Guia d'accions efectives per a galeries d'art

GUIA D’ACCIONS EFECTIVES PER A GALERIES D’ART

GCC Gallery Climate Coalition

Coordinació Gallery Climate Coalition

Per a més informació sobre la Gallery Climate Coalition, visiteu galleryclimatecoalition.org

Versió 3: setembre del 2022

Accions efectives

Visiteu el lloc web si voleu informació detallada, directrius i bones pràctiques sobre cada tema.

Les accions efectives de la GCC s’actualitzen periòdicament. Assegureu-vos que llegiu la darrera versió.

ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals - Novembre 2022

El Pla C Cultura pel Clima i l’art

L’esclat de la pandèmia, l’any 2020, va servir per posar de relleu els canvis accelerats en l’ecosistema planetari, així com la preocupació entre la ciutadania i les empreses i institucions pel medi ambient i la cura del planeta. Aquesta cura del nostre entorn va sorgir amb força com un reflex de la necessitat de transitar vers un model que ens ajudi a mitigar els efectes del canvi climàtic a través d’un canvi dels nostres patrons de consum i també professionals.

No es tractava, però, d’una preocupació nova. De fet, a l’ICEC treballem en qüestions lligades a la sostenibilitat ambiental des del 2017, primer amb unes formacions adreçades a les empreses i després amb la publicació de diverses guies i estudis. L’any 2020, la sostenibilitat esdevenia un dels sis eixos prioritaris de treball de la institució; el Pla_C* Cultura pel Clima, que vam presentar aquest 2022 i que serà vigent fins al 2024, és una primera fita del treball desenvolupat en aquests anys. Es tracta d’un pla de sostenibilitat ambiental per a les empreses culturals que inclou 3 eixos estratègics, 16 línies d’actuació i 37 accions i que consolida una mirada més estratègica vers aquesta temàtica.

Òbviament, el Pla també s’ha d’entendre en un marc més ampli, el dels compromisos del Govern vers els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 i també en el context dels eixos de treball prioritaris del Departament de Cultura, que inclouen la consolidació d’un sistema cultural de referència -quelcom que passa, indefectiblement, per fer-ne un sector més sostenible ambientalment.

L’objectiu, doncs, és acompanyar la transformació del sector cap a un model més sostenible i promoure la capacitat de la cultura d’inspirar un canvi en la ciutadania. Com a part d’aquest objectiu, l’ICEC ha publicat i

seguirà publicant, periòdicament, guies i recursos per al sector cultural, com una font de coneixements sobre sostenibilitat ambiental que ens permetin avançar com a sector.

Un d’aquests recursos és la guia de bones pràctiques ambientals per a galeries d’art i professionals del sector de la Gallery Climate Coalition (GCC), que hem traduït per posar-la a l’abast de tot el sector català gràcies a la col·laboració desinteressada d’aquesta organització internacional que promou, entre altres, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un mínim del 50% l’any 2030 i les pràctiques de residu zero.

En aquesta guia trobareu informació sobre mesures que es poden posar en pràctica de manera senzilla, sense necessitat d’una inversió econòmica prèvia, i que poden tenir un efecte immediat pel que fa a la reducció de l’impacte de l’activitat del sector de les arts visuals. En aspectes tals com el transport de les obres, els viatges, els espais d’exposició, les finances o els NFT, per citar-ne només alguns. A més, la guia també inclou una breu introducció a la calculadora de carboni específica per a galeries d’art, una eina molt útil perquè permet un desglossament ràpid però precís de les principals fonts d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, basant-se en mètriques comunes a la majoria de les organitzacions artístiques.

Esperem que aquesta guia sigui d’utilitat per al sector de les arts visuals de Catalunya, i que els i les professionals artístics -creadors, galeristes, comissaris, col·leccionistes, museògrafs...- puguin anar incorporant pràctiques més sostenibles en el seu dia a dia que ens ajudin a mitigar els efectes del canvi climàtic a través d’un canvi dels nostres hàbits de vida i patrons de consum tant en l’esfera personal com professional.

Edgar Garcia Casellas, Director de l’ICEC

Des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, el món de l’art ha crescut considerablement reforçant la seva vessant més global. Aquest sector nostre gira molt de pressa, dia rere dia, comissaris, galeristes, artistes, col·leccionistes, professionals de cases de subhastes, de museus, de centres artístics i amants de l’art en general salten d’un avió a un altre per assistir a la propera biennal, a una de les més de dues-centes fires del calendari internacional o a la inauguració d’una exposició blockbuster en alguna de les grans capitals artístiques. I així, malgrat la fatiga de molts dels seus actors, ha funcionat fins fa relativament poc. És cert que la sensibilitat d’uns quants, compromesos amb la sostenibilitat sobre aquest model no sostenible, ja aflorava tímidament, però ha calgut una pandèmia per obligar-nos a revisar i repensar en profunditat les maneres en què funciona tot aquest sector.

