Dissabte, 22 de febrer. Divendres, 21 de febrer. • XVI Cicle de Xerrades Daniel Mangrané a la Sala Jordi Brull i Martínez Jornada Tècnica “Ús sostenible de productes fitosanitaris: Gestió integrada de plagues”
Menú de la Fira: Durant els dies de la fira, s’oferirà un menú típic i popular als següents bars: Bar JP, Bar Olímpic, Bar Restaurant La Gela, Bar Modern, Bar Pata Negra, Bar Casal Sant Francesc, Granja Gelateria José Maria, Restaurant Equitor i Bar Cafeteria Aldelros.
• XVI Concurs Allioli Juvenil • Demostracions en públic i retransmès per circuit de TV de l’elaboració de diversos plats. • Curs de tast d’olis d’oliva comentat per un professional del Panell de Tast oficial d’Olis Verges de Catalunya. • XV Concurs de llançadors amb la boca de pinyols d’oliva - Prova puntuable per al III Triatló de l’Oli. • Inauguració oficial de la Fira (17.00 hores), a càrrec del Sr. Francesc López Gilabert, Xef de cuina del Restaurant Torreó de l’Indià de l’Hotel Villa Retiro de Xerta, guardonat amb una estrella Michelin. • XIX Trobada de Grallers i Dolçainers dels Països Catalans. • Mostra Gastronòmica (exposició culinària).
• Lliurament de Premis del XIV Concurs de Pintura del Poble de Jesús. • Festa Folk al Casal Jesusenc (24.00 hores) amb l’actuació de Vent de Ball i Ebri Knight. (entrada gratuïta).
Diumenge, 23 de febrer. • XIX Concurs Allioli – Prova puntuable per al III Triatló de l’Oli. • Taula d’Oli de la Llotja de Contractació. • XXX Concurs al Tast d’Oli de les Terres de l’Ebre. • Demostracions en públic i retransmès per circuit de TV de l’elaboració de diversos plats. • XIX Concurs de plegadors manuals d’olives sense ungles - Prova puntuable per al III Triatló de l’Oli. • Cantada de Jotes versades guanyadores del V concurs “Joan de Figueretes”. • Concurs d’olives posades. • Concert de la Banda de
Música Manel Martines i Solà. • Lliurament de premis als guanyadors dels concursos i sorteig entre tots els assistents del seu pes en oli. Al recinte firal hi haurà confecció manual de cabassos, demostració d’esquilar animals, de cordar cadires, demostració d’elaboració d’aiguardent, reproducció d’una casa de pagès, exposició de tres molins antics, exposició d’eines del camp, atraccions infantils i servei de barra. Tiquets degustació: Hi haurà venda de tiquets per poder realitzar 5 degustacions als estands de la fira què estaran degudament senyalitzats. Preu: 5 € (inclou 5 degustacions + 1 copa )
www.emdjesus.cat emd.jesus@altanet.org
Sumari Cop d’Ull
FEBRER 2014
222 Descarrega’t la revista en format PDF a www.teveon.tv Edita: Doble Columna, s. l. Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 Fax 977 50 20 77 info@uncopdull.com www.uncopdull.com La direcció de la empresa DOBLE COLUMNA SL declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors.
Director Gerent: Albert Roda Administració: Noelia Castillo Comercial: Maria José Vicente Notícies: Cinta Bonet, Gustau Moreno, ACN, Judit Brú, Sílvia Alarcón Maquetació: Claudio Ena, Jordi Aljarilla Col·laboradors: Enric Bayerri, Jaume Querol
L’Entrevista Pàg. 4
Opinió Pàg. 06
Notícies Pàg. 7
Agenda Pàg. 24t Els fogons Pàg. 26 Petits Artistes Pàg.27
Noves Tecnologíes Pàg. 28
Classificats Pàg. 29
Horòscop Pàg. 30
807 505 576 Anuncia’t Anuncis Gratuïts: Tel. 807 505 576 SMS: ALTA COP seguit de l’anunci al 27775
Preu màxim: Red Fixa 1,21 €/minut, Mòbil 1,57 €/minut IVA inclòs. Majors de 18 anys. ATS S.A. Ap. de Correus 18070 Madrid 28080. Telèfon d’Atenció al Client: 902 440 140 de dilluns a divendres de 9 a 18 h Queda totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, sense el permís de la direcció.
FEBRER 2014
Entrevista
Jordi Sala “Ara cal cuidar i treure suc a la marca Reserva de la Biosfera” - S’ha actuat massa tard, a l’hora de combatre la plaga del caragol maçana? -Vist en perspectiva, ara sabem que es va actuar massa tard. Però en disculpa dels responsables anteriors, cal dir que no es coneixia prou el caragol poma ni els efectes que podia tenir. Quan es va detectar cap al 2009 no es va fer gaire cas, ni des de les administracions ni els mateixos pagesos. Després s’ha vist que és una plaga molt terrible, amb una capacitat de reproducció elevadíssima. Si no s’haguessin fet una sèrie de mesures, avui en dia tindríem tot el Delta infectat. I dins del marge esquerre, tenim possibilitats d’arribar-lo a controlar. - De moment, el suport del Ministeri d’Agricultura i de la Unió Europea està lligat a l’efectivitat del pla de xoc contra el caragol poma... -Sí, ha costat molt convèncerlos, perquè primer ho veien com un problema de la comunitat autònoma. Però finalment han entès que el caragol poma és una de les espècies invasores més perilloses d’arreu del món, i que el Delta era la porta d’entrada cap a Espanya i cap a Europa. Per interès propi, ens ajudaran a combatre el caragol poma. A més, és una espècie
que pot trencar l’equilibri que hi ha al delta de l’Ebre, amb un gran valor ecològic per a tot Europa. El caragol poma pot afectar la producció d’arròs, però també el conjunt d’espècies del Delta. Això també ha estat un factor important per implicar la resta d’administracions.
assecar els camps per combatre el caragol poma. Brussel·les va acceptar aquesta mesura només parcialment.
- Tot i això, la lluita contra el caragol maçana s’ha quedat sense programa Life de la Unió Europea, i a més els pagesos que van assecar els camps es van quedar sense ajuts agroambientals. Hi ha hagut falta d’habilitat política a l’hora de negociar l’arribada de diversos ajuts, com ha denunciat la Unió de Pagesos? -Hem de distingir entre perdre un ajut i no cobrar per allò que no es fa. Al Delta hi ha una mesura agroambiental molt important, de suport a la producció de l’arròs, que té diverses característiques. Per exemple, si s’inunda durant uns mesos, reps un ajut que està quantificat. A la Unió Europea vam dir-li que deixàvem d’aplicar aquesta mesura precisament per un tema mediambiental, ja que calia
-En aquests moments és viable. Però hem aconseguit que en la propera reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) hi hagi
- Al marge del caragol poma, el sector de l’arròs té altres problemes. Què es pot fer des de les administracions perquè aquest conreu siga viable al Delta?
un ajut específic per a l’arròs. Hi ha una part dels ajuts europeus que són per als sectors que queden malament dins del model de regionalització que fa l’Estat o que poden tenir dificultats. Per a Catalunya, n’hem colat dos: l’ajut per als fruits de closca i el de l’arròs, que s’ha acceptat com a prioritari per part del Ministeri. Hi ha una quantitat assignada per a l’arròs, i ara falta establir els criteris de repartiment. Aquesta serà la següent batalla.
Director general de Desenvolupament Rural
4
FEBRER 2014
El regadiu Xerta-Sénia, ajustat a la demanda real dels regants La Generalitat ha decidit tirar endavant el nou regadiu del canal Xerta-Sénia segons la demanda real dels pagesos per regar. Així ho va explicar el director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, durant una entrevista a Canal 21 Ebre. Sala va afirmar que el govern només invertirà recursos en aquelles zones del Xerta-Sénia on hi hagi “una demanda real de reg important”, perquè així es puguin rendibilitzar al màxim. De fet, la construcció del canal principal està aturada i ara es concentraran els esforços en fer la xarxa secundària del reg a la primera fase entre Xerta i Tortosa. A més, Sala va assegurar que han descartat recórrer a la inversió privada per acabar de construir i gestionar el canal. Segons l’alt càrrec de la Generalitat, aquesta nova realitat del projecte, al costat del mateix disseny telescòpic del Xerta-Sénia, hauria de servir per resoldre els dubtes dels que, com la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), identifiquen el canal amb un transvasament encobert cap al país Valencià.
Entrevista - Com tenen la negociació de la PAC amb el ministeri d’Agricultura? Perquè crec que va amb un cert retard sobre el calendari previst... -En aquest cas, no és culpa del Ministeri. La PAC havia d’entrar en vigor l’1 de gener del 2014, però la Unió Europea va aprovar tard el pressupost. Ara estan redactat els reglaments, cada estat membre ha de traslladarlos i en aquest cas el govern d’Espanya ha de negociar amb les comunitats autònomes. El Ministeri té un cert marge de maniobra, però cada comunitat estira cap a casa seva i el govern de l’Estat d’aprofitar la negociació per recuperar competències en Agricultura, malgrat que Catalunya té competències exclusives. Per tant, aquí també tenim unes certes friccions amb el Ministeri. Tot i això, la previsió és que al juliol d’engany estigui tot tancat i que l’1 de gener del 2015 pugui entrar en vigor tota la PAC. És a dir, amb un any de retard. - Al marge d’això, en què més es podran beneficiar els pagesos de les Terres de l’Ebre d’aquesta nova PAC? -A més dels ajuts generals per a tots els agricultors, també hi haurà l’ajut específic per al sector de l’arròs i un altre per a fruits de closca. I després, s’ha creat una comissió específica per veure alguns sectors, com per exemple l’olivera de baix rendiment.
competències. El govern central pretenia bloquejar molts dels ajuts vinculats al Pla de Desenvolupament Rural (PDR). Han pogut renegociar tots aquests temes que preocupaven la Generalitat? -El PDR encara no està tancat. Primer, el govern espanyol volia fer un PDR a nivell d’estat, i va despertar l’oposició de gairebé totes les comunitats autònomes. I és que no tenia cap sentit. Un PDR precisament el que fa és anar molt al territori, i ser molt local. Les autonomies són l’administració més propera al territori. Al final, s’han inventat un sistema mixt, on hi haurà els PDR de cada autonomia i també un altre d’estatal. Aleshores, el tema era què voldrien posar en aquest PDR estatal, perquè el que està en un no pot estar a l’altre. Així, l’Estat es voldria centrar en dos temes: promocionar la fusió de les cooperatives o grans plataformes de comercialització, i els projectes d’innovació i desenvolupament de nivell supraautonòmic. Fins aquí bé, però l’Estat també vol reglamentar els criteris que han de complir tots els PDR autonòmics. I si això ho fa fil per randa, el marc de les autonomies per actuar també seria mínim, i passaríem a ser una mera gestoria. És una invasió competencial que no pensem acceptar de cap manera.
