LLEIDA HOSTALERIA & CO 28 by REVISTA HOSTALERIA

PUNT DE TROBADA MAIG 2015

Núm. 28

HOSTALERIA & CO

EMPRESA, OCI i TURISME

Espeleologia. Un món per descobrir Sortides

Castell de LLordà Castells

Xavi Menós

Foto: Antoni Satorra

Lleidatans

La Cambra ajuda els joves a trobar feina

Cambra de Comerç de Lleida

Xavier Ayala i Cots. Diari d’un sommelier. LA REVISTA LLEIDA PUNT DE TROBADA S’encarta gratuïtament amb el Diari “SEGRE”

DL L 92-2013

Tel. 873 992 006

Av. Tortosa, 4·25005 LLEIDA Edifici LLOTJA · Oficina: 208-211

Directora: Marina P. Sullà marina@geminigrup.com Dep. de redacció: Laia Viudez: laia@geminigrup.com Marta Valles: marta@geminigrup.com Dep. de Disseny: Lídia: lidia@geminigrup.com Carlos Mayorga: carlos@geminigrup.com Gèminigrupnoesfaresponsabledeles opinionsexpressadespelscol.laboradors en els escrits signats

sumari

04 Hostaleria

Lo Morter de Balaguer. Monument de Balaguer Diari d’un sommelier... Xavier Ayala i Cots Parlem de... El caragol Guia sectorial... Jaiak. Repte Jaiak

16 Sortides

Espeleologia. Un món encara per descobrir

19 Museus

Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega “Tragèdia al call. Tàrrega 1348

20 Pallars Jussà

“Vine al Pallars, viu el Jussà”

Aquesta publicació no pot ser totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modiﬁcada o emmagatzemada sense autorització escrita prèvia de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressament prohibida la reproducció amb ﬁnalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

22 Castells Castell de LLordà

24 LLeidatans

Xavi Menós. Fotògraf internacional

25 Cambra de Comerç

Cambra de Comerç de Lleida formarà i orientarà laboralment 600 joves aturats de Lleida Cambra de Comerç de Lleida endega l’ 11a edició de la Borsa d’Especialistes en Comerç Internacional

CONFIA’NS LA GESTIÓ DE LA TEVA EMPRESA

Hi sortiràs guanyant!

EDITORIAL I continua la Lleida Gastronòmica Arriba el maig, ple d’activitat culinària!

FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA President: Juan Antonio Serrano Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit Rosell Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran C. Arnals, 5 - Vielha Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73 A/e: aran@hostaler.org Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell C. Mare Janer, 25 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74 A/e: alturgell@hostaler.org Aula de Formació Manel Martín C. Segrià, 35 baixos Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72 A/e: aula@hostaler.org

Aquest mes d’abril s’ha inaugurat el monument Lo Morter a Balaguer: un símbol que representa l’estima del territori per la cuina i la seves arrels. Festa Major de Lleida: Vermuts de Festa Major, una tradició que ja tenien els avis i els pares i que avui està més de moda que mai. Terrasses plenes, pares, mares fills i néts compartint el vermut. Tradicions que fan territori i fan ciutat . Menú de la Festa Major: canelons, pollastre farcit que es comparteix amb la família, a casa o bé al restaurant, però de Festa Major. Per això, Hostaleria de Lleida treballa cada any per oferir en aquestes dates un llistat de possibilitats en què tothom pot trobar l’establiment on fer el vermut o un menú i gaudir amb tota la intensitat de la Festa Major. I en acabar el mes, ja tenim l’Aplec del Caragol: plat estrella, el caragol, enlloc tan estimat i cuidat com a Lleida. A l’Aplec amb la colla, a casa o al restaurant, però sempre amb ell. També us oferim un ampli ventall d’establiments amb una oferta atractiva per poder-ne gaudir. El bon temps que porta la primavera, amb l’esclat de la natura i els seus productes, ens inspira, així que us animo a participar en aquest maig gastronòmic per a tothom! Ramon Solsona Secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida

Hostaleria i Turisme del Berguedà C. Rafael Casanova, 6 08600 Berga. A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

hostaleria & Co

Lo Morter de Balaguer,

monument als 700 anys de la cuina catalana

Lo Morter,

obra del ba

laguerí Jose

p Mateu

El monument al morter homenatja la cuina catalana en la candidatura per a la UNESCO El diumenge 12 d’abril, Lo Morter de Balaguer. Associació per a la Cuina Catalana inaugurava l’escultura Lo Morter a l’avinguda Països Catalans. L’escultura, obra del balaguerí Josep Mateu, va ser escollida per l’entitat perquè és una peça clau en la cuina catalana. A Balaguer hi ha evidències de l’ús de morters tant al jaciment andalusí del Pla d’Almatà com al Castell Formós, tots conservats al Museu de la Noguera. El monument es descobria sota la presència del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Domènec Vila; l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé; la presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, Concepció Cañadell; el president de la Federació Espanyola d’Hostaleria, José Maria Rubio; el secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Ramon Solsona; la directora de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica, Pepa Aymamí; la directora del Museu de la Noguera,

Carme Alòs; regidors del consistori, membres de Lo Morter i col·laboradors i patrocinadors de l’escultura. Per finalitzar l’acte d’inauguració, es va celebrar un dinar de germanor al Molí de l’Esquerrà. Josep Maria Morell, restaurador i president de l’entitat, afirmava orgullós:

“

Serà gràcies a la contribució desinteressada dels balaguerins que la ciutat tindrà un monument dedicat als 700 anys de la cuina catalana, que també és una manera de simbolitzar el nostre suport a la candidatura perquè la UNESCO la declari Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

hostaleria & Co

GUIA SECTORIAL

8 hostaleria & Co

Diari d’un sommelier Ja fa mesos que tinc una cosa al pap. Cada vegada em sento més còmode d’anar explicant què penso sobre l’univers del vi, tot i que de vegades sigui contrari a l’opinió general. És per això que tant en el darrer escrit com en aquest hi haurà diferències sobre allò que penso, que he viscut o que sento. La reflexió parteix d’un corrent que afecta diferents disciplines, ja sigui la cuina o el camp, en l’elaboració de vins, entre d’altres. Tot torna. D’uns mesos ençà, els vins elaborats amb la cultura biològica han anat apareixent a un ritme frenètic. I, amb aquest corrent, també els consumidors aferrats a aquesta cultura. Està clar que en l’elaboració dels vins sense invasions externes, per exemple, fent la sembra sense llevats, es vetlla perquè els microorganismes siguin del mateix entorn. El respecte total envers el camp i el cep, i, sobretot, conèixer i seguir els mètodes ancestrals amb els quals els nostres avis cuidaven la terra, estan a l’ordre del dia. La voluntat de respectar totalment el camp i el cep s’ha anat estenent cap a moltes zones del nostre país durant els darrers anys amb l’arribada del conreu ecològic. Crec, però, que l’etiqueta “biodinàmic” s’està utilitzant en molts casos com a argument de venda.

Està clar que la preocupació de cuidar la terra ha fet que molts cellers es reconverteixin al cultiu ecològic. Però realment es fa per convicció o s’utilitza per especialitzar-se dins el món del vi? Es pretén no ser com l’altre i que aquest fet sigui la palanca de consum? Perdoneu, però no em crec molts dels cellers que actualment, i sense motiu aparent, canvien de forma de treballar o de forma de pensar. Els ha picat la mosca? Aquesta expressió, per cert, és d’un bon amic meu —la identitat del qual no penso revelar, perquè encara que no m’ho hagi dit, sé que ho vol així— i l’utilitzem molt sovint en els darrers temps. I així com els responsables de fer els vins canvien, de sobte, als sommeliers i als responsables de comprar el vi per al restaurant també els “ha picat la mosca”. Tant és així que

no volen saber res de vins que no estiguin fets de manera tradicional, encara que el vi hagi refermentat o estigui en mal estat. No és només quan passa això que no escolten, sinó que defensen que és el millor vi que tastaràs en la teva vida. Què passa: que mola anar de “bio”? Ara la gent s’adona de sobte que fent els vins com abans és millor? Molta de la gent que mataria per seguir donant suport a aquests tipus de vins, i que ho fan, encara que pertanyin a l’entorn de camp, se senten millor? Els vins que no són d’aquesta ètnia, no són bons? No us fa una olor una mica estranya, tot això? El súmmum del súmmum és quan a les persones que comencen en aquest món “els pica la mosca”: la ignorància és molt atrevida, senyors. Si els estudis diuen que el 95% dels consumidors del vi no són experts i si hi sumem que, a Espanya, el vi i el cava consumit per persona i any durant el 2012 era de 9,4 litres, no és hora d’anar per feina i deixar-nos d’històries? Potser volem córrer abans de saber caminar. Allò que més compta és que el resultat final sigui digne de beure. Si, a més a més, el vi és natural, amb baix contingut de sofre, derivat del cultiu ecològic, sorgit de la cultura de la biodinàmica, utilitzant llevats autòctons o, fins i tot, sense sembrar llevats, són opcions de l’elaborador per poder portar al món el fruit d’una anyada. No em sembla coherent que les primeres paraules que ens dedica el comercial en el moment de la compra facin referència al fet que el celler sigui biodinàmic, abans d’explicar quins vins fan o com els treballen. Està clar que respecto tot el treball que hi ha darrere de cada ampolla de vi. És per aquest motiu que si el vi es fa d’una manera més conscient amb la terra, tenint en compte la lluna i sense additius, millor per a tots. Però això només té sentit quan aquesta creença és autèntica, no per qüestions de moda ni d’estratègia comercial. SALUT! Xavier Ayala i Cots Sommelier de la Boscana

hostaleria & Co

PROVEĂ?DORS

10 hostaleria & Co

aplec2014©Fecoll

PARLEM DE... EL CARAGOL Després de la Festa Major de Maig, n’hi ha que ja esperen amb deliri una de les festes més representatives de Ponent I és que l’últim cap de setmana de maig arriba l’Aplec, quan la ribera del riu Segre i els Camps Elisis es converteixen en l’escenari del ja emblemàtic Aplec del Caragol. Un centenar de colles, el caragol i la música són els principals ingredients d’aquesta reunió, que s’ha convertit en un autèntic fenomen de masses. Ara bé, el principal protagonista és el caragol, o cargol. Malgrat aquest ball de la “a”, hem de dir que a Lleida la hi posem, per tant, a Lleida mengem caragols. Efectivament, no hi ha menja més preuada per a un ponentí que un bon plat de caragols. De caragols, però, n’hi ha de molts tipus; els bovers, els avellanencs, els cristians, els plans, les reginetes, els de boca molla i un llarg etcètera. A Lleida, i a l’Aplec, els caragols que més ens agraden són els bovers, i ens els mengem a la brutesca, és a dir, coem els caragols sobre un llit de sal gruixuda i coberts amb palla, i de cap per avall a fi que deixin anar tota la bava abans de condimentar-los i de girar-los perquè s’acabin de fer; a la llauna, amb sal i pebre, timó i romer (coneguts també com a farigola i romaní