El confinament forçat del 2020 i l’aturada abrupta de l’activitat —fires cancel·lades, exposicions interrompudes, subhastes suspeses, galeries i museus tancats— van donar a la indústria de l’art l’oportunitat de fer una pausa i reflexionar sobre el seu funcionament, especialment, sobre quin és l’impacte ambiental de la seva comunitat de rodamons. El concepte de caravana de l’art, que viatja constantment pels quatre continents, no és sostenible donada la realitat del nostre planeta.

El debat sobre el canvi climàtic ha format part de l’agenda internacional de l’art des de fa temps —tant des de la pràctica artística com des del comissariat—, tot i que rarament s’havia explorat dins del mercat de l’art. D’una banda, encara hi ha la idea que el seu impacte ambiental no és prou negatiu o és poc intens en comparació amb altres sectors. I, certament, queda lluny d’altres indústries molt més contaminants. De l’altra, i

Les pràctiques de les galeries d’art davant del canvi climàtic

paradoxalment, malgrat la seva pròpia imatge d’avantguarda socialment conscient amb la contemporaneïtat, la indústria de l’art, i en particular les galeries, tradicionalment ha estat un sector poc obert a la innovació i lent en la transformació del seu model de negoci. Penso, ara, en el sector de l’audiovisual i del cinema en l’àmbit internacional (però també en l’àmbit català), que fa anys que implementen un codi de bones pràctiques per incorporar la sostenibilitat en els rodatges.

Es fa difícil negar avui que en el context actual d’emergència climàtica a escala global, amb impactes que ja estem experimentant a escala local, no és vital actuar en tots els àmbits per reduir les causes que generen el canvi climàtic per tal de mitigar-ne les conseqüències ambientals, socials i econòmiques. I aquí, el sector cultural hi té un paper importantíssim, potser no tant pel que fa a la contribució a les emissions globals com quant al seu potencial de recerca i demostració de solucions, combinat amb la seva capacitat de connectar de manera única amb grans segments de la nostra societat i influir-hi.

Com podria, doncs, un mercat de l’art global assolir la creixent consciència ambiental? Com es pot adaptar el negoci de l’art a un escenari postpandèmic en relació amb temes cabdals com els viatges, l’energia o el transport? Quin és el cost, en termes ecològics, de muntar i desmuntar tantes exposicions? Quins són els principals aspectes del sector que tenen un impacte perjudicial en el medi ambient? En definitiva, de què parlem quan parlem de sostenibilitat ambiental d’aquest sector cultural? I, la gran qüestió: podran les galeries canviar la seva sensibilitat cap a una responsabilitat més ecològica?

A mitjans del 2019, preparant la que seria la vuitena edició del simposi Talking Galleries a Barcelona, donàvem voltes a com podíem debatre sobre el canvi de conscienciació que afectava especialment els galeristes amb experts que coneguessin tant el sector de la sostenibilitat com

el de les pràctiques de la indústria artística. Fent recerca i preguntant, a Londres em van parlar d’una entitat sense ànim de lucre que justament s’havia especialitzat en les pràctiques de les indústries creatives, Julie’s Bicycle. Va ser com trobar el desllorigador d’un nus que no hi havia manera de desfer. Ells (elles) assessoraven un bon grapat d’empreses i entitats culturals. Al capdavant de totes, l’Alison Tickell, que ens va adreçar a una de les directores del seu equip, la Laura Pando, amb qui vaig mantenir diverses converses il·luminadores sobre el treball que calia fer. Vam convidar la Laura a venir a Barcelona a debatre sobre els reptes de la sostenibilitat de l’actual model galerístic, i li vam demanar que reproduís les xerrades que havíem mantingut. Per coherència va decidir no volar fins a la nostra ciutat per una intervenció d’una hora, però es va oferir a enregistrar una conversa amb mi al seu despatx que, unes setmanes més tard, el gener del 2020, vam projectar a Talking Galleries de “Avançant cap al verd: poden les galeries contribuir al canvi climàtic” (la podeu trobar també transcrita en pdf al web de Talking Galleries), apuntàvem de manera clara i directa els punts clau a abordar per minimitzar l’impacte de les pràctiques galerístiques sobre el nostre planeta.

Uns qüestionaments que, mesos més tard, van ser també el punt de partida de la Gallery Climate Coalition (GCC), una iniciativa col·lectiva fundada a Londres en plena pandèmia, l’octubre del 2020, per iniciativa d’un grup de professionals de l’art amb un objectiu principal: donar suport al sector de l’art comercial perquè esdevingui més respectuós amb el medi ambient.

