PUNT DE TROBADA JULIOL- AGOST 2015
Núm. 30
HOSTALERIA & CO
EMPRESA, OCI i TURISME
Productes gastronòmics de LLeida Hostaleria
Càmpingslleida&aventura On anar
Viu l’estiu al Pallars Jussà Pallars Jussà
Nova pàgina web de la Federació de Turisme rural Les xarxes socials i el vi. Sommeliers. LA REVISTA LLEIDA PUNT DE TROBADA S’encarta gratuïtament amb el Diari “SEGRE”
DL L 92-2013
Tel. 873 992 006
20
Av. Tortosa, 4·25005 LLEIDA Edifici LLOTJA · Oficina: 208-211
Directora: Marina P. Sullà marina@geminigrup.com Dep. de redacció: Laia Viudez. premsa@geminigrup.com Dep. de Disseny: Carlos Mayorga: carlos@geminigrup.com
Gèminigrupnoesfaresponsabledelesopinions expressades pels col.laboradors en els escrits signats
18
16
sumari 04 Hostaleria Tasta la fresca
Nous cursos de català del CNL Productes gastronòmics de Lleida Sommeliers. Les xarxes socials i el vi Coses que em fan feliç... Estanislao Solsona Sementé
16 On anar... Càmpings de Lleida i aventura Aquelarre de Cervera
20 Pallars Jussà Viu l’estiu al Pallars Jussà
XI Festival del Romànic i dels Castells de Frontera
24 Castells Castell de Ciutadilla Aquesta publicació no pot ser totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense autorització escrita prèvia de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.
26 Lleidatans Sílvia Álvarez guanya el concurs Millor Pa de Pàges Català 28 Diputació La federació de turisme rural ha creat una nova pàgina web amb la col.laboració de la Diputació de LLeida.
14
CONFIA’NS LA GESTIÓ DE LA TEVA EMPRESA
Hi sortiràs guanyant!
EDITORIAL Un estiu amb bones perspectives, una bona oportunitat per al sector
FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA President: Juan Antonio Serrano Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit Rosell Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran C. Arnals, 5 - Vielha Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73 A/e: aran@hostaler.org Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell C. Mare Janer, 25 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74 A/e: alturgell@hostaler.org Aula de Formació Manel Martín C. Segrià, 35 baixos Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72 A/e: aula@hostaler.org
A les destinacions de vacances, als pobles, on a l’estiu retornem als orígens, i fins i tot als principals nuclis poblats, on sembla que tothom hagi de marxar de vacances o fugir tots els caps de setmana, l’època estival és una bona oportunitat per al sector. Amb el permís de la meteorologia, que té el principal rol, els clients, més relaxats del que és habitual i, per tant, més predisposats, necessiten els nostres espais per compartir amb els seus amics i familiars, uns entorns que els facin sentir a gust i gaudir d’una bona taula o, senzillament, d’un refrigeri o un beure refrescant . Les terrasses cobren un altra dimensió: quan baixa el sol, es converteixen en les protagonistes de l’estiu. Les instal·lacions de terrasses estan millorant per moments, i alguns establiments ja comencen a dinamitzar-les amb programes d’activitats. La Federació d’Hostaleria de Lleida organitza des de fa quatre anys el Tast a la Fresca, una magnifica excusa per sortir de casa els dijous a la nit de tot l’estiu i gaudir de les terrasses a uns bons preus. Les edicions anteriors han estat tot un èxit, i aquest any s’incorpora una nova dinamització a les xarxes socials per donar més contingut a la iniciativa, que esperem que torni a ser un èxit. Alhora, tenim força expectatives que millori el comportament del consum, millora que es va començar a notar per Nadal i que es va repetir per Setmana Santa, la qual cosa és la millor notícia que pot tenir el nostre sector.
Ramon Solsona Secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida
Hostaleria i Turisme del Berguedà C. Rafael Casanova, 6 08600 Berga. A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com
hostaleria & Co
5
Cada dijous al vespre,
!
tasta la fresca
EN 31 TERRASSES DE LLEIDA I PROVÍNCIA I FINS AL 10 DE SETEMBRE Entrepans o torrades i menús, amb beguda inclosa, des de 6 € fins a 13 € i, a més, copes a un únic preu de 3 €. Com cada estiu, HOSTALERIA DE LLEIDA ha posat en marxa una nova edició de TASTA LA FRESCA! per gaudir de les terrasses lleidatanes prenent entrepans, torrades, plats i copes a preus populars. Cada dijous, fins al 10 de setembre, sortir de casa a prendre la fresca es podrà assaborir per uns preus per a totes les butxaques: entrepans o torrades per 6 € i menús per 13 €, tot amb beguda inclosa. A més, les copes a 3 €. Estratègicament repartides pel territori lleidatà, les 31 terrasses participants conviden a assaborir la gastronomia de Lleida amb propostes tan atractives com caragols llepats, coca cruixent de recapte, xips vegetals o torrada de salmorejo, entre moltes altres especialitats. A www.movimenth.com hi ha tota la informació, terrassa a terrassa: oferta, adreça, horari, etc.
Encara no has sortit els dijous a TASTAR LA FRESCA?
Paral·lelament, a les xarxes de Facebook, Twitter i Instagram s’aniran compartint les novetats de TASTA A LA FRESCA! i es proposaran diferents sortejos per dinamitzar aquesta campanya i animar tothom a sortir de casa i gaudir de les nits d’estiu amb TASTA LA FRESCA! LA CADIRA DEL CARTELL NO ÉS UNA CADIRA QUALSEVOL. Enguany, la cadira del cartell de TASTA LA FRESCA adquireix el protagonisme en convertir-se en un objecte de desig que se sortejarà mitjançant un concurs a través de les xarxes socials i el blog de MOVIMENT H, GASTRONOMIA DE LLEIDA. La cadira és un clàssic del disseny dels anys 50, obra d’un dissenyador anònim mexicà. S’anomena ACAPULCO, va ser creada per relaxar-se i gaudir de la fresca estival i es va acabar convertint en la cadira de moda a Hollywood. El seu estil retro, el disseny de línies simples i la seva gran comoditat fa que
6 hostaleria & Co
Copyright de les fotos: @igerslleida
tasta
Els bars i restaurants participants de TASTA LA FRESCA! a Lleida ciutat són: TASTA LA FRESCA l’hagi escollit per dinamitzar la participació dels amants del disseny i de sortir de terrasses.
