38 minute read

Seminari acadèmic del projecte CONNEKT. “Researching on Radicalisation and Violent Extremism in Times of COVID-19”

Next Article
MedCronos

MedCronos

Lloc: en línia Data: 27 de novembre

Aquest primer seminari acadèmic del projecte Contexts of Extremism in MENA and Balkan Societies (CONNEKT) es planteja com una oportunitat per a transcendir el debat acadèmic i compartir amb actors externs, experts, professionals i responsables polítics les diferents visions existents sobre les llacunes en la investigació de la radicalització i l’extremisme violent als Balcans, el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Seguint la metodologia de recerca del projecte, tres sessions paral·leles aborden els nivells macro, meso i micro en què es poden desenvolupar fenòmens de radicalització i extremisme violent atenent als factors o motors que poden propiciar fenòmens de radicalització: el posicionament de les institucions, el factor religiós, la digitalització, les dificultats socioeconòmiques, els patrons d’exclusió i desigualtat, l’atur juvenil, les qüestions territorials i identitàries, les dinàmiques transnacionals, les demandes sociopolítiques contra els principis imperants, o la manca d’oportunitats educatives i de lleure. Addicionalment, s’incorporen a aquesta anàlisi els efectes de la pandèmia per COVID-19 i el seu grau d’interacció amb aquesta sèrie de factors. Finalment, una sessió conjunta en què participen especialment responsables polítics i institucionals aborda les expectatives, necessitats i aplicacions de la recerca de CONNEKT que cal tenir en compte per donar resposta als fenòmens de radicalització i extremisme tant des de les administracions nacionals com des de la Unió Europea.

Advertisement

Ponents: Najet Araari, sociòloga i activista, Copenhague. Sergio Bianchi, Agenfor International, Milà – Lugano. Morten Bøås, professor de Recerca, Norwegian Institute of International Affairs; investigador principal del projecte H2020 PREVEX, Oslo. Moussa Bourekba, investigador, CIDOB; professor associat de Relacions Internacionals, Universitat Ramon Llull, Barcelona. Nacer Djabi, professor de Sociologia, Universitat d’Alger II. Tanja Dramac Jiries, gestora sènior de programes per a Europa, National Endowment for Democracy (NED), Washington. Josep Ferré, director general, IEMed; coordinador del projecte CONNEKT, Barcelona. José Antonio García, assessor tècnic, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Luca Gervasoni, codirector de NOVACT; membre de l’Observatori de Prevenció de l’Extremisme Violent (OPEV), Barcelona. Karin GöldnerEbenthal, gestora del projecte H2020 PAVE. Sissel Haugdal Jore, Universitat de Stavanger. Jesper Holme Hansen, Departament d’Infància i Joventut, Ajuntament d’Aarhus; Ministeri d’Educació de Dinamarca. Dilwar Hussain, consultor de Recerca, Centre for Trust, Peace and Social Relations, Universitat de Coventry. Damir Kapidzic, Universitat de Sarajevo. Asya Metodieva, investigadora, Institut de Relacions Internacionals de Praga. Jordi Moreras, sociòleg, coordinador científic de CONNEKT. Khalid Mouna, Universitat Moulay Ismail, Meknès. Rasha Nagem, gestora del projecte H2020 PRACTICIES. Pascal Odul, gestor de programes, Direcció General de Programes Regionals de Veïnatge Sud, Comissió Europea, Brussel·les. Valery Perry, associada sènior, Democratization Policy Council (DPC), Berlín. Hilary Pilkington, coordinadora del projecte H2020 DARE. Marco Pinfari, Universitat Americana del Caire. Michaël Privot, director, Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR), Brussel·les. Thomas Renard, investigador sènior, Egmont Institute, Brussel·les. Youssef Tobi, especialista en Relacions Internacionals, Policy Center for the New South, Rabat. Corinne Torrekens, Universitat Lliure de Brussel·les. Lurdes Vidal, directora de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed; coordinadora científica de CONNEKT, Barcelona. Driss Yazami, exdirector, Consell Nacional de Drets Humans del Marroc, Rabat. Selma Zekovic, directora nacional P/CVERLT, Missió de l’OSCE a Bòsnia i Hercegovina.

Programa interuniversitari IEMed Aula Mediterrània. Cicle de conferències

Lloc: IEMed, Barcelona Data: del 16 de gener al 28 de maig i del 12 de novembre al 10 de desembre Col·laboració amb: Màster d’Estudis Àrabs Contemporanis (UAB). Màster en Relacions Internacionals (URL-Blanquerna). Master in Migration Studies (GRITIM-UPF). Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional (CEI / UAB / UB). Màster Món Àrab i Islàmic (UB). Màster en Història i Identitats de la Mediterrània Occidental (segles xv-xix) (UB / Universitat d’Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I). Màster en Estudis Internacionals – Organitzacions i Cooperació Internacional (UB). Màster Interuniversitari en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió Social (UB / UAB). Màster en Relacions Internacionals (IBEI). Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament (UAB).

El cicle de conferències del programa anual Aula Mediterrània, organitzat per l’IEMed en col·laboració amb el món universitari, aborda temes diversos i indispensables per a comprendre la Mediterrània, tant des d’un punt de vista actual com històric, en el context de la commemoració dels 25 anys del Procés de Barcelona. L’islam polític, les societats multiculturals, les lògiques de conflicte a la regió, els actors clau als conflictes a l’Orient Mitjà, els fluxos migratoris i de refugiats i el populisme a Europa, l’escenari polític i social al Magrib, Líbia, Palestina, el Líban o Síria, la situació de la dona i dels drets humans, la rivalitat entre l’Iran i Aràbia Saudí, les tensions religioses, la bretxa socioeconòmica a la Mediterrània o la qüestió palestina, són alguns dels grans temes que aborda aquest cicle durant 2020. En definitiva, es tracta d’un cicle de conferències ampli, divers i rellevant que pretén fomentar la col·laboració entre els diversos camps de la recerca sobre la Mediterrània i, alhora, oferir al públic general un programa de conferències de gran qualitat acadèmica de la mà de polítics, acadèmics, periodistes i actors múltiples de la societat civil.

