ÍNDEX Editorial 2
El nom de la revista 3
Tallers de Nadal 4
Sortides 9
Visita dels txecs 12
Enquestes i gràfiques 16
Opinions 21
X e r r a d a graduat 31
Projecte Rossinyol 32
Egiptòloga 33
Delegats actius 34
Núria 35
Noms 36
Les ciències a l’institut 39
Estudiar té premi 40
LLoret en xifres 41
Eleccions al consell 42
Cicle de futbol i AEE 44
Preguntes als professors 47
Entreteniments 49
Orles 60 1
EDITORIAL
Enguany hem redactat la revista un grup d’alumnes de tercer d’ESO. Hem tingut la sort de comptar amb col·laboradors de tots els cursos. Hem intentat ser rigorosos i parlar de tot el que s’arriba a fer a l’institut i sobretot hem volgut reflectir l’opinió dels alumnes respecte allò que els afecta. No hem parat, hem tingut feina a cobrir-ho tot, perquè és molt el que es fa: cicles formatius, ESO, Batxillerat, projectes diversos (Rossinyol, parelles lingüístiques), sortides culturals, tallers de Nadal, trobades interculturals, Escola Verda.... Aquesta optativa es podria fer anual perquè només podem explicar allò que es fa fins a febrer, mes en què els alumnes canvien d’optativa. Els alumnes d’aquest curs hi han participat amb força ganes i empenta i el resultat és el que teniu a les mans. Esperem que tots hi pugueu llegir i trobar quelcom que us interessi. Si algú considera que hi ha algun aspecte millorable o algun detall del que hauríem hagut de parlar, no dubteu a fer-nos-ho saber. Aquest any hem tirat aquest projecte endavant les persones següents: el professor de llengua i literatura catalana, Joan Vila i els alumnes Aynelén Allende, Cristina Bermúdez, Álex Carillo, Sagar Chhetri, Xavier Comas, Alex Díaz, Antonio Fernández, Margorie García, Agustín Giuffrida, Yosu Jiménez, Sandeep Kaur, Gala Kouzmonova, Jose Luís López, Isal Méndez, Elora Miranda, Andrea Montiel, Xavier Patau, Mireia Peralta, Kevin Ramírez.
2
PER QUÈ LA REVISTA ES DIU ATZAVARA ? La revista de l’institut es diu Atzavara perquè és una planta que és usual al nostre entorn; segur que l’heu vist algun cop. Característiques És una planta de cultiu molt naturalitzada al mediterrani i a altres parts. Pot colonitzar molts d’hàbitats com penya-segats molt exposats a la mar, màquies litorals i de l'interior, camps de conreu i llocs alterats. Es originària de Mèxic, i, ha estat introduïda aquí. Es
troba
a
les
províncies
d’Alacant,
Barcelona, Castelló, Girona, Illes Balears, Lleida, Tarragona i València. Floreix al juny, juliol, agost i setembre. Floració L'atzavara només floreix una vegada al llarg del seu cicle vital (és una planta monocàrpica) , i, quan ho fa, creix del seu centre una llarga tija de fins a vuit metres coronada per una panícula de grans flors grogues. La planta mor després de la floració. El seu cicle vital sol durar uns 25 anys. Etimologia El nom comú català atzavara prové de l'àrab magrebí as-sabāra, que designa el sèver o suc de l'àloe. Està documentat des de l'inici del segle XVI.
Galla Kousmanova, Yosu Jiménez, Agustín Giuffrida i Xavier Patau.
3
TALLERS DE NADAL SCRABBLE
JOCS DE TAULA
Els alumnes d’aquest taller van tenir
Els participants d’aquest taller van poder
uns mestres d’excepció, el professor
jugar al Cluedo, als escacs, al parxís, al
Blai i el professor Ricard Caballero. En
quatre en ratlla i al Blokus. La Mònica
Blai ha estat proclamat recentment
Ter de 1C diu que el Blokus és el joc que
subcampió d’aquest joc en un torneig
més l’hi ha agradat.
celebrat a Costa Rica. L’Scrabble és un joc lingüístic, creat per la casa Hasbro en la seva versió original. L’objectiu del joc és acumular la màxima puntuació possible formant paraules en una graella de
15x15
caselles,
algunes
d’elles
bonificades, fent servir fitxes individuals que s’agafen aleatòriament d’un saquet o bossa. El joc es ven en 121 estats i
CRIPTOGRAFIA
n’hi ha versions en 29 llengües diferents,
Aquest
entre les quals el català. Els seu èxit l’ha
missatges. És un taller per a futurs
fet mereixedor de figurar al Natiol Toy
investigadors del CSI. L’Irina de 1r de
Hall of Fame
Batxillerat l’ha trobat molt interessant i
taller
consistia
a
desxifrar
sap explicar-nos perfectament el procés de desxifratge d’un missatge incògnit.
4
TALLER DE VOLADORETS El
professor
Víctor
va
introduir
CINEMA els
Es van oferir cinc tallers de cinema. En
alumnes en la creació de voladorets.
un es va poder gaudir dels films Amelie
Els voladorets són pilotes artesanals
i El Triomf d’un somni: August Rush. En
fetes de plàstic i farcides d’arròs amb
Nando va projectar l’Habitació de Fermat,
tot de cintes de colors enganxades. Els
i en Jordi Martín Àgora. En aquest darrer
voladorets es fan voltar i s’aconsegueix
film es parla de la intolerància religiosa
un efecte visual molt bonic i acolorit.
a l’Alexandria romana del S.IV. Cal parlar també de Polar Express, film escollit per la professora Sylvia Havard. Aquesta pel·lícula era transmesa en versió original en anglès i amb subtítols en castellà. La Patricia de 4t B ens va explicar que el film li agradava força i que sovint veu DVD en anglès amb el suport de subtítols, però no pas les series
EL BOCAMOLL
ja que les prefereix en català i castellà.
Les professores Assumpta i Marta van
La Patricia recomana usar els subtítols
dirigir aquest taller. Uns deu alumnes hi
que ofereix la TDT a tothom. La Gurpreet
van participar. Ens van explicar que el joc
jugava amb avantatge atès ja que té un
els havia agradat força, que les preguntes
bon coneixement de l’anglès. També ens
no eren fàcils i que no hi havien jugat
explica que fa ús dels subtítols.
mai. S’ho passaven bé. No sabem qui es va endur el títol de bocamoll.
5
TRADICIONS ROMANESES VINCU-
PAPIROFLÈXIA
LADES AL NADAL
Una desena d’alumnes han fet iniciació
En aquest cas les directores d’orquestra
a la papiroflèxia amb el professor Olano.
no eren professores sinó dues alumnes
Han fet ocellets i barquetes molt xules i
de 4tB: L’Andrea i l’Stefania. En aquest
de tots colors.
taller
van
poder
fer
sorcoves.
Les
sorcoves són elements decoratius que s’agafen amb la mà i que acompanyen les cançons nadalenques. Els participants d’aquest taller van poder gaudir també de les suculents menges romaneses.
TALLER DE FER VOLAR COETS En aquest taller han fet volar coets. Els coets eren fets amb ampolles de plàstic i aletes de cartró. Els feien volar gràcies a l’aigua i l’aire comprimit i el que ha arribat més alt ha estat a punt PASSWORD
de superar el tercer pis de l’institut. El
Una vintena d’alumnes han jugat a
professor Carles ha sabut engrescar els
aquest joc que consisteix a endevinar
seus alumnes i molt altres alumnes que
una paraula amb una sola pista i sense
s’ho miraven des de les finestres.
dir en la pista cap mot derivat d’aquest que s’ha d’esbrinar.
6
LES NOCES DE TETIS I PELEU / EL JUDICI DE PARIS Els
alumnes
que
han
participat
en
aquest taller han representat les noces de Tetis i Peleu. En Salvador i la Marta transformats en dos directors de cinema, vestits adequadament per a l’ocasió han sabut dur a la perfecció la batuta d’aquest taller. El taller ha acabat amb un piscolabis. Les noces de Peleu i Tetis van ser les més sonades de tota l’Antiguitat: es van celebrar amb l’assistència de tots els déus Olímpics, de les Nereides , germanes de Tetis, les muses i els Centaures.
