Operació món: Biologia i Geologia 1º ESO. Proposta didàctica (demo)

mostra

l Va

cian a

ESO

en

1

C.

BIOLOGIA I GEOLOGIA S. Clemente, A. Domínguez, A. B. Ruiz

P R O P O S TA DIDÀCTICA r e p

ió c a

n ó O m

Índex Les claus d’Operación món .................................................................................................... 4 Materials per a l’etapa .............................................................................................................. 6 Projecte digital ............................................................................................................................ 8 1. Característiques generals 2. Índex visual de recursos 3. Inclusió en anayaeducacion.es 4. Avaluació en anayaeducacion.es 5. Programació i claus del projecte De la LOMLOE a Operació món ........................................................................................... 17 • Perfil d’eixida de l’Educació Secundària - Perfil d’eixida i claus pedagògiques d’Operació món - Perfil d’eixida i competències específiques de l’àrea • Sabers bàsics dels cursos 1r i 2n • Inclusió en Operació món Unitats............................................................................................................................................. 27 • Unitat inicial. El mètode científic • Unitat 1. Els éssers vius • Unitat 2. Moneres, protoctists i fongs • Unitat 3. Les plantes • Unitat 4. Els animals • Unitat 5. L’atmosfera i la hidrosfera • Unitat 6. La geosfera: les roques i els minerals • Unitat 7. Els ecosistemes • Unitat 8. Els ecosistemes i l’ésser humà • Explorem els ecosistemes de la Comunitat Valenciana

Les claus d’OPERACIÓ MÓN Què és Operació món?

Operació món és un projecte configurat per a contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules:

par a què servix el que aprenc?

A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle XXI. En poques paraules, Operació món es pot definir com un projecte

competencial, compromés, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

4

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a moure’s en les situacions de la realitat quotidiana.

Activitats competencials Se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses.

Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia en la presa de decisions.

Situacions d’aprenentatge Són contextos, emmarcats en la vida real i en un objectiu de desenvolupament sostenible, que plantegen una situació problema. Amb aquests s’invita l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats.

Avaluacions competencials Per a mesurar el grau d’adquisició del perfil d’eixida i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.

Es disposarà de diverses proves escrites i digitals a fi d’avaluar el que s’ha aprés, i l’aplicació i la generalització d’això a altres situacions; i d’un dossier d’aprenentatge i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavalue el seu procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, què l’ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha aprés).

Compromés

Interdisciplinari

Inclusiu

L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribuïsquen a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromés i sostenible en tots els àmbits.

Operació món és un projecte intrínsecament interdisciplinari, ja que està concebut perquè, des de cada matèria i al llarg de les diferents etapes educatives, es contribuïsca al desenvolupament de les claus pedagògiques i de les metodologies actives que s’hi proposen.

A més:

Operació món és un projecte que naix compromés amb el principi d’educació inclusiva i amb la creació de condicions d’aprenentatge millors per a tot l’alumnat, amb la qual cosa s’afavorix la posada en pràctica de recursos per a un ensenyament personalitzat.

Per a això, el projecte incorpora:

Objectius de Desenvolupament Sostenible Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS tenen com a finalitat que l’alumnat prenga consciència i duga a terme una reflexió que provoque una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercutisquen positivament en algunes metes establides en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Orientació acadèmica i professional Per a despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seues habilitats i interessos personals, que el capacite per a afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi.

Cultura emprenedora Per tal que l’alumnat desenvolupe les habilitats i la consciència necessàries per a transformar idees creatives en accions i contribuir a assolir els ODS.

• Inclou tasques i projectes que posen en joc aprenentatges adquirits en diferents àrees, amb la qual cosa en fomenten l’aplicació de forma integrada a contextos diferents.

• Compta amb propostes de treball per àmbits per a l’Àmbit Cientificotècnic i per a l’Àmbit Sociolingüístic.

Per a això, el projecte incorpora:

Pautes DUA Basat en els principis i pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, el projecte oferix al professorat tota la informació relativa a les opcions múltiples d’acció i expressió, de representació i d’implicació.

Recursos inclusius Operació món oferix opcions múltiples de presentació de la informació com vídeos, àudios, resums, organitzadors gràfics, activitats interactives... que faciliten la personalització i la flexibilització de l’experiència d’aprenentatge de l’alumnat.

L’essencial Aquest recurs inclusiu del projecte identifica els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst per a ajudar el professorat a adaptar el ritme, l’estil, la profunditat i les metodologies actives més adequades a l’alumnat.

Metodologies actives Operació món proposa un conjunt de mètodes, tècniques i estratègies que fomenten el treball en equip i incentiven l’esperit crític. Una manera de treballar que prepara l’alumnat per a situacions de la vida real a través de l’aprenentatge cooperatiu, l’educació emocional, el desenvolupament del pensament, la cultura emprenedora o el Pla lingüístic.

Competència digital Operació món compta amb un Pla TIC i un nou projecte digital, amb llibres digitals especialment dissenyats per a facilitar l’adquisició de competències digitals, que compten amb una àmplia oferta de recursos.

5

Proposta didàctica

Materials per a l’etapa

Una proposta didàctica per a cada llibre de l’alumnat amb la solució de les activitats, orientacions metodològiques, suggeriments per a aplicar metodologies actives, etc.

Què és Operació món?

OPERACIÓ MÓN és un projecte configurat per a contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què servix el que s’aprén? A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle xxi.

En poques paraules, OPERACIÓ MÓN es pot definir com un projecte competencial, compromés, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Llibre de l’alumnat 7

El llibre de l’alumnat presenta els continguts i les activitats ajustats al desenvolupament curricular fixat per la LOMLOE. Seguint una metodologia competencial, permeten respondre d’una forma creativa i innovadora al nostre compromís amb la inclusió i els Objectius del Desenvolupament Sostenible, cosa que possibilita el creixement de les habilitats i les aptituds que exigix la nostra societat, cada vegada més diversa.

El s ar tr òp od es Els cos sos del s artr òpo Cefalotòr ax

7.1

Les caract erístiques dels artròp odes

des

Abdome

n

Tòrax Cap Abdome

n

Cap

Tronc

anayaedu cacion.e dels artrò s Consulta podes» en «La class el banc de ificació recursos .

La cla ssif ica

ció del s artr òpo des

Aràcnids

Crustacis

Est udi em

el Ped icu lus

• Cefalotòr ax i abdo men • Quatre parells de potes • Ulls simp les

• Cefalotòr ax i abdo men • Cinc o més pare lls de potes • Ulls com postos

hum

a) Anota anu s quin és el nom com ú d’aquest b) En quin animal. grup d’ar tròpodes fica la resp el classific osta. aries? Just ic) Per què creus que la paraula el nom cien humanus tífic d’aq apareix en uest anim d) Digues al? per què és famós. que pres Explica el enta. cicle de vida 94

Són el grup més dive rs i abunda medis terr estres i aqu nt d’anima ls. Viuen àtics.

- El cos pres en enta sime tria bilatera ments. l i està divi dit en seg - Tenen exo esquelet i apèndix - Tenen el s articulat cos dividit s. en cap, tòra tenen cap x i abdome i tòrax fusio n. Alguns tenen cap nats (cef alotòrax i tronc. ) i uns altre - Presente s n reprodu cció sexu experimente al. Són ovíp n un proc ars i mol és de met ts amorfos i.

7.2 La classi

8

El s pe ix os i els am fib is

Respiraci

ó a travé s de brànquie s.

ls

• Cap, tòra x i abdomen • Tres pare lls de pote s • Un o dos parells d’ale s • Ulls simp les i com postos

al: permet detectar les els corrents vibracions i d’aigua.

Opercle: cobr les brànquie ix s; no Aleta està pres ent tots els peix en pectoral os.

Cla ssif ica

Miriàpodes

• Cos segm entat • Un o dos parells de potes per segm ent • Ulls simp les

U4

s

aquàtics amb form es en alet a hidrodin es. àmica i - Solen tind extremitats re la pell recobert a d’escate - Tenen línia s protecto lateral i mol res. ts disposen - Són ecto de bufeta tèrmics: natatòria. no poden - Tenen repr regular la seua oducció tempera sexual. La tura corp externa. majoria són oral. ovípars amb - N’hi ha fecundació dos grup s: peixos ossis i peix Aletes dors os cartilag als inosos.

Línia later transformad

Els pei xos i els am fibi s

ficació de

artròpod Hi ha artr es òpodes que licerats i tenen que mandibu lícers, que lats. Els prim són apèndix fora de la ers boca amb s punxeg els quals uts situats aràcnids prenen l’alim . Els man dibulats ent; són boca; són tenen man els els insectes díbu les dins , els crus de la tacis i els miriàpodes .

Insectes

8.1 Els peixo - Són vert ebrats

Bufeta nata tòria: acumula aire i perm et canviar la flotabilita t.

Respiraci

ó a travé

s de pulm

ons.

Aleta anal

Aleta caudal Pell molt fina i sens e imperme able a travé recobriment respirar. s de la qual poden anayaedu cacion.e amfibis d’Es s Consulta «Alguns panya» en peixos d’Es el banc de panya» i recursos «Alguns .

pei xos

8.2 Els am

Isurus oxyr

inchus

- Són vert ebra

fibis

ts terrestr es, però necessiten des: amb l’aigua per quatre extr a reprodu emitats. ir-se. ics. Els adu nen pulm lts tenen ons, i algu respiració ns, brànquie cutània.

- La reprodu La majoria s. cció és sexu temeable. al: ponen La majoria ous en l’aig exp ua erim sense clos enten met - N’hi ha dos ca imperamorfos grups: anu i. rs (granote i tritons). s i gripaus) i urodels (salamandre s COM Són tetràpo

- Són ecto tèrm

Thunnus

thynnus

anayaeduc acion.es l’apartat Consulta «La classific ació dels xos» en peiel banc de recursos tifica a quin i jusgrup pert any cada dels peix os de la un fotografia.

PRÉN, PEN SA, INVEST IGA...

1 Descriu la funció de

la bufeta 2 Els peix natatòria . os ossis tenen la nos pell

3

os la tene rugosa; no n suau. A obstant poden deu quina part això, els re aqueste del cos dels cartilagis diferènc peixos creu ies? s que es anayaeduc acion.es amfibis» Consulta en el ban l’apartat c de recu tritó d’un «La clas rsos i exp sificació gripau. lica com dels podem dife renciar un

95

2 FAM ZERO

3 SALUT I BENESTAR

13 ACCIÓ PEL CLIMA

PRESENTACIÓ DE LA SITUACIÓ

S’acompanya de nombroses activitats competencials d’exercitació i de reflexió

En l’adolescència canvien molts dels nostres hàbits individuals i grupals, c prèvies i relacions socials. Durant aquest període es comença a disposar d i a decidir en què es gasten, la qual cosa inclou les preferències alimentà una etapa en què es produïxen molts canvis físics i en la qual es pot ser mé rable a la pressió social, cosa que pot desencadenar diferents problemes d

Tots aquests fets fan que siga un bon moment per a treballar sobre el vin tenen els vostres costums, i més concretament els alimentaris, amb la bio tat del planeta. Per a això, és crucial disposar de coneixements teòrics i p que permeten prendre consciència de l’impacte que tenen els nostres hà bre la conservació de les espècies, els ecosistemes i la seua relació amb tes socials, culturals i econòmics. Per això, centrarem el focus d’aquesta d’aprenentatge en l’alimentació i analitzarem com els nostres costums c afecten la biodiversitat.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

La meua nevera. Un món per descobrir Unitat 1

26

6

Faig una classificació dels éssers vius que hi ha a la meua nevera

L’aigua. Un nutrient biodivers

Unitat 2

A la m Un iogu re

Projecte digital Un projecte que t’oferix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos.

U2

1

Les funcions vitals dels bacteris

1.1 Com són les moneres

El regne de les moneres

unicel·lulars, que Les moneres són organismes procariotes, poden ser autòtrofs o heteròtrofs. els bacteris, éssers microscòEl grup més abundant de moneres són (aquàtic, terrestre i aeri), i pics que poden adaptar-se a tots els medis les condicions més extremes a l’interior dels éssers vius. Poden resistir

Tipus de bacteris

A

B

D

en cocs, bacils, vibrions, Segons la forma, els bacteris es classifiquen espirils i espiroquetes.

- Cocs, que tenen forma d’esfera.

- Bacils, que tenen forma de bastonet.

- Vibrions, que tenen forma de coma.

- Espirils i espiroquetes, que tenen forma d’espiral

establixen relacions • Bacteris simbiòtics, que vius, anomenad’ajuda mútua amb altres éssers que es troben a des simbiosis. Per exemple, els l’intestí, on formen la flora intestinal. la matèria orgà• Bacteris paràsits, que obtenen viuen i als quals nica d’organismes en els quals produïxen malaltiperjudiquen. Aquests bacteris

allargada.

es com la tuberculosi.

els bacteris gràcies als flagels que tenen, girant sobre si marals giren, d’altres es mouen superfícies i d’altres teixos, d’altres llisquen sobre viuen aïllats, es mantenen immòbils. Normalment formen colònies. però de vegades s’agrupen i es reproduïxen - Com es reproduïxen. Els bacteris dividint en dos la asexualment, per bipartició, seua única cèl·lula.

Bacils

Cocs

1 La imatge representa la cèl·lu-

la típica d’un bacteri. Recorda el que has estudiat en la unitat anterior i indica en el quadern el nom de les estructures d’aquest ésser viu.

1.2 La importància dels bacteris

2 Explica què creus que vol dir

que els bacteris són capaços d’adaptar-se a tots els medis.

Argumenta la resposta.

Vibrions

3 Hi ha moneres, com els ciano-

1 El bacteri creix prou i fa una còpia del seu material genètic (ADN).

2 El bacteri s’estretix pel centre i repartix el seu contingut.

3 S’originen dues cèl·lules filla.

és desplacen - Com es relacionen. Alguns bacteris espi-

Alguns tipus de bacteris

C

Descobrix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

tenen - Com es nodrixen. Com que no

de temperatura, acidesa, salinitat, etc.

La cèl·lula de les moneres

orgànuls com els processos de la cloroplastos o mitocondris, tots Hi ha bacteris nutrició es produïxen al citoplasma. seua pròpia matèria autòtrofs, que sintetitzen la i bacteris heorgànica per mitjà de la fotosíntesi, la matèria orgànica teròtrofs, que s’alimenten de d’altres éssers vius. ors, que es no• Bacteris sapròfits o descomponed del medi. Per drixen de restes de matèria orgànica exemple, els bacteris del sòl.

La bipartició

tots els medis i exerciEls bacteris estan presents en a la resta d’éssers vius. xen un paper fonamental per la majoria són Encara que alguns són perjudicials, beneficiosos. bacteris que hi ha - Els bacteris beneficiosos. Els a funcionar bé. en el nostre organisme l’ajuden s’utilitzen en la deEls bacteris descomponedors el tractament de puració d’aigües residuals, en oxigenen residus, etc. Els bacteris fotosintètics fermental’aigua i l’atmosfera; altres, anomenats formatge, iogurt o tius, s’utilitzen per a fabricar

Espiroquetes

bacteris, que realitzen la fotosíntesi. Tenint en compte l’estructura cel·lular tan senzilla dels bacteris, quin orgànul o estructura la pot dur a terme?

Esbrina-ho i explica-ho en el quadern.

vinagre.

4 Calcula el volum d’un coc sa-

bacteris paràsits - Els bacteris perjudicials. Alguns

bent que el seu diàmetre és d’1,5 micròmetres. Recorda que el volum d’una esfera és de

el tètan, la salmopoden provocar malalties com els aliments i els nel·losi, etc. D’altres contaminen fan malbé.

4·π·r3/3.

Cèl·lules filla

moneres Eleccions en el regne de les

part els bacteris hi En el regne del qual formen del regne. En el haurà eleccions per al govern tres grans partits: el sistema bacteriocràtic hi ha els bacteris que Partit Destructor, on estan tots vius; el Partit éssers afecten negativament altres beneficiosos bacteris els estan on , Bacteriocool Partit Alameua, on per a altres organismes, i el volen és anar a la estan els bacteris que el que seua.

i fes les tasques seTria un dels partits polítics güents: i anota cinc grups • Efectua un estudi demogràfic el teu partit. o espècies de bacteris que votarien de campanya que • Elabora un eslògan i un logotip partit que has triat. represente els fins polítics del al govern per • Tria el nom del candidat o candidata per a explidiscurs un escriu-li i partit part del teu car les bondats del partit.

49

48

Els Desafiaments que marquen incorporen una situació d’aprenentatge que invita l’alumnat a la reflexió i tenen un caràcter transformador.

Les pàgines finals de cada unitat oferixen propostes dissenyades per a reforçar, reflexionar i consolidar el que s’ha aprés.

Recorda seleccion ar el material de treball d’aquesta unitat per al dossier d’aprenentatge.

COMPRÉN Interpreta imatge

Organitza les idees 1

s

Mapa conceptual.

Completa en el quader espais buits del mapa n els conceptual següen t i amplia’n les branques. Aprén a fer un mapa concep tual amb el recurs disponible en anayaeducacio n.es.

Nutrició

Estan formats per cèl·lules

Fes un resum

4

Cèl·lula procariota ?

?

?

Tenen la mateixa composició

? ?

2 Elabora el teu resum de la unitat seguint aquest guió: • Anomena les caracte que hi haja vida al

rístiques que fan possible nostre planeta

.

• Explica què tenen en comú tots els éssers vius.

• Diferencia entre

LA BIODIVERSITAT A LA TEUA LA BIODIVERSITAT A LA TEUA NEVERA NEVERA

e ncle que iodiversispràctics oàbits socb aspecósituació s culinaris

SegonsSegons l’INE (Institut Nacional l’INE (Institut d’Estadística), Nacional d’Estadística), envam 2020 vam gastar en 2020 una mitjana de gastar una mitjana de 1 840 €1 per en aliments 840persona € per persona en aliments i begudes i begudes no alcohòliques. no alcohòliques.

Tots aquests aliments Tots aquests aliments tenen l’origen en algun tenen l’origen enésser algunviu. ésser T’has viu.parat T’hasaparat a pensar biodiversitat pensar quantaquanta biodiversitat hi ha hi ha a la teua nevera?, quantes a la teua nevera?, espècies quantes espècies diferents diferents d’éssers d’éssers et menges llarg d’un vius et vius menges al llarg al d’un dia? A dia? través l’estudi A de través dels aliments de l’estudi dels aliments de la nostra de la nostra descobrir nevera,nevera, la podempodem descobrir la gran diversitat d’organismes gran diversitat d’organismes que tenim queal tenim al nostre nostre quins ens servixen planeta,planeta, quins ens servixen com com a aliment i quins iafecten a aliment els nostres quins afecten els nostres cultius cultius i explotacions i explotacions ramaderes.

Per ramaderes.

Per això, etaixò, et proposem fer unafer investigació proposem una investigació en un entorn en un entorn concret, teua nevera. concret, T’animes? la teua la nevera.

T’animes?

1 Els éssers vius LYNN MARGULIS. Una biòloga excepcional Si et dic la paraula «microorganisme», en què penses?

Al llarg de la meua vida he trobat molta gent que només els relacionava amb perills i amb malalties. Per a mi, són moltíssim més que això. Són la vida mateixa.

Agafem els bacteris com a exemple: són antiquíssims i extremadament variats, i han colonitzat tots els ambients imaginables. Em creus si et dic que durant la meua vida he portat en la cartera fotos dels meus microorganismes favorits junt amb les dels meus fills?

evera.nevera. meua Mans a Mans l’obra.a l’obra. món demón de urt, un Elaborem un menú Elaborem un menú s! elacions!

En el meu menú En el meu menú predomina predomina el verd el verd

La meua Lanevera meua nevera és és biodiversa i, a més,i, a més, biodiversa sostenible sostenible

Organitza la Organitza la informació i prepara informació i prepara el teu informe el teu informe

El meu nom és Lynn Margulis. Vaig nàixer en 1938 a Chicago, als Estats Units, i amb només 16 anys em van acceptar a la universitat de la meua ciutat. Sentia tal fascinació pel funcionament dels éssers vius, que vaig decidir estudiar Biologia i no abandonar mai les aules.

No és que no fora una bona alumna, sinó que després de llicenciar-me i d’acabar el doctorat a la Universitat de Berkeley, vaig decidir quedar-me com a docent i tractar de transmetre als meus estudiants una part de l’entusiasme que jo sentia per la investigació. Sempre m’ha interessat la divulgació, i crec que és essencial

Presenta les Presenta les dades obtingudes dades obtingudes en la investigació en la investigació

Unitat 3 Unitat 3

27

27

28

1

?

