MAUX Anuari 0809 by Col·legi Maria Auxiliadora

sa lut a ció

SALUTACIÓ

ed i t o r i a l

Aquest Anuari que ara podeu llegir és el resultat de la col·laboració i l’esforç d’alumnes, professors i professores, pares i mares, i algun altre col·laborador extern. Les seues aportacions tenen un to molt divers, com podreu apreciar, ben particular, íntim en alguns casos o més objectiu i directe, però sempre amb el sabor que cada personalitat pot donar a un text. La nostra vida és com un camí i, per tant, un procés. Una oportunitat de créixer, de millorar, de compartir, d’avançar, i tot des del repte de la llibertat, la qual també pot fer que s’esdevinga tot el contrari. El temps ens va obrint noves perspectives, nous reptes. Amb aquest anuari obrim la porta a un nou instrument de comunicació, d’encontre per compartir experiències, projectes que afecten a la comunitat educativa de Maria Auxiliadora. No podem deixar de buscar la manera d’enriquir tot el que fem, de compartir les diferents iniciatives. És important que busquem quants més punts d’encontre millor entre l’escola i la família. I aquest vol ser-ne un més. Fer memòria del que hem viscut al llarg d’un any, compartir propostes per al futur, és un goig per tots els que estimem Maria Auxiliadora i valorem la seua acció educativa. Que en tot ens ajudem a créixer els uns als altres i a traure el millor de cadascú per poder oferir a les noves generacions eines per afrontar la vida amb esperança i disponibilitat d’ajudar a millorar i transformar la societat. Siga benvinguda aquesta iniciativa de la direcció i que tots puguem enriquir-la i fer-la perdurar en el temps.

La present publicació no és la primera que produeix el nostre col·legi, ans al contrari, és l’herència d’algunes altres revistes que anteriorment ja es varen manufacturar des de les aules del centre. Amb unes condicions que poc s’assemblen a les d’avui, un grup d’alumnes i professors maldaven per tirar endavant alguna que altra publicació –almenys hi hagueren tres intents– sense comptar amb ordinadors i només amb la precarietat del ciclostil, ben lluny dels mitjans dels quals disposem actualment. Però també cal remarcar la tradició literària de la nostra escola. Els nombrosos guardons obtinguts per l’alumnat en concursos de diversa mena, així com diverses activitats

UNA NOVA IL·LUSIÓ Agraïm a totes les persones que han parti· cipat en l’elaboració de l’Anuari la seua col· laboració, i esperem i desitgem una llarga vida a aquesta iniciativa.

El Consell de Redacció

*Avelino Castells

Imma Beltran María José Candel Carmel Ferragud Noèlia Montrull Vicent Niclòs

ORIAL

EDITO UN NOU PROJECTE relacionades amb el món de la lectura, són mostra del gust i la cura per la lletra impresa que sempre hi ha hagut en el centre. El principal objectiu de “Fent Escola” és apropar a tota la comunitat educativa les múltiples activitats que al llarg del curs es porten a terme en l’escola. El nostre centre és petit però resulta complicat resseguir l’ampli ventall d’activitats relacionades amb campanyes, cursos, excursions i projectes diversos que es despleguen al llarg d’un curs des de totes les etapes educatives. Per això, volem oferir-vos l’oportunitat de, pausadament, poder apropar-vos-les des de la calma que ens proporciona la lectura tranquil·la sobre el suport de paper. El professorat ha volgut insistir des de sempre, i encara més en els últims cursos, en què existesca una comunicació eficaç i permanent amb les famílies, i per això s’ha dissenyat aquest nou instrument que aspira a mantenir-se i consolidar-se. No cal oblidar que l’escola som tots i entre tots l’hem de fer.

t e mes d’a c tualitat

t em es d ’ a c t u a l i t a t

temes d’actualitat A

400 anys de vila reial

tots els pobles els toca celebrar de tant en tan efemèrides amb un pes local i una envergadura que estan per damunt de tota la resta dels actes festius habituals. Només prenen significació vistos des de dins, i en tot cas, poden ser una curiositat per al turista o l’interessat foraster. Entre aquestes dates memorables sempre ha d’estar la celebració del naixement, aquell temps perdut en la història, de vegades mitificat i situat quan abans millor per donar pedigrí –coses del xovinisme inevitable.

Domènec Gamieta Aquest any passat a Algemesí havien aparegut símptomes evidents de què alguna de grossa en preparava el consistori. Banderes als fanals de la il·luminació pública, logotips en el paper oficial de l’Ajuntament, al butlletí municipal BERCA, convocatòries especials a les associacions, i altres avinenteses, assenyalaven que a Algemesí se celebrava el 400 aniversari de la proclamació de vila reial. Fins i tot, una rutilant visita a la casa

reial per banda d’una bona representació del consistori i altres personalitats locals, tancaven uns actes als quals s’havia volgut donar especial rellevància. Ara bé, què va passar el 1608 a la nostra ciutat que mereix una atenció tan rellevant? En aquell any les autoritats algemesinenques aconseguien de la mà del seu negociador oficial, el síndic Domènec Gamieta, la concessió de vila reial. Això s’esdevingué just un any abans de què Felip III ordenàs l’expulsió dels moriscos, que també mereixerà actes el proper any, i que tant afectà les terres valencianes. Finalitzava un procés iniciat el 1574, mitjançant el qual Algemesí havia assolit la segregació d’Alzira gràcies a les negociacions que féu a la cort de Felip II Bernat Guinovart. Efectivament, com ja he dit abans, el nostre municipi no fou tal cosa després de la conquista de Jaume I, ja que aquest l’integrà en qualitat de lloc a la vila d’Alzira. Cal dir que el segle XVI marcà un cicle expansiu de creixement econòmic i demogrà-

Bernat Guinovart fic, propiciat per la producció de la seda. L’economia riberenca, i també d’altres parts del país, s’articulà al voltant d’aquest preuat teixit. Tot a la Ribera feia olor a morerars i la cria del cuc per obtenir la matèria primera era present a moltes llars. Tothom intervenia d’una forma o altra en el lucratiu negoci que portà la bonança econòmica, i amb ella el desig d’arribar més lluny i d’aconseguir una gestió millor dels diners que Algemesí ha-

via d’enviar a Alzira en forma d’impostos. Si Algemesí volia seguir el seu creixement ho havia de fer a costa de deixar el tutelatge d’Alzira. Cal recordar que també per aquell temps estaven en marxa les obres del temple nou, símptoma evident de creixement i bonança econòmica. La problemàtica era semblant a altres municipis com Carcaixent, Albalat o Guadassuar que assolirien fites semblants en dates pròximes. Alzira ho visqué, evidentment, de forma contrariada i irada, i interposà els obstacles que pogué davant el rei. I no és que Algemesí i Alzira no hagueren pledejat abans. De fet durant el segle XIV ja tingueren alguns enfrontaments relacionats amb la gestió de les aigües de la séquia Reial del Xúquer. Fet i fet, la monarquia consentí a les ambicions dels algemesinencs, i aconseguia així nous ingressos ja que els privilegis no es lliuraven així com així. Aquell procés, en definitiva, fou el resultat de l’esforç de l’elit local, els prohoms, no ens equivoquem. Amb això sabien que serien els primers beneficiats. Això sí, els diners que costà la segregació arrossegarien el municipi a un llarg procés d’endeutament. Però no hem d’oblidar que la història de la nostra ciutat començà molt abans, en unes dates incertes però que segurament es remunten als segles XI o XII, ja que el seu origen és islàmic. Serà però en els temps de la conquista de Jaume I –de qui celebràrem també els 800 anys del seu naixement–, allà pel 1238, quan després d’un buidatge o el trasllat d’una part de la població andalusina que s’hi havia estat durant segles, es procedí a la colonització del territori, aconseguit amb les armes pels cristians del nord. Efectivament, si la primerenca fundació és musulmana, com bé indica el topònim, però d’ella a penes en sabem res, devem situar, i així ho han convingut els historiadors, el moment de la construcció del regne de València, com aquell en què naixia allò que avui en diguem el País Valencià, atenent a la cultura, la religió, la llengua i el territori que des de llavors l’han marcat fins els nostres dies. En 1243, apareix el nom d’Algemesí al Llibre del Repartiment, ja que algun afortunat rebé unes terres al terme. La nostra ciutat, llavors un grapat de cases amb unes poques famílies afincades, no passà de ser

un lloc que el rei volgué situar sota la jurisdicció que marcaven els termes de la vila d’Alzira. Heus ací, doncs, el primer motiu a celebrar aquest 2008, si voleu ni que siga per honorar el monarca que ens introduí en la història occidental europea. Em fa l’efecte que l’efemèride dels 400 anys de vila reial no té massa sentit per si sola, i cal entendre-la dins un procés més llarg, amb uns fets més immediats que els estudiosos han lligat al procés de segregació d’Alzira iniciat el 1574, com ja s’ha dit. De qualsevol manera, benvingudes siguen les celebracions si serveixen per apropar al gran públic la història del lloc on vivim. Bona cosa serà que estimulem el gust pel coneixement, per poder entendre qui som i on volem anar. A propòsit, si teniu curiositat i voleu indagar més en les qüestions ací ressenyades, podeu llegir els estudis de Josep Enric Estrela o Josep Antoni Domingo publicats per l’Ajuntament ja fa uns anys.

* Carmel Ferragud

t e mes d’a c tualitat

t em es d ’ a c t u a l i t a t

FUNDACIÓ SANT VICENT MÀRTIR COL·LEGIS DIOCESANS La Fundació Sant Vicent Màrtir va ser constituïda l’any 1994 per l’arquebisbe de València D. Agustín García Gascó. La intenció va ser crear un instrument al servei de la realitat existent a València en el camp de l’educació. En la nostra diòcesi, el nombre dels Col·legis Diocesans suposa una tercera part dels Col· legis Diocesans que hi ha en tota Espanya. En l’actualitat són 64 els Col·legis Diocesans de la diòcesi de València. La major part d’ells són Col·legis creats des de les parròquies per a oferir una possibilitat d’escolarització des d’una identitat catòlica als que així ho sol·liciten. Alguns dels Col·legis Diocesans són ja centenaris i la major part d’ells compleixen en aquesta dècada els seus 50 anys; ningú dubta que abans de la creació de la Fundació funcionaven, i encara funcionen molt bé, però no hi havia entre ells cap institució que coordinara ni establira línies d’actuació per a dur a terme la missió per la qual van ser creats pels fundadors, en la major part, els rectors de l’època. La Fundació Sant Vicent Màrtir, s’erigeix com una fundació canònica, no a fi de “absorbir”, ni de “controlar”, ni de “imposar”, sinó amb una finalitat de “proposar”, “coordinar”, “animar”, “recolzar”… En el fons amb una intenció de crear un cos de Col· legis amb unes línies de treball comunes que permeten que els propis centres siguen els que manifesten la conveniència i necessitat de caminar junts. Hem considerat que aquest treball de proposició i no d’imposició, em referesc concretament que la FSVM no és l’entitat titular dels Col·legis, sinó que cada Col·legi és de titularitat de la parròquia del territori en què

es troba ubicat, permet arreplegar uns fruits no a curt termini, sinó a mitjà-llarg termini dels Col·legis que cada vegada senten més la necessitat d’aquest treball com a missió compartida. Ningú dubta hui de la conveniència de coordinar la gran família que són els Col·legis Diocesans a fi de sentir-se cada un acompanyat en la important missió d’educar des de l’evangeli a molts joves de la nostra societat. La Fundació Sant Vicent Màrtir pretén oferir als Col·legis una professionalització dels serveis, a més de definir unes línies de coordinació. Podem dividir el treball de la Fundació en quatre àmbits: Assessorament: economicofiscal, jurídic, laboral, pedagògic… Formació: per al professorat dels centres, professors nous, nous directius, equips directius, orientadors…. Reunions i encontres: de Col·legis per proximitat, per etapes educatives, de professors, d’equips directius, de pares… Recursos i materials: full formatiu, agenda escolar…. El treball de la Fundació hui cobra sentit per la confiança que ens mostren els Col·legis, i vull destacar especialment a aquest Col· legi Maria Auxiliadora d’Algemesí, ja que des dels començaments de la Fundació ha confiat en nosaltres i ha valorat de forma positiva el treball que realitzem.

