Revista IMO 46 Català by Instituto de Microcirugía Ocular (IMO)

REVISTAIMO

Els riscos de l'ull miop Especialistes alerten de l'amenaça per a la retina de l'alta miopia, davant l'augment d'aquest defecte entre els joves | El dany del nervi òptic, factor determinant del glaucoma | Un documental produït per l’IMO analitza una de les fites de l'oftalmologia: la vitrectomia | Referent de l'esquí paralímpic espanyol, Jon Santacana, ens explica la seva història de superació | Com incideix en la nostra vida exercitar la intel•ligència emocional?

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.cat

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 46 EDITORIAL Alguns dels nostres especialistes han participat recentment en un informe sobre la miopia a Espanya. Segons el document, impulsat i coordinat per l'associació Visión y Vida, aquest defecte refractiu està augmentant, especialment entre els més joves. Estar atents als antecedents, fer-se revisions oftalmològiques regulars i fomentar l'activitat a l'aire lliure en detriment d'activitats que requereixen només la visió propera són mesures que poden ajudar a fer que la miopia es desenvolupi de forma menys precoç i menys veloç, conscients que l'alta miopia és un factor de risc important per a patologies de retina. De fet, es calcula que el 40 % dels miops de més de 8 diòptries corre el risc de patir algun tipus de patologia a la zona central de la retina. Precisament un dels grans avenços en el tractament de retinopaties, la vitrectomia, protagonitza un documental elaborat per l’IMO que repassa la introducció a Espanya d'una de les principals fites de l'oftalmologia moderna -que ha permès tornar la visió a milers de persones- i en la qual els especialistes en retina de l'Institut vam tenir la sort de participar de forma important. Com llavors, seguim apostant pel futur per millorar la visió dels pacients, com demostren els cinc projectes de recerca bàsica que està duent a terme de forma simultània el nostre equip de genetistes, majoritàriament dones i amb una mitjana d'edat de 33 anys. La intensa tasca d'aquest equip jove i preparat està orientada a aconseguir tractaments efectius per a patologies que actualment no tenen cura, com la malaltia de Stargardt, una retinopatia hereditària de la qual Jon Santacana, referent de l'esquí paralímpic espanyol, va ser diagnosticat als 8 anys i el testimoni del qual recollim també en aquest número de la revista, juntament amb altres assumptes com ara el glaucoma, l'ull vermell o la cirurgia en 3D. Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI Atès que el 40 % dels miops de més de 8 diòptries corre el risc de patir algun tipus de patologia a la zona central de la retina, i davant la tendència a l'alça de la miopia entre els joves, els experts de l'IMO aconsellen prestar atenció als hàbits de vida i fer-se revisions oculars de manera regular.

Tot i que la hipertensió ocular és el principal factor de risc del glaucoma i cap al qual apunten la majoria de tractaments, el que determina el diagnòstic de la malaltia és el dany del nervi òptic, aspecte en el qual van incidir les especialistes de l'IMO en l'última Setmana Mundial del Glaucoma, el passat mes de març.

Els nostres especialistes del Departament de Retina i Vitri coincideixen a destacar la vitrectomia com una de les grans fites de la història de l'oftalmologia; un avenç que van viure de primera mà i que, de fet, van contribuir a impulsar a Espanya. Tot això queda recollit en un documental de gran valor històric produït per l’IMO.

Està format per 6 dones investigadores, la mitjana d'edat és de 33 anys i té 5 projectes en marxa. Així és l'equip investigador de la Fundació IMO, exemple de la irrupció de les dones i els joves en la primera línia del progrés científic. Els estudis que duen a terme es dirigeixen a donar resposta a patologies greus que actualment no tenen tractament.

Referent de l'esquí paralímpic espanyol, Jon Santacana va ser diagnosticat amb la malaltia de Stargardt als 8 anys. Un problema ocular que, en certa manera, li ha servit com a estímul per aconseguir tots els seus objectius en l'esport professional. Coneixem el seu testimoni a través d'una emotiva entrevista.

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.cat Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendia Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00 Dipòsit legal: B 10413-2017

LA REVISTA IMO

Glaucoma: más allá de la presión intraocular

IMO | EN PORTADA

ELS RISCOS DE L'ULL MIOP LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

Davant la tendència a l'alça de la miopia entre els joves, els experts de l'IMO aconsellen prestar atenció als hàbits i fer revisions oculars regulars Diversos especialistes de l’IMO han participat recentment en l’elaboració

miopia entre els joves d'Espanya, 2018", impulsat per l'associació Visión y Vida. El document analitza com està afectant la miopia els joves espanyols a través d'una enquesta a prop de 6.000 estudiants i amb articles de diversos experts recollits en un llibre.

