Operació món: Valencià: Llengua i literatura 1º ESO. Proposta didàctica (demo) by Grupo Anaya, S.A.

mostra

ESO

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA A. Berenguer; H. Garcia; V. Gómez; G. López-Pampló; M. Monar; P. Santacreu

P R O P O S TA DIDÀCTICA r e p

ió c a

n ó O m

Índex Les claus d’Operación món .................................................................................................... 4 Materials per a l’etapa .............................................................................................................. 6 Projecte digital ............................................................................................................................ 8 1. Característiques generals 2. Índex visual de recursos 3. Inclusió en anayaeducacion.es 4. Avaluació en anayaeducacion.es 5. Programació i claus del projecte De la LOMLOE a Operació món ........................................................................................... 17 • Perfil d’eixida de l’Educació Secundària - Perfil d’eixida i claus pedagògiques d’Operació món - Perfil d’eixida i competències específiques de l’àrea • Sabers bàsics dels cursos 1r i 2n • Inclusió en Operació món Unitats............................................................................................................................................. 27 1. De la a A la Z 2. Pedra, paper, pantalla 3. Textos 4. Xarxes 5. Poemes i cançons 6. Mite 7. Drets 8. Iguals i diferents 9. Descans? Anexos

Les claus d’OPERACIÓ MÓN Què és Operació món? Operació món és un projecte configurat per a contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules:

par a què servix el que aprenc? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle XXI. En poques paraules, Operació món es pot definir com un projecte

competencial, compromés, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Activitats competencials Se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Situacions d’aprenentatge Són contextos, emmarcats en la vida real i en un objectiu de desenvolupament sostenible, que plantegen una situació problema. Amb aquests s’invita l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats.

Avaluacions competencials Per a mesurar el grau d’adquisició del perfil d’eixida i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. Es disposarà de diverses proves escrites i digitals a fi d’avaluar el que s’ha aprés, i l’aplicació i la generalització d’això a altres situacions; i d’un dossier d’aprenentatge i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavalue el seu procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, què l’ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha aprés).

Compromés

Interdisciplinari

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribuïsquen a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromés i sostenible en tots els àmbits.

Operació món és un projecte intrínsecament interdisciplinari, ja que està concebut perquè, des de cada matèria i al llarg de les diferents etapes educatives, es contribuïsca al desenvolupament de les claus pedagògiques i de les metodologies actives que s’hi proposen. A més:

Operació món és un projecte que naix compromés amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de condicions d’aprenentatge millors per a tot l’alumnat, amb la qual cosa s’afavorix la posada en pràctica de recursos per a un ensenyament personalitzat.

Per a això, el projecte incorpora:

Objectius de Desenvolupament Sostenible Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS tenen com a finalitat que l’alumnat prenga consciència i duga a terme una reflexió que provoque una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercutisquen positivament en algunes metes establides en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Orientació acadèmica i professional Per a despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seues habilitats i interessos personals, que el capacite per a afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi.

Cultura emprenedora Per tal que l’alumnat desenvolupe les habilitats i la consciència necessàries per a transformar idees creatives en accions i contribuir a assolir els ODS.

• Inclou tasques i projectes que posen en joc aprenentatges adquirits en diferents àrees, amb la qual cosa en fomenten l’aplicació de forma integrada a contextos diferents. • Compta amb propostes de treball per àmbits per a l’Àmbit Cientificotècnic i per a l’Àmbit Sociolingüístic.

Per a això, el projecte incorpora:

Pautes DUA Basat en els principis i pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, el projecte oferix al professorat tota la informació relativa a les opcions múltiples d’acció i expressió, de representació i d’implicació.

Recursos inclusius Operació món oferix opcions múltiples de presentació de la informació com vídeos, àudios, resums, organitzadors gràfics, activitats interactives... que faciliten la personalització i la flexibilització de l’experiència d’aprenentatge de l’alumnat.

L’essencial Aquest recurs inclusiu del projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst per a ajudar el professorat a adaptar el ritme, l’estil, la profunditat i les metodologies actives més adequades a l’alumnat.

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real a través de l’aprenentatge cooperatiu, l’educació emocional, el desenvolupament del pensament, la cultura emprenedora o el Pla lingüístic.

Competència digital Operació món compta amb un Pla TIC i un nou projecte digital, amb llibres digitals especialment dissenyats per a facilitar l’adquisició de competències digitals, que compten amb una àmplia oferta de recursos.

Proposta didàctica

Materials per a l’etapa

Una proposta didàctica per a cada llibre de l’alumnat amb la solució de les activitats, orientacions metodològiques, suggeriments per a aplicar metodologies actives, etc.

Què és Operació món?

1 URA I LITE RAT

ESO

VALE NCIÀ

: LLEN GUA

OPERACIÓ MÓN és un projecte configurat per a contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què servix el que s’aprén? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle xxi.

r; H. Garcia; ; A. Berengue mpló G. López-Pa u V. Gómez; P. Santacre M. Monar;

PROP OSTA

DIDÀ CTIC

VA LE N CI À : LL E N G UA A LI T E R AT UR

En poques paraules, OPERACIÓ MÓN es pot definir com un projecte competencial, compromés, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital. ESO

O móperaci n ó

A PROPOST CA DIDÀCTI

Llibre de l’alumnat

Com unica’t 1 Comu nica’t

ExEx prpr esess sióió orora al il es crita i esc rita

El llibre de l’alumnat presenta els continguts i les activitats ajustats al desenvolupament curricular fixat per la LOMLOE. Seguint una metodologia competencial, permeten respondre d’una forma creativa i innovadora al nostre compromís amb la inclusió i els Objectius del Desenvolupament Sostenible, cosa que possibilita el creixement de les habilitats i les aptituds que exigix la nostra societat, cada vegada més diversa.

ElsEls tex tososins text inst truruct ctiuius s

ElsEls text os inst texto s instr ruct uctiu ius don obje s done en nnor ctiu obje norm s: : ctius mes esoocon cons ells. sells Princ . Prin ipalm cipa lmeent, nt, tene icar els tenenn dos pas pass sosos dos d’un d’un mun pro proc tatg mun cés: és:una e d’un tatge unarece recepta d’un obje ptade obje cte, decuin cte, cuina leslesregl • Reg regle les inst a,, les es sd’un instrrucc d’unjoc, ularlar • Regu uccions de joc,etc. la la vida etc. ions de vida enen soc socie porport ietatat: t, les t: elelcod nor codi , les meses i norm de de circu dede circ lació clas ulac class se, e,etc. el regl ió, , el regla etc. men ame d’un esntt d’un es-

• Exp licar els • Expl

Els textos Els textos són breu si són breus esquemà tics. i esquemàt ics.

El voca El voca bula bular ri i és clar és clar i senz i senzi ill. ll. Pod Pode en n inclo inclo ureimat ure imatg es senz ges senzi illes llesque queajud ajude ennaa enten ente ndre dreeleltext text. .

Les orac Les ions oracions són curt sónes. curtes.

CAR ACT CAR ERÍERÍS ACT STIQTIQU UESES

Els que expl adverbisEls que ique processo explinquen i rbis expressio proces inclouen en quèadve inclo i exprens que indiqssos ens’ha de dur assions que uen l’orduen quèns’han indiq term re e i com de dur e les instr uen l’ordr a term de realitzar e les instru i s’ha uccions comns’han ccions de realitles zaracci les ons. accions. Primer, per r,acab finalr,ment, per ar, a poc Prime acaba poc, ràpid finalm aapoc ament, etc. ent, a poc, ràpid ament, etc.

impe imp ratiu erat iu peraa les ordre per les ordres:s: prote prot giu-vo egiu els ulls. -vossels ulls. LesLes form form es es verb verba als ls utilit utilitz zade ades s són són

subju subj ntiu unti u pera a les proh per les prohibici ibicions: ons: enceneu foc. nonoence neu foc. períf perí rasis frasi d’obligació: s d’ob ligació: heu heu d’afeg d’afe sucre, gir irsucr remenar. e, calcal reme nar.

ACTACT IVITIVITA ATS TS

1 Indi 1 ca Indic quin a quin és A

INCLOU

PROJECTE DIGITAL S

NCI

A 12 M

LITE RATU LLEN GUA I

CÈ

E 92

eléstext el text instinstr ructuctiu iu en en cad cada a pare pare lla.lla. Un Un texttext sobsobr re els e els ben bene eficis ficis dede PasPass la la fruit sos per fruit os per a. a. a prep a prep arar arar una una mac mac edòn edò nia.ia. RegRegl lamame ent del nt del vole vole ibol. ibol . CròCròn nica ica d’un d’un part parti it de t de volei voleibolbol. . CarCara acterísti cteríque stiqu es del s del patin pati net.et. NorNorm mes per es per a circ a circu ular lar amb amb patin pati net.et. Com Com es fan es fan unsuns titell titel Informa es. les. Inforció mac sob ió sobr re une esp un espe ectactac cle de le de titell titel les.es. GuiaGuia per per a eixi a eixir r a laamun la mun Descrip tany tany Desc a. a. ció ripci deó l’asc de l’asc ensiensió ó al Pen al Peny agola. yagolos osa.

ACTIVITATS ACTIVITATS

U4 U4

2 Digues si 2 Digues aquest text és si aquest

expositiu o text és exp instructiu. Raona ositiu o inst ructiu. Raola resposta. na la resp El consell de osta. El consell la setmana

Abans de fer de la setmana Abans de una excursió d’un fer una excu seguretat a la muntanya rsió diadia como seguretati la , cal pensar de la d’un i la comditat ruta. El a la muntany en caminant oditat de rial necessari a, cal pensarla caminanti de l’estació la ruta. mate depén delen la El material i de l’est de l’any. però amb Cal porta necessari dep r una motx però ambtot el neceació l’any. Cal ssari. de illa lleugera, én del Tamb tot el nece temps, ja ar una mot ssari. Tamé és clauport cons pot temps, jaque ultar la previ xilla bé és clau iar ràpid que potcanv siólleug amen del era, cons t. canviar ultar ràpidament. la previsió Adaptat de del 3 Llig el text 3 Llig el textsegüent i resp següent

Mònica Tudel Adaptat de . Descobrir (núm Mònica Tude l. Descobrir . 144). (núm. 144) .

on les preg untes. i respon les pregunte s.

Recomanac ions per Rec

omanacio a par ticipar ➤ Porteu roba ns per en un corr ➤ Porteu a par ticipar efoc robadedecotó, preferiblement vella, en un cor , preferiblement vella amb cotó refoc gues pantalons , ambmàni mànigueis pantalonsllargs. i llargs. ➤ Protegiu-vo ➤ Protegiu- s el cap amb barret ambvos el cap ambun barret ambales i tapeu-vos un clatell amb unales i tapeu-vo el clatell amb mocador de cotó. s el un ➤ Protegiu-vo mocador de cotó ➤ Protegiu- s els ulls. . vos els ulls. ➤ Porteu calça ➤ Porteu t que subje bé el peu. calçat que subjcte ecte bé el peu. ➤ Teniu cura ➤ Teniu curade tapar-vos lles per dismde tapar-vosles orelles per disminuir els sorolles orels de les explo sionsinuir sorolls de pirotèels les explosio cniqu es. ns pirotècn ➤ o dema iques. neu als veïns ➤N No us tiren demaneu als veïnsque que us tiren aigua aigu . ➤ Obeïu lesa. ➤ Obeïu indicacions dels les indicaci serveis re públic ions dels veis d’ord d’ordre sanitaserpúblic ide t. ➤ Respecteu de ➤R especteu les figures de sanitat. els seus porta ➤ Seguiu en les figures defoc, ➤S mom les foc, els seus portdors i els músics. eguiu en tot indicacions dels adors i els tot moment ➤ Informeu-vo ent músics. les indi ➤ Informeu s d’on es trobe cacions delsdimonis i dels n els punt dimonis i cossos de seguretat. ➤ En cas de-vos d’on es troben s dels cossos istència ➤ En cas sofrir els puntsd’ass de seguretat ades, de sofrir crem d’assistènciasanitària. . cremades,dirigiu-vos imme diatament sani tària. dirigiu-vos als punt immediatame s d’assistència sanitària. nt als pun a) A qui es ts d’assistè a) A qui dirigix? ncia sanitària es dirigix? . b) On pode

b) On pod m trobar aque em stes recoman c) Quina func trobar aqueste s recomanacions? Raona la resp c) Qui na func ió té el text? acions? Rao osta d) Indica el ió té el text? na la resp . d) Indi temps, la pers osta. ca ona, el nom verb el temps, la pers verbs.s. ona, el nombre i el mode en què estan bre i el mod els e en què estan els

VALE NCIÀ :

TRIMESTRE 3

3 SALUD Y BIENESTAR

Trim estre

Tr im est re

ESO

4 Educació de qualitat

5 Igualtat de gènere

FESTIVAL ARTÍSTIC

VA L E N C IÀ : L L E N G UA A UR I L IT E R AT

En cada unitat d’aquest llibre heu llegit i comentat un text literari i heu cone característiques principals dels diversos gèneres, heu practicat la lectura alta i heu creat relats i poemes. En aquest trimestre continuareu aquest tre més, demostrareu la vostra vocació artística.

S’acompanya de nombroses activitats competencials d’exercitació i de reflexió

EL DESAFIAMENT

Ara que ja heu treballat en grup en diferents projectes i activitats, de segu vos coneixeu millor tots els companys i les companyes i vos mostreu am seguretat i confiança davant la classe. Per això, vos proposem un desafiame enriquirà encara més l’experiència de treballar en grup i desenvolupar un ro d’aquest.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

cia; uer; H. Gar pló; A. Bereng Pam G. LópezV. Gómez; ; P. Santacreu M. Monar

ESO

mó

er a

ció

Seleccionem els textos

Unitat 7

154

Analitzem les característiques dels textos

Decidim el d’actuac

Projecte digital Un projecte que t’oferix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos. U5

manera la poesia usa el llenguatge de Com hem vist en la unitat anterior, bellesa. emocions en el lector i crear diferent de l’habitual per a provocar amb l’ús amb el ritme i la rima, però també Això s’aconseguix, com ja saps, de figures retòriques. sintàctica de les oracions es trenca, l’estructura poètic Així, en el llenguatge repeticions, diferent (sentit figurat) i s’usen les paraules prenen un significat ons, etc. comparacions, metàfores, personificaci

La comparació i la metàfora ha la compaa l’hora de construir versos hi Entre els recursos més emprats ració i la metàfora.

allò d’analogia o semblança entre l’autor. S’hi fet, una idea) i allò imaginat per de què es parla (un objecte, un etc. sembla, pareix, com, igual que, empren expressions com ara:

• En la comparació s’establix una relació

• L’hipèrbaton és un trencament de l’ordre

sintàctic habitual de l’oració.

Amb les barbes de llana, ve l’hivern.

Frances Almela i Vives

Enfront, movien, entre la fina boira, els verds pollancres, les fulles. Blai Bonet

característiques, qualitats o accions de la natura.

• La personificació consistix a atribuir humanes a objectes o elements

Amb la neu, si n’ha caigut, fem un ninot de neu que ens contempla i té el nas molt punxegut.

• L’al·literació

Miquel Martí i Pol per a donar ritme al poema consistix a repetir alguns sons

i per a evocar sensacions.

nau. I enmig del mar immens la mallorquina

Què és l’amor, nina, em preguntes? Senyal que no l’has sentit; i amb mes pobres comparances,

Bonaventura Carles Aribau

com te’l podré definir?

Organitze les idees

No en parla el mestre a l’escola, ni en la llar se’n parla als fills, i als quinze anys l’amor arriba

POESIA

sobtat com un terbolí. Se sent com una harmonia que conforta l’esperit, dolça com la veu dels àngels,

Elements retòrics

Elements formals

Rima

Ritme

pura com el seu somrís. Marià Aguiló

com una que arriba de sobte, i és viscut L’amor es compara amb un terbolí veu i el somriure dels àngels. harmonia dolça i pura com la mot per un altre amb el qual compar• La metàfora consistix a substituir un comú. tix algun tret significatiu

Mes no hi ha instrument que puga est cant del cel fer sentir fins que el cor se torna una arpa

Mesura de versos

-8 síl·labes ➝ art menor +8 síl·labes ➝ art major

que ressona en altre pit. Marià Aguiló

cant la paraula amor per l’expressió La metàfora s’establix en substituir a un lloar aquest sentiment i equiparar-lo del cel, ja que el poeta pretén cant bellíssim.

• Consonant: es repetixen tots els sons. • Assonant: sols es repetixen les vocals.

• Comparacions: sobtat com un terbolí. • Metàfora: llinda de plata. • Hipèrbaton: amb les barbes de llana, ve l’hivern. • Personificació: canta la rella. • Al·literació: Vinyes verdes vora el mar.

• Sinalefa: les vocals juntes es compten en una síl·laba. • Hiat: les vocals juntes es compten en síl·labes separades.

125

124

Les pàgines finals de cada unitat oferixen propostes dissenyades per a reforçar, reflexionar i consolidar el que s’ha aprés.

Els Desafiaments que marquen incorporen una situació d’aprenentatge que invita l’alumnat a la reflexió i tenen un caràcter transformador.

TRIMESTRE 1 TRIMESTRE

1 REVIS A LES TEUES COMP REVISA LES TEUES COMPE ETÈNTÈNCI CIES ES Descarrega d’anay Descarrega aeducacion.es la rúbrica aquest projecte. d’anayaeducac ion.es de de la rúbrica compe Indica-hi el nivell aquest projecte tències compet corres ències ponen ambamb corresp i el nivell què què t a a arxiva-la en el teu . Indica-h onent creus queque has has creus arxiva-la en el dossie acomp r d’apre lit cada acompl teu dossier nentat destre it cada ge. sa i a i d’apren destres entatge . Competència CompetènciaDescriptor Descripto

LA TEUA LLENG UA IMPORTA LA TEUA LLENG UA IMPORTA

Reflex

iona i difon i difon Al llargReflexio d’aquestna trimestre has partici pat amb teu grup llarg d’aquest trimestr per talAl d’acom plir el desafiament en un projecte d’inves e has participatelamb el teu grup en proposat: descob per tal d’acomplir tigació Heu reflexio projecte d’invest rir la importun nat i compael ent proposat: descob ància rtitdesafiam les vostres la llenguaigació Heuentre reflexionat i compar heu creat experiències, heurir la importàde . de llengua tota la classe uns tit les vostres experiè consensuatncia . proposla qüestionaris. A tes i creat i altresheu heu consens entre alumne més,ncies,implica tota la classe uns qüestio uat propost s en l’estud i. Després heu interpr naris. A heu t la vostra i altres família es i més, heu implicat per diferen alumne etat els resulta ts vies. s en l’estudi. Després la vostra família ts i els heu comun heu interpre per diferents vies. tat els resultat icat s i els heu comuni D’altra banda, heu cat creat un glossari digital quirintD’altra banda, on recollireu el vocabu al llarg del curs. heu creat un glossari lari que aneu addigital on recollire quirint al llarg del u el vocabu curs. lari que aneu adAmplia la investi gació investigació • ParlaAmplia amb lalateua família sobre la • Parla llengua en què es amb la teua família sobre comun icaven entre els membla llengua en quècions es comunicaven sí res les genera de entre sí els membr anteriors i fes un arbre genea- es de leslagenerac lògic de llenguaions fes un arbre geneao lesanterior llengüessi de 1 1 Comunica’t Comunica’t lògic de la família. • Creeu en gran la llengua o les llengües de la família. grup un Llibre Lectura Lectura refranys. Pre• Creeu gunteu en gran grup un de a la família , al veïnat i alLlibre de refranys. PreCaramels,pilotes pilotes de de tennis tennis i i budes budes de de profes Joan Caramels, sorat del Emília centre gunteu a la família, al veïnat quins refrany Teresa Enric i al professorat del s coneixen. Investi Joan Swat Emília Swat Teresa centre el signific Enric refranys coneixen. gueu-ne at i quins els contex Investig tos en ueu-ne què Vocabulari Vocabulari significa Despréel t i els contextos ens’utilitzen. s feu una presen tació digital. què s’utilitzen. Creencesi ireligions Després feu una present religions Creences Reflexiona ara sobre ació digital. Sara els passos Expressió oral i escrita Rosa més Expressió oral i escrita Reflexiona ara sobre importants Pep de la investig Sara Lola ació, la teua els passos més importa Guillem Pep Elstextos textosRosa descriptius i la de la resta. Lola Els nts descriptius Guillem Hauràsde investigació, latasca delavalorar el treball teua tasca i la de la resta. en equip. Hauràs També és Característiques necessari delstextos textosdescriptius de valorar el treball Aurora descriptius Característiques dels que avalue Eva Carles s el producte final en equip. També Marina Aurora Bernat és necessa Eva i el procés de difusió ri que Carles avalues Ladescripció Marina descripcióde d’aque depersones persones elant La Bernat producte final i el procés st. És import que planteg soluciode d’aques ns difusió als proble És important que es Ladescripció descripcióde mes t.que de llocs La llocs planteg es detect es solucions als problem faces propos i que tes de millora es que es en detecten i que Ladescripció descripciód’objectes d’objectes La faces propostes de . millora.

Així, doncs, al llarg d’aquest trimestre Així, trimestre haureu haureu d’organitzar d’organitzarun unfestival festivalartístic artísticque que presentareu a final de curs davant presentareu davant d’altres d’altres aules aules ii de deles lesfamílies. famílies. Podeu partir d’alguns dels textos Podeu textos que que heu heu anat anat creant creantoodels delsque queheu heullegit llegito,o,sisiho ho considereu, en podeu cercar altres. considereu, altres. Haureu de dividir el festival en Haureu en seccions: seccions: contacontes, contacontes,recital recitalde depoesia poesiai irepresenrepresentació teatral, en les quals haureu tació haureu de de treballar treballar diferents diferentsaspectes. aspectes.En Encada cadauna unapopodreu incorporat acompanyament dreu acompanyament musical musical propi, propi, és és aa dir, dir,que quehaureu haureud’interpretar d’interpretar vosaltres la música. vosaltres A més, haureu de crear un programa A programa de de mà mà per per aa repartir-lo repartir-loeleldia diade del’actuació. l’actuació.

D’altra banda, recordeu que heu D’altra heu de de fer fer créixer créixer el el glossari glossaridigital. digital.En Enacabar acabarelelcurs curs fareu un joc per posar en pràctica fareu pràctica el el vocabulari vocabulari que queheu heuaprés. aprés.

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST D’AQUEST DESAFIAMENT DESAFIAMENTAPRENDRÀS APRENDRÀSA… A… •• Treballar en grup mitjançant projectes projectes col·laboratius. col·laboratius.

•• Expressar fets, pensaments i sentiments. sentiments. •• Tractar les altres persones de manera manera respectuosa respectuosaiilalaigualitària igualitària •• Valorar la diversitat lingüística ii cultural. cultural. •• Treballar el patrimoni cultural ii artístic artístic de de qualsevol qualsevolèpoca. època. •• Posar les teues pràctiques educatives educatives al al servei serveide dela laconvivència convivènciai iigualtat. igualtat.

que rurque mb més b més entque que nt ol dins l dins

Contextualització Argumentació ConeixlalaLlengua Llengua 22 Coneix Evidències que demost del tema:Contextu «La teuaalització (ús de la Argumen Evidències que ren llengua, tació ració allò tema: «La teua Lèxi CompaCompara llengua del en importa Lèxi Interpretació dels (ús de la llengua, argumentat (enquesdemostr ». tes, context ció allò argumentat (enquest dels , etc.) resultat llengua importa». s delsi les frases fonts d’inform Leslocucions locucions fetesInterpretació dels es, Les ació, etc.). i les dels frasesresultat fetes dels resultats context, etc.) s, reflexió i fonts d’informació, qüestionaris. resultats, reflexió etc.). Gramàtica i ions. Difusió. Gramàtica qüestionaris. conclusconclusi ons. Difusió.

Drets Drets

•• Treballar el sentit de pertinença pertinençaaaun ungrup, grup,l’autoestima, l’autoestima,lalaresponsabilitat responsabilitati la i lacol·laboració. col·laboració. •• Buscar informació en Internet de de forma forma segura. segura.

mateix, l’article 30 declara que «als Estats on hi haja minories ètniques, religiAixíAixí mateix, l’article 30 declara que «als Estats on hi haja minories ètniques, religioses o lingüístiques, l’infant que pertanya a alguna d’aquestes minories té dret a oses o lingüístiques, l’infant que pertanya a alguna d’aquestes minories té dret a gaudir de la seua cultura, a practicar la seua religió i a utilitzar la seua llengua». gaudir de la seua cultura, a practicar la seua religió i a utilitzar la seua llengua». D’altra banda, el principi d’igualtat i de no-discriminació per raó de sexe és una D’altra banda, el principi d’igualtat i de no-discriminació per raó de sexe una obligació de dret internacional general, que vincula totes les nacions, i queés recull obligació de dret internacional general, que vincula totes les nacions, i que eses recull en la Declaració Universal dels Drets Humans. en la Declaració Universal dels Drets Humans. Disortadament, però, no sempre ni arreu del món, es complixen aquests preceptes. Disortadament, però, no sempre ni arreu del món, es complixen aquests preceptes.