Miguel Ángel Coello Sánchez *Gerent de la Fundació San Vicent Màrtir

UNA XERRADA AMB ROSA SANCHIS Me la vaig trobar casualment de camí a l’estació per anar a València, una primera vegada fa uns mesos –guapa i elegant, amb un gran somriure, com sempre–, i em va comentar que se n’anava en uns dies a Mèxic perquè havia estat seleccionada per participar en un concurs empresarial. La segona vegada que ens trobàrem recentment, també casualment de camí a València, em confirmà que ja tenia el guardó a la butxaca. En definitiva, Rosa és encara una jove universitària amb un gran futur per davant. Però el seu èxit en els estudis es va fonamentar a l’escola. Efectivament, la seua trajectòria fou impecable i ho continuà sent a l’Institut, mentre cursà el Batxillerat amb resultat de Matrícula, i ara en la Facultat, en la seua carrera, tampoc li ha anat malament.

Rosa Sanchis Juan, de vint-i-tres anys, és exalumna de la nostra escola. Ella pertany a la promoció que finalitzà la Secundària l’any 2001. En l’actualitat, està a punt de finalitzar els seus estudis universitaris en la doble titulació d’ADE-Dret.

Hem quedat per parlar de tot plegat, del passat a l’escola i del seu futur rutilant. L’esdeveniment s’ho val –no tots els anys un exalumne ens sorprén amb notícies com aquestes, si bé estarem ben atents en un futur– i li propose d’incloure la nostra xerrada en el nou Anuari que estem fent a l’escola. Ho accepta de bon grat.

Podries comentar-nos

La proposta va partir del Carlos Sanz, un company meu de la Facultat. Havia rebut com ha anat això un correu electrònic ben interessant en el del teu viatge qual es parlava d’un concurs de negocis creat per a formar als participants. És allò i guardó a Mèxic? que s’anomena un Beertual Challenge, en el qual calia simular operacions amb una comCom va començar i panyia cervesera virtual. El premi era molt com se’t va ocórrer atractiu, ja que consistia en un Master Business Administration que forma part dels participar-hi? top ten segons el Finacial Times, és a dir, els deu millors màsters del món en aquesta especialitat. Carlos em va proposar a mi i un altre company, el Carlos Pascual, si volíem participar-hi, i ens vàrem apuntar de seguida. Per arribar a la final, que es va celebrar a Mèxic el passat dia 20 de març, haguérem de passar tres fases prèvies en les quals s’anaven eliminant equips. Al final només set equips arribaren a la final. En l’última prova, la més difícil de totes, haguérem de convéncer a un jurat integrat per alts executius del Grupo Modelo, tot responent a complexes preguntes. En la presentació d’un vídeo ens va ajudar Vicent Niclòs, informàtic i també antic alumne de Maria Auxiliadora. Cal dir que els meus companys i jo poguérem guanyar la final gràcies a una llarga i intensa preparació de sis mesos, en la qual ens reunírem moltes vegades i rebérem l’ajuda de diversos professors de la Facultat. En definitiva, l’experiència ha estat fantàstica; no l’oblidàrem mai.

t e mes d’a c tualitat

t em es d ’ a c t u a l i t a t

Bé, com ja he dit, el premi consisteix en un A partir d’açò, quines màster del Instituto de Empresa de Madrid, un dels millors màsters que s’imparteixen expectatives laborals tens avui al món, i que està pensat per a formar per al teu futur? Et decidiràs directius d’empreses. De moment he de finalitzar les pràctiques que estic fent a un definitivament pel món de despatx d’advocats de València i després l’empresa, com sembla el cas? m’incorporaré al màster. Això m’obligarà a viure a Madrid durant un temps i a millorar molt el meu anglés, ja que és bàsic per a poder seguir les classes. Després d’açò ja veurem el que decidesc. Pel moment no m’he traçat encara un perfil professional clar com sí ho han fet alguns dels meus companys. Aquest és el cas del Carlos Sanz que des de molt aviat es va decidir pel camp de l’empresa. Es tracta d’un xic amb una formació i una capacitat extraordinaris que li han valgut el poder continuar estudiant a la prestigiosa London Economics School. Jo encara no he sabut destriar. De fet actualment estic anant a judicis perquè la part del bufette on estic treballant és la de dret processal. Tanmateix, no acabe d’estar convençuda. En fi, afortunadament tinc moltes portes obertes i encara no se per quina opció decantar-me.

Actualment hi ha hagut molt de rebombori amb el tema de l’adequació universitària al Pla de Bolonya. Fins i tot això ha conduït a moure el ministeri i posar l’Ángel Gabilondo com a ministre d’Educació. Com has viscut tu tota aquesta problemàtica des de dins de la Universitat?

En primer lloc, he de dir que jo pertany a la primera promoció pilot que es va instaurar amb motiu de l’adequació a Bolonya. El còmput de crèdits s’ha regulat segons els criteris de l’espai educatiu europeu, el qual promou el foment de les habilitats i de les competències, així com les facilitat per a l’autoaprenentatge. La meua experiència ha sigut bona. Ara bé, la sensació que tinc és que molta de la gent que està acampada a la Facultat protestant no té res a dir en aquest tema. Hi ha qui està més posat en el tema i porta la veu cantant, però la resta no fan cap acció digna de remarcar. No sé ben bé que fan encara al hall de la Facultat.

La veritat és que estic molt contenta. He I la Universitat en general, tingut la sort de conviure en un grup molt com valoraries bonic, amb gent treballadora i motivada. Cal aquests sis anys recordar que es tractava d’un grup pilot en el qual només es podia accedir des d’una que has passat nota de tall molt altra. Era gent molt diver- a les seues aules? sa que procedia de molts àmbits diferents, gent dels pobles, però també gent de València fills de famílies acomodades, membres de l’estament polític, i que han estudiat en escoles i instituts en anglés durant molts anys. He fet moltes amistats i he pogut viure a València durant un temps. També amb el professorat he tingut molta sort. Tots ells eren catedràtics, molt bons, i el nivell acadèmic era molt alt. També voldria remarcar que el meu grup estava integrat majoritàriament, quasi en les tres quartes parts, per dones.

Anem a l’escola, als anys que passares a Maria Auxiliadora. Com recordes aquell temps?

Tots els records que tinc són bons. Recorde que el meu era un grup bonic, especial, amb llaços molt forts d’amistat que s’han conservat. De fet, és una de les coses que més m’entendrixen de la nostra escola, vore com any rere any totes les promocions aconseguixen crear vincles d’amistat que perduren en el temps. En el meu cas, he tingut la sort de formar part d’un grup que ens reunim sempre que podem. A més, mantindre el contacte amb la gent de l’escola pot ser molt important per a ajudar als amics en aspectes relacionats amb els estudis posteriors. En el meu cas, sempre ha sigut interessant tindre companys del col·legi estudiant altres tiulacions per les experiències i coneixements que et poden aportar, i aquest any especialment pel tema del concurs que parlàvem. El meu company i amic Vicent Niclòs, després d’un temps a l’estranger aprofundint en els seus coneixemènts d’informàtica, em va ajudar amb un vídeo corporatiu que havia de preparar per a la nostra exposició en Ciutat de Mèxic. Sens dubte, de l’escola no només conserve records sino també una forta unió i estima per companys i professors que perdura fins avui en dia.

No cal que et diga que fores una alumna exemplar en molts sentits. Sovint l’alumnat veu una muntanya en els estudis i que no val la pena sacrificar-se per arribar tan lluny com tu. Tu que també has viscut l’adolescència a l’escola i que també t’agradava la festa, què podries suggerir al nostre alumnat actual?

Crec que el sentit de la responsabilitat és molt important, però sense pensar en la responsabilitat únicament com a obligació sino també com una desició que ens permet gaudir més intensament de tot el que tenim al nostre abast . Jo pense que en una persona cal valorar el compromís amb la feina, però al mateix temps cal fer altres coses molt importants, com ara eixir, viatjar, tenir aficcions. Cal buscar l’equilibri i trobar el moment per a cada cosa sense tenir por a sacrificar-se. De fet, crec que el que ens aporta l’oci i el temps lliure té sentit gràcies al compromís pels estudis i el treball.

Potser hi ha qui no es pensa capacitat per arribar tan lluny com tu. En què creus que es va fonamentar el teu èxit en els estudis?

Tenir un bon hàbit d’estudi ja des de l’escola és decisiu. Hi ha gent que veus que no va bé en la carrera, i t’acabes adonant que el problema està en alguna cosa de base, en el que no vares fer des del principi. No hi ha un demà en l’estudi; has de començar a fomentar-lo des de ja perquè després potser siga tard. També l’estabilitat anímica i emocional que t’aporta la família es molt important. En ma casa sempre s’ha valorat el treball i l’esforç, aportar coses en bé de tots. A mi m’influí més això que no el fet que els meus pares no tingueren estudis. De fet, mon pare és obrer i ma mare, que és infermera, es tragué la carrera als 40 anys. Per la meua banda no hi ha més que agrair a Rosa que haja tingut l’amabilitat d’atendre’ns per al nostre Anuari. I esperar que el seu exemple siga un bon espill i esperó per al nostre alumnat.

* Carmel Ferragud

el s n o s t res p ro j ec t es

Què és el Comenius

Comenius és el nom d’un dels programes europeus que formen part del Sòcrates, un programa creat per la Unió Europea per fomentar i millorar l’educació a Europa. Les actuacions del programa Comenius es porten a terme entre un mínim de tres centres europeus i consisteixen en l’elaboració de diversos materials per part de l’alumnat i professorat dels països participants. El Col·legi Maria Auxiliadora d’Algemesí ha participat com a centre associat dins del projecte “Digues on vius i et diré com eres” i els principals temes que ha tractat són el patrimoni cultural, la història i les tradicions i el medi ambient. El projecte té una durada de tres anys. En el primer any (curs 2005-2006) el treball va consistir en fer un còmic de la història i la vida als nostres pobles en el passat.

els nostres Mª AUXILIADORA JA ESTÀ projectes EN EUROPA

El segon any (curs 2006-2007) se centrà en el funcionament de les nostres ciutats en l’actualitat i es va realitzar un tríptic que il·lustrava la nostra ciutat actual i els seus serveis. El tercer i últim any del projecte (curs 20072008) l’alumnat va elaborar una maqueta de la ciutat europea ideal en la que els agradaria viure. L’objectiu fonamental és l’elaboració, difusió i intercanvi, per part de l’alumnat, d’una sèrie de materials descriptius del lloc on viuen i la seua història.

Cada curs s’han fet tres reunions de coordinació del projecte que han servit també per conviure entre professors i alumnes d’altres països com: França, Bèlgica, Hongria, Romania, Itàlia i Portugal. Hem compartit experiències que ens han animat a conéixer altres realitats europees i a estimar-les. La valoració ha sigut molt positiva en relació als professors i professores i alumnat que han participat durant aquest curs al projecte. Alumnes de 2n i 3r de ESO tingueren la possibilitat de viatjar a França i a Itàlia i conviure amb joves i famílies d’un altra cultura i practicar alguna de les llengües estrangeres que estan estudiant, anglés o francés. També alguns professors de Secundària han viatjat a diferents països i han gaudit de la convivència amb altres professors d’altres cultures. Les reunions en les que hem participat ens han ajudat a conéixer altres realitats educatives i animat a treballar en altres tipus de projectes, com per exemple un intercanvi que es va realitzar durant el curs 2007-2008 amb el col·legi de França, el qual ha participat amb nosaltres en el Comenius i un segon projecte Comenius que durem a terme des d’octubre de 2008 a juny de 2010. Per un altra banda, les activitats realitzades ací han implicat diverses assignatures que han enriquit el seu currículum amb aquest projecte.

*María José Candel

e ls no st res projec tes

viatges amb el projecte comenius Fa dos anys, uns quants alumnes de 4t d’ESO, que en aquell moment ens trobàvem a 2n d’ESO, férem un viatge a França acompanyats de dues mestres, Mª José Candel i Montse. Els afortunats que ens vam perdre una setmana de classe per a després recuperar-la amb el doble de deure, fer tots els exàmens possibles en un dia, i no més perquè ja no hi havia més hores de classe... vam ser Anna Bueno, Ferran Ramírez, Bernardo Llácer, Carla García i jo.

Ploràrem un poquet, però va ser pujar al tren i passar el nerviosos que estàvem al principi.

