LLEIDA HOSTALERIA & CO 26

PUNT DE TROBADA MARÇ 2015

Núm. 26

HOSTALERIA & CO

EMPRESA, OCI i TURISME

Avantatges Club Cambra per a autònoms Club Cambra Lleida

El projecte “Perseguits i salvats” Un passeig per les muralles de Balaguer La Noguera Imatge: La Cerdanya.

Castells de frontera Castells

Jordi Vidal

Coses que em fan feliç...

LA REVISTA LLEIDA PUNT DE TROBADA S’encarta gratuïtament amb el Diari “SEGRE”

DL L 92-2013

www.geminigrup.com publicitat@geminigrup.com

973 00 80 40 Disseny, maquetació i edició: Lídia

16

Gèminigrupnoesfaresponsable delesopinionsexpressadespels col.laboradors en els escrits signats

13

traducció I correcció I interpretació

973 28 81 38 www.torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell 25003 Lleida

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

sumari

24

21

04 Hostaleria

XXVI Concurs Joves Cuiners Àngel Moncusí Enoturisme Parlem de... Herbes aromàtiques Coses que em fan feliç...Jordi Vidal

16 La Noguera

Un passeig per les muralles de Balaguer

24 Pallars Jussà Camins del Jussà

18 “Perseguits i salvats” Rutes d’evasió del Pirineu de Lleida

26 Cambra de Comerç Avantatges Club Cambra per a autònoms

21 Castells

Castells de frontera

Programa de màrqueting i vendes direcció comercial d’ESADE per a directius

CONFIA’NS LA GESTIÓ DE LA TEVA EMPRESA

Hi sortiràs guanyant!

EDITORIAL El turisme dóna suport a la iniciativa del Govern amb la gestió dels espais naturals El sector turístic dóna la benvinguda al canvi d’orientació que ha emprès el Govern de la Generalitat en relació amb la gestió dels espais naturals de Catalunya.

Aquest passat mes de febrer, el Govern va aprovar el Pla de Gestió dels Espais Protegits 2015-2020, una eina de conservació i dinamització del territori.

FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA

Fins al moment, el nostre sector havia estat molt crític amb la gestió extremadament proteccionista d’aquests espais al nostre país, i això ha fet que es donés l’esquena a la realitat socioeconòmica del territori, si es compara amb la manera com es fa en espais similars a la resta del món.

President: Juan Antonio Serrano Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit Rosell Coordinació fotogràfica: Defoto

Un país de referència turística com el nostre, amb la costa com la primera destinació de vacances d’Europa, o Barcelona com la setena ciutat més visitada del món, ha de donar prioritat a aquests espais naturals de primer ordre de què disposem i ordenar-los perquè puguin ser visitats. A Catalunya comptem amb 18 parcs naturals, entre els quals destaca el Parc Nacional d’Aigüestortes, que és l’únic amb categoria de parc nacional i amb el repte que esdevingui un parc de referència a Europa.

Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran C. Arnals, 5 - Vielha Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73 A/e: aran@hostaler.org Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell C. Mare Janer, 25 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74 A/e: alturgell@hostaler.org Aula de Formació Manel Martín C. Segrià, 35 baixos Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72 A/e: aula@hostaler.org Hostaleria i Turisme del Berguedà C. Rafael Casanova, 6 08600 Berga.

A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

Actualment, el Parc Nacional del Teide, amb 2,5 milions de visites, és un dels més freqüentats a Europa i el primer a Espanya. Altres parcs de referència mundial són Yosemite i Yellowstone, tots dos als Estats Units; Krka i Plitvice Lakes, a Croàcia; el Kilimanjaro i Serengeti, a Tanzània; Massai Mara, a Kenya; Etosha, a Namíbia; Snowdonia, al País de Gal·les; les Galápagos, a l’Equador; el volcà Arenal, a Costa Rica, o Iguazú, al Brasil/Argentina, entre els més visitats.

El Parc Nacional d’Aigüestortes, l’únic parc nacional a Catalunya, ha tancat el 2014 amb aproximadament 500.000 visites, un 12% més que l’any anterior, i ha trencat una tendència a la baixa dels darrers anys. Lleida compta, a més, amb el parc natural de l’Alt Pirineu, el més gran en superfície, i compartim el Parc Natural del Cadí-Moixeró amb Girona i Barcelona.

La millor aposta de desenvolupament de territori de cara al futur passa, sens dubte, per garantir la conservació i la millora dels valors naturals d’aquests espais, però sense renunciar a les possibilitats de desenvolupament socioeconòmic d’aquestes zones, que, especialment en les nostres contrades, tenen poques alternatives de viabilitat econòmica.

Ramon Solsona

Secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida.

hostaleria & Co

5

PROVEĂ?DORS

6 hostaleria & Co

el proper 9 de març tindrem un nou JOVE CUINER ÀNGEL MONCUSÍ!