3 LA REVISTA IMO

de l’informe "La prevalença de la

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

En el capítol sobre "precaucions de l'ull miop", elabo-

no és estrany si tenim en compte que la prevalença

rat pels especialistes en retina de l’IMO Carlos Mateo

del despreniment de retina en pacients amb 3 diòp-

i Anniken Burés, els oftalmòlegs expliquen que un ull

tries és 10 vegades superior a la mitjana i en perso-

amb una longitud axial de més de 26 mm (més llarg

nes amb miopia de més de 10 diòptries, la proba-

del normal i propi de les persones amb miopia) presen-

bilitat d'un despreniment es multiplica fins per 60,

ta més risc de patir malalties oculars. Entre aquestes

al tercer any, segons els especialistes de l'IMO. El

malalties destaquen el glaucoma, el desenvolupament

glaucoma també és més freqüent en l'ull miop que

precoç de cataractes i malalties retinals, com les dege-

en la població general i, a més, resulta més difícil de

neracions i el despreniment del vitri, les degeneracions

diagnosticar i de monitoritzar. Així mateix, el 20 %

a la retina perifèrica, el despreniment de retina, el forat

dels casos de cataractes en edats més joves succe-

macular o les hemorràgies maculars (del centre de la

eixen entre la població amb alta miopia (més de 6

retina). De fet, es creu que el 40 % dels miops de més

dioptries).

de 8 diòptries corre el risc de patir algun tipus de pa-

En conseqüència, es calcula que el 20 % de persones

tologia a la zona central de la retina, amb una pèrdua

amb més de 15 diòptries de miopia presentaran baixa

important de visió.

visió, que es defineix com una agudesa visual inferior

D’altra banda, el 60-70 % de les persones que pateixen despreniment de retina són miops, cosa que

amb dos ulls de 0,1 (la visió òptima és de 1,0), mentre que un 10 % perdran totalment la visió.

IMO | EN PORTADA

El 40 % dels miops de més de 8 diòptries corre el risc de patir algun tipus de patologia a la zona central de la retina Universitaris vs. "nadius digitals" L'informe comprèn una mostra de més de 6.000 persones nascudes entre el 1990 i el 2005, dividida en dos grups, per trobar diferències entre la generació d'universitaris (18-27 anys) i la de "nadius digitals" (2000-2005). • Els nadius digitals presenten de mitjana, sent molt més joves, -0,5 diòptries més de miopia • La mitjana d'increment de la miopia dels nadius digitals es duplica respecte dels universitaris: de -0,88 a -1,75 diòptries. • Només a 1 de cada 5 nadius digitals li ha augmentat la miopia entre 0 i -0,75 en cinc anys; l'interval d'increment més petit de la mostra. • L'increment d'entre -2 i -2,75 / -4 i -4,75 / -5 i -5,75 diòptries es duplica respecte als universi-

Cirurgia refractiva

taris. • Els increments d'entre -3 i -3,75 diòptries es multipliquen per quatre.

Els experts de l’IMO deixen clar que tots aquests riscos associats a l'alta miopia no desapareixen amb la cirurgia refractiva, ja que corregeix diòptries i millora així la visió, però no modifica l'allargament anormal de l'ull miop, ni "cura" la miopia. Segons conclou l'especialista en còrnia de l’IMO Mercè Morral, "la cirurgia refractiva en pacients amb alta miopia no canvia l'ull, és a dir, segueix sent miop i tindrà els mateixos problemes associats que qualsevol ull miop que no estigui operat". Així i tot, aquesta cirurgia és molt demandada per pacients amb miopies elevades i, segons l'oftalmòloga, ben indicada i practicada, millora molt la qualitat de vida i no augmenta el risc de despreniment de retina.

5 LA REVISTA IMO

que els universitaris.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

En aquest sentit, la Dra. Morral recorda que la ci-

borrosa o doble al final del dia, que un 54,6 % reconeix

rurgia refractiva, en general, és molt segura avui dia,

sentir picor d'ulls relacionat amb l'ús intensiu de la visió

malgrat que no està exempta de riscos, com qualsevol

propera i que un 47,1 % manifesta que alguna vegada

intervenció quirúrgica. "Per això, és essencial una ex-

o sovint ha patit vermellor ocular. Segons la mostra, el

ploració oftalmològica exhaustiva, amb l'ús de proves

80 % detecten per si mateixos problemes oculars (di-

complementàries i tecnologia d'última generació de

ficultat per veure la pissarra, rètols, etc.), mentre que

cara a determinar quina és la tècnica d'elecció en cada

només un 13,7 % ho fa en una revisió ocular. Davant

pacient per optimitzar els resultats", afirma. Segons

aquesta dada, Visión y Vida i els experts que han col·la-

l'especialista, en casos d'alta miopia, especialment

borat en l'informe recorden la necessitat de sotmetre’s

a partir de 8 diòptries, la tècnica més indicada és la

a controls oftalmològics periòdics. "Si aconseguíssim

implantació de lents intraoculars (generalment fàqui-

reduir la progressió de la miopia a la meitat en els paci-

ques, és a dir, que no substitueixen el cristal·lí, quan es

ents, evitaríem que gairebé el 90 % dels actuals miops

tracta de persones joves).

arribessin a nivells de risc, és a dir, miopies magnes",

Miopia i hàbits en la joventut

conclou el document.