Després d’acomiadar-nos de tota la classe el dia d’abans, el dia 7 de Març del 2007, ens trobàrem tots exceptuant de Mª José, a la que recollírem a València, a l’estació del poble. Ploràrem un poquet, però va ser pujar al tren i passar el nerviosos que estàvem al principi. En arribar a València, férem un poc de temps i pujàrem al tren que ens portaria a Barcelona. Quan arribàrem anàrem a dinar, encara que tots portàvem entrepans de casa, i vam agafar un tren fins a Port Bou. Allí pujàrem a “l’hospital”, nom amb el qual nomenarem els SNCF de França perquè eren tots verds. Quan estàvem a punt d’arribar a Avignon començàrem a cridar i la gent del vagó ens mirava amb cara de... i estos que fan? Arribàrem amb la comitiva del col·legi esperant-nos, i una vegada fetes les presentacions, tots a Bagnols i repartiment de cases. Un poc estranys són els francesos, a això arribàrem tots a la conclusió, i els alumnes del col·legi es quedaven mirant-nos

com si fórem famosos. Visitàrem el Pont Du Gard, Avignon, la fàbrica d’Haribo, l’ajuntament de Bagnols i les exposicions... Una experiència inoblidable: visitar les instal·lacions del centre, conviure amb famílies franceses quan només portàvem 5 mesos donant francés a l’escola, ... i el que és millor, coneguérem a gent d’altres països, riguérem amb ells, les animalades anaven com si parlàrem normal, i ens va permetre desenvolupar-nos en un ambient al qual no estàvem acostumats. El viatge de tornada, tot un riure, recordant el que havíem fet, o el que no havíem fet, durant els cinc dies aquells, i compartint diversos punts de vista amb els altres.

* Sara Vázquez Bueno

Una experiència inoblidable: visitar les instal·lacions del centre, conviure amb famílies franceses

e ls no st res projec tes

el s n o s t res p ro j ec t es

PROJECTE COMENIUS Resum i motivació En abril de 2008, cinc estudiants de segon d’ESO de Mª Auxiliadora, que ara som a tercer, férem un viatge a Bagnols-sur-Cezè amb el propòsit d’acabar un projecte Comènius que havia durat tres anys. Aquests alumnes érem: Alba Sanchis, Pau Blanco, Alejandro Martínez, Ana Rodríguez i Marta Ramiro i anavem acompanyats dels nostres mestres Vicent Esteve, Vicent Niclòs i Júlia Oltra. Com que ja fa un any que vam viure aquesta experiència, no recorde tan clarament com voldria els esdeveniments i no tinc la mateixa visió de les coses. Per a mi, va estar molt bé aquest viatge. He de reconéixer que quan ens van dir que aniríem en una furgona fins a Bagnols-sur-Cezé (que era el poble on estava l’escola) ens vàrem decepcionar un poc, però també és veritat que en el moment d’anar-se’n, i després, no se’m va fer gens pesat ni avorrit el trajecte, sinó tot al contari: ho passàrem molt bé i ens va resultar prou divertit.

Recorde que ens va sorprendre prou l’escola. L’organització dels cursos era diferent. Després de l’escola canviaven a un institut i en acabant a un altre i no tinc massa clar què feien després. També ens va impresionar que els wàters de l’escola no eren com els nostres, sinó que consistien en un forat al terra, com els antics, i clar, nosaltres no estem acostumats a açò. A més, érem l’únic grup del qual ningú de nosaltres sabia parlar francés...i tampoc enteníem massa. Aquest viatge es va organitzar amb un propòsit, realitzar a Bagnols-sur-Cezè, l’última part del projecte Comenius. Havíem tractat l’ edificació del passat, del present i ara ens tocava parlar del futur. Anàvem a fer una maqueta d’una ciutat futurista, amb edificis moderns i abstractes… Però tots havien de ser construïts amb suro blanc, sense dibuixos ni pintats, i amb un simbolet dalt que diferenciara i identificara cada edifici: restaurant, hotel, etc.

Cronologia de la setmana de treball El primer dia, diumenge 25 d’ abril del 2008 arribàrem a les cases a hora de sopar. Ens vàrem conéixer i a dormir. Dilluns de bon matí ens reunirem a l’escola Bernard de Ventadour de Bagnols-sur-Cezè, tots els grups de diferents països. Hi havia estudiants i professors de França, d’Espanya, d’Alemanya, de Bèlgica i de Portugal. A l’arribar ens presentàrem i ens explicaren la feina. Havíem de fer una maqueta d’una ciutat futurista, i ens donaren les instruccions. Ens distribuiren en grups i començàrem a construir edificis de seguida. Començàrem fent una escola, que haguérem de modificar moltes vegades perquè no aconseguíem encaixar, però a la fi, amb l’ajuda dels mestres va quedar molt bé. I una vegada agafàrem el ritme, començàrem a construir més ràpidament i a contrubuir amb millors idees i així anàvem avançant i progresant al treball. Continuàrem dos dies més amb la construcció de la maqueta i mentrestant compartírem les vesprades i nits amb les famílies.

Dijous, quan ja teníem la maqueta quasi acabada, férem una excursió a Nimês, una ciutat propera on visitàrem l’anfiteatre de les Arenes, el jardí de la Fontaine i altres més. Després ens deixaren un temps lliure per a dinar i veure coses i tornàrem a les cases. El següent i últim dia era la presentació de la maqueta que tanta feina ens havia donat. Després de retocar els últims detalls he d’admetre que la ciutat ens va quedar genial. Els alumnes de l’escola de Bagnols vingueren a visitar-la i després feren uns quants discursos. A la nit, sopàrem amb les famílies i ens despedírem. Dissabte dia 31, realitzàrem el trajecte de tornada a casa, deixant enrere un projecte que per fi es pot dir que ha estat un èxit i una bona experiència per a tots els que hi vàrem anar.

Ramiro Gandia * 3rMarta ESO

e ls no st res projec tes

el s n o s t res p ro j ec t es

EDESSA COMENIUS Vicent Niclós

DUES EXPERIÈNCIES INTERCANVI AMB EL COL·LEGI BERNARD DE VENTADOUR BAGNOLS-SUR-CÉZE / LE GARD

Entre els dies 24 de febrer i 1 de març, una representació del centre va assistir a la segona reunió del projecte que un grup d’institucions educatives de la Unió Europea ha iniciat aquest curs escolar. La reunió es va celebrar a la ciutat d’Edessa, ciutat important de la Macedònia Grega, pàtria d’Alexandre el Gran, al nord del territori grec. Assistirem dos professors, Carmel Ferragud i Vicent Niclòs, i quatre alumnes de 2n d’ESO: Rafa Montoro, Daniel Adam, Yarinet Calabuig i Paula Ferrer.

breu documental sobre la ciutat acollidora i la seua comarca, abordàrem l’ordre del dia que tenia els següents punts: el lliurament dels materials elaborats, la situació de cada centre pel que fa a les tasques i la planificació d’una recerca sobre les associacions d’immigrants d’origen musulmà. En aquesta reunió nosaltres vam acceptar el compromís de penjar al web del nostre col·legi tots els treballs realitzats per les diferents delegacions perquè puguen ser consultats lliurement per tothom.

Es tractava de posar en comú el treball realitzat durant els primers mesos del curs, consistent a presentar per escrit una síntesi de recerca sobre la influència dels musulmans en les nostres respectives cultures.

Els quatre alumnes estigueren acollits en famílies, de les quals reberen un tracte exquisit. S’hi trobaren tan a gust que en el moment del comiat, uns i altres, no pogueren evitar fluir alguna llagrimeta.

El treball realitzat per nosaltres havia pres com a referents l’arqueologia àrab de l’època d’Al-Àndalus i la toponímia heretada d’aquest període de dominació àrab. La visita al Castell de Corbera i a l’ermita de la Xara a Simat han estat els dos esdeveniments tangibles que han donat suport a la nostra hipòtesi de treball. Ara per ara, queda pendent la visita a la ciutat d’Alzira, ciutat d’arrel àrab, i la presentació a la nostra Comunitat Educativa de tot el treball realitzat mitjançant una exposició.

Durant l’estada férem algunes visites a llocs d’interés de la ciutat d’Edessa, com les famoses cataractes, i dues esglésies ortodoxes al barri de Varosi. Però també visitàrem i fruírem d’un balneari, enmig de les muntanyes, que des de molt antic ha aprofitat els manantials d’aigües termals que ragen en aquell indret.

Dimecres 25 començàrem la jornada amb la sessió de treball de tots els participants en el projecte. Després de les presentacions i d’un

Un dels dies, divendres, ens portaren a Tessalònica, ciutat històrica del mar Egeu, visitada en el seu moment per l’apòstol sant Pau i lloc d’assentament d’incipients comunitats cristianes. Durant el trajecte, vam tenir el plaer de visitar el complex funerari de Filip de Macedònia, pare d’Alexandre el Gran. Una excavació recent, feta amb tots els recursos tècnics, que ens posa a la vista una gran quantitat d’elements i estris de la vida quotidiana d’aquella gent. Tornàrem molt contents de l’estada, encara que el viatge sempre es fa una mica llarg perquè haguérem de fer escala a Madrid, Atenes i Tessalònica.

El passat curs un grup d’alumnes de segon i tercer de la ESO i alguns professors dels col·legi Santa Maria Auxiliadora d’Algemesí vam realitzar un intercanvi amb l’alumnat francés de la localitat de Bagnols. Com a professora assistent a aquesta experiència he de definir-la com a molt enriquidora tant per als alumnes com per als professors que hi assistírem, ja que l’activitat suposava la immersió de l’alumnat en una família desconeguda, amb diferents costums i, el que era més important, amb una barrera idiomàtica prou significativa. Tot açò va propiciar una evolució en els alumnes que hagueren d’adaptar-se en un temps rècord a totes aquestes noves característiques del seu entorn. Açò va obligar a què aquests tiraren mà dels seus recursos personals per a poder fer-se entendre per així poder “subsistir” i gaudir de l’experiència que les famílies els havien brindat. A més a més, els alumnes han hagut d’obrir les seves perspectives enfront de noves activitats, nous costums totalment diferents als de la nostra localitat i la seva família. Aleshores puc dir que aquesta experiència ha augmentat la maduresa de l’alumnat, ja que els ha obligat a ser ells mateix qui posaren les eines per a poder desenvoluparse el temps que estaven sols amb les diferents famílies(ja que estan molt acostumats a què els ho donem tot fet). És clar que hi ha alumnes que han aprofitat més que altres l’experiència, bé siga perquè estan més acostumats a aquests tipus d’activitats o simplement per la predisposició amb la que hi assistiren, però tot i açò tots van millorar considerablement amb la parla del francés i l’anglés donant-los així una fluïdesa que solament amb les classes no podem adquirir.

Pel que fa referència a les activitats que va organitzar el professorat francés, solament puc dir coses bones d’elles, ja que es veia que estaven molt ben organitzades i han resultat molt interessants ja que visitàrem totes les zones pròximes d’interés turístic, d’entre elles la gran llacuna de la Camarga, la localitat de “Sant Mari de le Mer”... El professorat francés va estar en tot moment preocupat pel benestar del grup, ja que hem estat acompanyats per ells tant en l’horari lectiu com fora d’ell, puc afirmar que aquests definiren els concepte d’hospitalitat i amabilitat amb lletres MAJÚSCULES. Aprofite per a agrair en aquestes línies a Florence i a Susan per acollir-nos a les seves cases i estar pendents de nosaltres per a què poguérem gaudir de l’estança i ensenyar-nos tot i un poc més de la seua regió. Sens dubte, crec que aquesta activitat ha estat molt enriquidora per a professorat i alumnes. I sols per finalitzar: gràcies, gràcies i moltes gràcies.

* Teresa Guitart

e ls no st res projec tes

el s n o s t res p ro j ec t es

INTERCANVI AMB EL COL·LEGI BERNARD DE VENTADOUR BAGNOLS-SUR-CÉZE / LE GARD

El passat any 2008 els alumnes que abans formàvem 3r i alguns de 2n d’ESO, tinguérem la sort de gaudir d’un intercanvi amb els alumnes del col·legi francés Bernard de Ventadour, situat a Bagnols-sur-cèze a la regió de Le Gard.

Acollírem cadascú al “nostre francés” com solem dir nosaltres, sense pràcticament conéixer-lo de res

Primer ens assignaren un alumne per persona, elegit pel col·legi francés seguint un determinat criteri i, uns mesos després, concretament a març, la nostra aventura francesa va començar. Acollírem cadascú al “nostre francés” com solem dir nosaltres, sense pràcticament conéixer-lo de res, però això no fou un impediment per a poder establir amistat amb ells. Encara recorde l’emoció amb que tots els alumnes esperàvem a l’alumnat francés, tots desitjant que el seu pròxim amic fóra del seu gust. Una vegada arribaren, cadascú va deixar que el seu francés s’acomodara a casa per a què els dies següents foren per a ell o ella satisfactoris. Mentre ells estigueren convivint amb les nostres famílies, en l’horari lectiu, quan nosaltres estàvem a classe, anaren coneixent més profundament el terme d’Algemesí i València. En concret visitaren la Xopera, l’Albufera, la ciutat vella de València, la ciutat de les arts i les ciències, la Copal, i Algemesí en general. També tingueren l’oportunitat de conéixer els nostres costums, que veien cada dia a les nostres cases, com per exemple, els menjars, la nostra vida diària i la forma en la que gaudim del cap de setmana.