El concurs lleidatà de cuina, que s’adreça als joves xefs de fins a 29 anys, arriba a la 26 edició

HOSTALERIA DE LLEIDA, juntament amb l’Escola d’Hostaleria i Turisme de la ciutat, ja prepara la 26a edició del concurs de cuina JOVES CUINERS ÀNGEL MONCUSÍ.

guanyador del concurs de l’any passat i propietari de l’hotel-restaurant La Guspira de Linyola; Paolo Casagrande, cap de cuina del restaurant Lasarte de Barcelona guardonat amb 2 estrelles Michelin; Albert Marimon, del restaurant La Cava, de Tàrrega, i millor cuiner de l’any 2013; Jordi Una convocatòria adreçada a nois i noies Artal, del restaurant barde fins a 29 anys trebaEl concurs té com a ob- celoní Cinc Sentits amb lladors d’establiments 1 estrella Michelin, i Mid’hostaleria i restauració jectiu potenciar i promo- quel Guarro, millor mesi d’escoles d’ hostalecionar la cuina catalana, tre xocolater d’Espanya ria. Quin és l’objectiu reivindicar la importància 2013, demostrador de del concurs? Animar i d’una bona formació i la Cacao Barry i professor fomentar el treball a la feina feta amb professio- de l’aula gastronòmica cuina, una feina apasChoco Vic. sionant i exigent alhora, nalitat i qualitat. Tot pleperò molt gratificant. El gat, emfatitzant la utilitza- JOVES CUINERS ÀNGEL concurs té com a objectiu ció dels nostres productes. MONCUSÍ 2015 es durà a potenciar i promocionar terme a les instal·lacions la cuina catalana, reivindicar la importància de l’Escola d’Hoteleria de Lleida el dilluns 9 d’ una bona formació i el treball fet amb de març: la presentació del plats dels partiprofessionalitat i qualitat. Tot plegat, emfa- cipants al jurat és oberta al públic en genetitzant la utilització dels nostres productes. ral a partir de les 16.30 hores. El lliurament de premis se celebrarà al vespre, acompanAquest 2015 tenim un jurat de primeres yat d’un sopar a la Llotja de la ciutat. espases integrat per Jordi Vidal Turmo,

Amb la col·laboració de:

hostaleria & Co

7

PROVEĂ?DORS

8 hostaleria & Co

ENO TURIS ME

L’enoturisme és aquell tipus de turisme dedicat a potenciar i gestionar la riquesa vitivinícola determinada d’una zona.

Els turistes coneixen cada zona a través d’una degustació dels seus vins i les visites a les vinyes i els cellers Cada dia s’acosten als cellers tota mena de visitants per conèixer més coses sobre el procés d’elaboració del vi. En aquestes visites, a més de conèixer en primera persona l’arquitectura dels cellers, aprenen el procés d’elaboració del vi, des de la recollida del raïm fins a l’embotellament.

Finalment, la gran majoria dels cellers obsequien el visitant amb una degustació dels seus vins com una forma diferent d’endinsar-se en el món del vi i que cada cop està més de moda.

El vi que es produeix a Lleida forma part de la denominació d’origen Costers del Segre. Són vins que creixen en terres calcàries, sota un clima mediterrani d’aire continental, amb hiverns freds i estius càlids.

La visita a un celler pot ser l’excusa perfecta per recórrer algunes de les set subzones de producció de la DO: el Segrià, Raimat, Artesa de Segre,

l’Urgell, el Pallars Jussà, les valls de Riucorb i les Garrigues.

Per exemple, pots veure com es practica l’agricultura orgànica per oferir un vi de qualitat. Us mostraran com cullen amb cura el raïm per fer-ne el vi i com s’autoabasteixen gràcies a una explotació agrícola sostenible pròpia (de blat, ordi, alfals...) que alimenta els porcs, les vaques, etc.

I no us oblideu de tastar l’oli, que el premsen allà mateix.

Molts cellers d’aquesta zona, com d’altres, us obriran les portes després de l’estiu perquè participeu en la verema, un esdeveniment de llarga tradició que es combina amb celebracions en municipis del voltant. Com que les vinyes es troben en diferents altituds, i en funció del temps que ha fet a l’estiu, la verema pot començar a l’agost i acabar a l’octubre-novembre.

Una recomanació; vés a trepitjar les vinyes més altes de la denominació d’origen, a 1.000 m d’altitud. Hi ha un celler que fermenta el vi d’una manera curiosa: fan servir uns cubs de pedra del segle XII. Si els tastes, notaràs que són vins més aromàtics.

I saps que hi ha cellers que fan néixer el vi d’entre les pedres?