- D’altra banda, la Reserva de la Biosfera és una bona oportunitat per al sector agroalimentari de les Terres de l’Ebre. Com es pot beneficiar el territori, amb aquesta nova marca? -Jo diria que és una gran oportunitat. Una de les coses que la societat més demana són productes de qualitat, i que es distingeixin per un fet específic. I un producte que està fet en un territori que sigui Reserva de la Biosfera entre en el mercat amb una marca molt especial. Això s’ha d’aprofitar i crear sinergies amb altres sectors, com el turístic o el sector serveis. I això també implica que siguem més curosos a l’hora de treballar. Tenim la marca i ara l’hem de fer respectar, ho hem de vendre. Tenim la marca, tenim el territori i ara es tracta de fer encara millor les coses, perquè els productes de les Terres de l’Ebre es puguin valorar millor en el mercat. Ara hem de crear l’estratègia que permeti cuidar i treure suc a la marca EbreBiosfera.
Gustau Moreno Per veure el vídeo de l’entrevista completa, aneu al següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=4xbCiXQm98E
- Parlava de la voluntat de l’Estat de recentralitzar algunes
D'altra banda, el director general de Desenvolupament Rural va lamentar que la PDE anunciés una denúncia contra el canal Segarra-Garrigues. Salava reiterar que el projecte no suposa un transvasament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, però va deixar clar que respectava la decisió del moviment social. Finalment, va confirmar que la intenció del govern és ampliar el reg de la Terra Alta. Gustau Moreno
5
FEBRER 2014
Opinió
"Ojo al dato"
Salvador Peiró Sociòleg
Si apartem els nostres problemes particulars, que per cert, - i això no ho hem d’oblidar -, per separat són socialment invisibles, la convocatòria al novembre d’una consulta sobre el model polític de societat sota el que volem viure els i les catalanes podria eclipsar una qüestió no menys important que la pròpia consulta. Així, si feu un cop d’ull a la premsa, coincidireu amb mi que la consulta ocupa els llocs
més destacats. En canvi, quan busquem alguna nota sobre la crisi econòmica, sorprenentment, només hi trobarem ressenyes sobre l’aparició d’indicis i indicadors que projecten la seva fi. I certament, si ens resignem a aïllar la nostra particular participació en la crisi, constatem una millora generalitzada dels números sagrats que els economistes utilitzen per mesurar la felicitat dels humans.
Que puguem decidir el futur model polític de la nostra nació és, sense cap mena de dubte, un esdeveniment extraordinari. De la mateixa manera, l’horit-
captivadora sense elaborar uns instruments que reparteixin la riquesa d’una forma més justa i sostenible. Ara no defenso un sistema estrictament igualitari, però sí destacaria que les polítiques restrictives que s’apliquen sobre l’administració pública no han fet més que generar inèrcies negatives. Per posar uns exemples, els treballadors i treballadores del sector públic han vist el seu poder adquisitiu, i per tan el seu consum, reduir-se fins el punt de trontollar entre els graons més baixos de l’escala social, i moltes empreses proveïdores de l’administració han desaparegut o han generat innumerables expedients de regulació d’ocupació amb totes les conseqüències indirectes que això implica en les economies
zó de gaudir d’un estat propi no pot inhibir-nos de decidir, també, el model econòmic que desitgem per aquest estat. Perquè no serà suficient allunyarnos dels subsidis hispànics, ni dels AVEs i les seves estacions fantasmes, ni de les mega-autovies gratuïtes que conflueixen en un sol punt, ni del terrorisme de baixa intensitat que practiquen els mitjans de comunicació ibèrics, ni dels aeroports sense avions, ni de les rodalies decadents, ni de dives que no paguen impostos, ni dels casos Palau, ni de la dictadura bancària, ni de supèrbies messetàries. No tindrem u n a Catalunya
Si e ets ts estudiant estudiant de secundàr secundària, ia, par participa ticipa a...
Ficcions F iccions Sisena edició L’aventura L’a L ’a ’aventur ventur entura de cr crear ear his històr històries tòries tòr ies
Amb el suport de:
, Fem de l escriptura un joc
... i guany guanya a
un iP iPad ad smartphones smar tphones
iPods iP ods i més
Amb la col.laboracio de:
-
Organitza:
locals. Així les coses, crec que l’oportunisme de la consulta ens hauria de fer reflexionar, inexcusablement, sobre els instruments més efectius per repartir la riquesa que durant aquest dos decennis s’ha anat acumulant en unes poques butxaques. El govern de Catalunya, independent o no, - friso per la primera opció, - ha de ser capaç de presentar al món un model econòmic que corregeixi els desviaments del capitalisme, i avali el sector públic com a model de competitivitat, i punta de llança de la creació de riquesa i del seu repartiment just i sostenible. Bàsicament, perquè el sector públic l’escollim entre tots i totes, però els Consells d’Administració de les empreses privades, els escullen unes altres.
fficcions.cat iccions.cat 6
FEBRER 2014
breus Tortosa posa remei als problemes d’inundació de la plaça de la Unió Després d’anys de problemes d’inundació que cada cop s’han fet més evidents, l’Ajuntament de Tortosa ha iniciat unes obres que podrien ser la solució definitiva a la inundabilitat de la plaça de la Unió i el carrer Barcelona, al barri de Sant Llàtzer. L’actuació consistirà en instal·lar noves canalitzacions que permetran incrementar la capacitat de desguàs de la plaça. L’aigua desembocarà a un nou dipòsit que s’ha construït aprofitant de la urbanització de l’avinguda Canigó que a la vegada traslladarà part d’aquesta aigua a un segon nou dipòsit que es construirà al pla parcial Temple Sud de Tortosa. Tot plegat, segons l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha de permetre quadruplicar la capacitat de desguàs de l’aigua pluvial que provocava importants inundacions en pàrquings i establiments comercials.
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries reben el Premi Joan Amades de Cultura Popular 2013 El grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries va rebre aquest mes de gener en un acte celebrat a Tortosa el Premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional 2013. L'Associació Cultural Joan Amades ha valorat la trajectòria del grup al llarg d'aquests 20 anys i la seva proposta musical "fresca, arrelada en la tradició i el folklore de les Terres de l'Ebre, i amb una posada en escena singular amb humor compromès i crític". L'Associació Joan Amades atorga anualment aquest premi que està destinat a prestigiar, reconèixer i fer públiques les trajectòries de persones i organitzacions que han destacat en l'estudi, la promoció i la dinamització de la cultura popular i tradicional catalana.
Tortosa Notícies
El govern de Tortosa proposa un complex d’aigües sense pàrquing La primera tinent d’alcalde d’Urbanisme, Meritxell Roigé, va avançar a Canal 21 Ebre que el nou model de piscines que proposa CiU és un projecte redimensio-
nat a la situació econòmica actual, amb un complex d’aigües i esportiu gestionat a través de l’Ajuntament, sense pàrquing ni edifici administratiu.
L’equip de govern de CiU a l’Ajuntament de Tortosa va aprovar dimarts 7 de gener, en un ple extraordinari que va durar tres hores, la resolució dels contractes amb l’empresa Quatuor per a la construcció del complex d’aigües al barri de Ferreries de Tortosa. També es va aprovar rescindir el contracte per a la gestió de la zona blava, que incloïa la seva ampliació i la construcció d’un pàrquing a la plaça Mossèn Sol, que finalment havia quedat descartat. La mesura es va aprovar gràcies als 12 vots favorables de l'equip de govern, mentre que el PSC, ERC, Iniciativa-Entesa per Tortosa i el PP hi van votar en contra. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va comparèixer dies abans per confirmar que a causa de la delicada situació financera de les empreses implicades i de la necessitat de reformular el projecte del complex d’aigües, l’Ajuntament havia decidit deixar sense efecte el contracte amb la societat Quatuor i tornar a treure a concurs la construcció de les piscines. L'Ajuntament també va resoldre amb Quatuor el contracte de la zona blava, que estava vinculat a la construcció del pàrquing soterrat de la plaça Mossèn Sol. Unes obres que la constructora tampoc no ha fet. En aquest sentit, l'acord implica que la inversió pendent d'amortitzar, xifrada en 296.000 euros, serà restituïda a la mateixa societat. Una mesura que no va agradar gens a l’oposició que van exigir que es reclamessin responsabilitats a l’empresa de les piscines per haver incomplert amb allò signat i després d’haver-se beneficiat de l’ampliació de la zona blava. Així ho van reclamar en el ple extraordinari on es van resoldre els contractes amb l’empresa Quautor, un ple que va ser força tens. Magrat això, l’alcalde de Tortosa,
Ferran Bel, va fer una crida al diàleg a tots els grups municipals per intentar consensuar el nou projecte de piscines. Amb aquesta objectiu, Bel va convocar tres dies després tots els portaveus dels grups municipals a una reunió per tractar la qüestió però el PSC es va aixecar de la taula de negociació tot denunciant que Bel no acceptava cap de les peticions dels socialistes per arribar a un consens. La primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa, Meritxell Roigé, va lamentar que el PSC s’hagués apartat de la taula de diàleg que va obrir el govern de CiU amb els grups de l’oposició, amb l’objectiu d’acostar posicions sobre el nou model de piscines. Roigé també va explicar que els socialistes es van aixecar de la taula abans de començar a parlar i sense exposar la seua proposta, tancant-se en banda a qualsevol entesa sobre el projecte. Tot i així, la primera tinent d’alcalde va donar algunes pistes sobre quin és nou model de piscines que proposa CiU. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Roigé va avançar que serà un projecte redimensionat a la situació econòmica actual, amb un complex d’aigües i esportiu gestionat a través de l’Ajuntament, i sense que estiga vinculant al pàrquing de la plaça Joaquim Bau i a la construcció d’un edifici administratiu. Roigé també va negar que la rescissió dels contractes amb l’anterior constructora, Quatuor, haja estat “il·legal”. Segons Roigé, els termes de la resolució tenen l’aval de la secretaria i de la intervenció de l’Ajuntament.