Un mes després érem nosaltres els que havíem de conéixer noves cultures i viure una nova experiència. Exactament compartírem amb ells i les seues famílies 7 dies, del 5 a l’11 d’abril. El viatge fou realitzat amb autobús, per la qual cosa eixírem a la matinada i arribàrem a Bagnols-sur-cèze a les 5 de la vesprada. Nosaltres, també tinguérem la sort de conéixer molt llocs típics com el Pont du Gard, el mercat de Bagnols, la Camarga, Saint-maries de la mère, Aigües mortes i Úzes , encara que alguns, el cap de setmana, junt a les famílies, pogueren visitar altres llocs com Avignon, Orange, Marsella, etc. El paisatge de la regió del Gard és molt diferent al nostre, és molt més verd i el conreu predominant és la vinya, hi ha per tot arreu, envoltada de grans boscos mediterranis d’arbres autòctons, cosa que ací pràcticament ha desaparegut. Com que la indústria del vi és molt important en aquesta regió poguérem visitar un celler, a Chusclan.

Pont du Gard, el mercat de Bagnols, la Camarga, Saint-maries de la mère, Aigües mortes i Úzes

També ens adonàrem de certes diferències com el fet de viure en nuclis de població molt petits i dispersos, cosa que feia que la comunicació fora de l’horari escolar siguera molt poca, açò contrasta amb el nostre poble, que és un nucli urbà gran, comparat amb els pobles on ells vivien i que afavoreix la comunicació i el contacte entre nosaltres, fet que va sorprendre a les dues parts. Un altra cosa que ens va sorprendre molt, fou que la comunicació va estar fluïda tot i les dificultats amb la llengua. En conclusió, tinguérem l’oportunitat de conéixer de primera mà la cultura francesa i de ser coneguts per ells.

Bueno Girbés * 4tAnna ESO

e ls no st res projec tes

el s n o s t res p ro j ec t es

CAP A L’ELABORACIÓ D’UN PROGRAMA D’EDUCACIÓ SEXUAl * PADRINES I PADRINS DE LECTURA Anomenen “padrines” i “padrins” a l’alumnat de quart de secundària que voluntàriament fan llegir, una vegada a la setmana i a l’hora del seu pati, a xiquets i xiquetes de primer de primària. Cal deixar clar que els padrins i les padrines no ensenyen a llegir, sinó que asseguren la lectura regularment als xiquets i xiquetes que ja han aprés. Aquesta experiència la iniciàrem fa huit cursos, i al llarg d’aquests huit anys hem anat variant la manera de dur a terme aquest apadrinament en funció de la pràctica i dels aspectes que creiem que poden millorar. Per als alumnes de quart de secundària aquesta és una tasca voluntària, ja que l’apadrinament el fan a l’hora del pati, i això vol dir que el divendres esmorzen ràpid i no ixen al pati. Cal dir que, des que ho portem a terme, sempre ha volgut col·laborar tot l’alumnat. Al llarg d’aquests anys d’experiència hem constatat que l’apadrinament, a més de satisfer les expectatives inicials, ens permet incidir en molts aspectes: És dóna un valor

afegit a la lectura perquè va acompanyada d’una relació personal; s’educa en el respecte com a persones, entre companyes i companys de diferents edats; s’accepta la diversitat ja que no tots els fillols i filloles ni tots els padrins i padrines són simpàtics, carinyosos, decidits…, ni l’un ni l’altre s’escullen; es potencia la generositat ja que es tracta d’un servei en el temps de pati; la feina es pren seriosament,encara que vinguen enjogassats, saben ser responsables; fa créixer l’autoestima; També hem observat que el fet de tornar a la classe de primer de primària després de deu anys, els fa adonarse de coses que ja han deixat darrere, els fa reviure records, de vegades amb nostàlgia, i els fa sentir-se grans. L´esforç, el compromís, la responsabilitat, la diversitat o l’autoestima són aspectes tan beneficiosos per als menuts com per als majors.

* Pilar Contreras

Teresa Limorte Guillén

La sexualitat impregna la nostra existència... hi ha dues maneres de situar-se en l’existència –en la relació amb el món i amb els altres–: una és la masculina i l’altra, la femenina... entre sexualitat i existència es dóna una osmosi, és a dir, si l’existència es difon en la sexualitat, la sexualitat es difon en l’existència de manera que és impossible determinar, en una decisió o acció, la part de motivació sexual i la d’altres motivacions. Merleau-Ponty, 1945.

El curs 2006-07 el Claustre de professors i professores ens plantejàrem l’objectiu difícil, però a la vegada il·lusionant, d’elaborar un programa educatiu que ens permetera contribuir al desenvolupament sexual i afectiu del nostre alumnat. No era aquesta una proposta nova, en absolut, ja que a la nostra escola, des de fa més de dues dècades, hem treballat l’educació sexual amb l’alumnat, els pares i les mares, fonamentalment als últims cursos del que era l’EGB i, més recentment, al segon cicle de l’ESO. Fins i tot, durant uns anys desenvoluparem un Programa d’Educació Sexual, elaborat pel Servei d’Orientació Municipal i el Centre Municipal de Salut a les darreries dels 80. Ja en aquell moment preteníem introduir al currículum de totes les Etapes educatives i assignatures l’educació de l’afectivitat i la sexualitat en l’escola. Es tractava d’un programa que s’inseria en totes les àrees, implicant així tot el professorat i els pares. Amb els successius canvis i reformes educatives, aquest programa va deixar de dur-se a terme. De la mateixa manera, tots els cursos s’han realitzat diferents tallers de sexualitat des de la tutoria amb la col·laboració de les orientadores del centre o el Centre Municipal de Salut. Igualment, hem participat en companyes organitzades per la Conselleria de Sanitat. Totes aquestes activitats han tingut un caràcter preventiu i s’han adreçat fonamentalment a l’alumnat de l’ESO.

Donat l’interés del Claustre per superar les intervenció puntuals en sexualitat, feia ja alguns cursos que al centre es contemplava la possibilitat de realitzar a Secundària un projecte d’educació sexual per als quatre cursos en el que no només es dedicaren unes quantes sessions a parlar sobre el tema amb l’alumnat a les tutories, sinó que de forma àmplia i integrada es pogués abordar en tota la seua complexitat i, adequant a cada edat els continguts, una educació sexual d’acord amb el que els avanços científics i socials ara mateix exigeixen. Aprofitant aquest interés pel tema, el Departament d’Orientació va fer una proposta perquè el programa d’educació sexual s’eixamplara a totes les etapes educatives.

e ls no st res projec tes

El professorat i els pares som conscients que moltes vegades eduquem “contra corrent”: constatem que els valors que predominen a la nostra societat i que difundeixen els mitjans de comunicació, estan lluny d’aquells que considerem adequats per una educació més humanitzadora. Aquest fet és encara més evident en l’àmbit de l’educació de la sexualitat i l’afectivitat: constatem un “analfabetisme” emocional en joves i adults, els mitjans de comunicació banalitzen les relacions afectives i sexuals convertint-les en relacions exclusivament coitals, reduint la sexualitat a genitalitat on té poca cabuda la comunicació, la tendresa, la sinceritat o la responsabilitat. La situació és difícil, i més en un camp com aquest, transcendental i radical en la persona, i de conseqüències nefastes: conductes desafectives, violència de gènere, desigualtats, homofòbia, embarassos no desitjats en menors... Davant d’aquesta situació considerem que l’educació afectiva i sexual des de la infantesa és un factor de protecció per al nostre alumnat, a més de contribuir al seu creixement i formació integrals. Ens caldrà, doncs, contribuir a l’educació de la sexualitat dels xiquets i xiquetes a l’Educació Infantil, a la Primària i a l’Educació Secundària? Per què? Des del naixement, els xiquets i xiquetes, mitjançant l’observació, les pautes educatives de la família, el modelatge que contínuament els proporcionen els pares així com d’altres adults, van adquirint una certa consciència del seu sexe; és el que anomenem la identitat sexual. A partir dels 2-3 anys van consolidant el procés d’identificació amb el pare o mare del seu sexe (i d’altres figures pròximes) que els ajudarà a convertir-se en persones sexuades. Al xiquet i la xiqueta els agrada observar els cossos nus del pare i de la mare per tal de comparar-los amb el seu. És per això que quan juguen amb els amiguets i amiguetes, picarons i riallers, es mostren i es toquen el cos els uns als altres: s’asseguren i afiancen en la seua identitat sexual, en masculí o en femení, que els acompanyarà durant tota la seua vida.

el s n o s t res p ro j ec t es

Durant l’Educació Primària elles i ells intensifiquen les seues relacions i vivències. Descobreixen la necessitat dels amics, aprenen com naixem i com es fan els xiquets, comparteixen la curiositat sobre el sexe i els jocs sexuals, experimenten els primers enamoraments i quan arriben a la fi d’aquesta etapa, es produeix un fenomen capital que suposa l’abandonament definitiu de la infància i que consolidarà la seua identitat sexual: la Pubertat. A l’ESO, després de les transformacions físiques i psicològiques que comporten els anys de la Pubertat, augmenta l’interés per l’altre sexe, apareix el desig i l’atracció sexual. Tant ells com elles s’allunyen emocionalment de la família per bolcar-se en les relacions d’amistat, i un bon dia s’enamoren i s’estrenen en l’experimentació de les primeres relacions afectives i sexuals. En aquesta Etapa es desenvolupa la vivència pròpia del sexe i s’organitza el desig, arribant-se a una identitat sexual definitiva com a home o dona. Les famílies i l’escola compartim amb els xiquets-xiquetes i joves tot aquest procés de creixement i maduració que ens fa persones. A més a més, l’escola és un lloc privilegiat doncs és ací on ells i elles conviuen, es relacionen i comparteixen vivències i sentiments amb els seus iguals, amb adults i amb altres alumnes de diferents edats. A més a més, segons la legislació educativa actual (LOE), l’educació sexual és obligatòria com contingut transversal: educació integral, dret dels menors, informació científica, convivència professorat-alumnat, etc. Hem de ser ben conscients que a la família i a l’escola, tant per acció o per omissió, es fa educació sexual. A l’escola és el que anomenem “currículum ocult” que significa l’educació que de fet es fa de forma difusa, no intencional, espontània i no formal. Suposa el que es viu en el dia a dia, les actituds i comportaments del professorat i també dels mateixos alumnes, encara que no siguem massa conscients. Tots: professorat, mares i pares, amics, amigues i mitjans de

comunicació influeixen en els aprenentatges incidentals. L’escola té una funció complementària a la família encara que tenen rols diferenciats que cal coordinar. Ha de ser el lloc on els alumnes se senten protegits, observen models adequats i tinguen relacions interpersonals satisfactòries. Com s’ha dut endavant l’elaboració d’aquest programa? Una condició imprescindible per dur endavant seriosament un programa com el que volem desenvolupar és la formació del professorat en l’àmbit de la sexualitat humana, així com en els diferents models de fer educació sexual a l’escola i les metodologies més adients. Durant el curs 2006-07 ens proposàrem formar teòricament l’equip docent en les dimensions fonamentals que configuren el fet sexual humà (biomèdica, psicosexual, afectiva, cultural, social, ètica i higiènicosanitària) i el seu tractament en les distintes etapes educatives. Aquesta formació permetria per una banda, una reflexió conjunta de tot el claustre sobre la sexualitat humana i per altra, desenvolupar actituds positives, comprensives i empàtiques cap al sexe i la sexualitat. El curs de formació constà de 16 sessions i s’organitzà en 8 sessions teòriques, 6 de treball pràctic per grups interetapes i 2 sessions de claustre. Com a resultat d’aquesta formació, el claustre prengué decisions relatives al model d’educació sexual que ens semblà més enriquidor per l’alumnat, així com sobre aspectes relatius a la metodologia, avaluació, etc. Durant el curs 2007-08 el treball es va centrar en els continguts i objectius per etapes i cicles educatius. Aquest curs es crea la comissió de coordinació i seguiment del programa formada per 4 professors dels diferents cicles- etapes i la psicòloga d’Infantil i Primària. Es crearen 3 grups de treball formats pel professorat de tots els Cicles i Etapes. Es nomenà una professora coordinadora del procés i encarregada d’arreplegar i passar a l’ordinador tota la documentació produïda tant en les sessions de formació com en els grups de treball. Finalment,

s’establí un calendari anual per desenvolupar totes les activitats previstes: realitzar el continguts i els objectius tant generals com per Etapes i Cicles del programa d’Educació sexual del nostre centre. Durant el curs present s’ha estat treballant sobre les activitats i la participació de les mares i pares en la realització del programa. Així, seguint amb el treball en grups, aquest curs estem preparant les activitats corresponents als continguts que ens permetran aconseguir els objectius previstos al Programa. Els continguts, objectius i activitats els hem distribuït en les diferents àrees o assignatures dels diferents nivells, de manera que la forma de treballar l’educació sexual siga sempre interdisciplinar i arrelada al currículum. Açò suposa un gran esforç de coordinació i treball conjunt del tot el claustre. En aquest moment d’elaboració del Programa d’Educació sexual, ens plantegem la necessitat de comptar amb la participació dels pares i mares del nostre col·legi. Els pares i mares de l’AMPA que estiguen interessats hauran de participar en l’elaboració del Programa aportant idees, suggeriments, activitats, dubtes, propostes metodològiques, col·laboracions personals i moltes més coses que, amb tota seguretat, enriquiran el Programa. Caldrà que les famílies i l’Escola unesquen esforços i il·lusions per tal que aquest projecte educatiu siga veritablement compartit.