Segons l'informe realitzat per Visión y Vida, s'estima que el 47 % dels joves a Espanya són miops, una tendència que sembla anar a l'alça, en part –exposa l'informe–, per "l'ús intensiu de la visió propera [...], l'ús intensiu de pantalles des de la infància, la mala cura de la postura i de la higiene visual o els costums i les formes de vida de la societat actual: poc temps a l'aire lliure, menys dedicació a esports, etc.". Amb relació a aquests hàbits, els resultats de l'enquesta, que també recull l'informe, apunten que el 41,5 % dels joves diu patir o haver patit alguna vegada visió

El 47 % dels joves a Espanya són miops, una tendència que sembla anar a l'alça, en part, per "l'ús intensiu de la visió propera des de la infància o els costums i formes de vida de la societat actual, amb poc temps a l'aire lliure", segons un informe de Visión y Vida

Vive tu vida sin gafas ni lentillas Artilens son lentes intraoculares ultrafinas que corrigen tu miopía, hipermetropía y astigmatismo. Pregunta hoy a tu oftalmólog@ por las lentes de la familia Artilens

www.artilens.es

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

HÀBITS VISUALS DELS Edad en la que tuvieron Edat a lateléfono qual van tenir telèfon 58,4 % 45,8 %

18,2 %

Suport a la baixa visió

abans dels 12 anys

entre els 12 i els 14 anys

després dels 15 anys

Un capítol de l'informe es refereix a la baixa visió associada

Número de horas de uso   Nombre d'hores d'ús del telèfon del teléfono

a miopia magna. Segons Carol Camino, vicepresidenta de la SEEBV (Societat Espanyola d'Especialistes en Baixa Visió) i LA REVISTA IMO

especialista de l'IMO en aquesta

81,7 %

àrea, "els pacients que arriben a baixa visió –aquells que amb la correcció òptica més gran

52,2 %

no aconsegueixen una agudesa de 0,4 amb dos ulls i un camp

29,5 %

visual inferior a 20°– derivats d'una miopia magna solen patir escotomes (cicatrius a la retina causades per la forma tan

més de 2 h al dia

entre 2 i 4 h al dia

allargada del seu ull, que acaba trencant-se), despreniment de retina (que ocorre amb més freqüència a partir dels 40 anys) i glaucoma (que és asimptomà-

Número de horas de uso de Nombre d'hores d'ús d'ordinador ordenador

tic fins que s'ha perdut un 40 % 38,4 % dones

de visió i és irrecuperable)". "És molt important que se sàpiga que a un pacient de baixa visió no se li podrà oferir més visió, el

57,2 % homes

que es podrà fer és treballar amb ell perquè aconsegueixi aprofitar la resta visual i que la sàpiga utilitzar, per mitjà d'equipaments com lupes, filtres, telescopis, microscopis, etc.".

6,8 % homes 9,2 % dones Mai l'usen

entre 2 i 4 h al dia

més de 6 h al dia

IMO | EN PORTADA

UNIVERSITARIS Estudi lectura en paper Estudio o olectura en papel 46,7 % dones

Sintomatología de problema Simptomatologia de problema visual visual (alguna vegada o amb freqüència) 33,3 % dones

49,8 % homes

73 % 65,2 % 22,5 % homes

entre 1 i 4 h al dia

entre 4 i 8 h al dia

54,6 % 47,1 %

41,5 %

visió doble o borrosa en pantalles

picor d'ulls mentre mira de prop

9 LA REVISTA IMO

distraccions mentre llegeix

mal de cap després d'hores treballant de prop enrogiment d'ulls en mirar de prop

Horas destinadas a actividades al Hores destinades a activitats a l'aire lliure aire libre

Hábitos de cuidado de   Hàbits de cura de la salut visual la salud visual 59,7 % dones

74,6 % dones

33,7 % homes 46,2 % dones

41,3 % dones 66,5 % homes 54,6 % homes

44,3 % hms.

