aniversari
IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
Edició de l’ Il.lustre Col.legi d’Advocats de Manresa Subvenciona l’edició: Caixa d’Estalvis de Manresa (Obra Cultural) Disseny Gràfic: Marcel Oliveres • www.imatge.cat Imprimeix: Impremta Orriols - Balsareny Dipòsit Legal: B-40.128/2009 Manresa, Març de 2009
2
Presentació
Presentació Amb motiu de la celebració durant any 2007 del 125è aniversari de la fundació del nostre Col·legi, es feia necessari donar continuïtat i reeditar la ressenya històrica que en el centenari es va publicar, i que duia per títol “I Centenari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 1882-1982”. Per a la present publicació del “125è Aniversari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 1882-2007” hem tornat a comptar amb l’autoritzada ploma del Dr. Josep M. Gasol, autor de la ressenya històrica del centenari, i que durant la major part dels últims 25 anys ha estat director de l’Arxiu històric i cronista oficial de la Ciutat. De nou també, la gentilesa de la Caixa d’Estalvis de Manresa i de la seva Obra Cultural a permès finançar aquesta nova edició de la historia de la nostra institució. Hi han col·laborat també advocats manresans, descendents i familiars, aportant fotografies i documents. A tots ells, al Dr. Gasol i molt especialment a la Caixa d’Estalvis de Manresa, el nostre agraïment. El sentit i raó d’aquesta obra és seguir recordant les arrels de l’advocacia manresana que, mes enllà de la fundació del Col·legi ara fa 125 anys, tan sols 50 anys mes tard que el Col·legi de Barcelona, s’allarguen fins a l’edat mitjana, amb juristes de la talla de la nissaga dels Saera o, ja més endavant, de Lluís de Peguera, Pere Amigant o Jaume Desfar; i també honorar tots els nostres companys advocats que varen i continuen defensant i fent respectar els drets dels ciutadans tot col·laborant amb la Justícia, les institucions i les empreses de la Catalunya Central.
Manresa, gener de 2.009 LA JUNTA DE GOVERN
3
I
N
D
E
X
I • La tradició jurídica manresana II • Fundació del Col.legi III • El motiu immediat
5 7 10 13 20 22 27 29 33 34
....................................................
..................................................................................
..........................................................................
IV • Deganologi dels advocats manresans V • Presència a la vida política
....................................................................................................
......................................................................................
VI • Activitats corporatives
.............................................................
VII • La commemoració centenària VIII • El 125è aniversari
................................
................................................................
IX • Cloenda advocats i advocades X • Els col.legiats a Manresa
............................................................................................................
......................................................................
4
I • La tradició jurídica manresana
La tradició jurídica manresana Resumint el panorama històric dels juristes catalans, Josep M. Pons i Guri feia menció explícita i elogiosa d’un grup d’il·lustres manresans tractadistes del dret, a l’edat mitjana: “Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola a Lleida, seu de l’estudi general, València, la Ciutat de Mallorca, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic principalment”. Concretant: “Del segle XIV hom no pot oblidar, entre els comentadors dels Usatges, (...) la dinastia manresana dels Saera”. I saltant al segle XVII, “l’època dels grans juristes”, cita expressament els manresans Lluís de Peguera (“que excel·lí en el dret civil, en el penal, en el processal i àdhuc en el dret públic amb lluminosos tractats”) i Pere d’Amigant. (Gran Enciclopèdia Catalana 8, p. 811). Un altre il·lustre historiador del dret català, Guillem M. de Brocà, afegia als esmentats el nom del també rellevant jurista compatrici Jaume Desfar. (Juristes i jurisconsults catalans dels segles XIV – XVII, pp. 483-515). La nòmina de famosos juristes manresans antics no queda pas limitada a la llista que en donen els citats historiadors. Al costat dels cèlebres Ramon Saera -present per molts motius importants en la història de la ciutat- i el seu germà Berenguer, canonge de Vic, de Jaume Desfar -jurista i cavaller, conseller i ambaixador del rei Cerimoniós-, en els documents més vells dels nostres arxius tenim constància escrita d’altres jurispèrits d’aquell mateix segle 5
L’escut de Manresa presideix el portal d’entrada dels antics jutjats al parc de La Seu.
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
XIV: per exemple, el conseller Ramon d’Iglésies, Guillem Morera, Arnau de Sobrebalç, etc. Un panorama humà de gran qualitat, com el que, ja entrats a l’edat moderna, veurem ressuscitar amb les figures extraordinàries de Lluís de Peguera i Pere d’Amigant (“professional i màrtir del dret”, ha estat proclamat). Hom ha observat que, dels vint-i-dos retrats que figuren a la Galeria de manresans il·lustres, més d’una tercera part -vuit, exactament- són d’advocats que exerciren la professió. Lluís de Peguera i Pere d’Amigant, entre ells; fent-los digne costat, sis compatricis més acostats a nosaltres en el temps: Maurici Serrahima i Palà (“el millor advocat del seu temps”, hom ha dit), els professors Lluís Pons i Fuster i Josep d’Argullol, el bisbe Joan Comes i el canonge Ignasi Palà -bons canonistes, tots dos- i Lluís Argemí i de Martí. Igualment, un repàs al nomenclàtor de vies urbanes dóna fe de la memòria que hi és present d’un bon grup d’advocats compatricis: a part alguns d’aquells ja esmentats, s’hi troben els noms de Leonci Soler i March, Joan Pelfort i Maurici Fius i Palà, polítics, però també membres il·lustres de la cúria manresana. Si així com tenim la llista completa dels notaris que del segle XIII ençà exerciren a Manresa, comptéssim també amb la de tots els advocats d’aquesta ciutat, ens adonaríem de l’exacta importància numèrica dels professionals del dret a casa nostra i a través dels temps. Com a corporació, gremial i religiosa ensems, des del 1345 formaven part de la Confraria de Sant Nicolau que agrupava “canonges, clergues i doctors”. Segles després, els veurem allistats en la confraria de la Puríssima Sang, fundada a l’últim quart del segle XVI, i prenent part en la processó del dijous sant en l’acompanyament del Sant Crist, formant grup amb magistrats i curials, no6
II • Fundació del Col.legi
bles i gaudins de privilegi militar. El Col·legi manresà d’advocats no començaria a existir fins en entrar a la penúltima dècada del segle XIX : exactament, l’any 1882; ara fa, justos, cent vint-i-cinc anys. (El Col·legi barceloní és només cinquanta anys més vell; fou fundat el 1832).
