Operació món: Llengua catalana i literatura 1º ESO. Proposta didàctica (demo) by Grupo Anaya, S.A.

mostra

es lear

ESO

Ill

LLENGUA CATALANA I LITERATURA C. Barceló, M. I. Cerdó, B. Serra, A. Berenguer, G. López-Pampló, M. Monar, P. Santacreu

P R O P O S TA DIDÀCTICA r e p

ió c a

n ó O m

Índex Les claus d’Operación món .................................................................................................... 4 Materials per a l’etapa .............................................................................................................. 6 Projecte digital ............................................................................................................................ 8 1. Característiques generals 2. Índex visual de recursos 3. Inclusió en anayaeducacion.es 4. Avaluació en anayaeducacion.es 5. Programació i claus del projecte De la LOMLOE a Operació món ........................................................................................... 17 • Perfil de sortida de l’Educació Secundària - Perfil de sortida i claus pedagògiques d’Operació món - Perfil de sortida i competències específiques de l’àrea • Sabers bàsics dels cursos 1r i 2n • Inclusió en Operació món Unitats............................................................................................................................................. 27 1. De la a A la Z 2. Pedra, paper, pantalla 3. Textos 4. Xarxes 5. Poemes i cançons 6. Mite 7. Drets 8. Iguals i diferents 9. Descans? Anexos

Les claus d’OPERACIÓ MÓN Què és Operació món? Operació món és un projecte configurat per contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules:

par a què serveix el que aprenc? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle XXI. En poques paraules, Operació món es pot definir com un projecte

competencial, compromès, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavoreix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Activitats competencials Se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Situacions d’aprenentatge Són contextos, emmarcats en la vida real i en un objectiu de desenvolupament sostenible, que plantegen una situació problema. Amb aquests s’invita l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats.

Avaluacions competencials Per mesurar el grau d’adquisició del perfil de sortida i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. Es disposarà de diverses proves escrites i digitals a fi d’avaluar el que s’ha après, i l’aplicació i la generalització d’això a altres situacions; i d’un dossier d’aprenentatge i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavaluï el seu procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, què l’ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha après).

Compromès

Interdisciplinari

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribuesquin a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromès i sostenible en tots els àmbits.

Operació món és un projecte intrínsecament interdisciplinari, ja que està concebut perquè, des de cada matèria i al llarg de les diferents etapes educatives, es contribuesqui al desenvolupament de les claus pedagògiques i de les metodologies actives que s’hi proposen. A més:

Operació món és un projecte que neix compromès amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de condicions d’aprenentatge millors per a tot l’alumnat, amb la qual cosa s’afavoreix la posada en pràctica de recursos per a un ensenyament personalitzat.

Per a això, el projecte incorpora:

Objectius de Desenvolupament Sostenible Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS tenen com a finalitat que l’alumnat prengui consciència i dugui a terme una reflexió que provoqui una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercutesquin positivament en algunes metes establides en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Orientació acadèmica i professional Per despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seves habilitats i interessos personals, que el capaciti per afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi.

Cultura emprenedora Per tal que l’alumnat desenvolupi les habilitats i la consciència necessàries per transformar idees creatives en accions i contribuir a assolir els ODS.

• Inclou tasques i projectes que posen en joc aprenentatges adquirits en diferents àrees, amb la qual cosa en fomenten l’aplicació de forma integrada a contextos diferents. • Compta amb propostes de treball per àmbits per a l’Àmbit Cientificotècnic i per a l’Àmbit Sociolingüístic.

Per a això, el projecte incorpora:

Pautes DUA Basat en els principis i pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, el projecte ofereix al professorat tota la informació relativa a les opcions múltiples d’acció i expressió, de representació i d’implicació.

Recursos inclusius Operació món ofereix opcions múltiples de presentació de la informació com vídeos, àudios, resums, organitzadors gràfics, activitats interactives... que faciliten la personalització i la flexibilització de l’experiència d’aprenentatge de l’alumnat.

L’essencial Aquest recurs inclusiu del projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil de sortida previst per ajudar el professorat a adaptar el ritme, l’estil, la profunditat i les metodologies actives més adequades a l’alumnat.

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real a través de l’aprenentatge cooperatiu, l’educació emocional, el desenvolupament del pensament, la cultura emprenedora o el Pla lingüístic.

Competència digital Operació món compta amb un Pla TIC i un nou projecte digital, amb llibres digitals especialment dissenyats per facilitar l’adquisició de competències digitals, que compten amb una àmplia oferta de recursos.

Proposta didàctica

Materials per a l’etapa

Una proposta didàctica per a cada llibre de l’alumnat amb la solució de les activitats, orientacions metodològiques, suggeriments per aplicar metodologies actives, etc.

Què és Operació món?

1 URA I LITE RAT

CATA LAN A

ESO

lea

OPERACIÓ MÓN és un projecte configurat per contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què serveix el que s’aprèn? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle xxi.

Ill

LLEN GUA

LL E N G UA CATA LA N A A UR I LI T E R AT

PROP OSTA

DIDÀ CTIC

B. Serra, M. I. Cerdó, , C. Barceló, r, G. López-Pampló A. Berenguear, P. Santacreu M. Mon

En poques paraules, OPERACIÓ MÓN es pot definir com un projecte competencial, compromès, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital. ESO

O móperaci n ó

A PROPOST CA DIDÀCTI

Llibre de l’alumnat

1 1

El llibre de l’alumnat presenta els continguts i les activitats ajustats al desenvolupament curricular fixat per la LOMLOE. Seguint una metodologia competencial, permeten respondre d’una forma creativa i innovadora al nostre compromís amb la inclusió i els Objectius del Desenvolupament Sostenible, cosa que possibilita el creixement de les habilitats i les aptituds que exigeix la nostra societat, cada vegada més diversa.

Els textos són breu si esqu Elsemà texto s tics. són breus i esquemàt ics.

Les orac ions són curtes. Les oracions són curtes.

84 84

passos d’un

es o cons ells.

Principalme

nt, tenen dos

bula és clar i senz ri ill. El vocabular és clar i senz i ill.

CARACT

ERÍSTIQUES CARACTERÍS TIQUES

Poden inclo ure imatges senzilles que ajud Poden inclo en a entendre ure imat senz el text. ges illes que ajuden a entendre el text.

Les form es verb als es Les form utilitzade verbsals són utilitzades són

imperatiu per aimpe les ordr ratiu es: protper egiua-vos les els ordre ulls.s: protegiu-v os els ulls. subjunti per a lessubju u prohibici ntiu ons: per noaence les neu prohfoc. ibicions: no enceneu foc. perífrasis d’obligac ió: períf heu d’afe rasisgir d’ob sucrligac e, ió: heu cal reme d’afenar. gir sucre cal remenar. ,

ACTIVITATS ACTIVITATS 1 Indica quin és el text 1 Indica quin instructiu en cada pare és el text instr uctiu en cada lla. parella. A Un text sob re els ben Un text sobr A eficis de e els bene Passos la fruita. per prep arar una ficis de la fruita. Passos per macedònia. preparar una mac B edònia. Reglament del voleibol B Reglament . Crònica d’un del voleibol. partit de Crònica d’un voleibol. partit de voleibol. C Característi ques del C Característiq patinet. Normes per ues del circular amb patinet. Normes per patinet. circular amb D patinet. Com es fan D unes tere Informació Com es fan setes. unes tere setes. re un esp Informacsob ió sobr ectacle de e un espe teresetes. ctacle de E teresetes. Guia per E Guia sortir a tanya. Descripció per sortirlaamun la mun tany de l’ascensi a. Descripci ó de l’ascensió ó al Puig Major. al Puig Major.

ACTIVITATS ACTIVITATS 2 Digues si aquest text és 2 Digues si aquest text expositiu o inst ructiu. Rao és expositiu na o instructiu El consell . Raonalalaresposta. de resposta. El consell la setmana

U4 U4

Abans de fer de la setm ana una Aban s de fer unaexcursió d’un dia a segu retat i la comodit excursió d’un la tanya, cal pen segu at de dia lamun retat cam muntanya inan sar en la t i i la comoditat dela ruta. Elamate cal pens rial nece,ssari la ruta. El mate ar en caminant ide l’estació però l’any amb de . Cal l’estacióde èn della ssaridep el nece ar rial nece l’any. Calport però ambtot n del ssaride . Tam temp portaruna xilla depèera, bé és clau s, ja quetotpot el necessari. unamot motxillalleug lleugera, temps, ja que canviar ràpiTamb ultar la prev é és claucons cons pot canviar dament. isió del ultar la prev ràpidament. isió del Adaptat de Adaptat deMònica Tudel. Desc Mònica Tude obrir (núm l. Desco . 144). brir (núm . 144).

3 Llegeix 3 Llegeixeleltext següent i resp text següent

on pregunte i responles s. les preg unte s.

Recomana Recomanac cions per

➤ Portau ions perpar tici pararen un par ➤ Portauroba ticip , preferirobadedecotó en uncor blement vella ref cor cotó, oc c refo preferi, amb màn blem vella igues i calçonsent llargs. , amb mànigues calçons i llargs. ➤ Protegiuvos el cap ➤ Protegiu-vo amb un capell amb ales s el cap un capell i tapau-voamb ales s el clai tapau-vos tell ambamb el claun mocador tell amb de cotó. ➤ Protegiu- un mocador vos els ulls. de cotó. ➤ Protegiu-vo s els ulls. ➤ Portau calçat que ➤ Portau calçat que subj ecti cti el peu. bébé subje el peu. ➤ Teniu cura ➤ Teniu cura de tapar-vo s lesles lles per dism de tapar ore-vos orelles per dism inuir elsels renous de inuir lesles expl osiosions de ns pirotècn renous explo iques.ues. pirotècniq ➤➤ NoNdem aneu o dem als als aneu veïn s queque veïns tirintirin us us aigu a. aigua. ➤➤ Obeïu les les Obeïu indiindic cacions acion dels veisveis s dels ser-serd’ord’ord dre púb lic iicdei de re públ sanisanit tat. at. ➤R ➤espe ctauctau Respe les les figufigur res de es de foc,foc, ➤S els els seusseus ➤egui u en en portporta Seguiu adordors tot tot mom s i elsi els mom entent músmúsi les les ics. cs. indiindic ➤ I➤ cacions nfor acion mau-vos Inform dels s dels dimdimo au-vo d’on onis nis s d’on es trob i dels i dels es trobe cosscosso en els ➤E n els os des segu de segu punpunt ➤nE cas ts d’as s d’ass n cas de sofri retatretat. sistència istència de sofrir . r crem sanisanit crem adesades tàriaària. , dirig . , dirig iu-vo iu-vo s imm s imm ediaediat tameamen nt alst pun als punt s d’ass ts d’as istència sanit sistència a) A a)qui sanitària.ària. A qui es dirig es dirig eix?eix?

b) On b) On podpode em trob m trob ar aqu ar aque estesstes reco reco c) Qui manman c) Quin na func acioacio a func ns? ns? ió té RaoRaon ióeltétext la resposta na laaresp el text? ? osta. . d) Indi d) Indic ca elatem el temp ps, las,pers la pers verb onaona, verb , el nom el nom s. s. bre bre el mode en i el imod e en quèquè estan estan els els

LANA LLEN GUA CATA

I LITE RATU

instructiu s

una recepta e vida etc.de d’un obje ions de en soc cte, ieta cuina, les instr lest:regle t, les nor el cod s d’un •por Reg uccions de i de joc, mes de clas ular la vida circetc. ulació, el en societat se, etc. reglament port, les norm : el codi de d’un escirculació es de class , el reglamen e, etc. t d’un esEl voca

Els que expl iquen adverbis i expressio processos inclouen Els que en què ns que indiq s’han expli de quen processosuen l’ordre adverbis a term i exprdur inclouen i com s’ha e les instr essio ns que en què s’han n de uccions indiquen reali de dur accions.l’ordre a tzar termles i com s’han e les instruccio de realitzar les accions. ns Primer, per acabar, final a poc a poc, ment, Primer, perràpidame acabar, finalm nt, etc. a poc a poc, ent, ràpidamen t, etc.

E A 12 M

Els

Principalmen procès: una •mun d’un obje Expltatg t, tenen dos recepta de icareels passoscte, les regles cuina, les • Reg d’un procès: d’un joc, mun ular instrucc tatgla

INCLOU

NCI

Els textos

textos instruc Els text os instruct tius ius don objectius: en normes Els texto o consells .

s instructiu •obje s donen norm Expctius licar els

PROJECTE DIGITAL CÈ

Comunica’t

Comunic Ex pra’tessió Exalpri ess or escr ióita oral i escrit a

85 TRIMESTRE 3

3 SALUD Y BIENESTAR

1 Trim estre

lea

ESO

Illes Balea rs

L L E N G UA C ATA L A N AR A U I L IT E R AT

En cada unitat d’aquest llibre heu llegit i comentat un text literari i heu cone característiques principals dels diversos gèneres, heu practicat la lectura alta i heu creat relats i poemes. En aquest trimestre continuareu aquest tre més, demostrareu la vostra vocació artística.

S’acompanya de nombroses activitats competencials d’exercitació i de reflexió

EL DESAFIAMENT

Ara que ja heu treballat en grup en diferents projectes i activitats, de segu us coneixeu millor tots els companys i les companyes i us mostrau amb m guretat i confiança davant la classe. Per això, vos proposam un desafiamen enriquirà encara més l’experiència de treballar en grup i desenvolupar un ro d’aquest.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

B. Serra, , , M. I. Cerdó, C. Barceló , G. López-Pampló uer A. Bereng P. Santacreu M. Monar,

ció

Seleccionam els textos

mó

er a

Op ESO

5 Igualtat de gènere

FESTIVAL ARTÍSTIC

Ill

Tr im est re

4 Educació de qualitat

Unitat 7

156

Analitzam les característiques dels textos

Decidim el d’actuac

Projecte digital Un projecte que t’ofereix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos. U5

manera dila poesia usa el llenguatge de Com hem vist en la unitat anterior, bellesa. Això emocions en el lector i crear ferent de l’habitual per provocar amb l’ús de el ritme i la rima, però també s’aconsegueix, com ja saps, amb figures retòriques.

sintàctica de les oracions es trenca, Així, en el llenguatge poètic l’estructura repeticions, diferent (sentit figurat) i s’usen les paraules prenen un significat ons, etc. comparacions, metàfores, personificaci

La comparació i la metàfora ha la compaa l’hora de construir versos hi Entre els recursos més emprats ració i la metàfora.

allò d’analogia o semblança entre l’autor. S’hi fet, una idea) i allò imaginat per de què es parla (un objecte, un etc. sembla, pareix, com, igual que, empren expressions com ara:

• En la comparació s’estableix una relació

• L’hipèrbaton és un trencament de l’ordre

sintàctic habitual de l’oració.

Amb les barbes de llana, ve l’hivern.

Frances Almela i Vives

Enfront, movien, entre la fina boira, els verds pollancres, les fulles. Blai Bonet

característiques, qualitats o accions de la natura.

• La personificació consisteix a atribuir humanes a objectes o elements

Amb la neu, si n’ha caigut, fem un ninot de neu que ens contempla i té el nas molt punxegut.

• L’al·literació

Miquel Martí i Pol per donar ritme al poema consisteix a repetir alguns sons

i per evocar sensacions.

nau. I enmig del mar immens la mallorquina

Què és l’amor, nina, em preguntes? Senyal que no l’has sentit; i amb mes pobres comparances,

Bonaventura Carles Aribau

com te’l podré definir?

Organitz les idees

No en parla el mestre a l’escola, ni en la llar se’n parla als fills, i als quinze anys l’amor arriba

POESIA

sobtat com un terbolí. Se sent com una harmonia que conforta l’esperit, dolça com la veu dels àngels,

Elements retòrics

Elements formals

Rima

Ritme

pura com el seu somrís. Marià Aguiló

com una que arriba de sobte, i és viscut L’amor es compara amb un terbolí veu i el somriure dels àngels. harmonia dolça i pura com la commot per un altre amb el qual • La metàfora consisteix a substituir un comú. significatiu parteix algun tret

Mes no hi ha instrument que puga est cant del cel fer sentir fins que el cor se torna una arpa

Mesura de versos

-8 síl·labes ➝ art menor +8 síl·labes ➝ art major

que ressona en altre pit. Marià Aguiló

cant la paraula amor per l’expressió La metàfora s’estableix en substituir a un lloar aquest sentiment i equiparar-lo del cel, ja que el poeta pretén cant bellíssim.

• Consonant: es repeteixen tots els sons. • Assonant: sols es repeteixen les vocals.

• Comparacions: sobtat com un terbolí. • Metàfora: llinda de plata. • Hipèrbaton: amb les barbes de llana, ve l’hivern. • Personificació: canta la rella. • Al·literació: Vinyes verdes vora el mar.

• Sinalefa: les vocals juntes es compten en una síl·laba. • Hiat: les vocals juntes es compten en síl·labes separades.

119

118

Les pàgines finals de cada unitat ofereixen propostes dissenyades per reforçar, reflexionar i consolidar el que s’ha après.

Els Desafiaments que marquen incorporen una situació d’aprenentatge que invita l’alumnat a la reflexió i tenen un caràcter transformador.

TRIMESTRE 1 TRIMESTRE

1 REVIS A LES TEVES COMP REVISA LES TEVES COMPE ETÈNTÈNCI CIES ES Descarrega d’anay Descarrega aeducacion.es la rúbrica aquest projecte. d’anayaeducac ion.es de de la rúbrica compe Indicaaquest projecte tències compet hi el nivell corres ències . Indica-h ponen ambamb corresp i el nivell què què t a a i arxiva-la en el onent creus queque has has creus teu i arxiva-la en acomp lert cada r d’apre acompl el dossie teu dossier ert cada nentat destre ge. d’apren sa a destres entatge . Competè ncia Competèn or ciaDescript Descripto r

LA TEVA LLENG UA IMPORTA LA TEVA LLENG UA IMPORTA

Reflex

iona i difon na i difon Al llargReflexio d’aquest trimestre has pat amb teu grup llarg ció perAltal d’aquest trimestrpartici d’acom en un projecte d’inves ement has participatelamb plir el desafia el teu grup ció reflexio proposat: descob tigaper tal d’acomplir gua. Heu en un projecte d’invest rir la import nat i compael ent proposat: descob ància rtitdesafiam les vostres gua. entre la llen- igaHeu reflexionat i compar i heu creat experiències, heu rir la importàde ncia de la llentota classe uns tit les vostres consensuat propos qüestionaris. Aexperiè heu creat entrelatota ncies, heu consens tes i altresi alumne més, heu la classe uns qüestio s en l’estudi. Despré uat propost es t la vostra naris. més,implica s i altres heu família per diferen alumne heu implicat ts vies. s en l’estudi. Desprésinterpretat elsAresulta la vostra família heu interpretat els ts i els heu comun per diferents vies. icat resultat s i els heu comuni D’altra banda, heu cat creat un glossari digital on recollir quirintD’altra al llargbanda, heu creat un glossari eu el vocabulari del curs. digital on recollire que anau adquirint al llarg del u el vocabu curs. lari que anau adAmplia la investi gació investigació • ParlaAmplia amb lalateva família sobre la • Parla llengua en què es amb la teva família sobre comun icaven entre els membla llengua en quècions es comunicaven sí res de les genera entre sí els membr anteriors i fes un arbre genea- es de leslagenerac lògic de llenguaions fes un arbre geneao lesanterior llengüessi de 1 1 Comunica’t Comunica’t lògic de la llengua la . o les llengüesfamília • Elaboram en gran de la família. grup un Llibre Lectura Lectura • Elabora manau m en gran grup unde refranys. Dea la família, Llibre de refranys. Deal veïnat i al profess Caramels,pilotes pilotes de de tennis tennis i i budes budes de de Joan Caramels, orat del Emília centre manau a la família, al veïnat quins refrany Teresa Enric s coneixen. Investig i al professorat del Joan Swat Emília Swat Teresa au-ne el significcentre Enric refranys at i els quins contex coneixen. Investigau-ne tos en què s’utilitz Vocabulari el significa Vocabulari en. Després feis t i els contextos en una presen tació digital. què s’utilitzen. DesCreencesi ireligions prés feis una present religions Creences ació digital. Reflexiona ara sobre Sara els passos Expressió oral i escrita Rosa més Expressió oral i escrita Reflexiona ara sobre importants Pep de la investig Sara Lola ació, la teva els passos més importa Guillem Pep Elstextos textosRosa descriptius i la de la resta. Lola Els nts descriptius Guillem Hauràsde investigació, latasca de la valorar la feina en teva tasca i la de la resta. equip. També és neCaracterístiques cessari Hauràs delstextos textosdescriptius de valorar la feina Aurora descriptius Característiques dels que avaluïs Eva en equip. També el producte final Carles Marina Aurora Bernat i el procés de és neEva difusió cessari queÉsavaluïs el product Carles d’aquest. Ladescripció Marina descripcióde depersones persones La Bernat important que planteg e final i el procés de lucionsdifusió d’aques als proble És important que is somes t.que Ladescripció descripcióde de llocs La planteg es llocs detect is soin i que facis proposlucions als problemes que tes de millora es detectin i que facis . Ladescripció descripciód’objectes d’objectes La propostes de millora.

Així, doncs, al llarg d’aquest trimestre Així, trimestre haureu haureu d’organitzar d’organitzarun unfestival festivalartístic artísticque que presentareu a final de curs davant presentareu davant d’altres d’altres aules aules ii de deles lesfamílies. famílies. Podeu partir d’alguns dels textos Podeu textos que que heu heu anat anat creant creantoodels delsque queheu heullegit llegito,o,sisiho ho considerau, en podeu cercar d’altres. considerau, d’altres. Haureu de dividir el festival en Haureu en seccions: seccions: contacontes, contacontes,recital recitalde depoesia poesiai irepresenrepresentació teatral, en les quals haureu tació haureu de de treballar treballar diferents diferentsaspectes. aspectes.En Encada cadauna unapopodreu incorporar acompanyament dreu acompanyament musical musical propi, propi, és és aa dir, dir,que quehaureu haureud’interpretar d’interpretar vosaltres la música. vosaltres A més, haureu de crear un programa A programa de de mà mà per per repartir-lo repartir-loeleldia diade del’actuació. l’actuació.

D’altra banda, recordau que heu D’altra heu de de fer fer créixer créixer el el glossari glossaridigital. digital.En Enacabar acabarelelcurs curs fareu un joc per posar en pràctica fareu pràctica el el vocabulari vocabulari que queheu heuaprès. après.

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST D’AQUEST DESAFIAMENT DESAFIAMENTAPRENDRÀS APRENDRÀSA… A… •• Treballar en grup mitjançant projectes projectes col·laboratius. col·laboratius.

•• Expressar fets, pensaments i sentiments. sentiments. •• Tractar les altres persones de manera manera respectuosa respectuosaiiigualitària igualitària •• Valorar la diversitat lingüística ii cultural. cultural. •• Treballar el patrimoni cultural ii artístic artístic de de qualsevol qualsevolèpoca. època. •• Posar les teves pràctiques educatives educatives al al servei serveide dela laconvivència convivènciai ilalaigualtat. igualtat.

que rurque més seés seque tntque ol dins l dins

Drets Drets

•• Treballar el sentit de pertinença pertinençaaaun ungrup, grup,l’autoestima, l’autoestima,lalaresponsabilitat responsabilitati la i lacol·laboració. col·laboració. •• Cercar informació en Internet de de forma forma segura. segura.

El principi 7 de la Declaració dels Drets dels Infants afirma que «l’infant dret El principi 7 de la Declaració dels Drets dels Infants afirma que «l’infant tété dret 80 a rebre educació, serà gratuïta i obligatòria. li donarà una educació que a rebre educació, queque serà gratuïta i obligatòria. SeSe li donarà una educació 80 que afavoreixi la seva cultura general li permeti, condicions d’igualtat d’oporafavoreixi la seva cultura general i li ipermeti, enen condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit tunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit la responsabilitat moral i social, i esdevenir u n membre útil de la societat». de de la responsabilitat moral i social, i esdevenir u n membre útil de la societat». mateix, l’article 30 declara que «als Estats on hi hagi minories ètniques, reliAixíAixí mateix, l’article 30 declara que «als Estats on hi hagi minories ètniques, religioses o lingüístiques, l’infant que pertanyi a alguna d’aquestes minories té dret gioses o lingüístiques, l’infant que pertanyi a alguna d’aquestes minories té dret a gaudir la seva cultura, a practicar la seva religió i a utilitzar la seva llengua». a gaudir de de la seva cultura, a practicar la seva religió i a utilitzar la seva llengua». D’altra banda, el principi d’igualtat i de no-discriminació per raó de sexe és D’altra banda, el principi d’igualtat i de no-discriminació per raó de sexe és una obligació de dret internacional general, que vincula totes les nacions, una obligació de dret internacional general, que vincula totes les nacions, i i que es recull en la Declaració Universal dels Drets Humans. que es recull en la Declaració Universal dels Drets Humans. Disortadament no sempre s’acompleixen aquests preceptes. Disortadament no sempre s’acompleixen aquests preceptes.

