ViatgesCAT

núm. 01 juliol-agost 2010

CAP DE SETMANA: Estany de Montcortès I Delta de l’Ebre I Cap de Creus I Sitges.

CIUTATS: Berlín. EL VIATGE: Escòcia. VACANCES EN FAMÍLIA: Astúries.

I A MÉS: Agenda de Catalunya I Agenda del món I Entrevistes

PL AN IFIC A

EL TE UV IAT GE

A

Cada viatge que fem és una nova aventura, un grapat de pàgines en blanc que omplim de records, textos i fotografies. Ens encanta viatjar, recórrer el món, descobrir indrets propers i llunyans i compartir les nostres descobertes amb tothom qui les vulgui escoltar. Però a vegades no cal fer les maletes per viure grans aventures. Tenir un fill, una nova relació de parella, trobar feina, firmar una hipoteca, estudiar una carrera o fer que una petita empresa funcioni pot convertir-se en una aventura apassionant.

El nostre gran viatge comença amb aquest primer número de ViatgesCAT, la nova revista de viatges en català que tens a les mans. Després de molts anys escrivint i fotografiant per diferents publicacions hem decidit fer la revista de viatges que ens agradaria llegir, omplint així un buit dins la prensa escrita en català. Una revista pràctica on poder trobar propostes per viatjar dins i fora de Catalunya, amb reportatges fets sobre el terreny i recomanacions sinceres dels millors allotjaments i restaurants.

Són temps difícils. Però tots els viatges tenen els seus riscs. Ho assumim. I com bons viatgers deixem les pors a terra i emprenem el vol, tot esperant omplir milers i milers de pàgines en blanc d’històries, fotografies i bones propostes. Esperem arribar a bon port, o millor -com deia Kavafis en el seu Viatge a Ítaca- esperem que el camí sigui ben llarg!

CRÈDITS

SUMARI Juliol-Agost 2010 Cap de setmana.............................. 05

Estany de Moncortès

Delta del Ebre Cap de Creus Sitges

No t’ho perdis CAT..........................

Juliol-Agost Avui dormim a.................................

Cal Rei Ciutats..............................................

Berlín No t’ho perdis MÓN........................

El viatge...........................................

Escòcia Viatges d’autor................................

Sergi Fernández Tolosa Vacances en família........................

Astúries Catalans al món..............................

Leipzig Guia de restaurants........................

Guia d’allotjaments........................

ClickCat...........................................

39 43 45 57 61 75 79 87 89 91 97

Edita: ViatgesCAT Edicions. Directors: Jordi Folch i Cecília Lorenzo. Art/Disseny: Marc Zamora.

Textos: Cecília Lorenzo. Fotografies: Jordi Folch. Col·laboradors: Sara Catalán, Dani Massanas, m’Expresso, Enric Sorribes.

Publicitat: viatgescat@gmail.com; telf. 626 335 035.

Redacció: viatgescat@gmail.com telf. 677 634 452 Web: www.viatgescat.cat Dipòsit legal: B-30626-2010 Imprés a: Gràfiques Ferpala. Vilanova i la Geltrú. Juliol 2010

Estany de Montcort s Aigües tranquil·les

Delta de de l’Ebre l’Ebre Delta

PaisatgesPaisatges infinits infinit

Cap de Creus

El refugi de la Tramuntana

Sitges rom ntic Tot l’encant de la Blanca Subur

Aig眉es tranquil路les

cap de setmana

I Estany de Moncortès

7

De Senterada a Gerri de la Sal pels paisatges del Baix Pallars

En un mapa geogràfic de la província de Lleida, l’estany de Montcortès és una gran taca blava entre els pobles de Senterada i Gerri de la Sal. La ruta que us proposem enllaça aquestes dues poblacions, aturant-se en paratges naturals de gran bellesa (com el mateix estany), pobles d’origen medieval (com Peramea), miradors, cases rurals, restaurants de cuina casolana, ermites romàniques o dòlmens. Tot plegat fa que aquest sigui un recorregut ideal per conèixer, en només un cap de setmana, una de les zones més maques (i sovint més oblidades) del Prepirineu català.

Senterada Comencem la ruta a Senterada. Potser en un dels seus hotels, assaborint els plats de la cuina més típica de la zona, com el palpís (cuixa de xai), la girella (embutit de xai) o un bon formatge de cabra (destacant per la seva qualitat i excel·lència, el de Puigcerver a Senterada). Aquest petit poble de ni més ni menys que 126 habitants és la porta d’entrada a la Vall Fosca, però també un bon indret des d’on iniciar una ruta cap a Gerri de la Sal, passant per l’estany de Moncortès i Peramea.

El so dels corrents dels rius Flamisell i Bòssia us recordarà que sou en un indret on l’aigua hi ha tingut molt a dir, ja que durant un temps hi va proliferar la indústria tèxtil. Podeu fer servir Senterada com a campament base (ja que hi ha uns quants allotjaments), però també hi podeu passejar per

veure l’església de Santa Maria, on antigament hi hagué un monestir dedicat a Santa Grata (d’aquí el nom del poble) del qual ara no en queda res.

A més podeu fer la ruta dels dòlmens, veure el pont del Diable (d’origen romànic) o visitar els petits i encantadors pobles de Larén, Cadolla, Lluçà, Cérvoles, el llogaret de Burguet o la Quadra de Miravet, que formen part del municipi.

La pobleta de Bellvei Des de Senterada, la primera parada la fem a la Pobleta de Bellvei. Aquesta vila és la que té més població de la vall Fosca i també compta amb alguns serveis d’allotjament i restauració, com

cap de setmana

I Estany de Moncortès

el restaurant Arturo, un dels de més anomenada de la zona.

L’església parroquial està dedicada a Sant Feliu i presenta una característica teulada plana.

Des d’aquest nucli s’accedeix a la vall Fosca, però en aquest cas, en passar el poble ens desviarem per la carretera asfaltada que porta a l’estany de Moncortés, a Peramea i a Gerri de la Sal.

L’Estany de Moncortès

9

(quan el temps ho permet, és clar). Des de l’esplanada que serveix d’aparcament al costat de l’estany es pot iniciar una ruta per l’altiplà del Pla de Corts que porta fins el petit nucli de Cortscastell (a uns 4 km del llac) passant per boscos, torrents, rierols i masos abandonats. Des de Cortscastell podeu desfer el camí o bé seguir fins al poble de Peramea a peu (uns 4 km més). Si voleu descubrir aquesta zona d’una manera ben original hi ha una hípica que organitza rutes a cavall. Més informació: Wakan. Montcortès. Tel. 617 574 927. Des de 25 euros. www.hipicawakan.com

42º19’46.44’N 0º59’45.24E 1114 m

Continuem el recorregut endinsant-nos en l’evocador paisatge de muntanya d’aquest tram del prepirineu català fins albirar l’estany de Montcortès, situat a mil metres d’alçada. Aquest paratge, format per l’estany, boscos de roure i canyissars, és un dels espais naturals protegits de Catalunya. L’espai és tota una descoberta pels amants de la natura. Encara més quan ens assabentem que es tracta d’un dels pocs llacs del país d’origen càrstic, no glacial. Això vol dir que les seves aigües provenen d’una font interna, com en el cas de Banyoles. Té una sola cubeta amb una fondària màxima de 30 metres i l’entrada d’aigua es subterrània, ja que no hi ha cap riu que l’alimenti. Els llacs càrstics, a diferència dels llacs glaciars d’alta muntanya, es formen per dissolució de les roques calcàries o dels guixos que formen la cubeta, produintse un enfonsament posterior del terreny. Un cop a la vora de l’aigua podeu donar el tomb a l’estany i veure aus com l’ànec collverd, l’àliga pescadora o la becuda. Vora l’estany hi ha una font i un grapat d’estructures de fusta que faciliten el bany

Peramea Guardeu una estona per visitar el poble de Peramea, amb una vila closa medieval ben conservada.

Abans d’arribar-hi trobareu un desviament cap al nucli de Montsor. Si teniu temps val la pena apropars’hi, encara que només sigui per contemplar les vistes que es tenen i passejar pels seus carrers solitaris amb grans cases de pedra. Un cop us apropeu a Peramea –vila que reconeixereu des de la distància per una gran pedra que flanqueja un grup de cases amuntegades-, val la pena caminar sense presses pels seus vials empedrats, admirar les voltes i plantar-se a la plaça, on un om monumental dóna la benvinguda. Des de la plaça és fàcil arribar fins l’església de Sant Cristòfol. Si la voleu veure per dins, pregunteu per en Josep, un habitant del poble que té les claus i que l’ensenya als visitants tot explicant-ne els seus secrets. Us mostrarà, per exemple, les relíquies dels Sants Innocents. Passejant per la vila podreu veure la torre dels Colomers, la roca del Castell, el pont (fixeu-vos en els dibuixos que hi ha en el sostre) i arribar-vos fins l’Era d’Ortega. Es tracta d’un antic espai de producció agrícola-ramadera restaurat pel grup cultural Lo Vent del Port, on hi ha un centre d’informació i des d’on s’ofereixen visites guiades. Més informació: tel. 973 66 20 53. Un cop visitada la vila, sempre podeu arribar-vos al dolmen de la Mosquera (als afores del terme) o a la font de Sant Cristòfol. Si voleu quedar-vos a dormir, hi ha algunes cases rurals, com Casa Parramon (www.casaparramon.net).

cap de setmana

I Estany de Moncortès

Gerri de la sal L’itinerari continua fins a Gerri de la Sal, un poble que també té un origen medieval, però que sobretot és conegut per les salines que li donen nom. De fet, les salines encara es conserven però no funcionen des de l’any 82. Tot i que en els darrers anys s’han obert algunes petites salines on fins i tot es pot comprar sal de Gerri. Al centre de la vila es conserva l’edifici de la casa de la Sal, del segle XVIII, on antigament s’emmagatzemava la sal extreta en aquestes terres i que mostra el procés de preparació de la sal.

No podeu marxar del poble sense visitar la seva joia, un dels edificis romànics més destacables del Pallars: el monestir de Santa Maria. De tot el que fou l’antic conjunt monàstic, només en queda l’església, que és del segle XII. Té planta basilical de tres naus i amb tres absis semicirculars. Fixeu-vos en l’absis central, decorat amb set arcuacions, sostingudes per columnes amb capitells esculpits, molt semblants als del monestir de Sant Pere de Galligants, a Girona, on hi trobareu (com en el de Girona) motius vegetals, animals fantàstics, monstres, àngels i personatges amb lleons o serps. El temple conserva tres portes, la de la façana sud que comunica amb el cementiri (molt reformada), la del mur nord (que antigament comunicava amb les dependències monacals i al claustre) i la porta d’entrada principal, amb un arc de mig punt i tres arquivoltes.

Per acabar d’arrodonir el temple: un campanar de cadireta de tres pisos, amb dues obertures als dos primers nivells i una a la part superior.

11

IMPRESCINDIBLES • • • • •

Si el temps ho permet, fer un bany d’aigua dolça a l’estany de Montcortès Gaudir d’un plat de girella (un embotit típic del Pallars) en una de les fondes de Senterada o Peramea Fer una ruta a cavall pels camins dels voltants de l’estany de Montcortès Fer una passejada pels carrers de la vila de Peramea a mitja tarda Gaudir de l’hospitalitat del Pallars a Casa Leonardo o a La Fàbrica, dos allotjaments amb encant situats a Senterada.

ALLOTJAMENTS Casa Leonardo: La Mireia i en Jesús, els amfitrions de casa Leonardo, són encantadors.

Com també ho és l’atmòsfera càlida, comfortable i rústica que es respira a tot l’establiment.

Fent un cop d’ull a les diferents estances és fàcil adonar-se que la història de Casa Leonardo ve de molt lluny. Ells us explicaran que es va crear a començaments del segle XX per acollir els treballadors que construïen la primera central hidrolèctrica de la Vall Fosca. La casa té 7 habitacions amb totes les comoditats, decorades amb estil cuidat, amb rajoles fetes a mà i mobiliari rústic. De totes en destaca l’Alcoba, una suite amb vistes al campanar de Senterada, banyera d’hidromassatge i amb un fil musical d’allò més relaxant: el so del riu Flamicell, que passa pel poble. Carrer la Begoda, 2.

Senterada. Tel. 973 66 17 87. Des de 58 euros l’habitació doble. www.casaleonardo.net La Fàbrica: Als afores del poble de Senterada es troba aquesta antiga fàbrica de mantes que, després de viure un munt d’episodis i servir per a moltes coses, definitivament s’ha convertit en un allotjament rural. Fent una estada en una de les seves tres habitacions i compartint estones amb els propietaris (en Pere Salomó i l’Angelina Vargas) és fàcil viatjar en el temps. Els hostes, grans i petits, tenen el seu espai a la casa. Els nens gaudiran dels animals: els cavalls, les cabres enanes, el gos… Es poden visitar les instal·lacions de l’antiga fàbrica, on ara es guarden mobles d’estil rústic (que podeu comprar si us agraden) i també agafar la canya i pescar una truita a la piscifactoria. L’Angelina, amb el

seu saber fer a la cuina, us la servirà per sopar, acompanyada d’altres viandes típiques de muntanya. Carrer de la Begoda, s/n. Senterada.

Tel. 973 66 17 56.

Des de 23,50 euros per persona. www.rcplafabrica.com L’Alcova: Petit hotel de muntanya situat en una antiga casa senyorial del segle XIX. Disposa de 8 habitacions amb totes les comoditats i un restaurant, anomenat El Celler dels Joglars. Plaça Major, s/n. Montardit de Baix. Tel. 973 621 127. www.elcellerdelsjoglars.com

RESTAURANTS Restaurant Arturo: Cuina sencilla amb productes frescos i de qualitat. Entre d’altres plats hi trobareu la vedella amb bolets, cargols amb salsa, escudella, conill guisat... També tenen un hostal. Major, 19. La Pobleta de Bellvei.

Tel. 973 66 17 21. www.hotelarturo.com

GPS Per arribar a Senterada cal situar-se a Tremp.

Des d’allà per la C-13 s’arriba fins la Pobla de Segur i després per la N-260 fins a Senterada.

Per fer la ruta que proposem cal anar des de Senterada a la Pobleta de Bellvei i allà agafar una pista asfaltada fins a Gerri de la Sal passant per Peramea i l’estany de Montcortès.

iI路lustraci贸: Dani Massanas

Mapa Estany de Moncort s

Paisatges infinits

Delta de l’Ebre

cap de setmana

I Delta del Ebre

15

Des de qualsevol dels pobles del Delta de l’Ebre i amb l’ajuda d’un mapa (o d’aquest reportatge), és fàcil endinsar-se en les gairebé 8.000 hectàrees que formen aquest parc natural de gran riquesa paisatgística. La majoria de turistes es conformen amb la incompleta imatge del Delta que ofereix una d’aquelles embarcacions turístiques que van a la desembocadura. No és mala idea aprofitar l’ocasió per embarcar-s’hi, però val la pena anar més enllà, conèixer altres racons i col·leccionar en la retina imatges com les del solitari far del Fangar, les dunes de les platges de Migjorn o del Trabucador o els flamencs alçant el vol a les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada.

Al Delta de l’Ebre hi ha un munt d’indrets per descobrir.

La bassa de les olles El primer lloc que us recomanem anar es troba molt a prop de l’Ampolla i es diu la Bassa de les Olles. És la llacuna més petita del delta de l’Ebre i l’antiga desembocadura del riu.

Hi podreu arribar en cotxe des de l’Ampolla en direcció a Deltebre. Trobareu indicadors que en senyalen el camí i, un cop allà, un aparcament on deixar el vehicle. Una pista ben arranjada s’endinsa en aquest espai natural, passant per arrossars, dunes, zona de platja i la llacuna.

Precisament, dins de la llacuna, que es pot rodejar caminant a través de camins i pasarel·les, hi podreu veure pontones, que són les típiques barques dels pescadors del Delta. Podeu re-

Ruta en bici al voltant de les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada

córrer la zona a peu o en bicicleta i aprofitar per observar els ocells des d’uns observatoris elevats, que també serveixen per contemplar el paisatge des d’un pla més aixecat. Des d’aquests punts estratègics, i si el dia és prou clar, hi podreu veure la punta del Fangar, amb el far al final. Si porteu el menjar, trobareu una zona de pícnic molt ben equipada.

El far del Fangar El Fangar, a l’extrem nord del Delta, és una de les zones preferides dels amants de la soledat i les passejades tranquil·les. I és que el seu aspecte, gairebé desèrtic, amb el far solitari rodejat d’extensos sorrals el converteix en un dels escenaris més màgics del parc natural.

S’hi arriba des de Deltebre (en

cap de setmana

I Delta del Ebre

cotxe o en bici) per la carretera local de 8 km que porta a la platja de la Marquesa. D’aquí al far hi ha uns 2 quilòmetres, però atenció a l’estat de la pista, ja que al trobar-se al mateix nivell del mar, moltes vegades queda inundada per l’aigua o la sorra, a causa de l’acció del vent. Sovint no s’hi pot passar en cotxe i s’ha de caminar. Això sí, un cop al far, veureu com l’esforç ha valgut la pena.

El Garxal

17

IMPRESCINDIBLES • • • • •

Fer una ruta en bici al voltant de les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada Anar caminant a través de la platja de la Marquesa fins el far del Fangar Entaular-se a Cal Faiges, de Poblenou del Delta, i gaudir d’un dels seus arrossos.