CAL NENET (Partida de Butsènit, 38), CAN RÚBIES (Partida de Butsènit, 11), CRISTAL (Saturn, 17), EUROPA (Príncep de Viana, 104), FUNATIC (Pi i Maragall, 26), GALAXIA (Rovira Roure, 4), GENIAL (Navarra, 1), GILDA (del Rei, s/n), IRUÑA II (Pl. Sant Llorenç, 3), IT...FOOD&DRINK (Camp de Mart, 7), JOHANNA’S (Manuel Gaya i Tomàs, 18), NELSON (Ricard Vinyes, 5), MR. NYAM NYAM (Rovira Roure, 1), REKENA (Priorat, 3), TENNIS URGELL (Balàfia, 71), TOPKAPI (Ballester, 19) TXEMA (Baró de Maials, 16).
I a altres localitats:
CENTRE CÍVIC (La Seu d’Urgell), CAL FARRÉ (Vallfogona de Balaguer), CÀMPING LA CERDANYA (Prullans de Cerdanya), FRANKFURT MUNICH (La Seu d’Urgell), HOSTAL DEL CARME (Vilagrassa), HOSTAL VALL D’ÀNEU (Esterri d’Àneu), LA LLAR DE FOC (Adrall), LA REDOLTA (Florejacs), LA TAVERNA (La Seu d’Urgell), LA VIA (La Seu d’Urgell), NARD (Guissona), NICE (La Seu d’Urgell), NOU CÀMPING (La Guingueta d’Àneu) PAISATGES (La Seu d’Urgell). hostaleria & Co
7
GUIA SECTORIAL
8 hostaleria & Co
Nous cursos de català del CNL de Lleida per al curs 2015-2016. Tots els nivells
Inscripció cursos 1r trimestre Lleida ciutat
Inscripció cursos semipresencials Parla.cat a Lleida
Antics alumnes i alumnes de nivell bàsic 1: a partir del 15 de juliol Alumnat general: a partir del 20 de juliol
Antics alumnes: a partir de l’1 de juliol Alumnat general: a partir del 6 de juliol
Consulteu l’oferta de cursos prevista per al primer trimestre del curs 2015-2016 a cpnl.cat/lleida
Inici dels cursos: octubre de 2015 Lloc d’inscripció: SLC de Lleida, c. del Governador Montcada, 13, 2n. Tel. 973 282 607
Inici de les classes: octubre de 2015 Les matrícules es faran al mateix moment que la persona interessada ho sol·liciti.
Les proves de col·locació es duran a terme durant tot el període de matrícula.
Per a més informació: Tel. 973 282 607 lleida@cpnl.cat
Per a més informació: Tel. 973 282 607 lleida@cpnl.cat
hostaleria & Co
9
PROVEĂ?DORS
10 hostaleria & Co
La gastronomia de Lleida és un culte al saber fer mediterrani. Des de temps ancestrals, els nostres avantpassats, com els romans, han sabut cultivar l’art de la restauració. Els caragols a la cassola, a la llauna o a la brutesca, així com la girella, la vedella protegida dels Pirineus, el formatge i la mantega del Cadí, el vi amb denominació d’origen Costers del Segre, la coca de recapte, la cassola de tros, l’oli d’oliva verge extra de les Garrigues, la fruita a la plana de Lleida, la matança del porc i moltes altres especialitats més han configurat la radiografia actual de la gastronomia lleidatana. Us convidem, doncs, a delectar-vos amb els productes d’aquestes terres esculpides per l’home pas a pas: als Pirineus i les Terres de Lleida.
EL SEGRIÀ
Productes naturals: oli d’oliva, fruita dolça (pera, poma, préssec, pruna, nectarina, etc.), ametlles, raïm, olives i festucs. Productes elaborats: caragols a la llauna, plats elaborats amb caça menor, olla barrejada, magdalenes, Granados (dolços d’ametlla), panadó de carabassa i vi.
EL SOLSONÈS
Productes naturals: patates de muntanya de Cambrils i d’Odèn, tòfones i bolets. Productes elaborats: llonganissa, fuet, donegal blanc i negre, mató, formatge fresc, conserves de bolets i de tòfones.
L’URGELL
Productes naturals: fruita dolça (pomes, peres, préssecs, cireres, etc.). Productes elaborats: panadons (espinacs, pinyons i panses), cassola de tros de l’Urgell (peus de porc, caragols, botifarra, espinacs, etc.), cóc (variant de la coca de recapte), les albades de Tàrrega, torrons i xocolata.
LA VAL D’ARAN
Productes naturals: nous, fruits del bosc, bolets (rovellons, ceps, fredolics) i esturió. Productes elaborats: patés, embotits de caça, bolh (botifarra de la llengua), anditos (varietat de botifarra blanca del Baish Aran), cueta (botifarra blanca del Miei i Naut Aran), cassís (licor de groselles), aigua de nòdes (licor de nous), mel, melmelades, tronquitos del Pirineu i caviar.
L’ALT URGELL
Productes naturals: tòfones, xicoies i rovellons. Productes elaborats: bull de llengua, mel, formatge de vaca (DOP), d’ovella i de cabra, embotits i mantega (DOP).
L’ALTA RIBAGORÇA
Productes naturals: fredolics, ceps, carreretes, gerdons i nabius. Productes elaborats: girella (trinxat de xai amb altres productes), escudella ribagorçana, palpís de corder, civet de senglar i d’isard, col i trumfes amb suc de rosta, freginat (confeccionat amb sang i fetge de corder), formatge d’ovella, xolís i altres embotits artesans de porc, mostillo (postres típiques elaborades amb mel, farina i ametlles) i melmelades de fruits silvestres.
LA CERDANYA
Productes naturals: naps de Talltendre, rovellons, ceps, mel de Cerdanya i trumfes. Productes elaborats: pa de fetge, els cerdans (pastes seques d’avellanes i anís) I melmelades de fruits silvestres.
LES GARRIGUES
Productes naturals: tòfones, mel, ametlles i fruita. Productes elaborats: pa de ronyó, ametlles garrapinyades, orelletes i vi.
LA NOGUERA
Productes naturals: tòfones, xicoies i rovellons. Productes elaborats: coca de recapte, panadons (espinacs, pinyons i panses), mató artesà, formatge, torrons, ametlles garrapinyades, vi i oli.
EL PALLARS JUSSÀ
Productes naturals: mel, rovellons, fredolics, truita de riu, formatges tradicionals i nous. Productes elaborats: girella, palpís, civet d’isard, escudella barrejada, estofat de senglar, xolís, secallona, gossets, botifarra traïdora, coca d’enciam, allioli de codony, mostillo o brossat, confitura, ratafia i vi de nous.
EL PALLARS SOBIRÀ
Productes naturals: xicoia, ceps, tòfona i les carns de poltre, xisqueta i vedella. Productes elaborats: girella, formatge de tupí i palpís de corder, iogurts d’ovella i de vaca, sopa de pastor, sopa de fesols i farcit de carnaval.