en altres indrets); a la gormanda, que no cal que expliquem com es fan perquè ja ho sabeu prou... I aquells a qui no els agraden els caragols, tenen dues opcions: o tastar els de mar, com ara els de tap, de plata, lluents, punxosos, tot i que potser tindran alguna sorpresa... o punxada, o bé animar-se a tornar a tastar uns bons caragols a la brasa. Qui diu que no hi ha segones oportunitats? Ara bé, tant si són bovers com cristians o reginetes, a tots se’ls pot cantar la cançó més coneguda entre la quitxalla, de Lleida i de fora:

Foto:J.Escude

Caragol, treu banya puja a la muntanya, caragol, treu vi puja al muntanyí. Caragol, treu banya puja a la muntanya, caragol bover jo també vindré.

hostaleria & Co

GUIA SECTORIAL

El repte no hauria estat possible sense l’empenta de tots els professionals que van apostar per Jaiak i es van implicar desinteressadament en la seva iniciativa.

Repte

“Solament els valents accepten el repte” El passat 22 d’abril es va realitzar el REPTE JAIAK: una trobada professional entre els “wedding planners” que van acceptar el joc i aconseguir reunir quatre mestres de la gastronomia internacional (estrelles Michelin) arrelats a Mallorca.

Com a representació lleidatana, l’agencia 085&co va ser convidada al rèpte

12 hostaleria & Co

El REPTE JAIAK es va crear per mostrar a tots els clients i col·laboradors l’ampli catàleg de productes i materials diferents, sorprenents i únics que ens ofereixen, ja que moltes vegades acabem optant pel mateix de sempre i perdem l’oportunitat de ser exclusius i aconseguir notorietat. Així que, sota el guiatge del director creatiu Joan Conejo, va néixer el repte: deixar el material de Jaiak a tots els qui en fa ús (la majoria, “wedding planners”) per animar-los a sortir de la seva zona de confort i a treballar amb elements i estils diferents.

QUI HI HAVIA?

085&co · De Blanc · Eva Events Flores Francia · Highlights Mallorca · Imatge i Events Lluïsa Llull · Mallorca Life Mallorca Princess · Moments La resposta dels professionals a qui Jaiak va convidar va ser molt positiva, ja que s’hi van apuntar sense saber en què consistia el repte, tot i que sí que sabien que era un desafiament per a tots els que estimen aquesta feina i busquen l’excel·lència en les seves decoracions. Aquell matí van arribar diferents

Decoració

repte jaiak

agències (organitzadors d’esdeveniments) i, per sorteig, es va assignar un repte a cada una: muntar un espai especial per a quatre clients ficticis amb gustos concrets (boda mediterrània, moderna, rusticobohèmia i romàntica). També es va sortejar el tipus d’espai que havia de muntar cada una: la cerimònia, el saló i el “chill out” i la zona de ball. Tot l’equip de Jaiak i els partici-

Jaiak: crea, genera i transforma records inesborrables i esdeveniments únics!

Aquests van ser els espais de salons que es van crear pants van quedar molt satisfets de l’experiència, ja que al final es va demostrar que atrevir-se té recompensa i que sortir de la zona de confort és un revulsiu professional i personal. L’opinió dels concursants se centrava en dos punts essencials: la capacitat d’innovació i l’ampli catàleg de material que ofereix Jaiak. I després d’una intensa jornada per a tots els participants, els quatre estrelles Michelin van

delectar a tots els assistents amb les seves millors propostes amb quatre bufets diferents; unes idees i unes delicatessens genials per a tots els vostres esdeveniments. Des d’aquí, Jaiak agraeix a tots els assistents i als responsables de Jaiak Península i Jaiak Balears, Armando Peña i David Verdaguer, respectivament, els seus esforços, complicitat i suport.

Sempre hi ha un moment per dissenyar una experiència única, per això a Jaiak fan possible els teus somnis; una font inesgotable d’estil on trobaràs l’última moda en mobiliari, decoració amb sensibilitat, disseny, elements i complements per crear, sense descuidar el més mínim detall, ambients màgics i exclusius per als teus esdeveniments. La seva delicadesa i elegància han fet que acumulin més de 15 anys de trajectòria per oferir el millor: originalitat i exquisidesa, valors absolutament essencials per a Jaiak, perquè és l’única manera de construir moments efímers amb estil, calidesa i frescor màxima en els seus treballs, ja que d’aquesta manera s’asseguren resultats de gran èxit gràcies als espais que generen amb explosió de formes i colors per aconseguir emocionar els seus clients. Del clàssic al rústic, del barroc a la simplicitat de línies, tot tipus d’estils, elements i idees és el que trobaràs a Jaiak per marcar tendència en el teu esdeveniment. JAIAK PENÍNSULA

info@jaiak.es Tel. 606 200 900 (Cita prèvia) Showroom: Ballester, 11 25002 Lleida

JAIAK BALEARS

jaiak@jaiak.es Tel. 606 457 440 (Cita prèvia) Showroom: Finca L’Esencias de Ses Rotes Ctra. S’Esgleieta-Esporles, km 2600 07120 Palma de Mallorca

hostaleria & Co

GUIA SECTORIAL

14 hostaleria & Co

ANUNCIAâ&#x20AC;&#x2122;T 646 48 30 08

ofertes especials per als

nostres lectors

hostaleria & Co

SORTIDES

ESPELEOLOGIA

Un món encara per descobrir

A tots, d’alguna manera, les coves ens criden l’atenció i tenim ganes d’entrar-hi. Des de fa més de 25 anys tinc l’afició de visitar coves i avencs juntament amb el grup d’amics d’espeleologia, per gaudir d’uns paisatges que a l’exterior de les coves no existeixen.