Dormir en una barraca tradicional Banyar-se a les aigües de la platja del Trabucador

40º34’22.86”N 0º39’13.17” E -1 m

El Garxal, és el nom d’una de les llacunes del delta, però també d’una zona i d’un far, on hi ha un dels millors miradors de la desembocadura de l’Ebre. S’hi arriba des de Deltebre, per la carretera que segueix el riu en direcció a la platja de Riumar. Passareu pel desviament que porta a una altra llacuna, la del Canal Vell. Seguint la carretera s’arriba a la zona de Riumar, plena de restaurants (amb molt bona cuina marinera!), alguna botiga de souvenirs i els embarcadors de les barcasses que porten a fer un tomb per la desembocadura i les illes de Buda i Sant Antoni. Per arribar al Garxal haureu d’agafar un camí de 2,5 km (a peu o en bicicleta) que hi porta des de Riumar. Podeu anar fins a la llacuna i també fins el far.

A prop de l’inici del recorregut hi ha el Muntell de les Verges que és una duna de 5 metres d’alçada, des d’on es veu la famosa illa de Buda i la llacuna que hi ha al seu interior.

La desembocadura Formada principalment per les illes de Sant Antoni i de Buda, a la desembocadura es poden veure els diferents paisatges típics del Delta: les dunes, els conreus d’arròs, els canyissars i la vegetació de ribera. Buda i Sant Antoni són dos dels espais més protegits de tot el parc (només s’hi pot passar amb autorització). De fet, l’única manera de visitar la desembocadura és anant per la vorera del riu fins al Garxal (com us hem recomanat abans) o agafar un dels vaixells que surten des de Riumar, però també des d’Amposta o Deltebre.

Platja de mitjorn Si busqueu una platja tranquil·la agafeu la carretera que surt des de Sant Jaume d’Enveja i aneu fins el riu Migjorn, que és una antiga desembocadura de l’Ebre que voreja l’illa de Buda durant 3,5 quilòmetres i acaba a la platja de Migjorn. A l’altra banda del riu hi ha l’illa de Buda, on no es pot entrar, llevat dels mariscadors amb llicència o personal amb autorització. Uns 300 metres abans d’arribar a la platja i a la dreta del riu hi ha la llacuna de l’Alfacada, de propietat privada.

La casa de fusta En un viatge al Delta de l’Ebre no hi pot faltar una visita a la Casa de Fusta. Es tracta d’una gran casa verda (de fusta) amb finestres blanques que s’ha convertit en un dels centres neuràlgics del parc natural. Aquí hi ha el Restaurant l’Estany, un reconegut establiment on podreu tastar totes les delícies típiques d’aquestes terres, com el xapadillo d’anguila, les ortigues de mar, els ous de tenca o el famós arrós de la zona, cuinat de diverses maneres. Però a banda de menjar bé (en el menjador gran o bé en el privat, situat en una típica barraca del delta) aquí també hi trobareu un interessant museu sobre el Delta. A més, també és el punt d’inici de diferents rutes en bicicleta (de fet, aquí també en lloguen) i l’unic lloc on es pot fer un tomb en una típica barca de perxar pels canals de la zona.

cap de setmana

I Delta del Ebre

bones vistes sobre la badia dels Alfacs, la platja del Trabucador i la punta de la Banya. Per anar a totes dues el millor és deixar el cotxe a la Casa de Fusta i arribar-s’hi a peu o en bicicleta. Aquí també podreu llogar binocles, que us serviran per contemplar els ocells des dels diferents observatoris que hi ha a tocar de les llacunes.

Platja del Trabucador Un dels indrets més especials i feréstecs del parc natural és la platja del Trabucador, plena de dunes i envoltada de mar pels dos costats. S’hi arriba des de la Casa de Fusta passant per Poblenou del Delta, un pintoresc poble de cases blanques rodejades de palmeres, on trobareu diferents restaurants on aturar-vos a fer un àpat com cal. Una petita carretera desemboca a la platja, no gaire freqüentada. Es pot fer una passejada contemplant flamencs, mariscadors ocasionals recollint petxines i, últimament, grups d’aficionats al kitesurf que aprofiten el vent de la zona i omplen el cel dels colors llampants dels seus estels. La platja (o barra) del Trabucador fa 4 quilòmetres.

La punta de la Banya

L’Encanyissada i la Tancada Aquestes dues llacunes són l’ànima del Delta. Hi nien i s’aturen diverses espècies d’ocells i configuren un paisatge peculiar, que canvia amb la llum del sol, formant grans miralls d’aigua envoltats de canyissars. De totes les llacunes del Delta, la de l’Encanyissada és la més gran. La de la Tancada és una de les més atractives, ja que té molt

Diuen que des del cel (o també des de la roca de la Foradada, a dalt del Montsià) es veu perfectament la forma de fletxa de la punta de la Banya, a l’extrem sud del Delta. Però amb el peus a terra, en aquest cas, des de la ja mencionada barra del Trabucador, és possible recórre-la fins al final, on es troben les muntanyes de sal de la Trinitat, una zona que és reserva natural i amb l’accés restringit, ja que aquí nien vàries espècies d’aus marines. Abans d’arribar a les salines hi ha un mirador des d’on es té una vista magnífica de la badia dels Alfacs.

A COP DE PEDAL Un dels millors llocs a Catalunya per practicar el cicloturisme és el Delta de l’Ebre. Ho té tot per ser l’escenari perfecte per una agradable ruta en bici: un territori totalment pla, racons solitaris i itineraris marcats. Hi ha dos circuits especialment pensats per a ciclistes, de 30 km. cadascún. Un al nord, des de Deltebre fins al Garxal, i l’altre al sud, al voltant de les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada fins la platja del Trabucador. A Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, el Poblenou del Delta o Sant Carles de la Ràpita es poden llogar bicis.

19

ALLOTJAMENTS

RESTAURANTS

Masia Tinet: Casa rural rodejada d’arrossars amb sis habitacions que porten el nom de cadascuna de les varietats d’arròs de la zona.

Serveixen esmorzars i sopars amb cuina tradicional de la zona.Barri Lepanto, 13. Deltebre.

Tel. 977 48 93 89. Des de 55 euros l’hab. doble. www.masiatinet.com

L’Estany: A la Casa de Fusta, al mig del delta, es poden tastar plats autòctons com els arrossos o el xapadillo d’anguila, així com altres guisats de peix o marisc. Podeu tastar-los al menú. L’Encanyissada. Amposta. Tel. 977 26 10 26. € Entre 20 i 30 euros.

Barraques d’en Salvador: Per dormir en una barraca típica del Delta (blanca, feta de fusta, canyes, palla i fang) res millor que allotjar-se a una de les barraques d’en Salvador. N’hi ha per a 8, 7, 12 i 14 persones. Totes es troben en una zona comuna amb tres basses amb ànecs d’us exclusiu pels hostes, per passejar en barca i pescar. Lloguen bicicletes. Ctra. de la platja de la Marquesa, s/n. Deltebre. Tel. 627 54 27 84 o 977 48 22 72. Des de 280 euros per cap de setmana. www.dsi.es/labarracadesalvador Tancat de Codorniu: Una opció per sorprendre a la parella al bell mig del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Es tracta d’un hotel de 4 estrelles en una finca construïda al segle XIX rodejada de 3,5 hectàrees de tarongers. Disposa d’11 habitacions molt àmplies i lluminoses.

Ctra. N-340, km. 1059. Alcanar. Tel. 977 737 194. Des de 128 euros per habitació doble. www.tancatdecodorniu.com

Cadell: Una molt bona opció per dinar a Deltebre. Arrossos de qualitat, anguila xapada (oberta i secada al sol abans de ser cuinada) i molts altres plats de peix o carn de temporada.

Cervantes, 14. La Cava- Deltebre. Tel. 977 48 21 62. $ uns 30 euros.

Cal Faiges: Al centre de Poblenou del Delta, estan especialitzats en plats típics, com els xapadillos d’anguila, les anques de granota o les ortigues de mar. No hi falten els arrossos i les fideuàs. Ronda dels pins, 13. Poblenou del Delta. Tel. 977 74 27 03. $ uns 25 euros.

GPS Per l’autopista AP-7 cal agafar la sortida de l’Ampolla i d’allà anar a Deltebre o bé les de l’Aldea o Amposta. Des d’allà, diferents carreteres comarcals comuniquen les diferents poblacions del delta. El tren para a l’Ampolla o a l’Aldea. RENFE (tel. 902 24 02 02)

iI·lustració: Dani Massanas

Mapa Delta de l’Ebre

Pren Xecna!

Begudes amb component emocional català.

Localitza l’establiment Xecna més proper al teu domicili a: www.xecna.cat Tel. 93 866 07 45 info@apats.cat Cola Catalana Cola Lliure !

Licor Càtar L’elixir secret dels catalans

Vi blanc Tot Pagat

Vi 11 de setembre 1714 Negre · Tèrbol

Moscatell Moragues

Cava 2014

Catalunya, nou Heroi de Catalunya estat d’Europa

Cava Sant Jordi Patró de Catalunya

Tònica Catalana

Desperta Ferro!

Energètic

Cola Catalana

Rom Colom Whisky Jaume I Almirall i Virrei català

El nostre Rei

Tè verd i llimona Sucmulti-fruites

Cap d’Ona

La cervesa de Catalunya

Almogàver

La cervesa dels Països Catalans

Un m贸n a part Tots els secrets de Cadaqu茅s i el Port de la Selva

cap de setmana

I Cap de Creus

23

Vent, camins de ronda vora el mar i pedres amb formes capritxoses erosionades per la Tramuntana. Som lluny del brogit d’altres zones de la Costa Brava, al cap de Creus, un racó de l’Empordà que s’ha mantingut al marge de la brutal expansió turística d’altres indrets del litoral català. Us proposem descobrir o redescobrir els pobles de Cadaqués i el Port de la Selva, fer excursions pels camins del parc natural i arribar-se fins el finisterre català, el far del cap de Creus, el punt més occidental de la península.

Aquí van trobar la inspiració alguns dels artistes més genials del segle XX, que van passar llargues temporades instal·lats. De seguida entrendreu les seves raons i en trobareu de pròpies.

Cadaqués Segurament és el poble més fotografiat i pintat de la Costa Brava. No és estrany. La seva silueta, formada per un grapat de cases blanques amuntegades al voltant de l’església de Santa Maria, situada a la part més alta de la vila, és una imatge encisadora, que tothom vol endur-se de record o plasmar en les seves obres. La diferència principal entre Cadaqués i altres punts del litoral gironí és que durant anys ha viscut d’esquena al món a causa del seu aïllament geogràfic. Ara les coses han canviat però de tota manera encara és complicat arribar-hi (almenys més complicat que altres nuclis turístics de la Costa Brava). La carretera d’accés des de Roses té 17 km però sembla tenir-ne molts més per la quantitat de revolts. Aparqueu el cotxe (a l’entrada hi ha un aparcament força gran) i dirigiu-vos cap al passeig, gaudiu de la imatge de la petita platja i la badia i resseguiu la façana marítima per la banda esquerra, caminant durant una estona fins a l’extrem. Prepareu la càmera fotogràfica: des d’aquí la vila ofereix una imatge molt evocadora, una de les millors panoràmiques de la vila que trobareu durant la passejada. No menys acollidora és la sensació de caminar pels carrers del poble, amb les façanes pintades de blanc i amb finestres, portes i marcs blaus o verds.

Inspiració d’artistes Diuen que Cadaqués és el poble més pintat de Catalunya. Els seus carrers han estat, des de finals del segle XIX, un pol d’atracció d’artistes. Dalí va ser un dels que en va exportar la fama arreu, i després el van seguir Buñuel, Picasso o Duchamp. No costa gaire encomanar-se de l’esperit del Cadaqués bohemi. Només cal passejar-hi durant una estona o passar un vespre en una de les seves típiques tavernes marineres, com Casa Anita. A més, el Museu d’Art té obres els artistes que hi han passat i també hi ha moltes galeries d’art on es poden admirar obres dels pintors actuals.

cap de setmana

I Cap de Creus

Portlligat Per seguir les passes de Dalí cal anar a Portlligat, a tocar de Cadaqués, allà hi ha la casa on passava llargues temporades i on va pintar alguns dels seus quadres mes famosos. Quan Salvador Dalí va conèixer Gala, va trencar amb la seva família de Figueres i es va traslladar a una caseta de la cala de pescadors de Portlligat, que va ser el seu refugi quan no era als hotels de Nova York o París. Portlligat és a tocar de Cadaqués i s’hi pot arribar en un cop de cotxe o bé a peu en una mitja hora de caminada des del centre. Abans o després de visitar la casa de Dali, val la pena fer una passejada per la cala, amb barques de pescadors a la sorra, i el nucli, protegit des dels anys 50. Des d’aquí i en direcció a Cadaqués hi ha la bonica ermita de Sant Baldiri, al costat del cementiri.

El far de la fi del món

El camí vell del cap de Creus Al far s’hi pot arribar en cotxe des de Cadaqués però una bona idea és anar-hi a peu tot

25

vorejant la costa. És una de les rutes clàssiques dels excursionistes que passen uns dies a l’Alt Empordà. Uneix Cadaqués amb el far del cap de Creus. Aquesta drecera ja unia els dos indrets abans que es construís la carretera. Ara, arreglada per als caminants, és un bon exercici per veure un dels trams de costa més atractius de Catalunya. Des de Cadaqués cal anar fins a Portlligat, deixar la urbanització s’Alqueria i continuar per la carretera fins trobar, a mà dreta un corriol senyalitzat com a “Camí antic al cap de Creus”.

El camí passa per la cova de l’Infern, a uns 15 minuts del far. La cova està formada per un forat que penetra uns cent metres la muntanya. Les escales que pugen fins la zona del far del cap de Creus seran l’últim obstacle abans de finalitzar l’excursió. La ruta és de 8 km aproximadament i es triga unes 2 h 30 min. en fer-la.

42º19’20.10”N 3º19’15.28”E 0 m

El cap de Creus és un racó de l’Empordà que s’ha mantingut al marge de la brutal expansió turística d’altres indrets del litoral català. Pocs fars tenen el privilegi d’estar en un indret tan fascinant com el cap de Creus, l’extrem més oriental de la península Ibèrica i el darrer tram dels Pirineus abans d’enfonsar-se a la Mediterrània.

Si es visita el far és senzill esbrinar perquè aquí es va decidir rodar El far de la fi del món, o perquè aquest lloc és triat per moltíssims fotógrafs i pintors com a protagonista de les seves obres.

A banda del far, on hi ha l’Espai Cap de Creus (un centre d’interpretació del parc), hi ha un edifici que havia estat la caserna de la Guàrdia Civil i que ara és un agradable restaurant amb unes vistes impagables. Molt a prop hi ha cales d’aigües transparents, com cala Culip, la Pedrosa i la Fragosa. A cala Fredosa, s’accedeix en cinc minuts per un camí que fa baixada des del far del cap de Creus. No és el millor lloc si el que es busca és una platja de sorra fina, ja que és de còdols, però si es va preparat (amb unes sandàlies de goma) és un paradís d’aigua cristal·lina i un fons marí molt apreciat pels afeccionats a l’snorkel o el submarinisme.

El Port de la Selva A l’extrem nord del cap de Creus, val la pena passar un dia al Port de la Selva, una localitat costanera, on, a banda de passejar pel passeig marítim, el port, el centre antic i aprofitar per prendre un refresc o entaular-se en un dels seus restaurants de cuina marinera, es pot gaudir de les platges i cales dels voltants. Us en recomanem un parell, cala Tamariua i Cala Tavellera. A l’abric del turó de roca que forma la punta de la Creu, que protegeix la població del Port de la Selva dels vents del nord, es troba la cala Tamariua, formada per còdols i amb un petit ‘xiringuito’ que funciona els mesos d’estiu. El nom li donen uns quants tamarius que la rodegen. L’accés es fa per una carretera que surt de l’extrem oriental del poble i arriba fins una reduïda zona d’aparcament, per completar l’últim tram a peu. Abans d’arribar a cala Tamariua venint del Club Nàutic es passa per les petites platges del Pas, les Clisques i les Violetes, totes elles força solitàries, de còdols arrodonits per l’acció del mar.

L’entrada al mar presenta un desnivell pronunciat i les seves aigües són profundes i cristal·lines. Més allunyada està Cala Tavellera. Cal fer una hora i mitja de camí a peu per arribar-hi. Es tracta d’una cala situada entre el Port de la Selva i el Cap de Creus, a l’extrem sud del poble. Per la dificultat del seu accés, és un indret poc freqüentat. Està

rodejada de roques, és de còdols i sorra i l’aigua és cristal·lina. Ajagut a la sorra no es veu res més que sorra, roques, mar, i potser alguna embarcació fondejada.

