Pràctiques i estratègies al mercat

cultural de Flandes

Funcionament politicocultural

Flandes també té el seu propi parlament i govern regional. Les competències en cultura les gestiona el Govern de la comunitat de Flandes. Un dels 11 ministeris o departaments del Govern és el de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació (Cultuur, Jeugd en Media), del qual depèn la legislació de les disciplines artístiques.

La regió de Flandes disposa d’una estructura consolidada d’organismes i agències que donen suport a les arts escèniques, amb accions que impliquen atorgar subvencions, ajudar a difondre les arts, fer recerca i potenciar la promoció internacional, en especial la darrera, gràcies a la diplomàcia cultural flamenca i al Departament d’Afers Exteriors, el qual fa de pont entre l’ampli àmbit cultural flamenc i la xarxa diplomàtica del govern de Flandes. La facilitació de xarxes i instruments de finançament (no només subvencions) és cabdal perquè les empreses culturals siguin sostenibles i competitives en el mercat.

De la mateixa manera, el Parlament de Flandes assigna competències a les autoritats locals per desenvolupar les seves polítiques culturals, fet que es tradueix en una participació directa i activa en la circulació de propostes culturals. Per tant, es pot dir que és una cadena pública que ajuda a fer circular la cultura.

En referència al circ, durant l’última dècada s’ha integrat totalment dins la política, després de la promulgació d’una llei especial provinent del Parlament Flamenc i centrada en el circ. A Flandes hi ha el decret de les arts, que engloba de manera genèrica les diferents arts menys el circ, el qual disposa d’un decret propi aprovat l’any 2008. El primer Decret del Circ reconeixia per primera vegada l’especificitat d’aquesta disciplina i, a partir d’aquell moment, va oferir oportunitats focalitzades a artistes circenses i a festivals. El decret responia a la necessitat de construir una identitat pròpia dins el sector del circ i, alhora, créixer cap a un paisatge circense flamenc divers. Així mateix, va significar subvencionar un centre de circ (Circuscentrum) que té com a missió promoure i expandir el circ de Flandes en l’àmbit nacional i internacional, i donar-hi suport.

La voluntat de separar el circ de les altres arts rau en la necessitat de reunir esforços per professionalitzar aquesta disciplina, molt present i rellevant en la regió flamenca. Actualment, hi ha actives 100 companyies de circ, es disposa de quatre espais de creació oficials (i subvencionats pel decret) de renom a la regió (l’activitat principal d’aquests espais són les residències) i, alhora, hi ha més de 40 espais de residències repartits arreu de la regió.

L’any 2019 s’aprova el segon Decret del Circ, amb l’objectiu principal d’abastar tota la cadena del circ, des de la recerca fins a la creació, les residències i la presentació d’espectacles, dirigida no només a professionals, sinó també a artistes amateurs. La intenció principal era evitar la fragmentació dins aquesta disciplina i desenvolupar una política de suport clara i eficient. Gràcies al nou decret, s’atorguen ajuts estructurals dirigits de manera específica a espais de creació, escoles de circ i artistes. Així doncs, els ajuts del nou decret del circ es desglossen de la manera següent:

• Finançament estructural per a companyies de circ

• Finançament estructural per a “espais de treball per al circ” (werkplaats)

• Finançament de projectes plurianuals per a creacions

• Finançament estructural per a escoles de circ (circusateliers)

Si bé és cert que Brussel·les compta amb una formació reglada completa (ESAC), a la regió de Flandes hi manquen institucions d’aquest calibre. Gràcies al nou decret del circ, s’han reforçat els diferents centres de circ juvenils (circusateliers), que operen enguany com a escoles de circ per a joves i adults, la major part de les quals tenen un component social. Recentment, Flandes disposa de 20 circs juvenils repartits per tota la regió, on més de 5.000 persones assisteixen a les classes setmanals que s’hi organitzen. Els més rellevants són Cirkus in Beweging (Lovaina), Circusplaneet (Gant), Ell Circo D’ell Fuego (Anvers), Circolito (Malines), Woesh (Bruges) i Circus Zonder Handen (Brussel·les).

Tot i que Flandes no té una gran extensió, gairebé totes les ciutats tenen el seu propi festival a l’aire lliure. Els més importants són: Theater op de Markt (Neerpelt i Hasselt), Perplx (Marke), Cirkl (Lovaina), Miramiro (Gent), Zomer van Antwerpen (Anvers), De Gevleugelde Stad Ieper (Ypres), Cirque Plus (Bruges), Cirk! (Aalst) i De Groote Stooringe (Roeselare).

Les residències a Flandes estan subvencionades pel nou decret del circ i funcionen de manera híbrida. Així, quatre festivals reconeguts de la regió són els principals que actuen com a residències (werkplaats): Perplx, Cirklabo, Miramiro i Dommelhof (Theater op de Markt).

El pla de subvencions que s’ha elaborat per als anys 2021-2025 per al circ des del Departament de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació de Flandes (Department Cultuur, Jeugd en Media) mitjançant el decret del circ es desglossa així:

• Circuscentrum: 650.000 €

• Espais de creació (werkplaats): 1.497.000 €

• 30CC

• Miramiro

• Perplx

• Circuswerkplaats Dommelhof

• Escoles de circ (circusateliers): 1.325.00 €

• Circus Atelier Salto

• Circolito

• Circusplaneet

• Cirkus in Beweging

• Ell Circo D’ell Fuego

• Locorotondo

• Woesh

• Circus Zonder Handen

• Companyies de circ: 828.000 €

• Circus Ronaldo

• Rode Boom

• Side Show

Total: 4.300.000 €

A més, també s’atorgaran beques per a la creació d’artistes individuals, subvencions per a l’organització de festivals de circ i ajuts per a viatges internacionals. També, el ministeri destina 250.000 € dins la seva política cultural internacional per fer focus amb altres països. Actualment, s’ha apostat pel Focus França, una relació de tres anys (2021-2023) que incentiva que dins la programació dels diferents festivals de circ de Flandes hi hagi una presència elevada d’espectacles francesos.

Com ja es pot intuir, a Flandes hi ha una forta vocació internacional que els porta a organitzar nombrosos festivals i trobades professionals per incentivar l’exportació d’artistes flamencs i l’atracció de programadors internacionals. Els artistes i les organitzacions estrangeres també poden optar als ajuts públics, tot i que és fonamental exposar la rellevància que pot tenir la iniciativa en el context cultural de Flandes. A continuació, s’esmenten les principals col·laboracions internacionals que es tenen en compte:

• Projectes: tenen l’objectiu d’incentivar les coproduccions i els intercanvis internacionals, amb un interès especial en la nova creació.

• Residències: s’ofereixen visites (de llarg termini) d’artistes flamencs o membres d’organitzacions artístiques per treballar a l’estranger amb institucions artístiques destacades o sota el guiatge d’artistes estrangers rellevants.

• Ajuts a la mobilitat: són per a viatges, allotjament i despeses de transport d’anar i tornar a països estrangers amb la intenció de fomentar la participació activa d’artistes, crítics, comissaris, mediadors i organitzadors de Flandes en iniciatives a petita escala a l’estranger. Excepcionalment, també es pot concedir una bonificació a estrangers convidats a Flandes.

• Programes de finançament europeu: els organismes que hi vulguin optar poden demanar ajuts per cobrir les despeses internacionals que els pot ocasionar la seva preparació.

• Xarxes internacionals: la finalitat d’aquestes xarxes és intercanviar i construir coneixements entorn d’un tema determinat o sector i contribuir a influir en una política cultural internacional. Actualment, Flandes dona suport a la International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) i la European Festivals Association (EFA), entre altres iniciatives.

Agents institucionals que afavoreixen la circulació del circ

El Departament de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació (Department Cultuur, Jeugd en Media) és el departament del Govern encarregat de promoure la política de Flandes pel que fa a la cultura. És el responsable de gestionar les subvencions i donar suport a les diferents institucions i agents culturals. Al mateix temps, ha posat en marxa eines externes de suport al sector, com Cultuurkrediet o Cultuurloket.

A Flandes, cada ministeri compta amb els punts de suport (steunpunten), organitzacions de dret privat que, en nom del Govern flamenc, fan tasques dins d’un domini de polítiques concret, alhora que desenvolupen serveis i donen suport als agents del sector. Pel que fa a la cultura, l’organisme que se n’encarrega és l’ Institut Flamenc de les Arts (Kunstenpunt – Flanders Art Institute).