Una
deessa
no
va
ser
convidada: Eris, la discòrdia. Tot i així,
BALLS VARIATS Més d’una vintena de nois i noies han participat en aquest taller en el qual han mogut l’esquelet per ballar danses tan diverses com les de Bollywood, el flamenc, l’aeròbic i el ballet. L’Elisabeth Gonzàlez de 4t afirma que n’ha après molt i que li ha agradat.
es va presentar al casament i, com a venjança, va llençar en mig de tothom una poma d’or amb la dedicatòria “ per a la més bella”. De seguida tres deesses van començar a barallar-se per la poma, creient cadascuna d’elles que era la mereixedora: Atena, Hera i Afrodita. Les tres van acudir a Zeus, el qual no va gosar pronunciar-se, sinó que per defugir del compromís de la tria. Va decidir que tractant-se d’un concurs de bellesa, el jutge hauria de ser l’home més bell de tots.
SENDERISME / FUTBOL 7 S’ha fet a la Cala Boadella, fent el camí de roda. Els professors han sigut la Maite, en Xavier i en Manolo. Els alumnes opinen que ha estat entretingut.
7
CUINA
SALSA
El taller de cuina era per llepar-se’n
El ritme del Carib s’imposa. El professor
els dits. Una quinzena de nois i noies
Gordillo i la Raquel han estat uns grans
han elaborat un pastís de xocolata i
mestres d’aquest ball tan dinàmic i
mascarpone, canapès salats i broquetes
sensual. Han organitzat el taller en una
de fruita. La Meline de 4t diu que tot li
gran rotllana de parelles i els anaven
ha quedat molt bo i que s’ho ha passat
ensenyant els passos que calia fer. Els
molt bé. La gran xef ha estat la Isabel
alumnes que hi han participat han anat
Vilajeliu.
fet canvis de parella constantment.
8
VISITA A GIRONA El dia 9 de novembre els alumnes de 3r d’ ESO vam anar d’ excursió a Girona. En arribar vam anar a esmorzar a una plaça que hi havia i en acabat, a les 10 més o menys, vam dirigir-nos cap el diari El Punt, un dels diaris més venuts a la província de Girona. Per començar, ens van fer una xerrada en què ens van explicar el procés de redacció del diari.
De com funcionava, i de com s’ho feien per imprimir-lo i repartir-lo als quioscos. I més tard, vam poder gaudir d’una visita guiada per totes les instal·lacions. Aquest diari està situat a la Farinera Teixidor, una antiga fàbrica de farina de la qual han pogut conservar-ne una gran part. A continuació, ens vam dirigir cap a una planta de triatge situada als afores de Girona (Celrà). Allà ens van ensenyar, bàsicament, la brossa que produïm de plàstic i tot el procés que es fa per classificar-lo. Començaven classificantlos en paper, cartró i bosses de plàstic; i per una altra banda ampolles de plàstic. A partir d’allà s’anava triant més detalladament tot, per tal de poder-lo aprofitar millor. Finalment, vam tornar a Girona més o menys a la una del migdia, i ens vam dirigir cap a la Devesa. Allà ens van donar temps lliure fins a les quatre i vam aprofitar per dinar i fer unes fitxes d’activitats sobre plantes que ens havien repartit anteriorment. Va estar bastant bé, va ser interessant veure com s’organitza un diari i que se’n fa de la brossa que produïm per aprofitar-la.
Text a càrrec de Mireia Peralta.
9
SORTIDA A SELVAAVENTURA Els alumnes de 2n d’ESO van anar a Selvaaventura i al Museu Etnològic del Montseny. Aquesta sortida va tenir dues vessants ben clares; per una banda la sortida cultural i per l’altra la lúdica. Mireu la cara de professors i alumnes baixant amb tirolina, no té pèrdua! El museu és un centre d’exposició, conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny, que es troba instal·lat en un edifici del segle XVII (1800m2) totalment restaurat i adaptat, situat al centre d’Arbúcies. Les sales d’exposició permanent, mostren els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís al llarg de la seva història.
10
SORTIDA COLÒNIA GÜELL Els de batxillerat van anar a la Colònia Güell i també s’ho van passar de nassos. La Colònia Güell començà a formar-se el 1890, per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Allí traslladà la indústria tèxtil que tenia a Sants (ara municipi de Barcelona). L’interès d’allunyar-se dels conflictes socials presents a la ciutat, féu que la nova indústria, -equipada amb la més moderna tecnologia de l’època- es plantegés en el marc d’una colònia industrial; amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l’empresa.
11
ALUMNES TXECS ENS VISITEN El passat 30 de setembre vam tenir la meravellosa sort de poder tenir la visita d’uns alumnes de la República Txeca. Els alumnes de tercer d’ESO vam preparar un esmorzar, ple de menjar típic de Catalunya i Espanya. Hi havia pa amb tomàquet, embotit, sucs, galetes, patates, magdalenes, olives... Ells també ens van portar xocolates i caramels del seu país. Van arribar cap a portar i
unes
fins
a
la
alumnes
les 10.30h, eren aproximadament 45 alumnes. Els cafeteria de
de
tercer
l’institut els
van
on llegir
teníem la
tot
el
història
menjar del
vam
preparat,
nostre
poble.
Després els vam fer una explicació del menjar que hi havia a la cafeteria, tot seguit van començar a menjar. A continuació vam començar a conèixer-nos
una mica. Al
cap d’una estona, ens vam reunir tots a les escales del pati per llegir un fragment del poema Verde que te quiero verde de Federico García Lorca i ells el van llegir en txec. A l’hora del pati, els vam ensenyar l’institut, aprofitant que les classes eren buides, i els van passar un vídeo. Tot seguit, van baixar al pati on estàvem nosaltres i ens vam agrupar amb petits grups per fer un petita entrevista en castellà. Quan vam acabar ens vam fer una foto tots junts i ens en vam anar a casa i ells al seu hotel de Malgrat. El dia següent dues noies de tercer van organitzar un regal per a ells: Una samarreta de Lloret signada per molts de nosaltres amb dedicatòries, unes postals i un clauer de Lloret.
Per poder-los-ho donar les dues noies a la tarda es van desplaçar fins a Malgrat.
Text a càrrecGal·la Kouzmanova, José Luís López i Kevin Ramírez
12
CONCURS LITERARI En aquest concurs nadalenc de poesia només hi participaven els alumnes de 3r C, el jurat del concurs eren les professores: Imma Trota, Raquel Carbó i Carme Ramió. Es podia escollir entre dues modalitats, fer un poema o un conte. El guanyador de la modalitat de poesia va ser l’alumne Joan Matamoros Antón, i la guanyadora de la modalitat de poesia va ser l’alumna Jordina Alarcón González. Tots els contes i poemes havien de ser en llengua catalana i de tema nadalenc. L’ultima data d’entrega dels contes i poemes va ser el dia 13 de desembre de l’any 2010. A continuació podeu fer la lectura del textos premiats
Nadal Joan Matamoros Antón (3r C)
el Nadal ens omple de felicitat
El Nadal ja és aquí
és el dia més esperat.
i l’any arriba al seu destí la neu està a punt de caure del cel
És època d’amistat
i el pare Noel porta regals i algun que
és època de solidaritat
altre caramel
i encara que ens n’haguem anat
també arriba la cavalcada
aquell Nadal sempre serà recordat.
i ells també canten la seva pròpia nadala. Estar amb la família és el més bo perquè junts fem cagar el tió,
13
Tinta i paper Jordina Alarcón González
Perfecte, els pares dormien ja. Com ho sabia? Els roncs forts i sorollosos del meu pare n’eren un senyal. Vaig sortir de l’habitació intentant que les escales no fessin soroll, que no grinyolessin. El meu cos tremolava i estava neguitosa, molt nerviosa. Aixecant la màniga de pijama vaig mirar l’hora, les 12:30 de la nit. Ell segur que ja estava a punt d’arribar. A punt de fer la seva aparició a la sala d’estar de casa. Quan vam anar a dormir, el meu germà petit i jo vam deixar una mica d’aigua per a en Rudolf i llet amb galetes per a ell. Aquest any vaig procurar portar-me bé. Havia tret la gossa a passejar i l’havia rentat sense que la mare em digués res. Vaig fer els deures i vaig procurar de no fer empipar gaire al meu germà. L’arbre s’alçava enmig de la sala, alt, gran, d’aparença forta, era una meravella. Ple de decoració: pares Noels de totes les mides, ossets de peluix, sanefes blanques, daurades i vermelles, i la preciosa estrella a dalt de tot. Apropant-me més, em vaig ajupir a sota l’arbre. Sí! Allà sota hi havia els regals! N’hi havia de tots colors i mides. Hi havia regals per a cadascú de la família. I el més apartat de tots, una capseta embolicada en paper blau fosc i amb una tira verda, era el meu regal. Aquell regal que havia estat esperant tot l’any. Les mans em van guiar fins a on era, però havia de ser forta i no obrir-lo fins l’endemà al matí, quan tothom fos despert.
