MAUX Anuari 0910 by Col·legi Maria Auxiliadora

número segon

FENT

ESCOLA ANUARI COL·LEGI MARIA AUXILIADORA D’ALGEMESÍ

sa luta ció

ed i t o r i a l

SALUTACIÓ Teniu a les vostres mans el segon número de l’Anuari. El camí va fent-se pas a pas, i esperem que amb l’esforç de tots puguem gaudir d’aquesta publicació anual per conèixer el que fem, valorar les iniciatives i crear una renovada il·lusió en tota la comunitat educativa de Maria Auxiliadora. Estar acompanyant als xiquets i adolescents en el seu creixement i aprenentatge fa que tinguem posada la mirada en el futur. Fa que estiguem a la recerca, amb la inquietud constant de fer millor aquest servei, aquesta missió com a mestres, pares i companys. Açò mateix motiva que ens embarquem en nous projectes i iniciatives que van des del més material, en el constant manteniment de les instal·lacions i el somni d’unes de noves, al més important, com és la atenció educativa a cadascú. Però el futur es va construint en el present de cada dia i és fruit, en una gran mida, d’allò que fem en el que hem rebut. No podem oblidar que hui formem aquesta comunitat educativa de Maria Auxiliadora perquè som hereus d’una història i del treball de molts. Gràcies a l’esforç de tantes famílies i mestres ha anat gestant-se durant més de 40 anys l’escola, per la que han fet un camí cada persona que ha estat implicada d’una manera o altra en el procés educatiu.

Avelino Castells Tarazona ( Rector parroquial i Titular del Col·legi)

Amb l’ocasió de l’any sacerdotal que estem celebrant en tota l’Església, manifestem l’agraïment a Don Ramón i vegem tot el que hui podem compartir en l’escola com part dels fruits de la seua vocació. Un sacerdot consagrat per a servir els seus germans allà on ha estat enviat. Que tot recollint el seu relleu, puguem tots donar el millor de nosaltres en bé dels altres i així col·laborar en la construcció d’un món més just i fratern.

ens hem volgut fer ressò de la importància que té la investigació i la tecnologia en les nostres vides i quan hem d’agrair a tants científics, homes i dones, que donen moltes hores de treball per fer-nos la vida millor, més fàcil. Nosaltres intentem tenir present tot açò des dels menuts fins als majors, i així, el Departament de Ciències fa el possible per apropar les matemàtiques, la física, els científics i la ciència en general als nostres alumnes. Afortunadament en alguns acaba fent bon efecte i una bona mostra us la presentem en aquest segon número de l’Anuari a través d’entrevistes a antics alumnes que, alguns més joves i altres ja menys, han investigat en diversos camps o s’hi estan formant. Som conscients que no són els únics alumnes formats a la nostra escola que s’hi dediquen però a poc a poc anirem aportant més informacions sobre ells i els seus treballs. Creguem que paga la pena divulgar aquestes iniciatives tan significatives. Del contrari sembla que només compten les grans gestes esportives (que al capdavall poca repercussió tindran sobre la nostra qualitat de vida).

El Consell de Redacció

Benvinguts al segon lliurament del nostre anuari Fent Escola. Teniu al davant, com així va ser el curs anterior, referències de totes aquelles activitats que s’han realitzat al llarg de l’any al col·legi, des del dia de Maria Auxiliadora de l’any passat fins el d’enguany, més enllà del que és estrictament lectiu i es desenvolupa dins les parets de l’escola: eixides, excursions, viatges... Podreu fer-se una idea d’accions que es fan amb les famílies i amb l’alumnat per millorar el seu aprenentatge i apropar-los a altres realitats socials mitjançant campanyes solidàries. Ni molt menys serà tot el que haurem fet, només un bon tast. Aquesta vegada hem volgut deixar cabuda especial a la ciència en mans d’antics alumnes de l’escola. A ningú se li pot escapar que avui en dia la ciència està en el centre de tot el que ocorre al món. La nostra qualitat de vida en depén d’una forma molt estreta. Tanmateix, i dissortadament, la seua omnipresència contrasta amb el desconeixement que en té la gent del seu funcionament i de la seua transcendència. De tant en tant, ens sona alguna efemèride relacionada amb la ciència i els científics, com ara l’any Darwin, anteriorment l’any Einstein, l’any de l’Astronomia, o tants altres, més o menys promocionats i celebrats. En aquest número

UN ANY MÉS

Don Ramón

Entre tantes i tantes persones, cal fer un reconeixement especial a aquell que va impulsar, animar, acompanyar i servir aquest projecte, a Don Ramón. Des dels inicis del seu ministeri sacerdotal, en 1948, ha servit al poble de Déu que camina a Algemesí. Hui, als seus 87 anys, podem veure a un home que ha entregat la seua vida, que l’ha gastada en bé dels altres. Quantes generacions han pogut experimentar la seua entrega, quants han rebut de les seues mans la gràcia dels sagraments i, per damunt de qualsevol limitació, quants han pogut trobar al prevere que ha acompanyat la seua vida.

EDITORIAL

TEMES ARNAU

PELLICER

Des que la LOGSE va instaurar l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), des del nostre centre han eixit ja 10 generacions d’alumnes, els quals han acabat en la seua pràctica totalitat cursant estudis en els dos instituts locals, Sant Vicent Ferrer i Bernat Guinovart, o bé, excepcionalment, a l’institut de Catarroja IES Berenguer Dalmau, on es traslladen alguns per a estudiar el Batxiller artístic. Des de la primera promoció del curs 19992000, nombrosos exalumnes del nostre col·legi han assolit la Matrícula d’Honor en Batxillerat. Aquella promoció fou Lluís Carbonell Cubells, llicenciat en Comunicació i Audiovisuals, i titulat en les llengües anglesa i italiana per l’Escola Oficial d’Idiomes -que actualment exerceix com a professor de l’escola-, el primer a aconseguirho. A ell el seguiren el curs següent Rosa Sanchis Juan, a la qual ja entrevistàvem el curs passat arran del seu èxit en un concurs internacional, i Jorge Lorente. Altres antics alumnes que obtingueren posteriorment matrícula d’honor als instituts foren: Aina Murillo Paredes (2003/04); Jordi Martínez Ventura i Irene Campos Rojas (2004/05); Joan Josep Pellicer Moreno (2005/06); i

D’

Laura Murillo Paredes (2006/07), els dos darreres cursos, però, els èxits en aquest sentit han estat molt notables. Així, el curs 2007-2008, obtingueren Matrícula d’Honor Montse Niclòs Domingo i Sara Garcia Bay a l’IES Sant Vicent Ferrer, i Maria March Bono i Vicent Chambó Campos, a l’IES Bernat Guinovart. Aquesta és una fita extraordinària per a un col·legi tan petit com el nostre, on cada any es poden graduar no més de 18 o 20 alumnes. Però també el curs passat 2008-09, altres dos alumnes obtingueren el mateix mèrit. Aquest curs foren Elba Barberà Ferragud i Arnau Pellicer Castell els qui l’obtingueren. Amb aquests darrers, i dues exalumnes més de la seua promoció, hem volgut parlar especialment, perquè junt als seus mèrits acadèmics s’han sumat d’altres que pensem mereixen una consideració especial, i que el seu èxit siga compartit per la comunitat educativa la qual els va acollir i formar durant tants anys. El reconeixement a un bon expedient. Sembla que des que la Universitat de València i la Universitat Politècnica han decidit aconseguir ser Campus d’Excel·lència Internacional, tot i el fracàs del primer intent, s’ha pres consciència de la gran importància que té fer veure l’alumnat la transcendència d’assolir un bon expedient acadèmic, per tal de poder competir amb les universitats punteres a Europa. Arnau Pellicer ha estat un dels que s’han vist sorpresos per la novedosa iniciativa de

ACTUALITAT la Politècnica de premiar els 34 millors expedients que han aconseguit accedir a les seues aules a partir de les notes de tall. Arnau acabà l’educació obligatòria en la promoció 2006-07. Posteriorment obtingué Matrícula d’Honor en Batxillerat a l’IES Sant Vicent Ferrer. Actualment estudia primer d’Enginyeria Química, dins l’Escola Tècnica d’Industrials. Ja en la Secundària i després al Batxiller trià assignatures de ciències que li anaven bé. No volia estudiar res que suposara un excés de teoria, sinó també alguna cosa aplicada a la indústria. Es tracta d’una especialitat que permet trobar opcions laborals en moltes indústries. Ara bé, en el cas d’Arnau fa temps que el motiva treballar de bomber, però com que fins el 21 anys no podrà examinar-se perquè cal un permís de conducció especial, ha decidit estudiar una carrera que pot ser-li també d’utilitat. Això li permetrà també obtenir una millor posició i remuneració en aquest treball. Com vos déiem, ell ha estat un dels beneficiats dels guardons atorgats per la Politècnica. Efectivament, aquesta universitat a més de donar premis als que hi accedeixen també ha anat ampliant el guardó a l’alumnat de primer i segon, i continuaran ampliant aquests reconeixements progressivament a la resta dels cursos. Es tracta d’estimular els millors rendiments possibles entre l’alumnat universitari. Una vegada que s’ha vist qui són els alumnes guanyadors els ho comuniquen i es publica quins han estat guardonats. Llavors els convoquen al rectorat i en el saló d’actes es fa el lliurament del premi, seguint l’ordre de les escoles del Politècnic a les que pertany cadascú. En aquell acte

el degà cridava i donava tots els premis de la seua escola. Llavors pujava l’alumne en companyia del Director del seu Institut i li donaven un diploma acompanyat d’un taló. L’institut rebia un recordatori de l’acte. Finalment, el rector de la Politècnica va fer un discurs, que segons Arnau va pecar en excés en parlar d’elitisme i d’incentivar l’estudi i les notes. Amb la incorporació a la Universitat, Arnau ha hagut de fer alguns canvis en les activitats que desenvolupava habitualment, ja que els estudis universitaris són molt exigents. Per exemple, ha deixat de jugar a handbol. No obstant això, continua tocant el violoncel i canta al cor Joan Baptista Cabanilles, tot seguint la tradició familiar. Arnau ens comenta que esperava un canvi més gran dintre la Universitat. Ha facilitat el fet que siguen pocs companys, uns 20 persones, que es coneixen i que formen la línia en valencià. El professorat els coneix, però es limiten molt a explicar. No hi ha la mateixa preocupació per l’alumne que a l’escola. Sens dubte és aquesta diferència la que constituiria el canvi més gran. L’altra serien els desplaçaments que has de fer a València. El treball s’acumula perquè hi ha una diferència gran del volum de temari respecte al Batxiller. Cada examen sembla un petit selectiu, amb molta matèria. Hi ha moltes pràctiques de laboratori, amb ordinadors... De moment està satisfet, en general, amb les notes, les relacions en classe... La Universitat, sens dubte, és una gran experiència, més enllà del món acadèmic.

* Carmel Ferragud (Director)

te mes d’a ctualitat

t em es d ’ a c t u a l i t a t

ENTREVISTA A ALBA, LAIA I ELBA

La feina de l’Institut i el selectiu ens va fer Com va anar el procés? témer que no podríem enllestir-ho a temps. La veritat és que més o menys ens portà des Va ser fàcil de Falles fins a Pasqua, i, en definitiva, ens o es va fer llarg? costà de redactar aproximadament un mes. Això sí, quan acabàrem ens adonàrem que havíem fet un munt de faltes d’ortografia i com que teníem examen l’endemà pensàvem que no el tindríem apunt. Era necessari corregir-lo. Però finalment poguérem traure’l endavant.

Alba Sanchis, Laia Ferrís i Elba Barberà estigueren alumnes de l’escola, companyes de la promoció 2006-2007. No penseu que no m’ha costat fer-los l’entrevista. Parlen sense parar, interrompent-se l’una a l’altra, especialment dues d’elles, mentre l’altra s’ho mira des d’una vora. Al final quasi no vaig poder aclarir-me, no sense quasi haver desitjat de donar-los les preguntes i que es feren elles mateixes l’entrevista. Les vaig rebre al despatx de direcció de l’escola en un dia que passarà a la història per una ventada impressionant que s’endugué arbres monumentals del parc, que tombà pins magnífics sobre la tanca del col·legi Blasco Ibáñez, que llançà per l’aire com si foren projectils tota mena d’objectes.

Una cosa molt interessant que férem fou una entrevista a una professora de la Universitat de València, Eulalia Alonso Iglesias, doctora en bioquímica. Volíem una opinió d’una professional sobre el tema i aquesta dona coneixia a la investigadora sobre el tema que és referència en Espanya.

Com se n’assabentàreu

Bromes a banda, el motiu d’haver-les citat i donar-los cabuda en el nostre Anuari és el fet que hagueren estat guardonades en el V Concurso nacional de jóvenes escritores científico-técnicos, convocat per les associacions Acta-CEDRO promotores del concurs.

Com va nàixer

Un dia el nostre tutor de l’Institut portà un paper en el que venien les bases del conla idea de presentar-vos curs. Nosaltres teníem exàmens i no sabíem a aquest concurs? si podríem complir amb les bases, ja que si es guanyava calia anar a exposar-lo. Primer pensàrem que podia estar bé, però com que no hi havia premi en metàl·lic ho deixàrem córrer. Després una de nosaltres (Alba) trobà aquell paper amb l’anunci del concurs i va pensar que podien presentar algun treball. Ens ho va dir a les altres i decidírem portar-ho endavant. En aquell moment teníem molts exàmens. Li ho plantejàrem a Susi Matoses, la nostra professora de biologia, i ella buscà informació sobre descobriments científics que podíem usar per al treball. El tema escollit foren els telòmers i la telomerasa, perquè era un tema d’actualitat, de futur, precisament coincidí amb el nomenament de Premi Nobel a l’equip de la investigadora de la University of California en bioquímica Elisabeth Blackburn.

