2. Presentació

Presentació

La Comunicació conjunta de febrer de 2021 de la Comissió Europea i l’Alt Representant de la Unió per a Afers d’Exteriors i Política de Seguretat per a una Nova Agenda Mediterrània demana un nou enfocament de les polítiques desplegades per la Unió Europea en la seva relació amb l’àrea de veïnatge meridional. Aquest objectiu ambiciós d’adaptació a un nou context que sembla començar a prendre forma després d’una dècada de canvis magmàtics a la regió necessita la contribució de tots els actors de les relacions euromediterrànies i precisament aquesta és una de les línies directrius del pla de treball de l’IEMed per al 2021 i els propers anys, com ja ho va ser anteriorment durant la seva activa participació en els grups consultius que van contribuir a la concepció de la Comunicació.

El projecte Connecting the Dots, implementat per l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies i que finança amb fons europeus l’activitat de la xarxa EuroMeSCo –la principal xarxa mundial en l’estudi i l’anàlisi de les relacions euromediterrànies i de seguretat que l’IEMed coordina des del 2010– continua posant tot el seu esforç en les seves conferències, grups d’experts i publicacions, a oferir diagnòstics en profunditat i recomanacions polítiques efectives sobre aspectes clau de les prioritats recollides en aquesta nova agenda euromediterrània. Entre ells destaquen la lluita antiterrorista i contra el tràfic il·legal al nord d’Àfrica i el Sahel, la gestió compartida dels creixents fluxos migratoris, l’impuls de les economies verda i digital, els efectes sanitaris, comercials i de seguretat de la pandèmia pel nou coronavirus, la ciberseguretat i la intel·ligència artificial, la potenciació de les relacions comercials triangulars entre la Unió Europea, els països socis del sud i l’Àfrica subsahariana, la inclusió dels països del sud a les cadenes de valor regionals, la transició energètica o el foment de societats, mercats laborals i sistemes de protecció social més inclusius. Aquesta tasca intensa i conjunta amb els membres d’EuroMeSCo al servei de les institucions europees es complementa amb les noves edicions de l’Enquesta Euromed a Experts i Actors de les Relacions Euromediterrànies i de l’Anuari IEMed de la Mediterrània. L’Enquesta centra el seu qüestionari i els seus informes qualitatius en el necessari rellançament de l’associació euromediterrània, tema que protagonitza el dossier central de l’Anuari, que com cada any des del 2003 continua sent, a més, un dels recursos més prestigiosos i exhaustius per seguir tot el que succeeix a la regió de la mà de contrastats experts internacionals.

Però si bé aquesta reorientació de l’acció exterior de la Unió i dels seus estats membres cap als països socis mediterranis és crucial, és igualment important no limitar-se a la mera adaptació al nou context polític sense incorporar els reptes vinculats a la seguretat mediambiental i humana que recull l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i que requereixen una

resposta coordinada, atès que es tracta de reptes globals que, sens dubte, condicionaran cada cop més qualsevol àmbit de les relacions internacionals així com de les polítiques domèstiques de cada estat. Reptes, d’altra banda, d’una urgència excepcional davant l’avenç del canvi climàtic i l’amenaça que suposa, en un context globalitzat, l’aparició i la propagació de patògens com ja ha demostrat la pandèmia per covid-19, els efectes dels quals encara es deixaran sentir en les economies i societats de tots els països en els propers anys. Aquest és el gran àmbit cap al qual gradualment s’ha anat orientant l’Àrea de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional de l’IEMed a través del lideratge i impuls de xarxes com MedThink 5+5, vinculada al Diàleg 5+5 de la Mediterrània Occidental, MED Confederation i Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN) o els projectes europeus Creact4Med i Investmed que centren la seva tasca en la inclusió i apoderament socioeconòmics de dones i joves, l’acceleració de la integració i l’aprofitament de les complementarietats sectorials davant del repte de les transicions verda i digital que suposen dràstiques modificacions dels models productius, cadenes de valor i mercats laborals. També mitjançant els fòrums anuals afavorits per l’IEMed com, entre d’altres, el New African Business Forum (NABDF) o la trobada de governadors de bancs centrals mediterranis que, el 2021, exploren les estratègies per superar els efectes de la crisi econòmica i social postpandèmia.