•• Utilitzar eines tecnològiques virtuals. virtuals. •• Realitzar autoavaluacions.

Dividim Dividim treball eleltreball

Unitat88 Unitat

Reflexiona i respon Reflexiona i respon Preparam les les Preparam actuacions actuacions

Elaboram el programa de mà

S’obre S’obre el el teló teló

Contextualització Argumentació ConeixlalaLlengua Llengua 22 Coneix Evidències que demost del tema:Contextu «La tevaalització (ús de la Argumen Evidències que ren llengua, tació ració allò tema: «La teva LèxicCompaCompara llengua del en importa Lèxic Interpretació dels (ús de la llengua, argumentat (enquesdemostr ». tes, context ció allò argumentat (enquest dels , etc.) resultat llengua importa». s delsi les frases fonts d’inform Leslocucions locucions fetesInterpretació dels es, Les ació, etc.). i les dels frasesresultat fetes dels resultats context, etc.) s, reflexió i fonts d’informació, qüestionaris. resultats, reflexió etc.). Gramàtica i ions. Difusió. Gramàtica qüestionaris. conclusconclusi ons. Difusió.

Organitzam Organitzam una unaroda rodade de premsa premsa

Augmentam Augmentam elelvocabulari vocabulari

verb(I). (I). ElElverb Conjugacionsi iformes formesverbals verbals Conjugacions

Lesconjugacions conjugacionsverbals verbals Les Elsmorfemes morfemes verbals Els verbals Lesformes formes no personals del verb Les no personals del verb Els temps Els temps

Els verbs regulars i els irregulars Els verbs regulars i els irregulars

Ortografia Ortografia

La essa sonora La essa sonora

3 Coneix la Literatura 3 Coneix la Literatura

Educació literària Educació literària

DRETS DRETS

Elements de la narració Elements de la narració L’espai L’espai El temps El temps

Què és la Declaració Universal Saps d’algun cas en què no s’acompleixi Què significa que la no-discriminació per raó Què ésdels la Declaració Saps d’algun cas en què no s’acompleixi Què significa que la no-discriminació Drets delsUniversal Infants? per raó algun dels drets esmentats dalt? de sexe és una obligació de dret internacional? dels Drets dels Infants? algun dels drets esmentats dalt? de sexe és una obligació de dret internacional?

Unitat Unitat 99

Quins d’aquests Quins d’aquests drets coneixes? drets coneixes?

157 157

158 158

Quines repercussions pot tenir per a Quines repercussions potescolaritzada? tenir per a una persona no estar una persona no estar escolaritzada?

Creus que al teu entorn la igualtat entre Creushomes que ali teu entorn la igualtat entre dones és real i completa? homes i dones és real i completa?

Obre la ment. Mira el vídeo inicial de la uniObre la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es. tat en anayaeducacion.es.

➜ ➜

Nivell 3

REVISA LA TEVA REVISA LA TEVA PLAN IFICA CIÓ DEL PLANI FICAC TREB IÓ DEL ALL LL TREBA

Descarrega d’anay Descarrega aeducacion.es la llista tasques, i emplend’anayaeducac ion.es de confro la llista ntaciótació de confron tasques, i emplen a-la per sobre la planific autoav sobre a-laaper la planific aluar la acióació a autoava de de teva planific luar la teva ació ació planific del projec del projecte te. . Llista de confront ació: anàlisi del Llista de confronta meu ció: anàlisi deltreball dins del meu treball grup dins del grup Descriptors Descripto

Abans de començar rs el projecte, he investigat Percenta Abans de començar tge ge contextos Percentat Sí sobre l’ús de la : relacions familiarsel projecte, he investigat contextos: sobre l’úsllengua i amb les amistats, en diferents relacions familiars de la llengua lectura, música, en diferents i amb les amistats, cinema i televisió, He involucrat la lectura, música, cinema i televisió, etc. etc. 20% 20% meva família en He involucrat aquest projecte. la meva família en aquest projecte. He plantejat possibles vies de difusió del He plantejat possibles 10% 10% projecte. vies de difusió del projecte. S’ha consensuat i decidit S’ha consensuat i l’ús d’eines digitals. 10% 10% decidit l’ús d’eines digitals. He col·laborat en el treball d’equip He col·laborat 10% 10% i m’he implicat en el treball d’equip en el repartiment i m’he implicat de tasques. en el repartimen t de tasques. 10% 10%

Què Quèestudiaràs? estudiaràs?

En acabar el treball podreu organitzar En organitzar unes unes xerrades xerrades amb amb altres altresclasses classeson onresrespondreu preguntes sobre el procés pondreu procés de de creació creació ii selecció selecciódels delstextos, textos,lalapreparació preparació la realització del festival. A més, ii la més, el el públic públic també tambépodrà podràvalorar valorarlalavostra vostrafeina. feina.Fins Fins tot podreu presentar-vos a concursos ii tot concursos de de teatre teatre escolar. escolar.

Nivell 4 Nivell

Nivell 3 Valorar la NivellNivell 2 Entenc que 2 Valorar la NivellNivell 1 diversitat Entenc 1 Aquest projecte la diversitat que Aquest diversitat lingüística una una No acab la diversitat M’ha costat m’ha ajudat a projecteM’ha costat Plurilingüe lingüística lingüística No d’entendr acab d’entendre i cultural valorarm’ha ajudat e a mica entendre lingüística mica entendre que la diversitat Plurilingüe i cultural i la més i cultural valorar cultural i la suposa una riquesa que la diversitat que laque més diversitat nostra irealitat suposa ia la diversitatlingüística millor i a entendre nostra realitatper a la nostrauna riquesaentendre suposisuposi lingüística lingüística millor plurilingüe i cultural per lingüística . una riquesa. i cultural que comunitat.a la nostra la riquesa la riquesa plurilingüe. una riquesa. que suposa una una comunitat. suposa suposa la diversitat suposa la diversitat riquesa. riquesa. lingüística i cultural. lingüística i cultural. Posar les He fet servir He fet servir Posar les pràctique sempre s la llengua sempre pràctiques la llengua comunica de manera El meu ús de Comunicació tives de manera El meu comunicati Comunicació vesrespectuo al servei la llengua per ús de la sa respectuos la llengua per No sempre al de servei lingüística de lai col·labora a comunica convivènc he No sempre ia tiva per r idees he lingüística i col·laborati comunicar convivència No ideesutilitzat la llengua democràt utilitzat comunica i resoldre conflictes utilitzat he utilitzat ica, r idees va per la llengua heNo comunicar i resoldre democràtic de manera la llengua idees a, i per rebutjar el diàleg per per ha estat bastantconflictes de la llengua la usos i per rebutjar ha estat bastantrespectuomanera el idiàleg i la discrimina resoldre usos igualtat. sa. conflictes satisfactori. respectuos resoldre toris . conflictes. a. discriminat satisfactori. igualtat. oris d’aquesta. d’aquesta.

DOSSIER D’APR ENENTATGE DOSSIER D’APR ENENTATGE

egutles les gut enveu veu n eballi a ia ball

ltipus tipus cions ons

L’hipèrbaton

Poesia (II). Els elements retòrics

Coneix la Literatura Educació Literària

Descobreix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

, la personificació i l’al·literació

SíNo

SEGUEIX SEGUEIX AQUESTA SEQÜENCIA SEQÜENCIA DEL DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT DESAFIAMENT COMUNICA’T COMUNICA’T

Puntuac ió Puntuació

REVISA EL TREB REVISA ALL

EN EL TREBA SELECCIONAM ELS TEXTOS LLEQUIP TEXTOS EN EQUIP els textos literaris 1.1. Repassam literaris creats creats oo Descarrega d’anay aeduc ega d’anaya acion.es l’escala en seleccionam, individualment, llegits i Descarr seleccionam, individualment, educac lua els ion.es l’escala de coaval diferen uació ació de coavalu ts passos del treball lua els diferent del procés ens del treball agrada. en equip el pondrà que més s passos agrada. que heu en equip i ava-i avadel procés que realitza aquestes qüestio t en grup. heu realitza pondrà CadaCada t en grup. aqueste ns i elnsresulta compo nent rescompon la tria t serà la acordam els 1.2. Posam en comú i el resultat ent restriasii qüestio acordam els vostra serà coaval la vostra uació.ació. coavalu de treball per textos que seran objecte objecte Aspectes de treball per Totalment Aspectes Bastant Totalment al festival festival literari. al literari. Bastant Gairebé aconseg La tasca de cada membre La tasca ha estat important necessària cada del grupdel per al de grup ha estat important projectemembre i d’investigació. necessària per al projecte i d’investigació.

La comunicació ha estat fluïda; CONEIX LA LA LITERATURA LITERATURA La comunicac CONEIX de manera compartit les idees ió ha estathem clara fluïda; i respectuosa. de manera clara

hem compartit les

uit aconseguit Aconseg Gairebé uit aconsegu it aconseguit Aconsegu it aconseg uit aconsegu it

idees

i respectuosa. ANALITZAM LES CARACTERÍSTIQUES Hem col·labora ANALITZAM LES t perCARACTERÍSTIQUES assolir el desafiame col·laborat construirHem nt proposat i per assolir el desafiamen els productes finals. DELS TEXTOS TEXTOS t proposat i construir els productes DELS finals. Hem fet una difusió 2.1. Llegim Llegim els Hem textos seleccionats dels qüestionaen veu fet unaadequada aconsegu difusió 2.1. els textos seleccionats adequada ris eni hem it veus molta dels qüestionari participac aconseguit ió de la comunitat molta participació educativai. hem alta. de la comunitat alta. educativa. Hi ha hagut una bona reflexió sobre Hi ha hagut els resultats del una bona reflexió 2.2. Resolem Resolem treball. sobre els resultats dubtes Hem comunica 2.2. del treball. dubtes de de vocabulari. vocabulari.

t el resultat i les Hem comunicat conclusions investigac el

resultat i les conclusions de la nostra ió. investigació 2.3. Identificam de Identificam la nostra el. gènere literari a què per2.3. Hem fet propostesel gènere literari a què perde millora. Hem fettext. tany cada cada propostes de millora. tany text. 2.4. Analitzam Analitzam el 2.4. el text text reconeixent-hi reconeixent-hi l’estructura i els elements principals l’estructura i els elements principals d’acord amb el gènere literari a què perd’acord amb el gènere literari a què pertany. tany.

DECIDIM EL TIPUS D’ACTUACIONS

DECIDIM EL TIPUS D’ACTUACIONS 3.1. Assignam cada text el tipus 3.1. Assignam a a cada text el tipus d’interpretació adequat: represend’interpretació més més adequat: representació teatral, sessió contacontes, tació teatral, sessió de de contacontes, recital de poemes. recital de poemes. 3.2. Anotam les característiques neces3.2. Anotam les característiques ii les les necessitats materials i de personal de cada sitats materials i de personal de cada tipus d’actuació. tipus d’actuació.

+ orientacions en anayaeducacion.es + orientacions en anayaeducacion.es

159 159

Projecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobreix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu. Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté nombrosos recursos com ara vídeos, animacions, elements de ludificació (gamificació), activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Com és Edudynamic?

Inclusiu Competencial

El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

Descarregable. Permet treballar sense

connexió a Internet i descarregar-se a més d’un dispositiu.

Multidispositiu. S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...), i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballi.

Universal. Compatible amb tots els siste-

mes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars. 100%

3 3 Coneix la Coneix la Literatura Literatura Educació Educac ió Literària Literària

Poesia (II). Els elements retòrics Poesia (II). Els elements

retòrics Com hem vist en la unitat anterior, la poesia usa el llenguatge de manera diferent de l’habitual Com hem vist en la unitat per provocar anterior,emocions la poesia usa en elellector llenguatge i creardebellesa. maneraAixò s’aconsegu diferent eix, comper de l’habitual ja saps, provocar ambemocions el ritme i la enrima, el lector peròi crear tambébellesa. Això amb l’ús figures retòriques s’aconseguei de x, com . ja saps, amb el ritme i la rima, però també amb l’ús de figures Així, enretòriques. el llenguatge poètic l’estructur a sintàctica de les oracions les paraules es trenca, Així, en el llenguatge prenen un significat poètic l’estructura diferentsintàctica (sentit de figurat) les oracions i s’usen repeticion es trenca, comparac les s, paraules ions, metàfores prenen un significat , personific diferent acions, (sentit etc.figurat) i s’usen repeticions, comparacions, metàfores, personificaci ons, etc. La comparació i la metàfora La comparació i la metàfora Entre els recursos més emprats a l’hora de construir versos hi ha la ració iels compala metàfora. Entre recursos més emprats a l’hora de construir versos hi ha la comparació metàfora. • En lai lacomparac ió s’estableix una relació d’analogia o semblança de què entre allò • En es parla (un la comparació objecte, un s’estableix una fet, relació una idea) d’analogia i allò imaginat o semblança entre allò per l’autor. empren S’hi de expression què es parla (unsobjecte, com ara: unsembla, fet, unapareix, idea) i com, allò imaginat igual que, per l’autor. S’hi etc. empren expressions com ara: sembla, pareix, com, igual que, etc. Què és l’amor, nina, em

9:45 AM

preguntes? Què ésque l’amor, Senyal nina,sentit; em preguntes? no l’has que pobres no l’hascomparanc iSenyal amb mes sentit; es, i ambte’l mes pobres com comparances, podré definir? com te’l podré definir? No en parla el mestre a l’escola, Noen enlaparla el mestre ni a l’escola, llar se’n parla als fills, la llar anys se’n parla inialsenquinze fills, l’amoralsarriba i als quinze anys sobtat l’amor arriba com un terbolí.

L’hipèrb L’hipèrb

• L’hipè • L’hipèr

Amb Amb

Enfro Enfro els v els ve

• La pers • La pers humane

humane

Amb Amb fem u fem u i té el i té el

• L’al·liter • L’al·liter i per evo

i per evo

I enmi I enmi

Organit Organit

sobtat com un terbolí. Se sent com una harmonia Se sent com una que harmonia conforta l’esperit,

que conforta l’esperit, dolça com la veu dels àngels, dolçacom comellaseu veusomrís. pura dels àngels, pura com el seu somrís.

Marià Aguiló Marià Aguiló L’amor es compara amb un terbolí que arriba de sobte, i és viscut com una harmonia L’amor esdolça compara i pura com amb unla terbolí veu i que el somriure arriba de sobte, dels i és viscut com una àngels. harmonia dolça i pura com la veu somriure dels àngels. • La metàfora consisteix a substituiri el un mot per un altre amb el qual com•parteix La metàfora algun consisteix tret significatiu a substituir comú. un mot per un altre amb el qual comparteix algun tret significatiu comú. Mes no

iPad

hi ha instrument que puga Mescant no del hi ha est celinstrument fer sentir que puga est cant delcor celsefertorna fins sentir que el una arpa fins ressona que el cor que torna en se altre pit. una arpa que ressona en altre pit.

Marià Aguiló

Marià Aguiló La metàfora s’estableix en substituir la paraula amor per l’expressió cant del La cel, ja ques’estableix metàfora el poeta pretén en substituir lloar aquest la paraula sentiment amor per l’expressió i equipararcant lo acant bellíssim. un del cel, ja que el poeta pretén lloar aquest sentiment i equiparar-lo a un cant bellíssim.

118

-8 síl·labes ➝ +8 -8 síl·labes síl·labes ➝ +8 síl·labes

I per a l’alumnat? Qué t’ofereix? Recursos

100%

Edudynamic presenta un format especialment dissenyat per a l’entorn digital educatiu, que utilitza tot el potencial tecnològic i és compatible amb qualsevol dispositiu. S’han realitzat edicions específiques de tots els continguts teòrics i pràctics del llibre de text per obtenir una versió interactiva i dinàmica que inclou tot el contingut curricular del nivell, juntament amb una gran diversitat de recursos multimèdia, vídeos, gamificació...

Metodologies actives (tècniques i estratègies) i recursos per: 9:45 AM

• Exercitar: activitats interactives. • Estudiar: resums, esquemes... • Aprendre: àudios, vídeos...

iPad

• Avaluar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge (porfolio)…

Inclusió i atenció a la diversitat

100%

Llengua catalana i literatura 1r ESO Comprensió lectora. Fitxa 1 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ..........................................

Roald Dahl. Les bruixes

• L’essencial.

Llegeix amb atenció el text i respon les preguntes. Totes les dones, o més ben dit les bruixes, seien ara immòbils a la cadira i miraven fixament, com hipnotitzades, algú que de sobte havia aparegut a la tribuna. Aquest algú era una altra dona.

•A tenció a la diversitat: fitxes d’adaptació curricular, de reforç i d’ampliació.

9:45 AM

La primera cosa que vaig observar d’aquesta dona va ser la seva talla. Era diminuta, probablement no feia més de quatre peus i mig d’alçària. Se la veia bastant jove, em va semblar que pels volts de vint-icinc o vint-i-sis anys, i era molt bonica. Portava un vestit negre llarg, força elegant, que li arribava ben bé fins a terra, i uns guants negres que li pujaven fins als colzes. A diferència de les altres, no portava cap capell. A mi no em va fer l’efecte gens ni mica d’una bruixa, però era impossible que no ho fos; altrament, què carai hi feia, allí dalt de la tribuna? I, per l’amor de Déu, per què totes les altres hi tenien els ulls clavats amb aquella barreja d’adoració, respecte i temor? Molt lentament, la senyoreta de la tribuna va aixecar les mans fins a la cara. Vaig veure-li els dits enguantats desenganxant alguna cosa darrere de les orelles, i llavors... llavors es va agafar les galtes i es va treure la cara completament! Tota aquella cara tan bonica li va quedar despresa a les mans! Era una màscara! [...]

iPad

La seva cara autèntica era la cosa més terrible i espantosa que he vist mai. Només de mirar-la ja em posava a tremolar de dalt a baix. Era tan arrugada i plena de solcs, tan seca i marcida, que semblava adobada en vinagre. Era una imatge cadavèrica, temible de veure. Tenia alguna cosa terriblement dolenta i malvada, alguna cosa corrompuda, putrefacta, podrida. Semblava, literalment, que s’estigués descomponent per les vores, i al mig de la cara, al voltant de la cara i les galtes, hi veia la pell tota corrompuda i menjada pels cucs. [...] Vaig reconèixer de seguida, és clar, que aquella no era altra que la Reina de les Bruixes en persona. Adaptat de Les bruixes. Roald Dahl.

Comenta’n el contingut 1. Qui resulta ser la dona que puja a la tribuna?

Avaluació

...........................................................................................................................................................................

• Generador de proves d’avaluació

4. Què creus que deuen fer tantes bruixes juntes? ........................................................................................................................................................................... ...........................................................................................................................................................................

i d’exercitació.

1/3

• Avaluació per unitats. 9:45 AM

• Avaluació competencial. • I nstruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació.

iPad

• Instruments per avaluar la pràctica docent.

b les barbes de llana, ve l’hivern.

de l’oració.

100%

baton, la personificació i l’al·literació èrbaton és un trencamen t de l’ordre sintàctic habitual

Les claus d’OPERACIÓ MÓN

Frances Almela i Vives

ont, movien, entre la fina boira, verds pollancres, les fulles.

Blai Bonet

Què és Operació món?

sonificació consisteix a atribuir característiques, qualitats o accions es a objectes o elements de la natura.

la neu, si n’ha caigut, un ninot de neu que ens contempla l nas molt punxegut.

Operació món és un projecte configurat per contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules:

9:45 AM

Miquel Martí i Pol ració consisteix a repetir alguns sons per donar ritme al poema ocar sensacions.

ig del mar immens la mallorquin a nau.

Bonaventura Carles Aribau

En poques paraules, Operació món es pot definir com un projecte

competencial, compromès, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

tz les idees POESIA

Elements formals

Ritme

Mesura de versos

➝ art menor ➝ art major

iPad

Rima

Interdisciplinari

Inclusiu

Se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Per a això, el projecte incorpora:

Cultura emprenedora Per tal que l’alumnat desenvolupi les habilitats i la consciència necessàries per transformar idees creatives en accions i contribuir a assolir els ODS.

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

Per a això, el projecte incorpora:

• Les claus d’Operació món

• Proposta didàctica

Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real a través de l’aprenentatge cooperatiu, l’educació emocional, el desenvolupament del pensament, la cultura emprenedora o el Pla lingüístic.

• Programacions en Word i PDF Competència digital Operació món compta amb un Pla TIC i un nou projecte digital, amb llibres digitals especialment dissenyats per facilitar l’adquisició de competències digitals, que compten amb una àmplia oferta de recursos.

• Comparacions: sobtat com un terbolí. • Metàfora: llinda de plata. • Hipèrbaton: amb les barbes de llana, ve l’hivern.

• Sinalefa: les vocals juntes es compten en una síl·laba. • Hiat: les vocals juntes es compten en síl·labes separades.

Compromès L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribuesquin a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromès i sostenible en tots els àmbits.

Activitats competencials

Metodologies actives

Elements retòrics

• Consonant: es repeteixen tots els sons. • Assonant: sols es repeteixen les vocals.

• Personificació: canta la rella. • Al·literació: Vinyes verdes vora el mar.

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació Món. • Vídeos ODS. •E xplicacions de les tècniques de pensament i d’aprenentatge cooperatiu. • Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC. •P ropostes d’orientació acadèmica i professional i per treballar la clau emocional.

1. Fi de la pobres

2. Fam zero

9. Indústria, innovac

3. Salut i benestar 4. Educació de qualita 5. Igualtat de gènere 6. Aigua neta i sanejam 7. Energia assequ 8. Treball decent

ent

ible i no contaminant

i creixement econòm

ODS

Compromís ODS Introducció

10. Reducció de les 11. Ciutats i comun

ió i infraestructur

desigualtats

itats sostenibles

12. Producció i consum

responsables

13. Acció pel clima 14. Vida submarina 15. Vida d’ecosistemes 16. Pau, justícia i 17. Aliances per a

terrestres

institucions sòlides aconseguir els objecti

Descarrega ací el pdf

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per aprendre • Vídeos • Presentacions • Infografies

iPad

• Game Room (recursos per aprendre jugant)

100%

Per estudiar 9:45 AM

• Resums • Esquemes

100%

iPad

• Continguts complementaris

9:45 AM

Per exercitar • Activitats interactives •T aller per practicar la comprensió oral

100%

iPad

•T aller per fomentar la creació literària

9:45 AM

Per avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat, que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

Inclusió i atenció a la diversitat

L’essencial

iPad

9:45 AM

100%

Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil de sortida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Fons de fitxes per treballar la diversitat i la inclusió • Trobar materials de suport. • Oferir una atenció individualitzada. •A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge. •S eleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques. Compta amb tres tipus de fitxes: - fitxes per adaptar el currículum, - fitxes d’exercitació, - fitxes d’aprofundiment.

Fitxes per adaptar el currículum (AC)

Fitxes d’exercitació (E)

Per donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE) amb els perfils següents:

L’objectiu és posar en pràctica els aprenentatges desenvolupats durant l’estudi de la unitat. Estan dirigides a l’alumnat que necessita exercitar i reforçar els continguts, però que no té necessitats específiques de suport educatiu.

• Alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge. • Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu. • Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat. • Trastorn de l’espectre autista.

Llengua catalana i literatura 1r ESO La r muda; l·l, ll i i; g, j, tg i tj. Fitxa 2

•A lumnat amb condicions personals o història escolar especials.

Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

1. Escriu una paraula de la mateixa família de cada una d’aquestes que acabi en -r.

Per elaborar-les s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements prescriptius del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa.

calorós: ...................................

suat: .........................................

marítim: ..................................

lectura: ...................................

valent: .....................................

narratiu: .................................

joc: ............................................

papereria: ..............................

enamorat: ..............................

monàstic: ...............................

oblit: .........................................

assegurança: .......................

