PINS DEL VALLÈS 6è2010
TE’N RECORDES? 2001-2010
HI HAVIA UNA VEGADA.... SISÈ: PROMOCIÓ 2009- 10 uantes vegades haureu sentit aquesta frase? I que alerta us poseu sempre que l’escolteu!. Tots penseu: preparats que ens van a explicar un conte. Els contes, aquests companys i amics que ens acompanyen al llarg de tota la vida, i ara, en pensar com dir-vos adéu, m’ha vingut al cap que podria explicar-vos-en un.
Q
Hi havia una vegada un grup de LLUNES i PEIXOS que un dia van creuar la reixa d’entrada a l’escola Pins del Vallès de la mà dels seus pares, sentint plegats el neguit i la il·lusió del primer dia. Arribaven a l’escola dels grans. Ja per quasi tots vosaltres, han passat nou cursos de convivència. Sembla molt temps, i què ràpid ha passat, oi?. Durant aquests anys les LLUNES I PEIXOS han anat creixent i hem compartit plegats un munt de vivències: plors, alegries, jocs, diversió, aprenentatges, amics i fins i tot algun secret. Però què són nou anys per a cadascú de vosaltres en el compte general de la vostra vida? Només una petita fracció. Això sí, potser una de les que recordareu amb més enyorança. Els cursos han anat passant i, amb ells, vosaltres us heu anat fent grans i heu aprés a compartir, a fer amics, a adquirir coneixements i, per què no, a saber aprendre dels errors. En tots els contes hi ha uns protagonistes i en aquest no ho hem estat només els adults que us hem acompanyat al llarg d’aquests cursos. Vosaltres com a protagonistes principals del conte ens heu ensenyat 6
moltes coses a nosaltres, els vostres mestres i monitors, mentre compartíem cada línia dels capítols que hem escrit plegats. Desitjo que el CONTE de la vostra vida tingui moltes pàgines. No heu de tenir por del món que us espera, esteu preparats per seguir omplint nous capítols, només cal que us esforceu a fer-ho amb la millor lletra que esperem haver-vos ensenyat: LA RESPONSABILITAT I EL RESPECTE. Espero que nosaltres com mestres i vosaltres com alumnes haguem aconseguit l’objectiu que en rebreus ens proposàvem: fer-vos competents per entendre el món, esdevenint persones capaces d’intervenir de forma activa i crítica en la societat plural, diversa i en canvi constant que us tocarà viure. També desitjo que entre tots us haguem motivat prou per aprendre a aprendre, que entenc és la millor eina que us servirà per aprovar amb molt bona nota l’assignatura més important: VIURE LA VIDA. Endavant, no estareu mai sols, els vostres pares sempre us donaran la mà com aquell primer dia, només vull que la sort us acompanyi i que el vostre particular CONTE estigui ple de satisfaccions i felicitat. Ja veieu, tot plegat vol dir que només he volgut iniciar el resum d’un capítol d’aquest LLIBRE, ara us toca a vosaltres anar escrivint els altres.
Una abraçada ben forta, Montse Carque
VULL SER GRAN, PERÒ NO VULL CRÉIXER
CASI NO ENS HEM ADONAT I JA ESTEM A FINALS DE CURS...
ra que ja s’apropa l’hora dels adéus. Ara que els teus pensaments es reparteixen entre l’escola i l’institut. És un bon moment per reflexionar sobre el que ha representat el teu pas per Pins del Vallès. Ni blanc ni negre: tons de gris, moments alegres i estones menys divertides. Companys que t’han fet l’estada més lleugera i d’altres als que no voldries trobar mai més. Mestres comprensibles i altres que no han encertat amb el teu caràcter. Aprenentatges significatius i activitats que no saps encara quan et seran útils.
e’m fa un nus a la gola quan penso que aviat ja no estarem tots junts. Els dies, les setmanes, els mesos... han passat tant de pressa! Quan el curs va començar veia tan llunyà el mes de juny... i ara ja hi som, ja hi hem arribat.
A
Potser desitjaries eternitzar aquest final de curs en el que no se’t demanen grans esforços i la relació amb els teus companys i companyes és molt agradable. L’institut pot esperar amagat darrera l’estiu. No hi ha pressa. Al pati hi falta gent. Aquests últims cursos has notat que t’agrada semblar-te als grans; vestir i calçar com ells i elles, poder trucar amb el teu propi mòbil, sortir amb els amics fins més tard, comprar amb els teus propis diners, protestar per tot, demostrar-te que tens poders i els pots fer servir en front dels adults,...També has notat la pressió del grup i el difícil que és dir “NO” davant d’una situació no desitjada. Y si algun company o companya t’atreu d’una forma especial, potser t’has adonat que no ets l’amo absolut dels teus actes. Sovint, el que fas, està influenciat pel “ què diran, què pensaran “. Què bo és ser gran! Si mires endavant, pots intuir un horitzó emboirat.