14
Tornant cap a on era, vaig deixar sota l’arbre el que havia de deixar: una carta. No una carta qualsevol, era una carta especial. Volia que tots sapiguessin què era tot aquell enrenou nadalenc per a mi i volia que sapiguessin com m’agradava que tota la família i amics estiguessin junts una vegada a l’any. “En aquesta època de l’any, la felicitat no s’atrapa com un caçador atrapa al conill. L’alegria no creix com un un tomàquet a l’hort de l’avi. L’amistat no s’encongeix com ho fan els esquirols a l’hora de dormir. En aquesta època de l’any, tots aquests sentiments ja han estat sembrats i recollits. Durant un any hem estat junts, uns més que altres, però junts de tota manera. Una abraçada significa molt quan un està trist, però ara que tothom és feliç una abraçada és com dir-li a una persona quant l’has enyorada o quant agraeixes que estigui aquí. És un sentiment com un floc de neu, tranquil, d’aquells que una vegada caiguts a terra desapareixen entre la suau capa de neu. Només escric això per donar les gràcies per estar un any més al meu costat. Sé que ens uneix un llaç, un llaç que llampegueja com un llumí. No vull dir res més. Gràcies. Gràcies per tot.”
15
ENQUESTA I GRÀFIQUES
Vam realitzar aquesta enquesta a uns 100 alumnes de tercer i quart d’ESO de l’institut a mitjan mes de setembre. Els nois i les noies tenen 14, 15 i 16 anys hi han pogut dir la seva en diferents aspectes que els afecten, com són el treball, els estudis, la política, el sexe, la família i les drogues.
TREBALL 1. T’agradaria treballar a d’altres països de la UE? 60 50 40 30 20 10 0 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
2. Has tingut mai un treball remunerat? 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
16
ESTUDI
3. Consideres difícils els teus estudis? 60 50 40 30 20 10 0 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
POLÍTICA 4. Votaries en unes eleccions si tinguessis edat per fer-ho? 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
17
5. Catalunya té dret a ser un país independent? 39,5 39 38,5 38 37,5 37 36,5 36 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
SEXE 6. Has tingut relacions sexuals? 70 60 50 40 30 20 10 0 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
7. Acceptes amb normalitat un company homosexual? 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
18
FAMÍLIA 8. T’agradaria deixar de dependre dels teus pares? 70 60 50 40 30 20 10 0 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
9. T’agradaria casar-te? 70 60 50 40 30 20 10 0 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
19
DROGUES 10. Has pres mai algun tipus de drogues? 120 100 80 60 40 20 0 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
11. Consumeixes alcohol els caps de setmana? 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Sí
No
No ho s é / No c ontes ta
20
OPINIONS LA PRESSIÓ ESCOLAR I ELS ESPAIS DE LLEURE Milton Rodrigues Oliveira de 2n Batx B En primer lloc, la pressió escolar és imprescindible per preparar un jove per al món laboral. Les empreses i professors universitaris cada cop exigeixen més i més. Aquest fet no descarta la possibilitat que els professors es passin de la ratlla. Cal tenir paciència i anar a poc a poc, els estudiants no som màquines. Hem d’organitzar-nos d’una manera un xic dramàtica, ja que durant tota la setmana no sortim de casa i només durant els caps de setmana tenim una miqueta de temps per dedicar a l’entreteniment o altres coses que ens agrada fer. A més a més, els professors exigeixen 90% del nostre temps, ja que posen molts exàmens alhora i això ens impossibilita gaudir de la setmana. Una miqueta de llibertat seria benvinguda en el nostre món. Els professors s’han de posar en la nostra situació i ja veurien com patim dia rere dia. En el nostre temps lliure hem de fer totes les coses alhora, ja que encara que sigui el nostre temps lliure hem d’estar pendents dels deures o d’altres obligacions que tenim com a joves. David Hernández de 2n Batx En primer lloc, quan vaig acabar l’ESO, i vaig començar el batxillerat tota la meva vida va canviar, fins al moment sempre havia estudiat unes estones a la tarda i quan acabava d’estudiar me n’anava amb els meus amics al carrer, però ara sembla que visc una vida lligada als estudis, que per una part esta molt bé, perquè gràcies a aquest estudis en un futur podré treballar de la professió que m’agrada però cada cop em costa més desconnectar de la meva vida d’estudiant i encara que no ho sembli va creant un desgast interior que pot produir que alguns estudiants no aguantin la pressió i deixin els estudis.
21
Alejandra Aranda de 2n Batx Després d’una llarga jornada d’institut, en la qual hem fet cinc hores de classe i només mitja de pati, estem abatuts. Però encara no s’ha acabat, d’aquestes cinc hores en surten cinc assignatures de deures que, poden durar un mínim d’una hora i mitja. Aquest temps es pot fer més amè si es passa en un lloc tranquil i amb ambient d’estudi com pot ser la biblioteca. En el cas del nostre poble, la biblioteca és provisional i no està gaire adaptada ja que es troba a sota un centre comercial, esperem amb ganes la nova. Marta Enrich de 2n Batx Si ens organitzéssim bé, veuríem que l’escola ocupa un temps mínim i aleshores podríem aprofitar millor les hores lliures per gaudir de les nostres aficions. Per exemple, a mi m’agrada molt l’esport sobretot el futbol i sempre que tinc una estona l’aprofito per anar a córrer amb les companyes de l’equip.
22
Dani Garcia de 2n Batx En la meva opinió, els joves que fan batxillerat, tenen molt poc temps lliure després de classe a causa dels deures, d’estudiar i d’altres possibles activitats extraescolars. Cal dir que els estudis de batxillerat són uns estudis escollits per l’alumne i que s’ha de complir encara que no siguin obligatoris. Per altra banda els professors podrien pensar que, a l’hora de fixar deures tenim més assignatures, i aquest és el problema que fa que no tinguem temps. Silvia Riera de 2n Batx Per una altra banda, crec que els joves que hem decidit estudiar i fer batxillerat patim molta pressió escolar a causa de la presentació del treball de recerca i sobretot dels exàmens de la selectivitat, ja que, ens hi juguem el nostre futur. Aquesta pressió no la vivim tots de la mateixa manera ja que depèn de la personalitat i el caràcter de cada persona. Conec amics que aguanten molt bé la pressió i controlen molt bé els seus nervis i d’altres que s’atabalen molt i a vegades queden en blanc. Per això crec que aquesta prova s’hauria de suprimir i que tots els estudiants que han aprovat el batxillerat haurien de poder tenir la llibertat d’elecció a l’hora d’escollir la carrera universitària que els agradaria fer.
23
Joni Aguayo de 2n Batx La qüestió de si gaudim de temps per a nosaltres té una resposta evidentment positiva. Una altra cosa és si sabem administrar-lo o organitzar-lo de tal manera que ens sembli que sí tenim el suficient. No anem sobrats d’hores per fer el que vulguem ja que la pressió escolar requereix certes responsabilitats que no tots els joves estem disposats a complir de manera exacte. Tanmateix, a vegades, ens trobem angoixats per la magnitud de treball que hem de fer en poc temps. En aquestes situacions és quan els joves es veuen realment angoixats i estressats, cosa que no ajuda al rendiment escolar. Andrés Díez Moreno de 2n Batx En primer lloc, l’horari de l’institut és només al de matí, fins a les tres. Aleshores, des que arribem a casa fins que anem a dormir, a les onze o dotze tenim temps per fer el que vulguem. En concret jo per exemple, tinc moltes hores en què puc practicar el meu esport favorit: el futbol. Em treu moltes hores d’estudi, ja que, entreno quatre dies durant la setmana i jugo els caps de setmana, però, con que a mi m’agrada l’esport i vull aconseguir uns objectius tan acadèmics com en el món del futbol no tinc cap problema. Tamara Crespo de 2n Batx En segon lloc, m’agradaria parlar dels espais d’oci que tenim a Lloret. No crec que siguin els més recomanables per a la gent de poble ja que a l’estiu el turisme d’aquest poble no és gaire bo i tots els espais d’oci són pensats per al turisme. En canvi, a l’hivern, el poble és mort, els carrers i els locals són buits. Jaume Galera de 2n Batx La formació acadèmica del jovent cada vegada és més important ja que l’atur està en tendència creixent i evidentment una persona formada té més números de trobar feina que no una que no en tingui.