Dividim Dividim treball eleltreball

Unitat88 Unitat

Preparem les les Preparem actuacions actuacions

Elaborem el programa de mà

S’obri S’obri el el teló teló

verb(I). (I). ElElverb Conjugacionsi iformes formesverbals verbals Conjugacions

El principi 7 de la Declaració dels Drets dels Infants afirma que «l’infant dret El principi 7 de la Declaració dels Drets dels Infants afirma que «l’infant té té dret aa 80 rebre educació, serà gratuïta i obligatòria. li donarà una educació que afarebre educació, queque serà gratuïta i obligatòria. SeSe li donarà una educació 80 que afavorisca la seua cultura general i li permeta, condicions d’igualtat d’oportunitats, vorisca la seua cultura general i li permeta, enen condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seues aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la respondesenvolupar les seues aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevindre un membre útil de la societat». sabilitat moral i social, i esdevindre un membre útil de la societat».

•• Utilitzar eines tecnològiques virtuals. virtuals. •• Realitzar autoavaluacions.

Organitzem Organitzem una unaroda rodade de premsa premsa

Reflexiona i respon Reflexiona i respon

Augmentem Augmentem elelvocabulari vocabulari

DRETS DRETS

Lesconjugacions conjugacionsverbals verbals Les Elsmorfemes morfemes verbals Els verbals Lesformes formes no personals del verb Les no personals del verb Els temps Els temps

Els verbs regulars i els irregulars Els verbs regulars i els irregulars

Ortografia Ortografia

La b i la v La b i la v

3 Coneix la Literatura 3 Coneix la Literatura

Educació literària Educació literària

Elements de la narració Elements de la narració L’espai L’espai El temps El temps

Què és la Declaració Universal Saps d’algun cas en què no s’acomplisca Què significa que la no-discriminació per raó Què ésdels la Declaració Saps d’algun cas en quèesmentats no s’acomplisca Què significa que la no-discriminació Drets delsUniversal Infants? per raó algun dels drets dalt? de sexe és una obligació de dret internacional? dels Drets dels Infants? algun dels drets esmentats dalt? de sexe és una obligació de dret internacional?

Unitat Unitat 99

Quins d’aquests Quins d’aquests drets coneixes? drets coneixes?

155 155

156 156

Quines repercussions pot tindre per a Quines potescolaritzada? tindre per a una repercussions persona no estar una persona no estar escolaritzada?

Creus que al teu entorn la igualtat entre Creushomes que ali teu entorn la igualtat entre dones és real i completa? homes i dones és real i completa?

Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es. en anayaeducacion.es.

➜ ➜

Nivell 3

REVISA LA TEUA REVISA LA TEUA PLAN IFICA CIÓ DEL PLANI FICAC TREB IÓ DEL ALL LL TREBA

Descarrega d’anay Descarrega aeducacion.es la llista tasques, i emplend’anayaeducac ion.es de confro la llista ntaciótació de confron tasques, i emplen a-la per sobre la planific autoav sobre a-laaper la planific aluar la acióació a autoava de de teua planific luar la teua ació ació planific del projec del projecte te. . Llista de confrontació: anàlisi Llista de confrontació: anàlisi del meu treball del meu treball dins del grup dins del grup Descriptors Descripto

Abans de començar rs el projecte, he investigat Percenta Abans de començar tge ge contextos Percentat Sí sobre l’ús de la : relacions familiarsel projecte, he investigat contextos: sobre l’úsllengua i amb les amistats, en diferents relacions familiars de la llengua lectura, música, en diferents i amb les amistats, cinema i televisió, He involucrat la lectura, música, cinema i televisió, etc. etc. 20% 20% meua família en He involucrat aquest projecte. la meua família en aquest projecte. He plantejat possibles vies de difusió del He plantejat possibles 10% 10% projecte. vies de difusió del projecte. S’ha consensuat i decidit S’ha consensuat i l’ús d’eines digitals. 10% 10% decidit l’ús d’eines digitals. He col·laborat en el treball d’equip He col·laborat 10% 10% i m’he implicat en el treball d’equip en el repartiment i m’he implicat de tasques. en el repartimen t de tasques. 10% 10%

Què Quèestudiaràs? estudiaràs?

En acabar el treball podreu organitzar En organitzar unes unes xarrades xarrades amb amb altres altresclasses classeson onresrespongueu preguntes sobre el procés pongueu procés de de creació creacióiiselecció selecciódels delstextos, textos,lalapreparació preparació la realització del festival. A més ii la més el el públic públic també també podrà podrà valorar valorarlalavostra vostrafaena. faena. Fins i tot podreu presentar-vos Fins presentar-vos aa concursos concursos de de teatre teatreescolar. escolar.

Nivell 4 Nivell

Nivell 3 Valorar la NivellNivell 2 Entenc que 2 Valorar la NivellNivell 1 diversitat Entenc 1 Aquest projecte la diversitat que Aquest diversitat lingüística una una No acabe la diversitat M’ha costat m’ha ajudat a projecteM’ha costat Plurilingüe lingüística lingüística No i cultural valorarm’ha ajudat a mica entendre lingüística mica entendre d’entendracabe Plurilingüe i cultural i la més i cultural valorar e que que cultural i la suposa una riquesa d’entendre que laque més diversitat nostra irealitat suposa i entendre millor la diversitatla diversitat nostra realitatper a la nostrauna riquesa i entendre la diversitat millorlingüística plurilingüe i cultural per lingüística . lingüística i cultural que comunitat.a la nostra la riquesa la riquesa plurilingüe. supose lingüística que suposa supose una una comunitat. suposa suposa la diversitat una riquesa. suposa la diversitat una riquesa. riquesa. riquesa. lingüística i cultural. lingüística i cultural. Posar les He fet servir He fet servir Posar les pràctique sempre s la llengua sempre pràctiques la llengua comunica de manera El meu ús de la Comunicació tives de manera El meu comunicati Comunicació vesrespectuo al servei llengua per a ús de la la sa respectuos llengua per a No sempre al de servei lingüística de lai col·labora a comunica convivènc he No sempre ia tiva per r idees he lingüística i col·laborati comunicar convivència No ideesutilitzat la llengua democràt utilitzat comunica i resoldre conflictes utilitzat he utilitzat ica, r idees va per la llengua heNo comunicar i resoldre democràtic de manera la llengua idees a, i per rebutjar el diàleg per a per a ha sigut bastant conflictes de la llengua la usos i per rebutjar ha sigut bastantrespectuomanera el idiàleg i la discrimina resoldre usos igualtat. sa. conflictes satisfactori. respectuos resoldre toris . conflictes. a. discriminat satisfactori. igualtat. oris d’aquesta. d’aquesta.

DOSSIER D’APR ENENTATGE DOSSIER D’APR ENENTATGE

egutles les gut enveu veu n eballi a ia ball

ltipus tipus cions ons

L’hipèrbaton

Poesia (II). Els elements retòrics

Coneix la Literatura Educació Literària

Descobrix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

, la personificació i l’al·literació

SíNo

SEGUIX SEGUIX AQUESTA SEQÜENCIA DEL DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT DESAFIAMENT COMUNICA’T COMUNICA’T

Puntuac ió Puntuació

REVISA EL TREB REVISA ALL

EN EL TREBA SELECCIONEM ELS TEXTOS LLEQUIP TEXTOS EN EQUIP els textos literaris 1.1. Repassem literaris creats creats oo Descarrega d’anay aeduc ega d’anaya acion.es l’escala en seleccionem, individualment, llegits i Descarr seleccionem, individualment, educac lua els ion.es l’escala de coaval diferen uació ació de coavalu ts passos del treball lua els diferent del procés ens del treball agrada. en equip el pondrà que més s passos agrada. que heu en equip i ava-i avadel procés que realitza aquestes qüestio t en grup. heu realitza pondrà CadaCada t en grup. aqueste ns i elnsresulta compo nent rescompon la tria t serà la acordem els 1.2. Posem en comú i el resultat ent restriasii qüestio acordem els vostra serà coaval la vostra uació.ació. coavalu de treball per textos que seran objecte objecte Aspectes de treball per Totalment Aspectes Bastant Totalment al festival festival literari. al literari. Bastant aconseg Quasi La tasca de cada membre La tasca ha sigut important necessària cada del grupdel per al de grup ha sigut important projectemembre i d’investigació. necessària per al projecte i d’investigació.

La comunicació ha sigut fluïda; CONEIX LA LA LITERATURA LITERATURA La comunicac CONEIX de manera compartit les idees ió ha siguthem clara fluïda; i respectuosa. de manera clara

hem compartit les

uit aconseguit Aconseg Quasi uit aconsegu it aconseguit Aconsegu it aconseg uit aconsegu it

idees

i respectuosa. ANALITZEM LES CARACTERÍSTIQUES Hem col·labora ANALITZEM LES t perCARACTERÍSTIQUES a assolir el desafiame col·laborat construirHem per a nt proposat i els productes finals. assolir el desafiament proposat DELS TEXTOS TEXTOS construir els productes i DELS finals. Hem fet una difusió adequada 2.1. Llegirem Llegirem Hemels textos seleccionats dels qüestionaris en veu fet una aconsegu difusió adequada 2.1. els textos seleccionats it molta ien hemveu dels qüestionari participac aconseguit ió de la comunitat s molta participació educativai. hem alta. de la comunitat alta. educativa. Ha hagut una bona reflexió sobre els Ha hagut una resultats del treball. bona reflexió 2.2. Resoldrem sobre Resoldrem els resultats del treball. Hem comunica dubtes 2.2. dubtes de de vocabulari. vocabulari.

t el resultat i les Hem comunicat conclusions investigac el

resultat les conclusions de la nostra ió. investigació.el gènere iliterari 2.3. Identificarem de la nostra Identificarem a què 2.3. Hem fet propostes el gènere literari a què detext. millora. Hemcada pertany fet propostes pertany cada text.de millora. 2.4. Analitzarem Analitzarem el 2.4. el text text reconeixent-hi reconeixent-hi l’estructura i els elements principals l’estructura i els elements principals d’acord amb el gènere literari a què perd’acord amb el gènere literari a què pertany. tany.

DECIDIM EL TIPUS D’ACTUACIONS

DECIDIM EL TIPUS D’ACTUACIONS 3.1. Assignarem cada text el tipus 3.1. Assignarem a a cada text el tipus d’interpretació adequat: represend’interpretació més més adequat: representació teatral, sessió contacontes, tació teatral, sessió de de contacontes, recital de poemes. recital de poemes. 3.2. Anotarem les característiques ne3.2. Anotarem les característiques ii les les necessitats materials i de personal de cada cessitats materials i de personal de cada tipus d’actuació. tipus d’actuació.

+ orientacions en anayaeducacion.es + orientacions en anayaeducacion.es

157 157

Projecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobrix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu. Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté nombrosos recursos com ara vídeos, animacions, elements de ludificació (gamificació), activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Com és Edudynamic?

Inclusiu Competencial

El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per a facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

Descarregable. Permet treballar sense

connexió a Internet i descarregar-se a més d’un dispositiu.

Multidispositiu. S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...), i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballe.

Universal. Compatible amb tots els siste-

mes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars. 100%

3 3 Coneix la Coneix la Literatura Literatura Educació Educac ió Literària Literària

Poesia (II). Els elements retòrics Poesia (II). Els

elements retòrics Com hem vist en la unitat anterior, la poesia usa el llenguatge de manera diferent Com hemdevist l’habitual en la unitat per aanterior, provocarlaemocions poesia usaenelelllenguatge lector i crear de manera Això s’aconsegu bellesa. diferent de l’habitual ix, com perjaasaps, provocar amb el emocions ritme i laen el lector rima, però també i crear amb bellesa. de figures Això l’ús retòriques s’aconseguix . ja saps, amb el ritme i la , com rima, però també amb l’ús de figures retòriques. Així, en el llenguatge poètic l’estructura sintàctica de les oracions es trenca, les paraules Així, en el llenguatge prenen un significat poètic l’estructura diferentsintàctica (sentit de figurat) les oracions i s’usen repeticion es trenca, comparac les s, paraules ions, metàfores prenen un significat , personific diferent acions, (sentit etc.figurat) i s’usen repeticions, comparacions, metàfores, personificaci ons, etc. La comparació i la metàfora La comparació i la metàfora Entre els recursos més emprats a l’hora de construir versos hi ha la ració iels compala metàfora. Entre recursos més emprats a l’hora de construir versos hi ha la comparació metàfora. • En lai lacomparac ió s’establix una relació d’analogia o semblança entre allò de què • En es parla (uns’establix la comparació objecte, una un fet, relació una idea) d’analogia i allò imaginat o semblança entre allò per l’autor. empren S’hi de expression què es parla (unsobjecte, com ara: unsembla, fet, unapareix, idea) i com, allò imaginat igual que, per l’autor. S’hi etc. empren expressions com ara: sembla, pareix, com, igual que, etc. Què és l’amor, nina, em

9:45 AM

preguntes? Què ésque l’amor, Senyal nina,sentit; em preguntes? no l’has que pobres no l’hascomparanc iSenyal amb mes sentit; es, i ambte’l mes pobres com comparances, podré definir? com te’l podré definir? No en parla el mestre a l’escola, Noen enlaparla el mestre ni a l’escola, llar se’n parla als fills, la llar anys se’n parla inialsenquinze fills, l’amoralsarriba i als quinze anys sobtat l’amor arriba com un terbolí.

L’hipèrb L’hipèrb

• L’hipè • L’hipèr

Amb Amb

Enfro Enfro els v els ve

• La pers • La pers humane

humane

Amb Amb fem u fem u i té el i té el

• L’al·liter • L’al·liter i per a e

i per a e

I enmi I enmi

Organit Organit

sobtat com un terbolí. Se sent com una harmonia Se sent com una que harmonia conforta l’esperit,

que conforta l’esperit, dolça com la veu dels àngels, dolçacom comellaseu veusomrís. pura dels àngels, pura com el seu somrís.

Marià Aguiló Marià Aguiló L’amor es compara amb un terbolí que arriba de sobte, i és viscut com una harmonia L’amor esdolça compara i pura com amb unla terbolí veu i que el somriure arriba de sobte, dels i és viscut com una àngels. harmonia dolça i pura com la veu i el somriure dels àngels. • La metàfora consistix a substituir un mot per un altre amb el qual compar•tix La algun tret consistix metàfora significatiu comú. a substituir un mot per un altre amb el qual compartix algun tret significatiu comú. Mes

iPad

no hi ha instrument que puga Mescant no del hi ha est celinstrument fer sentir que puga est cant delcor celsefertorna fins sentir que el una arpa fins ressona que el cor que torna en se altre pit. una arpa que ressona en altre pit.

Marià Aguiló

Marià Aguiló La metàfora s’establix en substituir la paraula amor per l’expressió cant del La cel, ja ques’establix metàfora el poeta pretén en substituir lloar aquest la paraula sentiment amor per l’expressió i equipararcant lo acant bellíssim. un del cel, ja que el poeta pretén lloar aquest sentiment i equiparar-lo a un cant bellíssim.

124

-8 síl·labes ➝ +8 -8 síl·labes síl·labes ➝ +8 síl·labes

I per a l’alumnat? Qué t’oferix? Recursos

100%

Edudynamic presenta un format especialment dissenyat per a l’entorn digital educatiu, que utilitza tot el potencial tecnològic i és compatible amb qualsevol dispositiu. S’han realitzat edicions específiques de tots els continguts teòrics i pràctics del llibre de text per a obtindre una versió interactiva i dinàmica que inclou tot el contingut curricular del nivell, juntament amb una gran diversitat de recursos multimèdia, vídeos, gamificació...

Metodologies actives (tècniques i estratègies) i recursos per a: 9:45 AM

• Exercitar: activitats interactives. • Estudiar: resums, esquemes... • Aprendre: àudios, vídeos...

iPad

•A valuar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge (porfolio)…

Inclusió i atenció a la diversitat

100%

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Comprensió lectora. Fitxa 1 Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

Roald Dahl. Les bruixes

• L’essencial.

Llig amb atenció el text i respon les preguntes. Totes les dones, o més ben dit les bruixes, seien ara immòbils a la cadira i miraven fixament, com hipnotitzades, algú que de sobte havia aparegut a la tribuna. Aquest algú era una altra dona.

•A tenció a la diversitat: fitxes d’adaptació curricular, de reforç i d’ampliació.

9:45 AM

La primera cosa que vaig observar d’aquesta dona va ser la seua talla. Era diminuta, probablement no feia més de quatre peus i mig d’alçària. Se la veia bastant jove, em va semblar que pels volts de vint-icinc o vint-i-sis anys, i era molt bonica. Portava un vestit negre llarg, força elegant, que li arribava ben bé fins a terra, i uns guants negres que li pujaven fins als colzes. A diferència de les altres, no portava cap barret. A mi no em va fer l’efecte gens ni mica d’una bruixa, però era impossible que no ho fora; altrament, què carai hi feia, allí dalt de la tribuna? I, per l’amor de Déu, per què totes les altres hi tenien els ulls clavats amb aquella barreja d’adoració, respecte i temor? Molt lentament, la senyoreta de la tribuna va alçar les mans fins a la cara. Vaig veure-li els dits enguantats desenganxant alguna cosa darrere de les orelles, i llavors... llavors es va agafar les galtes i es va traure la cara completament! Tota aquella cara tan bonica li va quedar despresa a les mans! Era una màscara! [...]

iPad

La seua cara autèntica era la cosa més terrible i espantosa que he vist mai. Només de mirar-la ja em posava a tremolar de dalt a baix. Era tan arrugada i plena de solcs, tan seca i marcida, que semblava adobada en vinagre. Era una imatge cadavèrica, temible de veure. Tenia alguna cosa terriblement dolenta i malvada, alguna cosa corrompuda, putrefacta, podrida. Semblava, literalment, que s’estiguera descomponent per les vores, i al mig de la cara, al voltant de la cara i les galtes, hi veia la pell tota corrompuda i menjada pels cucs. [...] Vaig reconéixer de seguida, és clar, que aquella no era altra que la Reina de les Bruixes en persona. Roald Dahl. Les bruixes.

Comenta’n el contingut 1. Qui resulta ser la dona que puja a la tribuna?

Avaluació

...........................................................................................................................................................................

100%

• Generador de proves d’avaluació

3. Després de la seua aparició, quina acció sorprenent realitza? ...........................................................................................................................................................................

i d’exercitació.

4. Què creus que deuen fer tantes bruixes juntes? ...........................................................................................................................................................................

• Avaluació per unitats.

........................................................................................................................................................................... 1/3 9:45 AM

• Avaluació competencial. • I nstruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació.

iPad

• Instruments per a avaluar la pràctica docent.

b les barbes de llana, ve l’hivern.

de l’oració.

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

100%

baton, la personificació i l’al·literació èrbaton és un trencamen t de l’ordre sintàctic habitual Frances Almela i Vives

ont, movien, entre la fina boira, verds pollancres, les fulles.

Blai Bonet

Què és Operació món?

sonificació consistix a atribuir característiques, qualitats o accions es a objectes o elements de la natura.

Operació món és un projecte configurat per a contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules:

la neu, si n’ha caigut, un ninot de neu que ens contempla l nas molt punxegut.

9:45 AM

Miquel Martí i Pol ració consistix a repetir alguns sons per a donar ritme al poema evocar sensacions.

ig del mar immens la mallorquin a nau.

En poques paraules, Operació món es pot definir com un projecte

Bonaventura Carles Aribau

competencial, compromés, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

tze les idees POESIA

Elements formals

Ritme

Mesura de versos

➝ art menor ➝ art major

iPad

Rima

Interdisciplinari

Inclusiu

Se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Per a això, el projecte incorpora:

Cultura emprenedora Per tal que l’alumnat desenvolupe les habilitats i la consciència necessàries per a transformar idees creatives en accions i contribuir a assolir els ODS.

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

Per a això, el projecte incorpora:

• Les claus d’Operació món

• Proposta didàctica

Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real a través de l’aprenentatge cooperatiu, l’educació emocional, el desenvolupament del pensament, la cultura emprenedora o el Pla lingüístic.

• Programacions en Word i PDF Competència digital Operació món compta amb un Pla TIC i un nou projecte digital, amb llibres digitals especialment dissenyats per a facilitar l’adquisició de competències digitals, que compten amb una àmplia oferta de recursos.

• Comparacions: sobtat com un terbolí. • Metàfora: llinda de plata. • Hipèrbaton: amb les barbes de llana, ve l’hivern.

• Sinalefa: les vocals juntes es compten en una síl·laba. • Hiat: les vocals juntes es compten en síl·labes separades.

Compromés L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribuïsquen a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromés i sostenible en tots els àmbits.

Activitats competencials

Metodologies actives

Elements retòrics

• Consonant: es repetixen tots els sons. • Assonant: sols es repetixen les vocals.

• Personificació: canta la rella. • Al·literació: Vinyes verdes vora el mar.

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per a posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació Món. • Vídeos ODS. •E xplicacions de les tècniques de pensament i d’aprenentatge cooperatiu. • Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC. •P ropostes d’orientació acadèmica i professional i per a treballar la clau emocional.

1. Fi de la pobresa 2. Fam zero

9. Indústria, innovaci

3. Salut i benestar

ODS

4. Educació de qualitat 5. Igualtat de gènere 6. Aigua neta i sanejam 7. Energia assequib

ent

Compromís ODS

le i no contaminant

8. Treball decent i creixem

Introducció

ent econòmic

10. Reducció de les 11. Ciutats i comunit

ó i infraestructura

desigualtats ats sostenibles

12. Producció i consum

responsables

13. Acció pel clima 14. Vida submarina 15. Vida d’ecosistemes

terrestres

16. Pau, justícia i instituci 17. Aliances per a aconseg

ons sòlides

uir els objectius

Descarrega ací el pdf

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per a aprendre • Vídeos • Presentacions • Infografies

iPad

• Game Room (recursos per a aprendre jugant)

100%

Per a estudiar 9:45 AM

• Resums • Esquemes

100%

iPad

• Continguts complementaris

9:45 AM

Per a exercitar • Activitats interactives •T aller per a practicar la comprensió oral

100%

iPad

•T aller per a fomentar la creació literària

9:45 AM

Per a avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat, que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

Inclusió i atenció a la diversitat

L’essencial

iPad

9:45 AM

100%

Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Fons de fitxes per a treballar la diversitat i la inclusió • Trobar materials de suport. • Oferir una atenció individualitzada. •A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge. •S eleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques. Compta amb tres tipus de fitxes: - fitxes per a adaptar el currículum, - fitxes d’exercitació, - fitxes d’aprofundiment.

Fitxes per a adaptar el currículum (AC)

Fitxes d’exercitació (E)

Per a donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE) amb els perfils següents:

L’objectiu és posar en pràctica els aprenentatges desenvolupats durant l’estudi de la unitat. Estan dirigides a l’alumnat que necessita exercitar i reforçar els continguts, però que no té necessitats específiques de suport educatiu.

• Alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge. • Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu. • Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat. • Trastorn de l’espectre autista.

Ortografia: l’apòstrof i les contraccions

•A lumnat amb condicions personals o història escolar especials.

Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

1. Posa l’article que calga davant d’aquestes paraules.

Per a elaborar-les s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements prescriptius del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa. • Explicacions teòriques que motiven a començar la tasca, amb recursos visuals que afavorixen l’aprenentatge de les persones amb més memòria visual.

idioma

hivern

humor

historieta

ombra

iogurt

erre

cavall

infusió

unitat

idea

infància

egua

zeta

huitanta

ungla

humanitat

urna

2. Canvia de nombre les expressions subratllades i reescriu les oracions. – Vam anar a cals nostres cosins. ...........................................................................................................................................................................

• Es fan servir enunciats curts.

– Passe pel pont. ...........................................................................................................................................................................

• Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats.

– Aneu de visita al museu.

• Es ressalten algunes paraules que poden ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau).

• S’utilitza un vocabulari senzill.