Sessions presencials:

16 de gener

Des del Llevant al Tàmesi i més enllà

Hanan al Shaykh, escriptora libanesa

23 de gener

Islam polític: fractures, evolucions i dilemes

Stéphane Lacroix, professor titular de Ciències Polítiques, Sciences Po, París

30 de gener

Entorns hostils a la Mediterrània

Michael Collyer, professor de Geografia, University of Sussex

6 de febrer

Implicacions del règim internacional de propietat intel·lectual per als països del Nord d’Àfrica

Walid Abdelnasser, director de l’Oficina pels Països Àrabs, Organització Mundial per la Propietat Intel·lectual (OMPI), Ginebra

13 de febrer

Hezbol·là: a la frontera d’una guerra subsidiària entre Israel i l’Iran

Joseph Daher, Facultat de Ciències Polítiques i Socials, Universitat de Lausana

20 de febrer

Líbia: les claus del conflicte

Sergio Carranza, diplomàtic, ambaixada d’Espanya a Líbia

27 de febrer

Migracions i populismes a Europa

Eric Fassin, professor de Sociologia, Universitat Paris 8 Vincennes-Saint Denis; investigador, Laboratoire d’Études de Genre et de Sexualité, CNRS – Paris 8 – Paris Ouest

5 de març

1979-2019: 40 anys de guerra a l’Orient Mitjà

Hamit Bozarslan, professor de l’Escola en Estudis Avançats en Ciències Socials (EHESS), París

Sessions telemàtiques:

2 d’abril

Estratègies d’autogestió i dinàmiques de lideratge femení en comunitats de persones refugiades de la regió MENA

María González Flores, investigadora en temes de gènere, doctoranda a la Universitat de Santiago de Compostela

16 d’abril

El Magrib com a camp de batalla per a la Guerra Freda intrasunnita

Youssef Cherif, director adjunt del Columbia Global Center, Tunis

22 d’abril

L’emergència de la frontera vertical entre el Nord d’Àfrica i el Sud d’Europa

Rosa Soriano, professora titular, Departament de Sociologia, Universitat de Granada

7 de maig

L’impacte dels refugiats en la planificació urbana de les comunitats locals de Palestina

Abdelrahman Alamarah Tamimi, director general del Grup Hidrològic Palestí per l’Aigua i el Desenvolupament dels Recursos Mediambientals (PHG), Autoritat Palestina, Ramala

14 de maig

La Nakba palestina i una anàlisi decolonial de Palestina-Israel

Jorge Ramos Tolosa, professor associat del Departament d’Història Moderna i Contemporània, Universitat de València

21 de maig (I)

Debat sobre el nexe entre investigació i política i la interacció entre polítics i investigadors en temes de migracions mediterrànies

Luisa Faustini, doctoranda, Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIMUPF), Barcelona. Guia Gilardoni, investigadora, Fondazione ISMU; líder de EUH2020 ReSOMA, Milà. Iván Martín, investigador associat, GRITIM-UPF, Barcelona

21 de maig (II)

L’impacte de la rivalitat entre Aràbia Saudí i l’Iran a l’Orient Mitjà

Simon Mabon, professor de Relacions Internacionals, Universitat de Lancaster

28 de maig

Globalitzar Marroc: l’activisme transnacional i l’Estat postcolonial

David Stenner, professor, Departament d’Història, Universitat Christopher Newport, Newport News

12 de novembre

Les relacions euromediterrànies 25 anys després del Procés de Barcelona

Alfonso Luccini, ambaixador en Missió Especial per a Afers d’Orient Mitjà i de la Mediterrània, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid

19 de novembre

Contrafer i substituir: llibres cristians com a inspiració per al judaisme i l’islam en la Ibèria moderna

Mercedes García-Arenal, investigadora, Institut de Llengües i Cultures del Mediterrani i l’Orient Pròxim, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Madrid

26 de novembre

Veus de les minories ètniques a la narrativa egípcia contemporània

Álvaro Abella, professor associat, Departament d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat Complutense de Madrid

2 de desembre

El periple mediterrani dels jesuïtes rumb a l’exili (1767)

Inmaculada Fernández, professora titular d’Història Moderna, Universitat d’Alacant

10 de desembre

Geopolítica del segle xvi. La Llombardia espanyola i la Itàlia septentrional entre Europa i el Mediterrani

Mario Rizzo, professor titular, Departament d’Estudis Humanístics, Università degli Studi di Pavia

XIV Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya

Lloc: Filmoteca de Catalunya, Barcelona Data: del 12 al 15 de novembre Col·laboració amb: Sodepau, Filmoteca de Catalunya

L’IEMed col·labora novament en l’organització d’aquesta mostra cinematogràfica consolidada com a referent en la difusió i l’anàlisi del bo i millor del panorama cinematogràfic àrab. La temàtica d’aquesta edició virtual de la mostra són les resistències, amb una selecció de pel·lícules d’Algèria, Marroc, Palestina i Líban que les aborden en les seves manifestacions col·lectives, íntimes o quotidianes i amb sessions de debat amb alguns dels seus realitzadors.

Taula rodona “25 anys del Projecte Euromediterrani. Valoració crítica d’un procés”

Lloc: en línia Data: 17 de desembre Col·laboració amb: Sodepau, Ajuntament de Barcelona – Districte de Gràcia

L’IEMed col·labora un any més amb la Setmana Cultural de Gràcia, un dels esdeveniments de sensibilització i divulgació de la realitat mediterrània amb un major grau de mobilització a Barcelona. Concretament, l’IEMed participa a la taula rodona virtual sobre el 25è aniversari del Procés Euromediterrani, que obre el programa d’activitats de la Setmana, que en la seva XXVII edició inclou el concert de Yacine Belahcene de presentació del seu disc Idurar, la projecció del film Fatwa, de Mahmoud Ben Mahmoud, i l’exposició El sol surt per a tots amb obres d’Isabel Feliu.

Ponents: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Ignacio Álvarez, professor d’Estudis Àrabs Islàmics, Universitat Complutense de Madrid. Itxaso Domínguez, coordinadora pel Nord d’Àfrica i Orient Pròxim a la Fundació Alternativas, Madrid. Blanca Garcés, experta en Migracions, CIDOB, Barcelona. David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional, Ajuntament de Barcelona.