Quin fou el tema sobre el que vàreu investigar i com duguéreu endavant la recerca?

Una vegada decidit el tema ja quedàvem durant els patis i a finals de les classes per a trobar i llegir informació. Internet fou una eina fonamental. També utilitzàrem un llibre de metodologia per ajudar-nos en la forma que calia fer les coses. Després férem un guió i anàrem encaixant tot el material que havíem trobat. El que preteníem era que es tractara d’un treball que poguera ser accessible a tothom, encara que no tinguera formació científica.

Un dia, uns minuts abans d’un examen de filosofia, pujà Susi i va dir: “ja podeu tractar que havíeu estat de vostés a aquestes xiques perquè marxaseleccionades? ran a Madrid a exposar un treball que els ha estat seleccionat”. Ens va fer molta il·lusió perquè ja pensàvem que no hauríem estat seleccionades. L’emoció fou molt forta però pensàrem en el més immediat que era la necessitat d’aprovar l’examen que anàvem a fer. Com que teníem el selectiu haguérem d’esperar a acabar-lo per poder posar-nos a la feina: power point, exposició oral... Durant algunes sessions presentàrem davant professors el muntatge. Anàrem a Madrid i estiguérem assajant la nostra exposició.

Com va anar l’anada a Madrid per defensar el vostre treball?

Ens portaren a un hotel molt luxós, estàvem com a reines. Teníem un sopar de gala, tots mudats. És curiós però la majoria eren xiques. Vàrem seure amb la secretària del concurs. Tots eren molt curosos i nosaltres semblàvem de poble. Ens queia el menjar, tan bo i abundant... Férem una mica el quadro. L’endemà era la presentació dels sis grups. Ens tocà el segon. Ens va eixir molt bé (Elba, però, opina que no tan bé). Estava molt nerviosa. A mesura que vèiem les altres presentacions ens caigué la moral perquè ho tenien molt ben preparat. Ho presentaven de memòria i feia molta impressió. En canvi, els que guanyaren també ho llegiren, com nosaltres. Ja després de dinar ens comunicaren que havíem quedat les subcampiones.

Quins beneficis heu obtingut d’aquest treball?

En primer lloc, la publicació del treball en companyia dels altres finalistes, però que posteriorment s’ha publicat tot sol, perquè una editorial estava interessada en el nostre treball. Després també ens han donat alguns petits obsequis.

te mes d’a ctualitat

t em es d ’ a c t u a l i t a t

Un altre tipus de profit molt important ha estat el reconeixement acadèmic de tot el professorat i dels amics. També eixírem al Berca i la gent ens parava pel carrer. Fins i tot, ha hagut un lloc on han penjat fotografies nostres, com ara al gimnàs.

Què estudieu

Estudiem Bioquímica i Ciències Biomèdiques, totes tres. Els motius que ens poractualment? taren són diversos. Per exemple, buscant informació sobre els interessos que compartíem, ajuntant les coses que ens agradaven. Cal dir que som la primera promoció que cursa aquesta carrera. La veritat és que fins ara no hem entrat en matèria, sembla que estem incrementant el nivell de batxiller i res més. Encara no podem saber si ens agradarà o no. Els primers mesos s’han fet prou avorrits, ja que no hem vist ciència aplicada, només teòrica. Per a res pensàvem que acabaríem ací. Alba volia fer informàtica i telecomunicacions. Després va pensar en medicina però la nota era tan alta que no va poder accedir. Laia no entrava en juny a aquesta carrera i volia fer Ciències Mediambientals, però finalment ho va aconseguir. Elba s’havia proposat d’estudiar Odontologia o Biologia però en comentar Laia i Alba alguna cosa sobre la carrera que ara estudiem, i al ser una part de Biologia es va interessar en ella. Amb tot, la nota de tall era 8’35 i malgrat que havíem fet un bon batxillerat, no era gens fàcil entrar en aquesta carrera. En fi, sembla que no va anar res com ens pensàvem i acabàrem juntes quasi per casualitat. Sí que podem dir que va ser durant el batxiller que el professorat ens va decantar cap a les ciències. Ells ens marquen molt amb el seu treball. Pensem que si portes una mala base després et va a costar molt. Des dels inicis les coses que has aprés i els hàbits de treball que has assolit t’ajuden. Però els factors que influeixen són molt diversos i la persona canvia... En tot cas, ens sembla que són els els hàbits de treball i no els continguts allò més important. De fet, hi ha moltes coses que s’entenen després. També podem dir que el domini de la llengua anglesa és fonamental; necessites un bon nivell sobretot en ciència.

Com heu vist la Universitat? Heu trobat grans canvis amb l’Institut?

Carmel Ferragud *(Director)

En què vos varen ajudar els vostres estudis en Secundària per a fer el que esteu fent actualment?

Jo (Alba) m’esperava més de la Universitat. Visc a València, però no he notat grans canvis. Esperava alguna cosa més atractiva, diferent. Ara més que res em sembla una obligació. Jo (Elba) ho veig al revés. Hi ha molta llibertat. No és com per a inquietar-se. De tota manera, hi ha coses que no són com les havien pensat. Sempre ens havíem dit que ací seríem un número, que els professors a penes et consideren ni parlen amb tu. Però a nosaltres ens coneixen, saben qui som i la relació no és tan distant, i això que som entre 60 i 80 alumnes.

CIÈNCIA DE PRIMERA LÍNIA A ALGEMESÍ No corren bons temps per als científics espanyols en general, i els valencians en particular. Ben sabut és que al nostre país no hi ha la tradició científica i l’amor pel conreu d’aquesta que sí existeix ben arrelat a països europeus, com ara Anglaterra. Després d’un període en el que podem considerar que s’ha consolidat la democràcia espanyola, els governants no han sabut situar-nos entre els països que estan a l’avantguarda en matèria de recerca científica. Afortunadament, ningú sosté ja aquella idea de “que investiguen los otros”, que s’imposà durant el franquisme. Hui ningú posa en dubte la importància cabdal per al futur i el progrés d’un país que té el desenvolupament científic i tecnològic basat en la recerca de base i l’aplicada, auspiciada i patrocinada per l’estat, en col·laboració amb les empreses. Ara bé, la realitat s’imposa i els fets són que a Espanya continuem arrossegant amb una manca alarmant d’inversions pressupostàries per banda de l’estat, que es tradueixen en la fugida dels científics millor preparats (la famosa “fuga de cervells”) que no troben un lloc de treball a prop de sa casa, i cas de fer-ho amb una precarietat i un sou penosos. Perquè, això sí, a l’estat espanyol hi ha científics de primera línia, capdavanters en els seus estudis i treballs, que són punt de referència, que per a desgràcia nostra marxaren a països europeus o nordamericans que s’han aprofitat amb gust dels seus coneixements i treballs. Alguns han tornat, després que els polítics, i cada vegada més la societat, s’hagen adonat del que es perd amb la seua fugida.

Entrevista a Raquel Niclòs Corts

De vegades, però, les institucions fan iniciatives per fomentar la recerca i ajudar econòmicament, ni que siga de forma puntual, aquests joves científics. Aquest és el cas de l’Ajuntament d’Algemesí, el qual atorga anualment desde l’any 2005 diversos guardons a joves investigadors destacats en camps científico-tècnics. Comentant un dia a l’escola que s’havien lliurat aquests premis (s’havia publicat al BERCA d’abril), em vaig assabentar que la científica guardonada enguany en la categoria reservada als candidats de la comarca de la Ribera, era Raquel Niclòs Corts, i que aquesta era exalumna de la nostra escola. Vàrem pensar llavors que podia ser interessant posar-nos en contacte perquè ens explicara els detalls d’aquell premi i per xerrar una mica sobre la seua dedicació i el seu record de l’escola.

te mes d’a ctualitat

Ens vàrem citar un matí de dissabte a la Raquel guarda un grat record de porta de l’escola per anar a prendre una l’escola, i especialment d’alguns café a algun baret pròxim. La veritat és que mestres. Em parlà amb devoció jo no la coneixia i ni sé tan sols si l’havia vista mai. Entràrem a l’escola uns moments de Vicent Sampedro i Pilar Conperquè volia obsequiar-la amb un exemplar treras, amb els que continua del primer anuari. I la meua sorpresa va ser guardant una bona relació. quan em va ensenyar la seua fotografia en la primera orla que tenim penjada a l’escola, la de la promoció 1990-91. Li vaig lliurar la publicació i es va quedar sorpresa, perquè s’esperava una altra cosa molt més precària o senzilla (la qual cosa ens honora, tot s’ha de dir). Efectivament, Raquel guarda un grat record de l’escola, i especialment d’alguns mestres. Em parlà amb devoció de Vicent Sampedro i Pilar Contreras, amb els que continua guardant una bona relació, així com amb els companys de la seua promoció amb els que no feia molt havia estat de dinar. Em manifestà que tenia en molta consideració els valors que els transmeteren, més enllà de la instrucció acadèmica. A l’institut trobaven una gran diferència amb els companys que arribaven d’altres centres. És aquesta educació integral la que agraeix, i el motiu pel qual voldria dur els seus fills, quan arriben, a la nostra escola.

Raquel treballa a la Fundació d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), concretament al laboratori de MeteorologiaClimatologia. El CEAM és una institució que funciona gràcies al suport econòmic de la Generalitat i la Fundació Bancaixa.

Xerràrem sobre el motiu que ens ha reunit, el seu guardó pel treball titulat: “Determinació freqüent i precisa de la temperatura de la superfície marina i terrestre a partir de dades de satèl·lit per al desenvolupament d’estudis climàtics i meteorològics a la conca mediterrània”. Raquel treballa a la Fundació d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), concretament al laboratori de Meteorologia-Climatologia. El CEAM és una institució que funciona gràcies al suport econòmic de la Generalitat i la Fundació Bancaixa. Segons m’explica, ells també han patit els efectes de la crisi i aquesta manca d’interés per la ciència, de la que vos parlava al principi d’aquest text. Raquel treballa al camp de la teledetecció, això és, l’observació a distància de variables físiques de la Terra, concretament les tèrmiques. La seua tesi doctoral versa sobre com millorar les tècniques de mesura de la temperatura superficial terrestre i dels oceans, a partir de satèl·lit. D’aquesta matèria, noves metodologies i la seua aplicabilitat meteoro-climatològica, tracta l’estudi que fou presentat entre els més de 30 treballs que optaren al guardó. Segurament haureu suposat ja que el seu treball està ben vinculat a la qüestió de l’escalfament del planeta i el canvi climàtic. Li pregunte per aquesta qüestió i la veritat és que em fa la sensació que com a bon científic prefereix no pronunciar-se sobre allò que no té dades o, almenys, no de suficients. Ella fa recerca de base i una altra cosa és la interpretació de milers de dades acumulades per traure’n conclusions. Que les coses estan canviant i que l’àmbit Mediterrani és un dels més sensibles i on més experimentarem les desgràcies d’un canvi climàtic, en forma de pluges torrencials, onades de fred i calo i incendis forestals, és obvi. Ara, qui n’és el culpable, o si es tracta simplement d’un cicle natural, ja són altres calces, encara que la urbanització costera en lloc dels tradicionals conreus està clar que

t em es d ’ a c t u a l i t a t

no suposa cap avantatge, comentà. Amb tot, és gràcies a treballs com el que desenvolupa Raquel que es poden observar els canvis amb minuciositat i decidir quines estratègies cal seguir per frenar les conseqüències. Val a dir que la serietat del premi que atorga l’Ajuntament és inqüestionable ja que entre el jurat hi havia diversos càrrecs de relleu de diverses universitats valencianes, així com científics d’Algemesí. Ja sé sap però que quan abunda la qualitat els matisos fan decantar la balança. I vos puc garantir que el jurat no Ha travessat totes les fases ho tindria gens fàcil. Una ullada general al formatives d’un bon científic, currículum de Raquel m’informa que estic al s’ha doctorat i compta amb davant d’una persona amb uns mèrits increHa travessat totes les fases formatives un bon grapat de publicacions ïbles. d’un bon científic, s’ha doctorat i compta d’impacte internacional, esta- amb un bon grapat de publicacions d’impacdes a centres de recerca de di- te internacional, estades a centres de recerversos països, i col·laboracions ca de diversos països, i col·laboracions amb institucions punteres. Per tant, la qualitat amb institucions punteres. del seu treball és inqüestionable. Però, amb tot, no gaudeix d’una situació laboral tan estable com cabria esperar, i això ens condueix de nou a la reflexió inicial. En aquest sentit, els joves científics són víctimes de la miopia dels nostres polítics i la nostra societat en general. En part, es pot atribuir aquest problema a la manca de formació del polític de torn que es responsabilitza d’aquest camp. A altres països és obligatòria una experiència en la gestió en aquest terreny de la ciència i la investigació. A casa nostra quan un arriba a aquests llocs vol començar de zero, arraconant totes les iniciatives anteriors, amb la qual cosa no s’acumula ni s’avança en la direcció adequada; sempre estem tornant a començar. De tornada cap a casa parlem sobre l’escola, els xiquets i l’educació. M’explica que també li sembla un treball bonic, el de mestre, i que ella fa de tant en tant docència a la universitat, però fa anys va estar fent de monitora de xiquets durant un temps al campament de Baraka. Espere, malgrat això, que no haja d’acabar soterrant el seu talent a les aules d’algun institut de Secundària i Batxillerat, on solen acabar moltes persones de gran formació, d’una preparació que està molt per damunt del que s’exigeix per entrar a fer classe a una aula amb adolescents, i que, tot siga dit de pas, requereix una formació ben distinta i exigeix d’altres qualitats. Per la meua banda ha estat un plaer conéi- Per la meua banda ha estat un xer una persona que, formada a les aules plaer conéixer una persona que, de Maria Auxiliadora, ha fet de la ciència formada a les aules de Maria la seua vocació i professió. Crec que aquesta gent i el seu treball mereixerien ser co- Auxiliadora, ha fet de la ciència negudes pels algemesinencs, i en això els la seua vocació i professió. mitjans de difusió i comunicació de l’Ajuntament tenen molt a dir. D’altra manera mai es valorarà ni mai accedirem a crear vocacions científiques entre els nostres infants i joves. Vocacions també com la de Maria Hurtado, exalumna de l’escola (promoció 2001-02) i enginyera agrònoma, que rebé un accèssit en la mateixa convocatòria.