EL PLA D’URGELL
Productes naturals: poma, pera i nous. Productes elaborats: caragols a la llauna, cassola de tros, coques de recapte, orelletes. Sucs, conserves i melmelades naturals i ecològiques, vinagres, mel, ratafia, formatge fresc, de cabra i d’ovella.
LA SEGARRA
Productes naturals: mel, ametlles i patates. Productes elaborats: ratafia de nous de la Segarra, ¨Aromes de la Segarra¨ (maceració de farigola, menta, camamilla, etc.), ofegat de la Segarra, amanida d’arengades i figues, perdius a la vinagreta, conill a la xocolata, coques dolces i de recapte, formatges, melmelades, pastes típiques (savines, nevats, plomes d’àngel) pa de pessic, productes carnis (embotits...)
Font: www.lleidatur.com
hostaleria & Co
11
GUIA SECTORIAL
12 hostaleria & Co
Les Xarxes Socials i el Vi Des de temps remots i per necessitat, l’ésser humà es comunica: de manera verbal, amb els gestos, mitjançant senyals de fum, amb l’ajuda de coloms missatgers i, fins i tot, utilitzant una ampolla llençada al mar per tal que arribi a bon port després de passar la immensitat dels oceans. El segle passat va arribar la comunicació informàtica entre dos ordinadors: això succeïa l’any 1962 amb el naixement d’Arpanet, el predecessor d’Internet. Més tard, l’any 90, va aparèixer Internet i d’aleshores ençà va començar per a cadascú de nosaltres la relació amb la xarxa. La versió més moderna de Dr. Jekyll i Mr. Hyde acabava de néixer. I es va fer present en la nostra vida després de la creació de xarxes, com Facebook o Twitter, així com Whatsapp, construint un món totalment paral·lel a aquell en què vivim. Per tot això vull felicitar les persones que viuen sense participar en aquest fenomen de masses. Envejo profundament un dels meus grans amics, en Richi (Ricard Garcia); per a ell tota aquesta merda no existeix. Ni tan sols hi té el més mínim interès.
Avui, quan m’he plantat davant del PC per seguir escrivint la meva opinió sobre el món del vi, he accedit a YouTube per seleccionar un concert d’algun dels grups de música per aïllar-me, concentrar-me i plasmar les meves idees en format d’un nou capítol. Aleshores, m’he trobat amb aquest suggerent anunci que reflecteix una escena que us resultarà familiar. M’encanta la manera com mostra la relació humana amb les xarxes. Fa uns mesos, em vaig adonar que tot allò que les envolta és un ganivet de doble tall. Senyors, les xarxes socials són corrosives si no les sabem utilitzar. Potser ens estan portant a ser una generació de merda, com insinua el títol del musical. Però queda clar que, sense aquestes eines, les possibilitats de comunicació no serien tan diferents de les dels nostres avantpassats Quina droga més poderosa..... Un cop plasmat allò que penso realment de totes aquestes maneres d’entrellaçarnos, voldria atacar una de les realitats que vivim molts cada dia. Quan, a mitjans de l’any 2007, va aparèixer Facebook, una de les raons que més sonaven per convèncer-nos que no volíem entrar en la roda era que no volíem explicar a cada moment el que estàvem fent. Després ens vàrem adonar que cadascú hi penja i comparteix el que li ve de gust. És aquí on comença la decadència real de la història.
Em sembla trist i, sobretot, de poca realitat veure en segons quin perfil com la gent s’engreixa amb les fotografies de grans vins que presumptament han tastat o begut. No ho dic perquè no estigui bé fer-ho, sinó perquè sembla una medalla penjada, en tota regla. Ho considero un exercici narcisista força estúpid i, sobretot, de voler mostrar-se superior davant les amistats que la persona en qüestió pugui tenir a la mateixa xarxa.
“Ni sóc jutge, ni
jutjo les persones que algun dia ho han fet. És clar que la felicitat de poder tastar segons quin vi, si no és compartida, no és felicitat. També és cert que som ben lliures d’escollir a qui volem seguir i a qui no, i sobretot, de mirar el que fan, però em fan molta pena les persones que només mostren aquesta part de la seva vida. Em sembla una actitud infantil, pròpia de quan érem petits i dèiem als companys de classe: “mira el que jo tinc i tu no”. SALUT!! Xavier Ayala Diari d’un Sommelier Twitter: @DiariSommelier Facebook: Diari-dun-Sommelier
hostaleria & Co
13
Coses que em fan
feliç
Estanislao Solsona Sementé va néixer el 18 de setembre de 1964 al petit poble de Torregrossa. Va venir al món al si d’una família de creences eclèctiques i dedicacions dispars. El seu pare era propietari de diversos negocis de cabaret i sales de festa. Quan l’Estanislao encara era petit, es van traslladar a viure a Bell-lloc d’Urgell, on el seu pare tenia el més important de tots els seus negocis.
Estanislao Solsona Sementé A tothom li passa això de sentir que ha nascut massa tard, que s’ha perdut coses excitants, èpoques millors. Vaig néixer el 1984, precisament quan el meu pare començava a vessar creativitat i a explorar-la de debò i a fons en el món de la moda, i dos anys després ja va tenir lloc la seva primera desfilada. Va ser com tot en l’època: agosarada, lliure i caòtica; noies passejant-se ballant per una franja verda que creuava el terra d’un pub, entre gent amb copes a la mà, portant vestits d’impossibles formes geomètriques, inspirades en coses com les vestidures d’Egipte (per a la posteritat queda el titular “Els vestits faraònics que fa Estanislao en una masia de Bell-lloc”, que va aparèixer en un diari local en aquells dies). La qüestió és que tot això em va agafar massa jove i, tot i que avis o oncles em portavan a tots els esdeveniments, em pregunto com hauria estat viure-ho tot amb la perspectiva d’algú més gran, amb una mirada més àvida per aprendre o més coneixement per saber què s’estava fent i per què. És igual: amb el pas dels anys m’he adonat que en vaig aprendre, d’això, i molt. El fet de ser tan nen va afegir a tots aquests esdeveniments una percepció magnificadora i fascinant; veure les desfilades en vídeo, després, durant anys i milers de vegades, era com veure la millor de les pel·lícules, i els vestits i les models eren per mi tan icònics com Madonna o les noies de The B-52’s. Tot em semblava admirable: els vestits, els seus colors, les maldestres models (es donava un curiós fenomen fan, i veure-les en persona, després de
14 hostaleria & Co
veure-les tant per la tele, em feia vergonya) i la música, que era també molt important: els seus dissenys van començar amb les línies rectes i el postpunk, i a poc a poc la seva inquietud artística va impregnar les seves creacions, amb l’estil d’una alta costura que mesura el detall, i les seves col·leccions es van veure inspirades en conceptes com l’època medieval o la dècada dels cinquanta, experiments postmoderns que li permetien investigar sense perdre la frescor”. Estanis Isaac Solsona, fill del dissenyador.