Liderada pels galeristes Thomas Dane (Thomas Dane Gallery), Sadie Coles (Sadie Coles HQ), Kate MacGarry (Kate MacGarry Gallery), Greg Hilty (Lisson Gallery) i l’ara exdirectora de les fires Frieze, Victoria Siddall, la GCC neix com una entitat sense ànim de lucre amb el compromís de desenvolupar les eines, les estratègies i la investigació necessàries per ajudar a fer un canvi positiu.

Orientat a galeries i entitats comercials, però obert a tota mena d’organitzacions i geografies, l’enorme creixement de la GCC és la prova que el món de l’art vol fer-ho bé en relació amb el medi ambient. En menys de dos anys, l’organització ha reunit més de 700 membres de tot el sector, des de museus i galeries fins a cases de subhastes i artistes individuals. Ofereix una sèrie d’eines i recursos per ajudar els seus membres a ajustar els seus models per ser més sostenibles, mitjançant l’intercanvi de coneixements pràctics, l’elaboració de guies de bones pràctiques i la calculadora de carboni, l’eina estrella que va posar en marxa la GCC. Dissenyada específicament per a la indústria de l’art, aquesta calculadora, que es pot trobar al seu web, ofereix als usuaris una estimació precisa de les seves emissions totals de carboni. Un referent clau per saber quin impacte té el nostre projecte, la nostra galeria.

Prenent com a model les guies d’actuació de la GCC, el document que teniu a les mans és la primera guia en català dirigida específicament a la comunitat de galeries d’art del nostre territori amb la voluntat d’oferir una sèrie d’eines i recursos per promoure la sostenibilitat ambiental. Es tracta d’un recull de consells pràctics i recomanacions en determinades àrees clau d’actuació que són molt rellevants per a la indústria de l’art: transport, viatges, energia, embalatge, residus, equips verds, fons climàtics estratègics, digital, NFT, espai de galeries i finances.

Aquesta guia no pretén ser exhaustiva, però sí que vol establir un primer decàleg de bones pràctiques, d’accions efectives, cap al desenvolupament d’estructures i equips més sostenibles, més responsables amb el nostre planeta. Veureu que algunes tenen una aplicació més fàcil i immediata, mentre que d’altres impliquen canvis més profunds i requereixen més inversió tant de recursos com de temps. Però si bé les podem veure llunyanes en la seva aplicació, de ben segur que amb el temps les adoptarem com a essencials.

Val a dir que, lentament, les galeries han començat a desenvolupar una consciència ambiental i a preocupar-se de reduir la seva petjada de carboni. Ja s’observen canvis de tendència en la franja de les megagaleries. Encara recordo com el galerista austríac Thaddaeus Ropac —amb galeries a París, Londres, Salzburg i Seül, i un dels primers galeristes de renom que a finals del 2019 va donar un exemple verd evitant el transport aeri i reutilitzant caixes— oferia personalment una detallada explicació via Zoom de com funciona l’esmentada calculadora. Certament, aquestes megagaleries tenen una enorme capacitat financera i de recursos humans que els permet crear equips especialitzats en temes de sostenibilitat, com la mateixa Hauser & Wirth, lluny de les capacitats de les galeries petites i mitjanes de casa nostra, però com a analista d’aquest mercat, puc afirmar que la seva consciència ha evolucionat molt en els últims anys i que avui, la seva preocupació és equiparable a la d’altres països que en aquest aspecte van socialment més avançats.

No es pot negar que, pel que fa a les esmentades galeries de mida petita i mitjana, la implementació de moltes d’aquestes mesures implica un desafiament important. Com ens explicava la Laura Pando, “fer més verdes les nostres pràctiques no és una cosa que pugueu realment fer de la nit al dia. Demana temps, és un viatge”. Però el primer gran repte comença pel canvi d’actitud, per ser conscients de la nostra responsabilitat i, després, cal valorar en quina mesura cada projecte, cada equip, segons la seva dimensió i l’abast de la seva activitat, pot adoptar accions concretes en aquesta línia.

En aquesta transició cap a un model més sostenible, crec que serà clau el rol de les administracions públiques en l’acompanyament i suport per a la implementació (i també el compliment) de les mesures a seguir, però res de tot això serà possible sense la complicitat de tots els agents artístics. Pot ser que hagi calgut una pandèmia per posar d’acord el món

de l’art en l’assoliment d’un mateix objectiu, però així com la transformació digital ja és una realitat o un camí iniciat per moltes de les galeries de l’àmbit local, també estic convençut que la transformació “verda” acabarà formant part de les pràctiques quotidianes de totes les galeries.

Llucià Homs, Analista del mercat de l’art i director de Talking Galleries

1.TRANSPORT

El transport internacional d’obres d’art i materials, concretament per via aèria, és un dels principals contribuïdors a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en el sector de l’art. Mitjançant una millor planificació i l’ús de mètodes alternatius de transport es poden reduir considerablement els impactes ambientals associats.