* Carmel Ferragud (Director)

el s n o s t res p ro j ec t es

ELS NOSTRES MARIA AUXILIADORA EN EUROPA

EL PROJECTE

COMENIUS

ES TANCA UN ANY MÉS

PROJECTES

En el moment en què l’ampliació de la Unió Europea amb Turquia provoca debats contradictoris i animats, que porten a alguns teòrics a justificar la tesi d’un espai europeu limitat per zones geogràfiques, històriques i per l’existència de particularitats properes als que poblen el seu territori, el nostre projecte té com a ambició principal la de permetre als nostres alumnes descobrir i apreciar la riquesa de les aportacions que vénen del món exterior, que han donat forma a la nostra vella Europa, tal i com és ara. Nosaltres volem, doncs, posar en evidència l’existència tot al llarg de la història de la coexistència en el nostre continent de pobles ben diversos, amb l’objectiu de rendir un homenatge legítim a aquells i aquelles que són en part responsables del què som nosaltres.

Bélgica

Itàlia Algemesí

Aquest projecte ha intentat, en definitiva, ser una ocasió per donar a aquesta brillant civilització musulmana una imatge diferent d’aquella vehiculada pels mitjans de comunicació

Aquest projecte que ara culmina ha durat dos anys. Durant el primer any (curs 2008-2009) férem investigacions sobre l’origen i la influència de la civilització islàmica des del punt de vista històric – invasions turques, relacions comercials entre el mon àrab i Europa, la colonització o la immigració. Durant el curs 2009-2010 traguérem a la llum la presència d’aquesta cultura en la nostra vida quotidiana: ciència, cultura, pintura, música, literatura, cine, cuina, llengua i roba. Aquest projecte ha intentat, en definitiva, ser una ocasió per donar a aquesta brillant civilització musulmana una imatge diferent d’aquella vehiculada pels mitjans de comunicació que, molt sovint, sols mostra el caràcter extremista d’alguns corrents marginals. Al llarg del projecte, no sols professors, sinó també molts alumnes, han participat en les visites als diferents països europeus que integren el projecte, aquesta experiència ha sigut sempre enriquidora des del punt de vista no sols turístic sinó, sobretot, multicultural i social. Amb aquest ànim continuarem treballant dins del projecte en properes edicions, tot intentant millorar el vostre coneixement sobre les activitats que desenvolupem a fi que en un futur l’alumnat puga participar-hi.

María José Candel (Coordinadora del Projecte Comenius)

COMENIUS

BÈLGICA Hores abans d’anar a l’aeroport, encara no podíem creure que anàvem a viatjar a Namur, Bèlgica! Cap de nosaltres havia viatjat a un Comenius, així que no sabíem amb què ens anàvem a trobar. Començàrem a estar nerviosos quan baixàrem del tren i pensàvem que les nostres famílies d’acollida anaven a estar esperant-nos a l’estació (recorde que véiem grups de gent i preguntàvem a Maria José “són ells?” cada cinc minuts). Sens dubte, el moment de més vergonya va ser quan, desprès de visitar l’ajuntament de la ciutat, tornàrem a l’escola i totes les famílies estaven allí. De segur que ningú de nosaltres ha oblidat el moment en què deien el nom de cadascun i ens arrimàvem per dir “Bonjour”. Deixant de banda el fet que aquests viatges són adaptar-te durant una setmana a un horari diferent, a un menjar estrany, a un llit que no és el teu... aquesta experiència et demostra que pots viure amb una família que no coneixes, expressar-te amb una llengua que sols utilitzes a classe, canviar el clima mediterrani pels paisatges del nord, emplenar la memòria de la teva càmera de fotos, comprar souvenirs... Per la meua part, l’únic mal moment de tot el viatge va ser l’hora d’agafar l’avió cap a València... però encara quedaven fotos, regals, històries per a contar i un munt d’amics al Facebook per agregar!

ALGEMESÍ

Chambó Campos *(3 Anna E.S.O.) er

Entre els dies 2 i 7 de març passats, vingueren a visitar-nos professors i alumnes dels diferents col·legis amb els quals formem el grup del projecte europeu Comenius. Aquesta és la tercera vegada que hem rebut les diferents escoles a la nostra ciutat. En l’Anuari anterior us donàvem una bona mostra del que és aquest projecte, com hem participat i els viatges que havíem fet. També en l’article que precedeix aquest, us donem una sèrie de punts que us poden servir per a què pugueu saber en què ha consistit aquest darrer projecte. Ara us volem fer cinc cèntims del que fou aquesta visita. Durant aquests dies, previs a les vacances falleres, mostràrem als diferents participants del grup alguns dels llocs que consideràvem podien ser del seu interés i que no són massa lluny d’Algemesí. El primer dia, el de la rebuda a l’escola, treballàrem com anava a ser la finalització del projecte a Itàlia durant uns dies de maig. Això ens va sorprendre una mica perquè havíem de preparar unes dances i unes cançons per a un espectacle que s’hi celebraria. María José Candel, la coordinadora, i el que subscriu, no sabíem ben bé com reaccionar davant el que proposaven, però prompte pensàrem que Júlia es podria fer càrrec d’aquell projecte musical. Ara que estic escrivint aquestes línies pense que pot ser estaran a punt d’eixir a donar el salt a la fama. Després de la reunió i de fer un petit esmorzar al menjador, anàrem a fer una volta pel poble i acudírem al museu de la Festa on poguérem veure diferents exposicions. Feia una mica d’estrany de veure a belgues, italians, hongaresos i grecs dalt d’un simulacre de cadafal on podien veure en pantalla una correguda de bous. Senyor... Spain is different. Finalment, anàrem a l’Ajuntament on la Regidora d’Educació, Beatriz Díaz Morcillo, i l’Alcalde, Vicent Ramon García, ens reberen molt amablement en el Saló de Plens. Després dels parlaments de rigor, férem un vinet abans de tornar a dinar a l’escola. Un dels dies es desplaçaren a Gandia on pogueren fer una passejada pels llocs més emblemàtics, com ara el

Palau Ducal, la Col·legiata o l’Ajuntament. També gaudiren de la típica fideuà en un local de primera. Alzira fou un altre punt de destinació. Després de fer una volta pel casc antic anàrem al museu de la ciutat. Aquest és un lloc privilegiat, molt bonic, acabat amb força encert i que et dóna una àmplia visió del que és la ciutat i la Ribera, i la importància que hi ha jugat el riu al llarg de la història. Us recomanem que feu una visita a aquest lloc construït amb tant de gust i que presenta tant d’interés. Tot en un marc magnífic, una casa d’època restaurada. En acabar férem un bon àpat al Casino. Hem de presumir de la nostra bona gastronomia, no ho penseu així? Les vesprades podeu imaginar que les feien a València, on s’apressaven a acudir-hi per veure les falles en tot el seu esplendor. Estaven ben contents de l’epoca en què havien vingut, malgrat que la pluja va molestar alguns dies, començant per l’arribada que la feren sota un autèntic diluvi. Trobar-nos amb aquesta gent amb la qual portem compartint projectes, intercanviant viatges i alumnes, coneixent altres cultures emmarcades en la Unió Europea però que a la vegada ens resulten tant diferents, i practicant llengües és una experiència ben interessant. Hauríeu de veure com podem creuar-nos amb el francés, italià, anglés i castellà. Pobre d’aquell que no fa l’esforç i no es llança a la piscina de les llengües per comunicar-se amb tothom. Un acaba amb maldecap; no sap gairebé amb quina llengua està pensant o parlant. Al capdavall és enriquidor, i ens emplaça a actuar davant els reptes de futur, estar dins un conjunt de països amb els que haurem d’estar cada vegada més interconnectats.

* La comissió organitzadora

CLAUSURA DEL PROJECTE A SAN NICOLA LA STRADA

el s n o s t res p ro j ec t es

(ITÀLIA)

A San Nicola la Strada, del 2 al 6 de Maig, hem realitzat l’última reunió del projecte que hem clausurat amb un espectacle en el que han participat alguns alumnes de Segon d’ESO. Durant aquests dies, alumnat i professorat de diferents països hem confraternitzat en un ambient festiu i molt càlid. Per banda del professorat s’arribà a unes conclusions molt bones per al futur del projecte, respecte a les feines que s’encomanen per a l’alumnat, com s’haurien d’organitzar millor les visites a les diferents ciutats per tal que estiguen ben coordinades i siguen profitoses, i que l’anglés i el francés siguen llengües que s’utilitzen per igual, ja que actualment és el francés la dominant en el grup. Els nostres alumnes han viscut una experiència que no oblidaran, ja que s’han integrat de manera sorprenent en la vida diària de San Nicola, han participat en les classes i han viscut amb les famílies italianes, han visitat els voltants d’aquesta ciutat: Caserta, la Reggia di Caserta, o restes arqueològiques d’una antiga ciutat grega, entre altres, i feren una visita llampec per Roma: piazza Navona, piazza d’Espagna, Colosseu, Fòrum, Fontana de Trevi (tiràrem fins i tot la moneda per tornar i menjàrem un gelat antològic). A més a més, han practicat totes les llengües que saben o estudien i han aprés una mica d’italià. Haig de dir que el comportament del nostre alumnat ha estat exquisit. Les famílies italianes ens

Els nostres alumnes han viscut una experiència que no oblidaran, ja que s’han integrat de manera sorprenent en la vida diària de San Nicola.

Josep Hernández *(Coordinador en el centre

els no stres projec tes

de l’equip de Qualitat) han felicitat per la bona educació dels nostres alumnes, sempre amb un somriure dibuixat a la cara i sense queixarse de res. Per a clausurar aquest projecte els alumnes dels diferents països actuaren en un espectacle multicultural en el que cada país va presentar danses o música tradicionals o relacionades amb la cultura àrab. Els alumnes de Maria Auxiliadora presentaren cinc danses del Corpus Christi i va resultar un èxit molt aplaudit per tots els presents. Joan Maravilla, un dels alumnes participants, diu que el viatge Comenius és com la dutxa, primer no vols entrar i després no vols eixir. El comiat va ser molt emocionant i tots han quedat amb seguir en contacte. Tant els nostres alumnes com les famílies italianes han quedat contentíssims amb l’experiència i, com no, les dues professores que hi viatjàrem també.

María José Candel *(Coordinadora del Projecte Comenius)

Aquesta certificació que ha rebut el nostre centre és un reconeixement, a nivell internacional, de la qualitat del nostre Sistema de Gestió, implantat des de fa un any i basat en la norma internacional ISO 9001:2008. Paral· lelament, mitjançant la presentació d’un projecte, una memòria i la corresponent documentació administrativa, superàvem els requisits per a passar del Nivell I al Nivell II de la Xarxa de Centres de Qualitat Educativa de la Comunitat Valenciana. Aquest sistema és un important instrument per a organitzar el treball de la nostra activitat quotidiana amb la finalitat de poder assolir els nostres objectius educatius, que alhora són els dels nostres alumnes, les seues famílies i la societat; en definitiva garantir la nostra oferta educativa, o el que és el mateix: LA QUALITAT DE L’ENSENYAMENT. Ja des de fa uns anys, hem anat fent un lent i laboriós treball envers la millora, l’organització i funcionament del Centre. A poc a poc, aquesta inquietud ens ha conduït a implantar, amb el suport de la Fundació Sant Vicent Màrtir de Col·legis Diocesans i juntament a prop de 40 centres diocesans, un Sistema de Gestió per millorar l’eficàcia i la qualitat del servei que prestem basat en la norma ISO 9001:2008. Multitud de reunions, jornades de formació esgotadores i innumerables hores de treball addicional ens han dut a obtindre, en desembre passat, aquest reconeixement. Des del començament, vam tenir clar que no es tractava només d’obtenir una acreditació reconeguda internacionalment, sinó que el nostre compromís va ser el de la millora contínua amb el que sabem fer millor: ensenyar. Abans fins i tot de prendre aquesta decisió, l’escola ha esmerçat recursos en millorar no solament la gestió del centre,

sinó també en donar un ensenyament

L’ESCOLA MARIA AUXILIADORA OBTÉ LA CERTIFICACIÓ ISO 9001:2008

el s n o s t res p ro j ec t es

de qualitat en benefici dels xiquets i xiquetes que atenem. En el nostre Sistema de Gestió estan documentades totes les activitats (processos) relacionades amb la formació (programació de les matèries i el seu seguiment, atenció als clients, matriculació, avaluació de la satisfacció de les famílies, personal de l’escola... entre d’altres) i també amb les activitats complementàries i extraescolars. Trimestralment es controlen uns indicadors (% d’aprovats, compliment de les programacions, realització de les activitats culturals, reunions dels equips directius, etc.) que ens donen una idea objectiva de com funcionem. Així mateix, abans de començar el curs s’estableixen quins seran els objectius de qualitat i les propostes de millora a assolir, que s’aniran documentant durant tot el curs per verificar el seu compliment. A finals del mes de maig de 2009 es va realitzar una auditoria interna que desenvolupen els auditors interns de l’empresa AFHA-EIM, i entre els mesos d’octubre i novembre es va realitzar l’auditoria externa, de certificació, per part de l’empresa EDUQATIA. Cada tres anys s’ha de tornar a realitzar l’auditoria externa per renovar la certificació. La finalitat de les auditories es detectar allò que no compleix amb els requisits fixats per la Norma o que no està d’acord amb el nostre Sistema de Gestió. Evidentment, allò que no s’ha fet bé, s’ha de corregir dins dels terminis establerts. Des que vam implantar el nostre Sistema de Gestió hem millorant pel que fa a l’organització del centre però també, creiem, en la qualitat del nostre servei i de la formació acadèmica dels nostres alumnes. Esperem continuar treballant per a la millora contínua de l’ensenyament en la nostra escola, sempre amb la confiança de les famílies. No dubteu en fer-nos arribar els vostres suggeriments!!

s et m a n a m o n o g rà f i c a

SETMANA

UNA ALTRA FORMA D’APRENDRE

MONOGRÀFICA “Això era i no era...”