9:45 AM

100%

Lèxic: la sinonímia i l’antonímia Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

La sinonímia i l’antonímia Les paraules sinònimes són les que tenen el mateix significat. Exemple: tranquil = calmós. Les paraules antònimes són les que tenen significats contraris. Exemple: gran / menut. Es poden formar antònims amb els prefixos anti, des, contra, a o in.

3. Completa les oracions amb la contracció o la forma apostrofada adequada.

• S’estructuren els espais per a donar claredat al que s’exposa.

iPad

Data: ...........................................

del /de l’

cal / ca l’

pel / per l’

a l’ / al

Fitxes d’aprofundiment (P)

– Ve de

seu amic Manel.

En aquestes fitxes es desenvolupen activitats i metodologies que permeten que l’alumnat aplique i aprofundisca en l’adquisició de les competències bàsiques. Estan dirigides tant a l’alumnat que ha assolit l’aprenentatge dels continguts i, a criteri del professorat, puga ampliar o aprofundir-hi, com a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu amb altes capacitats. – Passaré

mercat i

– Tornarem

ajuntament.

campament

– Deixeu les motxilles

– Hui he vingut

camí més curt.

entrada

aula.

institut

carrer

Assut.

1/1

1. Unix amb fletxes les parelles de sinònims i l’antònim corresponent. sec

prim

pròxim

llunyà

glaçat

flac

banyat

contigu

últim

tou

gros

inicial bla

eixut

gelat

iPad

calent

embrionari

9:45 AM

2. Completa les oracions amb la paraula adequada de cada sèrie de sinònims.

—Lorena, t’agradaria vindre amb nosaltres al cinema? —(oració dubitativa) ...............................................................................................................................

: sempre està contenta.

– Estava tan

Data: ...........................................

1. Completa el diàleg següent seguint les indicacions.

immòbil – permanent – invariable – Té un caràcter

100%

Expressió escrita: les modalitats oracionals

dur

—Ens agradaria molt que vingueres! —(oració interrogativa) .........................................................................................................................

que semblava mort.

—(oració exclamativa) ........................................................................................................................... —(oració enunciativa afirmativa) .....................................................................................................

farsa – mentida – trampa i per això ha guanyat la partida.

– Diu que jo l’he insultada, i això és

...........................................................................................................................................................................

3. Relaciona els verbs antònims.

...........................................................................................................................................................................

encendre

estimar

disminuir

unir

abreujar

apagar

augmentar

odiar

ampliar

dividir

...........................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................... 1/2

3. Escriu una oració exclamativa per a cada una d’aquestes situacions. Hi pots afegir interjeccions. • Vas corrent darrere del baló i se’t gira un peu. ........................................................................................................................................................................ • Entres a uns grans magatzems i trobes un personatge famós. ........................................................................................................................................................................ • Mentre neteges la gàbia del periquito, aquest s’escapa. © Grupo Anaya, S. A. Material imprimible autoritzat.

– Ha fet una

2. Escriu quatre oracions enunciatives afirmatives i transforma-les en negatives.

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per a cada unitat: • Una avaluació de sabers • Una avaluació de competències

Per a cada trimestre: • I nstruments d’avaluació i d’autoavaluació del dossier d’aprenentatge del Desafiament. • Una prova competencial per a avaluar el progrés en l’adquisició del perfil d’eixida.

iPad

9:45 AM

100% Valencià: llengua i literatura 1r ESO

Unitat 5. Prova d’avaluació Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

1. Digues de quina classe és cada una d’aquestes oracions segons la intenció del parlant. – Jo no vull anar al cinema demà.

.......................................................................................................

– M’agradaria viatjar amb globus aerostàtic.

.......................................................................................................

– No feu sonar el clàxon.

.......................................................................................................

– M’agraden tant les teues paraules!

.......................................................................................................

– Potser demà no arribaré a hora del concert.

.......................................................................................................

2. Transforma les oracions anteriors en afirmatives o en negatives com corresponga. ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ 3. Completa aquest diàleg seguint les indicacions. —Lorena, t’agradaria vindre amb nosaltres al teatre?

iPad

9:45 AM

100%

(Oració dubitativa)

Valencià: llengua i literatura 1r ESO

— ........................................................................................................................................................................................................................ Unitat 5. Avaluació competencial

—Ens agradaria molt que vingueres!

(Oració interrogativa)

Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

Competències: comunicació lingüística; competència digital; sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; competències socials i cíviques; consciència i expressions culturals; aprendre a aprendre.

(Oració enunciativa afirmativa)

Amb la finalitat de promoure el coneixement dels drets humans en l’àmbit escolar, de la Generalitat Valenciana convoca el XVé Premi de Redacció de la Generalitat Valenciana, que es regirà per les bases següents:

Llunàtic, desordre, sensat, consistent, pèssim, tou, magnífic, calma. boig

dur

excel·lent

Concurs de Redacció de la Generalitat Valenciana

1 Àmbit. En aquesta convocatòria pot participar l’alumnat d’ESO, Batxillerat, docent i cicles formatius de la Comunitat Valenciana.

tranquil·litat

Sinònims

2 Participació. A través del centre educatiu, amb un docent que es faça responsable de la divulgació, la recollida de treballs i d’una primera selecció per a elegir, com a màxim, els 10 millors treballs del centre.

Antònims 1

3 Tema. La temàtica a què han d’ajustar-se els treballs és la dels drets humans. 4 Presentació i extensió. Totes les redaccions hauran de ser inèdites i originals. Podran estar escrites tant en valencià com en castellà. L’extensió haurà de ser, com a màxim, d’un full A4 per ambdues cares. Els treballs han d’anar signats i acompanyats d’un sobre, a l’exterior del qual caldrà consignar per escrit: XVé Premi de Redacció de la Generalitat Valenciana, i també el curs en què està matriculat l’alumne o alumna. Dins del sobre caldrà indicar en un full: el nom i els cognoms de l’alumne o alumna, l’edat, el curs i el centre en què està matriculat; també el telèfon del centre. Els treballs s’hauran de lliurar abans del 31 de maig a qualsevol de les oficines del PROP de la Comunitat Valenciana. 5 Jurat. El jurat estarà format per persones amb una experiència àmplia en l’àmbit dels drets humans o amb una formació pedagògica i literària reconeguda. Estarà presidit pel Síndic de Greuges o per la persona en qui delegue. La decisió del jurat serà inapel·lable. 6 Premis. El jurat seleccionarà els 10 treballs millors, que seran premiats amb un ordinador portàtil.

7 Menors d’edat. Els concursants menors d’edat hauran d’acompanyar el treball amb una autorització dels seus pares o tutors legals. La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases, i també del criteri dels organitzadors a l’hora de resoldre qualsevol qüestió que no hi estiga prevista. 1. Explica breument quina és la intenció del text i la intenció del concurs. ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ 1

Generador de proves escrites d’avaluació i exercitació

iPad

9:45 AM

100%

Una eina amb la qual el professorat podrà dissenyar proves escrites de manera flexible, seleccionant, en funció dels objectius didàctics, els aprenentatges que vol avaluar o exercitar (part d’una unitat, una unitat completa, una situació d’aprenentatge...).

I a més... •U na guia per a treballar amb el dossier d’aprenentatge. Amb unes indicacions bàsiques que ajudaran l’alumnat a preparar i a utilitzar el dossier d’aprenentatge del curs. •U n fons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una àmplia base de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb què dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació. •U na àrea de documentació. Amb orientacions sobre el disseny de rúbriques i una recopilació de proves d’avaluació externa.

Què és i per a què l’utilitzem

Començament del curs

Guia per a treballar amb el dossier d’aprenentatge

Propostes de treball Introducció

Per a cada unitat

Orientacions Fitxes

Per a finalitzar el curs

Eines d’avaluació

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una àmplia documentació sobre les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions. Amb la versió en word i en pdf de: • La programació didàctica • La programació per unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

OPERACIÓ MÓN

QUÈ ÉS OPERACIÓ MÓN? Operació món és un projecte configurat per a contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què servix el que aprenc? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle XXI. En poques paraules, Operació món pot definir-se com un projecte competencial, compromés, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a espavilar-se en les situacions de la seua realitat quotidiana. Per a això, el projecte incorpora: • Activitats competencials que se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia a la seua presa de decisions. • Situacions d’aprenentatge. Són contextos, emmarcats en la vida real i en un Objectiu de Desenvolupament Sosteni-ble, que plantegen una situació problema. Amb ells es convida l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats. • L’avaluació competencial. Per a mesurar el grau d’adquisició del perfil de sortida i reflexionar sobre el mateix procés d’aprenentatge. Es disposarà de diverses proves escrites i digitals per a avaluar el que s’ha aprés, la seua aplicació i la seua generalització a altres situacions; i d’un porfolio i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavalue el seu propi procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, que li ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha aprés).

DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT

100% 9:45 AM iPad

• Orientació acadèmica i professional. Per a despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seues habilitats i interessos personals, que els capacite per a afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi. • 6

CLAUS

PRO JEC TE DEL

Claus Secundària TÈCNIQUES DE PENSAMENT

• Objectius de Desenvolupament Sostenible. Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS, tenen com finalitat que l’alumnat prenga consciència i duga a terme una reflexió que provoque una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercutisquen positivament en algunes metes establides donen els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

LES

Per a això, el projecte incorpora:

CLAUS DE PENSAMENT

ORGANITZADORS GRÀFICS

TÈCNIQUES DE METACOGNICIÓ

Roda d'atributs

Aquesta estratègia organitzativa proveeix una representació visual del pensament analític, atés que convida a aprofundir en les característiques d'un objecte determinat. S'establiran les característiques o atributs principals en els raigs de la roda sense ordre de jerarquia, de manera que puguen ser llegits en qualsevol direcció.

Atribut 1

Atribut 2



Atribut 3

Atribut 5

Atribut 4

De la LOMLOE a Operació món

Perfil d’eixida d’ESO El perfil d’eixida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i definix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introduïx orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa. Es vol garantir que tot l’alumnat que supere amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assolisca el perfil d’eixida sàpia mobilitzar els aprenentatges adquirits per a respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seua vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global. - Identificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor. - D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incidixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública. - E xercitar la sensibilitat per a detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les seues causes complexes, per a desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió. - E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica. - A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que oferix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribuïsca a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva. - A cceptar la incertesa com una oportunitat per a articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar. - C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures. - S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat. - D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim. Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística, b) competència plurilingüe, c) competència matemàtica i competència en ciència i en tecnologia, d) competència digital, e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre, f) competència ciutadana, g) competència emprenedora, h) competència en consciència i expressió culturals. Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constituïxen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es puga inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil d’eixida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. S’expressa de forma oral, escrita o fent servir el llenguatge de signes amb coherència, correcció i adequació en els diferents contextos socials, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a intercanviar informació i crear coneixement com per a construir vincles personals. CCL2. Comprén, interpreta i valora amb actitud crítica textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals dels àmbits personal, social, educatiu i professional per a participar en diferents contextos de manera activa i informada i per a construir coneixement. CCL3. Localitza, selecciona i contrasta de manera progressivament autònoma la informació procedent de diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i la integra i transforma en coneixement per a comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu, crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual. CCL4. Llig amb autonomia obres diverses adequades a la seua edat, seleccionant les que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; aprecia el patrimoni literari com a via privilegiada de l’experiència individual i col·lectiva; i mobilitza la seua experiència biogràfica i els seus coneixements literaris i culturals per a construir i compartir la interpretació de les obres i per a crear textos d’intenció literària de complexitat progressiva. CCL5. Posa les seues pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones desterrant els usos discriminatoris de la llengua, així com els abusos de poder a través d’aquesta, per a afavorir un ús no només eficaç sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza eficaçment una o més llengües, a més de la llengua o llengües familiars, per a respondre a les seues necessitats comunicatives, de manera apropiada i adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a diferents situacions i contextos dels àmbits personal, social, educatiu i professional.

STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants de processos, raonaments, demostracions, mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics, de forma clara i precisa, en formats diferents (gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols...) i aprofitant de forma crítica la cultura digital incloent el llenguatge matematicoformal, amb ètica i responsabilitat per a compartir i construir coneixements nous. STEM5. Emprén accions fonamentades científicament per a preservar la salut física i mental i el medi ambient i aplica principis d’ètica i de seguretat en la realització de projectes per a transformar el seu entorn pròxim de forma sostenible, valorant l’impacte global i practicant el consum responsable.

Competència digital (CD) CD1. Realitza recerques avançades en Internet seguint criteris de validesa, qualitat, actualitat i fiabilitat, seleccionant-les de manera crítica i arxivant-les per a recuperar, referenciar i reutilitzar les recerques esmentades amb respecte a la propietat intel·lectual. CD2. Gestiona i utilitza el seu entorn personal digital d’aprenentatge permanent per a construir coneixement nou i crear continguts digitals, mitjançant estratègies de tractament de la informació i l’ús de diferents eines digitals, seleccionant i configurant la més adequada segons la tasca i les seues necessitats en cada ocasió. CD3. Participa, col·labora i interactua mitjançant eines i/o plataformes virtuals per a comunicar-se, treballar col·laborativament i compartir continguts, dades i informació, gestionant de manera responsable les seues accions, presència i visibilitat a la xarxa i exercint una ciutadania digital activa, cívica i reflexiva. CD4. Identifica riscos i adopta mesures en utilitzar les tecnologies digitals per a protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i per a prendre consciència de la importància i la necessitat de fer-ne un ús crític, legal, segur, saludable i sostenible. CD5. Desenvolupa aplicacions informàtiques senzilles i solucions tecnològiques creatives i sostenibles per a resoldre problemes concrets o respondre a reptes proposats, mostrant interés i curiositat per l’evolució de les tecnologies digitals i pel seu desenvolupament sostenible i l’ús ètic.

CP2. A partir de les seues experiències, realitza transferències entre llengües diferents com a estratègia per a comunicar-se i ampliar el seu repertori lingüístic individual.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA)

CP3. Coneix, valora i respecta la diversitat lingüística i cultural present en la societat, integrant-la al seu desenvolupament personal com a factor de diàleg, per a fomentar la cohesió social.

CPSAA1. Regula i expressa les seues emocions enfortint l’optimisme, la resiliència, l’autoeficàcia i la recerca de propòsit i de motivació cap a l’aprenentatge, per a gestionar els reptes i els canvis, i harmonitzar-los amb els seus objectius.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)

CPSAA2. Coneix els riscos per a la salut relacionats amb factors socials, per a consolidar hàbits de vida saludable en els terrenys físic i mental.

STEM1. Utilitza mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, selecciona i fa servir diferents estratègies per a la resolució de problemes analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si fora necessari.

CPSAA3. Comprén proactivament les perspectives i les experiències dels altres i les incorpora al seu aprenentatge, per a participar en el treball en grup, distribuint i acceptant les tasques i la responsabilitats de manera equitativa i fent servir estratègies cooperatives.

STEM2. Utilitza el pensament científic per a entendre i explicar els fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, plantejant-se preguntes i comprovant hipòtesis mitjançant l’experimentació i la indagació, utilitzant eines i instruments adequats, apreciant la importància de la precisió i la veracitat i mostrant una actitud crítica sobre l’abast i les limitacions de la ciència.

CPSAA4. Realitza autoavaluacions sobre el seu procés d’aprenentatge, buscant fonts fiables per a validar, sustentar i contrastar la informació, i per a obtindre conclusions rellevants..

STEM3. Planteja i desenvolupa projectes dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models per a generar i/o utilitzar productes que donen solució a una necessitat o problema de forma creativa i cooperativa, procurant la participació de tot el grup, resolent pacíficament els conflictes que puguen sorgir, adaptant-se davant de la incertesa i valorant la importància de la sostenibilitat.

CPSAA5. Planeja objectius a mitjà termini i desenvolupa processos metacognitius de retroalimentació per a aprendre dels seus errors en el procés de construcció del coneixement.

Competència ciutadana (CC) CC1. Analitza i comprén idees relatives a la dimensió social i ciutadana de la seua identitat, així com als fets socials, històrics i normatius que la determinen, demostrant respecte per les normes, empatia, equitat i esperit constructiu en la interacció amb els altres en diferents contextos socioinstitucionals.

CE3. Desenvolupa el procés de creació d’idees i solucions valuoses i

CC2. Analitza i assumix els principis i els valors que emanen del procés d’integració europeu, de la Constitució espanyola i dels drets humans i de la infantesa, participant en activitats comunitàries, com la presa de decisions o la resolució de conflictes, amb actitud democràtica, respecte per la diversitat i compromís amb la igualtat de gènere, la cohesió social, el desenvolupament sostenible i l’assoliment de la ciutadania mundial.

pren decisions, de manera raonada, utilitzant estratègies àgils de planificació i de gestió, i reflexiona sobre el procés realitzat i el resultat obtingut, per a dur a terme el procés de creació de prototips innovadors i de valor, considerant l’experiència com una oportunitat per a aprendre.

CC3. Comprén i analitza problemes ètics fonamentals i d’actualitat, considerant críticament els valors propis i aliens, i desenvolupant els seus judicis per a afrontar la controvèrsia moral amb actitud dialogant, argumentativa, respectuosa i oposada a qualsevol tipus de discriminació o violència.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC) CCEC1. Coneix, aprecia críticament, respecta i promou els aspectes essencials del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, valorant la

CC4. Comprén les relacions sistèmiques d’interdependència, ecodependència i interconnexió entre actuacions locals i globals, i adopta, conscientment i motivadament, un estil de vida sostenible i responsable des del punt de vista ecològic i social.

llibertat d’expressió i l’enriquiment inherent a la diversitat cultural i artística, per a construir la seua identitat. CCEC2. Gaudix, reconeix i analitza amb autonomia les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni a través dels seus llenguatges i dels ele-

Competència emprenedora (CE)

ments tècnics, en qualsevol mitjà o suport.

CE1. Analitza necessitats i oportunitats i afronta reptes amb sentit crític, fent balanç de la seua sostenibilitat, valorant l’impacte que puguen suposar en l’entorn, per a presentar idees i solucions innovadores, ètiques i sostenibles, dirigides a crear valor en l’àmbit personal, social, cultural i econòmic.

CCEC3. Expressa idees, opinions, sentiments i emocions de manera creativa i oberta. Desenvolupa l’autoestima, la creativitat i el sentit de pertinença a través de l’expressió cultural i artística, amb empatia i actitud col·laborativa.

CE2. Avalua les fortaleses i les debilitats pròpies, fent ús d’estratègies d’autoconeixement i d’autoeficàcia, i comprén els elements fonamentals de l’economia i de les finances, aplicant coneixements econòmics i financers a activitats i situacions concretes, utilitzant destreses que afavorisquen el treball col·laboratiu i en equip, per a reunir i optimitzar els recursos necessaris que porten a l’acció una experiència emprenedora de valor.

CCEC4. Coneix, selecciona i utilitza amb creativitat diversos mitjans/ suports i tècniques fonamentals plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per a crear productes artístics i culturals a través de la interpretació, execució, improvisació i composició musical. Identifica les oportunitats de desenvolupament personal, social i econòmic que li oferixen.

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil d’eixida de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria davant de les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món per a la consecució del perfil d’eixida:

PERFIL D’EIXIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL D’EIXIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

Pla Lingüístic

Aprenentatge cooperatiu

Desenvolupament del pensament

Aprenentatge lúdic: gamificació

Classe invertida

STEM 3

Emprenedoria

Digital

Inclusió

Avaluació competencial

* *

Projectes interdisciplinaris

* *

CCEC

Educació emocional

CPSAA

* *

Competències clau: CCL, competència en comunicació lingüística. CP, competència plurilingüe. STEM, competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia. CD, competència digital. CPSAA, competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC, competència ciutadana. CE, competència emprenedora. CCEC, competència en consciència i expressió culturals.

PERFIL D’EIXIDA I COMPETÈNCIAS ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA També es contribueix a la consecució del perfil d’eixida mitjançant el treball de les competències específiques en cadascuna de les unitats. El quadre següent mostra la relació entre les competències específiques de l’àrea i els descriptors del perfil d’eixida d’Educació Secundària Obligatòria amb els quals es relaciona:

PERFIL D’EIXIDA

*COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CCL1, CCL5, CP2, CP3, CC1, CC2, CC3 i CCEC1.

Respectar la diversitat lingüística

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5 i CE1.

Interpretar textos orals

CCL1, CP2, STEM4, CPSAA1, CPSAA4, CPSAA5, CC4 i CE1.

Produir textos orals

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5 i CC4.

Interpretar textos escrits

CCL1, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CC4 i CE1.

Produir textos escrits

CCL3, CD1, CD2, CD3, CD4, CPSAA4, CPSAA5, CC4 i CE3.

Buscar i tractar la informació

CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CCEC1, CCEC2 i CCEC3.

Construir la identitat lectora

CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CCEC1, CCEC2, CCEC3 i CCEC4.

Interpretar i crear textos literaris

CCL1, CCL2, CP2, STEM1, CPSAA4 i CPSAA5.

Reflexionar sobre l’us del llenguatge

CCL5, CPSAA3, CC2, CC3.

Comunicar-se per a la convivència democràtica

1. Descriure i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del reconeixement de les llengües de l’alumnat i la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya, analitzant l’origen i el desenvolupament sociohistòric de les seues llengües i les característiques de les principals varietats dialectals de l’espanyol, per a afavorir la reflexió interlingüística, combatre els estereotips i els prejudicis lingüístics i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural.

2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals recollint el sentit general i la informació més rellevant, identificant el punt de vista i la intenció de l’emissor i valorant-ne la fiabilitat, la forma i el contingut, per a construir coneixement, formar-se opinió i ampliar les possibilitats de gaudi i de lleure.

3. Produir textos orals i multimodals amb coherència i fluïdesa i usant el registre adequat, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a construir coneixement i establir vincles personals com per a intervindre de manera activa i informada en diferents contextos socials.

4. Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos escrits reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries, identificant la intenció de l’emissor, reflexionant sobre el contingut i la forma i avaluant-ne la qualitat i la fiabilitat a fi de construir coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos.

5. Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per a construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

6. Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en coneixement per a comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual.

7. Seleccionar i llegir de manera autònoma obres diverses com a font de plaer i de coneixement, configurant un itinerari lector que s’enriquisca progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències de lectura per a construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura.

8. Llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris del patrimoni nacional i universal, utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos a fi de conformar un mapa cultural, ampliar les possibilitats de gaudi de la literatura i crear textos d’intenció literària.

9. Mobilitzar el coneixement sobre l’estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de manera progressivament autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per a desenvolupar la consciència lingüística, augmentar el repertori comunicatiu i millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de recepció crítica.

10. Posar les pràctiques comunicatives pròpies al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, utilitzant un llenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a través de la paraula per a afavorir un ús no només eficaç, sinó també ètic i democràtic del llenguatge.

*Basat en el Reial Decret del MESIFP • Pendent de normativa de la Comunitat Valenciana.

Sabers bàsics de Valencià: llengua i literatura dels cursos 1r i 2n Els sabers bàsics s’hauran d’aplicar en diferents contextos reals per a aconseguir l’assoliment de les competències específiques de l’àrea. En l’àrea de Valencià: llengua i literatura es treballaran aquests sabers bàsics dels cursos 1r i 2n:

A Les llengües i els parlants • Observació de la biografia lingüística pròpia i de la diversitat lingüística del centre. Les famílies lingüístiques i les llengües del món. Sistemes d’escriptura. Nocions bàsiques: fórmules de salutació i de comiat, d’agraïment i de disculpa. • Reconeixement de les llengües d’Espanya. Diferències entre plurilingüisme i diversitat dialectal. • Aproximació a les llengües de signes. • Comparació de trets de les principals varietats dialectals de l’espanyol, amb una atenció especial a la del territori propi. • Iniciació a la reflexió interlingüística. • Identificació de prejudicis i d’estereotips lingüístics i exploració de formes d’evitar-los.

B Comunicació Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta en els aspectes següents: • Context: – Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació. • Gèneres discursius: − Seqüències textuals bàsiques, amb una atenció especial a les narratives, descriptives, dialogades i expositives. − Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació. − Gèneres discursius propis de l’àmbit personal: la conversa. − Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. − Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Xarxes socials i mitjans de comunicació. Etiqueta digital. Riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat en la xarxa. Anàlisi de la imatge i d’elements paratextuals dels textos iconicoverbals i multimodals.

