IÓ C C A EN Creem la nostra llista de criteris per a classificar éssers vius 1

Claus + info anayaeducacion.es

El que més treball m’ha costat aprendre Perquè...

4 a) A mb cèl·lules procariotes: moneres; amb cèl·lules eucariotes: protoctists, fongs, animals i plantes. b) A mb teixits: animals i plantes. Sense teixits: moneres, protoctists i fongs. c) N utrició autòtrofa: plantes. Nutrició heteròtrofa: fongs i animals. Ambdós tipus de nutrició: moneres i protoctists. 5 Flagels, cilis i pseudopodis. 6 Són organismes eucariotes, pluricel·lulars, amb teixits. Són organismes autòtrofs fotosintetitzadors. El cos de la majoria de les plantes s’organitza en òrgans (tiges, arrels i fulles).

L’alumnat farà servir la tècnica de l’espill per a comparar dues maneres de classificar els éssers vius que s’han presentat en la situació inicial. La classificació de Dídac és subjectiva, mentre que la de Núria fa servir criteris científics i, per tant, objectius. L’apartat «Planteja’t això» oferix una guia per a centrar l’atenció en aspectes fonamentals per a la comparació. L’activitat 2 invita a reflexionar sobre les debilitats de les classificacions subjectives, que generen desacord segons qui les aplique. Finalment, es proposa a alumnat que elabore la seua proposta de classificació per als éssers vius de la situació inicial utilitzant el que ha aprés durant la unitat.

b) E s diferencien pel color, en una predomina la clorofil·la, i en l’altra, encara que té clorofil·la, predominen els pigments rojos. c) A mbdós són fongs, però es diferencien en l’organització corporal. Un bolet és la part visible d’alguns fongs. Les floridures són fongs que no formen bolets. Tenen aspecte cotonós. 9 Utilitzaria tres criteris: 1) P resència/absència de vasos conductors. Aquest criteri permet diferenciar les molses de la resta de plantes.

7 1. Nucli; 2. Citoplasma; 3. Membrana plasmàtica; 4. Orgànuls. Es tracta d’una cèl·lula eucariota.

2) P resència/absència de llavors. Aquest criteri permet diferenciar les margarides (també les gimnospermes) de les falagueres.

8 a) E s diferencien per la forma. El coc és esfèric i el bacil té forma de bastonet.

3) P resència/absència de fruits. Aquest criteri permet diferenciar les margarides de les gimnospermes. 51

continuació...

D O S S I E R

G E D ’A P R E N E N T A T

D O S S I E R D ’A P R E N E N T A T G E Què he aprés? tots els éssers vius. Explica què tenen en comú següents fan referència 2 Indica si els conceptes teixit, un òrgan o un a un tipus de cèl·lula, un aparell o sistema.

a) Òvul.

estructures senyalades 7 Escriu els noms de les tipus de cèl·lula amb nombres i indica de quin es tracta.

TIU OBJEC CIÓ EN AC is per a classificar éssers vius Creem la nostra llista de criter han classificat a Dídac i la seua amiga Núria han fet durant l’exla seua manera les fotos que i compara-les stes propo cursió. Fixa’t en les seues l. utilitzant la tècnica de l’espil

Llista de Núria

Llista de Dídac

b) Pell.

Es diferencien Les dues Es diferencien en... s’assemblen en... en...

c) Digestiu. 3

d) Neurona. e) Fetge.

f) Circulatori.

d’aquests éssers vius i 3 Fixa’t en les imatges taula. respon les qüestions en una 2

1 5 6 4 a) Tenen teixits? b) Tenen òrgans? tenen? c) Quin tipus de nutrició

ucció presenten? d) Quines formes de reprod yen? e) A quins regnes pertan

s procariotes i els a) Els regnes amb cèl·lule otes. regnes amb cèl·lules eucari que tenen teixits b) Els regnes amb organismes sense teixits. ismes organ amb i els regnes smes només amb nuc) Els regnes amb organi amb nunomés trició autòtrofa, els regnes amb ambdós trició heteròtrofa i els regnes tipus de nutrició. que permeten moure’s 5 Descriu les estructures protozous. alguns a ues principals de les 6 Anomena les característiq

a) Un coc i un bacil. roja. b) Una alga verda i una alga c) Un bolet i una floridura. zen per a classificar 9 Explica quins criteris s’utilit una molsa i una margarida. 10 Explica quins criteris aplicar una mosca i una gasela.