A l’etapa de primària s’ha intentat aprofundir en l’estructura del conte, les seues diferents manifestacions i els diversos aspectes que envolten el món del conte. Així tallers com : “Fades, ogres i titelles”, “Radiocontes”, “Submergint-nos en els contes”, “Petits escriptors”, “Paleta de contes”, “Contes a escena”, “Punts de lectura” i “Imans” han possibilitat que l’alumnat durant uns dies s’endinse dins del món del conte.

“Per a viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre”, aquesta reflexió la va fer Emily Dickinson, poetessa nord-americana, al segle XIX. Aquesta afirmació és el que dóna peu a la setmana monogràfica del curs 2009-2010: Una mar de contes. El nostre alumnat està constantment envoltat de llibres, textos , frases, paraules... que van enllaçant-se unes amb les altres per explicacions, definicions, enigmes, acudits... però sobretot històries, històries que han sortit de la cultura popular i que s’han transmés oralment de generació en generació. Els contes, els primers llibres per a tothom, han estat omnipresents en les nostres vides des de la nostra més tendra infantesa fins a l’actualitat : contes populars infantils, contes tradicionals, llegendes... Realment, tothom està convençut que els contes existeixen des que l’ésser humà té necessitat de comunicar-se.

En tant que obra de ficció, la lectura d’un conte ha de ser un acte de plaer i cal no estalviar predisposició per submergir-se en el petit món que crea i proposa. El contingut i l’estil literari defineix l’estil de conte i li atorga una càrrega emocional enviant un missatge, transmetent ensenyances i buscant reacció en el lector.

Per últim a secundària l’alumnat s’ha transformat en personatges de conte i ha viscut la seua pròpia història o les històries d’altres com a element de ficció. Totes les activitats han començat amb la projecció de la pel· lícula Corazón de tinta, una història que s’ha portat al cinema a partir del llibre del mateix nom de l’autora Cornelia Funke.

Aleshores el claustre de professorat ha pretés que tots el nostre alumnat, des de l’Escola Infantil fins a 4t de l’ESO, gaudisca de l’experiència d’endinsar-se en aquestes històries, en aquests móns llunyans en el temps que se situen a cavall entre la realitat i l’imaginari.

Les activitats han estat dirigides a descobrir què és el que hi ha darrere del conte: la por, la veu dels personatges, els recursos tècnics i plàstics, els tòpics... fins i tot les matemàtiques; i com no podria ser d’una altra manera, s’ha deixat constància per a la posteritat en un blog que han creat els alumnes en un dels tallers.

Les classes d’Educació Infantil s’han convertit en un bosc màgic pel qual han passat els personatges de diversos contes: El cigronet, La rateta que escombrava l’escaleta, Els tres poquets, i La caputxeta vermella. Tots els seus protagonistes han presentat la seua història als nostres menuts mitjançant projeccions, representacions, titelles... i fins i tot els convidaren a berenar.

Motivar l’aprenentatge, estimular la imaginació, potenciar l’escriptura... hi ha tantes i tantes coses que ens permet la lectura d’un conte que no podem deixar de compartir aquesta experiència única amb tots aquells que estan al nostre voltant, i...

...conte contat, conte acabat. Noèlia Montrull *(Coordinadora de Secundària)

eixir de l’a ula

ei x i r d e l’ a u l a

EIXIR DE L’AULA

Júlia Oltra * (Cap d’Estudis)

Carmel Ferragud (Director)

Cal advertir que les activitats que s’han recollit en aquest apartat són les que es realitzaren a final del curs 2008/09 i les que s’han desenvolupat els dos primers trimestres del curs present. Tot i que hem començat parlant de les acampades de final de curs, al-

INFANTIL Una vegada més, i sent fidels a allò que sempre dóna bons resultats, els xiquets i xiquetes de 3, 4 i 5 anys anàrem d’acampada al Parc Adai, entre els dies 17 i 19 de juny. El darrer dia vingueren a visitar-nos els nostres companys i companyes de 2 anys. Aquest curs els d’infantil hem pogut anar diverses vegades al teatre. Així, el 19 de novembre anàrem els de 3, 4 i 5 anys a Va-

guns xiquets i xiquetes participaren també en la tradicional Olimpíada Escolar. El dia de Maria Auxiliadora, i com ve sent habitual els darrers anys, l’alumnat de Secundària anaren al cine al Punt, on teníem reservada sala per veure Noche en el museo II.

lència al teatre Flumen, a veure ”El gato con botas“, i després anàrem a Camelot. El 13 de novembre anàrem al teatre Municipal per veure “La bella dorment”. En un dia tan bonic com el de sant Jordi, el 23 d’abril, anàrem a València a veure l’obra “Viatge submarí” al teatre La Petxina, i aquesta vegada ens acompanyaren els de 2 anys. Finalment, anàrem a veure el dia 11 de maig la representació que ens tocava de la campanya de Teatre Escolar que organitza l’Ajuntament.

1R CICLE PRIMÀRIA Nosaltres acabàrem el curs fent una estada a la Granja-Escola “Mas de Noguera”, a Caudiel, entre els dies 9 a l’11 de juny. El 21 d’octubre anàrem a veure una obra de dansa titulada “Contes dels germans Grimm” a la Sala Escalante. El 19 d’abril els de Primer anàrem a la Biblioteca per anar apropant-se cada vegada més al món meravellós dels llibres. I el 6 de maig participàrem Primer i Segon en la Campanya de Teatre Escolar al anant a veure una obra.

2N CICLE PRIMÀRIA Els de 3r i 4t anàrem tres dies a Venta Mina per acabar el curs. Nosaltres des que va començar el curs anem a la Biblioteca Pública municipal una vegada al mes per a poder agafar llibres i llegir i també per participar en algunes activitats que ens fan les bibliotecàries (animacions per a la lectura). El 6 de novembre anàrem a la Casella, un paratge molt bonic, on poguérem observar la naturalesa, les plantes i els cérvols que hi ha. El 12 de gener anàrem a veure una obra de teatre. El 29 d’abril anàrem al Teatre Municipal per veure l’obra que ens corresponia de la Campanya de Teatre Escolar, que es titulava “Los animales del paraíso”, que representava el col·legi Sant Josep de Calassanç.

eixir de l’a ula

ei x i r d e l’ a u l a

3R CICLE PRIMÀRIA Els de 5é i 6é tinguérem la sort de viatjar més lluny del que sol ser habitual. Així les mestres ens prepararen un viatge molt interessant a la ciutat de Madrid els dies 17 i 18 de juny. Tinguérem l’ocasió de visitar el museu Reina Sofia, després que a classe ens hagueren explicat algunes obres molt importants de la història de la pintura que anàvem a veure. També estiguérem en un musical de Nacho Cano, que es titulava A. Finalment, acabàrem anant al parc temàtic de la Warner. Aquest curs els de 3r cicle hem fet un fum d’activitats molt diverses, i el que encara ens espera... En octubre tinguérem una sorpresa quan fórem convidats a acudir a València a fer un taller que es deia “La màgia de l’artesania”. Anàvem convidats perquè un company nostre de la classe de 5é havia participat en el vídeo publicitari que s’havia produït per promocionar aquesta activitat. Els de 5é participaren el dia 23 i els de 6é el dia 28. El mes de novembre anàrem al teatre Micalet, el dia 6, per veure Enrotlla’t amb la Rondalla, i el dia 26 férem “La ruta del vi” a Fontanars dels Alforins. Aquest mateix dia anàrem a una pastisseria molt antiga, on continuaven fent pastissos de forma artesanal. La vespra de sant Josep, férem una volta pel poble per veure les falles i anàrem al col·legi

SECUNDÀRIA

dels Escolapis per veure cremar la seua espectacular falla ambientada a l’antic Egipte. El 22 d’abril anàrem a la campanya de Teatre Escolar a veure l’obra El drac, realitzada pels alumnes del col·legi Salvador Andrés.

A Secundària s’estrenava una iniciativa que consistia a fer el viatge de final de curs conjuntament l’alumnat de 3r i 4t. Això era una mica estrany ja que no s’havia fet mai. A més, això volia dir que el viatge es faria un any sí i un altre no. Es tractava de fer el viatge més econòmic ja que normalment hi ha poc d’alumnat a 4t com per emplenar un autobús i beneficiar-se de les ofertes de les activitats. Els darrers anys el viatge s’estava encarint molt i els professors pensaren que aquesta era una bona forma d’abaratir-lo. Al final tot va anar molt bé i gaudírem plegats de les activitats multiesportives que s’ofereixen a l’hotel Port Ainé 2000, un lloc al qual se sol fer el viatge de fi de curs des de fa bastants anys. Els de 1r i 2n ens haguérem de conformar amb la dura setmana lúdico-esportiva en la qual els monitors de la piscina ens martiritzen amb múltiples activitats que requereixen un bon esforç físic. Així ens podem posar millor el bikini o el banyador durant l’estiu. El dia de sant Blai tots els alumnes d’ESO anàrem a fer una activitat que consistí en un recorregut didàctic per l’antiga Séquia Reial d’Algemesí. Els de 2n assistírem el 24 de març a un concert de Percussió a l’Auditori de Torrent.

En novembre alguns companys de 3r anaren a la ciutat de Namur, a Bèlgica, per participar en la primera reunió Comenius. Enguany, i per tercera vegada, hem rebut professors i alumnes de diversos països que participen en el Projecte Comenius. Vingueren un grupet d’alumnes italians que foren acollits per famílies d’alumnes de 3r. La primera setmana de maig alguns alumnes de 2n anaren a San Nicola, un poble del sud d’Itàlia pròxim a Nàpols, on també participa una escola en el nostre grup Comenius. Haguérem de ballar algunes dances del Corpus que vàrem preparar durant uns quants assaigs i també cantàrem un parell de cançons del conegut musical Cats. Els de 1r i 2n anàrem el dia 28 d’abril a València per fer un parell d’activitats. En primer lloc, anàrem al Museu d’Història de la Ciutat, un lloc molt interessant amb molts audiovisuals sobre el passat de la ciutat. Després anàrem als jardins de Vivers per participar en una animació lectora i passejar per les casetes de la Fira del Llibre. Aquest mateix dia els de 3r i 4t anàrem al Teatre Municipal a veure l’espectacle teatral “Miquel Herández en la generación del 27” amb màgia inclosa. El 12 de maig els de 4t acudírem a l’Institut Sant Vicent Ferrer on, igual que en l’IES Bernat Guinovart, ens expliquen tot allò necessari per decidir-nos per a continuar el nostres estudis en un futur.

L’Alcúdia

Guadassuar

UN PASSEIG PER LA SÉQUIA REIAL D’ALGEMESÍ

Antella

Cotes

Al cor de l’hivern, i només iniciat el mes de febrer, ens trobem amb dues festes cristianes de fort arrelament popular: la Candelera, el dia 2, i Sant Blai, el dia 3. El calendari ens va marcant el pas del temps de forma cíclica. La repetició constant dels esdeveniments de la nostra història personal esdevé una necessitat vital, i al temps, ens projecta endavant, fent-nos protagonistes temporals de la història de la nostra comunitat humana que avança inexorablement cap a un futur que per definició sempre és diferent i més complex. Massalavés La nostra comunitat educativa, pel fet de formar part d’aquesta gran comunitat i per la singularitat de tenir un caràcter educatiu, es veu abocada a remarcar aquestes fites del calendari que, per la seua riquesa simAlberic bòlica, marquen el ritme i donen suport a la nostra identitat individual i col·lectiva.

Gabarda

Carcer

Algemesí

immediat, i que només donava de sí per a un matí.

L’equip docent de secundària ha aprofitat des d’antic aquesta avinentesa per a programar una eixida per la natura, amb l’únic objectiu de caminar i fondre’s, encara que per poques hores, amb la resta de les comunitats biològiques que conviuen en algun dels espais naturals de les nostres contrades.

