El drac
i l’aventura del foc
El drac
i l’aventura del foc
Conte publicat amb motiu del dia del llibre. Diada de Sant Jordi, 2017
El drac
i l’aventura del foc Conte ideat i escrit pels nens i nenes d’Educació Infantil i Primària Il·lustracions
Òscar Sardà
Institut Escola Jacint Verdaguer sant sadurní d’anoia
E
n un país llunyà, fa molt i molt de temps hi havia un drac que vivia en una cova al peu d’un gran volcà. Era un drac de color verd i tenia la cresta rosa. Podia volar i sempre treia
foc per la boca. Era un gran cuiner, i el seu menjar favorit eren les pastanagues. Tots el que vivien a la vora del volcà l’estimaven molt perquè era un bon drac. A prop de la seva cova hi vivia un bruixot una mica trapella. La seva companya era una bruixa bonica que sempre vestia un llarg vestit lila. Eren una parella molt bromista.
5
U
n bon dia, la bruixa i el bruixot van decidir fer-li una broma al drac per aconseguir apagar el foc de la seva boca. Sabien que el drac acostumava a passar moltes estones en un bosc
proper on sempre sonava una música dolça i tranquil·la. Al bosc hi vivien uns nans que tocaven dia i nit instruments musicals i ho feien d’allò més bé. Els bruixots, de camí al bosc, van anar al riu a buscar aigua per poder fer la seva broma al drac. Però de sobte, mentre passaven per un pont molt estret, el bruixot va caure al riu i un cocodril va estar a punt de menjar-se’l! Sort que la bruixa, amb la seva vareta màgica, va fer desaparèixer el cocodril. Nedant, nedant, van arribar al bosc musical. Buscaven el drac però no el trobaven, perquè ell estava fent una migdiada a sota un arbre.
7
T
ot d’una, els bruixots van adonar-se que no havien agafat aigua del riu, així que van haver de tornar a fer servir la seva màgia i van fer aparèixer una galleda plena d’aigua.
Aleshores van decidir lligar una pastanaga a una corda que aniria a parar a la
galleda. El drac, fos on fos, no es podria resistir a aquella pastanaga! Així que van deixar-la enmig d’un prat i la bruixa i el bruixot es van amagar. Mentrestant, el drac ja s’havia despertat de la seva becaina, i el seu gran olfacte el va fer arribar a la pastanaga. Quan la va veure no va dubtar ni un segon a fer-li una bona mossegada. Va ser llavors quan els bruixots van estirar de la corda que lligava la pastanaga amb la galleda plena d’aigua i… xoff! Tota l’aigua va anar a parar a la boca del drac, però tot i això, la seva boca seguia traient foc. El bruixot i la bruixa haurien de pensar una altra broma per aconseguir-ho.
9
V
an dir unes paraules màgiques per rescatar el seu llibre de pocions, però alguna cosa va anar malament i enlloc del llibre va aparèixer el cocodril del riu. Els bruixots es van endur un bon ensurt. Sort que la bruixa va
recordar un encanteri per convertir el cocodril en una mascota afectuosa que, a partir d’ara, els acompanyaria en la seva aventura. Pensant, pensant, el bruixot va tenir una idea: —I si dibuixem un cel ple de núvols amb la nostra vareta? —Fantàstic! —va exclamar la bruixa—. Així amb la pluja podrem apagar el foc de la boca del drac! En aquell moment, va començar a ploure a bots i barrals i un munt d’aigua li va anar a parar dins el nas. Va agafar un bon refredat però no se li va apagar pas el foc.
11
V
a ser aleshores quan la bruixa va pensar a fer aparèixer una dragona verda amb cresta rosa que podia treure aigua o foc per la boca. El pla era que el drac i la dragona es fessin tan amics que fins i
tot tinguessin ganes de fer-se un petó, i així l’aigua de la boca de la dragona apagaria el foc del drac! I així ho van fer. Amb la seva vareta màgica, la dragona va aparèixer tot just davant del drac. Es van caure molt i molt bé, van jugar tota la tarda i a l’hora d’acomiadar-se es van acostar l’un a l’altre i txasssssssss! de la boca de la dragona va sortir una flamarada tan gran que els nostres amics bruixots van quedar ben socarrimats.
13
U
n cop recuperats d’aquest ensurt, la bruixa va dir: —Ja n’hi ha prou! Aquesta vegada sí que ho aconseguirem! —Ja ho tinc! —va exclamar el bruixot—. Farem aparèixer l’home
d’aigua i amb la nostra vareta el farem caure a sobre del drac! De sobte, va caure del cel una gran bola d’aigua que va anar a parar damunt del drac. Ell es va espantar molt, va obrir la boca i es va empassar aquella gran bola d’aigua i l’home d’aigua va quedar dins de la panxa del drac sense poder sortir. Quan el drac va intentar treure foc, l’home de l’aigua va sortir escopit i el foc per fi es va apagar!
15
E
l drac es va posar molt trist en veure que ja no podia treure foc per la boca. Aleshores als bruixots els va saber molt greu veure el drac tan moix i van pensar que havien de posar-hi remei.
Van decidir convidar tots els vilatans i vilatanes, i fer una festa a la plaça de
la vila amb una gran foguera. D’aquesta manera el drac podria empassar-se algunes flames i tornaria a ser qui era. I així va ser. El bruixot i la bruixota van preparar la festa i van posar a punt la foguera. Van arribar els convidats, però faltava el més important: encendre el foc. Sort que havia vingut el cosí del bruixot, que era el més savi de tots els bruixots de la vila del volcà, i amb un encanteri especial va fer aparèixer la dragona verda amb cresta rosa que, aquest cop, no treia aigua per la boca, sinó foc. Amb la flama de la dragona van poder encendre la foguera i va començar la festa! Tots els convidats ballaven al voltant del foc, menys el drac, que seguia trist.
17
D
e sobte, la dragona es va apropar al drac i li va fer un petó. I en aquell moment màgic va sortir un gran cor de foc de la boca del drac, i tothom ho va celebrar!
El drac, molt feliç, es va apropar als bruixots i els va dir: —Amics meus, penseu que hi ha bromes que no són divertides. M’he sentit
trist quan he vist que no sortia foc de la meva boca, però he fet una nova amiga i això em fa sentir molt feliç! I a partir d’aquell moment el bruixot, la bruixota, el drac i la dragona van ser amics per sempre més!
19
text il·lustracions maquetació edició impressió
Nens i nenes d’Educació Infantil i Primària de l’Institut Escola Jacint Verdaguer, 2017 Òscar Sardà, 2017 El talleret de Cal Cabanyes Institut Escola Jacint Verdaguer / jverdaguer.org LlopArt Edicions / llopartimpressions.cat Sant Sadurní d’Anoia d.l. b-10182-2017 isbn 978-84-946740-1-3
i e
jacint verdaguer INFANTIL · PRIMÀRIA · SECUNDÀRIA