Has pensat què vols ser de gran? T’has parat a pensar un moment el que et costarà arribar a fer el que vols ? Qui t’ajudarà ? Quants cops hauràs de canviar ? Seràs capaç d’aixecar-te després de cada ensopegada ? La teva força de voluntat serà suficient per seguir el camí després del fracàs ? Mare, no vull créixer ! Pare, vull ser com tu ! Ni tu ni jo coneixem la resposta a aquests interrogants, però jo sí tinc confiança en que tindràs prou SENY per sortir endavant, per continuar creixent gaudint dels èxits i aprenent dels revessos que t’esdevindran. Potser ets un petit estudiant, però has demostrat a tothom que ets una gran persona. Em sento feliç, amb l’estima d’un mestre, d’haver posat un petit gra de sorra en la teva creixença. Desitjo que, quan tornis a rellegir aquestes línies, recordis amb un somriure la teva escola i les persones que t’han acompanyat a créixer en les primeres etapes de la teva vida. Tens uns pares que t’estan ajudant a ferte gran i que han col·laborat amb l’escola perquè puguis guanyar la responsabilitat necessària per créixer al teu ritme. Confia en ells perquè coneixen els secrets del pas següent i , quan et diguin “NO”, pensa que ho fan perquè t’estimen. Recorda que Pins sempre serà la teva escola. Vine a visitar-nos algun dia. Ens sentirem molt contents de saludar-te. Una abraçada que et duri fins la propera. Toni Medina
S
Aquest any, per a mi, ha sigut molt especial. Com sabeu, fa poquet que vaig arribar al Pins, tan sols he estat amb vosaltres dos cursos. Com a tutora només aquest i ha sigut un regal molt gran. El primer dia de classe no pensava que us arribaria a estimar tant com us estimo ara. Anaven passant els dies, i cada vegada us sentia una miqueta més meus i aprenia a estimar-vos a cada un, tal com sou. Us feu grans i heu de continuar endavant, heu de començar una nova etapa de la vostra vida, heu de continuar creixent per poder realitzar els vostres somnis. Però per poder continuar se’n d’anar cremant etapes. Deixar unes i començar altres de noves. Ara acabeu una de molt important, espero que hagi estat plena de bons records, que encara que hagi hagut espinetes, que és normal que hi trobem en el nostre camí, doncs sabeu que tots els camins estan plens de roses però les roses sempre tenen espines, lo bo és que aquestes espines les sapiguem treure del mig amb molt de carinyo, amb molta comprensió i amb bona intenció. Si hem aprés això ja hi tenim molt de guanyat.
perquè no només vosaltres apreneu, els mestres també aprenem molt de vosaltres. De les coses bones i de les que no són tan bones, perquè sempre , fins i tot d’allò més negatiu hem sapigut treure lo positiu i hem pogut donar una solució. Quan una prova us ha sortit bé, m’he alegrat amb vosaltres, quan el que us proposàveu, ho aconseguíeu, ho he celebrat amb vosaltres, quan he sentit les vostres rialles, he rigut amb vosaltres. Quan amb els companys i companyes us mostràveu amb poca comprensió em dolia a l’ànima. Quan m’explicàveu alguna cosa de la vostra vida, em sentia a prop vostre. Quan us esforçàveu en fer bé la feina, m’omplíeu de satisfacció. Per tot això us vull donar les gràcies, pel munt de coses que m’heu donat i ensenyat. Per tot això i molt més he vingut cada dia a l’escola a treballar, amb ganes i amb molta il·lusió. Tots i totes ja sou part de la meva vida i me n’emporto molts bons records de cada un de vosaltres. Molta sort en aquesta nova etapa que inicieu. Una abraçada ben forta. Silvia Cabezas
Jo he de dir-vos que he aprés moltíssim de vosaltres, de cada un, 7
8
9
10
11
COMO LA FLOR MÁS BREVE Passes van i passes venen de peu gran de peu petit, des que el sol obre la porta quin camí més eixerit!
Llorabais entonces, o reíais, todo en un instante, casi al mismo tiempo. O, moviendo levemente los labios, en silencio, nos explicabais vuestros sueños.
Joana Raspall Parece que fue ayer… unts vam començar aquest camí a l’escola Pins, un camí que ben segur ha estat ple de coneixences, d’aprenentages, de vivèn-
J
cies … Nosaltres recordem aquest començament amb nostalgia però amb la satisfacció d’haver compartit el vostre creixement durant tres anys. Esperem que aquesta nova etapa sigui molt feliç i plena d’èxit.