ies per a classificar

un d’aquests grups. 11 Troba l’intrús en cada vibrions. a) Cocs, espiroquetes, rents, i, rent. b) Floridura, xampinyó, bacter molsa. c) Rosella, trévol, alga verda, penada. d) Cuc, truita, goril·la, rata

entre els vasos con12 Quine s similit uds trobes sistem a circulatori ducto rs de les plante s i el parts estan formats dels anima ls? Per quines ctes transporprodu els uns i els altres? Quins

Pla idir nseguit div ns han aco classificacio a) Les dues fotos? les es tot aen grups stiques fon les caracterí a at alguna de és en aquest b) Han utilitz s que has apr s éssers viu mentals del fiunitat? per a classi e han usat erístiques qu penen de c) Les caract ers vius o de pies dels éss car, són prò na? cada perso l’opinió de

pinta la cara correspoEl semàfor. En el quadern, t d’aquesta pàgina. nent al costat de cada activita ta respos la si has sabut si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

Com ho he aprés?

Que fan la fotosíntesi Rosella

Rosella Marieta Que fan mal

Card Amb esquelet intern i plomes

Card

Teuladí

Aranya

Sense esquelet intern

Bonics Teuladí

hi ha hagut coses que t’han Segur que, en estudiar la unitat, un i d’altres que t’han costat resultat senzilles d’aprendre r d’aprenentatge les tres coses poc més. Escriu en el dossie què. per i que t’han resultat més difícils r en com éssers vius, t’ha fet pensa 2 El que ara ja saps dels t algun dels teus hàbits quan has de protegir-los? Has canvia l? Explica anima algun amb o et trobes amb alguna planta

com has canviat.

plantes.

10 Es podrien utilitzar els criteris següents: 1) P resència/absència d’esquelet intern. Aquest criteri permet diferenciar vertebrats d’invertebrats. 2) P resència/absència de peces articulades i mòbils sobre el cos. Aquest criteri permet diferenciar els artròpodes, grup de les mosques, de la resta d’invertebrats. 3) O vípars/vivípars. Aquest criteri permet diferenciar els mamífers, grup al qual pertanyen les gaseles, de la resta de vertebrats. 4) A lleten/No alleten. De nou, aquest criteri permet diferenciar els mamífers de la resta de vertebrats. 11 a) Rents, perquè no són moneres. b) Bacteri, perquè no és un fong. c) Alga verda, perquè no és una planta. d) Cuc, perquè no és un vertebrat. 12 En ambdós casos es tracta d’un sistema de transport de substàncies a llarga distància. Està format per estructures en forma de tubs flexibles i resistents. Els vasos conductors estan formats per teixits vegetals, i els vasos del sistema circulatori, per teixits de tipus animal, que formen les artèries, les venes i els capil·lars sanguinis. En les plantes, els vasos conductors transporten aigua, sals minerals i substàncies produïdes mitjançant la fotosíntesi. El sistema circulatori dels animals transporta oxigen, diòxid de carboni, nutrients i substàncies de rebuig a través de la sang.

Rojos

Conill

Aranya Marieta Amb esquelet intern i pèl Conill

una foto més que s’havia 2 Dídac acaba de trobar es usant la classifiperdut! En quin grup la posari Esteu d’acord tota Núria? de la I cació de Dídac? la classe en ambdós casos? la teua proposta usant els 3 Ara et toca a tu! Crea per a classificar les criteris científics que has aprés afig per a cada un dels fotos de Dídac. Finalment, per a protegir servir puga que a grups una mesur els éssers vius que conté.

ten? àlbum de fotos No oblides completar el teu en anayaeducacion.es. d’aquesta unitat, disponible

Llista de Núria Llista de Dídac

nteja’t això!

entre: 8 Establix les diferències

4 Anomena.

El que més treball m’ha costat aprendre Perquè...