Les tres joies de Rodes Per a carretera GIP-6041 des del Port de la Selva, costeruda i revirada, s’arriba fins l’aparcament del monestir de Sant Pere de Rodes, des d’on s’albira una vista espectacular de la badia del Port de la Selva. Mirant al mar, a mà esquerra, hi ha l’ermita de Santa Helena de Rodes, a mà dreta, el monestir de Sant Pere de Rodes i a dalt de la serra de la Verdera, el castell de Sant Salvador. Es pot visitar en primer lloc l’ermita, que és preromànica, amb campanar de cadireta; i després el monestir, un edifici estrella de l’arquitectura romànica a Catalunya on es poden veure l’església, la torre campanar, els dos claustres, la cripta, l’antic celler, l’espai que ocupaven les cambres dels monjos i altres dependències annexes. Un cop visitat el monestir, un camí porta en només 25 minuts al castell de Sant Salvador, que, a banda de ser una fortalesa en ruïnes dels segles XI-XIII, és un dels millors miradors de tot l’Empordà. El lloc és impressionant i gairebé mai hi ha gent.

cap de setmana

I Cap de Creus

27

IMPRESCINDIBLES • • • • •

Banyar-se a les aigües cristal·lines de Cala Fredosa o Cala Tavellera Gaudir d’un dinar amb vistes a la terrassa del restaurant Cap de Creus, al costat mateix del far del cap de Creus.

Fer una petita excursió des de Cadaqués pel camí de ronda fins el petit far de Cala Nans Visitar les petites galeries d’art que esquitxen els carrerons de Cadaqués Visitar el monestir romànic de Sant Pere de Rodes

EXCURSIÓ AL FAR DE CALA NANS Situat en una petita esplanada entre penya-segats i amb vistes extraordinàries sobre part de la Costa Brava, el far de cala Nans, al costat de la petita cala que porta el mateix nom, és un dels indrets més màgics i solitaris de tota la costa. El fet que s’hi hagi d’arribar per un camí de tres quilòmetres des de Cadaqués, el fa molt menys concorregut que el de cap de Creus. El millor moment per visitar-lo és just abans que el sol s’amagui, quan coincideixen la darrera llum daurada de la tarda i els primers batecs lluminosos de la farola (el seu senyal són quatre llampecs més un cada vint-i-cinc segons). La punta de cala Nans forma el límit sud del port de Cadaqués. A sobre s’hi va construir, el segle passat, un petit far que substituïa el llum que s’encenia a l’ermita, costejada pels pescadors de la zona. Fa deu anys, en mal estat i abandonat, es pretenia derribar-lo per fer una nova torre.

Però els habitants de Cadaqués van aconseguir aturar el projecte.

ALLOTJAMENTS Sol Ixent: Un hotel modern i acollidor d’estètica mediterrània a pocs minuts del centre de Cadaqués i de la cala de Portlligat. Compta amb piscina, el restaurant Gala (al costat de la piscina) i totes les comoditats. Les habitacions tenen vistes al mar i algunes tenen terrassa. Paratge Els Caials. Carrer Sant Baldiri, 10. Tel. 972 25 10 43. Des de 100 euros l’habitació doble. www.hotelsolixent.com Hotel Llané Petit: L’Hotel Llané Petit, de dues estrelles, està situat a la badia de Cadaquès, just davant del mar. És un hotel senzill, d’ambient familiar i molt acollidor. Dr. Bartomeus, 37. Tel. 972 25 10 20. Cadaqués. Des de 95 euros l’habitació doble. www.llanepetit.com

RESTAURANTS Restaurant Cap de Creus: Un acollidor restaurant situat en una antiga caserna al costat del far del cap de Creus, on serveixen des de tapes fins a plats de peix i marisc fresc o plats de l’Índia servits en baltis amb salses i arròs. Cap de Creus. Cadaqués. Tel. 972 19 90 05. Uns 30/30 euros. www.cbrava.com/restcap.es.htm Sa Gambina, un establiment de tota la vida amb molt bones vistes, on destaca la paella de llagosta o el rap amb gambes. Per llepar-se els dits. Riba Nemesi i Llorens, 2. Tel. 972 25 81 27. www.restaurantsagambina.com

GPS Per arribar a Cadaqués cal agafar la autopista AP-7 i agafar la sortida de Figueres. Cal seguir per la C-260 direcció Roses. Abans d’arribar-hi s’ha d’agafar el desviament per la GI-614 fins a Cadaqués.

iI·lustració: Dani Massanas

Mapa Cap de Creus

MÉSMODELSA:

www.cataclock.cat

ELRELLOTGE DEL’HORA CATALANA

Els racons rom ntics de

La vila de Sitges

cap de setmana

I Sitges

31

Les platges, els carrers i les places de la Blanca Subur

Sitges té dues cares: la canalla, que té el carrer Primer de Maig, altrament anomenat “del Pecat”, com el principal protagonista, i la plàcida, que es pot copsar deambulant sense preses pels carrerons estrets del nucli antic, visitant els seus museus o passejant per les platges. Gràcies als seus atractius culturals, paisatgístics i d’oci, l’enclavament més mediterrani i pintoresc de la comarca del Garraf ha estat des de sempre una de les viles més visitades de Catalunya. Ara us animem a descobrir-ne tots els secrets.

EL CAP DE LA VILA Si arribeu en tren, el primer edifici que veureu serà el de l’estació, blanc i de formes senzilles i elegants. No queda lluny del centre, per la qual cosa és un bon punt des d’on iniciar la passejada. Es pot baixar pel carrer Francesc Gumà, tot just al davant, fins al carrer Jesús. Passareu davant de dos dels establiments més emblemàtics de la vila, les societats recreatives del Retiro i el Prado, totes dues amb jardins, cinema i local social on es programen concerts i obres de teatre. El carrer Jesús mena a la plaça del Cap de la Vila, punt de trobada dels sitgetans i centre neuràlgic del poble. Des d’aquí es poden iniciar algunes de les rutes urbanes pels carrers de Sitges que permeten descobrir l’herència

arquitectònica dels indians, sitgetans que van anar a fer fortuna a Amèrica i que, durant el segle XIX, en tornar amb les butxaques plenes, van omplir els carrers de façanes modernistes, com la Casa Vidal i Quadras (Port Alegre, 9), la Casa Manuel Planas (Illa de Cuba, 21) o l’edifici del Rellotge, a la mateixa plaça del Cap de la Vila. Podeu continuar l’itinerari pel carrer de Parellades, artèria comercial plena de botigues, cafeteries i bars. De seguida sereu al carrer Primer de maig (mal anomenat carrer “2 de maig” o carrer “del Pecat”), un dels vials amb més locals nocturns per metre quadrat de Catalunya. Una nit de divendres qualsevol trobareu marxa assegurada fins la matinada.

cap de setmana

I Sitges

L’ESGLÉSIA I EL PASSEIG La segona part de la passejada la podeu deixar per dissabte al matí. Des del passeig de la Ribera, podreu gaudir de la imatge més fotografiada i característica de Sitges; la platja de la Fragata amb l’església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla com a teló de fons. Una caminada al llarg del passeig permet gaudir de les ben conservades mansions que la burgesia catalana va fer construir fa un segle. Ja de camí cap al Baluard, situat a l’extrem del passeig, sota l’església, és agradable aturar-se en un dels tants locals que hi ha per fer un àpat de cuina marinera. Havent arribat, unes escales, que acostumen a esquitxar-se d’aigua salada quan la mar està brava, pugen a l’església. Seguint pel carrer

41º14’01.40”N 1º48’41.12” E 10 m

33

LA PLATJA DE SANT SEBASTIÀ

Fonollar us endinsareu en un dels indrets més atractius i peculiars de Sitges: el Racó de la Calma, conegut així per la tranquil·litat que inspira als seus visitants. És en aquest punt on cal remuntar-se al 1880, quan l’escriptor i pintor Santiago Rusiñol va redescobrir Sitges i la va convertir en capital del modernisme artístic i punt de trobada d’artistes i creadors. Rusiñol es va instal·lar en dues cases de pescadors, reformades en estil neomedieval per l’arquitecte Francesc Rogent, que va batejar amb el nom de Cau Ferrat. Allà se celebraven les famoses Festes Modernistes, que aplegaven l’elit intel·lectual de l’època. Ara, l’espai l’ocupa un museu, que actualment està en obres i que no es podrà visitar fins d’aquí un parell d’anys. El mateix passa amb el Museu Maricel, que està al costat.

Sigui com sigui, i malauradament sense veure els espai de portes endins, és un plaer contemplar els edificis que envolten aquest racó: el mateix Cau Ferrat i el Palau Maricel, que s’obre al públic només en algunes ocasions especials.

Seguint pel baluard de Sitges, on estan concentrades un bon grapat de les joies arquitectòniques de Sitges i des d’on es tenen les millors panoràmiques de la localitat, s’arriba a la platja de Sant Sebastià, un dels racons que millor mostra l’encant mediterrani de Sitges. Més enllà queden la cala Balmins –ideal per practicar el nudisme- i el Port d’Aiguadolç. Per tornar al centre heu d’agafar el carrer Davallada i arribareu, després de passar pel Mercat Municipal i la Casa de la Vila, al carrer Major, una via esquitxada de comerços que baixa fins el cap de la Vila. Des d’aquí es pot arribar al Museu Romàntic, al carrer Sant Gaudenci, per gaudir de la darrera visita de la jornada. Durant l’estiu en aquest espai es farà un concert d’opera (cada divendres) i un concert de jazz (tots els dimarts).

cap de setmana

I Sitges

LA RUTA DE LES CALES Potser en alguna ocasió heu fet el recorregut entre Vilanova i la Geltrú i Sitges. Però l’heu fet en tren o en cotxe. Doncs la cosa canvia, i canvia molt, si el realizeu a peu. I és que entre les dues poblacions s’estén un territori rocós amb força vegetació mediterrània i un seguit de cales que s’allunyen de la típica imatge de platja llarga i de sorra fina d’altres zones del Garraf. Només necessitareu una hora i mitja per salvar la distància (uns 6 km) que hi ha entre el passeig marítim de Sitges i la platja del Far, a Vilanova. Us recomanem portar bon calçat, protecció solar i aigua. Alguns trams del recorregut passen al costat de la via del tren però la resta val molt la pena pel paisatge que presenta. Si aneu en direcció sud pel passeig de Sitges fins la discoteca Atlàntida, seguiu un caminet que puja per la roca. De seguida trobareu indicacions (les senyals vermelles i blanques del GR-92) per tota la ruta. El banyador és opcional ja que varies de les cales per les que passareu són nudistes.

IMPRESCINDIBLES • • • • •

Passar un matí banyant-se a la encantadora cala Balmins, situada a ponent del Port d’Aiguadolç, entre el mateix port esportiu i el nucli urbà de Sitges Gaudir d’un dinar amb vistes al mar a la terrassa del restaurant Pic-Nic. Consultar les activitats de la programació Sitgestiu Cultural 10. Segur que trobeu alguna cosa a fer el dia que visiteu la vila! Consulteu: www.sitges.cat Gaudir d’una vetllada bohemia de música Jazz a la Cava Escena, de la societat El Retiro.

Fer una visita guiada per Sitges. L’empresa de guies AGIS ofereix rutes temàtiques, com la Ruta dels Americanos, l’Autòdrom de Terramar, Les dones de Sitges, el cementiri de Sitges, la Ruta del modernisme o la Ruta dels artistes. Consulteu: www.agisitges.com o truqueu al tel. 619 793 199.

35

Visitar Sitges...en bicicleta!

Què millor que una ruta en bici per conèixer Sitges? Podeu recorrer el passeig, des de la platja d’Aiguadolç fins a la Ribera, passant per Balmins, Sant Sebastià, el racó de la calma i l’església de Sant Bartomeu i seguir pel passeig de la Ribera, davant de la platja de la Fragata fins arribar a Terramar. Podeu llogar les bicis a Sitges Bike (www.sitgesbike.com, tel. 93 894 94 58)

ALLOTJAMENTS

RESTAURANTS

Best Western Hotel Subur Marítim: Hotel de 4 estrelles situat a primera línia de mar, a Sitges. Té piscina, jardí amb arbres i restaurant.

Organitzen activitats per la zona. Passeig Marítim, s/n. Sitges. Tel. 93 894 15 50. Des de 65 euros l’habitació doble. www.hotelsuburmaritim.com

Pic-Nic: Restaurant a peu de platja, amb vistes al mar i a l’església de Sitges. Ideal per degustar especialitats marineres de peix, arròs i marisc. Després d’un banyet a la platja (just al davant) la paella o el suquet del Luís us deixarà com a nous. I per picar: no deixeu de tastar els llagostins embolicats amb fideus xinesos amb salsa de xató. Boníssims! Passeig de la Ribera, s/n. Sitges. Tel. 93 811 00 40. www.restaurantpicnic.com

Hotel Dolce Sitges: Qualsevol de les seves 263 habitacions, es converteixen en un excel·lent i original camp base per fer una estada a Sitges.

Algunes tenen vistes a la piscina, d’altres al mar, però totes són àmplies i disposen de totes les comoditats i serveis propis d’un cinc estrelles. La seva decoració, entre càlida i minimalista, les fa molt acollidores. Camí de Miralpeix, 12. Sitges. Tel. 93 810 90 00. Des de 160 euros l’habitació doble (amb vistes a la piscina) o 185 euros (amb vistes al mar). Inclou l’esmorzar i l’accés a la zona d’spa. www.dolce-sitges-hotel.com

GPS

La Caleta: A la mateixa platja de Balmins es pot disfrutar d‘un dinar o un sopar al més pur estil mediterrani. Un lloc ideal per dinar o sopar davant del mar. Platja de Balmins. Urbanització Aiguadolç. Isla, 10. Sitges. Tel. 93 811 20 38. www.lacaletadesitges.es La Nansa: És un dels restaurants més populars de la vila (està obert des de 1963). Especialitat en plats casolans, sobretot de cuina marinera i arròs. Carreta, 24. tel. 93 894 19 27. www.restaurantlanansa.com

Per l’autopista C-32 dels túnels del Garraf o bé per la carretera de les Costes (C-31). La primera localitat després de passar els túnels és Sitges.

anunci petit MCC copia.pdf

1

23/06/10

13:12

iI路lustraci贸: Dani Massanas

Mapa Sitges

GAUDEIX LA CUINA CATALANA TRADICIONAL, ALS ESTABLIMENTS MARCA CUINA CATALANA

www.cuinacatalana.eu

No t’ho perdis

Juliol ‘10

3 CALELLA DE 15 / 17

PALAFRUGELL Cantada d’havaneres de Port Bo www.palafrugell.cat

MONTBLANC Festival de Música Acampada Jove www.acampadajove.cat

4 LA POBLA DE

SEGUR

Festa dels Raiers www.pobladesegur.cat

11/18 BAG Setmana medieval www.bagamedieval.com

16/18

16 CADAQU Festa del Carme www.cadaques.cat

16 PALAM

S

Festes del Carme www.palamos.org

16

SANT VILANOVA I LA JOAN DE LES GELTR ABADESSES

Festival Internacional de Música Popular i Tradicional (FIMPT) www.vilanova.cat

S

Representació del mite del Comte Arnau www.santjoandelesabadesses.cat

No t’ho perdis!

16/17

BARCELONA Cruïlla. Festival de músiques www.cruillabarcelona.com

16 PERELADA

Festival Castell de Perelada (fins el 15/08) www.festivalperalada.com

I juliol-agost 2010

26 BLANES

Festa major i Concurs Internacional de Focs Artificials Costa Brava www.blanes.net

26

EL VENDRELL Festa Major de Santa Anna www.elvendrell.net

27 MATAR Festa de les Santes www.lessantes.net

39

17 GUISSONA Mercat Romà www.mercatroma.cat

22/25

TORTOSA

Festa del Renaixement www.festadelrenaixement.org

30 ARS

GUEL

Trobada d’Acordeonistes del Pirineu www.arseguel.com

No t’ho perdis

Agost ‘10

1 TORELL

Festa Major de Sant Feliu www.ajtorello.cat

10 RIUDOMS Fira de l’Avellana www.riudoms.cat

2 LA GARRIGA 10 BELLVER DE Festa Major www.ajlagarriga.cat

4 ARGENTONA

Festa Major i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa www.argentona.cat

CERDANYA

Fira de Sant Llorenç i Tradicionàrius www.bellver.cat

14 MIRAVET Representació del Setge de Miravet www.miravet.cat

15

FALSET

Festa Major www.falset.net

VILANOVA I 15 BARCELONA LA GELTR

5

Festa Major de la Mare de Déu de les Neus www.vilanova.cat

Festa Major de Gràcia www.festamajordegracia.cat

No t’ho perdis!

19

TARRAGONA

I juliol-agost 2010

27 CERVERA Aquelarre www.aquelarre.cat

Festes de Sant Magí www.tarragona.cat

21

PUIGCERD Festa de l’Estany www.puigcerda.cat

41

29 CASTELLAR

DE N’HUG

24 SITGES Festa Major de Sant Bartomeu www.sitgestur.cat

Concurs d’Habilitat de Gossos d’Atura www.concursgossosdatura.com

30

VILAFRANCA 25 TARADELL DEL PENED S Festa d’en Tocasons www.taradell.cat

Festa Major de Sant Fèlix www.festamajor.info

Avui dormim a

Cal Rei

Caliu amb vistes

Només la vista que es té des de l’era de Cal Rei es val el viatge fins a Lles de Cerdanya, el poble on es troba aquesta casa rural. La imponent silueta de la serralada del Cadí retallant el cel dóna la benvinguda als hostes, inaugurant el que segurament serà una estada inoblidable. I és que pocs llocs poden pressumir de tenir tot, absolutament tot el que cal, per convertir un establiment en un d’aquells llocs als que sempre ve de gust tornar-hi. Cal Rei té unes vistes impagables, es troba en el cor d’un poble encantador (i poc massificat), les seves cambres són especialment acollidores i, sobretot, compta amb uns bons amfitrions per als seus hostes.