set ma na monogràfic a

una altra forma d’aprendre La setmana monogràfica com a acció educativa constitueix un dels elements distintius més significatius de la nostra escola. Les Setmanes Monogràfiques s’han anat succeint des de fa molts cursos (1987-88) i han abraçat temes molt variats, des d’aquells d’àmbit local o regional (l’aigua, la taronja, el poble, el barri, les festes i tradicions, etc.) fins d’altres amb caràcter universal (la igualtat entre els sexes, la nutrició, la sexualitat, interculturalitat, globalització, la vocació, etc.). Com a iniciativa didàctica han estat guardonades en diverses ocasions, i s’han constituït com una via per a incidir en temes transversals, els quals el currículum ordinari no permet abordar amb tota la intensitat que mereixen. Aquesta és una activitat en la que busquem una obertura al context més immediat que és el municipi i la comarca, signe també d’identitat del nostre Ideari. Per això mirem que participen institucions i entitats públiques i privades molt diverses, com ara l’Ajuntament, ONGs, Centre de Salut, empreses privades, etc., i persones alienes al centre que poden aportar els seus coneixements en una determinada matèria. Sovint cerquem la participació de les famílies del centre. Molts pares i avis poden aportar els seus coneixements o, fins i tot, els seus propis recursos, la seua llar, la seua botiga o empresa, per a ajudar-nos a introduir millor el nostre alumnat en el tema proposat. Per això, cada any elaborem i adrecem una carta a les famílies explicant-los quin és el tema i la dinàmica a seguir, i també sol· licitant la seua col·laboració en els aspectes oportuns. La seriositat amb què es pren aquests dies el centre ho posa de manifest el fet que es trenca completament el ritme habitual de les classes, des de l’etapa d’Educació In-

s et m a n a m o n o g rà f i c a

setmana monogràfica fantil fins a la Secundària. Una successió de tallers, eixides de l’aula i visites al municipi o a altres de veïns, marquen una activitat, sovint frenètica, que requereix molta feina i una bona coordinació. Els resultats solen ser excel·lents i l’alumnat valora molt positivament la setmana, sobretot perquè permet continuar aprenent d’una forma dinàmica, lúdica i trencant les barreres habituals de l’aula. Enguany el tema escollit ha sigut l’astronomia, ja que un acord de l’ONU ha fet que l’any 2009 siga l’any internacional de l’astronomia. Amb aquesta efemèride es volen celebrar els 400 anys d’uns descobriments i d’unes teories que van revolucionar la comprensió de l’univers. Així que valoràrem que LAIA-IYA 2009 representava una oportunitat única per transmetre a l’alumnat l’emoció del descobriment, el plaer de compartir el coneixement bàsic de l’univers, el valor del nostre lloc en ell i la importància de la cultura científica. Amb tot açò preteníem estimular l’interés per l’astronomia i la ciència en general; des de la seua influència en les nostres vides diàries fins com el coneixement científic pot contribuir a un món més lliure i igualitari. “Viatge a l’univers” ha sigut el títol que ha copsat tota una sèrie d’activitats, des d’Infantil fins a Secundària, que han apropat l’alumnat a aquesta realitat tan desconeguda per a tots com és el cosmos. Cada nivell educatiu ha adaptat el contingut a les capacitats i necessitats del seu alumnat; així podem trobar activitats adreçades a 1r cicle d’Infantil que intenten explicar als més menuts la diferència entre el dia i la nit; o un descobriment del nostre sistema solar fet per a l’alumnat de 2n cicle d’Infantil.

A primària, seguint la tasca encetada el curs anterior, s’han realitzat tallers, amb un caràcter tan educatiu com lúdic, que treballaven aspectes diferents del tema proposat. Amb títols com “La galàxia de les lletres”, “Trencaclosques robòtic”, “ Objectiu la lluna”, “Planeplasti” o “Destinació: el Sol” s’han treballat diferents vessants del tema: diferents tipus de text que tenen com a tema l’astronomia, el funcionament d’alguns robots, naus espacials i el seu desplaçament per l’espai o augmentar el coneixement del Sistema Solar i els elements que formen part d’ell. Amb l’alumnat de Secundària s’ha pretés, utilitzant com a motivació la celebració del 1r Congrés de les Nacions Interplanetàries, que se senta implicat en totes i cadascuna de les activitats. Aleshores els i les alumnes estaven dividits en 5 grups que representaven diferents ciutadans de l’espai convocats a compartir experiències i revisar tots els estudis que han estat fent-se durant 400 anys al voltant de l’univers. Aprofitant l’hipotètic descobriment d’un nou planeta s’ha apropat als joves a la presa de consciència de la vida del nostre planeta “Càpsula estel·lar”; a conéixer la història d’algunes constel·lacions a través dels mites i de l’art “ Moments estel· lars de la ciència” i “Constel·lacions mòbils”; a interpretar les diferents visions de l’univers a través de diferents cultures “ Cosmovisió”; a aconseguir una visió globalitzada de la magnitud del sistema solar “El sistema Solar” o a investigar la vida d’astrònoms importants i dels seues descobriments. Tot aquest seguit d’activitats queden reflexades a la realitat de les nostres aules, als nostres corredors, però sobretot queden paleses a les experiències que ha viscut cadascun dels infants, xiquets i joves i que quedaran per sempre en el seu record.

*Noelia Montrull

eixir 26

Cal advertir, abans de res, que les activitats que s’han recollit en aquest apartat pertanyen a les que es realitzaren a final del curs 2007/08 i les que s’han realitzat aquests dos primers trimestres del curs present.

Infantil

Com quasi tots els cursos, la nostra acampada es va fer al Parc Adai, i en aquesta ens visitaren els nostres companys de 2 anys l’últim dia. Ja en aquest curs, la classe de 4 anys anàrem al Mercat Municipal i visitàrem una carnisseria, i durant el mes de març, l’alumnat de 3, 4 i 5 anys anàrem al Teatre Municipal a veure un espectacle de dansa. Però ens va semblar que de dansa no tenia molt. Uns dies després, també en companyia dels xiquets i xiquetes de 2 anys, férem una eixida per anar al teatre “La Estrella” de València, on veiérem “Historieta marciana”. I és que les mestres ja estaven pensant que la setmana monogràfica era sobre l’astronomia.

1r cicle Primària

Els de 1r i 2n acabàrem el curs passat anant al Centre Ecoturista i de Formació “El Teularet” a Navalón, on ens ho passàrem molt bé. En gener anàrem al centre de Bancaixa a València per participar en un taller didàctic. Amb la mamà de la nostra companya Lara, de 2n, visitàrem el monestir de Fons Salutis. Era un lloc molt interessant però que feia

una miqueta de por. És on van a fer el nostre nou col·legi i parròquia.

de l’aula

Férem molta feina ja que ho havíem de dur a un dels viatges del Comenius, on calia parlar sobre les nostres arrels islàmiques, aquells musulmans que visqueren tant de temps en les terres valencianes.

2n cicle Primària

Els de 3r i 4t férem el nostre viatge de fi de curs a Benassal. Aquest curs començàrem anant en novembre al teatre a la Sala Escalante de València. També hem anat un dia el mes de gener i un altre dia en febrer a la Biblioteca municipal per participar d’una activitat d’animació lectora i també per a intercanviar llibres. També a febrer celebràrem el dia de sant Blai. Els de 4t férem en febrer una eixida a la Xopera i en març tots junts férem una excursió molt bonica a la Serra d’Espadà. La veritat és que ja teníem ganes perquè s’hagué d’ajornar anteriorment per culpa de les pluges. Quan s’acostava la Pasqua i les vacances anàrem un dia a menjar-nos la mona al Poliesportiu amb tots els demés companys de Primària.

3r cicle Primària

La nostra acampada de final de curs fou a Piles, on durant tres dies realitzàrem tot tipus d’activitats d’aventura. Com que estàvem en l’any del rei Jaume I, l’alumnat de 5é i 6é férem una visita molt interessant al Puig de Santa Maria, que portava per títol Jaume I: cavaller del Puig. També anàrem en novembre a la fàbrica de Fartons Polo. En gener, ja en l’any nou, férem una

eixida a una bonica i important ciutat valenciana, Sagunt. Després, i com no podia ser menys, quan arribaren les Falles eixírem un dia a donar una volta per veure-les. Ja prop de la Pasqua anàrem un dia a menjar-nos la mona al Poliesportiu municipal.

Secundària

Un moment molt important per a l’alumnat de 4t va ser el de la nostra festa de Graduació, ja que tinguérem l’oportunitat de fer un recorregut amb imatges i fotografies per la nostra estada en el col·legi i ens poguérem acomiadar del professorat i dels nostres companys de Secundària que ens han acompanyat tant de temps. Finalment, del 16 al 20 de juny viatjàrem a Port Ainé on férem moltes activitats d’aventura. Els de 1r, 2n i 3r, com que no tenim viatge de fi de curs, anàrem a passar un dia a Port Aventura ja a punt d’acabar-se el curs. Alguns dels companys de 2n han tingut bastant sort aquest curs, ja que participaren en dues reunions del projecte Comenius. La primera durant el mes d’octubre a Namur (Bèlgica), i la segona durant el mes de febrer a Edessa (Grècia). Els de 1r i 2n anàrem en desembre a visitar el monestir de Santa Maria de Valldigna, la mesquita de la Xara i el castell de Corbera.

Els de 3r i 4t també tinguérem la nostra excursió. Aquesta fou durant el mes de novembre a Banyeres de Mariola, un poble que estava una mica lluny, cap al sud, i on veiérem un museu antic sobre l’elaboració del paper, pujàrem al castell que està enmig del poble, i finalment férem una ruta pel riu Vinalopó on estaven les antigues fàbriques de paper.

activitats extra escolars I també a l’escola fem altres coses

Com tots els anys, s’han desenvolupat al nostre centre una sèrie d’activitats extraes· colars, les quals oferim en començar el curs a les famílies per tal de donar un servei i col· laborar en una educació més completa del nostre alumnat. L’oferta que s’ha fet al principi del curs reunia tant activitats esportives (natació, escola de bàsquet, escacs, escola multi esportiva) com altres més creatives o que fan referència a les arts escèniques (teatre i expressió corporal). Aquesta oferta es fa al mes de setembre i les activitats es desenvolupen d’octubre a maig amb una durada d’una o dues hores setma· nals, en l’horari del migdia, i de 5 a 6 de la vesprada, en el cas de l’alumnat d’Infantil i Primària o al llarg de les vesprades que no tenen classe en el centre, amb l’alumnat de Secundària, tot realitzant-se aquelles que aconsegueixen un nombre mínim d’alum· nat. Ha sigut aquest el cas de l’activitat d’escacs que aquest curs no s’ha realitzat per no tenir el nombre mínim d’alumnat que es requereix. En aquesta activitat, els escacs, es treballen diferents capacitats que faciliten la pràctica

d’aquesta disciplina, com són la concentra· ció, la programació, la visió de futur, l’estra· tègia, la capacitat de superació davant dels problemes i, com no, el vessant lúdic d’un joc tan reflexiu. L’alumnat que ha participat d’aquesta activitat, a més a més, ha tingut l’oportunitat de participar en diferents tor· nejos d’escacs que s’han celebrat o bé al voltant de la Festa de Maria Auxiliadora, o bé en les Trobades d’Escoles en Valencià o bé en altres que ha patrocinat la Conselle· ria. A les activitats d’Expressió Corporal i Teatre els xiquets i les xiquetes aprenen, jugant, a explorar i desenvolupar les seues capacitats expressives i comunicatives a través de la realització de jocs i activitats dramàtiques. Una mostra d’allò que aprenen l’observem tant en la representació que es fa al final del primer trimestre en el Retaule de Nadal, el qual ofereixen a tota la comunitat educati· va, com en les actuacions teatrals de final de curs al voltant de la Festa de Maria Au· xiliadora. És també l’alumnat d’aquestes ac· tivitats el que participa en la representació que fa l’alumnat d’aquest Centre dins de la Campanya Municipal de Teatre Escolar. A més a més, aprenen i realitzen qualsevol tipus d’activitat que envolta el món de la re· presentació com són la confecció de deco· rats, l’utillatge, els vestuaris...