Vegeu el vídeo amb les explicacions de Meritxell Roigé sobre les piscines
7
FEBRER 2014
Notícies Tortosa
Campanya per evitar actituds incíviques a la via pública L’Ajuntament de Tortosa posarà en marxa una campanya de conscienciació ciutadana en matèria de civisme per combatre infracLa reducció de la sinistralitat als carrers de Tortosa, amb una caiguda del 20% dels accidents de trànsit, i una baixada igualment significativa de l'activitat delictiva, són alguns dels fets més destacats de la Memòria de la Policia Local corresponent a l'any 2013. Ara bé, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va avançar que es vol fer un pas més i que properament es posarà en marxa una campanya de conscienciació ciutadana en matèria de civisme per combatre infraccions com aparcar damunt la vorera o no recollir els excrements de gos. L'alcalde ha dit que la campanya informativa anirà seguida de les sancions de la Policia Local. El nombre d'actuacions totals de la Policia Local durant 2013 va ser de 18.646, la major part de les quals corresponen a policia administrativa (43%), seguit de policia de seguretat (27%), policia de trànsit (25%) i policia assistencial (5%). En policia de trànsit, l'any 2013 hi va haver 398 accidents, un 20% menys que l'any anterior (501). Aquest any passat no hi ha hagut cap víctima mortal, i el nombre de ferits greus també s'ha reduït
cions com aparcar damunt la vorera o no recollir els excrements de gos. La campanya informativa anirà seguida de sancions.
d'una manera molt significativa, passant de 13 a 5. L'inspector en cap atribueix aquests bons resultats a diversos factors, entre els quals un menor volum de vehicles en circulació, una major atenció per part dels conductors i als controls policials dissuassoris. L'any 2013 es van fer 309 controls policial amb 9.651 vehicles controlats. Les denúncies totals van ser 468, el que representa un 25% menys respecte el 2012, i es van fer 113 immobilitzacions de vehicles, un 40 per cent menys respecte l’any anterior. En matèria de seguretat, es detecta un descens tant del nombre d'atestats com de les persones detingudes, 117 el 2013 front els 148 de 2012. Pel
que fa a policia administrativa, el 2013 es van aixecar 1.370 actes, mentre que les infraccions a l'Ordenança del bon ús de la via pública es van reduir un 10%. D'aquestes últimes, destaca la reducció de les actes per consumir alcohol provocant molèsties en un 50%, sorolls en un 13% i consum i tinença de drogues també en un 30%. La Policia Local atribueix aquesta davallada a les campanyes dutes a terme en els punts on s'ha detectat la pràctica del que es coneix com a "botellón".
Vegeu el vídeo sobre la nova campanya per evitar actituds incíviques.
breus Enric Roig optarà a les primàries del PSC de Tortosa per ser l'alcaldable El regidor socialista Enric Roig va anunciar dijous 9 de gener a través de Twitter que ja ha comunicat als seus "companys i companyes" del PSC la decisió de presentar-se a les primàries per esdevenir el candidat a l'alcaldia de Tortosa. De fet, Roig ja ha obert un segon compte en aquesta xarxa social, amb el perfil @roig2015. Roig ha vingut actuant com a portaveu del PSC de Tortosa en els darrers mesos, tot i que oficialment el portaveu del grup municipal encara és el també regidor Antoni Sabaté. Roig és arquitecte i ha estat director de la Festa del Renaixement de Tortosa i de l’Idece.
Tortosa urbanitza amb personal propi el carrer David Ferrando L'Ajuntament de Tortosa ha iniciat els treballs d'urbanització del carrer David Ferrando, i de pavimentació i millora dels carrers Rasquera, Sol, Jaume Tió i Pintor Casanova. Es tracta de vials situats tots al barri de Remolins, amb importants deficiències en el ferm. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va destacar que una de les peculiaritats de l’actuació és que les obres es fan per primera vegada amb recursos propis, amb personal de Manteniment i Serveis i de plans d'ocupació.
Estalvi de 20.000 euros al pont del Mil·lenari El nou enllumenat que s’ha instal·lat al pont del Mil·lenari de Tortosa permetrà estalviar 20.000 euros anuals. L’obra, que va finalitzar l’estiu passat, ha consistit principalment en la renovació de l’enllumenat per tal de millorar-ne l’eficiència energètica amb la substitució de les lluminàries existents per unes de noves amb tecnologia LED. En aquest sentit, els treballs han permès reduir el consum elèctric de la instal·lació més d’un 70%. Aquesta actuació, dins la campanya de
manteniment del pont, també ha inclòs el condicionament dels elements de contenció laterals. El director general d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Xavier Flores, va visitar aquest mes de generel pont del Mil·lenari acompanyat de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel. Flores va destacar els avantatges de l’actuació realitzada i també va avançar les millores que es realitzaran al llarg del 2014. Les obres han comptat amb un pressupost de 110.000 euros.
8
9
FEBRER 2014
Notícies Baix Ebre breus Un total de 502 famílies del Baix Ebre han fet ús del tiquet fresc al 2013 Fins a 502 famílies de la comarca del Baix Ebre, el que suposa un total de 1.637 persones, s’han pogut beneficiar durant el 2013 dels anomenats tiquets frescs i adquirir al comerç de proximitat carn, peix, pa, làctics, fruita i verdura. Els serveis socials del Consell Comarcal del Baix Ebre s’han encarregat de gestionar aquests tiquets d’entre 7 i 15 euros entre les famílies més desafavorides les quals podien adquirir productes frescos presentant aquests tiquets als comerços de la comarca adherits a la campanya. Aquesta disposava de 10.000 euros per al 2013 però finalment el Consell Comarcal del Baix Ebre, davant la demanda existent, ha acabat destinant 25.000 euros als tiquets frescos. Els més quantiosos han estat els tiquets de carn i pa amb 625 cadascun, seguit dels de fruita i verdura amb 500, i làctics i peix amb 375 també cadascun. El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, va mostrar la seva satisfacció pel desenvolupat la campanya que ja compta amb 64 comerços adherits i ja ha avançat que pel 2014 tenen previst incrementar la dotació pel tiquet fresc fins als 30.000 euros i alhora busca la coparticipació d’entitats privades.
El Baix Ebre projecta un centre ambiental de la via verda a l’antiga estació de Benifallet El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, va explicar que a finals d’enguany o durant els primers mesos del
Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Soler va afirmar que volen anar un pas més enllà del que són els centres d’interpretació, amb un projecte de museïtzació més trencador i innovador. El president del Baix Ebre va recordar que, a través d’un conveni amb Adif, el Consell Comarcal gestiona la via verda i les estacions d’Aldover i Benifallet, i que preveuen destinar uns 200.000 euros per rehabilitar un
2015 haurien de començar les obres del nou centre ambiental de la via verda a l’antiga estació de Benifallet. edifici que actualment es troba en estat ruïnós. En aquest sentit, Soler va voler agrair la col·laboració del diputat ebrenc del Partit Popular, Joan Bertomeu, que va ajudar el consell del Baix Ebre en les negociacions per aconseguir la cessió de l’edifici. A partir d’ara, un cop executat el projecte executiu de les obres, també convocaran una “pluja d’idees” per saber quina ha de ser la museïtzació del centre ambiental de la via verda a Benifallet. En la mateixa entrevista, Soler va remarcar que ara és el moment que les administracions han d’invertir en projectes que tenen un retorn econòmic. De fet, va destacar que el Consell Comarcal així ho ha fet en projectes com l’ampliació del viver d’empreses de Baix Ebre Innova a Camarles o el nou centre d’innovació i desenvolupament turístic que s’ha de construir a Deltebre. En aquest cas, les obres començaran al mes de febrer. D’altra banda, Soler va concretar que, en comissió de govern, el Consell Comarcal del Baix Ebre faria l’adjudicació definitiva de les obres del centre d’innovació i desenvolupament turístic a Deltebre. De la mateixa manera, també han tret a concurs el projecte de museïtzació del nou equipament, amb una aposta clara per les noves tecnologies, per al qual s’han presentat un total de cinc propostes.
Vegeu el vídeo sobre el centre ambiental de Benifallet.
10
FEBRER 2014
Notícies Amposta
Amposta projecta un nou Espai Cívic per millorar la cohesió social L’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amposta ubicarà un espai cívic en l’antic esplai El projecte materialitzarà el treball conjunt entre el consistori, que cedeix el local d’uns 800 metres quadrats, i la xarxa d’entitats socials d’Amposta, que hauran de gestionar un espai que beneficiarà el conjunt de la ciutadania. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, la regidora de Sanitat, Serveis Socials i Participació Ciutadana a l’Ajuntament d’Amposta, Laia Subirats, va avançar que l’Espai Cívic serà un lloc de trobada per afavorir la cohesió social amb activitats lúdiques, xerrades informatives i diversos tallers. A més, l’Ajuntament, l’associació de voluntaris i els centres educatius també incorporaran al nou Espai Cívic un servei de reforç escolar amb berenar saludable per als xiquets i xiquetes amb risc d’exclusió social. D’altra banda, Subirats va explicar que el consistori ha elaborat un mapa de la ciutat a partir de la concessió d’ajuts alimentaris. Segons la regidora de Serveis Socials, l’objectiu del mapa és saber en quins barris d’Amposta es concentren els ajuts, per poder actuar-hi des d’altres àrees municipals, com ara Ensenyament però també en Obres i Urbanisme, per millorar la cohesió social. Subirats va
Sant Jordi de la fundació Catalunya Caixa, entre el carrer Amèrica i l’avinguda Catalunya.
breus Rigau inaugura l’institut de Tecnificació d’Amposta La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha inaugurat l’Institut de Tecnificació Esportiva d’Amposta, en funcionament des del passat curs 2012-2013. Segons va destacar Rigau, per les seves característiques, el centre ha esdevingut un projecte "singular" a Catalunya, que combina els ensenyaments d'ESO, Batxillerats i Formació Professional vinculats a l'àmbit esportiu. També pel fet que es trobi enclavat en un campus amb diversos equipaments esportius i el centre universitari que imparteix els estudis d’EUSES.
El rector de la URV defensa que sense la iniciativa privada Amposta no tindria centre universitari
explicar que els barris que reben més ajuts alimentaris són els més antics d’Amposta, i que el perfil de la població afectada són els joves en situació d’atur i també els majors de 50 anys que s’han quedat sense feina. De fet, l’altre gran objectiu és ajudar aquesta població empobrida amb polítiques actives d’ocupació. Durant el 2013, l’Ajuntament d’Amposta va destinar més de 170.000 euros en ajudes socials
a 314 famílies ampostines. En la mateixa entrevista, Subirats va explicar que la majoria dels ajuts d’emergència social, més d’un 70%, són atorgats a la població autòctona. De fet, la xifra ascendeix fins al 90% si es contemplen també els ajuts del pla de suport a les famílies.
Vegeu el vídeo sobre l’Espai Cívic d’Amposta
El rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, va visitar Amposta per conèixer les instal·lacions i la marxa dels estudis de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport que imparteix l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES) i que és centre adscrit a la URV. Abans de traslladar-se al Centre Universitari Amposta, Grau va visitar l’Ajuntament. En el torn de parlaments el rector de la URV va agrair que EUSES hagi tirat endavant a Amposta un projecte que “en aquests moments la iniciativa pública no hagués pogut fer”.
Poblenou recupera el campanar de l’església El Poblenou del Delta ha enllestit la remodelació del campanar de l’església. Es tracta de la primera fase d’un projecte finançat entre l’Ajuntament d’Amposta, el Bisbat de Tortosa, i la Diputació de Tarragona que afecta no només al campanar sinó també a l’edifici de serveis auxiliars annex a l’església. En concret, la primera fase ha costat un total de 140.000 euros, dels quals 60.000 han estat aportat per la Diputació, 50.000 per l’Ajuntament i 30.000 pel Bisbat. L’alcalde
d’Amposta, Manel Ferré, va destacar la importància de l’actuació que ha permès recuperar el monument més emblemàtic de Poblenou. Ferré va destacar les espectaculars vistes que es poden veure des del campanar situat al bell mig del Delta. En aquest sentit, va avançar la voluntat de programar visites guiades al campanar i que aquest es pugui utilitzar com a mirador. L’alcaldessa pedania, Encarna Ferré, va afirmar que l’actuació era una reivindicació dels veïns.