Els éssers vius

La nutrició és una és deuna les funcions La nutrició de les funcions dels éssers dels éssers vius que més mercaderies vius que mobilitza més mercaderies mobilitza al nostre planeta.

Com a Com al nostre conseqüència, planeta. a conseqüència, una una gran gran de la superfície part terrestre depart es la superfície terrestre es dedica dedica a l’agricultura i a la ramaderia. a l’agricultura i a la ramaderia.

EncaraEncara hui som en dia que huique som més conscients en dia més conscients de la relació entre una de la relació dieta entre unaequilibrada dieta equilibrada i saludable i saludable i ladel cura delambient, medi ambient, i la cura medi queda queda molt per fer.per fer. molt

les estructures assenya lades amb nombres i digues de quin tipus de cèl·lula es tracta

?

?

es creences rs diners de És àries. És eés vulnet. salut. de

3 Escriu els noms de

nutrició autòtrofa i heteròtrofa, i entre reproducció sexual i asexual.

• Digues quina és la principal diferèn cia entre les cèl·lules procariotes i les eucariotes.

• Digues quina és la principal diferència entre les cèllules eucariotes animals i les eucariotes vegeta ls.

• Anomena els princip als tàxons per a la classificació dels éssers vius.

• Definix espècie i proposa’n dos exempl es citant el nom científic i el nom comú.

• Digues quins són els cinc regnes d’ésser s vius i indica’n les caracte rístiques principals.

• Anomena: a) Els regnes amb cèl·lules procariotes i els regnes amb cèl·lules eucariotes. b) Els regnes amb organismes que tenen teixits i els regnes amb organis mes sense teixits. c) Els regnes amb organismes només amb nutrició autòtrofa, els regnes només amb nutrició heteròtrofa i els regnes amb ambdós tipus de nutrició.

donar 44 a conéixer al món el treball que fem els científics i les científiques.

Com a investigadora, he dedicat una gran part de la meua vida a desentranyar els misteris del món microbià.

M’enorgullix afirmar que he sigut autora d’una teoria revolucionària: la teoria de l’endosimbiosi. Amb aquesta teoria he explicat com les primeres cèl·lules eucariotes es van poder originar a partir de la col·laboració amb bacteris, els quals, amb el pas del temps, es van transformar en els actuals mitocondris i cloroplastos.

Igualment, junt amb el meu col·lega Karlene V. Schwartz, vaig proposar una modificació en la classificació dels cinc regnes dels éssers vius. Gràcies a nosaltres, el regne dels protists es va ampliar per a incloure tant els protozous com les algues unicel·lulars i pluricel·lulars, i va passar a anomenar-se regne dels protoctists.

Els meus col·legues m’han descrit alguna vegada com «una senyora baixeta i inquieta que té curiositat per absolutament tot». La veritat és que aquest em pareix un bon resum.

3

2

4 Observa les imatge

s següents i respon

A

C

.

D

F

U 1

6 Si en 5 kg de massa

animal hi ha, aproxi 10 bilions de cèl·lule madament, s, indica: a) Quants bilions de cèl·lules hi haurà en un ésser humà que té una massa de 55 kg? b) Quants bilions en un elefant de 6 800 kg? c) Segons la dada de l’enunciat, quanta massa tindrà, aproximadam ent, una cèl·lula animal?

7 En una mostra d’aigua d’un bassal s’ha observat un protozou que mesur a 110 micròmetres. a) Si hi hague ra 1 320 protoz ous d’aquest tipus col·locats en línia, quina longitud obtindríem? b) Quants protoz ous caldria posar en línia per a aconseguir 250 metres?

8 Indica si les afirma cions següents sobre la nutrici són vertaderes ó o falses.

Avança 10 Llig el text següe

nt i respon les pregun

tes.

Alguns animals, com l’estrela de mar o les sargantanes, tenen la capacitat de regenerar certes parts amput ades del seu cos.

Els éssers human s no tenim la capacitat de regenerar un braç o tre cos sí que regene una cama, però el nosra constantmen com les de la sang, t cèl·lules la pell o el fetge. totes les cèl·lule Però no s del nostre organi sme poden fer-ho; per exemp le, les cèl·lules diferenciades han perdut la capacitat de reprod uir-se. Les que sí que tenen la capacitat de regeneració són les anomenades cèl·lules mare, que poden multiplicar-se i transformar-se en qualsevol tipus cel·lular per a reemplaçar-n e d’altres que s’han danyat o que han envelli t. Així actuen com a reserva per a regenerar les distintes parts del cos.

a) Els fongs utilitze n l’energia solar per a fabricar els seus nutrien ts orgànics. b) Les plantes utilitzen l’energ ia solar per a fabricar els seus nutrien ts orgànics. c) Les plantes a) Tenen totes no utilitzen l’energ les cèl·lules de ia dels aliments l’organisme la capaperquè utilitzen citat de regene l’energia de la llum rar-se? Posa’n del Sol. exemples per argumentar la respos d) Tots els éssers a vius extrauen dels ta. nutrients ora) Indica a quins gànics l’energia b) Creus que és regnes pertanyen necessària per possible regene cada un dels a viure. rar qualsevol teixit éssers vius de les 9 Indica si els conce a partir de cèl·lule imatges. ptes següents fan s mare? referència a un tipus de cèl·lula b) Digues quins c) Busca inform , teixit, òrgan, aparel són unicel·lulars i ació i explica quines quins pluricel·lu- SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE l o sistema..

En aquesta lars. unitat aplicacions té a) Limfòcit l’ús de cèl·lules mare. d) Neurona • Lynn c) Indica Margulis.

Unaéssers biòloga excepcional quins b) Pell vius de les imatge LA MEUA NEVERA. UN MÓN PER DESCOBRIR e) Cor s formen teixits 1. La Terra i lesi quins seuesno condicions per a la vida en formen c) Digestiu . Quins tenen òrgans?

1.1 Estudia les condicions ambientals de l’enQuins tenen aparells f) Circulatori sistemes?

2. La composició dels éssers ivius torn de la teua investigació, com ara temped) Digues tipus REFL de nutrició i de reprodu EXION 3. La unitat de quin la vida: ratura, la cèl·lula humitat relativa, llum, etc.

En A aquest cció té cada un d’aquests éssers vius.

Amb cas seria al’interior la nevera. Elabora una aquest 4. Les funcions vitals primerade unitat has desco veraanalogia Aplica amb el nostre planeta Terra.bert la gran biodiversitat i has comen çat a introduir 5. La classificació dels éssers vius que té una nela relació i la depen condicions que dència que té la enelement 1.2 Selecciona permeten un 5 Indica les afirmac del’existè l’ecosistema triat i vida amb les ncia. Per a fer aquest 6. Els cincsiregnes de la ions vidasegüents sobre qüestionari, junt amb la rúbrica els compoanalitza’n la informació a reflexió, descar nutricional. nents de les cèl·lule corresponent a rega el s nibles són vertade en anayaeducac aquesta reflexió, • Comprén, reflexiona i posa a provares o falses. que estan dispo1.3 Tria el teu aliment ion.es. a) fresc preferit Els i busca inàcids nucleic Aspectes les teues competències s són la principal font d’energia Ho compren formació sobre els seus components. de les cèl·lules. ci No ho compren B

E

G

Què descobriràs?

Les proteïnes són Enb)anayaeducacion.es importants tant per la seua funció estructural com reguladora.

Per a motivar c) Els lípids són un tipus de glúcids que regulen • Vídeo: l’activitat de les cèl·lule s.

Abans de començar d) El materia l genètic de les cèl·lules es compo • Coneix més... princip n alment d’àcids nucleic s. ... Lynn Margulis Per a detectar idees prèvies • Presentació: Què necessites saber Per a exposar • Presentació: Les claus dicotòmiques • Vídeos: La teoria cel·lular L’ús del microscopi Per a exercitar • Activitats interactives: Aprén jugant Posa’t a prova • Taller de ciències: Observa cèl·lules en el microscopi I, a més, tota la documentació necessària per a aplicar les claus del projecte.

podria explicarc bé del tot. Se’m ho als company 1.4 La vida que no es veu a simples ivista.

Semplantege n alguns companyes Vincule la vida a les condicion bra dues plaques de Petri amb dubtes floridura, s on es presenta . … deixa’n una tancada dins de … la nevera i una

No ho entenc

Soc capaç de veure les estructures cel·lulars altra oberta fora en una preparació al microsco pi real. al microscopi

durant uns dies. Descobrix … … el que passa: hi ha molta més POSAvida de la que veus a simple vista.

A PROV

… …

A LES TEUES COMP

No ho sé

… …

ETÈN Fes 1.5l’autoa Busca un teixit vegetal (bulb de ceba) CIES valuac i un ió compe tencial en neveanayaeducac altre d’origen animal (epiteli)inclosa a la teua ra, fes un tenyiment adequat d’estructures i observa-ho al microscopi.

FEM UNA CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS QUE HI HA A LA NEVERA 2.1 Fes una classificació, tenint en compte els cinc regnes, dels aliments frescos que tingueu a la nevera. Pensa en quins regnes o grups d’éssers vius hi falten i busca aliments que els pogueren contindre. Reflexiona a què es pot deure aquesta absència.

ion.es.

45

2.2 Analitza la biodiversitat de totes les neveres de la classe. Quines espècies són més comunes i quines menys freqüents?

2.3 Busca els noms científics dels teus aliments frescos favorits. + orientacions en anayaeducacion.es

29

7

Projecte digital

Interactiu

Un projecte digital que cobrix tots els continguts del curs i que s’adapta a qualsevol plataforma i dispositiu.

Versàtil Adaptable a diferents enfocaments i necessitats: per als qui complementen el llibre en paper i per a aules plenament digitals.

Conté nombrosos recursos com ara vídeos, animacions, elements de ludificació (gamificació), activitats d’autoavaluació, activitats interactives autocorregibles... És molt més que una reproducció del llibre en paper.

Traçable Podràs visualitzar la realització i els resultats de les activitats proposades.

Com és Edudynamic?

Inclusiu Competencial

El seu entorn facilita la personalització de l’aprenentatge adaptant les tasques a les necessitats de l’alumnat.

Elements multimèdia d’alt valor pedagògic dissenyats per a facilitar l’adquisició de les competències digitals.

Intuïtiu. Fàcil d’utilitzar per a tu i per al teu alumnat.

Descarregable. Permet treballar sense

connexió a Internet i descarregar-se a més d’un dispositiu.

Multidispositiu. S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, telèfon intel·ligent...), i a qualsevol grandària i resolució de pantalla.

Sincronitzable.

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en què es treballe.

Universal. Compatible amb tots els siste-

mes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades als centres escolars.

1

El regne de les moner es

1.1 Com són les moneres

Les fu

Les moneres són organisme s procariotes, unicel·lula rs, que poden ser autòtrofs o heteròtrof s.

El grup més abundant de moneres són els bacteris, éssers microscòpics que poden adaptar-se a tots els medis (aquàtic, terrestre i aeri), i a l’interior dels éssers vius.

Poden resistir les condicions més extremes de temperatura, acidesa, salinitat, etc.

La cèl·lula de les moneres A

B

D

Tipus de bacteris Segons la forma, els bacteris es classifiquen en cocs, bacils, vibrions, espirils i espiroquetes.

- Cocs, que tenen forma d’esfera.

- Bacils, que tenen forma de

bastonet.

- Vibrions, que tenen forma de coma.

- Espirils i espiroquetes, que tenen forma

d’espiral allargada.

C

Alguns tipus de bacteris Cocs

Bacils

la típica d’un bacteri. Recorda el que has estudiat en la unitat anterior i indica en el quadern el nom de les estructures d’aquest ésser viu.

8

bent que el seu diàmetre és d’1,5 micròmetres. Recorda que el volum d’una esfera és de 4·π·r3/3.

48

• Bact nica perju es co

gràcies rals gir teixos, es man però d

asexua seua ún

que els bacteris són capaços d’adaptar-se a tots els medis.

Argumenta la resposta.

4 Calcula el volum d’un coc sa-

• Bac drix exem

• Bac d’aju des l’inte

- Com e

2 Explica què creus que vol dir

bacteris, que realitzen la fotosíntesi. Tenint en compte l’estructura cel·lular tan senzilla dels bacteris, quin orgànul o estructura la pot dur a terme?

Esbrina-ho i explica-ho en el quadern.

cloro nutri autò orgàn teròt d’altr

- Com e

1 La imatge representa la cèl·lu-

3 Hi ha moneres, com els ciano-

- Com

1.2 La Vibrions

Espiroquetes

Els bacter xen un pa Encara qu beneficios

- Els bact

en el no Els bact puració residus, l’aigua i tius, s’ut vinagre.

- Els bacte

poden pr nel·losi, e fan malbé

I per a l’alumnat?

Qué t’oferix?

Recursos

100%

Edudynamic presenta un format especialment dissenyat per a l’entorn digital educatiu, que utilitza tot el potencial tecnològic i és compatible amb qualsevol dispositiu. S’han realitzat edicions específiques de tots els continguts teòrics i pràctics del llibre de text per a obtindre una versió interactiva i dinàmica que inclou tot el contingut curricular del nivell, juntament amb una gran diversitat de recursos multimèdia, vídeos, gamificació...

Metodologies actives (tècniques i estratègies) i recursos per a: 9:45 AM

• Exercitar: activitats interactives.

• Estudiar: resums, esquemes...

• Aprendre: àudios, vídeos...

iPad

•A valuar: autoavaluació, dossier d’aprenentatge (porfolio)…

Inclusió i atenció a la diversitat

100%

La funció de relació en els animals Nom i cognoms: ....................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

Els òrgans sensorials

• L’essencial.

Els òrgans sensorials són els encarregats de captar els estímuls i transmetre’ls als centres de coordinació. Estan formats per receptors i una connexió nerviosa. Podem dividir els òrgans sensorials segons el tipus d’estímul que són capaços de captar: Tipus de receptors 9:45 AM

Capten

Fotoreceptors

Llum i color

Mecanoreceptors

Vibració, moviment, gravetat i pressió

Substàncies químiques

Termoreceptors

Canvis de temperatura

iPad

Quimioreceptors

Poden ser

Altres dades

Ulls simples

Es donen en la majoria dels invertebrats.

Ulls compostos

Es donen en crustacis i insectes.

Ulls tipus càmera

Es donen en cefalòpodes i vertebrats.

Receptors del so Receptors del tacte Receptors de vibracions o moviment

•A tenció a la diversitat: fitxes d’adaptació curricular, de reforç i d’ampliació.

Presents en quasi tots els grups d’animals.

Òrgans de l’olfacte

Capten substàncies en l’aire.

Òrgans del gust

Capten substàncies dissoltes en un líquid.

Varien en estructura i localització

La foseta present en algunes serps és un exemple de termoreceptor.

1. Anota quina classe d’estímuls capten els receptors següents. a) Quimioreceptors: b) Termoreceptors: c) Fotoreceptors d) Mecanoreceptors

100%

© Grupo Anaya, S.A. Material imprimible autoritzat.

2. Escriu com poden ser els fotoreceptors i de quin tipus d’animals és típic cada un.

Biologia i Geologia 1r ESO

Avaluació

Avaluació. Unitat 4 Nom i cognoms: ....................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: .........................................

3. Explica la diferència que hi ha entre els receptors de l’olfacte i els receptors del gust.

1. Escriu cinc característiques pròpies dels animals.

• Generador de proves d’avaluació i d’exercitació.

• Avaluació per unitats.

1/1 9:45 AM

• Avaluació competencial.

2. Identifica i senyala quins d’aquests animals són invertebrats.

• I nstruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació.

iPad

• Instruments per a avaluar la pràctica docent.

3. Quines característiques compartixen tots els invertebrats de l’activitat anterior?

4. Quins éssers vius de l’activitat 2 tenen simetria radial?

teris paràsits, que obtenen la matèria orgàd’organismes en els quals viuen i als quals udiquen. Aquests bacteris produïxen malaltiom la tuberculosi.

es relacionen. Alguns bacteris és desplacen s als flagels que tenen, els bacteris espiren, d’altres es mouen girant sobre si mad’altres llisquen sobre superfícies i d’altres ntenen immòbils. Normalment viuen aïllats, e vegades s’agrupen i formen colònies. es reproduïxen. Els bacteris es reproduïxen alment, per bipartició, dividint en dos la nica cèl·lula.

importància dels bacteris

ris estan presents en tots els medis i exerciaper fonamental per a la resta d’éssers vius. ue alguns són perjudicials, la majoria són sos.

teris beneficiosos. Els bacteris que hi ha ostre organisme l’ajuden a funcionar bé. teris descomponedors s’utilitzen en la ded’aigües residuals, en el tractament de etc. Els bacteris fotosintètics oxigenen l’atmosfera; altres, anomenats fermentatilitzen per a fabricar formatge, iogurt o

eris perjudicials. Alguns bacteris paràsits rovocar malalties com el tètan, la salmoetc. D’altres contaminen els aliments i els é.

1 El bacteri creix prou i fa una

còpia del seu material genètic (ADN).

2 El bacteri s’estretix pel centre i repartix el seu contingut.

100%

2

Moneres, protoctists i fongs

5. Quins d’aquests enunciats són vertaders?

Els animals prenen els aliments d’altres éssers vius.

COMPETÈNCIES BÀSICS QUÈ La incorporació de l’aliment pot ser per SABERS filtració, per absorció directa del medi ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA DE PRIMER A TERCER APRENDREM? o per ingestió a través de la boca.

1. Interpretar i transmetre Les anemones i les meduses informació científica.

Pàgina inicial A. Projecte científic tenen cavitats gastrovasculars amb un sol orifici • Formulació de preguntes, hipò-

elsi desenvolupar animals vertebrats 3.Només Planificar projectes d’investigació.

tenen digitals glàndules per a ladigestives. recerca d’informa-

eixida. i seleccionar 2.d’entrada Identificar,i localitzar informació.

9:45 AM

cteris sapròfits o descompone dors, que es noxen de restes de matèria orgànica del medi. Per mple, els bacteris del sòl.

cteris simbiòtics, que establixen relacions uda mútua amb altres éssers vius, anomenasimbiosis. Per exemple, els que es troben a estí, on formen la flora intestinal.

La bipartició

4. Utilitzar el raonament i el pensament computacional.

tesis i conjectures científiques.

• Estratègies d’utilització d’eines ció, la col·laboració i la comunicació de processos, resultats o idees 1/2 en diferents formats (presentació, gràfic, vídeo, cartell, informe...).

• Reconeixement i utilització de fonts veraces d’informació científica.

3 S’originen dues cèl·lules filla.

• Experimentació per a respondre una qüestió científica determinada utilitzant instruments i espais (laboratori, aules, entorn...) de forma adequada.

• Modelatge per a la representació i la comprensió de processos o elements de la naturalesa.

Cèl·lules filla

Eleccions en el regne de les moneres

En el regne del qual formen part els bacteris hi haurà eleccions per al govern del regne. En el sistema bacteriocràtic hi ha tres grans partits: el Partit Destructor, on estan tots els bacteris que afecten negativament altres éssers vius; el Partit Bacteriocool, on estan els bacteris beneficiosos per a altres organismes, i el Partit Alameua, on estan els bacteris que el que volen és anar a la seua.

Tria un dels partits polítics i fes les tasques següents: • Efectua un estudi demogràfic i anota cinc grups o espècies de bacteris que votarien el teu partit.

• Elabora un eslògan i un logotip de campanya que represente els fins polítics del partit que has triat.

• Tria el nom del candidat o candidata al govern per part del teu partit i escriu-li un discurs per a explicar les bondats del partit.

Alexander Fleming.

El gran observador

1. El regne de les moneres Com són les moneres: classificació i funcions vitals dels bacteris La importància dels bacteris

2. El regne dels protoctists. Els protozous Com són els protozous: classificació i funcions vitals dels protozous

• Mètodes d’observació i de presa de dades de fenòmens naturals.

• Mètodes d’anàlisi de resultats i diferenciació entre correlació i causalitat. iPad

m es nodrixen. Com que no tenen orgànuls com oplastos o mitocondris, tots els processos de la ició es produïxen al citoplasma.

Hi ha bacteris òtrofs, que sintetitzen la seua pròpia matèria nica per mitjà de la fotosíntesi, i bacteris hetrofs, que s’alimenten de la matèria orgànica res éssers vius.

© Grupo Anaya, S.A. Material imprimible autoritzat.

U2

uncions vitals dels bacteris

• Contribució de les grans científiques i científics en el desenvolupament de les ciències biològiques i geològiques.