Quina diferència hi ha entre una cova i un avenc?

Mentre que a una cova s’hi pot accedir diguem-ne a peu, els avencs són coves profundes i s’hi ha d’accedir amb cordes i material per poder maniobrar-hi. La paraula “espeleologia” ve del grec, on “espeleo” significa “cova” i “logia” significa “tractat”. És a dir, una ciència en què l’objectiu és l’exploració i l’estudi de les cavitats subterrànies.

La província de Lleida és rica en cavitats, ja siguin horitzontals o verticals (avencs). Les serralades del Montsec, Montroig, Port del Comte, Cadí, etc., són candidates a tenir-ne, ja que les coves es formen majoritàriament en roques calcàries i conglomerats; també se’n

16 punt de trobada

Paisatges subterranis, estalactites, estalagmites, gours, banderes, columnes, excèntriques pot trobar alguna en guixos i sal, com el forat Micó de Cardona. Això fa que tinguem unes zones amplíssimes per poder-ne trobar i ampliar el catàleg de coves de la nostra província. Per iniciar-se en aquest esport/estudi, cal començar per coses senzilles per veure si ens pica el cuc i volem continuar. En algunes coves que es poden visitar s’hi poden trobar pintures rupestres, com la cova del Tabac a Camarasa, la cova dels Vilars a Os de Balaguer o la cova negra de Tragó a la presa de Canelles (s’hi fan visites concertades). En altres podem veure la força de l’aigua on la cova encara s’està construint, el forat de l’Or al congost de Terradets, la fou de Bor a Bellver de Cerdanya, les coves fòssils com la dels Muricecs a Terradets, la cova negra de Matasolana i el forat del Gel al Montsec de Rúbies, la cova d’Ormini a Montanisell i moltes més cavitats. També cal destacar la grallera de Boixaguer i el graller gran del Corralot al Montsec d’Ares, Montserrat Ubach al Solsonès, amb més de 200 metres de profunditat, com a exemple de cavitats a les quals cal accedir amb cordes i material adient per poder-les visitar.

A les coves hi podem trobar el que s’anomena espeleotemes, que són el que ens fa meravellar del paisatges subterranis, estalactites, estalagmites, gours, banderes, columnes, excèntriques, etc. Un gran nombre de formes que de vegades la nostra imaginació interpreta com a imatges que hem vist a l’exterior (la Sagrada Família, el voltor, la Mare de Déu, etc.).

També, per descomptat, hi viuen animals, que depenen directament o indirectament de les coves. Per exemple, a la zona del Montsec, les gralles acostumen a nidificar dins els avencs; per això de moltes cavitats del Montsec en diuen gralleres. És per tothom conegut que els ratpenats viuen a les coves, però surten a buscar el menjar fora de la cavitat. Foto: Antoni Satorra

A Catalunya hi viuen més de 30 espècies de ratpenats, cadascuna especialitzada en un tipus d’alimentació: n’hi ha que són frugívors, d’altres són insectívors, però cada espècie té unes característiques que cal preservar. Per tant, no hauríem de visitar aquestes coves durant l’hivern, ja que si els despertem, es poden morir d’inanició. La resta de fauna cavernícola acostuma a ésser microscòpica i s’alimenta del que ve de l’exterior, ja siguin els excrements dels mateixos ratpenats o de fulles i els insectes que vénen de l’exterior a refugiar-se. Per visitar les cavitats és imprescindible portar llum i casc, i per descomptat, no deixar-hi cap empremta: solament hem de gaudir de l’entorn

meravellós que ens mostra la natura i, si ens en volem emportar records a casa, l’únic que hem de fer és fotografiar les cavitats i gaudir de les seves meravelles. Quant a les tècniques de progressió amb corda per poder endinsar-nos en les cavitats profundes, el més adient és fer cursets especialitzats, com, per exemple, els que imparteix el Grup Espeleològic Lleidatà (GELL), del Centre Excursionista de Lleida (CEL), regularment. Inicialment, es fa un curset de progressió en cordes i després un segon curset on ens ensenyen a instal·lar-nos per ser autosuficients en el moment que vulguem visitar, en aquest cas, qualsevol tipus de cavitat. Fotos i textos: Antonio Satorra.

