En Ton de Cal Campaner

: Teresa Peig

TEXT

: Clara Oliveres

DIBUIXOS

2

“Quin és l’instrument de corda que es pot tocar sense saber de solfa?”

3

Com cada tarda cap al tard, l’avi Ton pren la fresca a l’eixida. Avui li fa companyia el seu nét, en Pere, que aquest any passarà les vacanes d’estiu a casa els avis, al poble del pare.

- Avi, no t’avorreix una mica seure al mateix lloc cada dia?

- Ui, no! Cada dia és diferent: sempre hi ha coses noves per veure i sobretot per sentir. Tinc molta feina a escoltar-ho tot, ara!

- Què vols dir a “escoltar-ho tot”?

- Escoltar les aloses, les cigales, l’aigua de la font, el soroll del vent... Feia molt de temps que no podia sentir res d’això!

- Per què?

- Doncs perquè havia anat perdent oïda i darrerament ja estava sord com una campana! Però ara faig servir un d’aquests aparells... Un audiòfon en diuen, mira!

4

- Ui sí, no m’hi havia fixat!

- És tan petit que la gent que no sap que el porto em segueix parlant a crits.

De sobte, se sent cridòria i una cantarella que ve de lluny: “TIN TON, LES CAMPANES DE CAL TON CAUEN A TERRA I NO FAN TIN TON...”

Des del banc estant, en Pere i l’avi Ton veuen tot de nens que s’apropen gronxant-se com si fossin campanes.

5

- Què és això, avi?

- Una broma que ve de lluny... Es pensen que no els sento! Abans la cançoneta tenia una altra lletra. Deia així:

“TIN TON, LES CAMPANES DE CAL TON TOQUEN A FESTA I FAN TIN TON...”

- I no t’enfades?

- Ja no... Quan era jovenet sí que em feien ràbia 6

aquestes bromes amb el meu nom...

Però ara estic tan content de tornar-hi a sentir bé que ni escoltar aquests galifardeus em sap greu!

Només hi ha una cosa que me’n sap...

- Quina?

- No poder tornar a sentir la Paula...

- Qui és la Paula?

- Una amiga de tota la vida...

- Com és que no la pots sentir?

- Vine!

L’avi Ton agafa en Pere de la mà i se l’emporta al capdamunt del campanar del poble.

7

8

Allà troben una campana al terra.

- Entens ara perquè no la puc sentir? La vaig veure néixer i m’ha acompanyat en tots els moments importants de la vida, bons i dolents.

- I què ho fa que estigui a terra?

- El travesser que l’aguantava perillava de trencar-se... Si la Paula hagués caigut sobre els taulons del terra d’aquest pis el podria haver ensorrat!

- Apa! - És que pesa 450 quilos!

- Bufa! I per què no canvien el travesser?

- Van dir que ho farien... Però no troben el moment: em sembla que només els vells com jo trobem a faltar les campanes...

- Avi Ton, m’expliques la història de la Paula?

- Ui, anem baixant, doncs, que és una història molt llarga...

9

La Paula que tu has vist va néixer quan jo tenia 6 anys.

Abans n’hi havia una altra que es va esquerdar. Va ser durant la guerra, per culpa d’un incendi... Aleshores se la volien emportar per fondre-la i utilitzar el metall per fer-ne canons. Sort del pare i uns amics, que la van 10

despenjar i la van tenir ben amagada fins que la guerra es va haver acabat. Van fer avisar el campaner, que va venir un dia a mirar-se la campana esquerdada, ja que la Paula nova havia de ser tant semblant a l’antiga com fos possible. Va prendre mides, va calcular el bronze que caldria afegir i, finalment, va dir quan costaria tot plegat.

11

Fins i tot es va signar un contracte entre el capellà, l’Ajuntament i el constructor de campanes!

12

Al cap d’un parell de mesos va tornar, amb dues mules carregades amb les eines i es va instal·lar al cobert de casa.