En Lluís i la Piluca són encantadors. Varen obrir aquest establiment ara fa 12 anys, després de restaurar la casa de l’avi d’en Lluís i omplir-la de caliu. La transformació no va ser fàcil però finalment la parella va aconseguir el que volia: un allotjament amb totes les comoditats però que respectés al màxim l’estructura i els materials originals de la casa, com les bigues de fusta o les teules, per exemple.

Cal Rei compta amb sis habitacions: 4 dobles, 1 triple i una quadruple. Totes decorades amb molt de gust i amb vistes. Al Cadí, naturalment. A la gran sala d’estar (comuna per a tots els hostes) no hi ha vistes a la serralada, però en canvi hi ha un munt d’elements a l’abast per no avorrir-se i sentir-se

Avui dormim a

I Cal Rei

com a casa: llibres, jocs, música (sobretot jazz) o un minibar on servir-se una copa. Al menjador també és un bon lloc on compartir estones amb altres hostes, mentre es tasten els plats que es cuinen a la cuina. Els plats amb bolets, les verdures de l’hort de la casa, les cremes, les amanides, els embutits i formatges de la zona o els iogurts artesans són algunes de les especialitats de la casa.

43

42º23’22.00”N 1º41’12.50” E 1426 m

CAL REI Adreça: Travesera, 16. Lles de Cerdanya. Tel. 639 06 39 15 o 973 51 52 13.

Nre. habitacions: 6. Des de 75 euros (l’hab. doble), 100 euros (l’hab. doble amb hidromassatge), 8 euros (l’esmorzar), 16 euros (el sopar).

Més informació: www.lles.net/cal.rei

ciutats

I Berlín

45

Dues hores i mitja. És el temps que es necessita per viatjar a Berlín des dels aeroports catalans que enllacen Catalunya amb la capital alemanya; i mitja hora més per plantar-se al centre de la ciutat i descobrir-ne els seus secrets. Per on començar? Fer una ruta per Berlín no és fàcil. Requereix temps i organització. La ciutat és enorme, té museus, centres culturals, monuments, una história fascinant i una suggerent i variada vida nocturna. Cal, doncs, organitzar-se per no acabar desorientat en un gran paradís cosmopolita sense saber on anar.

Holocaust-Mahnmal al parc de Tiergarten

A Berlín és fàcil situar-se. Els seus barris es troben a les parts est o oest, separades fins el 1989 pel famós mur. A l’est, l’antiga zona comunista, hi veureu edificis agrupats, similars els uns als altres, quadrats i geomètrics. A l’oest, en canvi, les construccions són modernes i desiguals. Al centre: la plaça Postdamer i la Porta de Brandeburg, símbols de la reunificació alemanya després de la caiguda del mur.

EL BUNDESTAG

PORTA DE BRANDENBURG

Un bon lloc des d’on començar a passejar per Berlín és el Reichstag, la seu del Bundestag, el Parlament alemany. Es troba a prop de la porta de Brandeburg o el parc de Tiergarten, a la part més céntrica de la ciutat. El reconeixereu per la seva grandiosa estructura rectangular, el pòrtic, amb la inscripció dedicada “al poble alemany”, i sobretot per la gran cúpula de vidre que corona l’edifici. La nova incorporació arquitectónica és obra de l’arquitecte Norman Foster, qui va acabar la cúpula al 1999. Si hi entreu podreu contemplar molt bones vistes de la ciutat a través dels seus vidres. Fins i tot arribar fins a dalt de tot a través d’una rampa. A sota, també a la vista de tothom, està la sala del Parlament. Normalment, per entrar hi ha molta cua, però l’espera val molt la pena. Si el pressupost us ho permet, podeu menjar alguna cosa al Restaurant Käfer, a la darrera planta del Reichtag.

Des del Reichtag es triga menys de 10 minuts en arribar a la Pariser Platz, al centre de la qual hi ha la Porta de Brandeburg. Segurament som davant del monument més admirat i fotografiat de la ciutat. Està inspirada en els pòrtics clàssics d’Atenas i és famosa per haber estat testimoni dels moments més importants de la història de Berlín. Al seu voltant hi ha vàries ambaixades, com la dels Estats Units o la francesa. També a la plaça hi ha l’Hotel Adlon, un dels més luxosos i coneguts, i el DG Bank, un edifici on us recomanem entrar per veure la impressionant arquitectura de Frank Owen Gehry (el que va fer el Guggenheim de Bilbao) a l’interior.

A la mateixa plaça comença Under den Linden (sota els tilers), una gran avinguda que enllaça la Pariser Platz amb Lustgarten. Ubicar-la va molt bé per orientar-se per la ciutat.

ciutats

I Berlín

Es poden comprar entrades pel teatre a les oficines de turisme, on s’aconsegueixen interessants descomptes de fins un 50% per representacions de teatre i concerts que se celebren el mateix dia.

47

Des de la Porta de Brandeburg es pot anar caminant fins a Postdamer Platz, un altre dels tants escenaris histórics de la capital. Per fer-ho haureu de baixar per Ebert Strasse. A mig camí trobareu un terreny de 20.000 metres quadrats (uns dos camps de fútbol) cobert amb 2700 blocs de formigó de diferents mides. És el Memorial de l’Holocaust als Jueus Europeus, creat per l’artista estadounidenc Eisenman.

Fent unes passes més arribareu a Postdamer Platz. Als anys 20 aquesta plaça era la més animada de la ciutat. Hi arribaven fins a 20 línies de tramvia (regulades amb els primers semàfors d’Europa), hi havia multitud d’hotels, teatres i cafes. Tot va canviar amb la guerra (Hitler hi tenia el seu búnquer) i amb la construcció del mur l’indret va convertir-se en un munt de runes i brutícia. Amb la reunificació es va començar a reconstruir amb edificis de linies futuristes, com el Sony-Center (amb una cúpula que canvia de color), l’Hotel Hyatt, el cine IMAX, l’edifici de la Deutsche Bahn, el Filmmuseum o el centre comercial Postdamer Platz Arkaden. Podeu passar una estona visitant-los, menjar (la planta baixa del Arkaden està dedicada a la gastronomia i es poden degustar plats de tot el món) o veure algunes restes del mur (a davant del Sony Center). Abans de seguir la ruta sapigueu que a deu minuts a peu de la plaça hi ha el Kulturforum, un gran complex de museus, sales de concerts i biblioteques. Es troba a l’extrem sud del Tiergarten.

52º30’31.29”N 13º23’37.22”E 43 m

POSTDAMER PLATZ

Aprofita els mercats de carrer per menjar.

En els de Winterfeld platz (els dissabtes al matí), a Landwehrkanal (els divendres), a Kolwitzplatz (els dijous i els dissabtes) o en el Mauer Park de Ubahn Eberswalde Strasse (els diumenges) trobaràs diferents paradetes de menjars a l’aire lliure.

CHECKPOINT CHARLIE Des de Postdamer Platz cal baixar per Stresemann St i girar a mà esquerra per Niederkirchnerstrasse. Per aquest camí anireu veient alguns trossos del mur i, finalment, arribareu al terreny que va ser utilitzat (des de 1933 fins a 1945) per la Gestapo i les SS com a quarter general. Sou a La Topographie des Terrors.

Una interesantíssima exposició a l’aire lliure (d’entrada gratuïta) i un centre de documentació re-

laten com aquí van torturar, maltractar i interrogar a molts presoners que estaven en contra del régim de Hitler. Per Zimmerstrasse arribareu al Checkpoint Charlie, el més famós dels pasos fronterissos del mur. Es troba a Friedrichstrasse. Antigament des d’aquí s’obria pas a la zona de control dels Estats Units. L’indret va ser escenari de fugides espectaculars del Berlín est, algunes de molt tràgiques.

El punt de control va ser destruït al 1990. Excepte el Museu del Mur del Checkpoint Charlie no va quedar res que el recordés. Al 2000 es inaugurar la reconstrucció de la primera caseta de control. A dins del museu es pot veure documentació, fotografies i objectes relacionats amb la història del mur. A l’exterior: unes vàries paradetes que venen gorres, xapes i altres objectes de l’exèrcit rus (sobretot) i un parell d’homes vestits de soldats fent-se fotos amb els turistes.

ciutats

I Berlín

fer-hi un bon grapat de gratacels. Avui, la plaça ha recuperat la animació. L’atracció principal és la Fernsehturm, la torre de la televisió comunista, que té 365 m d’alçada i és visible des de diferents punts de la ciutat. Al seu voltant, i al voltant del rellotge dels horaris mundials o les escultures de Marx i Engels, es troben turistes, músics, punks i artistes. Podeu pujar a la torre per dinar o sopar en el seu restaurant giratori, que permet divisar la ciutat des de tots els angles.

EL BARRI ANTIC I L’ILLA DELS MUSEUS

ALEXANDERPLATZ Alexanderplatz, “Alex”, com la denominen els berlinesos, és un dels símbols més coneguts del Berlín est. Hi podeu arribar des del Checkpoint Charlie en metro (des de la parada de Stadmitte a la parada de Alexanderplatz). Com Postdamer Platz, aquest espai fou un dels més animats de la ciutat, ple de vida i amb un ritme frenètic descrit molt bé per Alfred Döblin en la seva novel·la Berlin Alexanderplatz. Després de la guerra es va convertir en un terreny desolat, als anys 60 hi van construir blocs de vivendes (força desangelats) es té previst

A prop d’Alexanderplatz, a la mateixa alçada però entre l’Ajuntament (Rathaus) i el riu Spree, hi ha el barri de Sant Nicolau (Nikolaiviertel). És una de les millors zones que té Berlín per passejar tranquil·lament o asseure’s en una terrassa a pendre un cafè. En realitat, es tracta d’uns pocs carrers peatonals situats al voltant de l’església de Sant Nicolau. Es podria dir que formen el Berlín antic, ple de carrerons, petites botigues d’artesania o llibreries. Ja al barri de Mitte, havent creuat l’Spree (potser després de fer un tomb en barca?), trobareu la Catedral de Berlín (Berliner Dom), un edifici que sembla més un palau que una església i del que en destaca la cúpula. Molt a prop de la catedral hi ha la Museumsinsel (illa dels museus), un espai urbà ubicat entre els rius Spree i Kupfergraben amb una gran concentració de museus, ubicats en edificis clàssics, d’estil prussià antic. De tots ells en destaca l’Altes Museu (Museu Antic), amb una impressionant col·lecció d’art antic romà i grec i el Neue Museum, on es pot veure part de la col·lecció egípcia, entre la que es troba la famosa Nefertiti.

Al recinte també hi ha el Pergamon Museum, un dels museus d’arquitectura més impressionants del món. Destaquen, entre d’altres, l’altar de Pergamo, la porta d’Ishtar i el sostre original de la torre de les dames de l’Alhambra de Granada.

49

KU’DAMM Ku’damm (oficialment anomenada Kurfürstendamn), és un gran espai urbà amb grans edificis, botigues, artistes de carrer i, al mig: la Kaiser-Wilhelm-Gedächtnis-Kirche, un dels símbols de Berlín. Es tracta d’un dels tants records dels horrors la guerra: una església destruïda durant la II Guerra Mundial. Al voltant hi ha la Breitscheidplatz, presidida per una font amb forma de mandonguilla aquàtica (com li diuen els berlinesos).

Des d’allà podeu anar de compres elegants a Fasanenstrasse (amb galeries, restaurants i botigues de moda) i fer una passejada pels carrers dels voltants de Savignyplatz, al cor del barri de Charlottenburg. Per arribar al punt d’inici podeu agafar el bus 100 (que passa pels llocs més emblemàtics de la ciutat) o el metro (parada Kurfürstendamn).

EAST SIDE GALLERY El tram de mur més llarg que existeix és la East Side Gallery. Per veure-la cal agafar el tren i baixar a Ostbahnhof (des d’Alexanderplaz, per exemple).

El carrer on es troba (Mühlenstrasse) és a tocar de l’estació.

Hi podeu passejar durant una bona estona (té 1,3 km de llarg) i contemplar els graffitis que artistes de tot el món van plasmar a les parets. Després de veure aquesta gran obra d’art al carrer, podeu animar-vos i descobrir per vosaltres mateixos el barri de Kreuzberg, un dels barris de moda, amb població majoritàriament turca, bressol de la cultura alternativa i el moviment okupa on trobareu mercats a

l’aire lliure, locals de nit, l’escultura dins el riu “Molecule Man” i Victoria park, una de les millors zones verdes de la ciutat.

ciutats

I Berlín

51

COM ARRIBAR Hi ha vàries companyies que viatgen a la capital alemanya des de Catalunya. Entre elles Air Berlín (www.airberlin.com), Spanair (www.spanair.com), German Wings (www.germanwings.com) o Easy Jet (www.easyjet.com). Arriben als aeroports de Tegel, on es pot agafar un bus fins el centre, o Schöenefeld, on cal agafar un bus fins una estació de tren que porta al centre.

L’empresa Sandemans (www. newberlintours.com) ofereix tours gratis en espanyol pel centre de Berlín. El punt de trobada a la part est és al cafè Starbucks de la porta de Brandenburg, tots els dies d’11 a 13 h. Al Berlín oest la cita és a les 10.30 i a les 12.30 h davant del Dunkin‘Donuts a l’altre costat de l’estació Zoologischer garten. Quan acaba el tour el guia rep algunes propines dels participants.

ALLOTJAMENTS

RESTAURANTS

Hotel-Pension Kastanienhof: Al barri de Prenzlauer Berg, un senzill però encantador allotjament de principis del segle XX. És de tres estrelles. Kastanienallee, 65. Tel. 00 49 30 44 30 50. www.hotel-kastanienhoff-berlin.de.

Des de 100 euros l’habitació doble.

Com a totes les grans capitals europees, a Berlín es pot menjar a restaurants de qualsevol país del món. Hi ha locals de cuina austríaca, italiana, oriental, francesa i alguns (no masses) de cuina alemanya. Lutter & Wegner (Gendarmenmarkt, Charlottenstrasse, 56), situat al local on antigament hi havia la Berliner Sektkellerei on, diuen, que es va inventar el vi espumós sekt.

Ara s’hi serveix cuina austríaca. Molt a prop hi ha Seasons (Hotel The Regent Berlín, Charlottenstrasse, 49), especialitzat en cuina francesa i plats vegetarians. Al 167 de Friedrichstrasse hi ha Bocca di Bacco, un italià amb molt ambient.

Si sou a la zona d’Alexander Platz podeu anar al Lemke (Dircksenstrasse, 143). És una taverna on fan la seva pròpia cervesa. S’hi pot menjar cuina alemanya. Al costat hi ha Riva Bar, un local molt cool on anar a beure un còctel. En general, la cuina del norest d’Alemanya, on es troba Berlín, està força influenciada per la russa i la txeca. A Berlín és popular el Eisbein (garró de porc), kasseler (filets de Sajònia), Bockwurst (salsitxa gruixuda), bulette (similar a una hamburguesa) i currywurst (salsitxa amb curri i salsa de tomàquet). Per tastar aquest últim, és recomanable el quiosc que hi ha a la plaça Wittenbergplatz, a prop de Ku’dam.

Art Hotel: Hotel de tres estrelles al barri de Charlottenburg. Ofereix habitacions i apartaments. Stuttgarter Platz, 14. Tel. 00 49 30 32 90 70. www.charlottenburgerhof.de. Des de 65 euros l’habitació doble.

Helter Skelter Hostel: Hostal econòmic i ple de gent jove de diferents païssos. Al cor del barri de Mitte. Kalkscheunenstrasse, 4-5, Tel. 00 49 30 28 04 49 97. www.helterskelterhostel.com. Des de 25 euros per persona en habitació doble.

Die Fabrik: Al barri de Kreuzberg es troba aquest hotel de tres estrelles amb un ambient alternatiu, situat en una antiga fàbrica. Shesische Strasse, 18. Tel. 00 49 (0) 30 611 71 16. www.diefabrik.com. Des de 26 euros per persona en habitació doble.

ciutats

I Berlín

BOTIGUES

SORTIR A LA NIT

Si voleu emportar-vos un souvenir original, passeu-vos per alguna de les botigues de Ampelmann Shop (www.apelmann.de), on venen tot tipus d’objectes on hi apareix l’home amb barret típic dels semàfors de Berlín.

Hi ha vàries zones on trobar bars i discoteques obertes fins a altes hores de la matinada (inclús fins al migdia). Al barri de Kreuzberg, Mitte i a Prenzlauer Berg es concentren vàries (veure la pàgina següent). Al carrer Oranienburger Strasse hi ha moltíssims restaurants i pubs. Tots al voltant de la Casa Tacheles, un edifici d’estètica okupa on hi viuen artistes de diferents nacionalitats i on es pot entrar a veure els seus treballs o prendre alguna cosa al bar. Als voltants d’Oranienburgerstrasse hi ha molts pubs, potser menys massificats que els d’aquest carrer. Podeu anar a Keyser Soze (Agustrasse). L’avinguda Karl Marx també és coneguda per albergar diversos clubs. Alguns d’ells. Moskau, Kino Internacional, CSA o BAR. Si busqueu un lloc on escoltar Jazz, a Rosenthaler Strasse hi ha B-Flat. Abans de sortir consulteu les revistes: Zitty i Prinz, on es publiquen els concerts i els listings de la setmana. Ah! I si us fa mandra anar buscant el lloc on anar i voleu un guia expert en la matèria que us porti pels millors locals de la ciutat, truqueu a Berlinagenten. Organitzen visites personalitzades a Berlín. Consulteu la web: www.berlinagenten.com

Hi ha una botiga al DomAquarée (just darrera de la catedral de Berlín), una altra a Hackesche Höfe (a Mitte) i un altre al subterrani del Postdamer Platz Arkaden.