La producció de coneixement no és, però, l’única línia vertebradora del pla de treball de l’IEMed. Tan important resulta fomentar el coneixement i la cerca de respostes als problemes que afrontem com la seva divulgació. En aquest sentit, són molt destacables els cicles de conferències oberts al públic com Med Dialogues –en aquesta edició centrat en el paper de la societat civil en la defensa del desenvolupament sostenible a partir de l’activisme, la diplomàcia climàtica i la cooperació sectorial euromediterrània– o el programa interuniversitari Aula Mediterrània de l’Àrea de Món Àrab i Islàmic en col·laboració amb els màsters d’àmbit mediterrani que imparteixen els centres d’educació superior més destacats de l’entorn de l’IEMed i que, a més d’oferir una visió transversal –present i històrica– de la regió que habitem, fomenta l’emprenedoria en la investigació entre joves estudiants amb un premi al millor treball de fi de màster, essent així un nexe entre institucions del món acadèmic i també entre el món acadèmic i la ciutadania. Així mateix, l’àrea ha organitzat un any més presentacions i conferències divulgatives que traslladen al públic elements per a la reflexió al voltant de la preocupant situació del món àrab una dècada després de l’onada de protestes i revolucions que van denunciar de manera punyent l’immobilisme i la injustícia dels seus règims polítics, situació que, com abans s’assenyalava, requereix un replantejament de l’aproximació europea a la regió. Aquest exercici reflexiu és, així mateix, el principal objectiu

de la revista afkar/ideas, que l’IEMed coedita des del 2003 convidant el lector a apropar-se a la realitat d’àmplies zones del sud de la Mediterrània, tot abordant la inquietant involució de la transició tunisiana sota el braç de ferro de Kais Saied, la inestabilitat d’un Sahel veí de l’Associació Euromediterrània i assotat pel terrorisme, les crisis de governabilitat i els efectes aguts del canvi climàtic o l’efecte potenciador que les mesures contra la pandèmia ha tingut sobre les dinàmiques autoritàries que tristament tornen als països que tant van lluitar per assolir estàndards democràtics i de llibertat i drets.

Tornant a l’àmbit de la recerca, dins del radi d’acció d’aquesta àrea, l’IEMed també s’ocupa d’aspectes cabdals per a l’estabilitat i la seguretat de la Mediterrània com a regió compartida i diversa. Els projectes europeus Connekt, finançat per l’instrument Horizon 2020, i Magic, finançat pel programa de Drets, Igualtat i Ciutadania, continuen aportant, amb la coordinació de l’IEMed, claus imprescindibles per comprendre i donar resposta a dues tendències regionals preocupants com són l’extremisme violent i la islamofòbia, aspecte aquest darrer del que també s’ocupa l’Observatori de la Islamofòbia als mitjans de comunicació.

Finalment, l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil continua sent el motor dels projectes de foment d’un diàleg intercultural més necessari que mai tenint en compte el preocupant augment dels discursos de l’odi i la xenofòbia, els efectes col·laterals de dues crisis econòmiques pràcticament consecutives o els reptes que plantegen unes societats clarament cridades a una interculturalitat creixent. Així, a la invitació a la reflexió i la sensibilització que suposen els successius números de la revista Quaderns de la Mediterrània i a la coordinació de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh (REFAL) i els seus programes Tejiendo Red per a l’intercanvi de bones pràctiques entre membres de la xarxa i Construint ciutadania a les aules per realitzar accions adreçades a l’alumnat d’instituts d’alta diversitat, se sumen els projectes de les entitats membres i cinc projectes específics que incideixen en la igualtat de gènere, els efectes de la covid-19 en termes d’exclusió, l’apoderament de la societat civil, la promoció d’una opinió pública lliure i plural i la lluita contra el discurs de l’odi, desenvolupats amb altres xarxes nacionals.

A aquesta tasca de sensibilització i treball amb els actors de la societat civil hi contribueixen de forma específica les línies de treball que l’IEMed desenvolupa en els àmbits de la igualtat de gènere i de la promoció de la cultura com a mitjà essencial d’expressió i d’interacció entre societats.

En suma, la memòria que vostè està consultant és el testimoni d’un any no només d’una activitat intensa, com és habitual en aquesta casa, sinó d’alineament i compromís ferm amb els valors i els esforços de la Unió Europea i de la Unió per la Mediterrània per donar resposta a un context regional que afronta reptes multidimensionals i sense precedents. En aquest sentit, l’IEMed ha incrementat en gran manera la seva col·laboració amb les dues institucions, així com amb les tres administracions que governen l’Institut, el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, aprofundint en una línia de treball centrada en la facilitació de la concertació d’objectius comuns entre actors governamentals i entre aquests i la societat civil. També pel que fa a l’increment i estabilització de sinèrgies amb altres centres de pensament i institucions acadèmiques que ja treballen en xarxa amb l’IEMed i amb la voluntat d’ampliar-les a nous membres per maximitzar l’eficiència d’un treball que ens és comú a tots: avançar, malgrat les grans dificultats, cap a un espai compartit de pau, estabilitat i desenvolupament a la regió euromediterrània.