Les vinyes estan plantades en una antiga gravera i produeixen un vi ecològic de qualitat.

hostaleria & Co

9

PROVEĂ?DORS

10 hostaleria & Co

PARLEM DE... Herbes

aromàt iques

La cuina catalana sempre s’ha caracteritzat per aprofitar els recursos naturals. Actualment es manté viu l’hàbit de buscar herbes aromàtiques, pels seus efectes saludables i també perquè donen un toc decoratiu i perfumat als plats.

Una de les herbes aromàtiques més emprades a la cuina és el julivert. S’utilitza sobretot fresc, encara que també pot ser congelat; sec perd part de la seva aroma. És bàsic per elaborar salses i sopes, i per acompanyar el peix i la carn. Moltes vegades el combinem amb l’all, all i julivert. Una altra herba d’aparença semblant és el cerfull, d’olor un pèl més forta, recorda l’anís i és perfecte per aromatitzar sopes, farcits, carns i peixos. I el coriandre, coneguda a casa nostra com a saliandra i també saliàndria, combina molt bé amb verdures, marisc i peix. Les fulles s’utilitzen com a herba i les llavors com a espècia.

Amb la farigola, que s’utilitza seca, la caça, l’aviram i la carn a la graella són més gustoses. També en podem dir timó. El romaní dóna als guisats i a les carns rostides del xai i del porc un gust agradable i olor de camp. Aromatitza olis i vinagres i és preferible utilitzar-lo fresc.

L’orenga és de gust intens i s’utilitza en salses i va bé amb la tomata, el formatge fresc o la mozzarella. Molt utilitzada per a l’elaboració de pizzes i per acompanyar carns. El cibulet és ideal com a guarniment per a les amanides i verdures, sobretot carxofes i espàrrecs, també per a peixos al vapor i macerats.

L’alfàbrega, fresca o seca, lliga molt bé amb pastes, amanides, bolets, tomates, aus, albergínies i carabassó. No s’ha de picar o cuinar en excés. I un magnífic condiment d’amanides, sopes, salses, escudelles i marisc és la menta; tant fresca com seca, no perd mai l’aroma. S’utilitza per elaborar gelats, infusions, còctels...

Assessorament, CNL de Lleida

hostaleria & Co

11

PROVEĂ?DORS

12 hostaleria & Co

Jordi Vidal

Coses que em fan feliç

L’

interès per la cuina em va venir ja fa molts anys, quan era ben petit i veia cuinar la meva mare i la meva àvia.

Elles cuinaven a casa i jo mirava aquelles olles i aquelles cassoles dels dies de festa que feien xup-xup amb aquell festival d’aromes, i només de veure-ho ja vaig saber que aquell havia de ser el meu ofici.

I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana...

Un esmorzar: una llesca de pa de pagès sucada amb tomàquet i embotit artesà de Lleida Un plat: melós de galta de vedella amb ceps Un vi: Alto Siós (Bodega Costers Sió, DO Costers del Segre)

Em vaig formar a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Lleida, on em van transmetre uns valors culinaris i una formació culinària que em va permetre treballar en restaurants d’arreu, com El Bulli, de Ferran Adrià; El Celler de Can Roca, dels germans Roca i considerat un referent culinari mundial, i també vaig estar treballant en restaurants de Londres, Àustria i França, que em va permetre aprendre altres maneres de percebre la cuina en altres cultures.

Una copa: un Gin-fizz

Finalment, després de gestionar diversos negocis, vam decidir que era el moment d’engegar el nostre projecte personal a La Guspira Restaurant & Hotel de Linyola amb la meva parella i persona fonamental en la meva vida personal i professional, Assum Roigé, que també és la sommelier del nostre restaurant. L’any 2014 vaig guanyar el Concurs de Joves Cuiners Àngel Moncusí.

Un paisatge: el Pla d’Urgell a la primavera o a la tardor

Un llibre o una sèrie?: “La cuina al buit”, de Joan Roca Un museu: Espai Cultural dels Canals d’Urgell (ECCU) o el MAU d’Almacelles Una escapada: Estany d’Ivars i Vila-sana

Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: la serra del Montsec

hostaleria & Co

13

GUIA SECTORIAL

14 hostaleria & Co

hostaleria & Co

15

LA NOGUERA

Un passeig per les muralles

de Balaguer

La muralla andalusina fou aixecada en dues fases.

Una primera, la del segle VIII, és la que envolta el Pla d’Almatà i de la qual se’n conserven 700 metres, alternada amb 24 torres.

Com en totes les poblacions d’origen medieval, les muralles de Balaguer (segles VIII-XIV) han evolucionat al mateix temps que la ciutat s’engrandia i es transformava.

D’aquesta manera, trobem dos trams clarament diferenciats: la part andalusina i la gòtica.