13

Les primeres feines van ser construir un forn de fang i preparar les plantilles per fer els motlles, que eren com tres barrets un dins de l’altre. El campaner va començar pel motlle interior, de totxos i terra refractària, que donava la forma de la campana per dins. El motlle 14

d’entremig es feia de cola, sèu i cera i després es destruïa per deixar lloc al metall fos que es convertiria en la nova campana. En aquesta falsa campana ja s’hi va escriure el nom de Paula, per tal que quedés gravat en el tercer motlle i, després, decorés la campana definitiva.

Tot plegat va durar unes dues setmanes.

15

El dia que la Paula va tornar a sonar dalt del campanar semblava que fos la Festa Major del poble!

I des d’aquell dia i fins fa un any, la Paula ha anunciat 16

tots els batejos i casaments, ha tocat a morts cada cop que hem enterrat algú, ha cridat a missa totes les festes, ha repicat en totes les Festes Majors i, amb l’ajuda de les seves amigues, fins i tot ens ha salvat més d’un cop del foc!

17

18

- Les seves amigues?

- Sí, les campanes dels pobles veïns: les campanes se senten d’un poble a l’altre i, en cas de perill, avisaven la gent, que deixaven el que estaven fent i corrien a veure què passava. Així es guanyava temps... No sempre hi ha hagut telèfons mòbils!

19

20

- I sempre heu fet sonar la Paula els de Cal Campaner?

- Sí. El meu avi ja feia sonar la Paula antiga. El meu pare va començar quan van penjar la segona Paula.

Després va ser el meu torn i el teu pare també ho va fer uns anys, fins que se’n va anar a viure a la ciutat. L’últim en tocar-la ha sigut el teu cosí.

- I els quarts i les hores també els fèieu sonar vosaltres?

- No, home, que hauríem hagut de viure sota la Paula! Hi ha un mecanisme elèctric, connectat al rellotge, que fa que una maça piqui la campana per fora.

- I jo podria tocar-la?

- És clar! Ets de Cal Campaner tu, oi?

- Doncs llàstima que la Paula no estigui penjada...

21

Al cap d’uns quants dies...

- Avi, vols fer un tracte amb mi?

- I doncs?

- He tingut una idea que potser farà que tornin a penjar la Paula...

22

- Què més voldria, jo! I què hauria de fer?

- Doncs demanar que per la Festa Major em deixin fer una exposició de dibuixos al cafè del Centre i, quan estigui feta, fer-ne molta propaganda perquè tothom la vagi a veure.

- No em sembla gaire difícil...

- Doncs me’n vaig a començar la feina!

23

En Pere passa tres setmanes molt enfeinat.

24

Treballa tant, que l’exposició queda enllestida uns dies abans de la Festa Major.

25

A cada dibuix hi ha gent del poble, amb els noms i dates dels batejos, casaments i tota mena de festes que la Paula ha anat anunciant amb les seves campanades. El local està ple de gom a gom i tothom mira els dibuixos de la Paula amb interès.

26

- Jo ja no em recordo de com sona... - s’exclama un nen.

- I aquesta Festa Major no sonarà la Paula? -demana una àvia.

- I quan ens casem nosaltres, no tindrem campanades?

-es pregunta una parella jove.

Tot gratant-se el cap, l’alcalde diu: - Potser hi haurem de fer alguna cosa...

27

28

Arriba el dia de la Festa Major.

A migdia, l’avi espera en Pere per anar a la plaça.

- Vinga, Pere, que farem tard al concert-vermut!

- Ja vinc!

29

En acabar el concert, l’alcalde s’adreça als vilatans.

- I ara, una sorpresa per a tothom...

TON... TON... TON... TON... sona la Paula altre cop al seu lloc!

- I volem donar les gràcies al Pere de Cal Campaner per fer-nos adonar que aquest poble no és el mateix sense la veu de la Paula!

30

- Sents, avi, com et saluda la Paula?

FĂ?

31

Les campanes Des de temps molt llunyans, el so de les campanes ha

Una campana ben

format part de la vida dels pobles. Els seus tocs marca-

conservada sona

ven el ritme de les activitats diàries de la gent, des del

igual al llarg dels segles

moment de llevar-se fins a l’hora d’anar a dormir,

i el seu so, per tant, és una veu

indicant les parades en la feina. Avisaven dels perills,

que ens arriba des del passat i cons-

acompanyaven les festes i informaven de tots els fets

titueix la música viva més antiga que podem escoltar.

importants: naixements, morts, l’arribada del venedor 32

del peix, la pèrdua d’un ramat...