“Las Vegas” era una gran casa a peu de carretera que feia les funcions de sala de festes a la nit i de restaurant de noces, banquets i comunions en cap de setmana. Tota la família s’allotjava en la planta alta. Estanislao era el menor de tres germans (Asun, una hippie en aquells dies; i en Ramonet, un Bob Dylan particular) en ple descobriment de l’hedonisme dels setanta, al mateix temps que la família era considerada poc menys que una descarada anomalia entre els veïns del poble. D’aquests antecedents, dels excessos dels espectacles a “Las Vegas” de rondar pels camerinos plens de vestits amb plomes i lluentons, va treure aquesta primera espurna de fascinació pel vestuari. Va començar llavors a explotar aquesta recentment descoberta curiositat pel món creatiu. És a principis de la dècada dels noranta quan Estanislao potencia el disseny de la roba feta a mesura a gust de cada per-
sona, inaugurant a Lleida el seu Taller de Moda Alternativa/ Costura Diversa. Aquests models realitzats als clients, únics i marcats per la personalitat de cadascun, donen lloc a la seva pròpia passarel·la: la Desfilada de Sant Narcís en 1993 i 1994, una mostra anual on el mateix client era convidat a desfilar amb la peça que havia encarregat. La seva col·lecció El Toro i el Mar –amb una polèmica iconografia que ironitza i descontextualitza la silueta del toro de Osborne- és seleccionat per presentar-la a l’apartat de Nous Dissenyadors del Salò Gaudí de Barcelona. L’original i enginyosa iniciativa d’utilitzar aquesta icona tradicional, va anar sens dubte un encert que va desbordar al seu propi autor. Els encàrrecs per part de les clientes habituals del taller perquè les vestís el dia de la seva boda obren una nova etapa on els vestits il·lustraven un concepte atípic per complert en el panorama de la moda per a núvies d’aleshores: de confecció artesana, detalls minimalistes en forma de brodats de fil amb petites esquitxades de color, inspiració en la naturalesa i el món dels somnis i de les fades. Anteposa la comoditat i l’elegància per via de la senzillesa i la supressió de tot element que fes de la núvia alguna cosa “pomposa” i recarregada. Recentment, ha renovat la seva marca amb la presentació d’EO COSTURA, una nova imatge, original i fresca, que vol reforçar la seva filosofia: senzillesa, elegància i comoditat, tot únic i a mida. Segueix treballant en les seves col·leccions i atenent personalment les clientes, per a les quals personalitza i elabora artesanalment les seves creacions. Estanislao Solsona, Barcelona juliol de 2015 www.estanislao.com
I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana... Un esmorzar: pa torrat amb un bon raig oli d’oliva arbequina, sal i un trosset de xocolat a amb llet (de la nevera) Un plat: caragols a la llauna
Un vi: un Castell del Remei
Una copa: Gintònic
Un llibre o una sèrie?: “Càndid”, de
Voltaire Un museu: Victoria & Albert Musseu m - London Una escapada: Platja del Torn-l’H ospitalet de l’Infant (Tarragona) Un paisatge: la vall de Boí
Una recomanació per perdre’s i fug ir de les aglomeracions: el mes d’agost queda’t a casa.
hostaleria & Co
15
ON ANAR
CÀMPINGS DE LLEIDA
a d i e l l s g n i p càm a r u t n e v a & im
al màx e r iu v m o c o me is r u t l e d ia c l’experièn ineu i Prepirineu actiu al Pir lleidatans
16 punt de trobada
proposa per als propers mesos CÀMPINGSLLEIDA&AVENTURA, dos conceptes units per un territori singular; un espai únic per a la pràctica d’activitats d’aventura a l’aire lliure en combinació amb els allotjaments confortables, moderns i totalment equipats dels 48 càmpings de l’associació. La seva estratègica situació, envoltats de natura, al cor del Pirineu i Prepirineu de Lleida, els posiciona com una opció idònia per descansar i relaxar-se després d’un dia ple d’emocions.
Amb l’arribada del bon temps i les activitats a l’aire lliure es reactiva la vida als càmpings. Una opció d’allotjament que permet gaudir de tot tipus d’experiències a la natura sense que representi un cost gaire elevat, tant si l’allotjament és en bungalous com en tendes de campanya. Els càmpings són els allotjaments que més s’adapten a l’entorn i, per tant, són ideals per als amants dels esports d’aventura. A més, cal donar un valor especial als serveis addicionals que ofereixen als seus recintes: piscina, parcs infantils, barbacoes, activitats d’animació, etc.
càmping ix e t a m l e Des d formació in ix e r e f s’o nen les io t s e g s e pràctica i e les reserves d nies per ò id s é m activitats t sense cos a t is p m a c al . rmediaris e t in i n it afeg
CÀMPINGSLLEIDA&AVENTURA
ofereix fins a 12 activitats de turisme actiu i d’aventura: piragüisme, ràfting, pesca, escalada, descens de canons, rutes en BTT i cicloturisme, quads, paintball, senderisme, trekking, caça, excursions a cavall, parapent, vol sense motor, ala delta i excursions amb globus. Unes activitats que es poden contractar directament des del càmping on s’estigui allotjat des de molt abans que hi arribeu.