La muralla andalusina fou aixecada en dues fases.

Una primera, la del segle VIII, és la que envolta el Pla d’Almatà i de la qual se’n conserven 700 metres, alternada amb 24 torres. Fou edificada amb carreus de pedra que anivellen el terreny natural i encofrades de tàpia per damunt dels carreus. Amb l’expansió de la ciutat cap als actuals barris del Firal i del centre històric, es construeixen nous trams de muralla (IX-X), de la qual queden restes a la cara nord del Castell Formós, al barri del Firal i un tram marcat al paviment al carrer Travessera de la Botera.

Un altre punt d’inflexió en el creixement de la ciutat es produí al segle XIV, durant el període del comtat d’Urgell. Per un decret del comte-rei Alfons III, emès l’any 1333 i a instàncies de la Paeria, s’ordenava tots els jueus de la ciutat de viure junts en un nou barri que s’havia de construir al sud de la muralla de la ciutat, a l’altra

16 punt de trobada

banda del Mercadal. Així doncs, en algun moment entre els anys 1337 i 1390 la ciutat inicià grans obres de fortificació, moment en què s’edificà una nova muralla gòtica que seguia el traçat de l’anterior mur andalusí i que englobava la nova jueria dins la ciutat.

La muralla gòtica de Balaguer és molt més alta (fins a 9 metres) i fou construïda mitjançant la tècnica de l’encofrat perquè pogués suportar més bé les embranzides de la nova maquinària de guerra basada en la pirobalística. Un pas habilitat per la part superior permetia la circulació ràpida de la guàrdia d’un extrem a l’altre de la ciutat. Diverses torres i castells reforçaven l’estructura defensiva que ha perviscut fins a nosaltres.

Podem accedir a la muralla gòtica des de tres punts: la Torre Blanca o Bombo, situada a l’extrem sud-oest de la muralla, que fou remodelada durant la Guerra Civil per encabir-hi un observatori militar usat durant el cap de pont de Balaguer; el Portal del Gel o Porta del Montsó, on hi ha una

Ajuntament de Balaguer

de les portes d’entrada a la ciutat i que conserva un tros de l’antic pas de guàrdia, i l’església de Santa Maria, per l’accés situat a la plaça Cecília de Comenge.

A banda d’aquest tram, visible des de diversos punts de la ciutat, es conserven altres trossos d’aquesta muralla gòtica, com el tram que queda darrere l’església de Santa Maria i que permetia tancar el medieval barri del Pla (actual Firal).

En aquest punt, trobarem un altre dels portals de la muralla: el d’Albesa. La muralla, rebentada aquí en alguns indrets, segueix en direcció nord alternant-se, abans de desaparèixer, amb un tram de muralla andalusina dels segles IX-X. Si des de Santa Maria baixem pel carrer dels Arços, en direcció nord, trobarem novament la muralla gòtica que travessa l’altre barranc de la ciutat: el del Torrent. A la part més inferior del barranc es poden veure encara restes del portal original del segle XIV. El darrer tram visitable el trobem davant del riu, entre els carrers Germà Peralta i Portalet. Procedent de la Torre Blanca o Bombo, encerclava el barri jueu fins a arribar al riu Segre. Des d’aquí, la muralla continua cap a la plaça Mercadal, on s’obria una altra porta coneguda com El Portalet (portal del Segre) per les seves dimensions reduïdes, que fou enderrocat l’any 1920.

La muralla gòtica està oberta dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 hores.

De l’1 de juliol al 15 de setembre: de dimarts a diumenge, d’11 a 20 hores.

Resta tancada el 25 de desembre, l’1 de gener i el Dilluns de Pasqua. punt de trobada

17

Perseguits i salvats El projecte “Perseguits i salvats” és una iniciativa de la Diputació de Lleida que —a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Patronat de Turisme i la col·laboració d’ajuntaments i consells del territori— va molt més enllà d’una magnífica proposta de recuperació cultural, de rescat de la memòria històrica o de la promoció turística del Pirineu lleidatà.

Unes rutes d’evacuació resseguides per famílies senceres en unes condicions de duresa extrema. Moltes d’aquestes persones van salvar la vida gràcies a l’ajut i l’empara de ciutadans anònims de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, i l’Aran.

La fugida

L’esclat de la Segona Guerra Mundial multiplicarà els desplaçaments de persones per Europa que ja s’havien iniciat des de mitjans de la promulgació de les primeres lleis racials i el creixent antisemitisme que sacsejava al vell continent. Espanya va esdevenir el principal país d’acollida dels milers de refugiats jueus que fugien de la guerra i la persecució. Juntament amb Portugal i Suïssa, va mantenir una posició de neutralitat i no bel·ligerància en el conflicte i, en conseqüència, arribar al seu territori es va convertir en l’objectiu dels que pretenien escapar de l’Europa en guerra.