Consulteu el material de la campanya de transport sostenible de la GCC i seguiu-ne les accions i els objectius.

Doneu prioritat al transport consolidat de mercaderies per carretera i mar, davant de l’aeri, per als enviaments locals i internacionals.

Oferiu un servei de qualitat basat més aviat en consideracions ambientals que no pas en la rapidesa del lliurament.

Sol·liciteu transport híbrid o elèctric sempre que sigui possible.

Planifiqueu el calendari dels enviaments amb la màxima antelació possible i impliqueu artistes i clients en el procés perquè estiguin al corrent dels terminis i les dates dels enviaments.

Utilitzeu empreses de transport que donin suport a la sostenibilitat ambiental.

Inicieu una conversa amb la vostra companyia d’assegurances sobre la cobertura del transport marítim.

Col·laboreu amb altres galeries per coordinar i consolidar els enviaments sempre que sigui possible.

Utilitzeu vehicles de zero emissions o bicicletes per a missatgeria local i trajectes o viatges curts.

Assegureu-vos que les empreses de missatgeria tenen una tarifa verda.

Mantingueu un registre clar de tots els transports, tant per enviar com per rebre, i demaneu a les empreses transportistes que portin els seus propis registres detalladament, d’acord amb els requisits de la calculadora de carboni perquè això estalviarà temps en futures auditories.

Vegeu el recurs complet

2.VIATGES

D’acord amb els informes sobre el carboni de la GCC, els viatges aeris internacionals solen ser un dels principals contribuïdors a la petjada de carboni d’una organització del camp de l’art de mida mitjana. Atesa la manca d’alternatives viables als viatges aeris per al transport de llarga distància, l’objectiu s’ha de centrar a reduir el nombre de vols que es fan anualment. La pandèmia de la COVID-19 ha demostrat que és possible funcionar de manera eficaç a escala internacional i alhora reduir la necessitat de viatjar.

No agafeu avions, sempre que ho pugueu evitar.

Viatgeu amb tren o per mar sempre que sigui possible.

Si heu d’agafar un avió, seguiu els 10 passos per reduir l’impacte del transport aeri.

Planifiqueu els calendaris de viatge amb la màxima antelació possible i establiu un límit per al nombre màxim de vols que feu en un any determinat, que estigui en consonància amb els objectius de reducció d’emissions, pressupostos de carboni o assignació anual de CO2eq.

Planifiqueu exposicions internacionals, fires d’art, esdeveniments, etc., de tal manera que requereixin com menys viatges millor. Això pot implicar reduir el nombre de personal a les fires d’art, instal·lar exposicions a distància o treballar amb personal freelance local.

Organitzeu reunions consecutives per maximitzar l’eficiència dels viatges de negocis.

Feu servir cotxes compartits sempre que sigui possible.

Quan viatgeu, utilitzeu allotjaments que tinguin certificats de sostenibilitat. Alguns exemples són el segell Green Key, creat per la Foundation for Environmental Education a Dinamarca, o el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental per a allotjaments turístics de la Generalitat de Catalunya.

Faciliteu que els empleats puguin arribar a la feina amb bicicleta, proporcioneu-los espai per aparcar-les i sumeu-vos a iniciatives que promouen anar a treballar en bicicleta.

Procureu ubicar els locals nous en zones que tinguin bones connexions de transport públic i facilitats per arribar-hi en bicicleta, per ajudar a reduir la petjada de carboni del vostre personal i dels visitants.

Vegeu el recurs complet

3.ENERGIA

El consum d’energia representa una part important de les emissions de carboni de totes les organitzacions. Hi ha una sèrie de canvis senzills que tenen un impacte immediat, i també canvis més grans que redueixen les emissions de carboni a llarg termini.

Llegiu l’informe de la GCC sobre tarifes verdes.

Canvieu-vos a proveïdors d’energia verda reconeguts.

Reviseu tant com pugueu l’aïllament dels edificis per minimitzar les pèrdues energètiques.

Canvieu a una il·luminació amb bombetes LED sempre que pugueu.

Mantingueu les temperatures interiors tan constants com sigui possible (eviteu pics d’aire condicionat o de calefacció durant tot l’any).

Mantingueu la calefacció, la ventilació i l’aire condicionat al mínim.

És possible que necessiteu el permís del propietari del local a l’hora de canviar de proveïdor d’energia. Si l’edifici té llogaters, parleu-hi sobre les millors opcions.

Si sou propietari del local, o si el propietari us dona permís, considereu la possibilitat d’invertir en la generació d’energia in situ, per exemple energia solar o eòlica. Aquests tipus de generadors proporcionen energia neta a un cost inferior al dels serveis públics tradicionals. En molts casos, fins i tot poden ser una petita font d’ingressos. Invertir en un subministrament propi d’energia renovable que es connecti directament al vostre edifici és l’única manera d’assegurar-vos que la petjada de carboni de l’electricitat que utilitzeu sigui zero.