24
Gonzalo Vargas Ramírez de 2n Batx La solució la trobarem quan aprenguem a organitzar el nostre temps, quan ens adonem que disposem d’hores, en moltes de les quals no fem res de profit. Puc esmentar un exemple que a molts dels meus companys, segurament els va passar: quan va nevar a Lloret de Mar i es van quedar sense electricitat uns dies, oi que disposaven de molt temps lliure? Tant que ens avorríem. Això vol dir que molt del nostre temps l’absorbeixen les noves tecnologies com són l’ordinador, les consoles de videojocs, Internet, televisió, etcètera. Joe Moynihan de 2n Batx En conclusió, un bon estudiant sap com organitzar el seu temps per poder tenir més temps lliure i treure la pressió de sobre. I un bon professor no posa massa deures i coneix els límits dels seus alumnes. Una bona relació entre alumne i professor millora els resultats dels estudiants i l’actitud del professor cap als estudiants. Meritxell Berenguer de 2n batx Crec que els joves no disposem de gaire temps per esbargir-nos, tot i que tampoc no tenim gaire pressió escolar, almenys els de batxillerat. En primer lloc, perquè és una etapa que nosaltres hem decidit fer, així que, si en algun moment ens adonem que no ha sigut una bona elecció per a nosaltres no tenim per què continuar fent-ho. En segon lloc, penso que som nosaltres mateixos els que decidim la pressió que tindrem, perquè decidim quant temps volem o necessitem passar fent deures, estudiant, etc. Nosaltres ja sabem que el batxillerat és una etapa que requereix molt esforç, i que hem de ser nosaltres els que decidim si volem esforçar-nos per treure excel•lents o conformar-nos amb suficients, i això és una decisió que influeix directament en la pressió escolar que sentim.
25
QUÈ EN PENSEN ELS ALUMNES DE 3r d’ ESO DE LES OPTATIVES? Gala Nikolova de 3rB Aquest any, també, les optatives són més diferents, n’hi ha una nova que és revista, la que jo faig i una altra que és mediació. A la revista ens encarreguem de fer la revista de l’institut. És bastant divertit i entretingut, bé, almenys no porto llibres d’aquesta assignatura. La segona optativa que faré és coral, no em desagrada però prefereixo cantar ‘’a soles’’. Arnau Roca de 3rC L’optativa de Mediació la trobo divertida i creativa. M’agraden els companys i la professora i com m’he d’adaptar a la matèria. Com que ara és principi de curs no m’he adaptat gaire, però crec que m’ho passaré be i aprendré molt.
26
Kevin Ramirez de 3rC L’optativa de revista que m’ha tocat és molt divertida. Fem enquestes i ara només hem fet enquestes... Peró després farem els jocs de la revista, posarem fotos de les excursions, farem la portada, etc. No sé l’optativa que t’ha tocat, però espero que sigui igual de divertida que la meva, a no ser que t’hagi tocat L11,perquè fer esquemes no és gaire divertit. Jordina Alarcón de 3rC No estic gaire contenta amb les optatives. Jo vaig triar francès, però almenys podríeu decidir quan fer aquesta assignatura ja que com bé es diu, es una matèria a la que tu optes. I, també podríeu canviar les altres sempre són les mateixes. Jo no em puc queixar, com he dit abans, m’ha tocat la que vull, molts dels meus companys, no. I estan una mica empipats. Hi ha nens que els han posat a fer coral quan estan en mig del canvi de veu i no poden cantar per culpa de la veu ronca. A altres els han posat en mediació quan són els que més gresca fan. I per acabar van posar els que quedaven a fer la revista de l’institut. Tanta gent per fer una revista? Marina Jiménez de 3rC Aquest any ens han donat l’opció de poder triar l’optativa que més ens agradés, malgrat que a mi m’agrada la meva, hi ha molta gent a classe, que no fa més que queixar-se. Victoria Tomova de 3rB En el meu institut, està tot molt ben organitzat, menys les optatives. A mi m’agraden molt, però jo volia anar amb més gent. M’agradaria que totes les persones que fan Francès anessin totes juntes. La professora és molt bona amb nosaltres. Elora Miranda de 3rC A mi personalment m’agraden molt les que m’han tocat, ja que van ser les que jo vaig triar. Respecte als professors alguns són nous per a mi, però els anirem coneixent a poc a poc, cadascú té les seves pròpies manies a l’hora d’avaluar, per això he de prendre apunts freqüentment. 27
Mireia Peralta de 3C A mi m’ha anat bastant bé, tinc la mateixa classe més o menys que l’any passat, només n’hi ha cinc o sis de nous. Allò dolent que ens ha tocat aquest any als de tercer és que tenim les aules al soterrani on vam anar a primer d’ESO. És molt incòmode estar en aquestes aules, perquè a l’estiu fa molta calor encara que tinguem aire condicionat, i a l’hivern fa molt fred. Per una altra banda, a mi m’ha tocat fer l’optativa de revista. No la vaig escollir, però ara que ja he fet les primeres classes, no m’acaba de desagradar. És entretingut, ja que fem servir molt l’ordinador i això fa que sigui menys pesat. A part fem entrevistes, enquestes i coses d’aquest tipus que fan que sigui més divertit i no sempre el mateix. La segona optativa que m’ha tocat ha sigut francès. Aquesta ja la sabia perquè vaig començar a primer i s’ha de continuar fins acabar l’ESO em sembla. Toni Lorente de 3rC Ara mateix estic a tercer d’eso, un curs bastant difícil però ho superaré esforçant-me bastant. Aquest trimestre m’ha tocat d’optativa coral, que m’agrada i a la vegada no m’agrada. M’agrada perquè cantem i toquem instruments i no m’agrada perquè hem de cantar i em fa molta vergonya. Gladis Silva de 3rB M’ha tocat l’optativa de mediació que havia escollit l’any passat. Es bastant divertida i m’agrada perquè gairebé no escrivim res, i passa l’hora molt ràpid.
28
ELS PRIMERS DIES A PRIMER D’ESO: les impressions dels més novells Sergio Barroso 1B Els
meus
primers
dies
han
sigut molt diferents del que jo m’esperava. Jo creia que seria molt més diferent però a mi m’està agradant. No ens posen gaires deures, per sort! Laura Gómez Jiménez Després de tot no és tan dolent com em pensava, coneixes a companys nous i nous professors i una sembla que es fa més gran. L’ únic que és pitjor és l’horari. Entrem molt aviat i sortim més tard. Però ens hi hem d’acostumar. Ana Maria Pérez Hidalgo Aquests primers dies m’he sentit molt estranya sobretot amb els canvis d’horari i amb el professorat. Els primers dies tenia una mica de por perquè els professors de l’any passat ens van espantar sobre l’ institut Pilar Diez Jo, en el meu primer dia de curs estava impacient per començar. Volia veure les classes, la meva sobretot, i conèixer els meus nous companys de classe fins a final de curs. Kristina Shumakova Durant aquestes dues setmanes m’ho he passat molt molt bé a l’institut. He conegut persones noves, professors nous. Tothom deia que els professors serien dolents. Espero que durant el curs tot vagi molt bé, que no hi hagi baralles, i que tothom tregui bones notes.