4

4.3. Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà

Objectius: Àrea d’anàlisi i incidència en les polítiques mediterrànies regionals i en la consecució dels objectius d’integració econòmica, desenvolupament humà i desenvolupament sostenible d’ambdues ribes de la Mediterrània. Vinculada a les iniciatives i organitzacions de cooperació regional, com la Unió per la Mediterrània i el Fòrum de la Mediterrània Occidental vinculat al Diàleg 5+5, així com als actors econòmics i socials i les seves xarxes de cooperació, l’àrea gestiona les secretaries tècniques de les xarxes MedThink 5+5, MED Confederation i Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN).

Webinaris de la Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN)

Amb aquests webinaris telemàtics es vol dinamitzar la xarxa EMGN coordinada per l’IEMed i l’Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA) amb el suport de la Unió per la Mediterrània (UpM) i la Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ), augmentar la seva visibilitat, posicionar-la i iniciar una estreta col·laboració amb institucions europees i internacionals a través de la participació de representants de les mateixes.

14 d’abril

“COVID-19: What Role for the Credit Guarantee Schemes to Mitigate the Health and Economic Crisis”

Representants de les institucions de garantia de crèdit del sud i del nord de la Mediterrània analitzen l’actualitat a la regió causada per l’esclat de la COVID-19 des d’una perspectiva econòmica i per revisar les mesures adoptades per les autoritats de diferents països euromediterranis no només per contenir la pandèmia, sinó també per afrontar la crisi econòmica que se’n derivarà.

Ponents: Abdelmoumen Abdelmoughit, director del Departament d’Estratègia i Cooperació, Caisse Centrale de Garantie (CCG), Marroc. Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Espanya. Mohammed Al-Jafari, director general, Jordan Loan Guarantee Corporation (JLCG), Jordània. Rym Ayadi, presidenta, Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Espanya. Nagla Bahr, director, Credit Guarantee Company (CGC), Egipte. Tahar Ben Hatira, president i director, Société Tunisienne de Garantie (SOTUGAR), Tunísia. Jean-Louis Leloir, assessor especial, European Association of Guarantee Institutions (AECM), Unió Europea. Virginie Poncet, directora d’Experiència Internacional, Bpi France, França.

2 de juny

“EU Response to COVID-19: Measures for Guarantees”

Col·laboració amb: Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ)

Després del primer webinari organitzat per l’IEMed i la Xarxa Euromediterrània de Garanties (EMGN), EMEA i la GIZ organitzen aquesta segona edició que presenta i discuteix el paper de la Unió per recolzar els països socis del sud davant les conseqüències econòmiques de la crisi de la COVID-19, especialment per a les pimes.

Ponents: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed. Habib Attia, assessor per al Sector Financer, Fons Monetari Àrab. Nagla Bahr, director general, Credit Guarantee Company (Egipte). Yisr Barnieh, cap de la divisió de Mercats Financers, Fons Monetari Àrab. Yohann Chaigneau, responsable d’Afers Polítics i Institucionals, Operacions de Crèdit a Països Veïns, Banc Europeu d’Inversions, Unió Europea. Malin Elander, responsable de Polítiques Europees, Direcció General de Programes Regionals per al Veïnatge Sud (DG NEAR), Comissió Europea. Henrike Trautmann, directora d’Unitat, DG NEAR, Comissió Europea.

EMGN Summer Academy “Digital Transformation for Credit Guarantee Institutions”

Lloc: en línia Data: del 20 al 23 de juliol Col·laboració amb: Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ)

Aquesta formació adreçada a uns 25 participants d’institucions de garantia creditícia de la Mediterrània compta amb presentacions per part de consultors o bancs públics de la regió euromediterrània seguides de grups de treball per aprofundir en els temes exposats. També s’ofereix als participants preparar una presentació d’un pla de digitalització de la seva respectiva institució de garantia de crèdit.

Professorat: Hayder Al-Bagdadi, director d’Inclusió Financera a l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica (FIMENA), Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ), Bonn. Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Mohammed Al-Jafari, president, Fons Jordà per a Pimes i Start-ups Innovadores; director general, Corporació de Garantia de Crèdit de Jordània (JLGC), Amman. Rym Ayadi, fundadora i presidenta, Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA), Barcelona. Nagla Bahr, directora general, Credit Guarantee Company, El Caire. José Fernando Figueiredo, president especial honorari, Associació Europea d’Institucions de Garantia (AECM); coordinador, Xarxa Global d’Institucions de Garantia (GNGI), Brussel·les. Matthieu Heslouin, director d’Operacions Digitals, Bpifrance, París. Shweta Juneja, experta principal associada i cofundadora de McKinsey’s Digital Labs a Índia i Àfrica, Johannesburg. François Jurd de Girancourt, soci, director d’Institucions Financeres, McKinsey’s, Johannesburg. Pedro Pisonero, director general, Iberaval; expresident, AECM Digital Working Group, Valladolid. Virginie Poncet, directora de Projectes de Consultoria Internacional, Departament d’Afers Internacionals i Desenvolupament, Bpifrance, París. Jost Wagner, facilitador principal, The Change Initiative, Bangkok.

Webinari “Discussing Annexation Scenarios: A Regional Perspective”

Lloc: en línia Data: 16 de setembre Col·laboració amb: Israeli European Policy Network (IEPN)

Avalat pel pla Pau per a la Prosperitat de l’Administració Trump, l’acord de govern entre Benjamin Netanyahu i Benny Gantz ha permès que el primer avancés en l’annexió imminent d’una quota significativa de Cisjordània. Aquest webinari aborda des d’una perspectiva acadèmica els possibles escenaris d’annexió –mantenir l’statu quo, annexió dels assentaments principals de la Gran Jerusalem i annexió de vastes i estratègiques zones de la vall del Jordà– i les perspectives per a les relacions bilaterals d’Israel a la regió.