punt de trobada

Tragèdia al call. Tàrrega 1348. El Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega acull quatre exposicions permanents: “Els ibers a l’Urgell”, “Les Sales Nobles” i “Alsina Amils. Un artista entre dos segles”. La quarta permanent, i inaugurada més recentment, és “Tragèdia al call. Tàrrega 1348”. L’exposició mostra i contextualitza els materials arqueològics recuperats dels jaciments de la necròpolis jueva de Tàrrega i d’uns abocaments fets al call com a conseqüència de l’assalt, i aporta molta informació sobre l’abast de l’avalot a la vegada que ens mostra aspectes de la vida quotidiana de la comunitat jueva, fortament colpejada l’any 1348. La mostra permanent ens situa en el context urbà i ideològic de la Tàrrega dels segles XIII i XIV, amb un conjunt de peces gòtiques i romàniques de primer ordre, provinents de l’església parroquial i dels monestirs i convents de la vila, que en la primera meitat del segle XIV es trobaven en un moment de màxima esplendor. El conjunt d’apòstols provinent de l’església parroquial està format per cinc escultures procedents de la desapareguda portalada gòtica de Santa Maria de Tàrrega. Són aquests apòstols, la marededéu provinent de la mateixa església, una predel·la policromada i dos capitells provinents de diferents convents targarins els que posen de manifest la gran puixança econòmica de Tàrrega de finals de segle XIII i fins al primer terç de segle XIV.

i de l’aljama jueva de Tàrrega, un seguit d’anys de males collites i crisi econòmica propicien el creixement de la tensió social i la confrontació religiosa, ja que el jueu és vist com un element aliè, ja sigui dins la mateixa organització social i política de la vila o dins una societat majoritàriament cristiana. Aquesta situació esclata amb l’arribada de la pesta negra a Catalunya, i al juliol de 1348 es produeix l’assalt al call de Tàrrega, poc després del de Barcelona i de Cervera.

Si bé aquest avalot el coneixíem per la documentació, les excavacions al call i, molt especialment, l’excavació de la necròpolis jueva de les Roquetes (el fossar dels jueus de Tàrrega) han permès corroborar arqueològicament la magnitud de l’assalt i precisar moltes dades fins ara desconegudes, gràcies a la troballa excepcional de 6

fosses comunes on estaven enterrats vora una setantena de víctimes d’aquest assalt.

Fotos i text: Museu comarcal de l’Urgell-Tàrrega.

L’any 1348 és una data tràgica per a la història de Tàrrega. Si bé el primer terç del segle XIV és una època d’expansió econòmica i urbanística que propicia el creixement de la vila punt de trobada

PALLARS JUSSÀ

EL PROJECTE

“Vine al Pallars, viu el Jussà” és una plataforma de treball conjunt on, de manera innovadora, s’impulsa el turisme sostenible al Pallars Jussà per donar-ne a conèixer la gran riquesa i diversitat.

El projecte ofereix als visitants una oferta àmplia de guiatges pel medi natural, així com activitats esportives, lúdiques, culturals i ofertes gastronòmiques amb descomptes específics pel fet d’estar allotjats als establiments del Pallars Jussà. El projecte facilita als visitants allotjats als establiments del Pallars Jussà un calendari d’activitats i propostes a què poden acollir-se i que els donen a conèixer el territori a preus assequibles. També són obertes a persones que no s’allotgen en establiments turístics, amb uns preus molt raonables. Per al 2015, el calendari s’estén des del mes d’abril fins al desembre, S’han organitzat 35 sortides amb activitats previstes per a cada cap de setmana i, els mesos d’estiu, guiades de senderisme: són gairebé cada dia. vint recorreguts diferents amb Alhora, els visitants reben uns tiquets tres nivells d’exigència física de descompte que poden presentar a través dels quals es gaudeix als establiments i recursos que formen de la diversitat paisatgística i part del projecte, per tal de potenciar natural del Pallars Jussà, ja que que consumeixin productes del territoestan plantejades per caminar ri i la mobilitat als múltiples racons de la nostra comarca. tot descobrint l’entorn amb les

explicacions d’un guia.

20 punt de trobada

AGENDA maig CASTELL DE MUR

Aplec de Mur. 3 de maig.

ISONA I CONCA DELLÀ

Festivitat de Santes Creus (Festa Major petita). 3 de maig. Aplec del Poble Vell de Biscarri. 10 de maig. Activitat “Toca - Toca” al Museu de la Conca Dellà. 16 i 17 de maig.

LA POBLA DE SEGUR

Tren dels Llacs. 2, 9, 16 23 i 30 de maig. Aplec de Sant Miquel del Pui. 8 de maig. Jornada portes obertes al Museu dels Raiers. 17 de maig d’11 h a 14 h. Camí de les Trinxeres (cursa/caminada popular). 23 de maig. Trial de la Pobla de Segur i la Conca de Dalt. 31 de maig de 9 h a 14 h. 6è Mercat de les Puces. 31 de maig.

LLIMIANA

Visita guiada gratuïta a Casa Bonifaci. 17 de maig a les 12 h i a les 13 h.

SALÀS DE PALLARS

Portes obertes al CIAC i a les Botigues Museu. 17 de maig de 10 h a 13.30 h.

TALARN

Fira de Sant Isidre. 16 i 17 de maig.

TREMP

L’eix central de “Vine al Pallars, viu el Jussà” són les sortides de senderisme, que es completen amb activitats diverses per a aquelles persones que no desitgin caminar. Algunes de les sortides són: caçar bolets de primavera i de tardor, conèixer Collegats, ascendir al Boumort o gaudir dels estanys glacials. S’hi inclouen també sortides nocturnes, que culminen amb una observació d’estels aprofitant l’excel·lent cel STARLIGHT del Montsec. A més de les propostes de senderisme, el projecte ofereix més de 40 activitats complementàries, pensades per posar el visitant en contacte amb el saber fer dels pallaresos i pallareses. Són activitats de descoberta de la natura, visites als cellers, activitats culturals i familiars... I, finalment, els descomptes, que s’ofereixen a restaurants, visites, activitats... per a tots els visitants que s’allotgin en els establiments adherits a la campanya.