II. Fundació del Col·legi Una brevíssima gasetilla, apareguda a La Prensa (“periódico semanal de intereses y noticias del Partido de Manresa”) el diumenge dia 29 d’octubre de 1882, és la primera notícia pública que hom coneix i ens revela la data de la fundació del Col·legi d’Advocats de Manresa. Diu textualment: “Hoy se reunirán los abogados de esta ciudad para acordar constituirse en Colegio”. (A manca de qualsevol altre document, cal tenir aquesta breu notícia periodística com la primera referència històrica de la naixent corporació). Quinze dies després, una altra publicació local, El Semanario de Manresa (“Periódico de intereses morales y materiales”, del 12 de novembre), assabentava d’aquella reunió i del que s’hi acordà, anunciant la constitució del Col·legi, que havia de celebrar-se aquell mateix diumenge: “A las tres de la tarde del día de hoy se inaugurará el Colegio de Abogados de esta ciudad, procediendo los señores que forman parte del mismo a la 7
Portada del primer Registre Oficial d’Advocats del Col.legi. (Arxiu del Col.legi)
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Reproducció de l’antic segell del Col.legi. (Arxiu del Col.legi)
Josep Maria Gasol i Almendros
elección de Junta directiva”. D’aquest esdeveniment, tenim també constància en un curiós quadern de Memòries, del canonge Mn. Ignasi Galí: “12 nov. 1882.- Se constituye el Colegio de Abogados”. (Arxiu de la Seu). El diumenge següent, 19 de novembre, El Semanario publicà la ressenya que, no disposant ara del document oficial corresponent, ve a ésser com l’acta fundacional del Col·legi i que per això es transcriu al peu de la lletra: ”El domingo último, según teníamos anunciado, constituyóse el Colegio de Abogados de esta ciudad, siendo elegidos, por mayoría absoluta, para formar la Junta de Gobierno del mismo, los señores D. Salvador Marcet, D. Pedro Arderiu y Brugués y D. Juan Miguel Pelfort, que desempeñarán respectivamente los cargos de Decano, Tesorero y Secretario del citado Colegio. Entusiastas, como somos, de cuanto tienda a dar mayor importancia a nuestra ciudad, aplaudimos y es digno de elogio el celo desplegado por la Comisión organizadora y el de los demás Letrados que han contribuido a su constitución, y asimismo felicitamos a los individuos elegidos para formar la Junta de Gobierno, por la confianza que les han dispensado sus compañeros de profesión, entre los cuales hay seis alumnos del nuevo Decano del Colegio, Sr. Marcet, antiguo catedrático del Colegio de segunda enseñanza de esta ciudad”. (Efectivament, el nou i primer Degà, Salvador Marcet i Soler, advocat exercent a Manresa, havia estat professor de Filosofia al Col· legi de Sant Ignasi en un dels períodes d’absència forçosa del Jesuïtes de la direcció d’aquest establiment, tan freqüents per les circumstàncies polítiques del segle dinovè). La nòmina completa d’advocats residents a Manresa l’any de la fundació del Col·legi, la trobem en una Guia de la ciutat, editada amb motiu de la Festa Major del mateix 1882. Eren vint-i-tres; dels 8
II • Fundació del Col.legi
quals només dotze exercien la professió: Pere Arderiu i Brugués, Francesc Bohigas i Badia, Francesc Claret i Reguant, Josep Fàbregas i Solà, Salvador Marcet i Soler, Ignasi March i Batlles, Josep Mas i Martínez, Baltasar d’Oliveras, Joan Senpau i Roig, Lluís Soler i Mollet, Maurici Vidal i Josep Vintró. Formaven el grup d’advocats que no exercien en aquells data, els lletrats Lluís Argemí i Serarols, Salvador Herp i Vilarasau (prevere), Manuel Oms i de Prat, Joan M. Pelfort i Cirera, Benet Puig i Mas, Celdoni Sanmartí, Ramon J. Serratacó, Antoni Solà i de Mas, Joaquim Soler i Arola, Leonci Soler i March i Maurici Vidal i Quer. És versemblant que algun d’aquests, un cop constituït el Col·legi, passessin a exercir la professió, car els veurem a figurar més endavant en la Junta de Govern, àdhuc des del seu primer moment, com és el cas del senyor Pelfort, elegit per al càrrec de Secretari en el reunió fundacional. Un detall curiós i digne de remarca, és la presència d’alguns cognoms que es repeteixen o que tindran continuïtat en llistes successives i posteriors del Col·legi; la qual cosa manifesta una autèntica tradició familiar en l’exercici de l’advocacia. És el cas, per exemple, dels Soler i Mollet, Soler i March, Soler i Terol i Soler de Puig (pare, fill, nét i besnét), o de les dinasties Argemí, Cecchini, Claret, Rosal... i de les “sagues” que aleshores s’iniciaven dels Arderiu, Vidal i potser d’altres, professionals del Dret “fins a la tercera i quarta generació...” Al cap de pocs dies de constituir-se el Col·legi, el 27 del mateix mes de novembre, l’Ajuntament -que el senyor Marià Batlles i March presidia- autoritzava l’ús de l’escut de la ciutat en el segell de la nova corporació, accedint a una petició verbal formulada per l’advocat i regidor Pere Arderiu i Brugués.
9
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
III. El motiu immediat
Aspecte de la façana de l’edifici del jutjats després de la última restauració
(Col.lecció particular)
La instal·lació a Manresa d’una Audiencia de lo criminal, l’any 1883, va ésser el motiu immediat de la fundació del Col·legi d’Advocats. Transcrivim l’acta de la sessió d’Ajuntament, del dia 5 de juny de 1882: “Pudiendo considerarse como un hecho el próximo planteamiento del juicio oral y público que debe funcionar dentro breve término en todas las provincias españolas, bajo la base de una Sala de lo criminal en cada capital de provincia y en las demás poblaciones que se considere conveniente para facilitar el mejor despacho de las causas criminales, se acuerda elevar al Excmo. Sr. Ministro de Gracia y Justicia la oportuna exposición en súplica de que, atendidas las condiciones especiales de esta ciudad, la designe como capital en el caso de crearse más de una de dichas salas en esta provincia”. Pocs dies després -segons es desprèn del llibre de Memòries de Mn. Galí-, els advocats i procuradors d’aquesta ciutat, presidits pel Jutge de 1ª Instància Mariano Romo y Hierro, es reuniren “para pedir a Madrid que se establezca en ésta Audiencia”. Igualment, l’Ajuntament manresà presentà l’obligada sol·licitud, acompanyada d’una minuciosa memòria amb l’exposició de “los títulos y especiales condiciones que reune esta ciudad para que se instale en ella una de las Salas de lo criminal que habrán de crearse”. I confiava en l’important valiment de l’antic jutge de 1ª Instància de Manresa, Francisco Toda y Tortosa, promogut recentment a jutge del districte de Palacio, de Madrid, diputat a Corts i 10
III • El motiu immediat
futur president de l’Audiència territorial de la capital. (En testimoni de gratitud per les gestions en aquest afer i altres serveis prestats a la ciutat, el senyor Toda seria nomenat, l’any 1889, fill adoptiu de Manresa). Una comissió formada per l’alcalde i el primer tinent de la Corporació municipal, senyors Batlles i Arderiu, i acompanyada pels diputats a Corts i provincial, Josep Mas i Martínez i Joaquim Soler i Arola respectivament, es traslladà a Madrid per tal d’exposar personalment al Ministre “los sólidos razonamientos que aconsejan la conveniencia de establecer en esta ciudad la Audiencia de lo criminal”. De retorn del viatge, el 20 de juliol, l’Alcalde manifestava les bones impressions que tenia sobre el resultat de les gestions. Bo i advertint, però, que la sol·licitud presentada i que gaudia del suport unànime de l’Ajuntament i dels anomenats majors contribuents de la ciutat implicava el compromís de subvenir a les despeses exigides per l’habilitació de locals adequats per a la instal·lació i funcionament de la desitjada Audiència. Els regidors municipals ratificaren “pública y solemnemente la oferta de satisfacer de fondos municipales los gastos”. Finalment, el dia 15 de setembre, la Gaceta de Madrid, publicava la nova organització de les audiències territorials i “de lo criminal”. Pel que fa referència a Catalunya, a més de la territorial de Barcelona, es creaven audiències per als afers criminals a Girona, Lleida, Tarragona, Figueres, La Seu d’Urgell, Tremp, Reus, Tortosa i Manresa. La jurisdicció de l’audiència de Manresa comprenia el territori dels partits judicials d’aquesta ciutat i de Berga. (La resta de partits de la província de Barcelona es mantenien adscrits a l’Audiència de la capital catalana). Destinat per a seu de l’Audiència l’edifici del Jutjat de 1ª Instància -l’antic casal construït al segle XVII per al Consell de la Ciutat-, en el que funcionava també el Jutjat Municipal i hi havia la Presó, 11