Objectiu en acció 1

En omplir l’organitzador gràfic, allò esperable és que l’alumnat arribe a algunes d’aquestes conclusions: Llista de Dídac

Llista de Núria

Es diferencia en... No utilitza les característiques que hem aprés en la unitat. Les característiques que utilitza depenen de la seua opinió personal.

Les dues s’assemblen en...

Aconseguixen dividir tots els éssers vius de les fotos en grups que tenen alguna cosa en comú.

Es diferencia en... Utilitza característiques que hem aprés. Les característiques que utilitza no depenen de l’opinió de ningú, són pròpies dels éssers vius.

2 Usant la llista de Dídac, la majoria de l’alumnat classificarà la nova fotografia en el grup «rojos» o en el grup «bonics». 3 Les propostes de l’alumnat poden ser molt variades. Per a cada grup que generen, han d’aportar una mesura de protecció coherent, com, per exemple: «Caminar amb compte per a no xafar les roselles o els cards», «Regar les plantes només amb aigua, no banyar-les ni regar-les mai amb altres líquids», «No donar aliments humans als ocells», etc.

Com ho he aprés? 1 i 2 Resposta oberta. Caldrà tindre en compte que, en l’activitat 1, es treballa la dimensió intrapersonal (autoconcepte i autoestima), i en l’activitat 2, la dimensió interpersonal (competències per a la vida i el benestar).

Activitats complementàries Per a fomentar la lectura Llibre La camí amagat de la col·lecció Pizca de Sal (Anaya), en el qual es planteja el misteri d’un tresor que només pot trobar-se identificant diverses espècies d’arbres presents en la fageda de Tejera Negra. • Contes de microbis, d’Arthur Kornberg, publicat per l’editorial Reverté el 2011. • El libro de las bacterias, de Steve Mould, publicat per l’editorial DK (Dorling Kindersley) el 2018, en el qual es relaten, d’una forma molt divertida, històries sobre bacteris, virus i altres gèrmens i microbis. • Monstruoso, de Carlyn Beccia, publicat per l’editorial Anaya Infantil i Juvenil, el 2021, en el qual s’explica tota la «ciència» que hi ha darrere de huit monstres molt divertits.

mostra

Recursos imprimibles Inclusió i atenció a la diversitat • Fitxa 1 (reforç nivell 1) • Fitxa 2 (reforç nivell 2) • Fitxa 3 (reforç nivell 3) • Fitxa 4 (ampliació) Avaluació • Avaluació • Avaluació competencial Destacats de l’àrea 1 • Pla TIC TAC. Fitxa 3: Busquem informació

Pots trobar aquests recursos en anayaeducacion.es

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 5é

1 Escriu davall de cada il·lustració la funció vital relacionada.

FITXA

UNITAT

D E

2 Observa aquesta cèl·lula i pinta el citoplasma d’un color, els orgànuls

d’un altre i el nucli amb el material genètic d’un altre. És una cèl·lula:

Citoplasma Orgànuls Nucli i material genètic 56

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

FITXA

UNITAT

Respon les preguntes següents. a) Completa aquest esquema sobre els nivells d’organització dels éssers vius. D

formen

b) Unix amb fletxes les característiques amb els regnes d’éssers vius. Moneres

Procariota Eucariota

Plantes

Protoctists Unicel·lular Animals Fongs

Pluricel·lular

4 Escriu el regne i el grup a què pertanyen aquestes imatges.

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

5 Respon les preguntes següents sobre les plantes.

a) Indica les parts de la planta en la il·lustració. Fulles Revers Limbe

Tija Arrel

Anvers

b) Dibuixa un exemple de cada una.

Una molsa

Una falaguera

6 Ompli l’esquema amb la classificació del regne animal.

Porífers Cnidaris Invertebrats

Regne animal

Mol·luscos Artròpodes Equinoderms

Peixos Amfibis

Mamífers 58

Una gimnosperma

FITXA

UNITAT

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 5é

FITXA

UNITAT

1 Marca si aquestes oracions són vertaderes o falses i corregix les falses.

a) Els éssers vius heteròtrofs, com les plantes, no poden fabricar els seus nutrients.

b) La funció de relació consistix a percebre coses i reaccionar-hi.

c) Les funcions vitals són la nutrició, la relació, la reproducció i l’excreció.

d) En la reproducció sexual i en l’asexual només es necessita un individu.

e) Els gàmetes són les cèl·lules reproductores en la reproducció asexual.