Ponents: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Muriel Asseburg, German Institute for International and Security Affairs (SWP), Berlín. Jan Busse, Universitat Bundeswehr, Munic; coordinador, IEPN. Micky Drill, gestor de projectes, Friedrich-Ebert-Stiftung Israel; coordinador, IEPN. Ruth Hanau-Santini, Universitat L’Orientale, Nàpols; coordinadora, IEPN. Hiba Husseini, sòcia-directora de Husseini & Husseini; International Dialogue Initiative. Roby Nathanson, Macro Center for Political Economics; coordinador, IEPN. Ksenia Svetlova, investigadora, IDC Herzlya; directora del programa sobre Relacions Israel – Orient Mitjà, MITVIM; exdiputada de la Knesset.

XVI Annual Conference of the Mediterranean Commission of the European League for Economic Co-Operation. “The EU Green Deal in a Post-COVID-19 Mediterranean: Boosting Recovery and Green Transition in the Southern Neighbourhood”

Lloc: en línia Data: 7 d’octubre Col·laboració amb: Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE)

Amb la Gran Recessió del 2008 com a precedent que va conduir a una transició “grisa”, l’actual crisi socioeconòmica mundial derivada de la pandèmia per COVID-19 ha acabat d’evidenciar les vulnerabilitats i contradiccions de l’actual model econòmic i ha reforçat la convicció que, davant el canvi climàtic i la degradació del medi ambient, els sistemes econòmics han de ser sotmesos a una profunda revisió i a la sostenibilitat com a principi rector. Un punt d’inflexió que a la Unió Europea es materialitza amb el Pacte Verd. Així, aquesta conferència intercanvia idees sobre els esforços de recuperació a la regió mediterrània davant la pandèmia, els motius pels quals la crisi econòmica derivada fa que la transició cap a una economia verda i circular sigui encara més important i la rellevància del Pacte Verd Europeu i el seu apartat energètic com a potencial facilitador i accelerador d’un creixement sostenible.

Ponents: Anthony Agotha, expert diplomàtic sènior, Gabinet del vicepresident executiu per al Pacte Verd Europeu, Comissió Europea, Brussel·les. Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Houda Allal, directora general, Observatori Mediterrani de l’Energia (OME), París. Jihad Alsawair, director del Departament d’Economia Verda, Ministeri de Medi Ambient de Jordània, Amman. Javier Arias, president internacional, LECE, Brussel·les. Stefano Dotto, director de Canvi Climàtic, Energia, Medi Ambient i Transports a l’Àrea de Veïnatge Sud, Direcció General de Negociacions de Veïnatge i Ampliació, Comissió Europea, Brussel·les. Gonzalo Escribano, director del Programa d’Energia i Canvi Climàtic, Real Instituto Elcano, Madrid. Javier Faus, president, Cercle d’Economia, Barcelona. Senén Florensa, president, LECE; president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Isidro González, sotssecretari general adjunt d’Aigua, Medi Ambient i Economia Blava, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Francesc Homs, president, Comitè Espanyol de la LECE, Barcelona. Silvia Pariente-David, assessora sènior d’Energia, Centre per a la Integració Mediterrània (CMI), Marsella. Anastasia Roniotes, gestora de projectes sènior, Oficina Mediterrània d’Informació per al Medi Ambient, la Cultura i el Desenvolupament Sostenible (MIO-ECSDE), Atenes. Anwar Zibaoui, coordinador general, Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània (ASCAME), Barcelona.

MedThink 5+5 Webinar “From Crisis to Recovery in the Western Mediterranean: Challenges and Opportunities on the Road to a Post-COVID-19 Sustainable Growth”

Lloc: en línia Data: 11 de novembre Col·laboració amb: Policy Center for the New South (PCNS)

En una Mediterrània Occidental greument afectada per la pandèmia de la COVID-19, els fluxos comercials han patit una reducció dramàtica mentre que les indústries clau per a les economies de la regió, com el turisme, el transport i l’energia, es troben sotmeses a greus tensions. Tant al nord com al sud de la Mediterrània Occidental, l’escala de la recessió econòmica és històrica. Els països de la regió han preparat plans de recuperació amb l’objectiu d’ajudar a reactivar l’economia, salvaguardar les empreses i els llocs de treball i fomentar inversions que generin valor afegit. Un nou model de creixement econòmic basat en el desenvolupament sostenible i l’economia del coneixement. Aquest webinari de la xarxa Medthink 5+5 analitza la situació econòmica generada per la crisi sanitària i les perspectives de recuperació econòmica.

Participants: Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Hakim Ben Hammouda, membre del Consell Assessor, Associació Euromediterrània d’Economistes; exministre d’Economia i Finances de Tunísia. Karim El Aynaoui, president, Policy Center for the New South, Rabat. Senén Florensa, president de la Comissió Delegada, IEMed, Barcelona. Giorgia Giovannetti, vicepresidenta de Relacions Internacionals i professora d’Economia, Universitat de Florència. Larabi Jaïdi, investigador sènior, Policy Center for the New South, Rabat. Luis Óscar Moreno, director general de Diplomàcia Econòmica, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid. Yahia Zoubir, professor de Relacions Internacionals i director de Recerca en Geopolítica, KEDGE Business School, Talença – Bordeus.

XVII New Africa Business and Development Forum (NABDF). “Africa’s Way into the Post-COVID-19 Future”

Lloc: en línia Data: 19 de novembre Col·laboració amb: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, ASCAME, UpM, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Cambra de Comerç d’Espanya

Fins a l’esclat de la pandèmia pel nou coronavirus, Àfrica es considerava una de les regions amb més creixement del món, una nova frontera per a les inversions internacionals basada en la cooperació i integració econòmiques. Els països africans i les institucions transnacionals s’enfronten ara al repte de mantenir aquesta tendència després de l’actual crisi atès el gran potencial de la integració econòmica i de l’aprofitament de les complementarietats dels mercats productius i de consum per combatre la desigualtat, la pobresa, la inestabilitat política i els conflictes violents que soscaven la seguretat i el benestar de milions de persones. Aquesta és la reflexió de partida de l’edició, enguany online, d’aquest fòrum de referència per a la trobada d’actors empresarials i econòmics d’Europa i Àfrica i que l’IEMed organitza en el marc de la Setmana Mediterrània de Líders Econòmics – MedaWeek 2020. La trobada analitza els marges de creixement socioeconòmic per al comerç intraafricà, que actualment representa només un 15% dels intercanvis econòmics al continent, en l’horitzó de l’Àrea de Lliure Comerç Continental Africà (AfCFTA), que serà la zona de lliure comerç més gran del món.