29
José Ángel Valverde Martes Els primers dies de l’institut m’ho he passat molt bé encara que no coneixia gaires companys de la classe però els he anat coneixent de mica en mica. Els primers dies a l’ institut m’he perdut una mica per les classes perquè no sabia on havia d’anar. Fran Gonzalez No posen tants deures com jo m’esperava. Marta Barraso El dia de presentació vaig estar molt nerviosa, no coneixia quasi bé ningú. Vaig estar una mica més tranquil•la després que em toqués amb dues amigues meves, tot i que m’havien separat de la meva millor amiga. El meu primer dia va estar bastant bé però estava trista perquè no coneixia la majoria de nens. Els dies següents vaig anar fent amigues, primer l’ Ana Maria, després la Pilar... i finalment vaig arribar a parlar amb tothom. El meu següent repte va ser el canvi de classe. Jo mai havia vist res semblant, sempre, a primària, el professor ens venia a buscar i ara que hem d’anar sols doncs em perdia una mica. Ara ja em sento una mica més còmoda i no em sento tan perduda.
30
XERRADA D’EXALUMNES A 4T D’ESO SOBRE LA IMPORTÀNCIA D’OBTENIR EL GRADUAT El dijous 4 de novembre dos exalumnes del nostre centre Fabián i Benjamí van venir a fer una xerrada als alumnes de 4t perquè sabessin la importància d’obtenir el graduat En Fabià va repetir 4t d’ESO i 1r de batxillerat. Abans de formar-se en el ram de l’hostaleria va treballar de cambrer a l’hotel Hilton d’Alemanya. Ara està esperant la resposta dels hotels de Lloret i Barcelona als quals va enviar el seu currículum. D’altra banda en Benjamí de 23 anys va repetir 4t i estudia la carrera d’Administració i Direcció d’empreses a la Universitat Oberta de Catalunya. Als 15 anys va treballar de cambrer i ara té la seva pròpia empresa. Els seus pares com que veien que no aprofitava el temps van decidir tancar-li l’aixeta. Ara ho valora com a quelcom positiu ja que li va servir per despertar-se i començar a encarar el camí que calia seguir. La xerrada va ser amb paraules planes i corrents, va ser amena i entretinguda. Van aconsellar als alumnes que obtinguessin el graduat, ja que ara en temps de crisi és molt important per trobar feina. També ens han recomanat dominar com més llengües millor i aprofitar l’institut per tenir el màxim de fluïdesa en català, castellà i anglès.
Text a càrrec de Xavier Comas I Sagar Chhetry
31
PROJECTE ROSSINYOL Aquest projecte pretén establir una xarxa de relacions, un conjunt de pràctiques i de dinàmiques entre estudiants de diferents facultats de la UdG i alumnes d’origen estranger de les escoles i centres de secundària de les comarques de Girona amb la finalitat d’ afavorir la integració cultural, social i lingüística dels alumnes d’origen estranger. Per promoure aquest projecte s’ha fet un vídeo, en el qual el grup de noies del nostre institut que hi ha participat, ens ha explicat quina és la seva opinió personal sobre el projecte i per a què els servirà en un futur. Aquest vídeo s’ha editat als estudis de TV Rocagrossa gràcies a la implicació de Xavier Cortina, professor d’anglès. Elles són les següents: -Tingge Bal (Turquia) -Buse Bal (Turquia) -Marga Turava (Bielorússia) -Sandeep Kaur (l’Índia) -Conspereet Kaur (l’Índia) -Asma Bibi (Pakistan) -Martina Wang (la Xina) En aquest projecte col·laboren l’ Institut Rocagrossa, l’ Ajuntament de Lloret de Mar i la Universitat de Girona.
32
VISITA DE LA PRESTIGIOSA EGIPTÒLOGA TERESA BEDMAN El passat dimecres 9 de març, la prestigiosa egiptòloga espanyola Teresa Bedman, va impartir dues conferències als alumnes de l’Institut Rocagrossa de Lloret de Mar. L’institut Rocagrossa ha organitzat aquesta visita a través de la professora que coordina la CIDC (Comissió d’Investigació i Divulgació Científica) del centre, Loli Pla.
La primera conferència s’ha dirigit alumnes de primer d’ESO, per apropar-los al món de l’Antic Egipte com a bressol de la nostra civilització i per mostrar-los les tasques que Teresa Bedman desenvolupa actualment a Egipte, com a cap d’excavacions. La segona conferència s’ha adreçat a alumnes de quart d’ESO, de les especialitats de Ciències i Tecnologia, per explicar-los com els antics egipcis resolien el problema d’il·luminar els interiors de les piràmides. Teresa Bedman també els ha explicat part de la feina que desenvolupa i el camí de preparació que cal seguir per arribar a ser egiptòleg. Teresa Bedman és una persona molt propera, que ha desenvolupat les conferències en un vocabulari entenedor per als alumnes. Els alumnes de l’Institut Rocagrossa també han gaudit de les seves explicacions, han estat molt atents i han fet preguntes motivades per les seves curiositats i inquietuds. Per a més informació sobre la trajectòria professional i les publicacions de Teresa Bedman, cliqueu sobre l’enllaç http://es.wikipedia.org/wiki/Teresa_Bedman 33
ELS DELEGATS MÉS ACTIUS QUE MAI Aquest
curs,
tots
els
delegats
i
Però per una altra banda també té
subdelegats de l’institut es troben quasi
avantatges. Saps que la classe confia en
cada dimarts a l’hora del pati per parlar
tu, i haver de parlar amb els professors,
sobre les activitats que es faran o per rebre
a la llarga, ens dóna més confiança en
informació del centre. Posteriorment els
nosaltres mateixos.
delegats hem d’explicar-ho als companys de classe. A les reunions, dirigides pel
Mireia Peralta i Jose Luis López.
professor Pere Marí, ens expliquen com dinamitzar una classe, com explicar-ho tot i fer que tot vagi millor a l’aula. També ens serveix per formular queixes i propostes de millora de la classe o sobre el
centre.
De
les
accions que hem dut a terme destaquem les següents: s’han posat tres caixes a cada classe per recollir aliments, joguines i llibres; s’ha potenciat l’escola verda; s’han fet diferents propostes com per exemple no fer classe a les tardes, tenir wifi accessible per a tothom qui vulgui del centre; fer classes més entretingudes, etc.. Ser delegat és una gran responsabilitat. A vegades pots tenir ganes de dimitir, ja que et cauen tots els marrons de classe. 34
NÚRIA, UNA GRAN DONA, FILLA I MARE DE GRANS HOMES La Núria, filla i néta de velers de Blanes, sempre ha viscut envoltada en el món de la vela. Quan tenia 8 anys, va haver de canviar de casa, ja que no hi entraven les veles que hi fabricaven. Es van construir una casa que tenia dos pisos. El de dalt, era un espai ampli sense columnes per tal que entressin les veles senceres. El de baix era la casa on vivien. Ens va explicar que les veles estan fetes de roba de juvelina (una mena de cotó) i Dacron Americà. Aquesta roba s’encavalcava per tal de poder-la cosir millor. Ella es va casar l’any 1968. Poc abans havia deixat el món de les veles per ficar-se en el món de l’educació. Va estar treballant, però ho va deixar un temps i més tard va fer un curset per tornar a incorporar-se, ja que li agrada molt el tracte amb la gent i és molt oberta i xerraire. Ja fa uns 16 anys que treballa en el món de l’educació. Va tenir tres fills, un d’ells en Rafael Bagot, és conegut com el presentador d’esports de tv3. Actualment treballa en el 3/24. En Rafael, no ho ha tingut fàcil per arribar fins aquí. Era un bon estudiant, i treia bones notes en tot però quan va decidir fer la carrera d’enginyeria com el seu pare, li sortia tot malament. Ho suspenia tot. Així que va optar per fer periodisme. En acabar, li van deixar optar entre Catalunya Ràdio o els estudis de TV3 per fer les pràctiques. Ell va optar per TV3 i va tenir la sort de que el van agafar. Ja fa uns 17 anys que hi treballa.
35
Per una altra banda, l’avi de la Núria, en Ramon Grau va viatjar dues vegades a Amèrica i una a Cuba per tal de “buscar-se la vida”. Quan va anar a Cuba, va estar-s’hi un any, ja que mai sabien quan hi estarien a causa dels temporals. En un dels seus viatges, el van donar per mort. Una de les anècdotes que ens va explicar la Núria del seu avi, va ser que una vegada havia perdut una espardenya. Com que abans eren tan pobres, sabia que li cauria una bronca. Així que va decidir tirar l’altra espardenya per tal d’arribar sense cap de les dues i evitar problemes a casa.