La immensa majoria van utilitzar la península Ibérica com a lloc de trànsit per desplaçar-se fora d’Europa. La política de les autoritats espanyoles vers aquests refugiats variarà durant els anys de la guerra, i davant l’augment progressiu de les persones que arribaven a les seves fronteres, les autoritats espanyoles van decidir, en part pressionades per les demandades alemanyes, controlar el pas fronterer i complicar l’obtenció del visat de trànsit pel país, i molts jueus optaran per creuar clandestinament a través de les muntanyes per evitar la vigilància. Durant l’any 1944 els jueus que creuen els Pirineus són bàsicament joves sionistes que havien romàs ocults a França, altres que havien estat lliurats pels seus pares a organitzacions d’ajut, i també nens els pares dels quals havien estat deportats. La immensa majoria van restar directament a càrrec de les organitzacions d’ajut que es van encarregar de passar-los clandestinament.

Presentació de documents d’un viatger a Eth Pònt de Rei. © Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

Rutes d’evasió pel Pirineu de Lleida

Als Pirineus de Lleida són nombrosos els escenaris del pas dels refugiats jueus, tant per duanes com per rutes de fugida.

LES DUANES

Els primers evadits jueus arribaven a les dues duanes establertes a la demarcació de Lleida, la d’Eth Pònt de Rei, a la Val d’Aran, i la de la Farga de Moles, a l’Alt Urgell.

Eth Pònt de Rei Ubicada a pocs quilòmetres de Les, era la ruta d’entrada dels viatgers procedents del departament francès de l’Alta Garona i també la via natural de comunicació dels aranesos amb l’Estat francès, especialment durant els mesos d’aïllament de l’Aran amb la resta d’Espanya com a conseqüència de les nevades de l’hivern.

La Farga de Moles Situada a l’entrada de la Seu d’Urgell, controlava els accessos que anaven o venien del Principat d’Andorra.

LES RUTES DE FUGIDA

Es tractava de camins de muntanya, únicament transitables a peu, que enllaçaven França i Andorra amb les comarques del Pirineu de Lleida.

A continuació es detallen les més utilitzades.

El Pallars Sobirà El Departament de l’Ariège i la comarca del Pallars Sobirà es comuniquen preferentment a través dels nombrosos ports de muntanya que hi ha a les capçaleres de les tres valls que configuren la part més septentrional de la comarca: la Vall d’Aneu, la Vall de Cardós i la Vall Ferrera.

Inclou: - Itineraris de Saint-Girons (Arieja) amb Alòs d’Isil

- Itineraris que comuniquen Aulus-les-Bains (Arieja) amb Tavascan - Itineraris que des del Principat d’Andorra comuniquen amb el municipi d’Alins de Vallferrera La Val d’Aran Tolosa de Llenguadoc i Luchon eren les dues ciutats de referència com a indrets de concentració dels refugiats jueus que volien entrar a Espanya a través de la Val d’Aran. Des del 1940 s’hi havien instal·lat moltes famílies jueves. Inclou: - Itineraris que comuniquen Luchon (Alta Garona) amb la Val d’Aran - Un itinerari que condueix des d’Arlòs i Fòs (Alta Garona) fins a la Val d’Aran - Itineraris que comuniquen Sentein (Arieja) amb la Val d’Aran L’Alt Urgell La major part dels evadits que penetraven a Catalunya per l’Alt Urgell ho feien procedents del Principat d’Andorra. Al Principat hi havien arribat des de Tarascon, Vicdessos i Auzat (Arieja) a través dels ports de Siguer i Fontargent. Per accedir a Catalunya s’utilitzaran les rutes de pas que conduïen a les valls dels rius Segre, Llobregat o Noguera Pallaresa. Les principals seran les següents: - Itineraris que comuniquen Sant Julià de Lòria amb les valls de Valira - Itineraris que comuniquen les Escaldes amb les valls de Valira La Cerdanya En aquesta comarca es troben: - Itineraris que des del Principat d’Andorra comuniquen amb Lles de Cerdanya Trobareu la informació ampliada www.perseguitsisalvats.cat punt de trobada

19

Castells de frontera La ruta dels castells del Sió

De Gàver a Balaguer. Un extens recorregut de 70 quilòmetres que serpenteja per la Segarra, l’Urgell i la Noguera. Aquesta és la proposta dels Castells del Sió, una ruta que travessa aquestes tres comarques seguint el curs del riu i que trasllada el visitant per les fortaleses d’aquesta línia defensiva a cavall entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. I és que Ponent, terra de frontera per definició, ofereix una proposta en la qual el visitant pot recórrer el territori no solament mitjançant les seves fortificacions, un element arquitectònic que ha donat riquesa al paisatge, sinó també a través de tota la seva càrrega històrica.