XXIV Marxa Cicloturista la Pallaresa. 2 de maig a les 8.30 h 2a Caminada del Mocadors – La Terreta 2015. 2 de maig a les 8 h. 51a Fira de primavera. 9 i 10 de maig, tot el dia. Jornada de portes obertes a l’Epicentre. 9 de maig de 10 a 14 h i de 17 h a 20 h. Jornada portes obertes a l’Epicentre. 17 de maig de 10 h a 13 h. Conferència: “La lectura conscient de les pedres”, a càrrec de Gonçal Rivas Casamajó. 27 de maig de 18 h a 20 h.

VALL FOSCA

Sortida familiar de natura i orientació. 2 de maig a les 10 h. Rutes Vall Fosca: Capdella - Pla de Turberia - Capdella 30 de maig a les 9.00 h.

Oficines de turisme Centre de Visitants (Tremp)

Passeig del Vall, 13 / Tel.: 973 653 470 oficinaturisme@pallarsjussa.cat

La Pobla de Segur

Av. Verdaguer, 35 / Tel. 973 680 257 turisme@pobladesegur.cat

La Vall Fosca

Ajuntament de la Torre de Capdella / Tel. 973 663 001 turisme@vallfosca.net

Isona i Conca Dellà

C/ Del Museu, 4 / Tel. 973 665 062 ofturisme@parc-cretaci.com

Per a més informació, visiteu la web de “Vine al Pallars, viu el Jussà”

www.viujussa.cat

punt de trobada

CASTELL deLLordà

ES TRACTA D’UN ESPAI FORTIFICAT DEL SEGLE XI. ÉS UN DELS MILLORS EXEMPLES D’ARQUITECTURA NO ESTRICTAMENT RELIGIOSA, SINÓ DE CAIRE RESIDENCIAL, MÉS IMPORTANTS D’ÈPOCA ALTMEDIEVAL CONSERVATS A CATALUNYA, OBRA D’ARNAU MIR DE TOST.

El castell de Llordà disposava de tres recintes. El recinte exterior, avui pràcticament desaparegut, tancava el turó de cingle a cingle, i hi restaven inclosos l’església de Sant Sadurní i diversos habitatges. El castell pròpiament dit s’aixeca al cim del turó. El segon recinte separa l’àrea pública de la militar, té una planta triangular i, pel sector accessible, presenta una façana flanquejada per imponents torres quadrades que vetllen per l’accés al castell sobirà; en el present només es conserva una de les torres. L’entrada se situava al bell mig del mur, i era de les anomenades en colze, per garantir la defensa de l’accés. A l’interior s’obre un ampli pati d’armes amb dependències militars annexades al mur que s’adossa a la torre quadrada. De ben segur que el recinte interior del castell de Llordà n’és l’element més rellevant i distint. Allí s’aixeca un

22 punt de trobada

poderós edifici senyorial de planta rectangular, estructurat en dues plantes, extremament singular en l’època. Aquest edifici, amb aires de palau, només és comparable al que tenia el comte de Barcelona. La planta baixa és formada per una gran sala rectangular coberta amb volta de canó. Aquest espai era garantia d’una gran flexibilitat d’ús. La planta superior, amb l’accés pel pati, té una gran sala senyorial que obre quatre grans finestres geminades als dominis del castell; un segon nivell de finestres i un elevat sostre donen a la sala un aire regi; de ben segur el poderós cavaller.

Història

La importància d’aquest castell al llarg dels segles és constant. Fou donat pels Comtes d’Urgell, Ermengol II i la seva muller, Constança, a Arnau Mir de Tost i la seva muller, Arsendis. Arnau Mir de Tost fou l’encarregat de la conquesta i el repoblament del Pallars Jussà als sarraïns, i hi establí el centre neuràlgic dels seus dominis. El feia servir com a residència, i per això una part del que s’ha conservat és el palau senyorial. Arnau Mir de Tost el va fer aixecar com un castell capaç d’hostatjar una guarnició important, així com una població civil, en part dependent i lligada amb la militar, amb el seu bestiar. Això explica que encara avui dia les restes del castell de Llordà siguin imponents i extenses. Fou abandonat del tot arran de les desamortitzacions del segle XIX, i al llarg dels darrers dos-cents anys anà caient fins a convertir-se en un esquelet de castell. Declarat monument històric artístic el 1980, no fou fins al 1997 que començaren les excavacions arqueològiques i la seva restauració, que continua avui.