CÀMPINGSLLEIDA&AVENTURA és
una proposta sense cost i amb el valor afegit d’escollir la millor opció d’oci. Qui millor que el propietari del càmping, que és natural de la zona i en molts casos practica el turisme actiu, per recomanar una activitat d’oci? Amb tota la tranquil·litat, confiança i sense esperes, els 48 càmpings de l’associació es comprometen a trobar la millor oferta per a tots els gustos i al millor preu. La seva intermediació no suposa cap cost per al campista. punt de trobada
17
ST 2015 O G ’A D 0 3 I 9 2 , 8 2
ONISTA G A T O R P , C O F L E ARRE L E U Q ’A L E D E L INDISCUTIB
nquers estaran rra Ca es bl ia D s el y, Enguan lles convidades. acompanyats per tres co n endegat la ma-
ha uers de Cervera ja Els Diables Carranq proper Aquelarre. A la colla diablera de r el quinària per prepara diables convidades, la tria de les colles de ga r rre ca en li se ra rve Ce forços i carretilles pe arteixen energies, es ny. amb les quals comp l’a rverina més bruixa de ser cremades la nit ce diables niversari de la colla de conl’a r ora em mm co r pe la Universitat L’any passat, potenciar la sortida de de Cervera, es va voler s i un drac, que van fer la baixada. El ble foc a la sortida i vidant una colla de dia amb més vistositat de lla, el drac de , bo lt mo r se va at ult res La Po drac convidat, ja que amb més color amb un tua només per tancar el primer acte a rre ac Cervera, per l’Aquela landó, el drac dels Carranquers, actua la o Bi nc rra Ca Lo i có Cal Ra a volgut tirar enrere de l’organització no s’h s De . nit de divendres
18 punt de trobada
Drac convidat “Víbria Llacunalba” de la Colla de Diables de Canyelles
ON ANAR
de la Universitat una potent sortida i s’ha mantingut . amb bona dosi de foc rtiran de la Universitat s convidades que so b més de 10 Aquest any, les colle es de Cambrils, am Llacunaler rri ga Ca Els s ble són els dia La Víbria ta les masses, i el drac anys d’experiència so . es ell ny ables de Ca ba, de la colla de di ables de Torredemda serà el Ball de Di ida l nv co lla co ra ce ter La d’aquesta colla és de erència que es troba barra. La primera ref ja l’any 1987 es va recuperar la colla de t, i ys d’experiència, el 1791 com a ball parla a. Amb gairebé 30 an arr mb de rre To de s diable encarregats de realitrredembarra seran els To de les ab Di de ll Ba : els que surten de la t la nit de l’Aquelarre ia al Portalet zar els correfocs duran matinada i el que s’inic per donar la de 1 la a na An a plaça Sant a Cal Racó nit. Ambdós s’acaben a dos quarts de 4 de la alitzen els Carranquers, amb el Ball de e fin pas a l’espectacle qu Foqueral (3r acte). el i te) Diables (2n ac nt de
s importa resenta l’actuació mé quals l’Aquelarre rep endres amb Lo div de nit Els Carranquers, pels essencial, actuaran la t par un són bé tam la tarda l’any, i de la qual davant la Universitat n el correfoc de comiat ara litz rea i ila de dó cav an cer Bil Carranco ranquers actuarà a la antil i juvenil de Car inf es, la col Rib La de e. re ng Pe t me de diu els Diables de San asca, juntament amb . ots l’Aquelarret amb la Tar its diables i bruix al certamen per als pet com a colla convidada
CERVERA · AQUELARRE DE aquelarre.cat io@ cac uni com ó i premsa 2015 Dept. Comunicaci SA 10 de juliol de NOTA DE PREM
Info: www.lleidatur.com
punt de trobada
19
PALLARS JUSSÀ
VIU L’ESTIU AL
PALLARS JUSSÀ
Quan arriba l’estiu, la comarca adquireix una nova vida: els pobles es tornen a omplir de gent, moltes cases reobren i les festes majors mantenen el caliu.
E
n articles anteriors hem explicat com el Pallars Jussà és un món per descobrir, una terra desconeguda que espera poder sorprendre amb una riquesa cultural i natural úniques, servida en petites dosis, amb l’exclusivitat d’allò que no abunda. És, però, durant l’estiu quan aquesta comarca de rics i contrastats paisatges pren una nova vitalitat. Les activitats a l’aire lliure, les platges d’aigua dolça, les festes majors, les fires i tot tipus d’activitats fan que el ritme tranquil de la comarca s’acceleri amb una variada oferta d’activitats. Els embassaments de Terradets (Cellers) i de Sant Antoni (Talarn) es converteixen en els espais ideals per prendre el sol, banyarse, practicar activitats aquàtiques o simplement descansar. Les seves “cales i platges” són perfectes per refrescar-se durant les hores més caloroses. A l’embassament de Terradets, un itinerari interpretat recorre gairebé 4 km i permet conèixer millor aquest entorn natural. Diversos espais de restauració i terrasses a l’aire lliure complementen les estones de bany. Podreu menjar i degustar còctels amb unes vistes espectaculars de l’embassament. Les festes majors dels pobles se succeeixen al llarg de l’estiu. Són espais de trobada tant per a la gent de la comarca com per als que
20 punt de trobada
han anat a viure a fora, els quals tornen per gaudir de la festa amb amics i familiars. Cada poble del Pallars Jussà celebra la seva festa major amb ganes i alegria. El Consell Comarcal coordina el Bus de la Festa, que té com a objectiu la prevenció dels accidents de trànsit entre els més joves, evitant l’ús del cotxe particular. S’inicia a mig juliol a la Pobla de Segur amb el Festipallars, i dóna servei a les festes majors més destacades fins a mitjans de setembre amb la festa major de Tremp. Aquest 2015 arribem a l’11a edició del Festival del Romànic i Castells de Frontera, el qual convida a gaudir de la bona música i dels escenaris més emblemàtics del Pallars, una unió que potencia la finor i la intensitat interpretativa. El certamen és organitzat pel Consell Comarcal amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Juntament als concerts al Castell de Mur (12 de juliol “Mundus renovatur; Capella Antiga de Chinchilla”) i al Castell de Llordà (2 d’agost “Amor en temps de guerra; Marta Rodrigo i Andreas Martin”), s’incorpora un excel·lent exem-
Els castells romànics són l’escenari ideal per als concerts d’estiu
AGENDA JULIOL FESTIVALDELROMÀNICIDELSCASTELLSDEFRONTERA Castell de Mur.12 de juliol a les 19 h Església de Covet.19 de juliol a les 19 h Castell de Llordà. 2 d’agost a les 19 h
“VINE AL PALLARS, VIU EL JUSSÀ” 11: Sortida guiada senderisme a Boumort 12: Visita al celler Terrer del Pallars 18 i 19: La Força de l’Aigua 18: Visita al celler El Vinyer 21: Viatge en el temps a través de les Botigues Museu de Salàs de Pallars 24: Vista al Celler Mas Garcia Muret 25: Sortida guiada a la Vall de Riqüerna 26: Activitats Piolet Experience 31: Visita al Parc de les Olors de Claverol
ISONA I CONCA DELLÀ
Dies d’estiu a l’embassament de Sant Antoni
Festa major de Conques. 18 i 19 de juliol Festa major de Sant Romà. 26-27 de juliol
LA POBLA DE SEGUR Tren dels Llacs. 4 i 11 de juliol Festipallars 2015. 10 juliol a les 20 h Festa dels bombers. 18 de juliol Festa major de la Pobla de Segur. 24-26 de juliol
LLIMIANA Concert Tel·lúric a la Cova Negra. 25 de juliol a les 19 h
TREMP Cursosd’estiualaUniversitatdeLleidaaTremp:LesHidroelèctriques i la Transformació del paisatge Del 9 al 12 de juliol. TastmusicalCellerVilaCorona:RitmesdeBall(adostemps).18 de juliol a les 19:30h Nits a la fresca 2015. 23 i 30 de juliol FeMAP GastroFilm – Tremp. 26 de juliol a la Fundació Fiella Concert de l’Orquestra Barroca de Sevilla dins del Festival de Música Antiga dels Pirineus. 31 de juliol a les 20 h a l’Espai Cultural la Lira
Festival del Romànic i Castells de Frontera ple del romànic pallarès: l’església de Santa Maria de Covet (19 de juliol “Cançons d’arreu; Coral Verge de Ribera de la Pobla de Segur”). A més, se celebren també concerts a la Cova Negra (25 de juliol), a l’ermita romànica de la Mare de Déu de la Plana de Pessonada (14 d’agost) i en altres indrets de la comarca, en el marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus (www.femap.cat). Per a tota aquesta informació i més, us podeu dirigir a l’Oficina Comarcal de Turisme que trobareu a l’Epicentre, el Centre de Visitants del Pallars Jussà, situat al centre de Tremp. Aquest estiu obrim matí i tarda tots els dies (diumenge només al matí) fins a l’11 de setembre.