Hi ha mercats de carrer a Kolwitzplatz (dijous i dissabtes) i a Tiergarten (tots els dissabtes i diumenges). Els carrers més comercials són Kurfürstendamm, Tauentzienstrasse i Friedrichstrasse. Al centre comercial KaDeWe (Tauenzienstrasse, 21-24) podeu comprar de tot. Val la pena dinar en el seu restaurant o passar-se per la botiga gourmet, amb una molt bona selecció d’aliments.

Per trobar botigues de roba de segona mà, roba amb dissenys originals o objectes de decoració, aneu al barri de Prenzlauer Berg, en especial a Kastanieallee, com Eastberlin (joies i roba) o Uhranus (rellotges i disseny).

53

IMPRESCINDIBLES Barri de Prenzlauer Berg En temps de la RDA, el barri de Prenzlauer Berg va ser baluard de la oposició del règim socialista. Avui està cada dia més de moda.

Amb les seves cases restaurades, bars i restaurants de tot tipus, mercats al carrer i botigues de segona mà. Gran part de la moguda es concentra a Kastanienallee, un dels carrers més coloristes i animats de la ciutat. Aquí trobareu diversos restaurants (que si fa bon temps treuen les seves taules al carrer), botigues de segona mà i de discos. Podeu anar a Der Imbiss, al núm. 49. El reconeixereu pel

seu logo (igualet que el de Mac Donals, però a l’inrevés). Està tot fet amb productes frescos.

Podeu tastar la nanpizza (fusió de productes orientals i italians) i beure una Spirulina (suc de poma amb algues). Al final del carrer està Prater (una cerveseria-restaurant a l’aire lliure on també es fan concerts). Després de passejar pels carrers del voltants, com el vibrant Oderberger, podeu anar a Kolwitzplatz, on els dijous i els dissabtes es fa el mercat ecològic. La plaça està envoltada de terrasses on poder asseure’s a dinar o a prendre alguna cosa. Una bona idea és comprar alguna cosa al mercat i menjar-la en alguns dels bancs.

Molt típic dels dies festius és el Brunch, un esmorzar, dinar, sopar que es fa a qualsevol hora (entre les 11 i les 16 h aprox.). En els restaurants trobareu alguns llocs que ofereixen bufet lliure o un menú entre 6 i 8 euros. Una mica més car, però especialment recomanable és el restaurant Gugelhof (Knaackstrasse, 37). No podeu marxar del barri sense passar-vos per la Kulturbrauerei (Knaackstrasse, 37). És una antiga fàbrica de cervesa que ofereix multicines, restaurant, bar, discoteca, teatre, festivals o exposicions. Si s’acosta l’hora de sopar, sempre podeu tastar altres restaurants, com Vino e Libri (Torstrasse, 99), on serveixen cuina de Sardenya, o el sofisticat Shiro i Shiro (RosaLuxemburg str., 11). Per acabar bé la nit podeu anar a la mateixa Kulturbrauerei o, amb un concepte semblant, a Pfefferberg (Shönhauser Alle, 176).

Aquest estiu viatja per Europa al millor preu Viaja por Europa con poco dinero Cecilia Lorenzo y Jordi Folch

Calles llenas de historia, diversión nocturna, cultura con mayúsculas, museos, mercados, bares, restaurantes, hostalillos encantadores y rincones románticos. Las maravillas de Londres, París, Ámsterdam, Lisboa, Roma y Berlín ya están al alcance de cualquier bolsillo gracias a las recomendaciones de este libro, en el que se pueden encontrar las mejores opciones de alojamiento, visitas, gastronomía y compras sin gastar más de la cuenta. La única dificultad estriba en decidir por cuál se empieza el periplo europeo.

www.sagaeditorial.com

No t’ho perdis

FIB Festival Heineken de Jazz de Vitoria-Gasteiz Benic ssim

Del

10 al 17 de juliol

15, 16, 17 i 18 de juliol

Vitoria - Gasteiz

Benic ssim

La ciutat s’omple de la millor música en diferents escenaris. Enguany hi seran presents Joshua Redman, Chick Corea & Freedom Band (amb Kenny Garret, Chirstian Mc Bride i Roy Haynes), Diane Reeves, Paco de Lucía o Buddy Guy. Les entrades estan disponibles a www.jazzvitoria. com (els concerts costen entre 10 i 30 €. També es poden comprar abonaments per tots els dies).

La 34ª edició del festival Internacional de Benicassim arriba amb un bon cartell. Hi actuaran The Prodigy, The Specials, Leftfield, Dizee Rascal, The Cribs, Ian Brown, Ilegales, Vampire Weekend, Kasabian… i molts altres. Podeu comprar les entrades a www. tickets.fiberfib.com (155 e, l’abonament de 3 dies; 180 € l’abonament de 4 dies).

Més info: www.jazzvitoria.com

Més info a: www.fiberfib.com

No t’ho perdis!

Edimburg, la ciutat dels Festivals

I juliol-agost 2010

Festival de Teatre d’Avinyó

57

1 31 de juliol

De l’ al

Edimburg.

Si busqueu un plan animat per a les vacances d’agost, no ho dubteu, a Edimburg es compliran totes les vostres expectatives. Durant 30 dies la ciutat no s’atura. A totes les places, carrers i escenaris que es munten per tot arreu hi ha espectacles, ja siguin obres de teatre, concerts, performances o dansa. Preneu nota dels diferents festivals, consulteu la programació i organitzeu-vos l’agenda. Els més coneguts són L’Edinburgh International Festival (de teatre), el Festival Fringe (l’alternatiu a l’oficial) el festival de cinema i el de Jazz i Blues.

Més info a: www.visitscotland.com/es

Del

7 al 27 de juliol

Avinyó. França Cada estiu, els carrers i les places d’Avinyó, a França, es transformen en l’escenari de diferents espectacles de dansa, música i teatre. És una excusa magnífica per visitar aquesta ciutat monumental, una de les més maques del país veí. Els tiquets dels espectacles de pagament (alguns són gratuïts) es poden comprar a la web del festival.

Més info: www.festival-avignon.com

No t’ho perdis

“Il Palio” a Siena

Festival de Salzburg

25

2 de juliol o 16 d’agost Siena. It lia

Del de juliol al d’agost

30

Salzburg. ustria

Un viatge a la ciutat toscana de Siena, a Itàlia, sempre és una bona inversió. Però encara més si es realitza coincidint amb la festa de “Il Palio”, un esdeveniment impressionant que té lloc a la plaça principal de la ciutat, considerada una de les més maques del món. Dos dies a l’any, el 2 de juliol i el 16 d’agost, la plaça s’omple a vessar de gent disposada a presenciar una espectacular carrera de cavalls que donen 3 tombs a la plaça a tota velocitat.

El festival Internacional de Salzburg, nascut al 1920, és una excusa excel·lent per visitar Salzburg, a Àustria. Més de 180 concerts d’òpera, música simfònica o de cambra, omplen d’espectadors les diferents sales de concerts de la ciutat. El Felsenreitschule (escola d’equitació), la Casa de Mozart o la Grosses Festspielhaus (la gran casa del festival) són les més conegudes. Enguany, entre molts d’altres, hi actuaran l’Orquestra Filarmónica de Viena (26 de juliol) o la Filarmónica de Berlín, el 29 d’agost.

Més info: www.comune.siena.it

Més info a: www.salzburgerfestspiele.at

Innsbruck Tourismus Grafik h.a.

Innsbruck y sus pueblos Palacio imperial o diseño arquitectónico de vanguardia? Excursiones de alta montaña o visita cultural? Botas de montaña o zapato de tacón? No se preocupe – en Innsbruck y sus pueblos podrá disfrutar tanto de la ciudad como de la montaña, sin necesidad de elegir entre una opción u otra. ¿Qué otra ciudad permite llegar en menos de media hora desde su centro histórico medieval hasta más de 2.000 metros de altitud para tomar el sol en la terraza de un restaurante de montaña? Solo Innsbruck, la capital de los Alpes!

Programa de senderismo gratuito Cada mañana, entre junio y octubre, le invitamos a participar en el programa gratuito de senderismo de Innsbruck. No es necesaria experiencia previa y las familias con niños serán especialmente bienvenidas.

El programa incluye guía acompañante de la famosa Escuela Alpina de Innsbruck, transporte en autobús, libro de rutas, seguro y alquiler de equipo (botas y mochila). 40 rutas distintas en la zona y paseos nocturnos con farolillos. Más información en español: www.innsbruck.info INNSBRUCK TOURISMUS, Tel. +43-512-59 850, office@innsbruck.info 20100329_Ins_Sp_TF_SG_165b_215h_RZ_SG_b.indd 2

29.03.2010 16:56:26

Les terres altes d’Escocia D’Edimburg a l’illa d’Skye descobrint els secrets de les Highlands

L’estiu és la millor època per viatjar a Escòcia. A la seva capital, Edimburg, és temps de Festivals i els seus carrers s’omplen de gent i d’espectacles de música i de teatre. És un bon punt des d’on llançar-se a l’aventura de conèixer la pintoresca costa nordoest, els paisatges verds de les Highlands, i arribar-se fins l’illa d’Skye, un territori indòmit, esquitxat de jaciments celtes i castells medievals.

EDIMBURG I ELS FESTIVALS D’ESTIU T’ho pots esperar tot d’una ciutat com Edimburg. Tan aviat pot evocar l’escenari d’una pel·lícula transgressora com Trainspotting, com pot aparèixer en la vessant del que també és, el bressol de les clàssiques novel·les de Jecky’l i Hyde. La seva fesomia és, a grans trets, la d’una maravellosa postal medieval, la nineta dels ulls de milers de fotògrafs i pintors. Però al mateix temps, els seus carrers empedrats amaguen quantitat de secrets, espais urbans per a tots els gustos, des dels pubs de tota la vida on fins i tot s’hi pot veure algun autòcton vestit amb kilt (faldilla de quadres escocesa), als locals més alternatius, moderns o refinats. Però si una cosa

sorprèn d’Edimburg és el canvi que viu durant l’estiu, sobretot en el mes d’agost, quan la ciutat celebra un munt de festivals, entre els quals es troba el més famós, el Internacional, de Teatre. La dama del mar del nord es desperta de cop i deixa de ser un indret amable i tranquil per convertir-se en el paradís de la cultura i l’oci. Què és, sinó, una ciutat en que, durant un mes, gairebé totes les places, carrers, palaus, museus, escoles i esglésies es transformen en escenaris teatrals? Si a la rica programació d’esdeveniments li sumem el bon temps i la predisposició d’escocesos i visitants a envair els carrers de dia i de nit, la diversió està assegurada.

El viatge

I Escòcia

LA ROYAL MILE segle passat. Com la Rambla de Barcelona o els Camps Elisis parisins, la Royal Mile és l’ànima de la ciutat d’Edimburg, on es concentra gran part del que el visitant hauria de veure si només disposés d’un dia. El carrer uneix el castell i el palau de Holyroodhouse, dues de les visites imprescindibles. A banda d’aquestes dos joies monumentals, també val la pena visitar –entre moltes altres coses- el Greyfriars Kirk, un dels cementiris més típics i visitats d’Edimburg, el Parlament Escocés, un edifici molt original dissenyat pel català Enric Miralles; o els carrers i les places de la Nova Ciutat.

63

55º57’01.85”N 3º11’14.41” O 59 m

La ciutat està situada sobre un conjunt de turons, antics volcans extingits. En un és troba el castell, en l’altre Calton Hill i en un tercer l’Arthur Seat, que forma part de Holyrood Park. Des de tots tres es tenen maravelloses vistes de la ciutat des de diferents angles, així que pujar-hi és un exercici recomanable per fer-se una idea de les seves dimensions i per fer bones fotografies.

Des d’aquests plans elevats també és possible distingir entre l’Old Town, medieval, on es troba el castell, i el New Town, el nucli d’expansió situat al nord, amb residències d’estil georgià i un neoclassicisme fruit de la reforma urbana de principis del

El viatge

I Escòcia

L’ILLA DE MULL Des d’Edimburg cal dirigir-se a Glasgow (s’hi pot anar en tren) i tot seguit a Oban per iniciar el viatge cap a la costa nord-oest d’Escòcia i les Highlands.

Des del poble d’Oban, un poble de pescadors força pintoresc i acollidor, l’illa de Mull queda a una hora de navegació. És un temps valuós per gaudir de les vistes del far de l’illa de Lismore, a mig camí, o de les muntanyes de Mull, més lluny, coronades pel Ben More, que amb 966 metres és el cim de l’illa. Són els primers paisatges amb els que sorprendre’s abans d’arribar al port de Craignure, situat en una petita badia i format per algunes desenes de cases disperses. Tobermory, amb les seves cases multicolors rodejant el port, és la principal població de l’illa i un bon campament base per explorar la zona nord. No queden gaire lluny la platja de Calgary, de sorra blanca i aigües cristal·lines, o els vertiginosos penya-segats de Gribun, grans roques formades en l’època de les glaciacions on el verd de les muntanyes es fon amb el blau del mar. Creuant l’illa cap al sud, a través de carreteres estretes, s’arriba a Fionnphort. Des d’aquí és molt recomanable visitar l’illa de Iona, on no circulen els cotxes. La seva abadia, fundada l’any 563, és l’escenari perfecte per recordar el periple de Saint Columbus, el seu fundador. Aquest sant va ser un irlandès que es va traslladar aquí per construir un monestir amagat de les persecucions al cristianisme de l’època i que va recórrer cents de quilòmetres intentant convertir els clans al cristianisme. Després de la seva mort, Iona va començar a ser un lloc sagrat pels reis escocesos, que triaven aquest lloc paradisíac per a ser enterrats.

65

EILEAN DONAN CASTLE Des d’Oban, un viatge d’unes tres hores en cotxe o en autobús, de camí a l’illa d’Skye, permet arribar fins el castell d’Eilean Donan, un dels monuments més fotografiats i famosos d’Escòcia. Escenari de pel·lícules com Els Inmortals, Braveheart o El mundo nunca es suficiente, de l’agent 007, és també la imatge inconfusible de la marca de whisky Cardhu (val la pena apropar-se a la destileria on s’elabora, que queda a prop del castell). Al cinema, a les fotografies i, sobretot, en directe, l’indret compta amb una llista interminable d’elements que el conver-

teixen en una parada obligatòria (un ‘must’, com dirien per aquestes terres). Un petit pont uneix la terra amb la petita illa on s’alça el castell, rodejada per les aigües del llac. La fortalesa es va construir al 1220, però va ser restaurat al 1912 i al 1932. Us recomanem creuar el pont i visitar-ne l’interior, on es pot veure una exposició amb figures humanes que representen la vida que s’hi feia en l’època medieval. La millor hora per visitar-lo (i fotografiar-lo) és al capvespre, quan les llums daurades del crepuscle s’enmirallen en les aigües del llac.

El viatge

I Escòcia

67

PAISATGES D’SKYE Des del castell un cop de cotxe us portarà fins el pont que uneix Kyle of Lochalsh, a la costa escocesa, amb l’illa d’Skye. Conduint per les carreteres d’un sol carril, aturant-se en els ‘passing place’, on els conductors aprofiten per saludar-se, es rodegen els Cuillin (993 m), les muntanyes més altes de l’illa, fins arribar a Elgol, una petita localitat formada per un pintoresc mosaic de granges o ‘crofts’, molt separades les unes de les altres. Al nord-oest està Portree, la capital de l’illa, famosa per les cases tradicionals pintades de colors al voltant del port. El seu nom, que en gaèlic significa “port del rei” conmemora al monarca James V, qui en 1540 va arribar a l’illa per pacificar els clans locals. Portree és un bon punt de partida per iniciar un recorregut pel centre de l’illa fins arribar al castell de Dunvengan. Durant més de mil anys, aquesta fortalesa, situada davant d’un llac, ha estat el bastió del clan MacLeod, una de les famílies més poderoses d’Skye i de tota Escòcia. A l’interior es conserva la Fairy Flag, una vella bandera que, segons la llegenda, protegia els membres del clan. La carretera cap a l’oest finalitza al Neist Point, un dels paratges més verges i salvatges de l’illa. Es tracta d’una muntanya retallada pel mar i rodejada de penya-segats. Una vertiginosa excursió per un congost arriba fins el far, un paratge solitari on la fúria del mar escocès es mostra amb tota la seva esplendor.

IMPRESCINDIBLES • • • • •

Edimburg: Només la visita a la capital es val el temps i el cost de fer un viatge a Escòcia. A més, en els mesos d’estiu, s’hi celebren un munt de festivals.

Oban: El poble d’Oban, des d’on surten els vaixells cap a Mull, és un destí turístic per ell mateix.