Llegiu Energy Ki Book de Ki Culture.

Vegeu el recurs complet

4.EMBALATGE

Els materials d’embalatge són principalment plàstics derivats de combustibles fòssils que sovint es llencen un cop utilitzats. Les següents directrius per a la reutilització del material i bones pràctiques minimitzen les emissions de carboni i els residus generats per embalatges, caixes i exposicions d’obres d’art.

Estudieu els recursos de l’ús correcte de materials alternatius de la GCC i implementeu els canvis pertinents.

Reduïu al màxim el consum de materials. Feu una auditoria de residus i establiu un objectiu anual.

Adheriu-vos als principis de les cinc erres de la jerarquia de residus: reduir, reparar, recuperar, reutilitzar i reciclar.

Demaneu a les empreses transportistes que revisin la quantitat i el tipus d’embalatge que utilitzen per a cada obra d’art.

Llegiu Ki Waste & Materials Book de Ki Culture.

Reconsidereu les comandes de material i comprometeu-vos a reutilitzar-lo sempre que sigui possible.

Llenceu el material només quan sigui absolutament necessari i, en fer-ho, recicleu-lo sempre de manera responsable.

Eviteu els plàstics d’un sol ús. Trieu envasos de base orgànica de llarga durada fets amb materials reciclats.

Busqueu nous desenvolupaments i solucions innovadores i invertiu-hi. Un exemple podria ser el compòsit de miceli, que està fet d’una xarxa d’arrels fines de fongs.

Considereu la manera d’eliminar un material amb responsabilitat abans d’utilitzar-lo. Feu una anàlisi del cicle de vida (ACV) de tots els materials abans de comprar-los.

Si teniu cap dubte sobre la idoneïtat d’un material d’embalatge per a una obra d’art, poseu-vos en contacte amb un conservador o un manipulador d’obres d’art amb experiència.

Vegeu el recurs complet

5.RESIDUS

Els residus són un dels aspectes més visibles de la crisi ecològica creixent. Els residus materials (especialment plàstics) són una emergència ambiental independent de les emissions de carboni, si bé hi estan relacionats. Tanmateix, representen una amenaça igualment important per a la supervivència humana a llarg termini en aquest planeta.

Informeu-vos sobre els proveïdors de serveis de reciclatge de la vostra zona. Trieu els que puguin reciclar la gamma més àmplia de materials. Tingueu en compte que no totes les empreses de reciclatge ofereixen el mateix tipus de servei. Poseu-vos-hi en contacte si us costa trobar les respostes que necessiteu i sol·liciteu-los una visita a les vostres instal·lacions per assessorar-vos en la gestió de residus.

Feu una auditoria de residus per analitzar les vostres pràctiques actuals quant a la gestió de residus.

Establiu objectius basats en les 5 erres (reduir, reparar, recuperar, reutilitzar i reciclar) de la jerarquia de residus. El reciclatge sempre és l’última opció.

Reutilitzeu els materials fins que ja no funcionin abans de substituir-los. Materials com ara les anomenades bosses per a tota la vida només són justificables des d’un punt de vista mediambiental si es reutilitzen diverses vegades abans de reciclar-les correctament.

Consulteu el personal de manteniment de l’edifici si els residus s’eliminen correctament. Sovint, el contingut dels contenidors de reciclatge i el de les papereres s’aboquen en un únic contenidor.

Abans de comprar un material nou, convé comprovar si serà possible reciclar-lo a la vostra zona.

Eviteu articles d’un sol ús, especialment materials fets de polímers artificials derivats de combustibles fòssils, com ara aigua embotellada, escuma per a embalar o embalatges de plàstic d’un sol ús.

Deixeu d’utilitzar serveis i empreses que fan servir articles d’un sol ús en les seves activitats, com ara empreses transportistes o de menjar a domicili.

Vegeu el recurs complet

6.EQUIPS VERDS

De vegades, emprendre accions individuals sobre qüestions climàtiques és difícil, però els equips verds ofereixen una manera eficaç de marcar la diferència. Disposar d’un grup intern que treballa per assolir objectius ambientals farà que el procés sigui més eficient.

Tasques generals de qualsevol organització:

Organitzeu una primera reunió amb els i les companyes interessades a formar part d’un equip verd. Discutiu els objectius de sostenibilitat i els canvis proposats. Designeu rols i delegueu tasques.

Programeu reunions futures a intervals regulars. S’aconsella fer reunions un cop al mes.

Llegiu l’informe de la GCC sobre les tarifes d’energia verda.

Poseu-vos en contacte amb el vostre proveïdor d’energia i esbrineu si produeixen energies renovables de manera responsable. Si no és així, canvieu de proveïdor per un que ho faci.