Ponents: Christel Alvergne, coordinadora sènior per a Àfrica, Nacions Unides. Djamal Eddine Bou Abdallah, CEO, SDG Consulting Algérie. Henri Blas, CCO, Global Infrastructure Hub. Abdou Souleye Diop, soci executiu, Mazars. Elisabet Nebreda, secretària d’Acció Exterior i Unió Europea, Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Generalitat de Catalunya. Mohamed Ould Kembou, director de Recerca, ISNAD. Emil Rademeyer, director, ABiQ.io. Geoffrey White, CEO, Agility Africa.

Reunió de llançament i conferència de premsa del projecte Investmed

Lloc: en línia Data: 24 de novembre

Reunió de llançament d’aquest nou projecte, Investmed, finançat pel programa ENI CBC Med de la Unió Europea, i del qual l’IEMed és soci, per donar suport al desenvolupament de noves iniciatives empresarials i crear noves oportunitats econòmiques i llocs de treball. Investmed sorgeix en un moment d’especial necessitat d’actuacions en aquest àmbit, marcat per la crisi econòmica derivada de la pandèmia i l’adaptació a les noves realitats dels mercats laborals i de negoci en termes de digitalització, sostenibilitat i revalorització del capital humà.

Ponents: Rym Ayadi, presidenta Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA), Barcelona. Barbara Beltrame, vicepresidenta, Confindustria, Roma; presidenta, BUSINESSMED. Valeria Cibrario, experta sènior, Desenvolupament de Negoci i Pime, ENI CBC Med, Cagliari. Mohammed El Razzaz, analista de projectes de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Vincent Ernoux, coordinador de l’antena del programa ENI CBC Med a València. Marco Sideri, expert júnior, Desenvolupament de Negoci i Pime, ENI CBC Med, Cagliari.

Blue Eco-Forum 2020 “Towards a Sustainable Blue Solidarity Economy in the Mediterranean”

Lloc: en línia Data: 1 de desembre Col·laboració amb: Eco-Union, iesMED

La Mediterrània és un espai geogràfic i cultural únic que uneix a 22 països i a més de 450 milions de persones, la majoria de les quals viuen a la franja costanera. En l’àmbit ambiental, el canvi climàtic i la contaminació humana degraden la qualitat dels recursos naturals alhora que debiliten l’accés segur a l’aigua, a l’energia i als aliments. En l’àmbit geopolític, els conflictes ideològics, polítics i armats provoquen migracions i turbulències socials. En l’àmbit econòmic, els alts índexs d’atur i la baixa competitivitat augmenten la pobresa i les desigualtats. L’objectiu de l’Eco-Forum és reflexionar sobre aquests reptes regionals de manera col·laborativa, creativa i participativa imaginant noves solucions per a un desenvolupament més sostenible de la regió. Aquesta edició se centra en l’Economia Blava Solidària, un nou concepte que fusiona les oportunitats de l’Economia Blava Sostenible amb els beneficis de l’Economia Social Solidària.

Participants: Zied Ahmed, director del Centre Internacional d’Estudis Agronòmics Mediterrania Avançats (CIHEAM), Montpeller. Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona. Xavier Bernard, director, Euroregió Pirineus Mediterrània, Perpinyà. Carla Danelutti, responsable de projectes, IUCN-Med, Màlaga. Anne-France Didier, presidenta, Defismed, Niça. Philippos Drousiotis, president del Consell Directiu, Cyprus Sustainable Tourism Initiative (CSTI), Nicòsia. Rodérick Egal, president, iesMed EU Coop, Barcelona. Teresa Ferrés, directora, TwinApp, Barcelona.

Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Jérémie Fosse, president, EcoUnion, Barcelona. Manel Gazo, director, Dofins de Tramuntana, Cadaqués. Alejandro González, Eco-Union, Barcelona. Isidro González, sotssecretari general responsable d’Aigua, Medi Ambient i Economia Blava, Unió per la Mediterrània (UpM), Barcelona. Nibani Houssine, director, AGIR Association, Casablanca. Samiha Khelifa, professora d’Espais Sostenibles, Universitat de la Manouba, Tunis. Rania Koussani, DEVLOK Project, Tunis. Ioanna Kosmas, Eco-Union, Barcelona. Marwen Makhlouf, DEVLOK Project, Tunis. Victor Meseguer, director, Social Economy Europe, Brussel·les. Elisabet Nebreda, secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Elodie Nunes, secretària executiva, Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), Brussel·les. Imen Ouardani, vicealcalde de Sussa. Magali Outters, cap de l’Àrea de Polítiques, Centre d’Activitat Regional pel Consum i la Producció Sostenible (SCP/RAC), Barcelona. Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, Ajuntament de Barcelona. Juan Manuel Sánchez-Terán, sotsdirector d’Economia Social, Ministeri de Treball i Responsabilitat Social, Madrid. Emanuele Troli, director, Blu Marine Service, San Benedetto del Tronto. Sergi Tudela, director general, Pesca i Afers Marítims, Generalitat de Catalunya.

EMGN 2020 Annual Conference. “Beyond Crisis Mitigation: The Role of Mediterranean Credit Guarantee Schemes in Boosting the Post-COVID-19 Recovery”

Lloc: en línia Data: 3 de desembre Col·laboració amb: Euro-Mediterranean Economists Association (EMEA)

La pandèmia de SARS-CoV-2 ha posat a prova comunitats senceres i ha reduït la seva cohesió social i la seva resistència econòmica. Des de la perspectiva de la política econòmica, ambdues ribes de la Mediterrània han viscut períodes convulsos en els que els governs, bancs centrals i altres intermediaris financers s’enfronten a l’imperatiu d’adaptar-se a canvis bruscs i constants, buscant remeis a curt termini mentre planifiquen la recuperació a llarg termini. Els esquemes de garantia de crèdit (EGC) mediterranis han tingut un paper important treballant amb els governs centrals i les institucions financeres per proporcionar liquiditat i crèdit, i reformular l’amortització dels préstecs, entre d’altres. Han contribuït a garantir la continuïtat del negoci de les pimes i al manteniment de moltes llars. L’EMGN treballa amb les seves institucions associades per compartir les millors pràctiques i experiències. És sota aquesta premissa que la xarxa dedica la seva primera conferència virtual anual a debatre les perspectives futures dels EGC regionals i les possibles eines per millorar el seu impacte en les economies locals.