Les cases de colors del port, les destil·leries de whisky i el paisatge de la badia justifiquen la seva visita.

Illa de Mull: Des de Craignure fins a Tobermory, passant per Fionnphort o els penya-segats de Gribun, a Mull es poden visitar castells de clans enfrontants, passejar per prats i penya-segats que s’inclinen cap al mar, jaciments celtes o pobles de colors.

Eilean Donan Castle: És un dels castells més visitats de tota Escòcia. El viatge val la pena tan sols per veure la seva silueta medieval retallada en el cel i reflexada en les aigües del llac Duich.

Illa d’Skye: Sota l’atenta murada dels Cuillin, les muntanyes més altes de l’illa, esperen les meravelles naturals s’Skye, com els penya-segats de Neist Point, la roca de The Old Man of Storr o les cascades de Mealt Falls.

El viatge

I Escòcia

69

A peu per la West Highland Way Si us agrada caminar, la West Highland Way és una ruta de gran recorregut a través de camins senyalitzats que recorre la part oest de les muntanyes d’Escòcia. La durada del recorregut és d’uns 7 o 8 dies. El punt de sortida és Minglavie i el d’arribada Fort William, a una distància de 152 km. Entre etapa I etapa es pot dormir a diferents albergs o bed & breakfast estratègicament situats. Més informació a: www.walkinginscotland.org

ALLOTJAMENTS Una bona idea és dirigir-se a les oficines d’informació local per reservar allotjament. La millor recomanació és allotjar-se a les cases d’hostes o els bed & breakfast. Hi ha una molt bona selecció a la web: www.visitscotland.com.

A Edimburg: l’oferta al centre i a prop del centre és inmensa. És molt recomanable el Christopher North House Hotel, situa en una bonica casa georgiana, en un barri molt tranquil (6, Gloucester Place, tel 00 44 131 225 2720, www.christophernorth.co.uk). Més econòmics són l’Ibis Hotel (00 44 131 240 7000; 6 Hunter Sq, unes 75 lliures per hab. doble). Encara més barats són el Brodies Backpackers Hostel (00 44 131 556 6770, 12 High St, Royal Mile), el Castle Rock Hostel (00 44 131 225 9666; 15 Johnston Tce) o Pollock Halls of Residence (0800 028 7118;18 Holyrood Park Rd), gran complexe a prop del centre, propietat de la Universitat d’Edimburg.

A l’illa d’Skye: The Three Chimneys (www.threechimneys.co.uk) és un dels restaurants-hotels més famosos de l’illa d’Skye, situat en un indret paradisíac i amb instal·lacions de luxe. També a Skye hi ha Coolin View (www.coolinview.com), un bed & breakfast situat al centre de Portree amb magnífiques vistes del port.

TRANSPORT

COM ARRIBAR

La ruta per les Higlands escoceses es pot organitzar per lliure, amb un cotxe llogat o bé amb transport public. Si trieu aquesta darrera ocpió val la pena comprar la targeta Freedom of Scotland, que es pot comprar per internet a: www. scotrail.co.uk des de 135 euros. Permet viatjar per tota Escòcia i les seves illes, de 8 a 15 dies, utilitzant trens, autobusos i vaixells.

Una opció barata és arribar a Edimburg o a Glasgow des de l’aeroport de Girona amb la companyia Ryanair (www.bookryanair.com) o bé des de Reus a Glasgow amb la mateixa companyia.

Des de Barcelona, la companyia vueling ofereix vols directes a Edimburg (www.vueling. com).

El viatge

I Escòcia

71

RESTAURANTS A Edimburg: No tindreu problema per trobar un restaurant del vostre gust a Edinburg. N’hi ha de tots tipus, sobretot de cuina internacional. A prop de la Royal Mile podeu tastar The Elephant Café (21 George IV Bridge) o The Outsider, per un dinar o sopar amb estil (15-16 George IV Bridge). A Grassmarket o Victoria Street hi ha gran varietat d’opcions (veure requadre de la pàgina anterior).

Aquí trobareu The Grainstore (30, Victoria St.) on podeu tastar excel·lent cuina escocesa en un ambient molt autèntic. Potser serà el moment de tastar el haggis, una mena d’empanada gegant que s’acostuma a farcir amb una barreja de carn de pulmó i de cor de xai i de porc. Ja a la ciutat nova, a Mary Street hi ha un dels millors restaurants vegetarians de la ciutat, el David Bann (al número 5658). També podeu fer un tomb per Rose Street, plena de restaurants amb terrassa, com el New York Steam Packet, al número 31 o el popular Martins, al núm. 70.

A Oban: És recomanable tastar el peix i el marisc de Waterfront (www.waterfrontoban.co.uk), un acollidor restaurant al port, davant del mar, on serveixen llagostins, ostres i crancs de l’illa de Mull, plats de peix fresc, formatges d’Inverness, etc…

Les terres altes d’Esc cia

Sergi Fernández Tolosa Un viatge en solitari pels 7 deserts més grans del món en bicicleta

Ha creuat els deserts d’Austràlia, Atacama, Mojave, Namib, Kalahari, Gobi i Sàhara.

Sol i en bicicleta. Es diu Sergi Fernandez Tolosa. És periodista, té 35 anys i un munt de coses per explicar-nos.

D’on surt la idea de creuar els set deserts més grans el món?

Sempre m’ha agradat viatjar. L’activitat física, la llibertat per improvisar sobre la marxa... També m’agrada observar, fer-me una idea sobre les coses a partir de la meva pròpia experiència. Als 16 anys vaig començar a fer travesses amb bicicleta i des d’aleshores ha estat la meva gran passió: viatjar a través d’un territori pels meus propis mitjans, assaborint el paisatge, aconseguint les provisions als pobles, bevent aigües diferents cada dia, fruint de l’hospitalitat de persones meravelloses de les que s’aprenen lliçons valuossísimes... Més tard vaig estudiar periodisme i des d’aleshores compagino la feina amb una de les meves aficions, i això és molt gratificant. Per una altra banda, el desert m’ha atret des que era petit. Em semblava un lloc inhòspit i inhabitable. Després he descobert que tenim moltes

idees, masses potser, preconcebudes i errònies.

Durant aquests anys he entés que la vida mai no hauria de ser, ni pot ser, convencional. Res no està controlat. Sempre sorgeixen imprevistos.

L’escriptora nord-americana Hellen Keller, que va néixer sorda i cega, afirmava que “La vida, si no és una aventura apassionant, no és res”. Jo la secundo plenament convençut. Per a mi, ara, la vida és una aventura constant. No cal anar-se lluny per gaudir del més gran dels viatges.

Per què en bicicleta?

La bicicleta em permet anar a una velocitat raonable. Vaig per camins secundaris i tinc poca autonomia. Això m’obliga a aturar-me en llocs on els viatgers que van amb cotxe o moto no necessiten parar. Gràcies a la bicicleta he compartit tes, àpats, aigua i ombres a tots els deserts

Viatges d’autor

del món, amb gent que m’ha explicat com viuen, m’han ensenyat a disfrutar del més bàsic, a ser feliç amb poques coses materials... Al desert del Namib al migdia el termòmetre arriba als 55º C al sol i és convenient cerca una ombra i jaure fins que passin les hores més sufocants. Un dia vaig aturar-me a descansar a una aldea petita i vaig estar unes quantes hores parlant amb alguns dels seus habitants. La major part dels nens em miraven com a un extraterrestre, excepte un quants que després vaig descobrir que eren els únics que anaven a l’escola. Després em van dir que en aquella aldea mai no havia entrat un home blanc. “Passen per la pista amb el tot terreny, però mai no s’aturen”, em va dir el batlle.

Sempre viatges sol? T’agrada més viatjar sol o en companyia?

Aquests set viatges els vaig fer en solitari però també m’agrada viatjar en grup. Tot i així, crec que viatjant sol es viuen experiències molt enriquidores, sobretot perquè sempre estàs obert al contacte amb els locals, amb d’altres viatgers, etc. Crec que aquestes expedicions en grup haurien estat més complexes. Jo mai havia de donar explicacions sobre les decisions que prenia.

Quan tenia dubtes, analitzava la situació, pensava que era més encertat, valorava les opcions que tenia en funció de les meves possibilitats i sempre em va anar bé. Amb un company o com-

I Sergi Fernández Tolosa

panya les decisions són entre dos. Tanmateix m’agrada molt treballar en equip: és un al·licient extra en qualsevol projecte.

Com et vas preparar per emprendre cada viatge?

A nivell físic procuro estar sempre més o menys en bona forma, però no entrenava específicament la bicicleta. Més aviat al contrari, ja que sabia que passaria tantes setmanes pedalant intentava fer altre coses: caminar, córrer, nedar... A nivell psicològic no em costava gens: això ho faig perquè m’agrada, m’encanta. I a nivell de documentació, m’agrada marxar de viatge amb alguna història dins del cap extreta d’alguns llibres, ja siguin d’història o de ficció, però basats en la regió a on em dirigeixo... Abans d’anar a Austràlia vaig llegir un llibre molt engrescador que es titolava Les veus del desert, de Marlo Morgan.

A Sud-amèrica vaig llegir molts llibres, des de 1984 fins a Mi primer gran viaje (Diarios de una motocicleta), d’Ernesto Che Guevara, passant per bona part de la col·lecció de Julio Cortazar.

El seus passatges més surrealistes era molt útils algunes nits al mig del desert d’Atacama.

Quin era el teu equip bàsic?

Una bicicleta de muntanya normal i corrent, un carretó especial que s’enganxa de l’eix de la roda del darrera, un casc de ciclisme, unes ulleres de sol amb lents de màxima protecció, una tenda de càmping molt petita però molt lleugera, un sac de dormir, un fogonet, algunes eines, molts pegats per reparar les punxades (fins a 11 en un sol dia), molts recipients per carregar aigua... Tenia una autonomia màxima de 3 dies (uns 20 litres) en què podia fer un màxim de 370 quilòmetres. També duia un filtre manual per potabilitzar aigua de basses, pous dubtosos...

També duia tot l’equip de fotografia i vídeo. De roba, poca cosa. Un parell de mudes interiors i roba d’abric pels deserts en què fa fred.

Com t’ho feies per no tornar-te boig al desert, tants dies sol?

He tingut sempre sort en aquest sentit. D’una banda, jo he anat a aquests viatges perquè volia.

75

Era el meu somni. Crec que el gran problema no és estar sol, sinó sentir-se sol. Hi ha persones que pateixen molt tot i que estan envoltades de gent. De l’altra, als deserts he descobert que mai no estàs del tot sol. Al desert hi ha més vida de la que creiem. Jo hi ha hagut pocs dies que no em creués amb ningú.

Com et vas adaptar a tanta soledat? Va ser més fàcil en el primer desert que en l’últim?

Abans d’iniciar el viatge d’Austràlia pensava que estar sol tants dies m’ajudaria a conèixer-me una mica millor. Gran error. Les persones som éssers socials. Ens hem de relacionar amb els altres i només així serem capaços de conèixer-nos millor. Al Sàhara, quatre anys més tard, jo era una persona diferent. Aquest viatges m’han canviat la forma de viure. La gent del desert m’ha ensenyat una forma de viure més sana, més feliç.

Com t’ho feies per fer tu mateix les fotografies, gravar-te en vídeo, escriure? Fer aquest tipus d’autoreportatges comporta molt de sacrifici?

Als primers viatges feia les fotos amb una càmera reflex de pel·lícula. Feia servir diapositives. Plan-

El Llibre: 7 desiertos con un par de ruedas, editat per Saga Editorial al 2007 (tapa dura, gran format, 45 euros) i reeditat en nou format el gener de 2010 (tapa tova, gran format, 19,90 euros). Es pot comprar a qualsevol llibreria. A Barcelona, a Casa del Llibre, a FNAC, a Altaïr, a El Corte Inglés...

El Documental: 7 deserts, el va produir Produccions El Sommiatruites i és obra d’Uri Garcia, que va treballar conjuntament amb un gran equip de professionals que van aprofitar les imatges que el Sergi havia gravat durant els 7 viatges. Actualment només està disponible a la llibreria Altaïr de Barcelona i costa 12 euros.

Viatges d’autor

I Sergi Fernández Tolosa

tava el trípode, componia una imatge, enfocava l’òptica amb la distància on hauria d’estar en el moment que s’obrís l’obturador, premia el botó de 30 segons i sortia pedalant cap al “set” fotogràfic.

El resultat no el veia fins que tornava a Barcelona i revelava les diapositives, però amb aquest sistema tant artesà va sortir la foto de portada del llibre “7 desiertos con un par de ruedas”. El tema dels vídeos és més fàcil. La imatge de vídeo té una dinàmica diferent, no cal trobar el moment exacte. Tot i així és cert que duu molt de temps fer totes aquestes gravacions, però per a mi, com a professional de la comunicació, era un al·licient més del viatge. M’encantava fer aquests reportatges.

Què has après en aquest gran viatge pels set deserts més grans del món?

El desert m’ha ensenyat que no s’ha de lluitar contra els elements. Ens han ensenyat a doblegar la naturalesa de totes les coses. Molts de nosaltres hem crescut en un ambient artificial en què tot funciona amb comandament a distància i si alguna cosa s’espatlla la repara un expert o en compres una nova. A la natura res no funciona amb comandament a distància. Els espectacles no es munten en prime time. La vida s’emmotlla a la natura i no al revés.

Ens pots avançar alguns dels teus nous projectes?

M’agradaria poder fer un viatge cap a orient, seguint els antics camins de la Ruta de la Seda. També m’agradaria donar la volta a Àfrica o recórrer Amèrica des d’Alaska fins a Tierra del Fuego. Penso que els viatges no es poden escollir. T’escullen ells a tu.

El teu indret preferit de (i per què):

ATACAMA: gairebé a dalt de tot del volcà Ojos del Salado, a 6.500 metres d’altura, vaig adonar-me d’on estava: al bell mig d’un paratge marcià, envoltat de volcans més baixos i a 330 quilòmetres del poble més proper. Vaig comprendre de seguida el que jo era en aquell entorn: gairebé res.

MOJAVE: l’oest americà és farcit d’indrets increïbles, hi ha molts parcs nacionals amb paisatges únics... Jo em quedo amb els bivacs que feia sota els arbres de Joshua i els cels púrpura de l’alba.

NAMIB: una lluna plena naixent per l’est i un sol posant-se per l’oest, al mig del no res i a l’uníson. Però també va ser memorable el dia que vaig creuar el riu Ugab i sota el pont hi passava una família d’elefants del Namib amb una cria acabada de néixer.

KALAHARI: pedalant a tota velocitat per la Trans-Kalahari Highway, un antílop creua l’asfalt amb cara d’espant i a pocs metres de la teva roda del davant. Tu saps que al Kalahari hi ha lleons i automàticament et preguntes: per què deu corrér tant?! I encara acceleres més. És l’únic desert en què vaig tenir por. La por és molt perillosa. No et deixa viure.

GOBI: a prop de la frontera amb Xina hi ha un cordó de dunes de 3 km d’amplada i 150 km de llarg. Hi ha un punt on viuen molt nòmades perquè hi aflora una deu d’aigua fresca procedent de les muntanyes. Vaig estar uns quants dies allà, convivint amb aquelles famílies, que viuen en equilibri amb la natura. Ells em van ensenyar quin era el pas més fàcil a través de les dunes.

SÀHARA: a la mítica ciutat caravanera de Walata em va costar moltíssim d’arribar, però va valer la pena. Al principi no podia establir contacte amb els seus habitants, que semblaven esquivarme, però uns dies després ja era un més i parlàvem de tot una mica. Walata és un testimoni del pas del temps, de la importància de les comunicacions, de l’intercanvi cultura, de com avança el desert.

77

Vacances en famĂ­lia

AstĂşries

Vacances fresques als Picos de Europa

Vacances en famĂ­lia

I AstĂşries

79

La ruta del Cares, els llacs de Covadonga i les platges de Llanes

A l’ombra dels Picos de Europa, una serralada formada per muntanyes retallades que s’eleven fins els 2600 metres d’alçada, es troben alguns dels paisatges més espectaculars de la Península. Les seves valls i congosts són el millor escenari per practicar el senderisme amb els més petits, però també per relaxar-se davant d’un llac, passejar pels seus pobles o gaudir dels seus allotjaments rurals i la seva gastronomia. Un viatge rodejant les seves muntanyes més emblemàtiques, des del Congost del Cares al petit poble de Bulnes o el telefèric de Fuente Dé, us descobrirà un territori indòmit i salvatge però al mateix temps entranyable i acollidor, que segur que encantarà als nens.

Vacances en família

I Astúries

81

El parc nacional dels Picos de Europa abarca tres comunitats: Cantàbria, León i Astúries, encara que la major part del seu territori pertany a aquesta darrera. És el parc natural més gran d’Europa i un paradís pels amants de la natura i les excursions per la muntanya. Combina diferents paisatges, des de les roques dels cims, gairebé inaccessibles, fins els prats alpins, els boscos de roure i faig o els camins que acompanyen els congostos dels rius Dobra, Cares i Duje.