2 Ompli la taula sobre els tipus de cèl·lules.

Procariota

Eucariota

Estructures comunes Grandària Complexitat Orgànuls Nucli

Dibuix esquemàtic

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

FITXA

UNITAT

Respon les preguntes següents. a) En què es diferencien els éssers unicel·lulars dels pluricel·lulars?

b) Completa les oracions amb les paraules adequades: •

són éssers vius amb cèl·lules de tipus procariota.

• Les plantes tenen nutrició

, formen

i tenen cèl·lules de tipus

• Els fongs tenen nutrició

i són éssers

formats per cèl·lules de tipus

. • Els

poden ser unicel·lulars o

i tenen nutrició

• Els tipus

són éssers pluricel·lulars amb cèl·lules de .

4 Encercla d’un color les oracions relacionades amb els fongs, d’un altre les re-

lacionades amb els protoctists i d’un altre les relacionades amb les moneres.

Poden tindre forma de cocs.

Els que formen floridures tenen una estructura cotonosa.

Un exemple d’unicel·lulars són els rents.

Formen bolets com els xampinyons o els rovellons.

Hi ha algues unicel·lulars i pluricel·lulars.

Els protozous poden ser ciliats.

Les algues són autòtrofes.

Poden ser algues o protozous.

Poden tindre forma de vibrions i d’espirils.

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

FITXA

UNITAT

5 Respon les preguntes següents sobre les plantes.

a) En quin òrgan es realitza la fotosíntesi?

b) Quina funció tenen els vasos conductors? Quin tipus de plantes els tenen?

c) En què es diferencien les angiospermes de les gimnospermes?

d) Quin tipus de plantes no tenen llavors?

e) Quin tipus de reproducció tenen les plantes?

6 Fes un esquema per a classificar els animals vertebrats i inverte-

brats. Anota en cada grup alguna característica que el diferencie dels altres.

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 5é

1 Llig el text següent. Després, senyala i corregix les incorreccions.

Els éssers vius es diferencien dels inerts pel fet que els primers realitzen les tres funcions vitals i perquè estan formats per cèl·lules. La funció de nutrició consistix a prendre energia de l’entorn i utilitzar-la per a poder percebre el que hi ha al voltant. Els organismes poden ser autòtrofs, com les plantes i els fongs, o heteròtrofs, com les algues i els animals. La funció de relació consistix a utilitzar substàncies de l’entorn per a créixer i reparar parts danyades. La funció de reproducció permet tindre descendents. Pot ser asexual, si es necessita un sol ésser viu, o sexual si es necessiten dos individus. En la reproducció asexual es produïxen cèl·lules anomenades gàmetes.

2 Fes un dibuix explicatiu de les diferències entre les cèl·lules eucariotes i

les cèl·lules procariotes.

FITXA

UNITAT

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

FITXA

UNITAT

scriu en quin regne es classifiquen aquests éssers vius. Justifica la resE posta utilitzant criteris de classificació. a) Alga pluricel·lular

b) Falaguera

c) Mamífer

d) Floridura

e) Bacteri

4 Fes un esquema en què expliques les característiques i els grups en què

es dividixen les moneres, els protoctists i els fongs.

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

5 Respon aquestes preguntes sobre les plantes.

a) Dibuixa una planta i indica’n les parts.

b) La planta què has dibuixat en l’activitat anterior, és representativa de tots els tipus de plantes que existixen? Justifica la resposta.

6 Anota el grup animal a què fa referència cada oració. Després anota

quins grups animals no s’hi han esmentat. a) Extremitats davanteres transformades en ales: b) Cos gelatinós perforat per nombrosos porus: c) Òrgan musculós anomenat peu: d) Cos sovint cobert de pèl. Les mares alleten les cries: e) Cos cobert d’escates i, de vegades, closca: f) Extremitats transformades en aletes i cos cobert d’escates: g) Cos cobert per una closca de peces articulades i mòbils:

FITXA

UNITAT

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 5é

FITXA

UNITAT

1 Observa aquesta imatge d’un parameci. Anomena les parts que hi apa-

reixen. Si n’hi ha alguna que desconegues, investiga quina és. 4 1

a) La part que desconeixies, quina funció realitza en la cèl·lula?

b) En quin regne es classifica aquest ésser viu? En quin grup dins d’aquest regne?