• Processos:

• Lectura guiada

− Interacció oral i escrita de caràcter informal. Prendre i cedir la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística. Escolta activa, assertivitat i resolució dialogada dels conflictes. − Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seues parts, selecció i retenció de la informació rellevant. Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. − Producció oral formal. Planificació i recerca d’informació, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. − Comprensió lectora: sentit global del text i relació entre les seues parts. La intenció de l’emissor. Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge verbal. − Producció escrita. Planificació, redacció, revisió i edició en suports diferents. Correcció gramatical i ortogràfica. Propietat lèxica. Usos de l’escriptura per a l’organització del pensament: presa de notes, esquemes, mapes conceptuals, resums, etc. − Alfabetització informacional. Recerca i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. • Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics: − Recursos lingüístics per a mostrar la implicació de l’emissor en els textos: formes de dixi (personal, temporal i espacial) i procediments de modalització.

− Lectura d’obres rellevants de la literatura juvenil contemporània i del patrimoni literari universal, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, que incloguen la presència d’autores i autors. − Estratègies i models de construcció compartida de la interpretació de les obres. Converses literàries. − Relació entre els elements constitutius del gènere literari i la construcció del sentit de l’obra. Anàlisi bàsica del valor dels recursos expressius; els seus efectes en la recepció. − Relació i comparació dels textos llegits amb altres textos, amb altres manifestacions artístiques i amb les noves formes de ficció en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. − Estratègies, models i pautes per a l’expressió, a través de processos i suports diversificats, de la interpretació i valoració personal d’obres i fragments literaris. − Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació dels textos atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos a partir de l’apropiació de les convencions del llenguatge literari i amb referència a models donats (imitació, transformació, continuació, etc.).

− Recursos lingüístics per a adequar el registre a la situació de comunicació. − Mecanismes de cohesió. Connectors textuals temporals, explicatius, d’ordre i de contrast. Mecanismes de referència interna gramaticals (substitucions pronominals) i lèxics (repeticions, sinònims, hiperònims i el·lipsi). − Ús coherent de les formes verbals en els textos. Els temps de pretèrit en la narració. Correlació temporal en el discurs relatat. − Correcció lingüística i revisió ortogràfica i gramatical dels textos. Ús de diccionaris, manuals de consulta i correctors ortogràfics en suport analògic o digital. − Els signes bàsics de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit. La seua relació amb el significat.

D Reflexió sobre la llengua • Estratègies per a la construcció guiada de conclusions pròpies sobre el sistema lingüístic. Observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives. Manipulació d’estructures, formulació d’hipòtesis, contraexemples, generalitzacions i contrast entre llengües, utilitzant el metallenguatge específic. • Observació de les diferències rellevants i les interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics.

C Educació literària •L ectura autònoma − Implicació en la lectura de manera progressivament autònoma a partir d’una preselecció de textos variats que incloguen obres d’autores i autors. Reflexió sobre els textos i sobre la pràctica de lectura sustentada en models. − Selecció d’obres variades de manera orientada a partir de l’exploració guiada de la biblioteca escolar i pública disponibles. − Familiarització amb el circuit literari i lector. Participació en actes culturals. − Estratègies de presa de consciència dels gustos i de la identitat lectora propis. − Expressió, a través de models, de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits. − Estratègies de mobilització de l’experiència personal i lectora per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques. − Estratègies per a la recomanació de les lectures, en suports variats o bé oralment entre iguals.

• Aproximació a la llengua com a sistema i a les seues unitats bàsiques tenint en compte els diferents nivells: el so i el sistema d’escriptura, les paraules (forma i significat), la seua organització en el discurs (ordre de les paraules, components de les oracions o connexió entre els significats). • Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques), i coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. • Relació entre els esquemes semàntic i sintàctic de l’oració simple. Observació i transformació d’enunciats d’acord amb aquests esquemes i ús de la terminologia sintàctica necessària. Ordre de les paraules i concordança. • Procediments d’adquisició i de formació de paraules. Reflexió sobre els canvis en el significat, les relacions semàntiques entre paraules i els seus valors denotatius i connotatius en funció del context i del propòsit comunicatiu. • Estratègies d’ús progressivament autònom de diccionaris i manuals de gramàtica. per a obtindre informació gramatical bàsica.

Inclusió en Operació món El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis per a desenvolupar el currículum que proporcionen a tot l’alumnat igualtat d’oportunitats per a aprendre. Aquests principis són els següents:

Proporcionar diverses formes de

MOTIVACIÓ I COMPROMÍS

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIÓ

Xarxes afectives El «PERQUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes de reconeixement El «QUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes estratègiques El «COM» de l’aprenentatge

Proporcionar opcions per a

7.1 Optimitzar les eleccions individuals i l’autonomia.

1.1 Oferir maneres de personalitzar la visualització de la informació.

4.1 Variar els mètodes de resposta, navegació i interacció.

7.2 Optimitzar la rellevància, el valor i l’autenticitat.

1.2 Oferir alternatives per a la informació auditiva.

4.2 Optimitzar l’accés a eines i a tecnologies d’assistència.

7.3 Minimitzar les amenaces i les distraccions.

1.3 Oferir alternatives per a la informació visual.

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per al

Proporcionar opcions per a

8.1 Ressaltar la rellevància de metes i d’objectius.

2.1 Aclarir vocabulari i símbols.

5.1 Utilitzar diversos mitjans per a la comunicació.

8.2 Variar les demandes i els recursos per a optimitzar els desafiaments.

2.3 Donar suport a la descodificació de textos, notacions matemàtiques i símbols.

Accés

captar l’interés

Construcció

mantindre l’esforç i la persistència

8.3 Promoure la col·laboració i la comunicació. 8.4 Augmentar la retroalimentació orientada a la mestria.

l’acció física

llenguatge i els símbols

l’expressió i la comunicació

2.2 Aclarir sintaxi i estructura.

2.4 Promoure la comprensió entre llengües diferents.

5.2 Utilitzar diverses eines per a la construcció i la composició. 5.3 Desenvolupar fluïdesa amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’acompliment

2.5 Il·lustrar a través de diversos mitjans.

Proporcionar opcions per a

9.1 Promoure expectatives i creences que optimitzen la motivació.

3.1 Activar o proporcionar coneixements previs.

6.1 Guiar l’establiment de metes apropiades.

9.2 Facilitar habilitats i estratègies per a enfrontar desafiaments.

3.2 Destacar patrons, característiques fonamentals, idees principals i relacions entre aquests.

6.2 Donar suport a la planificació i al desenvolupament d’estratègies.

l’autoregulació

Internalització

la percepció

9.3 Desenvolupar l’autoavaluació i la reflexió.

la comprensió

la funció executiva

3.3 Guiar el processament, la visualització i la manipulació de la informació. 3.4 Maximitzar la transferència i la generalització de la informació.

6.3 Facilitar la gestió d’informació i de recursos. 6.4 Millorar la capacitat per a monitorar el progrés.

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginynosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology).

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte:

OPERACIÓ MÓN

PAUTES DUA QUE S’APLIQUEN EN EL PROJECTE MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situació d’aprenentatge ODS

Context

El desafiament

Seqüència d’aprenentatge

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de les situacions d’aprenentatge

La relació amb els ODS (reptes del segle xxi) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2).

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant mitjans de comunicació diversos (5.1).

•L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1). •A porta informació objectiva i contrastable sobre la importància del desafiament (8.1).

•E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per a afrontar els problemes quotidians (9.2). •F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1), variant els nivells d’exigència (8.2). •F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4). •F omenta la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3).

Guia de forma ordenada la consecució del desafiament (6.1), modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3). •M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4). • I ncorpora activitats que permeten respostes obertes que fomenten l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). • Oferix indicacions i suport per a visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del desafiament (6.1). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb el suport de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a la consecució del desafiament (3.3).

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge •A prenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1). •P roporciona exemples de bona execució i avisos que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la inseguretat i les distraccions (7.3). •L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de l’aprenentatge (2.5). •P roporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seues relacions (3.2) de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3). • I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavorixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

•P roposa activitats interactives per a la detecció d’idees prèvies (3.1). • Utilitza píndoles audiovisuals en l’obertura de la unitat com a presentació dels aprenentatges, promovent expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1). • Presenta en cada unitat informació addicional en formats diferents que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com a representacions alternatives al text (2.5): vídeos, organitzadors gràfics, visual thinking, etc., utilitzables, a més, Per a a dinamitzar la participació. • Selecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per a estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels sabers bàsics que permeten personalitzar la presentació d’informació (1.1). • Complementa el text escrit a través d’altres mitjans com a suport Per a exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5).

Pautes DUA en Operació món OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Oferix suport Per a exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2).

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge • Activitats d’aplicació

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). •P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seua transformació en coneixement útil (3.3). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Proporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) reforçant la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3). • Infografies Pla lingüístic. • Infografies TIC.

Proporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedisca a la informació i interaccione amb el contingut (4.1).

Proporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i d’eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de mitjans diversos (2.5).

Recursos complementaris • Classe invertida

• Pla TIC-TAC •G ame Room (aprenentatge basat en jocs)

Utilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

Utilitza nombrosos mitjans de comunicació com a recursos alternatius d’expressar el que s’ha aprés (5.1).

Definix competèncias amb nivells de suport graduats per a la pràctica l l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2).

Diversitat i inclusió. Permet la personalització de la informació adequant-la a les diverses característiques i necessitats educatives de l’alumnat (1.1) i oferint fitxes d’adaptació al currículum, d’exercitació i d’aprofundiment.

Activitats d’avaluació

Estimula l’autoavaluació i la coavaluació, proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació, i facilita l’elaboració del dossier d’aprenentatge (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2). • Augmenta la capacitat de fer un seguiment dels progressos (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació. – Generador de proves d’avaluació i d’exercitació per nivells d’acompliment (bàsic/avançat) en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3). – Avaluació competencial.

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de las situacions d’aprenentatge

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4). •E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

Instruments vinculats al dossier d’aprenentatge imprimibles, que permeten la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat, augmentant la capacitat de l’alumnat per a realitzar un seguiment continu dels seus progressos (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback i orientant una execució millor (8.4).

• Atenció a la diversitat

Avaluació

Perfil d’eixida i competències específiques Evidencia la rellevància de metes i d’objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada unitat amb el perfil d’eixida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

Facilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

Poemes i cançons

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA 1. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals recollint el sentit general i la informació més rellevant, identificant el punt de vista i la intenció de l’emissor i valorant-ne la fiabilitat, la forma i el contingut. 2. Produir textos orals i multimodals amb coherència i fluïdesa i usant el registre adequat, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius. 3. Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos escrits reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries. 4. Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes. 5. Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació. 6. Seleccionar i llegir de manera autònoma obres diverses com a font de plaer i de coneixement per a construir la pròpia identitat lectora. 7. Llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris del patrimoni propi i universal, utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals. 8. Mobilitzar el coneixement sobre l’estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de manera progressivament autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives. 9. Posar les pràctiques comunicatives pròpies al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets.

SABERS BÀSICS DELS CURSOS 1r I 2n A. Comunicació • Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta en els aspectes següents: – Context – Gèneres discursius – Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics. B. Educació literària • Implicació en la lectura de manera progressivament autònoma a partir d’una preselecció de textos variats que incloguen obres d’autores i autors. Reflexió sobre els textos i sobre la pràctica de lectura sustentada en models. • Expressió, a través de models, de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits. • Estratègies de mobilització de l’experiència personal i lectora per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques. C. Reflexió sobre la llengua • Observació de les diferències rellevants i les interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. • Aproximació a la llengua com a sistema i a les seues unitats bàsiques tenint en compte els diferents nivells: el so i el sistema d’escriptura, les paraules (forma i significat), la seua organització en el discurs (ordre de les paraules, components de les oracions o connexió entre els significats). • Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques), i coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. • Estratègies d’ús progressivament autònom de diccionaris i manuals de gramàtica. per a obtindre informació gramatical bàsica.

Basat en el Reial Decret del MESIFP • Pendent de normativa de la Comunitat Valenciana. Vegeu desenvolupament complet de competències i sabers bàsics en les pàgines 19, 20, 21, 22 i 23 d’aquesta Proposta didàctica.

Recursos digitals Inclusió i atenció a la diversitat Avaluació

QUÈ APRENDREM?

Pàgina inicial

RECURSOS EN EL PROJECTE DIGITAL

CLAUS PEDAGÒGIQUES EN EL LIBRE DE L’ALUMNAT

Obri la ment

Compromís ODS. Metes 15.1 i 15.3

Àudio de la lectura

Educació emocional

• Text introductori • Obri la ment • Reflexiona i respon • Què estudiaràs

1. Comunica’t • Lectura: Cançons de bressol

Descobrix més coses

• Treballa la lectura

Activitats interactives

• Vocabulari: el relleu

Fitxa 5 de comprensió lectora

• Expressió oral i escrita: les modalitats oracionals

Fitxa 14 de comprensió lectora

2. Coneix la llengua

1-2-4 Tècnica: Què et fa dir això?

Fitxes 1, 2, 3 i 4 d’expressió escrita Àudio del dictat d’ortografia

• Lèxic: la sinonímia i l’antonímia

resentació. Qüestions P d’ortografia

• Gramàtica: l’adjectiu

Conjugació verbal

• Ortografia: la esse sorda

Expressa’t bé Activitats interactives Fitxa 1, 2 i 3 de lèxic Fitxa 1, 2 i 3 de gramàtica

Pla Lingüístic Cultura emprenedora. Autoconeixement. Creativitat i creació (dimensió personal) Orientació acadèmica i professional

Fitxes 1, 2, 3 i 4 d’ortografia 3. Coneix la literatura • Poesia (I) Els elements retòrics

Anima’t a llegir Fitxes 1, 2 i 3 de literatura

Recerca d’informació Àudio Dictat

Comprén i aplica

Prova d’avaluació itxa per a l’autoavaluació F i la coavaluació de la prova d’avaluació

Organitzador gràfic. Mapa conceptual jeràrquic Recerca d’informació

Avaluació competencial Autoavaluació interactiva

E l dossier d’aprenentatge

enerador de proves G d’avaluació

Presentació de la unitat El títol i el tema inicial de la unitat pot resultar evocador i engrescador per a l’alumnat, ja que de ben segur que recorda algun poema i és possible que n’hagen cantat la versió d’algun. És molt probable, a més, que a l’aula hi haja estudiants de música. Després de llegir el text els animarem a mirar el microvídeo que s’oferix en Obri la ment. Tot plegat originarà una conversa interessant al voltant de les preguntes de l’apartat Reflexiona i respon. La lectura incidix en aquest tema, ja que mostra tres cançons de bressol per a llegir i comentar. Arran de l’espai geogràfic en què se situa cada poema, en l’apartat de Vocabulari es treballarà el lèxic relatiu a les formes del relleu. Tanca el treball de Comunica’t l’apartat Expressió oral i escrita, on es treballaran les diferents modalitats oracionals. Després de dedicar les quatre unitats anteriors a l’estudi de la llengua en la societat, iniciem en el bloc Coneix la llengua l’estudi de les relacions lexicosemàntiques que s’establixen entre les paraules, i que abordarem fins al final de curs. En aquesta ocasió tractarem la sinonímia i l’antonímia. En Gramàtica continuem estudiant les classes de paraules i els constituents del sintagma nominal. En aquesta ocasió és l’adjectiu: repassem la formació del gènere i el nombre i els graus. Pel que fa a l’Ortografia repassaran les normes de representació gràfica de la esse sorda [s]. En Coneix la literatura tanquem l’estudi de la poesia, iniciat en la unitat anterior, amb els elements retòrics. Se’n destaquen els més emprats, la comparació i la metàfora. Ens fixarem en els elements de connexió que s’usen per a fer les comparacions i explicarem com aquests desapareixen quan es crea una metàfora i, per tant, en el text, desapareix el terme real i roman només el terme imaginari. També es definixen i s’exemplifiquen l’hipèrbaton, la personificació i l’al·literació. Finalment, l’apartat Comprén i aplica posarà a prova el grau d’assoliment dels continguts de la unitat mitjançant un seguit d’activitats pràctiques, que serviran a l’alumnat per a completar el seu dossier d’aprenentatge.

Recursos i materials Per al tractament de la unitat, a més del llibre i la proposta didàctica, resultaran útils, entre altres, els recursos digitals disponibles en el web d’Anaya: anayaeducacion.es.

Suggeriments generals EDUCACIÓ EN VALORS Les cançons de bressol proposades en la lectura poden fer connectar l’alumnat amb les emocions pròpies i també despertar l’empatia. Les activitats 8 i 14 del treball de la lectura, i l’activitat 9 de l’apartat Comprén i aplica incidiran en aquest aspecte.

Poemes i cançons Què estudiaràs? 1 Comunica’t

Lectura Cançons de bressol

Vocabulari El relleu

Expressió oral i escrita Les modalitats oracionals Classes d’oracions

2 Coneix la Llengua

Lèxic

La sinonímia i l’antonímia

Gramàtica L’adjectiu

Poemes i cançons

COMUNICA’T EXPOSEM

4.2. Fem preguntes a la persona que ha exposat sobre algun aspecte que ens haja cridat l’atenció. CONEIX LA LITERATURA

La forma dels adjectius

COMPARTIM 5.1. Analitzem les experiències proposades: anotem temes comuns, gèneres literaris, estil, etc.

El grau dels adjectius

Ortografia La esse sorda

Observaran la imatge que enceta la unitat i tractaran d’establir una connexió amb el títol. En aquest cas veiem una fotografia nocturna del que sembla una plaça de poble en festes: hi podem veure un envelat amb músics, llums, paradetes...

4.1. Exposem de forma individual les nostres experiències davant la resta de la classe. Utilitzem el vocabulari adequat.

La formació del gènere La formació del nombre

Què fou primer, l’ou o la gallina? Aquesta pregunta ens la podem fer també si ens plantegem la relació entre la música i la poesia. La poesia és una manifestació del llenguatge que té ritme, entonació… La música és una manifestació artística que comunica, fraseja… Potser la poesia va nàixer per a posar paraules a la música? O potser la música va aparéixer per a acompanyar les paraules amb una melodia? De qualsevol manera, l’una i l’altra s’han complementat molt bé al llarg de la història i ens han donat productes artístics que són una autèntica delícia per a l’oïda.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

SEGUIX AQUESTA SEQÜENCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT

5.2. Posem en comú les anotacions preses abans i en traiem conclusions.

Tot seguit llegiran el text introductori sobre la música i la poesia. El contingut del microvídeo Obri la ment ajudarà l’estudiant a elaborar una resposta al voltant de les qüestions sobre aquetes disciplines en l’apartat Reflexiona i respon. L’estudiant podrà parlar de la seua relació amb la música.

3 Coneix la Literatura

Educació literària Poesia (II) Els elements retòrics

Reflexiona i respon

La comparació i la metàfora L’hipèrbaton, la personificació i l’al·literació

LA MÚSICA

Què és la música?

Toques algun instrument?

Per què cançó i poesia van tan unides?

Quina finalitat té?

Has anat a algun concert de música clàssica, pop, jazz, tradicional…?

Coneixes cantants que hagen musicat poemes?

+ orientacions en anayaeducacion.es ➜

Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es.

109

108

QUÈ ESTUDIARÀS? Obri la ment Vídeo breu sobre els inicis de la música i la relació entre aquesta i la poesia.

En aquest apartat es mostren els continguts que es tractaran al llarg de la unitat, dividits en blocs: Comunica’t, Coneix la llengua i Coneix la literatura. L’enumeració dels continguts abans de començar cada unitat farà que l’alumnat els integre més fàcilment en el marc dels seus coneixements.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE EXPOSEM Després de buscar informació sobre un llibre que li ha agradat especialment, l’estudiant exposarà davant de la classe les raons per a la tria, el resultat de la recerca i la seua valoració. COMPARTIM Una vegada realizades les exposicions individuals passarem al treball col·lectiu per tal d’establir els trets comuns i traure’n conclusions.

+ orientacions en anayaeducacion.es

Cançons de bressol

Cançó de bressol del nen de plana Canta la rella

Comunica’t Lectura

dels bous del camp

Cançó de bressol del nen mariner

que planten arbres

L’ombra dels plàtans,

Pots escoltar aquests poemes en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es.

camí del far,

amb veus d’infants.

llinda de plata

Res no diria

de cega mar.

del teu bressol:

Recordes quan abans de dormir et contaven històries fantàstiques, llegendes, rondalles, et recitaven algun poema o et cantaven una cançó? Ací tens tres cançons de bressol escrites per a tres infants que viuen en llocs diferents. Llig i escolta els textos amb atenció i descobriràs referències als paisatges que els envolten.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

blat i granotes,

Pujant la costa

Què llegiràs?

el vent dirà:

poal i nous.

de quina banda

Tota la plana

voldràs la mà?

fa mamballetes

Mare, mareta,

d’espiga i aire

llinda de plata

Susanna Rafart. El gran llibre de les cançons de bressol. Edicions 62.

de cega mar.

Abans de res, llegiran el títol de la lectura i la informació continguda en l’apartat Què llegiràs. Això despertarà la seua curiositat i captarà la seua atenció, ja que la història pot connectar amb aspectes de la vida quotidiana.

Vocabulari

quan el nen dorm.

deixa-m’hi anar,

Rella: peça de ferro tallant per a llaurar la terra i obrirhi solcs. Mamballetes: aplaudiments.

Ha escrit el text... Susanna Rafart i Corominas

Cançó de bressol del nen de bosc Ara respira la llum dels líquens al meu cabàs ple de dolçors.

Vocabulari

A tu et duria,

Llinda: línia, sovint imaginària, que dividix un terreny o una propietat d’altres.

infant que dorms, la mel de l’aigua,

Liquen: organisme vegetal format de la unió d’un fong i una alga. Apareix en llocs humits, damunt de les pedres o sobre els troncs dels arbres.

i un poc de núvols en bresca d’or. Per tu camino

Bresca: estructura de cera construïda per les abelles i composta per foradets en forma hexagonal on depositen la mel, el pol·len i les larves.

de matinada: l’ocell de l’alba

1 Lectura

Va nàixer a Ripoll l’any 1962 i va estudiar per a ser professora de llengua i literatura. A més de fer classes, s’ha dedicat a la crítica i a la traducció literària, ha participat en l’organització de projectes culturals i ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació. Com a escriptora, ha conreat diferents gèneres literaris (poesia, narrativa, assaig) i ha obtingut diversos guardons. Ha escrit per a adults i per a joves. La seua obra s’ha traduït a diferents llengües.

barem reculls de poemes que ens ajudaran a introduir-nos en aquest món. Un exemple és El gran llibre de les cançons de bressol, d’on s’han extret els textos que has llegit, i aquestes dues propostes. A més, en Internet també pots trobar diversos blogs de poesia on descobriràs infinitat de poemes.

Com en les unitats anteriors, indicarem a l’alumnat que es fixe en la forma del text. De seguida comprovaran que es tracta d’un tipus de text diferent dels que han vist fins ara.

Pots llegir... Antologies poètiques El llenguatge poètic és un joc que consistix a endevinar imatges, paraules i sons a través de les idees proposades en els versos. El poeta no conta, sinó que suggerix o insinua, la qual cosa obri un gran ventall d’interpretacions per a passar-ho bé. Una manera d’acostar-se a la poesia és accedir a les antologies on tro-

s’envola i plou.

110

111

Àudio de la lectura L’enregistrament dels poemes està disponible en el banc de recursos de la unitat.

Poden escoltar la primera de les cançons per a tindre un model de referència per a anar polint la pronúncia i l’entonació, alhora que millorem la comprensió oral. Poden llegir les altres dues cançons en veu alta o de manera individual. És important que assenyalen les paraules que desconeixen per tal de buscar-les en el diccionari i relacionar-ne la definició amb el context de la lectura.

Així mateix, en el banc de recursos trobaran la presentació Descobrix més coses, en aquesta ocasió amb consells per a aplicar a l’hora de recitar un poema. 1

Treballa la lectura

Comunica’t

Vocabulari El relleu

Aprén paraules 1 Identifica en el primer poema les paraules que

11 Compta les síl·labes de cada vers de la segona cançó. Són d’art major o menor?

formen part del camp semàntic del món mariner.

2 Copia les paraules de la segona cançó que fan referència a la muntanya o el bosc.

3 Quines paraules relacionades amb la plana o el camp apareixen en el tercer poema?

12 Identifica la rima dels versos. Quins tenen rima as-

1 Classifica les paraules segons que fan referència

sonant?

personificacions. Aquesta figura consistix a atribuir qualitats o accions pròpies de les persones a animals o éssers inanimats. Localitza’n una en el tercer poema.

El mar, que té el color de la plata, és el límit. Hi ha una corona de plata en el límit.

bresca d’or

cidents geogràfics, tenen altres significats. Fes-hi oracions per a demostrar-ho. Estany, falda, pic, massís, illa.