La ruta del Cares Un bon lloc des d’on començar a descobrir el territori dels Picos de Europa és Posada de Valdeón, a la vessant de la província de León. Es tracta d’una localitat amb uns quants hotels, restaurants i cases rurals, ideal per a instal·lar-se uns dies i gaudir dels paratges de muntanya que l’envolten. A prop de Posada de Valdeón està Caín, un petit poble situat a la frontera de León amb Astúries, a prop de la

localitat de Posada de Valdeón. És la porta d’entrada a la Ruta del Cares, o Ruta de la Garganta Divina, una de les excursions més espectaculars dels Picos de Europa. El riu Cares forma un congost espectacular que travessa per la meitat el massís. Al 1946, es va excarvar un camí a la roca que recorria el congost i que servia per a que els treballadors accedissin al canal del Cares, realitzat al 1931

per una companyia elèctrica.

Avui, el camí del congost posa a l’abast de qualsevol excursionista (inclosos els nens), les parets verticals dels Picos de Europa, i altres paisatges sobreacollidors, com el poble en ruïnes de Culienbro, a meitat de camí. El sender, de 13 km de llargària i ponts de fins a 1000 metres sobre el terra, uneix les localitats de Caín i Poncebos, a l’altra banda del massís.

Descens del Sella A més de ser la festa central de l’estiu asturià i una prova internacional en la que participen milers d’afeccionats a les canoes, el descens del Sella és una activitat que pot realitzar qualsevol. Inclosos els nens a partir de 5 anys. Al llarg d’aquest riu – que neix als Picos de Europa i desemboca a Ribadesella, al mar Cantàbric-, existeixen vàries empreses d’esports d’aventura que lloguen canoes i ofereixen monitors experts als seus clients.

El descens dura entre 4 i 6 hores, el temps que es necessita per recòrrer els 15 km que separen el pont d’Arriondas, a prop de Cangas de Onís, i la localitat de Llovio, ja a Ribadessella. Hi ha zones d’aigües més ràpides (que cal evitar si s’hi vol portar els nens) i d’altres més tranquil·les. Però totes estan envoltades de bonics paisatges. Us recomanem agafar les canoes triples, per a dos adults i un nen.

Llacs de Covadonga Cangas de Onís, presidida pel seu pont romà sobre el ríu Sella, és un dels centres turístics dels Picos de Europa i un bon campament base per recòrrer els Llacs de Covadonga. Aquest paratge és un destacat punt de trobada dels visitants del parc i un indret ideal per iniciar vàries excursions.

Una d’elles és la Ruta dels llacs, un agradable recorregut de sis quilòmetres (unes dues hores) pels voltants dels llacs Ercina i Enol, recorrent les zones de pastura als peus de les muntanyes del Bricial o les Peñas Santas de Castilla i Enol. Abans o després de la caminada, val la pena visitar el Santuari de Covadonga, un dels indrets més venerats d’Astúries.

Vacances en família

I Astúries

Naranjo de Bulnes Fa només onze anys, el poble de Bulnes era l’únic de tota Astúries al que no es podria arribar en cotxe.

Per accedir a ell s’havia de caminar durant hores per un sender, tallat entre vertiginoses roques verticals. Al 1998, la construcció del funicular va acabar amb l’aïllament tradicional del poble, i ara es pot arribar a ell en només 7 minuts des de la localitat de Poncebos, a pocs quilòmetres del poble de Arena de Cabrales, i unida a Bulnes per un túnel subterrani que atravessa la Peña Maín. Caminant o pujant al funicular (una opció molt divertida pels nens), Bulnes mereix una visita ja sigui per passejar sense presses entre les seves tradicionals cases rústiques asturianes, o realitzar una excursió per algún dels nombrosos camins que recorren els voltants. Bulnes és un dels campaments base per coronar el famós Pico Urriello (o Naranjo de Bulnes), un repte clàssic pels alpinistes i escaladors de tota la Península.

Com que no podreu pujar al cim de 2.519 metres si aneu amb els nens, des de Bulnes sí que podreu veure la seva silueta perfectament retallada al centre dels Picos de Europa.

El telefèric de Fuente Dé A la cara sud dels Picos de Europa s’arriba des de Potes, a Cantàbria, i Posada de Valdeón, a León. Des de Potes es pot anar fins a Fuente Dé i agafar el telefèric fins una alçada de 1800 metres. És una experiència molt divertida si es viatja amb nens!

La Senda del Oso No està a la zona dels Picos de Europa, però si es viatja amb nens per Astúries val la pena arribar-se a la Senda del Oso, una pista per a vianants i cicloturistes que travessa els “concejos” de Quirós, Santo Adriano, Proaza i Teverga. Aquests quatre “concejos” formen la denominada comarca de “Los Valles del Oso” ja que és refugi d’una de les darreres poblacions d’ós cantàbric, una de les tres espècies d’ós bru que hi ha a Europa. La ruta transcorre per l’antiga via del ferrocarril miner. És per això que és molt planera i amb poc desnivell. A més està molt ben senyalitzada i protegida. Es poden fer alguns trams d’un total de 40 km de recorregut, amb diferents túnels il·luminats i trams molt interessants pels nens, com el “Tancat dels ossos”, on viuen les osses germanes Paca i Tola.

83

ALLOTJAMENTS

RESTAURANTS

La Casona de Abamia: Acollidor hotel rural de 3 estrelles situat a una finca de 7000 metres quadrats a dalt d’un turonet amb vistes als Picos de Europa.

Disposa de 4 habitacions familiars. Coraín. Sobrecueva. Cangas de Onís. Tel. 985 94 02 55. A partir de 65 e l’habitació doble. www.lacasonadeabamia.com

El Casín: És un dels restaurants amb les millors vistes de Astúries ja que es troba davant del llac d’Enol, a Covadonga. Serveixen cuina tradicional asturiana, com la fabada, el xoriço a la sidra, les fabes amb cloïsses o els “escalopines de cabrales”, a més de plats més convencionals. A l’estiu es pot menjar en una de les grans taules de fusta a la terrassa. Los Lagos.

Covadonga. Cangas de Onís. 20/25 e. Tel. 985 92 29 27.

Cabanes del CTR Picos de Europa: El CTR Picos de Europa està situat a Posada de Valdeón, en un gran espai rodejat de natura davant dels Picos de Europa.

Es tracta d’un Centre de Turisme Rural que ofereix 8 habitacions dobles i 4 cabanes de fusta totalment equipades, amb dos habitacions, una petita cuina-menjador.

Posada de Valdeón. Tel. 987 74 05 93. A partir de 55 e l’habitació doble i 77 e la cabanya. www.picosdeeuropa.org

GPS Els Picos de Europa es troben al nord d’Espanya, entre les comunitats autònomes del Principat d’Astúries, Cantàbria i la província de León. El Parc Nacional està a 104 km d’Oviedo, 233 de Bilbao, 509 km de Madrid o 839 km de Barcelona. Hi ha vàries portes d’entrada als Picos. Cangas de Onís, Posada de Valdeón i Arenas de Cabrales són algunes de les principals.

Un català a...

Un catal a...

LEIPZIG Alemanya · Nom: Jordi Molina i Dàvila · Professió: cantant d’òpera (tenor) · Lloc i data de naixement: Barcelona, 26-5-1969 · Vius a: Alemanya, Leipzig, al barri de Lindenau.

Vivim amb la meva dona i la meva filla en una casa renovada del 1912. El barri de Lindenau era antigament un poble independent de Leipzig, però a mida que quan Leipzig va anar creixent (sobretot abans de la segona guerra mundial, on Leipzig va arribar als 720.000 habitants) va anar assimilant els pobles del voltant. · Des de quan vius aquí?

Des del 1997 a Alemanya i a Leipzig des de 2006. · Com i perquè vas acabar vivint aquí?

Després de rescindir el meu contracte amb l’òpera de Darmstadt, vaig audicionar a l’òpera de Leipzig i em van oferir un contracte de treball que jo vaig acceptar. · Com és el teu dia a dia?

Em llevo a les set del matí. A les 7:15 desperto la meva filla gran per portar-la al Parvulari, sortim de casa cap a les 8:15. Quan torno em preparo la motxilla per anar a treballar (partitures, una samarreta neta per suar-la durant l’assaig,etc), cap a les 9:15 surto de casa amb la bicicleta (si no glaça o neva).

Si no plou, passo pels parcs de la ciutat i arribo a l’òpera en uns 25 min.

Després de l’assaig torno a casa, dino, jugo tota la tarda amb les meves filles i al vespre o bé torno a tenir assaig o funció. · I els caps de setmana?

Els caps de setmana normalment treballo ( quan la gent té festa és quan més treballem a l’òpera: caps de setmana, Nadal, Setmana Santa...), però malgrat tot sempre tinc un moment o altre per fer coses amb la família. · Què és el que més t’agrada de Leipzig?

Els parcs enormes repartits per tota la ciutat, la impressionant oferta cultural, la diversitat social i de nacions que caracteritza una ciutat oberta com Leipzig, l’arquitectura i la simpatia dels saxons.

Catalans al món I Leipzig (Alemanya)

· I d’Alemanya?

La serietat i puntualitat a l’hora de la feina, la bona organització de les infraestructures i el respecte per la vida privada. · Què no hem de deixar de veure si viatgem a Leipzig?

A Leipzig s’ha de visitar la Thomaskirche on hi ha enterrat J.S.Bach, el Gewandhaus (Sala de concerts de l’orquestra del Gewandhaus que està entre les millors orquestres del món, la casa on va viure Mendelssohn, l’òpera, el Parc Zoològic per la seva encantadora distribució dels animals per continents, la antiga Borsa, l’antic Mercat i l’Estació Central. · I a Alemanya?

Dresden, Weimar, Eisenach, Berlin, München, la Selva Negra, els boscos de Thüringen, Hamburg... · Recomana’ns un plat típic.

Un plat típic saxó és la Kartoffelsuppe (sopa de patata). · Quin és el teu racó preferit de Leipzig?

El pati interior de casa nostra. · Què trobes a faltar de Catalunya?

El sol resplendent, la bona cuina i la família. · Tens pensat tornar-hi algun dia?

Hi vaig sempre a l’estiu de vacances, però probablement em quedaré a viure a Alemanya per sempre. Les meves filles han nascut aquí i tinc una bona feina, no tinc cap tipus de problema amb l’idioma i la gent ens ha acceptat molt bé.

87

Guia d’allotjaments OSONA

Masia El Folló L’excel·lent cuina de la Mercè i les vuit habitacions rústiques situades al primer pis del mas, són només alguns dels reclams per allotjar-se en aquesta casa rural, situada a tocar del cim del Tagamanent. També ho és l’entorn, especialment tranquil i ple de vegetació, així com els animals de granja, que agraden molt als més petits.

Masia El Folló.Tagamanent.

Tel. 93 842 91 16.

100 euros l’habitació doble (inclou l’esmorzar). www.elfolló.com

TERRA ALTA

L’Hort de Fortuño Una casa de camp restaurada amb molt d’encert per la Conchita i en Paco Clua. Té set habitacions molt acollidores amb diferents capacitats (dobles, triples i quadruples). Els hostes poden esmorzar i sopar a la casa, a més de gaudir del jardí amb piscina.

L’Hort de Fortuño. Arnes.

Tel. 977 43 51 55.

Des de 75 euros l’habitació doble. www.alternativarural.com

BAIX EMPORD

NM suite Hotel Un nou concepte d’establiment. L’equilibri ideal entre personalitat i sobrietat, qualitat i senzillesa, atenció i espontaneïtat. Habitacions pensades per a famílies, per a qui busca un espai íntim o per a qui desitja exclusivitat.

Tres propostes i un únic resultat: la millor estada, el millor silenci, el millor record.

Av. Onze de setembre, 70 – Platja d’Aro. Tel. 972 825 770 Des de 100,00 € habitació Doble (inclou esmorzar i IVA) www.nm-suites.com

EL RIPOLLÈS

Hotel rural-spa Resguard dels Vents A Ribes de Freser, a 1000 m d’altitud i amb molt bones vistes a la vall hi ha l’hotel Resguard dels Vents. Disposa de 17 habitacions decorades en un estil modern però molt càlid. Compta amb una zona d’spa i un restaurant, on se serveix cuina tradicional amb tocs de creativitat.

Camí de Ventaiola, s/n. Ribes de Freser.

Tel. 972 72 88 66.

Des de 60 euros per persona i nit (inclou dormir i esmorzar). www.hotelresguard.com

SOLSONÈS

Hotel Sant Roc L’Hotel Sant Roc és un emblemàtic edifici modernista de Solsona, de començaments del s.XX. L’ hotel compta amb un total de 25 habitacions personalitzades. I els seus dos restaurants El Bufi i El Petit Bufi proposen una cuina d’autor, de qualitat i avantguardista.

Plaça de Sant Roc, Solsona.

Tel 973 48 40 08 105 euros l’hab. Doble. www.hotelsantroc.com

PALLARS JUSS

Casa Leonardo Típica casa rural amb cafè-bar, van ser restaurats l’ any 2001 respectant l’arquitectura tradicional i conservant la seva identitat i records per oferir-los una estada única.Disposa de 8 habitacions, àmplies i confortables, on s’ hi pot accedir amb ascensor, i oferim la possibilitat de sopar i esmorzar amb productes naturals i de primera qualitat respectant la tradició culinària de la zona.

Carrer de la Begoda, 2. Senterada. Telf.973.66.17.87 A partir de 58€ Hab doble. www.casaleonardo.net

ALT URGELL

Cal Paller Aquesta casa rural, situada als afores de Padrinàs, és una masia del segle XVIII ubicada dalt d’un penya-segat en un paratge excepcional, totalment renovada i restaurada, amb un gust impecable, el de l’Eva i el Pep. Disposa de 4 habitacions dobles i dos dúplex, espais comuns i un fabulós spa, situat a l’exterior, amb vistes a les muntanyes. Podeu fer-hi rutes a cavall o excursions pels voltants i gaudir de la cuina exquisida de l’Eva. Padrinàs.

Tel. 973 29 82 60.

Des de 47 euros per persona i dia (inclou l’esmorzar). www.calpaller.com

Vols sortir a la nostra guia? Escriu-nos a viatgescat@gmail.com

89

Guia de restaurants La Fundació Institut Català de la Cuina La Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) és una associació privada sense ànim de lucre, que agrupa professionals de la restauració, des de tres estrelles fins a petits restaurants familiars, amb interessos, necessitats i preocupacions comuns. L’Objectiu i la raó de ser d’aquesta entitat és la defensa de la cultura gastronòmica catalana i la promoció de la diversitat i la riquesa dels productes i receptes que caracteritzen la cuina dels territoris que configuren els Països Catalans.

Per dur a terme aquesta tasca, la FICC compta amb un equip de recerca interdisciplinari i interuniversitari que treballa en l’ambit de la investigació, la promoció i la divulgació.

Actualment formen part de la FICC 114 establiments de restauració i pastisseries. Aquests establiments es distingeixen amb una placa que acredita la qualitat i l’autenticitat, no només de la cuina que ofereixen, sinó també del seu bon fer.

Més informació a www.lacuinacatalana.com Contacte: ficc@mediterrani.org

ALT CAMP Rest. Masia Mas Pla

Ranxos Bonay-Valldosera

Querol

977 63 20 70

Unió, 5 17752 Placeta de l’Oli, 1 Av. Salvador Dalí,170 Av. 11 de setembre, 7 Cala Montjoi Pg. Lluís Albert,1 Ctra. 260, Km. 40 Ctra. Figueres-Besalú, km 4

Mollet de Peralada Boadella d’Empordà Figueres Colera Roses l’Escala Roses Avinyonet de Puigventós

972 56 33 82 972 56 90 27 972 50 05 62 972 38 91 96 972 15 04 57 972 77 11 02 972 25 53 68 972 54 61 54

Sant Sadurní d’Anoia 25 Sant Martí Sarroca Sant Sadurní d’Anoia Sant Pau d’Ordal

93 891 00 32 93 899 13 26 93 891 03 65 93 899 30 28

ALT EMPORDÀ Rest. Ca la Maria Rest. Trull d’en Francesc Hotel Empordà Rest. Totsompops Rest. El Bulli Rest. El Roser 2 Rest. La Llar Rest. Mas Pau

ALT PENEDÈS Rest. Cal Blay C/Josep Rovira, 27 Rest. Sant Jordi Ka la Katy Ctra. Vilafranca-Pontons, Km.8 Hotel Fonda Neus Marc Mir, 14-16 Rest. Cal Pere del Maset Ponent, 20

ALT URGELL Aravell Restaurant Av.Cadí,2 Rest. Can Boix de Peramola Can Boix, s/n Hostal vell C/ Major,10 Hotel Andria Pg. Joan Brudieu, 24

Aravell Peramola Anserall La Seu d’Urgell

973 35 36 82 973 47 02 66 973 36 06 60 973 35 03 00

Pont de Suert

973 69 00 21

ALTA RIBAGORÇA Hostal Ribera

San Aventin, 1

La Marca Cuina Catalana.

El projecte Marca cuina catalana és el projecte més extens i ambiciós que duem a terme des de l’Institut, l’objectiu del qual és identificar i promoure tots aquells establiments que aposten de manera activa per la preservació del patrimoni gastronòmic de Catalunya. Aquests establiments ofereixen de manera continuada un 40% de plats de cuina catalana tradicional a les seves cartes i es comprometen a emprar en l’elaboració d’aquests plats productes del territori i de temporada. Tots els plats de cuina catalana que entenem com a tradicionals han d’estar inclosos en el Corpus de la Cuina Catalana, l’inventari més complert i extens del nostre patrimoni i fruit d’una investigació rigorosa i exhaustiva. És això el dota de contingut aquesta marca i el què la fa diferent.