2 Molts éssers vius autòtrofs realitzen la fotosíntesi. Busca informació i expli-

ca breument en què consistix aquest procés. Fes-ne un dibuix explicatiu.

UNITAT

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 5é

1 Senyala en cada cas la resposta correcta. a) Quin d’aquests termes és un component de la cèl·lula? Citoplasma.

Tenen esquelet intern. Són autòtrofs. Són heteròtrofs.

Citoplamas. Citomaspla.

g) Quin d’aquests animals és invertebrat? Peix.

b) Les cèl·lules: Se organitzen en teixits.

Rèptil. Mol·lusc.

Se organitzen en òrgans. S’organitzen en aparells. c) Éssers autòtrofs són: Les plantes i els fongs. Les plantes i els animals. Les plantes i les algues. d) Quina de les funcions següents no és vital per als éssers vius? Nodrir-se. Caminar. Reproduir-se.

h) Els fongs poden ser: Fongs unicel·lulars com els rents, floridures com els que creixen en les fruites i fongs que formen bolets com els xampinyons. Fongs unicel·lulars com els rents i floridures com els xampinyons. Floridures com els que creixen en els xampinyons i fongs unicel·lulars com els rents. i) Quin d’aquests termes no té relació amb el regne de les moneres? Bacteris. Espirils.

e) Quina d’aquestes característiques pertany al regne dels protoctists? Inclou els protozous i les algues.

j) Els cnidaris:

Inclou els bacteris i els protozous.

Són animals terrestres.

Inclou els bacteris i les algues.

Tenen tentacles al voltant de la boca.

f) Quina característica és comuna a tots els animals? 66

Pseudopodis.

Tenen una closca dura.

UNITAT

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

2 Escriu les definicions de: Regne animal:

Vertebrat:

Tija:

Biodiversitat:

3 E scriu els noms de les parts que falten en la imatge i, a continuació, respon les qüestions. 2 1

a) Quin procés relacionat amb la nutrició es produïx a les fulles?

b) Explica què són els vasos conductors i quines funcions tenen.

UNITAT

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

4 E labora un esquema conceptual en el qual apareguen els termes següents: gimnospermes, molses, plantes sense llavors, falagueres, plantes, angiospermes, plantes amb llavors, teixits, arrel, tija, ametler, pi, cons, fruit, flors.

5 Explica en què es diferencia la reproducció asexual de la reproducció sexual.

6 Llig el text següent i explica els errors que s’hi han comés. Els mamífers són animals invertebrats amb un esquelet intern i columna vertebral. La majoria tenen el cos cobert de pèl, quasi tots són ovípars i són tots terrestres. Els éssers humans i els caragols són exemples de mamífers.

UNITAT

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

7 Explica la diferència entre vertebrat i invertebrat.

8 R elaciona els òrgans i els aparells següents amb la funció que corresponga: locomotor, nerviós, respiratori, circulatori, excretor i digestiu. Nutrició: Relació:

9 Observa les imatges d’aquestes plantes i respon les qüestions. A

a) Quin procés és el que s’hi representa?

b) Descriu breument en què consistix cada procés.

10 L es plantes carnívores tanquen les fulles quan un insecte les frega. Això significa que s’alimenten d’insectes? Justifica la resposta.

UNITAT

Nom i cognoms: Data:

Ciències de la naturalesa 5é

1 Identifica a quina espècie d’arbre (xiprer, plàtan d’ombra, til·ler o salze

ploró) pertanyen les fulles de les imatges. 1

Per a això, et proposem que utilitzes el mapa que tens a continuació i que seguisques aquestes instruccions: 1. Tria una de les fulles. 2. Col·loca’t en el punt d’eixida del joc. 3. Avança per la pista (seguint la direcció de la fletxa). 4. En cada encreuament que et trobes, decidix el camí que has de seguir segons la forma de la fulla que has triat i del missatge de cada cartell.