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
l’Ajuntament hagué de realitzar-hi obres importants de millorament i reforma. Dataven d’aquesta època l’escala monumental, la sala de vistes amb la seva decoració i mobiliari característics i altres dependències que subsistiren fins a l’última reconstrucció general de l’edifici. L’arquitecte municipal Joan-Anton Queralt i Rauret dirigí la reforma, col·laborant-hi artistes i artesans locals com, per exemple, el pintor Francesc Morell, autor de la gran tela que decorava el sostre de la nova sala de vistes. Mentre es feien les obres, els jutjats de 1ª Instància i municipal trobaren acolliment a la Casa de la Ciutat. El dia 2 de gener de 1883 s’inaugurava oficialment l’Audiència amb l’acte protocol·lari de jurament i presa de possessió dels càrrecs de president, magistrats (2), fiscal i tinent-fiscal. Completaven la nòmina del nou tribunal, un secretari i un vicesecretari, un porter, dos agutzils i “un mozo”. Primer president de l’Audiència manresana, fou el senyor Eduardo Trillo. El Semanario de Manresa publicà una extensa ressenya de la cerimònia inaugural. Pel seu caràcter anecdòtic, és curiós de recordar que la primera vista pública tingué lloc el dia 5 de febrer següent, amb motiu d’una querella presentada per l’alcalde Marià Batlles contra el periòdic local La Montaña i defensada per l’advocat Pere Arderiu, primer tinent d’alcalde. L’Audiència funcionà poc més de nou anys. El 12 de maig de 1892, el Setmanari Català informava: “Per 178 vots contra 29 s’aprovà dissabte en lo Congrés la supressió de les 46 audiències de lo Criminal que no radiquen en capitals de província, comptant-s’hi, per consegüent, entre elles la de Manresa”. El periòdic local criticava la passivitat del diputat per Manresa en aquest afer. L’Ajuntament -que presidia el senyor Arderiu-, considerant que no hi havia res a fer, va limitar-se a recomanar als senadors catalans que votessin contra aquell acord del Parlament i de demanar, a suggeriment dels ajuntaments de Calatayud i Hoyos, 12
IV • Deganologi
“indemnización de gastos ocasionados con la instalación” de les audiències, deu anys abans. Record històric d’aquella audiència manresana, una vintena de lligalls de la documentació que produí anaren a parar a l’arxiu de l’Audiència territorial de Barcelona.
IV. “Deganologi” Si les històries del pobles, hom sol descriure-les damunt la pauta dels regnats successius de llurs monarques, aquesta del Col· legi d’Advocats de Manresa podria ésser estructurada en períodes corresponents a l’actuació i direcció dels respectius degans-presidents. Primer degà fundador del Col·legi, ja s’ha dit que fou l’advocat Salvador Marcet i Soler, elegit el dia 12 de novembre de 1882. Nascut al veïnat de Vallhonesta, de Sant Vicenç de Castellet, l’any 1837, morí a Manresa el 8 de desembre de 1922. Professor de Filosofia al Col·legi de Sant Ignasi i advocat en exercici, ocupà els càrrecs de jutge municipal i de magistrat suplent de l’Audiència d’aquesta ciutat, de la que fou també alcalde entre els mesos de març de 1877 i novembre de 1878. Havent cessat en el càrrec de degà l’any 1891, tornà a ocupar-lo, segurament el 1895, fins el 1900. Francesc Claret i Reguant, natural de Manresa i mort a la mateixa ciutat el 7 de febrer de 1916, a l’edat de 71 anys, va ésser degà del Col·legi els anys 1891-1894. Pot dir-se que el seu deganat fou un parèntesi de quatre anys dintre del llarg període presidencial del senyor Marcet, que va prolongar-se fins els primers mesos de l’any 1900. Compartí l’exercici de la professió jurídica amb activitats industrials i mercantils: vicepresident del Banc de Manresa (entitat creditícia fundada l’any 1881) i president de la “Companyia 13
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
El degà Ignasi de L. March i Batlles
(Arxiu històric)
Josep Maria Gasol i Almendros
fabril de carbons elèctrics”. Fou també jutge municipal, magistrat suplent de l’Audiència i advocat-assessor de la Caixa d’Estalvis de Manresa. Durant els anys 1900-1904, ocupà el càrrec de degà l’advocat Ignasi de L. March i Batlles. Home de gran pes en la vida pública manresana, fou alcalde de la ciutat des de juliol de 1899 a abril de 1901. També, diputat provincial i de la Mancomunitat de Catalunya, per espai de dotze anys, entre altres càrrecs polítics importants. A nivell local, presidí la Caixa d’Estalvis, la Unió Manresana contra incendis i el Casal Regionalista; a part la seva presència rellevant i activa en diverses juntes d’entitats benèfiques i confessionals, cal recordar-lo com a fundador dels dos primers diaris publicats a Manresa en llengua catalana: La Veritat (1901-1903) i El Pla de Bages (1904-1937). La defunció de l’advocat March i Batlles s’esdevingué a Manresa, el 17 de gener de 1925. Havia nascut a la mateixa ciutat, l’any 1857. El 12 de juny de 1904, en la renovació reglamentària de Junta, va ésser elegit degà l’advocat exercent Joan Pelfort i Cirera. Segons un periòdic local, “s’acordà seguir el criteri d’antigüetat, adoptat
Invitacions a la festa de Sant Ramon de Penyafort, els anys 1901 i 1905. (Arxiu històric)
14
IV • Deganologi
en anteriors eleccions” (El Pla de Bages, 13. VI. 1904). Ocupà el càrrec en el quadrienni 1904-1908. Recordem que, en la primera Junta -elegida arran de la constitució del Col·legi-, l’advocat Pelfort exercí la funció de Secretari; igualment, en juntes successives, hi figurà com a diputat primer o segon. Políticament, milità en el partit tradicionalista i fou durant uns quants anys diputat provincial. El famós alcalde Maurici Fius i Palà -el qual presidí la Corporació municipal manresana, en quatre períodes diferents- presidí també el Col·legi d’Advocats, els anys 1909-1912. La seva biografia és densa i important. Nascut a Manresa, el 31 de desembre de 1863, morí a la mateixa ciutat el 4 de novembre de 1920; advocat amb bufet acreditat, però igualment poeta, periodista, dramaturg i novel·lista. Polític desconcertant -republicà federal i amb vel·leïtats socialistes, fou alcalde per designació reial amb el suport i la satisfacció del caciquisme monàrquic-, però eficient, fundà l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, tinguda per ell mateix com l’obra predilecta de la seva gestió municipal. Josep Rosal i Esteve, fou el successor de Fius i Palà en el deganat del Col· legi manresà, els anys 1913-1916. Tornà a ocupar el càrrec entre 1927 i 1930; coincidint en part, aquest segon deganat, amb l’exercici de la primera magistratura municipal. L’advocat Rosal fou efectivament alcalde de Manresa entre 1925 i 1928. El dia 4 de novembre de 1941, el Col·legi d’Advocats va dedicar-li un ho15
El degà Maurici Fius i Palà
(Arxiu històric)
El degà Josep Rosal i Esteve
(Foto cedida per la família)
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Grup presidit pel degà Antoni Arderiu i Pascual. Acte d’homenatge tributat al senyor Pere Soler i Bailach, secretari del jutjat municipal, el 10 de juny de 1943.