SOLUCIONS

La toponímia és una disciplina que estudia els noms propis de lloc, generalment a partir de l’etimologia, és a dir, de l’origen d’aquest nom. La toponímia dona informació sobre diversos aspectes d’un lloc: el relleu, la flora, la fauna, etc. (cova dels Coloms, font de l’Ombria, tossal Blanc…). Els topònims, a més, informen sobre els pobles que han viscut anteriorment en un indret.

Aprén paraules

serralada

coll Mar

1-2-4 A quin topònim valencià correspon cada accident geogràfic? barranc – vall – illa – foia – puig – cap

5 Respon aquestes preguntes sobre la primera cançó. a) Qui parla en el primer poema? b) A qui es dirigix? Què li demana?

4 Les paraules següents, a més de referir-se a ac-

5 Muntanya

El color de la mel de la bresca és com l’or.

Comenta la lectura

vaixell – marjada – llobarro – timó – bancal – séquia xarxa – olivera – ametlerar – falç – cala – blat – hort

cap escull

arxipèlag oceà

platja

- … d’Albaida

- … de Tabarca

- … de Bunyol

- … de l’Infern

- … de Sant Antoni

- … Campana

• Investiga l’origen del topònim de la localitat on vas nàixer i explica la informació que dona. • Quins coneixements creus que cal tindre per a fer aquesta tasca? Et resulta interessant el treball d’especialista en toponímia? Per què?

c) Què pregunta el vent?

6 Comenta ara «Cançó de bressol del nen de bosc». a) A qui es dirigix la poeta? b) Què fa l’infant? c) Què li duria la poeta? És possible? Raona la resposta.

7 De què està fet el bressol del nen de plana? 8

Quines d’aquestes emocions associaries amb cada poema? ràbia – dolçor – angoixa – tendresa – pena preocupació – estima – llibertat – coratge

Escriu 14

Inventa una cançó de bressol per a un infant de ciutat. Pensa els elements propis d’un entorn urbà que pots incorporar-hi i en allò què voldries dir o oferir a l’infant. Després crea oracions i distribuïx-les en versos. No importa si no tenen el mateix nombre de síl·labes o si no rimen.

Parleu a classe 15 T’agrada la poesia? Penses que el llenguatge poètic és fàcil d’entendre? Raona la resposta.

Descobrix-ne la forma i l’estructura 9 Quants versos té cada poema? 10 En quantes estrofes es distribuïxen els versos de cada poema?

16 Creus que les cançons que cantem o escoltem són poemes? Explica’t.

17 Parleu sobre la funció que creieu que fan la poesia o les cançons en l’actualitat.

1 2 3 4

Far, mar, costa, vent. Líquens, mel, aigua, bresca, ocell. Rella, bous, camp, arbres, blat, granotes, plana, espiga, aire. Llinda de plata: el mar, que té el color de la plata, és el límit.

La Vall de Gallinera.

113

112

Lectura

semàntic de la plana?

badia puig

vall falda

tossal

La bresca és d’or massís.

Treballa la lectura

3 Quines d’aquestes paraules pertanyen al camp

a accidents del relleu relacionats amb la mar o la muntanya. Pots consultar el diccionari.

13 Entre altres recursos, el llenguatge poètic fa servir

4 Relaciona cada metàfora amb el seu significat. llinda de plata

ACTIVITATS

Educació emocional Consciència i regulació emocional. Determinar el caràcter agradable o desagradable, de vivència de benestar o malestar d’emocions que s’experimenten en exposicions, exàmens o treballs cooperatius. Pla lingüístic L’activitat d’escriptura del treball de la lectura proposa la creació d’una cançó de bressol per a un infant de ciutat, seguint el model dels textos llegits. Abans d’abordar les activitats proposades en els apartats Escriu i Parleu a classe poden consultar les fitxes sobre aquestes destreses en anayaeducacion.es.

Comenta la lectura

5 Bresca d’or: el color de la mel de la bresca és com l’or. a) En el primer poema parla el nen mariner. b) Es dirigix a sa mare i li demana que el deixe anar, que el deixe dormir. c) El vent pregunta «De quina banda voldràs la mar?».

6 a) La poeta es dirigix al nen del bosc. b) L’infant dorm. c) La poeta li duria la mel de l’aigua i un poc de núvols en bresca d’or. Resposta oberta.

7 El bressol del nen de plana està fet de blat i granotes, poal i nous. 8 Resposta model. Cançó de bressol del nen mariner: dolçor, tendresa, preocupació, estima, llibertat. Cançó de bressol del nen de bosc: dolçor, tendresa, estima, coratge. Cançó de bressol del nen de plana: dolçor, tendresa, estima, llibertat.Al final del texto, el principito piensa que las personas mayores son muy extrañas.

Descobrix-ne la forma i l’estructura

9 12 versos, el primer, 13, el segon i 12, el tercer. 10 Es distribuïxen en tres estrofes. 11 Tenen 4 síl·labes (tetrasíl·labs) i, per tant, són versos d’art menor, que són els que tenen huit o menys síl·labes.

12 En el primer poema rimen generalment els versos 2 i 4 de cada quarteta, tot i que en la primera estrofa també rimen els versos 1 i 3. La rima dels versos parells és consonant, mentre que la rima dels versos 1 i 3 és assonant. La rima en el segon poema és més irregular: es podria dir que rimen entre si els versos 4, 6, 9 i 13; si es vol, també es pot veure rima en els versos 7, 11 i 12. La rima és assonant. En el tercer poema rimen els versos parells, excepte en l’última quarteta. La rima és assonant.

13 Canta la rella / dels bous del camp... Tota la plana / fa mamballetes...

Escriu

14 Resposta oberta. Parleu a classe

15 Resposta oberta. 16 Resposta oberta. 17 Resposta oberta 32

Treballa la lectura

Comunica’t

Vocabulari El relleu

Aprén paraules 1 Identifica en el primer poema les paraules que

11 Compta les síl·labes de cada vers de la segona cançó. Són d’art major o menor?

formen part del camp semàntic del món mariner.

2 Copia les paraules de la segona cançó que fan referència a la muntanya o el bosc. camp apareixen en el tercer poema?

1 Classifica les paraules segons que fan referència

personificacions. Aquesta figura consistix a atribuir qualitats o accions pròpies de les persones a animals o éssers inanimats. Localitza’n una en el tercer poema.

El mar, que té el color de la plata, és el límit.

vall

arxipèlag

falda

oceà

platja

vaixell – marjada – llobarro – timó – bancal – séquia xarxa – olivera – ametlerar – falç – cala – blat – hort

4 Les paraules següents, a més de referir-se a accidents geogràfics, tenen altres significats. Fes-hi oracions per a demostrar-ho.

cap

Estany, falda, pic, massís, illa.

escull

tossal

coll Mar

La bresca és d’or massís.

bresca d’or

semàntic de la plana?

serralada

badia puig

Hi ha una corona de plata en el límit.

5 Muntanya

El color de la mel de la bresca és com l’or.

2 Comenta la lectura

1-2-4 A quin topònim valencià correspon cada accident geogràfic?

cançó. a) Qui parla en el primer poema? b) A qui es dirigix? Què li demana?

- … d’Albaida

- … de Tabarca

- … de Bunyol

- … de l’Infern

- … de Sant Antoni

- … Campana

barranc – vall – illa – foia – puig – cap

5 Respon aquestes preguntes sobre la primera

• Quins coneixements creus que cal tindre per a fer aquesta tasca? Et resulta interessant el treball d’especialista en toponímia? Per què?

c) Què pregunta el vent?

6 Comenta ara «Cançó de bressol del nen de bosc». a) A qui es dirigix la poeta?

Escriu 14

b) Què fa l’infant? c) Què li duria la poeta? És possible? Raona la resposta.

7 De què està fet el bressol del nen de plana? 8

Quines d’aquestes emocions associaries amb cada poema?

15 T’agrada la poesia? Penses que el llenguatge poètic és fàcil d’entendre? Raona la resposta.

16 Creus que les cançons que cantem o escoltem són poemes? Explica’t.

9 Quants versos té cada poema? 10 En quantes estrofes es distribuïxen els versos de cada poema?

SOLUCIONS

1 Mar: platja, badia, arxipèlag, oceà, cap, escull. Muntanya: vall, falda, puig, tossal, serralada, coll.

2 Vall d’Albaida, foia de Bunyol, cap de Sant Antoni, illa de Tabarca, barranc de l’Infern, puig Campana.

Parleu a classe

ràbia – dolçor – angoixa – tendresa – pena preocupació – estima – llibertat – coratge

Descobrix-ne la forma i l’estructura

Vocabulari. El relleu

3 Quines d’aquestes paraules pertanyen al camp

a accidents del relleu relacionats amb la mar o la muntanya. Pots consultar el diccionari.

13 Entre altres recursos, el llenguatge poètic fa servir

4 Relaciona cada metàfora amb el seu significat. llinda de plata

ACTIVITATS

12 Identifica la rima dels versos. Quins tenen rima assonant?

3 Quines paraules relacionades amb la plana o el

a’t Comunic

17 Parleu sobre la funció que creieu que fan la poesia o les cançons en l’actualitat.

La Vall de Gallinera.

113

112

3 M arjada, bancal, séquia, olivera, ametlerar, falç, blat, hort. 4 Resposta oberta. Comprovarem que aquestes paraules tenen un significat diferent al d’accident geogràfic.

5 Resposta oberta. Per a fer aquesta tasca cal tindre coneixements lingüístics, ja que és una

Aprenentatge cooperatiu 1-2-4. Podem abordar l’activitat 2 de l’apartat de vocabulari mitjançant aquesta tècnica d’aprenentatge cooperatiu, descrita en el banc de recursos.

branca de l’onomàstica. Per tant, caldria tindre el grau d’alguna filologia.

Orientació acadèmica o professional Toponímia. En l’activitat 5 de l’apartat de Vocabulari acostarem l’alumnat a aquesta branca de l’onomàstica que estudia l’origen i el significat dels noms de lloc.

Comunica’t

Expressió oral i escrita

Les modalitats oracionals

ACTIVITATS

1 Per parelles, llegiu en veu alta el fragment següent extret d’El petit

L’oració és un conjunt ordenat de paraules amb sentit complet. L’oració, a més, expressa un pensament que és una afirmació, una negació, una ordre, un desig, un dubte, una pregunta, una emoció…

príncep. Pareu atenció a l’entonació de les oracions exclamatives, les imperatives i les interrogatives.

Expressió oral i escrita. Les modalitats oracionals

a’t Comunic

Al segon planeta vivia un vanitós. Classes d’oracions

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

—Ah, ah! Mira, la visita d’un admirador! —va exclamar el vanitós així que va veure el petit príncep.

Segons la intenció del parlant, hi ha sis tipus d’oracions:

Perquè, per als vanitosos, els altres homes són admiradors. – La Terra és el tercer planeta del Sistema Solar. – Els tres amics no arribaren a temps d’agafar el tren.

—Bon dia —va dir el petit príncep—. Porteu un barret molt divertit.

– Quin gelat vols? – Li va preguntar quin gelat volia.

—És per a saludar quan m’aclamen —li va respondre el vanitós—. Malauradament per aquí no passa mai ningú. —Ah, sí? —va dir el petit príncep que no ho havia entés.

Podem donar-los una oració i demanar-los que la pronuncien amb diferents entonacions per tal que s’adonen de la importància d’aquesta i la seua relació amb la intenció del parlant: Volies anar a la festa! Volies anar a la festa? Volies anar a la festa. Després posaran ells altres exemples.

—Pica de mans, l’una contra l’altra —li va aconsellar aleshores el vanitós. – Tant de bo anàrem a nadar! – M’agradaria tindre díhuit anys per a traure’m el carnet de conduir.

El petit príncep va picar de mans. El vanitós va saludar modestament alçant el barret.

• Servixen per a preguntar alguna cosa. • Si duen un signe d’interrogació, són directes. Si no en porten, són indirectes. • Les interrogatives directes tenen una entonació especial en la llengua oral.

• Informen d’un fet.

—I perquè caiga el barret —va preguntar— què s’ha de fer? Però el vanitós no el va sentir. Els vanitosos només senten les alabances. —Realment m’admires molt? —va preguntar al petit príncep. —Què vol dir admirar?

Enunciatives

• Expressen un desig. Sovint porten un signe d’exclamació.

—Admirar vol dir reconéixer que soc l’home més ben plantat, més ben vestit, més ric i més intel·ligent del planeta. —Però si només hi ets tu sol, al teu planeta!

Interrogatives

—Fes-me aquest favor. Admira’m de totes maneres! CLASSES D’ORACIONS

Desideratives

—T’admire —va dir el petit príncep, arronsant un poc les espatles—, però de què et pot servir, això? I el petit príncep se’n va anar.

Exclamatives

Imperatives

• Expressen els dubtes del parlant sobre alguna cosa.

Adaptat d’El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry. Ed. Empúries.

• S’usen per a donar ordres i instruccions. • El verb apareix en imperatiu. • Poden dur un signe d’exclamació per a reforçar l’ordre o cridar l’atenció del receptor.

– Probablement aniré a Banyoles a l’agost. – Si ve més gent a sopar, potser haurem d’anar a comprar pa.

a teoria sobre les modalitats oracionals no és gens complexa, però té un fort component pragL màtic que cal tindre en compte a l’hora de presentar-la a l’alumnat, ja que les actituds del parlant condicionen l’adequació del seu discurs a les diferents situacions comunicatives.

«Decididament, les persones grans són molt estranyes», es va dir a si mateix durant el viatge.

Dubitatives

• Servixen per a expressar un sentiment (alegria, por, sorpresa…). • Duen un signe d’exclamació i, en la llengua oral, tenen una entonació especial.

2 A quin tipus correspon cada una d’aquestes oracions del text anterior? a) Al segon planeta vivia un vanitós.

Enunciativa

b) Ah, ah! Mira, la visita d’un admirador!

Interrogativa

c) Malauradament per ací no passa mai ningú. d) Realment m’admires molt?

– Quin arbre més alt! – No han arribat encara!

Exclamativa

e) Què vol dir admirar?

– No toqueu els quadres. – Veniu ja!

3 Assenyala una oració del text anterior que expresse tristesa i una altra que expresse desig.

115

114

ls demanarem que a partir dels exemples que dona el llibre, en posen més, oralment, de cada E una de les classes d’oracions que hi apareixen. Els farem adonar-se de la presència de les expressions que indiquen dubte (potser, tal vegada, probablement…), desig (tan de bo, m’agradaria) en aquests tipus d’oracions i del mode imperatiu en les oracions exhortatives. Destacarem la importància dels diversos signes prosòdics: punt, interrogació, exclamació. L’estudiant ha de ser conscient del fet que una mateixa oració pot pertànyer a modalitats diferents d’acord amb els canvis de puntuació o d’entonació. Per parelles, farem que busquen exemples de cada classe d’oració en les lectures inicials d’unitat d’aquest llibre. Les pràctiques proposades en les activitats 8 i 9 són molt gràfiques: a partir de les fotos presentades es promou tant l’expressió escrita com l’oralitat, amb l’ús de diverses modalitats oracionals, la participació activa a l’aula, els debats i la reflexió posterior. Es pot ampliar el treball a partir de l’observació de retalls de revistes diverses en què apareguen dues o més persones.

Comunica’t Expressió oral i escrita ACTIVITATS

4 Unix els fragments i copia en la llibreta les oracions que podrien dir el petit príncep o el vanitós. M’agradaria tant que …

Potser hi ha …

Quina llàstima, no puc …

Tant de bo …

8 Completa les converses en el quadern amb oracions interrogatives,

… persones més ben plantades que tu.

De què et disfressaràs?

No entenc l’enunciat.

… saludar ningú amb el meu barret!

2 Enunciativa: a) i c). Interrogativa: d) i e). Exclamativa: b).

… tornes a visitar-me.

… em digueres que soc el millor.

5 Llig les oracions que has format en l’activitat anterior i digues què vol

SOLUCIONS

1 Farem atenció a la fluïdesa i a l’entonació correcta de les diferents modalitats oracionals.

exclamatives o imperatives.

expressar cada una: dubte, desig, ordre, pena…

Anem a la desfilada!

3 Tristesa: «Malauradament per ací no passa mai ningú». Tot i que formalment és una ordre, en

Fes la foto ja, Carles!

6 Digues de quina classe és cada una de les oracions següents segons la intenció del parlant. – Agafa el paraigua. – Potser plourà a la nit.

realitat expressa un desig: «Fes-me aquest favor, admira’m».

– No sap parlar francés. – Quina manera de nevar! – Hi ha algun bar a prop on prendre una til·la? – Bocairent és una població de la Vall d’Albaida. – Com m’agradaria visitar la meua amiga Tina!  Agafa el paraigua. ➝ Imperativa.

7 Llig en veu alta les oracions de cada grup i explica la diferència que hi

4 – M’agradaria tant que em digueres que soc el millor.

Escriu el diàleg que poden mantindre aquestes persones en cada situació. Identifica quines classes d’oracions has usat en cada cas.

ha entre aquestes. – No li has dit qui ve a la festa. A

– Potser hi ha persones més ben plantades que tu.

– No li has dit qui ve a la festa? – No li has dit qui ve a la festa!

– He suspés l’examen d’anglés. B

– Quina llàstima, no puc saludar ningú amb el meu barret!

– He suspés l’examen d’anglés! – He suspés l’examen d’anglés?

117

116

– Tant de bo tornes a visitar-me. Avaluació La creació del diàleg proposat en l’activitat 9 pot servir per a comprovar el grau d’assoliment dels continguts i per a guardar-la com a evidència en el dossier d’aprenentatge.

5 – M’agradaria tant que em digueres que soc el millor. (Desig). – Potser hi ha persones més ben plantades que tu. (Dubte). – Quina llàstima, no puc saludar ningú amb el meu barret! (Pena). – Tant de bo tornes a visitar-me. (Desig).

6 – Potser plourà a la nit. Dubitativa. – Quina manera de nevar! Exclamativ.a – Hi ha algun bar prop on pendre una til·la? Interrogativa. – Bocairent és una població de la Vall d’Albaida. Enunciativa afirmativa. – Com m’agradaria visitar la meua amiga Tina! Desiderativa.

7 La primera oració de cada grup és enunciativa: la del grup A, negativa i la del grup B, afirmativa. La segona oració del grup A és interrogativa i la tercera exclamativa. En el grup B, la segona és exclamativa i la tercera, interrogativa.

8 Resposta oberta. Valorarem l’adequació de les respostes a la pregunta formulada. 9 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier d’aprentatge. Resposta oberta. Valorarem l’adequació de les intervencions al context.

Coneix la Llengua Lèxic

La sinonímia i l’antonímia La sinonímia Les paraules sinònimes són aquelles que tenen el mateix significat. L’ús de sinònims evita repeticions. – Hem de dur el ruc a l’estable.

ACTIVITATS

1 Identifica en cada oració els verbs sinònims. Intercanvia’ls de lloc i comprova que el sentit de la frase no varia.

– Hem de portar l’ase a l’estable.

– Si t’agraden els documentals d’animals, gaudiràs amb un safari.

Els verbs dur i portar i els noms ruc i ase són sinònims.

– Quan aprecies algú, estimes tots els seus defectes.

Ara bé, la major part dels sinònims no es poden intercanviar en qualsevol context, ja que no tenen exactament el mateix significat. Els verbs aclarir i explicar són sinònims en aquestes oracions: – Li he aclarit els dubtes = Li he explicat els dubtes. però no en aquestes: / Li he explicat la salsa. – He aclarit la salsa = El mateix passa amb els noms sistemes i procediments. – Pots usar diversos sistemes / procediments per a classificar les paraules. – Hem de resoldre aquests sistemes d’equacions. – Hem de resoldre aquests procediments d’equacions. Els sinònims totals es poden intercanviar en qualsevol context. Els parcials tenen el mateix significat en alguns contextos, però en d’altres, no.

• de la situació comunicativa (segons amb qui parlem o on ens trobem). – He d’anar a l’oftalmòloga. / He d’anar a l’oculista.

• de la zona geogràfica (geosinònims). – Quan fa fred, el iaio es posa pantalons de pana, calcetins grossos i barret. – Quan fa fred, el padrí es posa calçons de pana, mitjons gruixuts i capell.

L’antonímia Les paraules antònimes són les que tenen significats contraris: fosc / clar. Poden ser paraules diferents o es poden formar amb prefixos, com ara anti-, des-, contra-, a-, in-: antibel·licista, desacord, contraatac, anormal, incòmoda. El prefix in- pren la forma:

• im- davant de paraules començades amb p, b i m: impagat, imbatut, immotivat;

• il·l- quan la paraula comença amb l: il·legal; • ir- quan comença amb r: irreal. Com els sinònims, no tots els antònims ho són en tots els contextos. – Hui el cel està net, però ahir estava molt fosc.

118

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

– Em complau veure’t feliç, em satisfà la teua rialla. – Cal promoure la lectura: fomentar la literatura infantil i juvenil ajuda a crear l’hàbit lector.

2 Substituïx les paraules subratllades de les oracions pel sinònim corresponent. Potser en algun cas hauràs de canviar-ne el gènere i el nombre. Humit, ras, escandalós, entretingut. – La roba estava molla perquè havia plogut tot el dia. – No m’agraden els programes televisius que només presenten persones vociferants. – Quin joc de taula et sembla més amé? – El cel estava clar i el vent bufava suaument.

3 Usa sinònims per a eliminar les repeticions d’aquestes oracions.

De vegades l’ús d’un sinònim o l’altre depén…

6 Inventa una oració amb l’antònim de cada verb. Enlairar-se, vetlar, despullar, embrutar, minvar.

– Contesteu les preguntes i si les contesteu totes bé, tindreu un deu.

7 Reescriu aquesta descripció canviant les paraules

– Miquel portarà entrepans i Àngela portarà refrescos.

Redons, prims, rulls, juntes, pentinats, basta, xato, curts, brutes, desagradables, morena, rectes.

– Clàudia toca el piano molt bé i toca les peces amb delicadesa. – L’automòbil accidentat tenia el parabrisa trencat, el morro trencat i una de les rodes trencada.

4 Forma parelles d’adjectius sinònims. Brillant, insòlit, tranquil, inquiet, fals, pacífic, habitual, mat, nerviós, fingit, autèntic, real, lluent, extraordinari, usual, opac. • Ara, fixa’t en l’exemple i forma parelles d’antònims.  Brillant = lluent ↔ mat = opac

granera • bes • espill •

subratllades per l’antònim corresponent.

La nova companya de classe té la pell molt pàllida i fina i els ulls ametlats. Els llavis són molsuts i el nas, aguilenc. Els seus cabells són llisos i llargs i els porta sempre despentinats. Té les dents tortes, netes i separades. Quan somriu, se li fan uns clotets molt graciosos a les galtes. 8 Forma l’antònim de les paraules següents amb prefixos. Després, completa-hi les oracions. Mortal, oferta, esportiu, simètric, real.

5 Relaciona els geosinòmims. • blat de moro

– El València CF vol contractar el defensa brasiler, però el seu equip actual li ha fet una … .

• sorra

– El seu comportament durant el partit va ser … .

• patata

– Segons la llegenda, Dràcula és … .

• escombra

– El polígon era irregular i … .

arena •

• petó

dacsa •

• mirall

– Em va contar una història … plena de contradiccions.

– El plat està net, però el got està brut.

creïlla •

En la primera oració, l’antònim de net és fosc, però en la segona, no pot ser fosc, sinó brut.

Lèxic: La sinonímia i l’antonímia

llengua Coneix la

119

L’alumnat d’aquest nivell coneix els conceptes d’antonímia i de sinonímia. Ara bé, no sempre fa ús de paraules sinònimes o antònimes per tal d’enriquir el lèxic i evitar així fenòmens com ara la repetició de paraules, l’ús dels anometats mots jòquer o comodins, o per a usar el llenguatge amb precisió. Podem plantejar activitats orals on l’alumnat busque parelles de paraules sinònimes i antònimes i que les use en contextos diversos. Cal que s’acostumen a usar tant un recurs com l’altre per tal d’ampliar el seu bagatge lèxic i millorar així la seua expressió. Practicarem la consulta de diccionaris generals i de sinònims i antònims en suport paper o a través de la xarxa. ’alumnat pot trobar dificultats per a assimilar el concepte de sinònims no perfectes; per a reL parar aquestes dificultats s’usen els exemples com és Estic cansat / esgotat però S’han esgotat / *cansat les existències de plàtans.