Castell-molí de Ratera. Foto: Jordi Roqué.

Actualment la ruta dels Castells del Sió té sis castells amb visita guiada: Montclar, Florejacs, les Pallargues, Vicfred i Montsonís, a més de Balaguer

CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA Visita el castell d’Os de Balaguer i el Museu de Campanes. A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os Malignum Castrum o Castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del Museu de Campanes de Catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el Carnet Oficial de Tocacampanes de Catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència.

Horari visites: diumenges, 12.30 h. Altres dies, horaris concertats

Tu i LLeida, SL Sant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

punt de trobada

21

però digne de menció. Des d’aquí la ruta continua cap a les Pallargues i Florejacs —tots dos amb visita guiada— per arribar a les Sitges i Agramunt, un altre dels pols d’atracció del projecte. L’església romànica de Santa Maria i el centre històric de la capital de la Ribera del Sió són elements de visita obligada, així com també la magnànima torre d’Almenara, un dels punts de referència de la història medieval i una de les talaies que ofereixen millors vistes de l’Urgell. Des d’aquesta torre, i seguint el curs del riu per la ribera, s’arriba a Preixens, Pradell i Montclar. També amb visita guiada, Montclar és un dels cinc castells habitats periòdicament pels seus propietaris. També ho són els de les Pallargues, Fonolleres i Montsonís, un altre dels punts àlgids de la ruta i una fortalesa on passa diverses temporades Carles de Montoliu, baró de l’Albi. Des de Montsonís, on s’albira la fèrtil horta del Segre Mitjà i les roques de Salgar, la ruta s’encara cap a la seva darrera destinació. I és que després d’haver recorregut 70 quilòmetres serpentejant pel curs del Sió, la visita culmina amb el Castell Formós de Balaguer, curiosament la de la capital de la Noguera és una fortalesa fundada pels musulmans.

De la seva riquesa en donen testimoni els textos antics, que també parlen de l’antiga ciutat de Balaguer, emplaçada al lloc conegut com Pla d’Almatà, on actualment ja es pot observar la museïtzació d’algunes cases d’aquest enclavament andalusí.

Actualment la ruta dels Castells del Sió té sis castells amb visita guiada. Montclar, Florejacs, les Pallargues, Vicfred i Montsonís, a més de Balaguer del territori, on d’antuvi es combinaven els elements defensius amb la presència d’ordes monàstics.

Des de Sant Ramon, la ruta continua cap a l’Aranyó.

Montcortès, Vicfred i Sant Guim són els altres castells que es poden visitar abans Castell de Vicfred (Sant Guim de la Plana).

Foto: Isidre blanc d’arribar a Castellmeià i Concabella.

Des de Concabella, el Sió pren direcció cap a Ratera i Guissona.

Aquí, enmig de l’antiga Iesso romana, el visitant també pot gaudir de totes les possibilitats que ofereix la població segarrenca.

Després de la visita, s’imposa un recorregut per la torre romana de Castellnou d’Ossó, un element de vegades desconegut,

Text: Francesc Guillaumet

El SentinelLa de la Vall, El Castell de Ciutadilla El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia.

Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell.

S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups.

També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions.

Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

Castell de Ciutadilla Ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010 www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l’Espluga Calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350.

Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005 Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

Ajuntament de l’Espluga Calba

Av. Pau Casals, 15· 25410 – L’Espluga Calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

22 punt de trobada

CAMINS JUSSÀ DEL

El Pallars Jussà ofereix moltes i variades postals: paisatges d’alta muntanya, serres prepirinenques i conques mediterrànies.

Deixeu-vos endur per l’encant d’aquests paisatges i assaboriu novament el contacte amb la natura.

L

a diversitat del Pallars Jussà, ric en patrimoni cultural, paisatgístic, geològic, paleontològic i natural, fa que el senderisme en aquest territori sigui una de les activitats més gratificants de les que es poden fer pel Pirineu.

La comarca destaca per tenir un dels paisatges més diversos del país, que va des de l’altra muntanya dels pics i les valls profundes de la vall de Manyanet i la Vall Fosca, que dóna accés al Parc Nacional d’Aigüestortes, fins a l’aire més mediterrani de la conca de Tremp i el Montsec.

Els castells de frontera, el romànic, els pobles amb herència medieval, els rius, els estanys, els embassaments i tot un seguit de diferents elements sorprenents podran ser descoberts i interpretats pel senderista mentre gaudeix dels racons del Pallars.

La creixent demanda d’activitats de lleure a l’aire lliure en general i del senderisme en particular ha obtingut resposta per part de l‘administració pública i de la cooperació pública-privada. S’han habilitat antics camins, s’han creat propostes turístiques de senderisme de diversos dies de durada i s’han dissenyat noves rutes amb criteris d’accessibilitat.