53,9 %

5,6 % dones 17,9 %

14,4 % hms. menys de 1 h al dia

2 h o més al dia

7 h o més

mai s'ha sotmès a un examen visual

una revisió anual

revisions en establiment comercial d'òptica

clínica oftalmològica

IMO | ACTUALITAT

Tot i que la hipertensió ocular és el principal factor de risc al qual apunten la majoria de tractaments, el que determina el diagnòstic de la malaltia és el dany del nervi òptic, aspecte en el qual van incidir les especialistes de l'IMO en l'última Setmana Mundial del Glaucoma

LA REVISTA IMO

Glaucoma: més enllà de la pressió intraocular

IMO | ACTUALITAT

SE TMA N A M UNDI AL DEL GL AUC OM A

El glaucoma, malgrat ser la primera causa de ceguesa

Origen multifactorial

irreversible i afectar més de 60 milions de persones al món, segueix sent una malaltia encara

Però, què fa malbé el nervi òptic? Generalment, la cau-

desconeguda entre gran part de la població.

sa és un "problema mecànic": en no drenar bé l'humor

Sovint es confon amb la hipertensió ocular,

aquós (líquid que banya l'interior de l'ull), aquest exer-

ja que des del Departament de Glauco-

ceix una pressió excessiva sobre el nervi òptic i li pro-

ma de l'Institut asseguren que "està molt

dueix un "estrès" que moltes vegades no pot suportar.

estesa la idea que tenir la pressió intra-

Per tant, com apunta la Dra. Freixes, "la hipertensió

ocular alta implica necessàriament patir

ocular elevada és una pista diagnòstica important per

glaucoma". No obstant això, hi ha per-

a explorar més detingudament molts pacients", tot i

sones amb aquesta condició que no ar-

que recorda que no és indispensable perquè es desen-

riben a desenvolupar la patologia i, per

volupi un glaucoma.

contra, pacients amb valors "normals"

La predisposició genètica també juga un paper im-

de pressió –menys de 21 mmHg– que

portant en alguns casos d'aquesta patologia d'origen

sí que poden patir-la (glaucoma nor-

multifactorial i encara controvertit, tot i que "la investigació avança en aquest camp i cada vegada hi ha més

Per aclarir aquesta i altres qüesti-

comprensió de la malaltia", opina la Dra. Pascual. En

ons, les oftalmòlogues especialistes de

aquest sentit, actualment es sospita que el glaucoma

l'IMO van oferir la conferència "Glauco-

normotensiu pot estar associat a problemes vasculars,

ma: més enllà de la pressió intraocular",

ja que els vasos sanguinis del nervi òptic són dels més

dins el marc d'activitats organitzades per

fins del cos humà i, per tant, especialment fràgils da-

LA REVISTA IMO

motensiu).

la Fundació IMO amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma (de l'11 al 17 de març). En aquesta sessió, a la qual van acudir prop de 150 assistents, la Dra. Elena Arrondo, la Dra. Sílvia Freixes i la Dra. Laia Pascual van destacar que el que determina que un pacient tingui glaucoma és el dany del nervi òptic, que comunica l’ull amb el cervell com si es tractés d'un cable elèctric compost per moltes fibres conductores. "Quan les cèl·lules ganglionars de la retina que formen el nervi òptic moren a causa de la malaltia, aquest comença a quedar buit. Com a conseqüència, es van deixant de transmetre els impulsos nerviosos de la retina al cervell i es va perdent visió progressivament", expliquen.

Se sospita que el glaucoma normotensiu pot estar associat a problemes vasculars, ja que els vasos sanguinis del nervi òptic són especialment fràgils

vant aquest tipus d'alteracions.

IMO | ACTUALITAT

és prevenir la mort prematura de les cèl·lules ganglionars de la retina i, amb això, el dany del nervi òptic. Tot i que encara no s'han obtingut resultats concloents en la pràctica clínica, hi ha investigacions en marxa amb diferents substàncies per protegir de manera directa el nervi òptic o per neutralitzar les toxines que li són perjudicials, com els radicals lliures d'oxigen. Aquestes substàncies són responsables de l'estrès oxidatiu (envelliment cel·lular a causa de l’oxigen) i s'ha observat que estan més presents en ulls amb glaucoma d'angle

Protegir el nervi òptic

Hàbits de vida

Pel que fa al tractament del glaucoma, el repte dels ex-

A més dels avenços terapèutics i de les noves pers-

perts també és anar més enllà de la pressió intraocular

pectives que obre la neuroprotecció, un aspecte que

per evitar el dany del nervi òptic, malgrat que fins ara

també va atreure l'interès dels assistents durant la con-

l'estratègia que ha demostrat ser eficaç és la reducció

ferència van ser els hàbits de vida que poden ajudar

d'aquesta pressió, fins i tot en pacients amb glauco-

a frenar la malaltia. Sobre aquest tema, les oftalmòlo-

ma normotensiu. "Quan el nervi òptic està danyat, una

gues del Departament de Glaucoma van recordar que

LA REVISTA IMO

obert que en pacients sans.

pressió normal pot contribuir-ne al deteriorament més

seguir una alimentació saludable i practicar exercici

sever i més ràpid, per la qual cosa també és útil re-

físic aeròbic –beneficiós per a la salut general i també

baixar-la per sota dels índexs considerats estàndard",

ocular– pot ser positiu de cara a pacients amb glauco-

aclareix la Dra. Arrondo.

ma, sempre com a reforç del tractament prescrit.