12
FEBRER 2014
Notícies La Ràpita
Masdéu, nou president Llàtzer Carles presenta de la Taula del Sénia La espada y la inocencia L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martin Masdeu, és el nou president de la Mancomunitat de la Taula del Sènia i president de la Fundació Rei Jaume I.
Durant la seva primera compareixença com a president de la Mancomunitat, Masdéu va voler rectificar les seves paraules quan va dir que aquest ens distorsionava la feina del Consell Comarcal del Montsià. Així, va felicitar la feina dels tècnics de la Mancomunitat tot reconeixent la tasca realitzada per trobar finançament cosa que s’ha traduït en inversions importants per al territori. Masdéu també va dir que tot i les fronteres administratives dels territoris que formen part de la Taula del Sénia, existeix una unió de
contingut històric i unes bones relacions veïnals. D’altra banda, el nou president de la Mancomunitat va aprofitar per fer balanç del 2013. Un any que, segons Masdéu, va ser dolent per la reducció dràstica dels pressupostos i del personal. Per aquest motiu va demanar la implicació de les tres comunitats autònomes, Catalunya, Aragó i el País Valencià, en aquest projecte. Per la seva part, la gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Mª Teresa Adell Pons va explicar els projectes de futur que l’ens pretén dur a terme durant el proper 2014. Entre molts projectes, es pretén incidir en polítiques d’ocupació per als joves d’entre 18 i 30 anys amb alguna formació professional o amb el títol de batxillerat. Per últim, també es continuarà amb el projecte Olivat gràcies a la col·laboració del SOC. Un pla, que vol promocionar l’oli de les Terres del Sénia.
Vegeu el vídeo del nou president de la Taula del Sénia.
El darrer llibre de l’escriptor rapitenc Llàtzer Carles ja ha sortit al carrer. Es tracta de La espada y la inocencia. Una novel·la històrica ambientada a finals del segle XVIII.
En concret, la novel·la històrica que explica com dos joves, derrotats en les revoltes socials espanyoles de 1775, fugen cap a les colònies americanes a la recerca de fortuna i de nous horitzons. Així, La espada y la inocencia es una inesgotable crònica que reflecteix les intrigues i els crims de les altes esferes del poder, el genocidi dels indígenes, la nostàlgia i les noves arrels, les caravanes d'esclaus, el saqueig de tombes i una incomprensible cadena d'assassinats i corrupció. En aquest sentit, és una obra que tot i no perdre el fil de la tradició entronca amb el gènere més contemporani i personal. I és que el llibre és l’inici d’una trilogia narrativa històrica ambientada a
Hispanoamèrica.El seu autor va explicar que la novel·la ha suposat un important treball d’investigació, que l’ha portat a concloure que la història es repeteix. Per la seva part, l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martin Masdéu, va valorar que el llibre de Carles està molt lligat al naixement del municipi. Masdéu també va avançar la intenció de fomentar la lectura més encara amb la inauguració de la nova biblioteca. Un equipament que ja està enllestit i que ben aviat, quan es pugui contractar el seu director, es podrà obrir al públic.
Vegeu el vídeo sobre el nou llibre de Llàtzer Carles
14
FEBRER 2014
Montsià Notícies
Jordi Boronat no repetirà com a candidat de CiU a Santa Bàrbara L’alcalde de Santa Bàrbara, Jordi Boronat, no repetirà com a candidat de Convergència i Unió a les properes eleccions municipals de Jordi Boronat ho va comunicar a l’assemblea local davant els militants i simpatitzants de Convergència, que va donar el vist-iplau a la seva renúncia i posteriorment va aprovar per unanimitat designar l’actual tinent d’alcalde, regidor d’Ensenyament i Cultura i vicepresident del consell comarcal del Montsià, Alfred Blanch, com a substitut de Boronat encapçalant la llista de CiU a les properes eleccions municipals. Boronat va justificar la seva renúncia tot argumentant que cal regenerar el projecte a La Plana i que per portar endavant aquesta regeneració cal la substitució de la persona que l’encapçala. Segons l’alcalde de Santa Bàrbara “amb aquesta acció s’aconsegueixen noves idees, nous projectes, noves il·lusions i nova força regenerada, perquè allò que estimis tiri endavant”. En acabar aquest mandat, Boronat farà 20 anys que està a l’ajuntament desenvolupant responsabilitats a nivell municipal com la de joventut, festes, hisenda, personal, esports o urbanisme, a més de ser l’alcalde de Santa Bàrbara els darrers 8 anys. Una tasca que ha compaginat amb la seva professió de psicòleg
maig del 2015. Alfred Blanch substituirà Boroant encapçalant la llista de CiU a les properes eleccions municipals.
per a la protecció de la infància maltractada a l’Ebre. Durant la seva tasca al capdavant del govern municipal Santa Bàrbara ha vist crear una nova variant a la C-12, el nou passeig de la Generalitat, la deixalleria, les instal·lacions esportives, el Museu de la Vida a la Plana, l’ampliació de les Escoles, el nou edifici del mercat municipal, el nou edifici del Centre de Dia-Serveis Socials per a la gent gran del poble o més recentment la gran remodelació d’un edifici emblemàtic com el Centre Cultural, a més de la renovació de totes les places del municipi o el canvi del cementiri
municipal. En l’últim tram del mandat impulsarà el gran projecte de remodelació de l’edifici centenari de l’ajuntament i la canalització del carrer Victòria. El substitut de Boronat, actual tinent d’alcalde i vicepresident del Consell Comarcal del Montsià, Alfred Blanch, es marca com a objectiu rebre el màxim suport de la població planera per tal de poder seguir desenvolupant el projecte impulsat per Boronat a Santa Bàrbara.
Vegeu el vídeo sobre l’anunci de Jordi Boronat
breus Un nou pla d’ocupació permet contractar deu persones a l’atur al Montsià Un nou pla d’ocupació del Consell Comarcal del Montsià ha permès contractar 10 persones de la comarca de més de 30 anys, en situació d’atur i que havien exhaurit la prestació per desocupació, així com una prospector empresarials. A finals de desembre aquestes persones es van incorporar al diferents ajuntaments de la comarca per realitzar treballs de neteja i manteniment d’espais i equipaments públics, alhora que rebran formació complementària. Entre d’altres, tres peons forestals faran tasques de manteniment al Lligallo del Mar a Alcanar, dos persones faran neteja i manteniment d’espais públics a Ulldecona, un jardiner per al condicionament del passeig fluvial a Sant Jaume d’Enveja, dos paletes per obres de reparació, modificació i millora en voreres i zona exterior de la Casa de Cultura de la Sénia, un altre paleta per a la rehabilitació del casal cultural de Santa Bàrbara i un paleta compartit per als manteniment d’espais públics per al Godall, La Galera, Masdenverge, Mas de Barberans i Freginals. La seua contractació és de sis mesos a jornada sencera. Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i el Fons Social Europeu.
La Passió d’Ulldecona es revoluciona La nova temporada de la Passió d’Ulldecona es presenta plena de canvis i novetats. De fet, des del Patronat de la Passió d’Ulldecona avancen que aquest 2014 s’inicia una nova etapa amb una nova Passió totalment renovada que es convertirà en una autèntica revolució. Una idea que ja recull el cartell de la nova temporada amb la representació de Jesús fent de fuster al taller del seu pare Josep, treballant i preparant nous decorats, avançant d’aquesta manera, segons ha
destacat la seva dissenyadora, Núria Itarte, que s’està preparant la nova Passió, més actual, amb nou text, amb noves idees. Per la seva part, el president del Patronat de la Passió d’Ulldecona, Jeroni Castell, va insistir que la idea del Patronat iés que aquesta no sigui una temporada més, sinó la temporada que obrirà una nova etapa de la Passió de l’era moderna. Les representacions en català seran els dies 16, 23 i 30 de març i en castellà, 6, 13,18, 27 d’abril i 1 de maig.
15
Ebre a, el Delta de l’ it àp R la e d s le ant Car àtis mariners de S m u st co s ifici: les emblem el ed i x ra ei u at at n m n a, u ri histò nits en ja es troben reu c n re eb l ra to li i el í, les la població. Aix e d es ot as C es u q es de la antigues oficin de Compañía Real del Ebro, Canalización 875, s’han construïdes el 1 otablement transformat n en el Museu per convertir-se uipació que del Mar, una eq all l’activitat reflecteix en det uera a la mar marítima i pesq istòria de la de l’Ebre, la h ia de la plaog ol ge la a, it àp R tal i els ecotaforma continen costaners, tot sistemes marins s arrels més escenificant le lació. El Museu del Mar de la Ràpita pròpies de la pob
La
neix amb la col·locació de la primera pedra l’any 2003. Tot i que en un primer moment la finalització de l’obra es preveia per un termini més curt de temps, la complexitat en la rehabilitació de l’edifici i la situació econòmica van retardar la posada en funcionament del Museu. Després d’un procés de 10 anys de treball i esforços, el Museu del Mar va ser una realitat el passat 1 de desembre de 2013.
L’homenatge
Imatges cedi des pel Mus eu de les Te rres de l’Ebr e
Amb aquest nou museu, la Ràpita compta amb un revulsiu turístic més que se suma a les diferents potencialitats de la població marinera. Però més enllà d’això, el Museu del Mar representa un homenatge a tots els rapitencs i rapitenques, en especial a tots aquells mariners que van lluitar per consolidar la població com un actiu pesquer de primer nivell.
El ts en dues rats útils distribuï ad qu s re et m 0 90 s Museu delleMs quaralcos mhipthaa unamabsaunla d’usos múltiples, una àreat d’deatl’eenspcióaial, fopúrmblatic
njun plantes, en s permanents. El co on ci si po ex i es a, que porta rn l recinte i una plaç i dependències inte de da ra nt l’e a es l, dues torret d’una hectàsuperfície de prop per l’edifici principa a un té , ro ar zc Vi local Agustí el nom de l’artista rea. eu co m pt a am b Ac tu al m en t el m us rm an en ts : un a du es ex po si ci on s pe socials, que cies dedicada a les cièn pescadors i marité per nom ‘Terra de ntrada amb les ners’, i la segona ce el nom ‘La mar ta ciències naturals, so rme a Sòl-deTe de de l’Ebre: del Cap es ex po si ci on s riu ’. Pa rt d’ aq ue st m és de 40 0 ls es ta n fo rm ad es pe ies a l’aporàc gr ts la pi objectes reco ors i persones ad sc pe tació dels propis ctivitat marinerelacionades amb l’a , el Museu del xò ra. Relacionat amb ai malacologia de ó ci ec l·l Mar acull la co de Joan Brunet.
L’alcalde de La Ràpita, Joan Martín Masdéu, afirma que el Museu del Mar va més enllà de ser un equipament cultural i expositiu: es tracta de la voluntat d’un poble que ha fet realitat aquest projecte. I és que el museu mostra al públic tot allò que ha fet de Sant Carles de la Ràpita una població que encara el futur, sense deixar de mirar el passat.