Cada dos anys es ve realitzant una eixida de reconeixement i estudi del riu Xúquer des del pantà de Tous fins a la Vila d’Alzira, sense perdre de vista el protagonisme de la Séquia Reial del Xúquer des del seu naixement a l’Assut d’Antella fins al “Cano”, obra hidràulica medieval que ha permés abastir d’aigua una gran part del terme d’Algemesí, i amb l’ampliació del segle XVIII, molts altres termes municipals fins al vessament final a l’Albufera. No podem obviar que nosaltres vivim en una comarca marcada d’una forma molt clara per la presència del Xúquer, amb un comportament divers segons les èpoques de l’any. Encara que ens ha generat problemes per excessos de cabal, en general ha estat un riu molt favorable per a aprofitar les seues aigües, i per aquest motiu, la gestió dels seus usos continua sent un punt crucial per al nostre benestar.

Enguany, i a diferència del que hem fet habitualment, només ha estat una excursió de mig dia. D’una banda, hem volgut fer coincidir l’eixida amb el mateix dia de Sant Blai, un dimecres, només lectiu pel matí; fet que, per altra banda, ens ha permés abastar un itinerari que havíem considerat important en el context del coneixement del medi més

Sempre ens ha semblat que aquesta proposta educativa quedava una mica coixa si no esbrinàvem com i per a què l’aigua del riu Xúquer podia haver arribat al nostre poble quan només era poc més que una alqueria vinculada territorialment i políticament a la Vila d’Alzira. I enguany, amb aquesta nova iniciativa, ens hem tret la palla de l’ull,

Des de sempre, i amb formes molt diverses, tot l’alumnat ha celebrat el dia del rotllo. Els beneficis saludables de la protecció de la gola amb la ingesta d’un bon rotllo de Sant Blai han estat acompanyats d’un escenari de contemplació i gaudi de la natura, en un moment estacional on la presència del sol augura una primavera que ja s’acosta, anunciada per la durada, cada cop més llarga, del dia.

eixir de l’a ula

donant satisfacció a les nostres expectatives de completar didàcticament l’itinerari hidràulic que havíem estat realitzant durant tan de temps. L’objectiu principal ha estat apropar el nostre alumnat al canal principal de reg que ha conduït històricament les aigües des de la Séquia Reial del Xúquer a la Vila d’Algemesí. Es tracta d’un recorregut, aigües amunt, resseguint el traçat actual i històric del que anomenem Séquia Real d’Algemesí o Séquia Reial Comuna. El punt de trobada va ser el Parc Salvador Castell, a l’altura de la passarel·la del riu Magre. Des d’allà ens traslladàrem al primer lloc on podíem veure la séquia descoberta, a les anomenades Casetes d’Agulló. Continuàrem el seu traçat, sempre aigües amunt, resseguint el parc, on destacàrem el naixement de l’antiga fillola anomenada Séquia del Divendres, i que ha donat nom al carrer de la Séquia dels Plorons. Ens endinsàrem pels carrers per on discorria l’antic llit per poder comprendre la importància hidràulica del seu corrent al pas per l’antic Molí de la Vila, que ha donat nom al carrer, i el cup de retenció d’aigües associat a aquest enginy. I també l’aprofitament industrial que en el seu temps va fer el molinet dels frares de l’històric Convent dels dominics, al carrer del mateix nom. No poguérem obviar la reflexió sobre l’ús que les cases del veïnat de la séquia en podien fer, sobretot aquelles que tenien oberta una portella als tapials del corral. Rentar, roba, regar hortetes interiors, abeurar el bestiar, netejar tota mena d’objectes i productes agrícoles, i fins i tot refrescar-se en l’estiu la canalla, serien algunes de les activitats més habituals d’aquests usos. Aquesta funció la complia la pròpia Séquia Reial i les seues dues filloles que perimetralment recorrien el que aleshores constituïa el nucli urbà: la Séquia del Divendres, ja esmentada, i la Séquia de les Portelles, que després del seu recorregut vorejant els corrals de les cases del carrer Muntanya, i moure les moles del que

ei x i r d e l’ a u l a

després seria el Molí de Sos (actualment ocupat per la finca “El Molí”), donava reg a les primeres hortes del terme. Un cop vàrem travessar la Ronda d’Alzira i les vies del ferrocarril, continuàrem la pista de la séquia, encara coberta, pel barri del Raval, fins arribar al Molí Nou, on tornàrem a comprovar la disposició topològica favorable i els elements constructius necessaris per a l’aprofitament de les aigües en la molineria. Després d’un recés per poder descansar i prendre forces amb l’aliment sagrat de la diada de Sant Blai, prosseguírem el camí per una senda oberta en la mota de la séquia. En aquest tram observàrem les “Parades de la Foia” i la seua imperiosa utilitat per a regar alguns alterons d’aquesta partida. Comprenguérem el funcionament de les feses, fent especial atenció al “Rotllet de Flor”. I, finalment, arribàrem al “Cano” per un camí rural que voreja el marge esquerre del riu Sec. Allà tinguérem el plaer de contemplar la Fesa d’Algemesí, comporta que alimenta el canal que havíem estat recorrent, i també ens detinguérem a admirar la gran obra que, des de molt antic, ha fet possible la continuïtat de la Séquia Reial del Xúquer, en travessar per baix de terra el riu Magre mitjançant una gran canonada. De tornada, el camí de Carlet ens va conduir amb molta amabilitat i rapidesa al Molí Nou, des del qual poguérem accedir fàcilment per la Plaça d’Europa a la nostra destinació final. Pel que fa al plantejament didàctic de la sortida, i tenint en compte que havíem de desplaçar més d’un centenar d’alumnes, vam optar per preparar un quadern de camp individual on hi havia un petit comentari explicatiu per a cadascun dels quinze punts on ens havíem de detenir, amb referències als elements més remarcables de cada indret i amb una petita proposta de treball, uns quants mapes descriptius de l’itinerari i de la xarxa principal de les artèries que reguen

el terme d’Algemesí i un glossari breu dels mots específics.

s’han encarregat de garantir el seu abastiment a qualsevol racó del terme municipal.

Aquests materials tenien la finalitat d’identificar l’itinerari de l’eixida, de reconèixer el recorregut de la séquia, tant l’actual com l’històric, i sobretot de donar una petita descripció escrita dels punts més remarcables. La proposta de treball tenia la pretensió d’obligar cada alumne/a a fer una lectura comprensiva de cadascuna de les breus descripcions; de fer-lo reflexionar sobre els mecanismes d’aprofitament de l’aigua i la gran varietat d’usos domèstics, industrials i agrícoles; de motivar-lo cap a l’observació dels elements topogràfics i geogràfics més rellevants de cada lloc; d’estimular-lo en la formulació de conjectures pel que fa a la representació hipotètica i diacrònica de l’espai i les seues construccions, sempre referides a moments anteriors de la història; i finalment, de propiciar la formulació de senzilles hipòtesis sobre el funcionament i la disposició dels mecanismes indispensables per a posar en marxa els establiments dedicats a la molineria. Volíem remarcar en tot moment la supervivència fins l’actualitat de molts d’aquest elements gràcies a la toponímia urbana i vam posar a l’abast del nostre alumnat el lèxic específic i el seu significat més localista.

Però també hem buscat d’incentivar entre les noves generacions l’interés per la història del nostre poble, de la qual és hereva la ciutat actual; la posada en pràctica estratègies i procediments d’aprenentatge propis del treball de camp com l’observació, la representació, la formulació de conjetures, l’inferència, etc.; i l’estimulació de l’interés per la història com a disciplina de recerca científica tan necessària per explicar els comportaments de la comunitat humana, tant en la vessant de les relacions com en el de la incessant modificació del seu medi per a millorar progressivament els recursos.

És el nostre desig que l’alumnat, amb aquesta primera aproximació, prenga consciència d’un dels elements crucials en l’economia domèstica i comunitària dels nostres avantpassats, tot fent referència al seu origen islàmic i a l’audàcia de tantes i tantes generacions que han vetllat per defensar aquest dret sobre l’aigua, al temps que s’han ocupat de mantenir i ampliar les conduccions que

Des de la revisió més profunda i honesta de les activitats que programem i amb la fermesa i la professionalitat que volem que ens caracteritze, continuarem fent propostes que busquen l’enriquiment del nostre alumnat i la millora en les seues competències, encara que a primera vista semble anar contra corrent.

Sembla que el feedback que rebem de l’alumnat no s’ajuste excessivament als nostres propòsits, perquè ells associen les eixides únicament a temps d’esbarjo i desaproven qualsevol activitat que resqueresca un mínim de treball sistemàtic i de concentració. Però com a docents, pensem que aquests tipus de processos d’aprenentatge que només es poden entrenar fora de l’aula són tan importants i curriculars com la resta, això sí, sense deixar de banda els altres objectius didàctics que hem remarcat anteriorment com a importants.

Niclòs i Ferragut * Vicent(Equip de Secundària)

eixir de l’a ula

ei x i r d e l’ a u l a

RUTES

MATEMÀTIQUES

PER VALÈNCIA

La Ruta Matemàtica és una activitat que s’organitza des de la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana AlKhwarizmi per a la Setmana de la Ciència. Aquest és el quart any que el nostre centre participa en aquesta activitat. Actualment hi ha quatre rutes per la ciutat de València amb l’objectiu d’aprendre que les matemàtiques no estan sols als llibres, sinó que estan per tot arreu. La Ruta I comença en les Torres de Serrans i acaba al Jardí Botànic. Al llarg del recorregut es fan diverses paredes, per exemple al Palau de la Generalitat, a les Torres de Quart... La Ruta II comença a l’Escola de Magisteri i acaba al Museu Príncep Felip de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Pel camí es fan parades al Gulliver o l’Umbracle. La Ruta III comença en la Ciutat de la Justícia i acaba a l’Oceanogràfic. Aquesta ruta està dissenyada però actualment encara no s’ofereix als centres. I, finalment, la Ruta IV comença al Mercat de Colom i acaba a l’edifici de la Universitat del carrer la Nau. Amb diverses parades a la Plaça Porta de la Mar, la glorieta, el parterre i al carrer de la Pau. Al llarg de qualsevol dels recorreguts es treballen conceptes matemàtics fent una observació acurada, prenent mesures in situ, calculant de forma indirecta altres mesures... Per a fer-les s’utilitza tot el que ens envolta, per exemple el mobiliari urbà (fanals, bancs, papereres, logotips, anuncis, etc.), la geometria del carrer i dels edificis (sòls, portes, reixes, façanes, etc.), cossos i formes (cubs, cilindres, triangles, quadrilàters, còniques, espirals...), propietats, com el paral· lelisme i la perpendicularitat, simetries, mosaics, que trobem al llarg del recorregut. També es pretén que els alumnes apliquen conceptes matemàtics de major dificultat,

Al llarg de qualsevol dels recorreguts es treballen conceptes matemàtics fent una observació acurada, prenent mesures in situ, calculant de forma indirecta altres mesures... com la trigonometria, el teorema de Tales, característiques dels polígons i, fins i tot, l’orientació en un mapa, la relació entre les matemàtiques i la natura, etc. Tot això amb l’ajuda de brúixoles, regles, calculadores i altres instruments de mesura. Les rutes matemàtiques tenen, al mateix temps, una part lúdica que agrada molt als alumnes que, encara que siguen grans, s’ho passen d’allò més bé jugant al Gulliver, i també calculant l’alçària de les Torres de Serrans amb només un espill i una cinta mètrica. Després han de posar en pràctica els coneixements treballats a classe per a obtindre una dada aproximada i poder competir a veure qui s’ajusta més a la mesura real. Al llarg de tota la ruta descobreixen la quantitat de matemàtiques que ens envolten, que les matemàtiques estan pertot arreu i que, encara que semble estrany, fan la vida més fàcil.

José Navarro *(CapMaría del Departament de Ciències)

eixir de l’a ula

ei x i r d e l’ a u l a

FI DE CURS

PORT AINÉ El curs 2008-2009 fou el primer en què a la nostra escola es va fer el viatge de fi d’acabament de l’ensenyament obligatori 3r i 4t d’ESO junts. Al principi no ens acabava d’agradar la idea ja que nosaltres volíem un fi de curs sols de la nostra aula , però una vegada s’havia acabat el viatge tots ens adonàrem que havia pagat la pena i que viatjar els dos havia fet aquesta experiència especial i inoblidable. El viatge començà el dia 15 de juny. Ens acompanyaven, Teresa, Rosana i Noèlia. Eixírem de matí i ens esperaven unes quantes hores fins arribar al nostre destí: Port Ainé 2000. Abans d’arribar paràrem a dinar en Barcelona on passàrem part del dia en les Rambles i el Port. El nostre hotel es trobava rodejat de muntanyes i d’un paisatge molt bonic. Però allí no estàvem sols, compartíem estada amb altres col·legis i instituts amb els que férem amistat. Va ser una experiència plena d’emocions. Férem paint-ball, hípica, barranquisme, ràfting, anàrem a Caldea i finalment acabàrem el nostre viatge a Port Aventura, passant la nit a un hotel de Salou. I després de fer totes les activitats anàvem a l’hotel, ens dutxàvem, sopàvem i acabàvem la nit a la discoteca de l’hotel tots reunits.

Va ser una experiència plena d’emocions. Férem paint-ball, hípica, barranquisme, ràfting, anàrem a Caldea i finalment acabàrem el nostre viatge a Port Aventura.

Massa bons records ens vénen al cap al pensar en aquest viatge. Podríem estar contant anècdotes una vesprada sencera i no acabaríem.

Recordeu els cants de Juan Carlos durant la hípica? O totes les cares de bobos que féiem quan passàvem per davant de Laia? I aquells matins que ens quedàvem dormint en els sofàs perquè no havíem dormit prou? I recordeu als xics corrent darrere les vaques? I els acudits i cançonetes de Noèlia a l’autobús? I acabar els paint-ball i beure l’aigua de Laia que estava calentíssima? Massa bons records ens vénen al cap al pensar en aquest viatge. Podríem estar contant anècdotes una vesprada sencera i no acabaríem. Pensem que va ser un bon final per a acomiadar-nos del col·legi tant ells com nosaltres i una manera d’unir-nos més amb els nostres ex-companys d’escola.

i Mar Ferragud * Ester Braco ( Alumnes de 4t d’ESO )

a ctivita ts extraes c olars

I TAMBÉ A L’ESCOLA FEM ALTRES COSES

a c t i vi t a t s ex t ra es c o l a rs

ACTIVITATS

E XT RA E SC O L AR S

Aquest curs hem continuat oferint a l’alumnat del nostre centre algunes, encara que pot ser poques, activitats extrasecolars, perquè pensem que són importants per implementar l’educació tant física, social o docent del nostre alumnat. Com bé sabeu, les activitats que s’oferiren van ser Escacs, Teatre, Expressió Corporal i Natació, encara que s’han portat a terme tan sols tres de les anteriorment esmentades. Bé sabeu que, al nostre centre, es cuida al detall que les activitats que portem a terme es treballen de forma coherent però també que el professorat que les imparteix tinga

Per tal d’evitar aquesta situació, el curs present es demanà a les famílies un compromís per tal de dur endavant les activitats i, en algun cas, com el de natació, es va convenir amb les famílies que en cas de baixar la matrícula caldria suspendre l’activitat. Per sort no ha estat així i, si Déu vol, acabarem el curs complet amb les activitats que s’iniciaren. Cal recordar també que aquest curs hem hagut de duplicar l’activitat d’Expressió Corporal en dos nivells diferents, Infantil i Primària, perquè la demanda era tan gran que s’hagueren quedat molts alumnes fora

centre és el que és, i l’alumnat que demana realitzar activitats extraescolars és bastant reduït. És per això que no podem oferir un ventall molt ample perquè es diversifica tant l’oferta que no ixen les activitats. Ha estat el cas de la mecanografia, activitat que des d’algunes famílies es demanava, però que no s’ha pogut realitzar per falta de matrícula, tot i que el centre ja tenia preparats l’aula i el professorat. Tot i açò, ens feu un favor sempre que ens feu arribar les vostres idees i les vostres propostes, a través de l’AMPA o de les enquestes que vos passàrem el trimestre passat, i

de l’activitat. Els qui han vist reduïdes les seues classes han sigut els més majors de Primària, de l’extraescolar de Teatre, que feien només una sessió de treball, tot i que en el tercer trimestre estan fent dues sessions setmanals per poder preparar bé el Teatre de fi de curs, a la representació del qual podrem assistir tots en la Festa de Maria Auxiliadora, i amb la qual participem en la Campanya de Teatre escolar que organitza l’Ajuntament d’Algemesí. Respecte de l’oferta, caldria que reflexionàrem sobre el fet que l’alumnat del nostre

totes les propostes són estudiades i valorades. Estem estudiant noves formes d’organització de les activitats per tal de poder millorar el servei que vos oferim, perquè encara que per a qui no ho coneix semble sempre el mateix, estem treballant sempre per millorar l’oferta que fem al nostre alumnat i a les nostres famílies.

la formació adequada i així mateix puga ser gratificat amb un sou digne i un contracte legal. També és preocupació dels qui organitzem l’activitat que el preu de les activitats siga assequible a les butxaques de les famílies, més encara en temps com els que corren, i que no siga el tema econòmic el que condicione l’accés de l’alumnat a les activitats, per això intentem ajustar al màxim els preus. Tal és el punt que, de vegades, quan l’alumnat s’ha donat de baixa durant el curs, l’activitat ha resultat deficitària per a l’escola.

Oltra *(CapJúlia d’Estudis)

esco la i pa is

es c o l a i p a i s

EN VALENCIÀ DE LA RIBERA

VINT-I-CINQUENA TROBADA

CELEBRACIÓ DE LA

ESCOLA I PAÍS

A MANUEL DE CENTRES D’ENSENYAMENT

Encara que aquest, el 25, és un número molt celebrat, enguany ha costat molt trobar el poble que es volgués fer càrrec d’aquesta trobada. Després de moltes vicissituds, que si molts diners, que si una infraestructura desbordant... ha eixit un poble que, finalment, ha acceptat de portar a terme aquest gran esdeveniment: la celebració de la vint-i-cinquena Trobada de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera. Aquest poble ha estat Manuel. El seu Ajuntament, el món associatiu i el centre escolar així ho han acordat. Serà una efemèride remarcable perquè vint-i-cinc anys d’organitzar un esdeveniment festiu i reivindicatiu pel valencià, i capaç de concentrar milers de persones, quasi un centenar de centres educatius, un fum de mares i pares, un bon grapat de mestres que treballem a les escoles en valencià, així com alcaldes, regidors, associacions culturals i tot un gran entramat de persones, a més a més de milers de xiquetes i xiquets que gaudeixen tot el dia passsant pels diferents tallers, gaudint de les exposicions o dels esports, és tot un gran èxit col·lectiu. És la demostració d’un gran compromís social envers la recuperació de la nostra llengua. Enguany, a més, es torna a recuperar la tradició de celebrar la trobada un diumenge al matí. Cal destacar també com a novetats la celebració de la litúrgia en valencià a les 9 del matí, que el col·lectiu ”Ribera en Bici” ens convida a participar en la trobada emprant la bici per acudir-hi, així com la celebració de la II Jornada gastronòmica. Nosaltres no deixarem d’anar-hi.

Paqui Talens *(Coordinadora d’infantil)

Vint-i-cinc anys d’organitzar un esdeveniment festiu i reivindicatiu pel valencià, i capaç de concentrar milers de persones, quasi un centenar de centres educatius.

f es t es i c el eb ra c i o n s

ADVENT

FESTES I

NADAL

El dia 29 de novembre començà l’Advent. Posàrem la corona a les classes. Cada dia l’iniciàvem reflexionant, llegint i compartint un moment de pregària... Els més menuts escoltaven com va ser la història del naixement de Jesús i s’il·lusionaven cantant “Ja ve l’Emmanuel”. Els més fadrins, enguany, es proposaren fer un camí: primer mirar la realitat del món, recollir notícies, estar atents...; després somiar el món que els agradaria, pensar quines coses podien fer ells per canviar-lo a millor i, per últim, descobrir que la resposta de Déu es concreta en el naixement del seu fill encarnat en un xiquet. Tot açò és el que s’anava treballant a les classes al llarg de les setmanes d’Advent. Per a realitzar el “Betlem” del centre, i amb el criteri de mantenir l’experiència dels últims cursos que ha resultat molt positiva, demanàrem a les famílies que es posaren mans a l’obra i construïren tota mena de vehicles per anar cap a Betlem, i... vaja si treballaren! Amb la conjunció de tanta imaginació i feina compartida vam omplir la mar, el cel, les carreteres i les vies que anaven per tot el corredor de l’edifici principal d’un munt de mitjans

CELEBRACIONS

de transport. L’alumnat de Secundària va construir un arbre gegant, l’aigua del mar i els núvols del cel que serviren d’estructura per anar col·locant tots els artefactes que portaven les famílies. Entre tots aconseguírem un “Betlem” d’allò més original, amb pastorets surfistes, àngels amb globus i reis mags aviadors. L’últim dia abans de les vacances ens reunírem a l’església per participar en el retaule, que enguany tenia la novetat de ser poètic. Tots teníem el nostre paper: uns el de cantar les nadales, els altres el de tocar a l’orquestra, alguns el de recitar les poesies amb veu dolça i clara, i tots junts celebrar el naixement de Jesús.

Joaqui Esteve *(Equip d’Infantil)

fe st e s i cele brac ions

CARNESTOLTES VIDEOJOCS O ESPORTS?

Quina disjuntiva!!! Com a la vida mateixa els xiquets trien entre els esports i els vídeojocs. El millor d’això és que, en aquest cas, és per una estoneta només, és a dir, per al Carnestoltes. Aquests han sigut, doncs, els temes escollits enguany per l’Assemblea d’alumnes. Un any més ha arribat el dia, i amb el vist i plau de l’oratge, el divendres 12 de febrer de 2010, se celebrà el Carnestoltes. La setmana començà amb les ordes del Rei en Carnal que elaboren els alumnes de 4t de l’ESO: el dimarts el cabell per fer, el dimecres amb pijama, el dijous amb la bata d’estar per casa o barnús i el divendres amb un complement de superheroi. Dels dos temes triats per a tota l’escola, els xiquets decidiren finalment endinsar-se en el món de l’esport per mitjà del beisbol, la boxa, la natació i el socorrisme, el futbol… i als vídeojocs va triomfar El Mario Bross o Supermario, Luigi, Toad, els rabbits representant a països del món… Com cada any, els alumnes de 4t d’ESO ens presentaren una coreografia; l’escollida i treballada, amb escenografia inclosa, per a enguany, ha sigut una part de la pel·lícula GREASE. En aquesta edició s’han portat a terme alguns canvis, com la supressió dels premis que donava l’AMPA. Eren premis simbòlics (un diploma), que havien experimentat algunes modificacions als últims anys. Així, per tal de no ferir la sensibilitat dels xiquets acabàrem per donar un premi per a cada classe. El problema ha estat que el jurat, conformat quasi sempre per les mateixes mares o pares, s’ha cansat de no poder gaudir de la festa i dels seus fills com cal, per a donar

El Carnestoltes és una festa que els xiquets viuen intensament. Quan s’acosta la data, els alumnes es reuneixen i decideixen el tema sobre el qual disfressar-se i preparen tot allò necessari per passar-s’ho bé. Aquesta festa popular forma part de la societat i de l’entorn i així s’estableix una relació entre l’escola, els companys, els mestres i la família.

uns premis per a quedar bé. Sabem que als xiquets no els ha agradat la idea de quedarse sense premis, ni sense la volteta pel pati, per tant, amb la voluntat que la festa és per a ells i han de passar-s’ho el millor possible, farem el que estiga a les nostres mans per aportar idees i canvis per a fer la millor festa possible del Carnestoltes. Des de l’AMPA estem oberts a estudiar possibles canvis i debatre amb els mestres com estudiar millor la festa del carnestoltes, aprofitar la setmana en què estan un poc dispersos per a estudiar els orígens de la festa, països d’on són originals i més tradicionals, altres costums, etc. Amb els temes escollits, aprofitar per a fer una investigació més profunda del tema o dels personatges escollits (biografies), relacionant-los amb les assignatures que ens interesse, cantar cançons o fer xicotetes representacions, decorats, les disfresses, estudiar els materials a emprar, tot per fomentar la participació, la motivació i la diversió concentrada en una setmana, LA SETMANA DE CARNESTOLTES.

Amparo Folch * (Presidenta de l’AMPA)

fe st e s i cele brac ions

EL SOPAR D’ANTICS ALUMNES Martínez *Mireia(Exalumna) M’adone de com ha passat el temps quan mire enrere i veig que enguany farà deu anys que va acabar el meu pas per Maria Auxiliadora. Intente escriure un text breu, que arreplegue els meus sentiments i la meua experiència davant del Sopar d’Antics Alumnes, però no puc evitar, sempre amb un somriure als llavis, quedar-me encantada davant de la pantalla de l’ordinador... En pocs segons la meua ment es trasllada a aquells corredors que ens han vist crèixer a tants de nosaltres, a aquelles aules... als somriures i la complicitat amb els companys i les companyes, els renegons, els viatges de fi de curs, Carnestoltes, el Gaudeamus... tantes i tantes coses que han quedat marcades amb foc dins de nosaltres. Quan tinc aquests pensaments, m’agrada anar al calaix de les fotografies i buscar-ne algunes d’aquells anys. Un sentiment que, sincerament em costa d’explicar, em recorre de dalt a baix, és una barreja d’enyorança i nostàlgia, però sobretot, molta alegria! I precisament aquest és el sentiment que tinc quan arriba el Sopar d’Antics Alumnes de Maria Auxiliadora. Igual que no hi ha un juny sense la festa de Sant Onofre, o un setembre sense la processó de la Mare de Déu, per a molts de nosaltres no pot existir un maig sense Sopar d’Antics Alumnes. Prompte començarem a enviar correus, als companys i les companyes de classe, per a comboiar el sopar -encara que el comboi ja el tenim tots-, per a començar a quedar, per a concretar... “He trobat unes fotos”; “quedem mitja horeta abans i ens fem una

f es t es i c el eb ra c i o n s

cerveseta?”; “jo treballe i no puc anar”... són frases quasi típiques d’aquests correus... El sopar d’Antics Alumnes és una d’aquestes inicitiaves, que amb el pas del temps, agraeixes... Arriba un punt –i encara que em pese, també una edat– en què no podem mantindre tot el contacte que ens agradaria amb els nostres companys. Fa temps que els camins se separaren, alguns continuen vivint al poble, però altres viuen fora. Per això, quan tothom es reserva aquesta data a les seues agendes, i comencen els preparatius, el sopar comença a agafar forma i la il·lusió de juntar-nos amb els companys de la nostra quinta, i també d’altres, comença a brollar dins dels antics alumnes del nostre cole. I una nit que pot parèixer d’allò més normal, uns quants amics compartint un poc de picaeta, un entrepà i beguda, passa a convertir-se en una nit que mai s’oblida, i aquest esdeveniment es transforma en una vivència imprescindible a les nostres vides. És un moment especial, un moment per a compartir, per a riure, per a recordar... per a ficar-nos al dia de les alegries i de les tristeses del darrer any, un moment per a mirar el que fórem, el que som i el que serem. Però no cal mirar molt enrere, l’any passat per exemple, el sopar fou tot un èxit. La generació nascuda l’any 1979 ens va sorprende amb noves propostes. Després de sopar, el grup va amenitzar la nit organitzant jocs en els que les diferents generacions havien de participar i competir. I vaja, com s’implicaren! Donava gust de veure a gent tan diferent jugant i passant-ho bé... I és que, el premi ho mereixia: un pernil per a la generació que acumulara més punts a les diferents competicions! Va ser una vetlada molt divertida i es notava que havia estat organitzada amb ganes de què tots gaudírem del sopar! Gràcies a tots els que els darrers anys s’han tirat al rotllo i han organitzat el sopar, sempre amb ganes i il·lusió. Enguany, ens toca als nascuts en el 1984, i intentarem que siga una nit màgica, i que tots i totes torneu a ser, durant unes hores, aquells nens i nenes plens d’innocència i il·lusió que un dia fóreu! Ens veiem al sopar d’Antics Alumnes del 2010!

fe st e s i cele brac ions

f es t es i c el eb ra c i o n s

CAMPANYA MANS UNIDES 2010 Com cada any, pel mes de febrer, tenim la campanya de Mans Unides, que ens permet ajudar aquells que més ho necessiten. A més, fem una parada en les activitats de la classe, per incloure altres proposades per aquesta ONG. Al cole, tenim una setmaneta per treballar aquest tema (de l’1 al 5 de febrer) tot i que a les parròquies se celebra el segon diumenge del mes. El lema d’aquest any “Contra la fam, defén la terra” ens convida a conservar i protegir allò que Déu Pare ens ha regalat. Participàrem també en el projecte de les parròquies dÁlgemesí, per ampliar una escola de secundària, a Togo. Aquest país, és un dels menys desenvolupats a la sabana subsahariana. Al corredor de baix, per motivar lálumnat de Primària en l’aportació econòmica, posàrem un dibuix gran dúna escola. Cada xiquet que portava diners (que s’havia guanyat ajudant dálguna manera en les tasques de casa i d’altres), pegava un gomet rectangular (que simbolitzava una rajola) a léscola. Finalment, hi hagué moltes rajoles a la nostra escola. També, com no podia ser d’altra forma, realitzàrem activitats “solidàries” a les diferents etapes, durant tota la setmana. Pel que fa a les activitats que es van fer en els distints cicles us fem el següent resum del més destacat. A infantil i primer cicle de Primària contaren el conte del “Teuladí Valentí”, i “Super Pepo al jardí dels desitjos”. Férem activitats on es destacava que les xicotetes accions que realitzem, poden afectar a altres.També es treballà el repartiment dels bens al món.

Al segon cicle de Primària, llegiren els contes “La palmera del meu iaio” i “Super Pepo al jardí dels desitjos” on reflexionaven i posaven en comú el més destacat del text (respecte a la natura, l´esforç per aconseguir les coses importants,...) Altra activitat els feia pensar al voltant del repartiment de béns: cinc alumnes per a compartir un paquet de llepolies i la resta de la classe per repartir-se’n dos paquets menudets. Tercer cicle, li plantà cara a la contaminació! Destacaren la importància de reutilitzar materials, per generar menys residus. Mitjançant màscares de paper, donaren cara a aspectes com la pobresa, el canvi climàtic, o la fam. A Secundària, com que són els majors, la responsabilitat, la coherència i l’austeritat, van ser els valors destacats. Reflexionaren individualment, i després en grup, envers les conseqüències dels actes, actuar d´acord a uns principis, el consumisme i la caritat. Moltes activitats, que el proper curs ens faran pensar en altres valors i que, com sempre, Mans Unides ens proposarà. Fins aviat!

contra la fam, defén la terra

* Pili Viel

(PT de Primària)

Fa fred. A boqueta nit anem retrobant-nos. Als nostres camins –ara ens adonem– estava escrit que érem els escollits... Tenim una missió... La primera reunió és filosòfica, cal saber què i per què. Dues línies de pensament es posen damunt la taula: A o primera (línia sentimental): la qual posa els nostres querubins –que van a donar el salt a l’ESO– com epicentre de la festa. B o segona (línia pragmàtica): la qual ens posa a nosaltres com a encarregats de preparar el sopar, perquè algun curs havia de ser... Guanyà l’opció B o segona, i el següent pas era dividir les tasques en comissions de treball. Les comissions s’anaren reunint en sopars al menjador, i naixeren així les idees i propostes. I vam veure que estava bé. Com sempre, no tots participàrem igual ni tots ens implicàrem d’igual manera, però la veritat és que en general el resultat va ser molt bo. Feia calor L’estiu s’endevinava a l’escassa roba de les xiques. A boqueta nit anàvem retrobant-nos Les taules, les cadires, les neveres...

SOPAR DE FI DE CURS 2008/09

B FEIA CALOR Nácher * Joan( A.M.P.A. )

fe st e s i cele brac ions

f es t es i c el eb ra c i o n s

També van participar en l’activitat de

UN ANY MÉS, POBRESA ZERO El passat més d’octubre celebràrem al nostre poble la Setmana de Pobresa Zero 2009. Com des de fa 4 anys, 50 associacions i entitats, membres de la Plataforma Pobresa Zero d’Algemesí, convocaren tota la població per a la realització de diverses i dinàmiques activitats. L’objectiu de la Campanya és sensibilitzar a la població i als dirigents de l’àmbit local, autonòmic, estatal i fins i tot mundial en la lluita contra la pobresa i en treballar per aconseguir assolir els 8 objectius del mil·leni per a l’any 2015. El lema fou: “Més fets, menys paraules”. En l’àmbit escolar tots els centres educatius d’Algemesí han participat durant la setmana fent un treball de sensibilització en l’alumnat al voltat d’algun dels objectius del mil·leni. Els i les alumnes, en funció de la seua edat, participaren realitzant dibuixos, narracions, contes i lemes relacionats amb el treball educatiu dut endavant en l’escola. A més a més, cada col·legi va participar en l’acte lúdic de la concentració del dia 16 d’octubre, portant un drac elaborat pels propis estudiants amb l’ajuda del professorat. El públic més menut, tot comptant amb la col·laboració de la Biblioteca Pública Municipal i de la Nova Muixeranga, va poder gaudir de dues sessions de contacontes on es va abordar la temàtica de la pobresa al món. El públic adult va visualitzar el documental “JO VULL ANAR A ESCOLA” i pogué participar en un interessant col·loqui amb la seua directora en un acte organitzat per l’associació Amics de La Providència.

“UN CAFÉ, UN POEMA I UNA CANÇÓ” amb la

col·laboració del grup Confiteor en el recital de poemes i del grup Musicant per al recital de cançons.

L’acte final de la setmana, va ser la concentració a la Plaça Major, on es ficaren a la venda productes de comerç just per les Ames de Casa Tyrius; es van exposar els treballs realitzats pels escolars i contàrem amb l’animació de joves ballant rap i pintant un “grafitti” solidari. El grup CAMA fou el responsable que la infraestructura estiguera a punt, treballant de valent tota la vesprada. Els 12 dracs que havien elaborat els escolars, desfilaren fent passacarrer des del passatge Joan Segura fins a la Plaça Major, encapçalats per l’Escola de Dolçaina i Tabal d’Algemesí. Els dracs simbolitzaven que “estem en moviment, que no volem quedar-nos quiets davant de la pobresa i que reclamem l’acompliment dels huit objectius del mil·lenni”. La germana Susanne Ouedraogó que coordina el projecte Wend Be Ne Do d’atenció a persones afectades per la Sida a Burkina Faso, va llegir el manifest i donà pas a que La Muixeranga i la Nova Muixeranga s’alçaren un any més per tancar l’acte. Les parròquies d’Algemesí s’adheriren a la campanya fent sonar les campanes i celebrant una oració a la Basílica de Sant Jaume, organitzada per Caritas Arxiprestal. Un any més, enguany, tornarem a mobilitzar-nos per a proclamar que “Un altre món és possible”. Us esperem i esperem que, sobretot, dia a dia, i des del que podem canviar al nostre xicotet però valuós espai de canvi, fem realitat el lema: més fets i menys paraules!!!

* Plataforma Pobresa Zero d’Algemesí

esco la i f a míl ia

es c o l a i f a m í l i a

ESCOLA FAMÍLIA A C C I Ó

C O M P A R T I D A

Aquest és el quart curs que al nostre centre portem endavant el programa FEAC (Família Escola Acció Compartida). Enguany amb el lema: “gotes diferents i iguals, tots al mateix compàs”.

Esforçar-se per a què?, aprendre a suportar els mals, pares guardaespatlles, educació afectiva i sexual en família, el joc, les rebequeries, l’autoritat i els límits.

“gotes diferents i iguals, tots al mateix compàs”.

Al FEAC 2009/10 han participat un total de 51 famílies i 8 professors. Han funcionat 4 grups: un a l’escoleta i 3 anys, un a 4- 5 anys i Primària, un altre en Primària i un grup en Secundària. Hem dut a terme tres trobades FEAC durant els mesos de novembre, febrer i abril i hem treballat els següents temes: esforçar-se per a què?, aprendre a suportar els mals, pares guardaespatlles, educació afectiva i sexual en família, el joc, les rebequeries, l’autoritat i els límits.

Les trobades FEAC són espais de diàleg i reflexió educativa integrats per pares, mares, mestres i professors. Al FEAC hem llegit el text del Butlletí FEAC, hem parlat amb els altres membres del grup, hem pensat sobre el que els altres ens aporten, els textos o les pròpies actituds, hem escoltat opinions, experiències, sentiments, idees d’altres pares-mares i professors.

En definitiva, el diàleg pot ser un camí de coneixement i millora personal.

Són espais de diàleg i reflexió educativa integrats per pares, mares, mestres i professors.

El fet de poder parlar amb persones que tenen experiències similars i interessos comuns ajuda a prendre distància d’un mateix, a relativitzar algunes opinions, a entendre altres raons, etc. En definitiva, el diàleg pot ser un camí de coneixement i millora personal. El diàleg compartit entre persones expertes (que tenen experiència) i que es respecten, és una eina molt poderosa per a promoure la reflexió.

Enguany hem acabat ja el curs FEAC, en octubre vos presentarem la proposta FEAC per al curs 2010/11.

* Rosana Ferragud

(Departament d’Orientació)

es c o l a i f a m í l i a

LA MOTIVACIÓ: EL SEU PAPER EN L’APRENENTATGE I ESTRATÈGIES PER DESENVOLUPAR- LA. “Digues-m’ho i ho oblide, ensenya-m’ho i ho recorde, involucra’m i ho aprenc” B. Franklin

* Mª Teresa Limorte Guillén

(Departament d’Orientació. Servei d’Orientació Municipal)

La motivació del nostre alumnat és un objectiu que tant els pares i mares com el professorat intenten desenvolupar, però arribar a aconseguir que infants i joves s’esforcen per aprendre no és un repte senzill: requereix que analitzem el context d’aprenentatge que el professsorat (i els pares) creen quan plantegen l’ensenyament, quan interactuen amb fills i alumnat responent a les seues demandes i quan es planteja la sempre difícil

tasca d’avaluar-los. Caldrà, doncs, esbrinar quines són les estratègies d’ensenyament més adequades per contribuir al desenvolupament de la motivació i l’esforç de l’alumnat. Una manera innovadora és conèixer quines característiques personals influeixen en la forma com els estudiants afronten el seu treball escolar, indagant com actuen diferents alumnes amb diferents tipus o graus de motivació i esforç. Això ens permetrà conéixer les pautes i estratègies d’actuació docent més escaients per motivar adequadament l’alumnat. Els alumnes afronten el seu treball amb més o menys interés. Així, segons A. Tapia (1977), el significat i utilitat que la tasca té per a d’ells i les seues metes o objectius; les possibilitats que ells i elles consideren que tenen per afrontar les dificultats i per últim, valorant el cost, en temps i esforç que calculen que els va a dur aconseguir els aprenentatges, encara que es consideren capaços de superar les dificultats. Diferents metes tenen efectes oposats sobre l’esforç de l’alumnat per afrontar els aprenentatges. Seria, doncs, molt convenient per als pares i per al professorat conèixer quins són aquests efectes per saber sobre quines metes influir i com.

QUINES SÓN LES METES DELS ESTUDIANTS?

- Augmentar capacitats, sentir-se més competents, aprendre, gaudir del que saben... Són les ideal ja que suposen una motivació intrínseca per l’aprenentatge. L’alumne sol mostrarse concentrat en la tasca, cerca espontàniament informació o ajuda davant un problema, se sent capaç de superar l’aborriment o l’ansietat, autorregula el seu aprenentatge de manera que aquest es converteix en un projecte personal... - Obtenir beneficis. L’alumnat s’esforça segons la utilitat que per a ell o ella té la tasca proposada. L’aprenentatge té, ara, un significat instrumental que pot ser intrínsec, açò és, comprendre un principi, resoldre un problema o facilitar aprenentatges que permetran l’accés a diferents estudis o al món professional en general, etc., o un significat extrínsec, és a dir, recompenses o càstigs. Si l’alumnat no percep utilitat, l’interés i l’esforç decauen. Pel contrari, si troben significat intrínsec en la tasca, el seu interés augmenta i busquen competència personal, competició, satisfacció personal... Segons aquests tipus d’objectius pels que actuen els alumnes, el professorat pot millorar la seua motivació mostrant-los sempre la rellevància i utilitat de totes les tasques escolars que es proposen i connectar, sempre que siga possible, amb els interessos o inquietuds dels estudiants. Respecte dels beneficis extrínsecs (esforçar-se per obtenir recompenses materials o socials, s’ha vist que si abusem

d’ells, decreix la implicació de l’alumnat en la tasca escolar i, per tant, la motivació intrínseca (Tapia i López, 1999). A la llarga l’alumnat sols treballarà si obté un benefici extern a la mateixa activitat. - Obtenir bones qualificacions. Aquesta és una motivació extrínseca. A l’escola en general, l’avaluació, ja des d’Infantil, té un significat rellevant. És cert que obtenir bones qualificacions dóna seguretat a l’estudiant i també als pares, però les notes actuen igual que les recompenses o càstigs: s’estudia en funció de la nota, no per aprendre i gaudir del coneixement o de la competència adquirida. Una cosa és obtenir una bona nota i altra és “saber”. Si l’alumnat preveu que no va a obtenir una nota suficient, ni tan sols fa l’esforç d’intentarho. Es tracta d’adquirir els coneixements mínims per aprovar, per tant el professorat es veu obligat a “arrossegar” a l’alumnat perquè estudie fent exàmens, treballs... L’amenaça de males notes sol propiciar un aprenentatge mecànic i memorístic, poc significatiu. Pot augmentar els rendiments però el seu efecte sobre l’aprenentatge és qualitativament negatiu. Caldrà que entre pares i professorat revisem l’avaluació per minimitzar els efectes negatius que té sobre l’alumnat i maximitzar els positius. - Mantenir i/o augmentar l’autoestima. En general, els alumnes intenten evitar el fracàs. L’activitat acadèmica pot tenir un sentit favorable o desfavorable en la mida en que contribuïsca a millorar o minvar l’autoestima. És el cas de l’alumnat que sol tenir certes dificultats i es preocupe molt per com els avaluen el professorat i els companys, intentant mantenir l’autoestima. Per evitar el fracàs, tendeixen a inhibir-se en activitats com ara preguntar, participar, implicar-se en treballs que posen a prova les seues capacitats, etc. Aquest efecte és major quan més gran és la por al fracàs. El professorat haurà de valorar les seues pautes d’actuació quan puguen tenir un efecte negatiu sobre l’autoestima. - Desenvolupar l’autonomia i la iniciativa. Encara que l’activitat acadèmica és “obligatòria”, la majoria d’alumnes la viuen com a pròpia sense problemes. No obstant, quan l’alumne se sent obligat, decau l’esforç i l’interés: evita la situació. Açò passa quan els alumnes no entenen la matèria, o na la veuen útil, o algun d’ells es veu incapaç o rebutjat pels companys, etc. El context creat pel professorat pot despertar la iniciativa, la curiositat i l’interés: mostrant que el que van a fer i aprendre contribueix a què aconseguisquen objectius rellevants i útils en relació a les seues metes. També haurà d’oferir el màxim d’opcions per triar un treball entre altres possibles, triar companys per fer una activitat de grup, etc., fent sentir a l’alumnat l’experiència de què actua autònomamnet, que controla la seua conducta i autorregula el seu aprenentatge. Així el seu treball està sent-li útil perquè li està permetent progressar en competències i autonomia. - Valoració social. Tot alumne vol ser acceptat pels altres (necessitat d’afiliació a un grup). Quan aquesta motivació és alta, l’alumnat és més eficient en activitats de cooperació enfront de les competitives. L’activitat acadèmica es dóna en un context social de relacions entre pares, alumnes i professorat. Si l’alumnat, per la raó que siga, sent el rebuig del professorat, del grup o pensa que el professor afavoreix més els altres, adoptarà una actitud d’evitació o sentirà que està a l’escola per obligació (major quan més gran siga la seua necessitat d’afiliació). El professorat i els pares han de revisar l’adequació de la seua actuació en relació amb la necessitat de l’alumne de sentir-se acceptat siga el que siga el seu rendiment acadèmic: rebutgem la conducta incorrecta, no a la persona. Estaria molt bé que els pares/mares i el professorat conegueren quines són les motivacions o metes dels seus fill/es i alumnat. D’aquesta manera els comprendríem un poc millor per tal d’ajudar-los més eficaçment.

esco la i f a míl ia

LES ORIENTACIONS MOTIVACIONALS A L’AULA Davant una dificultat de comprensió, la majoria de persones afrontem les dificultats de dues maneres fonamentalment:

- Orientació a l’acció i a l’aprenentatge: l’alumne cerca les accions necessàries per comprendre i aprendre la tasca. L’alumne mostra una atenció al procés: pregunta al professorat, a altre company o altra persona, insisteix, rellegeix els apunts o el llibre: intenta comprendre. - Orientació a l’estat emocional: l’alumne se centra en la vivència negativa de la dificultat que l’activitat li planteja. En aquest cas mosta una atenció al resultat: l’alumne es calla, s’inhibeix, no pregunta perquè està centrat en pensaments negatius: “és molt difícil, no ho entenc, no ho se fer, m’eixirà mal”... Se sent mal, pensa que no val i calla o, pel contrari, parla, molesta i entorpeix el treball de l’aula: no intenta comprendre. Aquests alumnes creuen erròniament que la facilitat per aprendre és una qualitat amb la que es naix i es té o no es té.

Segons els treballs de Stipek (1984), els alumnes quan entren a l’escola, a l’Educació Infantil, solen afrontar el treball escolar amb confiança i entusiasme. Però després, hi ha un moment crític, al voltant de 2n de Primària, quan comencen a aparéixer comportaments que tendeixen evitar del fracàs com, per exemple, el fet de no presentar-se voluntaris o no participar activament a la classe... Aquests canvis van acompanyats d’altres cognitius: els alumnes comencen a interpretar els resultats de la pròpia conducta com a èxits o fracasos, en compte de veure l’error com una cosa natural que passa quan s’està aprenent i del que podem aprendre, fet que era més freqüent a l’Educació Infantil. Aquesta tendència es va accentuant i quan arribem al 3r Cicle i a l’ESO obsevem de manara natural, diferències sistemàtiques en els tipus de metes que persegueixen els alumnes i en la forma de pensar a l’afrontar les tasques escolars, segons veiem abans. Per altre costat i paralel·lament a la tendència anterior, a mesura que l’alumnat va pujant de nivell, en general reben menys quantitat d’informació respecte al seu treball i als resultats: informacions que els donen pistes per pensar alternatives, maneres d’aprofitar la informació continguda en els errorrs, etc. Encara que és evident que hi ha grans diferències entre uns professors i altres, s’observa en general, pares i professorat primen la informació sobre resultats: avaluacions, i aquesta sols referir-se més a la qualitat del resultat que al procés de realització. Però hem d’ensenyar a pensar a l’alumne, facilitar que descobrisca els processos de resolució de les dificultats i autorregule la seua acció. Hem de deixar un poc de banda la importància que s’atribueix hui en dia a les notes. Caldrà transmetre aquestes reflexions també als pares i mares.

es c o l a i f a m í l i a

ESTRATÈGIES MOTIVADORES A L’AULA

(Epstein 1989, Pintrich i Schunck, 1966)

1.- Tasques. Seleccionar i presentar les tasques i la manera d’estructurar la classe: uni o multidimensional: proposar diferents tasques, totes adreçades cap els mateixos objectius, estructura multidimensional; de dificultat intermèdia, que impliquen un repte moderat, afavoreixen més la motivació; la fragmentació de la tasca: valorant més els passos o procediment per obtenir un resultat, més que el resultat final. Això últim potencia actituds d’indefensió entre l’alumnat menys preparat i reforçarà les atribucions de l’èxit a la intel·ligència entre els alumnes més dotats; presentació de la tasca, que active la curiositat i emfatitze la seua utilitat; seguiment abans i durant; i no sols desprès, centrant l’atenció en el procés seguit i el valor d’allò aprés. 2. Maneig de l’autoritat i els elogis. Ni l’autoritarisme ni la permisivitat del professorat motiven l’alumne a esforçar-se, cal fomentar la col·laboració: desenvolupa l’autonomia i la responsabilitat de l’alumnat. Tot alumne necessita reconeixement per motivar-se en l’aprenentatge. Cal remarcar que haurem d’elogiar l’esforç i el progrés. Els errors els hem de considerar com una part absolutament necessària i natural de l’aprenentatge. Quan volem elogiar una conducta ho farem en públic de manera impersonal. Si volem elogiar a la persona, millor en privat. El mateix val per a les reprensions 3. Activitats en grup (treball cooperatiu heterogeni). Perquè el treball en grup siga motivador, cal establir pautes de coorperació entre els alumnes (ensenyar-los a treballar junts). Aquesta metodologia té efectes terapèutics per l’alumnat amb baixa motivación i un patró motivacional d’inhibició i evitació de valorarcions negatives o por al fracàs. Treballar en grup augmenta les posibilitats d’aprenentatge d’aquests alumnes i millora les seues espectatives. Si es falla, la responsabilitat queda diluïda i l’alumnat menys preparat no farà atribucions negatives internes i permanents (“no soc capaç, no soc bo, no podré aprovar mai”…) 4. Avaluació. L’avaluació referida a criteris (que els alumnes ja coneixen sobre els que han de saber, fer o ser), centrada en procesos i de caràter privat facilita la motivació i el desenvolupament de metes referides a aprendre i gaudir de la competència adquirida. 5. El maneig de l’estrès i l’ansietat en els estudiants. Saber afrontar l’ansietat o manejar-la adequadament facilita una motivación positiva: l’alumne s’orienta cap a la recerca i l’acció enfront de l’evitació. Aquells que la manegen negativamnet els resulta inhibidora, ja que tendeixen a evitar la valoración negativa. Els pares poden ajudar en aquestes actituds, sent pacients i demanant més que resultats , treball i esforç als seus fills i filles i acceptant-los com són. *Aquest article està daptat del Capítol de Alonso, J. I Montero, “Orientación motivacional y estrategias motivadoras en el aprendizaje escolar” al llibre de Coll, C. i altres, Desarrollo Psicológico y Educación, Editorial Alianza, Madrid, 2001.

esco la i f a míl ia

es c o l a i f a m í l i a

Silvestre * Pere Blanco i Merxe(A.M.P.A) Quan el curs passat els nostres fills portaren a casa el primer Anuari, ens va agradar tant i ens va semblar tan bona idea que en veure les tutores així els ho férem saber; amb tan bona sort que prompte ens demanaren la nostra col·laboració per elaborar un article, com a pares que hem tingut dos fills a l’escola i enguany, el més menut, finalitza els estudis en aquest centre. Hem de dir, en primer lloc, que agraïm aquest oferiment, encara que posar per escrit sentiments personals es fa sempre un poc dificultós. Ho farem tan bé com puguem, donat que és un bon moment per a recapitular i fer balanç. Reflexionant sobre aquest procés, recordem perfectament quan havíem de decidir a quina escola anirien els nostres fills. El tema ens llevava fins i tot la son, perquè entre “escola pública” i “escola concertada” la preferència estava clara: escola pública. Però entre escola pública i Maria Auxiliadora, començaven el nostres dubtes, i finalment, clar està, ens decidírem per Maria Auxiliadora.

F I N A L

D ’ E T A P A En aquests anys hem conegut i tractat a tot el col·legi i vist distintes formes de treballar i d’entendre l’ensenyament. Com que tenim dos fills i de cursos consecutius, pràcticament ens hem relacionat amb tot el claustre i hem viscut situacions distintes en cadascun d’ ells. El fet de ser una escola d’ una línia té molts avantatges. El més important és que tant alumnes com pares sentim que formem part d’una gran família perquè un dels principals objectius de l’escola és que tots participem activament de la vida escolar, si bé, com a tots, la mancança de temps ens ha fet participar menys del que ens haguera agradat. Sempre hem intentat col·laborar en el que l’escola ha organitzat per a facilitar-nos la nostra tasca de pares així com en tot allò que ens han proposat. D’altra banda, al nostre parer, no tindre la possibilitat de canviar mai de classe pot suposar en algun cas un desavantatge. De qualsevol manera, sempre ens hem sentit escoltats i quan hem tingut algun problema, els mestres mai han escatimat temps i esforç per intentar solucionar-ho. Ara, que arribem a la fi d’una etapa tan important, hem de dir que estem satisfets de la decisió presa. Nosaltres volíem per als nostres fills, un col·legi on l’adquisició de coneixements i habilitats fóra important però que, a més a més, fóra un espai de convivència on anaren de gust i gaudiren d’aprendre; on la nostra llengua fóra fonamental; on es valorara la importància de l’esforç personal i del treball en equip; on es fomentara el gust per la lectura i altres bons hàbits; on s’educara en la solidaritat, la preocupació pels altres i el compromís amb el món que ens ha tocat viure. Aquestes expectatives les hem vist complides i esperem que tot el que han aprés els acompanye al llarg de la seua vida. Animem el claustre a què continue en aquesta difícil tasca de formar persones i volem donar les gràcies des d’ací a aquesta gran família que continuarà sent la nostra, tot i que ja no hi siguen els nostres fills, i estem segurs que serà la d’ells per a sempre.

Zulay Hidalgo

Mar Ferragud

Ester Braco

Pau Blanco

Andrea Alborch

PROMOCIĂ&#x201C;

/2010

2002 2005 2007 2010

pro mo ció 2010

p ro m o c i ó 2 0 1 0

Álex Martínez

Ana Rodríguez

Anna Llanes

Marta Ramiro

Alba Jover

Laura Piera

Mar Sánchez

Andrea Montañana

Alba Sanchis

Enric Pellicer

2002

2005

2007

2010

2002

2005

2007

2010