Ponents: Abdelmoughite Abdelmoumen, director d’Estratègia i Cooperació, Caisse Centrale de Garantie (CCG), Rabat. Hayder Al-Bagdadi, director, Projecte d’Inclusió Financera al Nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim, Societat Alemanya de Cooperació Internacional (GIZ), Bonn; coordinador d’Assistència Tècnica i Formació, Xarxa Euromediterrània de Garantia (EMGN), Barcelona. Roger Albinyana, director de l’Àrea de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà, IEMed, Barcelona; coordinador d’Incidència i Esdeveniments, EMGN, Barcelona. Mohammed Al-Jafari, director general, Jordan Loan Guarantee Corporation (JLCG), Amman. Rym Ayadi, presidenta, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA), coordinadora científica, EMGN, Barcelona. Nagla Bahr, director, Credit Guarantee Company, El Caire; representant, EMGN. Tahar Ben Hatira, president i director general, Société Tunisienne de Garantie (SOTUGAR), Tunis. Yohann Chaigneau, responsable sènior d’Afers Institucionals i Polítics, Operacions de Crèdit en Països de Veïnatge, Banc Europeu d’Inversions, Luxemburg. Malin Elander, gestor de Programes de Polítiques Europees i Programes Regionals Veïnatge Sud, Direcció General de Veïnatge i Negociacions d’Adhesió (DG NEAR), Comissió Europea, Brussel·les. Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Beatriz Freitas, presidenta de la Junta Directiva, Banco Português de Fomento (BPF), Lisboa; presidenta de la Junta Directiva, Xarxa Iberoamericana de Garanties (REGAR), Porto. Nasser Kamel, secretari general, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Bernd Leidner, soci director, Landt-Group, Berlín. Jean-Louis Leloir, assessor especial, Associació Europea d’Institucions de Garantia (AECM), Brussel·les. Virginie Poncet, directora d’Accions d’Experiència Internacional, Bpifrance, París.

Webinari “Financial Inclusion in a Post-COVID-19 Mediterranean: Challenges and Opportunities”

Lloc: en línia Data: 9 de desembre Col·laboració amb: MED Confederation

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat una greu crisi econòmica, amb conseqüències encara per conèixer plenament. Als països del sud de la Mediterrània el grau d’accés i ús de serveis financers continua sent un dels més baixos del món en un context en què la seva àmplia economia informal els fa encara més vulnerables als efectes de la pandèmia. Aquest webinari, que s’organitza en el marc de les accions que duu a terme la xarxa MED Confederation de la que l’IEMed és seu i secretaria, vol oferir un espai per debatre els canvis que la crisi de la COVID-19 comportarà per a la inclusió financera a la Mediterrània, com pot contribuir la inclusió financera a enfortir la resistència de les economies mediterrànies davant d’una crisi socioeconòmica, com evitar que la crisi comporti retrocessos en la lluita contra l’exclusió financera, quines oportunitats i obstacles reals ofereix la digitalització, accelerada pels imperatius de la pandèmia, per augmentar la inclusió financera digital, i quines són les millors pràctiques i innovacions.

Ponents: Hayder Al-Bagdadi, director, Projecte d’Inclusió Financera al Nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim, Societat Alemanya de Cooperació Internacional (GIZ), Bonn. Rym Ayadi, fundadora i presidenta, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA), Barcelona. Jaloul Ayed, president honorífic, MED Confederation; exministre de Finances de Tunísia. Ferid Belhaj, vicepresident per al Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, Banc Mundial, Washington. Essma Ben Hamida, cofundadora i membre de la Junta Directiva, Enda Tamweel, Tunis. Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed, Barcelona. Philippe de Fontaine Vive, director general, Compagnie Financière Richelieu, París; vicepresident honorari, Banc Europeu d’Inversions. Chris de Noose, president, MED Confederation; director, World Savings and Retail Banking Institute – European Savings and Retail Banking Group (WSBI-ESBG), Brussel·les. Ibrahim El Badawi, director executiu, Economic Research Forum, Giza; president, Forum Euroméditerranéen des Instituts de Sciences Économiques (FEMISE), Marsella; exministre de Finances i Planificació Econòmica de Sudan.

4

4.4. Cultura i Societat Civil

Objectius: Fomentar l’apropament i la comprensió entre els pobles mediterranis i la millora de la seva percepció recíproca, així com influir en les polítiques euromediterrànies orientades al conjunt de la societat civil. A partir del coneixement de les diverses cultures, propiciar el diàleg intercultural i el treball amb joves i dones i potenciar la participació democràtica. La xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh, liderada per l’IEMed, és un exemple de la voluntat de promoure bones pràctiques en l’àmbit local entre els socis euromediterranis.

Reunions del Comitè Executiu de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh

Llocs i dates: IEMed, Barcelona, 31 de gener. En línia, 11 de juny. Barcelona, 30 de setembre. En línia, 28 d’octubre

Reunions de coordinació de l’execució de les activitats de la Xarxa durant 2020, especialment dels programes de Mobilitat i d’Interculturalitat que enguany arriben a la seva tercera edició d’acord amb el pla de treball acordat, el qual també preveu diferents accions de debat en el marc del Fòrum de la Fundació Anna Lindh i de la Marató virtual de la FAL per al diàleg euromediterrani, commemorativa dels 25 anys del Procés de Barcelona.

Membres del Comitè Executiu: Abdellali Albaraki, Asociación Azarquiel, Sevilla. Miriam Díaz, Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Barcelona. Karim Hauser, Casa Árabe, Madrid. Laura Maurelo, ASTREA-ICSCE, Madrid. Cristóbal Suria, Fundació General de la Universitat de València.