B. La cèl·lula • Estratègies i destreses d’observació i comparació de tipus de cèl·lules al microscopi.

C. Éssers vius • Diferenciació i classificació dels regnes moneres, protoctists, fongs, vegetal i animal.

• Observació d’espècies representatives de l’entorn pròxim i identificació de les característiques distintives dels principals grups d’éssers vius.

• Estratègies de reconeixement de les espècies més comunes dels ecosistemes de l’entorn (guies,

3. El regne dels protoctists.

Les algues Com són les algues: classificació i funcions vitals de les algues. La importància de les algues

4. El regne dels fongs Com són els fongs: classificació

Document: «Biografia d’Alexander Fleming» Vídeo: «Abans de començar» Presentació: «Què necessites saber»

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte Orientació acadèmica i professional

Compromís ODS. Objectius: 2, 3 i 13 TIC

• Les claus d’Operació món

Vídeos. «Els éssers vius més senzills» i «La bipartició» Simulació. «Observació microscòpica d’éssers del regne de les moneres» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne de les moneres». Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 i 4 d’exercitació i fitxes 5 i 6 d’aprofundiment

Pla lingüístic. Expressió escrita: Escriure un discurs Desenvolupament del pensament: Pensament científic

• Proposta didàctica TIC

• Programacions en Word i PDF

Vídeo. «El moviment dels protozous» Simulació. «Observació microscòpica d’éssers del regne dels protoctists» Presentació. «Malalties produïdes pels protozous» Document: «Observa protozous d’una bassa» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels protoctists: els protozous». Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 i 4 d’exercitació i fitxa 5 d’aprofundiment

Aprenentatge cooperatiu: Assemblea d’idees TIC

Pla lingüístic. Expressió escrita: Redactar un text descriptiu Desenvolupament del pensament: Pensament científic

Simulació: «Observació microscòpica d’éssers del regne dels protoctists» Presentació: «Els bloom d’algues» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels protoctists: les algues». Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 i 4 d’exercitació i fitxa 5 d’aprofundiment

Pla lingüístic. Expressió escrita: Redactar un text explicatiu

Simulació: «Observació microscòpica d’éssers del regne dels fongs» Vídeos: «Els fongs», «Els fongs, éssers descomponedors», «L’esporulació dels fongs que formen bolets», «La penicil·lina» Presentació: «Els líquens» Document: «Observa líquens amb una lupa» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels fongs» Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 i 4 d’exercitació i fitxa 5 d’aprofundiment

TIC

Desenvolupament del pensament: Pensament científic

Desenvolupament del pensament: Pensament científic

9

Recursos

Recursos relacionats amb les claus del projecte Amb la informació que l’alumnat necessita manejar per a posar en pràctica les claus i les metodologies actives d’Operació Món.

• Vídeos ODS. •E xplicacions de les tècniques de pensament i d’aprenentatge cooperatiu.

• Infografies del Pla lingüístic i del Pla TIC-TAC. •P ropostes d’orientació acadèmica i professional i per a treballar la clau emocional.

100%

Recursos digitals ordenats tant per unitats com pels propòsits educatius més destacables

9:45 AM

Per a aprendre • Vídeos • Presentacions • Infografies

iPad

• Game Room (recursos per a aprendre jugant)

10

100%

Per a estudiar 9:45 AM

• Resums • Esquemes

100%

iPad

• Continguts complementaris

9:45 AM

Per a exercitar • Activitats interactives •T aller per a practicar la comprensió oral

iPad

•T aller per a fomentar la creació literària

100%

Biologia i Geologia 1r ESO Avaluació. Unitat 2 Nom i cognoms: ....................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: .........................................

9:45 AM

1. Quines de les següents estructures no està present mai en els bacteris?

Ribosoma

Cromosoma

Cloroplast

Nucli

Flagel

Membrana

2. A quin procés correspon la il·lustració següent? Explica'n els passos.

Per a avaluar •A ctivitats i proves interactives amb traçabilitat, que faciliten el seguiment del progrés de l’alumnat per part del professorat.

iPad

• I aplicacions recomanades, que complementen el Pla TIC-TAC proposat en el projecte.

11

Inclusió i atenció a la diversitat

L’essencial

iPad

9:45 AM

100%

iPad

9:45 AM

100%

Recull els aprenentatges essencials que permetran adquirir el perfil d’eixida previst, ajudant el professorat a adaptar el ritme i la profunditat, fent ús de les metodologies actives més adequades en cada cas.

Fons de fitxes per a treballar la diversitat i la inclusió • Trobar materials de suport.

• Oferir una atenció individualitzada.

•A daptar els continguts als diferents ritmes d’aprenentatge.

•S eleccionar i aplicar diverses estratègies metodològiques.

Compta amb tres tipus de fitxes: - fitxes per a adaptar el currículum, - fitxes d’exercitació, - fitxes d’aprofundiment.

12

Fitxes per a adaptar el currículum (AC)

Fitxes d’exercitació (E)

Per a donar resposta a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE) amb els perfils següents:

L’objectiu és posar en pràctica els aprenentatges desenvolupats durant l’estudi de la unitat. Estan dirigides a l’alumnat que necessita exercitar i reforçar els continguts, però que no té necessitats específiques de suport educatiu.

• Alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge.

• Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu.

• Trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat.

• Trastorn de l’espectre autista.

La funció de relació en els animals Nom i cognoms: ....................................................................................................................................................................................................................................

•A lumnat amb condicions personals o història escolar especials.

Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

Els òrgans sensorials Els òrgans sensorials són els encarregats de captar els estímuls i transmetre’ls als centres de coordinació. Estan formats per receptors i una connexió nerviosa. Podem dividir els òrgans sensorials segons el tipus d’estímul que són capaços de captar:

Per a elaborar-les s’han realitzat adaptacions metodològiques que fan accessibles els elements prescriptius del currículum sense renunciar a cap contingut, evitant així una adaptació curricular significativa.

Tipus de receptors

Fotoreceptors

Llum i color

Poden ser

• Es fan servir enunciats curts.

Mecanoreceptors

Vibració, moviment, gravetat i pressió

Quimioreceptors

Substàncies químiques

Termoreceptors

Canvis de temperatura

• Es ressalten els verbs d’acció en els enunciats.

Altres dades

Ulls simples

Es donen en la majoria dels invertebrats.

Ulls compostos

Es donen en crustacis i insectes.

Ulls tipus càmera

• Explicacions teòriques que motiven a començar la tasca, amb recursos visuals que afavorixen l’aprenentatge de les persones amb més memòria visual.

Es donen en cefalòpodes i vertebrats.

Receptors del so Receptors del tacte Receptors de vibracions o moviment

Presents en quasi tots els grups d’animals.

Òrgans de l’olfacte

Capten substàncies en l’aire.

Òrgans del gust

Capten substàncies dissoltes en un líquid.

Varien en estructura i localització

La foseta present en algunes serps és un exemple de termoreceptor.

1. Anota quina classe d’estímuls capten els receptors següents.

• Es ressalten algunes paraules que poden ajudar a millorar la comprensió de la pregunta (poden ser conceptes o paraules clau).

a) Quimioreceptors: b) Termoreceptors: c) Fotoreceptors d) Mecanoreceptors

• S’utilitza un vocabulari senzill.

9:45 AM

100%

Alteració dels ecosistemes

2. Escriu com poden ser els fotoreceptors i de quin tipus d’animals és típic cada un. © Grupo Anaya, S.A. Material imprimible autoritzat.

• S’estructuren els espais per a donar claredat al que s’exposa.

iPad

Capten

Fitxes d’aprofundiment (P)

En aquestes fitxes es desenvolupen activitats i metodologies que permeten que l’alumnat aplique i aprofundisca en l’adquisició de les competències bàsiques.

Estan dirigides tant a l’alumnat que ha assolit l’aprenentatge dels continguts i, a criteri del professorat, puga ampliar o aprofundir-hi, com a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu amb altes capacitats.

3. Explica la diferència que hi ha entre els receptors de l’olfacte i els receptors del gust.

1/1

Nom i cognoms: ....................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: ...........................................

En el passat, quan la població humana era reduïda, els recursos naturals s’explotaven sense modificar en excés el medi, que tenia temps de regenerar-se. L’enorme creixement de la població i el desenvolupament de la tecnologia han donat lloc a un consum incontrolat dels recursos que provoca alteracions en els ecosistemes i causa problemes ambientals com ara la pèdua de la biodiversitat.

La pèrdua de la biodiversitat La desaparició d’espècies és un dels problemes ambientals més greus a què ens enfrontem en l’actualitat. Les principals causes són: • La sobreexplotació. La captura o la recol·lecció massiva que no deixa temps per a la recuperació de les poblacions mitjançant la reproducció.

• L’alteració o fins i tot la destrucció dels espais naturals a causa d’activitats humanes. Les principals maneres d’alterar els medis naturals són la desforestació, la contaminació i l’ocupació de grans extensions de terreny.

• La introducció d’espècies exòtiques, dutes d’altres ecosistemes, que causen desequilibris en les relacions biòtiques.

iPad

9:45 AM

100%

Els animals vertebrats Nom i cognoms: ....................................................................................................................................................................................................................................

1. Relaciona els elements de les columnes.

Curs: .................................................................................................................................................................................................

Acció dels éssers humans

Alteració dels ecosistemes

Hotels en primera línia de platja

Alteració del medi natural

Un nou estudi sobre espècies amenaçades revela que el grup de vertebrats més amenaçat és el dels amfibis, amb el 40% de les espècies en risc de desaparéixer, i que una de cada quatre espècies de mamífers està en perill d’extinció. Algunes causes d’aquesta alarmant situació són la contaminació, el canvi climàtic, la caça o pesca massiva, la desforestació i destrucció dels hàbitats, les espècies invasores, etc.

Pèrdua de la biodiversitat

La contaminació

Segons la Llista Roja d’Espècies Amenaçades alguns dels mamífers més amenaçats són l’orangutan, el ximpanzé, el tigre, el llop roig, el visó europeu, el rinoceront negre, l’os polar, el panda gegant, el pangolí, el goril·la, la marsopa de Califòrnia, l’elefant asiàtic, el diable de Tasmània, el linx ibèric i els lèmurs.

L’interés econòmic

Introducció d’espècies exòtiques

Per negligència

1. Quin és el grup de vertebrats amb més nombre d’espècies en perill d’extinció i amb quin percentatge? Quin percentatge de mamífers està en perill d’extinció?

2. Observa la imatge i respon les preguntes sobre alteracions que s’han produït perquè això ocórrega al mar.

2. Creus que els éssers humans som responsables de l’amenaça d’extinció que patixen moltes espècies? Per què?

3. Molts dels mamífers de la Llista Roja podrien desaparéixer en pocs anys si no es prenen mesures urgents. Tria una espècie de la llista i escriu alguna mesura que podria ajudar a conservar-la.

1/2

© Grupo Anaya, S.A. Material imprimible autoritzat.

© Grupo Anaya, S.A. Material imprimible autoritzat.

L’ocupació

La caça i la recol·lecció il·legal

Migració d’animals

Construcció d’hotels rurals

Causes principals Mamífers amenaçats

Recollida il·legal de bolets

Banyar-se als rius

Data: ...........................................

1/2

13

Avaluació

Proves d’avaluació predissenyades Per a cada unitat: • Una avaluació de sabers • Una avaluació de competències

Per a cada trimestre: • I nstruments d’avaluació i d’autoavaluació del dossier d’aprenentatge del Desafiament.

• Una prova competencial per a avaluar el progrés en l’adquisició del perfil d’eixida.

iPad

9:45 AM

100%

Biologia i Geologia 1r ESO

Avaluació. Unitat 2 Nom i cognoms: ....................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................................................................

Data: .........................................

1. Quines de les següents estructures no està present mai en els bacteris?

Ribosoma

Cromosoma

Cloroplast

Nucli

Flagel

Membrana

2. A quin procés correspon la il·lustració següent? Explica'n els passos.

iPad

3. Quins d'aquests efectes beneficiosos per als éssers humans es deuen als bacteris?

Senyala'ls.

Formen part del plàncton del qual s’alimenten nombrosos animals.

© Grupo Anaya, S.A. Material imprimible autoritzat.

S’usen per a fabricar el vinagre.

Oxigenen l’aigua i l’atmosfera.

S’utilitzen per a elaborar formatges i iogurts.

D’algunes espècies s’extrauen espessidors alimentaris com l’agar-agar.

S'empren per a la fabricació de la cervesa.

S’usen en la depuració de les aigües residuals.

Es fan servir per a l’elaboració del pa.

1/3

14

Generador de proves escrites d’avaluació i exercitació Una eina amb la qual el professorat podrà dissenyar proves escrites de manera flexible, seleccionant, en funció dels objectius didàctics, els aprenentatges que vol avaluar o exercitar (part d’una unitat, una unitat completa, una situació d’aprenentatge...).

I a més...

•U na guia per a treballar amb el dossier d’aprenentatge. Amb unes indicacions bàsiques que ajudaran l’alumnat a preparar i a utilitzar el dossier d’aprenentatge del curs.

•U n fons d’instruments d’avaluació, d’autoavaluació i de coavaluació. Amb una àmplia base de rúbriques, dianes i altres instruments dissenyats per especialistes a fi de proporcionar al professorat un conjunt d’eines amb què dur a terme l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació.

•U na àrea de documentació. Amb orientacions sobre el disseny de rúbriques i una recopilació de proves d’avaluació externa.

15

Programació, proposta didàctica i documentació del projecte

Les claus d’Operació món • I nclou una àmplia documentació sobre les metodologies actives desenvolupades en el projecte.

Proposta didàctica • Recopila la versió en pdf de les propostes didàctiques.

Programacions.

Amb la versió en word i en pdf de: • La programació didàctica • La programació per unitats • Els registres d’avaluació

iPad

9:45 AM

100%

OPERACIÓ MÓN

QUÈ ÉS OPERACIÓ MÓN? Operació món és un projecte configurat per a contribuir a donar resposta a una de les qüestions que amb més freqüència se susciten a les aules: per a què servix el que aprenc?

A través de situacions d’aprenentatge i de propostes d’activitats competencials, pretén afavorir un aprenentatge per a la vida i els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització que planteja a l’alumnat la societat del segle XXI. En poques paraules, Operació món pot definir-se com un projecte competencial, compromés, interdisciplinari, que potencia les metodologies actives i la competència digital.

Competencial Operació món planteja l’adquisició gradual i integradora de les competències. El seu desenvolupament afavorix en l’alumnat la capacitat d’aprendre a espavilar-se en les situacions de la seua realitat quotidiana.

Per a això, el projecte incorpora: • Activitats competencials que se centren en el saber fer i en el desenvolupament de destreses. Fomenten l’aplicació dels aprenentatges en diferents contextos, promouen l’anàlisi, la justificació, la predicció, l’experimentació, l’argumentació, la interpretació o la revisió. Són activitats que preparen l’alumnat per al dia a dia a la seua presa de decisions.

• Situacions d’aprenentatge. Són contextos, emmarcats en la vida real i en un Objectiu de Desenvolupament Sosteni-ble, que plantegen una situació problema. Amb ells es convida l’alumnat a dur a terme una reflexió transformadora per a la qual serà necessari posar en acció els sabers bàsics adquirits al llarg de diverses unitats.

• L’avaluació competencial. Per a mesurar el grau d’adquisició del perfil de sortida i reflexionar sobre el mateix procés d’aprenentatge. Es disposarà de diverses proves escrites i digitals per a avaluar el que s’ha aprés, la seua aplicació i la seua generalització a altres situacions; i d’un porfolio i una bateria d’instruments d’avaluació perquè l’alumnat autoavalue el seu propi procés d’aprenentatge (quines dificultats ha trobat, que li ha satisfet més, com s’ha organitzat, com ha treballat en equip...; en definitiva: com ha aprés).

Compromés L’alumnat juga un paper actiu en el projecte que va més enllà de l’àmbit acadèmic. S’implicarà en propostes que contribuïsquen a transformar el seu entorn familiar, social, cultural i natural en benefici d’un món més compromés i sostenible en tots els àmbits.

DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT

100% 9:45 AM iPad

16

5

• Orientació acadèmica i professional. Per a despertar o detectar vocacions i ajudar l’alumnat a decidir un itinerari formatiu i professional, conforme a les seues habilitats i interessos personals, que els capacite per a afrontar els reptes de sostenibilitat, inclusió i digitalització de la societat del segle xxi.

• 6

CLAUS

PRO JEC TE DEL

Claus Secundària TÈCNIQUES DE PENSAMENT

• Objectius de Desenvolupament Sostenible. Les situacions d’aprenentatge i altres activitats proposades emmarcades en un ODS, tenen com finalitat que l’alumnat prenga consciència i duga a terme una reflexió que provoque una transformació d’hàbits, actituds i comportaments que repercutisquen positivament en algunes metes establides donen els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

LES

© Grupo Anaya, S. A. Material imprimible autoritzat.

Per a això, el projecte incorpora:

CLAUS DE PENSAMENT

ORGANITZADORS GRÀFICS

TÈCNIQUES DE METACOGNICIÓ

Roda d'atributs

Aquesta estratègia organitzativa proveeix una representació visual del pensament analític, atés que convida a aprofundir en les característiques d'un objecte determinat. S'establiran les característiques o atributs principals en els raigs de la roda sense ordre de jerarquia, de manera que puguen ser llegits en qualsevol direcció.

Atribut 1

Atribut 2



Atribut 3

Atribut 5

Atribut 4

De la LOMLOE a Operació món

Perfil d’eixida d’ESO El perfil d’eixida de l’alumnat en acabar l’ensenyament bàsic identifica i definix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que l’alumnat ha d’haver desenvolupat en finalitzar l’Educació Primària, i introduïx orientacions sobre el nivell d’acompliment esperat al final d’aquesta etapa.

Es vol garantir que tot l’alumnat que supere amb èxit l’ensenyament bàsic i, per tant, assolisca el perfil d’eixida sàpia mobilitzar els aprenentatges adquirits per a respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seua vida: - D esenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, l’agreugen o la milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global.

- Identificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable, valorant les repercussions que té sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant de la vulneració dels seus drets com a consumidor.

- D esenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i de la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incidixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública.

- E xercitar la sensibilitat per a detectar situacions d’inequitat i d’exclusió des de la comprensió de les seues causes complexes, per a desenvolupar sentiments d’empatia i de compassió.

- E ntendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica.

- A nalitzar de manera crítica les oportunitats de tot tipus que oferix la societat actual, en particular les de la cultura digital, i aprofitar-les, avaluant-ne els beneficis i els riscos i fent-ne un ús ètic i responsable que contribuïsca a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva.

- A cceptar la incertesa com una oportunitat per a articular respostes més creatives, aprenent a manejar l’ansietat que pot comportar.

- C ooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorant la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i interessant-se per altres llengües i cultures.

- S entir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat.

- D esenvolupar les habilitats que li permeten continuar aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor del desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i dels beneficis d’aquest últim.

Les competències clau que s’han d’adquirir són les següents: a) competència en comunicació lingüística, b) competència plurilingüe, c) competència matemàtica i competència en ciència i en tecnologia, d) competència digital, e) competència personal, social i d’aprendre a aprendre, f) competència ciutadana, g) competència emprenedora, h) competència en consciència i expressió culturals.

Quant a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cada una un conjunt de descriptors operatius. Aquests descriptors operatius de les competències clau constituïxen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, àmbit o matèria. Aquesta vinculació entre descriptors operatius i competències específiques propicia que de l’avaluació d’aquestes últimes es puga inferir el grau d’adquisició de les competències clau definides en el perfil d’eixida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa. Aquests descriptors operatius són els següents:

18

Competència en comunicació lingüística (CCL) CCL1. S’expressa de forma oral, escrita o fent servir el llenguatge de signes amb coherència, correcció i adequació en els diferents contextos socials, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a intercanviar informació i crear coneixement com per a construir vincles personals.

CCL2. Comprén, interpreta i valora amb actitud crítica textos orals, en llenguatge de signes, escrits o multimodals dels àmbits personal, social, educatiu i professional per a participar en diferents contextos de manera activa i informada i per a construir coneixement.

CCL3. Localitza, selecciona i contrasta de manera progressivament autònoma la informació procedent de diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i la integra i transforma en coneixement per a comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu, crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual.

CCL4. Llig amb autonomia obres diverses adequades a la seua edat, seleccionant les que millor s’ajusten als seus gustos i interessos; aprecia el patrimoni literari com a via privilegiada de l’experiència individual i col·lectiva; i mobilitza la seua experiència biogràfica i els seus coneixements literaris i culturals per a construir i compartir la interpretació de les obres i per a crear textos d’intenció literària de complexitat progressiva.

