POEMARI A L’AULA
Col·legi Maria Auxiliadora 2011, alumnat de 1r d’ESO. Algemesí
Poemari d’aula Aquest llibre és el resultat de l’esforç i el treball de l’alumnat de 1r d’ESO de l’escola Maria Auxiliadora d’Algemesí. Tant els poemes com les il·lustracions són creacions dels i les estudiants, baix la coordinació del professorat de les àrees de plàstica i llengua. La reproducció i/o distribució d’aquesta obra pot fer més conegut el treball d’aquest grup de joves, que ha prestat la seua creativitat a les quatre estacions de l’any. Gaudiu-ne. 2
3
4
Índex La recepta o l’inici de la poesia..................................... 7 LES ESTACIONS................................................................. 9 LA GENT: EMOCIONS I SENTIMENTS......................... 25 ANIMALS I PLANTES....................................................... 43 COLORS ............................................................................... 59
5
6
La recepta o l’inici de la poesia Una gota d’amor per cada cinc versos. Tres cullerades d’ofici per cada dia de l’any. Un quart d’inspiracó i un altre de bogeria. Un octau de rialles adobades amb ironia. Mitja tassa de records i quatre de realitat. Dos litres de llàgrimes instantànies. Una dotzena d’emocions. Cent grams de fantasia o de raó a gust. A tot açò, agrega els teus ulls, les mans i els llavis, i remou a foc lent durant tota la vida. Adaptació de Mario Meléndez
7
8
LES ESTACIONS
9
10
Poc a poc veurem com el terra està ple de dolçor, la dolçor de les fulles i les flors, quan els arbres es queden sols. L’hivern, tot ple de capes de gel; al carrer fa molt de fred, i tots els dies els deures hem de fer. Guants i bufanda portarem per eixir de casa. Segon a segon els arbres estaran més plens de flors. Perquè arriba l’estació més passional, l’estació que més ens enamorarà. Dia rere dia canviarem el mocador pel banyador, perquè tindrem la platja al costat de casa, i l’amor al cantó. I tot per la dolçor del sol. María Rodríguez
11
12
Ai, quina calor! A l’estiu fa calor, i jo busque a algun desencalorador que desencalore aquesta calor tan calorosa. El desencalorador que desencalore aquest estiu tan calorós bon desencalorador serà. Melani Viguin
13
14
L’estiu
E
stiu és meravellós.
S
empre
T
ens alguna cosa a fer
I
, si no, sempre faràs alguna cosa...
Ú
nicament l'estiu es meravella!
Beatriz Estradas
15
16
En hivern fa molt de fred i hi ha una capa fina de blanca neu. I en estiu fa molta calor i anem a la platja a xopar-nos amb diversió. En primavera hi ha moltes flors grogues i roges com el gira-sol. En la tardor cauen les fulles marrons i es preparen les de l’amor. Sara Folgado
17
18
L’hivern A l’hivern tot és blanc, des de les muntanyes fins als bancs. Per les teulades va obrint-se pas que blanques i gelades es tornaran.
Els xiquets amics faran com ninots de neu ben equipats. I com ja no sé que inventar, aquest poema vaig a acabar abans que l’hivern arribe i em deixe gelat. Rubén Bueno
19
20
L’hivern
H I Fa molt de
i fa molt de fred
també neva.
V
ent;
É
s l’estació més freda de l’any,
fins els
R
ens passen fred...
N
o saps quina estació pot ser?
Sara Bonache
21
22
Aquest dia d’hivern, fosc, fred i solitari, congela les flames d’infern esperant la flor del gerani. La tardor és com una fulla, seca i fràgil a l’estació, però quan veu arribar la primavera es guarda per fer infusions. La primavera, ha arribat la primavera, bonica, florida i contenta es veu començant juganera. L’estiu és com un joguet, com un joguet és l’estiu, buscant un vaixell a la mar i mirant com la gent viu. Berta Puchades
23
24
LA GENT: EMOCIONS I SENTIMENTS
25
26
La gent en les estacions Quan arriba l’estiu tot el món viu. Fa calor i tot el món es diverteix. Vas a la platja i tot el món s’ho passa bé. Quan arriba l’estiu tot el món riu. Ester Donat
27
28
Estiu Ressona a l'aula tancada l'alegre toc de l'esperança, les classes han acabat! –indica la campana. Tots comencen a botar, quasi amb llàgrimes als ulls, perquè l'hora de l'alegria no està gaire lluny. L'estiu ha arribat i per llarg temps ens l'hem quedat! Les abrigades samarretes al fons de l'armari estan i el nas roig de la tardor per la finestra s'està esfumant. Els cossos, tots daurats, per la vora de la mar van passejant, i nens petits i grans a l'arena estan jugant. Estiu, estiu, estiu! Canten els ocells al seu niu. Estiu, estiu, estiu! Canta el nen que somriu. Maria Ferragud
29
30
Un estiu fora de casa A l’estiu un gelat sempre ens mengem I, després, quan ens apeteix, a la piscina nadem. Quan arribem a casa Doraemon vegem, i com que és molt avorrit, una becadeta ens peguem. Més tard, per la muntanya passegem, i a les huit a la Font Jordana juguem. I és que al poble de la iaia l’estiu de seguida passa, entre rialles, jocs i muntanya no tens ganes de tornar a casa. Àngela García
31
32
T
ota la gent,
Ú
l’
ltim dia d’estiu
R
etorna a fer la seva feina.