Com va exposar l'especialista de l’IMO a la sessió

Així mateix, les doctores Arrondo, Freixes i Pascual

informativa de la Setmana Mundial del Glaucoma, per

van posar èmfasi en el fet que la principal mesura que

a això es poden utilitzar col·liris hipotensors, làsers i

poden adoptar els pacients és sotmetre’s a revisions

múltiples procediments quirúrgics, ja siguin les noves

oculars periòdiques per detectar precoçment la pato-

cirurgies mínimament invasives per a casos d'hipertensió ocular o de glaucoma lleu (XEN, CyPass, iStent, trabeculotomia amb làser d’excímer) o altres tècniques una mica més complexes però també més efectives (esclerectomia profunda no perforant, trabeculectomia i implants de drenatge). Ara bé, en paral·lel a aquestes opcions per disminuir la pressió intraocular, s'estan estudiant vies complementàries com la neuroprotecció, l'objectiu de la qual

En paral·lel als tractaments per disminuir la pressió intraocular, s'estan estudiant vies complementàries com la neuroprotecció

IMO | ACTUALITAT

Preguntem als nostres pacients La Fundació IMO va enquestar 400 persones amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma, un 68 % de les quals desconeix que el dany en el nervi òptic és el factor clau per al diagnòstic de la malaltia. Aquest elevat percentatge es manté fins i tot entre els pacients i familiars afectats pel glaucoma (més de la meitat de la mostra), que en un 62 % dels casos ignoren el paper determinant del nervi òptic. La majoria d'enquestats atorga aquest paper a la pressió intraocular elevada, que un 73 % del total considelogia i controlar-ne l’avenç, ja que, un cop danyat, el

ra decisiva. De fet, un 47 % creu que patir hipertensió

nervi òptic no es pot regenerar. En la majoria de casos,

ocular és sinònim de tenir glaucoma, mentre que el

aquest dany del nervi òptic no dona símptomes fins

26 % restant associa la pressió intraocular elevada a

que el glaucoma està en fases avançades i, com a con-

altres aspectes com el mateix dany del nervi òptic o

seqüència, la reducció progressiva del camp visual que

l'angle ocular estret.

provoca passa desapercebuda per a molts pacients.

Diagnòstic precoç

Davant la pregunta de si es pot patir glaucoma sense hipertensió ocular, 1 de cada 2 enquestats no coneix no resposta (36 % ns/nc). D'acord amb els resultats

guin que pateixen la malaltia, la campanya preventiva

obtinguts, i després de la bona acollida d'una campa-

impulsada per la Fundació IMO, amb el suport del Col·

nya que va comptar amb la participació total de més

legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya (CO-

de 500 persones i mig miler de farmàcies i òptiques

OOC) i l'Associació de Farmàcies de Barcelona (AFB),

catalanes, la Fundació IMO incideix en la divulgació i

va incloure, a més de la sessió informativa, revisions

conscienciació sobre aquesta malaltia.

LA REVISTA IMO

aquesta possibilitat, amb un destacat percentatge de Per evitar que prop de la meitat dels afectats descone-

gratuïtes a mig centenar de persones en situació de risc de desenvolupar glaucoma. Aquestes revisions a

Factor determinant en el diagnòstic del glaucoma:

la Unitat de Diagnòstic Precoç de l’IMO van permetre diagnosticar glaucoma o sospita de la malaltia en una quarta part dels pacients, a qui es va recomanar acudir de nou a l'oftalmòleg per iniciar el tractament oportú o per fer-se proves complementàries que confirmin la

Sí 32 % Dany en el nervi òptic

patologia. D'altra banda, es van detectar factors que poden desencadenar la malaltia al 31 % dels pacients, per la qual cosa, en total, es va aconsellar seguiment

No 68 %

oftalmològic estricte al 57 % de les persones visitades durant la Setmana Mundial del Glaucoma. Pel que fa als factors de risc, el majoritari entre els

Sí 73 %

revisats va ser la hipertensió ocular (43 %), com passa en la població general, tot i que també es van trobar diversos casos d'angle ocular estret (33 %), a més d'alta miopia i d’uveïtis (patologies que també poden augmentar la predisposició a patir glaucoma).

47 % factor exclusiu 26 % combinat amb altres factors

Pressió intraocular alta

No 27 %

IMO | ACTUALITAT

L’IMO APOSTA PER LA CIRURGIA OCULAR EN 3D L’IMO és un centre pioner a practicar la revolucionària cirurgia en 3D, en què el cirurgià deixa de mirar pel microscopi i ho fa a través d'una pantalla que li permet visualitzar magnificades i amb gran detall estructures oculars clau.