CCL5. Posa les seues pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones desterrant els usos discriminatoris de la llengua, així com els abusos de poder a través d’aquesta, per a afavorir un ús no només eficaç sinó també ètic del llenguatge.

Competència plurilingüe (CP) CP1. Utilitza eficaçment una o més llengües, a més de la llengua o llengües familiars, per a respondre a les seues necessitats comunicatives, de manera apropiada i adequada tant al seu desenvolupament i interessos com a diferents situacions i contextos dels àmbits personal, social, educatiu i professional.

STEM4. Interpreta i transmet els elements més rellevants de processos, raonaments, demostracions, mètodes i resultats científics, matemàtics i tecnològics, de forma clara i precisa, en formats diferents (gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols...) i aprofitant de forma crítica la cultura digital incloent el llenguatge matematicoformal, amb ètica i responsabilitat per a compartir i construir coneixements nous.

STEM5. Emprén accions fonamentades científicament per a preservar la salut física i mental i el medi ambient i aplica principis d’ètica i de seguretat en la realització de projectes per a transformar el seu entorn pròxim de forma sostenible, valorant l’impacte global i practicant el consum responsable.

Competència digital (CD) CD1. Realitza recerques avançades en Internet seguint criteris de validesa, qualitat, actualitat i fiabilitat, seleccionant-les de manera crítica i arxivant-les per a recuperar, referenciar i reutilitzar les recerques esmentades amb respecte a la propietat intel·lectual.

CD2. Gestiona i utilitza el seu entorn personal digital d’aprenentatge permanent per a construir coneixement nou i crear continguts digitals, mitjançant estratègies de tractament de la informació i l’ús de diferents eines digitals, seleccionant i configurant la més adequada segons la tasca i les seues necessitats en cada ocasió.

CD3. Participa, col·labora i interactua mitjançant eines i/o plataformes virtuals per a comunicar-se, treballar col·laborativament i compartir continguts, dades i informació, gestionant de manera responsable les seues accions, presència i visibilitat a la xarxa i exercint una ciutadania digital activa, cívica i reflexiva.

CD4. Identifica riscos i adopta mesures en utilitzar les tecnologies digitals per a protegir els dispositius, les dades personals, la salut i el medi ambient, i per a prendre consciència de la importància i la necessitat de fer-ne un ús crític, legal, segur, saludable i sostenible.

CD5. Desenvolupa aplicacions informàtiques senzilles i solucions tecnològiques creatives i sostenibles per a resoldre problemes concrets o respondre a reptes proposats, mostrant interés i curiositat per l’evolució de les tecnologies digitals i pel seu desenvolupament sostenible i l’ús ètic.

CP2. A partir de les seues experiències, realitza transferències entre llengües diferents com a estratègia per a comunicar-se i ampliar el seu repertori lingüístic individual.

Competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA)

CP3. Coneix, valora i respecta la diversitat lingüística i cultural present en la societat, integrant-la al seu desenvolupament personal com a factor de diàleg, per a fomentar la cohesió social.

CPSAA1. Regula i expressa les seues emocions enfortint l’optimisme, la resiliència, l’autoeficàcia i la recerca de propòsit i de motivació cap a l’aprenentatge, per a gestionar els reptes i els canvis, i harmonitzar-los amb els seus objectius.

Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)

CPSAA2. Coneix els riscos per a la salut relacionats amb factors socials, per a consolidar hàbits de vida saludable en els terrenys físic i mental.

STEM1. Utilitza mètodes inductius, deductius i lògics propis del raonament matemàtic en situacions conegudes, selecciona i fa servir diferents estratègies per a la resolució de problemes analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si fora necessari.

CPSAA3. Comprén proactivament les perspectives i les experiències dels altres i les incorpora al seu aprenentatge, per a participar en el treball en grup, distribuint i acceptant les tasques i la responsabilitats de manera equitativa i fent servir estratègies cooperatives.

STEM2. Utilitza el pensament científic per a entendre i explicar els fenòmens que tenen lloc al seu voltant, confiant en el coneixement com a motor de desenvolupament, plantejant-se preguntes i comprovant hipòtesis mitjançant l’experimentació i la indagació, utilitzant eines i instruments adequats, apreciant la importància de la precisió i la veracitat i mostrant una actitud crítica sobre l’abast i les limitacions de la ciència.

CPSAA4. Realitza autoavaluacions sobre el seu procés d’aprenentatge, buscant fonts fiables per a validar, sustentar i contrastar la informació, i per a obtindre conclusions rellevants..

STEM3. Planteja i desenvolupa projectes dissenyant, fabricant i avaluant diferents prototips o models per a generar i/o utilitzar productes que donen solució a una necessitat o problema de forma creativa i cooperativa, procurant la participació de tot el grup, resolent pacíficament els conflictes que puguen sorgir, adaptant-se davant de la incertesa i valorant la importància de la sostenibilitat.

CPSAA5. Planeja objectius a mitjà termini i desenvolupa processos metacognitius de retroalimentació per a aprendre dels seus errors en el procés de construcció del coneixement.

Competència ciutadana (CC) CC1. Analitza i comprén idees relatives a la dimensió social i ciutadana de la seua identitat, així com als fets socials, històrics i normatius que la determinen, demostrant respecte per les normes, empatia, equitat i esperit constructiu en la interacció amb els altres en diferents contextos socioinstitucionals.

19

CE3. Desenvolupa el procés de creació d’idees i solucions valuoses i pren decisions, de manera raonada, utilitzant estratègies àgils de planificació i de gestió, i reflexiona sobre el procés realitzat i el resultat obtingut, per a dur a terme el procés de creació de prototips innovadors i de valor, considerant l’experiència com una oportunitat per a aprendre.

CC2. Analitza i assumix els principis i els valors que emanen del procés d’integració europeu, de la Constitució espanyola i dels drets humans i de la infantesa, participant en activitats comunitàries, com la presa de decisions o la resolució de conflictes, amb actitud democràtica, respecte per la diversitat i compromís amb la igualtat de gènere, la cohesió social, el desenvolupament sostenible i l’assoliment de la ciutadania mundial.

Competència en consciència i expressió culturals (CCEC)

CC3. Comprén i analitza problemes ètics fonamentals i d’actualitat, considerant críticament els valors propis i aliens, i desenvolupant els seus judicis per a afrontar la controvèrsia moral amb actitud dialogant, argumentativa, respectuosa i oposada a qualsevol tipus de discriminació o violència.

CCEC1. Coneix, aprecia críticament, respecta i promou els aspectes essencials del patrimoni cultural i artístic de qualsevol època, valorant la llibertat d’expressió i l’enriquiment inherent a la diversitat cultural i artística, per a construir la seua identitat.

CC4. Comprén les relacions sistèmiques d’interdependència, ecodependència i interconnexió entre actuacions locals i globals, i adopta, conscientment i motivadament, un estil de vida sostenible i responsable des del punt de vista ecològic i social.

CCEC2. Gaudix, reconeix i analitza amb autonomia les especificitats i les intencionalitats de les manifestacions artístiques i culturals més destacades del patrimoni a través dels seus llenguatges i dels elements tècnics, en qualsevol mitjà o suport.

CCEC3. Expressa idees, opinions, sentiments i emocions de manera creativa i oberta. Desenvolupa l’autoestima, la creativitat i el sentit de pertinença a través de l’expressió cultural i artística, amb empatia i actitud col·laborativa.

Competència emprenedora (CE) CE1. Analitza necessitats i oportunitats i afronta reptes amb sentit crític, fent balanç de la seua sostenibilitat, valorant l’impacte que puguen suposar en l’entorn, per a presentar idees i solucions innovadores, ètiques i sostenibles, dirigides a crear valor en l’àmbit personal, social, cultural i econòmic.

CCEC4. Coneix, selecciona i utilitza amb creativitat diversos mitjans/ suports i tècniques fonamentals plàstiques, visuals, audiovisuals, sonores i corporals per a crear productes artístics i culturals a través de la interpretació, execució, improvisació i composició musical. Identifica les oportunitats de desenvolupament personal, social i econòmic que li oferixen.

CE2. Avalua les fortaleses i les debilitats pròpies, fent ús d’estratègies d’autoconeixement i d’autoeficàcia, i comprén els elements fonamentals de l’economia i de les finances, aplicant coneixements econòmics i financers a activitats i situacions concretes, utilitzant destreses que afavorisquen el treball col·laboratiu i en equip, per a reunir i optimitzar els recursos necessaris que porten a l’acció una experiència emprenedora de valor.

Les claus del Projecte Operació món reforcen significativament els descriptors operatius del perfil d’eixida de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria davant de les competències clau. En el quadre següent podem veure la contribució de les claus d’Operació món per a la consecució del perfil d’eixida:

PERFIL D’EIXIDA I CLAUS PEDAGÒGIQUES D’OPERACIÓ MÓN CLAUS PEDAGÒGIQUES

PERFIL D’EIXIDA DE L’ALUMNAT – EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA DESCRIPTORS OPERATIUS CCL

CP

1

2

3

4

5

Situacions d’aprenentatge compromeses amb els ODS

*

*

*

*

*

Pla Lingüístic

*

*

*

*

*

*

Aprenentatge cooperatiu

*

*

*

Desenvolupament del pensament

*

*

Aprenentatge lúdic: gamificació

*

*

*

*

Classe invertida

1

2

*

STEM 3

*

Emprenedoria

*

*

Digital

*

*

*

*

*

Inclusió

*

*

*

*

*

Avaluació competencial

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

1

2

3

1

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

Projectes interdisciplinaris

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

CCEC

4

*

*

CE

3

*

*

CC

2

*

Educació emocional

CPSAA

1

*

*

CD

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

* *

* *

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

3

4

*

*

*

*

*

*

* *

* *

*

*

* *

* *

2

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

Competències clau: CCL, competència en comunicació lingüística. CP, competència plurilingüe. STEM, competència matemàtica i competència en ciència i tecnologia. CD, competència digital.

CPSAA, competència personal, social i d’aprendre a aprendre. CC, competència ciutadana. CE, competència emprenedora. CCEC, competència en consciència i expressió culturals.

20

PERFIL D’EIXIDA I COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA També es contribuïx a la consecució del perfil d’eixida mitjançant el treball de les competències específiques en cada una de les unitats. El quadre següent mostra la relació entre les competències específiques de l’àrea i els descriptors del perfil d’eixida d’Educació Secundària Obligatòria amb què es relaciona:

PERFIL D’EIXIDA

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CCL1, CCL2, CCL5, CP1 i STEM4

Comprendre i explicar els fenòmens biològics i geològics.

CCL2, CCL3, CP1, STEM4, CD1, CD4 i CPSAA4

Seleccionar, contrastar i avaluar informació per a resoldre preguntes relacionades amb la biologia i la geologia

1. Interpretar i transmetre informació i dades científiques i argumentar sobre aquestes utilitzant diferents formats per a analitzar conceptes i processos de les ciències biològiques i geològiques.

2. Identificar, localitzar i seleccionar informació, contrastant la seua veracitat, organitzant-la i avaluant-la críticament per a resoldre preguntes relacionades amb les ciències biològiques i geològiques.

CCL1, CCL3, CP1, STEM1, STEM2, STEM3, STEM4 i CD3

Planificar i desenvolupar projectes d’investigació seguint el mètode científic.

3. Planificar i desenvolupar projectes d’investigació, seguint els passos de les metodologies pròpies de la ciència i cooperant quan siga necessari per a indagar en aspectes relacionats amb les ciències geològiques i biològiques.

STEM1, STEM2, CPSAA5 i CE1

Resoldre problemes utilitzant el pensament computacional.

CCL3, STEM5, CD4, CPSAA2, CC4 i CE1

Analitzar els efectes de les accions humanes sobre el medi ambient i la salut per a promoure hàbits que els minimitzen.

4. Utilitzar el raonament i el pensament computacional, per a resoldre problemes o donar explicació a processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia, analitzant críticament les respostes i les solucions i reformulant el procediment, si fora necessari.

5. Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències biològiques i de la Terra, per a promoure i adoptar hàbits que eviten o minimitzen els impactes mediambientals negatius, que siguen compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permeten mantindre i millorar la salut individual i col·lectiva.

STEM2, STEM4, STEM5, CC4 i CE1.

Analitzar el paisatge per a explicar la seua història i identificar riscos naturals 6. Analitzar els elements d’un paisatge concret utilitzant coneixements sobre geologia i ciències de la Terra per a explicar la història i la dinàmica del relleu i identificar possibles riscos naturals.

21

Sabers bàsics de biologia i geologia de primer a tercer Els sabers bàsics s’hauran d’aplicar en diferents contextos reals per a aconseguir l’assoliment de les competències específiques de l’àrea.

En l’àrea de Biologia i Geologia es treballaran aquests sabers bàsics de primer a tercer:

A Projecte científic • Formulació de preguntes, hipòtesis i conjectures científiques.

• Estratègies d’utilització d’eines digitals per a la recerca d’informació, la col·laboració i la comunicació de processos, resultats o idees en diferents formats (presentació, gràfic, vídeo, cartell, informe...).

• Reconeixement i utilització de fonts veraces d’informació científica.

• Experimentació per a respondre a una qüestió científica determinada utilitzant instruments i espais (laboratori, aules, entorn...) de forma adequada.

• Modelatge per a la representació i comprensió de processos o elements de la naturalesa.

• Mètodes d’observació i de presa de dades de fenòmens naturals.

• Mètodes d’anàlisi de resultats i diferenciació entre correlació i causalitat.

• Contribució de les grans científiques i científics en el desenvolupament de les ciències biològiques i geològiques.

B Geologia • Diferenciació entre el concepte de «roca» i el de «mineral».

• Estratègies de classificació de les roques: sedimentàries, metamòrfiques i ígnies.

• Identificació d’algunes roques i minerals rellevants i/o de l’entorn.

• Relació de determinats objectes i materials quotidians amb els minerals i roques que s’utilitzen en la seua fabricació.

• Anàlisi de l’estructura bàsica de la geosfera.

C La cèl·lula • Reflexió sobre la cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.

• Reconeixement de la cèl·lula procariota i de les seues parts.

• Reconeixement de la cèl·lula eucariota animal i de les seues parts.

• Reconeixement de la cèl·lula eucariota vegetal i de les seues parts.

• Estratègies i destreses d’observació i comparació de tipus de cèl·lules al microscopi.

22

D

G

Éssers vius

Hàbits saludables

• Diferenciació i classificació dels regnes moneres, protoctists, fongs, vegetal i animal.

• Identificació dels elements i característiques propis d’una dieta saludable i anàlisi de la seua importància.

• Observació d’espècies representatives de l’entorn pròxim i identificació de les característiques distintives dels principals grups d’éssers vius.

• Diferenciació entre sexe i sexualitat i valoració de la importància del respecte a la llibertat sexual de les persones.

• Estratègies de reconeixement de les espècies més comunes dels ecosistemes de l’entorn (guies, claus dicotòmiques, eines digitals, de visu...).

• Reflexió sobre les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats i la importància de previndre’ls mitjançant l’ús del preservatiu i les pràctiques sexuals responsables.

• Plantejament i resolució de dubtes sobre temes afectivosexuals, de forma respectuosa i responsable, avaluant idees preconcebudes mitjançant l’ús de fonts d’informació adequades.

• Argumentació sobre els efectes perjudicials de les drogues (incloent les de curs legal) sobre la salut dels consumidors i les persones del seu entorn pròxim.

E Ecologia i sostenibilitat • Anàlisi dels ecosistemes de l’entorn i reconeixement dels seus elements integrants, així com els tipus de relacions intraespecífiques i interespecífiques.

• Valoració del desenvolupament d’hàbits encaminats a la conservació de la salut física, mental i social (higiene del son, hàbits posturals, ús responsable de les noves tecnologies, exercici físic, control de l’estrés...).

• Reconeixement de la importància de la conservació dels ecosistemes, la biodiversitat i la implantació d’un model de desenvolupament sostenible.

• Anàlisi de les funcions de l’atmosfera i la hidrosfera i el paper essencial que tenen per a la vida a la Terra.

H

• Descripció de les interaccions entre atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera en l’edafogènesi i en el modelat del relleu i la seua importància per a la vida.

Salut i malaltia

• Anàlisi de les causes del canvi climàtic i de les seues conseqüències sobre els ecosistemes.

• Valoració de la importància dels hàbits sostenibles (consum responsable, gestió de residus, respecte al medi ambient...).

F Cos humà • Argumentació sobre la importància de la nutrició i els aparells que hi participen.

• Relació entre l’anatomia i la fisiologia bàsiques de l’aparell digestiu.

• Diferenciació de les malalties infeccioses de les no infeccioses partint de la seua etiologia.

• Raonament sobre les mesures de prevenció i tractaments de les malalties infeccioses segons l’agent causal i reflexió sobre l’ús adequat dels antibiòtics.

• Anàlisi dels diferents tipus de barreres que dificulten l’entrada de patògens a l’organisme (mecàniques, estructurals, bioquímiques i biològiques).

• Anàlisi dels mecanismes de defensa de l’organisme davant d’agents patògens (barreres externes i sistema immunitari) i el seu paper en la prevenció i superació de malalties infeccioses.

• Argumentació sobre la importància de la vacunació en la prevenció de malalties i en la millora de la qualitat de vida humana.

• Valoració de la importància dels trasplantaments i de la donació d’òrgans.

• Relació entre l’anatomia i la fisiologia bàsiques de l’aparell respiratori.

• Relació entre l’anatomia i la fisiologia bàsiques de l’aparell circulatori.

• Relació entre l’anatomia i la fisiologia bàsiques de l’aparell excretor.

• Relació entre l’anatomia i la fisiologia bàsiques de l’aparell reproductor.

• Anàlisi i visió general de la funció de relació: receptors sensorials, centres de coordinació i òrgans efectors.

• Resolució de qüestions i problemes pràctics aplicant coneixements de fisiologia i d’anatomia dels principals sistemes i aparells de l’organisme implicats en les funcions de nutrició, relació i reproducció.

23

Inclusió en Operació món El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis per a desenvolupar el currículum que proporcionen a tot l’alumnat igualtat d’oportunitats per a aprendre. Aquests principis són els següents:

Proporcionar diverses formes de

Proporcionar diverses formes de

Proporcionar diverses formes de

MOTIVACIÓ I COMPROMÍS

REPRESENTACIÓ

ACCIÓ I EXPRESSIÓ

Xarxes afectives El «PERQUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes de reconeixement El «QUÈ» de l’aprenentatge

Xarxes estratègiques El «COM» de l’aprenentatge

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

7.1 Optimitzar les eleccions individuals i l’autonomia.

1.1 Oferir maneres de personalitzar la visualització de la informació.

4.1 Variar els mètodes de resposta, navegació i interacció.

7.2 Optimitzar la rellevància, el valor i l’autenticitat.

1.2 Oferir alternatives per a la informació auditiva.

4.2 Optimitzar l’accés a eines i a tecnologies d’assistència.

7.3 Minimitzar les amenaces i les distraccions.

1.3 Oferir alternatives per a la informació visual.

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per al

Proporcionar opcions per a

8.1 Ressaltar la rellevància de metes i d’objectius.

2.1 Aclarir vocabulari i símbols.

5.1 Utilitzar diversos mitjans per a la comunicació.

8.2 Variar les demandes i els recursos per a optimitzar els desafiaments.

2.3 Donar suport a la descodificació de textos, notacions matemàtiques i símbols.

Accés

captar l’interés

Construcció

mantindre l’esforç i la persistència

8.3 Promoure la col·laboració i la comunicació.

8.4 Augmentar la retroalimentació orientada a la mestria.

l’acció física

llenguatge i els símbols

l’expressió i la comunicació

2.2 Aclarir sintaxi i estructura.

2.4 Promoure la comprensió entre llengües diferents.

5.2 Utilitzar diverses eines per a la construcció i la composició.

5.3 Desenvolupar fluïdesa amb nivells de suport graduats per a la pràctica i l’acompliment

2.5 Il·lustrar a través de diversos mitjans.

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

Proporcionar opcions per a

9.1 Promoure expectatives i creences que optimitzen la motivació.

3.1 Activar o proporcionar coneixements previs.

6.1 Guiar l’establiment de metes apropiades.

9.2 Facilitar habilitats i estratègies per a enfrontar desafiaments.

3.2 Destacar patrons, característiques fonamentals, idees principals i relacions entre aquests.

6.2 Donar suport a la planificació i al desenvolupament d’estratègies.

l’autoregulació

Internalització

la percepció

9.3 Desenvolupar l’autoavaluació i la reflexió.

la comprensió

la funció executiva

3.3 Guiar el processament, la visualització i la manipulació de la informació.

3.4 Maximitzar la transferència i la generalització de la informació.

6.3 Facilitar la gestió d’informació i de recursos.

6.4 Millorar la capacitat per a monitorar el progrés.

Meta

APÈNDIXS EXPERTS Decidits i motivats

Enginynosos i coneixedors

Estratègics i dirigits a la meta CAST 2018 (Center for Applied Special Technology).