XX Reunió de la Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh (ReFAL) i desenvolupament de capacitats

Lloc: Fundación Tres Culturas, Sevilla Data: 5 i 6 de març Col·laboració amb: Fundación Tres Culturas

La trobada anual de les entitats de la ReFAL fa balanç del programa de treball de 2019 i prepara les línies d’acció en xarxa de 2020, especialment pel que fa a la III edició del Programa de Mobilitat; la iniciativa Debats Joves que convida a joves activistes de la societat civil a debatre temes d’especial preocupació social; les reunions descentralitzades i creació de projectes conjunts per a aquelles comunitats autònomes amb més membres –Andalusia, Madrid, la Comunitat Valenciana i Catalunya–; i els instruments de comunicació per a la dinamització i cohesió de la xarxa. La reunió també tracta les accions de cara al MedForum de la FAL l’abril a Croàcia, la participació de la xarxa en la commemoració dels 25 anys del Procés de Barcelona d’Associació Mediterrània i les vies de contribució de la ReFAL en la implementació a Espanya de l’Agenda 2030 i els ODS. Pel que fa a la jornada anual de desenvolupament de capacitats, en aquesta ocasió consisteix en dos tallers de dinàmica intercultural sobre les metodologies D.I.E. (Description, Interpretation, Evaluation) de Bennetts i M.B.I. (Mapping, Bridging, Integrating) de Maznevski. El programa de la trobada es complementa amb espais per al networking entre les associacions membres i sessions sobre apoderament de les dones i sobre tendències interculturals i canvi social a la regió euromediterrània.

Ponents: Nabil Al Sharif, director executiu, Fundación Anna Lindh, Alexandria. Abdelali Bariki, Asociación Azarquiel, Sevilla. Sandra Camps, directora d’En Primera Persona, Radio Nacional de España, Sevilla. José Manuel Cervera, director, Fundación Tres Culturas, Sevilla. Miriam Díez, Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Barcelona. Elena González, Casa Árabe, Madrid. Awatef Ketiti, Unitat Docent de Comunicació Audiovisual i Publicitat, Universitat de València. Enrique Millo, secretari general d’Acció Exterior, Junta d’Andalusia, Sevilla. Gloria Mínguez, vocal assessora per a Afers Culturals i Científics, Gabinet de la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Carina Soriano, assessora tècnica de Cultura i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Cristóbal Suria, Fundació General de la Universitat de València. Ricard Zapata, catedràtic de Ciència Política i director del Grup de Recerca Interdisciplinar en Immigració (GRITIM), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Anna Zelno, Society of Intercultural Education Training and Research (SIETAR), Barcelona.

Webinari ReFAL “Comunicación y competencias interculturales”

Lloc: en línia Data: 22 de gener

Aquest taller interactiu per a membres de la ReFAL proposa una anàlisi crítica sobre la competència intercultural com un conjunt de coneixements, actituds i habilitats que ens permeten comunicar-nos i col·laborar d’una manera eficaç amb persones d’altres procedències culturals. Es pretén així realitzar una autorevisió inspirada en els models i marcs de referència d’interculturalistes com Bennett, Chen, Starosta, Hall, House, Toth, Trompenaars o Humpden-Turner, i metodologies com Comunicació No Violenta (CNV) o Mindfulness.

Formadora: Anna Zelno, especialista de la Society of Intercultural Education Training and Research (SIETAR)

Taller “Habilitats comunicatives en temps de la COVID-19”

Lloc: en línia Data: 9 i 16 de juliol

Una de les conclusions de l’enquesta sobre els efectes de l’actual pandèmia llançada per la FAL als membres de les diferents xarxes nacionals va ser la necessitat d’invertir en reforçament de capacitats per a acompanyar les entitats de la societat civil en la previsible transició cap a maneres de fer total o parcialment telemàtiques. Així, l’IEMed, en tant que coordinador de la ReFAL, ofereix als seus membres dos tallers virtuals sobre la metodologia DISC (Dominant – Influent – Serè – Conscienciós) de comunicació entre equips i eines per a maximitzar l’eficiència en entorns de teletreball i comunicació virtual.

Facilitadora: Eulàlia Tort, coach

XIII Concurs internacional Un Mar de Paraules: “Els joves davant del canvi climàtic a la Mediterrània i l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”

Convocatòria: del 24 de març al 17 de maig Col·laboració amb: Fundació Anna Lindh (FAL) i xarxes nacionals de la FAL

Els efectes del canvi climàtic se senten ja amb especial gravetat en una regió tan vulnerable com la Mediterrània. L’ONU ha advertit que resten menys de 10 anys per emprendre accions decidides i evitar danys irreversibles. I entre els que demanen de forma més crítica i contundent un canvi de direcció destaquen els joves. Per aquest motiu, la XIII edició del concurs literari Un Mar de Paraules vol donar veu a joves d’entre 18 i 30 anys dels 42 països euromediterranis per conèixer les seves experiències i emocions sobre el canvi climàtic i escoltar les seves idees i recomanacions per revertir-lo en línia amb l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, signada el 2015 pels caps d’Estat i de Govern dels països membres de Nacions Unides i que materialitza el compromís internacional per fer front als reptes socials, econòmics i mediambientals de la globalització, posant en el centre a les persones, el planeta, la prosperitat i la pau, sota el lema de “no deixar a ningú enrere”. Impulsat des de 2008 per l’IEMed, Un Mar de Paraules contribueix al foment del diàleg entre pobles i a l’intercanvi de coneixement i experiències entre diferents tradicions locals i internacionals al voltant d’un tema concret d’ampli debat social i protagonisme a l’agenda euromediterrània. Els textos guanyadors es publiquen en una antologia digital.

Membres del jurat internacional: Elisabetta Bartuli, catedràtica d’Estudis Àrabs, Universitat Ca’ Foscari, Venècia; traductora i editora, Itàlia. Jamila Hassoune, bibliotecària i activista organitzadora de caravanes de lectura a zones rurals, Marroc. Bartłomiej Juszczak, guanyador de la XII edició d’Un Mar de Paraules, Polònia. Pere-Antoni Pons, escriptor i periodista, col·laborador a la secció cultural de diversos mitjans, Espanya.