2. Totes aquestes paraules són agudes. Copia-les i escriu, si cal, -r final o accent gràfic.

• Explicacions teòriques que motiven a començar la tasca, amb recursos visuals que afavoreixen l’aprenentatge de les persones amb més memòria visual.

ferrete ? : ...............................

avio ? : ....................................

orado ? : .................................

madu ? : .................................

cafe ? : ....................................

moline ? : ...............................

calama ? : ..............................

vampi ? : ................................

seve ? : ....................................

ratoli ? : ..................................

caste ove

• Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats.

agu

garrove ? : .............................

geno a

papa

reme

xirimo a

espa

fono

ent

4. Completa aquestes paraules amb l·l i copia-les.

• Es ressalten algunes paraules que poden ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau).

goril……a: ................................

mortade……a: .......................

a……ot: .....................................

clorofi……a: ............................

crista……í: ...............................

co……ecció: ............................

5. Completa aquestes paraules amb g, j, tg o tj. © Grupo Anaya, S. A. Material imprimible autoritzat.

• S’estructuren els espais per donar claredat al que s’exposa.

recto ? : ..................................

3. Completa amb i o ll com correspon.

• Es fan servir enunciats curts.

• S’utilitza un vocabulari senzill.

Data: ...........................................

irafa

oiós

aqueta desi

rè

pen

a-robes

estran

presta

taron

ell

pla

con

mà

ència

ola

ulivert

uda

essa

corre

unt

a at

ol erro

Fitxes d’aprofundiment (P) pro

tar

ecte

eta

trepi

salva

ència

esuïta

En aquestes fitxes es desenvolupen activitats i metodologies que permeten que l’alumnat apliqui i aprofundesqui en l’adquisició de les competències bàsiques. Estan dirigides tant a l’alumnat que ha assolit l’aprenentatge dels continguts i, a criteri del professorat, pugui ampliar o aprofundir-hi, com a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu amb altes capacitats. ob

ectiu

diumen

endre

rello

1/1

iPad

9:45 AM

100%

Llengua catalana i literatura 1r ESO

La sinonímia i l’antonímia. Fitxa 1 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

La sinonímia i l’antonímia Les paraules sinònimes són les que tenen el mateix significat. Exemple: tranquil = calmós. Les paraules antònimes són les que tenen significats contraris. Exemple: gran / petit. Es poden formar antònims amb els prefixos anti, des, contra, a o in.

1. Uneix amb fletxes les parelles de sinònims i l’antònim corresponent. sec

prim

pròxim

llunyà

glaçat

flac

banyat

contigu

últim

tou

gros

inicial bla

eixut

gelat

iPad

9:45 AM

100% Llengua catalana i literatura 1r ESO

calent

embrionari

Els textos narratius. Fitxa 4

dur

2. Completa les oracions amb la paraula adequada de cada sèrie de sinònims.

Al costat d’una deliciosa font, un vell ermità llegia un llibre anomenat Arbre de Batalles i donava gràcies a Déu per la molta glòria que, feia molts anys, havia aconseguit servint l’ordre de cavalleria. En això va veure que, per una senda, arribava un home a cavall, el qual, per la fatiga del camí, s’havia adormit.

immòbil – permanent – invariable – Té un caràcter

: sempre està contenta.

– Estava tan

Quan el cavall arribà a la font i volgué beure, estirà tan fort la brida que va despertar el cavaller, que, en obrir els ulls, va trobar davant seu l’ermità. L’aspecte d’aquell home era d’una gran santedat: amb una llarga barba blanca, les vestidures esgarrades, prim i descolorit per les moltes penalitats que sofria. El jove gentilhome, admirat per aquella visió, descavalcà i li va fer una gran reverència. L’ermità el va rebre amablement i, junts, van seure sobre la verda praderia, disposats a enraonar.

que semblava mort.

farsa – mentida – trampa i per això ha guanyat la partida.

– Diu que jo l’he insultada, i això és

Joanot Martorell. Tirant lo Blanc.

a. De quin tipus de text es tracta: descriptiu, predictiu, narratiu, instructiu? Raona la resposta. .....................................................................................................................................................................

3. Relaciona els verbs antònims. encendre

estimar

disminuir

unir

abreujar

apagar

augmentar

odiar

ampliar

dividir

...........................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................... c. On té lloc l’acció?

...........................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

1/2

d. Quins personatges apareixen? ..................................................................................................................................................................... e. En quina persona i en quin temps estan narrats els fets? ..................................................................................................................................................................... f. Quina impressió té cada personatge sobre l’altre? ..................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................... © Grupo Anaya, S. A. Material imprimible autoritzat.

– Ha fet una

Data: ...........................................

1. Llegeix el text següent i respon les qüestions.

g. El narrador és algun dels personatges? ..................................................................................................................................................................... h. Reescriu el text imaginant que un dels personatges és el narrador. ..................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................... 1/1

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per a cada unitat: • Una avaluació de sabers • Una avaluació de competències

Per a cada trimestre: • I nstruments d’avaluació i d’autoavaluació del dossier d’aprenentatge del Desafiament. • Una prova competencial per avaluar el progrés en l’adquisició del perfil de sortida.

iPad

9:45 AM

100%

Llengua catalana i literatura 1r ESO

Unitat 5. Prova d’avaluació Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

1. Digues de quina classe és cada una d’aquestes oracions segons la intenció del parlant. – Jo no vull anar al cinema demà.

.......................................................................................................

– M’agradaria viatjar amb globus aerostàtic.

.......................................................................................................

– No feis sonar el clàxon.

.......................................................................................................

– M’agraden tant les teves paraules!

.......................................................................................................

– Potser demà no arribaré a hora del concert.

.......................................................................................................

2. Transforma les oracions anteriors en afirmatives o en negatives com correspongui. ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ 3. Completa aquest diàleg seguint les indicacions. —Lorena, t’agradaria venir amb nosaltres al teatre?

iPad

9:45 AM

(Oració dubitativa)

100% Llengua catalana i literatura 1r ESO

— ........................................................................................................................................................................................................................ —Ens agradaria molt que venguessis!

Unitat 5. Avaluació competencial Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................................................................

(Oració interrogativa)

Data: ...........................................

Competències: comunicació lingüística; competència digital; sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; competències socials i cíviques; consciència i expressions culturals; aprendre a aprendre.

(Oració enunciativa afirmativa)

Llunàtic, desordre, sensat, consistent, pèssim, tou, magnífic, calma. boig

dur

excel·lent

4. Classifica aquestes paraules en el quadre.

1 Àmbit. En aquesta convocatòria pot participar l’alumnat d’ESO, Batxillerat, docent i cicles formatius de les Illes Balears.

tranquil·litat

2 Participació. A través del centre educatiu, amb un docent que es faci responsable de la divulgació, la recollida de treballs i d’una primera selecció per elegir, com a màxim, els 10 millors treballs del centre.

Sinònims Antònims

3 Tema. La temàtica a què han d’ajustar-se els treballs és la dels drets humans. 1

4 Presentació i extensió. Totes les redaccions hauran de ser inèdites i originals. Podran estar escrites tant en català com en castellà. L’extensió haurà de ser, com a màxim, d’un full A4 per ambdues cares. Els treballs han d’anar signats i acompanyats d’un sobre, a l’exterior del qual caldrà consignar per escrit: XVè Premi de Redacció del Govern de les Illes Balears, i també el curs en què està matriculat l’alumne o alumna. Dins del sobre caldrà indicar en un full: el nom i els llinatges de l’alumne o alumna, l’edat, el curs i el centre en què està matriculat; també el telèfon del centre. Els treballs s’hauran de lliurar abans del 31 de maig a qualsevol de les oficines oficines de registre del Govern. 5 Jurat. El jurat estarà format per persones amb una experiència àmplia en l’àmbit dels drets humans o amb una formació pedagògica i literària reconeguda. Estarà presidit pel Síndic de Greuges o per la persona en qui delegui. La decisió del jurat serà inapel·lable. 6 Premis. El jurat seleccionarà els 10 treballs millors, que seran premiats amb un ordinador portàtil.

7 Menors d’edat. Els concursants menors d’edat hauran d’acompanyar el treball amb una autorització dels seus pares o tutors legals. La participació en el concurs implica l’acceptació d’aquestes bases, i també del criteri dels organitzadors a l’hora de resoldre qualsevol qüestió que no hi sigui prevista. 1. Explica breument quina és la intenció del text i la intenció del concurs. ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................ 1

Generador de proves escrites d’avaluació i exercitació

iPad

9:45 AM

100%

Una eina amb la qual el professorat podrà dissenyar proves escrites de manera flexible, seleccionant, en funció dels objectius didàctics, els aprenentatges que vol avaluar o exercitar (part d’una unitat, una unitat completa, una situació d’aprenentatge...).

I a més... •U na guia per treballar amb el dossier d’aprenentatge. Amb unes indicacions bàsiques que ajudaran l’alumnat a preparar i a utilitzar el dossier d’aprenentatge del curs. •U n fons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una àmplia base de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb què dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació. •U na àrea de documentació. Amb orientacions sobre el disseny de rúbriques i una recopilació de proves d’avaluació externa.

Què és i per a què l’utilitzem

Començament del curs

Guia per a treballar amb el dossier d’aprenentatge

Propostes de treball Introducció

Per a cada unitat

Orientacions Fitxes

Per a finalitzar el curs

Eines d’avaluació

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una àmplia documentació sobre les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions. Amb la versió en word i en pdf de: • La programació didàctica • La programació per unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

OPERACIÓ MÓN

QUÈ ÉS OPERACIÓ MÓN? Operació món és per contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què serveix el que aprenc? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle xxi. En poques paraules, Operació món pot definir-se com un projecte competencial, compromès, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavoreix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a espavilar-se en les situacions de la seva realitat quotidiana. Per a això, el projecte incorpora: • Activitats competencials que se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia a la seva presa de decisions. • Situacions d’aprenentatge. Són contextos, emmarcats en la vida real i en un Objectiu de Desenvolupament Sostenible, que plantegen una situació problema. Amb ells es convida l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats. • L’avaluació competencial. Per mesurar el grau d’adquisició del perfil de sortida i reflexionar sobre el mateix procés d’aprenentatge. Es disposarà de diverses proves escrites i digitals per avaluar el que s’ha après, la seva aplicació i la seva generalització a altres situacions; i d’un porfolio i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavaluï el seu propi procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, que li ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha après).

Compromès L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribueixin a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromès i sostenible en tots els àmbits.

DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT

100% 9:45 AM iPad

• Orientació acadèmica i professional. Per despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seves habilitats i interessos personals, que els capaciti per afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi. • 6

CLAUS

PRO JEC TE DEL

Claus Secundària TÈCNIQUES DE PENSAMENT

• Objectius de Desenvolupament Sostenible. Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS, tenen com finalitat que l’alumnat prengui consciència i dugui a terme una reflexió que provoqui una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercuteixin positivament en algunes metes establertes donin els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

LES

Per a això, el projecte incorpora:

CLAUS DE PENSAMENT

ORGANITZADORS GRÀFICS

TÈCNIQUES DE METACOGNICIÓ

Roda d'atributs

Aquesta estratègia organitzativa proveeix una representació visual del pensament analític, atès que convida a aprofundir en les característiques d'un objecte determinat. S'establiran les característiques o atributs principals en els raigs de la roda sense ordre de jerarquia, de manera que puguin ser llegits en qualsevol direcció.

Atribut 1

Atribut 2



Atribut 3

Atribut 5

Atribut 4

De la LOMLOE a Operació món

Perfil de sortida d’ESO El perfil de sortida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introdueix orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa. Es vol garantir que tot l’alumnat que superi amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assolesqui el perfil de sortida sàpiga mobilitzar els aprenentatges adquirits per respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seva vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global. - Identificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor. - D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incideixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública. - E xercitar la sensibilitat per detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les seves causes complexes, per desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió. - E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica. - A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que ofereix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribuesqui a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva. - A cceptar la incertesa com una oportunitat per articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar. - C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures. - S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat. - D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim. Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística, b) competència plurilingüe, c) competència matemàtica i competència en ciència i en tecnologia, d) competència digital, e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre, f) competència ciutadana, g) competència emprenedora, h) competència en consciència i expressió culturals. Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constitueixen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es pugui inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil de sortida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. S’expressa de forma oral, escrita o fent servir el llenguatge de signes amb coherència, correcció i adequació en els diferents contextos socials, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per intercanviar informació i crear coneixement com per construir vincles personals. CCL2. Comprèn, interpreta i valora amb actitud crítica textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals dels àmbits personal, social, educatiu i professional per participar en diferents contextos de manera activa i informada i per construir coneixement. CCL3. Localitza, selecciona i contrasta de manera progressivament autònoma la informació procedent de diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i la integra i transforma en coneixement per comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu, crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual. CCL4. Llegeix amb autonomia obres diverses adequades a la seva edat, seleccionant les que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; aprecia el patrimoni literari com a via privilegiada de l’experiència individual i col·lectiva; i mobilitza la seva experiència biogràfica i els seus coneixements literaris i culturals per construir i compartir la interpretació de les obres i per crear textos d’intenció literària de complexitat progressiva. CCL5. Posa les seves pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones desterrant els usos discriminatoris de la llengua, així com els abusos de poder a través d’aquesta, per afavorir un ús no només eficaç sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza eficaçment una o més llengües, a més de la llengua o llengües familiars, per respondre a les seves necessitats comunicatives, de manera apropiada i adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a diferents situacions i contextos dels àmbits personal, social, educatiu i professional. CP2. A partir de les seves experiències, realitza transferències entre llengües diferents com a estratègia per comunicar-se i ampliar el seu repertori lingüístic individual.

STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants de processos, raonaments, demostracions, mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics, de forma clara i precisa, en formats diferents (gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols...) i aprofitant de forma crítica la cultura digital incloent el llenguatge matematicoformal, amb ètica i responsabilitat per compartir i construir coneixements nous. STEM5. Emprèn accions fonamentades científicament per preservar la salut física i mental i el medi ambient i aplica principis d’ètica i de seguretat en la realització de projectes per transformar el seu entorn pròxim de forma sostenible, valorant l’impacte global i practicant el consum responsable.

Competència digital (CD) CD1. Realitza recerques avançades en Internet seguint criteris de validesa, qualitat, actualitat i fiabilitat, seleccionant-les de manera crítica i arxivant-les per recuperar, referenciar i reutilitzar les recerques esmentades amb respecte a la propietat intel·lectual. CD2. Gestiona i utilitza el seu entorn personal digital d’aprenentatge permanent per construir coneixement nou i crear continguts digitals, mitjançant estratègies de tractament de la informació i l’ús de diferents eines digitals, seleccionant i configurant la més adequada segons la tasca i les seves necessitats en cada ocasió. CD3. Participa, col·labora i interactua mitjançant eines i/o plataformes virtuals per comunicar-se, treballar col·laborativament i compartir continguts, dades i informació, gestionant de manera responsable les seves accions, presència i visibilitat a la xarxa i exercint una ciutadania digital activa, cívica i reflexiva. CD4. Identifica riscos i adopta mesures en utilitzar les tecnologies digitals per protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i per prendre consciència de la importància i la necessitat de fer-ne un ús crític, legal, segur, saludable i sostenible. CD5. Desenvolupa aplicacions informàtiques senzilles i solucions tecnològiques creatives i sostenibles per resoldre problemes concrets o respondre a reptes proposats, mostrant interès i curiositat per l’evolució de les tecnologies digitals i pel seu desenvolupament sostenible i l’ús ètic.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA)

CP3. Coneix, valora i respecta la diversitat lingüística i cultural present en la societat, integrant-la al seu desenvolupament personal com a factor de diàleg, per fomentar la cohesió social.

CPSAA1. Regula i expressa les emocions enfortint l’optimisme, la resiliència, l’autoeficàcia i la recerca de propòsit i de motivació cap a l’aprenentatge, per gestionar els reptes i els canvis, i harmonitzar-los amb els seus objectius.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)

CPSAA2. Coneix els riscos per a la salut relacionats amb factors socials, per consolidar hàbits de vida saludable en els terrenys físic i mental.

STEM1. Utilitza mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, selecciona i fa servir diferents estratègies per a la resolució de problemes analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si fos necessari. STEM2. Utilitza el pensament científic per entendre i explicar els fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, plantejant-se preguntes i comprovant hipòtesis mitjançant l’experimentació i la indagació, utilitzant eines i instruments adequats, apreciant la importància de la precisió i la veracitat i mostrant una actitud crítica sobre l’abast i les limitacions de la ciència. STEM3. Planteja i desenvolupa projectes dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models per generar i/o utilitzar productes que donen solució a una necessitat o problema de forma creativa i cooperativa, procurant la participació de tot el grup, resolent pacíficament els conflictes que puguin sorgir, adaptant-se davant la incertesa i valorant la importància de la sostenibilitat.

CPSAA3. Comprèn proactivament les perspectives i les experiències dels altres i les incorpora al seu aprenentatge, per participar en el treball en grup, distribuint i acceptant les tasques i la responsabilitat de manera equitativa i fent servir estratègies cooperatives. CPSAA4. Realitza autoavaluacions sobre el seu procés d’aprenentatge, cercant fonts fiables per validar, sustentar i contrastar la informació, i per obtenir conclusions rellevants.. CPSAA5. Planeja objectius a mitjà termini i desenvolupa processos metacognitius de retroalimentació per aprendre dels seus errors en el procés de construcció del coneixement.

Competència ciutadana (CC) CC1. Analitza i comprèn idees relatives a la dimensió social i ciutadana de la seva identitat, així com als fets socials, històrics i normatius que la determinen, demostrant respecte per les normes, empatia, equitat i esperit constructiu en la interacció amb els altres en diferents contextos socioinstitucionals.

CE3. Desenvolupa el procés de creació d’idees i solucions valuoses i

CC2. Analitza i assumeix els principis i els valors que emanen del procés d’integració europeu, de la Constitució espanyola i dels drets humans i de la infantesa, participant en activitats comunitàries, com la presa de decisions o la resolució de conflictes, amb actitud democràtica, respecte per la diversitat i compromís amb la igualtat de gènere, la cohesió social, el desenvolupament sostenible i l’assoliment de la ciutadania mundial.

pren decisions, de manera raonada, utilitzant estratègies àgils de planificació i de gestió, i reflexiona sobre el procés realitzat i el resultat obtingut, per dur a terme el procés de creació de prototips innovadors i de valor, considerant l’experiència com una oportunitat per aprendre.

CC3. Comprèn i analitza problemes ètics fonamentals i d’actualitat, considerant críticament els valors propis i aliens, i desenvolupant els seus judicis per afrontar la controvèrsia moral amb actitud dialogant, argumentativa, respectuosa i oposada a qualsevol tipus de discriminació o violència.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC) CCEC1. Coneix, aprecia críticament, respecta i promou els aspectes essencials del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, valorant la

CC4. Comprèn les relacions sistèmiques d’interdependència, ecodependència i interconnexió entre actuacions locals i globals, i adopta, conscientment i motivadament, un estil de vida sostenible i responsable des del punt de vista ecològic i social.

llibertat d’expressió i l’enriquiment inherent a la diversitat cultural i artística, per construir la seva identitat. CCEC2. Gaudeix, reconeix i analitza amb autonomia les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni a través dels seus llenguatges i dels ele-

Competència emprenedora (CE)

ments tècnics, en qualsevol mitjà o suport.

CE1. Analitza necessitats i oportunitats i afronta reptes amb sentit crític, fent balanç de la seva sostenibilitat, valorant l’impacte que puguin suposar en l’entorn, per presentar idees i solucions innovadores, ètiques i sostenibles, dirigides a crear valor en l’àmbit personal, social, cultural i econòmic.

CCEC3. Expressa idees, opinions, sentiments i emocions de manera creativa i oberta. Desenvolupa l’autoestima, la creativitat i el sentit de pertinença a través de l’expressió cultural i artística, amb empatia i actitud col·laborativa.

CE2. Avalua les fortaleses i les debilitats pròpies, fent ús d’estratègies d’autoconeixement i d’autoeficàcia, i comprèn els elements fonamentals de l’economia i de les finances, aplicant coneixements econòmics i financers a activitats i situacions concretes, utilitzant destreses que afavoresquin el treball col·laboratiu i en equip, per reunir i optimitzar els recursos necessaris que porten a l’acció una experiència emprenedora de valor.

CCEC4. Coneix, selecciona i utilitza amb creativitat diversos mitjans/ suports i tècniques fonamentals plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per crear productes artístics i culturals a través de la interpretació, execució, improvisació i composició musical. Identifica les oportunitats de desenvolupament personal, social i econòmic que li ofereixen.

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil de sortida de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria davant les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món per a la consecució del perfil de sortida:

PERFIL DE SORTIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL DE SORTIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

Pla Lingüístic

Aprenentatge cooperatiu

Desenvolupament del pensament

Aprenentatge lúdic: gamificació

Classe invertida

STEM 3

Emprenedoria

Digital

Inclusió

Avaluació competencial

* *

Projectes interdisciplinaris

* *

CCEC

Educació emocional

CPSAA

* *

Competències clau: CCL, competència en comunicació lingüística. CP, competència plurilingüe. STEM, competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia. CD, competència digital. CPSAA, competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC, competència ciutadana. CE, competència emprenedora. CCEC, competència en consciència i expressió culturals.

PERFIL DE SORTIDA I COMPETÈNCIAS ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA També es contribueix a la consecució del perfil de sortida mitjançant el treball de les competències específiques en cadascuna de les unitats. El quadre següent mostra la relació entre les competències específiques de l’àrea i els descriptors del perfil de sortida d’Educació Secundària Obligatòria amb els quals es relaciona:

PERFIL DE SORTIDA

*COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CCL1, CCL5, CP2, CP3, CC1, CC2, CC3 i CCEC1.

Respectar la diversitat lingüística

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5 i CE1.

Interpretar textos orals

CCL1, CP2, STEM4, CPSAA1, CPSAA4, CPSAA5, CC4 i CE1.

Produir textos orals

CCL2, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5 i CC4.

Interpretar textos escrits

CCL1, CP2, STEM4, CPSAA4, CPSAA5, CC4 i CE1.

Produir textos escrits

CCL3, CD1, CD2, CD3, CD4, CPSAA4, CPSAA5, CC4 i CE3.

Cercar i tractar la informació

CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CCEC1, CCEC2 i CCEC3.

Construir la identitat lectora

CCL1, CCL2, CCL4, CPSAA1, CPSAA3, CPSAA5, CCEC1, CCEC2, CCEC3 i CCEC4.

Interpretar i crear textos literaris

CCL1, CCL2, CP2, STEM1, CPSAA4 i CPSAA5.

Reflexionar sobre l’us del llenguatge

CCL5, CPSAA3, CC2, CC3.

Comunicar-se per a la convivència democràtica

1. Descriure i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del reconeixement de les llengües de l’alumnat i la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya, analitzant l’origen i el desenvolupament sociohistòric de les seves llengües i les característiques de les principals varietats dialectals de l’espanyol, per afavorir la reflexió interlingüística, combatre els estereotips i els prejudicis lingüístics i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural.

2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals recollint el sentit general i la informació més rellevant, identificant el punt de vista i la intenció de l’emissor i valorant-ne la fiabilitat, la forma i el contingut, per construir coneixement, formar-se opinió i ampliar les possibilitats de gaudi i de lleure.

3. Produir textos orals i multimodals amb coherència i fluïdesa i usant el registre adequat, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per construir coneixement i establir vincles personals com per intervenir de manera activa i informada en diferents contextos socials.

4. Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos escrits reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries, identificant la intenció de l’emissor, reflexionant sobre el contingut i la forma i avaluant-ne la qualitat i la fiabilitat a fi de construir coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos.

5. Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

6. Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en coneixement per comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual.

7. Seleccionar i llegir de manera autònoma obres diverses com a font de plaer i de coneixement, configurant un itinerari lector que s’enriquesqui progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències de lectura per construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura.

8. Llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris del patrimoni nacional i universal, utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per establir vincles entre textos diversos a fi de conformar un mapa cultural, ampliar les possibilitats de gaudi de la literatura i crear textos d’intenció literària.

9. Mobilitzar el coneixement sobre l’estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de manera progressivament autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística, augmentar el repertori comunicatiu i millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de recepció crítica.