Pero como la flor más breve, el tiempo florece y se marchita en un momento. Y poco a poco o de forma apresurada, quién sabe la respuesta, habéis crecido. Los días han transitado por el mañana de la escuela. Porque Chronos no descansa…
Molta sort, LLUNES I PEIXOS; Teresa i Francina
y como la flor más breve, el tiempo florece y se marchita en un momento. Pasaran otros días y otro futuro inseguro os aguarda… Compartid el vuelo de la vida, tejed día a día con los otros el tapiz del futuro, del mañana. Inundaos de luz. Dejaos llevar, como hoja, con las hojas de otoño por el viento. diluíos en el mar como espuma, en espuma blanca y limpia. Mar. Luz. Viento.
12
Porque el tiempo no existe. el tiempo es un destello, un susurro, una caricia. El tiempo es unos ojos que te miran, sí una mirada. El tiempo es un fulgor que se enciende y se apaga en un momento.
Antonio Orihuela
13
14
ELS PEIXOS
15
Ram贸n
Adalia Agust铆
16
23 de novembre de 1998
7 de febrer de 1998
Marc
AgustĂn Verbo
17
Joan
BeĂ Recasens
18
24 de gener de 1998
6 de gener de 1998
Denisse-Maytt
Cabezas Costabalos
19
Antoni
Crehueras Santos
20
11 de gener de 1998
6 de febrer de 1998
Anna
García Baños
21
Irene
Le贸n P茅rez
22
13 de novembre de 1998
5 de març de 1998
Júlia
López Grau
23
AdriĂ
Miret Valverde
24
7 d’agost de 1998
30 de juliol de 1998
Carlos
Morales Gรกlvez
25
Oriol
Navarro Erausquin
26
23 de febrer de 1998
5 de gener de 1998
Alberto
Núùez Bendinelli
27
Albert
Ortega Fornesa
28
18 de novembre de 1998
13 de novembre de 1998
MĂriam
Osed Baurier
29
Santiago
Palanques Ventura
30
22 de juliol de 1998
16 de juny de 1998
Laura
Parpal Artigas
31
Laura
Pav贸n Ortega
32
17 de febrer de 1998
22 de desembre de 1998
Gerard
Peris Olasz
33
Clemente
Polo Vozmediano
34
7 d’octubre de 1998
1 d’octubre de 1998
Juliette
Sabrià Beringues
35
Paula
Sánchez Socías
36
28 d’agost de 1998
16 de maig de 1998
Sara
Sens JuvĂŠ
37
Ana
Torres GĂźimil
38
19 de març de 1998
3 de setembre de 1998
Sergi
Viles GarcĂa
39
Giovanni Giorgio Zambelli Arsequell
40
5 d’agost de 1998
4 de setembre de 1998
Ignacio
Ruiz de Conejo Miquel
41
LES LLUNES
Marc
Barral Mu単oz
44
22 de juny de 1998
16 de maig de 1998
Aleix
Carta単a Seijo
45
Laura
Cortacans Cur贸s
46
16 de gener de 1998
18 d’abril de 1998
Julia
Demestres Flores
47
Oriol
Escudé Macià
48
15 de setembre de 1998
30 de desembre de 1998
Anna
Frau Estrada
49
Rita
Gasulla Red贸
50
8 de juliol de 1998
19 de març de 1998
Laia
Gonzàlez Call
51
Albert
Iglesias Montero
52
17 de marรง de 1998
9 de desembre de 1998
Cristina
Modrego Valls
53
Maria
Orihuela Castro
24 d’abril de 1998
21 de setembre de 1998
Miquel
Ortega Sรกnchez-Colomer
55
AilĂŠn
Oteros Brugulat
56
3 de febrer de 1998
3 d’octubre de 1998
Elisabet
Ribera Carbó
57
Marc
Rodriguez Caravaca
58
7 de febrer de 1998
14 de febrer de 1998
Nil
Roldan Mu単oz
59
Agust铆
Salamero Vilar贸
60
17 de novembre de 1998
24 de juny de 1998
Joan
Salarich Gisbert
61
Ferran
Soriano Guardia
10 de gener de 1998
2 d’abril de 1998
Nora
Taher MartĂnez
Laura
Tolsa Boneu
64
19 d’agost de 1998
22 d’abril de 1998
Xavier
Valero Carrasco
65
Brithany Romina Velastegui Larrea
66
26 de gener de 1998
8 de febrer de 1998
Anna
Ventura Vila
67
JosĂas
Paredes Benitez
68
5 de setembre de 1998
69
PINS DEL VALLÈS SANT CUGAT 6è2010
PINS DEL VALLÈS 6è2010