24

Pautes DUA en Operació món Els diferents elements del Projecte Operació món estan concebuts tenint en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). En la taula següent es mostra la relació entre els principis o pautes DUA i els elements del projecte:

OPERACIÓ MÓN

PAUTES DUA QUE S’APLIQUEN EN EL PROJECTE MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

Situació d’aprenentatge ODS

Context

El desafiament

Seqüència d’aprenentatge

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de les situacions d’aprenentatge

La relació amb els ODS (reptes del segle xxi) i amb la vida quotidiana de l’alumnat optimitza la rellevància, el valor i l’autenticitat (7.2).

Dona accés a informació actualitzada sobre els ODS al professorat i a l’alumnat utilitzant mitjans de comunicació diversos (5.1).

•L es preguntes vinculen la situació d’aprenentatge amb les experiències i els coneixements previs de l’alumnat (3.1).

•A porta informació objectiva i contrastable sobre la importància del desafiament (8.1).

-

•E stimula la reflexió col·lectiva a través d’una estratègia de pensament útil per a afrontar els problemes quotidians (9.2).

•F omenta l’autonomia proposant un producte final obert a la contextualització al centre i a l’elecció de l’alumnat (7.1), variant els nivells d’exigència (8.2).

•F acilita la generalització i la transferència dels aprenentatges essencials (3.4).

•F omenta la col·laboració per a la realització i la difusió col·lectiva del producte final (8.3).

-

Guia de forma ordenada la consecució del desafiament (6.1), modelant i visibilitzant el procés (6.2) amb un organitzador gràfic (6.3).

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4).

• I ncorpora activitats que permeten respostes obertes que fomenten l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2).

• Oferix indicacions i suport per a visualitzar el procés i els resultats previstos per a la consecució del producte final del desafiament (6.1).

•F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Permet reconstruir el procés d’aprenentatge de forma interactiva amb el suport de l’organitzador gràfic que representa el progrés cap a la consecució del desafiament (3.3).

-

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge •A prenentatges essencials

• I dentifica el vocabulari bàsic (color, icones, tipografia) de cada unitat (2.1).

•P roporciona exemples de bona execució i avisos que focalitzen l’atenció (3.2) minimitzant la inseguretat i les distraccions (7.3).

•L a representació alternativa al text facilita la comprensió i la connexió personal amb el context de l’aprenentatge (2.5).

•P roporciona definicions clares i ben estructurades dels conceptes (2.2) i els presenta amb diversos tipus d’organitzadors gràfics que representen les idees clau i les seues relacions (3.2) de manera progressiva entre els nivells de l’etapa (3.3).

• I ncorpora accions de pràctica i revisió sistemàtiques que afavorixen la generalització dels aprenentatges (3.4).

•P roposa activitats interactives per a la detecció d’idees prèvies (3.1).

• Utilitza píndoles audiovisuals en l’obertura de la unitat com a presentació dels aprenentatges, promovent expectatives i creences que augmenten la motivació (9.1).

• Presenta en cada unitat informació addicional en formats diferents que proporcionen alternatives a la informació auditiva (1.2) i visual (1.3) com a representacions alternatives al text (2.5): vídeos, organitzadors gràfics, visual thinking, etc., utilitzables, a més, Per a a dinamitzar la participació.

• Selecciona L’essencial de cada unitat (3.2) i proporciona Per a estudiar: esquemes o resums (3.3) interactius imprimibles dels sabers bàsics que permeten personalitzar la presentació d’informació (1.1).

• Complementa el text escrit a través d’altres mitjans com a suport Per a exposar els sabers bàsics amb presentacions o vídeos (2.5).

25

Pautes DUA en Operació món OPERACIÓ MÓN

Pautes DUA que s’apliquen en el projecte MATERIAL IMPRÉS

ENTORN DIGITAL

-

Oferix suport Per a exercitar els sabers bàsics amb activitats interactives traçables en cada unitat utilitzant eines i tecnologies de suport (4.2).

Seqüència didàctica Seqüència d’aprenentatge • Activitats d’aplicació

• Activitats competencials

• I ncorpora activitats que permeten respostes personals obertes que fomenten la participació, l’experimentació, la resolució de problemes i la creativitat (7.2).

•P roporciona models i suports per mitjà d’estratègies i claus de pensament que faciliten el processament de la informació i la seua transformació en coneixement útil (3.3).

•F omenta la interacció i la tutorització entre iguals a través de tècniques d’aprenentatge cooperatiu (8.3).

Proporciona models i suports del procés i pautes de comprovació dels resultats (6.1) reforçant la planificació i el desenvolupament d’estratègies (6.2) i facilitant la gestió de la informació i els recursos (6.3).

• Infografies Pla lingüístic.

• Infografies TIC.

Proporciona mètodes alternatius perquè l’alumnat accedisca a la informació i interaccione amb el contingut (4.1).

Proporciona alternatives per a la resposta i la navegació (4.1) per mitjà de vídeos i d’eines tecnològiques variades (4.2) complementant el text escrit a través de mitjans diversos (2.5).

Recursos complementaris • Classe invertida

• Pla TIC-TAC •G ame Room (aprenentatge basat en jocs)

-

Utilitza múltiples eines per a la construcció i la composició (5.2).

-

Utilitza nombrosos mitjans de comunicació com a recursos alternatius d’expressar el que s’ha aprés (5.1).

Definix competèncias amb nivells de suport graduats per a la pràctica l l’execució (5.3) variant els nivells d’exigència (8.2).

Diversitat i inclusió. Permet la personalització de la informació adequant-la a les diverses característiques i necessitats educatives de l’alumnat (1.1) i oferint fitxes d’adaptació al currículum, d’exercitació i d’aprofundiment.

Activitats d’avaluació

Estimula l’autoavaluació i la coavaluació, proporcionant varietat d’instruments i activitats d’avaluació, i facilita l’elaboració del dossier d’aprenentatge (9.3).

•E stimula l’autoavaluació i la coavaluació (9.3) amb activitats interactives no traçables amb eines i tecnologies de suport (4.2).

• Augmenta la capacitat de fer un seguiment dels progressos (6.4): – Instruments i activitats interactives traçables d’heteroavaluació.

– Generador de proves d’avaluació i d’exercitació per nivells d’acompliment (bàsic/avançat) en els diferents moments de la programació anual (inicial, durant el desenvolupament, final) (5.3).

– Avaluació competencial.

Tancaments d’unitat i dossiers d’aprenentatge (porfolios) de las situacions d’aprenentatge

•M aximitza la transferència dels aprenentatges a contextos i situacions nous (3.4).

•E stimula l’assoliment i la millora per mitjà d’estratègies d’autoregulació que permeten afrontar els desafiaments amb informació rellevant sobre fortaleses personals i patrons d’error (9.2).

Instruments vinculats al dossier d’aprenentatge imprimibles, que permeten la personalització en la presentació d’informació (1.1) en cada unitat, augmentant la capacitat de l’alumnat per a realitzar un seguiment continu dels seus progressos (6.4) a través de l’autoavaluació i la reflexió (9.3) i la utilització del feedback i orientant una execució millor (8.4).

• Atenció a la diversitat

Avaluació

Perfil d’eixida i competències específiques Evidencia la rellevància de metes i d’objectius relacionant els elements curriculars vinculats amb els aprenentatges essencials (competències específiques i criteris d’avaluació) i els sabers bàsics de cada unitat amb el perfil d’eixida de les competències clau de l’etapa en la PD (8.1).

26

Facilita l’autoavaluació i la coavaluació proporcionant instruments d’avaluació de la pràctica docent (9.3).

UNITATS

2

Moneres, protoctists i fongs

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA 1. Interpretar i transmetre informació científica.

2. Identificar, localitzar i seleccionar informació.

3. Planificar i desenvolupar projectes d’investigació.

4. Utilitzar el raonament i el pensament computacional.

SABERS BÀSICS DE PRIMER A TERCER

QUÈ APRENDREM?

A. Projecte científic • Formulació de preguntes, hipòtesis i conjectures científiques.

Alexander Fleming.

• Estratègies d’utilització d’eines digitals per a la recerca d’informació, la col·laboració i la comunicació de processos, resultats o idees en diferents formats (presentació, gràfic, vídeo, cartell, informe...).

• Reconeixement i utilització de fonts veraces d’informació científica.

• Experimentació per a respondre una qüestió científica determinada utilitzant instruments i espais (laboratori, aules, entorn...) de forma adequada.

• Modelatge per a la representació i la comprensió de processos o elements de la naturalesa.

Pàgina inicial El gran observador

1. El regne de les moneres Com són les moneres: classificació i funcions vitals dels bacteris La importància dels bacteris

2. El regne dels protoctists. Els protozous Com són els protozous: classificació i funcions vitals dels protozous

• Mètodes d’observació i de presa de dades de fenòmens naturals.

• Mètodes d’anàlisi de resultats i diferenciació entre correlació i causalitat.

• Contribució de les grans científiques i científics en el desenvolupament de les ciències biològiques i geològiques.

B. La cèl·lula • Estratègies i destreses d’observació i comparació de tipus de cèl·lules al microscopi.

C. Éssers vius • Diferenciació i classificació dels regnes moneres, protoctists, fongs, vegetal i animal.

3. El regne dels protoctists.

Les algues Com són les algues: classificació i funcions vitals de les algues. La importància de les algues

4. El regne dels fongs Com són els fongs: classificació

• Observació d’espècies representatives de l’entorn pròxim i identificació de les característiques distintives dels principals grups d’éssers vius.

• Estratègies de reconeixement de les espècies més comunes dels ecosistemes de l’entorn (guies, claus dicotòmiques, eines digitals, de visu...).

28

Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències

Basat en el Reial Decret del MEIFP • Vegeu el desenvolupament complet de competències i sabers bàsics en les pàgines 19, 20, 21, 22 i 23 d’aquesta Proposta didàctica.

Recursos digitals Inclusió i atenció a la diversitat Avaluació

RECURSOS EN EL PROJECTE DIGITAL ocument: «Biografia d’Alexander Fleming» D Vídeo: «Abans de començar» Presentació: «Què necessites saber»

ídeos. «Els éssers vius més senzills» i «La bipartició» V Simulació. «Observació microscòpica d’éssers del regne de les moneres» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne de les moneres». Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 i 4 d’exercitació i fitxes 5 i 6 d’aprofundiment

ídeo. «El moviment dels protozous» V Simulació. «Observació microscòpica d’éssers del regne dels protoctists» Presentació. «Malalties produïdes pels protozous» Document: «Observa protozous d’una bassa» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels protoctists: els protozous». Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 i 4 d’exercitació i fitxa 5 d’aprofundiment

CLAUS PEDAGÒGIQUES EN EL LLIBRE DE L’ALUMNAT Orientació acadèmica i professional Compromís ODS. Objectius: 2, 3 i 13 TIC

Pla lingüístic. Expressió escrita: Escriure un discurs Desenvolupament del pensament: Pensament científic TIC

Aprenentatge cooperatiu: Assemblea d’idees TIC Pla lingüístic. Expressió escrita: Redactar un text descriptiu Desenvolupament del pensament: Pensament científic

Simulació: «Observació microscòpica d’éssers del regne dels protoctists» Presentació: «Els bloom d’algues» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels protoctists: les algues». Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 i 4 d’exercitació i fitxa 5 d’aprofundiment

Pla lingüístic. Expressió escrita: Redactar un text explicatiu

Simulació: «Observació microscòpica d’éssers del regne dels fongs» Vídeos: «Els fongs», «Els fongs, éssers descomponedors», «L’esporulació dels fongs que formen bolets», «La penicil·lina» Presentació: «Els líquens» Document: «Observa líquens amb una lupa» Inclusió i atenció a la diversitat: contingut «El regne dels fongs» Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 i 4 d’exercitació i fitxa 5 d’aprofundiment

TIC

Activitats interactives: «Aprén jugant» i «Posa’t a prova!»

Fitxes: Conceptes fitxats Allò essencial Proves d’avaluació: bàsica, avançada i competencial.

Generador de proves escrites d’avaluació i d’exercitació

Desenvolupament del pensament: Pensament científic

Desenvolupament del pensament: Pensament científic

Desenvolupament del pensament: Organigrama radial i pensament científic TIC Avaluació

29

Presentació de la unitat LLa unitat s’inicia amb l’estudi del regne més senzill, el regne de les Moneres, en el qual trobem els bacteris. Es descriuen les seues característiques generals, la seua classificació, les seues funcions vitals i la seua relació amb l’ésser humà. A continuació, es fa una descripció similar del regne dels Protoctistas, format per algues i protozous, i del regne dels Fongs.

Recursos i materials Per a treballar aquesta unitat, a més del llibre de l’alumnat i de la proposta didàctica, li seran d’utilitat els recursos disponibles en els apartats del web del professorat: «Programació, proposta didàctica i documentació del Projecte»; «Diversitat i inclusió», i «Els meus recursos al web». Recorde que en aquest últim apartat, disposa d’un ampli conjunt de fitxes imprimibles de diferents tipologies (per a adaptar el currículum, d’exercitació i d’aprofundiment) organitzades per continguts perquè, en el cas que ho necessite, puga dur a terme un adequat tractament de la diversitat.

Suggeriments generals IDEES PRÈVIES I DIFICULTATS D’APRENENTATGE A l’inici de la unitat és convenient detectar els coneixements previs que tenen els alumnes sobre els quatre regnes que s’estudiaran en aquesta unitat, en especial els regnes monera, protoctista i fongs, més desconeguts per a ells que els regnes animal i plantes.

Resulta interessant que adquirisquen consciència de l’existència d’una gran diversitat de vida microscòpica i de la importància que aquests organismes tenen en els ecosistemes i en la mateixa vida diària dels alumnes i les alumnes.

Convé desterrar idees errònies com, per exemple, que els bacteris resulten perjudicials, destacant els enormes beneficis que aporten als ecosistemes i a l’ésser humà; la identificació de les algues i plantes, incidint en les diferències que hi ha entre aquests dos grups d’éssers vius; i la confusió de fongs amb plantes, ja que moltes vegades els alumnes i les alumnes associen els fongs exclusivament amb els bolets, que consideren plantes, en viure aquestes fixes al substrat.

TASQUES RELACIONADES Durant el desenvolupament d’aquesta unitat, pot resultar convenient i motivador realitzar una sèrie de tasques de caràcter més procedimental, amb la qual acostar als estudiants al mètode científic i contribuir a l’adquisició d’algunes competències i estàndards d’aprenentatge. Suggerim realitzar les tasques corresponents de l’apartat «Taller de ciències», com l’observació de protozous d’una bassa o l’observació de líquens amb una lupa.

Li proposem que incidisca en la perseverança i el gust personal pel treball ben fet, la presentació ordenada de treballs, la precisió, la col·laboració amb els companys i les companyes.

30

Moneres, protoctists i fongs ¿Qué vas a descubrir?

En esta unidad

EL AGUA, UN NUTRIENTE BIODIVERSO 3.1 Realiza un pequeño experimento en el que compares cómo cambian el agua del grifo y el agua de un río cuando se exponen a diferentes condiciones. Vierte agua del grifo en varios recipientes y ciérralos, haz lo mismo con agua del río. Deja un recipiente de cada en un lugar donde nunca les dé el Sol, otros dos en un lugar donde les dé muchas horas y otros dos dentro de la nevera.

Déjalos reposar una semana y observa al microscopio todos ellos y anota las diferencias que ves.

2. El reino de los protoctistas. Los protozoos 3. El reino de los protoctistas. Las algas 4. El reino de los hongos • Comprende, reflexiona y pon a prueba tus competencias

2

En anayaeducacion.es Para motivar

Moneras, protoctistas y hongos ALEXANDER FLEMING. Nos enseñan a temer los errores. A evitarlos, a ocultarlos y aparentar que nunca los cometimos. Tonterías.

Fueron precisamente descuidos y supuestos errores los que me llevaron a revolucionar la medicina.

Mi nombre es Alexander Fleming. Nací en Darvel, en Escocia, en 1881. Mi familia era muy humilde y mi padre murió cuando yo era un crío, así que con trece años me mudé a Londres, donde uno de mis hermanastros estaba estudiando medicina. En cuanto tuve oportunidad decidí seguir sus pasos y cursar la misma carrera.

• Vídeo: Antes de empezar • Conoce más a... … Alexander Fleming Para la detección de ideas previas

El gran observador

gotitas de mucosidad cayeron sobre una de las placas Petri en que cultivábamos bacterias infecciosas. Observé entonces que allí donde habían caído las gotitas, las bacterias desaparecían. Intrigado, continué experimentando con el fenómeno y descubrí la lisozima, una de las armas químicas con las que nuestro cuerpo se resiste naturalmente a las infecciones.

Al completar mis estudios elegí especializarme en infecciones bacterianas. Había pasado un tiempo en contacto con el ejército y me había horrorizado presenciar cómo los soldados morían por heridas infectadas. Si fuera posible desarrollar alguna forma de tratamiento eficaz...

Pocos años después, en 1928, un cultivo de bacterias Staphylococcus aureus se me contaminó por accidente con un hongo que estaba usando en otro experimento. La verdad es que nunca fui muy ordenado…

Mi sorpresa fue mayúscula al observar que allí donde crecía el hongo, las bacterias morían. Aquel incidente me permitió aislar la penicilina, una sustancia que el hongo produce de forma natural para defenderse y que se convirtió en el primer antibiótico que la medicina pudo emplear para tratar infecciones bacterianas.

En 1922 hice un gran descubrimiento por culpa de un estornudo. De verdad, ¡un estornudo! Resultó que unas

Como ves, la observación detallada de los «errores» y las casualidades puede llevarnos muy lejos en ciencia.

SECUENCIA DE APRENDIZAJE

• Alexander Fleming. El gran observador 1. El reino de los moneras

• Presentación: Qué necesitas saber Para exponer • Presentación: Enfermedades producidas por los protozoos Los líquenes • Vídeos: La esporulación de los hongos que forman setas Para ejercitar

3.2 La mala conservación y tratamiento del agua pueden hacer que se desarrollen microorganismos en ella. Muchos pueden provocar enfermedades; investiga y anota cuáles son estas y qué seres vivos las causan.

EN MI NEVERA. UN YOGUR, ¡UN MUNDO DE RELACIONES! 4.1 Investiga las relaciones entre seres vivos que se dan en un yogur y en el kefir. Haz un listado con los nombres de las especies de los seres vivos que participan anotando en cada uno de ellos a qué reino pertenecen.

Explica qué obtenemos los seres humanos como consecuencia de esas relaciones.

Descubre al microscopio de qué seres vivos se trata.

• Actividaes interactivas: Aprende jugando Ponte a prueba

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Suggerim començar la unitat amb la lectura de la biografia d’Alexander Fleming. La lectura d’aquesta biografia introduirà l’estudi dels éssers vius més senzills, els bacteris. A més, amb aquesta informació es pretén que l’alumnat conega el treball d’un científic que va dedicar la seua vida a investigar sobre bacteris infecciosos. Seria interessant fer aquesta lectura utilitzant la tècnica d’aprenentatge cooperatiu: «Lectura compartida».

• Taller de ciencias: Observa los protozoos de una charca Y, además, toda la documentación necesaria para aplicar las claves del proyecto.

+ orientaciones en anayaeducacion.es

46

47

Orientació acadèmica i professional Es posa en pràctica aquesta clau del projecte a través de l’activitat 2. No oblides que disposes de diferents recursos per a treballar l’orientació acadèmica professional en l’apartat «Recursos destacats» d’anayaeducacion.es.

TIC Document: «Biografia de Alexander Fleming» Vídeo: «Abans de començar» Presentació: «Què necessites saber»

RESPONEM EN GRUP Proposem aquestes qüestions per a treballar amb l’alumnat alguns aspectes de la biografia d’Alexander Fleming, així com l’orientació acadèmica i professional en relació amb aquesta unitat.

1 Quina importància creieu que té investigar sobre les moneres? I sobre microorganismes patògens?

Conéixer microorganismes patògens és de gran utilitat, no només per a la ciència, sinó per a la societat en general. En primer lloc, els bacteris són organismes que s’utilitzen en molts casos com a model d’investigació. El seu estudi resulta més senzill que el d’altres organismes, ja que es poden cultivar amb facilitat al laboratori i presenten genomes més xicotets, i en molts casos les conclusions que es poden obtindre de la seua investigació són vàlides i extrapolables.