Conservar o recuperar el so de les nostres campanes

Les campanes servien, doncs, de rellotge, de sirena, de

és, doncs, una manera de protegir el nostre patrimoni

telèfon, de ràdio...

cultural i de mantenir la identitat col·lectiva.

Cada poble i cada barri tenia els seus tocs i els habitants de cada lloc reconeixien el so de les seves campanes i entenien el seu llenguatge.

Els tocs tradicionals així com la figura del campaner, però, s’han anat perdent a mesura que han estat substituïts per mecanismes automàtics.

Campana Instrument de percussió, idiòfon, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d'un vas

Capçal Tirant

rodó, d'amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l'interior o per un martell a l'exterior.

Jou Anses Cap

Panxa

Peu Batall Corda

33

Expressions relacionades amb les campanes Donar la campanada: escandalitzar o causar

Fer voltes de

sensació.

campana: voltes que fa un cotxe

Estar a la lluna de València: ser o estar despistat.

sobre ell mateix en sortir de

Aquesta expressió ve de quan, a la ciutat de València,

la carretera i estimbar-se.

les campanes anunciaven el tancament de muralles al vespre. Si algú es despistava, es quedava fora 34

Llençar les campanes al vol: celebrar amb alegria.

passant la nit al ras per no haver estat atent a la campana.

Sentir campanes i no saber d’on: tenir notícies vagues d’alguna cosa.

Fer campana: faltar a l’escola o a una obligació diària. Aquesta expressió ve de l’època en què els

Ser alt com un campanar: ser molt alt.

capellans feien classe en un annex de l’església. Els nens o nenes que faltaven algun dia a classe sense un

Ser sord com una campana: ser molt sord.

motiu justificat eren castigats a tocar les campanes, que era una feina força feixuga.

Tocar campanes: no tenir el discerniment clar, no tocar-hi, pixar fora de test.

Fer-ne a l’alçada d’un campanar: fer moltes malifetes i extravagàncies.

Altres campanes...

CAMPANES TUBULARS

CAMPANA

FALDILLA ACAMPANADA

CAMPANETA

CAMPANA DE LA XEMENEIA 35

Instrument de

Pavelló dels

Faldilla que recorda

Flor de corol·la

Part de la xemeneia

percussió, idiòfon,

instruments aeròfons

una campana per la

acampanada.

que s’eixampla per

format per tubs de

com la trompeta.

seva forma.

diferents llargades que es piquen amb martells i imiten el so de les campanes.

recollir i extreure el fum.

SABIES QUE...

La campana en moviment més gran del món es troba al Japó, pesa 36.250 quilos, i té un diàmetre de 3,82 metres?

A les campanes se’ls posa nom en una cerimònia de bateig?

Les campanes més antigues que es coneixen tenen més de 4.000 anys i són de la Xina?

Una catedral podia arribar a utilitzar 250 tocs diferents, de manera que, en cas de foc, per exemple, podien informar de si era gran o petit, indicant quin carrer o barri cremava?

El so d’una campana es pot sentir des de 3 o 4 kms de distància, 7 kms si és de nit i amb boira?

36

Les campanes es van penjar a les torres de guaita que hi havia al costat de les esglésies i, així, d’aquestes torres se’n va començar a dir campanars?

Saber tocar les campanes era un art que passava de pares a fills durant generacions?

Sovint eren les mares, les dones dels campaners, qui transmetien el llenguatge de les campanes als fills?

37

En un principi, el “campaner” era qui construïa les campanes però, de mica en mica, aquest nom es va anar reservant per als tocadors de campanes?

L’ofici de campaner ha anat desapareixent però, per sort, hi ha gent i associacions de campaners que s’esforcen per seguir tocant les campanes a mà i evitar que aquest art caigui en l’oblit?

?

: Teresa Peig DIBUIXOS: Clara Oliveres TEXT