www.pallarsjussa.net
VALL FOSCA 6a Vertical Cabanera (cursa de muntanya). 11 de juliol a les 9 h EstanyGento:FestivaldeMúsicaAntigadelsPirineusambTrença Ensemble i Aina Martín. 25 de juliol a les 17h
AGENDA AGOST FESTIVAL DEL ROMÀNIC I DELS CASTELLS DE FRONTERA Castell de Llordà. 2 d’agost a les 19 h Ermita romànica Mare de Déu de la Plana de Pessonada 14 d’agost a les 21 h
“VINE AL PALLARS, VIU EL JUSSÀ” SORTIDES GUIADES DE SENDERISME I EXPERIÈNCIES PER DESCOBRIR LA COMARCA 1: Sortida guiada nocturna / Passejada astronòmica 2: Visita al celler Terrer del Pallars 4: Sortida guiada als Estanys Glacials
punt de trobada
21
5: Barranquisme 6: Sortida a Manyanet 7 Visita al Monestir de Gerri de la Sal 8: Sortida guiada Volta al Roc de Pessonada 9: Sortida guiada al Dolmen de la Casa Encantada 11: Sortida guiada al Pic de l’Àliga 12: Excursions guiades amb buggie 13: Sortida guiada orientació de tarda 14: Fes de pastor a Casa Mateu de Toralla 15: Sortida guiada Montseny de Pallars 16: Sortida d’orientació de tarda 18 Sortida guiada a la Vall de Riqüerna / Viatge en el temps a través de les Botigues Museu de Salàs de Pallars 19: Visita al celler Xic’s Cal Borrech 20: Sortida guiada a Collegats 21: Visita al celler Mas Garcia Muret 22: Sortida guiada a la serra dels Obacs / Observació astronòmica 23: Visita al celler El Vinyer 25: Sortida a Manyanet 26: Activitats Piolet Xperience 27: Sortida guiada a la Terreta 28: Visita al celler Xic’s Cal Borrech 29: Sortida guiada nocturna
TALARN La Cuca de Llum (cursa de muntanya). 8 d’agost
TREMP Symbiotic Duo dins del Festival de Música Antiga. 1 d’agost a la Biblioteca Maria Barbal Cucaestiu 2015: activitats gratuïtes per a nens i nenes al carrer les tardes d’estiu. 4, 11, 18 i 25 d’agost . Cursa Nocturna “El camí dels cavalls”. 5 d’agost a les 22.30 h. Concert de Rafael Bonavita i Leonor Leal dins del Festival de Música Antiga dels Pirineus. 7 d’agost a La Lira Nits a la Fresca . 4, 6, 11, 13, 18, 20 i 25 a les 22.30 h Mostra de Cinema Rural (Mostremp). Del 20 al 23 d’agost Country a la Fresca. Tots els dimarts d’agost a les 22 h Tast musical al Celler Vila Corona de Vilamitjana. 29 d’agost
ISONA I CONCA DELLÀ Xerrada “Què hi ha de cert a Jurassic World?” al Museu de la Conca Dellà. 13 d’agost Aplec de Sant Roc a la Posa. 16 d’agost Cursa Quatre rocs. Figuerola d’Orcau. 23 d’agost Dinogresca. 29 d’agost
SALÀS DE PALLARS Fira d’Art . 15 i 16 d’agost Aplec de Sant Roc. 16 d’agost
LLIMIANA Pluja d’estels al Celler Mas Garcia Muret. 13 d’agost
22 punt de trobada
VALL FOSCA Nit d’estrelles amb Celístia Pirineus. 4 d’agost Experiències Vall Fosca: repassem la història hidroelèctrica. 5 d’agost a la Central de Capdella Espectacle Somriures Solidaris a la Vall Fosca. 7 d’agost a Espui Experiències Vall Fosca: la vida als pobles ramaders. 11 d’agost a la Central de Capdella Experiències Vall Fosca: itinerari geològic pel carrilet. 12 d’agost a Sallente Espectacle infantil: Deskoncert de música. 17 d’agost a La Torre de Capdella Festival de Música Antiga dels Pirineus: Acadèmia del curs de música medieval del FeMAP. 20 d’agost a Capdella Experiències Vall Fosca: l’esmorzar al tros. 25 d’agost a la Pobleta de Bellveí Exposició: “Indrets de la Vall Fosca”. 17-28 d’agost a l’Ajuntament de la Torre de Capdella
FESTES MAJORS Del 31 de juliol al 2 d’agost: Salàs de Pallars 1 i 2 d’agost: Orcau / Aguiró 7-9 d’agost: Aramunt / Suterranya / Paüls 8 i 9 d’agost: Espui 13 d’agost: La Torre de Capdella 13-16 d’agost: Figuerola d’Orcau 15 d’agost: Hortoneda / Pessonada / Claverol / Sapeira 15 i 16 d’agost: Benavent de la Conca 20-23 d’agost: La Pobleta de Bellveí 21-23 d’agost: Vilamitjana / Talarn 27-30 d’agost: Isona 28-30 d’agost: Palau de Noguera 28 d’agost: Sossís 29 i 30: La Plana de Mont-rós
Oficines de turisme Centre de Visitants (Tremp)
Passeig del Vall, 13 / Tel.: 973 653 470 oficinaturisme@pallarsjussa.cat
La Pobla de Segur
Av. Verdaguer, 35 / Tel. 973 680 257 turisme@pobladesegur.cat
Isona i Conca Dellà
C/ Del Museu, 4 / Tel. 973 665 062 ofturisme@parc-cretaci.com
La Vall Fosca
Ajuntament de la Torre de Capdella / Tel. 973 663 001 turisme@vallfosca.net Vistes des del Montsent de Pallars
PROVEÏDORS
Tel. 973 402 045
montsonis@castellscatalunya.com
La Fundació Castells Culturals de Catalunya promou la recuperació dels castells catalans mitjançant un seguit d’activitats, com la “Ruta de castells amb visita guiada”, els premis Catalunya Nostra, el cicle “Música als castells”, les activitats per a escoles, la recuperació dels arxius dels nobles a través de l’Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans, l’edició de llibres i material sobre castells i la realització de jornades i seminaris sobre l’ús sostenible del patrimoni. Gaudeix de Lleida a través del seu inabastable patrimoni i regala experiències als teus amb els Xecs Regal. Informa’t sobre la visita guiada de tots aquests castells i altres activitats als castells catalans. FES-TE MEMBRE AMIC DE LA FUNDACIÓ PER NOMÉS 30 EUROS ANUALS. ÉS VÀLID PER AL TITULAR MÉS UN ACOMPANYANT. GAUDIRÀS D’UN MUNT D’AVANTATGES! CONSULTA’LS AL NOSTRE WEB. I A MÉS, SI T’ACREDITES AMB AQUESTA REVISTA, T’OBSEQUIAREM AMB EL LLIBRE “100 CASTELLS PER A DESCOBRIR CATALUNYA”.