Sílvia Alarcón 17
FEBRER 2014
Notícies Terra Alta breus Horta de Sant Joan instal·la codis QR als espais turístics del municipi terraltí L’Ajuntament d’Horta de Sant Joan ha instal·lat vuit codis QR en diferents punts turístics del municipi. Es tracta de l’Oficina de Turisme, l’Ecomuseu dels Ports, El Centre Picasso, l’Església de Sant Joan Baptista, la Casa del Delme i l’Ajuntament, i finalment al Convent de Sant Salvador i al Mas de Quiquet. Per tirar endavant aquesta iniciativa es va sol·licitar un ajut econòmic a la Diputació de Tarragona de 4.000 euros. Un projecte que l’Ajuntament confia que ajudarà a promocionar el turisme al municipi, proporcionant al visitant una millor i més extensa informació sobre espais patrimonials i turístics d’Horta.
La nova targeta turística de la Terra Alta 2014 aposta pel consum de proximitat El Consell Comarcal de la Terra Alta, juntament amb el Consell Regulador de la DO Terra Alta, la DOP Oli de Terra Alta, l’Associa-
ció d’Hostaleria i Restauració, i l’Associació de Turisme Rural han presentat la nova targeta turística Terra Alta per al 2014.
Es tracta d’una iniciativa que ja es va posar en marxa l’any passat amb la voluntat de promocionar i dinamitzar el consum a la comarca i que ha tingut força èxit. En concret, els organitzadors calculen que es van distribuir fins a 1.200 targetes, la majoria entre gent de la mateixa comarca. Amb aquestes dades a la mà, els organitzadors enguany han apostat per canviar el nom de la Targeta Turística Terra Alta, pel de Targeta Terra Alta, eliminar el cost de 10 euros per la seva adquisició i facilitar la seva distribució des dels mateixos establiments adherits. En aquest sentit, el
president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, va explicar que l’objectiu ha estat adaptar la targeta a la realitat, i convertir-la en una targeta de proximitat. En aquesta mateixa línia es va manifestar el secretari del Consell Regulador de la DO Terra Alta, Jordi Rius, qui va insistir en la importància que la mateixa gent de la Terra Alta faci ús de la targeta. Aquest 2014 seran un total de 48 els establiments de la Terra Alta adherits a la iniciativa.
Estudi per millorar la competitivitat del sector vitivinícola de la Terra Alta El projecte Terra Alta +, inclòs al programa Treball a les 7 comarques, ha rebut una subvenció de 170.134 euros per part del departament d’Empresa i Ocupació. Uns recursos que, entre d’altres, es destinaran al desenvolupament d’un estudi del sector vitivinícola per tal de millorar la seva competitivitat i analitzar la viabilitat d’una plataforma de comercialització conjunta.
Vegeu el vídeo sobre la nova targeta de la Terra Alta
18
FEBRER 2014
Terra Alta Notícies
La Terra Alta deixa el consorci però portarà els residus a Tivissa Els 12 pobles de la comarca de la Terra Alta han deixat de pertànyer al consorci que fins ara també gestionava els residus de la Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Carles Luz, va explicar que la decisió es va prendre en un consell d’alcaldes, i que van acordar assumir la gestió dels residus directament des del Consell Comarcal de la Terra Alta, amb l’objectiu d’abaratir els costos, millorar la recollida, i evitar un encariment del servei per als ciutadans. De fet, va voler deixar clar que les dues opcions que tenien era apujar taxes o reduir els costos, i que han preferit no demanar més esforços a la ciutadania. A més, Luz va assenyalar que als ajuntaments de la Terra Alta no els ha convençut l’externalització del servei de transport dels residus que el consorci ha aplicat durant el 2013, ja que no s’han obtingut els resultats que els havien promès. En la mateixa entrevista, l’alcalde de Gandesa va afirmar que, al marge del transport, els serveis del consorci s’han encarit perquè els ajuntaments han de costejar també “unes estructu-res” que potser no caldrien. Se-gons Luz, en el cas de la Terra Alta, el Consell Comarcal és el consorci ideal per gestionar els residus dels 12 municipis amb
Ribera d’Ebre i del Priorat, tot i que seguiran portant la seua brossa al dipòsit controlat del municipi de Tivissa.
uns costos ajustats a la realitat del servei. Luz va insistir que l’externalització aprovada pel consorci de residus no ha suposat ni la reducció de costos, ni millora del servei, ni la garantia de llocs de treball. En aquest sentit, el president de la Terra Alta va afirmar que la decisió d’abandonar el consorci amb la Ribera d’Ebre i el Priorat no té res a veure amb la creació del nou Consorci de Polítiques Ambientals del Baix Ebre i del Montsià, al qual han estat convidats a participar. De fet, va afegir que confia en què aquest tema no perjudique la relació
institucional amb la Ribera d’Ebre, amb qui la Terra Alta comparteix diversos projectes. A més, va deixar clar que trauran a concurs el transport dels residus per seguir portant-los a l’abocador de Tivissa. De fet, en relació al projecte del dipòsit privat del Pinell de Brai, Luz va afirmar que la Terra Alta no necessita un abocador comarcal propi, tot recordant que és una de les comarques capdavanteres en recollida selectiva.
Vegeu el vídeo sobre el Consorci de Residus.
breus CiU i PP acorden no fer el relleu previst a l’alcaldia de Gandesa
L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha confirmat que esgotarà l’actual mandat sense cedir l’alcaldia a la regidora Ana Maria Sicart, tal i com establia el pacte de govern entre Convergència i Unió i el Partit Popular de després de les eleccions municipals del 2011. Per tant, abans del 2015 el PP no ocuparà la seua segona alcaldia a la Terra Alta i a les Terres de l’Ebre, a banda de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, on governen gràcies a un pacte amb el PSC. En el cas de Gandesa, Luz ha afirmat que seguiran treballant al costat del PP però amb alcaldia de Convergència i Unió, ja que finalment han cregut oportú que no es produeixi el relleu. En aquest sentit, l’anunci fet per Luz té un significat especial ja que la presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va afirmar que els ajuntaments del PP no cediran a la Generalitat el cens electoral per poder realitzar la consulta del 9 de novembre. A més, Gandesa forma part de l’Associació de Municipis per la Independència.
19
FEBRER 2014
Notícies Ribera d’Ebre breus La descontaminació del pantà de Flix entra en la seua fase decisiva Les obres de descontaminació del pantà de Flix han entrat en la seua fase decisiva, un cop ja s’han extret el 25% de fangs amb residus acumulats en el fons de l’embassament. El regidor de Promoció Econòmica i Protecció Civil de Flix va explicar que els treballs han estat aturats durant les festes de Nadal, però que ara ha arribat el moment en què cal començar a extraure del fons de l’Ebre la “massa crítica” de la muntanya de residus que es van localitzar al pantà com a conseqüència de l’activitat centenària de l’actual Ercros. Segons Francesc Barbero, en els propers mesos s’abordaran els sediments amb un nivell de contaminació més alta i també més diversa, i que configuren l’anomenat “còctel de residus” tòxics de l’embassament. El regidor de Protecció Civil va afegir que l’Ajuntament de Flix està força satisfet de com l’empresa FCC està realitzant els treballs, a càrrec de la societat estatal Acuamed. A més, Barbero va afirmar que han reforçat la xarxa de mesuradors, i va assenyalar que des del consistori estaran molt atents a l’evolució dels treballs. Barbero també va apuntar que aquesta fase de les obres també serà determinant a l’hora de complir el calendari previst si no es volen perdre els fons de la Unió Europea.
Ascó premiarà als veïns que redueixin la despesa energètica L'Ajuntament d'Ascó premiarà als veïns que aconsegueixin reduir la seva factura energètica amb vals que es podran bescanviar als El projecte “bo d’estalvi energètic” està impulsat conjuntament amb l’Institut Català d’Energia i l’Agència Catalana del Consum. El consistori de la Ribera d'Ebre hi destinarà uns 60.000 euros, l'import mínim que preveu estalviar millorant l'eficiència de l'enllumenat i dels equipaments públics. Aquest estalvi representa un 20% de la factura energètica actual, que s'enfila fins als 300.000 euros. El projecte es posarà en marxa durant els propers mesos, i els veïns s'hi podran acollir lliurement. El primer pas abans de posar en marxa el projecte serà la definició d'un sistema "objectiu" de monitoratge del consum de les famílies i dels criteris per transformar l'estalvi en bons, així com en el mecanisme de bescanvi amb els comerços locals i també en la identificació de projectes per assolir estalvis d'energia en l'àmbit municipal. La intenció és que, si el projecte, obté uns resultats satisfactoris, es pugui estendre arreu de Catalunya. Segons va insistir el director de l'Agència Catalana del Consum (ACC), Alfons Conesa, cal fer un "canvi de xip" i racionalitzar la
comerços del poble. La iniciativa, que és pionera a Catalunya, i s'emmarca en el projecte “bo d'estalvi energètic”.
despesa energètica en tots els àmbits. La directora de l'ICAEN, Maite Masià, va destacar que la despesa energètica dels municipis catalans representa uns 450 MEUR cada any. L'entitat calcula que, amb l'aplicació de mesures d'estalvi i eficiència energètica, els ajuntaments poden reduir més d'un 40% la seva factura en l'enllumenat públic i disminuir entre un 20% i un 40% la seva despesa energètica en les dependències municipals. Així les coses, Masià ha animat a la resta de municipis a seguir l’exemple d’Ascó. D'acord amb el conveni, l'Ajuntament d'Ascó serà el responsable de gestionar el bo d'estalvi energètic i elaborarà un reglament per a regular la partici-
pació de les famílies del municipi en el projecte. Per la seva part, l'ICAEN s'encarregarà de les tasques d'assessorament en matèria d'estalvi i eficiència energètica, així com de prestar suport tècnic al consistori en l'aplicació de tecnologies eficients i innovadores en els consums energètics municipals i en la contractació de subministraments energètics. L'ACC participarà en el projecte aportant-hi la definició d'un model de consum responsable, sostenible i de proximitat i aplicant mesures per estimular el consum local.
Vegeu el vídeo sobre la iniciativa d’Ascó.
Les obres de les Moreres es podrien rescindir L’alcalde de Móra d’Ebre, el convergent Joan Piñol, ha afirmat que es plantegen rescindir l’adjudicació del complex social i cultural que l’empresa tortosina Obredisa havia d’aixecar al barranc de les Moreres. Ara fa un any, l’Ajuntament de la capital de la Ribera d’Ebre va adjudicar unes obres que l’empresa encara no ha començat, a causa de les dificultats per trobar el finançament necessari. De fet, l’adjudicatària havia d’avançar quatre milions d’euros de la inversió, que té un pressupost
global d’uns sis milions, i després l’Ajuntament contribuïa al projecte a través de la subvenció atorgada per la llei de Barris de la Generalitat per al nucli antic de Móra d’Ebre. Segons l’alcalde, els grups de l’oposició, PSC i ERC, ja coneixen la situació i han acordat donar un últim marge de confiança a la constructora, fins al ple ordinari del mes de febrer. Les obres de l’edifici del barranc de les Moreres havien de començar a principis del 2013. Amb la requalificació de la zona
verda del barranc i l’elevació de la cota, l’Ajuntament pretén edificar 15.000 metres quadrats amb una sala polivalent, un restaurant amb terrassa, un casal municipal, la futura seu del Museu d’Art Modern de les Terres de l’Ebre i un pàrquing per a 360 vehicles, que també puga donar servei a l’hospital comarcal de Móra d’Ebre. Així, el PSC ja havia qüestionat la viabilitat econòmica del projecte i havia acusat el govern de CiU i PP de posar en risc el projecte de la llei de Barris.