Les activitats esportives que es fan com ac· tivitat extraescolar permeten al nostre alum· nat practicar i aprendre un mínim de tres es· ports diferents (un per cada trimestre) i així participar en les competicions que es fan a nivell municipal. També es fa incidència es· pecial en dos esports com són la natació i el bàsquet, del qual funciona una escola en el nostre centre des de fa uns quants anys. Cal assenyalar, finalment, que en la pràcti· ca de qualsevol dels esports que es duu a terme en el nostre centre educatiu, és fonamental el treball que es fa amb l’alumnat perquè tinguen un bon sentiment d’equip, de superació, de relació amb els companys i amb els contrincants i que troben i valoren el component saludable i lúdic que té qual· sevol pràctica educativa.

* Júlia Oltra

a c t i vi t a t s ex t ra es c o l a rs

a ct ivita ts extraes c olars

a c t i vi t a t s ex t ra es c o l a rs

L’OLIMPIADA MATEMÀTICA Com venim fent des de l’any 2001, 9 alum· nes del nostre centre han participat aquest any en la XX Olimpíada Matemàtica. És una activitat que convoca anualment la Societat d’Educació Matemàtica de la Co· munitat Valenciana “Al-Khwarizmi” amb l’objectiu de potenciar el gust per la resolu· ció de problemes i desenvolupar capacitats d’intuïció, raonament, imaginació i deduc· ció. A més, també pretén fomentar la con· vivència, l’intercanvi d’idees i amistat entre els alumnes que participen. L’Olimpíada Matemàtica va dirigida a tots els alumnes matriculats en qualsevol dels cur· sos des de 5é de primària fins a 4t d’ESO. Els alumnes estan distribuïts en tres catego· ries: 5é i 6é de primària - nivell C 1r i 2n d’ESO - nivell A 3r i 4t de primària - nivell B. L’Olimpíada Matemàtica consta de quatre fases: una fase Comarcal, una Provincial, una Autonòmica i una Nacional. Fase Comarcal: aquesta és la primera fase i se celebra un dissabte de matí. Consta de dues proves: una prova de caràcter individu· al i una prova per equips. De tots els alum· nes que participen, se seleccionen 48 par· ticipants per nivell que passaran a la Fase Provincial. Fase Provincial: aquesta segona fase con· sisteix en una Jornada festiva i matemàtica que se celebra un dissabte de maig i dura tot el dia. Consta d’ una prova individual i dues proves per equips. L’ajuntament del poble

on es realitza paga el dinar dels participants i dels professors acompanyants. Al final de la jornada es fa el lliurament de diplomes als participants i el lliurament de premis al mi· llor grup de cada nivell i als 8 finalistes per nivell, que passaran a la següent fase. Fase Autonòmica: aquesta tercera (i úl· tima fase per als participants de nivell B i C) consisteix en la participació d’un cap de setmana de convivència amb proves indivi· duals i per equips. Cada any se celebra a una província de la Comunitat Valenciana. Aquest any ha sigut a Castelló els dies 6 i 7 de Juny en l’alberg juvenil Sant Crist de Benicarló. En aquesta fase se seleccionen 3 participants per nivell del quals només els matriculats en 2n d’ESO podran passar a la Fase Nacional. Fase Nacional: els tres finalistes de 2n d’ESO classificats en la fase Autonòmica de la Comunitat Valenciana, participaran en la XX Olimpíada Matemàtica Nacional, convo· cada per la Federació Espanyola de Socie· tats de Professors de Matemàtiques, que se celebrarà a Tenerife del 24 al 29 de Juny de 2009. Al llarg d’aquestos 8 anys han participat en l’Olimpíada els alumnes que nomenem a continuació, classificats per nivells: De nivell A: Raul Faus, Jordi Carrasco, Rafa Martínez, Francesc Grau, Guillem Niclòs, Andreu Cortés, Laia Ferris, Victòria Aranda, Montse Niclòs, Arnau Pellicer, Mireia Mor· cillo, Elba Barberà, Ester Blasco, Ibles Olci· na, Víctor Revenga, Berta Buil, Bernardo Llá· cer, Víctor Rojas, Marc Grau, Enric Pellicer, Paula Vázquez, Mireia Argente, Josep Ferrís i Anna Llácer.

De nivell B: Maria Calpe, Gemma Pous, Es· ter Macià, Jordi Bueno, Laura Pérez, Mireia Morcillo, Víctor Revenga, Sergi Juanes, Mi· quel Sampedro, Berta Buil, Paula Calabuig i Carla García. De nivell C: Enric Pellicer, Andrea Rosell, Daniel Adam, Marc Grau, Luís Adam, Àlex Ferrís, David Tormo, Pau Gallego, Anna Gir· bés i David Ramírez. Cal dir també que, tres anys consecutius, alguns d’ells han arribat a la fase Autonò· mica: l’any 2005 l’alumne de 2n d’ESO Ar· nau Pellicer, aquest any es va celebrar en l’alberg de Piles en València. En el 2006 els alumnes Enric Pellicer de 6é de Primària i Víctor Revenga de 2n d’ESO, i en aquesta ocasió es va celebrar a la Universitat Jaume I i al Planetari de Castelló. I per últim, l’any 2007, l’alumne Marc Grau de 6é de Primà· ria, aquest any es va celebrar a l’Hogar Pro· vincial d’Alacant. Seguirem participant cada any amb l’objec· tiu que els nostres alumnes passen un dia, o uns dies si és el cas, divertits i entretinguts, fent noves amistats i, per descomptat, gau· dint amb les matemàtiques.

María José Navarro * Departament de Ciències

Fets de l’AMPA del CC Maria Auxiliadora amb motiu dels actes commemoratius del 800 aniversari del naixement del Rei Jaume I el Conqueridor.

e sco la i pa ís

escola i país L’any 2008 se celebrà el 800 Aniversari del naixement del rei Jaume I. Aquest monarca, com bé sabeu, fou el fundador del regne de València, el territori que avui constitueix essencialment el nostre país, només modificat amb algunes incorporacions territorials durant els segles XIV i XV. Els trets essencials que encara avui resten en les institucions, la cultura, el paisatge i sobretot

la llengua que parlem, els devem a aquella conquesta i colonització que es féu sota el fort segell personal del rei Conqueridor. La nostra escola no volgué quedar al marge d’una efemèride tan assenyalada, sobretot tenint en compte que l’ús del valencià i la defensa de la cultura i els valors propis dels valencians han estat des de fa molt temps trets distintius reflectits en el nostre Ideari. És per això que planificàrem un seguit d’activitats adreçades pròpia-

Excursió familiar a València

ment a l’alumnat, i d’altres pensades per a un públic adult més ampli. El professorat treballà en el disseny de les activitats amb les quals apropà la figura del rei i la seua rellevància històrica a l’alumnat. Cada etapa educativa oferí un treball adequat a l’edat. Així, els menuts treballaren de forma més plàstica en una auca sobre la biografia de Jaume I; es féu una eixida al Puig, un dels llocs emblemàtics de la conquesta per banda de l’alumnat

de Tercer Cicle de Primària; a Secundària es treballà amb llibres editats aprofitant l’esdeveniment i les seues guies didàctiques, des d’una perspectiva lingüística i històrica, tot tractant la Crònica del rei o Llibre dels Fets, i els esdeveniments que s’hi narren. Aquests foren només alguns exemples les activitats en els cursos foren ben diverses.

Paco Muñoz

es c o l a i p a í s

tes utilitzats pels cavallers en l’època de la conquesta, com cascos, espases, ballestes, cuirasses, etc. Quedant tots molts satisfets en veure que també estava allí la que diuen que és l’espasa del rei Jaume I.

El diumenge 23 de novembre del 2008, dia de Sant Climent, i per tal de commemorar el 800 aniversari del naixement del Rei Jaume I el Conqueridor, un grup de famílies de l’AMPA del col·legi Maria Auxiliadora, que en seríem uns seixanta entre grans i menuts, eixírem en tren cap a la capital València, per tal de veure l’exposició “Jaume I: Rei i Cavaller” en l’Almodí i l’exposició “Jaume I: Rei i Legislador” al Museu de València, i si hi havia temps passejar-nos pel casc antic de la ciutat.

* Ximo Niclòs i Mati Esteve

En arribar, el director del centre, En Carmel Ferragud, ens encaminà cap a la plaça de l’Arquebisbe i ens va dir:

PER COMMEMORAR L’ANY JAUME I

- Caldrà fer dos grups de trenta persones, uns ens dirigírem a la visita guiada de l’Exposició “Jaume I: Rei i Legislador” i un altre a la visita lliure “Jaume I:Rei i Cavaller “. Nós li responguérem que d’acord, i així és que començaren a entrar al Museu de la Ciutat de València. En la primera exposició trobàrem valuosos documents referents a la conquesta del Regne de València i al repartiment de les terres i privilegis, que la guia ens comentà amb molt de detall, a més escoltàrem les explicacions que a través de mitjans audiovisuals feien professors de gran renom de la Universitat, com la del Dr. Ferran Garcia-Oliver, catedràtic de la Universitat de València, del departament de d’Història Medieval, que el 21 de novembre ens havia fet una conferència sobre la vida privada del Rei Jaume I al col·legi. Així és com coneguérem la faceta legisladora del rei Jaume I, el qual dota de lleis pròpies al Regne de València, d’institucions noves com les Corts, i també veiérem les monedes, pesos i mesures pròpies, que feren que el poble valencià tinguera un marc territorial independent amb pròpia identitat. Seguidament, el grup de famílies encapçales pel director del centre ens dirigírem a la visita lliure de l’exposició “Jaume I. Rei i Cavaller” al Museu de l’Almodí, on havia objec-

A l’eixida ens tornàrem a reunir i junts passejàrem pel casc antic i visitàrem una església, comentant tot allò que havíem vist amb els nostres fills, i després tornàrem alegrement a la nostra ciutat Algemesí.

LLEGÍREM FRAGMENTS DEL LLIBRE DELS FETS

A boqueta nit, amb premeditació, només amb la suau llum de les espelmes a la cambra, i als llavis... la dolçor de la mistela, dels dàtils, de les coques de nous i panses... I aquella música... tot convidava a deixar-se dur, cloure els ulls i viatjar anys enrere, segles enllà... per saber-nos un poc millor. La tria dels textos, no massa curts per no tindre que contextualitzar-los, ni massa llargs per seguir-los i entendre’ls, va estar molt encertada i la posada en escena on cada bloc amb dos lectors i projectada al darrere una imatge de l’època, acabava amb un poema recitat per Confiteor amb música en directe. Els poemes triats de Paco Muñoz, de Vicent Andrés Estellés al rei En Jaume, del trobador Cerverí de Girona i de Benet Amat, i la música de l’època interpretada per David Antich. Un acte senzill però carregat de simbolisme, on un dels èxits fou la cerca de les imatges, la realització “artesana” de les coques, fins l’acurada tria dels textos i els poemes. Un simbolisme ampliat per ser realitzat en el col·legi, on podem dir la nostra història als xiquets del meu país.

* Joan Nàcher

e sco la i pa ís

es c o l a i p a í s

TROBADES D’ESCOLES EN VALENCIÀ Un any més, la nostra escola per tal de mantenir-se fidel a un dels seus trets d’identitat, l’estima pel valencià, participarà a la Trobada de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera que enguany se celebrarà a Almussafes, el proper 16 de Maig. Com ja sabeu, la participació en aquest acte es pot fer de maneres diferents: Adquirint el numeret de la rifa (un per família), que ajuda a col·laborar econòmicament perquè la Conselleria no subvenciona aquestes Trobades. Comprant les samarretes que solen ser ben boniques i així fem propaganda. Si sou membres de l’AMPA o mares i pares de la classe de 5 anys podeu participar en l’organització del taller de l’AMPA, ja que correspon a aquesta classe la seua organització. El Claustre, com ja sabeu, també munta un taller. Una altra modalitat de participació, que és ben bonica i també important, és anar i fer una volteta amb els vostres fills o filles pel recinte de la Trobada. Hi trobareu tallers a realitzar pels menuts i menudes, exposicions, activitats a l’entaulat, esports no competitius, el quiosc on fer-se un geladet o fer un mosset, i molta, molta gent amb qui compartir una estona del vostre temps. Per primera vegada la Trobada es realitzarà dissabte per la vesprada i esperem que siga un gran èxit. Així, els que vulgueu us podreu quedar a sopar, veure un correfoc i la gent jove, en acabar, podrà participar i gaudir de la nit de roc en valencià.