Ajusteu els controls de temperatura de la calefacció, la ventilació i l’aire condicionat a nivells raonables.

Introduïu sistemes d’estalvi energètic. Els aparells en espera malgasten energia.

Renoveu els sistemes d’il·luminació perquè siguin LED al 100 %.

Poseu llums amb sensor sempre que sigui possible.

Assegureu-vos que a la nit tots els llums estiguin apagats.

Instal·leu sistemes d’estalvi d’aigua a banys i cuines.

Si el vostre local és de lloguer, parleu amb el propietari d’aquests canvis.

Si el vostre local és en un edifici compartit, reuniu-vos amb els altres llogaters i incloeu-los en els vostres plans.

Assegureu-vos que el reciclatge es fa d’acord amb les instal·lacions i instruccions de l’administració local.

Demaneu a una empresa de gestió de residus assessorament sobre com millorar els sistemes de residus adaptats a la vostra regió.

Compartiu el procediment de reciclatge correcte amb els companys i feu visible la informació mitjançant senyalització.

Participeu en alguna xarxa de circularitat, o comenceu-ne una, per compartir els materials i els equips perquè es mantinguin en ús el màxim temps possible.

Organitzeu la recollida de residus per a reciclatge que no es pugui fer a la via pública.

Eviteu tant com pugueu els residus que van a l’abocador. Tot

el que no es reutilitza, es recicla o es readapta pot acabar en un entorn natural.

Feu servir exclusivament paper sostenible FSC (Consell d’Administració Forestal, per la sigla en anglès) per a les impressions.

Animeu els companys a pensar-s’ho abans d’imprimir i a reduir el nombre d’impressions tant com sigui possible.

Introduïu la prohibició dels plàstics d’un sol ús: gots, coberts, bolígrafs, bosses, etc.

Reviseu les comandes fixes per evitar possibles residus.

Gestioneu l’emmagatzematge digital i feu els canvis necessaris per millorar l’eficiència.

Feu servir envasos i contenidors reutilitzables per als consumibles de cuina per tal d’eliminar els residus plàstics.

Introduïu o fomenteu un programa per anar a treballar en bicicleta.

Reviseu els serveis de missatgeria locals i internacionals i assegureu-vos que les seves tarifes i serveis són ecològics.

Accions específiques del sector artístic:

Reviseu les comandes de material d’embalatge per eliminar possibles residus.

Reuniu-vos amb els transportistes i les empreses logístiques per parlar de com podeu reduir l’impacte ambiental.

Comuniqueu qualsevol canvi tant a l’equip com als col·laboradors en general, i compartiu-hi tota la informació. Si treballeu amb artistes, expliqueu-los per què els terminis potser seran més ajustats quan s’hagi d’enviar la seva obra per via marítima. Si treballeu amb col·leccionistes, expliqueu-los per què els embalatges que rebran són reutilitzats i no nous. La gran majoria de la gent agrairà aquests canvis.

Si treballeu amb fusters que us fabriquen embalatges de fusta, pregunteu-los quins passos estan fent per desenvolupar la seva activitat de manera sostenible. Demaneu-los que no utilitzin cap material d’embalatge innecessari.

Parleu amb els fabricants sobre els objectius i la necessitat de minimitzar els residus. Demaneu-los informació sobre els impactes ambientals dels seus materials i processos.

Parleu amb els instal·ladors i els constructors d’equipaments sobre com es poden reduir els residus.

Tingueu en compte els pròxims esdeveniments del calendari. Planifiqueu els viatges i els enviaments amb molta antelació perquè siguin possibles alternatives de transport sostenible. Prioritzeu els viatges en tren i el transport marítim. Qualsevol reducció de l’ús de l’avió és un pas positiu.

Feu servir el full de càlcul de recollida de dades de la GCC per recollir informació per a l’informe anual de carboni. Assegureu-vos que aquesta informació sigui accessible en un servidor compartit amb tots els membres de l’equip verd.

Vegeu el recurs sencer

7.FONS CLIMÀTICS ESTRATÈGICS (COMPENSACIÓ)

El sector de l’art no esdevindrà un àmbit de zero emissions de carboni d’un dia per l’altre. Caldrà temps per treballar d’una manera que no contamini. Mentrestant, hem d’assumir la responsabilitat dels gasos amb efecte d’hivernacle que emetem. Compensar significa pagar a una altra persona o organització per reduir o eliminar les emissions. GCC no hi dona suport; en canvi, recomana els Fons Climàtics Estratègics. Es tracta de projectes que tenen un impacte ambiental estratègic més immediat.

Disminuïu tant com pugueu les emissions de CO2 en les vostres activitats i operacions. Aquest hauria de ser el vostre objectiu principal.