10. Posar les pràctiques comunicatives pròpies al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, utilitzant un llenguatge no discriminatori i desterrant els abusos de poder a través de la paraula per afavorir un ús no només eficaç, sinó també ètic i democràtic del llenguatge.

*Basat en el Reial Decret del MESIFP • Pendent de normativa de les illes Balears.

Sabers bàsics de Llengua catalana i literatura dels cursos 1r i 2n Els sabers bàsics s’hauran d’aplicar en diferents contextos reals per aconseguir l’assoliment de les competències específiques de l’àrea. En l’àrea de Llengua catalana i literatura es treballaran aquests sabers bàsics dels cursos 1r i 2n:

A Les llengües i els parlants • Observació de la biografia lingüística pròpia i de la diversitat lingüística del centre. Les famílies lingüístiques i les llengües del món. Sistemes d’escriptura. Nocions bàsiques: fórmules de salutació i de comiat, d’agraïment i de disculpa. • Reconeixement de les llengües d’Espanya. Diferències entre plurilingüisme i diversitat dialectal. • Aproximació a les llengües de signes. • Comparació de trets de les principals varietats dialectals de l’espanyol, amb una atenció especial a la del territori propi. • Iniciació a la reflexió interlingüística. • Identificació de prejudicis i d’estereotips lingüístics i exploració de formes d’evitar-los.

B Comunicació Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta en els aspectes següents: • Context: – Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació. • Gèneres discursius: − Seqüències textuals bàsiques, amb una atenció especial a les narratives, descriptives, dialogades i expositives. − Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació. − Gèneres discursius propis de l’àmbit personal: la conversa. − Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. − Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Xarxes socials i mitjans de comunicació. Etiqueta digital. Riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat en la xarxa. Anàlisi de la imatge i d’elements paratextuals dels textos iconicoverbals i multimodals.

• Processos:

• Lectura guiada

− Interacció oral i escrita de caràcter informal. Prendre i cedir la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística. Escolta activa, assertivitat i resolució dialogada dels conflictes. − Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seves parts, selecció i retenció de la informació rellevant. Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. − Producció oral formal. Planificació i recerca d’informació, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. − Comprensió lectora: sentit global del text i relació entre les seves parts. La intenció de l’emissor. Detecció d’usos discriminatoris del llenguatge verbal. − Producció escrita. Planificació, redacció, revisió i edició en suports diferents. Correcció gramatical i ortogràfica. Propietat lèxica. Usos de l’escriptura per a l’organització del pensament: presa de notes, esquemes, mapes conceptuals, resums, etc. − Alfabetització informacional. Recerca i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. • Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics: − Recursos lingüístics per mostrar la implicació de l’emissor en els textos: formes de dixi (personal, temporal i espacial) i procediments de modalització.

− Lectura d’obres rellevants de la literatura juvenil contemporània i del patrimoni literari universal, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, que incloguen la presència d’autores i autors. − Estratègies i models de construcció compartida de la interpretació de les obres. Converses literàries. − Relació entre els elements constitutius del gènere literari i la construcció del sentit de l’obra. Anàlisi bàsica del valor dels recursos expressius; els seus efectes en la recepció. − Relació i comparació dels textos llegits amb altres textos, amb altres manifestacions artístiques i amb les noves formes de ficció en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. − Estratègies, models i pautes per a l’expressió, a través de processos i suports diversificats, de la interpretació i valoració personal d’obres i fragments literaris. − Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació dels textos atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos a partir de l’apropiació de les convencions del llenguatge literari i amb referència a models donats (imitació, transformació, continuació, etc.).

− Recursos lingüístics per adequar el registre a la situació de comunicació. − Mecanismes de cohesió. Connectors textuals temporals, explicatius, d’ordre i de contrast. Mecanismes de referència interna gramaticals (substitucions pronominals) i lèxics (repeticions, sinònims, hiperònims i el·lipsi). − Ús coherent de les formes verbals en els textos. Els temps de pretèrit en la narració. Correlació temporal en el discurs relatat. − Correcció lingüística i revisió ortogràfica i gramatical dels textos. Ús de diccionaris, manuals de consulta i correctors ortogràfics en suport analògic o digital. − Els signes bàsics de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit. La seva relació amb el significat.

D Reflexió sobre la llengua • Estratègies per a la construcció guiada de conclusions pròpies sobre el sistema lingüístic. Observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives. Manipulació d’estructures, formulació d’hipòtesis, contraexemples, generalitzacions i contrast entre llengües, utilitzant el metallenguatge específic. • Observació de les diferències rellevants i les interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics.

C Educació literària •L ectura autònoma − Implicació en la lectura de manera progressivament autònoma a partir d’una preselecció de textos variats que incloguen obres d’autores i autors. Reflexió sobre els textos i sobre la pràctica de lectura sustentada en models. − Selecció d’obres variades de manera orientada a partir de l’exploració guiada de la biblioteca escolar i pública disponibles. − Familiarització amb el circuit literari i lector. Participació en actes culturals. − Estratègies de presa de consciència dels gustos i de la identitat lectora propis. − Expressió, a través de models, de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits. − Estratègies de mobilització de l’experiència personal i lectora per establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques. − Estratègies per a la recomanació de les lectures, en suports variats o bé oralment entre iguals.

• Aproximació a la llengua com a sistema i a les seves unitats bàsiques tenint en compte els diferents nivells: el so i el sistema d’escriptura, les paraules (forma i significat), la seva organització en el discurs (ordre de les paraules, components de les oracions o connexió entre els significats). • Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques), i coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. • Relació entre els esquemes semàntic i sintàctic de l’oració simple. Observació i transformació d’enunciats d’acord amb aquests esquemes i ús de la terminologia sintàctica necessària. Ordre de les paraules i concordança. • Procediments d’adquisició i de formació de paraules. Reflexió sobre els canvis en el significat, les relacions semàntiques entre paraules i els seus valors denotatius i connotatius en funció del context i del propòsit comunicatiu. • Estratègies d’ús progressivament autònom de diccionaris i manuals de gramàtica. per obtenir informació gramatical bàsica.

Inclusió en Operació món El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis per desenvolupar el currículum que proporcionen a tot l’alumnat igualtat d’oportunitats per aprendre. Aquests principis són els següents:

Proporcionar diverses formes de

MOTIVACIÓ I COMPROMÍS

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIÓ

Xarxes afectives El «PERQUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes de reconeixement El «QUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes estratègiques El «COM» de l’aprenentatge

Proporcionar opcions per

Proporcionar opcions per a

7.1 Optimitzar les eleccions individuals i l’autonomia.

1.1 Oferir maneres de personalitzar la visualització de la informació.

4.1 Variar els mètodes de resposta, navegació i interacció.

7.2 Optimitzar la rellevància, el valor i l’autenticitat.

1.2 Oferir alternatives per a la informació auditiva.

4.2 Optimitzar l’accés a eines i a tecnologies d’assistència.

7.3 Minimitzar les amenaces i les distraccions.

1.3 Oferir alternatives per a la informació visual.

Proporcionar opcions per

Proporcionar opcions per al

Proporcionar opcions per a

8.1 Ressaltar la rellevància de metes i d’objectius.

2.1 Aclarir vocabulari i símbols.

5.1 Utilitzar diversos mitjans per a la comunicació.

8.2 Variar les demandes i els recursos per optimitzar els desafiaments.

2.3 Donar suport a la descodificació de textos, notacions matemàtiques i símbols.

Accés

captar l’interés

Construcció

mantenir l’esforç i la persistència

8.3 Promoure la col·laboració i la comunicació. 8.4 Augmentar la retroalimentació orientada a la mestria.

l’acció física

llenguatge i els símbols

l’expressió i la comunicació

2.2 Aclarir sintaxi i estructura.

2.4 Promoure la comprensió entre llengües diferents.

5.2 Utilitzar diverses eines per a la construcció i la composició. 5.3 Desenvolupar fluïdesa amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’acompliment

2.5 Il·lustrar a través de diversos mitjans.

Proporcionar opcions per a

9.1 Promoure expectatives i creences que optimitzen la motivació.

3.1 Activar o proporcionar coneixements previs.

6.1 Guiar l’establiment de metes apropiades.

9.2 Facilitar habilitats i estratègies per enfrontar desafiaments.

3.2 Destacar patrons, característiques fonamentals, idees principals i relacions entre aquests.

6.2 Donar suport a la planificació i al desenvolupament d’estratègies.

l’autoregulació

Internalització

la percepció

9.3 Desenvolupar l’autoavaluació i la reflexió.

la comprensió

la funció executiva

3.3 Guiar el processament, la visualització i la manipulació de la informació. 3.4 Maximitzar la transferència i la generalització de la informació.

6.3 Facilitar la gestió d’informació i de recursos. 6.4 Millorar la capacitat per monitorar el progrés.

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginynosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology).

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte:

OPERACIÓ MÓN

PAUTES DUA QUE S’APLIQUEN EN EL PROJECTE MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situació d’aprenentatge ODS

Context

El desafiament

Seqüència d’aprenentatge

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de les situacions d’aprenentatge

La relació amb els ODS (reptes del segle xxi) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2).

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant mitjans de comunicació diversos (5.1).

•L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1). •A porta informació objectiva i contrastable sobre la importància del desafiament (8.1).

•E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per afrontar els problemes quotidians (9.2). •F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1), variant els nivells d’exigència (8.2). •F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4). •F omenta la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3).

Guia de forma ordenada la consecució del desafiament (6.1), modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3). •M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4). • I ncorpora activitats que permeten respostes obertes que fomenten l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). • Ofereix indicacions i suport per visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del desafiament (6.1). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb el suport de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a la consecució del desafiament (3.3).

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge •A prenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1). •P roporciona exemples de bona execució i avisos que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la inseguretat i les distraccions (7.3). •L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de l’aprenentatge (2.5). •P roporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seves relacions (3.2) de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3). • I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavoreixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

•P roposa activitats interactives per a la detecció d’idees prèvies (3.1). • Utilitza píndoles audiovisuals en l’obertura de la unitat com a presentació dels aprenentatges, promovent expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1). • Presenta en cada unitat informació addicional en formats diferents que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com a representacions alternatives al text (2.5): vídeos, organitzadors gràfics, visual thinking, etc., utilitzables, a més, Per dinamitzar la participació. • Selecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels sabers bàsics que permeten personalitzar la presentació d’informació (1.1). • Complementa el text escrit a través d’altres mitjans com a suport Per exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5).

Pautes DUA en Operació món OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Ofereix suport Per exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2).

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge • Activitats d’aplicació

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2). •P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seva transformació en coneixement útil (3.3). •F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Proporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) reforçant la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3). • Infografies Pla lingüístic. • Infografies TIC.

Proporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedesqui a la informació i interaccioni amb el contingut (4.1).

Proporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i d’eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de mitjans diversos (2.5).

Recursos complementaris • Classe invertida

• Pla TIC-TAC •G ame Room (aprenentatge basat en jocs)

Utilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

Utilitza nombrosos mitjans de comunicació com a recursos alternatius d’expressar el que s’ha après (5.1).

Defineix competèncias amb nivells de suport graduats per a la pràctica l l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2).

Diversitat i inclusió. Permet la personalització de la informació adequant-la a les diverses característiques i necessitats educatives de l’alumnat (1.1) i oferint fitxes d’adaptació al currículum, d’exercitació i d’aprofundiment.

Activitats d’avaluació

Estimula l’autoavaluació i la coavaluació, proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació, i facilita l’elaboració del dossier d’aprenentatge (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2). • Augmenta la capacitat de fer un seguiment dels progressos (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació. – Generador de proves d’avaluació i d’exercitació per nivells d’acompliment (bàsic/avançat) en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3). – Avaluació competencial.

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de las situacions d’aprenentatge

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4). •E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

Instruments vinculats al dossier d’aprenentatge imprimibles, que permeten la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat, augmentant la capacitat de l’alumnat per realitzar un seguiment continu dels seus progressos (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback i orientant una execució millor (8.4).

• Atenció a la diversitat

Avaluació

Perfil de sortida i competències específiques Evidencia la rellevància de metes i d’objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada unitat amb el perfil de sortida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

Facilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

Poemes i cançons

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA 1. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals recollint el sentit general i la informació més rellevant, identificant el punt de vista i la intenció de l’emissor i valorant-ne la fiabilitat, la forma i el contingut. 2. Produir textos orals i multimodals amb coherència i fluïdesa i usant el registre adequat, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius. 3. Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos escrits reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries. 4. Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes. 5. Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació. 6. Seleccionar i llegir de manera autònoma obres diverses com a font de plaer i de coneixement per a construir la pròpia identitat lectora. 7. Llegir, interpretar i valorar obres o fragments literaris del patrimoni propi i universal, utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals. 8. Mobilitzar el coneixement sobre l’estructura de la llengua i els seus usos i reflexionar de manera progressivament autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives. 9. Posar les pràctiques comunicatives pròpies al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets.

SABERS BÀSICS DELS CURSOS 1r I 2n A. Comunicació • Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta en els aspectes següents: – Context – Gèneres discursius – Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics. B. Educació literària • Implicació en la lectura de manera progressivament autònoma a partir d’una preselecció de textos variats que incloguen obres d’autores i autors. Reflexió sobre els textos i sobre la pràctica de lectura sustentada en models. • Expressió, a través de models, de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits. • Estratègies de mobilització de l’experiència personal i lectora per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques. C. Reflexió sobre la llengua • Observació de les diferències rellevants i les interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. • Aproximació a la llengua com a sistema i a les seues unitats bàsiques tenint en compte els diferents nivells: el so i el sistema d’escriptura, les paraules (forma i significat), la seua organització en el discurs (ordre de les paraules, components de les oracions o connexió entre els significats). • Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques), i coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. • Estratègies d’ús progressivament autònom de diccionaris i manuals de gramàtica. per a obtindre informació gramatical bàsica.

Basat en el Reial Decret del MESIFP • Pendent de normativa de les Illes Balears. Vegeu desenvolupament complet de competències i sabers bàsics en les pàgines 19, 20, 21, 22 i 23 d’aquesta Proposta didàctica.

Recursos digitals Inclusió i atenció a la diversitat Avaluació

QUÈ APRENDREM? Pàgina inicial

RECURSOS EN EL PROJECTE DIGITAL

CLAUS PEDAGÒGIQUES EN EL LIBRE DE L’ALUMNAT

Obre la ment

Compromís ODS. Metes 15.1 i 15.3

Àudio de la lectura

Educació emocional

• Text introductori • Obre la ment • Reflexiona i respon • Què estudiaràs

1. Comunica’t • Lectura: El gran llibre de les cançons de bressol. Carme Riera (ed.) • Treballa la lectura • Vocabulari: el relleu • Expressió oral i escrita: les modalitats oracionals

2. Coneix la llengua

Descobreix més coses Activitats interactives

1-2-4

Fitxa 5 de comprensió lectora Fitxa 14 de comprensió lectora

Tècnica: Què et fa dir això?

Fitxes 1, 2, 3 i 4 d’expressió escrita Àudio del dictat d’ortografia

• Lèxic: la sinonímia i l’antonímia

resentació. Qüestions P d’ortografia

• Gramàtica: l’adjectiu

Conjugació verbal

• Ortografia: la r muda; l·l, ll, i; g, j, tg, tj

Expressa’t bé Activitats interactives Fitxa 1, 2 i 3 de lèxic Fitxa 1, 2 i 3 de gramàtica

Pla Lingüístic Cultura emprenedora. Autoconeixement. Creativitat i creació (dimensió personal) Orientació acadèmica i professional

Fitxes 1, 2, 3 i 4 d’ortografia 3. Coneix la literatura • Poesia (I) Els elements retòrics

Anima’t a llegir Fitxes 1, 2 i 3 de literatura

Recerca d’informació Àudio Dictat

Comprèn i aplica

Prova d’avaluació itxa per a l’autoavaluació F i la coavaluació de la prova d’avaluació

Organitzador gràfic. Mapa conceptual jeràrquic Recerca d’informació

Avaluació competencial Autoavaluació interactiva

E l dossier d’aprenentatge

enerador de proves G d’avaluació

Presentació de la unitat El títol i el tema inicial de la unitat pot resultar evocador i engrescador per a l’alumnat, ja que de ben segur que recorda algun poema i és possible que n’hagin cantat la versió d’algun. És molt probable, a més, que a l’aula hi hagi estudiants de música. Després de llegir el text els animarem a mirar el microvídeo que s’ofereix en Obre la ment. Tot plegat originarà una conversa interessant al voltant de les preguntes de l’apartat Reflexiona i respon. La lectura incideix en aquest tema, ja que mostra tres cançons de bressol per llegir i comentar. Arran de l’espai geogràfic en què se situa cada poema, en l’apartat de Vocabulari es treballarà el lèxic relatiu a les formes del relleu. Tanca el treball de Comunica’t l’apartat Expressió oral i escrita, on es treballaran les diferents modalitats oracionals. Després de dedicar les quatre unitats anteriors a l’estudi de la llengua en la societat, iniciam en el bloc Coneix la llengua l’estudi de les relacions lexicosemàntiques que s’estableixen entre les paraules, i que abordarem fins al final de curs. En aquesta ocasió tractarem la sinonímia i l’antonímia. En Gramàtica continuam estudiant les classes de paraules i els constituents del sintagma nominal. En aquesta unitat és l’adjectiu: repassam la formació del gènere i el nombre i els graus. L’escriptura de la palatal fricativa sonora ocupa l’ortografia. S’hi expliquen les regles generals amb les excepcions de la j davant de e. S’hi insisteix en l’ús del diccionari per resoldre dubtes ortogràfics, ja que poden alternar les grafies g i j amb els dígrafs tg i tj. També s’hi estudia la r muda i l’ortografia de ll i l·l. En Coneix la literatura tancam l’estudi de la poesia, iniciat en la unitat anterior, amb els elements retòrics. Se’n destaquen els més emprats, la comparació i la metàfora. Ens fixarem en els elements de connexió que s’usen per fer les comparacions i explicarem com aquests desapareixen quan es crea una metàfora i, per tant, en el text, desapareix el terme real i roman només el terme imaginari. També es defineixen i s’exemplifiquen l’hipèrbaton, la personificació i l’al·literació. Finalment, l’apartat Comprèn i aplica posarà a prova el grau d’assoliment dels continguts de la unitat mitjançant un seguit d’activitats pràctiques, que serviran a l’alumnat per completar el seu dossier d’aprenentatge.

Recursos i materials Per al tractament de la unitat, a més del llibre i la proposta didàctica, resultaran útils, entre altres, els recursos digitals disponibles en el web d’Anaya: anayaeducacion.es.

Suggeriments generals EDUCACIÓ EN VALORS Les cançons de bressol proposades en la lectura poden fer connectar l’alumnat amb les emocions pròpies i també despertar l’empatia. Les activitats 8 i 14 del treball de la lectura, i l’activitat 9 de l’apartat Comprèn i aplica incidiran en aquest aspecte.

Poemes i cançons Què estudiaràs? 1 Comunica’t

Lectura

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

SEGUEIX AQUESTA SEQÜENCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT

Cançons de bressol

Vocabulari El relleu

Expressió oral i escrita Les modalitats oracionals Classes d’oracions

2 Coneix la Llengua

Lèxic

La sinonímia i l’antonímia

Gramàtica

COMUNICA’T: Exposam

Observaran la imatge que enceta la unitat i tractaran d’establir una connexió amb el títol. En aquest cas veiem una fotografia nocturna del que sembla una plaça de poble en festes: hi podem veure un envelat amb músics, llums, paradetes...

5.1. Exposam de forma individual les nostres experiències davant la resta de la classe. Utilitzam la terminologia i el vocabulari adequat. 5.2. Feim preguntes a la persona que exposa sobre algun aspecte que ens hagi cridat l’atenció.

L’adjectiu

Poemes i cançons Què fou primer, l’ou o la gallina? Aquesta pregunta ens la podem fer també si ens plantejam la relació entre la música i la poesia. La poesia és una manifestació del llenguatge que té ritme, entonació… La música és una manifestació artística que comunica, fraseja…. Potser la poesia va néixer per expressar verbalment una cançó? O potser la música va aparèixer per donar color melòdic a un poema? Sigui com sigui, totes dues formes s’han complementat molt bé al llarg de la història i ens han donat productes artístics que són una autèntica delícia per a l’oïda.

Reflexiona i respon

La forma dels adjectius

CONEIX LA LITERATURA:

La formació del gènere

Compartim

La formació del nombre

6.1. Analitzam les experiències proposades: anotam temes comuns, gènere literari, estil, etc.

El grau dels adjectius

Ortografia La r muda; l·l, ll i i; g, j, tg i tj

6.2. Posam en comú les anotacions preses i en treim conclusions.

3 Coneix la Literatura

Educació literària Poesia (II) Els elements retòrics La comparació i la metàfora L’hipèrbaton, la personificació i l’al·literació

LA MÚSICA

Què és la música?

Toques algun instrument?

Per què cançó i poesia van tan unides?

Quina finalitat té?

Has anat a algun concert de música clàssica, pop, jazz, tradicional…?

Coneixes cantants que hagin musicat poemes?

+ orientacions en anayaeducacion.es Obre la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es.

101

100

Obre la ment Vídeo breu sobre els inicis de la música i la relació entre aquesta i la poesia.

Tot seguit llegiran el text introductori sobre la música i la poesia. El contingut del microvídeo Obre la ment ajudarà l’estudiant a elaborar una resposta al voltant de les qüestions sobre aquestes disciplines en l’apartat Reflexiona i respon. L’estudiant podrà parlar de la seva relació amb la música.

QUÈ ESTUDIARÀS? En aquest apartat es mostren els continguts que es tractaran al llarg de la unitat, dividits en blocs: Comunica’t, Coneix la llengua i Coneix la literatura. L’enumeració dels continguts abans de començar cada unitat farà que l’alumnat els integri més fàcilment en el marc dels seus coneixements.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE EXPOSAM Després de cercar informació sobre un llibre que li ha agradat especialment, l’estudiant exposarà davant de la classe les raons per a la tria, el resultat de la recerca i la seva valoració. COMPARTIM Una vegada realizades les exposicions individuals passarem al treball col·lectiu per tal d’establir els trets comuns i treure’n conclusions.

+ orientacions en anayaeducacion.es

Cançons de bressol

Comunica’t Lectura

Cançons de bressol

Cançó de bressol del nen de plana

Cançó de bressol del nen mariner

dels bous del camp

L’ombra dels plàtans,

que planten arbres

camí del far,

amb veus d’infants.

Canta la rella

llinda de plata

Res no diria

de cega mar. Pots escoltar aquests poemes en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

del teu bressol:

Pujant la costa

blat i granotes,

el vent dirà:

poal i nous.

de quina banda Què llegiràs?

Tota la plana

voldràs la mà?

Recordes quan abans de dormir et contaven històries fantàstiques, llegendes, rondalles, et recitaven algun poema o et cantaven una cançó? Aquí tens tres cançons de bressol escrites per a tres infants que viuen en llocs diferents. Llegeix i escolta els textos amb atenció i descobriràs referències als paisatges que els envolten.

fa mamballetes

Mare, mareta,

d’espiga i aire

deixa-m’hi anar, llinda de plata de cega mar.

quan el nen dorm.

Vocabulari

Susanna Rafart. El gran llibre de les cançons de bressol.

Rella: peça de ferro tallant per llaurar la terra i obrir-hi solcs.

Ha escrit el text... barem reculls de poemes que ens ajudaran a introduir-nos en aquest món. Un exemple és El gran llibre de les cançons de bressol, d’on s’han extret els textos que has llegit, i aquestes dues propostes. A més, en Internet també pots trobar diversos blogs de poesia on descobriràs infinitat de poemes.

Susanna Rafart i Corominas Va néixer a Ripoll l’any 1962 i va estudiar per ser professora de llengua i literatura. A més de fer classes, s’ha dedicat a la crítica i a la traducció literària, ha participat en l’organització de projectes culturals i ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació. Com a escriptora, ha conreat diferents gèneres literaris (poesia, narrativa, assaig) i ha obtengut diversos guardons. Ha escrit per a adults i per a joves. La seva obra ha estat traduïda a diferents llengües.