Mireia Peralta i Aynelén Allende
ELS NOMS MÉS COMUNS DE L’INSTITUT Els noms més comuns de 1r i 2n d’ESO 7 6 5 4 3 2 1 0 Ana/Anna
David
María/Maria
Marta
Ana/Anna
María/Maria
Nom femení d’origen hebreu.
Nom femení d’origen hebreu. La triada,
De l’hebreu compassió o Déu s’ha com-
l’estimada per Déu. El nom femení més
padit.
popular entre els cristians per ser la
David
mare de Jesús.
Nom masculí d’origen hebreu.
Marta
De l’hebreu estimat.
Nom femení d’origen hebreu (senyora).
36
Els noms més comuns de 3r i 4rt d’ESO
6 5 4 3 2 1 0 Antonio/Antoni
Javier/Xavier
Sara
Àlex
Jose
Alexandra/Alejandra
Antonio/Antoni
Variant d’Alexandre. Del grec el que
Nom masculí d’origen Llatí.
defensa l’home, el protector.
Del llatí que s’enfrontà amb l’adversari.
Jose
Javier/Xavier
Nom masculí d’origen hebreu.
Nom masculí d’origen basc.
De l’hebreu renova’m (Déu) la família.
Del basc casa nova.
L’onzè fill de Jacob.
Sara
Alexandra/Alejandra
Nom femení d’origen hebreu.
Nom femení d’origen grec.
Princesa.
Variant d’Alexandre. La protectora. Del
Àlex
grec. La que defensa l’home.
Nom masculí d’origen grec.
37
Els noms més comuns de cicles formatius i batxillerats
3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 Elies
Erick
Elies/Elías Nom
masculí
Daniel
Daniel d’origen
hebreu.
De l’hebreu el meu déu és Yahvè.
Nom
masculí
d’origen
hebreu.
De l’hebreu Justícia de Déu.
Èric/Erick Nom masculí d’origen germànic. El que regna per sempre. Príncep honorable. Article a càrrec d’Antonio Fernández i Álex Carrillo
38
TIREM ENDAVANT LA CIÈNCIA A L’IES! Loli Pla, el millor model de promotora
de
ciències
de
l’Institut
no
només
és
un
exemple
del
domini
de
les
ciències sinó que a la vegada és
tota
una
lluitadora.
És
coordinadora de tercer d’ESO, coordinadora de prevenció de riscos i coordinadora de la CIDC (Coordinadora de la Comissió d’Investigació
i
Divulgació
Científica) Bàsicament, el seu èxit ha estat reunir
un grup d’alumnes de 4t d’ESO i formar
aquest grup (CIDC) que començant per un gran interès per les ciències van voler fer grans coses. Primer van intentar fer un motor d’hidrogen però, sense èxit, ajornen l’experiment. Però seguint buscant, van trobar un concurs amb les bases adequades i perfectes per a un grup nombrós com el seu. El concurs consistia en el recorregut de l’energia. Van preparar i rumiar una maqueta que pogués reunir les característiques per aquest concurs i, van tenir la idea de fabricar una maqueta d’energia hidràulica a escala molt petita,i així, poder calcular la producció d’energia obtinguda amb el pas de l’aigua. La maqueta consistia en, un tub prim, unes aspes de molí de vent, un let, un voltímetre i altres objectes... Al principi, havien de pensar com aprofitar tot el cabal de l’aigua però això era bastant difícil. No obstant això, aprofitant tardes i hores de pati per fer reunions van anar resolent els inconvenients per fer-la funcionar.
39
Finalment, quan aconsegueixen tot això, redacten tot el procés en un treball d’unes 10 o 12 pàgines i presenten el treball a un jurat que, inesperadament els proclamenguanyadors del concurs per una raó en concret: El treball no era perfecte, però havien aconseguit resoldre tots els problemes que proposava aquesta activitat. La primera part del premi, ja la van disfrutar, van passar un dia a Portaventura, també van gaudir d’una setmana de colònies a Cabrera De Mar, com a segona part del premi. Durant aquest curs han projectat participar en les olimpíades de química. La gent que tingui interès a conèixer els projectes podeu entrar en la web de l’IES i bloc de ciències o també al blogspot: http://cidciesrocagrossa.blogspot.com/ Felicitats!
Àlex Diaz
40
ESTUDIAR TÉ PREMI! L’any passat els alumnes de 4t d’ ESO (els que actualment cursen primer de batxillerat) van guanyar un concurs, el premi del qual, entre altres coses, va ser un viatge a unes colònies durant tres dies, per estudiar de més de prop les diferents energies renovables que coneixem actualment. Les colònies van ser en un alberg de Cabrera de Mar. En arribar, els monitor els van rebre molt cordialment, presentant-los les instal·lacions i explicant les activitat que farien en els següents dies. El primer dia, després de menjar, van fer una xerrada sobre les diferents energies renovables. Al següent dia ja van començar a fer coses més serioses. Al matí, un taller per aprendre coses que no sabíem sobre l’energia fotovoltaica i la solar: en què consisteixen, com funcionen, les seves característiques… Per aplicar la teoria que van aprendre, van acabant fent unes bones pizzes aprofitant l’energia del sol! Després, a la tarda, van començar a construir un forn solar, una pila solar també, que al final del viatge es van poder emportar cap a l’iinstitut. En finalitzar el sopar, els van informar que hi hauria un ball nocturn… no tot havia de ser estudiar i estudiar, no? Va haver-hi música, balls, i sobretot molta diversió. Al últim dia, van acabar de muntar el forn i la pila, i van incloure les colònies amb un petit taller sobre l’energia fotovoltaica. Amb tot això, els alumnes de primer científics van passar-s’ho molt bé, aprenent coses Mouhad Lahfiti, alumne de 2n de batxillerat
noves, i aplicant la teoria estudiada a l’institut a la pràctica.
41
LLORET EN XIFRES Sabies que... • A Lloret de Mar hi viuen més de 40.000 habitants. • 21.448 són homes i 19.216 són dones. • En deu anys la població ha augmentat fins a 40.345 habitants. • Lloret supera Blanes i és la tercera ciutat gironina amb més empadronats. el 42 per cent dels empadronats procedeix de fora de l’Estat espanyol • Lloret és el líder del turisme català i és la cinquena destinació d’ Espanya en places hoteleres. • Hi ha 4 instituts i 5 escoles de primària. Sabies que l’any 1930 la població de Lloret era de 3003 habitants.
• Any 1930: 3.003 habitants
• Any 1995: 16.782 habitants
• Any 1950: 3.159 habitants
• Any 2000: 17.875 habitants
• Any 1970: 7.064 habitants
• Any 2004: 25.457 habitants
• Any 1981: 10.463 habitants
• Any 2007: 34.997 habitants
• Any 1986: 14.567 habitants
• Any 2009: 39.363 habitants
40000 35000 30000 25000 20000 15000 10000 5000 0 1930
1950
1970
1981
1986
1995
2000
2004
2007
2009
42
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR 2010; AQUEST ANY, MOLT CONCORREGUDES El Consell Escolar és un òrgan on hi ha representants del professorat, l’alumnat i dels pares i mares. Decideixen diferents aspectes com les normes de funcionament del centre i serveis extraescolars. En les eleccions poden votar pares, mares, professors i alumnes. És important votar perquè millorar l’escola és una tasca de tots. Resultats El nostre centre va fer les votacions
el dijous 25 de novembre. Els alumnes Ale-
jandra Aranda Catalán i Xavier Comas de la Blanca juntament amb el cap d’estudis Miquel Martin Parra van anar classe per classe per recollir els vots de cada alumne. Els alumnes van dipositar el vot en una urna a fi de votar un candidat o dos, o bé en blanc. A continuació podeu llegir el resultat de les votacions. En negreta apareixen els alumnes, professors i pares escollits. Sector alumnat ● Sr. Álvaro Martín Núñez, 82 vots (nou membre del Consell) ● Sr. Jonathan Cordero Montilla, 80 vots (nou membre del Consell) ● Sra. Yasmina Lakhlifi, 78 vots ● Sr. José A. Márquez Jaramillo, 74 vots ● Sra. Maria Dolores Berzal, 74 vots ● Sra. Salma El Khalifi, 56 vots ● S. Ashot Simonyan, 54 vots ● Sra. Julieta Tomasi, 50 vots ● Sr. Víctor Corralero Sevilla, 47 vots ● Sr. Mark Voskuil, 40 vots ● Sra. Kseniya Turava, 34 vots En total hi va haver 417 vots dels quals 6 de nuls i 41 vots en blanc.