LA REVISTA IMO

La tecnologia en 3D és una de les bases de la revolu-

cosa que permet al cirurgià millorar la visió estereoscò-

ció que està canviant la forma com vivim i treballem.

pica (percepció de la tridimensionalitat) i la capacitat

L’IMO la va incorporar als seus quiròfans el 2015 i es

d'observar en detall determinades estructures oculars.

va convertir en un dels centres oftalmològics pioners

Per això, només necessita unes ulleres especials en 3D.

a utilitzar-la a Espanya, de manera que ja ha practicat al voltant de 200 intervencions amb aquest innovador

Potencial de la imatge digital

sistema. "Hem superant la corba d'aprenentatge que es requereix per adaptar-se a una nova forma d'operar

Tot i que els microscopis actuals ja aconsegueixen una

els nostres pacients", afirma el Dr. Josep García-Arumí,

definició excel·lent –com els sofisticats equips Proveo

membre del Departament de Retina i Vitri de l'Institut.

8 que ha adquirit l’IMO aquest any–, la imatge digital

La cirurgia en 3D es basa en la utilització de dues cà-

proporciona una qualitat superior als professionals

meres d'alt rang dinàmic (HDR) que "hi veuen" a través

mèdics, especialment quan han de tractar lesions que

del microscopi i envien la imatge captada a una unitat

afecten la màcula (part central de la retina) i que re-

de processament. Així, el sistema òptic de visualització

quereixen una gran magnificació. A més, el Dr. Gar-

convencional es converteix en digital. Aquesta imatge

cía-Arumí afegeix que "gràcies al desenvolupament

–amb alta resolució, profunditat de camp, claredat i

del 3D en aquests anys, la perifèria retinal també es

contrast de color– es projecta ampliada en un monitor,

pot visualitzar millor i s’eviten enlluernaments i certa

"Gràcies a la tecnologia 3D, estem

IMO | ACTUALITAT

vivint el començament d'una nova era en la cirurgia vitreoretinal i en la cirurgia ocular"

deformació que ocorrien amb els primers models". Per la seva part, el Dr. Carlos Mateo, també especialista en retina de l’IMO, destaca l'oportunitat que suposa disposar d'informació addicional a la pantalla durant l'acte quirúrgic: "Tot i que encara estem en els inicis d’aquesta tecnologia i queden moltes possibilitats per descobrir, simultàniament a veure l'ull del pacient podem comptar amb diferents dades d'interès, com imatges endoscòpiques, proves prèvies realitzades en consulta, paràmetres de la màquina que estem utilitzant... Tot això, amb la finalitat de seguir perfeccionant la nostra tècnica i d'aconseguir una pràctica encara més segura".

3D als quiròfans

La visualització digital segueix progressant i el Dr. Mateo apunta que "molts dels avantatges que té enca-

La visualització digital en 3D no només està

ra han d’arribar, tant per a l'abordatge de patologies

cada vegada més present en l'oci i en les sales

vitreoretinals com per a la cataracta o, en general,

de cinema, sinó que també ha irromput en àm-

qualsevol intervenció dins de l'ull". Per aquesta raó,

bits com el sanitari per contribuir a millorar el

l'oftalmòleg considera que "el futur de les operacions

tractament dels pacients. L'oftalmòleg alemany

oftalmològiques passa per la cirurgia en 3D, un nou

Claus Eckardt, impulsor de la cirurgia ocular en

paradigma que canviarà les regles del joc en els quirò-

3D, ja va mostrar de manera precursora l'ús of-

fans". A dia d'avui, ja és una innovació tecnològica que

talmològic d'aquest sistema revolucionari sense

desperta l'interès de cada vegada més cirurgians i que

mirar a través del microscopi al congrés interna-

ofereix noves perspectives als professionals més joves.

cional Trends in Retina, que van organitzar els

Segons l’opinió del Dr. Mateo, "poder veure exacta-

especialistes de l'IMO el 2015.

ment el mateix que els ulls del cirurgià durant la in-

Des de llavors, la tecnologia no ha parat

tervenció té un gran valor docent, ja que ajuda a l'en-

d'avançar i no sembla que hagi d’aturar l’em-

trenament i a la formació de noves generacions per

penta. "La imatge digital presenta un llarg re-

millorar l’acompliment de les diferents tècniques". Sen-

corregut i, malgrat que ara ja s'està treballant

se oblidar altres beneficis com l'ergonòmic, atès que

en els quiròfans amb càmeres HD de 4k, aviat

en la cirurgia 3D –també coneguda com a heads-up– el

s'operarà amb evolucionats equips de 6k, 8k,

cirurgià no ha d'estar amb el cap inclinat cap al pa-

etc"., confia el Dr. García-Arumí. Així mateix, un

cient. “La mirada es dirigeix recta a la pantalla i, un

altre aspecte en què s'ha aconseguit millorar és

cop t'hi acostumes, aquest canvi de posició permet un

la disminució de la latència –temps de desfasa-

important guany en comoditat", conclouen els especi-

ment, per exemple, entre que el cirurgià realitza

alistes de l’IMO.

una maniobra quirúrgica i que apareix a la pantalla–, actualment inferior a 0,1 s.

