Funcionament i circulació del circ a Bèlgica

Bèlgica és un país amb una situació geogràfica molt privilegiada que l’afavoreix enormement si s’analitza des del prisma de la diversitat. Com que és al centre d’Europa, facilita i estimula la circulació constant de persones, cosa que la converteix en una nació rica i variada i esdevé un tret que afecta directament l’àmbit cultural. Gràcies a això, podem trobar que Bèlgica està clarament oberta i inclinada a coproduccions internacionals, fet que possibilita la inserció de companyies internacionals dins el mercat belga.

La gran varietat de nacionalitats que hi conviuen ha afectat consegüentment un prototip de circ que pren força per tot el país: el circ contemporani. Aquest tret fa que Bèlgica sigui reconeguda internacionalment per oferir una disciplina que va més enllà de carpes i acrobàcies i es fon amb altres arts com la dansa, el teatre o la música. La conseqüència d’aquesta idiosincràsia no només és una Bèlgica tolerant i oberta a totes les nacionalitats, sinó que també respon al finançament que s’atorga a la cultura, i més concretament al circ, des de la regió de Valònia i Flandes. Tot i tenir pressupostos diferents per a la cultura, i diferenciar-se pel que fa a les formes de tractar certes disciplines com el circ, ambdues aposten per potenciar clarament aquells processos que precedeixen la comercialització d’espectacles, com poden ser la recerca, la creació o l’entrenament. Així doncs, hi ha per tot el territori nombroses residències i escoles de circ, que són la base i el motor per a la creativitat.

A Flandes, tal com s’ha esmentat abans, hi ha també un gran nombre de circs organitzats per joves (circusateliers), que ofereixen classes per a nens i adults, i alguns disposen de festivals. Aquesta tipologia d’escoles de circ estan relacionades estretament amb el circ comunitari i social, i el fet que siguin gestionades per joves de la regió i hi tinguin una alta participació millora el circuit contemporani de Bèlgica i hi repercuteix directament. D’altra banda, des dels diferents governs es destinen ajuts per viatjar internacionalment, sigui per fer gires o residències, i aquest és un altre aspecte que pot influir enormement en el circ que es troba avui dia a Bèlgica.

Un gran nombre de festivals de circ que tenen lloc tant a Flandes com a Valònia incorporen programació per a professionals, que, a més de permetre l’assistència de persones d’arreu del món relacionades amb el circ (siguin programadors/es, artistes, directors/es de festivals…), esdevé alhora una gran oportunitat per establir vincles, gràcies als moments de networking que s’hi organitzen. Els més coneguts i amb més afluència professional són alguns com l’UP! Festival (Brussel·les), Smell Like Circus (Gent), De Gevleugelde Stad Ieper (Ypres) o Namur et Mai (Namur).

Un aspecte positiu de Bèlgica pel que fa a la cultura és que està totalment descentralitzada. Si bé és cert que el ritme d’activitat a Brussel·les és més elevat que a la resta de regions, de manera contínua i durant tot l’any es poden trobar diversos festivals distribuïts per les diferents regions.

A escala institucional, i tal com s’ha aclarit a la introducció, el circ està regulat per institucions com l’FWB i el Kunstenpunt i altres agents dinamitzadors com l’Asspropro, Aires Libres i Circuscentrum.

Una característica important del circ belga és la formació completa reglada. A Brussel·les trobem l’ESAC (École Supérieure des Arts du Cirque) —la qual és coneguda en l’àmbit internacional i atreu constantment talent d’arreu del món—, l’École de Cirque de Bruxelles, Cirqu’Conflex, Circus Zonden Handen o l’UP – Circus & Performing Arts, entre moltes altres. A Valònia també hi ha nombroses escoles de circ, la majoria de les quals s’ubiquen a la província d’Hainaut, i a Flandes, existeixen més de 20 escoles de circ ubicades per tota la regió.

En el cas de Flandes, els programadors principals de circ són el que es coneixen com a werkplaats (espais de creació), que actuen com a festivals i residències (Perplx, Miramiro, Theater op de Markt i Cirklabo), i els circusateliers (escoles de circ) (més de 20; els més importants i amb més activitat són Circolito, Ell Circo D’ell Fuego, Locorotondo, Salto, Zonder Handen, Circusplaneet i Woesh). En el cas de Brussel·les, és de vital importància l’UP – Circus & Performing Arts.

Pel que fa a les agències i les empreses de management, les que tenen més impacte a Bèlgica són Brugge Plus, Caravan Production i Frans Brood Productions.

La major part dels festivals de circ a Bèlgica es fan al carrer i durant tot l’any: a finals del 2022 hi havia 29 festivals de circ a Valònia, 18 a Brussel·les-Capital i 46 a Flandes. Desglossant els festivals, la majoria són diürns, tot i que també se’n poden trobar diversos, concretament una quinzena, amb temàtica específica nocturna.

Bona part dels festivals són de caràcter familiar, malgrat que s’està treballant dins el sector del circ per arribar a un públic més divers. Més de la meitat dels festivals són pluridisciplinaris i se celebren majoritàriament a l’estiu.

Sobresurten set festivals amb programació professional reconeguda internacionalment (Antwerpen Open Wintervuur, Août en Éclats, UP! Festival, De Gevleugelde Stad Ieper, La Piste aux Espoirs, Namur et Mai i Smell Like Circus) i, finalment, cal destacar que una quarta part d’aquests festivals són gratuïts, atribut que fa referència a les subvencions donades pel Govern i que permeten fer del circ una disciplina el més accessible possible per als habitants de Bèlgica.

Les referències de programadors, festivals i trobades esmentades en aquesta secció estan organitzades per regions i tipologies i s’exposen amb més detall en els apartats següents.