20
FEBRER 2014
Ribera d’Ebre Notícies
L’Ajuntament de Tivissa inaugura les obres d’arranjament de la plaça de la Baranova El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va inaugurar aquest passat mesde gener les obres de remodelació de la plaça de la Baranova de Tivissa i dels carrers
Estat de la remodelada plaça de la Baranova de Tivissa.
annexes. Una actuació que forma part de la primera fase de l’execució del “Pla de Renovació i Millora del conjunt del Centre Històric” de Tivissa. Les obres de remodelació de la plaça de la Baranova de Tivissa i dels carrers annexes han consistit en la substitució dels serveis generals -la xarxa de gas, d’abastament d’aigua potable i la xarxa d’aigües pluvials i residuals-, el soterrament de les línies elèctriques, de telefonia mòbil i megafonia, la instal·lació d’un nou enllumenat públic i un paviment de pedra natural, fonts ornamentals, arbrat i mobiliari urbà. La urbanització de la plaça de la Baranova es va iniciar el 1927 mitjançant els diners recaptats en una subscripció popular. L’any 1952, amb motiu del 25 aniversari de la urbanització de la plaça de Tivissa, es va fer una segona fase d’arranjament. I finalment, l’any 1971 es va completar la urbanització de la plaça de la Baranova, tal com es coneixia fins ara, amb la seua pavimentació, i la construcció de la Font de la Sardana. Així, amb el pas del
temps la plaça de la Baranova s’ha convertit en un dels espais més representatius del municipi de Tivissa i, probablement, el que te més incidència social i cívica dins de la població. L’arranjament de la plaça de la Baranova de Tivissa i el seu entorn ha tingut un pressupost d’adjudicació de 805.923,74 euros i ha comptat amb el finançament del departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, del Fons FEDER, de l’Institut Català del Sòl i de l’Ajuntament de Tivissa, que ha aportat un 25 per cent del total del pressupost. Les obres de la plaça han estat realitzades per l’empresa Paviments Asfàltics Móra d’Ebre SA (PAMESA).
Vegeu el vídeo sobre la inauguració de la plaça de la Baranova de Tivissa.
Móra la Nova tornarà a adjudicar el tanatori L’alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé, va donar explicacions sobre el contenciós administratiu que afecta l’adjudicació del tanatori municipal en un ple extraordinari celebrat a petició del grup municipal d’ERC, a l’oposició, i que ha estat una mostra de transparència per part de l’equip de govern. Concretament, Bladé ha informat que el consistori no ha presentat recurs d’apel·lació contra la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona. Una sentència
que obliga al consistori a tornar a convocar la mesa de contractació i tornar a adjudicar la gestió del servei. Bladé va dir que una vegada arribi la notificació del Jutjat que la sentència és en ferm l’executaran malgrat assegurar que l’expedient de contractació es va instruir d’una manera impecable. La mesa de contractació va elevar la proposta de Funerària Mena a la junta de govern local i aquesta la va acceptar. Segons Bladé, “l’oferta de rehabilitació de l’altra empresa era més elevada i
per contra l’oferta tarifaria del servei ratllava la baixa temerària”. Una vegada es convoqui de nou la mesa de contractació es donarà audiència a Funerària Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta SL, l’empresa que ha presentat el contenciós administratiu, perquè pugui defensar la seva oferta econòmica, i es tornarà a valorar. Ara bé, l’equip de govern de CiU ha remarcat que la sentència no anul·la el concurs ni les obres. De fet, el consistori confia en poder posar en marxa el servei al febrer.
21
FEBRER 2014
Notícies Terres de l’Ebre breus La PDE reuneix el món científic i polític per fer front al Pla de Conca La Plataforma en Defensa de l’Ebre va reunir aquest passat mes de gener a Tortosa una cinquantena de representants del món científic, polític i de les organitzacions mediambientals amb l'objectiu de reaglutinar forces entorn al moviment antitransvasista i dotar-se d'arguments jurídics i tècnics per a la nova etapa que ara inicien. La portaveu de la PDE, Susanna Abella, va explicar que es volen avançar al govern estatal i elaborar un full de ruta acurat per guanyar-li la partida quan aquest tiri endavant el pla de conca.
L’Ebre recapta prop de 400.000 euros amb la taxa turística Les Terres de l’Ebre han recaptat 391.000 euros amb la taxa turística durant l’any 2013. De fet, la totalitat dels ingressos aconseguits per només vuit municipis del territori arriba als 330.000 euros. En la primera posició del rànquing trobem a l’Ametlla de Mar amb 120.000 euros, seguida del Perelló amb 66.000 euros i Sant Carles de la Ràpita amb 52.000 euros. La taxa turística també ha permès regularitzar més d’un 60% d’apartaments turístics del territori.
Generalitat i CHE aplicaran mesures dins del riu contra el caragol maçana El director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, ha fet un primer balanç força satisfactori de la inundació de 2.500 hecDurant una entrevista a Canal 21 Ebre, Sala va afirmar que caldrà esperar a la primavera per veure si la mesura ha estat totalment efectiva; però es va mostrar optimista i va afegir que caldrà fer altres accions preventives per evitar l’expansió de la plaga a altres zones del Delta. De fet, el director general de Desenvolupament Rural va assenyalar que caldrà fer més inundacions, ja que el riu Ebre està “molt infectat” amb caragol poma i el perill és constant. En aquest sentit, Sala va explicar que la Generalitat està parlant amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) perquè es facin actuacions dins del mateix riu, que ajudin a rebaixar la població de caragol maçana. Però ara mateix no hi ha experiències prèvies, i Sala va afegir que encara no saben quin tipus de mesures es prendran d’acord amb els usuaris de l’Ebre. D’altra banda, Sala va reconèixer que potser s’ha actuat massa tard per combatre aquesta espècie invasora, que representa un risc ecològic i a més ha provocat greus perjudicis als productors d’arròs. En qualsevol cas, el director general de Desenvolupament Rural va afirmar que ara el principal objectiu serà tenir els canals de regadiu del Delta “absolutament controlats”. A més, va destacar que tant el Ministeri d’Agricultura com la Unió Europea han entès que el caragol poma és un problema d’abast estatal i comunitari, i que s’implicaran econòmicament en funció dels resultats del pla de xoc. En la mateixa entrevista, Sala va recordar que en la negociació per la política agrària comuna (PAC) han aconseguit fixar, des de Catalunya, un ajut específic
tàrees d’arrossars del Delta amb aigua salada, en el marc del pla de xoc contra la plaga del caragol maçana.
per al sector de l’arròs. Però el director general de Desenvolupament Rural va afegir que ara es troben en una segona fase de la negociació, per determinar quin serà el sistema de repartiment dels ajuts. Unes negociacions per la PAC que acumulen un cert retard perquè la Unió Europeu va aprovar l’últim pressupost massa tard, però també perquè l’Estat espanyol vol aprofitar les converses amb les comunitats autònomes per recentralitzar i recuperar competències en l’àmbit de l’Agricultura. Així, Sala va calcular que les mesures de la PAC entraran amb un any de retard sobre el calendari previst.
Vegeu el vídeo sobre les noves mesures contra el caragol maçana.
22
FEBRER 2014
breus L'OMIC aconsegueix en nou mesos la devolució de 4.500 euros a consumidors Des que el passat mes d'abril es va posar en funcionament, l'OMIC de Benicarló (Oficina Municipal d'Informació al Consumidor) ha gestionat fins a 345 consultes i reclamacions referents bà sicament als sectors de les telecomunicacions (40%), aigua, llum i gas (18,5%) i assegurances o entitats bancà ries (11,5%). La resta de les consultes fan referència a altres sectors com l'oci i els viatges, les compres a distà ncia o la prestació de serveis a domicili. De totes les gestions realitzades en referència a les queixes dels consumidors, l'OMIC ha aconseguit la devolució de 4.444,41 euros.
Sorteig de menús de carxofa per als clients dels comerços de Benicarló Un total de 60 menús per a dos persones se sortejaran entre els clients dels comerços de Benicarló que del 24 de gener al 21 de febrer participen en la campanya T'invitem, que pretÊn aprofitar la bona acollida que tenen les Jornades Gastronòmiques de la Carxofa per dinamitzar el comerç de la ciutat. L'Associació de Venedors del Mercat i l'Agrupació de Restaurants són els impulsors de la iniciativa.
BenicarlĂł NotĂcies
Comencen les obres d'emergència a la costa Nord de Benicarló Els reivindicats treballs d'emergència programats per frenar la regressió de la costa Nord de Benicarló s'allargaran durant 12
Les mà quines han començat a treballar a la costa Nord de Benicarló i ho faran durant els propers 12 mesos per consolidar un dels trams de costa mÊs deteriorats. Es tracta de l'actuació prevista pel Ministeri de Medi Ambient per tal de frenar l'erosió que pateix la costa i que fa mÊs de 20 anys que els veïns denuncien. Les obres suposaran una solució d'emergència a la regressió que afecta la costa Nord, a l'espera que el Ministeri aprove el projecte per actuar de manera definitiva a la zona. De moment, els treballs inclouen la
Participa P articipa al 7è concurs
GH UHODWV IRWRJUDĂ€HV L YtGHRV
Joves i ConducciĂł
mesos i consolidaran un tram de mÊs de 100 metres. Les obres inclouen la construcció de passarel¡les i accessos a la platja.
construcció de passarel¡les i accessos a la platja, que se sustentaran sobre uns murs que serviran per donar-li consistència a la timba en un tram de costa molt deteriorat a causa de l'erosió de la mar. Juntament amb les passarel¡les, es dotaran zones de banquets i aparcaments per a bicicletes. El tram de costa afectat per les obres suma en total mÊs de 100 metres, on les mà quines han de treballar amb molta cura donada la poca consistència del terreny. El pressupost de licitació de l'obra Ês de 199.999,96 euros.
El regidor d'Urbanisme, Pedro LĂłpez, ha volgut agrair la implicaciĂł de la DirecciĂł Territorial de Costes de CastellĂł per defensar els interessos de la costa nord de BenicarlĂł donada l'escassa dotaciĂł pressupostĂ ria que el Ministeri tĂŠ previst destinar a tota la costa espanyola. Sobre les obres per frenar la regressiĂł del litoral, LĂłpez ha dit que l'Ajuntament continuarĂ reivindicant la necessitat d'executar el projecte per acabar de manera definitiva amb la problemĂ tica de la destrucciĂł de la costa Nord de BenicarlĂł.