15 LA REVISTA IMO

El futur serà en 3D

IMO | ACTUALITAT

6 DONES INVESTIGADORES, 33 ANYS DE MITJANA D’EDAT I 5 PROJECTES EN MARXA L'actual equip investigador de la Fundació IMO, exemple de la irrupció de les dones i del jovent en la primera línia del progrés científic. de la Fundació IMO. Aquestes investigacions s'orienten a conèixer en detall les causes moleculars de certes patologies oculars i a desenvolupar noves teràpies individualitzades que permetin retornar visió o evitar-ne la pèrdua als pacients afectats, per als quals encara no existeix tractament. Una de les línies en què està treballant actualment el grup de recerca és la identificació de nous de la retina, tant a través d'una

LA REVISTA IMO

gens responsables de distròfies 16

eina desenvolupada en el mateix laboratori per analitzar els més de 200 gens que ja es coneixen com a causants d'algunes d'aquestes malalties, com mitjançant estratègies de seqüenciació massiva d’exomes que permeten obtenir informació dels 20.000-25.000 gens del genoma. Aquestes avançades La dona es reivindica en molts àm-

d'edat de 33 anys, que està duent a

tecnologies d'anàlisi a gran escala

bits de la societat i la carrera ci-

terme, de forma paral·lela, 5 ambici-

són les que també s'estan emprant

entífica n’és un. Després de les in-

osos projectes de recerca bàsica i a

en l'estudi en profunditat del gen

corporacions dels darrers anys, en

la tasca i a les motivacions del qual

ABCA4, per tal de descriure noves

el cos mèdic de l’IMO són majoria

ens apropem.

variants patogèniques i aportar

les dones: 13 especialistes en retina i vitri; cataracta, còrnia i cirurgia

Nous gens i teràpies

refractiva; glaucoma; oftalmologia

un coneixement superior d'aquest gen i de les seves patologies relacionades, com la malaltia de Star-

pediàtrica i estrabisme; oculoplàsti-

El Departament de Genètica de

gardt, la distròfia de cons i bastons

ca i estètica oculofacial, davant de

l’IMO és un dels pocs equips a Eu-

o la retinosi pigmentària.

9 oftalmòlegs. Al seu torn, l’equip

ropa que, des d'un avançat labora-

Així mateix, la darrera investiga-

investigador de la Fundació IMO es

tori de biologia molecular integrat

ció posada en marxa per l'equip de

compon de 6 dones, a més d'una

en el mateix centre oftalmològic,

genetistes de la Fundació IMO està

setena

recolza-

compagina els serveis de diagnòs-

destinada a la reproducció in vitro

ment en tasques administratives, i

tic i consell genètic de malalties

de cèl·lules precursores de la retina

un únic integrant masculí. Es trac-

hereditàries de la visió amb l’im-

per examinar l'efecte de les mutaci-

ta d’un grup jove, amb una mitjana

puls d’ambiciosos estudis, a través

ons causants de ceguesa i, a partir

professional

IMO | ACTUALITAT

MARINA RIERA 32 anys Llicenciada en Biologia, especialitat en biomedicina Màster en Genètica i Biologia del Desenvolupament Doctorat en Genètica Investigadora postdoctoral a l’IMO/ Fundació IMO

Llicenciada en Biologia, especialitat biosanitària Màster en Biologia Experimental Diploma d’Estudis Avançats en Genètica Doctorat en Genètica Coordinadora del Departament de Genètica i investigadora principal dels projectes de recerca bàsica de la Fundació IMO "Un dels nostres reptes ha de ser el reconeixement a qualsevol científic, sigui home o dona; el reconeixement a la feina ben feta i, sobretot, a l'equip. No crec en figures individuals, sinó en equips formats per homes i dones que treballen conjuntament". "En l'àmbit de la investigació sempre has d'estar formant-te i això implica sacrificis personals, a causa de la inestabilitat de no poder establir-te en un centre o en ciutat en concret. Però, d'altra banda, també et dona la possibilitat de veure món i de conèixer molta gent, que és el que t'enriqueix i et forja com a persona". "La ciència són petits èxits que per a tu, que fa anys que treballes en això, són molt rellevants. Quan identifiques un nou gen, una nova mutació o alguna cosa que no s'havia especificat en la literatura científica, es recompensen tots els esforços. Saber que això contribuirà a l'aprenentatge del col·lectiu científic i a la vida dels pacients afectats és una satisfacció poc comparable amb res".

lucionària metodologia de teràpia gènica amb la tècnica CRISPR, a més d'obrir la porta a futures teràpies cel·lulars.

"En carreres com biologia o medicina, un 70-80 % dels estudiants són noies, però en entrar en el món laboral aquest percentatge va donant un gir i, malgrat que actualment hi ha moltes dones fent una feina excel·lent a la ciència, encara ens falta ocupar posicions determinants. Espero trobar aviat rectores d'universitats, editores en cap de revistes científiques o ministres".