Fulla en forma de cor Fulla allargada i estreta

Salze ploró

Til·ler Fulla d’una altra forma Fulla en forma de peu d’ànec

Fulla d’una altra forma Fulla en forma d’escata Xiprer EIXIDA 70

Plàtan d’ombra

UNITAT

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

2 Fixa’t en aquests animals que et proposem a continuació.

Cocodril

Caragol

Gripau

Teuladí

Escarabat

Dofí

Assigna a cada animal una paraula de cada un dels conjunts numerats. En alguns casos pots utilitzar dues paraules per grup. Si col·loques les paraules que has elegit en fila, i separades per comes, tindràs la definició que faria un zoòleg o zoòloga de cada animal. 1

Invertebrat

Ovípar

Aquàtic

Cos cobert:

Vertebrat

Vivípar

Terrestre

de plomes per una closca

d’escates

Pertany al grup de:

per una closca articulada

els mol·luscos

les aus

els rèptils

en algunes parts, de pèl

els artròpodes

els equinoderms

els peixos

per una pell nua

els amfibis

els mamífers

per pues i plaques

Cocodril:

Caragol: Escarabat:

Gripau:

Teuladí: Dofí:

UNITAT

Nom i cognoms:

Ciències de la naturalesa 5é

3 Durant una visita a un zoo amb l’escola, vam visitar la secció dels animals

invertebrats. La professora ens va informar sobre algunes característiques d’aquests animals i, per comprovar si ho havíem comprés, ens va fer aquestes preguntes: a) Quins artròpodes poden volar?

b) Quins invertebrats tenen forma de campana i nombrosos tentacles verinosos?

c) Com s’anomena l’òrgan musculós dels mol·luscos?

d) Quantes potes tenen les aranyes?

e) Què tenen en comú tots els invertebrats?

4 Carme i el seu amic han decidit plantar alguns testos a les seues cases, per

la qual cosa volen saber com s’alimenten i com han de cuidar les plantes. a) Què prenen les plantes per les arrels?

b) Què són els vasos conductors?

c) On es realitza la fotosíntesi?

PLA

TIC BUSQUEM INFORMACIÓ TAC

FITXA 3

A causa de la gran quantitat d’informació que hi ha en Internet, per a facilitar la recerca d’un contingut concret s’utilitzen els cercadors web, uns sistemes informàtics que filtren la recerca segons diferents opcions i paraules clau.

Logotip de Google, un dels cercadors més coneguts.

Com és un cercador web? Barra de cerques. Per a escriure les paraules clau i iniciar la recerca. Opcions de recerca. Per a elegir el tipus d’informació que es vol buscar: imatges, vídeos, documents... i filtrar la recerca per idiomes, data…

Anaya Educació

Resultats de la recerca. Per a veure els resultats de la recerca i accedir-hi. Paraules clau Són termes que s’introduïxen en el cercador, de manera que només es mostren les pàgines web, les imatges, els vídeos... que contenen aquestes paraules.

ATENCIÓ. Si les paraules clau es posen entre cometes, el cercador mostra una llista de resultats que contenen exactament aquestes paraules. Això és molt útil a l’hora de buscar noms de persones, títols de llibres, etc.

Marcadors o favorits Les pàgines web que visitem amb freqüència o que ens semblen interessants podem guardar-les per a poder accedir-hi ràpidament, sense haver de buscar-les cada vegada. Aquests enllaços directes s’anomenen favorits o marcadors.

Afegir a mar cadors Nom Carpeta

Més…

Anaya Educ

ació: llibres

de text…

Recursos ed

ucatius

Fet

Afegir sincr onització…

Llevar

PLA

TIC TAC BUSQUEM INFORMACIÓ

FITXA 3

No em crec tota la informació En Internet hi ha molta informació que no és certa o que pot contindre errors o dades falses. També hi ha informació que no està actualitzada. Per això, en buscar informació, cal tindre en compte la fiabilitat de les fonts d’informació. Es diu que una font és fiable quan la informació que conté és creïble, veraç i ha sigut elaborada per persones de confiança o per especialistes en el tema estudiat.