Guanya: iPads, iPods i un viatge a Futuroscope! I nomĂŠs per participar, podrĂ s ser RAKK 4u gratis i gaudir de tots els GHVFRPSWHV L DYDQWDWJHV GXUDQW XQ DQ\
A què esperes? www.jovesiconduccio.cat
23
FEBRER 2014
Notícies Vinaròs breus Vinaròs tanca 2013 amb les millors dades de creació d'ocupació dels últims sis anys El regidor d'Hisenda i Ocupació de Vinaròs, Juan Amat, va explicar que segons les dades del Servef per primera vegada, en els últims sis anys, el nombre d'aturats del municipi és inferior a l' acabar l'any que quan es va començar. En concret, en iniciar l'any 2013 hi havia a Vinaròs 3.251 persones sense feina mentre que l'any es va tancar amb 2.974 persones sense feina, el que representa 277 persones menys a les llistes del Servef.
S'amplia el cementiri municipal de Vinaròs L’Ajuntament de Vinaròs ha finalitzat recentment una nova ampliació del cementiri municipal amb la construcció de 260 columbaris, 160 nínxols i una nova plaça que s'ha creat després de la construcció. La inversió municipal ascendeix a un total de 160.000 euros dels quals 50.000 corresponen a la construcció dels columbaris i la resta a la construcció dels nínxols i l'adequació de la nova plaça interior. Ara bé, l’Ajuntament ja ha avançat que treballarà en una important ampliació del recinte perquè dins de l'actual cementiri ja no es poden fer més ampliacions.
breus L'alcalde de Vinaròs demana seguir albergant els exàmens de conduir L'alcalde de Vinaròs, Juan Bautista Juan, ha visitat la Dirección General de Tráfico a Madrid per demanar que Vinaròs seguisca albergant les proves teòriques dels exàmens de conducció, en lloc de desplaçar-se a Castelló. Juan es reunia amb la directora general de la DGT, Maria Seguí, que explicava que, a causa d'una sèrie de procediments judicials, s'estan desplaçant tots els exàmens a les capitals de província, on disposen de seus totalment informatitzades. La directora general aclaria que, en finalitzar aquests processos, podran contemplar mesures respecte al centenar de punts d'examen, repartits per tot el país, que es troben en la mateixa situació que Vinaròs. De fet, s'elaboraran estudis per reajustar el mapa d'exàmens, segons les necessitats específiques de cada província. Luan destacava que "des del consistori de Vinaròs, seguirem reivindicant que els exàmens de conduir puguen seguir fent-se a la localitat i l'important és que es tracta d'una situació temporal, que pot modificar-se en el futur". Amb tot , des de la DGT es deixava clar que, per motius de seguretat, no s'acceptaran equipaments cedits i amb equips informàtics externs a l'organisme.
La Setmana Santa de Vinaròs és Festa d’Interès Autonòmic La Setmana Santa de Vinaròs ha aconseguit la declaració de Festa d'Interès Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana. D'aquesta manera, Vinaròs es converteix en la primera localitat de la Comunitat Valenciana en comptar amb dues festes amb aquest reconeixement: el Carnaval i la Setmana Santa. Els tràmits perquè la Generalitat Valenciana valorés a la Setmana Santa de Vinaròs van donar inici, després de l'aprovació per part del ple del consistori el passat mes de juliol i l'enviament de sol·licitud el 18 d'agost. Des de la regidoria de Turisme, l'edil Elisabet Fernández certifica que "cada any , són molts els visitants que arriben a Vinaròs atrets per la història i bellesa dels actes de la Setmana Santa. Aquesta declaració situa el municipi del Baix Maestrat com a destinació preferent en unes dates en les que augmenten els desplaçaments turístics. A més, confirma el pes específic d'aquesta festa i la reconeix com una de les més destacades en tota la Comunitat, el que hem d'aprofitar per seguir captant més visitants". Per la seva part, el regidor de Cultura, Lluís Gandia, destaca que "aquest reco-
neixement reforça i impulsa unes celebracions que formen part de la història de la nostra localitat i que han aconseguit perviure, al pas dels segles" . La gènesi de la Setmana Santa de Vinaròs es remunta al segle XVI. Els documents més antics que certifiquen la seua existència daten de 1595 i citen les confraries de Jesús Natzarè i la Majoralia de la Sang. En 1697 ja es parla de les processons de Dijous i Divendres Sant. Els gremis i els convents de Sant Agustí i Sant Francesc - i les ordres religioses que els ocupaven- van ser fonamentals per al desenvolupament i supervivència de les celebra-cions. Actualment, la Federació de Confraries està integrada per onze confraries tot i que són quinze aquelles que participen habitualment en les cele-bracions. La Setmana Santa de Vinaròs compta amb un ampli programa d'actes, en el qual destaquen les processons, com a màxim exponent. La Setmana Santa 2014 es celebrarà del 13 al 21 d'abril.
24
FEBRER 2014
Petits Artistes
Escola Sant Salvador Godall
Els Carnavals Aquest més donada la próximitat de la Festa del Carnaval, hem anat fins l’Escola Sant Salvador de Godall, població que manté un dels Carnavals més antics de les Terres de l’Ebre, carnavals que en aquest any ja arribaran a la 126ena edició. Els nens i nenes d’aquesta escola ens han rebut amb les seves disfresses, totes elles ben originals i ens han explicat moltes coses sobre aquest festa.
Adrià Ibáñez 11 anys “Cuc de carnaval realitzat pels nens i nenes del col·legi públic Sant Salvador de Godall”
Josep Fonollosa
Dafne Serna
Joylan Membrado
Adam Albiol
“He dibuixat una festa de carnacval on se celebra el carnaval, La festa és dels 125 anys de carnaval.”
“És una festa de carnaval i se celebra el Carnaval. La festa és dels 125 anys de Carnavals a Godall.”
“El meu dibuix tracta dels 125 anys del carnaval, vam anar pels carrers amb la banda i am anar al casal a ballar, al final vam menjar xocolata”
“Abans els homes del poble anaven amb els sacs de farina dalt del carro i anaven pel poble tirant-la, és una tradició que al poble es continua fent”
Néstor Albiol
Sergi Bertomeu
Nagore Blanch
Eva Carrillo
“He dibuixat una disfressa dels anys trenta i una altra de l’acualitat. També es pot veure que abans es disfressaven amb la roba que trobaven per casa.”
“He dibuixat una desfilada on hi ha estatues, confeti i mascares tristes i contentes que van pel poble..”
“Jo he dibuixat el títol de carnaval 125 anys i mascares perquè les mascares és el típic del poble, anar amb la cara ben tapada.”
“He dibuixat el Ball de Carnaval perquè penso que estarà molt bé.”
Amb el suport de:
Ajuntament
de Godall 25
FEBRER 2014
Cultura AMPOSTA Fins al 15 de febrer 'Riure' - VIII Festival de Vídeo i Art Digital Strobe Centre d'Art Lo Pati Fins al 17 de maig '100 anys d’escola pública a Amposta (1913-2013)', exposició Museu de les Terres de l'Ebre Del 25 de gener al 17 d'abril 'Amposta de Banda a Banda', cicle de concerts La Lira Ampostina Dies 8 i 9 de febrer Tribut a Deep Purple, en concert La Unió Filharmònica (auditori) Dissate, 15 de febrer XIX Festa de la Carxofa, gastronomia Pavello Firal
GODALL
Del 28 de febrer al 4 de març Godall, l’esperit del carnaval, festa Diversos llocs i actes
JESÚS Del 21 al 23 de febrer Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre, fires C/ Molins d’En Compte i pérgola
PINELL DE BRAI
Dissabte 1 de març, a les 00 h. Carnestoltes 2014 , festa La Pianola
BENICARLÓ Fins el 29 de març XIX Jornades Gastronòmiques de la Carxofa de Benicarló, gastronomia
BÍTEM Diumenge 9 de febrer, a les 9 h. 4a Cursa de 'La Marcenca’, curses Zona esportiva
Fins al 5 de febrer Santa Agda 2014, festa Diversos llocs
L’AMETLLA DE MAR Dissabte 8 de febrer, a les 18 h. Gala Màgica amb la Maga Silvana i els mags Charlie i Sergi Buka Teatre Orfeó Montsià
Del 31 de gener al 4 de febrer Festes de la Candelera 2014 Llocs diversos
TORTOSA
Fins al 26 de febrer ‘Simone de Beauvoir, feminista i escriptora', exposició itinerant Sala 2 de Terracota
LA FATARELLA Del 31 de gener al 3 de febrer Festes Majors d'Hivern Sant Blai 2014 Llocs diversos
LA SÉNIA
DELTEBRE Diumenge 9 de febrer, a les 18 h. 'Bailo por dentro' - Cicle de Cine Social Centre Social 'Lo Maset' Diumenge 16 de febrer, a les 18 h. 'La voz dormida' - Cicle de Cine Social Centre Social 'Lo Maset'
Fins al 28 de maig 2n SEUminaris, cicle de xerrades Seu de la UOC Fins al 16 de febrer Exposició fotogràfica de Mercè Pedrola Hotel Corona - Cafeteria
Diumenge 23 de febrer, 11:30 h. ‘Que Peti la Plaça', espectacle Carnaval Familiar amb Cercavila d'animació i espectacle final Plaça Sales i Ferré Del 16 de març a l'1 de maig La nova Passió d'Ulldecona (2014) Teatre Orfeó Montsià
Fins al 15 de març I Concurs de Cupcakes de primavera Biblioteca Marcel·lí Domingo Fins al 16 de febrer 'A la URV... fem recerca!', exposició Campus Terres de l'Ebre
VINARÒS
BOT De l'1 al 6 de febrer Festes de Sant Blai 2014 Llocs diversos
Fins al 26 d'abril de 2014 10a Temporada 'Dissabtes de Teatre' Hora: 18.00 hores Lloc: Ulldecona, Teatre Orfeó Montsià
RIBA-ROJA D’EBRE
LA GALERA Del 15 de febrer al 16 de març XI Jornades Gastronòmiques de la Carxofa, gastronomia Restaurants col·laboradors
ULLDECONA
Fins al 2 de febrer 'Defensors de les llibertats de Catalunya 1705-1714', exposició Espai Jove (baixos)
MAS DE ARBERANS
Dissabte 8 de febrer 'Looping. Teixint amb materials tous', taller Museu de la Pauma Dissabte 8 de febrer 'Farem graneres', taller Museu de la Pauma
Dies 1 i 2 de febrer 'Mamma Mia', musical Teatre Auditori Felip Pedrell Dimecres 5 de febrer, a les 19 h. 'Realitat augmentada, una forma nova d'ensenyar i aprendre', xerrada Seu de la UOC
Del 21 de febrer al 3 de març CARNAVAL DE VINARÒS 2014 Lloc: Llocs diversos
Divendres, 7 de febrer, a les 19.30h ‘Un pessic a l’ànima’ d’Alfons Cama, presentació a càrrec de Jesús M. Tibau La 2 de Viladrich Divendres, 7 de febrer, a les 19.30h ‘Derelictes’ de David Figueres, presentació a càrrec de Jesús M. Tibau La 2 de Viladrich
26
FEBRER 2014
Els Fogons
Pastís Ingredients (6pax) - 1 coliflor o bròquil gran - 4 cullerades de mantega - 6 cullerades de farina - 4 tasses de llet - 4 ous - 1 tassa de formatge parmesà - 2 cullerades de julivert picadet - Sal i pebre a gust - Nou moscada en pols
Preparació Sancocho la coliflor o bròquil en aigua amb una mica de sal, sense tapar la cassola per 15 minuts, colar i tallar en branquetes. En una cassola fondre la mantega afegir la farina barrejant bé amb l'ajuda d'un batedor de filferro i anar agregant-li la llet calenta.