43
Sector professorat ● Sra. Laia Vintcens, 25 vots (nou membre del Consell) ● Sr. Carles Egusquiza, 24 vots (nou membre del Consell) ● Sra. Marta Alcover, 19 vots (nou membre del Consell) ● Sr. Salvador Teira, 18 vots ● Sr. Xavier Cortina, 17 vots ● Sra. Isabel Vilajeliu, 17 vots Sector pares/mares ● Sr. Pedro García, 15 vots (nou membre del Consell) ● Sr. Francisco Montes, 15 vots (nou membre del Consell) ● Sra. Montserrat Gómez, 9 vots ● Sra. Cristina Pires, 4 vots
El consell escolar està format per: ● L’equip directiu: director, cap d’estudis, secretari (aquest últim amb veu però sense vot) ● 6 professors ● 3 alumnes ● 3 pares o mares ● 1 representant de l’AMPA ● 1 representant de l’Ajuntament ● 1 representant del personal d’administració i serveis (PAS)
44
CICLE FORMATIU DE FUTBOL: ELS PARES TAMBÉ ESTUDIEN L’Eduard Masmiquel i Barbe està casat amb la Marta, té dos fills: l’Eduard de 12 anys i l’Anna de 8 anys. Viu a Santa Coloma de Farners, li agrada molt l’esport, en particular el futbol i el ral·li. L’Eduard amablement ens ha fet arribar aquestes quatre ratlles sobre la seva experiència en el cicle formatiu de futbol. “A l’estiu, quan era estudiant vaig fer de lampista, pintor i havia estat treballant en una sala d’especejament de porcí i d’administratiu en una cadena d’hotels. Actualment estic d’administratiu en una sala d’especejament de porcí. De fet que jo estigui fent aquest curs a la meva edat és un accident, ja que no l’he fet abans per motius laborals. El futbol és per a mi una passió si s’ha de fer un cicle formatiu per ampliar coneixements, es fa, perquè saber no ocupa lloc i a més sembla que ho sabem tot per portar un col·lectiu de persones i t’adones que no és així. Som un grup molt ben parit, a més els professors fan esforços perquè la companyia del grup sigui l’ideal, estic molt còmode, hi ha molt de respecte i complicitat per part de tots. El futur és per a tothom, però del que es tracta és d’això, de millorar. Estic satisfet de l’ampliació de coneixements i haver conegut els meus companys de curs i el professorat. És important poder compaginar millor la vida escolar amb la vida personal, crec que tots ja som suficientment adults com per saber que si fem aquest cicle formatiu és per un interès personal, i crec que si no en la seva totalitat, en part alguna assignatura es podria fer des de casa és a dir en línia, amb la tutela del professor.”
45
ASSOCIACIÓ ESPORTIVA ESCOLAR Un any més l’Associació Esportiva Escolar promou diferents activitats esportives per a tot l’alumnat del nostre centre. Aquest any hi ha un gran nombre de novetats, tant en el terreny d’activitats, com de funcionament intern i administratiu. Des de l’entrada en funcionament del nostre bloc, tots/es els interessats a participar en qualsevol de les postres activitats poden descarregar-se, de forma totalment gratuïta, tant el full d’inscripció, com el full de sol·licitud de soci, imprescindible per poder participar. Les activitats realitzades de forma conjunta amb l’institut Coll i Rodes sempre han tingut molt bona acceptació. Aquest primer trimestre hem tornat a oferir l’activitat de spinning al gimnàs Olímpic. Ens hem marcat com a objectiu de tot el curs, consolidar les activitats de futbol sala, voleibol i bàsquet tots els dimecres a la tarda, alternant cada setmana entrenaments i/o partits i pistes amb l’institut Coll i Rodes. Al llarg del primer trimestre ja hem realitzat partits de futbol sala, categoria juvenil femení i infantil masculí, i bàsquet, infantil masculí. Ens queda pendent de formar un equip de voleibol, que esperem que es faci al llarg d’aquest proper trimestre. Hem incrementat i renovat el material de préstec per a les hores d’esbarjo (A la porta del magatzem de l’AEE) hi ha el llistat amb la relació de material disponible, així com el sistema per portar-ho a terme. Hem participitat a la trobada multiesportiva comarcal
a
Santa
Coloma
de
Farners
(Divendres, 28/01/2011; en horari de tarda) i a la trobada multiesportiva provincial a Girona (Dijous, 17/03/2011; en horari de matí).
46
ACTIVITAT VOLEIBOL
FUTBOL SALA
HORARI DIMECRES
PISTA EXTERIOR DE
15:30-17:00
TERRA
DIMECRES
PISTA EXTERIOR IN-
15:30-17:00
STITUT
DIMECRES BÀSQUET
LLOC
15:30-17:00
PREU
MONITOR
GRATUÏT
ÀLEX GARCIA
GRATUÏT
ÀLEX GARCIA
GRATUÏT
ÀLEX GARCIA
GIMNÀS INSTITUT
10€ TRIMESTRALS
SONU CHETRY
GIMNÀS INSTITUT
5€ TRIMESTRALS
M. MOLINA & ALBA G.
GIMNÀS INSTITUT
5€ TRIMESTRALS
M. MOLINA & ALBA G.
GIMNÀS OLÍMPIC
18€ TRIMESTRALS
MONITOR GIMNÀS
PISTA POLIESPORTIVA INSTITUT
DIJOUS BOLLYWOOD
13:00-14:00 DIJOUS
TENNIS TAULA
13:00-14:00 DIJOUS
BÀDMINTON
13:00-14:00 DIMECRES
SPINNING
16:00-16:50
47
PREGUNTES ALS PROFES 1.Un llibre que t’hagi agradat
8.Un color
2.Un grup de música que escoltis
9.Gat o gos?
sovint
10.L’assignatura que no et veuries
3.El teu plat preferit
en cor d’ensenyar?
4.Un refrany 5.Un personatge dels Països Catalans que t’agradi 6.Un país del món per visitar 7.Quin personatge internacional destacaries
Nom
Ricard Caballero
Imma Trota
Javier Pérez
1
El símbol perdut.
El Perfum
Astèrix a Bretanya
2
David Guetta
Varietat de Grups
U2
3
Pasta
Bacallà a la mu-
La lassanya
solina 4
5
No diguis blat si no
Obras son amores y
A cavall regalat no li
es al sac i ben lligat.
no buenas razones
miris el dentat.
Xavi Hernandez
Lluís Llach
Xavi Hernàndez
(futbolista) 6
EEUU
Estats Units
Noruega
7
David Nualart
Premi nobel de la
Blanca Vlasic
(matemàtic)
Pau
Blau
Blanc
8
Verd
48
Nom
Marta Alcover
Xavier Cortina
El nen del pijama de
La trilogia de Mille-
Frankenstein
ratlles
nium
2
Lax'n Busto
Mika
Leonard Coenh
3
Conill amb samfaina
Canalons
Cargols
4
Qui avisa no es traï-
Abans de parlar, cal
dor
pensar.
5
Pep Guardiola
Pep Guardiola
Vicent Ferrer
6
Noruega
Grècia
L’Índia
7
Madame Curie
Vicent Ferrer
Banksy
8
Blanc
Lila, groc, rosa...
Verd
9
Cap
Els dos
Gos
10
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtiques
1
Nom
Laia Isern
Robert Tormo
Montse Güde
Victor Gallega
1
La Reconnexió
La reina del Sur
Italo Calvino
2
La Oreja de Van
The doors
Leño
Qualsevol plat de
Arrós amb pèsols i
pasta
naps
Every cloud has a
No deixis per demà
Al que es de miel las
silver living
el que pots fer avui
abejas se lo comen
Salvador Dalí i Pau
Alexandre VI
Googh 3
4
Seità
5
Gasol 6
Gran Bretanya
Tailàndia
Suècia
7
Santa Teresa de
Obama
Ramón y Cajal
Calcuta 8
Blau
Verd
Blau
9
Gos
Gat
Gat
10
Mates i fisica
Matemàtiques
Física i química
49
Nom 1
Marta Roca El pont dels Jueus
Mireia Viñas L'Amant
Carles Egusquiza La guía del autoestopista galàctico
2
Depeche Mode
Els amics de les arts
Dire Straits, U2, Oasis..