Cançó de bressol del nen de bosc Ara respira la llum dels líquens al meu cabàs ple de dolçors. A tu et duria,

Vocabulari

Antologies poètiques

la mel de l’aigua,

El llenguatge poètic és un joc que consisteix a endevinar imatges, paraules i sons a través de les idees proposades en els versos. El poeta no conta, sinó que suggereix o insinua, la qual cosa obre un gran ventall d’interpretacions per passar-ho bé. Una manera d’acostar-se a la poesia és accedir a les antologies on tro-

i un poc de núvols

Liquen: organisme vegetal format de la unió d’un fong i una alga. Apareix en llocs humits, sobre les pedres o sobre els troncs dels arbres.

en bresca d’or. Per tu camino de matinada:

Bresca: estructura de cera construïda per les abelles i composta per foradets en forma hexagonal on dipositen la mel, el pol·len i les larves.

l’ocell de l’alba s’envola i plou.

103

102

Àudio de la lectura L’enregistrament dels poemes està disponible en el banc de recursos de la unitat.

Treballa la lectura cada poema?

1 Identifica en el primer poema les paraules que formen part del camp semàntic del món mariner.

11 Compta les síl·labes de cada vers de la segona cançó. Són d’art major o menor?

2 Copia les paraules de la segona cançó que fan referència a la muntanya o el bosc.

camp apareixen en el tercer poema?

El relleu ACTIVITATS

1 Classifica les paraules segons que facin referència

sonant?

vall

arxipèlag

13 Entre altres recursos, el llenguatge poètic fa servir

falda

oceà

personificacions. Aquesta figura consisteix a atribuir qualitats o accions pròpies de les persones a animals o éssers inanimats. Localitza’n una en el tercer poema.

platja

serralada

4 Relaciona cada metàfora amb el seu significat. El mar, que té el color de la plata, és el límit.

badia

cap

puig

escull

tossal

coll

Hi ha una corona de plata en el límit.

Mar

La bresca és d’or massís.

bresca d’or

El color de la mel de la bresca és com l’or.

1-2-4 A quin topònim balear correspon cada accident geogràfic? caló – pla – illa – badia – puig – cap

Comenta la lectura 5 Respon aquestes preguntes sobre la primera cançó. a) Qui parla en el primer poema?

- … Major

- … de Formentor

- … de Portmany

- … de s’Espalmador

vaixell – marjada – llobarro – farigola – séquia – cala xarxa – olivera – ametllerar – falç – bancal – blat – hort

a) A qui es dirigeix la poeta? b) Què fa l’infant?

- … d’es Mort

- … de Sant Jordi

c) Què li duria la poeta? És possible? Raona la resposta.

Treballa la lectura

Estany, falda, pic, massís, illa.

SOLUCIONS

La toponímia és una disciplina que estudia els noms propis de lloc, generalment a partir de l’etimologia, és a dir, de l’origen d’aquest nom. La toponímia dona informació sobre diversos aspectes d’un lloc: el relleu, la flora, la fauna, etc. (Cova des Coloms, Dragonera, es Puig de s’Alzina…). Els topònims, a més, informen sobre els pobles que han viscut anteriorment en un indret.

Aprèn paraules

cidents geogràfics, tenen altres significats. Fes-hi oracions per demostrar-ho.

• Investiga l’origen del topònim de la localitat on vas néixer i explica la informació que dona. • Quins coneixements creus que cal tenir per fer aquesta tasca? Et resulta interessant la feina d’especialista en toponímia? Per què?

b) A qui es dirigeix? Què li demana? c) Què pregunta el vent?

6 Comenta ara «Cançó de bressol del nen de bosc».

És important que assenyalin les paraules que desconeixen per tal de cercar-les en el diccionari i relacionar-ne la definició amb el context de la lectura.

Lectura

semàntic de la plana?

4 Les paraules següents, a més de referir-se a ac-

5 Muntanya

Poden escoltar la primera de les cançons per tenir un model de referència i anar polint la pronúncia i l’entonació, alhora que milloren la comprensió oral. Poden llegir les altres dues cançons en veu alta o de manera individual.

3 Quines d’aquestes paraules pertanyen al camp

a accidents del relleu relacionats amb la mar o la muntanya.

12 Identifica la rima dels versos. Quins tenen rima as-

3 Quines paraules relacionades amb la plana o el

llinda de plata

Comunica’t

Vocabulari 10 En quantes estrofes es distribueixen els versos de

Aprèn paraules

Abans de res, llegiran el títol de la lectura i la informació continguda en l’apartat Què llegiràs. Això despertarà la seva curiositat i captarà la seva atenció, ja que l’entorn descrit en els poemes pot connectar amb el que coneix l’infant. Com en les unitats anteriors, indicarem a l’alumnat que es fixi en la forma del text. De seguida comprovaran que es tracta d’un tipus de text diferent dels que han llegit en les unitats anteriors.

Pots llegir...

infant que dorms,

Llinda: línia, sovint imaginària, que divideix un terreny o una propietat d’altres.

1 Lectura

1 Far, mar, costa, vent.

Escriu 14

Inventa una cançó de bressol per a un infant de ciutat. Pensa els elements propis d’un entorn urbà que pots incorporar-hi i en allò què voldries dir o oferir a l’infant. Després crea oracions i distribueix-les en versos. No importa si no tenen el mateix nombre de síl·labes o si no rimen.

2 Líquens, mel, aigua, bresca, ocell.

7 De què està fet el bressol del nen de plana? 8

Quines d’aquestes emocions associaries amb cada poema? ràbia – dolçor – angoixa – tendresa – pena preocupació – estima – llibertat – coratge

Parlau a classe

3 Rella, bous, camp, arbres, blat, granotes, plana, espiga, aire.

15 T’agrada la poesia? Penses que el llenguatge poètic és fàcil d’entendre? Raona la resposta.

16 Creus que les cançons que cantam o escoltam són poemes? Explica’t.

Descobreix-ne la forma i l’estructura 9 Quants de versos té cada poema?

17 Parlau sobre la funció que creis que fan la poesia o les cançons en l’actualitat.

104

Port i badia de Pollença des

del Puig Tomar (Mallorca).

105

4 Llinda de plata: el mar, que té el color de la plata, és el límit. Bresca d’or: el color de la mel de la bresca és com l’or.

Educació emocional Consciència i regulació emocional. Determinar el caràcter agradable o desagradable, de vivència de benestar o malestar d’emocions que s’experimenten en exposicions, exàmens o treballs cooperatius. Pla lingüístic L’activitat d’escriptura del treball de la lectura proposa la creació d’una cançó de bressol per a un infant de ciutat, seguint el model dels textos llegits. Abans d’abordar les activitats proposades en els apartats Escriu i Parlau a classe poden consultar les fitxes sobre aquestes destreses en anayaeducacion.es. TIC El recurs Descobreix més coses els ofereix diferents pautes per aprendre a recitar bé un poema.

Comenta la lectura

5 a) En el primer poema parla el nen mariner. b) Es dirigeix a sa mare i li demana que el deixi anar, que el deixi dormir. c) El vent pregunta «De quina banda voldràs la mar?».

6 a) La poeta es dirigeix al nen del bosc b) L’infant dorm. c) La poeta li duria la mel de l’aigua i un poc de núvols en bresca d’or. Resposta oberta.

7 El bressol del nen de plana està fet de blat i granotes, poal i nous. 8 Resposta model. Cançó de bressol del nen mariner: dolçor, tendresa, preocupació, estima, llibertat. Cançó de bressol del nen de bosc: dolçor, tendresa, estima, coratge. Cançó de bressol del nen de plana: dolçor, tendresa, estima, llibertat.

Descobreix-ne la forma i l’estructura

9 12 versos, el primer, 13, el segon i 12, el tercer. 10 Es distribueixen en tres estrofes. 11 Tenen 4 síl·labes (tetrasíl·labs) i, per tant, són versos d’art menor, que són els que tenen vuit o menys síl·labes.

12 En el primer poema rimen generalment els versos 2 i 4 de cada quarteta, tot i que en la primera estrofa també rimen els versos 1 i 3. La rima dels versos parells és consonant, mentre que la rima dels versos 1 i 3 és assonant. La rima en el segon poema és més irregular: es podria dir que rimen entre si els versos 4, 6, 9 i 13; si es vol, també es pot veure rima en els versos 7, 11 i 12. La rima és assonant. En el tercer poema rimen els versos parells, excepte en l’última quarteta. La rima és assonant.

13 Canta la rella / dels bous del camp... Tota la plana / fa mamballetes...

Escriu

14 Resposta oberta. Parlau a classe

15 Resposta oberta. 16 Resposta oberta. 17 Resposta oberta 32

Treballa la lectura cada poema?

1 Identifica en el primer poema les paraules que formen part del camp semàntic del món mariner.

11 Compta les síl·labes de cada vers de la segona can-

ferència a la muntanya o el bosc.

El relleu ACTIVITATS

çó. Són d’art major o menor?

2 Copia les paraules de la segona cançó que fan re-

1 Classifica les paraules segons que facin referència

camp apareixen en el tercer poema?

sonant?

vall

arxipèlag

13 Entre altres recursos, el llenguatge poètic fa servir

falda

oceà

personificacions. Aquesta figura consisteix a atribuir qualitats o accions pròpies de les persones a animals o éssers inanimats. Localitza’n una en el tercer poema.

platja

4 Relaciona cada metàfora amb el seu significat. El mar, que té el color de la plata, és el límit.

semàntic de la plana? vaixell – marjada – llobarro – farigola – séquia – cala xarxa – olivera – ametllerar – falç – bancal – blat – hort

4 Les paraules següents, a més de referir-se a ac-

serralada

badia

cidents geogràfics, tenen altres significats. Fes-hi oracions per demostrar-ho.

cap

puig

Estany, falda, pic, massís, illa.

escull

tossal

coll

Hi ha una corona de plata en el límit.

Mar

5 Muntanya

La bresca és d’or massís.

bresca d’or

El color de la mel de la bresca és com l’or.

1-2-4 A quin topònim balear correspon cada accident geogràfic?

5 Respon aquestes preguntes sobre la primera cançó. a) Qui parla en el primer poema?

- … Major

- … de Formentor

- … de Portmany

- … de s’Espalmador

- … d’es Mort

- … de Sant Jordi

caló – pla – illa – badia – puig – cap

Comenta la lectura

• Quins coneixements creus que cal tenir per fer aquesta tasca? Et resulta interessant la feina d’especialista en toponímia? Per què?

b) A qui es dirigeix? Què li demana? c) Què pregunta el vent?

Escriu

6 Comenta ara «Cançó de bressol del nen de bosc». a) A qui es dirigeix la poeta?

b) Què fa l’infant? c) Què li duria la poeta? És possible? Raona la resposta.

Quines d’aquestes emocions associaries amb cada poema? ràbia – dolçor – angoixa – tendresa – pena preocupació – estima – llibertat – coratge

Parlau a classe 15 T’agrada la poesia? Penses que el llenguatge poètic és fàcil d’entendre? Raona la resposta.

16 Creus que les cançons que cantam o escoltam són poemes? Explica’t.

Descobreix-ne la forma i l’estructura

17 Parlau sobre la funció que creis que fan la poesia o

9 Quants de versos té cada poema?

SOLUCIONS

1 Mar: platja, badia, arxipèlag, oceà, cap, escull. Muntanya: vall, falda, puig, tossal, serralada, coll.

2 Puig Major; badia de Portmany, caló d’es Mort; cap de Formentor; illa de s’Espalmador; pla de Sant Jordi.

7 De què està fet el bressol del nen de plana? 8

Vocabulari. El relleu

a’t Comunic

3 Quines d’aquestes paraules pertanyen al camp

a accidents del relleu relacionats amb la mar o la muntanya.

12 Identifica la rima dels versos. Quins tenen rima as-

3 Quines paraules relacionades amb la plana o el

llinda de plata

Comunica’t

Vocabulari 10 En quantes estrofes es distribueixen els versos de

Aprèn paraules

les cançons en l’actualitat.

Port i badia de Pollença des

del Puig Tomar (Mallorca).

104

105

3 M arjada, bancal, séquia, olivera, ametllerar, falç, blat, hort. 4 Resposta oberta. Comprovarem que aquestes paraules tenen en les oracions creades, un significat diferent al d’accident geogràfic.

Aprenentatge cooperatiu 1-2-4. Podem abordar l’activitat 2 de l’apartat de Vocabulari mitjançant aquesta tècnica d’aprenentatge cooperatiu, descrita en el banc de recursos.

5 Resposta oberta. Per fer aquesta tasca cal tenir coneixements lingüístics, ja que és una branca de l’onomàstica. Per tant, caldria tenir el grau d’alguna filologia.

Orientació acadèmica o professional Toponímia. En l’activitat 5 de l’apartat de Vocabulari acostarem l’alumnat a aquesta branca de l’onomàstica que estudia l’origen i el significat dels noms de lloc.

Comunica’t

Expressió oral i escrita

Les modalitats oracionals

ACTIVITATS

1 Per parelles, llegiu en veu alta el fragment següent extret d’El petit

L’oració és un conjunt ordenat de paraules amb sentit complet. L’oració, a més, expressa un pensament que és una afirmació, una negació, una ordre, un desig, un dubte, una pregunta, una emoció…

príncep. Feu atenció a l’entonació de les oracions exclamatives, les imperatives i les interrogatives.

Expressió oral i escrita. Les modalitats oracionals

a’t Comunic

Al segon planeta vivia un vanitós. Classes d’oracions

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

—Ah, ah! Mira, la visita d’un admirador! —va exclamar el vanitós així que va veure el petit príncep.

Segons la intenció del parlant, hi ha sis tipus d’oracions:

Perquè, per als vanitosos, els altres homes són admiradors. – La Terra és el tercer planeta del Sistema Solar. – Els tres amics no arribaren a temps d’agafar el tren.

—Bon dia —va dir el petit príncep—. Porteu un barret molt divertit.

– Quin gelat vols? – Li demanà quin gelat volia.

—És per a saludar quan m’aclamen —li va respondre el vanitós—. Malauradament per aquí no passa mai ningú. —Ah, sí? —va dir el petit príncep que no ho havia entès.

Podem donar-los una oració i demanar-los que la pronunciïn amb diferents entonacions per tal que s’adonin de la importància d’aquesta i la seva relació amb la intenció del parlant: Volies anar a la festa! Volies anar a la festa? Volies anar a la festa. Després els demanarem que en posin altres exemples.

—Pica de mans, l’una contra l’altra —li va aconsellar aleshores el vanitós. – Tant de bo anàssim a nedar! – M’agradaria tenir devuit anys per treure’m el carnet de conduir.

El petit príncep va picar de mans. El vanitós va saludar modestament alçant el barret.

• Serveixen per preguntar alguna cosa. • Si duen un signe d’interrogació, són directes. Si no en porten, són indirectes. • Les interrogatives directes tenen una entonació especial en la llengua oral.

• Informen d’un fet.

—I perquè caigui el barret —va preguntar— què s’ha de fer? Però el vanitós no el va sentir. Els vanitosos només senten les alabances. —Realment m’admires molt? —va preguntar al petit príncep.

Enunciatives

• Expressen un desig. Sovint porten un signe d’exclamació.

—Què vol dir admirar? —Admirar vol dir reconèixer que soc l’home més ben plantat, més ben vestit, més ric i més intel·ligent del planeta. —Però si només hi ets tu sol, al teu planeta!

Interrogatives

—Fes-me aquest favor. Admira’m de totes maneres! CLASSES D’ORACIONS

Desideratives

—T’admiro —va dir el petit príncep, arronsant un poc les espatlles—, però de què et pot servir, això? I el petit príncep se’n va anar.

Exclamatives

«Decididament, les persones grans són molt estranyes», es va dir a si mateix durant el viatge.

Dubitatives Imperatives

• Expressen els dubtes del parlant sobre alguna cosa.

Adaptat d’El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry.

• S’usen per donar ordres i instruccions. • El verb apareix en imperatiu. • Poden dur un signe d’exclamació per a reforçar l’ordre o cridar l’atenció del receptor.

– Probablement aniré a Banyoles a l’agost. – Si ve més gent a sopar, potser haurem d’anar a comprar pa.

• Serveixen per expressar un sentiment (alegria, por, sorpresa…). • Duen un signe d’exclamació i, en la llengua oral, tenen una entonació especial.

2 A quin tipus correspon cada una d’aquestes oracions del text anterior? a) Al segon planeta vivia un vanitós.

Enunciativa

b) Ah, ah! Mira, la visita d’un admirador!

Interrogativa

c) Malauradament per aquí no passa mai ningú. d) Realment m’admires molt?

– Quin arbre més alt! – No han arribat encara!

Exclamativa

e) Què vol dir admirar?

– No toqueu els quadres. – Veniu ja!

3 Assenyala una oració del text anterior que expressi tristesa i una altra que expressi desig.

107

106

Desenvolupament del pensament Roda d’atributs. Farem servir aquest recurs per abordar l’estudi de les classes d’oracions i les seves característiques.

a teoria sobre les modalitats oracionals no és gens complexa, però té un fort component L pragmàtic que cal tenir en compte a l’hora de presentar-la a l’alumnat, ja que les actituds del parlant condicionen l’adequació del seu discurs a les diferents situacions comunicatives. ls demanarem que a partir dels exemples que dona el llibre, en posin més, oralment, de cada E una de les classes d’oracions que hi apareixen. Els farem adonar-se de la presència de les expressions que indiquen dubte (potser, tal vegada, probablement…), desig (tan de bo, m’agradaria) en aquests tipus d’oracions i del mode imperatiu en les oracions exhortatives. Destacarem la importància dels diversos signes prosòdics: punt, interrogació, exclamació. L’estudiant ha de ser conscient del fet que una mateixa oració pot pertànyer a modalitats diferents d’acord amb els canvis de puntuació o d’entonació. Per parelles, farem que cerquin exemples de cada classe d’oració en les lectures inicials d’unitat d’aquest llibre. Les pràctiques proposades en les activitats 8 i 9 són molt gràfiques: a partir de les fotos presentades es promou tant l’expressió escrita com l’oralitat, amb l’ús de diverses modalitats oracionals, la participació activa a l’aula, els debats i la reflexió posterior. Es pot ampliar el treball a partir de l’observació de retalls de revistes diverses en què apareguin dues o més persones.

Comunica’t Expressió oral i escrita ACTIVITATS

4 Uneix els fragments i copia en la llibreta les oracions que podrien dir el petit príncep o el vanitós. M’agradaria tant que …

Potser hi ha …

Quina llàstima, no puc …

Tant de bo …

8 Completa les converses en el quadern amb oracions interrogatives, exclamatives o imperatives.

… persones més ben plantades que tu.

De què et disfressaràs?

SOLUCIONS

No entenc l’enunciat.

… saludar ningú amb el meu barret!

1 Farem atenció a la fluïdesa i a l’entonació correcta de les diferents modalitats oracionals.

… tornis a visitar-me.

… em diguessis que som el millor.

5 Llegeix les oracions que has format en l’activitat anterior i digues què

2 Enunciativa: a) i c). Interrogativa: d) i e). Exclamativa: b).

Fes la foto ja, Carles!

Tothom a la rua!

vol expressar cada una: dubte, desig, ordre, pena…

6 Digues de quina classe és cada una de les oracions següents segons la intenció del parlant. – Agafa el paraigua. – Potser plourà a la nit.

3 Tristesa: «Malauradament per aquí no passa mai ningú». Tot i que formalment és una ordre, en

– No sap parlar francès. – Quina manera de nevar! – Hi ha algun bar a prop on fer-nos una til·la? – Artà és un municipi de Mallorca.

realitat expressa un desig: «Fes-me aquest favor, admira’m».

– Com m’agradaria visitar la meva amiga Tina!  Agafa el paraigua. ➝ Imperativa.

7 Llegeix en veu alta les oracions de cada grup i explica la diferència que hi ha entre aquestes.

Escriu el diàleg que poden mantenir aquestes persones en cada situació. Identifica quines classes d’oracions has usat en cada cas.

4 – M’agradaria tant que em diguessis que som el millor.

– No li has dit qui ve a la festa. A

– No li has dit qui ve a la festa? – No li has dit qui ve a la festa!

– Potser hi ha persones més ben plantades que tu.

– He suspès l’examen d’anglès. B

– He suspès l’examen d’anglès! – He suspès l’examen d’anglès?

108

109

Avaluació La creació del diàleg proposat en l’activitat 9 pot servir per comprovar el grau d’assoliment dels continguts i per guardar-la com a evidència en el dossier d’aprenentatge.

– Quina llàstima, no puc saludar ningú amb el meu barret! – Tant de bo tornes a visitar-me.

5 – M’agradaria tant que em diguessis que som el millor. (Desig). – Potser hi ha persones més ben plantades que tu. (Dubte). – Quina llàstima, no puc saludar ningú amb el meu barret! (Pena). – Tant de bo tornis a visitar-me. (Desig).

6 – Potser plourà a la nit. Dubitativa.

TIC En el banc de recursos trobaran més fotografies a partir de les quals podran improvisar converses.

– No sap parlar francès. Enunciativa negativa. – Quina manera de nevar! Exclamativa. – Hi ha algun bar prop on fer-nos una til·la? Interrogativa. – Artà és un municipi de Mallorca. Enunciativa afirmativa. – Com m’agradaria visitar la meva amiga Tina! Desiderativa.

7 La primera oració de cada grup és enunciativa: la del grup A, negativa i la del grup B, afirmativa. La segona oració del grup A és interrogativa i la tercera exclamativa. En el grup B, la segona és exclamativa i la tercera, interrogativa.

8 Resposta oberta. Valorarem l’adequació de les oracions a la situació expressada. 9 Suggerim aquesta activitat com a evidència per al dossier d’aprentatge. Resposta oberta. Valorarem l’adequació de les intervencions al context.

Coneix la Llengua Lèxic

La sinonímia i l’antonímia La sinonímia Les paraules sinònimes són aquelles que tenen el mateix significat. L’ús de sinònims evita repeticions. – Hem de dur el ruc a l’estable.

ACTIVITATS

1 Identifica en cada oració els verbs sinònims. Intercanvia’ls de lloc i comprova que el sentit de la frase no varia.

– Hem de portar l’ase a l’estable.

– Si frueixes amb documentals d’animals, gaudiràs amb un safari.

Els verbs dur i portar i els noms ruc i ase són sinònims.

– Quan aprecies algú, estimes tots els seus defectes.

Ara bé, la major part dels sinònims no es poden intercanviar en qualsevol context, ja que no tenen exactament el mateix significat. Els verbs aclarir i explicar són sinònims en aquestes oracions: – Li he aclarit els dubtes = Li he explicat els dubtes. però no en aquestes: / Li he explicat la salsa. – He aclarit la salsa = El mateix passa amb els noms sistemes i procediments. – Pots usar diversos sistemes / procediments per classificar les paraules. – Hem de resoldre aquests sistemes d’equacions. – Hem de resoldre aquests procediments d’equacions. Els sinònims totals es poden intercanviar en qualsevol context. Els parcials tenen el mateix significat en alguns contextos, però en d’altres, no.

• de la situació comunicativa (segons amb qui parlam o on ens trobam). – He d’anar a l’oftalmòloga. / He d’anar a l’oculista.

• de la zona geogràfica (geosinònims). – Quan fa fred, el padrí es posa calçons de pana, mitjons gruixuts i capell. – Quan fa fred, el iaio es posa pantalons de pana, calcetins grossos i barret.

L’antonímia Les paraules antònimes són les que tenen significats contraris: fosc / clar. Poden ser paraules diferents o es poden formar amb prefixos, com ara anti-, des-, contra-, a-, in-: antibel·licista, desacord, contraatac, anormal, incòmoda. El prefix in- pren la forma:

• im- davant de paraules començades amb p, b i m: impagat, imbatut, immotivat;

• il·l- quan la paraula comença amb l: il·legal; • ir- quan comença amb r: irreal. Com els sinònims, no tots els antònims ho són en tots els contextos. – La padrina és gran, però la seva germana és molt jove. – La meva habitació és gran, però la de la meva germana és petita. En la primera oració, l’antònim de gran és jove, però en la segona, no pot ser jove, sinó petita.

110

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

– Em complau veure’t feliç, em satisfà la teva rialla. – Cal promoure la lectura: fomentar la literatura infantil i juvenil ajuda a crear lectors.

2 Substitueix les paraules subratllades de les oracions pel sinònim corresponent. Potser en algun cas hauràs de canviar-ne el gènere i el nombre.

L’alumnat d’aquest nivell coneix els conceptes d’antonímia i de sinonímia. Ara bé, no sempre fa ús de paraules sinònimes o antònimes per tal d’enriquir el lèxic i evitar així fenòmens com ara la repetició de paraules, l’ús dels anometats mots jòquer o comodins, o per usar el llenguatge amb precisió.