CASTELLS CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA Visita el castell d’Os de Balaguer i el Museu de Campanes. A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os Malignum Castrum o Castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del Museu de Campanes de Catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el Carnet Oficial de Tocacampanes de Catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència. Horari visites: diumenges, 12.30 h. Altres dies, horaris concertats

Tu i LLeida, SL Sant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

El SentinelLa de la Vall, El Castell de Ciutadilla El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia. Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell. S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups. També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions. Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

Castell de Ciutadilla Ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010 www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l’Espluga Calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350. Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005 Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

Ajuntament de l’Espluga Calba

Av. Pau Casals, 15· 25410 – L’Espluga Calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

punt de trobada

LLEIDATANS

Xavi Menós Fotògraf

Entrevista

Lleida, Nova York, París, Barcelona… Explica’ns, com és el dia a dia del Xavi? Sigui on sigui, el meu dia a dia sempre està vinculat a un telèfon mòbil. És la meva oficina, ja que el món de les xarxes socials és molt instantani i no puc estar-ne desconnectat. Contínuament s’han d’actualitzar estats; per tant, podríem dir que en el meu dia a dia sempre estic “connectat”. D’on t’ha sortit aquest interès per la moda? És un accident biogràfic. Fa 7 anys vaig viatjar a Nova York gràcies a una beca de la Caixa, i allí vaig estudiar i vaig començar a treballar amb la Shakira portant el contingut de les seves xarxes socials. A partir d’aquí, des de fa cinc anys vaig començar a col·laborar amb l’editora de moda de “Marie Claire” als Estats Units. Aquesta col·laboració m’ha permès fer totes aquestes fotografies. Quins són els orígens d’“In&Out”? Què ens pretens exposar? M’agradaria exposar quina ha estat la meva actitud davant d’aquest món. El món de la moda és un món frívol i de vegades bastant tòxic. He intentat sempre protegir-me’n, estar dins i fora de la passarel·la, estar “In&Out”. No sopo amb dissenyadors ni vaig a festes… El que m’interessa és la roba, els seus dissenys, m’interessa el moment, el que passa al “backstage”… “In&Out” és això, és la meva actitud, és com he estat, és com he entès aquest món.

24 punt de trobada

©Xavi Menós

Avui coneixem el lleidatà Xavi Menós, natural de Sudanell i reconegut fotògraf dels principals certàmens de moda internacionals, el qual ha sabut plasmar, des d’una doble òptica, els “ins” i els “outs” de les més reconegudes passarel·les. L’església de Sant Martí acull, des del passat mes d’abril i fins al proper 11 de maig, la seva primera exposició, amb una selecció acurada de 160 fotografies inèdites de 80 desfilades dels dissenyadors més prestigiosos.

Has conegut alguna situació incòmoda darrere d’una fotografia? Per exemple, alguns temes actuals, com l’anorèxia o la bulímia de les models? La veritat és que no, jo no ho he vist, però potser és perquè tampoc m’interessa. El que busco és la bellesa, m’agrada fer una exposició que la mostri com a tal. Hem viscut moments una mica foscos, com la crisi, que ens ha destruït bastant. Per això he volgut que, quan la gent entri aquí, es transformi, que li canviï l’actitud, que gaudeixi, que entri en un espai gairebé místic i que gaudeixi de la vida i de la bellesa. El meu objectiu és donar a la ciutat un espai per gaudir. És la primera exposició, des de fa més d’una dècada, a l’església de Sant Martí; per tant, podríem dir que és tot un privilegi. Com et sents? Em fa molta emoció fer-la a casa, ja que “In&Out” és la meva primera exposició. Potser hauria estat més fàcil fer-ho en una altra ciutat, però crec que has de tornar el que la ciutat t’ha donat. Per tant, en oferir-me aquest espai, hi he centrat molts esforços. Mai he posat tanta energia ni tantes ganes en un projecte. Realment em fa molta il·lusió que sigui aquí.

Al maig podrem gaudir, en exclusiva, d’un vestit original de Carolina Herrera

L’any vinent està previst instal·lar-la a Miami; com t’ho planteges? Serà molt diferent, ja que no podem portar aquesta església a Miami, malgrat que tinguin altres coses interessants. Aquesta exposició està pensada per a aquest espai; per tant, a Miami no la podrem tenir. S’haurà de repensar, s’haurà de mirar com es planteja, però la veritat és que, sincerament, s’ha de venir aquí a Lleida per ser partícips d’aquesta exposició. Moltes vegades s’ha preguntat si la moda és un art o un negoci. Quina és la teva opinió? Les botigues no són museus. Alexander McQueen havia de vendre per poder pagar les seves col·leccions. Tot i això, és evident que la moda és un element que ens serveix per entendre una època o el context d’uns anys. Llavors, és clar, la moda és un art, però també és un negoci: sempre hi ha aquesta dicotomia. Hem vist que t’has proposat plasmar l’essència d’un dissenyador o d’un disseny a través de les fotografies. Has aconseguit el teu propòsit? Això no ho puc dir jo, això ho ha de dir la gent que vingui i que es passegi per Sant Martí. Jo ho he intentat, ara, les intencions a vegades no es materialitzen… però espero que sí. He intentat explicar aquest món amb instants de moda, no amb instantànies. Quins són els teus referents? Tens algun dissenyador, fotografia o estilista del món de la moda preferit? Sens dubte, Josep Font, de DelPozo. Ens fa somiar. A més, el fet que també ens hagi deixat aquest vestit que avui ens acompanya ha estat, per mi, un miracle, ja que són molt exigents a l’hora de cedir-los. Aquesta confiança que ens ha dipositat, la veritat és que m’emociona molt. A més, també podem avançar que a finals de maig tindrem, en exclusiva, un vestit de Carolina Herrera.

L’exposició acull prop de 160 fotografies inèdites de 80 desfilades de moda

©Xavi Menós

A més, actualment formes part de l’equip digital de Shakira. Com ho has aconseguit? Gestiones tots els continguts de les seves xarxes? Vaig estar estudiant dos anys i mig a Nova York. Quan vaig acabar els estudis, se’m va acudir enviar un currículum a la Shakira. Vam fer moltes entrevistes i, finalment, vaig aconseguir la vacant. No puc treballar amb algú amb qui no tingui una certa relació o coses en comú, i precisament amb la Shakira en tenim moltes, que ens permeten tenir una relació professional molt bona i transparent. Un confia en l’altre i viceversa. Nosaltres gestionem part dels seus twits o de les seves entrades a les diferents xarxes socials. Els textos són una combinació d’ambdues parts, quan són personals els escriu ella, nosaltres ens encarreguem de la “veu”, és a dir, dels twits més oficials. Per diferenciarnos, ens hem de fixar en la signatura: quan els escriu la Shakira firma com a “Shak”, quan ho fem nosaltres signem com a “ShakHQ”. Dediques part del temps a les causes socials i solidàries. Qui t’introdueix en aquest món? Què és el que t’atreu? Som aquí, també, per ajudar, per deixar petjada. El que fa la Shakira a través de la fundació Pies Descalzos és meravellós. M’encanta col·laborar en les causes que crec, posar un granet de sorra o ajudar perquè els nens a Colòmbia tinguin accés a l’educació. És molt gratificant. L’educació el que fa és canviar les vides, és la millor inversió que el Govern pot fer. Com a exemple, cada dòlar invertit en un nen es converteix, a la llarga, en cinc dòlars, ja que és el que retornaran quan comenci a treballar. Marta Valles

“In&Out”

©Xavi Menós

punt de trobada

Cambra de Comerç oferirà

ajuts a les empreses contractants de fins a 1.500 € per contracte

El Programa Integral de Qualificació I OCUPACIÓ té una vigència de 4 anys i es preveu que el 35% dels desocupats lleidatans que hi prenguin part, s’incorporin Al mercat de treball

Cambra de Comerç de Lleida

formarà i orientarà laboralment 600 joves aturats de Lleida Cambra de Comerç de Lleida ajudarà 600 joves d’entre 16 i 24 anys que estiguin disposats a formarse i a rebre una qualificació professional que els capaciti i faciliti la seva incorporació al mercat de treball durant els propers 4 anys. A més, posarà en contacte els participants amb les empreses que necessitin ampliar plantilla i formarà els joves d’acord amb els requisits del lloc de treball. El Programa Integral de Qualificació i Ocupació (PICE, segons les seves sigles en castellà), que forma part del Sistema Nacional de Garantia Juvenil del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i que està cofinançat pel Fons Social Europeu (FSE), es desenvoluparà del 2015 al 2019 i s’adreça a joves d’entre 16 i 24 anys aturats

Cambra de Comerç

o inactius de la demarcació de Lleida. Des de Cambra de Comerç de Lleida es calcula que dels 600 joves que prendran part en el programa, el 35% (uns 200 joves) s’incorporaran al món laboral.

Els joves es podran inscriure al PICE acudint a la Cambra de Lleida o poden informar-se’n a www.empleoygarantiajuvenil.es Cambra de Comerç de Lleida, que ja ha començat els contactes amb empreses lleidatanes que necessiten augmentar la plantilla, oferirà ajuts a les empreses contractants de fins a 1.500 € per contracte. Aquestes subvencions seran complementàries a les bonificacions de la Seguretat Social ja existents.

Un programa a mida de cada perfil professional Sota el paraigua del PICE, s’han dissenyat tres plans específics amb l’objectiu de respondre de forma individualitzada als diferents perfils, qualificacions i interessos dels joves i de les empreses. I els joves amb esperit emprenedor tindran l’oportunitat de desenvolupar un projecte d’empresa i per això l’alumne rebrà formació i suport econòmic per iniciar el seu negoci.

Cambra de Comerç de Lleida endega

l’11a edició de la Borsa d’Especialistes en Comerç Internacional La Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, juntament amb la Caixa i Global Lleida, posaran en marxa el proper mes de setembre l’11a edició de la Borsa d’Especialistes en Comerç Internacional. Les persones interessades a prendre-hi part poden presentar la seva sol·licitud fins al 8 de juliol. Des de fa anys, la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida ha esmerçat esforços per contribuir a una major internacionalització de les empreses de Lleida. Així, a part de diferents activitats de promoció exterior que s’han anat realitzant, com fires internacionals i missions comercials, cursos i sessions d’especialització en aspectes relacionats amb el comerç internacional, es va detectar una necessitat més: personal format en el camp de l’exportació que contribuís a consolidar tots els passos d’internacionalització i obertura de mercats. Conscients d’aquesta manca, i atès que la Cambra és el principal punt de referència per a les empreses de Lleida, s’ha d’endegat el programa Borsa d’Especialistes en Comerç Internacional pensant en un doble objectiu: en primer lloc, formar nous titulats i, en segon, professionalitzar els departaments d’exportació de les empreses lleidatanes mitjançant la creació d’una borsa de treball que permeti atendre les necessitats de personal especialitzat en aquest camp. El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, ha destacat la importància de poder comptar al territori amb experts formats en comerç internacional “perquè es permet a les empreses disposar d’una oferta laboral especialitzada que podrà contribuir a l’obertura cap a nous mercats”.

Cambra de Comerç