I
nclús els xiquets,
S
ense ganes, tornen a l’escola
M
ig adormits, però
E
studiar és necessari.
Jordi Ferrís
33
34
Tardor Els arbres despullats ploren desolats, l’estiu s’ha acabat i amb les pluges ens hem quedat. Desfilen davant d’ells homes amb barrets sempre tan enfeinats, sempre fan igual! Els nens passen cridant, els vells criticant, els joves somiant i els adults desesperant. Una parella d’enamorats viuen el seu romanç baix de la farola que il·lumina el pas. Pot ser que la monotonia no siga tan avorrida; la vida va passant sense quedar-se en un record passat. Maria Braco 35
36
Els enamorats
L’enamorat busca l’enamorada. Qui enamorarà l’enamorat que desesperat està? L’enamorada que l’enamorarà serà la que una rosa durà. I un petó que li ha donat; per sempre, enamorats. Júlia Esteve
37
38
H I
i fa fred a l’hivern
ens abriguem tots
V
etllant per a no caure malalts.
E
stem a la neu tots juntets,
R
ient i tirant boles de neu.
N
o hi ha cap hivern com aquest.
Carla Climent
39
40
La primavera la sang altera. Si la sang no altera, no vius la primavera com de tu s’espera. A l’estiu tot el món viu! Si la perdiu es banya al riu, Feliu es riu si torna al niu. Riu, Feliu, que al riu hi ha una perdiu! La tardor, amb el sonor senyor Fredor, porta tristor i lleva el color de la claror. A l’hivern, quan fa vent, la gent corrent agafa el parapent. Si no fa vent, la gent deixa el parapent i a casa se’n va corrent. Júlia Maria Roig
41
42
ANIMALS I PLANTES
43
44
Animals i plantes Cada estació té el seu animal; hi ha que volen o que es camuflen, aquestos no els trobes mai. Cada estació te el seu animal; hi ha que tenen precioses ales, altres unes grans dents. Ves amb compte amb aquestos que et faran mal. Adrià Maravilla
45
46
Com diu la perdiu “a la vora del riu no faces niu ni a l’hivern ni a l’estiu”. Ricardo Botella
47
48
L’hivern, tan fred, tan fresquet. L’hivern, quan tota la gent es fa un gotet de xocolate calentet. L’hivern, quan tot el món passeja amb trineu. L’hivern, quan tots els gatets ja no fan marrameu. La primavera, que acaba l’hivern de tota manera. Les flors, que naixen per davant, pel costat i pel dors. Guillem Anitch
49
50
P
recipitacions
p
ros
L
uja
A
V
hi
N
E
eu
T
aronger
A
vet
ern
stiu
p
R
tar
imavera
D
A
est
or
cions
Alberto Rojas
51
52
L’ànec Nec a l’estiu L’ànec Nec és un mec. “Mec, mec” fa l’ànec Nec. “Mec, mec”. On està l’ànec Nec? “Mec, mec” per ací i per allà. L’ànec Nec fa “mec, mec” a la piscina, “mec, mec” a la platja... “Mec, mec” fa l’ànec Nec. Guillem Vila
53
54
Les formigues Les formigues, a l’estiu, recol·lecten el menjar per a després, a l’hivern, no trobar-lo a faltar. Quan arriba la primavera totes eixen del formiguer; en canvi, a la tardor, totes entren en ell. Josep Eseteve
55
56
À
guila voladora, aprén a volar
G
audint d’alegria sobre la mar.
Ú
nicament per a menjar
I
nventa la manera de caçar
L
a presa que ha d’atrapar,
A
mb les urpes preparades per a atacar.
Alberto Girbés
57
58
COLORS
59
60
Verd El color que tiny els prats, i el dels arbres tambĂŠ. El color que deixa oberta una porta de vents, ĂŠs el color de la primavera, que sempre ve. Verd, el color verd, com als arbres, les fulles. El cel torna a estar obert i les flors ixen a la llum tots els dies. Montse Llinares
61
62
M O
olts mesos tristos
blide quin dia és.
R
ecorde aquells temps,
A T
quells en què érem feliços;
emps que mai oblidaré.
Sheila Romero
63
64
Raig En un dia plujós un raig entre els núvols vestit d’un color blau, com un coet, veloç, fort com tanc de llautó, cau sobre una teulada perquè sàpigues, estimada, que no pots subestimar aquest raig lluminós. Álvaro Rodríguez
65
66
B
lanc és l’hivern,
L
a neu és gel
A
les teulades del cel.
N
eva sempre als extensos camps,
C
aient grans flocs blancs.
Ana María Adam
67
68
El desenllunador que desenllune la desenllunada lluneta bon desenllunador serĂ , tindrĂ l'ofici de desenllunador desenllunat. DarĂo Reina
69
70
71
72