Algunes estratègies per a reconéixer la fiabilitat de les fonts

es. ✓ Solen oferir dades o explicacions clar es exper✓ Estan firmades per autors o person tes en la matèria.

a. ✓ Citen fonts d’informació o bibliografi ions ofi ✓ Pertanyen a organitzacions o instituc

Sabies que…? Un fake («fals» en anglés) és un terme utilitzat per a referir-s ea una informació falsa que circul a per Internet: pot ser un anunci fals, un muntatge fotogràfic, etc.

ATENCIÓ. No és el mateix un fet (una informació que es pot emprovar) que una opinió, que expressa el que una persona pensa o sent.

cials. ✓ La informació està actualitzada.

Què he de fer si accedisc a continguts no adequats? En Internet podem trobar continguts inadequats per diversos motius: la temàtica que tracten (violència, xenofòbia, hàbits no saludables...), pel llenguatge que utilitzen, per les imatges que inclouen, etc. Per això, si trobes algun contingut que et faça sentir malament, ho has de comunicar immediatament a una persona adulta de confiança com els teus familiars, o el teu professor o professora (si estàs a l’escola) perquè informen d’això o ho denuncien.

Avisa una persona adulta de la teua confiança si trobes un contingut inadequat.

PLA

TIC TAC BUSQUEM INFORMACIÓ

FITXA 3

De qui són els continguts? En elaborar un treball, a més de tot allò que és de creació pròpia, és freqüent seleccionar i utilitzar fragments de textos, imatges o vídeos d’altres persones que agafem d’Internet. Tanmateix, tots aquests recursos tenen una autoria o propietat que hem de respectar. No podem utilitzar tot el que hi ha en Internet! Drets d’autoria Quan parlem del «dret d’autoria», ens referim al fet que totes les persones tenim drets sobre aquelles obres o produccions que creem o generem de manera original. Qualsevol obra original en qualsevol format (àudio, vídeo, imatge, text...) està protegida pels drets d’autoria. Llicències d’ús Una llicència d’ús indica el que un autor o autora permet fer amb la seua obra a altres persones. Quins tipus de llicències hi ha? El símbol (copyright) fa referència al fet que tots els drets pertanyen a l’autor i no es poden utilitzar. És la llicència més restrictiva. El símbol (copyleft) indica el contrari del copyright; és a dir que el seu contingut pot ser utilitzat per tots. Les llicències Creative Commons indiquen que aquestes obres es poden utilitzar si es complixen les condicions marcades en la llicència. Com se citen les fonts d’informació? Quan s’utilitzen textos, imatges o vídeos d’altres persones que estan en Internet, pàgines web, llibres electrònics, enciclopèdies col·laboratives..., és necessari citar la font d’informació. ATENCIÓ. Per a citar una font d’informació, cal indicar el nom de l’autor o de l’autora, si n’hi ha; a qui pertany el contingut si és diferent de l’autoria; i, sempre que siga possible, crear l’enllaç web al contingut. Fixa’t en l’exemple: Text d’Ana Alonso, Antonio Esteban i Ana Codeseda, 5é de Ciències de la Naturalesa, Anaya. 75

PLA

TIC TAC

FEM ACTIVITATS AMB LES TIC

Data:

Nom i cognoms:

1 Busca informació en Internet sobre la teua localitat o sobre la teua pel·lí-

cula, llibre o esport preferit... Quines paraules clau has utilitzat?

2 Et semblen tots els resultats que han aparegut en la recerca de l’activi-

tat anterior igual d’interessants? Per què?

3 Què pot generar-te dubtes sobre la informació que trobes en Internet?

Com pots distingir si una informació és real o falsa?

4 Escriu un fet i una opinió relacionada amb la teua escola. En què es di-

ferencien?

5 Creus que tens dret que es respecten tots els continguts (textos, imat-

ges o vídeos...) elaborats per tu? Quines condicions posaries perquè altres persones pogueren utilitzar-los?

FITXA 3

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

Operació món: Ciències de la naturalesa 5º Primària. Proposta didàctica (demo)

Articles inside

Recursos de la unitat 2

Les claus d’Operació món