SOLUCIONS

1 Aprecies / estimes: Quan estimes algú, aprecies tots els seus defectes. Agraden / gaudiràs: Si gaudixes amb documentals d’animals, t’agradarà un safari. Complau / satisfà: Em satisfà veure’t feliç, em complau la teua rialla. Promoure / fomentar: Cal fomentar la lectura: promoure la literatura infantil i juvenil ajuda a crear l’hàbit lector.

2 – La roba estava humida perquè havia plogut tot el dia. – No m’agraden els programes televisius que només presenten persones escandaloses. – Quin joc de taula et sembla més entretingut? – El cel estava ras i el vent bufava suaument.

3 – Contesteu les preguntes i si les responeu totes bé, tindreu un deu. – Miquel portarà entrepans i Àngela durà refrescos. – Clàudia toca el piano molt bé i interpreta les peces amb delicadesa. –L ’automòbil accidentat tenia el parabrisa trencat, el morro abonyegat i una de les rodes rebentada.

4 • Insòlit = extraordinari; tranquil = pacífic; inquiet = nerviós; fals = fingit; habitual = usual; mat = opac; autèntic = real. • Insòlit = extraordinari // habitual = usual; brillant = lluent // mat = opac; tranquil = pacífic // inquiet = nerviós; fals = fingit // autèntic = real.

5 Granera-escombra; bes-petó; espill-mirall; creïlla-patata; arena-sorra; dacsa-blat de moro. 6 Verbs que hi han d’usar: aterrar, dormir, vestir, netejar, augmentar. 7 La nova companya de classe té la pell molt morena i basta i els ulls redons. Els llavis són prims i el nas, xato. Els seus cabells són rulls i curts i els porta sempre pentinats. Té les dents rectes, brutes i juntes. Quan somriu, se li fan uns clotets molt desagradables a les galtes.

8 – El València CF vol contractar el defensa brasiler, però el seu equip actual li ha fet una contraoferta. – El seu comportament durant el partit va ser antiesportiu. – Segons la llegenda, Dràcula és immortal. – El polígon era irregular i asimètric. – Em va contar una història irreal, plena de contradiccions.

La sinonímia i l’antonímia

Coneix la Llengua Lèxic

ACTIVITATS

La sinonímia Les paraules sinònimes són aquelles que tenen el mateix significat. L’ús de sinònims evita repeticions.

1 Identifica en cada oració els verbs sinònims. Intercanvia’ls de lloc i comprova que el sentit de la frase no varia.

– Hem de dur el ruc a l’estable.

Gramàtica: L’adjectiu

engua

ll Coneix la

– Si t’agraden els documentals d’animals, gaudiràs amb un safari.

– Hem de portar l’ase a l’estable. Els verbs dur i portar i els noms ruc i ase són sinònims.

– Quan aprecies algú, estimes tots els seus defectes.

Ara bé, la major part dels sinònims no es poden intercanviar en qualsevol context, ja que no tenen exactament el mateix significat.

– Em complau veure’t feliç, em satisfà la teua rialla.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

– Cal promoure la lectura: fomentar la literatura infantil i juvenil ajuda a crear l’hàbit lector.

Els verbs aclarir i explicar són sinònims en aquestes oracions: – Li he aclarit els dubtes = Li he explicat els dubtes.

2 Substituïx les paraules subratllades de les oracions pel sinònim corresponent. Potser en algun cas hauràs de canviar-ne el gènere i el nombre.

però no en aquestes: / Li he explicat la salsa. – He aclarit la salsa =

Humit, ras, escandalós, entretingut.

El mateix passa amb els noms sistemes i procediments.

– La roba estava molla perquè havia plogut tot el dia.

– Pots usar diversos sistemes / procediments per a classificar les paraules.

– No m’agraden els programes televisius que només presenten persones vociferants.

– Hem de resoldre aquests sistemes d’equacions. – Hem de resoldre aquests procediments d’equacions.

– Quin joc de taula et sembla més amé?

Els sinònims totals es poden intercanviar en qualsevol context. Els parcials tenen el mateix significat en alguns contextos, però en d’altres, no.

– El cel estava clar i el vent bufava suaument.

6 Inventa una oració amb l’antònim de cada verb.

3 Usa sinònims per a eliminar les repeticions d’aques-

Enlairar-se, vetlar, despullar, embrutar, minvar.

tes oracions. De vegades l’ús d’un sinònim o l’altre depén…

• de la situació comunicativa (segons amb qui parlem o on ens trobem). – He d’anar a l’oftalmòloga. / He d’anar a l’oculista.

• de la zona geogràfica (geosinònims).

Redons, prims, rulls, juntes, pentinats, basta, xato, curts, brutes, desagradables, morena, rectes.

subratllades per l’antònim corresponent.

– L’automòbil accidentat tenia el parabrisa trencat, el morro trencat i una de les rodes trencada.

4 Forma parelles d’adjectius sinònims. Brillant, insòlit, tranquil, inquiet, fals, pacífic, habitual, mat, nerviós, fingit, autèntic, real, lluent, extraordinari, usual, opac.

Poden ser paraules diferents o es poden formar amb prefixos, com ara anti-, des-, contra-, a-, in-: antibel·licista, desacord, contraatac, anormal, incòmoda. El prefix in- pren la forma:

8 Forma l’antònim de les paraules següents amb

• Ara, fixa’t en l’exemple i forma parelles d’antònims.

• im- davant de paraules començades amb p, b i m: impagat, imbatut, im-

prefixos. Després, completa-hi les oracions.

 Brillant = lluent ↔ mat = opac

motivat;

• il·l- quan la paraula comença amb l: il·legal; • ir- quan comença amb r: irreal.

7 Reescriu aquesta descripció canviant les paraules

– Miquel portarà entrepans i Àngela portarà refrescos. – Clàudia toca el piano molt bé i toca les peces amb delicadesa.

– Quan fa fred, el iaio es posa pantalons de pana, calcetins grossos i barret. – Quan fa fred, el padrí es posa calçons de pana, mitjons gruixuts i capell.

L’antonímia Les paraules antònimes són les que tenen significats contraris: fosc / clar.

– Contesteu les preguntes i si les contesteu totes bé, tindreu un deu.

Mortal, oferta, esportiu, simètric, real.

5 Relaciona els geosinòmims. granera • bes •

Com els sinònims, no tots els antònims ho són en tots els contextos.

espill •

– Hui el cel està net, però ahir estava molt fosc.

– El València CF vol contractar el defensa brasiler, però el seu equip actual li ha fet una … .

• blat de moro • sorra

– El seu comportament durant el partit va ser … .

• patata

– Segons la llegenda, Dràcula és … .

• escombra

– El polígon era irregular i … .

• petó

– Em va contar una història … plena de contradiccions.

– El plat està net, però el got està brut.

creïlla •

En la primera oració, l’antònim de net és fosc, però en la segona, no pot ser fosc, sinó brut.

arena • dacsa •

• mirall

118

119

Desenvolupament del pensament Què et fa dir això? Podem abordar la realització de l’activitat 1 aplicant aquesta estratègia de pensament, la descripció de la qual trobareu en el banc de recursos.

Escriurem a la pissarra diversos noms i cada alumne i alumna dirà adjectius que hi vagen bé. També es pot fer a la inversa: donar diversos adjectius i que l’alumnat trie noms que s’hi relacionen. Els farem adonar que concorden i gènere i nombre. Podem fer-los llegir un text descriptiu perquè s’adonen de l’abundància i la importància d’aquesta categoria gramatical en aquest tipus de text. er a repassar els diferents graus de l’adjectiu podem proposar-los que realitzen comparaciP ons entre diferents objectes, éssers vius, paisatges, etc. Els elements comparats, en un principi, seran molt diferents (per tal de treballar els contrastos) i després molt semblants (perquè s’adonen dels matissos).

SOLUCIONS

1 – En un món sense adjectius res no tindria matisos ni característiques particulars. Resposta oberta. –L locs: estranys, imaginables. Amics: divertits, graciosos, fidels, sorprenents, capaços. Aventures: esbojarrades. Moments: tristos.

2 • Valent, altiu, guapo, nadiu, dolent, tebi, minso, malhumorat, ample, flonjo, europeu, necessari. • Obliqua, digna, fofa. • Sans, nus, fixos, falsos, ambigües, marroquins.

3 Boig, boja, boigs/bojos, boges. Gris, grisa, grisos, grises. Blau, blava, blaus, blaves. pobre, pobra, pobres, pobres. Ferm, ferma, ferms, fermes. Addicte, addicta, addictes, addictes.

4 – La tortada que va fer la iaia estava exquisida. – Aquella ciutat em va semblar bruta, lletja i amb massa trànsit. – Escriure harmònica sense hac és una errada comuna que cal evitar.

5 Precís: precisa, precisos, precises; postís: postissa, postissos, postisses; aigualós: aigualosa, aigualosos, aigualoses; gros: grossa, grossos, grosses; francés: francesa, francesos, franceses; espés: espessa, espessos, espesses; escàs: escassa, escassos, escasses; ras: rasa, rasos, rases; rus: russa, russos, russes; difús: difusa, difusos, difuses.

6 Resposta oberta. 7 Postres dolces, olor forta, llegums cuits, espinacs frescs/frescos, dents corcades, mal costum

2 Coneix la Llengua

Ortografia

La esse sorda

ACTIVITATS

El so de la esse sorda es representa amb les grafies següents:

6 Convertix aquestes paraules en verbs. Ingrés, fracàs, embós, tapís, progrés, pas.

• ss només entre vocals (cassola, assenyalar, possible, ressò). • s en qualsevol altra posició de la paraula: a començament

de mot (sabata, sòl, soterrani, surera), a final de paraula (camions, sedàs, pas) i entre consonant i vocal (dansa, farsa, melsa, capsa, premsa).

 Ingrés: ingressar.

7 Completa aquestes paraules en la llibreta amb s o ss.

• c davant de e, i (ceba, cella, cicle, cirera, ocell). • ç davant de a, o, u (amenaça, llençol, forçut) i a final de mot (braç,

dan…a

…anefa

cabà…

gro…a

ca…ola

…arago…à

proce…ó

…épia

…etrill

mu…ol

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

capaç, feliç, feroç, atroç, lluç).

8 Fixa’t en l’exemple i completa les famílies de paraules. veloç ➝ veloços, veloces, velocitat Recorda

ACTIVITATS

Davant de e i de i no s’escriu mai ç.

braç ➝ bra…os, abra…ada, bra…ejar

1 Classifica les paraules següents en una graella com la que et donem

capaç ➝ incapa…os, capa…es, capa…itat

segons la grafia que representa la esse sorda.

dolç ➝ dol…a, dol…or, endol…ir, dol…es

Passar, pensar, cirerer, dissabte, setrill, difícil, capatàs, cansalada, príncep, dolçor, sal, esperança, avís, pissarra, somni, estruç, dissoldre, ceba, assignatura.

feliç ➝ feli…os, infeli…, feli…itat, feli…es llaç ➝ lla…os, enlla…ar, lla…et

ss entre vocals c davant e, i

9 Completa el quadre en la llibreta amb les formes verbals que hi falten.

ç davant a, o, u i a final de paraula s a principi i final de paraula

Infinitiu

s entre consonant i vocal

1a persona singular present indicatiu

3a persona singular present indicatiu

Participi

Pots consultar la conjugació verbal en anayaeducacion.es.

desplaçar alça

2 El femení d’algunes paraules es forma amb el sufix -essa. Canvia de

convenç

gènere aquests noms. Comte, alcalde, duc, metge, jutge, poeta.  Comte: comtessa.

10 Completa les oracions en el quadern amb els mots següents.

3 Consulta el diccionari i completa les paraules en el quadern. pre…ió

agre…or

transmi…or

progre…ió

mi…ió

expre…ió

comi…ió

impre…or

sofre

calç

sotsobrar

sentinella

Sardenya

safrà

salpà

Còrsega

– El vaixell … cap a les illes de … i … . Transportava …, … i … . El … el veié … abans d’arribar a port.

4 Forma el plural d’aquestes paraules. Fixa’t que totes mantenen el so de esse sorda. Arròs, congrés, mos, nas, granís, barnús, capatàs, pastís, interés, imprés, suís, rus.

Escolta les paraules i escriu-les al dictat classificades en una graella com aquesta. Consulta, si et cal, el diccionari.

 Arròs: arrossos.

5 Observa l’exemple i escriu una oració amb el superlatiu, en masculí o en femení, de cada adjectiu. important – gran – fort – feliç – interessant – contenta  Important: Maria Sibylla Merian va ser una científica importantíssima.

Ortografia: La esse sorda

engua

ll Coneix la

Amb esse sorda s pansa

Amb esse sonora ç

z Pots escoltar les paraules de l’activitat 11 en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es.

En aquesta unitat es completa l’anàlisi de la representació escrita correcta de les fricatives alveolars amb la pràctica de la esse sorda. Si bé aquest fonema no presenta dificultats en l’aspecte oral, en canvi, sí que en té en l’escriptura ja que es representa per mitjà de s, ss, c i ç. Aquestes grafies depenen de la posició i de l’etimologia. Les activitats proposades serviran perquè identifiquen contextos en què apareix i com s’hi representa (sufixos -essa, -íssim, -pressió, -gressió, -missió; formació del plural, formació de famílies lèxiques, etc.).

123

122

TIC •S uggerirem a l’alumnat que consulte en el banc de recursos l’apartat Expresssa’t bé per tal de reforçar el contingut estudiat. •A ixí mateix, a l’hora de realitzar l’activitat número 9 els animarem a consultar la Conjugació verbal, la qual cosa els ajudarà a resoldre dubtes ortogràfics. •T ambé disposen en el banc de recursos de locucions de les paraules de l’activitat 11. Avaluació L’activitat 11 pot servir per a avaluar el grau d’aprenentatge del contingut estudiat i com a evidència per a guardar en el dossier d’aprenentatge.

SOLUCIONS

1 ss entre vocals: passar, dissabte, pissarra, dissoldre, assignatura. c davant e, i: cirerer, difícil, príncep, ceba. ç davant a, o, u: dolçor, esperanca, estruç. s a principi o final de paraula: setrill, sal, avís, somni, capatàs. s entre consonant i vocal: pensar, cansalada, estruç.

2 Alcaldessa, duquessa, metgessa, jutgessa, poetessa. 3 Pressió, agressor, transmissor, progressió, missió, expressió, comissió, impressor. 4 Congressos, mossos, nassos, granissos, barnussos, capatassos, pastissos, interessos, suïssos, russos.

5 Formes que s’hi han d’emprar: grandíssim / grandíssima; fortíssim / fortíssima; felicíssim / felicíssima; interessantíssim / interessantíssima; importantíssim / importantíssima; contentíssim / contentíssima.

6 Fracassar, embossar, entapissar, progressar, passar. 7 Dansa, sanefa, cabàs, grossa, cassola, saragossà, processó, sépia, setrill, mussol. 8 Veloç, velocitat, veloços. Braç, braços, abraçada, bracejar. Llaç, llaços, enllaçar, llacet. Capaç: incapaços, capaces, capacitat. Dolç: dolça, dolçor, endolcir, dolces. Feliç: feliços, felicitat, infeliç, felices.

9 D esplaçar, desplace, desplaça, desplaçat/desplaçada. Alçar, alce, alça, alçat/alçada. Convéncer, convenç, convença, convençut/convençuda.

10 El vaixell salpà cap a les illes de Còrsega i Sardenya. Transportava sofre, safrà i calç. El sentinella el veié sotsobrar abans d’arribar a port.

11 Les paraules enregistrades d’aquesta activitat corresponen al dictat de l’apartat. Amb esse sorda s: pansa, curiós, soca, ensaïmada, conservatori, pastisseria, sauna. ss: massa, crossa, professora, pastisseria. c: innocent, imaginació. ç: antifaç, força, cançó, feliç. Amb esse sonora s: rosa, besada, música, tesi, marquesa. z: zebra, pinzell, zero, zona, esmorzar, zoo, asiàtic.

Coneix la Literatura Educació Literària

Poesia (II). Els elements retòrics Com hem vist en la unitat anterior, la poesia usa el llenguatge de manera diferent de l’habitual per a provocar emocions en el lector i crear bellesa. Això s’aconseguix, com ja saps, amb el ritme i la rima, però també amb l’ús de figures retòriques. Així, en el llenguatge poètic l’estructura sintàctica de les oracions es trenca, les paraules prenen un significat diferent (sentit figurat) i s’usen repeticions, comparacions, metàfores, personificacions, etc.

L’hipèrbaton, la personificació i l’al·literació

• L’hipèrbaton és un trencament de l’ordre sintàctic habitual de l’oració. Amb les barbes de llana, ve l’hivern. Frances Almela i Vives

Enfront, movien, entre la fina boira, els verds pollancres, les fulles. Blai Bonet

• La personificació consistix a atribuir característiques, qualitats o accions humanes a objectes o elements de la natura.

La comparació i la metàfora Entre els recursos més emprats a l’hora de construir versos hi ha la comparació i la metàfora.

Amb la neu, si n’ha caigut,

• En la comparació s’establix una relació d’analogia o semblança entre allò

i té el nas molt punxegut.

de què es parla (un objecte, un fet, una idea) i allò imaginat per l’autor. S’hi empren expressions com ara: sembla, pareix, com, igual que, etc.

Què és l’amor, nina, em preguntes?

Miquel Martí i Pol

• L’al·literació

consistix a repetir alguns sons per a donar ritme al poema i per a evocar sensacions.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

Bonaventura Carles Aribau

i amb mes pobres comparances, com te’l podré definir? No en parla el mestre a l’escola,

Continuem amb l’aproximació al gènere poètic iniciada en la unitat anterior. Als elements formals analitzats allà (mètrica, ritme i rima), afegim ara l’estudi dels elements retòrics més conreats: la comparació, la metàfora, l’hipèrbaton, l’al·literació i la personificació.

Organitze les idees

ni en la llar se’n parla als fills, i als quinze anys l’amor arriba

POESIA

sobtat com un terbolí. Se sent com una harmonia que conforta l’esperit,

Elements formals

dolça com la veu dels àngels,

Elements retòrics

pura com el seu somrís. Ritme

Rima

Mesura de versos

• Consonant: es repetixen tots els sons. • Assonant: sols es repetixen les vocals.

Marià Aguiló

L’amor es compara amb un terbolí que arriba de sobte, i és viscut com una harmonia dolça i pura com la veu i el somriure dels àngels.

• La metàfora consistix a substituir un mot per un altre amb el qual compartix algun tret significatiu comú.

Mes no hi ha instrument que puga

La metàfora s’establix en substituir la paraula amor per l’expressió cant del cel, ja que el poeta pretén lloar aquest sentiment i equiparar-lo a un cant bellíssim.

• Metàfora: llinda de plata.

• Personificació: canta la rella.

fins que el cor se torna una arpa Marià Aguiló

• Comparacions: sobtat com un terbolí. • Hipèrbaton: amb les barbes de llana, ve l’hivern.

est cant del cel fer sentir que ressona en altre pit.

Cone

fem un ninot de neu que ens contempla

I enmig del mar immens la mallorquina nau.

Senyal que no l’has sentit;

Educació literària: Poesia (II). Els elements retòrics

3 ra tu ra ix la lite

-8 síl·labes ➝ art menor +8 síl·labes ➝ art major

• Sinalefa: les vocals juntes es compten en una síl·laba.

• Al·literació: Vinyes verdes vora el mar.

• Hiat: les vocals juntes es compten en síl·labes separades.

125

124

Desenvolupament del pensament Mapa conceptual jeràrquic. Ajuda a resumir i copsar de manera gràfica els elements formals i retòrics característics de la poesia estudiats en la unitat 4 i en aquesta. TIC •A nima’t a llegir. Els animarem a escoltar i llegir el text disponible en el banc de recursos de la unitat. •T ambé els recordarem que poden realitzar les activitats proposades en el banc de recursos.

També s’estudien altres figures molt usades i que poden ser fàcilment reconegudes per l’alumnat. La majoria de poetes assolixen la bellesa de les seues produccions mitjançant aquestes imatges, per això la importància que se li dona en l’aprenentatge i la caracterització d’aquest gènere literari. S’ha de tindre en compte que l’estudiant està iniciant la Secundària i, per això, aquest primer curs d’ESO fa una aproximació a temes i conceptes que es continuaran ampliant i estudiant en cursos superiors. Es pot començar amb la comparació, ja que té una estructura més accessible, i s’usa més en el registre oral. Així, els donarem uns quants exemples i els demanarem que continuen la llista: tenia els ulls blaus com la mar; era tan fort com un roure; el seu somriure era dolç com la mel, etc. Amb la metàfora els ajudarem a veure la relació entre l’objecte i la imatge que projecta l’autor: la mar dels seus ulls, les perles de les seues dents, l’or dels seus cabells, etc. La lectura en veu alta ens ajudarà molt en la pràctica diària a classe. En aquest sentit recomanen la lectura i l’anàlisi col·lectiva de poemes de diversos autors, a més dels suggerits en el llibre de text, la qual cosa refermarà els conceptes treballats. Podran practicar les recomanacions donades en el microvídeo Descobrix més coses sobre com recitar bé un poema, disponible en el banc de recursos de la unitat.

SOLUCIONS

1 a) V aig com un tronc, com una fulla solta: comparació (va solt, deslligat, sense res que el retinga). b) Aquella mar a mamelletes ràpides: metàfora (per la imatge, les ones d’aigua prenen aquesta forma). c) Tinc l’ànima coenta com la planta d’un peu: comparació (dolor tan fort que sembla físic com quan camines molt i molt). d) El teu nom com la pedra que cau, de sobte, en l’aigua: comparació (el pes, la significació del nom de l’estimada que provoca gran impacte com una pedra en l’aigua). e) L ’amor… un desembre plujós i abril florit: metàfora (els daltabaixos de l’amor, les sensacions que provoca, trist com desembre, alegre com abril).

2 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier d’aprentatge. a) De la comarca alacantina de la Marina. b) V estida de verd blau; cap de la Nau; relleu; mar; parlar en valencià; la llengua materna dels habitants; destrucció perquè el medi ambient va deteriorant-se per l’afany de construir en la costa. c) Els versos tenen set síl·labes. Rimen a-b-a-b.inquiet = nerviós; fals = fingit // autèntic = real.

d) El cap de la Nau que corona els teus relleus; gentils remors de veus mussiten sorolls de pau; ungits amb nèctar dels déus. e) «Que gentils remors de veus / mussiten sorolls de pau / de compassos semibreus»; «Que bonic sona el sonar, quan ressona»: es repetixen els sons de les esses que poden recordar el vent. «Que estrany gruny»: es repetix la ena i grega per donar a entendre que «el parlar d’aquell que la desgoverna» sona malament, com un gruny. f) La pell suau; llavis com els teus; ton sospirar.

3 Coneix la Literatura Educació Literària

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

ACTIVITATS

1 Ací tens uns quants versos de Vicent Andrés Estellés. En quins hi ha metàfores i en quins, comparacions?

8 Llig la «Cançó de saltar a corda» de M. Mercè Mar-

COMPRÉN I APLICA 1 Completa les oracions següents com consideres. – Tant de bo…

a) Vaig com un tronc, com una fulla solta.

– Vols…?

b) Aquella mar a mamelletes ràpides.

– Dis-me…

– He de saber…!

c) El teu nom com la pedra que cau, de sobte, en l’aigua.

– Potser…

– M’he menjat un…

d) L’amor… un desembre plujós i abril florit.

• De quina classe és cada una de les oracions que has format?

• Explica què creus que signifiquen les metàfores anteriors.

Llig l’Elegia a la Marina de Salvador Bolufer i fes les activitats.

2 Relaciona cada paraula amb el sinònim i l’antònim corresponent.

Que bonica estàs Marina, vestida de verd blau, amb perfums de mandarina flairant-te la pell suau. Que bonic!, el cap de la Nau que corona els teus relleus… Que gentils remors de veus mussiten sorolls de pau de compassos semibreus.

dret espontani proper esmolat

legal – virus – maquillar – normal – mòbil – real

Jo vaig clavar incrèdul els ulls al paquet. De segur que no era per a mi. Devia haver-hi algun error, perquè un gran científic difícilment es molestaria a enviar-me paquets. El vaig posar a l’inrevés i allí, escrit amb la seva lletra pulcra i cantelluda, hi havia el meu nom. Vaig estripar el paper al més de pressa que vaig poder. Dins hi havia una capseta. Adaptat de La meva família i altres animals. Gerald Durrell. Edicions 62.