Guanyadors: Shatt El Salam District, Wennes Ben Naya, Tunísia. Out of Sight, Out of Mind, Joanna Broniewska, Polònia. The Riverman, Abdullah Adel Ali Mansour Darwiah, Egipte. I Do Not Forget, Marios Diakourtis, Xipre. Life After Death, Marwa Melhem, Síria (3r premi). The Silence of the Mountain Peaks, Jonathan Ezio Olandi, Itàlia (1r premi). It All Used To Be Diferent, Karlo Roginek, Croàcia. Look at the Voices, Anja Tomljenović, Croàcia (2r premi). Ascension, Anne Rospabé, França. The Chronicle of Exacerbating Gaia, Maia Zennie, Líban.

Els

JOVES

davant el canvi climàtic a la Mediterrània i l’agenda

de

III Programa IEMed d’Interculturalitat, inclusió i diversitat als centres educatius

En el marc del Pla de Ciutadania i de les Migracions 2017-2020 que impulsa la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya per construir més ciutadania, treballar des del consens i aconseguir un equilibri entre cohesió i diversitat, l’IEMed llança una nova convocatòria oberta a les entitats catalanes de la ReFAL per a la realització d’accions de promoció del diàleg intercultural adreçades a alumnes de secundària d’una sèrie d’instituts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb un alt índex de diversitat cultural. Inclou activitats culturals, tallers de sensibilització i formacions en educació ciutadana, entre d’altres iniciatives. L’objectiu de les accions, que enguany han beneficiat a 439 alumnes d’11 centres educatius, és contribuir a aconseguir societats més inclusives, promovent la diversitat, la lluita contra els estereotips, el racisme, la xenofòbia i les ideologies d’odi, a la vegada que permetin portar als alumnes a una reflexió intercultural basada en aspectes creatius i d’interacció que reforcin la convivència i la cohesió social.

Accions:

Taller “Percussió i ritme”

INS La Pineda, Badalona, INS Pau Casals, Badalona, INS Betulo, Badalona Organitza: Artixoc

Taller “Racisme, migracions, drets humans i transformació social”

INS Carles Vallbona, Granollers Organitza: Servei Civil Internacional

Taller “La responsabilitat compartida com a procés i objectiu”

INS Nicolau Copèrnic, Terrassa Organitza: Basket Beat

Taller “Art, creativitat i conflicte”

INS Antoni Cumella, Granollers Organitza: Associació Creart

Taller “Taller Taula”

INS Ribot i Serra, Sabadell Organitza: Jiser Reflexions Mediterrànies

Taller “Xarxes socials”

INS Sant Adrià de Besòs, Sant Adrià de Besòs Organitza: Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura

Taller “Unfollow a les violències masclistes”

INS Jonqueres, Sabadell Organitza: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

Taller “Desmuntant estereotips”

INS Escola Municipal de Treball, Granollers Organitza: Irènia Jocs de Pau

Taller “País dels Hotentotes”

INS Celestí Bellera, Granollers Organitza: NEXES

III Programa IEMed de Mobilitat de foment d’intercanvis professionals per a membres de la ReFAL

L’IEMed duu a terme aquest programa amb l’objectiu general de promoure la mobilitat i participació del conjunt dels membres de la xarxa espanyola de la FAL en activitats organitzades per altres entitats de la xarxa. L’objectiu d’aquest programa és fomentar la col·laboració i el coneixement mutu entre els membres de la ReFAL, facilitar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques i promoure la cohesió de la xarxa. Les temàtiques de les propostes escollides contemplen la missió i objectius de la FAL.

Accions:

Noche de webseries árabes

Barcelona, 19 de setembre

Organitza: Jiser Reflexions Mediterrànies, Barcelona Entitats convidades: Azimut, Sevilla. Càtedra UNESCO per al Diàleg Intercultural – URV, Tarragona

Intercambio de buenas prácticas entre entidades dedicadas a la Educación para la Ciudadanía Global

Palma, 23 d’octubre

Organitza: Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, Palma Entitats convidades: CERAI, València. Irènia Jocs de Pau, Barcelona. Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura – URL, Barcelona. Associació Azahara, Girona

Exposició “Cálamos y viñetas. Cómic árabe en movimiento”

Lloc i dates: A València, a la Sala de la Muralla – CMR Peset, Universitat de València, del 15 al 26 de gener

Aquesta exposició coproduïda amb Casa Árabe integra còmics dels principals artistes d’aquest gènere del món àrab. La mostra compta amb una gran representació geogràfica –el Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Jordània, Síria, Líban i Kuwait– amb l’objectiu de mostrar el potencial creatiu d’aquesta jove generació d’artistes que, a través de les seves il·lustracions i guions, reflecteixen la societat dels seus països i el moment històric que travessen. De fet, aquest gènere, inicialment minoritari, s’ha popularitzat enormement en els darrers deu anys com a mitjà de denúncia i sàtira.

Comissari: Pedro Rojo, president, Fundació Al-Fanar

Exposició “Raimundus christianus arabicus. Ramon Llull i l’encontre entre cultures”

Lloc i dates: del 14 de juliol al 6 de setembre al Museu de Belles Arts de Castelló, Castelló de la Plana Col·laboració amb: Museu de Belles Arts de Castelló – Institut Valencià de Cultura, Centre de Documentació Ramon Llull – Universitat de Barcelona

L’IEMed continua amb la itinerància d’aquesta mostra que convida a fer un recorregut per la vida i l’obra del pensador, tot destacant la faceta del diàleg intercultural amb el món musulmà en una època en què la Mediterrània era fonamentalment un espai tant per al conflicte com per a l’intercanvi comercial. Llull és un cas paradigmàtic de l’encontre entre cultures que es produeix a l’edat mitjana a través d’un projecte molt personal i d’un abast extraordinari: intel·lectual i escriptor amb una producció escrita fabulosa de 265 títols sobre les matèries més diverses, va ser a la vegada un activista primerenc capaç de viatjar en missió al Pròxim Orient o al Magrib i d’entrar en contacte i de polemitzar amb els savis i pensadors musulmans del moment, o d’acostar-se als poders polítics i eclesiàstics més notables d’Occident: Roma, França, les repúbliques italianes o la Corona d’Aragó.

Comissari: Albert Soler, professor titular de Literatura Catalana Medieval, Universitat de Barcelona

This article is from: