125 Aniversari Col·legi d'Advocats de Manresa

aniversari

IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

Edició de l’ Il.lustre Col.legi d’Advocats de Manresa Subvenciona l’edició: Caixa d’Estalvis de Manresa (Obra Cultural) Disseny Gràfic: Marcel Oliveres • www.imatge.cat Imprimeix: Impremta Orriols - Balsareny Dipòsit Legal: B-40.128/2009 Manresa, Març de 2009

2

Presentació

Presentació Amb motiu de la celebració durant any 2007 del 125è aniversari de la fundació del nostre Col·legi, es feia necessari donar continuïtat i reeditar la ressenya històrica que en el centenari es va publicar, i que duia per títol “I Centenari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 1882-1982”.

Per a la present publicació del “125è Aniversari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 1882-2007” hem tornat a comptar amb l’autoritzada ploma del Dr. Josep M. Gasol, autor de la ressenya històrica del centenari, i que durant la major part dels últims 25 anys ha estat director de l’Arxiu històric i cronista oficial de la Ciutat. De nou també, la gentilesa de la Caixa d’Estalvis de Manresa i de la seva Obra Cultural a permès finançar aquesta nova edició de la historia de la nostra institució. Hi han col·laborat també advocats manresans, descendents i familiars, aportant fotografies i documents. A tots ells, al Dr. Gasol i molt especialment a la Caixa d’Estalvis de Manresa, el nostre agraïment.

El sentit i raó d’aquesta obra és seguir recordant les arrels de l’advocacia manresana que, mes enllà de la fundació del Col·legi ara fa 125 anys, tan sols 50 anys mes tard que el Col·legi de Barcelona, s’allarguen fins a l’edat mitjana, amb juristes de la talla de la nissaga dels Saera o, ja més endavant, de Lluís de Peguera, Pere Amigant o Jaume Desfar; i també honorar tots els nostres companys advocats que varen i continuen defensant i fent respectar els drets dels ciutadans tot col·laborant amb la Justícia, les institucions i les empreses de la Catalunya Central.

Manresa, gener de 2.009 LA JUNTA DE GOVERN

3

I

N

D

E

X

I • La tradició jurídica manresana II • Fundació del Col.legi III • El motiu immediat

5 7 10 13 20 22 27 29 33 34

....................................................

..................................................................................

..........................................................................

IV • Deganologi dels advocats manresans V • Presència a la vida política

....................................................................................................

......................................................................................

VI • Activitats corporatives

.............................................................

VII • La commemoració centenària VIII • El 125è aniversari

................................

................................................................

IX • Cloenda advocats i advocades X • Els col.legiats a Manresa

............................................................................................................

......................................................................

4

I • La tradició jurídica manresana

La tradició jurídica manresana Resumint el panorama històric dels juristes catalans, Josep M. Pons i Guri feia menció explícita i elogiosa d’un grup d’il·lustres manresans tractadistes del dret, a l’edat mitjana: “Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola a Lleida, seu de l’estudi general, València, la Ciutat de Mallorca, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic principalment”. Concretant: “Del segle XIV hom no pot oblidar, entre els comentadors dels Usatges, (...) la dinastia manresana dels Saera”. I saltant al segle XVII, “l’època dels grans juristes”, cita expressament els manresans Lluís de Peguera (“que excel·lí en el dret civil, en el penal, en el processal i àdhuc en el dret públic amb lluminosos tractats”) i Pere d’Amigant.

(Gran Enciclopèdia Catalana 8, p. 811). Un altre il·lustre historiador del dret català, Guillem M. de Brocà, afegia als esmentats el nom del també rellevant jurista compatrici Jaume Desfar. (Juristes i jurisconsults catalans dels segles XIV – XVII, pp. 483-515).

La nòmina de famosos juristes manresans antics no queda pas limitada a la llista que en donen els citats historiadors. Al costat dels cèlebres Ramon Saera -present per molts motius importants en la història de la ciutat- i el seu germà Berenguer, canonge de Vic, de Jaume Desfar -jurista i cavaller, conseller i ambaixador del rei Cerimoniós-, en els documents més vells dels nostres arxius tenim constància escrita d’altres jurispèrits d’aquell mateix segle 5

L’escut de Manresa presideix el portal d’entrada dels antics jutjats al parc de La Seu.

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

XIV: per exemple, el conseller Ramon d’Iglésies, Guillem Morera, Arnau de Sobrebalç, etc. Un panorama humà de gran qualitat, com el que, ja entrats a l’edat moderna, veurem ressuscitar amb les figures extraordinàries de Lluís de Peguera i Pere d’Amigant (“professional i màrtir del dret”, ha estat proclamat).

Hom ha observat que, dels vint-i-dos retrats que figuren a la Galeria de manresans il·lustres, més d’una tercera part -vuit, exactament- són d’advocats que exerciren la professió. Lluís de Peguera i Pere d’Amigant, entre ells; fent-los digne costat, sis compatricis més acostats a nosaltres en el temps: Maurici Serrahima i Palà (“el millor advocat del seu temps”, hom ha dit), els professors Lluís Pons i Fuster i Josep d’Argullol, el bisbe Joan Comes i el canonge Ignasi Palà -bons canonistes, tots dos- i Lluís Argemí i de Martí.

Igualment, un repàs al nomenclàtor de vies urbanes dóna fe de la memòria que hi és present d’un bon grup d’advocats compatricis: a part alguns d’aquells ja esmentats, s’hi troben els noms de Leonci Soler i March, Joan Pelfort i Maurici Fius i Palà, polítics, però també membres il·lustres de la cúria manresana.

Si així com tenim la llista completa dels notaris que del segle XIII ençà exerciren a Manresa, comptéssim també amb la de tots els advocats d’aquesta ciutat, ens adonaríem de l’exacta importància numèrica dels professionals del dret a casa nostra i a través dels temps. Com a corporació, gremial i religiosa ensems, des del 1345 formaven part de la Confraria de Sant Nicolau que agrupava “canonges, clergues i doctors”. Segles després, els veurem allistats en la confraria de la Puríssima Sang, fundada a l’últim quart del segle XVI, i prenent part en la processó del dijous sant en l’acompanyament del Sant Crist, formant grup amb magistrats i curials, no6

II • Fundació del Col.legi

bles i gaudins de privilegi militar. El Col·legi manresà d’advocats no començaria a existir fins en entrar a la penúltima dècada del segle XIX : exactament, l’any 1882; ara fa, justos, cent vint-i-cinc anys. (El Col·legi barceloní és només cinquanta anys més vell; fou fundat el 1832).

II. Fundació del Col·legi Una brevíssima gasetilla, apareguda a La Prensa (“periódico semanal de intereses y noticias del Partido de Manresa”) el diumenge dia 29 d’octubre de 1882, és la primera notícia pública que hom coneix i ens revela la data de la fundació del Col·legi d’Advocats de Manresa. Diu textualment: “Hoy se reunirán los abogados de esta ciudad para acordar constituirse en Colegio”. (A manca de qualsevol altre document, cal tenir aquesta breu notícia periodística com la primera referència històrica de la naixent corporació).

Quinze dies després, una altra publicació local, El Semanario de Manresa (“Periódico de intereses morales y materiales”, del 12 de novembre), assabentava d’aquella reunió i del que s’hi acordà, anunciant la constitució del Col·legi, que havia de celebrar-se aquell mateix diumenge: “A las tres de la tarde del día de hoy se inaugurará el Colegio de Abogados de esta ciudad, procediendo los señores que forman parte del mismo a la 7

Portada del primer Registre Oficial d’Advocats del Col.legi.

(Arxiu del Col.legi)

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Reproducció de l’antic segell del Col.legi.

(Arxiu del Col.legi)

Josep Maria Gasol i Almendros

elección de Junta directiva”. D’aquest esdeveniment, tenim també constància en un curiós quadern de Memòries, del canonge Mn. Ignasi Galí: “12 nov. 1882.- Se constituye el Colegio de Abogados”. (Arxiu de la Seu).

El diumenge següent, 19 de novembre, El Semanario publicà la ressenya que, no disposant ara del document oficial corresponent, ve a ésser com l’acta fundacional del Col·legi i que per això es transcriu al peu de la lletra: ”El domingo último, según teníamos anunciado, constituyóse el Colegio de Abogados de esta ciudad, siendo elegidos, por mayoría absoluta, para formar la Junta de Gobierno del mismo, los señores D. Salvador Marcet, D. Pedro Arderiu y Brugués y D. Juan Miguel Pelfort, que desempeñarán respectivamente los cargos de Decano, Tesorero y Secretario del citado Colegio. Entusiastas, como somos, de cuanto tienda a dar mayor importancia a nuestra ciudad, aplaudimos y es digno de elogio el celo desplegado por la Comisión organizadora y el de los demás Letrados que han contribuido a su constitución, y asimismo felicitamos a los individuos elegidos para formar la Junta de Gobierno, por la confianza que les han dispensado sus compañeros de profesión, entre los cuales hay seis alumnos del nuevo Decano del Colegio, Sr. Marcet, antiguo catedrático del Colegio de segunda enseñanza de esta ciudad”.

(Efectivament, el nou i primer Degà, Salvador Marcet i Soler, advocat exercent a Manresa, havia estat professor de Filosofia al Col· legi de Sant Ignasi en un dels períodes d’absència forçosa del Jesuïtes de la direcció d’aquest establiment, tan freqüents per les circumstàncies polítiques del segle dinovè).

La nòmina completa d’advocats residents a Manresa l’any de la fundació del Col·legi, la trobem en una Guia de la ciutat, editada amb motiu de la Festa Major del mateix 1882. Eren vint-i-tres; dels 8

II • Fundació del Col.legi

quals només dotze exercien la professió: Pere Arderiu i Brugués, Francesc Bohigas i Badia, Francesc Claret i Reguant, Josep Fàbregas i Solà, Salvador Marcet i Soler, Ignasi March i Batlles, Josep Mas i Martínez, Baltasar d’Oliveras, Joan Senpau i Roig, Lluís Soler i Mollet, Maurici Vidal i Josep Vintró. Formaven el grup d’advocats que no exercien en aquells data, els lletrats Lluís Argemí i Serarols, Salvador Herp i Vilarasau (prevere), Manuel Oms i de Prat, Joan M. Pelfort i Cirera, Benet Puig i Mas, Celdoni Sanmartí, Ramon J. Serratacó, Antoni Solà i de Mas, Joaquim Soler i Arola, Leonci Soler i March i Maurici Vidal i Quer. És versemblant que algun d’aquests, un cop constituït el Col·legi, passessin a exercir la professió, car els veurem a figurar més endavant en la Junta de Govern, àdhuc des del seu primer moment, com és el cas del senyor Pelfort, elegit per al càrrec de Secretari en el reunió fundacional.

Un detall curiós i digne de remarca, és la presència d’alguns cognoms que es repeteixen o que tindran continuïtat en llistes successives i posteriors del Col·legi; la qual cosa manifesta una autèntica tradició familiar en l’exercici de l’advocacia. És el cas, per exemple, dels Soler i Mollet, Soler i March, Soler i Terol i Soler de Puig (pare, fill, nét i besnét), o de les dinasties Argemí, Cecchini, Claret, Rosal... i de les “sagues” que aleshores s’iniciaven dels Arderiu, Vidal i potser d’altres, professionals del Dret “fins a la tercera i quarta generació...”

Al cap de pocs dies de constituir-se el Col·legi, el 27 del mateix mes de novembre, l’Ajuntament -que el senyor Marià Batlles i March presidia- autoritzava l’ús de l’escut de la ciutat en el segell de la nova corporació, accedint a una petició verbal formulada per l’advocat i regidor Pere Arderiu i Brugués.

9

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

III. El motiu immediat

Aspecte de la façana de l’edifici del jutjats després de la última restauració

(Col.lecció particular)

La instal·lació a Manresa d’una Audiencia de lo criminal, l’any 1883, va ésser el motiu immediat de la fundació del Col·legi d’Advocats.

Transcrivim l’acta de la sessió d’Ajuntament, del dia 5 de juny de 1882: “Pudiendo considerarse como un hecho el próximo planteamiento del juicio oral y público que debe funcionar dentro breve término en todas las provincias españolas, bajo la base de una Sala de lo criminal en cada capital de provincia y en las demás poblaciones que se considere conveniente para facilitar el mejor despacho de las causas criminales, se acuerda elevar al Excmo. Sr. Ministro de Gracia y Justicia la oportuna exposición en súplica de que, atendidas las condiciones especiales de esta ciudad, la designe como capital en el caso de crearse más de una de dichas salas en esta provincia”.

Pocs dies després -segons es desprèn del llibre de Memòries de Mn. Galí-, els advocats i procuradors d’aquesta ciutat, presidits pel Jutge de 1ª Instància Mariano Romo y Hierro, es reuniren “para pedir a Madrid que se establezca en ésta Audiencia”.

Igualment, l’Ajuntament manresà presentà l’obligada sol·licitud, acompanyada d’una minuciosa memòria amb l’exposició de “los títulos y especiales condiciones que reune esta ciudad para que se instale en ella una de las Salas de lo criminal que habrán de crearse”. I confiava en l’important valiment de l’antic jutge de 1ª Instància de Manresa, Francisco Toda y Tortosa, promogut recentment a jutge del districte de Palacio, de Madrid, diputat a Corts i 10

III • El motiu immediat

futur president de l’Audiència territorial de la capital. (En testimoni de gratitud per les gestions en aquest afer i altres serveis prestats a la ciutat, el senyor Toda seria nomenat, l’any 1889, fill adoptiu de Manresa).

Una comissió formada per l’alcalde i el primer tinent de la Corporació municipal, senyors Batlles i Arderiu, i acompanyada pels diputats a Corts i provincial, Josep Mas i Martínez i Joaquim Soler i Arola respectivament, es traslladà a Madrid per tal d’exposar personalment al Ministre “los sólidos razonamientos que aconsejan la conveniencia de establecer en esta ciudad la Audiencia de lo criminal”. De retorn del viatge, el 20 de juliol, l’Alcalde manifestava les bones impressions que tenia sobre el resultat de les gestions. Bo i advertint, però, que la sol·licitud presentada i que gaudia del suport unànime de l’Ajuntament i dels anomenats majors contribuents de la ciutat implicava el compromís de subvenir a les despeses exigides per l’habilitació de locals adequats per a la instal·lació i funcionament de la desitjada Audiència. Els regidors municipals ratificaren “pública y solemnemente la oferta de satisfacer de fondos municipales los gastos”.

Finalment, el dia 15 de setembre, la Gaceta de Madrid, publicava la nova organització de les audiències territorials i “de lo criminal”. Pel que fa referència a Catalunya, a més de la territorial de Barcelona, es creaven audiències per als afers criminals a Girona, Lleida, Tarragona, Figueres, La Seu d’Urgell, Tremp, Reus, Tortosa i Manresa. La jurisdicció de l’audiència de Manresa comprenia el territori dels partits judicials d’aquesta ciutat i de Berga. (La resta de partits de la província de Barcelona es mantenien adscrits a l’Audiència de la capital catalana).

Destinat per a seu de l’Audiència l’edifici del Jutjat de 1ª Instància -l’antic casal construït al segle XVII per al Consell de la Ciutat-, en el que funcionava també el Jutjat Municipal i hi havia la Presó, 11

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

l’Ajuntament hagué de realitzar-hi obres importants de millorament i reforma. Dataven d’aquesta època l’escala monumental, la sala de vistes amb la seva decoració i mobiliari característics i altres dependències que subsistiren fins a l’última reconstrucció general de l’edifici. L’arquitecte municipal Joan-Anton Queralt i Rauret dirigí la reforma, col·laborant-hi artistes i artesans locals com, per exemple, el pintor Francesc Morell, autor de la gran tela que decorava el sostre de la nova sala de vistes. Mentre es feien les obres, els jutjats de 1ª Instància i municipal trobaren acolliment a la Casa de la Ciutat.

El dia 2 de gener de 1883 s’inaugurava oficialment l’Audiència amb l’acte protocol·lari de jurament i presa de possessió dels càrrecs de president, magistrats (2), fiscal i tinent-fiscal. Completaven la nòmina del nou tribunal, un secretari i un vicesecretari, un porter, dos agutzils i “un mozo”. Primer president de l’Audiència manresana, fou el senyor Eduardo Trillo. El Semanario de Manresa publicà una extensa ressenya de la cerimònia inaugural. Pel seu caràcter anecdòtic, és curiós de recordar que la primera vista pública tingué lloc el dia 5 de febrer següent, amb motiu d’una querella presentada per l’alcalde Marià Batlles contra el periòdic local La Montaña i defensada per l’advocat Pere Arderiu, primer tinent d’alcalde.

L’Audiència funcionà poc més de nou anys. El 12 de maig de 1892, el Setmanari Català informava: “Per 178 vots contra 29 s’aprovà dissabte en lo Congrés la supressió de les 46 audiències de lo Criminal que no radiquen en capitals de província, comptant-s’hi, per consegüent, entre elles la de Manresa”.

El periòdic local criticava la passivitat del diputat per Manresa en aquest afer. L’Ajuntament -que presidia el senyor Arderiu-, considerant que no hi havia res a fer, va limitar-se a recomanar als senadors catalans que votessin contra aquell acord del Parlament i de demanar, a suggeriment dels ajuntaments de Calatayud i Hoyos, 12

IV • Deganologi

“indemnización de gastos ocasionados con la instalación” de les audiències, deu anys abans. Record històric d’aquella audiència manresana, una vintena de lligalls de la documentació que produí anaren a parar a l’arxiu de l’Audiència territorial de Barcelona.

IV. “Deganologi” Si les històries del pobles, hom sol descriure-les damunt la pauta dels regnats successius de llurs monarques, aquesta del Col· legi d’Advocats de Manresa podria ésser estructurada en períodes corresponents a l’actuació i direcció dels respectius degans-presidents.

Primer degà fundador del Col·legi, ja s’ha dit que fou l’advocat Salvador Marcet i Soler, elegit el dia 12 de novembre de 1882. Nascut al veïnat de Vallhonesta, de Sant Vicenç de Castellet, l’any 1837, morí a Manresa el 8 de desembre de 1922. Professor de Filosofia al Col·legi de Sant Ignasi i advocat en exercici, ocupà els càrrecs de jutge municipal i de magistrat suplent de l’Audiència d’aquesta ciutat, de la que fou també alcalde entre els mesos de març de 1877 i novembre de 1878. Havent cessat en el càrrec de degà l’any 1891, tornà a ocupar-lo, segurament el 1895, fins el 1900.

Francesc Claret i Reguant, natural de Manresa i mort a la mateixa ciutat el 7 de febrer de 1916, a l’edat de 71 anys, va ésser degà del Col·legi els anys 1891-1894. Pot dir-se que el seu deganat fou un parèntesi de quatre anys dintre del llarg període presidencial del senyor Marcet, que va prolongar-se fins els primers mesos de l’any 1900. Compartí l’exercici de la professió jurídica amb activitats industrials i mercantils: vicepresident del Banc de Manresa (entitat creditícia fundada l’any 1881) i president de la “Companyia 13

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

El degà Ignasi de L. March i Batlles

(Arxiu històric)

Josep Maria Gasol i Almendros

fabril de carbons elèctrics”. Fou també jutge municipal, magistrat suplent de l’Audiència i advocat-assessor de la Caixa d’Estalvis de Manresa.

Durant els anys 1900-1904, ocupà el càrrec de degà l’advocat Ignasi de L. March i Batlles. Home de gran pes en la vida pública manresana, fou alcalde de la ciutat des de juliol de 1899 a abril de 1901. També, diputat provincial i de la Mancomunitat de Catalunya, per espai de dotze anys, entre altres càrrecs polítics importants. A nivell local, presidí la Caixa d’Estalvis, la Unió Manresana contra incendis i el Casal Regionalista; a part la seva presència rellevant i activa en diverses juntes d’entitats benèfiques i confessionals, cal recordar-lo com a fundador dels dos primers diaris publicats a Manresa en llengua catalana: La Veritat (1901-1903) i El Pla de Bages (1904-1937). La defunció de l’advocat March i Batlles s’esdevingué a Manresa, el 17 de gener de 1925. Havia nascut a la mateixa ciutat, l’any 1857.

El 12 de juny de 1904, en la renovació reglamentària de Junta, va ésser elegit degà l’advocat exercent Joan Pelfort i Cirera. Segons un periòdic local, “s’acordà seguir el criteri d’antigüetat, adoptat

Invitacions a la festa de Sant Ramon de Penyafort, els anys 1901 i 1905.

(Arxiu històric)

14

IV • Deganologi

en anteriors eleccions” (El Pla de Bages, 13. VI. 1904). Ocupà el càrrec en el quadrienni 1904-1908. Recordem que, en la primera Junta -elegida arran de la constitució del Col·legi-, l’advocat Pelfort exercí la funció de Secretari; igualment, en juntes successives, hi figurà com a diputat primer o segon. Políticament, milità en el partit tradicionalista i fou durant uns quants anys diputat provincial.

El famós alcalde Maurici Fius i Palà -el qual presidí la Corporació municipal manresana, en quatre períodes diferents- presidí també el Col·legi d’Advocats, els anys 1909-1912. La seva biografia és densa i important. Nascut a Manresa, el 31 de desembre de 1863, morí a la mateixa ciutat el 4 de novembre de 1920; advocat amb bufet acreditat, però igualment poeta, periodista, dramaturg i novel·lista. Polític desconcertant -republicà federal i amb vel·leïtats socialistes, fou alcalde per designació reial amb el suport i la satisfacció del caciquisme monàrquic-, però eficient, fundà l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, tinguda per ell mateix com l’obra predilecta de la seva gestió municipal.

Josep Rosal i Esteve, fou el successor de Fius i Palà en el deganat del Col· legi manresà, els anys 1913-1916. Tornà a ocupar el càrrec entre 1927 i 1930; coincidint en part, aquest segon deganat, amb l’exercici de la primera magistratura municipal. L’advocat Rosal fou efectivament alcalde de Manresa entre 1925 i 1928. El dia 4 de novembre de 1941, el Col·legi d’Advocats va dedicar-li un ho15

El degà Maurici Fius i Palà

(Arxiu històric)

El degà Josep Rosal i Esteve

(Foto cedida per la família)

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Grup presidit pel degà Antoni Arderiu i Pascual.

Acte d’homenatge tributat al senyor Pere Soler i Bailach, secretari del jutjat municipal, el 10 de juny de 1943.

(Foto col.lecció particular)

Josep Maria Gasol i Almendros

menatge i li atorgà el títol de degà honorari. Morí a Manresa, la seva ciutat nadiua, el 7 d’agost de 1943. Comptava en aquell moment 74 anys d’edat.

Un manresà adoptiu, Josep Defís i Aleger -nat a Figueres l’any 1866, mort a Manresa el 13 de març de 1934- succeí Rosal l’any 1917 i fins el 1921. Elegit novament degà a primers de 1934, no pogué exercir a penes el càrrec. Advocat i doctor en Filosofia i Lletres, havia vingut a Manresa en ésser nomenat catedràtic de l’Institut Local de 2n Ensenyament, que el Govern autoritzà l’any 1892 per a substituir el Col·legi de Sant Ignasi, dels PP. Jesuïtes, traslladat a Sarrià.

L’any 1921, Agustí Coma i Morros -que ja havia actuat com a tal, el 1916- era elegit degà del Col·legi. Havent traslladat el seu domicili a Barcelona l’any 1925, conservà el càrrec una curta temporada fins que fou rellevat pel senyor Rosal.

Entre 1930 i 1933, va ésser degà Joaquim de Bertran i Calderó; manresà d’adopció, oriünd de la Plana de Vic, moriria a San Sebastián l’any 1938 en plena guerra civil d’Espanya. Va succeir-lo en el deganat, l’advocat Josep Defís.

Havent mort aquest, el març de 1934, fou designat per a succeir-lo l’advocat manresà Antoni Arderiu i Pascual. Doctor en Dret, antic diputat a Corts, president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana, el seu deganat ha estat el més llarg de la his16

IV • Deganologi

Presideix la taula el degà Angel Carbonés i Ferrer

(Foto cedida per la família)

tòria del Col·legi manresà; puix va prolongar-se fins al 25 de març de 1966, data de la seva defunció, als 74 anys d’edat. Políticament, milità en la Lliga Regionalista -després, Lliga Catalana-, havent estat president a Manresa de la Joventut Nacionalista, d’aquell partit.

Successor immediat d’Arderiu, fou Àngel Carbonés i Ferrer, de 1966 a 1972. Manresà de naixença com la major part dels seus predecessors, accedí al deganat a l’edat de 53 anys. La gestió presidencial de Carbonés coincidí amb la celebració del II Congrés Jurídic Català, corresponent-li per aquest motiu l’organització 17

D’esquerra a dreta, els Srs. Manubens i Piqué (degà sortint), Barrera Carrero, Campos Galán, Vergé i Grau (degà entrant) i Gorgas i Badía.

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

1-

Degà Dr. Joan Vergé i Grau (assegut)

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

Josep Maria Gasol i Almendros

d’una de les jornades del Congrés, que tingué lloc a Manresa el dia 9 de novembre de 1971. Honorat, l’any 1995, amb la “Creu distingida de 1ª classe” de Sant Raimon de Penyafort.

En cessar Àngel Carbonés el 16 de setembre de 1972, va succeir-lo Josep M. Manubens i Piqué. Nascut a Manresa l’any 1922, i mort a la mateixa ciutat nadiua el 1995. Amb antecedents importants de dedicació al servei de la col·lectivitat ciutadana en diversos càrrecs públics i entitats culturals, es mantingué en el deganat fins a l’any 1983, corresponent-li així l’honor de ser el “degà del Centenari”.

El dia 22 de gener de 1983, en plena commemoració de l’aniversari secular, el Dr. Joan Vergé i Grau (nat a Manresa el 24 d’agost de 1940) era promogut al deganat del Col·legi, que presidí fins el 1988. Catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Santiago de Compostela.

1

2

2-

Degà Santiago Bosch i Espinet

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

Degà, els anys 1988-1997 ho fou Santiago Bosch i Espinet. Natural de Berga (11. 5. 1947) i col·legiat des de 1975, exercí també la presidència del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya durant el bienni 1995-1996 i rebé la “Creu d’honor” de Sant Raimon de Penyafort en cessar com a degà del Col·legi manresà.

18

IV • Deganologi

Josep de Puig i Viladrich, nat a Manresa el 1955 i besnét d’Ignasi de L. March, un dels fundadors i degà del nostre Col·legi (1900-1905), el succeí en aquest càrrec els anys 1997-2000.

L’actual degà Josep M. Badia i Sala va néixer a Manresa el 9 de gener de 1955, fill d’Àngel Badia i Torrebadella, advocat exercent llargs anys a la nostra ciutat. Degà del Col·legi d’Advocats de Manresa d’ençà del 2001, ha estat nomenat fa poc (2007) president del Consell dels col·legis d’advocats catalans.

(L’anterior llista de degans pot completar-se amb la menció d’un altre advocat que, accidentalment, exercí el càrrec: Joaquim Soler i Arola.

Amb el títol de “degà accidental”, el trobem documentat a primers de gener de 1901 i en una data semblant de 1906. (Cabalment en sengles convocatòries o anunci de la festa patronal de Sant Ramon de Penyafort). Morí a Manresa, el 23 d’octubre de 1906.

Havia estat, com altres degans efectius, regidor municipal i diputat provincial i -en l’àmbit estricte del Col·legi-, igual que tots els degans relacionats, havia ocupat diversos càrrecs de Junta).

Degà Josep de Puig i Viladrich

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

Degà Josep Maria Badia i Sala

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

19

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

V. Presència dels advocats manresans en la vida política Durant els cent vint-i-cinc anys transcorreguts d’ençà de la fundació del Col·legi i a part l’actuació de molts d’ells des dels diversos càrrecs de la seva Junta, són força nombrosos els advocats manresans que han exercit la més alta magistratura de l’administració municipal, han ostentat la representació ciutadana en organismes legislatius a nivell estatal i de Catalunya o que han estat presents en importants llocs i institucions de govern. Cal interpretar aquests fets com a reveladors certament de llur ideologia política, però també d’esperit cívic i patriòtic i de la confiança que gaudiren dels conciutadans que els elegiren o, si més no, d’autoritats més altes que en ells delegaren la funció de govern.

Repassant la llista dels degans, hom s’adona que cinc d’ells (Marcet, Claret, March, Fius i Rosal) foren també alcaldes de Manresa.

Però, a més d’aquests, en els vint-i-cinc lustres que commemorem, l’alcaldia de la Ciutat ha estat ocupada per altres nou advocats: Manuel Oms i de Prat, Josep Fàbregas i Solà, Pere Arderiu i Brugués, Francesc Gallifa i Gomis, Ricard Cuscó i Almirall, Joan Selvas i Carner, Josep M. Servitge i Dalmau, Ramon Soldevila i Tomasa i Jordi Valls i Riera.

Diputats a Corts, ho foren -a més del degà Antoni Arderiu- el col· legiats Leonci Soler i March, Josep Claret i Asols, Joan Selvas i Carner i Francesc Casas i Sala. I ocuparen un escó al Senat espanyol, l’al·ludit Soler i March i Lluís Argemí i de Martí. En la primera època del Parlament de Catalunya, l’any 1932, hi figurà també com a diputat l’advocat manresà Joan Selvas i Carner.

Joan Selvas -alcalde de Manresa i diputat als parlaments de Ma-

20

V • Presència dels advocats manresans en la vida política

drid i català- fou també governador civil de Barcelona, governador general de Catalunya i conseller d’Agricultura i de Governació de la Generalitat. Un altre membre del Col·legi, Ramon Soldevila -oriünd del mateix municipi que En Selvas, Sant Mateu de Bages- va ésser com ell alcalde de Manresa i, després, sostgovernador civil de Barcelona i governador de Lleida. Àngel Torrens i Dalmau fou titular de la conselleria de Treball de la Generalitat l’any 1935. Igualment, Jordi Valls i Riera, d’alcalde de Manresa ascendia el 2006 a conseller d’Indústria i també de Treball del govern autonòmic.

La Diputació de Barcelona, presidida un temps per l’advocat manresà Lluís Argemí, ha comptat entre els seus diputats els degans del nostre Col·legi Ignasi March i Joan Pelfort i els també col· legues Joaquim Soler i Arola, Antoni Abadal i Portella, Ramon Soldevila i Tomasa i Josep M. Vives i Llambí.

I per fer la llista de càrrecs polítics més completa, esmentem el col·lega Marià Calviño i Gras, “consejero nacional del Movimiento” durant molts anys. Però prescindim de relacionar la multitud de regidors municipals, components del Col·legi manresà.

No serà de més recordar que diverses institucions o entitats manresanes, no pas de caràcter polític, però d’especial incidència en la vida local, han comptat amb presidents advocats d’aquest Col· legi. Citem, a tall d’exemple, la Caixa d’Estalvis de Manresa (justament fundada per l’advocat Oms i de Prat), la Cambra de la Propietat Urbana (que ho fou per Antoni Arderiu), l’Orfeó Manresà, el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, el Centre d’Estudis del Bages,... signe evident d’un compromís tradicional dels nostres curials amb les inquietuds i programa cívic i cultural de la ciutat i el país.

Ja s’ha dit més amunt, i és natural, que els advocats manresans

21

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

han exercit sovint càrrecs de l’administració de justícia a nivell local: magistrats suplents de l’Audiència, jutges municipals i accidentals de 1ª Instància.

VI. Activitats corporatives La manca d’un arxiu propi amb fons documentals antics -val a dir, corresponents als primers setanta anys de vida del Col·legi- fa molt difícil de dir quines han estat les activitats corporatives oficials i rellevants i fer-ne una ressenya històrica. Només de passada i furgant per altres indrets, hom ha pogut descobrir la presència del Col·legi o la seva intervenció en fets importants de la vida local o de compromís professional. A vegades, la notícia és només de l’assistència protocol·lària a celebracions i esdeveniments cívics, religiosos, culturals, etc.

Posem per cas d’una activitat consuetudinària del Col·legi -i encara de celebració no pas constant-, la festa del patró Sant Ramon o Raimon de Penyafort. Celebrada els primers temps en la primitiva i avui restaurada diada litúrgica del 7 de gener; després traslladada als últims dies de gener, coincidint més o menys amb la data del 23 d’aquest mes. La commemoració religiosa fou costum de molts anys celebrar-la a l’església de Sant Francesc de Pàola, però també algun cop a la de Sant Miquel (destruïda el 1936); tot i que motivacions històriques aconsellarien d’efectuar-la al temple de Sant Pere Màrtir (la monumental església dominicana, també desapareguda), on tingué precisament origen el culte al sant patró de juristes i que contenia importants exemplars artístics d’icono-

22

VI • Activitats corporatives

grafia raimundiana. Els programes o les targes d’invitació a la festa patronal han estat, a vegades, l’única pista documental que ha facilitat l’aclariment d’alguna dada per a la present història. Haventse celebrat alguns anys a la cripta de la basílica de la Seu, tot propera a l’edifici dels jutjats i local oficial de la corporació, a partir del recent trasllat del Col·legi al carrer de St. Joan Bta. de La Salle, la celebració litúrgica del sant patró ha tingut lloc a l’església del Carme, que és la circumscripció parroquial de l’actual domicili.

De la primera dècada de vida del Col·legi, tenim notícia d’una gestió oficial per la conservació del dret català, a l’hora que el Congrés de diputats anava a aprovar el Codi civil, l’any 1889. El Col·legi de Manresa acudí al President del Parlament, amb un escrit signat per setze advocats i l’adhesió dels quatre restants que en completaven la nòmina, manifestant que, “al examinar atento el nuevo Código civil que parecía encaminado a reformar las instituciones de derecho privado de las distintas regiones de España, armonizándolas de la manera debida para constituir un cuerpo de Derecho Civil”, s’adonaven que l’article 15 del nou Codi alterava substancialment l’article 5 de la Llei de Bases de 1888. Per això i veient peMontserrat, 1941 (4.XI) Homenatge dels col.legis d’Advocats i de procuradors de Manresa als seus companys Josep Rosal (adv.) i Joan Torres. (procur.) en celebrar el 50è. aniversari de professió.

(Arxiu històric)

23

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

rillar el “régimen jurídico o derecho foral de que gozaban las provincias”, als advocats manresans es sumaven al refús general que el nou Codi suscitava per significar un afrontament amb els antics drets genuïns i sol·licitaven, en aquell punt concret, l’harmonització del susdit article 15 amb el nº 5è de la Llei de Bases; “haciéndose con ello -deien- un acto de justicia, perfectamente constitucional y reconocido patriotismo”. (El Puente de Alcolea, 24. III.1889) Molts anys després, el 18 de març de 1930, el Col·legi d’Advocats de Manresa es feia present en l’acte d’homenatge que hom tributà als components de la Junta del Col·legi de Barcelona, que havien estat castigats per la dictadura de Primo de Rivera. En aquesta ocasió, el degà Joaquim de Bertran, adreçava als organitzadors de l’acte el següent telegrama: “En nom propi i Col·legi d’Advocats Manresa vulgueu rebre homenatge a l’invicte Degà i demés comBiblioteca, (esquerra) i sala d’actes, (dreta) de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Manresa

(Fotos de l’arxiu del Col.legi)

panys defensors incorruptes del Dret i de la llibertat”. (El Pla de Bages, 18. III. 1930) L’activitat ordinària del Col·legi -la que es desenvolupa al ritme més

24

VI • Activitats corporatives

aviat poc vivaç que marquen els Estatuts- no és notícia. Per això la història se’n desentén, preocupada només pel recompte de les activitats extraordinàries i la ressenya, si s’escau, dels grans esdeveniments, quan la corporació n’és l’organitzadora o hi és especialment present. Essent així, en aquest capítol de la història del Col·legi d’Advocats cal fer esment exprés i suficient de dos esdeveniments memorables celebrats, els darrers anys, a Manresa amb la col·laboració important del Col·legi: ens referim a una sessió del II Congrés Jurídic Català, l’any 1971, i als actes finals de “l’àmbit de Dret” del Congrés de Cultura Catalana, el 1977.

El Segon Congrés Jurídic Català, promogut per l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el Col·legi d’Advocats de Barcelona, va celebrar-se durant els mesos d’octubre i novembre de 1971. Les sessions de treball tingueren lloc successivament i per aquest ordre a Barcelona, Girona, Lleida, Cervera, Tarragona, Tortosa, Manresa, Vic i Andorra. (Per aquest motiu, hom titulà humorísticament el Congrés “la Volta jurídica a Catalunya”). Correspongué al Col·legi d’Advocats de Manresa l’organització dels actes de la sessió de treball de la secció quarta, que estudiava La llibertat de disposició “mortis causa”, el dia 9 de novembre. La reunió acadèmica va celebrar-se a la sala d’actes de la Caixa d’Estalvis de Manresa, sota la presidència del degà del Col·legi de Terrassa, el prestigiós advocat Avelí Estrenjer i Macià. El programa de la diada incloïa també un dinar col·lectiu ofert pel Col·legi local a tots els congressistes assistents, una recepció per part de l’Ajuntament i sengles visites a la fàbrica Pirelli i a la basílica de la Seu. Correspongué, com s’ha dit més amunt, l’organització de la diada a la Junta que presidia el degà Àngel Carbonés; amb l’objectiu de ”posar en contacte els congressistes amb la realitat física i humana -històri-

25

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

ca, artística, social, econòmica- de la nostra ciutat” (segons el luxós programa que va editar-se) i amb un cert sentit d’homenatge a tres juristes manresans insignes: Lluís de Peguera, Pere d’Amigant i Maurici Serrahima i Palà.

Novament, el 6 de novembre de l977, el Col·legi d’Advocats de Manresa tingué l’honor d’acollir un grup nombrós i selecte de col· legues d’arreu de Catalunya, pel motiu que ja s’ha dit de celebrar en aquesta ciutat els actes finals o de cloenda de l’Àmbit de Dret del Congrés de Cultura Catalana. La sessió va tenir lloc a la Sala del Consistori, de la Casa de la Ciutat; assistint-hi, entre altres il·lustres personalitats, els diputats a Corts Miquel Roca i Junyent i Josep Verde i Aldea i els senadors Maurici Serrahima i Bofill i Josep A. Baixeras. La discussió de ponències i comunicacions fou presidida per Albert Malaret, que adreçà la paraula als congressistes, com també van fer-ho el president del Congrés, Miquel Casals i Colldecarrera, el degà del Col·legi manresà, Josep M. Manubens, i l’alcalde de la Ciutat, Ramon Roqueta. Aquest, en donar la benvinguda als congressistes, recordà que, mesos enrera, l’Ajuntament de Manresa s’havia adherit oficialment “a l’esperit i propòsits del Congrés de Cultura Catalana, com a resposta a una moció que ell havia tingut l’honor de proposar al Ple municipal”.

Va haver-hi també l’inevitable dinar de germanor, amb molta assistència. Després del qual, va efectuar-se una visita col·lectiva a la Seu, comentada per l’autor d’aquestes ratlles i seguida per un breu concert de l’Orfeó Manresà.

La sessió del diumenge dia 6 de novembre, fou preparada amb un cicle de conferències sobre temes del Congrés, una exposició bibliogràfica-ressenya del Dret Català i un acte d’homenatge als grans juristes manresans d’altres temps, sàviament evocats pels

26

VII • La commemoració centenària col·legues Jacint M. Rosal, Josep M. Manubens i Xavier Sitjes i Molins. Amb caràcter de recordatori de la diada, el Col·legi edità, amb el patrocini de la Caixa d’Estalvis de Manresa, un treball titulat Les “Bases de Manresa”.- Un episodi de la història del catalanisme polític, original de Josep M. Gasol, premiat als Jocs Florals de la Llengua Catalana, de Marsella, l’any 1967.

VII. La commemoració centenària Reunida l’Assemblea general ordinària el 21 de maig de 1982, el degà Josep M. Manubens informà que, escaient-se aquest any el Centenari de la fundació del Col·legi, calia celebrar l’esdeveniment amb la solemnitat adequada i en la data que semblés més oportuna. En aquest sentit, tots els col·legiats foren assabentats d’un esborrany de programa d’actes commemoratius, acordat per la Junta de govern; entre els quals figuraven un cicle de conferències sobre temes professionals, la confecció i edició d’una ressenya històrica del Col·legi i d’una Guia judicial de Manresa i Comarca i la imposició de distintius d’honor als advocats amb més de 25 anys d’exercici.

La commemoració centenària tingué lloc del 14 de gener a l’11 de febrer de 1983, amb un nucli principal el dia 22 de gener, festivitat traslladada de Sant Ramon de Penyafort, patró del Col·legi. La missa en honor del Sant fou celebrada a la cripta de la basílica de Santa Maria de la Seu. Prèviament, havia tingut lloc, a la Sala de vistes del Jutjat de 1ª Instància, la Junta General del Col·legi, amb la presa de possessió dels nous càrrecs i la imposició de togues als advocats col·legiats d’ençà de 1978.

El mateix dia, fou col·locada oficialment, al local del Col·legi, una làpida

27

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

amb els noms dels degans que han exercit el càrrec màxim de representació col·legial durant els cent anys transcorreguts des de la fundació. I, a les acaballes del dinar de germanor, hom imposà insígnies d’Or i d’argent del Col·legi als advocats que feia més de cinquanta i vint-i-cinc anys respectivament que hi pertanyien. Correspongué l’ensenya d’or als col· legues: Josep Prat i Piera, Jacint M. Rosal i d’Argullol i Lluís Alegre i Recasens, ingressats al Col·legi en 1925, 1927 i 1932 respectivament.

En l’anunciat cicle de conferències, hi prengueren part els advocats: Sebastià Estradé, doctor en Dret i enginyer diplomat en tecnologia espacial (el qual dissertà sobre “Dret de l’espai”); Josep M. Antràs, president de la Mútua dels Advocats de Catalunya (“Situació actual de la previsió dels advocats”); Joan Córdoba i Roda, catedràtic de Dret Penal a la Universitat de Barcelona (“El Dret Penal i la seva reforma”); Joan Vergé, doctor en Dret i degà del Col·legi de Manresa (“Nul·litat d’actuacions”), i Ramon Ferran, observador de la “Comission Consultive des barreaux européens”, (“L’advocacia en el Mercat Comú”).

A l’hora de complir cent anys, formaven el Col·legi d’Advocats de

Manresa un total de 299 inscrits: d’aquests, 84 advocats exercents i residents a Manresa; altres 185 exercents però amb domicili en altres poblacions, i 30 col·legiats no exercents.

El col·legiat més antic era l’advocat sarrianenc, però manresà per residència i ben de cor des de seixanta anys, Josep Prat i Piera, el qual l’any 1967 ja fou homenatjat en haver complert les noces d’or amb el Col·legi.

La Junta de Govern que regia el Col·legi i prengué possessió justament el dia de la celebració centenària la formaven: Degà, Dr. Joan Vergé i Grau; Diputat 1r, Xavier Sitjes i Molins; Diputat 2n, Josep-Manuel Morillas i Freire; Tresorera, Anna Carranza i Esteve; Secretària, M. Dolors Rovira i Genovès; Bibliotecari-Comptador, Josep-Agustí Garriga i Caro.

28

VIII • El 125è aniversari

VIII. El 125è aniversari

La Consellera de Justicia, Montserrat Tura amb el Degà Josep Maria Badia i l’Alcalde de Manresa, Josep Camprubí.

En escaure’s l’any 2007 el cent-vint-

(Fotos de l’arxiu del Col.legi)

i-cinquè aniversari de la fundació del Col·legi d’Advocats de Manresa, vam celebrar-lo, com corresponia, a finals de novembre del mateix any. Tot, segons un programa d’actes organitzats pel nostre Col·legi i amb el patrocini de la Mútua d’Advocats de Catalunya i la Caixa d’Advocats.

Escenari principal de la solemnitat commemorativa fou, el divendres dia 23 de novembre, la “sala petita” del renovat Teatre Kursaal, presidint l’Hble. Sra. Montserrat Tura, Consellera de Justícia de la Generalitat de CaActe institucional a la sala petita del Teatre Kursaal, taula presidencial.

(Fotos de l’arxiu del Col.legi)

29

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

1 - Assistents

a l’acte institucional a la sala petita del Teatre Kursaal.

1

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

2 - Col.legiada togada saludant als membres de la taula presidencial.

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

3 - Col.legiat

amb 25 anys de col.legiació saludant als membres de la taula presidencial.

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

2

4 - Discurs d’un dels col.legiats amb 50 anys de col.legiació.

3

4

5

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

5 - Col.legiat togat saludant als membres de la taula presidencial.

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

30

Josep Maria Gasol i Almendros

VIII • El 125è aniversari

6

7

6 - Missa a la cripta de la Parròquia de Nostra Senyora del Carme en record als companys difunts.

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

7 - Discurs d’un dels col.legiats amb 25 anys de col.legiació.

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

8 8 - Jurament dels nous col.legiats que van ser togats.

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

9 - Junta de Govern de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Manresa.

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

9

31

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

Sopar al restaurant Món Sant Benet.

(Foto de l’arxiu del Col.legi)

talunya, i l’Ilm. Sr. Alcalde Josep Camprubí i altres autoritats. Després de la imposició de togues a un grup de nous col·legiats, hom procedí al lliurament de la insígnia d’or del Col·legi al company Jaume Ballús i Pidemunt, en l’escaiença del seu 50è aniversari com a col·legiat. I l’insígnia d’argent als col·legiats que celebraven el 25è aniversari: Josep M. Descals Vilarmau, Climent Fernández Forner, Dionís Gerónimo Márquez, Pere Ribera Sellarès, M. Pilar Rius Pastor, Pau Soler Ribas, Jordi Valls Riera i Sílvia Viu Graells.

Prèviament, a la cripta de l’església de la Mare de Déu del Carme (domicili parroquial del Col·legi) va celebrar-se una missa a honor de Sant Raimon de Penyafort i en sufragi dels difunts, companys que foren del nostre Col·legi.

A última hora, un lluït sopar per als col·legiats, invitats i acompanyants al restaurant “Món Sant Benet” fou digna cloenda als actes de la diada.

Un escaient complement de la jornada commemorativa fou un magnífic concert de la Coral Polifònica de Puig-reig i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, amb l’audició del famós oratori “El Messies”, de G. F. Händel.

Aquest concert tingué lloc el vespre del dia 29 de novembre al Teatre Kursaal de la nostra ciutat.

(L’avinentesa de les festes commemoratives del 125è aniversari va ser, igualment, motiu d’una Exposició gràfica de les activitats del Col·legi d’Advocats de Manresa en els últims vint-i-cinc anys darrers).

32

IX • Cloenda

IX. Cloenda En arribar als 125 anys de vida, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa és format per 230 exercents residents, 40 exercents no residents, 76 no exercents residents i 2 no exercents ni residents. En total, 348 col·legiats, hereus i continuadors dels que el 1882 fundaren el Col·legi. L’advocat col·legiat més antic és ara Xavier Sitjes i Molins, ingressat el 14 de novembre de 1946.

Junta de govern del Col·legi, del 125è aniversari: Degà Diputat 1r Diputat 2n Diputat 3r Diputat 4t Tresorer Comptador Bibliotecari Secretària

Josep M. Badia i Sala Josep M. Cecchini i Niehoff Sílvia Viu i Graells Alexandre Toses i Maigí Abel Pié i Lacueva Albert Masfret i Pusó Daniel Bacardit i Fernández Jaume Ballús i Pidemunt M. Assumpció Lleonart i Sol

NOTA. Totes les dades històriques, que constitueixen la trama essencial de la precedent ressenya, han estat exhumades dels fons documentals conservats en els arxius Històric Comarcal i del Col· legi d’Advocats de Manresa.

Manresa, setembre de 2007

33

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

A 29 d’octubre de 2007, els advocats i advocades col·legiats a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa són: Com a exercents residents:

Víctor Aguilar Obiols

Àngel Betoret Pérez

Esteve Albàs Caminal

Carles Blanes Peña

Elisabet Alguacil Viñas

Santiago Bosch Espinet

Jesús Alonso Burgos

Laura Bueno Moreno

Humildad Alonso Martín

Maria del Mar Buitrago Cervera

Xavier Alsina Fornell

Manuel Busquet Arrufat

Olga Alsina Segura

Josep Maria Cabanas Martínez

Susanna Aranda Magnet

Carles Cabré Compte

Antoni Arco Martín

Susana Cabrera Ortega

M Mercè Arderiu Huix

Enric Calsina Berna

Rosa Arderiu Huix

Antoni Calvet Ibáñez

Xavier Armengol Montañà

Joan Carles Campobadal Molina

Lídia Armenteras Masana

Judit Camprubí Duocastella

Daniel Bacardit Fernández

Jordi Canyadell Puy

Montserrat Badia Moreno

Trinitat Capdevila Fígols

Montserrat Badia Piqué

Jaume Carbonés Porta

Josep Maria Badia Sala

Sílvia Carmona Belmonte

Francesc Xavier Baena Domene

Anna Carranza Esteve

Jaume Ballús Pidemunt

David Carrau Guitart

Maria Victòria Bartolomé Martínez

David Casellas Roca

Enric Berenguer Canet

Josep Maria Cecchini Niehoff

Gemma Berenguer Soler

Santiago Cervera Serrat

Maria Antònia Bergas Jané

Maria Dolors Clusellas Rius

34

X • Els advocats i advocades col.legiats a Manresa

Isabel Comella Gil

Eudald Fíguls Casals

Anna Comellas Goberna

Josep Maria Fíguls Martínez

Leopold Corbella Sanaüja

Joan Franch Venturós

Rosa Maria Corbera Fernández

Antoni Gabarrós Iglesias

Rosa MaCornet Sisquella

Maria Àngels Gabarrós Iglesias

Francesc Costa Fernández

Lluís Galvan Tàpia

Josep Maria Cots Argelagué

Vírgínia García Fernández

Joan Cots Oliver

Benjamí García López

Sílvia Crespo Maluquer

Josep Agustí Garriga Caro

Verónica Cuevas De La Parra

Jordi Gasulla Sabaté

Teresa Culebras Taulero

Dionís Gerónimo Màrquez

Francesc Daura Jorba

Berta Giralt Ríos

Francesc De Puig Rovira

Plinio Gómez Ferrer

Josep De Puig Viladrich

Raúl Gómez Ferrer

Víctor Deosdad Crespo

Roser Gómez Guerrero

Josep Maria Descals Vilarmau

Flora Gómez Sant

Antoni Domènech Blàzquez

Josep González Ballesteros

Francesc Xavier Escribano Vilella

Maribel González Castelo

Joan Esquius Jofré

Jessica González Haro

Joan Maria Estany Altarriba

Josep Gràcia Casamitjana

Judit Ester Ribera

Albert Guals Santasusagna

Anna Fàbrega Torras

Maria Carme Guilà Galera

Maria Carme Farré Lladó

Josep Guix Brunet

Juan Pedro Férez Fernández

Josep Gutiérrez Alcázar

Maria Dolors Férez Fernández

David Gutiérrez Correro

Maria Dolors Ferrer Ricart

Miguel Herreros Fernández

Jordi Ferrer Temporal

Núria Huete Carballo

Mercè Ferrer Temporal

Ester Jódar Torrecillas

35

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

Lluís Jorba Castells

José Manuel Morillas Freire

Ramon Junyent Quintana

Montserrat Morros Martínez

Marie Françoise Lacroix Buisson

Sergi Muñoz Alvarez

Mirèia León Novella

Bernardino Muñoz García

Fina Lizaga Sañés

Jeroni Múñoz Soler

Maria Assumpció Lleonart Sol

Eva Navás Múñoz

Montserrat Llorente Casas

Llorenç Núñez Lozano

Ramon Lóbez Tatjé

Josep Obradors Peraire

Sara López Chapa

Oscar Orriols Reig

Daniel López García

Laura Ortiz Rubio

Miquel López Herráiz

Francesc Padullés Esteban

Josefa López Romero

Maria Carmen Parra Carreras

Domingo Antonio López Vizcaíno

Júlia Pau Téllez

Pedro Antonio Manchado Alcalá

Joan Pelfort Ribera

Montserrat Martín Bover

Sandra Pérez Márquez

Asunción Martín Díaz

Ester Pérez Meneses

Víctor Martínez Sáez

Jordi Perramon Cubells

Albert Masfret Pusó

Queralt Perramon Cubells

Pere Massegú Bruguera

Montserrat Pich Costa

Jordi Matamala Cunill

Jaume Pich Macià

Lluís Matamala Ribó

Abel Pié Lacueva

Montserrat Mateu Morilla

Maria Dolors Pinós Piedra

Joan Manel Molina Villaverde

Rosa Maria Pintó Mestres

Josep Moliné Paredes

Anna Plà Fornós

Francesc Mollet Inglés

Judit Pladellorens Cabezas

Mar Monell Corominas

Joan Planas Serra

Montserrat Montagud Francisco

Josep Lluís Porras Cubillo

Josep Antoni Montiel Lorenzo

Rafael Pradas Herráiz

36

X • Els advocats i advocades col.legiats a Manresa

Antoni Prat Camps

Verónica Sánchez Albuquerque

Albert Prats Ribas

Begonya Sánchez Alonso

Maria Aurora Prunés Soler

Joan Sánchez Gómez

Montserrat Puig Vila

Miguel A Sánchez Huete

Josep Puigdellívol Prat

Albert Sánchez López

Jaume Pujol Carbonell

Isabel Sánchez Pulido

Isidre Pujol Palà

David Sanclimens Solervicens

José Manuel Reig Pradas

Enric Santolaria Rodríguez

Pere Ribera Sellarés

Sergi Sanz López

Fruitós Richarte Travesset

Josep Sardans Malé

Maria Pilar Rius Pastor

Josep Selga Brunet

Eva Rivera García

Jordi Serra Vidal

Raquel Rodríguez Casas

Federico Serrano Peralvo

Lluís Rodríguez Folgarolas

Josep Simon Carreras

Jordi Rodríguez Fuentes

Eva Simon Simon

Marc Rodríguez Millan

Carles Sisa Besga

Rosalía Rodríguez Valera

Xavier Sitjes Molins

Ramon Roqueta Egea

Marta Sitjes Pujol

Montserrat Rosell Martí

Jaume Soldevila Padró

Tomàs Roset Villaplana

Josep Sorribes Carrió

Maria Dolors Rovira Genovès

Àngels Suñer Alter

José Manuel Rubio Arjona

Josep Tarín Canales

Isidre Rubió Mauri

Maria Lluïsa Terra Salada

Àgueda Rubiralta Roca

Josep Manuel Terradellas Corominas

Carme Saavedra Vilchez

Laura Terrado Pujolreu

Josep Sagués Tatjé

Maria Teresa Terré Palau

Carolina Sainz Ruiz

Xavier Torras Claramunt

Teresa Sallés Calvet

Mercè Torras Galí

37

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

Mercè Torras Palà

Mireia Vers Barcons

Xavier Torras Vilanova

Pere Vila Corrons

Bernabé Torres Hernández

Olga Vilagrasa Aguilar

Alexandre Toses Maigí

Rosa Maria Viu Graells

Pere Turull Masats

Sílvia Viu Graells

Judit Valero Biadiu

Josep Vives Portell

Lluís Vallés Fontanet

Julià Vives Valls

Joana Valls Canet

Olga Xuriguera López

Joan Verdú Santamans

Com a exercents no residents:

Enrique Alcántara García Irazoqui

Climent Fernández Forner

Jesús Andrés Fernández

Alberto Jesús Iglesias Martínez

Antonio Arderiu Freixa

Núria Lara Martínez

Juan Arregui De La Madrid

Albert Llussà Torra

Josefina Boladeras Perpinyà

Josep Martorell Virgili

Lluís Calsina Vallès

Eudald Melendres Mata

Juan Córdoba Roda

Manuel Merino De Figuerca

Sebastià Cortés Rius

David Moner Codina

Jaume Cubarsí Deulonder

Pere Montserrat Costa

Anna De Vehi Torra

Francesc Olivella Llacuna

Antonio Escudero Lara

Joan Bpta. Parera Suriñach

Ernest Estany Ramonet

Jordi M. Ramentol Mesa

Sebastià Estradé Rodoreda

Lluís Ramírez Feliu

Carlos Fatas Bermúdez

Manuel Riera Cunill

Ramon Fernández Cabra

Maria Dolors Roca Solegibert

38

X • Els advocats i advocades col.legiats a Manresa

Miquel Ros Aixalà

Rafael Torras De San Roman

Joan Sanahüja Garcés

Francisco Vega Sala

Maria Mercedes Santos Miguelez

Josep Verdaguer Codina

Anna Maria Serena Claramunt

Elena Vidal Pérez

Pau Solé Ribas

Com a no exercents residents:

Enric Aloy Bosch

Célia García Requena

Josep Maria Altarriba Oliva

Manuel Gómez Valéncia

Roberto Andrés Cantarero

Lluís Granero Vilarasau

Raquel Aranda Magnet

Aina Griera Perramon

Judit Arqué Franquesa

Marta Güell Albareda

Maria Rosa Ballarà Ferrer

Elena Guixé Noguers

Jessica Bayo López

Manuel Delfín Hidalgo González

Mònica Caba López

Maria Del Mar Hurtado López

Josep Manuel Cáceres Galvez

Jordi Iglésias Puigdomènech

Mireia Casas Gurt

Josep Juncadella Farré

Xavier Cecchini Rosell

Maurici Lladó Vila

Maria Teresa Coll Rosines

Francisco José López González

Susana Collado Sánchez

Josep Manchado Plazas

Eudald Cornet Bohigas

Maria Àngeles Márquez García

Ramon Creu Vilalta

Aurora Martínez Sala

Francesc Domènech Bartra

Emiliano Mata Viñuales

Josep Fargas Fernández

Jesús José Méndez Fernández

Montserrat Farrés Casas

Xavier Mercadé Santacana

Maria Isabel García Padilla

Sílvia Múñoz Franco

39

125è ANIVERSARI DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA • 1882-2007

Josep Maria Gasol i Almendros

Ana María Múñoz Navarro

Joan Santacreu Simon

Marta Múrcia Roldán

Concepció Santasusana Cots

Maria Concepció Olona Soto

Josep Maria Serra José

Luís Palomas Nogués

Montserrat Simon Circuns

Francesc Xavier Pérez Giralt

Montserrat Soler Company

Xavier Pintó Ortega

Ignasi Solernou Morera

Mercè Ponce Padilla

Vicente Solórzano De Pradena

Xavier Pons Graell

Guillermo Titsch Rivero

Lluís Prat Scaletti

Ignasi Torras García

Esther Ramos Montero

Montserrat Trapé Viladomat

Josep Ribera Ferrer

Jordi Valls Riera

Núria Rius Pastor

Vanesa Vera Pelayo

Josep Maria Robert Reales

Joan Verger Grau

Valentí Roqueta Guillamet

Felip Verger Lacroix

Emiliano Rubio Rubio

Marc Viader Pericas

Jesús Ruíz Calvet

Ramon Vidal Vidal

Ramon Sala Guilella

Maria Estrella Vives Portell

Miquel Salmeron Castro

Àngels Vives Riera

Josep Maria Sanclimens Genescà

Com a no exercents i no residents: Maria Luisa Bermúdez de la Fuente

40

Daniel Iborra Fort