Humit, ras, escandalós, entretengut. – La roba estava molla perquè havia plogut tot el dia. – No m’agraden els programes televisius que només presenten persones vociferants. – Quin joc de taula et sembla més amè? – El cel estava clar i el vent bufava suaument.

3 Usa sinònims per a eliminar les repeticions d’aquestes oracions.

De vegades l’ús d’un sinònim o l’altre depèn…

– Contestau les preguntes i si les contestau totes bé, tendreu un deu. – En Miquel portarà entrepans i n’Àngela portarà refrescos. – Na Clàudia toca el piano molt bé i toca les peces amb delicadesa. – L’automòbil accidentat tenia el parabrisa trencat, el morro trencat i una de les rodes trencada.

4 Forma parelles d’adjectius sinònims. Brillant, insòlit, tranquil, inquiet, fals, pacífic, habitual, mat, nerviós, fingit, autèntic, real, lluent, extraordinari, usual, opac. • Ara, fixa’t en l’exemple i forma parelles d’antònims.  Brillant = lluent ↔ mat = opac

escombra • aixeta •

6 Inventa una oració amb l’antònim de cada verb. Enlairar-se, vetlar, despullar, embrutar, minvar.

7 Reescriu aquesta descripció canviant les paraules subratllades per l’antònim corresponent. Rodons, prims, rulls, juntes, pentinats, basta, xato, curts, brutes, desagradables, morena, rectes.

La nova companya de classe té la pell molt pàl·lida i fina i els ulls ametllats. Els llavis són molsuts i el nas, aguilenc. Els seus cabells són llisos i llargs i els porta sempre esbullats. Té les dents tortes, polides i separades. Quan somriu, se li fan uns clotets molt graciosos a les galtes.

prefixos. Després, completa-hi les oracions.

• torcaboques

– El Mallorca vol contractar el defensa brasiler, però el seu equip actual li ha fet una … .

• arena

– El seu comportament durant el partit va ser … .

llibreta •

• patata

– Segons la llegenda, Dràcula és … .

creïlla •

• granera

– El polígon era irregular i … .

• grifó

– Em va contar una història … plena de contradiccions.

tovalló • sorra •

Podem plantejar activitats orals on l’alumnat cerqui parelles de paraules sinònimes i antònimes i que les usi en contextos diversos.

8 Forma l’antònim de les paraules següents amb Mortal, oferta, esportiu, simètric, real.

5 Relaciona els geosinòmims.

• plagueta

Lèxic: La sinonímia i l’antonímia

llengua Coneix la

111

Cal que s’acostumin a usar tant un recurs com l’altre per tal d’ampliar el seu bagatge lèxic i millorar així la seva expressió. Practicarem la consulta de diccionaris generals i de sinònims i antònims en suport paper o a través de la xarxa. ’alumnat pot trobar dificultats per assimilar el concepte de sinònims no perfectes; per reparar L aquestes dificultats s’usen els exemples com és Estic cansat / esgotat però S’han esgotat / *cansat les existències de plàtans.

SOLUCIONS

1 Frueixes / gaudiràs: Si gaudeixes amb documentals d’animals, fruiràs d’un safari. Aprecies / estimes: Quan estimes algú, aprecies tots els seus defectes. Complau / satisfà: Em satisfà veure’t feliç, em complau la teva rialla. Promoure / fomentar: Cal fomentar la lectura: promoure la literatura infantil i juvenil ajuda a crear l’hàbit lector.

2 – La roba estava humida perquè havia plogut tot el dia. – No m’agraden els programes televisius que només presenten persones escandaloses. – Quin joc de taula et sembla més entretengut? – El cel estava ras i el vent bufava suaument.

3 – Contestau les preguntes i si les responeu totes bé, tendreu un deu. – En Miquel portarà entrepans i n’Àngela durà refrescos. – Na Clàudia toca el piano molt bé i interpreta les peces amb delicadesa. –L ’automòbil accidentat tenia el parabrisa trencat, el morro abonyegat i una de les rodes rebentada.

4 • Insòlit = extraordinari; tranquil = pacífic; inquiet = nerviós; fals = fingit; habitual = usual; mat = opac; autèntic = real. • Insòlit = extraordinari // habitual = usual; brillant = lluent // mat = opac; tranquil = pacífic // inquiet = nerviós; fals = fingit // autèntic = real.

5 Granera-escombra; aixeta-grifó; llibreta-plagueta; creïlla-patata; tovalló-torcaboques; arena-sorra.

6 Verbs que hi han d’usar: aterrar, dormir, vestir, netejar, augmentar. 7 La nova companya de classe té la pell molt morena i basta i els ulls rodons. Els llavis són prims i el nas, xato. Els seus cabells són rulls i curts i els porta sempre pentinats. Té les dents rectes, brutes i juntes. Quan somriu, se li fan uns clotets molt desagradables a les galtes.

8 – El Mallorca CF vol contractar el defensa brasiler, però el seu equip actual li ha fet una contraoferta. – El seu comportament durant el partit va ser antiesportiu. – Segons la llegenda, Dràcula és immortal. – El polígon era irregular i asimètric. – Em va contar una història irreal, plena de contradiccions.

Gramàtica: L’adjectiu

La sinonímia i l’antonímia

Coneix la Llengua Lèxic

ACTIVITATS

La sinonímia Les paraules sinònimes són aquelles que tenen el mateix significat. L’ús de sinònims evita repeticions. – Hem de dur el ruc a l’estable.

1 Identifica en cada oració els verbs sinònims. Intercanvia’ls de lloc i comprova que el sentit de la frase no varia.

engua

ll Coneix la

– Si frueixes amb documentals d’animals, gaudiràs amb un safari.

– Hem de portar l’ase a l’estable. Els verbs dur i portar i els noms ruc i ase són sinònims.

– Quan aprecies algú, estimes tots els seus defectes.

Ara bé, la major part dels sinònims no es poden intercanviar en qualsevol context, ja que no tenen exactament el mateix significat.

– Em complau veure’t feliç, em satisfà la teva rialla.

Els verbs aclarir i explicar són sinònims en aquestes oracions: – Li he aclarit els dubtes = Li he explicat els dubtes.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

– Cal promoure la lectura: fomentar la literatura infantil i juvenil ajuda a crear lectors.

2 Substitueix les paraules subratllades de les oracions pel sinònim corresponent. Potser en algun cas hauràs de canviar-ne el gènere i el nombre.

però no en aquestes: / Li he explicat la salsa. – He aclarit la salsa =

Escriurem a la pissarra diversos noms i cada alumne i alumna dirà adjectius que hi vagin bé. També es pot fer a la inversa: donar diversos adjectius i que l’alumnat triï noms que s’hi relacionin. Els farem adonar que concorden en gènere i nombre.

Humit, ras, escandalós, entretengut.

El mateix passa amb els noms sistemes i procediments. – Pots usar diversos sistemes / procediments per classificar les paraules. – Hem de resoldre aquests sistemes d’equacions. – Hem de resoldre aquests procediments d’equacions.

– La roba estava molla perquè havia plogut tot el dia. – No m’agraden els programes televisius que només presenten persones vociferants. – Quin joc de taula et sembla més amè?

Els sinònims totals es poden intercanviar en qualsevol context. Els parcials tenen el mateix significat en alguns contextos, però en d’altres, no.

– El cel estava clar i el vent bufava suaument.

3 Usa sinònims per a eliminar les repeticions d’aquestes oracions.

De vegades l’ús d’un sinònim o l’altre depèn…

• de la situació comunicativa (segons amb qui parlam o on ens trobam). – He d’anar a l’oftalmòloga. / He d’anar a l’oculista.

• im- davant de paraules començades amb p, b i m: impagat, imbatut, immotivat;

• il·l- quan la paraula comença amb l: il·legal; • ir- quan comença amb r: irreal.

– Contestau les preguntes i si les contestau totes bé, tendreu un deu. – En Miquel portarà entrepans i n’Àngela portarà refrescos.

– La meva habitació és gran, però la de la meva germana és petita. En la primera oració, l’antònim de gran és jove, però en la segona, no pot ser jove, sinó petita.

subratllades per l’antònim corresponent. Rodons, prims, rulls, juntes, pentinats, basta, xato, curts, brutes, desagradables, morena, rectes.

– L’automòbil accidentat tenia el parabrisa trencat, el morro trencat i una de les rodes trencada.

Mortal, oferta, esportiu, simètric, real. • torcaboques

– El Mallorca vol contractar el defensa brasiler, però el seu equip actual li ha fet una … .

aixeta •

• arena

– El seu comportament durant el partit va ser … .

llibreta •

• patata

– Segons la llegenda, Dràcula és … .

• granera

– El polígon era irregular i … .

• grifó

– Em va contar una història … plena de contradiccions.

creïlla • tovalló • sorra •

Podem fer-los llegir un text descriptiu perquè s’adonin de l’abundància i la importància d’aquesta categoria gramatical en aquest tipus de text.

8 Forma l’antònim de les paraules següents amb prefixos. Després, completa-hi les oracions.

 Brillant = lluent ↔ mat = opac

escombra •

Com els sinònims, no tots els antònims ho són en tots els contextos.

Enlairar-se, vetlar, despullar, embrutar, minvar.

7 Reescriu aquesta descripció canviant les paraules

– Na Clàudia toca el piano molt bé i toca les peces amb delicadesa.

5 Relaciona els geosinòmims.

– La padrina és gran, però la seva germana és molt jove.

6 Inventa una oració amb l’antònim de cada verb.

• plagueta

110

111

Desenvolupament del pensament Què et fa dir això?. Podem abordar la realització de l’activitat 1 aplicant aquesta estratègia de pensament, la descripció de la qual trobareu en el banc de recursos.

er repassar els diferents graus de l’adjectiu podem proposar-los que realitzin comparacions P entre diferents objectes, éssers vius, paisatges, etc. Els elements comparats, en un principi, seran molt diferents (per tal de treballar els contrastos) i després molt semblants (perquè s’adonin dels matissos).

SOLUCIONS

1 – En un món sense adjectius res no tendria matisos ni característiques particulars. Resposta oberta. – L locs: estranys, imaginables. Amics: divertits, graciosos, fidels, sorprenents, capaços. Aventures: esbojarrades. Moments: tristos.

2 • Valent, altiu, guapo, nadiu, dolent, tebi, minso, malhumorat, ample, flonjo, europeu, necessari. • Obliqua, digna, fofa. • Sans, nus, fixos, falsos, ambigües, marroquins.

3 Boig, boja, boigs/bojos, boges. Gris, grisa, grisos, grises. Blau, blava, blaus, blaves. pobre, pobra, pobres, pobres. Ferm, ferma, ferms, fermes. Addicte, addicta, addictes, addictes.

4 – El gató és una coca exquisida que es fa amb llet d’ametlles, ous i sucre. – Aquella ciutat em va semblar bruta, lletja i amb massa trànsit. – Escriure harmònica sense hac és una errada comuna que cal evitar.

5 Precís: precisa, precisos, precises; postís: postissa, postissos, postisses; aigualós: aigualosa, aigualosos, aigualoses; gros: grossa, grossos, grosses; francès: francesa, francesos, franceses; espès: espessa, espessos, espesses; escàs: escassa, escassos, escasses; ras: rasa, rasos, rases; rus: russa, russos, russes; difús: difusa, difusos, difuses..

6 Resposta oberta. 7 Postres dolces, olor forta, llegums cuits, espinacs frescs/frescos, dents corcades, mal costum.

2 Coneix la Llengua

Ortografia

La r muda; l·l, ll i i; g, j, tg i tj

ACTIVITATS

La r muda Sabies que…

Fixa’t que en la majoria de paraules agudes acabades en vocal + r, aquesta consonant final no sona, però sí que s’escriu: llegir, segur, clar, carrer.

per saber si hem d’escriure r al final d’un mot podem formar-ne un derivat en els substantius?

Els verbs s’escriuen amb -r final si són infinitius, exceptuant-ne els de la 2a conjugació acabats en -re, que els podrem identificar formant-ne el futur: témer ➝ temeré però perdre ➝ perdré.

2 Completa amb r les paraules que calgui. corredo…

baló…

sospi…

assegura…

marró…

cosí…

volto…

carre…

faré…

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

3 Completa les oracions amb paraules amb l·l.

por ➝ poruc madur ➝ madura

La ela geminada

– En Lluís té una … de segells molts antics.

No hi ha regles ortogràfiques per a saber quan una paraula s’escriu amb l·l. Ara bé, ens pot servir d’ajuda saber que moltes paraules que porten l·l comencen per al·l- (al·lota), col·l- (col·locar), il·l- (il·lusió), mil·l- (mil·lenari). I també moltes acaben en -el·la (mortadel·la), -il·la (clorofil·la), -il·lar (vacil·lar). Aquí tens una mostra de les paraules amb l·l geminada més usades. Intenta memoritzar-la.

– Vull un entrepà de … i una infusió de … . – Na Meritxell és una … de la meva mare molt … . – Em fa … anar a veure l’última … de Marvel. – En Guillem no pot menjar xiclet de … perquè hi és … .

Farem adonar-se a l’alumnat que en moltes de les paraules que duen r al final, aquesta s’emmudeix, no es pronuncia. Això pot crear dubtes a l’hora d’escriure, per la qual cosa és recomanable de cercar una paraula de la mateixa família per veure si duu o no aquesta consonant: por – poruc – poruga.

4 Escriu tres paraules derivades de cada una d’aquestes. Nul, cabell, tranquil, mil.

al·lot – al·legar – al·lèrgia – al·lucinar aquarel·la – bèl·lic – cal·ligrafia – cèl·lula – excel·lent – síl·laba gal·licisme – libèl·lula – metàl·lic – pel·lícula col·laborar – col·locació – col·lapse – col·lega col·legi – col·locar – col·loqui

Ortografia: La La r muda; l·l , ll i i ; g , j , tg i tj

engua

ll Coneix la

 Cristall: cristal·lí, cristal·lització, cristal·litzar…

5 Què representa cada imatge? Escriu-ho en el quadern.

goril·la – tranquil·la – clorofil·la – axil·la – pupil·la til·la – vacil·lar – cavil·lar – camamil·la il·legal – il·lícit – il·luminar – il·lustrar – il·limitat mortadel·la – novel·la – cel·la – caravel·la – parcel·la – legionel·la

La ll i la i

Els explicarem que l’infinitiu dels verbs de la segona i la tercera conjugació acaba en -r: cantar, estudiar, comprar, besar, partir, llegir, corregir, vestir, etc.

La pronúncia de ll com a i quan es troba enmig de vocals (papallona, senalla) o a final de paraula (rovell, fonoll) és una característica dialectal del balear. Haurem d’anar en compte, però, en l’escriptura. En cas de dubte, podem consultar el diccionari.

ACTIVITATS

1 Escriu un nom acabat en -r de la mateixa família de cada un d’aquests. cirera

enyorança

campana

compra

rebre

nedar

duresa

abric

ferro

114

6 Escriu ll o i, segons correspongui. Parpe…a, bonsa…, reme…, combo…, caste…, fi…ol, serve…, espra…, fu…am, ba…arí, peri…, remu…, conse…eria, esgla…, geno…, embolca…, cerve…, remu…ar, re…etó, pinze…, ve…, hero…, ru…, desma…, escu…, cade… .

115

TIC •S uggerirem a l’alumnat que consulti en el banc de recursos l’apartat Expresssa’t bé per tal de reforçar el contingut estudiat. •A ixí mateix, a l’hora de realitzar l’activitat número 9 els animarem a consultar la Conjugació verbal, la qual cosa els ajudarà a resoldre dubtes ortogràfics. • Àudio. També disposen en el banc de recursos de la locució del text de l’activitat 15. Avaluació L’activitat 15 pot servir per avaluar el grau d’aprenentatge del contingut estudiat i com a evidència per guardar en el dossier d’aprenentatge.

Pel que fa a la ll, els direm que la pronúncia d’aquesta com a i és un fenomen fonètic del balear, però que cal anar molt alerta en l’escriptura, tant en aquest cas com en la supressió fonètica que es fa sovint d’aquest dígraf quan apareix entre vocals: fulla > /fúa/. Explicarem que la ela geminada no té regles ortogràfiques concretes, però que sí que ens serà molt útil memoritzar alguns sufixos i prefixos que la contenen com ara al·l-, col·l-, il·l-, -el·la, -il·la. Els exercicis 12 i 13 pretenen que s’interioritzi la regla general partint d’exemples que ja inclouen la grafia o el dígraf corresponent. Tots dos es podrien ampliar fent que l’alumnat escrigui més sintagmes o verbs que contenen aquest so. Atesa la necessitat que tendran de memoritzar les paraules per tal d’assolir-ne l’escriptura, es poden organitzar activitats en què s’estimuli aquest procés. Aquí teniu unes quantes propostes. •D ictat lliure. Un estudiant escriu a la pissarra les paraules que dicten els companys. L’únic requisit és que tenguin una palatal sonora. •D ictat semilliure. Es tria un dígraf o lletra i es dicten paraules que contenguin aquestes i un alumne o alumna les escriu a la pissarra. Qui s’equivoqui dictant sortirà a la pissarra a escriure les que dictin els companys amb la lletra o dígraf triat.

2 Coneix la Llengua Ortografia G, j, tg i tj Per a representar el so de la j de jove fem servir les lletres g i j i els dígrafs tg i tj.

ACTIVITATS

Amb g o j

Davant de e, i s’escriu g o tg (gener, gimnàs; brancatge, heretgia). Davant de a, o, u s’escriu j o tj (jaqueta, joc, conjunt; corretja, avantatjós). Has de tenir en compte que:

• De

manera excepcional, s’escriu j davant de e en les paraules que tenen -jecc- o -ject- (projecte, injecció, etc.) i en aquestes altres: jerarquia, jeroglífic, jersei, majestat; Jeremies, Jeroni, Jesús, Jerusalem, Jericó.

Pots consultar la conjugació verbal en anayaeducacion.es.

9 Completa les paraules amb la grafia o el dígraf corresponent.

mà…ia

…uliol

an…ines

me…essa

pla…a

plu…a

…enoll

ra…ola

enu…ós

llengua…e

al…ub

…aqueta

e…ipci

mi…a

ju…ar

10 Completa en el quadern les oracions amb la paraula adequada. marejar – geps – geranis – pèl-roja – gerra

• Entre vocals poden aparèixer tant g, j com tg, tj. Per això hauràs de consul-

– Té els cossiols del balcó plens de … .

tar el diccionari a l’hora de resoldre els dubtes que tenguis.

• Totes les paraules acabades en -atge i -etge s’escriuen amb tg: metge, fet-

– De seguida que vam salpar, n’Enric i na Júlia es van … .

ge, paisatge, carruatge, personatge. Totes les paraules acabades en -ejar s’escriuen amb j: plantejar, teclejar, marejar.

– El camell té dos … i el dromedari, només un. – A l’hora de dinar, sempre hi ha una … d’aigua a taula. – Na Mireia és … i té la pell plena de pigues.

ACTIVITATS

11 Canvia de nombre aquestes expressions.

7 Relaciona cada definició amb la paraula corresponent. Femella del porc. • Quantitat petita de líquid que surt per un forat. • Allò que es guanya pel treball fet. • Zona pantanosa, aiguamoll. •

• petjada • pujol • truja

Més malament. •

• llotja

Empremta, senyal, marca. •

• pitjor

Elevació del terreny de poca alçària. • En un teatre, compartiment separat de seients. •

12 Escriu el present d’indicatiu d’aquests verbs. menjar

• jornal

Magatzem de blat i altres cereals. •

• marjal

c) Escriptura que feien servir els egipcis. d) Tractament que es dona als reis i a les reines. e) Medicina que s’introdueix al cos a través d’una xeringa. f) Allò que acompanya el predicat per formar una oració. 8

14 Completa les paraules d’aquestes oracions amb g, j, tg o tj. – En …ulià i en Ser…i han anat a la pista de patina…e sobre …el.

1 6

4. Home d’una mida extraordinàriament gran.

– Has men…at mai escudella fresca amb mon…etes tendres? – La plu…a va començar …ust quan arribàvem a la pla…a.

2 3

– Al …ardí plantarem …acints, …eranis i dos taron…ers.

8. Aliment procedent de la llet.

Vull un entrepà de mortadel·la i una infusió de camamil·la. Na Meritxell és una al·lota de la meva classe mol tranquil·la. Em fa il·lusió anar a veure l’última pel·lícula de Marvel. En Guillem no pot menjar xiclet de clorofil·la perquè hi és al·lèrgic.

4 Resposta model.

– El …aguar travessa si…il·lós la …ungla.

6. Animal africà amb el coll molt llarg. 7. Trosset de paper que s’aferra als sobres de les cartes.

jutjar

b) Peça d’abric tancada de punt que cobreix el cos i els braços.

• sitja

2. Disciplina que practica el psicòleg.

5. Productes per a maquillar-se.

pedalejar

davant de e. a) Capital de l’estat d’Israel.

3. Full, plana d’un llibre.

viatjar

13 Escriu la paraula que correspon a cada definició. Fixa’t que porten j

8 Resol aquests mots encreuats. Les solucions porten g o tg. 1. Persona que fa massatges.

– – – –

granja allunyada – platges desertes – esponja flonja acció lletja – franges amples – pluja abundant

• rajolí

SOLUCIONS

1 Cirerer, enyorar, campanar, comprar, rebedor, nedador, dur, abrigar, ferrer. 2 Corredor, sospir, assegurar, voltor, carrer. 3 – En Lluís té una col·lecció de segells molt antics.

Amb tg o tj

Escolta el text que trobaràs en anayaeducacion.es i escriu-lo al dictat.

116

117

Nul: nul·litat, anul·lar, anul·lació. Cabell: capil·lar, capil·larímetre, capil·laritat. Tranquil: tranquil·la, tranquil·litzar, intranquil·la. Mil: mil·lenni, mil·límetre, mil·lèsim.

5 C onill, papallona, bonsai, siurell, ovella, ventall. 6 Parpella, bonsai, remei, comboi, castell, fillol, servei, esprai, fullam, ballarí, perill, remull, conselleria, esglai, genoll, cervell, remullar, reietó, pinzell, vell, heroi, rull, desmai, escull, cadell.

7 Femella del porc: truja. uantitat petita de líquid que surt per un forat: rajolí. Q Allò que es guanya pel treball fet: jornal. Zona pantanosa, aiguamoll: marjal. Magatzem de blat i altres cereals: sitja. Més malament: pitjor. Empremta, senyal, marca: petjada. Elevació del terreny de poca alçària: pujol. En un teatre, compartiment separat de seients: llotja.

8 Trobareu els mots encreuats resolts al marge. 9 Amb g o j: màgia, pluja, aljub, juliol, genoll, jaqueta, angines, rajola, egipci. Amb tg o tj: metgessa, enutjós, mitja, platja, llenguatge, jutjar.

10 – Té els cossiols del balcó plens de geranis. – – – –

De seguida que vam salpar, n’Enric i na Júlia es van marejar. El camell té dos geps i el dromedari, només un. A l’hora de dinar, sempre hi ha una gerra d’aigua a taula. Na Mireia és pèl-roja i té la pell plena de pigues.

11 Granges allunyades. Corretja blava. Platja deserta. Esponges flonges. Accions lletges. Botija buida. Franja ampla. Pluges abundants.

12 Menj, menges, menja, menjam, menjau, mengen. / Viatj, viatges, viatja, viatjam, viatjau, viatgen. / Pedaleig, pedaleges, pedaleja, pedalejam, pedalejau, pedalegen. / Jutj, jutges, jutja, jutjam, jutjau, jutgen.

13 a ) Jerusalem / b) jersei. / c) jeroglífic. / d) majestat. / e) injecció. / f) subjecte. 14 – En Julià i en Sergi se n’han anat a la pista de patinatge sobre gel. – – – –

Has menjat mai escudella fresca amb mongetes tendres? La pluja va començar just quan arribàvem a la platja. El jaguar travessa sigil·lós la jungla. Al jardí plantarem jacints, geranis i dos tarongers.

15 A l’hora del desdejuni, em prenc un got de llet de soja. Els collidors de taronja no sempre reben un jornal just. Dijous anirem amb en Jordi a veure els gegants del museu de la festa. No li agrada el fetge, ni les bajoques, ni els gínjols, ni res de res. És tot un personatge! Farem el viatge amb bici, tot i que al final ens cansem de pedalejar! Mentre passejàvem per la platja, l’aigua anava esborrant les nostres petjades.