24 punt hostaleria de trobada & Co
Foto: Lohen11
www.castellscatalunya.com
Castell de Ciutadilla www.castelldeciutadilla.com
Les primeres notícies sobre el castell són del segle XI. La construcció de l’alta torre de l’homenatge, l’element més remarcable de la grandiosa construcció, cal situar-la, almenys pel que fa a la part alta, als segle XVI, quan els Guimerà transformen el castell en un magnífic palau renaixentista sense renunciar, però, a mantenir el caràcter de fortalesa. Si es consulta la història, es troba els Guimerà, des de la Reconquesta i fins ben entrat el segle XVII, en quasi totes les conteses bèl·liques del país. A Ciutadilla, quan sols es parla de les muralles del castell en un document de l’any 1029, es nomena Guerau de Guimerà senyor jurisdiccional. Resseguint el fil dels senyors del lloc, després hi trobareu diferents Gisperts de Guimerà, entre ells el Gispert que, al segle XVI, converteix l’antiga fortalesa militar en un magnífic palau renaixentista i aixeca la gallarda torre de l’homenatge. En arribar al 1702, Josep Meca, en virtut del seu matri-
moni amb Isabel de Cardona, Rocaverti i Guimerà, obté el títol de marquès de Ciutadilla. El 1824 el marquesat passa als Sentmenat en la persona de Francesc de Paula Sentmenat i Clariana. Avui el marquès de Ciutadilla és Joaquim Sagnier de Sentmenat, que ha cedit l’herència dels seus avantpassats a un Patronat format per l’Ajuntament, el Consell Comarcal de l’Urgell, diferents administracions i entitats com la Fundació Castells Culturals de Catalunya i els Amics del Castell. Aquest Patronat, del qual també forma part el mateix marquès, s’ocupa de la rehabilitació del conjunt.
COM ARRIBAR-HI:
Per l’autovia A-2, agafeu la sortida 510 en direcció a Tàrrega (Est). Travesseu la població de Tàrrega en direcció a Montblanc i Tarragona sense deixar aquesta carretera (eix de Salou a Ponts -C-14-), que s’ha de seguir fins el desviament a mà esquerra cap a Ciutadilla. Es troba un cop passat el que va cap a Guimerà, també a mà esquerra. www.castellsdelleida.com
CASTELLS CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA Visita el castell d’Os de Balaguer i el Museu de Campanes. A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os Malignum Castrum o Castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del Museu de Campanes de Catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el Carnet Oficial de Tocacampanes de Catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència. Horari visites: diumenges, 12.30 h. Altres dies, horaris concertats.
Tu i LLeida, SL
Sant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com
El SentinelLa de la Vall, El Castell de Ciutadilla El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia. Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell. S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups. També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions. Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h.
Castell de Ciutadilla
Ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010 www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat
CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l’Espluga Calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350. Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005 Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h
Ajuntament de l’Espluga Calba
Av. Pau Casals, 15· 25410 – L’Espluga Calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net
punt de trobada
25
Foto: padepagescatala.org
ON ANAR... LLEIDATANS
Sílvia Álvarez, de Pa i Pastisseria Marqués, guanya el concurs
MILLOR PA DE PAGÈS CATALÀ DE L’ANY 2015 Sílvia Álvarez Marqués, de 30 anys, de Pa i Pastisseria Marqués d’Alfarràs (Lleida), s’ha proclamat guanyadora del Concurs Millor Pa de Pagès Català 2015, celebrat a Cervera aquest cap de setmana. Álvarez va competir amb quatre finalistes més, que representaven fleques d’Algerri (Lleida), Argentona (Barcelona), Balaguer (Lleida) i Reus (Tarragona). El concurs Millor Pa de Pagès Català de l’Any està convocat pel Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català i hi participen els flequers que pertanyen a aquesta Indicació Geogràfica Protegida.
26 punt de trobada
El president del jurat del concurs, Domènec Vila, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, va destacar la qualitat dels pans presentats pels cinc finalistes i el compromís de la IGP Pa de Pagès Català amb els consumidors. Pa i Pastisseria Marqués, la fleca guanyadora del concurs, és una empresa familiar molt coneguda a Lleida que va ser fundada el 1999 a Alfarràs pels pares de la guanyadora, Ricardo i Pilar. Des que es va fundar, l’empresa ha passat de tenir una empleada a tenir-ne 22 en l’actualitat. La guanyadora del concurs va declarar que a “Pa i Pastisseria Marqués treballem cada dia per oferir als nostres clients productes de qualitat i innovadors. Ens impliquem molt en les necessitats dels nostres clients i els assessorem sobre les especialitats que poden ser millors per a les seves necessitats nutricionals”. Sílvia Álvarez es va emportar la placa que acredita que el seu pa és el Millor Pa de Pagès Català de l’Any 2015 i un premi en metàl·lic de 2.000 euros. La fornera guanyadora va rebre el premi envoltada dels seus pares, la seva família i més d’una trentena de seguidors que li van donar suport durant tota la celebració del concurs. Els finalistes del Concurs Millor Pa de Pagès Català 2015, a part de la guanyadora, van ser Josep Baldomà (Balaguer), Pau Borràs (Algerri), Manel Pérez (Argentona) i Xavier Pàmies (Reus). Tots cinc es van classificar per a la final celebrada a Cervera després de passar una semifinal en què van participar 21 flequers i flequeres de totes les províncies catalanes. El jurat del concurs, presidit pel director de general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Domènec Vila, estava format per la cantant Lucrecia Pérez (Lucrecia); Mariví Chacón (directora del programa “Cafeïna”, de Lleida TV); el president de la IGP Pa de Pagès Català, Antoni Figuera; l’alcalde de Cervera, Ramon Royes, i el tècnic en panificació Josep Pascual. La final del concurs es va fer al Paranimf de la Universitat de Cervera, en un acte que va aplegar més de 200 convidats, entre els quals hi havia representants de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal de la Segarra i de diversos ajuntaments catalans (Algerri, Alfarràs, Cervera i Reus).