També s’ha creat la taula de senderisme del Pallars Jussà, impulsada per l’IDAPA amb la idea de coordinar les diferents iniciatives comarcals.

El Consell Comarcal segueix treballant en el projecte de condicionament i recuperació dels antics camins de ferradura i altres camins històrics i tradicio-

AGENDA MARÇ LA POBLA DE SEGUR nals per adaptar-los a la pràctica del senderisme. Ja hi ha disponibles 54 rutes i més de 300 km de senders senyalitzats i adaptats en llocs d’interès estratègic, que permeten gaudir-ne a visitants de tots els nivells.

A la vegada, l’àmplia oferta d’establiments de turisme rural, d’allotjaments turístics, d’empreses de restauració i d’activitats permeten planificar una estada inoblidable pel nostre territori.

La iniciativa ”Vine al Pallars, viu el Jussà” permet realitzar sortides guiades de senderisme gratuïtes per a tots aquells clients allotjats a les empreses adherides a la campanya. Les novetats per al 2015 són les visites a espais culturals i a productors agroalimentaris (http://vinealpallars.com/).

El Cinquè Llac és una sorprenent travessa circular de senderisme de mitja muntan-

Els itineraris tenen dificultats diverses que satisfan tots els nivells i edats ya, assequible a tot tipus d’aficionats, que transcorre pels peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a través d’un itinerari senyalitzat d’uns 100 km i dividit en cinc etapes (www.elcinquellac.com).

El camí és un recorregut a peu que unirà les comarques de parla catalana tot passant pels seus principals llocs de valor cultural, paisatgístic i històric (www.elcami.cat).

També s’ha obert un nou sender interpretat a l’entorn de l’embassament de Terradets, amb una llargada d’uns 3,5 km, que permet passejar pel marge de l’embassament tot aprenent sobre l’entorn. L’itinerari incorpora cartells interpretatius sobre la faura i flora locals, i és accessible per a persones amb mobilitat reduïda i discapacitat visual.

Totes les propostes de senderisme actuals i futures les trobareu a la web turística de la comarca www.pallarsjussa.net. Hi podreu seleccionar els itineraris per zones, la descripció detallada del camí a seguir, les fotografies i els “tracks” per descarregar-los al vostre GPS.

XXXIII Olimpíada Flamicell: 14 de març

TREMP

Seminari: “Els dijous emprenedors” 5, 12, 19 i 26 de març a l’Epicentre Seminari : “Pàgina web amb Wordpress”. 1a part: 2 de març, a les 16.30 h, al Centre Cívic Tarraquet Caminant per la comarca: Caminada al Barranc del Diable: 7 de març, de 8 a 14 h Seminari: “Pàgina web amb Wordpress”. 2a part: 9 de març, a les 16.30 h, al Centre Cívic Tarraquet Conferència:“Elsnostrescognoms”,acàrrec de Santi Arbós Gabarró (Aula Universitària de Tremp) 11 de març, de 18 a 20 h “La Blancaneus”, de la companyia Campi qui Pugui: 13 de març, a les 18 h, a l’Espai Cultural la Lira Seminari: “Gestió de clients. Introducció al CRM”: 16 de març, a les 16.30 h, al Centre Cívic Tarraquet Caminant per la comarca: Caminada des de Claramunt fins el Coll del Bimet 21 de març, de 8 a 14 h Conferència: “Las primaveres árabes y sus consecuencias.ElcasodeEgipto.”Acàrrecde Pepe Ojeda Domínguez (Aula Universitària de Tremp) 25 de març, de 18 a 20 h

VALL FOSCA

Cinema clàssic: “Carta a una desconocida” (cinema mut) 8 de març, a les 22 h (la Torre de Capdella) Taller de Lectura 19 de març, a les 17.30 h (la Plana de Montrós)

Oficines de turisme Centre de Visitants (Tremp)

Passeig del Vall, 13 Tel.: 973 653 470 oficinaturisme@pallarsjussa.cat

vine i t emociona’

La Pobla de Segur

Av. Verdaguer, 35 Tel. 973 680 257 turisme@pobladesegur.cat

La Vall Fosca

Ajuntament de la Torre de Capdella Tel. 973 663 001 turisme@vallfosca.net

Isona i Conca Dellà

C/ Del Museu, 4 Tel. 973 665 062 ofturisme@parc-cretaci.com

punt de trobada

25

AVANTATGES CLUB CAMBRA PER A AUTÒNOMS

A

Si ets autònom, gaudeix dels avantatges del Club Cambra Lleida. Amb la quota Basic, ELS autònoms i ELS nous emprenedors gaudirEU d’avantatges en formació continuada, accés gratuït a jornades de competitivitat i jornades de “networking”

ixí mateix, podreu comptar amb descomptes en eOrientació o assessorament en presència a Internet, posicionament, eCommerce, factura electrònica o xarxes socials. També optareu a descomptes en el disseny del vostre pla estratègic empresarial i en la creació de la vostra També podreu gaudir Contact-Web per a dispositius mòbils amb d’oportunitats de negoci totes les teves dades de contacte. accedint a l’Enterprise Pel que fa a espais de negocis, us benefi- Europe Network i a les ciareu de descomptes en el lloguer de les oportunitats de negocis nostres sales d’actes i aules de formació i realitzades pels socis reunions, així com dels espais que ofereix del Club Cambra.