Utilitzeu la calculadora de carboni de la GCC per calcular la vostra petjada de carboni. Els informes s’han de fer anualment.

Pel que fa a les emissions que no podeu evitar: multipliqueu el vostre total de CO2eq pel preu suggerit per tona a fi de calcular una xifra orientativa. La GCC aconsella 50-100 £ / 70-140 $ / 60115 € per tona de CO2eq. Aquests imports s’haurien de donar a un fons climàtic estratègic de la vostra elecció.

Continueu amb el cicle anual per reduir comportaments que produeixen gasos amb efecte d’hivernacle; feu els informes anuals de carboni; feu donacions per als plans dels fons climàtics estratègics.

Vegeu el recurs complet

8.DIGITAL

En una organització artística típica, les emissions de les operacions digitals solen estar relacionades amb l’ús de l’emmagatzematge de dades, les videotrucades, els correus electrònics i el lloc web. Així com el consum d’energia de la xarxa interna és fàcil de mesurar a partir de la factura de l’electricitat, és probable que els serveis digitals estiguin allotjats en empreses de tercers que potser no són transparents sobre les emissions que produeixen els seus serveis.

Mantingueu els dispositius digitals en ús durant tant temps com sigui possible, tenint-ne cura i fent les reparacions que calgui. És la manera més eficaç de reduir les emissions derivades de l’ús digital.

Comproveu la petjada de carboni dels vostres serveis al núvol i, si és possible, feu-ne servir un de més sostenible.

Endreceu l’emmagatzematge digital. Les pràctiques de gestió de fitxers senzilles poden marcar la diferència. Deseu només el que sigui necessari i suprimiu els fitxers grans que ja no feu servir.

Pregunteu al servei d’allotjament del vostre lloc web i del núvol sobre els seus objectius de sostenibilitat i el consum d’energia dels seus centres de dades. Feu saber als proveïdors que les seves emissions són importants per a la vostra organització.

Els continguts de vídeo i imatges solen ser els elements que més ocupen en un web, de manera que disminuir-ne el nombre i la resolució també pot tenir un impacte en la quantitat d’amplada de banda necessària per carregar una pàgina.

Utilitzeu aplicacions de missatgeria instantània en lloc de correu electrònic sempre que sigui possible.

Parleu per telèfon en lloc de fer-ho per videoconferència sempre que pugueu. Si és possible, mantingueu la càmera apagada durant les videotrucades.

Controleu el correu electrònic personal i laboral, eviteu incloure fils de correu electrònic llargs als correus electrònics de resposta, cancel·leu les subscripcions de llistes innecessàries, suprimiu fitxers adjunts d’allà on estiguin desats i utilitzeu serveis de missatgeria alternatius que no siguin el correu electrònic, quan sigui possible.

9.NFT I CRIPTOMONEDES

L’ús d’NFT ha anat creixent en popularitat com a mitjà per crear i vendre art en línia. Tanmateix, avui dia moltes NFT es creen utilitzant tecnologia que consumeix grans quantitats d’energia. Això vol dir que, segons en quin blockchain es basin els vostres NFT, poden deixar una petjada de carboni considerable.

Entengueu i avalueu l’impacte ambiental de les vostres activitats de blockchain.

Opteu per alternatives baixes en carboni que utilitzin blockchain amb prova de participació (les quals empren una metodologia diferent que només requereix una petita quantitat d’energia per transacció).

Si decidiu treballar amb NFT, assegureu-vos d’incloure-ho als vostres càlculs de carboni, ja que és probable que representi una part important de la vostra petjada de carboni.

10.ESPAI DE GALERIES

Les exposicions són uns dels aspectes més fugaços i temporals de l’àmbit de l’art comercial. El seu caràcter temporal fa que les exposicions tendeixin a malbarataments i consums d’energia innecessaris.

Assegureu-vos que els consumibles estiguin fets amb materials reciclats, o que siguin totalment reciclables, o totes dues coses, sempre que sigui possible.

Optimitzeu la llum del dia i utilitzeu bombetes LED, ja que són efectives a l’hora de reduir tant la petjada de carboni com la despesa econòmica. La il·luminació LED també disminueix els residus, ja que minva molt la necessitat de substituir bombetes.

Eviteu materials laminats amb plàstic. D’altra banda, els materials de fusta sovint es tracten a pressió per millorar-ne la durabilitat i, en alguns casos, poden alliberar una sèrie de compostos nocius en trencar-se.

Substituïu senyalitzacions d’un sol ús, notes de premsa, etc. per codis QR o alternatives reutilitzables.

Quan sigui possible, reduïu l’ús de vinil per a tots els textos i revestiments de finestres, i prioritzeu alternatives lliures de PVC o, idealment, compostables.

Conserveu els retalls dels materials d’embalatge en una paperera de restes i utilitzeu-los per embolicar obres d’art més petites.