* Paqui Talens

Per primera vegada la Trobada es realitzarà dissabte per la vesprada

f e st e s i celebrac ions

festes i celebracions tot l’alumnat al pati gran, on tots portàrem un globus i el férem explotar per tal de fer molt de SOROLL i que s’ escolte que desitgem al món POBRESA ZERO!!!!!!!

El 8 de setembre de l’any 2000, la Cimera del Mil·lenni va reunir en la seu de l’Organització de Nacions Unides en Nova York a 189 Caps d’Estat i govern, amb la finalitat de transmetre el missatge clar de què l’eradicació de la pobresa mundial havia de ser una prioritat per a totes les nacions. Aquests esperit es va reflectir en la Declaració del Mil·lenni que signaren tots els assistents a la cimera, i que constitueix fonamentalment un ferm compromís, on els països rics i pobres es comprometen a fer tot el possible per eradicar la pobresa, promoure la dignitat humana i la igualtat, i aconseguir la pau, la democràcia i la sostenibilitat ambiental. Per tot açò, i abans del 2015, s’han d’aconseguir huit objectius concrets: Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. 1/ ERADICAR LA POBRESA EXTREMA I LA FAM 2/ EDUCACIÓ PRIMÀRIA UNIVERSAL 3/ PROMOURE LA IGUALTAT DE GÈNERE I L’AUTONOMIA DE LA DONA 4/ REDUIR LA MORTALITAT INFANTIL 5/ MILLORAR LA SALUT MATERNA 6/ COMBATRE LA SIDA, EL PALUDISME I ALTRES MALALTIES 7/ GARANTIR LA SOSTENIBILIATAT AMBIENTAL 8/ FOMENTAR UNA ASSOCIACIÓ MUNDIAL PER AL DESENVOLUPAMENT

Aquest any 2008 hem celebrat la Setmana de la Campanya Pobresa Zero, seguint les activitats proposades per la Plataforma Pobresa Zero d’Algemesí. Vàrem començar el dilluns 13 d’octubre fent un acte conjunt de

Aquesta activitat va ser molt encertada, car es creà un ambient de col·laboració entre grans i més menuts per inflar els globus, per convéncer als més xicotets que l’havien d’explotar i per últim consolar el que tenia por.... Al llarg de la setmana en totes les tutories es feren activitats de reflexió al voltant dels 8 objectius, i l’alumnat de secundària va confeccionar una pancarta amb l’objectiu concret que ens havien assignat des de la Plataforma, i que després vàrem portar a la concentració del divendres 17, afegint-se a la resta de pancartes de tots els centres educatius del poble. Aquest darrer acte de cloenda de la Setmana es va fer a la Plaça Major i va ser la culminació i posada en comú de tots el treballs fets per totes les escoles i altres associacions: dibuixos, globus amb el nom de cadascú, actuació de la muixeranga, lectura d’un manifest pels components de la Plataforma d’Algemesí, oració organitzada per Càritas a l’església,... L’assistència de gent a aquests actes fou molt generosa, i particularment del nostre centre hi hagué una presència molt notable de famílies senceres i de membres de la comunitat educativa.

*Laura Llorens i Joaqui Esteve

f es t es i c el eb ra c i o n s

ADVENTNADAL Diorames, iaios, àngels, infantesa, oració, economat, encarnació, nadales, assaig, famílies, secundària…Un any més la Comissió de Pastoral del nostre col·legi es posa en marxa, i tot partint d’una pluja d’idees, poc a poc va perfilant tot l’entramat d’activitats que delicadament ens introduiran en el temps d’Advent i Nadal. Com cada any, és l’hora de pensar que i com treballar aquest temps tan especial amb el nostre alumnat i com fer i on posar el Betlem, que encara que no ho semble, és tot un repte si pretenem que les famílies participen activament en la seua gestació. Després de seguir el passos ja establerts, la proposta està enllestida i tot es posa en funcionament en un tres i nores. Circulars a les famílies, selecció de la targeta de felicitació, càsting de iaios i iaies, ubicació a les aules del racó de l’oració, assaig de nadales, repartiment partitures per als instruments, betlems de tot tipus, llet, oli i arròs… tothom té el seu paper dins d’aquest gran Betlem que és la nostra Comunitat Educativa, que espera anhelant la vinguda del Senyor de la Vida. Durant les quatre setmanes, a les diferents etapes, comencem el dia amb uns moments d’oració acompanyats per la corona d’Advent, un ciri, el calendari dels més menuts o un naixement, però sobretot per la presència de tots els qui convivim en cada aula. Entonem «Tota la Terra espera el Salvador…» mentre algú es refrega els ulls, tot despertant encara a la nova jornada. A continuació deleitem els sentits amb la lectura pausada del correspo-

*Vicen Oroval nent fragment de la infantesa de Jesús, tema escollit coma eix vertebrador, i després de compartir les frases que més els han agradat, expressen les seues pregàries i accions de gràcies. Per ma mare que està malalta, per la gent necessitada, perquè m’ajude a no tindre por com els pastors, per…Són tan sols sis o set minuts, que esdevenen de vegades, un autèntic regal per tot allò que arribem a sentir i compartir amb l’espontaneïtat que caracteritza cada edat. Un dels reptes d’aquest curs ha sigut llençarnos a l’aventura de reunir iaios i menuts al retaule de Nadal. La resposta davant la convocatòria ens ha il·lusionat de forma grata, i tant el procés, com el resultat final, han estat d’una calidesa difícil d’oblidar. La veu greu d’un iaio, les burles del xiquet amb gorreta, les afinades i agudes nadales, la frase tremolosa apuntada des dels bastidors, eixa mirada que evita els espectadors, aquella iaia que no li toca parlar, … tots plegats cantant al Nen i celebrant el seu naixement, baix la esperançadora mirada de Maria Auxiliadora. Per finalitzar, cal destacar com de visitat i interactiu ha resultat el nostre Betlem familiar, que en escenes diferents i sobrevolat per un seguici d’àngels, ha donat durant la darrera setmana el bon dia a grans i menuts quan entraven a l’escola, i la bona nit als estels que fora al pati aguarden la Nit Santa, i que durant tot l’any ens guiaran perquè cada dia siga Nadal a al nostra escola.

f e st e s i celebrac ions

f es t es i c el eb ra c i o n s

UN CARNESTOLTES DE CONTE, O ET CONTE EL CARNESTOLTES? Al mes de febrer, tal com mana la tradició, des del dilluns 16 fins al divendres 20, s’ha celebrat el Carnestoltes. La setmana començava amb punts de color i ganes de festa, animada per les ordres del rei en Carnal, on s’havia de dur cada dia una cosa distinta: una samarreta de mànega curta, roba esportiva, una sabata de cada i un complement d’infant. Però el dia gran, la culminació, eren les disfresses que puntualment a les 3 de la vesprada del divendres, i amb el vistiplau del temps, ens van permetre canviar d’identitat i en “l’anonimat”, deixar de banda les formes, davant dels pares, mares, iaios, iaies i altres familiars. El tema per a enguany era “Els contes”, per això les diferents classes i cicles anaven fent referència a aquest tema. Al final de la desfilada es lliuraren els premis a les disfresses. Aquests foren el següents:

PREMI

CURS

TEMA

Al grup més nombrós Al més “currat” Al més històric A la fantasia Al més elegant Al més elaborat Al més colorit Al més divertit Al més innovador Al més simpàtic Al més conjuntat

3, 4 i 5 anys 1PRI 2 PRI 3 PRI 4 PRI 5 PRI 6 PRI 1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO

Pocahontas Castells de contes Ali Babà i els 40 lladres Peter Pan Shrek Blancaneus i els 7 nans Alícia al país de les meravelles Caputxeta roja Bola de Drak La ciutat dels xiquets perduts Soldats i nines

A més hi hagueren altres premis: Premi per als mestres: Manolo Albiol Premi al personal del centre: Gemma Pellicer Premi al públic assistent: Iaia d’Andrea Camarena Ferrís Per uns moments l’espai acadèmic es transforma en un espai on estan permeses totes les expressions estètiques. La transfiguració de tots o “quasi tots” enmig d’un somni col·lectiu en el qual tots confonem la nostra identitat, en el qual l’asserenat i el boig manifesten públicament la seua semblança, on la gent té un paper sobretot de participació, de dinamització, deixant de banda els seus conflictes i les seues contradiccions, construint un exercici espontani de llibertat individual i col·lectiva.

*Amparo Folch

40 El Sopar d’Antics Alumnes, f e st e s i celebrac ions

Bona hora. Escric aquestes línies mentre tinc minimitzada la finestra del Facebook. És abril i estic pensant en la mona de Pasqua, però em demanen que parle de nosaltres, dels qui un dia vam ser alumnes, i allà vaig. Per fer la tasca de documentació que requereix l’article només ha estat necessari entrar en aquest espai virtual i fer una ullada al grup “Antics Alumnes del Col·legi Maria Auxiliadora d’Algemesí”, creat recentment i que compta ja amb 84 amics. Facebook obri a la Internet la possibilitat de retrobar-se antics alumnes i personal docent i no docent del centre, gent que d’una forma o d’una altra manté un record viu i entranyable amb el col·legi i la seua gent. Prompte arribarà el mes de maig, i amb ell el ja consolidat Sopar Anual d’Antics Alumnes, que sona bé i tot. De segur que d’ací a unes setmanes els correus electrònics començaran a reenviar-se en cadena i la convocatòria ens arribarà, de vell nou, a tots els mariauxilians. El primer any, tot i que d’una forma tímida, el sopar va tindre molt bona acollida després d’uns anys de parèntesi en la celebració d’esta trobada tan lluïda com necessària. Amb el pas del anys, en les edicions d’aquest sopar anual, hem canviat el lloc de celebració i hem aconseguit, entre tots, sentir la data com un gran esdeveniment personal on estem convidats a trobar-nos amb el nostre passat per poder parlar-ne de futur.

La crònica d’un sopar d’aquesta magnitud comença quasi un any abans. Just quan es duen a terme les darreres reunions per enllestir el sopar que se celebrarà en unes setmanes, la comissió organitzadora, formada per un parell d’antics alumnes de cada promoció, nomena els qui s’encarregaran del sopar del pròxim any. Una mena de sub-

hasta cadafalera que no entén de crisi econòmica, perquè l’acte s’adjudica al qui més ganes de fer feina tinga, bé una promoció o dues en coalició, fent bon ús de la democràcia festiva. Després vénen les reunions, anar a comprar, demanar el local i pensar en amenitzar la vetlada perquè siga agradable

41 cita anual de Nous Amics f es t es i c el eb ra c i o n s

a tot el gruix d’assistents d’edats ben diferents i de promocions diverses. Tasca gens fàcil. Però com que açò dels Sopars Anuals no ha fet més que començar, seguirem es-

perant trobar la fórmula encertada. Confiem en les idees dels antics alumnes. Amb els que som ha d’eixir-ne alguna bona. Mentre arribe la idea brillant, nosaltres, els antics alumnes, seguim gaudint de la cita anual amb el nostre cole i la seua gent. A

molts d’ells no els coneixíem. Hi ha d’altres que vas descobrint d’any en any. I sempre resulta gratificant saber que tota eixa colla de gent ens reunim una vegada a l’any som allí perquè va haver un temps en el que passàrem molts anys de la nostra infantesa i adolescència dins de l’edifici, del salonet, del pati… Tots hem compartit celebracions de Nadal, dies de Maria Auxiliadora en arribar el 24 de maig, Carnestoltes, excursions a la muntanya, dies de Sant Blai, falles… Tots ens hem quedat alguna volta al menjador quan Amparo estava al front, o hem passat per la classe de Carpetes, tots hem fet murals per penjar-los als corredors o hem fet sessions de carrera continua o joc lliure al pati. Un pati que hem vist transformar-se i un col·legi al qui hem estimat i al que els anys ha anat canviant de color… Esperem que el Sopar d’Antics Alumnes siga, com fins ara, una Cita Anual de Nous Amics. Des d’aquesta publicació donem la benvinguda a la promoció que s’incorpora enguany al sopar i desitgem que vaja creixent l’assistència i es mantinga la presència dels incondicionals. Ens veiem al sopar.

Joan López * generació del 85

f e st e s i celebrac ions

f es t es i c el eb ra c i o n s

CAMPANYA MANS UNIDES 2009 Com tots els anys, al mes de febrer, MANS UNIDES ha reclamat la nostra ajuda i solidaritat per mitjà de la seua Campanya. Aquest any tenia per lema “Combatre la fam, projecte de tots”, i se centrava en un dels objectius del mil·lenni: eradicar la pobresa extrema i la fam. Des de l’escola hem volgut fer-nos ressò i conscienciar l’alumnat que cal un compromís seriós amb aquells més desfavorits, i implicar-nos per contribuir a millorar la situació mundial. La fam castiga més de vuit-cents cinquanta milions de persones. Els més pobres es concentren, cada vegada més, a l’Àfrica subsahariana i al sud d’Àsia. Més del 75% dels qui viuen amb menys de mig dòlar al dia viuen a l’Àfrica subsahariana i aquest percentatge segueix en augment. Generalment, aquestes persones utilitzen més de la meitat dels seus ingressos en aliments per a les seues famílies, la qual cosa deixa molt poc per a despeses d’habitatge, aigua, educació i atenció de la salut. La majoria obté els seus ingressos com pot, realitzant tasques precàries, mal remunerades i de vegades insegures. La paradoxa de la fam és que el món produeix molts més aliments dels necessaris per a satisfer les necessitats de tots els seus habitants. La fam és un problema evitable. La pobresa té, sobretot, rostre de dona; és per això que Mans Unides ha necessitat d’Algemesí l’aportació econòmica de tots i totes per fer realitat un projecte de promoció de la dona mitjançant un canal de televisió cristià-àrab. Per intentar canviar la situació de la dona al Pròxim Orient es va constituir en 1996 la SAT-7, la primera emissora àrab-cristiana de la televisió per satèl·lit. Aquesta TV està jugant un paper molt important en els canvis de la societat. Com les dones estan a casa recloses, la televisió és

SOPAR FI DE CURS JUNY 2008

l’única font d’informació al seu abast, i la millor forma de conèixer que hi ha moltes altres maneres de viure. SAT-7 sol·licitava a Mans Unides ajuda per mantindre durant un mes la producció i emissió d’un programa dirigit especialment a dones, d’una hora de duració i que s’emet tres vegades al dia. Tracta temes molt variats que abasta des de la cuina als drets humans, aspectes de la vida d’una dona com la dimensió espiritual, emocional i física; i els seus diferents papers com a mare, filla, líder, directora, esposa, ciutadana, etc. El projecte tenia un cost de 55.900 euros. Totes les parròquies d’Algemesí i d’altres municipis han col·laborat conjuntament per tal d’aconseguir fer-lo realitat. A la vidriola de les aules de la nostra escola, en la qual col·laboraren els xiquets i xiquetes amb diners obtinguts de feines realitzades a casa, es recolliren 250 euros. Finalment a l’oració que amb motiu de la campanya es va celebrar a la Parròquia de Maria Auxiliadora participaren unes 170 persones entre menuts i majors. Després de l’oració comptàrem amb el testimoni de Xavi Ferragut que recentment havia viatjat a Burkina amb l’objectiu de conéixer de prop el projecte en el que la parròquia està col· laborant.

*Vicen Oroval

Com és habitual, la classe de sisé de Primària, va ser l’encarregada d’organitzar-lo. Va haver una primera reunió després de Falles, amb la finalitat de fer grups de treball, els quals s’encarregaren de les distintes feines a fer, i amb la finalitat de què tots els pares participaren i quedaren encarregats d’alguna activitat. La resposta va ser bona, i la participació va ser de la majoria de pares de la classe. Es van fer tres grups de treball. El primer quedava encarregat de tot el referent a la decoració de les taules i distribució d’aquestes al pati el dia del sopar; de buscar l’animació per a eixa nit; també de fer la llista de pares encarregats d’estar darrere de la barra del bar per a servir gelats i cafès, etc. El segon grup es quedava encarregat de la rifa que es fa al sopar, i concretament d’arreplegar regals per les botigues i comerços del poble, i d’organitzar com es faria la rifa eixa nit. El tercer grup faria un muntatge audiovisual amb fotos dels xiquets de la classe des de l’escoleta fins a sisé de Primària, i d’entrevistar als mestres que havien tingut tots aquests cursos. El muntatge es passaria al pati en acabar el sopar. Pepe Braco va quedar encarregat d’encomanar les taules, cadires, picadeta, gelats i beguda. També es va quedar que el dolç per al café, el portarien els pares, fent dolços casolans. Va haver una segona reunió al mes d’ abril, i cada grup d’activitats va exposar com anava tot. Finalment el dia del sopar, vam quedar per la vesprada al col·legi per a fer el muntatge i decoració de les taules al pati. La decoració de les taules eren uns centres de flors

de paper que els xiquets van fer a classe i també a casa junt a les seves famílies. Després de sopar, es va passar el muntatge audio-visual, que va agradar molt als pares organitzadors, i per acabar, la vetllada va ser amenitzada per l’actuació musical d’un home orquestra, que tocava tot tipus de música, i que va fer que grans i menuts participaren del ball. Tot va eixir molt be, l’organització entre els pares va ser bona, i va haver prou participació.

*Vicen Toldrà i Juanvi Maravilla

escola i família

ESCOLA DE MARES I PARES 2008-09

Des de fa molts anys funciona l’Escola de Mares i Pares al nostre col·legi. Molts pares i mares han participat en ella expressant opinions, dubtes, iniciatives, compartint idees sobre l’educació dels xiquets i xiquetes, sempre en un ambient agradable, de confiança i d’optimisme. Som conscients que únicament tots junts, escola i família, serem més capaços d’anar dissenyant l’educació que volem per als nostres fills i filles L’Escola de Mares i Pares de Maria Auxiliadora és un lloc d’encontre, de debat, de comunicació i de formació conjunta, no sols per als pares i mares que participen, sinó també per a tots el professionals que treballem per l’educació i la formació dels xiquets i xiquetes del col·legi. El nostre objectiu és propiciar la formació, la reflexió conjunta i el debat productiu, compartint experiències, sobre temes tan importants com els estils educatius i els valors en la família, la comunicació amb els fills i la seua evolució emocional, la disciplina positiva, els models que els oferim, la importància de l’afectivitat, la necessitat de l’autonomia i moltes coses més.

L’Escola de Mares i Pares es realitza al Primer i Segon Cicle d’Educació Infantil (d’1 a 5 anys) i a Primària (de 1r a 6é). Està coordinada per la Psicòloga d’aquestes dues etapes, contant sempre amb la col·laboració del professorat d’aquests nivells.

L’Escola de Mares i Pares de Maria Auxiliadora és un lloc d’encontre, de debat, de comunicació i de formació conjunta

Volem que les sessions de l’Escola siguen dinàmiques i participatives, intentant combinar sempre els aspectes formatius (exposicions amb Power Point) amb la participació dels pares i mares (treball en grups, posada en comú, col·loqui o debats). En totes les sessions es lliura als assistents un dossier dels temes tractats, Aquest curs, al 1r Cicle d’Educació Infantil (1 i 2 anys) en tres sessions realitzades als mesos de gener i maig, hem parlat sobre la formació del caràcter dels xiquets d’1

i 2 anys i hem debatut entre tots i totes diferents maneres d’estimular l’autonomia, d’afrontar les dificultats a l’hora de dormir o les frustracions en els menuts. També s’ha treballat sobre l’estimulació del llenguatge i la formació del sentit moral i social.

Al 2n Cicle d’Educació Infantil (3, 4 i 5 anys) hem realitzat 3 sessions als mesos de març i abril. Els temes tractats han sigut: el començament de la primera infància, la necessitat d’afirmació de sí mateix, el paper del joc i de la identificació amb els pares en el desenvolupament de la personalitat, la sexualitat infantil, disciplina o càstig?, com afrontar els “problemes normals” de la conducta infantil (zels, rabioles, negativisme...), com estimular l’autonomia...., etc. Finalment, a l’Educació Primària les tres sessions de l’Escola de Mares i Pares s’han realitzat al mes de maig. S’ha debatut sobre els models de persones que desitgem formar, el poder de la comunicació, les dinàmiques relacionals destructives i les que ajuden a créixer als fills, de la necessitat dels límits per créixer i d’una educació emocional, humana i ecològica. En definitiva, l’Escola de Mares i Pares tracta de trobar, entre tots i totes, família i escola, alternatives o solucions als reptes que planteja l’educació dels fills en els diferents moments del seu desenvolupament.

US CONVIDEM A PARLAR I APRENDRE TOTS JUNTS!

*Teresa Limorte Guillén

e sco la i fa m ília

es c o l a i f a m í l i a

escola família acció compartida L’objectiu del FEAC és facilitar la trobada de pares i mares amb el professorat dels seus fills i filles

ció dels nostres fills/es ha de ser una acció compartida entre la família i l’escola. Actualment funcionen 4 grups FEAC, un per cada etapa (infantil, primària i secundària) i un a l’escoleta. Al FEAC aquest any hem apostat per pujar tots (família-escola) al mateix tren i al llarg de 5 viatges, per als quals hem adquirit el bono-feac, deixar-nos portar pel diàleg sobre el tema del dia (relació pares-mestres, www.youtube.com, una pantalla, dues pantalles, apropar-se no sempre és fàcil...) El viatge amb tren, d’una hora i mitja, amb la mateixa gent per tercer any consecutiu, fa que motes vegades animats per la conversa i per tot allò que anem descobrint, faça que no ens adonem que ja hem arribat al nostre destí. Enguany hem esgotat ja el bono-feac, en octubre vos presentarem l’itinerari del curs 2009/10.

Ara fa 3 cursos que al nostre centre es va posar en marxa el projecte FEAC (Família Escola Acció Compartida). En el seu origen hi havia una gran incertesa de com es desenvoluparia aquest nou projecte. Començàrem amb la formació dels animadors (7 pares/mares i 13 professors/es), la constitució de la comissió FEAC, la presentació del programa a totes les famílies i la formació dels grups a les diferents etapes. L’objectiu del FEAC és facilitar la trobada de pares i mares de l’alumnat amb el professorat dels seus fills i filles per a parlar de temes educatius que a tots ens interessen. A les trobades FEAC es comparteixen experiències, opinions o idees sobre diferents temes, i gràcies a les aportacions d’uns i altres s’avança i s’aprofundeix en la reflexió sobre el tema. Es realitzen 5 trobades al llarg del curs. Tots els que estem als grups FEAC al llarg de les diverses trobades hem compartit, opinat, expressat, aprés que l’educa-

*Vicent Granell

p ro m o c i ó 2 0 0 9

PRO MO CIÓ

Anna Bueno

Guillem Alventosa

Berta Buil

Alexandre Amon

Paula Calabuig

Marc Blanco

Noelia Ferragud

Adrià Boix

Núria Ferragud

Gabriel Borràs

Carla García

/01

/04

/06

/08

/01

/04

/06

/08

pro mo ció 2 009

p ro m o c i ó 2 0 0 9

Enrique García

Ferran Ramírez

Bernardo Llácer

Víctor Rojas

Salvador Llácer

Víctor Sanz

Andrea Montañana

Sara Vázquez

/01

/04

/06

/08

Teresa Naval

Roser Niclòs

/01

/04

/06

/08

/09

Coordinació: Carmel Ferragud

Correcció lingüística: Noèlia Montrull Imma Beltran

Consell de redacció: Imma Beltran María José Candel Carmel Ferragud Noèlia Montrull Vicent Niclòs

Disseny i maquetació: Joanra Estellés

Impressió: Itaca Serveis Gràfics

socjoanra@gmail.com

info@itacagrafiques.com

Raül Hurtado

raul@sucestudio.com

Aquest Anuari s’acabà d’imprimir en vespres de la celebració del dia de Maria Auxiliadora 24 de Maig de 2009

Maria Auxiliadora C/ Gómez Ferrer, 14 Tel.: 96 242 04 43 Fax: 96 242 27 23 e-mail: smauxiliadora@planalfa.es web: www.maux.cat

Titular: Avelino Castells Tarazona Director: Carmel Ferragud Domingo Secretària: Ana Piedra Carbonell

Cap d’Estudis: Júlia Oltra Mulet Coordinadora d’Educació Infantil: Paqui Talens Claver Coordinador de Primària: Pepe Braco Boscà

Coordinadora de Secundària: Noèlia Montrull Girbés Orientadores: Teresa Limorte Rosana Ferragud