1. Més de 16 anys de professionalitat i experiència en el sector flequer han fet que els vostres pans i pastissos siguin dels més reconeguts de Lleida. Com ho heu aconseguit? Quina ha estat la vostra trajectòria? Moltes hores de treball, esforç, dedicació, entusiasme i il·lusió creiem que és el que cal per aconseguir els nostres propòsits, que són oferir als nostres clients productes artesans de primera qualitat, ajustant-nos sempre a les seves necessitats. La nostra trajectòria... Els meus pares van agafar l’any 1999 un obrador amb botiga a Alfarràs. Era un petit negoci, semblava fet a mida per a ells dos. Seguidament, van agafar una dependenta perquè despatxés a la botiga, i així ells podien elaborar dins de l’obrador. Jo tenia uns 14 anys i recordo que treballaven tantes hores que hi havia dies que dormiem alli mateix. 2. Quines són les vostres especialitats, tant en el pa com en la pastisseria? Nosaltres elaborem tots els productes que venem. Les nostres especialitats són el pa artesà fet a mà; pans especials (en fem més de 20 tipus; espelta, kamut, espinacs, civada...); les magdalenes (normals, xocolata, cabell d’àngel i confitura de prèssec), i les coques de recapte i tota la brioixeria feta a mà i sense greixos “trans”. Aquests són els nostres productes estrella, pero en fem molts altres.
sent tot l’equip de Pa i Pastisseria Marqués després d’aconseguir aquest gran premi? Ens sentim molt satisfets pel reconeixement obtigut a l’esforç de tots aquests anys, i jo personalment em sento molt orgullosa dels nostres treballadors: som un equip. Són els nostres amics i companys de viatge. 4. Quin ha estat el secret perquè el vostre pa de pagès hagi aconseguit proclamar-se el millor Pa de Pagès Català? Quins ingredients i característiques té? Com he comentat a la primera pregunta, el nostre secret és el treball, la dedicació, l’esforç, la il·lusió i l’entusiasme en tot el que fem. Els ingredients són farina, aigua, sal i llevat. Les característiques del nostre pa... És un pa emparat en una igp (indicació geogràfica protegida) del Pa de Pagès Català, que periòdicament supera una certificació que garanteix que el nostre pa compleix els requisits d’aquesta igp. Es tracta d’un pa artesà fet a mà, cuit amb forn de pedra, amb una crosta cruixent i una molla alveolada i esponjosa. Amb un sabor i una olor característics. El nostre forner també li dóna el seu toc personal amb els temps de repòs, que fan que adquireixi aquest sabor tan particular.
3. Com et sents i com se punt de trobada
27
La Federació de Turisme Rural a Lleida vol ser més visible a Internet i millorar el seu posicionament SEO
La Federació de Turisme Rural ha creat una nova pàgina web amb la col·laboració de la Diputació de Lleida mitjançant el Patronat de Turisme, i ha signat un contracte amb una empresa de màrqueting online per tenir una posició millor als cercadors d’internet La Federació de Cases Rurals a Lleida continua apostant d’una manera decidida per les noves tecnologies i per aconseguir una major visualització de la seva oferta de turisme rural a la xarxa. Per assolir aquest objectiu la Federació de Cases Rurals a Lleida va estrenar a la tardor del 2014 la seva nova pàgina web www.Lleidarural.info, que va tenir la col·laboració i el suport de la Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme, a través dels convenis de col·laboració que anualment signen les dues entitats. Ara, una vegada creada la nova pàgina web, la junta directiva de la Federació de Cases Rurals a Lleida vol optimitzar-la amb un bon posicionament orgànic SEO (Search Engine Optimization) per captar el major nombre de consultes i tenir la millor visualització possible entre els principals cercadors d’internet i entre els principals portals líders en reserves de cases rurals, dins d’un mercat altament competitiu com ho és el del turisme rural. Per millorar el posicionament SEO de la nova pàgina web, la Federació de Cases Rurals a Lleida ha signat avui un contracte amb l’empresa Smart Community, especialitzada en màrqueting digital. La signatura del contracte ha anat
28 punt de trobada
a cura de la presidenta de la Federació de Cases Rurals a Lleida, Núria Ferrando, i d’un representant de l’empresa Smart Community. El vicepresident en funcions del Patronat de Turisme, Gerard Sabarich, ha estat convidat a assistir a l’acte de signatura d’aquest contracte en agraïment al Patronat de Turisme per tot el suport que de manera continuada ha estat donant al llarg dels anys a la Federació de Cases de Turisme Rural de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida. Gerard Sabarich, després de la signatura del contracte que s’ha fet a la seu del mateix Patronat, ha volgut subratllar l’esforç que diàriament duen a terme els empresaris vinculats al sector del turisme rural per millorar la seva oferta turística, tant pel que fa a l’atenció als clients com també a la promoció del seu producte i per extensió del conjunt de l’oferta turística de les comarques lleidatanes. Quant a la promoció, ha remarcat que no n’hi ha prou de tenir una bona pàgina web dinàmica, com ara tenen els associats a la Federació de Cases de Turisme Rural, sinó que ara enceten una nova etapa destinada a captar més presència i notorietat, a més d’un major nombre de turistes per mitjà de la xarxa/Internet.
Vicepresident en funcions del Patronat de Turisme, Gerard Sabarich, amb la presidenta de la Federació de Turisme Rural, Núria Ferrando i el vicepresident de l’entitat, Anton Bundó, després de la signatura del contracte amb un representant de l’empresa de màrqueting on-lineSmart Community.
Un sector a l’alça
“
Fruit d’això, en els darrers 10 anys les comarques de Lleida han incrementat en un 50% el nombre d’establiments i de places de turisme rural en passar dels 411 establiments i 2.996 places l’any 2005 als 627 establiments i 4.486 places aquest any 2015.
“
La Federació de Turisme Rural de les Terres de Lleida es va fundar l’any 1994, engloba les associacions de residències i cases de pagès del conjunt de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida i disposa com a associats aproximadament del 75 % dels empresaris del sector. El turisme rural en el conjunt de la demarcació de Lleida ha anat guanyant adeptes en els darrers anys per la qualitat dels establiments i la tendència dels visitants a gaudir de la tranquil·litat del camp i de la muntanya i de l’oportunitat d’estar en contacte amb la natura i l’ambient dels pobles.
punt de trobada
29