Actualment hi ha 106 establiments distingits amb la Marca Cuina Catalana arreu del Territori Català, alguns d’ells són també membres de la FICC. Més Informació a www.cuinacatalana.eu Contacte: mcc@mediterrani.org

ANDORRA Rest. Borda de l’Avi Rest. Can Manel Rest. Molí dels Fanals Art Hotel

Crtra. D’Arinsal, s/n Mestre Xavier Plana, 6 Ctra. Gral. De Sipony Prat de la Creu, 15-25

La Massana Andorra la Vella Sispony-La Maçana Andorra la Vella

00 376 835 154 00 376 329 233 00 376 835 380 00 376 760 303

Av. Catalunya, 1 Pça. Àngel Guimerà, 11 Rbla. Sant Isidre, 12

La Pobla de Claramunt Capellades Igualada

93 808 60 00 93 801 01 30 93 803 18 64

El Guix, 8-10 Folch i Torres, 5-13 Av. Monestir, s/n camí de Juncadella, s/n camí St. Benet, s/n Ctra. C-16 Km.59

Manresa Manresa Montserrat Santpedor Sant Fruitós del Bages Sallent

938 73 25 62 938 72 69 88 938 77 77 01 938 32 08 50 938 75 94 01 938 37 02 68

Les Borges del Camp Cambrils Cambrils Cambrils Arbocet Castellvell del Camp

977 81 70 25 977 36 16 40 977 79 29 24 977 36 10 49 977 83 75 91 977 85 52 12

Roquetes Tortosa L’Atmella de Mar

977 50 03 80 977 44 58 50 977 45 73 61

ANOIA Hotel Robert Rest. Tall de Conill Rest. El Jardí

91

BAGES Rest. Aligué Barriada Escola Joviat Hostal Abat Cisneros Rest. Ramon Rest. La Fonda Rest. La Sala

BAIX CAMP La Fonda Emilio Av. Senyora de Gener, 65 Rest. Montserrat Mestre Miquel Planàs Tem Restaurant Av. Diputació, 64 Rest. Gami Sant Pere, 9 Rest.El Celler de l’Arbocet Carrer de Baix, 11 Rest. El Pa Torrat Av. De Reus, 24

BAIX EBRE Amaré Pastisseria La Petja Rest. La Llotja

Av. Port de Caro, 2 C/ Marina,3 C/Sant Roc,23

BAIX EBRE Rest. Sant Carles Rest. Rosa Pinyol

Rbla. Felip Pedrell, 13 Hernán Cortés, 17

Tortosa Tortosa

977 441 048 977 50 20 01

Peratallada Palamós Palamós Palamós Sta. Cristina d’Aro Torrent Pals

972 63 40 34 972 31 64 96 972 31 46 33 972 31 48 58 972 83 70 11 902 55 03 21 972 66 73 65

Palau Vell,6 Sant C/ Sant Antoni,23 Hotel Can Rafel, s/n Atv. Castelldefels, km. 15,5 Calafell, 21-23 C/ Francesc Samaranch, 11

Andreu de la Barca Corbera de Llobregat Cervelló Gavà Gavà Molins de Rei

93 653 20 15 93 650 14 11 93 650 10 05 93 633 04 42 93 633 35 70 93 668 71 85

Ctra. Santa Oliva, 2

El Vendrell

977 66 26 51

Av. Can Marcet C/Carme,3 Rbla. Catalunya,63 Còrsega, 200 Sant Elies, 22-26 Santaló, 54 Rambla Catalunya,13 1r 3a Passeig de St. Joan,115 C/Flassaders, 44 C/Riera alta,19 C/Calàbria, 137 Rambla del Poble Nou,41 bis Ptge de la Concepció, 13 Gran Via, 442 Ganduxer, 10-12 C. Sant Honorat, 7 Pg d’Isabel II, 14 Gran de Gràcia, 81 Av. Estatut de Catalunya, s/n Parc Vall d’Hebron Aragó 214 La Granada del Penedès, 14 Av. Diagonal, 423-425 Pça. De la Font, 4-7

Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona

93 428 07 77 93 304 23 60 93 215 87 85 93 453 20 20 93 209 75 59 93 201 06 47 93 302 66 31 93 457 61 30 93 268 82 21 93 442 58 38 93 425 39 04 93 225 33 19 93 550 06 20 93 289 34 60 93 200 72 44 93 301 40 65 93 319 30 33 93 218 42 30 93 427 23 15 93 428 03 01 93 429 10 17 93 218 71 65 93 202 03 22 93 426 75 19

BAIX EMPORDÀ Rest. Can Bonay Plaça de les Voltes, 13 Rest. Celler de la Planassa C. Vapor, 4 Rest. La Gamba Pl.Sant Pere,1 Hotel Àncora Av. Josep Pla, s/n Rest. Les Panolles Ctra. Girona-Sant Feliu, Km27 Rest. Mas de Torrent Afores de la Torrent s/n Rest. Sol Blanc Barri Molinet, 14

BAIX LLOBREGAT Rest. El Palau Vell Pastisseria Cardona Hotel Can Rafel Rest. La Pineda Rest. Les Marines Rest. Samaranch Park

BAIX PENEDÈS Rest. Molí de Cal Tof

BARCELONÈS Escola CETT Bellart Xocolater Colmado Quílez Fonda Gaig Rest. Freixa Tradició Rest. L’Oliana Rest. Matamala Pastisseria Baylina Pastisseria Hofmann Pastisseria Lis Pastisseria Lis Pastisseria Triomf Rest. Petit Comité Rest. La Clara Rest. Via Veneto Hostal El Pintor Rest. 7 Portes Rest. Botafumeiro Rest. Can Cortada Rest. Can Travi Nou Rest. Gaig Rest. Hofmann Rest. La Dama Rest. La Font de Prades

BARCELONÈS Rest. Lluçanès plaça de la font, s/n Rest. Merendero de la Mari Pl. Pau Vila, 1 Palau de Mar Rest. MonVinic C/Diputació, 249 Rest. Neichel Beltran i Rózpide, 1-5 Rest. Palmira Ctra.Badalona-Montcada,km3 Rest. Sala Pg. De la Pau, 27 Rest. Semproniana Fogons Rosselló, 148 Rest. Windsor Còrsega, 286

Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Badalona Berga Barcelona Barcelona

93 224 25 25 93 221 31 41 93 272 61 87 93 203 84 08 93 395 12 62 93 821 11 85 93 453 18 20 93 415 84 83

Llívia Prullans Ger

972 89 60 40 973 51 02 60 972 14 70 55

Plaça Poblet i Teixidó,10 Raval de Jesús, 10 Plaça de l’Esglesia, 3

Montblanc Santa coloma de Queralt Rocafort de Queralt

977 86 32 49 977 88 06 53 977 89 80 66

Passeig Marítim s/n Passeig Marítim, 71 Passeig Ribera, 38 Pg. Vilanova, 164 C. De la Carreta, 24 Racó de Sta. Llúcia, s/n Passeig de la Ribera Passeig Ribes Roges,35

Sitges Vilanova i la Geltrú Sitges Sitges Sitges Vilanova i la Geltrú Sitges Vilanova i la Geltrú

93 894 15 50 93 815 70 63 93 894 20 51 93 894 10 76 93 894 19 27 93 815 19 34 93 811 00 40 93 815 56 82

Raval de Lleida, 40

Les Borges Blanques

97 314 21 40

Ctra. La Deu, s/n C/ Vic, 18 Mas Colomer Ctra. Camprodon, s/n Placeta dels Balls, 6 Ctra. La Canya, s/n

Olot Hostalets d’en Bas Sant Esteve de Bas La Vall de Bianya Santa Pau Olot

972 26 10 04 972 69 00 06 972 69 01 23 972 29 00 15 972 68 04 11 972 26 92 09

Girona Girona Llagostera Sant Gregori Girona Madremanya

972 21 35 51 972 21 91 76 972 83 06 26 972 42 91 59 972 22 21 57 972 49 04 87

CERDANYA Rest. Cal Torru Hotel Muntanya Rest. El Rebost de Ger

Avda. Catalunya , 39 C/ Puig, 4 Pça. Major, 2

CONCA DEL BARBERÀ Rest. Cal Jordi Hostal Colomí Rest. Rocafort

GARRAF Rest. El Cau del Vinyet Rest. El Rossegall Rest. El Velero de Sitges Rest. La Masia Rest. La Nansa Rest. La Cucanya Rest. Picnic Rest. Marejol

GARRIGUES Rest. El Carro Blanc

GARROTXA Rest. La Deu Rest. L’Hostalet Rest. Sant Miquel Rest. Ca l’Enric Rest. Cal Sastre Rest. Les Cols

GIRONÈS Rest. Alemanys 3 C/ dels Alemanys, 3 Rest. Cal Ros Cort Reial, 9 Rest. Els Tinars Ctra. Sant Feliu-Girona Km 25 Rest. Maràngels can quelot, s/n Rest. El Celler de Can Roca Ctra.de Can Sunyer, 48 Rest. La Plaça Sant Esteve, 17

93

LA SELVA Rest. Delicius

Av. Dr. Furest, 32

Caldes de Malavella

972 47 20 05

Real, 54 La Riera, 84-86 Pça. De l’Església, 32 Zona Port, s/n

Arenys de Mar Mataró Cabrils Arenys de Mar

93 791 03 06 93 755 24 40 93 753 19 02 93 792 12 45

Amposta Santa Bàrbara Amposta Amposta Amposta Poble nou del Delta Sant Carles de la Ràpita Sant Carles de la Ràpita Alcanar

977 70 27 59 977 71 81 26 977 70 36 23 977 26 10 97 977 26 10 26 977 74 30 92 977 74 05 51 977 74 04 03 977 73 03 23

Únic, s/n

Fontdepou (Àger)

973 292 032

C/ Major, 4 Crta. de Sant Hilari, s/n Pça. Major, 17 C/ Serrarols,3

Cantonigròs Calldetenes Olost de Lluçanès Travertet

93 852 51 24 93 889 10 23 93 888 01 06 93 852 50 30

Avinguda Diputació,3 Carretera de Sant Maurici,1 Martí,1 Av. Burgal,1

Sort Espot Àreu Escaló

973 62 00 00 973 62 40 40 973 62 43 43 973 62 20 63

Ctra. Balaguer-Tremp Km75 Cellers

973 65 11 20

C/ Carles Fortuny, 1 Av, Països Catalanas,38

Esponellà Banyoles

972 59 70 12 972 58 13 56

Piró, 21

Gratallops

977 83 90 04

Balandrau, 24-26 Pça. Del Roser, 1

Ribes de Freser Gombrèn

972 72 70 77 972 73 04 04

MARESME Rest. Hispania Pastisseria Uñó Hostal de la Plaça Rest. El Pòsit d’Arenys

MONTSIÀ Rest. Blanc de Blancs Carrer de les Canaries,14-16 Rest. Com tu C/Major,39 Rest. El Petit Cafè Alcalde Pau,3 (carrer del Pont) Rest.La Barraca del Delta Crta. Sant Jaume, km 4 Rest. La casa de Fusta partida de l’encanyissada, s/n Rest. Nit i dia C/Fortalesa,16 Rest. Miami “Can Pons” Psg. Marítim, 18 - 20 Llansola, Hotel-Restaurant St. Isidre,98 Taller de Cuina C. Guillemot Colom,26

NOGUERA Rest. Casa Mercè

OSONA Rest. Ca l’Ignasi Rest. Can Jubany Fonda Sala Rest. Faves Comptades

PALLARS SOBIRÀ Hotel Pessets Hotel Roya Hotel Vall Ferrera Rest. Castellarnau

PALLARS JUSSÀ Hotel Terradets

PLA DE L’ESTANY Rest. Can Roca Rest. La Cisterna

PRIORAT Rest. Piró

RIPOLLÈS Rest. Els Caçadors Fonda Xesc

SEGARRA Hostal Jaumet

Ctra. Barcelona-Andorra, s/n Torà

973 47 30 77

Av. Tortosa, 13 Ctra. D’Osca, Km 2,5 Partida de Butsènit, 38 Camí vell d’Alpicat, s/n

Lleida Lleida Lleida Alpicat

973 24 24 13 973 24 92 22 973 26 00 16 973 73 64 05

Cambrils dels Pirineus Su Solsona Solsona Llobera La Coma i La Pedra Solsona Solsona

973 48 90 27 973 48 06 18 973 48 40 84 973 48 04 13 973 48 02 53 973 49 23 77 973 48 35 82 973 48 39 67

Tarragona

977 23 30 40

Bot

977 42 82 40

Crtra. Nacional II, km 504 Crta. Tarragona, km 91

Vilagrassa Agramunt

973 31 10 00 973 39 08 25

C/ Marrec, 14

Vielha

973 64 24 19

Sabadell Castellar del Vallès Terrassa Viladecavalls Vacarisses Sant Cugat del Vallès

93 726 27 91 93 714 53 92 93 788 17 18 93 788 29 98 93 828 02 33 93 589 09 42

Castellterçol Vallromanes

93 866 80 34 93 572 90 29

SEGRIÀ Rest. La Huerta Fonda Nastasi Rest. Cal Nenet Rest. El Petit Català

SOLSONÈS Rest. Ca l’Agustí Cal Agusti, s/n Rest. El Forn de Su Carretera de el miracle s/n Rest. Fruits Taribó Crta. de Manresa,10 Hostal Crisamí Crta. Manresa, 52 baixos Hostal Nou Crta Tora, s/n Hotel Fonts del Cardener Ctra. de Tuixén, s/n Rest. La Cabana d’en Geli Crta. de Sant Llorenç, s/n Rest. Mare de la Font Parc Mare de la Font, s/n

TARRAGONÈS Restaurant Ona

Pg. Palmeres, s/n

TERRA ALTA Can Josep Hotel Restaurant Avinguda Catalunya, 34

URGELL Hostal del Carme Hotel Kipps

VALL D’ARAN Rest. Era Mola

VALLÈS OCCIDENTAL Rest. Can Feu C/Pintor Borrasa, 43-47 Pastisseria Muntada C/ Passeig,27 Pastisseria Turull Ctra. Rellinars, 50 Ristol Viladecavalls C/Antoni Soler Hospital,1 Rest. El Cingle Pça. Major, s/n Rest. Masia de Sant Cugat Av. Corts Catalanes, s/n

VALLÈS ORIENTAL Pastisseria Miró Rest. Sant Miquel

C/ Pabordia,12 Pl de l’Església, 12

La Marca Cuina Catalana Fundació Institut Català de la Cuina

95

ClickCat

Iran, un a turista Fo occiden (òbviam tal en u to: Borja D Aix ent, no n hi ha m e arca Co a estació de se rch ca-Cola rvei. ) tas Foto: Josep Maria Ma òpia Blanca i negra a Eti rsi d’Etiòpia La Vinyet amb els Mu

Noguera Foto: David el Camí d s cè í fran alt del cam és m t n u p el eiro, Dalt d’O Ceb i Galícia, astella Lleó C o. e ag tr ti en tra an a, S de recios re d’una al dura però p ajuda a veu é b ira. b m al ta Una etapa s’ es futur que s seves vist enrera i el m I que amb le xe ei d e assat qu manera el p Foto: Manel Antolí Niños de Tikehau, isla polinésica del archipiélago de las Tuamou, pasándos elo en grande con el simple hecho de lanzarse al mar de sde el pequeño em barcadero.

ClickCat

I Les fotos dels lectors

Foto: Tomás Alfons Un tranvia de Lisbo o Prado a.

Cada rincón de esta ciudad merece una foto. Un sitio ideal para pasar un a semana espectacu lar. iladrich i Joan V a n ia M yte Foto: Ma n . a m mo i Joa o R mulo, Re lino de ó o R it ! p s a e C tr Museu caben aben dos ¡Donde c

Viatge am No hi h b nens! Port a res m d’Aren Foto: Mònica ys d és Piferre anar am r b barqu divertit i emo e Mar. cionan els peix eta, ap t pels n renent os que ens qu ar passen e per sot emar mentre a veuen

97

Miquel Foto: Xavi . e il X ama, dro de Atac e P una n r a fe S a ig manta ncagua, va o c A l’ a Carretera i r ió a un r l’expedic em va deix Abans de fe n un tot terreny que da e quilometra . è amic xil

ClickCat

Un cotx e clàssic a davant Foto: del Cap mericà dels an itol de L ys 50 ap Laura Grau de Cuba a arc Ha sense h aver-ne bana. Impossib at just fotografi le marx ar at un!

Foto: Jordi Mestres cabar mullat però d’a c re corres el ris mp se s tge via an Qu ginals.

-ho per fer fotos ori val la pena aprofitar a. des d’un toll d’aigu La torre Eiffel vista

i Zamora Foto: Jord acioa tan intern vila mariner Picasso o Euta es u aq perdre is. Dalí.

No us podeu iració d’artistes i gen sp s. n ’i at d oc t n nal fo tar equiv o podien es n rs ’O d i ! gen ués s com Cadaq No hi ha re

Gracies per les vostres fotos!

Esperem que continueu enviant les vostres fotografies a la vostre secció CLICKcat.

viatgescat@gmail.com