Kunstenpunt – Flanders Arts Institute www.kunsten.be

Institut adreçat a qualsevol professional o entitat del camp de les arts visuals, les arts escèniques i la música. Ofereix orientació i suport en diferents aspectes, com ara les diverses opcions de finançament, la millora de l’autoorganització i la infraestructura, la remuneració, la internacionalització i el treball just, inclusiu i sostenible. Impulsa la recerca, mitjançant l’elaboració de documents d’actualitat especialitzats, i incentiva la interacció entre els agents del sector. Té una important base de dades sobre infraestructures, formacions o plataformes de distribució. Pel que fa a la internacionalització, mitjançant la col·laboració amb socis i xarxes, ofereix recursos i informació sobre les tendències principals. A més dels països propers a Bèlgica, té un interès especial en el sud i l’est d’Europa. En clau internacional, destaca per:

• Ser think tank sectorial i de recerca aplicada.

• Formar part de xarxes internacionals, com s’ha esmentat més amunt.

• Treballar amb diverses organitzacions de promoció per a l’organització de conferències i seminaris als Països Baixos i Bèlgica.

A Flandes també hi ha altres administracions públiques que contribueixen al sector cultural, com:

Vlaamse Gemeenschapscommissie (VGC) www.vgc.be

La Comissió Comunitària Flamenca de la regió de Brussel·les-Capital. La seva homòloga seria la COCOF, a la part francòfona de Brussel·les. Té la Direcció General de Cultura, Joventut i Esports, que ofereix ajuts per a projectes d’artistes, organitzacions i sales culturals. Entre els requisits, cal tenir seu a Brussel·les-Capital i promoure la cultura flamenca.

Regions: la regió de Flandes i la regió de Brussel·les-Capital ofereixen ajuts en matèria cultural, sobretot enllaçats amb la promoció turística.

Províncies: ofereixen suport econòmic i promocional. En el cas de Flandes, hi ha les províncies d’Anvers, Limburg, Flandes Oriental, Brabant Flamenc i Flandes Occidental.

Municipis: són un dels eixos principals de la cultura a Flandes. Financen els centres culturals i els espais municipals on es programen els espectacles, a més de ser organitzadors de festivals o activitats culturals.

Altres agents que contribueixen a la dinamització del sector

Flanders Culture www.flandersculture.be

Plataforma cultural en què col·laboren el Govern flamenc i centres de suport cultural i fons per a activitats culturals de la regió de Flandes a l’estranger. El seu objectiu és estimular la cooperació cultural internacional i augmentar la visibilitat de l’art, la cultura i el patrimoni flamenc. Els seus socis poden accedir a una completa base de dades. En formen part Kunstenpunt, Vlaams Audiovisueel Fonds (VAF), Vlaams Architectuur Instituut (VAI), Circuscentrum, FARO (Vlaams steunpunt voor cultureel erfgoed), Vlaamse Kunstcollectie (VKC) i Literatuur Vlaanderen.

Cultuurkrediet www.cultuurkrediet.be

Nou instrument financer impulsat per iniciativa del Departament de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació el 2008 i gestionat per Hefboom, adreçat a agents professionals del sector cultural (tant persones jurídiques com persones físiques) que no poden accedir a préstecs d’altres entitats financeres.

Cultuurloket www.cultuurloket.be

Instrument creat pel Govern flamenc que està enfocat a promoure l’emprenedoria dins de l’àmbit cultural i donar-hi suport, potenciant l’orientació a un finançament addicional. Amb aquest plantejament, busquen mobilitzar i desplegar els recursos necessaris per fer un projecte cultural des d’una pràctica cultural específica i una mentalitat empresarial. Ofereixen multitud de recursos i informació.

Circuscentrum www.circuscentrum.be

El Circuscentrum és el vincle oficial entre el Govern de Flandes i el sector del circ.

A través de les seves activitats i projectes, vetlla per convertir Flandes en una regió de circ diversa, donant un ampli suport cultural i el nombre més gran d’oportunitats.

Circuscentrum és:

• Una base sòlida per a totes les arts del circ.

• Un centre de coneixement obert centrat en el present, el passat i el futur del circ, així com el patrimoni circense de Flandes.

• Un interlocutor dins la política, en l’àmbit internacional i nacional.

• Un espai de trobada per als diferents actors del circ.

• Mitjançant el suport i la promoció, Circuscentrum vol fer de la regió de Flandes una comunitat on el circ sigui pròsper.

Les activitats del Circuscentrum es construeixen entorn de cinc pilars:

• Suport artístic

• Suport pedagògic

• Patrimoni i documentació

• Promoció i comunicació

• Implicació internacional