5 Identifica els adjectius que hi ha en el text anterior.

a) De què parla el poema? Justifica amb exemples l’opció triada. – D’una xica que es diu Marina. – De la comarca alacantina de la Marina. b) Anota el nombre de síl·labes i la rima dels versos de la tercera estrofa.

• Quin és invariable? • Escriu el masculí i el plural dels adjectius que hi ha en femení.

6 Ompli els buits del text amb s, ss, c o ç.

d) Indica les al·literacions de les estrofes segona i quarta. • Què suggerix cada al·literació? e) Identifica en el poema algunes personificacions.  Vestida de verd i blau… f)

ca…ola

feli…os

tra…

auda…

de…cal…

prín…ep

…o…ial

as…en…or

dan…a

7 Escriu tres paraules de la família de cada una

Escriu un poema de huit versos inspirat en una persona o un paisatge que estimes.

126

La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs. Cascavells li repiquen tota la trena avall.

d’aquestes. velocitat – felicitat – tros – gros – braç – dolç – llaç

Comprén i aplica SOLUCIONS

A la nit, si venia, ho fa sense avisar, estalzim a la cara i el vestit estripat. Si fa córrer l’escombra conillets, a amagar! amagats que seríem que no ens atraparà.

1 Resposta oberta.

Darrere la cortina fem-li adeu amb la mà.

4 Canvia les paraules subratllades del text per sinònims.

Que bonic sona el sonar, quan ressona amb veu fraterna la teua llengua materna… I que estrany gruny el parlar d’aquell que la desgoverna.

c) Assenyala alguna metàfora del poema.

artificial antic sinuós esmussat

3 Forma antònims de les paraules següents.

No hi ha llavis com els teus humits amb rellent de mar, i ungits amb nèctar dels déus que alenen ton sospirar.

Ai, Marina sempiterna!, seductora seducció!, anhel d’avarícia externa que reclama destrucció.

recte pròxim natural afilat

çal i fes les activitats.

a) Explica amb què es compara la pluja. b) Identifica una personalització i una al·literació. c) Compta les síl·labes dels versos. Són d’art major o d’art menor? d) Copia dos versos que rimen.

REFLEXIONA I VALORA En les activitats 4 i 5 del desafiament hem exposat la nostra experiència lectora. Hem practicat la destresa comunicativa usant vocabulari adequat. Hem fet preguntes i hem analitzat les experiències per traure’n elements comuns i conclusions. Reflexiona sobre el teu treball i compartix després la graella. Aspectes

Totalment aconseguit

Bastant aconseguit

Aconseguit

Quasi aconseguit

He llegit totes experiències.

esmolat – afilat – esmussat modern – actual – antic

He anotat curiositats per a fer preguntes. He exposat clarament i amb respecte i la meua experiència.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es

2 dret – recte – sinuós

competencial

inclosa

proper – pròxim – llunyà

127

espontani – natural - artificial Avaluació L’activitat 2 d’aquest apartat i les activitats proposades en Aplica el que has aprés serviran com a evidència de l’assoliment dels continguts estudiats. Els recomanarem que les guarden en el seu dossier d’aprenentatge. Cultura emprenedora La creació d’un poema proposada en l’activitat 10 permetrà treballar l’actiu de la productivitat, fent la planificació adequada per a elaborar-lo d’acord amb les pautes donades i atenent els recursos estudiats.

3 Il·legal, antivirus, desmaquillar, anormal, immòbil, irreal. 4 Jo vaig fixar descregut el ulls al paquet. De segur que no era per a mi. Devia haver-hi alguna equivocació, perquè un prestigiós / important científic difícilment es molestaria a enviar-me paquets. El vaig posar a l’inrevés i allí, escrit amb la seua lletra polida i angulosa, hi havia el meu nom. Vaig esqueixar / esgarrar el paper al més de pressa que vaig poder. Dins hi havia una capseta.

5 Incrèdul, gran, pulcra, cantelluda. • Gran. • Pulcre, pulcres. Cantellut, cantelludes.

6 cassola, feliços, traç, audaç, descalç, cossiol, príncep, ascensor, dansa 7 Resposta model: veloç, veloces, veloços. Feliç, felicitat, infeliç, feliços, felices. Capacitat: capaç, incapaços, incapaces, capaces. Tros: trossejar, trosset, destrossar. Ros: rossa, rossos, rosses. Gros: grossa, grossos, grosses. Braç: braços, abraçar, bracejar. Dolç: endolcir, dolçor, dolces, dolça. Llaç: enllaçar, llacet, llaços.

8 a) La pluja es compara amb una bruixa amb els cabells molt llargs. b) P ersonalització: Duu una trena, estalzim a la cara i el vestit estripat. Fa córrer l’escombra. Venia sense avisar. Al·literació: amb els cabells molt llargs/ cascavells li repiquen/ tota la trena avall. c) Els versos tenen 6 síl·labes. Són, per tant, d’art menor. d) amb els cavells molt llargs / tota la trena avall conillets, a amagar / que no ens atraparà.

9 Resposta oberta. Valorem l’ús dels recursos retòrics i formals apresos.

Anotacions

©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

DIVERSITAT I INCLUSIÓ

UNITAT 5

POEMES I CANÇONS CONTINGUTS

FITXES

TIPUS

COMPRENSIÓ LECTORA

Fitxa 5

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 14

Fitxa d’exercitació

Fitxa 1

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 2

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 3

Fitxa d’exercitació

Fitxa 4

Fitxa d’aprofundiment

Fitxa 1

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 2

Fitxa d’exercitació

Fitxa 3

Fitxa d’aprofundiment

Fitxa 1

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 2

Fitxa d’exercitació

Fitxa 3

Fitxa d’aprofundiment

Fitxa 1

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 2

Fitxa d’exercitació

Fitxa 3

Fitxa d’aprofundiment

Fitxa 1

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 2

Fitxa d’exercitació

Fitxa 3

Fitxa d’aprofundiment

EXPRESSIÓ ESCRITA: LES MODALITATS ORACIONALS

LÈXIC: LA SINONÍMIA I L’ANTONÍMIA

GRAMÀTICA: L’ADJECTIU

ORTOGRAFIA: LA ESSE SORDA

LITERATURA: POESIA (II). ELS ELEMENTS RETÒRICS

OBJECTIU DE CADA TIPUS DE FITXA Fitxa per a adaptar el currículum. Per a l’alumnat amb necessitats especials de suport. Fitxa d’exercitació. Perquè l’alumnat pose en pràctica i exercite els aprenentatges adquirits en la unitat. Fitxa d’aprofundiment. Perquè l’alumnat aplique i aprofundisca en l’adquisició de continguts.

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Comprensió lectora. Fitxa 5 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

Agustín Fernández Paz. «El cas de l’estrany empleat» Llig amb atenció el text i respon les preguntes. —Bona nit, senyor Pere. Perdone que li telefone a aquesta hora, però és per dir-li que hui he passat tot el dia entrevistant els candidats que s’han presentat per a la plaça de representant. Demà a primera hora li enviaré per missatger un informe amb el resum de totes les entrevistes. —… —Bé, si vol que li ho diga ara, en opinió meua hi ha un candidat que mereix la plaça molt per damunt dels altres. Em sembla que hi encaixa a la perfecció. —… —A veure, no sé com dir-li-ho. És que m’he sentit un poc estrany quan parlava amb aquest candidat, que ha estat l’últim. —… —Mire, la cosa ja no ha començat d’una manera normal. Li vaig dir per telèfon que el rebria a les quatre i ell va insistir que el passara al final, a les huit, quan el dia ja va de baixa. —… —Sí, ja ho sé, que això no és gens rar. Fins i tot podria ser que tinguera una altra faena i no hi volguera faltar una vesprada. Però, ja al despatx, m’ha demanat per favor que tancara les persianes, perquè el molestava el poc sol que entrava. I era cert que el molestava, perquè estava pàl·lid, amb perdó, com qualsevol altre dels nostres clients. —… —I per què em pregunta per la seua roba? Doncs mire. Anava tot de negre, llevat del folre de la capa, que era roig. Perquè portava una capa, sap? —… —Sííí! Però, com ho sap? Exactament com vosté diu. Tenia dues dents un poc més llargues, que se li veien bé quan somreia. M’ha cridat molt l’atenció. —… —Sí, és al magatzem. M’ha dit que volia veure els taüts que fabricàvem. Jo, per mi, la veritat és que ja li donaria hui la faena.

—… —Un vampir! I diu que ataquen de nit? Que claven les dents al coll i després xuclen la sang? Per això em mirava tant el coll i fins i tot m’ha dit que el tenia molt bonic! —… —Senyor Pere! S’ha apagat el llum! no m’hi veig gens... Encara hi és, senyor Pere?... És que obrin la porta! Hi ha una ombra, ara veig el roig de la capa!… Senyor Pe…!!! Agustín Fernández Paz. «El cas de l’estrany empleat», dins de Contes per paraules.

Comenta’n el contingut 1. Quins personatges participen en la conversa? A quin negoci es dediquen? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 42

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Nom i cognoms: ...........................................................................................................................................................................................................

2. Quina és la primera al·lusió que es fa en el text a aquest negoci? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 3. Hi ha algun altre personatge que no intervé en la conversa? ............................................................................................................................................................................ 4. A què s’ha dedicat durant tot el dia el personatge que ha telefonat al senyor Pere? ............................................................................................................................................................................ 5. Per què penses que el personatge estrany volia baixar al magatzem? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 6. Indica les característiques que definixen aquest personatge. Físiques

Indumentària

Hàbits

7. Com penses que acaba la història? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................

Descobrix-ne la forma i l’estructura 8. El text mostra una conversa entre dos personatges. De quin tipus de conversa es tracta? Què t’ho ha fet saber? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 9. El fet que no apareguen en el text les intervencions del senyor Pere, en dificulta la comprensió? Per què? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................... 43

Treballa amb les paraules 10. Fes un recull de les paraules i expressions que contribuïxen, des del principi del text, a crear tensió i inquietud en el lector. M’he sentit un poc estrany, .................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 11. Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules del text en què tinguen un altre significat. plaça – encaixa – capa – vampir .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................................................

Busca informació 12. La figura de Dràcula és, sens dubte, una de les que més pel·lícules ha inspirat. Cita les més representatives de la història del cine. Pots consultar en Internet. .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... 13. A més de les característiques esmentades en el text, quines altres s’atribuïxen a Dràcula? ..........................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................

Reflexiona sobre el text 14. Com tot el món sap, els vampirs, els monstres i d’altres personatges de terror no existixen. Per tant, com explicaries la força que tenen per a crear la sensació de por en les persones? .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... 44

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Comprensió lectora. Fitxa 14 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

Paco Muñoz. «Romanç del penyal d’Ifac i l’Aitana»

Llig amb atenció el text i respon les preguntes. Diuen que el penyal d’Ifac ahir confessà al Montgó: «Des de fa un grapat de segles l’Aitana és el meu amor. Vull que em guardes el secret, que ningú es puga enterar, tu ja saps que el Montcabrer discret la vol festejar». Però la serra de Bèrnia, com que és al mig, ho escoltà i envià les seues àguiles a contar-ho ençà i enllà. Al castell de Guadalest també ha arribat el revol i en saber-ho el Puig Campana pregona festa major. La notícia de les noces els peixos fa trontollar mentre dofins i gavines s’ajunten en un abraç. Una tonyina nerviosa a Tabarca s’ha acostat i ja l’illa tremolosa li ho ha dit a Guardamar.

La serra de les Agulles fa sonar els seus penyals mentre toca la dolçaina la muntanyeta dels Sants. La Murta i el Sant Sofí en veu baixa han comentat: «L’Aitana, poca vergonya, el Montcabrer s’ha deixat». El Benicadell altiu al Mondúver li ha xarrat: «La serra de Mariola fa dies que està plorant». El Montcabrer generós a tots els ha fet callar: «Jo faré de testimoni i enhorabona al penyal». La Font Roja raja alegre, canta l’aigua del Pou Clar i les runes de Montesa al Caroig han informat: «Dalt l’ermita de Santa Anna la boda se celebrarà. Segària serà padrina i el Maigmó padrí formal».

La primera lluna plena ho ha escampat per Castelló i les illes Columbretes estan fent una cançó. Penyagolosa gelosa els ha dit als pelegrins que preparen els seus cants i que es posen en camí. Hui la serra d’Espadà li ha preguntat al Garbí: «Tu que estàs prop de València, saps qui farà de padrins?».

En sentir tan gran desori l’Aitana s’ha avergonyit i dalt de la Carrasqueta ballen un valset els pins. Somriu també Mariola i oblidant-se del seu plor diu que li durà a la núvia una corona de flors. La mar promet estar quieta les ones aplaudiran i hui a la Mediterrània serà nit de festa gran.

Paco Muñoz. «Romanç del penyal d’Ifac i l’Aitana», dins de Cançons de la mar en calma.

Comenta’n el contingut 1. Quin és el fet central de la cançó de Paco Muñoz? ............................................................................................................................................................................ 45

2. Qui són els que s’han encarregat de difondre la notícia? ............................................................................................................................................................................ 3. Com reacciona el Montcabrer quan s’assabenta que l’Aitana se l’ha deixat? ............................................................................................................................................................................ 4. Qui seran els padrins de la boda? ............................................................................................................................................................................ 5. Com reacciona la mar davant de la notícia del casament? ............................................................................................................................................................................ 6. Completa la graella amb la informació que hi falta. Personatge

Fet

Personatge

serra de les Agulles

pregona festa major a tots ha fet callar

Penyagolosa

Columbretes

raja alegre

Descobrix-ne la forma i l’estructura 7. Com s’anomenen les línies que constituïxen el text? I les agrupacions que formen? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 8. Quins versos rimen, els parells o els imparells? © Grupo Anaya, S. A. Material imprimible autoritzat.

Fet

............................................................................................................................................................................

Treballa amb les paraules 9. Com s’anomenen els noms propis del text: antropònims, topònims o antònims? Quins altres coneixes de la nostra geografia? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 46

10. Les paraules enterar i abraç estan escrites en cursiva. Saps què indica això en aquest cas? .......................................................................................................................................................................... 11. Classifica les paraules del text. Accidents geogràfics

Animals

Música i dansa

Busca informació 12. Classifica els elements del paisatge següents. Aitana, Montgó, Bèrnia, Puig Campana, Guardamar, Tabarca, Penyagolosa, València, Espadà, Montcabrer, Mondúver, Columbretes, Font Roja, Garbí. Illes

Poblacions

Serres

Massissos

Muntanyes

Parcs naturals

13. Consulta un mapa de la Comunitat Valenciana i identifica-hi tots els llocs que s’esmenten en la cançó. 14. Traça en el mapa anterior, amb colors diferents, els trajectes que seguix la notícia de la boda en la primera estrofa i en la segona.

Reflexiona sobre el text 15. Creus que és important conéixer la geografia pròxima? Per què? .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... 47

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Les modalitats oracionals. Fitxa 1 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

Treballe amb textos 1. Llig aquest text i fes les activitats. Una estranya obsessió Quan Raül tornava a classe, de vesprada, mentre caminava pel carrer, no podia d’evitar estampar, cada set o huit passes, qualsevol nom en qualsevol paret en forma de grafiti. Primer va assecar el retolador negre, després el roig, li va venir just de dibuixar el darrer grafiti, en la canal de l’escola, amb el marró. Raül seia en la tercera fila de classe. De manera que podia continuar donant eixida al seu desfici. I ho va fer en la llibreta de ciències, que encara la tenia intacta, mentre Eusebi, que també era el tutor, explicava el sistema digestiu, Raül simulava estar atent, però la seua mà no parava de dibuixar i dibuixar. El seu company, Toni, no li llevava l’ull de damunt. Per això, el profe se’n va adonar, perquè Toni solia ser un alumne molt atent. Amb dissimulació, mentre continuava explicant, Eusebi es va acostar a Raül. Aquest es va adonar ràpidament de la seua presència i tancà la llibreta. ––Vegem els apunts que ha pres el nostre amic ––va dir Eusebi. Va agafar la llibreta de Raül, estirant fort, perquè ell la tenia sota el braç, protegint-la. La va mirar. ––No sé per què, sentir parlar de la digestió et senta malament ––va bromejar–– i et fa vomitar… Toni va començar a riure i, quan Eusebi va mostrar a la classe els fulls i més fulls que Raül havia dibuixat, va afegir: ––…et fa vomitar un munt de preciosos grafitis… Aleshores tota la classe també va esclafir a riure, perquè va entendre la broma del profe. Joan Pla. Grafitis. Ed. Bromera.

a. Qui és el protagonista del fragment? Quina afició té? ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... b. On posa en pràctica «el seu desfici»? ...................................................................................................................................................................... c. On posa en pràctica «el seu desfici»? ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... 48

d. Qui són Toni i Eusebi? Quina relació tenen amb el protagonista? ...................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................

e. Com és Toni? Per què es distrau un dia a classe? ...................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................

f. T’agraden els grafitis? Saps fer-ne? Coneixes algú que en faça? ...................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................

g. Escriu la teua opinió sobre si fer grafitis és desenvolupar un nou tipus d’art o per contra només servixen per a embrutar les parets. ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................

h. A quin tipus correspon cada una d’aquestes oracions del text. – Raül seia en la tercera fila de classe.

Enunciativa

– Vegem els apunts que ha pres el nostre amic. Imperativa

– Toni va començar a riure.

i. Escriu una oració on el protagonista expresse el seu desig de pintar grafitis. ...................................................................................................................................................................... 49

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Les modalitats oracionals. Fitxa 2 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

Les modalitats oracionals Segons la intenció del parlant es distingixen sis modalitats oracionals. –E nunciativa: el parlant informa d’un fet. Poden ser afirmatives o negatives. (Hui fa calor.) – I nterrogativa: el parlant pregunta alguna cosa. Duu al final un signe d’interrogació. (Vindràs a la platja?) – Exclamativa: el parlant expressa un sentiment (alegria, por, sorpresa, etc.). Es tanca amb un signe d’exclamació. (Quin mal que m’he fet!) – Imperativa: el parlant dona ordres i instruccions. (Tanca la finestra.) – Dubitativa: el parlant mostra dubtes sobre alguna cosa. (Potser aniré al cinema.) – Desiderativa: el parlant expressa un desig. (Tant de bo vingues demà.) Les oracions imperatives i les desideratives porten a vegades un signe d’exclamació al final.

1. Indica la modalitat oracional a què pertany cada oració. Després, llig-les en veu

alta amb l’entonació adequada. – No tinc gens de fam.

.................................................

– Hi ha una panderola enmig del bany!

.................................................

– Tant de bo demà no ploga i puguem anar d’excursió.

.................................................

– Vols una miqueta de pastís?

.................................................

– Deuen ser germanes, perquè tenen els mateixos ulls.

.................................................

– Amèlia viu a Benicàssim.

.................................................

– Dona’m la mà.

.................................................

2. Quina modalitat oracional usaries més en cada cas? – Dones instruccions a un turista de com arribar a l’ajuntament .................................................. – Fas un interrogatori a una amiga sobre una altra amiga. .................................................. – Fas de porter i discutixes amb l’àrbitre perquè ha senyalat un penal. 50

3. Reescriu les oracions següents en la modalitat que apareix entre parèntesis. – Em pot posar mig quilo de creïlles, per favor? (imperativa) ......................................................................................................................................................................... – No m’agraden gens les pel·lícules d’acció. (afirmativa) ......................................................................................................................................................................... – M’he trobat amb Ahmet camí de l’institut. (exclamativa) ......................................................................................................................................................................... – Han aparegut les claus del garatge! (interrogativa) ......................................................................................................................................................................... – Toni, em deixes la bici? (desiderativa) ......................................................................................................................................................................... – Estic segur que demà el Vila-real guanyarà el partit. (dubitativa) ......................................................................................................................................................................... 4. Llig el text següent i identifica a quina modalitat oracional corresponen els fragments destacats. —Mira, Marina, jo sé molt bé que tens raó, estic segura que el passadís està ple de fantasmes antipàtics […]. Probablement viuen ací des de fa molt de temps perquè esta casa és molt antiga i no hi ha manera d’aconseguir que se’n vagen. Potser estan enfadats perquè ara som nosaltres qui ocupem la casa. […] Per això jo també he pensat com podem posar fi a aquesta situació. —Ah, sí? I què has pensat fer? —vaig preguntar a la mare. Agustín Fernández Paz. Fantasmes al passadís. Ed. Bromera.

............................................................................................................................................................................ 5. Continua la conversa anterior. Imagina quin pla posaria en pràctica la mare de Marina per a espantar els fantasmes. Usa, com a mínim, dues oracions imperatives, dues d’interrogatives i dues de desideratives. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 51

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Les modalitats oracionals. Fitxa 3 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Relaciona cada oració amb la classe a què pertany. – A quina hora tornarem de l’excursió?

Enunciativa negativa

– Alfred parla de les seues coses.

Dubitativa

– Que bé, demà farà sol!

Interrogativa

– Tant de bo es quedara a viure ací.

Enunciativa afirmativa

– Potser plourà demà.

Imperativa

– Marc, apaga els llums i ves a dormir.

Exclamativa

– No vull menjar més fesols.

Desiderativa

2. Digues si cada oració expressa ordre, desig o dubte. – Tant de bo vingues demà. → – Tanqueu la porta! → – Potser demà nevarà. → – M’agradaria viatjar a Rússia. → – No sé quan és el seu aniversari. → – Calleu, per favor! → 3. Transforma l’oració proposada en cada una de les classes que s’indica. Enunciativa afirmativa: Aquesta setmana acabem el treball. Enunciativa negativa: .......................................................................................................................... Interrogativa: ........................................................................................................................................... Exclamativa: ............................................................................................................................................. Desiderativa: ............................................................................................................................................ Dubitativa: ................................................................................................................................................

4. Llig les oracions i posa els signes ? o ! al final de cada una. – A quin cinema vols que anem

– A quina hora hem quedat

– Saps com es fa un catxerulo

– Mira quina aranya més grossa

– M’encanten les muntanyes russes de la fira

– Quin treball més ben fet

5. De quina classe és cada intervenció d’aquest diàleg? —Joana ha portat el baló. —Que bé que se n’haja recordat! —Voleu que juguem al futbol? —A mi, m’agradaria fer de porter. —Potser Neus faria millor de portera... —Vinga no us emboliqueu, tot el món al pati a jugar! 52

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Les modalitats oracionals. Fitxa 4 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Completa el diàleg següent seguint les indicacions. —Lorena, t’agradaria vindre amb nosaltres al cinema? —(oració dubitativa) ................................................................................................................................ —Ens agradaria molt que vingueres! —(oració interrogativa) .......................................................................................................................... —(oració exclamativa) ............................................................................................................................ —(oració enunciativa afirmativa) ...................................................................................................... 2. Escriu quatre oracions enunciatives afirmatives i transforma-les en negatives. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 3. Escriu una oració exclamativa per a cada una d’aquestes situacions. Hi pots afegir interjeccions. • Vas corrent darrere del baló i se’t gira un peu. ......................................................................................................................................................................... • Entres a uns grans magatzems i trobes un personatge famós. ......................................................................................................................................................................... © Grupo Anaya, S. A. Material imprimible autoritzat.

• Mentre neteges la gàbia del periquito, aquest s’escapa. ......................................................................................................................................................................... • Estàs sol a casa i sents un soroll estrany en la cuina. ......................................................................................................................................................................... 4. Escriu una oració de cada classe de les indicades. • Interrogativa negativa: ............................................................................................................ • Imperativa negativa: ................................................................................................................ • Dubitativa afirmativa: .............................................................................................................. • Desiderativa afirmativa: .......................................................................................................... 53

Valencià: llengua i literatura 1r ESO La sinonímia i l’antonímia. Fitxa 1 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Unix amb fletxes les parelles de sinònims i l’antònim corresponent. sec pròxim flac

prim

llunyà

glaçat

banyat

contigu

últim

tou

gros

inicial bla

eixut

gelat

calent

embrionari

dur

2. Completa les oracions amb la paraula adequada de cada sèrie de sinònims. immòbil – permanent – invariable – Té un caràcter

: sempre està contenta.

– Estava tan

que semblava mort.

farsa – mentida – trampa – Ha fet una

i per això ha guanyat la partida.

– Diu que jo l’he insultada, i això és

3. Relaciona els verbs antònims. encendre

estimar

disminuir

unir

abreujar

apagar

augmentar

odiar

ampliar

dividir

4. Completa cada oració amb una forma conjugada dels verbs de l’activitat anterior. Després, substituïx-la per l’antònim i comprova com en canvia el sentit. – Marta

molt els seus veïns.

............................................................................................................................................................................ –

el foc massa prompte i el dinar no va eixir bo.

el treball de Socials.