A més, molts bacteris produïxen malalties de gran importància per a l’ésser humà, que afecten les persones, el bestiar o els cultius. El coneixement dels bacteris és essencial per a controlar aquestes malalties, a fi de millorar la qualitat de vida de les persones.

2 De forma individual, penseu quines dues assignatures us agraden més i expliqueu a la resta de companyes i companys les raons per les quals us agraden més. Creieu que aquestes preferències podrien canviar amb el temps? De què creieu que pot dependre aquest canvi?

Resposta oberta. Es pretén invitar l’alumnat a fer una reflexió sobre les seues preferències quant a l’àrea de coneixement i ajudar-lo a discernir si aquestes preferències poden o no canviar amb el temps i sobre quins factors podrien influir en aquest canvi.

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE L’AIGUA, UN NUTRIENT BIODIVERS 3.1 Amb aquest experiment es pretén que l’alumnat comprove i analitze com afecten l’aigua les condicions ambientals depenent de si ha rebut o no tractament per al consum humà.

3.2 En aquesta activitat s’investigaran alguns dels principals patògens associats a l’aigua, com Entamoeba histolytica, Giardia intestinals, Toxoplasma gondii o bacteris de tipus coliforme.

A LA MEUA NEVERA. UN IOGURT, UN MÓN DE RELACIONS! 4.1 En l’apartat anterior, l’alumnat ha investigat sobre microorganismes nocius per als éssers humans. En aquest cas investigaran sobre altres que són beneficiosos, com els que participen en la fermentació del quefir: bacteris del gènere Lactococcus, Lactobacillus i Streptococcus, i llevats.

31

U2

1

1.1 Cómo son los moneras

Las funciones vitales de las bacterias

- Cómo se nutren. Al no tener orgánulos como clo-

El reino de los moneras

Los moneras son organismos procariotas, unicelulares, que pueden ser autótrofos o heterótrofos.

El grupo más abundante de moneras son las bacterias, seres microscópicos capaces de adaptarse a todos los medios (acuático, terrestre y aéreo) y al interior de los seres vivos. Son capaces de resistir las condiciones más extremas de temperatura, acidez, salinidad, etc.

La célula de los moneras A

B

D

Tipos de bacterias Según su forma, las bacterias se clasifican en cocos, bacilos, vibrios, espirilos y espiroquetas.

- Cocos, que tienen forma de esfera.

- Bacilos, que tienen forma de bastoncillo.

- Vibrios, que tienen forma de coma.

- Espirilos y espiroquetas, que tienen forma de espiral alargada.

Cocos

Bacilos

E

1 La imagen representa la célula típica de una bacteria. Recuerda lo que estudiaste en la unidad anterior e indica en tu cuaderno el nombre de las estructuras de este ser vivo.

3 Hay moneras, como las ciano-

• Bacterias simbióticas, que establecen relaciones de ayuda mutua con otros seres vivos, llamadas simbiosis. Por ejemplo, las que se encuentran en el intestino formando la microbiota intestinal.

• Bacterias parásitas, que obtienen la materia orgánica de organismos en los que viven y a los que perjudican. Estas bacterias producen enfermedades, como la tuberculosis. zan gracias a sus flagelos, las bacterias espirales giran, otras se mueven girando sobre sí mismas, otras se deslizan sobre superficies y otras permanecen inmóviles. Normalmente, las bacterias viven aisladas, pero en ocasiones se agrupan formando colonias. asexualmente, por bipartición, dividiendo en dos su única célula.

1.2 La importancia de las bacterias

Vibrios

Espiroquetas

bacterias, que realizan la fotosíntesis. Teniendo en cuenta la sencilla estructura celular de las bacterias, ¿qué orgánulo o estructura lo llevará a cabo? Averígualo y explícalo en tu cuaderno.

4 Calcula el volumen de un coco sabiendo que su diámetro es de 1,5 micrómetros. Recuerda que el volumen de una esfera es de 4·π·r3/3.

48

Las bacterias están presentes en todos los medios y desempeñan un papel fundamental para el resto de seres vivos. Aunque algunas son perjudiciales, la mayoría son beneficiosas.

- Las bacterias beneficiosas. Las bacterias que están en nuestro organismo ayudan a su buen funcionamiento. Las bacterias descomponedoras se utilizan en la depuración de aguas residuales, en el tratamiento de residuos, etc. Las bacterias fotosintéticas oxigenan el agua y la atmósfera; otras, llamadas fermentativas, se utilizan para fabricar queso, yogur o vinagre.

- Las bacterias perjudiciales. Algunas bacterias pueden provocar enfermedades como el tétanos, la salmonelosis, etc. Otras contaminan los alimentos y los estropean.

El regne de les moneres

1 La bacteria crece lo suficiente y hace una copia de su material genético (ADN).

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

2 La bacteria se estrecha por el centro y reparte su contenido.

En aquesta doble pàgina s’estudia el regne de les moneres. Suggerim mostrar imatges o vídeos breus sobre els bacteris. Es tracta d’un dels regnes que menys s’estudia en Primària, però que més curiositat desperta entre l’alumnat. És interessant per a l’alumnat conéixer la diversitat d’ambients que poden colonitzar, com els aliments, el sòl, els intestins o els ambients extrems, i també l’existència de bacteris beneficiosos i perjudicials.

3 Se originan dos células hija.

Células hija

- Cómo se reproducen. Las bacterias se reproducen

2 Explica qué crees que quiere decir que las bacterias son capaces de adaptarse a todos los medios. Argumenta tu respuesta.

La bipartición

• Bacterias saprófitas o descomponedoras, que se nutren de restos de materia orgánica del medio. Por ejemplo, las bacterias del suelo.

- Cómo se relacionan. Algunas bacterias se despla-

Algunos tipos de bacterias

C

roplastos o mitocondrias, todos los procesos de la nutrición suceden en el citoplasma. Hay bacterias autótrofas, que sintetizan su propia materia orgánica mediante la fotosíntesis, y heterótrofas, que se alimentan de la materia orgánica de otros seres vivos.

Elecciones en el reino de los moneras En el reino del que forman parte las bacterias va a haber elecciones para el gobierno del reino. En el sistema bacteriocrático hay tres grandes partidos el Partido Destructor, donde están todas las bacterias que afectan negativamente a otros seres vivos; el Partido Bacteriocool, donde están las bacterias beneficiosas para otros organismos, y el Partido Nifú Nifá, donde están las bacterias que lo que quieren es estar a su bola.

Elige uno de los partidos políticos y realiza las siguientes tareas: • Haz un estudio demográfico y anota cinco grupos o especies de bacterias que votarían a tu partido.

• Elabora un eslogan y un logo de campaña que represente los fines políticos del partido que has elegido.

• Elige el nombre del candidato o candidata al gobierno por parte de tu partido y escríbele un discurso para explicar las bondades del partido.

49

TIC Vídeo: «La bipartició» aboratori virtual microcopi: «Observació microscòL pica d’éssers del regne de les moneres» Fitxes per a treballar la diversitat i la inclusió: «El regne de les moneres». Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 y 4 d’exercitació i fitxes 5 i 6 d’aprofundiment

SOLUCIONS La cèl·lula de les moneres

1 A. Material genètic (ADN); B. Paret cel·lular; C. Citoplasma; D. Pili; E. Flagel.

2 Els bacteris són els organismes més senzills i antics de la Terra, i que per tant han evolucionat durant milers de milions d’anys. A causa d’això presenten una gran diversitat biològica i funcional, és a dir, existix una gran multitud de bacteris molt diferents entre si, capaços d’adaptar-se a totes les condicions possibles al nostre planeta, incloses les més extremes. Així, els bacteris han colonitzat tots els medis presents a la Terra.

3 Els bacteris són organismes procariotes formats per cèl·lules amb una estructura molt senzilla en la qual no hi ha orgànuls, a excepció dels ribosomes. La fotosíntesi que realitzen els cianobacteris té lloc en unes invaginacions que presenta la membrana plasmàtica d’aquestes cèl·lules. És en aquestes zones de la membrana plasmàtica on es troben les proteïnes i els pigments necessaris per a dur a terme aquest procés.

4 1,76 micròmetres cúbics (μm3).

Eleccions en el regne de les moneres En aquesta activitat es demana a l’alumnat que investigue sobre les moneres utilitzant com a excusa unes eleccions fictícies al govern del regne de les moneres. L’activitat té resposta oberta i és de caràcter interdisciplinari. Caldrà valorar la correcció científica en identificar els bacteris que poden pertànyer a cada grup polític segons les seues característiques, així com la idoneïtat de l’eslògan, el logotip i el discurs en funció d’aquestes. També es tindrà en compte la correcció ortogràfica i gramatical del text del discurs.

Pot ser interessant realitzar aquesta activitat per grups i proposar activitats de debat per a contraposar la visió de cada partit i comprovar quins arguments s’oferixen per a justificar quin seria el millor per a dirigir el govern.

32

U2

2

El reino de los protoctistas.

Los protozoos La célula de un protozoo

Material genético (ADN)

Membrana plasmática

El reino de los protoctistas incluye los protozoos y las algas, que son seres eucariotas sencillos.

Las funciones vitales de los protozoos

- Cómo se nutren. Los protozoos son heterótrofos.

Algunos son parásitos, ya que toman la materia orgánica de otros seres vivos en los que viven y a los que causan una enfermedad; otros se alimentan de materia orgánica, de bacterias y de otros protoctistas.

2.1 Cómo son los protozoos Los protozoos son organismos eucariotas, unicelulares y heterótrofos. Viven en medios acuáticos, en tierras húmedas o en el interior de otros seres vivos.

En los ciliados

El regne dels protoctists. Els protozous

- Cómo se relacionan. Muchos son capaces de moverse para capturar el alimento, para huir o para alejarse de la luz; otros son inmóviles.

- Cómo se reproducen. Aunque algunos tienen reproducción sexual mediante gametos, por lo general, los protozoos se reproducen de forma asexual.

La célula duplica su ADN y divide su contenido en dos células hija.

Tipos de protozoos

Núcleo

Los protozoos se clasifican en cuatro grandes grupos: Mitocondria

La reproducción asexual en los protozoos

Células hija

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

En los flagelados

- Protozoos ciliados, que son los que tienen en su superficie pequeños filamentos móviles llamados cilios.

- Protozoos flagelados, que son los que tienen un único filamento, llamado flagelo, que mueven a modo de látigo.

Citoplasma Ribosomas Vacuola contráctil Cilios

2.2 La importancia de los protozoos - Los protozoos beneficiosos. Algunos protozoos son de gran importancia en la depuración de aguas residuales, ya que se alimentan de las bacterias descomponedoras presentes en estas aguas.

Otros forman parte del plancton, y sirven de alimento a muchos organismos acuáticos de los que, a su vez, se alimenta el ser humano.

- Protozoos rizópodos, que son los que se desplazan o capturan el alimento mediante prolongaciones del citoplasma, a modo de pies, llamadas pseudópodos.

- Protozoos esporozoos; son protozoos parásitos con estructura muy simple y que carecen de estructuras de desplazamiento. Deben su nombre a que forman estructuras de resistencia o esporas.

Células hija En los rizópodos

- Los protozoos perjudiciales. Algunos protozoos son parásitos y causan enfermedades, como la malaria, que se contagia por la picadura de un mosquito, o la amebiasis, que se transmite por el agua o a través de alimentos contaminados.

Algunos ejemplos de protozoos Cilios

Cilios

COMPRENDE, PIENSA, INVESTIGA...

Células hija En los esporozoos

1 Corrige en tu cuaderno las frases que sean falsas. a) Los protozoos son heterótrofos.

El paramecio se desplaza gracias al movimiento de los cilios que recubren su superficie.

b) Todos los protozoos son de vida libre.

Las vorticelas viven fijas a un sustrato a través de un pedúnculo.

Utilizan cilios para capturar alimento.

Observa la ilustración y responde.

d) Los protozoos se reproducen solo de forma asexual.

a) Las tres primeras imágenes representan cómo se produce la bipartición en tres tipos diferentes de protozoos. Explica las diferencias que observas entre ellas.

e) Los protozoos tienen pared celular.

2

Asamblea de ideas. Formad grupos para explicar qué consecuencias tendría para el ser humano que desaparecieran los protozoos.

3

anayaeducacion.es Consulta la presentación «Enfermedades producidas por los protozoos» en tu banco de recursos y explica algunas medidas de prevención de estas enfermedades.

Flagelo Pseudópodo

Las amebas se desplazan mediante pseudópodos, también llamados falsos pies.

Los protozoos flagelados tienen uno o más flagelos que agitan para desplazarse.

Células hija

c) Los protozoos no pueden desplazarse.

b)

La última imagen representa la reproducción característica de los esporozoos, la llamada división múltiple o esporulación. Busca información sobre este tipo de reproducción y, con ayuda de la imagen, haz una descripción para explicar cómo ocurre este proceso de división.

50

51

Aprenentatge cooperatiu Recomanem utilitzar la tècnica «Assemblea d’idees» per a la realització de l’activitat 2. Recordeu que en la web d’Anaya disposeu d’un recurs per a explicar a l’alumnat la dinàmica d’aquesta tècnica d’aprenentatge cooperatiu per a aplicar-la de forma més àgil a l’aula.

Pla lingüístic Per a la resolució de l’activitat b) de l’apartat «Treballa amb la imatge», no oblideu consultar en el banc de recursos l’apartat «Pla lingüístic», en el qual trobareu la informació necessària sobre com escriure un text descriptiu.

TIC Vídeo: «El moviment dels protozous» Laboratori virtual microcopi: «Observació microscòpica d’éssers del regne dels protoctists» Presentació: «Malalties produïdes pels protozous» Document: «Observa els protozous d’un bassal» Fitxes per a treballar la diversitat i la inclusió: «El regne dels protoctists. Els protozous». Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 y 4 d’exercitació i fitxe 5 d’aprofundiment

En aquesta doble pàgina es presenten els organismes del regne dels protoctists i s’aprofundix en els protozous. A causa del gran desconeixement d’aquest grup, recomanem fer la pràctica del taller de ciències «Observa els protozous d’una bassa» i mostrar vídeos breus sobre el seu desplaçament o la seua reproducció. Suggerim posar èmfasi en els aspectes beneficiosos dels protozous, però també en les malalties tropicals importants que causen.

Resulta interessant per a l’alumnat relacionar els protozous amb frases que han escoltat en la seua vida real, com que les embarassades no poden menjar pernil per la toxoplasmosi o que, si et pica la mosca tse-tse, es contrau la malaltia del son.

SOLUCIONS Comprén, pensa, investiga...

1 a) Vertadera. b) Falsa. Alguns protozous són de vida lliure, hi ha protozous paràsits. c) Falsa. Alguns protozous no poden desplaçar-se, com els esporozous o les vorticel·les, que viuen fixos al substrat. Els protozous ciliats, flagel·lats i rizòpodes poden desplaçar-se. d) Falsa. Alguns protozous es reproduïxen de forma sexual mitjançant gàmetes. e) Falsa. Els protozous no tenen paret cel·lular.

2 Aquesta activitat convé fer-la amb la tècnica d’aprenentatge cooperatiu «Assemblea d’idees».

Si decidiu utilitzar aquesta tècnica, cal tindre preparats els grups prèviament. La resposta que hauria de donar l’alumnat és que s’erradicarien algunes malalties molt greus, com la malària.

D’altra banda, es dificultaria la depuració d’aigües residuals, ja que s’utilitzen en aquest procés. Molt preocupant seria la desaparició de part del plàncton, cosa que afectaria les xarxes tròfiques aquàtiques i disminuiria la pesca.

3 Per a resoldre aquesta activitat, es recomana que l’alumnat visualitze la presentació «Malalties produïdes pels protozous», a fi d’aprofundir en els continguts estudiats en aquest apartat i per tal de conéixer algunes mesures de prevenció de malalties produïdes per aquests éssers vius.

La malària és una malaltia infecciosa causada per un protozou paràsit del gènere Plasmodium.

Aquesta malaltia es transmet d’un humà a un altre per la picada del mosquit Anopheles. La prevenció consistix a prendre mesures per a evitar la picada: dormir amb mosquiteres, tancar les finestres a la nit, utilitzar repel·lent i portar mànega llarga i pantalons al capvespre.

L’amebiasi és una infecció intestinal causada pel protozou Entamoeba histolytica, que es dissemina a través d’aigua o d’aliments contaminats amb excrements o per contacte amb l’àrea bucal o rectal d’una persona infectada. En viatjar a països tropicals on la salubritat és deficient, no s’ha de beure aigua de l’aixeta o de les fonts, sinó aigua potable bullida, aigua embotellada o llandes de refrescos, sense glaçons de gel. Tampoc no s’han de menjar verdures crues ni fruites sense pelar.

La reproducció asexual en els protozous a) Els ciliats presenten dos nuclis, el macronucli i el micronucli. Ambdós nuclis es dividixen per a generar dos nuclis, que migren cap als dos extrems de la cèl·lula. Posteriorment, la cèl·lula dividix en dos el seu citoplasma per a generar dues cèl·lules filla.

Els flagel·lats presenten un únic nucli. Després de la divisió, la cèl·lula dividix longitudinalment el seu citoplasma, i forma dues cèl·lules filla amb els seus flagels característics.

Els rizòpodes es dividixen per bipartició, després d’haver duplicat el seu nucli, mitjançant l’estrangulació del citoplasma. b) A través d’aquesta activitat, l’alumnat posarà en pràctica la competència lingüística. Després de buscar informació, hauran d’elaborar un text descriptiu per a explicar com es produïx la divisió mitjançant esporulació. Per exemple, la reproducció asexual dels esporozous es produïx per divisió múltiple o esporulació. Consistix en la realització de diverses divisions nuclears successives que generen un gran nombre de nuclis. La divisió posterior del citoplasma de la cèl·lula en nombroses parts genera una gran quantitat de cèl·lules filla de mida xicoteta, anomenades esporozoïts. Així es dividix per exemple el Plasmodium, causant de la malària.

33

U2

3

3.1 Cómo son las algas

El reino de los protoctistas.

Las algas

Las funciones vitales de las algas

- Cómo se nutren. Las algas son autótrofas, es de-

libres o asociadas formando colonias. Las formas unicelulares tienen flagelos con los que nadan hacia la luz. Las pluricelulares tienen estructuras para fijarse a las rocas y resistir el oleaje o para flotar en la superficie del agua.

Tipos de algas

Canal

Flagelo

Material genético (ADN)

xualmente por bipartición, por fragmentación (cuando se forma un individuo nuevo a partir de un fragmento de otro) o mediante esporas (unas células especializadas a partir de las que se originan nuevas algas); y sexualmente, mediante gametos.

En algunas algas pluricelulares se produce alternancia entre la reproducción sexual y la asexual.

Las algas, además de clorofila, pueden tener otros pigmentos que les dan un color característico. Así, según sea el pigmento mayoritario, se clasifican en:

- Algas verdes, que tienen mayoritariamente clorofila.

Núcleo

- Algas pardas, con pigmentos anaranjados.

Citoplasma Ribosomas Pared celular

Cloroplastos

- Algas beneficiosas. Las algas, gracias a la fotosíntesis, oxigenan el océano y la atmósfera y consumen mucho dióxido de carbono. Además, sirven de alimento a los protozoos y a muchos organismos acuáticos. El ser humano las utiliza como alimento, como fertilizante en la agricultura y como base para el pienso del ganado. Asimismo, de ellas se extraen sustancias como el agar, que se emplea como espesante alimentario y como medio de cultivo de plantas o bacterias en los laboratorios.

Algunos tipos de algas

Mitocondria

Algas unicelulares

Algas coloniales

Estructura de un alga pluricelular Estructura tipo talo. Conjunto de células que no forman tejidos.

Filoide

Esporofito

Germinación

Fecundación Gameto Gametofito Gametofito femenino femenino masculino

llamadas «mareas rojas» cuando se acumulan en determinadas épocas del año. Estas algas producen toxinas que pueden afectar tanto a la flora como a la fauna marina y llegar al ser humano a través del pescado contaminado por ellas.

COMPRENDE, PIENSA, INVESTIGA...

Algas rojas

1 Explica en qué se diferencian las algas pluricelulares y las coloniales si ambas están formadas por una agrupación de células que no forman tejidos.

Flotador

Algas verdes

2 Imagina que las algas, de repente, desaparecen de

Algas pardas

las aguas de nuestro planeta. Explica, argumentando tu respuesta, qué podría pasar a los seres vivos.