(Foto col.lecció particular)
Josep Maria Gasol i Almendros
menatge i li atorgà el títol de degà honorari. Morí a Manresa, la seva ciutat nadiua, el 7 d’agost de 1943. Comptava en aquell moment 74 anys d’edat. Un manresà adoptiu, Josep Defís i Aleger -nat a Figueres l’any 1866, mort a Manresa el 13 de març de 1934- succeí Rosal l’any 1917 i fins el 1921. Elegit novament degà a primers de 1934, no pogué exercir a penes el càrrec. Advocat i doctor en Filosofia i Lletres, havia vingut a Manresa en ésser nomenat catedràtic de l’Institut Local de 2n Ensenyament, que el Govern autoritzà l’any 1892 per a substituir el Col·legi de Sant Ignasi, dels PP. Jesuïtes, traslladat a Sarrià. L’any 1921, Agustí Coma i Morros -que ja havia actuat com a tal, el 1916- era elegit degà del Col·legi. Havent traslladat el seu domicili a Barcelona l’any 1925, conservà el càrrec una curta temporada fins que fou rellevat pel senyor Rosal. Entre 1930 i 1933, va ésser degà Joaquim de Bertran i Calderó; manresà d’adopció, oriünd de la Plana de Vic, moriria a San Sebastián l’any 1938 en plena guerra civil d’Espanya. Va succeir-lo en el deganat, l’advocat Josep Defís. Havent mort aquest, el març de 1934, fou designat per a succeir-lo l’advocat manresà Antoni Arderiu i Pascual. Doctor en Dret, antic diputat a Corts, president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana, el seu deganat ha estat el més llarg de la his16
IV • Deganologi
Presideix la taula el degà Angel Carbonés i Ferrer
(Foto cedida per la família)
tòria del Col·legi manresà; puix va prolongar-se fins al 25 de març de 1966, data de la seva defunció, als 74 anys d’edat. Políticament, milità en la Lliga Regionalista -després, Lliga Catalana-, havent estat president a Manresa de la Joventut Nacionalista, d’aquell partit. Successor immediat d’Arderiu, fou Àngel Carbonés i Ferrer, de 1966 a 1972. Manresà de naixença com la major part dels seus predecessors, accedí al deganat a l’edat de 53 anys. La gestió presidencial de Carbonés coincidí amb la celebració del II Congrés Jurídic Català, corresponent-li per aquest motiu l’organització 17
D’esquerra a dreta, els Srs. Manubens i Piqué (degà sortint), Barrera Carrero, Campos Galán, Vergé i Grau (degà entrant) i Gorgas i Badía. (Foto de l’arxiu del Col.legi)
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
1-
Degà Dr. Joan Vergé i Grau (assegut)
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
Josep Maria Gasol i Almendros
d’una de les jornades del Congrés, que tingué lloc a Manresa el dia 9 de novembre de 1971. Honorat, l’any 1995, amb la “Creu distingida de 1ª classe” de Sant Raimon de Penyafort. En cessar Àngel Carbonés el 16 de setembre de 1972, va succeir-lo Josep M. Manubens i Piqué. Nascut a Manresa l’any 1922, i mort a la mateixa ciutat nadiua el 1995. Amb antecedents importants de dedicació al servei de la col·lectivitat ciutadana en diversos càrrecs públics i entitats culturals, es mantingué en el deganat fins a l’any 1983, corresponent-li així l’honor de ser el “degà del Centenari”. El dia 22 de gener de 1983, en plena commemoració de l’aniversari secular, el Dr. Joan Vergé i Grau (nat a Manresa el 24 d’agost de 1940) era promogut al deganat del Col·legi, que presidí fins el 1988. Catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Santiago de Compostela.
1
2
2-
Degà Santiago Bosch i Espinet
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
Degà, els anys 1988-1997 ho fou Santiago Bosch i Espinet. Natural de Berga (11. 5. 1947) i col·legiat des de 1975, exercí també la presidència del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya durant el bienni 1995-1996 i rebé la “Creu d’honor” de Sant Raimon de Penyafort en cessar com a degà del Col·legi manresà. 18
IV • Deganologi
Josep de Puig i Viladrich, nat a Manresa el 1955 i besnét d’Ignasi de L. March, un dels fundadors i degà del nostre Col·legi (1900-1905), el succeí en aquest càrrec els anys 1997-2000. L’actual degà Josep M. Badia i Sala va néixer a Manresa el 9 de gener de 1955, fill d’Àngel Badia i Torrebadella, advocat exercent llargs anys a la nostra ciutat. Degà del Col·legi d’Advocats de Manresa d’ençà del 2001, ha estat nomenat fa poc (2007) president del Consell dels col·legis d’advocats catalans. (L’anterior llista de degans pot completar-se amb la menció d’un altre advocat que, accidentalment, exercí el càrrec: Joaquim Soler i Arola. Amb el títol de “degà accidental”, el trobem documentat a primers de gener de 1901 i en una data semblant de 1906. (Cabalment en sengles convocatòries o anunci de la festa patronal de Sant Ramon de Penyafort). Morí a Manresa, el 23 d’octubre de 1906. Havia estat, com altres degans efectius, regidor municipal i diputat provincial i -en l’àmbit estricte del Col·legi-, igual que tots els degans relacionats, havia ocupat diversos càrrecs de Junta).
Degà Josep de Puig i Viladrich
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
Degà Josep Maria Badia i Sala
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
19
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
V. Presència dels advocats manresans en la vida política Durant els cent vint-i-cinc anys transcorreguts d’ençà de la fundació del Col·legi i a part l’actuació de molts d’ells des dels diversos càrrecs de la seva Junta, són força nombrosos els advocats manresans que han exercit la més alta magistratura de l’administració municipal, han ostentat la representació ciutadana en organismes legislatius a nivell estatal i de Catalunya o que han estat presents en importants llocs i institucions de govern. Cal interpretar aquests fets com a reveladors certament de llur ideologia política, però també d’esperit cívic i patriòtic i de la confiança que gaudiren dels conciutadans que els elegiren o, si més no, d’autoritats més altes que en ells delegaren la funció de govern. Repassant la llista dels degans, hom s’adona que cinc d’ells (Marcet, Claret, March, Fius i Rosal) foren també alcaldes de Manresa. Però, a més d’aquests, en els vint-i-cinc lustres que commemorem, l’alcaldia de la Ciutat ha estat ocupada per altres nou advocats: Manuel Oms i de Prat, Josep Fàbregas i Solà, Pere Arderiu i Brugués, Francesc Gallifa i Gomis, Ricard Cuscó i Almirall, Joan Selvas i Carner, Josep M. Servitge i Dalmau, Ramon Soldevila i Tomasa i Jordi Valls i Riera. Diputats a Corts, ho foren -a més del degà Antoni Arderiu- el col· legiats Leonci Soler i March, Josep Claret i Asols, Joan Selvas i Carner i Francesc Casas i Sala. I ocuparen un escó al Senat espanyol, l’al·ludit Soler i March i Lluís Argemí i de Martí. En la primera època del Parlament de Catalunya, l’any 1932, hi figurà també com a diputat l’advocat manresà Joan Selvas i Carner. Joan Selvas -alcalde de Manresa i diputat als parlaments de Ma-
20
V • Presència dels advocats manresans en la vida política
drid i català- fou també governador civil de Barcelona, governador general de Catalunya i conseller d’Agricultura i de Governació de la Generalitat. Un altre membre del Col·legi, Ramon Soldevila -oriünd del mateix municipi que En Selvas, Sant Mateu de Bages- va ésser com ell alcalde de Manresa i, després, sostgovernador civil de Barcelona i governador de Lleida. Àngel Torrens i Dalmau fou titular de la conselleria de Treball de la Generalitat l’any 1935. Igualment, Jordi Valls i Riera, d’alcalde de Manresa ascendia el 2006 a conseller d’Indústria i també de Treball del govern autonòmic. La Diputació de Barcelona, presidida un temps per l’advocat manresà Lluís Argemí, ha comptat entre els seus diputats els degans del nostre Col·legi Ignasi March i Joan Pelfort i els també col· legues Joaquim Soler i Arola, Antoni Abadal i Portella, Ramon Soldevila i Tomasa i Josep M. Vives i Llambí. I per fer la llista de càrrecs polítics més completa, esmentem el col·lega Marià Calviño i Gras, “consejero nacional del Movimiento” durant molts anys. Però prescindim de relacionar la multitud de regidors municipals, components del Col·legi manresà. No serà de més recordar que diverses institucions o entitats manresanes, no pas de caràcter polític, però d’especial incidència en la vida local, han comptat amb presidents advocats d’aquest Col· legi. Citem, a tall d’exemple, la Caixa d’Estalvis de Manresa (justament fundada per l’advocat Oms i de Prat), la Cambra de la Propietat Urbana (que ho fou per Antoni Arderiu), l’Orfeó Manresà, el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, el Centre d’Estudis del Bages,... signe evident d’un compromís tradicional dels nostres curials amb les inquietuds i programa cívic i cultural de la ciutat i el país. Ja s’ha dit més amunt, i és natural, que els advocats manresans
21
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
han exercit sovint càrrecs de l’administració de justícia a nivell local: magistrats suplents de l’Audiència, jutges municipals i accidentals de 1ª Instància.