............................................................................................................................................................................ – Els preus

molt poc en els últims anys.

............................................................................................................................................................................ – Aquesta situació

la colla d’amics.

............................................................................................................................................................................

5. Forma l’antònim de cada adjectiu usant els prefixos anti, des, contra, a o in. Tapat, higiènic, indicada, típic, acabat, simètric, cansable, aeri, centrat. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................

6. Escriu oracions amb les paraules que has format en l’activitat anterior.

............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 55

Valencià: llengua i literatura 1r ESO La sinonímia i l’antonímia. Fitxa 2 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Encercla en cada sèrie una paraula sinònima de la donada. Trobar: investigar, localitzar, assenyalar, cercar. Dur: bla, resistent, moll, trencadís. Pujar: descendir, augmentar, aconseguir, extraure.

2. Torna a escriure aquestes oracions substituint les repeticions per una paraula sinònima de les que et donem. dolços – entretingut – estimat – sentia –M aria parla cada nit amb el seu enamorat dues hores. Jo no sé si seria capaç de parlar amb el meu enamorat tant de temps. – Em van ensenyar un joc molt amé i vam passar un matí molt amé. –L i vam preguntar si es trobava bé, i ell va respondre que es trobava millor que mai. –S i vols comprarem pastissos i, després de la paella, prendrem fruita i aquests pastissos. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................

3. Reescriu les oracions canviant les paraules subratllades per un antònim. –V aig somiar que ens compràvem una casa enorme, on vivíem com si fórem gegants i on el soroll ho envaïa tot. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ – El vestit era bonic, llarg, còmode, elaborat amb una tela molt suau. ............................................................................................................................................................................ 56

Valencià: llengua i literatura 1r ESO La sinonímia i l’antonímia. Fitxa 3 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Escriu els sinònims que sàpies d’aquestes paraules. estrany: ..................................................................

començar: ...........................................................

contar: ....................................................................

clar: .........................................................................

2. Substituïx la paraula cap d’aquestes oracions pel sinònim més adequat i reescriu-les. Cervell, talent, extrem, president. – Lliga el cap de la corda al pal. ............................................................................................................................................................................ – Té molt de cap per a les matemàtiques. ............................................................................................................................................................................ – El cap del govern va presentar la dimissió. ............................................................................................................................................................................ – Té una malaltia al cap molt greu. ............................................................................................................................................................................

3. Substituïx les paraules subratllades per l’antònim corresponent i comprova com l’oració significa el contrari. – Acaba de passar un jove molt alt. ............................................................................................................................................................................ – Això que dius és veritat?

4. Escriu els antònims de les paraules següents. Limitat, agraït, acceptar, suau, oposar-se, millorable, empresonar, resistible. ............................................................................................................................................................................ 57

Valencià: llengua i literatura 1r ESO L’adjectiu. Fitxa 1 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

L’adjectiu L’adjectiu assenyala les qualitats del nom que acompanya i hi concorda en gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural). Els adjectius variables presenten formes diferents per al masculí i per al femení (xic alt / xica alta). La formació del femení i del plural seguix les mateixes normes que la dels noms que has vist en la unitat 4. Hi ha alguns adjectius que són invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení: informe actual / notícia actual, vellet amable / velleta amable. Els adjectius poden qualificar amb diferent intensitat un nom. • En grau positiu ➜ una xica alta. • En grau comparatiu: • de superioritat ➜ una xica més alta que un pi. • d’igualtat ➜ una xica tan alta com jo. • d’inferioritat ➜ una xica menys alta que tu. • En grau superlatiu ➜ una xica menys alta que tu.

1. Identifica els huits adjectius del text i indica quin nom acompanyen. Era un pastís alt, amb tres pisos desiguals i amb moltes cireretes roges i verdes. A cada pis corresponia un gust diferent: de xocolate blanc, de vainilla dolça i de torró bla. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................

2. Relaciona cada nom amb l’adjectiu que s’hi adequa. notícia telefonada llet

enfiladissa metàl·lica giratòria

escala

recent

porta

urgent

planta

desnatada 58

3. Escriu el masculí d’aquests adjectius i classifica’ls en la graella. Blanca, feliç, comuna, pobra, grisa, cristal·lina, guapa, responsable, anual, americana, negra, intel·ligent, oportuna, fosca, ampla, bona, buida, normal, morena, llesta. Forma el femení…

Com per exemple en…

Afegint -a

blanc,

Afegint -na

comú,

Canviant -e, -o per -a

pobre,

Igual, és invariable

feliç,

4. Forma el femení d’aquests adjectius. Tin en compte que no n’hi ha cap d’invariable. verd: ..........................................

digne: .......................................

covard: ....................................

trist: .........................................

blau:...........................................

calent: ......................................

marroquí: ..............................

estudiant:................................

roí: .............................................

5. Ratlla l’adjectiu que no concorda amb el nom. – Calor apegalós / apegalosa

– Llençols bruts / brutes

– Postres dolços / dolces

– Llegums cuits / cuites

– Espinacs frescos / fresques

– Olor fort / forta

– Dents corcats / corcades

– Mal / mala costum

6. Escriu en plural aquestes expressions. un matí tranquil ................................................

una taca roja ......................................................

una resposta ambigua ...................................

un home calb .....................................................

l’aigua freda ........................................................

un desig boig ....................................................

la pintura acrílica ..............................................

un dilluns normal .............................................

una dansa grega ...............................................

una línia obliqua ...............................................

7. Destaca quins d’aquests adjectius són invariables i completa el quadre. Marró, confusa, final, tangent, sencer, bucal, adoptiva, tècnic, felí, feliç.

Invariables

Variables Masculí

Femení

Valencià: llengua i literatura 1r ESO L’adjectiu. Fitxa 2 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Escriu el femení d’aquests adjectius. alegre .......................................

altius .........................................

lleig ...........................................

orfe ...........................................

fidel ...........................................

comú ........................................

espessos .................................

minsos .....................................

rebel .........................................

tebi ............................................

postís .......................................

visibles ....................................

corcats ....................................

clos ............................................

confós ......................................

massissos ...............................

fos ..............................................

desgastats .............................

gris ............................................

grossos ....................................

verd ...........................................

2. Fixa’t en l’exemple i completa la sèrie. sordesa ➜ sord, sorda acidesa →..............................................................

màgia → ................................................................

polidesa →.............................................................

amargor → ..........................................................

abrigar →...............................................................

rapidesa → ..........................................................

fredor →.................................................................

llargària → ............................................................

covardia →............................................................

foscor → ...............................................................

3. Escriu al costat de cada nom la forma corresponent dels adjectius proposats. verd

basc

fruita meló home dona

cel

gris

camisa

pobre

país població

4. Transforma aquestes oracions posant l’adjectiu en el grau que s’indica. – El meu entrepà és més gran que el teu. (→ comparatiu d’inferioritat) ............................................................................................................................................................................ – Aquesta beguda és boníssima. (→ positiu) ............................................................................................................................................................................ – Aquest fill teu ja és tan alt com tu. (→ comparatiu de superioritat) ............................................................................................................................................................................ – Per allà ve Joan amb unes sabates boniques. (→ superlatiu) ............................................................................................................................................................................ 60

Valencià: llengua i literatura 1r ESO L’adjectiu. Fitxa 3 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. A veure quants adjectius trobes per a qualificar: – La millor pel·lícula que has vist ....................................................................................................... – Un dia que voldries oblidar .............................................................................................................. – L’amic o l’amiga ideal .......................................................................................................................... – Un paisatge de gran bellesa ............................................................................................................ 2. Substituïx les paraules subratllades per l’adjectiu que hi vaja bé. Fixa’t perquè en tots els casos és una paraula derivada. – una falta sense voler: ........................................................................................................................... – formació per a una professió: ......................................................................................................... – una ciutat de mil anys: ........................................................................................................................ – uns dies d’estiu: ...................................................................................................................................... – una història de ficció: .......................................................................................................................... – un edifici tornat a construir: ............................................................................................................. 3. Escriu una oració amb el femení de cada un d’aquests adjectius. Cortés, viking, gris, pobre, trist, rus. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................

veloç: .....................................................................

fondo: ....................................................................

pesat: ..................................................................... 61

Valencià: llengua i literatura 1r ESO La esse sorda. Fitxa 1 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

La esse sorda El so de la esse sorda es representa amb s, ss, c i ç. – ss només entre vocals (massapà, cossiol, gossada, professió); – s en qualsevol altra posició de la paraula: a començament de mot (silenci, sud, sépia, surfista), al final de paraula (camions, cabàs, pis) i entre consonant i vocal (consell, falsa, capsa, premsa); – c davant de e, i (cera, ocell, cine, ancià); –ç davant de a, o, u (plaça, cançó, vençut) i a final de mot (llaç, xoriç, reforç, estruç). En algunes paraules s’usa l’aplec sc: ascensor, escena, piscina, etc.

1. Copia juntes les paraules de la mateixa família. cabàs

pastís

veloç

gos

dolçor

felices

feliç

dolces

gossera

cabasset

veloços

pastisseria

veloces

pastissos

feliços

cabassada

dolços

gossos

2. Escriu paraules de les famílies de l’activitat anterior que tinguen esse sorda. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 62

3. Ompli els buits amb s o c. abata

eba

irera

èrie

lla

alada pen

ament

etrill

era

inquanta

igrons

entir

entella

enyal

pro

és

isam

pan

4. Completa les paraules amb ss o ç. ta

esperan

mar o

impre

ió

trave pa

arra

gro

ejar

tro

escur

agre

arro

enyalar

for

ió os ut

5. En aquestes oracions han desaparegut les grafies de la esse sorda. Completa-les. – A l’edat mitjana tot eren prin – Mer

é, la meua amiga de Pica

es i duque

ent va visitar Fran

es. a les vacan

ades.

eses, barone

impre – Al

ió del

ircuit de velo

iutat valen

iana va ser

ionant. irc hi havia una atrac

itat en la

e esfor

ió molt espe

aparent una e

ial: un home for

ut al

ava

tructura metàl·lica on s’havien posat

inc

espectadors. – – Di

ofia, la pasti abte pa

era del meu barri, fa uns pasti at van comen

ar les prove

ets de moniato boní

olfeig al con

ims.

ervatori.

Valencià: llengua i literatura 1r ESO La esse sorda. Fitxa 2 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Classifica aquestes paraules segons la grafia que representa el so de la esse sorda. cérvol

cassola

abraçar

sabata

pissarra

llaç

forçut

dolçor

aviació

premsa

pacient

cent

estranyar

passió

llapis

→ c: cérvol, ................................................................................................................................................... → ....................................................................................................................................................................... → ....................................................................................................................................................................... → .......................................................................................................................................................................

2. Escriu el plural d’aquestes paraules. Recorda que tenen esse sorda. braç .........................................

pansa .......................................

congrés ...................................

tros ............................................

hostessa ..................................

omissió ....................................

esperança ..............................

dansa .......................................

capsa .......................................

lloança .....................................

procés ......................................

cos .............................................

3. Completa els buits d’aquestes paraules amb s, ss, c, ç. refor

palla

ada

inven

ió

adre

icleta eba

disfre

velo

adora

abater

cabà

eig

entir

trela

4. Completa les paraules i relaciona les de la mateixa família. feli for

auda

for

ejar

abra

feli

itat

bra

ejar

auda

feli

bra

esfor

audà

Valencià: llengua i literatura 1r ESO La esse sorda. Fitxa 3 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Completa aquestes sèries. comen defen al

ar: comen

a, comen

em, comen

aries

ar: ...................................................................................................................................................

ar: ............................................................................................................................................................

adre

ar: ......................................................................................................................................................

pen

ar: ........................................................................................................................................................

2. La esse sorda es pot representar amb s, ss, c i ç. Escriu tres exemples de cada cas. Amb s: ............................................................................................................................................................ Amb c: ............................................................................................................................................................ Amb ss: .......................................................................................................................................................... Amb ç: ............................................................................................................................................................

3. Llig aquestes paraules i classifica-les segons que tinguen el so de la esse sorda o de la esse sonora. Zoo, sucre, pallassa, música, ceba, calcetí, tassa, força, tisores, bossa, pinzell, braç, catorze. So de la esse sorda: ................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................

So de la esse sonora: .............................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................

4. Escriu el plural d’aquestes paraules. Ves alerta, alguns casos mantenen la esse sorda, però d’altres no. os................................................

mas.............................................

congrés ...................................

interés.......................................

pis...............................................

curiós .......................................

nas..............................................

escàs..........................................

anglés ......................................

suís.............................................

pas..............................................

avís ............................................

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Poesia (II). Els elements retòrics. Fitxa 1 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

Poesia (II). Els elements retòrics El llenguatge poètic es caracteritza pel joc i pel canvi de significat de les paraules amb la intenció de crear bellesa. Els recursos més emprats en poesia són la comparació i la metàfora. En la comparació s’establix una relació de semblança entre un objecte real i un objecte imaginat per l’autor. La coneguda comparació d’Ausiàs Marc «bullirà el mar com la cassola en forn» ens fa imaginar com bull l’aigua al foc per a representar-nos l’agitació del mar. La metàfora consistix a substituir un mot per un altre amb el qual compartix algun tret comú. La paraula que apareix en el text suggerix al lector una altra. En la metàfora «les perles de la teua boca», la paraula perles es referix en realitat a les dents a les quals s’assemblen pel color o per la mida.

1. Completa lliurement aquestes comparacions. – Està dur com ...................................................................

– Els seus ulls són negres com .................................................

– S’ha quedat blanc com la ..........................................

– Té la pell suau com .....................................................................

– L’infant és tan dolç com la ........................................

– Està més sol que ..........................................................................

– Està més clar que ..........................................................

– Té el nas més gran que .............................................................

– És fi com ............................................................................

– Té les mans més menudes que ...............................................

– És fort com .......................................................................

– La tomaca està més verda que ............................................

– És tan llarg com .............................................................

– El xarop era més amarg que ..................................................

2. Llig el poema següent i explica les metàfores que hi ha subratllades i que fan referència al firmament. Nit El firmament és coixí de lluernes, © Grupo Anaya, S. A. Material imprimible autoritzat.

on la lluna s’endormisca en el moment de l’albada. El cel és teranyina de punts de llum, on la lluna és una aranya que llaura constant i endreçada. L’espai és fum de pluja de vidre, on la Lluna neix joiosa ben blanca i empolainada. Lola Casas

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Poesia (II). Els elements retòrics. Fitxa 2 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Llig aquest poema i fes les activitats que et proposem. La taronja i la llima Taronja: forma redona com una faç d’abadessa. Taronja: color bufona1 com una flameta encesa.

Llima: mamelleta amb fúria erèctil i jovençana. Llima: groguissor sulfúria3, satànica i extrahumana.

Taronja: sucre en esponja de cànem i satalies2. Taronja: menja de monja amiga de llepolies.

Llima: animeta de drama mullada de suc metàl·lic. Llima: menja de la dama que té un amant ex-camàlic4.

Taronja: qui en menja se torna flonja.

Llima: qui en menja se torna prima.

Bufona: bonica. Satalies: flors blanques. 3Sulfúria: de sofre. 4Camàlic: home que té per ofici transportar a braços o damunt de l’esquena els equipatges o altres coses feixugues.

Francesc Almela i Vives

a. Anota les comparacions que apareixen en el poema i explica la relació entre els termes comparats. ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... b. Subratlla dues metàfores del poema i tracta d’explicar-les. ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................

.....................................................................................................

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Poesia (II). Els elements retòrics. Fitxa 3 Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Llig aquest poema de Marc Granell i fes les activitats que et proposem. Eclipsi Enmig del cel negre la lluna redona rodola i rodola com una pilota. Pilota de nacre. pilota de neu. Enmig del cel negre la lluna no es veu. Marc Granell. La lluna que riu i altres poemes.

a. Què és el que ens descriu el poema? ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... b. Escandix els versos del poema. Assenyala’n les sinalefes, les elisions i els hiats. c. Identifica el tipus de rima que hi ha, quins sons repetix i en quins versos. ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... d. Assenyala les comparacions i les metàfores que hi trobes i explica-les. ...................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... e. Pensa en una persona o en una part determinada del cos humà i escriu-ne una comparació i una metàfora. ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... 68

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Unitat 5. Prova d’avaluació Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. D igues de quina classe és cada una d’aquestes oracions segons la intenció del parlant. – Jo no vull anar al cinema demà.

........................................................................................................

– M’agradaria viatjar amb globus aerostàtic.

........................................................................................................

– No feu sonar el clàxon.

........................................................................................................

– M’agraden tant les teues paraules!

........................................................................................................

– Potser demà no arribaré a hora del concert.

........................................................................................................

2. Transforma les oracions anteriors en afirmatives o en negatives com corresponga. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. 3. Completa aquest diàleg seguint les indicacions. —Lorena, t’agradaria vindre amb nosaltres al teatre? (Oració dubitativa)

—......................................................................................................................................................................................................................... —Ens agradaria molt que vingueres! (Oració interrogativa)

—......................................................................................................................................................................................................................... (Oració exclamativa)

—......................................................................................................................................................................................................................... (Oració enunciativa afirmativa)

—......................................................................................................................................................................................................................... 4. Classifica aquestes paraules en el quadre. Llunàtic, desordre, sensat, consistent, pèssim, tou, magnífic, calma. boig

dur

excel·lent

Sinònims Antònims

tranquil·litat

5. Completa les oracions amb la paraula adequada d’aquesta sèrie de sinònims. fabricar – realitzar – generar – He de

un treball sobre els animals marins.

– El turisme rural va

nombrosos llocs de treball l’estiu passat.

– Aquesta empresa se centra a

tot tipus d’envasos de plàstic.

6. Fixa’t en els exemples i escriu els antònims de les paraules següents. legal / il·legal

mòbil / immòbil

responsable / irresponsable

mortal – ..................................................

racional – ................................................

lògic – ......................................................

real – .........................................................

legítim – ..................................................

madur – ...................................................

7. Escriu dos adjectius per a cada un d’aquests noms. edifici ..........................................................................................

taronges ....................................................................................

selva ............................................................................................

cavalls .........................................................................................

8. Completa la graella amb les formes corresponents de cada adjectiu. Masculí singular

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

audaç antigues gris grossa lleig agres suís

9. Completa els buits amb s, ss, c o ç.

dol en

dol i

intere co

am os

iol

in cal lletgí

es ecti otets ims

ca ida

ola

agre pre progre

inturó

or iositat i

pla

incapa

eria ament os

10. Inventa un poema breu en què apareguen una comparació i una metàfora. ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................ 70

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Unitat 5. Fitxa per a l’autoavaluació i la coavaluació de la prova d’avaluació Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

POSA’T A PROVA! QÜESTIONS

SOLUCIONS – Jo no vull anar al cinema demà. Enunciativa. – M’agradaria viatjar amb globus aerostàtic. Desiderativa

– No feu sonar el clàxon. Imperativa – M’agraden tant les teues paraules! Exclamativa – Potser demà no arribaré a hora del concert. Dubitativa – Jo vull anar al cinema demà. – No m’agradaria viatjar amb globus aerostàtic.

– Feu sonar el clàxon. – No m’agraden gens les teues paraules! – Potser demà sí que arribaré a hora del concert.

Resposta oberta.

Sinònims: boig → llunàtic, dur → consistent, excel·lent → magnífic, tranquil·litat → calma. Antònims: boig → sensat, dur → tou, excel·lent → pèssim, tranquil·litat → desordre. – He de realitzar un treball sobre els animals marins.

– El turisme rural va generar nombrosos llocs de treball l’estiu passat. – Aquesta empresa se centra a fabricar tot tipus d’envasos de plàstic.

mortal – immortal; racional – irracional; lògic – il·lògic real – irreal; legítim – il·legítim; madur – immadur Resposta model.

Edifici antic, modern. Taronges semes, dolces. Selva humida, verda. Cavalls veloços, esvelts. Masculí singular: audaç, antic, gris, gros, lleig, agre suís.

Femení singular: audaç, antiga, grisa, grossa, lletja, agra, suïssa. Masculí plural: audaces, antics, grisos, grossos, lletjos, agres, suïssos. Femení plural: audaces, antigues, grises, grosses, lletges, agres, suïsses. Dolç, dolces, cassola, cinturó.

Encisam, insecticida, agressor, pastisseria. Interessos, calçotets, preciositat, desplaçament. Cossiol, lletgíssims, progressista, incapaços. Resposta oberta.

AVALUACIÓ

Valencià: llengua i literatura 1r ESO Unitat 5. Avaluació competencial Nom i cognoms: ..................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

Concurs de Redacció de la Generalitat Valenciana Amb la finalitat de promoure el coneixement dels drets humans en l’àmbit escolar, de la Generalitat Valenciana convoca el XVé Premi de Redacció de la Generalitat Valenciana, que es regirà per les bases següents: 1À mbit. En aquesta convocatòria pot participar l’alumnat d’ESO, Batxillerat, docent i cicles formatius de la Comunitat Valenciana. 2P articipació. A través del centre educatiu, amb un docent que es faça responsable de la divulgació, la recollida de treballs i d’una primera selecció per a elegir, com a màxim, els 10 millors treballs del centre. 3 Tema. La temàtica a què han d’ajustar-se els treballs és la dels drets humans. 4P resentació i extensió. Totes les redaccions hauran de ser inèdites i originals. Podran estar escrites tant en valencià com en castellà. L’extensió haurà de ser, com a màxim, d’un full A4 per ambdues cares. Els treballs han d’anar signats i acompanyats d’un sobre, a l’exterior del qual caldrà consignar per escrit: XVé Premi de Redacció de la Generalitat Valenciana, i també el curs en què està matriculat l’alumne o alumna. Dins del sobre caldrà indicar en un full: el nom i els cognoms de l’alumne o alumna, l’edat, el curs i el centre en què està matriculat; també el telèfon del centre. Els treballs s’hauran de lliurar abans del 31 de maig a qualsevol de les oficines del PROP de la Comunitat Valenciana. 5J urat. El jurat estarà format per persones amb una experiència àmplia en l’àmbit dels drets humans o amb una formació pedagògica i literària reconeguda. Estarà presidit pel Síndic de Greuges o per la persona en qui delegue. La decisió del jurat serà inapel·lable.

6P remis. El jurat seleccionarà els 10 treballs millors, que seran premiats amb un ordinador portàtil. 7M enors d’edat. Els concursants menors d’edat hauran d’acompanyar el treball amb una autorització dels seus pares o tutors legals. La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases, i també del criteri dels organitzadors a l’hora de resoldre qualsevol qüestió que no hi estiga prevista. 1. Explica breument quina és la intenció del text i la intenció del concurs. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. 72

2. Completa el quadre sobre el concurs convocat amb informació del text. Àmbit Tema Extensió Composició del jurat Premi

3. Què signifiquen aquestes oracions del text? – Les redaccions han de ser inèdites i originals. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. – La decisió del jurat serà inapel·lable. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. 4. De segur que al teu centre arriba sovint informació com aquesta. De quina manera se sol presentar? ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. 5. Quina és la funció del Síndic de Greuges? Quin n’és l’equivalent en l’àmbit estatal? .............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. 6. E ntra en la pàgina web www.elsindic.com i fes clic en la pestanya «Observatori del menor». Quina és la finalitat d’aquest observatori? ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................. 73

7. La Declaració dels Drets Humans consta d’un preàmbul i 30 articles. Formeu 5 o 6 grups, repartiu-vos els articles i consulteu-los en una enciclopèdia o en Internet. Després, elaboreu un mural o una presentació de diapositives seguint aquestes indicacions:

• Reproduïu el text de cada article. • Aporteu exemples d’alguns casos en què no es complisca el que es diu en l’article. • Afegiu fotos al·lusives a cada cas. 8. Busca informació sobre aquestes ONG i digues quin objectiu tenen. – Amnistia Internacional: ...................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... – La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura: .................................................................................................................. ........................................................................................................................................................................................................................... – Associació Internacional del Lliure Pensament: .................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... – Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat: ................................................................................................................................. ........................................................................................................................................................................................................................... – Justícia i Pau: .......................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... – SOS Racisme: ......................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... 9. Imagina que et fa il·lusió participar en el concurs de redacció. Anota cinc temes sobre els quals t’agradaria escriure. Després, selecciona’n un i redacta un índex amb els aspectes que hi tractaries.

Temes: ........................................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... Aspectes que tractaries: ...................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... ........................................................................................................................................................................................................................... 74

Anotacions

Operació món: Valencià: Llengua i literatura 1º ESO. Proposta didàctica (demo)

Articles inside

De la LOMLOE a Operació món • Perfil d’eixida de l’Educació Secundària

Drets