Rizoide

Esporas

Cigoto

- Algas perjudiciales. Algunas algas producen las

Algas pluricelulares

Cauloide

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

La reproducción sexual de un alga

3.2 La importancia de las algas

- Algas rojas, que contienen pigmentos de color rojo.

Vacuola contráctil

Células hija

- Cómo se reproducen. Se pueden reproducir ase-

Según su complejidad celular, hay algas unicelulares, como, por ejemplo, las euglenas o Hydrurus; algas que forman colonias, como Volvox o pandorina; y algas pluricelulares, como la lechuga de mar o la gracilaria.

Membrana plasmática

El regne dels protoctists. Les algues

- Cómo se relacionan. Las unicelulares pueden vivir

Las células de las algas tienen pared celular y cloroplastos, que contienen un pigmento llamado clorofila.

Estructura de un alga unicelular

Reproducción asexual de un alga unicelular

cir, sintetizan su propia materia orgánica mediante la fotosíntesis.

Las algas son organismos eucariotas, unicelulares o pluricelulares (en cuyo caso no forman tejidos) y autótrofos.

Viven en medios acuáticos.

Les activitats que es proposen pretenen oferir una visió positiva de les algues, donant més importància als beneficis que generen, molt reconeguts en altres cultures. Podria ser interessant demanar-los que facen o que proven alguna recepta de sushi amb algues.

Gameto masculino

Las algas pluricelulares tienen un sistema de reproducción denominado alternancia de generaciones. Consiste en que, tras cada generación, se cambia el tipo de reproducción, de modo que a una fase de reproducción sexual por gametos le sigue una fase de reproducción asexual por esporas, y así sucesivamente. La fase asexual de las algas se corresponde con el esporofito y la fase sexual con el gametofito. Teniendo en cuenta esto, y con ayuda de la ilustración, escribe en tu cuaderno la explicación de cada uno de los pasos.

52

En aquesta doble pàgina s’estudien les algues. Suggerim que el docent s’assegure que l’alumnat no confon les algues amb plantes, una confusió bastant generalitzada en aquest nivell. Per a això, recomanem destacar el que tenen en comú i en què es diferencien aquests dos regnes.

53

SOLUCIONS

Pla lingüístic Per a la resolució de l’activitat proposada en l’apartat «Treballa amb la imatge», no oblideu consultar en el banc de recursos l’apartat «Pla lingüístic», en el qual trobareu la informació necessària sobre com escriure un text expositiu.

TIC aboratori virtual microcopi: «Observació microscòL pica d’éssers del regne dels protoctists» Presentació: Els bloom d’algues.

Fitxes per a treballar la diversitat i la inclusió: «El regne dels protoctists. Les algues». Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 y 4 d’exercitació i fitxe 5 d’aprofundiment

Comprén, pensa, investiga...

1 Les algues pluricel·lulars presenten un cos o tal·lus sense teixits ni òrgans especialitzats, encara que les seues cèl·lules poden formar estructures equivalents a l’arrel, tija i fulles, anomenades rizoides, estípit i làmines.

Les algues colonials formen grups xicotets d’algues unicel·lulars que es poden moure. Les seues unions són dèbils, i la seua disposició, més o menys regular.

2 Si les algues desaparegueren, disminuiria l’oxigenació de l’oceà i de l’atmosfera. I al contrari, augmentaria el diòxid de carboni, cosa que agreujaria l’efecte d’hivernacle. Els ecosistemes es desequilibrarien, ja que les algues servixen d’aliment a molts organismes aquàtics, i l’ésser humà no podria beneficiar-se de les algues ni dels organismes que se n’alimenten.

La reproducció sexual d’una alga Aquesta activitat permetrà posar en pràctica no només la capacitat d’observar i interpretar una imatge científica, sinó també la competència lingüística per a escriure un text explicatiu que acompanye aquesta imatge. Es valorarà que l’alumnat reculla en el text que l’esporòfit genera espores flagel·lades que, en germinar, produïxen el gametòfit femení i el masculí. Aquests generen els gàmetes masculí i femení, que s’unixen mitjançant la fecundació per a donar lloc a un zigot que genera de nou l’esporòfit.

U2

4

4.1 Cómo son los hongos

El reino de los hongos

Los hongos son organismos eucariotas, unicelulares o pluricelulares (en cuyo caso no forman tejidos) y heterótrofos. Viven en lugares húmedos, con temperaturas suaves y protegidos de la luz.

Estructura de un hongo unicelular Membrana plasmática

Núcleo

Mitocondria

Material genético (ADN)

Pared celular Citoplasma

Ribosomas

Las células de los hongos tienen una pared celular diferente a la de las células vegetales. En los hongos pluricelulares, las células se asocian formando estructuras con aspecto de filamento, llamadas hifas. El conjunto de hifas de un hongo pluricelular se denomina micelio.

Esporas

formas libres o crecer sobre frutas, plantas, etc. Muchos hongos que forman setas viven fijos al suelo.

- Cómo se reproducen. Muchas levaduras se reproducen por gemación, que consiste en la formación de dos células hija, una de las cuales se desarrolla como una yema sobre la otra. Los hongos pluricelulares se reproducen por esporas que, al germinar, generan un nuevo hongo.

En muchos, la estructura reproductora es la seta, que es donde se fabrican las esporas; en ellas, el micelio, auténtico cuerpo del hongo, se encuentra enterrado.

- Los hongos unicelulares son las levaduras.

• Los hongos que forman setas. El micelio está enterrado en el suelo y lo que conocemos como seta es, en realidad, la estructura reproductora donde se forman las esporas. Estos hongos crecen en los bosques o en los prados; por ejemplo, el níscalo o el champiñón.

Estructuras reproductoras (esporangios)

Hongos unicelulares

en el suelo descomponen la materia orgánica formando el humus, del que se nutren las plantas. Algunas setas, como las trufas o los níscalos, son muy apreciadas en gastronomía. Muchos mohos producen antibióticos y otros medicamentos. Las levaduras se utilizan para la fabricación de bebidas alcohólicas y de alimentos como el pan. fermedades a las personas, como el pie de atleta o la tiña.

Otros infectan a las plantas y dañan las cosechas. Las toxinas de algunas setas pueden ser mortales cuando se consumen por error o desconocimiento.

1 Explica qué son una hifa y el micelio de un hongo.

2

anayaeducacion.es Consulta el recurso titulado «Los líquenes» y responde: a) ¿Qué seres vivos están conectados en esta relación simbiótica?

Mohos

Esporas El conjunto de hifas forma el micelio

Hifa

Sombrerillo

3

Laminillas

Esporas 2

Pie

1

Micelio

- Hongos perjudiciales. Los hongos parásitos causan en-

COMPRENDE, PIENSA, INVESTIGA...

Estructuras reproductoras (o esporangios)

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

Células hija

Estudia los hongos con seta

4.2 La importancia de los hongos

Hongos que forman setas

Estructura de un hongo que forma setas

Las levaduras se dividen desigualmente formándose una yema o protuberancia que se separa de la célula.

- Hongos beneficiosos. Los hongos saprofitos que viven

Tipos de hongos

Las células forman filamentos llamados hifas

El regne dels Fongs

Yema

- Cómo se relacionan. Los unicelulares pueden vivir como

Hay muchos tipos de hongos; por ejemplo:

• Los mohos. En estos hongos, el micelio tiene un aspecto algodonoso. Suelen crecer sobre los alimentos, la piel o el suelo húmedo.

Reproducción de una levadura

en la que toman la materia orgánica pueden ser saprófitos, parásitos o simbióticos. Un ejemplo de simbiosis es el de los líquenes, formados por un hongo y un alga; el hongo aporta el ambiente húmedo que el alga precisa para vivir, y esta, el alimento que el hongo necesita.

Tipos de hongos

- Los hongos pluricelulares.

Estructura de un moho

Las funciones vitales de los hongos

- Cómo se nutren. Todos son heterótrofos. Según la forma

b) ¿Qué aporta cada ser vivo al otro? c) ¿En qué lugares habitan estos seres vivos?

Liquen

Observa la imagen de la reproducción de los hongos que forman setas y responde: a) Escribe los textos que pueden describir los procesos numerados de las distintas fases de desarrollo del hongo. b) Las normativas sobre la recolección de setas de algunas comunidades autónomas especifican la prohibición de utilizar cubos, bolsas de plástico u otros recipientes a la hora de coger setas; en su lugar se recomienda el uso de cestas. Razona el por qué de esta medida adoptada por algunas comunidades.

Pot ser interessant insistir en la importància dels fongs i en els beneficis que aporten a l’ésser humà; per a això, pot ser convenient demanar que elaboren una llista dels fongs que coneixen i que indiquen quina importància tenen.

c) Busca información sobre las setas tóxicas en España y anota el nombre de tres de ellas y los efectos que causa su consumo. d) Haz otra lista con al menos tres hongos con setas que se utilicen para alimentación. Elige uno de ellos y escribe una receta que los utilice.

54

En aquesta doble pàgina s’estudien els fongs. No oblideu que hi ha dues idees errònies habituals sobre els fongs: la classificació com a plantes i l’associació únicament amb els bolets. És important desterrar aquestes idees en l’alumnat.

55

TIC

SOLUCIONS Comprén, pensa, investiga...

Laboratori virtual microcopi: «Observació microscòpica d’éssers del regne dels fongs»

1 Les hifes són associacions de les cèl·lules del fong que formen estructures amb aspecte de fi-

Vídeo: «L’esporulació dels fongs que formen bolets»

2 a) Fongs i algues formen la relació simbiòtica.

Presentació: Els líquens Document: «Observa líquens amb una lupa» Fitxes per a treballar la diversitat i la inclusió: «El regne del fongs». Fitxes 1 i 2 per a adaptar el currículum, fitxes 3 y 4 d’exercitació i fitxe 5 d’aprofundiment

lament. El miceli és el conjunt d’hifes d’un fong pluricel·lular. b) Els fongs obtenen la matèria orgànica de les algues amb les quals viuen en simbiosi i que sintetitzen mitjançant la fotosíntesi. Les algues obtenen del fong la humitat necessària per a viure fora de l’aigua. c) Solen viure sobre les escorces dels arbres i sobre roques de llocs amb escassa contaminació, a la qual són molt sensibles; per això es diu que els líquens són bioindicadors de contaminació atmosfèrica.

Estudia els fongs amb bolet a) Una espora, (1) en germinar, genera el miceli d’un nou fong. Els fongs que produïxen bolets presenten el miceli enterrat; quan les condicions de temperatura i humitat són adequades, es desenvolupa el bolet o cos reproductor (2). Davall del barret del bolet hi ha unes làmines encarregades d’alliberar noves espores (3). b) Aquesta mesura de conservació es realitza per a afavorir la producció de nous bolets. Per això, és important recol·lectar-los tallant-los pel peu, no arrencant-los mai perquè podríem danyar el miceli, i col·locar-los en cistelles que permeten la disseminació de les espores durant la recol·lecció.

34

c) Pregunta de resposta oberta en la qual l’alumnat haurà d’investigar i triar algunes espècies de bolets verinosos o tòxics presents a Espanya i anotar els efectes que tenen sobre la salut.

Alguns dels bolets tòxics i verinosos que es poden trobar a Espanya són: Amanita phalloides, Amanita muscaria, Amanita verna, Cortinarius orellanus, Boletus satanas, Gyromitra esculenta o la Galerina marginata. Els efectes són variats i van des dels símptomes similars a la grip que causa la Cortinarius orellanus fins a la mort que pot causar l’Amanita muscaria o la Galerina marginata. d) Pregunta de resposta oberta en la qual s’haurà d’investigar sobre diferents fongs amb bolet que s’utilitzen en l’alimentació. Alguns d’aquests fongs són: el xampinyó (Agaricus campestris), el boletus (Boletus edulis), la tòfona negra (Tuber melanosporum) o el rovelló (Lactarius deliciosus), que són alguns dels que es poden trobar en boscos d’Espanya, i el xiitake (Lenticula edodes) o la flammulina o enoki (Flammulina velutipes), que són molt apreciats en la cuina japonesa.

Recuerda seleccionar el material de trabajo de esta unidad para tu porfolio.

U2

COMPRENDE

Interpreta imágenes

Aplica

Organiza las ideas

3 Observa las siguientes imágenes y contesta a las

5 Indica si las siguientes afirmaciones corresponden a

Organigrama radial. Completa en tu cuaderno los espacios en blanco de este organigrama.

Aprende a hacerlos con el recurso disponible en anayaeducacion.es.

Ciliados

?

?

?

?

a l es M o

B

a) Obtienen la materia orgánica de otros seres vivos a los que perjudican. b) Se alimentan de restos de materia orgánica del medio.

as lg s ja ro

C

D

Mohos

?

9 Lee el texto siguiente y responde:

Plantas

c) ¿Se mueven? ¿Qué estructuras celulares utilizan para ello? d) ¿Viven aislados o forman colonias? e) ¿Causan algunos de ellos enfermedades al ser humano?

Haz un resumen este guion:

• Explica cómo se nutren las bacterias.

• Di en qué consiste la bipartición bacteriana.

• Explica cómo se nutren los protozoos.

• Describe las estructuras que permiten moverse a

f) ¿Cómo se reproducen?

4 Indica los nombres de las estructuras señaladas en el siguiente esquema de un hongo pluricelular y responde a las preguntas: 1 2

• Nombra: a) Las características principales de los moneras. b) Las características principales de los protozoos. c) Las características principales de las algas. d) Las características principales de los hongos.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

Euglena contiene clorofila y por lo tanto puede realizar la fotosíntesis, generando biomoléculas orgánicas a partir de sustancias inorgánicas y la energía de la luz solar. Sin embargo, este protoctista, también se nutre de materia orgánica procedente de otros seres vivos, que puede captar del medio. Una gran ventaja para un pequeño organismo unicelular.

a los hongos son verdaderas o falsas y escríbelas correctamente en tu cuaderno: a) Todas las algas son pluricelulares y visibles a simple vista.

a) ¿Qué tipo de nutrición presenta Euglena? ¿En qué consiste?

b) Las algas rojas no tienen clorofila como pigmento fotosintético. c) No existen algas de agua dulce, todas son marinas.

b) ¿En qué condiciones Euglena tiene ventaja sobre otras algas?

d) Todas las bacterias producen enfermedades.

c)

e) Las algas se reproducen solo mediante reproducción asexual.

Busca información sobre el cultivo de algas en condiciones heterótrofas y explica su utilidad para producir biocombustibles.

4

3

a) ¿Cuál es el verdadero cuerpo del hongo? ¿Dónde se encuentra? b) Explica las etapas del proceso que está representado en la imagen. c) ¿Qué crees que ocurre si cuando recolectamos setas, en lugar de cortarlas a ras del sustrato, las arrancamos?

Con esta segunda unidad has profundizado en la relación que existe entre las condiciones de vida de un determinado lugar y los seres vivos que se desarrollan en él. Además, has descubierto muchos seres vivos imposibles de observar a simple vista y has aprendido algunas técnicas de laboratorio de microbiología. Para realizar esta reflexión, descarga el cuestionario junto con la rúbrica correspondiente disponibles en anayaeducacion.es.

Aspectos

Puedo diferenciar distintas formas de seres unicelulares y calificarlos …

Lo comprendo y podría explicárselo a mis compañeros

No lo comprendo del todo bien.

Se me plantean algunas dudas

No lo entiendo

…

…

…

…

…

…

…

…

No lo sé

PON A PRUEBA TUS COMPETENCIAS Realiza la autoevaluación competencial incluida en anayaeducacion.es.

56

En aquesta doble pàgina es pretén que l’alumnat repasse i pose en pràctica els continguts bàsics de la unitat, a través d’una seqüenciació d’activitats.

Us recomanem que, per a realitzar el taller de ciències «Observa els protozous d’una bassa», cal fer algunes infusions i observar-les en diferents temps, per a augmentar la diversitat d’organismes que poden trobar-se en l’aigua.

REFLEXIONA

algunos protozoos.

• ¿Qué criterio se utiliza para clasificar las algas?

• Explica de qué manera se reproducen las algas.

• Explica cómo se relacionan los hongos.

• Di cómo benefician y cómo perjudican al ser humano las bacterias, los protozoos, las algas y los hongos.

protozoo mide 10 micras y es transmitido por la picadura del mosquito Anopheles. Si el estilete del mosquito tiene una longitud de 0,1 centímetros, ¿cuántos protozoos puede inyectar en una picadura? (Recuerda, 1 micra o micrómetro = 0,0001 cm).

8 Indica si las frases siguientes relativas a las algas y

b) ¿Qué tipo de nutrición tienen?

2 Elabora tu propio resumen de la unidad siguiendo

Euglena es un alga unicelular que, además de tener un «ojo», un fotorreceptor que le permite detectar la luz, presenta un tipo asombroso de nutrición. Los científicos llaman mixótrofos a este tipo de organismos, ya que son a la vez autótrofos y heterótrofos.

fundidades del océano.

7 Plasmodium es el agente causal de la malaria. Este

a) Clasifica cada uno de los organismos, indicando a qué reino pertenecen.

Treballa amb el que has aprés

Avanza

6 Razona si sería posible encontrar algas en las pro-

E

?

?

Hong os

nim

A

A

s sta

A

g) Los hongos pueden producir enfermedades a los seres humanos, pero jamás a las plantas.

c) Establecen relaciones de mutua ayuda con otros seres vivos.

?

?

f) Como realizan la fotosíntesis, los hongos viven en lugares soleados y con poca humedad.

bacterias saprófitas, simbiontes o parásitas:

?

Protozoos

Vibrios P ras rotoct Cocos i ne

Los cinco reinos

preguntas:

57

No oblideu consultar el document «Claus del projecte» per a donar a conéixer a l’alumnat com efectuar l’organitzador visual «Organigrama radial» per a la realització de l’activitat 1.

Espirils

M

Cocs

Proves d’avaluació: avaluació de saberes i avaluació de competències enerador de proves escrites d’avaluació i exercitaG ció

Los cinco reinos

An

L’essencial

s Proto ct

Unicel·lulars

Fong s

Fitxes: Conceptes fitxats

imals

Activitats interactives: Aprén jugant i Posa’t a prova!

ere on

s ist

TIC

Vibrions

Floridures

ue et s q ol ng n b Fo me r fo

Plantes

No oblideu consultar el document «Claus del projecte», amb el qual s’obté informació sobre els actius i les dimensions que es treballen en aquesta clau.

s ue lg es A og r s ue Alg nes Pluricel·lulars bru

Protozous

Bacils

Cultura emprenedora

Riz òp

Desenvolupament del pensament

od es Es po ro zo A us ve lgu e rd s es

1 el·la ts

En aquestes pàgines es proposa a l’alumnat una sèrie d’activitats sobre les quals podrà analitzar quins aprenentatges ha adquirit. A més, suggerim recordar la importància de recopilar el material de treball de cada unitat en el dossier d’aprenentatge.

ORGANITZA LES TEUES IDEES

Flag

Pla lingüístic

Ciliats

1

35

COMPRENDE

Recuerda seleccionar el material de trabajo de esta unidad para tu porfolio.

U2

COMPRENDE

Interpreta imágenes

Aplica

Organiza las ideas

3 Observa las siguientes imágenes y contesta a las

5 Indica si las siguientes afirmaciones corresponden a

Organigrama radial. Completa en tu cuaderno los espacios en blanco de este organigrama.

Aprende a hacerlos con el recurso disponible en anayaeducacion.es.

Ciliados

1

?

?

?

?

a l es M o

B

a) Obtienen la materia orgánica de otros seres vivos a los que perjudican. b) Se alimentan de restos de materia orgánica del medio.

as lg s ja ro

D

9 Lee el texto siguiente y responde:

Mohos

?

fundidades del océano.

a) Clasifica cada uno de los organismos, indicando a qué reino pertenecen.

Plantas

c) ¿Se mueven? ¿Qué estructuras celulares utilizan para ello? d) ¿Viven aislados o forman colonias? e) ¿Causan algunos de ellos enfermedades al ser humano?

2 Elabora tu propio resumen de la unidad siguiendo este guion:

• Explica cómo se nutren las bacterias.

• Di en qué consiste la bipartición bacteriana.

• Explica cómo se nutren los protozoos.

• Describe las estructuras que permiten moverse a

f) ¿Cómo se reproducen?

4 Indica los nombres de las estructuras señaladas en el siguiente esquema de un hongo pluricelular y responde a las preguntas: 1 2

mano las bacterias, los protozoos, las algas y los hongos. a) Las características principales de los moneras. b) Las características principales de los protozoos. c) Las características principales de las algas. d) Las características principales de los hongos.

a) Todas las algas son pluricelulares y visibles a simple vista.

a) ¿Qué tipo de nutrición presenta Euglena? ¿En qué consiste?

b) Las algas rojas no tienen clorofila como pigmento fotosintético.