VI. Activitats corporatives La manca d’un arxiu propi amb fons documentals antics -val a dir, corresponents als primers setanta anys de vida del Col·legi- fa molt difícil de dir quines han estat les activitats corporatives oficials i rellevants i fer-ne una ressenya històrica. Només de passada i furgant per altres indrets, hom ha pogut descobrir la presència del Col·legi o la seva intervenció en fets importants de la vida local o de compromís professional. A vegades, la notícia és només de l’assistència protocol·lària a celebracions i esdeveniments cívics, religiosos, culturals, etc. Posem per cas d’una activitat consuetudinària del Col·legi -i encara de celebració no pas constant-, la festa del patró Sant Ramon o Raimon de Penyafort. Celebrada els primers temps en la primitiva i avui restaurada diada litúrgica del 7 de gener; després traslladada als últims dies de gener, coincidint més o menys amb la data del 23 d’aquest mes. La commemoració religiosa fou costum de molts anys celebrar-la a l’església de Sant Francesc de Pàola, però també algun cop a la de Sant Miquel (destruïda el 1936); tot i que motivacions històriques aconsellarien d’efectuar-la al temple de Sant Pere Màrtir (la monumental església dominicana, també desapareguda), on tingué precisament origen el culte al sant patró de juristes i que contenia importants exemplars artístics d’icono-
22
VI • Activitats corporatives
grafia raimundiana. Els programes o les targes d’invitació a la festa patronal han estat, a vegades, l’única pista documental que ha facilitat l’aclariment d’alguna dada per a la present història. Haventse celebrat alguns anys a la cripta de la basílica de la Seu, tot propera a l’edifici dels jutjats i local oficial de la corporació, a partir del recent trasllat del Col·legi al carrer de St. Joan Bta. de La Salle, la celebració litúrgica del sant patró ha tingut lloc a l’església del Carme, que és la circumscripció parroquial de l’actual domicili. De la primera dècada de vida del Col·legi, tenim notícia d’una gestió oficial per la conservació del dret català, a l’hora que el Congrés de diputats anava a aprovar el Codi civil, l’any 1889. El Col·legi de Manresa acudí al President del Parlament, amb un escrit signat per setze advocats i l’adhesió dels quatre restants que en completaven la nòmina, manifestant que, “al examinar atento el nuevo Código civil que parecía encaminado a reformar las instituciones de derecho privado de las distintas regiones de España, armonizándolas de la manera debida para constituir un cuerpo de Derecho Civil”, s’adonaven que l’article 15 del nou Codi alterava substancialment l’article 5 de la Llei de Bases de 1888. Per això i veient peMontserrat, 1941 (4.XI) Homenatge dels col.legis d’Advocats i de procuradors de Manresa als seus companys Josep Rosal (adv.) i Joan Torres. (procur.) en celebrar el 50è. aniversari de professió. (Arxiu històric)
23
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
rillar el “régimen jurídico o derecho foral de que gozaban las provincias”, als advocats manresans es sumaven al refús general que el nou Codi suscitava per significar un afrontament amb els antics drets genuïns i sol·licitaven, en aquell punt concret, l’harmonització del susdit article 15 amb el nº 5è de la Llei de Bases; “haciéndose con ello -deien- un acto de justicia, perfectamente constitucional y reconocido patriotismo”. (El Puente de Alcolea, 24. III.1889) Molts anys després, el 18 de març de 1930, el Col·legi d’Advocats de Manresa es feia present en l’acte d’homenatge que hom tributà als components de la Junta del Col·legi de Barcelona, que havien estat castigats per la dictadura de Primo de Rivera. En aquesta ocasió, el degà Joaquim de Bertran, adreçava als organitzadors de l’acte el següent telegrama: “En nom propi i Col·legi d’Advocats Manresa vulgueu rebre homenatge a l’invicte Degà i demés comBiblioteca, (esquerra) i sala d’actes, (dreta) de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Manresa
(Fotos de l’arxiu del Col.legi)
panys defensors incorruptes del Dret i de la llibertat”. (El Pla de Bages, 18. III. 1930) L’activitat ordinària del Col·legi -la que es desenvolupa al ritme més
24
VI • Activitats corporatives
aviat poc vivaç que marquen els Estatuts- no és notícia. Per això la història se’n desentén, preocupada només pel recompte de les activitats extraordinàries i la ressenya, si s’escau, dels grans esdeveniments, quan la corporació n’és l’organitzadora o hi és especialment present. Essent així, en aquest capítol de la història del Col·legi d’Advocats cal fer esment exprés i suficient de dos esdeveniments memorables celebrats, els darrers anys, a Manresa amb la col·laboració important del Col·legi: ens referim a una sessió del II Congrés Jurídic Català, l’any 1971, i als actes finals de “l’àmbit de Dret” del Congrés de Cultura Catalana, el 1977. El Segon Congrés Jurídic Català, promogut per l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el Col·legi d’Advocats de Barcelona, va celebrar-se durant els mesos d’octubre i novembre de 1971. Les sessions de treball tingueren lloc successivament i per aquest ordre a Barcelona, Girona, Lleida, Cervera, Tarragona, Tortosa, Manresa, Vic i Andorra. (Per aquest motiu, hom titulà humorísticament el Congrés “la Volta jurídica a Catalunya”). Correspongué al Col·legi d’Advocats de Manresa l’organització dels actes de la sessió de treball de la secció quarta, que estudiava La llibertat de disposició “mortis causa”, el dia 9 de novembre. La reunió acadèmica va celebrar-se a la sala d’actes de la Caixa d’Estalvis de Manresa, sota la presidència del degà del Col·legi de Terrassa, el prestigiós advocat Avelí Estrenjer i Macià. El programa de la diada incloïa també un dinar col·lectiu ofert pel Col·legi local a tots els congressistes assistents, una recepció per part de l’Ajuntament i sengles visites a la fàbrica Pirelli i a la basílica de la Seu. Correspongué, com s’ha dit més amunt, l’organització de la diada a la Junta que presidia el degà Àngel Carbonés; amb l’objectiu de ”posar en contacte els congressistes amb la realitat física i humana -històri-
25
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