Cambra de Comerç de Barcelona i de les Cambres de Comerç del Club Cambra i de les seves delegacions.

Quant als avantatges de tercers, si sou del Club Cambra podreu accedir a la línia de finançament de CaixaBank, tindreu descomptes al pàrquing vip i a les sales vip de l’aeroport de Barcelona, al servei d’aparcament Aparca&Go i al centre de convencions de Port Aventura. I si heu de fer enviament de paqueteria postal 48/72, us beneficiareu d’un descompte del 30%.

Informeu-vos-en a www.cambralleida.org o truqueu al 973 23 61 61.

Cambra de Comerç

27

Programa de Màrqueting i Vendes Direcció Comercial d’ESADE per a Directius Cambra de Comerç de Lleida organitza un Programa de Màrqueting i Vendes Direcció Comercial del 14 d’abril al 2 de juny que impartirà ESADE per a professionals i empresaris amb experiència que poden estar ocupant càrrecs de responsabilitat en les àrees gerencial, de màrqueting o de vendes.

També s’adreça a directius interessats per conèixer les necessitats dels seus consumidors i clients i millorar la seva resposta empresarial.

El Programa de Màrqueting i Vendes proporciona als directius participants la formació necessària, teòrica i pràctica perquè puguin desenvolupar i actualitzar el seu coneixement sobre els mètodes i els conceptes aplicables en màrqueting i vendes; sensibilitzar-se amb les estratègies i plantejaments competitius en entorns turbulents; compartir i de-

batre les tendències actuals i les futures evolucions de la gestió comercial en les empreses, i, finalment, establir contactes amb directius d’altres sectors o indústries que estiguin afrontant reptes similars als seus.

El programa pot bonificar-se al 100% a través del PIF.

Aquesta acció formativa té una durada de 100 hores i és títol propi de la Universitat Ramon Llull.

Per a més informació, adreceu-vos a www.cambralleida.org.

O bé truqueu a Sra. Gemma Torres (973 23 61 61 - gtorres@cambralleida.org)

Cambra de Comerç

29

(PFEA)

PROGRAMA DE FORMACIÓ EN EQUIPS AUTOMOTOR 2015 L’empresari ha de garantir que els treballadors rebin una formació i una informació adequades sobre els riscos derivats de la utilització dels equips de treball.

Cost dels cursos: 130 €/curs/alumne

SEGURETAT EN L’ÚS DE CARRETONS ELEVADORS RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)

Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància).

Adreçat a operadors de carretons elevadors.

Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de carretons elevadors.

Data d’inici del curs: 03/02/2015 i 26/05/2015

SEGURETAT EN L’ÚS D’EQUIPS AGRÍCOLES: TRACTOR I MOTOCULTOR RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC) Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància).

Adreçat a operadors de tractors agrícoles i motocultors.

Obtenció del diploma acreditatiu en l’ús de tractor i motocultor.

Data d’inici del curs: 10/02/2015 i 05/05/2015

SEGURETAT EN L’ÚS DE PLATAFORMES ELEVADORES MÒBILS DE PERSONES

RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC) Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància).

Adreçat a operadors de plataformes elevadores mòbils de persones.

Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de carretons elevadors.

Data d’inici del curs: 10/02/2015 i 05/05/2015

SEGURETAT EN MANEIG DE GRUA PONT

RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC) Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància).

Adreçat a operadors de grua pont amb experiència en l’ús de l’equip.

Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de grua pont.

Data d’inici del curs: 10/03/2015 i 09/06/2015

SEGURETAT EN EL MANEIG DE GRUES AUTOCAR-REGADORES RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)

Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància).

Adreçat a operadors de grues autocarregadores.

Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de grues autocar- regadores.

Data d’inici del curs: 21/04/2015 i 02/06/2015

MÉS INFORMACIÓ: Contacteu directament amb la nostra àrea mèdica a Lleida: vigilancialleida@spactiva.es / Tel. 973 242 969

30

Cambra de Comerç

www.spactiva.es

traducció · correcció · interpretació

Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Tel. 973 28 81 38 - Fax 973 28 99 70 www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com