Vi recomanat Edetària Blanc 2011 Raïms: Garnatxa blanca 85% i Macabeu 15% Anyada: 2011 Preu: 20 euros
Condimentar amb la sal, pebre i nou moscada, deixar bullir per uns 5 minuts movent constantment, retirar deixar refredar una mica per agregar-li els ous un per un, Greixar una font per forn, col · locar la coliflor o bròquil, cobrir amb la salsa, el formatge parmesà i el julivert i portar al forn per uns 15 minuts perquè gratini i servir.
28
FEBRER 2014
Lloguers Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21 Tortosa Es lloga pàrquing al Centre de Tortosa, al edifici del Patronat. ✆ 666360861 Tortosa Zona Temple. Es lloga plaça de pàrquing. ✆ 678461724 Sant Carles Es lloga pis céntric, menjador estar, cuina, galeria, 3 habitacions, 2 banys. 275 Euros. ✆ 648783681 / 977504332 Sant Carles Es traspassa bar restaurant a la millor zona de la ciutat, ple funcionament, gran 37.000 Euros. terrassa. ✆ 699737858 Tortosa a zona Sant Blai, es lloga parquing ✆ 639594527
Vendes Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs). Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631 Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa. Interessats trucar ✆ 605 994 256 Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256 Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Xerta-Calig. Interessats trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256 Tortosa Es ven per la zona Temple. Pis 2 hab., saló menjador amb terrassa, 1 bany, cuina i galeria. Calefacció amb gas. Zona ajardinada i piscina comunitaria. Per entrar a viure. Preu: 130.000 euros. ✆ 636 732 222 Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i cuina-menjador amb bomba de calor/fred. 30.000 euros negociables. Trucar a partir de les 19h. ✆ 664 562 637 Tortosa Es ven pis de 90 m2, zona
Tot i més classificats de Remolins, edifici ganadera, 4 hab., 2 banys, gran terrassa, pati interior, xemeneia, ascensor, primera planta. Preu: 86.000 euros. ✆ 646 465 499 Alfara de Carles Es ven o es lloga casa a Alfara de Carles amb 130 m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i menjador, amb hort i finca d’oliveres. Interessats trucar al % 661 143 311, ascensor, primera planta. Preu: 86.000 euros. ✆ 646 465 499 Batea Es ven casa petita al casc antic, nova construcció, per estrenar. De particular a particular. Preu a convenir. ✆ 639217503 Tortosa Es ven un remolc per a
Motor una moto, amb l’opció de col.locar un altre carril per carregar 2 motos. Preu: 500 euros. ✆ 680 192 122 PINTOR Aplicacions de pintura
Treball en general. Pressupostos sense compromís.✆ 661 14 33 11 Demandes Treballa com a Tècnic Professional en Tanatopràxia Tanatoestètica i Operari Funerari. Pràctiques en tanatoris gestió de feina. ✆ 977 27 32 57 Demandes Treballa com auxiliar de geriatria, tècnic sociosanitari i auxiliar de fisioterapia. Prepara’t la qualificació professional amb pràctiques en la teva zona de residència o accedeix a un sector amb demanda laboral. ✆ 977 27 32 57
Demandes AVON busca persones que vulguin vendre o consumir els seus productes. ✆ 977442642 Ofertes S’ofereix empresa de construcció d’obra nova, façanes, reforma i rehabilitació d’habitatges, obra menor, piscines d’obra i pre fabricades. Pressupostos sense compromís. Informació ✆ 672 192 867 / 622 245 120 Ofertes Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705 Ofertes S’ofereix cambrer amb 17 anys d’experiència amb capacitat de comunicació. Educació, respecte i amabilitat amb el tracte. Interessats trucar al ✆ 697 487 296 Ofertes Enginyer en Telecomunicacions ofereix classes de repàs o reforç escolar de Matemàtiques i Física per alumnes d’ESO i Batxillerat. Josep. ✆ 608 438 245 Ofertes Si tens més de 18 anys i ganes de treballar truca.
Relacions
t’agradaria tenir parella d’origen rus, perque t’agraden com son, truca’ns, tenim un mun de noies amb ganes de trobar el seu príncep blau al nostre país. Serietat i honestedat ✆ 695 410 052
detallista, sincer i fidel, un company afectuós i poder disfrutar junts viatjes, sopar i altres coses petites però no tan importants en la vida, si desitges coneixer aquesta dona truca ✆ 695 940 139
Amistat Si ets una noia o un noi, no importa edat, i encara no tens nuvi/a però t’agradaria trobar una bona persona i amb ganes de tenir una relació estable, truca, tenim oficines a Tortosa, Tarragona, Reus, Vendrell, Barcelona, Girona, Sabadell, Terrassa, Manresa i Vic ✆ 695 410 052
Amistat Apreciat amic/ga, cansat d’anar a discoteques per conèixer gent i perdre el temps? Cansat de les cites ràpides i a cegues de la red? Has caigut varies vegades a la mateixa pedra en les teves relacions de parella i estàs fart d’equivocar-te? Vols trobar la parella adequada? ✆ 695 410 052
Amistat Si vols refer la teva vida amorosa, vine a Maisol, un equip de professionals t’ajuda a trobar-la, tenim un amplia cartera de persones interessades en coneixerte. Informa’t! Tenim oficina a Tortosa, Tarragona, Reus, Vendrell, Barcelona, Terrassa, Sabadell, Manresa, Vic i Girona. ✆ 695 410 052
Varis Es compra, es restaura i es
Amistat Apreciat amic/ga, cansat d’anar a discoteques per conèixer gent i perdre el temps? Cansat de les cites ràpides i a cegues de la red? Has caigut varies vegades a la mateixa pedra en les teves relacions de parella i estàs fart d’equivocar-te? Vols trobar la parella adequada? ✆ 695 410 052
Amistat Desitjo relació amb dona lliberal, amb fins seriosos, o parella matrimoni. Jo, noi de 50 anys. ✆ 645668213
Amistat Anem a sopar i després a ballar, també al cinema. Anima’t i vine a conèixer gent nova. Truca’ns! ✆ 695 410 052
Amistat Senyora vídua, sense fills, físic agradable, cerca senyor bona presència, entre 60-70 anys, preferiblement català, per gaudir plegats dels bons moments que ens dóna la vida. ✆ 658236994
Amistat i et sens sol o sola, t’agradaria tenir una relació seria i estable, vine a conèixer Agencia Maisol, éxit assegurat. Informació sense compromís. T’esperem! ✆ 695 410 052
Amistat Noi de 44 anys, molt maco, molt humil, molt simpàtic, desijta conèixer noia entre 28-52 anys, primer per a amistat i després relació estable. ✆ 627742238
Amistat Vine amb nosaltres, sortides amb grup per conèixer gent nova, fem calçotada, diumente 23 de febrer, t’esperem! Et divertiràs i qui sap igual trobes la teva parella! ✆ 695 410 052
Amistat Si tens entre 25 i 30 anys, i t’agradaria enamorar-te, vine a Maisol, aquí tenim moltes persones que volen el mateix que tu. Tracte personalitzat i confidencial. Informació sense compromís ✆ 695 410 052 Amistat Maikal agencia matrimonial de noies ruses, si
Varis venen tot tipus de mobles antics, antiguitats... % Interessats trucar al ✆ 634 755 488 Varis Tebeos antics, còmics de superherois, manga, llibres, postals, monedes, àlbums de cromos, programes de cinema, calendaris de butxaca, soldadets de plom, Scalextric, Playmobils i joguines en general compro.✆ 630930616 Varis Diumenge dia 2 de març, “Seminari d’un dia, saps que et limita? Saps que et potència?” (matí i tarde) Descobreix els teus potencials, consegueix els teus objectius, informa’t a Maisol. ✆ 695 410 052
Amistat Maisol l’agencia que et busca la parella ideal per tu, tenim oficines per tota Catalunya! ✆ 695 410 052compartir tot junts. ✆ 695 940 139 Amistat Dona elegant i atractiva 58 anys, rossa, ulls verds, busca un home per relació estable, que sigue
29
FEBRER 2014
Noves Tecnologies
Un portàtil d’ensomni El fabricant de components d’ordinadors Gigabyte acaba de presentar una nova línea d’equips portàtils enfocada al sector gamer. Aquest és el cas del nou Aorus X7, un equip de 17’3” que destaca especialment per la seva alta potència de càlcul i acurat disseny. I és que Gigabyte ha aconseguit equipar un conjunt de components dignes dels millors equips de sobretaula en tan sols 2,3 cm. de gruix, un autèntic repte si pensem que aquestos normalment no solen destacar pel seu petit disseny, ja que les altes prestacions solen acompanyar components més gruixuts i robusts que desprenen molta escalfor. Un altre detall destacable és la integració de 2 targes gràfiques brutals Nvidia GeForce GTX 765M, i processador principal del sistema Intel i7-4700HQ quad-core. Evidentment que per refrigerar tots aquests components s’ha hagut de redissenyar el xassís de l’equip amb 2 ventiladors i 4 sortides de refrigeració, complementats per 5 conductes tèrmics, amb la finalitat de mantenir la temperatura de tot l’equip perfectament a ratlla.
Jaume Querol
802.11ac, el nou estàndard wifi d’alta velocitat, capaç de funcionar fins a 1Gbit/seg. I és clar, tota aquesta potència tecnològica té un preu acord, al voltant dels 2.500 i 3.500€ segons la configuració escollida.
Aquesta configuració d’ensomni es completa amb la no menyspreable xifra de 32Gbytes de memòria RAM principal del sistema, 2 unitats de disc dur amb tecnologia SSD de 512Gb cadascun (1TB en total), i finalment destacar també la connectivitat wifi
Música celestial Si estàs buscant un “gadget” exclusiu i que realment et distingeixi, Yamaha et presenta el nou altaveu sense fils per a la llar, el Relit LSX-700, dissenyat pel prestigiós Massahuru Ohno. Aquest nou dispositiu no tan sols ofereix un so insuperable sinó que a més desprèn una llum ambiental que acompanyarà les teves reproduccions musicals. Aquesta “torre parlant” inclou 3 altaveus que sumen una potència de 30 Watts i que ajusten el seu volum segons la proximitat de les parets. La connexió és a través de Bluetooth 2.1 i s’ha dissenyat una aplicació mòbil específica per controlar-lo remòtament. S’espera un preu aproximat de 700€ i estarà disponible en varis colors. En definitiva, l’aparell perfecte per adornar la sala d’estar de la casa.
30