ca, artística, social, econòmica- de la nostra ciutat” (segons el luxós programa que va editar-se) i amb un cert sentit d’homenatge a tres juristes manresans insignes: Lluís de Peguera, Pere d’Amigant i Maurici Serrahima i Palà. Novament, el 6 de novembre de l977, el Col·legi d’Advocats de Manresa tingué l’honor d’acollir un grup nombrós i selecte de col· legues d’arreu de Catalunya, pel motiu que ja s’ha dit de celebrar en aquesta ciutat els actes finals o de cloenda de l’Àmbit de Dret del Congrés de Cultura Catalana. La sessió va tenir lloc a la Sala del Consistori, de la Casa de la Ciutat; assistint-hi, entre altres il·lustres personalitats, els diputats a Corts Miquel Roca i Junyent i Josep Verde i Aldea i els senadors Maurici Serrahima i Bofill i Josep A. Baixeras. La discussió de ponències i comunicacions fou presidida per Albert Malaret, que adreçà la paraula als congressistes, com també van fer-ho el president del Congrés, Miquel Casals i Colldecarrera, el degà del Col·legi manresà, Josep M. Manubens, i l’alcalde de la Ciutat, Ramon Roqueta. Aquest, en donar la benvinguda als congressistes, recordà que, mesos enrera, l’Ajuntament de Manresa s’havia adherit oficialment “a l’esperit i propòsits del Congrés de Cultura Catalana, com a resposta a una moció que ell havia tingut l’honor de proposar al Ple municipal”. Va haver-hi també l’inevitable dinar de germanor, amb molta assistència. Després del qual, va efectuar-se una visita col·lectiva a la Seu, comentada per l’autor d’aquestes ratlles i seguida per un breu concert de l’Orfeó Manresà. La sessió del diumenge dia 6 de novembre, fou preparada amb un cicle de conferències sobre temes del Congrés, una exposició bibliogràfica-ressenya del Dret Català i un acte d’homenatge als grans juristes manresans d’altres temps, sàviament evocats pels
26
VII • La commemoració centenària col·legues Jacint M. Rosal, Josep M. Manubens i Xavier Sitjes i Molins. Amb caràcter de recordatori de la diada, el Col·legi edità, amb el patrocini de la Caixa d’Estalvis de Manresa, un treball titulat Les “Bases de Manresa”.- Un episodi de la història del catalanisme polític, original de Josep M. Gasol, premiat als Jocs Florals de la Llengua Catalana, de Marsella, l’any 1967.
VII. La commemoració centenària Reunida l’Assemblea general ordinària el 21 de maig de 1982, el degà Josep M. Manubens informà que, escaient-se aquest any el Centenari de la fundació del Col·legi, calia celebrar l’esdeveniment amb la solemnitat adequada i en la data que semblés més oportuna. En aquest sentit, tots els col·legiats foren assabentats d’un esborrany de programa d’actes commemoratius, acordat per la Junta de govern; entre els quals figuraven un cicle de conferències sobre temes professionals, la confecció i edició d’una ressenya històrica del Col·legi i d’una Guia judicial de Manresa i Comarca i la imposició de distintius d’honor als advocats amb més de 25 anys d’exercici. La commemoració centenària tingué lloc del 14 de gener a l’11 de febrer de 1983, amb un nucli principal el dia 22 de gener, festivitat traslladada de Sant Ramon de Penyafort, patró del Col·legi. La missa en honor del Sant fou celebrada a la cripta de la basílica de Santa Maria de la Seu. Prèviament, havia tingut lloc, a la Sala de vistes del Jutjat de 1ª Instància, la Junta General del Col·legi, amb la presa de possessió dels nous càrrecs i la imposició de togues als advocats col·legiats d’ençà de 1978. El mateix dia, fou col·locada oficialment, al local del Col·legi, una làpida
27
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
amb els noms dels degans que han exercit el càrrec màxim de representació col·legial durant els cent anys transcorreguts des de la fundació. I, a les acaballes del dinar de germanor, hom imposà insígnies d’Or i d’argent del Col·legi als advocats que feia més de cinquanta i vint-i-cinc anys respectivament que hi pertanyien. Correspongué l’ensenya d’or als col· legues: Josep Prat i Piera, Jacint M. Rosal i d’Argullol i Lluís Alegre i Recasens, ingressats al Col·legi en 1925, 1927 i 1932 respectivament. En l’anunciat cicle de conferències, hi prengueren part els advocats: Sebastià Estradé, doctor en Dret i enginyer diplomat en tecnologia espacial (el qual dissertà sobre “Dret de l’espai”); Josep M. Antràs, president de la Mútua dels Advocats de Catalunya (“Situació actual de la previsió dels advocats”); Joan Córdoba i Roda, catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Barcelona (“El Dret Penal i la seva reforma”); Joan Vergé, doctor en Dret i degà del Col·legi de Manresa (“Nul·litat d’actuacions”), i Ramon Ferran, observador de la “Comission Consultive des barreaux européens”, (“L’advocacia en el Mercat Comú”). A l’hora de complir cent anys, formaven el Col·legi d’Advocats de
Manresa un total de 299 inscrits: d’aquests, 84 advocats exercents i residents a Manresa; altres 185 exercents però amb domicili en altres poblacions, i 30 col·legiats no exercents. El col·legiat més antic era l’advocat sarrianenc, però manresà per residència i ben de cor des de seixanta anys, Josep Prat i Piera, el qual l’any 1967 ja fou homenatjat en haver complert les noces d’or amb el Col·legi.
La Junta de Govern que regia el Col·legi i prengué possessió justament el dia de la celebració centenària la formaven: Degà, Dr. Joan Vergé i Grau; Diputat 1r, Xavier Sitjes i Molins; Diputat 2n, Josep-Manuel Morillas i Freire; Tresorera, Anna Carranza i Esteve; Secretària, M. Dolors Rovira i Genovès; Bibliotecari-Comptador, Josep-Agustí Garriga i Caro.
28
VIII • El 125è aniversari
VIII. El 125è aniversari
La Consellera de Justicia, Montserrat Tura amb el Degà Josep Maria Badia i l’Alcalde de Manresa, Josep Camprubí.
En escaure’s l’any 2007 el cent-vint-
(Fotos de l’arxiu del Col.legi)
i-cinquè aniversari de la fundació del Col·legi d’Advocats de Manresa, vam celebrar-lo, com corresponia, a finals de novembre del mateix any. Tot, segons un programa d’actes organitzats pel nostre Col·legi i amb el patrocini de la Mútua d’Advocats de Catalunya i la Caixa d’Advocats. Escenari principal de la solemnitat commemorativa fou, el divendres dia 23 de novembre, la “sala petita” del renovat Teatre Kursaal, presidint l’Hble. Sra. Montserrat Tura, Consellera de Justícia de la Generalitat de CaActe institucional a la sala petita del Teatre Kursaal, taula presidencial.
(Fotos de l’arxiu del Col.legi)
29
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
1 - Assistents
a l’acte institucional a la sala petita del Teatre Kursaal.
1
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
2 - Col.legiada togada saludant als membres de la taula presidencial.
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
3 - Col.legiat
amb 25 anys de col.legiació saludant als membres de la taula presidencial.
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
2
4 - Discurs d’un dels col.legiats amb 50 anys de col.legiació.