4

c) No existen algas de agua dulce, todas son marinas.

b) ¿En qué condiciones Euglena tiene ventaja sobre otras algas?

d) Todas las bacterias producen enfermedades.

c)

e) Las algas se reproducen solo mediante reproducción asexual.

3

a) ¿Cuál es el verdadero cuerpo del hongo? ¿Dónde se encuentra? b) Explica las etapas del proceso que está representado en la imagen. c) ¿Qué crees que ocurre si cuando recolectamos setas, en lugar de cortarlas a ras del sustrato, las arrancamos?

Busca información sobre el cultivo de algas en condiciones heterótrofas y explica su utilidad para producir biocombustibles.

Con esta segunda unidad has profundizado en la relación que existe entre las condiciones de vida de un determinado lugar y los seres vivos que se desarrollan en él. Además, has descubierto muchos seres vivos imposibles de observar a simple vista y has aprendido algunas técnicas de laboratorio de microbiología. Para realizar esta reflexión, descarga el cuestionario junto con la rúbrica correspondiente disponibles en anayaeducacion.es.

Aspectos

Puedo diferenciar distintas formas de seres unicelulares y calificarlos …

Lo comprendo y podría explicárselo a mis compañeros

No lo comprendo del todo bien.

Se me plantean algunas dudas

…

…

…

…

…

…

No lo entiendo

…

No lo sé

…

PON A PRUEBA TUS COMPETENCIAS Realiza la autoevaluación competencial incluida en anayaeducacion.es.

56

2 L’activitat següent té com a finalitat que l’alumnat faça una síntesi o resum dels punts més re• Els bacteris poden tindre nutrició autòtrofa, si sintetitzen la seua pròpia matèria orgànica

Euglena contiene clorofila y por lo tanto puede realizar la fotosíntesis, generando biomoléculas orgánicas a partir de sustancias inorgánicas y la energía de la luz solar. Sin embargo, este protoctista, también se nutre de materia orgánica procedente de otros seres vivos, que puede captar del medio. Una gran ventaja para un pequeño organismo unicelular.

a los hongos son verdaderas o falsas y escríbelas correctamente en tu cuaderno:

REFLEXIONA

algunos protozoos.

• ¿Qué criterio se utiliza para clasificar las algas?

• Explica de qué manera se reproducen las algas.

• Explica cómo se relacionan los hongos.

• Di cómo benefician y cómo perjudican al ser hu-

• Nombra:

protozoo mide 10 micras y es transmitido por la picadura del mosquito Anopheles. Si el estilete del mosquito tiene una longitud de 0,1 centímetros, ¿cuántos protozoos puede inyectar en una picadura? (Recuerda, 1 micra o micrómetro = 0,0001 cm).

8 Indica si las frases siguientes relativas a las algas y

b) ¿Qué tipo de nutrición tienen?

Haz un resumen

Euglena es un alga unicelular que, además de tener un «ojo», un fotorreceptor que le permite detectar la luz, presenta un tipo asombroso de nutrición. Los científicos llaman mixótrofos a este tipo de organismos, ya que son a la vez autótrofos y heterótrofos.

7 Plasmodium es el agente causal de la malaria. Este

FES UN RESUM llevants de la unitat, que són els següents:

Avanza

6 Razona si sería posible encontrar algas en las pro-

E

?

?

Ho ng os

nim

s sta

A

A

C

A

?

g) Los hongos pueden producir enfermedades a los seres humanos, pero jamás a las plantas.

c) Establecen relaciones de mutua ayuda con otros seres vivos.

?

Protozoos

f) Como realizan la fotosíntesis, los hongos viven en lugares soleados y con poca humedad.

bacterias saprófitas, simbiontes o parásitas:

?

Vibrios P ras rotoct Cocos i ne

Los cinco reinos

preguntas:

57

Pla lingüístic En aquestes pàgines es proposa a l’alumnat una sèrie d’activitats sobre les quals podrà analitzar quins aprenentatges ha adquirit. A més, suggerim recordar la importància de recopilar el material de treball de cada unitat en el dossier d’aprenentatge.

Desenvolupament del pensament No oblideu consultar el document «Claus del projecte» per a donar a conéixer a l’alumnat com efectuar l’organitzador visual «Organigrama radial» per a la realització de l’activitat 1.

Cultura emprenedora No oblideu consultar el document «Claus del projecte», amb el qual s’obté informació sobre els actius i les dimensions que es treballen en aquesta clau.

TIC Actividades interactivas: Aprende jugando y ¡Ponte a prueba!

Fichas: Conceptos ficha2 Lo esencial Pruebas de evaluación: básica, avanzada y competencial enerador de pruebas escritas de evaluación y ejerG citación

mitjançant la fotosíntesi; o nutrició heteròtrofa, si s’alimenten de la matèria orgànica d’altres éssers vius. Dins de la nutrició heteròtrofa, se subdividixen en: bacteris sapròfits o descomponedors, que es nodrixen de restes de matèria orgànica del medi; bacteris simbiòtics, que establixen relacions d’ajuda mútua amb altres éssers vius, anomenades simbiosis; i bacteris paràsits, que obtenen la matèria orgànica d’organismes en els quals viuen i als quals perjudiquen.

• Els bacteris es reproduïxen asexualment, per bipartició: dividixen en dos la seua única cèl· lula. La bipartició comença amb el creixement del bacteri i la duplicació o còpia del seu material genètic (ADN). Posteriorment, el bacteri s’estreny pel centre i repartix el seu contingut en dos, per a finalitzar amb l’estrangulació i separació total en dues cèl·lules filla.

• Els protozous són heteròtrofs. Alguns són paràsits, ja que prenen la matèria orgànica d’altres éssers vius en què viuen i als quals causen una malaltia; d’altres s’alimenten de matèria orgànica, de bacteris i d’altres protoctists.

• Els protozous que presenten moviment poden fer-ho mitjançant cilis, unes prolongacions curtes i abundants de la membrana que mouen a l’uníson; flagels, unes estructures llargues a tall de fuet, o mitjançant deformacions citoplasmàtiques denominades pseudopodis.

• Per a classificar les algues, el criteri utilitzat és el pigment majoritari: clorofil·la per a les verdes, pigments rojos per a les roges i ataronjats per a les brunes o terroses.

• Les algues es poden reproduir asexualment per bipartició; per fragmentació, quan es forma un individu nou a partir d’un fragment de l’altre; o mitjançant espores, unes cèl·lules especialitzades a partir de les quals s’originen algues noves; i sexualment, mitjançant gàmetes. En algunes algues pluricel·lulars es produïx alternança entre la reproducció sexual i l’asexual.

• Els fongs unicel·lulars poden viure com formes lliures o créixer sobre fruites, plantes o altres éssers vius, alimentant-se’n, als quals poden parasitar o amb els quals establixen una simbiosi. Molts fongs que formen bolets viuen fixos a terra.

• Els bacteris poden ser beneficiosos, com els simbiòtics que viuen en el nostre organisme i l’ajuden a funcionar bé, o els descomponedors, que s’utilitzen en la depuració d’aigües residuals i en el tractament de residus. També són beneficiosos els bacteris fotosintètics que oxigenen l’aigua i l’atmosfera, i els fermentadors, que s’utilitzen per a fabricar formatge, iogurt o vinagre. D’altra banda, alguns bacteris poden provocar malalties com el tètanus o la salmonel·losi, d’altres contaminen i espatllen els aliments. Alguns protozous són de gran importància en la depuració d’aigües residuals, ja que s’alimenten dels bacteris descomponedors presents en aquestes aigües. D’altres formen part del plàncton, i servixen d’aliment a molts organismes aquàtics dels quals, al seu torn, s’alimenta l’ésser humà. Tanmateix, també poden perjudicar pel fet de ser paràsits i causar malalties, com la malària o l’amebiasi. Quant a les algues, el benefici és l’oxigenació de l’aigua i de l’atmosfera gràcies a la fotosíntesi, alhora que rebaixen la quantitat de CO2. A més, l’ésser humà les utilitza com a aliment, com a fertilitzant i com a base per al pinso del bestiar. Així mateix, de les algues s’extrauen substàncies com l’agar, que s’utilitza com a espessidor alimentari i com a medi de cultiu de plantes o bacteris als laboratoris. D’altra banda, poden perjudicar-nos mitjançant la producció de toxines, que pot afectar tant la flora com la fauna marina i arribar a l’ésser humà a través del peix contaminat. Finalment, els fongs produïxen benefici en descompondre la matèria orgànica del sòl formant l’humus. Alguns bolets, com les tòfones o els rovellons, són molt apreciats en gastronomia. Moltes floridures produïxen antibiòtics i altres medicaments. Els rents s’utilitzen per a la fabricació de begudes alcohòliques i d’aliments com el pa. Però poden perjudicar, ja que causen malalties com el peu d’atleta o la tinya. També infecten les plantes i fan malbé les collites. A més, les toxines d’alguns bolets poden ser mortals.

• a) Les moneres són organismes procariotes, unicel·lulars, de nutrició autòtrofa o heteròtrofa, i la majoria tenen una mida microscòpica. b) Els protozous són organismes eucariotes, senzills, unicel·lulars i heteròtrofs. Viuen en medis aquàtics, en terres humides o a l’interior d’altres éssers vius. c) Les algues són organismes eucariotes senzills, unicel·lulars o pluricel·lulars (en aquest cas no formen teixits) i autòtrofs. Viuen en medis aquàtics. d) Els fongs són organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars (en aquest cas no formen teixits) i heteròtrofs. Viuen en llocs humits, amb temperatures suaus i protegits de la llum.

36

Recuerda seleccionar el material de trabajo de esta unidad para tu porfolio.

U2

COMPRENDE

Interpreta imágenes

Aplica

Organiza las ideas

3 Observa las siguientes imágenes y contesta a las

5 Indica si las siguientes afirmaciones corresponden a

Organigrama radial. Completa en tu cuaderno los espacios en blanco de este organigrama.

Aprende a hacerlos con el recurso disponible en anayaeducacion.es.

Ciliados

1

?

?

?

?

a l es M o

as lg s ja ro

C

D

9 Lee el texto siguiente y responde:

Mohos

?

fundidades del océano.

a) Clasifica cada uno de los organismos, indicando a qué reino pertenecen.

Plantas

c) ¿Se mueven? ¿Qué estructuras celulares utilizan para ello? d) ¿Viven aislados o forman colonias? e) ¿Causan algunos de ellos enfermedades al ser humano?

2 Elabora tu propio resumen de la unidad siguiendo este guion:

• Explica cómo se nutren las bacterias.

• Di en qué consiste la bipartición bacteriana.

• Explica cómo se nutren los protozoos.

• Describe las estructuras que permiten moverse a

f) ¿Cómo se reproducen?

4 Indica los nombres de las estructuras señaladas en el siguiente esquema de un hongo pluricelular y responde a las preguntas: 1 2

algunos protozoos.

• Nombra: a) Las características principales de los moneras. b) Las características principales de los protozoos. c) Las características principales de las algas. d) Las características principales de los hongos.

Euglena contiene clorofila y por lo tanto puede realizar la fotosíntesis, generando biomoléculas orgánicas a partir de sustancias inorgánicas y la energía de la luz solar. Sin embargo, este protoctista, también se nutre de materia orgánica procedente de otros seres vivos, que puede captar del medio. Una gran ventaja para un pequeño organismo unicelular.

a los hongos son verdaderas o falsas y escríbelas correctamente en tu cuaderno: a) Todas las algas son pluricelulares y visibles a simple vista.

c) No existen algas de agua dulce, todas son marinas.

b) ¿En qué condiciones Euglena tiene ventaja sobre otras algas?

d) Todas las bacterias producen enfermedades.

c)

e) Las algas se reproducen solo mediante reproducción asexual.

4

3

a) ¿Cuál es el verdadero cuerpo del hongo? ¿Dónde se encuentra?

Busca información sobre el cultivo de algas en condiciones heterótrofas y explica su utilidad para producir biocombustibles.

b) Explica las etapas del proceso que está representado en la imagen. c) ¿Qué crees que ocurre si cuando recolectamos setas, en lugar de cortarlas a ras del sustrato, las arrancamos?

Con esta segunda unidad has profundizado en la relación que existe entre las condiciones de vida de un determinado lugar y los seres vivos que se desarrollan en él. Además, has descubierto muchos seres vivos imposibles de observar a simple vista y has aprendido algunas técnicas de laboratorio de microbiología. Para realizar esta reflexión, descarga el cuestionario junto con la rúbrica correspondiente disponibles en anayaeducacion.es.

Aspectos

Puedo diferenciar distintas formas de seres unicelulares y calificarlos …

Lo comprendo y podría explicárselo a mis compañeros

No lo comprendo del todo bien.

Se me plantean algunas dudas

No lo entiendo

…

…

…

…

…

…

…

…

c) Es mouen els organismes A, mitjançant un flagel, i D, mitjançant cilis. d) Viuen aïllats els organismes A, C, D i E, i pot formar colònies l’organisme B. e) Poden causen malalties a l’ésser humà alguns organismes dels grups A, C, D i E.

No lo sé

PON A PRUEBA TUS COMPETENCIAS Realiza la autoevaluación competencial incluida en anayaeducacion.es.

56

3 a) A-Protozou flagel·lat del regne dels protoctists, B-Alga unicel·lular del regne dels protoc-

b) Quant a la nutrició: heteròtrofa, els organismes A, C, D i E; autòtrofa, l’organisme B.

a) ¿Qué tipo de nutrición presenta Euglena? ¿En qué consiste?

b) Las algas rojas no tienen clorofila como pigmento fotosintético.

REFLEXIONA

• ¿Qué criterio se utiliza para clasificar las algas?

• Explica de qué manera se reproducen las algas.

• Explica cómo se relacionan los hongos.

• Di cómo benefician y cómo perjudican al ser humano las bacterias, los protozoos, las algas y los hongos.

protozoo mide 10 micras y es transmitido por la picadura del mosquito Anopheles. Si el estilete del mosquito tiene una longitud de 0,1 centímetros, ¿cuántos protozoos puede inyectar en una picadura? (Recuerda, 1 micra o micrómetro = 0,0001 cm).

8 Indica si las frases siguientes relativas a las algas y

b) ¿Qué tipo de nutrición tienen?

Haz un resumen

Euglena es un alga unicelular que, además de tener un «ojo», un fotorreceptor que le permite detectar la luz, presenta un tipo asombroso de nutrición. Los científicos llaman mixótrofos a este tipo de organismos, ya que son a la vez autótrofos y heterótrofos.

7 Plasmodium es el agente causal de la malaria. Este

INTERPRETA IMATGES tists, C-Rent, fong unicel·lular del regne dels fongs, D-Protozou ciliat del regne dels protoctists, E-Bacteri espiroqueta, del regne de les moneres.

Avanza

6 Razona si sería posible encontrar algas en las pro-

E

?

?

Ho ng os

nim

a) Obtienen la materia orgánica de otros seres vivos a los que perjudican. b) Se alimentan de restos de materia orgánica del medio.

A

?

s sta

A

B

c) Establecen relaciones de mutua ayuda con otros seres vivos.

?

Protozoos

g) Los hongos pueden producir enfermedades a los seres humanos, pero jamás a las plantas.

bacterias saprófitas, simbiontes o parásitas: A

?

Vibrios P ras rotoct Cocos i ne

Los cinco reinos

preguntas:

f) Como realizan la fotosíntesis, los hongos viven en lugares soleados y con poca humedad.

57

Plan Lingüístico En aquestes pàgines es proposa a l’alumnat una sèrie d’activitats sobre les quals podrà analitzar quins aprenentatges ha adquirit. A més, suggerim recordar la importància de recopilar el material de treball de cada unitat en el dossier d’aprenentatge.

Desenvolupament del pensament No oblideu consultar el document «Claus del projecte» per a donar a conéixer a l’alumnat com efectuar l’organitzador visual «Organigrama radial» per a la realització de l’activitat 1.

Cultura emprenedora No oblideu consultar el document «Claus del projecte», amb el qual s’obté informació sobre els actius i les dimensions que es treballen en aquesta clau.

TIC Actividades interactivas: Aprende jugando y ¡Ponte a prueba!

Fichas: Conceptos ficha2 Lo esencial ruebas de evaluación: básica, avanzada y compeP tencial Generador de pruebas escritas de evaluación y ejercitación

f) Es reproduïxen de forma asexual tots, però també poden fer-ho de forma sexual alguns, com A, B, C i D.

4 1-Barret, 2-Espores, 3-Miceli i 4-Làmines. a) El vertader cos del fong és el miceli, que es troba davall terra. b) En la imatge es representa la fructificació o formació d’un bolet a partir del miceli fins que està madur i cauen les espores reproductores, que tornaran a formar un nou miceli. c) Si arranquem els bolets, extraiem el miceli del sòl i el fong mor, per la qual cosa no podrà tornar a formar bolets.

APLICA

5 a) Paràsits. b) Sapròfits. c) Simbionts.

6 En les profunditats de l’oceà no seria possible trobar algues, ja que són autòtrofes fotosintètiques, per la qual cosa necessiten la llum solar, que no passa més enllà dels 200 m de profunditat (zona fòtica).

7 En l’estilet de 0,1 cm caben 100 plasmodis de 10 micres (0,1 cm són 1 000 micres, i cada plasmodi mesura 10 micres).

8 a) Falsa. No totes les algues són pluricel·lulars i visibles a simple vista, n’hi ha d’unicel·lulars i de microscòpiques. b) Falsa. Les algues roges tenen clorofil·la, però hi predominen els pigments fotosintètics rojos. c) Falsa. Hi ha algues d’aigua dolça i d’aigua salada. d) Falsa. Només una xicoteta part dels bacteris produïxen malalties. e) Falsa. Les algues es reproduïxen mitjançant reproducció sexual i asexual. f) Falsa. Com que no realitzen la fotosíntesi, els fongs poden viure en llocs ombrejats i humits. g) Falsa. Els fongs poden produir malalties a tot tipus d’éssers vius.

AVANÇA

9 a) Presenta nutrició mixòtrofa, que consistix en una doble nutrició, autòtrofa i heteròtrofa.

Euglena pot realitzar la fotosíntesi, que és un procés autòtrof, i generar així biomolècules orgàniques a partir de substàncies inorgàniques i de l’energia de la llum solar. D’altra banda, aquest organisme és capaç de dur a terme una nutrició heteròtrofa, i alimentar-se de la matèria orgànica procedent d’altres éssers vius, que pot captar del medi. b) Davant de l’escassetat de llum, Euglena té avantatge sobre altres algues, ja que pot nodrir-se de forma heteròtrofa. c) Actualment, el cultiu d’algues microscòpiques, denominades microalgues, és un camp que té moltes aplicacions biotecnològiques. Les microalgues mixòtrofes poden créixer en absència de llum, a partir de compostos orgànics, i per això es poden utilitzar per a la depuració de les aigües residuals, de les quals eliminen el carboni orgànic i diversos tipus de compostos de nitrogen i fòsfor. Posteriorment, les microalgues poden constituir la matèria primera per a la producció de biocombustibles. A partir dels olis que contenen les seues membranes i que els permeten flotar, es pot obtindre biodièsel. Algunes microalgues produïxen també etanol, per la qual cosa s’utilitzen per a la fabricació de bioetanol. Les microalgues també es poden utilitzar com a biomassa; el seu cultiu és més eficient i ecològic, sobretot si la producció està associada a la depuració d’aigües.

37

REFLEXIONA En aquesta unitat, l’alumnat haurà conegut nombrosos microorganismes i la influència que tenen alguns en l’alimentació. A més, haurà elaborat una llista amb algunes espècies patògenes i haurà experimentat i haurà tret conclusions sobre les diferències entre l’aigua de l’aixeta, tractada per al consum, i l’aigua d’un riu o d’una bassa. Les activitats s’hauran fet en un ambient col·laboratiu dins del grup de treball existent.

L’alumnat disposa en anayaeducacion.es d’un qüestionari que l’ajudarà a reflexionar sobre el seu acompliment en les tasques proposades en aquesta unitat. Convé revisar de forma grupal aquells aspectes en els quals el mateix alumnat haja detectat un marge de millora.

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES L’alumnat disposa, també en anayaeducacion.es, d’una prova que l’ajudarà a avaluar el seu nivell d’adquisició de les habilitats que es posen en joc durant la realització del «Desafiament» proposat.

Anotacions

38

Anotacions

39

Anotacions

40