2 Coneix la Llengua Ortografia G, j, tg i tj Per a representar el so de la j de jove fem servir les lletres g i j i els dígrafs tg i tj.

ACTIVITATS

Amb g o j

Davant de e, i s’escriu g o tg (gener, gimnàs; brancatge, heretgia). Davant de a, o, u s’escriu j o tj (jaqueta, joc, conjunt; corretja, avantatjós). Has de tenir en compte que:

• De

Pots consultar la conjugació verbal en anayaeducacion.es.

9 Completa les paraules amb la grafia o el dígraf corresponent. Amb tg o tj

mà…ia

…uliol

an…ines

me…essa

pla…a

plu…a

…enoll

ra…ola

enu…ós

llengua…e

al…ub

…aqueta

e…ipci

mi…a

ju…ar

10 Completa en el quadern les oracions amb la paraula adequada. – Té els cossiols del balcó plens de … .

tar el diccionari a l’hora de resoldre els dubtes que tenguis.

• Totes les paraules acabades en -atge i -etge s’escriuen amb tg: metge, fet-

– De seguida que vam salpar, n’Enric i na Júlia es van … .

ge, paisatge, carruatge, personatge. Totes les paraules acabades en -ejar s’escriuen amb j: plantejar, teclejar, marejar.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

– El camell té dos … i el dromedari, només un. – A l’hora de dinar, sempre hi ha una … d’aigua a taula. – Na Mireia és … i té la pell plena de pigues.

11 Canvia de nombre aquestes expressions.

• petjada

• truja

Més malament. •

• llotja

Empremta, senyal, marca. •

menjar

davant de e. a) Capital de l’estat d’Israel. b) Peça d’abric tancada de punt que cobreix el cos i els braços. c) Escriptura que feien servir els egipcis. d) Tractament que es dona als reis i a les reines. e) Medicina que s’introdueix al cos a través d’una xeringa. f) Allò que acompanya el predicat per formar una oració.

14 Completa les paraules d’aquestes oracions amb g, j, tg o tj. – En …ulià i en Ser…i han anat a la pista de patina…e sobre …el.

4. Home d’una mida extraordinàriament gran. 5. Productes per a maquillar-se.

– Has men…at mai escudella fresca amb mon…etes tendres? – La plu…a va començar …ust quan arribàvem a la pla…a.

– El …aguar travessa si…il·lós la …ungla.

6. Animal africà amb el coll molt llarg. 7. Trosset de paper que s’aferra als sobres de les cartes. 8. Aliment procedent de la llet.

116

jutjar

• sitja

3. Full, plana d’un llibre.

pedalejar

13 Escriu la paraula que correspon a cada definició. Fixa’t que porten j

• pitjor

2. Disciplina que practica el psicòleg.

viatjar

• marjal

8 Resol aquests mots encreuats. Les solucions porten g o tg. 1. Persona que fa massatges.

Continuam amb l’aproximació al gènere poètic iniciada en la unitat anterior. Als elements formals analitzats allà (mètrica, ritme i rima), afegim ara l’estudi dels elements retòrics més conreats: la comparació, la metàfora, l’hipèrbaton, l’al·literació i la personificació.

12 Escriu el present d’indicatiu d’aquests verbs.

• jornal

Magatzem de blat i altres cereals. •

Elevació del terreny de poca alçària. • En un teatre, compartiment separat de seients. •

granja allunyada – platges desertes – esponja flonja acció lletja – franges amples – pluja abundant

• rajolí • pujol

marejar – geps – geranis – pèl-roja – gerra

• Entre vocals poden aparèixer tant g, j com tg, tj. Per això hauràs de consul-

ACTIVITATS

Educació literària: Poesia ( II). Els elements retòrics

3 ra tu ra te neix la li

– Al …ardí plantarem …acints, …eranis i dos taron…ers.

4 5

Escolta el text que trobaràs en anayaeducacion.es i escriu-lo al dictat.

117

També s’hi estudien altres figures molt usades i que poden ser fàcilment reconegudes per l’alumnat. La majoria de poetes assoleixen la bellesa de les seves produccions mitjançant aquestes imatges, per això la importància que se li dona en l’aprenentatge i la caracterització d’aquest gènere literari. S’ha de tenir en compte que l’estudiant està iniciant la Secundària i, per això, aquest primer curs fa una aproximació a temes i conceptes que es continuaran ampliant i estudiant en cursos superiors.

Desenvolupament del pensament Mapa conceptual jeràrquic. Ajuda a resumir i copsar de manera gràfica els elements formals i retòrics característics de la poesia estudiats en la unitat 4 i en aquesta. TIC •A nima’t a llegir. Els animarem a escoltar i llegir el text disponible en el banc de recursos de la unitat.

Es pot començar amb la comparació, ja que té una estructura més accessible, i s’usa més en el registre oral. Així, els en donarem uns quants exemples i els demanarem que continuïn la llista: tenia els ulls blaus com la mar; era tan fort com un roure; el seu somriure era dolç com la mel, etc. Amb la metàfora els ajudarem a veure la relació entre l’objecte i la imatge que projecta l’autor: la mar dels seus ulls, les perles de les seves dents, l’or dels seus cabells, etc. La lectura en veu alta ens ajudarà molt en la pràctica diària a classe. En aquest sentit recomanam la lectura i l’anàlisi col·lectiva de poemes de diversos autors, a més dels suggerits en el llibre de text, la qual cosa refermarà els conceptes treballats. Podran practicar les recomanacions donades en el microvídeo Descobreix més coses sobre com recitar bé un poema, disponible en el banc de recursos de la unitat.

SOLUCIONS

1 a) Vaig com un tronc, com una fulla solta: comparació (va solt, deslligat, sense res que el retengui). b) Aquella mar a mamelletes ràpides: metàfora (per la imatge, les ones d’aigua prenen aquesta forma). c) Tinc l’ànima coenta com la planta d’un peu: comparació (dolor tan fort que sembla físic com quan camines molt i molt). d) El teu nom com la pedra que cau, de sobte, en l’aigua: comparació (el pes, la significació del nom de l’estimada que provoca gran impacte com una pedra en l’aigua). e) L’amor… un desembre plujós i abril florit: metàfora (els daltabaixos de l’amor, les sensacions que provoca, trist com desembre, alegre com abril).

2 a) De la comarca alacantina de la Marina. b) Vestida de verd blau; cap de la Nau; relleu; mar; parlar la llengua materna dels habitants (el valencià o català); destrucció perquè el medi ambient va deteriorant-se per l’afany de construir en la costa. c) Els versos tenen set síl·labes. Rimen a-b-a-b. d) El cap de la Nau que corona els teus relleus; gentils remors de veus mussiten sorolls de pau; ungits amb nèctar dels déus. e) «Que gentils remors de veus / mussiten sorolls de pau / de compassos semibreus»; «Que bonic sona el sonar, quan ressona»: es repeteixen els sons de les esses que poden recordar el vent. «Que estrany gruny»: es repeteix el dígraf ny per donar a entendre que «el parlar d’aquell que la desgoverna» sona malament, com un gruny. f) La pell suau; llavis com els teus; ton sospirar. U5

Coneix la Literatura Educació Literària

Poesia (II). Els elements retòrics Com hem vist en la unitat anterior, la poesia usa el llenguatge de manera diferent de l’habitual per provocar emocions en el lector i crear bellesa. Això s’aconsegueix, com ja saps, amb el ritme i la rima, però també amb l’ús de figures retòriques. Així, en el llenguatge poètic l’estructura sintàctica de les oracions es trenca, les paraules prenen un significat diferent (sentit figurat) i s’usen repeticions, comparacions, metàfores, personificacions, etc.

L’hipèrbaton, la personificació i l’al·literació

• L’hipèrbaton és un trencament de l’ordre sintàctic habitual de l’oració. Amb les barbes de llana, ve l’hivern. Frances Almela i Vives

Enfront, movien, entre la fina boira, Blai Bonet

SOLUCIONS

humanes a objectes o elements de la natura.

La comparació i la metàfora

Amb la neu, si n’ha caigut,

Entre els recursos més emprats a l’hora de construir versos hi ha la comparació i la metàfora.

fem un ninot de neu que ens contempla

• En la comparació s’estableix una relació d’analogia o semblança entre allò de què es parla (un objecte, un fet, una idea) i allò imaginat per l’autor. S’hi empren expressions com ara: sembla, pareix, com, igual que, etc.

Què és l’amor, nina, em preguntes?

i té el nas molt punxegut. Miquel Martí i Pol

• L’al·literació

consisteix a repetir alguns sons per donar ritme al poema i per evocar sensacions.

1 Resposta oberta. 2 dret – recte – sinuós

I enmig del mar immens la mallorquina nau.

Senyal que no l’has sentit;

Bonaventura Carles Aribau

i amb mes pobres comparances, com te’l podré definir? No en parla el mestre a l’escola,

Organitz les idees

ni en la llar se’n parla als fills,

Comprèn i aplica

els verds pollancres, les fulles.

• La personificació consisteix a atribuir característiques, qualitats o accions

i als quinze anys l’amor arriba POESIA

sobtat com un terbolí. Se sent com una harmonia que conforta l’esperit,

Elements formals

dolça com la veu dels àngels,

esmolat – afilat – esmussat modern – actual – antic proper – pròxim – llunyà espontani – natural - artificial

Elements retòrics

pura com el seu somrís. Ritme

Rima

Mesura de versos

• Consonant: es repeteixen tots els sons. • Assonant: sols es repeteixen les vocals.

Marià Aguiló

L’amor es compara amb un terbolí que arriba de sobte, i és viscut com una harmonia dolça i pura com la veu i el somriure dels àngels.

• La metàfora consisteix a substituir un mot per un altre amb el qual comparteix algun tret significatiu comú.

Mes no hi ha instrument que puga

• Personificació: canta la rella.

fins que el cor se torna una arpa que ressona en altre pit. Marià Aguiló

• Metàfora: llinda de plata. • Hipèrbaton: amb les barbes de llana, ve l’hivern.

est cant del cel fer sentir

La metàfora s’estableix en substituir la paraula amor per l’expressió cant del cel, ja que el poeta pretén lloar aquest sentiment i equiparar-lo a un cant bellíssim.

• Comparacions: sobtat com un terbolí.

-8 síl·labes ➝ art menor +8 síl·labes ➝ art major

• Sinalefa: les vocals juntes es compten en una síl·laba.

• Al·literació: Vinyes verdes vora el mar.

• Hiat: les vocals juntes es compten en síl·labes separades.

119

118

TIC Els recordarem que poden realitzar les activitats proposades en el banc de recursos. Cultura emprenedora La creació d’un poema proposada en l’activitat 10 permetrà treballar l’actiu de la productivitat, fent la planificació adequada per elaborar-lo d’acord amb les pautes donades i atenent els recursos estudiats. Avaluació L’activitat 2 d’aquest apartat i les activitats proposades en Comprèn i aplica serviran com a evidència de l’assoliment dels continguts estudiats. Els recomanarem que les guardin en el seu dossier d’aprenentatge.

3 Il·legal, antivirus, desmaquillar, anormal, immòbil, irreal. 4 Jo vaig fixar descregut el ulls al paquet. De segur que no era per a mi. Devia haver-hi alguna equivocació, perquè un prestigiós / important científic difícilment es molestaria a enviar-me paquets. El vaig posar a l’inrevés i allí, escrit amb la seva lletra polida i angulosa, hi havia el meu nom. Vaig esqueixar / esgarrar el paper al més de pressa que vaig poder. Dins hi havia una capseta.

5 Gras, grassa, grassos, grasses. Fresc, fresca, frescs /frescos, fresques. Grisa, grisa, grisos, grises. Flonjo, flonja, flonjos, flonges. Boig, boja, bojos, boges. Feliç, feliç, feliços, felices. Antic, antiga, antics, antigues. Trist, trista, tristos, tristes.

6 Campanar, calor, botó, interior, millor, calcetí, ningú, segur, poder, fuster, tarannà, sospir, cafè, professor, botiguer.

7 Pel·lícula, cal·ligrafia, col·leccionar, mortadel·la, intel·ligent, alumini, celebrar, tranquil·la, col·locar, colador, motxilla, vacil·lar, aquarel·la, alegria, instal·lar, novel·la, til·la, nul·la, il·legal, síl·laba.

8 Desitjar, ajudant, jeroglífic, subjecte, marges, formatge, girafa, pitjor, marejar, corretja, lletges, lletja.

9 a) La pluja es compara amb una bruixa amb els cabells molt llargs. b) P ersonalització: Duu una trena, estalzim a la cara i el vestit estripat. Fa córrer l’escombra. Venia sense avisar. Al·literació: amb els cabells molt llargs/ cascavells li repiquen/ tota la trena avall. c) Els versos tenen 6 síl·labes. Són, per tant, d’art menor. d) amb els cabells molt llargs / tota la trena avall conillets, a amagar / que no ens atraparà.

10 Resposta oberta. Valorarem l’ús dels recursos retòrics i formals apresos. 37

Anotacions

©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

DIVERSITAT I INCLUSIÓ

UNITAT 5

POEMES I CANÇONS CONTINGUTS

FITXES

TIPUS

COMPRENSIÓ LECTORA

Fitxa 5

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 14

Fitxa d’exercitació

Fitxa 1

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 2

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 3

Fitxa d’exercitació

Fitxa 4

Fitxa d’aprofundiment

Fitxa 1

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 2

Fitxa d’exercitació

Fitxa 3

Fitxa d’aprofundiment

Fitxa 1

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 2

Fitxa d’exercitació

Fitxa 3

Fitxa d’aprofundiment

Fitxa 1

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 2

Fitxa d’exercitació

Fitxa 3

Fitxa d’aprofundiment

Fitxa 1

Fitxa per a adaptar el currículum

Fitxa 2

Fitxa d’exercitació

Fitxa 3

Fitxa d’aprofundiment

EXPRESSIÓ ESCRITA: LES MODALITATS ORACIONALS

LÈXIC: LA SINONÍMIA I L’ANTONÍMIA

GRAMÀTICA: L’ADJECTIU

ORTOGRAFIA: LA R MUDA; L·L, LL, I; G, J, TG, TJ

LITERATURA: POESIA (II). ELS ELEMENTS RETÒRICS

OBJECTIU DE CADA TIPUS DE FITXA Fitxa per a adaptar el currículum. Per a l’alumnat amb necessitats especials de suport. Fitxa d’exercitació. Perquè l’alumnat posi en pràctica i exerciti els aprenentatges adquirits en la unitat. Fitxa d’aprofundiment. Perquè l’alumnat apliqui i aprofundesqui en l’adquisició de continguts.

Llengua catalana i literatura 1r ESO Comprensió lectora. Fitxa 5 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data: ..........................................

Agustín Fernández Paz. «El cas de l’estrany empleat» Llegeix amb atenció el text i respon les preguntes. —Bona nit, senyor Pere. Perdoni que li telefoni a aquesta hora, però és per dir-li que avui he passat tot el dia entrevistant els candidats que s’han presentat per a la plaça de representant. Demà a primera hora li enviaré per missatger un informe amb el resum de totes les entrevistes. —… —Bé, si vol que li ho digui ara, en opinió meva hi ha un candidat que mereix la plaça molt per damunt dels altres. Em sembla que hi encaixa a la perfecció. —… —A veure, no sé com dir-li-ho. És que m’he sentit un poc estrany quan parlava amb aquest candidat, que ha estat l’últim. —… —Mire, la cosa ja no ha començat d’una manera normal. Li vaig dir per telèfon que el rebria a les quatre i ell va insistir que el passara al final, a les vuit, quan el dia ja va de baixa. —… —Sí, ja ho sé, que això no és gens rar. Fins i tot podria ser que tingués una altra feina i no hi volgués faltar una tarda. Però, ja al despatx, m’ha demanat per favor que tanqués les persianes, perquè el molestava el poc sol que entrava. I era cert que el molestava, perquè estava pàl·lid, amb perdó, com qualsevol altre dels nostres clients. —… —I per què em pregunta per la seva roba? Doncs miri. Anava tot de negre, llevat del folre de la capa, que era vermell. Perquè portava una capa, sap? —… —Sííí! Però, com ho sap? Exactament com vostè diu. Tenia dues dents un poc més llargues, que se li veien bé quan somreia. M’ha cridat molt l’atenció. —… —Sí, és al magatzem. M’ha dit que volia veure els taüts que fabricàvem. Jo, per mi, la veritat és que ja li donaria avui la feina.

—… —Un vampir! I diu que ataquen de nit? Que claven les dents al coll i després xuclen la sang? Per això em mirava tant el coll i fins i tot m’ha dit que el tenia molt bonic! —… —Senyor Pere! S’ha apagat el llum! no m’hi veig gens... Encara hi és, senyor Pere?... És que obrin la porta! Hi ha una ombra, ara veig el vermell de la capa!… Senyor Pe…!!! Adaptat d’«El cas de l’estrany empleat», dins de Contes per paraules. Agustín Fernández Paz.

Comenta’n el contingut 1. Quins personatges participen en la conversa? A quin negoci es dediquen? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 42

2. Quina és la primera al·lusió que es fa en el text a aquest negoci? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 3. Hi ha algun altre personatge que no intervé en la conversa? ............................................................................................................................................................................ 4. A què s’ha dedicat durant tot el dia el personatge que ha telefonat al senyor Pere? ............................................................................................................................................................................ 5. Per què penses que el personatge estrany volia baixar al magatzem? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 6. Indica les característiques que defineixen aquest personatge. Físiques

Indumentària

Hàbits

7. Com penses que acaba la història? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................

Descobreix-ne la forma i l’estructura 8. El text mostra una conversa entre dos personatges. De quin tipus de conversa es tracta? Què t’ho ha fet saber? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 9. El fet que no apareguin en el text les intervencions del senyor Pere, en dificulta la comprensió? Per què? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................................... 43

Llengua catalana i literatura 1r ESO Nom i llinatges: .............................................................................................................................................................................................................

Treballa amb les paraules 10. Fes un recull de les paraules i expressions que contribueixen, des del principi del text, a crear tensió i inquietud en el lector. M’he sentit un poc estrany, .................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 11. Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules del text en què tenguin un altre significat. plaça – encaixa – capa – vampir .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................................................

Cerca informació 12. La figura de Dràcula és, sens dubte, una de les que més pel·lícules ha inspirat. Cita les més representatives de la història del cine. Pots consultar en Internet. .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... 13. A més de les característiques esmentades en el text, quines altres s’atribueixen a Dràcula? ..........................................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................................

Reflexiona sobre el text 14. Com tot el món sap, els vampirs, els monstres i d’altres personatges de terror no existeixen. Per tant, com explicaries la força que tenen per crear la sensació de por en les persones? .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... 44

Llengua catalana i literatura 1r ESO Comprensió lectora. Fitxa 14 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data: ..........................................

Antoni Garcia Llorca. Ulisses, el corb

Llegeix amb atenció el text i respon les preguntes. Jo vaig ser príncep de Troia ara fa... fa... més de tres mil anys, això segur! Els dies de la meva joventut ja són història, oi? Però la història m’ha tractat malament. Els homes sempre han dit: «Ah, el príncep Paris! Aquell galifardeu que va prendre la dona al rei Menelau d’Esparta! Per culpa d’ell va començar la guerra de Troia i va morir moltíssima gent!». Però no és veritat. Jo no vaig poder triar el meu destí. Els déus em van utilitzar com una joguina. Voleu saber com va anar de debò la guerra de Troia? La troca es va embolicar per culpa de les deesses Hera, Atena i Afrodita. Les tres estaven barallades des del dia que Eris, la Discòrdia, es va presentar a un banquet de noces al qual tots els déus estaven convidats menys ella, que tot ho esgarriava. Eris va fer rodolar damunt la taula una poma d’or amb la inscripció: «per a la més bella», i es va esfumar deixant que les tres deesses, vanitoses com eren, discutissin per veure qui es quedava la poma. Però els altres déus no volien fer de jutges, perquè sabien que una deessa contrariada gasta molt males puces, i Zeus, que ja es veia a venir la tempesta, va decidir el següent: —Que sigui un home just qui jutgi el cas de la poma. Jo me’n rento les mans. I té, em va encolomar el cas a mi. Perquè jo, aleshores era un jove pastor molt estimat pels altres pastors, ja que solia arbitrar amb molt d’encert les lluites de braus. Pastor i príncep, quina extravagància!, deveu pensar. Però té la seva explicació. Quan vaig néixer l’oracle va anunciar a mon pare, el rei Príam, que si no em matava jo seria la ruïna de Troia. I Príam, en comptes de matar-me, s’estimà més abandonar-me al bosc, on uns pastors em van recollir i em van criar com a fill seu. Així que ja em teníeu un bon dia fent de pastors als oliverars del mont Ida, feliç i ignorant del meu veritable origen, quan se’m va aparèixer les tres deesses. I no volien poca cosa! Que jo donés la poma d’or a la que em semblés més bufona! Hera em va prometre que si li donava a ella, em faria emperador d’Àsia. Atena va prometre que em faria el tipus més espavilat del món. I Afrodita va prometre que em donaria per esposa la dona més bella, un palau a la ciutat i molta riquesa per gastar. I jo, que era jove i enamoradís, i la vida a muntanya se’m començava a fer avorrida, vaig triar l’oferta d’Afrodita i li vaig vendre la poma a ella. Hauríeu d’haver vist com ensenyaven les urpes Hera i Atena! Enverinades per la rancúnia, van jurar que em destruirien a mi i el meu llinatge, que era el de Troia. —Que jo soc del llinatge de Troia, Afrodita? –vaig preguntar a la deessa. I Afrodita, molt gentilment, em va explicar els meus orígens. (…) —I què hi ha, de la dona més bella? –li demano. I ella em respon: —A Troia, acompanyant ton pare, també hi haurà el rei grec Menelau. Jo faré que entre tots dos neixi una gran amistat i ell et convidarà al seu palau d’Esparta, on coneixeràs la seva esposa Helena, la dona més bella. Us enamorareu, i ella et seguirà a casa teva. Adaptat d’Ulisses, el Corb. Antoni Garcia Llorca.

Comenta’n el contingut 1. De quin delicte, diu Paris, que l’acusa la història? ............................................................................................................................................................................ 2. En què consisteix el repte a què Eris sotmet les tres deesses? ............................................................................................................................................................................ 45

3. Creus que l’actitud de Zeus és una actitud valenta? Raona la resposta. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 4. En què consisteix l’oferta d’Afrodita i per quin motiu, finalment la tria? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 5. Quina oferta hauries triat tu? Justifica la resposta. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 6. Paris se mostra sorprès, de saber que el seu llinatge era el de Troia. A què es deu aquest desconeixement de la pròpia identitat? ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ Descobreix-ne la forma i l’estructura 7. A quin paràgraf pertany cada tema? Paràgraf Paris afirma que ell no és el responsable directe i únic de la guerra de Troia Inici del conflicte: Eris, llança la poma d’or amb la inscripció «per a la més bella». Zeus decideix que la decisió l’ha de prendre un home just.

Orígens de París. Zeus decideix que ell sigui el jutge i les deesses localitzen Paris. Les deesses exposen les tres propostes i Paris tria. Zeus decideix que la decisió l’ha de prendre un home just.

8. Quins d’aquests conflictes apareixen en aquesta lectura? Algú ha de decidir qui de les tres deesses és la més bella. L’oracle informa el rei Príam que si no mata el seu fill, provocarà la ruïna de Troia. Paris se sent atret pel cant de les sirenes i és incapaç de governar la nau. Paris s’ha d’enfrontar a un gegant. Uns pastors varen recollir Paris. Paris s’enamora de la dona del rei grec Menelau. 46

Treballa amb les paraules 9. Cerca en el text els adjectius que ha fet servir l’autor per qualificar aquests personatges: les tres deesses; Paris, pastor; rei Menelau; Helena, la dona. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 10. Quin és el sentit d’aquestes expressions? Zeus es va rentar les mans .......................................................................................................................................................................... Una deessa gasta males puces .......................................................................................................................................................................... Ensenyar les urpes .......................................................................................................................................................................... Cerca informació 11. Zeus és conegut com el déu més important de l’Olimp. Informa’t sobre quins són els seus atributs i cerca la relació que manté amb aquests altres déus. Hera – Hermes – Ares – Cronos – Rea – Apol·lo – Dionís .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................................................