3
4
5
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
5 - Col.legiat togat saludant als membres de la taula presidencial.
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
30
Josep Maria Gasol i Almendros
VIII • El 125è aniversari
6
7
6 - Missa a la cripta de la Parròquia de Nostra Senyora del Carme en record als companys difunts.
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
7 - Discurs d’un dels col.legiats amb 25 anys de col.legiació.
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
8 8 - Jurament dels nous col.legiats que van ser togats.
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
9 - Junta de Govern de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Manresa.
(Foto de l’arxiu del Col.legi)
9
31
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
Sopar al restaurant Món Sant Benet. (Foto de l’arxiu del Col.legi)
talunya, i l’Ilm. Sr. Alcalde Josep Camprubí i altres autoritats. Després de la imposició de togues a un grup de nous col·legiats, hom procedí al lliurament de la insígnia d’or del Col·legi al company Jaume Ballús i Pidemunt, en l’escaiença del seu 50è aniversari com a col·legiat. I l’insígnia d’argent als col·legiats que celebraven el 25è aniversari: Josep M. Descals Vilarmau, Climent Fernández Forner, Dionís Gerónimo Márquez, Pere Ribera Sellarès, M. Pilar Rius Pastor, Pau Soler Ribas, Jordi Valls Riera i Sílvia Viu Graells. Prèviament, a la cripta de l’església de la Mare de Déu del Carme (domicili parroquial del Col·legi) va celebrar-se una missa a honor de Sant Raimon de Penyafort i en sufragi dels difunts, companys que foren del nostre Col·legi. A última hora, un lluït sopar per als col·legiats, invitats i acompanyants al restaurant “Món Sant Benet” fou digna cloenda als actes de la diada. Un escaient complement de la jornada commemorativa fou un magnífic concert de la Coral Polifònica de Puig-reig i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, amb l’audició del famós oratori “El Messies”, de G. F. Händel. Aquest concert tingué lloc el vespre del dia 29 de novembre al Teatre Kursaal de la nostra ciutat. (L’avinentesa de les festes commemoratives del 125è aniversari va ser, igualment, motiu d’una Exposició gràfica de les activitats del Col·legi d’Advocats de Manresa en els últims vint-i-cinc anys darrers). 32
IX • Cloenda
IX. Cloenda En arribar als 125 anys de vida, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa és format per 230 exercents residents, 40 exercents no residents, 76 no exercents residents i 2 no exercents ni residents. En total, 348 col·legiats, hereus i continuadors dels que el 1882 fundaren el Col·legi. L’advocat col·legiat més antic és ara Xavier Sitjes i Molins, ingressat el 14 de novembre de 1946.
Junta de govern del Col·legi, del 125è aniversari: Degà Diputat 1r Diputat 2n Diputat 3r Diputat 4t Tresorer Comptador Bibliotecari Secretària
Josep M. Badia i Sala Josep M. Cecchini i Niehoff Sílvia Viu i Graells Alexandre Toses i Maigí Abel Pié i Lacueva Albert Masfret i Pusó Daniel Bacardit i Fernández Jaume Ballús i Pidemunt M. Assumpció Lleonart i Sol
NOTA. Totes les dades històriques, que constitueixen la trama essencial de la precedent ressenya, han estat exhumades dels fons documentals conservats en els arxius Històric Comarcal i del Col· legi d’Advocats de Manresa. Manresa, setembre de 2007
33
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
A 29 d’octubre de 2007, els advocats i advocades col·legiats a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa són: Com a exercents residents:
Víctor Aguilar Obiols
Àngel Betoret Pérez
Esteve Albàs Caminal
Carles Blanes Peña
Elisabet Alguacil Viñas
Santiago Bosch Espinet
Jesús Alonso Burgos
Laura Bueno Moreno
Humildad Alonso Martín
Maria del Mar Buitrago Cervera
Xavier Alsina Fornell
Manuel Busquet Arrufat
Olga Alsina Segura
Josep Maria Cabanas Martínez
Susanna Aranda Magnet
Carles Cabré Compte
Antoni Arco Martín
Susana Cabrera Ortega
M Mercè Arderiu Huix
Enric Calsina Berna
Rosa Arderiu Huix
Antoni Calvet Ibáñez
Xavier Armengol Montañà
Joan Carles Campobadal Molina
Lídia Armenteras Masana
Judit Camprubí Duocastella
Daniel Bacardit Fernández
Jordi Canyadell Puy
Montserrat Badia Moreno
Trinitat Capdevila Fígols
Montserrat Badia Piqué
Jaume Carbonés Porta
Josep Maria Badia Sala
Sílvia Carmona Belmonte
Francesc Xavier Baena Domene
Anna Carranza Esteve
Jaume Ballús Pidemunt
David Carrau Guitart
Maria Victòria Bartolomé Martínez
David Casellas Roca
Enric Berenguer Canet
Josep Maria Cecchini Niehoff
Gemma Berenguer Soler
Santiago Cervera Serrat
Maria Antònia Bergas Jané
Maria Dolors Clusellas Rius
34
X • Els advocats i advocades col.legiats a Manresa
Isabel Comella Gil
Eudald Fíguls Casals
Anna Comellas Goberna
Josep Maria Fíguls Martínez
Leopold Corbella Sanaüja
Joan Franch Venturós
Rosa Maria Corbera Fernández
Antoni Gabarrós Iglesias
Rosa MaCornet Sisquella
Maria Àngels Gabarrós Iglesias
Francesc Costa Fernández
Lluís Galvan Tàpia
Josep Maria Cots Argelagué
Vírgínia García Fernández
Joan Cots Oliver
Benjamí García López
Sílvia Crespo Maluquer
Josep Agustí Garriga Caro
Verónica Cuevas De La Parra
Jordi Gasulla Sabaté
Teresa Culebras Taulero
Dionís Gerónimo Màrquez
Francesc Daura Jorba
Berta Giralt Ríos
Francesc De Puig Rovira
Plinio Gómez Ferrer
Josep De Puig Viladrich
Raúl Gómez Ferrer
Víctor Deosdad Crespo
Roser Gómez Guerrero
Josep Maria Descals Vilarmau
Flora Gómez Sant
Antoni Domènech Blàzquez
Josep González Ballesteros
Francesc Xavier Escribano Vilella
Maribel González Castelo
Joan Esquius Jofré
Jessica González Haro
Joan Maria Estany Altarriba
Josep Gràcia Casamitjana
Judit Ester Ribera
Albert Guals Santasusagna
Anna Fàbrega Torras
Maria Carme Guilà Galera
Maria Carme Farré Lladó
Josep Guix Brunet
Juan Pedro Férez Fernández
Josep Gutiérrez Alcázar
Maria Dolors Férez Fernández
David Gutiérrez Correro
Maria Dolors Ferrer Ricart
Miguel Herreros Fernández
Jordi Ferrer Temporal
Núria Huete Carballo
Mercè Ferrer Temporal