3
Amanida de for-
Llenties
Paella marinera
No diguis blat fins
Més val boig
Que cada palo
que no sigui al sac i
conegut que savi
aguante su vela
ben lligat
per conèixer
5
Òscar Dalmau
Joel Juan
Charlie Rivel
6
Austràlia
França
Estats Units, Canadà
7
Merkel
Rodogerte
Newton, Einstein..
8
Verd
Verd
Verd i blau
9
Gat
Gos
Gat
10
Física i química
Anglès
Música
matge de cabra 4
SUDOKUS
50
51
ACUDITS 1. Hi havia una vegada un home tan garrepa, que estava somiant que s’estava prenent un cafè i es va despertar per no pagar. 2. Una mare diu al seu fill de sis anys mentre viatgen amb tren: - Quan vingui el revisor, li dius que tens cinc anys, així no pagarem el bitllet de tren. Passa el revisor i aquest pregunta al nen: - Quants anys tens maco? - Cinc anys. - I quan faràs els sis? - Quan baixi del tren, senyor 3. Doctor, doctor, tinc complex de lletja? De complex res. 4. Per què els de Lepe tenen una ampolla buida a la nevera? Per als convidats que no volen res. 5. Sabeu quina és la malaltia del 1 + 2? Estrès 6. Un guàrdia civil para un home de Lepe i li ordena: - Doni’m el seu nom i cognoms! I el de Lepe li contesta: -I què més, i llavors com em diré jo? 7. Entra un gallec a un prostíbul i pregunta - Quin preu té una senyoreta? -Doncs depèn del temps senyor.. -Doncs ara plou! 8. Amor meu, amor meu, digues una paraula amb amor! Amortidor. 9. Quin és el líquid més eròtic? L’aigua calenta. Posa els ous durs i obre les cloïsses.
52
ENIGMES 1. Amfibi saltador vestit de mecànic. (7 lletres)
2. Me’n burlo, del qui té molts diners. (3 lletres)
3. L’esport més practicat a Roses, Marsella, Biscaia i Cadis. (3 lletres)
4. Petits d’un ocell que no acaben mai els estudis, segons diuen els mestres, pares i especialistes capil·lars. (5 lletres)
5. Estarà expectant...fins que li confirmin que no ha aprovat l’examen. (7 lletres)
6. No paga les peces de vestir. (4 lletres)
7. Explotació ramadera americana on devoren el plat típic del presidiari. (5 lletres)
8. El mamífer que més escarneix tot donant la nota. (4 lletres)
9. L’arbre del matemàtic que mira l’infinit. (2 lletres)
10. No vull aquest cotxe britànic, perquè te un preu massa elevat. ( 3 lletres) 11. Insecte suculent que habita a dins de les taronges i les mandarines. (5 lletres)
Solucions : granota. riu, golf, polls, suspens, roba, ranxo, simi, pi, car, grill 53
SOPES DE LLETRES Busca a la tecnosopa les següents paraules relacionades amb la TECNOLOGIA : Forces, Informàtica, Energia, Àtoms, Combustió, Torsió, Autosketch, Plasticitat, Estructures, Comunicació, Newton i Dinamòmetre
54
El professor de matemàtiques ha tingut un lapsus lingüístic i vol que l’ajudeu a trobar les següents paraules:
Fraccions
Notació
Producte
Números
Equivalència
Estructura
Divisions
Espai
Probabilitat
Resposta
Estadístiques
Quantitat
55
Troba a la segßent sopa de lletres, alguns dels verbs estudiats a anglès: read, walk, speak, run, sing, write, jump, brush, clean, play, swim, study.
Lion, crocodile, eagle, fox, bird, tiger, bear, frog, bee, giraffe, shark, elephant.
56
Avui a biologia la professora ens ha ensenyat les fórmules químiques i hem de fer un treball però me’n falten unes quantes per poder fer el meu:
la fórmula de l’aigua, la fórmula de la glucosa, la fórmula del diòxid de carboni, la fórmula de l’amoníac, la fórmula de l’or, la fórmula del metà, la fórmula de la sal, la fórmula del ferro, la fórmula de la plata, la fórmula de la galena, la fórmula química de l’oxigen i la fórmula química del diamant.
57
La professora de biologia ha perdut el paper on tenia apuntats els orgànuls de la cèl·lula. Ajuda-la a trobar-los amb aquesta sopa de lletres: mitocondri, cloroplast, ribosoma, complex de golgi, centrosoma, nucli, membrana, r. endoplasmàtic, citoplasma, centríol, nuclèol, anticòs.
58
SAPS DISTREURE’T? 1. Un cap de setmana t’has de quedar a casa convalescent d’una malaltia. Què fas? a. L’aprofites per llegir i endreçar papers que fa temps que vols posar en ordre. b. Agafes l’agenda i truques a tothom fins que trobes algú que et ve a fer com panyia. c. Fas zàping des del matí fins a la nit. d. Ordenes els llibres de la teva biblioteca per ordre alfabètic. 2. De petit/a la cosa que t’agradava més era... a. Jugar a la plaça amb altres nens i nenes. b. Mirar pel balcó la gent del carrer. c. Entretenir-te amb qualsevol cosa. d. Fer malifetes als veïns de l’escala. 3. El teu joc de taula preferit és? a. El bridge. b. Els escacs. c. Els tres en ratlla. d. El parxís. 4. Aprofites el Nadal per... a. Dormir i menjar. b. Fer un viatge d’aventura, com més lluny millor, i fugir de les celebracions típiques. c. Sortir cada nit de festa amb els amics. d. Descansar i celebrar les festes amb la família. 5. Hi ha un tall de llum el dia que fan el teu programa de televisió favorit.. Resultats 1. a-2, 1b-3, 1c-1, 1d-4 2. a-1, 2b-2, 2c-3, 2d-4 3. a-2, 3b-4, 3c-1, 3d-3 4. a-1, 4b-4, 4c-2, 4d-3 5. a-3, 5b-1, 5c-4, 5d-2 6. a-4, 6b-2, 6c-3, 6d-1 7. a-2, 7b-4, 7c-1, 7d-3 8. a-1, 8b-3, 8c-4, 8d-2
a. Cap problema: sintonitzes una ràdio de piles. b.Et poses molt nerviós/a i, com que no saps què fer, te’n vas a dormir. c. Vas fins al bar més proper on hi hagi llum. d. Truques al veí de l’escala i li proposes jugar a cartes. 6. El cap de setmana et provoca... a. Malestar, t’angoixa quedar-te sol/a i no tenir res interessant a fer. b. Alegria, aprofites per sortir a les nits amb els amics. c. Et relaxa, perquè saps que podràs descansar i esbargir-te una mica. d. Indiferència. Sempre improvises. 7. El tren en què viatges té una avaria i queda parat durant tres hores, què fas? a. Aprofites per trucar pel telèfon mòbil. La llarga espera és insuportable. b. Recorres els vagons amunt i avall i acabes parlant amb el conductor del tren. c. Fas una becaina: sempre duus son endarrerida. d. Llegeixes a fons els diaris que has comprat i fas tots els mots encreuats. 8. El més important de la teva vida és... a. Les pel·lícules del vídeoclub. b. La família i la feina. c. L’ONG on vas cada tarda. d. Els amics. Interpretació
De 32 a 25 punts Ets una persona activa per naturalesa i no saps parar quiet/a ni un moment. La teva vida és tan intensa i tens una agenda tan plena que mai tens temps d’avorrir-te. De 24 a 17 punts Tenir temps per a tu és un luxe, perquè ets molts responsable i saps treballar dur. El temps lliure el saps aprofitar per fer allò que t’agrada, ja sigui sol o ben acompanyat/da. De 16 a 9 punts El teu concepte de passar-ho bé passa per fer alguna cosa en companyia d’altres persones. Quan estàs sol/a et sents perdut/da i no saps què fer. Si tens amics per sortir ets la persona més feliç del món. De 8 a 1 punt No saps què és entretenir-te amb res perquè, quan no treballes, dorms o mires la televisió. Hauries de canviar aquesta actitud. Sortir de tant en tant i fer activitats de lleure és molt saludable
59
ORLES
60
61