Eviteu utilitzar taulers de fibra de densitat mitjana quan sigui possible, ja que s’ha demostrat que aquest material allibera quantitats nocives de compostos orgànics volàtils (COV) i no és respectuós amb el medi ambient.

La pintura per definició no és reutilitzable i cal minimitzar-ne l’ús. Quan en compreu, assegureu-vos d’evitar les pintures que continguin COV afegits o metalls pesants com el plom. Hi ha organitzacions que recullen pots de pintura sobrants per reutilitzar-los en projectes comunitaris. Comproveu si n’hi ha alguna a la vostra zona.

Adheriu-vos als principis de circularitat. Mireu de reutilitzar elements de construcció com ara sòcols, seccions de paret i catifes, i minimitzeu l’ús de materials no reciclables i no reutilitzables com ara vinil, cortines opaques i les massilles de farciment.

Vegeu el recurs complet

11.FINANCES

Les nostres opcions financeres poden tenir impactes significatius, i de vegades inesperats, sobre el clima. Quan posem diners en un compte bancari, un fons de pensions o un pla d’inversió, aquests diners s’invertiran en algun àmbit de l’economia més general. Hi ha un escrutini públic de les decisions de les organitzacions respecte d’on provenen els seus diners i cap a on van. La descarbonització de les vostres finances pot enviar un missatge clar, mentre que treballar amb bancs i indústries que generen grans emissions de carboni pot posar en risc la vostra reputació.

Avalueu les vostres inversions actuals i el banc que feu servir.

Informeu-vos de la possibilitat de canviar a un banc més ètic, sobretot si el vostre banc actual és un dels finançadors més intensius de carboni.

Parleu amb el gestor dels vostres estalvis o pensions sobre les opcions disponibles pel que fa als socis o proveïdors de pensions actuals. Si no ofereixen res prou baix en carboni, informeu-vos sobre altres opcions.

Busqueu assessorament financer professional abans de fer cap canvi important pel que fa a les vostres finances o inversions. Si bé és cert que moltes inversions ètiques funcionen tan bé (o millor) que els fons de combustibles fòssils en general, i que poden convertir-se en una opció més segura que el petroli, el gas i el carbó

a mesura que hi hagi més regulacions climàtiques a tot el món, no tots els fons ètics funcionen igual i cada inversió té els seus riscos i contingències. És important saber i entendre totes les implicacions dels canvis abans de prendre una decisió final.

Maximitzeu l’impacte d’aquests canvis informant els vostres grups d’interès i socis sobre què heu fet i per què.

Elaboreu una política ètica de captació de fons per a la vostra organització. Si voleu obtenir consells més detallats sobre l’elaboració d’una política de recaptació de fons i exemples de polítiques d’altres organitzacions, us recomanem aquests recursos de Culture

Unstained i InsightX.

Vegeu el recurs complet

12.CALCULADORA DE CARBONI

Aquesta eina gratuïta s’ha creat a mida per als membres de la GCC. Ha estat dissenyada perquè sigui fàcil d’utilitzar i proporcioni un desglossament ràpid però precís de les principals fonts d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, basant-se en mètriques comunes a la majoria de les organitzacions artístiques.

La calculadora se centra en les principals àrees relacionades amb el sector de les arts visuals:

Els criteris 1 a 5 són DADES PRIORITÀRIES: 1. Viatges aeris; 2-4. Transport, i 5. Consum d’energia a la xarxa. Aquestes categories tenen relació amb les activitats de més impacte en les emissions de CO2eq. Si us plau, recolliu aquesta informació amb la màxima precisió possible.

Els criteris 6 a 11 són DADES ADDICIONALS: 6-8 Viatges (no aeris); 9. Transport local; 10. Embalatge, i 11. Impressió. Aquestes categories tenen relació amb les activitats de menys impacte en les emissions, la qual cosa no vol dir que siguin poc importants o que no calgui fer-hi canvis. Cal dir, però, que aquestes activitats representen una proporció relativament baixa de les emissions globals i, si no us sobra temps, heu de saber que són les àrees que necessiten una atenció menys urgent.

Accedeix a la calculadora

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona

93 316 27 07

icec.gencat.cat/pla_c

sostenibilitatambiental.icec@gencat.cat

GCC is an international coalition of arts organisations working to reduce our sector’s environmental impacts.

GCC’s primary goal is to facilitate a reduction of the sector’s CO2e emissions by a minimum of 50% by 2030, as well as promoting zero waste.

We develop and share best practice, provide leadership on sector specific environmental issues, and work to leverage the collective power of our membership to achieve systemic changes. As a registered charity, we do not operate for profit and provide our tools and resources free of charge.

Join us by becoming a member today!

galleryclimatecoalition.org

info@galleryclimatecoalition.org

@galleryclimatecoalition