Ester Jódar Torrecillas
35
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
Lluís Jorba Castells
José Manuel Morillas Freire
Ramon Junyent Quintana
Montserrat Morros Martínez
Marie Françoise Lacroix Buisson
Sergi Muñoz Alvarez
Mirèia León Novella
Bernardino Muñoz García
Fina Lizaga Sañés
Jeroni Múñoz Soler
Maria Assumpció Lleonart Sol
Eva Navás Múñoz
Montserrat Llorente Casas
Llorenç Núñez Lozano
Ramon Lóbez Tatjé
Josep Obradors Peraire
Sara López Chapa
Oscar Orriols Reig
Daniel López García
Laura Ortiz Rubio
Miquel López Herráiz
Francesc Padullés Esteban
Josefa López Romero
Maria Carmen Parra Carreras
Domingo Antonio López Vizcaíno
Júlia Pau Téllez
Pedro Antonio Manchado Alcalá
Joan Pelfort Ribera
Montserrat Martín Bover
Sandra Pérez Márquez
Asunción Martín Díaz
Ester Pérez Meneses
Víctor Martínez Sáez
Jordi Perramon Cubells
Albert Masfret Pusó
Queralt Perramon Cubells
Pere Massegú Bruguera
Montserrat Pich Costa
Jordi Matamala Cunill
Jaume Pich Macià
Lluís Matamala Ribó
Abel Pié Lacueva
Montserrat Mateu Morilla
Maria Dolors Pinós Piedra
Joan Manel Molina Villaverde
Rosa Maria Pintó Mestres
Josep Moliné Paredes
Anna Plà Fornós
Francesc Mollet Inglés
Judit Pladellorens Cabezas
Mar Monell Corominas
Joan Planas Serra
Montserrat Montagud Francisco
Josep Lluís Porras Cubillo
Josep Antoni Montiel Lorenzo
Rafael Pradas Herráiz
36
X • Els advocats i advocades col.legiats a Manresa
Antoni Prat Camps
Verónica Sánchez Albuquerque
Albert Prats Ribas
Begonya Sánchez Alonso
Maria Aurora Prunés Soler
Joan Sánchez Gómez
Montserrat Puig Vila
Miguel A Sánchez Huete
Josep Puigdellívol Prat
Albert Sánchez López
Jaume Pujol Carbonell
Isabel Sánchez Pulido
Isidre Pujol Palà
David Sanclimens Solervicens
José Manuel Reig Pradas
Enric Santolaria Rodríguez
Pere Ribera Sellarés
Sergi Sanz López
Fruitós Richarte Travesset
Josep Sardans Malé
Maria Pilar Rius Pastor
Josep Selga Brunet
Eva Rivera García
Jordi Serra Vidal
Raquel Rodríguez Casas
Federico Serrano Peralvo
Lluís Rodríguez Folgarolas
Josep Simon Carreras
Jordi Rodríguez Fuentes
Eva Simon Simon
Marc Rodríguez Millan
Carles Sisa Besga
Rosalía Rodríguez Valera
Xavier Sitjes Molins
Ramon Roqueta Egea
Marta Sitjes Pujol
Montserrat Rosell Martí
Jaume Soldevila Padró
Tomàs Roset Villaplana
Josep Sorribes Carrió
Maria Dolors Rovira Genovès
Àngels Suñer Alter
José Manuel Rubio Arjona
Josep Tarín Canales
Isidre Rubió Mauri
Maria Lluïsa Terra Salada
Àgueda Rubiralta Roca
Josep Manuel Terradellas Corominas
Carme Saavedra Vilchez
Laura Terrado Pujolreu
Josep Sagués Tatjé
Maria Teresa Terré Palau
Carolina Sainz Ruiz
Xavier Torras Claramunt
Teresa Sallés Calvet
Mercè Torras Galí
37
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
Mercè Torras Palà
Mireia Vers Barcons
Xavier Torras Vilanova
Pere Vila Corrons
Bernabé Torres Hernández
Olga Vilagrasa Aguilar
Alexandre Toses Maigí
Rosa Maria Viu Graells
Pere Turull Masats
Sílvia Viu Graells
Judit Valero Biadiu
Josep Vives Portell
Lluís Vallés Fontanet
Julià Vives Valls
Joana Valls Canet
Olga Xuriguera López
Joan Verdú Santamans
Com a exercents no residents:
Enrique Alcántara García Irazoqui
Climent Fernández Forner
Jesús Andrés Fernández
Alberto Jesús Iglesias Martínez
Antonio Arderiu Freixa
Núria Lara Martínez
Juan Arregui De La Madrid
Albert Llussà Torra
Josefina Boladeras Perpinyà
Josep Martorell Virgili
Lluís Calsina Vallès
Eudald Melendres Mata
Juan Córdoba Roda
Manuel Merino De Figuerca
Sebastià Cortés Rius
David Moner Codina
Jaume Cubarsí Deulonder
Pere Montserrat Costa
Anna De Vehi Torra
Francesc Olivella Llacuna
Antonio Escudero Lara
Joan Bpta. Parera Suriñach
Ernest Estany Ramonet
Jordi M. Ramentol Mesa
Sebastià Estradé Rodoreda
Lluís Ramírez Feliu
Carlos Fatas Bermúdez
Manuel Riera Cunill
Ramon Fernández Cabra
Maria Dolors Roca Solegibert
38
X • Els advocats i advocades col.legiats a Manresa
Miquel Ros Aixalà
Rafael Torras De San Roman
Joan Sanahüja Garcés
Francisco Vega Sala
Maria Mercedes Santos Miguelez
Josep Verdaguer Codina
Anna Maria Serena Claramunt
Elena Vidal Pérez
Pau Solé Ribas
Com a no exercents residents:
Enric Aloy Bosch
Célia García Requena
Josep Maria Altarriba Oliva
Manuel Gómez Valéncia
Roberto Andrés Cantarero
Lluís Granero Vilarasau
Raquel Aranda Magnet
Aina Griera Perramon
Judit Arqué Franquesa
Marta Güell Albareda
Maria Rosa Ballarà Ferrer
Elena Guixé Noguers
Jessica Bayo López
Manuel Delfín Hidalgo González
Mònica Caba López
Maria Del Mar Hurtado López
Josep Manuel Cáceres Galvez
Jordi Iglésias Puigdomènech
Mireia Casas Gurt
Josep Juncadella Farré
Xavier Cecchini Rosell
Maurici Lladó Vila
Maria Teresa Coll Rosines
Francisco José López González
Susana Collado Sánchez
Josep Manchado Plazas
Eudald Cornet Bohigas
Maria Àngeles Márquez García
Ramon Creu Vilalta
Aurora Martínez Sala
Francesc Domènech Bartra
Emiliano Mata Viñuales
Josep Fargas Fernández
Jesús José Méndez Fernández
Montserrat Farrés Casas
Xavier Mercadé Santacana
Maria Isabel García Padilla
Sílvia Múñoz Franco
39
125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007
Josep Maria Gasol i Almendros
Ana María Múñoz Navarro
Joan Santacreu Simon
Marta Múrcia Roldán
Concepció Santasusana Cots
Maria Concepció Olona Soto
Josep Maria Serra José
Luís Palomas Nogués
Montserrat Simon Circuns
Francesc Xavier Pérez Giralt
Montserrat Soler Company
Xavier Pintó Ortega
Ignasi Solernou Morera
Mercè Ponce Padilla
Vicente Solórzano De Pradena
Xavier Pons Graell
Guillermo Titsch Rivero
Lluís Prat Scaletti
Ignasi Torras García
Esther Ramos Montero
Montserrat Trapé Viladomat
Josep Ribera Ferrer
Jordi Valls Riera
Núria Rius Pastor
Vanesa Vera Pelayo
Josep Maria Robert Reales
Joan Verger Grau
Valentí Roqueta Guillamet
Felip Verger Lacroix
Emiliano Rubio Rubio
Marc Viader Pericas
Jesús Ruíz Calvet
Ramon Vidal Vidal
Ramon Sala Guilella
Maria Estrella Vives Portell
Miquel Salmeron Castro
Àngels Vives Riera
Josep Maria Sanclimens Genescà
Com a no exercents i no residents: Maria Luisa Bermúdez de la Fuente
40
Daniel Iborra Fort