Reflexiona sobre el text 12. Les històries mitològiques pertanyen a un temps molt antic. Hem seleccionat dos fragments relacionats amb un sentiment humà (enveja, traïció, odi, amor, rancor…). Quins es reflecteixen en el text? .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... 13. Creus que els temes que plantegen les històries mitològiques són vigents avui en dia? Raona la resposta. .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................................... 47

Llengua catalana i literatura 1r ESO Les modalitats oracionals. Fitxa 1 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

Treball amb textos 1. Llegeix aquest text i fes les activitats. Una estranya obsessió Quan en Raül tornava a classe, l’horabaixa, mentre caminava pel carrer, no podia d’evitar estampar, cada set o vuit passes, qualsevol nom en qualsevol paret en forma de grafiti. Primer va assecar el retolador negre, després el vermell, li va venir just de dibuixar el darrer grafiti, en la canal de l’escola, amb el marró. En Raül seia en la tercera fila de classe. De manera que podia continuar donant sortida al seu desfici. I ho va fer en la llibreta de ciències, que encara la tenia intacta, mentre n’Eusebi, que també era el tutor, explicava el sistema digestiu, en Raül simulava estar atent, però la seva mà no parava de dibuixar i dibuixar. El seu company, Toni, no li llevava l’ull de damunt. Per això, el profe se’n va adonar, perquè en Toni solia ser un alumne molt atent. Amb dissimulació, mentre continuava explicant, n’Eusebi es va acostar a en Raül. Aquest es va adonar ràpidament de la seva presència i tancà la llibreta. ––Vegem els apunts que ha pres el nostre amic ––va dir n’Eusebi. Va agafar la llibreta d’en Raül, estirant fort, perquè ell la tenia sota el braç, protegint-la. La va mirar. ––No sé per què, sentir parlar de la digestió et senta malament ––va bromejar–– i et fa vomitar… En Toni va començar a riure i, quan n’Eusebi va mostrar a la classe els fulls i més fulls que en Raül havia dibuixat, va afegir: ––…et fa vomitar un munt de preciosos grafitis… Aleshores tota la classe també va esclafir a riure, perquè va entendre la broma del profe. Adaptat de Grafitis. Joan Pla. Edicions Bromera.

a. Qui és el protagonista del fragment? Quina afició té?

d. Qui són en Toni i n’Eusebi? Quina relació tenen amb el protagonista? ...................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................

e. Com és en Toni? Per què es distreu un dia a classe? ...................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................

f. T’agraden els grafitis? Saps fer-ne? Coneixes algú que en faci? ...................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................

g. Escriu la teva opinió sobre si fer grafitis és desenvolupar un nou tipus d’art o per contra només serveixen per embrutar les parets. ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................

h. A quin tipus correspon cada una d’aquestes oracions del text. – En Raül seia en la tercera fila de classe.

Enunciativa

– Vegem els apunts que ha pres el nostre amic. Imperativa

– En Toni va començar a riure.

i. Escriu una oració on el protagonista expressi el seu desig de pintar grafitis. ...................................................................................................................................................................... 49

Llengua catalana i literatura 1r ESO Les modalitats oracionals. Fitxa 2 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

Les modalitats oracionals Segons la intenció del parlant, es distingeixen sis modalitats oracionals. –E nunciativa: el parlant informa d’un fet. Poden ser afirmatives o negatives. (Avui fa calor.) – I nterrogativa: el parlant pregunta alguna cosa. Duu al final un signe d’interrogació. (Vendràs a la platja?) – Exclamativa: el parlant expressa un sentiment (alegria, por, sorpresa, etc.). Es tanca amb un signe d’exclamació. (Quin mal que m’he fet!) – Imperativa: el parlant dona ordres i instruccions. (Tanca la finestra.) – Dubitativa: el parlant mostra dubtes sobre alguna cosa. (Potser aniré al cinema.) – Desiderativa: el parlant expressa un desig. (Tant de bo venguis demà.) Les oracions imperatives i les desideratives porten, a vegades, un signe d’exclamació al final.

1. Indica la modalitat oracional a què pertany cada oració. Després, llegeix-les en veu alta amb l’entonació adequada. – No tenc gens de fam.

.................................................

– Hi ha una aranya enmig del bany!

.................................................

– Tant de bo demà no plogui i puguem anar d’excursió.

.................................................

– Vols una mica de pastís?

.................................................

– Deuen ser germanes, perquè tenen els mateixos ulls.

.................................................

– N’Amèlia viu a Binissalem.

.................................................

– Dona’m la mà.

.................................................

2. Quina modalitat oracional usaries més en cada cas? – Dones instruccions a un turista de com arribar a l’ajuntament. .................................................. – Fas un interrogatori a una amiga sobre una altra amiga. .................................................. – Fas de porter i discuteixes amb l’àrbitre perquè ha senyalat un penal. .................................................. 50

3. Reescriu les oracions següents en la modalitat que apareix entre parèntesis. – Em pot posar mig quilo de patates, per favor? (imperativa) ......................................................................................................................................................................... – No m’agraden gens les pel·lícules d’acció. (afirmativa) ......................................................................................................................................................................... – M’he trobat amb n’Ahmet camí de l’institut. (exclamativa) ......................................................................................................................................................................... – Han aparegut les claus del garatge! (interrogativa) ......................................................................................................................................................................... – Toni, em deixes la bici? (desiderativa) ......................................................................................................................................................................... – Estic segur que demà el Mallorca guanyarà el partit. (dubitativa) .........................................................................................................................................................................

4. Llegeix el text següent i identifica a quina modalitat oracional corresponen els fragments destacats. —Mira, Marina, jo sé molt bé que tens raó, estic segura que el passadís està ple de fantasmes antipàtics […]. Probablement viuen aquí des de fa molt de temps perquè esta casa és molt antiga i no hi ha manera d’aconseguir que se’n vagin. Potser estan enfadats perquè ara som nosaltres qui ocupam la casa. […] Per això jo també he pensat com podem posar fi a aquesta situació. —Ah, sí? I què has pensat fer? —vaig preguntar a la mare. Adaptat de Fantasmes al passadís. Agustín Fernández Paz. Edicions Bromera.

5. Continua la conversa anterior. Imagina quin pla posaria en pràctica la mare de na Marina per espantar els fantasmes. Usa, com a mínim, dues oracions imperatives, dues d’interrogatives i dues de desideratives. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 51

Llengua catalana i literatura 1r ESO Les modalitats oracionals. Fitxa 3 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Relaciona cada oració amb la classe a què pertany. – A quina hora tornarem de l’excursió?

Enunciativa negativa

– N’Alfred parla de les seves coses.

Dubitativa

– Que bé, demà farà sol!

Interrogativa

– Tant de bo s’hi quedés a viure.

Enunciativa afirmativa

– Potser plourà demà.

Imperativa

– Marc, apaga els llums i ves a dormir.

Exclamativa

– No vull menjar més mongetes.

Desiderativa

2. Digues si cada oració expressa ordre, desig o dubte. – Tant de bo venguis demà. → – Tancau la porta! → – Potser demà nevarà. → – M’agradaria viatjar a Rússia. → – No sé quan és el seu aniversari. → – Callau, per favor! → 3. Transforma l’oració proposada en cada una de les classes que s’indica. Enunciativa afirmativa: Aquesta setmana acabam el treball. Enunciativa negativa: .............................................................................................................................. Interrogativa: ............................................................................................................................................... Exclamativa: ................................................................................................................................................ Desiderativa: ................................................................................................................................................ Dubitativa: ....................................................................................................................................................

4. Llegeix les oracions i posa els signes ? o ! al final de cada una. – A quin cinema vols que anem

– A quina hora hem quedat

– Saps com es fa un estel

– Mira quina aranya més grossa

– M’encanten les muntanyes russes de la fira

– Quin treball més ben fet

5. De quina classe és cada intervenció d’aquest diàleg? —Na Joana ha duit el baló. —Que bé que se n’hagi recordat! —Voleu que juguem al futbol? —A mi, m’agradaria fer de porter. —Potser na Neus faria millor de portera... —Va, no perdem temps, tothom al pati a jugar! 52

Llengua catalana i literatura 1r ESO Les modalitats oracionals. Fitxa 4 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Completa el diàleg següent seguint les indicacions. —Lorena, t’agradaria venir amb nosaltres al cinema? —(oració dubitativa) ................................................................................................................................ —Ens agradaria molt que venguessis! —(oració interrogativa) .......................................................................................................................... —(oració exclamativa) ............................................................................................................................ —(oració enunciativa afirmativa) ...................................................................................................... 2. Escriu quatre oracions enunciatives afirmatives i transforma-les en negatives. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 3. Escriu una oració exclamativa per a cada una d’aquestes situacions. Hi pots afegir interjeccions. • Vas corrent darrere el baló i se’t gira un peu. ......................................................................................................................................................................... • Entres a uns grans magatzems i trobes un personatge famós. ......................................................................................................................................................................... © Grupo Anaya, S. A. Material imprimible autoritzat.

• Mentre neteges la gàbia del periquito, aquest s’escapa. ......................................................................................................................................................................... • Ets sol a casa i sents un renou estrany a la cuina. ......................................................................................................................................................................... 4. Escriu una oració de cada classe de les indicades. • Interrogativa negativa: ............................................................................................................ • Imperativa negativa: ................................................................................................................ • Dubitativa afirmativa: .............................................................................................................. • Desiderativa afirmativa: .......................................................................................................... 53

Llengua catalana i literatura 1r ESO La sinonímia i l’antonímia. Fitxa 1 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Uneix amb fletxes les parelles de sinònims i l’antònim corresponent. sec pròxim flac

prim

llunyà

glaçat

banyat

contigu

últim

tou

gros

inicial bla

eixut

gelat

calent

embrionari

dur

2. Completa les oracions amb la paraula adequada de cada sèrie de sinònims.

immòbil – permanent – invariable – Té un caràcter

: sempre està contenta.

– Estava tan

que semblava mort.

farsa – mentida – trampa – Ha fet una

i per això ha guanyat la partida.

– Diu que jo l’he insultada, i això és

3. Relaciona els verbs antònims. encendre

estimar

disminuir

unir

abreujar

apagar

augmentar

odiar

ampliar

dividir

4. Completa cada oració amb una forma conjugada dels verbs de l’activitat anterior. Després, substitueix-la per l’antònim i comprova com en canvia el sentit. – Na Marta

molt els seus veïnats.

............................................................................................................................................................................ –

el foc massa prest i el dinar no va sortir bo.

el treball de Socials.

............................................................................................................................................................................ – Els preus

molt poc en els últims anys.

............................................................................................................................................................................ – Aquesta situació

la colla d’amics.

............................................................................................................................................................................

5. Forma l’antònim de cada adjectiu usant els prefixos anti, des, contra, a o in. Tapat, higiènic, indicada, típic, acabat, simètric, cansable, aeri, centrat. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................

6. Escriu oracions amb les paraules que has format en l’activitat anterior.

............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 55

Llengua catalana i literatura 1r ESO La sinonímia i l’antonímia. Fitxa 2 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Encercla en cada sèrie una paraula sinònima de la donada. Trobar: investigar, localitzar, assenyalar, cercar. Dur: bla, resistent, moll, trencadís. Pujar: descendir, augmentar, aconseguir, extreure.

2. Torna a escriure aquestes oracions substituint les repeticions per una paraula sinònima de les que et donam. dolços – entretengut – estimat – sentia –N a Maria parla cada nit amb el seu enamorat dues hores. Jo no sé si seria capaç de parlar amb el meu enamorat tant de temps. – Em van ensenyar un joc molt amè i vam passar un matí molt amè. –L i vam preguntar si es trobava bé, i ell va respondre que es trobava millor que mai. –S i vols comprarem pastissos i, després de dinar, prendrem fruita i aquests pastissos. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................

3. Reescriu les oracions canviant les paraules subratllades per un antònim. –V aig somiar que ens compràvem una casa enorme, on vivíem com si fóssim gegants i on el renou ho envaïa tot. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ – El vestit era bonic, llarg, còmode, elaborat amb una tela molt suau. ............................................................................................................................................................................ 56

Llengua catalana i literatura 1r ESO La sinonímia i l’antonímia. Fitxa 3 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Escriu els sinònims que sàpigues d’aquestes paraules. estrany: ..................................................................

començar: ...........................................................

contar: ....................................................................

clar: .........................................................................

2. Substitueix la paraula cap d’aquestes oracions pel sinònim més adequat i reescriu-les. Cervell, talent, extrem, president. – Lliga el cap de la corda al pal. ............................................................................................................................................................................ – Té molt de cap per a les matemàtiques. ............................................................................................................................................................................ – El cap del govern va presentar la dimissió. ............................................................................................................................................................................ – Té una malaltia al cap molt greu. ............................................................................................................................................................................

3. Substitueix les paraules subratllades per l’antònim corresponent i comprova que l’oració significa el contrari. – Acaba de passar un jove molt alt. ............................................................................................................................................................................ – Això que dius és veritat?

4. Escriu els antònims de les paraules següents. Limitat, agraït, acceptar, suau, oposar-se, millorable, empresonar, resistible. ............................................................................................................................................................................ 57

Llengua catalana i literatura 1r ESO L’adjectiu. Fitxa 1 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

L’adjectiu L’adjectiu assenyala les qualitats del nom que acompanya i hi concorda en gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural). Els adjectius variables presenten formes diferents per al masculí i per al femení (nin alt / nina alta). La formació del femení i del plural segueix les mateixes normes que la dels noms que has vist en la unitat 4. Hi ha alguns adjectius que són invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení: informe actual / notícia actual, vellet amable / velleta amable. Els adjectius poden qualificar un nom amb diferent intensitat. • En grau positiu ➜ una al·lota alta. • En grau comparatiu: • de superioritat ➜ una al·lota més alta que un pi. • d’igualtat ➜ una al·lota tan alta com jo. • d’inferioritat ➜ una al·lota menys alta que tu. • En grau superlatiu ➜ una al·lota menys alta que tu.

1. Identifica els vuits adjectius del text i indica quin nom acompanyen. Era un pastís alt, amb tres pisos desiguals i amb moltes cireretes vermelles i verdes. A cada pis corresponia un gust diferent: de xocolata blanca, de vainilla dolça i de torró bla. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................

2. Relaciona cada nom amb l’adjectiu que s’hi adequa. notícia telefonada llet

enfiladissa metàl·lica giratòria

escala

recent

porta

urgent

planta

desnatada 58

3. Escriu el masculí d’aquests adjectius i classifica’ls en la graella. Blanca, feliç, comuna, pobra, grisa, cristal·lina, guapa, responsable, anual, americana, negra, intel·ligent, oportuna, fosca, ampla, bona, buida, normal, morena, llesta. Forma el femení…

Com per exemple en…

Afegint -a

blanc,

Afegint -na

comú,

Canviant -e, -o per -a

pobre,

Igual, és invariable

feliç,

4. Forma el femení d’aquests adjectius. Tingues en compte que no n’hi ha cap d’invariable. verd: ..........................................

digne: .......................................

covard: ....................................

trist: .........................................

blau:...........................................

calent: ......................................

marroquí: ..............................

estudiant:................................

heroi: ........................................

5. Ratlla l’adjectiu que no concorda amb el nom. – Calor apegalós / apegalosa

– Llençols bruts / brutes

– Postres dolços / dolces

– Llegums cuits / cuites

– Espinacs frescos / fresques

– Olor fort / forta

– Dents corcats / corcades

– Mal / mala costum

6. Escriu en plural aquestes expressions. un dematí tranquil ...........................................

una taca taronja ...............................................

una resposta ambigua ...................................

un home calb .....................................................

l’aigua freda ........................................................

un desig boig ....................................................

la pintura acrílica ..............................................

un dilluns normal .............................................

una dansa grega ...............................................

una línia obliqua ...............................................

7. Destaca quins d’aquests adjectius són invariables i completa el quadre. Marró, confusa, final, tangent, sencer, bucal, adoptiva, tècnic, felí, feliç. Invariables

Variables Masculí

Femení

Llengua catalana i literatura 1r ESO Els determinants i els pronoms. Fitxa 3 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Relaciona cada definició amb els determinants corresponents. a) Indiquen un nom concret, ja conegut. b) Indiquen una quantitat inexacta. c) Indiquen la pertinença del nom a què acompanya. d) Identifiquen el nom de manera imprecisa. e) Indiquen la situació del nom en l’espai i en el temps. f) Indiquen una quantitat exacta. articles

demostratius

possessius

numerals

quantitatius

indefinits

2. Classifica els determinants següents. Cinquens, bastants, aquells, seves, gens, una, segona, cada, nostra, mateix, les, aquestes, qualsevol, la, meva, mil cinc-cents, els, massa.

Articles

Demostratius

Possessius

Numerals ordinals

Numerals cardinals

3. Completa en el quadern les oracions amb aquests determinants indefinits. Altre, algun, qualsevol, cap, cada. –

amic em donarà les dades que necessit.

– Anam demà al teatre o hi anam un – – Vendrà – Aquí no tenc

dia?

dia s’aixeca a les set per anar a l’escola. horabaixa a demanar-te el disc. llibre de misteri. 60

Quantitatius

Indefinits

4. Completa cada oració amb el pronom personal tònic corresponent. –

tenim ja les entrades per al circ.

– Però

has vist com plou?

– Na Marta i

prepararem els entrepans.

–

va presentar el projecte del nou gimnàs.

– Estudiau

en la mateixa escola?

5. Completa cada oració amb el pronom feble adequat. ’l

-se

– El mestre de Matemàtiques ha dit: «Demà

demanaré les activitats».

– Podries escoltar una estoneta i així

entendries.

– Ella duu una mà embenada i li costa pentinar – Treu el meló de la gelera i posa

damunt la taula de la cuina.

6. Escriu quin nom substitueix cada pronom subratllat. – Vam visitar un poble preciós i un altre amb dos rius. ......................................................... – Porta un quilo de maduixes i dos de cebes. ............................................................................

– El seu pare és molt agradable, però el nostre és molt divertit. ......................................

7. Inventa els complements que substitueixen en cada cas els pronoms febles destacats i reescriu les oracions. – Hi vaig arribar vora les dues. ........................................................................................................... – Les vaig veure damunt la taula. ..................................................................................................... – Porta-li les ulleres, per favor. ........................................................................................................... – En vols dos quilos? ............................................................................................................................... – Pense que els hem oblidat a casa. ............................................................................................... 61

Llengua catalana i literatura 1r ESO Gramàtica: l’adjectiu Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. A veure quants adjectius trobes per a qualificar: – La millor pel·lícula que has vist ....................................................................................................... – Un dia que voldries oblidar .............................................................................................................. – L’amic o l’amiga ideal .......................................................................................................................... – Un paisatge de gran bellesa ............................................................................................................ 2. Substitueix les paraules subratllades per l’adjectiu que hi vagi bé. Fixa’t perquè en tots els casos és una paraula derivada. – una falta sense voler: ........................................................................................................................... – formació per a una professió: ......................................................................................................... – una ciutat de mil anys: ........................................................................................................................ – uns dies d’estiu: ...................................................................................................................................... – una història de ficció: .......................................................................................................................... – un edifici tornat a construir: ............................................................................................................. 3. Escriu una oració amb el femení de cada un d’aquests adjectius. Cortés, viking, gris, pobre, trist, rus. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................

veloç: .....................................................................

fondo: ....................................................................

pesat: ..................................................................... 62

Llengua catalana i literatura 1r ESO La r muda; l·l, ll i i; g, j, tg i tj. Fitxa 1 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

La r final Per saber si hem d’escriure r al final d’un mot agut podem formar-ne un derivat i comprovar si duu r: por → poruc. S’escriuen amb -r final el infinitius verbals, exceptuant-ne els de la segona conjugació acabats en -re: cantar, témer, perdre, dormir. La ll i la l·l A Balears, pronunciam la ll com a i quan es troba enmig de vocals o a final de paraula. Haurem d’anar en compte en l’escriptura: fulla, martell, pollastre. S’escriuen amb l·l moltes paraules que comencen per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l- (al·lot, col·laborar, il·legal, mil·lenni) o que acaben en -el·la, -il·la, -il·lar: (aquarel·la, tranquil· la, vacil·lar). G, j, tg i tj En general, per representar el so de la j de jove escrivim j, tj davant a, o, u i g, tg davant e, i. Tingues en compte que s’escriu j davant e: – en les paraules que contenen -jecc- o -ject- (projecte, injecció, etc.) – en algunes paraules com ara jerarquia, jeroglífic, jersei, majestat, etc. – en alguns noms propis com ara Jeremies, Jeroni, Jesús, Jerusalem, Jericó, etc.

1. Totes aquestes paraules són agudes, copia-les escrivint, si cal, -r final o accent gràfic. carre ?: .....................................

cla ? : ........................................

pasto ? : ..................................

entrepa ? : ...............................

comu ? : ..................................

ciutada ? : ..............................

marro ? : ..................................

apuntado ? : ..........................

creue ? : ..................................

2. Escriu ll o i, segons correspongui. clave a

gua

reme

sona

espa

cocarro

geno

caste

agu er

hero

3. Afegeix un parell de paraules més a cada sèrie. – Al·legar, al·lot, al·luvió, al·legoria ..................................................................................................... – Col·laboració, col·lapse, col·loquial, col·lisió .............................................................................. – Il·limitat, il·lícit, il·lògic, il·lustre ......................................................................................................... – Parcel·la, mortadel·la, novel·la, damisel·la .................................................................................. 63

4. Completa aquestes paraules en el quadern amb g o j. Fixa’t en la vocal que tenen darrere. irar con

ba unt

embo mà

oca

enra

conser

olar

irafa

ama

estran

erani er

espon

ós

5. Omple els buits amb tg o tj. corre

rello

salva

avanta

equipa

missa e

massa

ista

6. Completa aquestes paraules amb j davant e i classifica-les en la graella. esús

ecte

ersei

ecció

eroglífic

sub

Paraules amb -jecc-, -ject-

ectar

eroni ma

estat ericó

Noms propis diversos

eremies ad

ectiu erarquia

Altres paraules

7. Escriu oracions amb les paraules de la columna dreta de l’activitat anterior. ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................ 64

Llengua catalana i literatura 1r ESO La r muda; l·l, ll i i; g, j, tg i tj. Fitxa 2 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Escriu una paraula de la mateixa família de cada una d’aquestes que acabi en -r. calorós: ....................................

suat: ..........................................

marítim: ...................................

lectura: ....................................

valent: ......................................

narratiu: ..................................

joc: .............................................

papereria: ...............................

enamorat: ..............................

monàstic: ...............................

oblit: ..........................................

assegurança: ........................

2. Totes aquestes paraules són agudes. Copia-les i escriu, si cal, -r final o accent gràfic. ferrete ? : ................................

avio ? : .....................................

recto ? : ...................................

orado ? : .................................

madu ? : ..................................

garrove ? : ..............................

cafe ? : .....................................

moline ? : ................................

calama ? : ...............................

vampi ? : .................................

seve ? : .....................................

ratoli ? : ...................................

3. Completa amb i o ll com correspon. caste ove

fu a

agu

geno a

papa

reme

xirimo a

fono

espa se

ent

4. Completa aquestes paraules amb l·l i copia-les. goril……a: .................................

mortade……a: ........................

a……ot: ......................................

clorofi……a: .............................

crista……í: ................................

co……ecció: .............................

5. Completa aquestes paraules amb g, j, tg o tj. irafa

oiós

aqueta desi rè pen

os im a-robes

ell

pla

con

mà

ència

ola

pro

presta

tar

ectiu

estran

taron

ulivert

uda ecte eta

diumen

unt

essa

corre ju pu

a at ol

erro

trepi

salva

endre 65

ència esuïta

rello

Llengua catalana i literatura 1r ESO La r muda; l·l, ll i i; g, j, tg i tj. Fitxa 3 Nom i llinatges: ....................................................................................................................................................................................................................................... Curs: ..................................................................................................................................................................................................

Data:............................................

1. Copia i completa aquests infinitius, si cal. creure ? : .................................

téme ? : ...................................

córre ? : ...................................

moure ? : ................................

conèixe ? : ..............................

batre ? : ...................................

veure ? : ..................................

escriure ? : .............................

fe ? : ..........................................

2. Completa aquestes paraules amb l o ll i escriu una paraula de la mateixa família que contengui l·l. tranqui

: ..........................

crista

í: ............................

Operació món: Llengua catalana i literatura 1º ESO. Proposta didàctica (demo)

Articles inside

Drets

De la LOMLOE a Operació món • Perfil de sortida de l’Educació Secundària