Primers èxits en el laboratori

"La meva experiència als Estats Units m'ha permès conèixer un entorn científic en el qual el paper de la dona està molt més consolidat. També m'ha sorprès veure com es comparteix obertament el coneixement, ja que s'estableixen moltes relacions entre els equips investigadors i cada un aporta el seu bagatge i experiència per avançar junts".

de distròfies de la retina, com una

"De petita ja era molt curiosa i m'agradava saber el perquè de les coses. Quan vaig entrar al laboratori, em vaig adonar que jo mateixa podia esbrinar-ho i va ser com si encaixessin les peces d'un trencaclosques: davant d'un problema, tenia l'oportunitat de trobar una solució".

Els èxits inicials d'aquests projectes no s'han fet esperar i els resultats del primer ja s'han publicat a la revista Scientific Reports, amb la identificació de 21 noves mutacions variant descrita per retinosi pigmentària que, per primera vegada, s'ha vinculat també a la distròfia

macular.

LA REVISTA IMO

ESTHER POMARES 38 anys

d'aquí, testar l'aplicació d’una revo-

"Ara

estem

caracterit-

zant l'aspecte funcional d'algunes d'aquestes mutacions, per tal d'establir noves correlacions genotip fenotip i, amb això, posar en comú genètica i clínica", explica la Dra. Marina Riera. D'altra banda, l’estudi sobre el gen ABCA4 ha permès determinar també algunes variants no descrites anteriorment en la bibliografia científica, una troballa que ha estat possible després de seqüenciar aquest gen les primeres 14 famílies incloses a l’estudi. Com destaca el grup investigador, "hem trobat noves mutacions en regions no codificants, que sospitem que poden tenir un impacte en l'expressió normal d'aquest gen i que estudiarem per intentar associar-les a característiques concretes com l'edat d'aparició de la malaltia, la seva severitat o el tipus d'afectació de la retina que provoquen".

IMO | ACTUALITAT

PILAR MÉNDEZ 32 anys Cicle Tècnic Superior en Laboratori de Diagnòstic Clínic

Cultivar cèl·lules de l’endoteli corneal

Suport tècnic al laboratori de l’IMO

A aquesta activitat del Departament de Genètica, cal sumar la tasca d'una altra jove investigadora, Caterina Aloy, becada per la Fundació IMO per desenvolupar un cinquè projecte al Banc de Teixits (Banc de Sang i Teixits), amb el qual es pretenen evitar problemes d'escassetat de donants de còrnia i de falta de disponibilitat ràpida d'aquest teixit. Amb aquesta finalitat, la Caterina està treballant en l'expansió in vitro de cèl·lules de l'endoteli corneal l'afectada en un 60 % dels casos

LA REVISTA IMO

(capa interna de la còrnia, que és 18

de trasplantament). El primer repte és aconseguir que aquestes cèl·lules, obtingudes d'un donant, mantinguin la funcionalitat i el fenotip durant el procés d'expansió cel·lular, és a dir, que proliferin sense que perdin la seva funció (mantenir la transparència de la còrnia). Això dona pas a un segon repte: cultivar-les sobre una membrana apta per al trasplantament, dissenyada per reproduir la membrana de Descemet, on creixen naturalment les cèl·lules endotelials. Més enllà de les dificultats i de les complicacions particulars de cada projecte, l'equip investigador de la Fundació IMO coincideix a destacar la vocació científica i l'orientació al pacient com a motors per superar els obstacles en el laboratori i, en general, els possibles esculls en la societat.

VÍCTOR ABAD 30 anys Llicenciat en Biologia, especialitat en biomedicina Màster en Biologia del Desenvolupament i Genètica Humana Doctorat en Genètica Investigador postdoctoral a l’IMO/Fundació IMO "A la universitat s'ha vist un canvi generacional ben clar. Avui cada vegada hi ha més dones investigadores principals, que porten un laboratori, coordinen una assignatura o un màster... No obstant això, les professores i investigadores més veteranes van haver de demostrar la seva vàlua i fer-se un lloc en una societat acadèmica majoritàriament masculina. Per a mi són figures importants que cal tenir presents, perquè són els exemples que fan que la societat avanci". "La clau no és si algú és home o dona, sinó les seves competències. Treballo amb dones molt vàlides en un ambient professional excel·lent i, tot i ser l'únic home del laboratori, em sento molt integrat i 100 % connectat amb l'equip".

"Moltes dones amb qui he treballat tenen un caràcter fort, són lluitadores i alegres, amb molta grapa i moltes ganes. Probablement han estat una de les raons per seguir aquest camí i m'han donat motivació. En ciència no tot surt a la primera, ni a la segona, ni a la tercera..., però el desig d'aconseguir-ho i d’intentar avançar és el que et fa seguir endavant cada dia". "Cal confiar en la investigació i invertir-hi; donar-hi la importància que es mereix perquè la ciència és una aposta de futur". "Tornaria a triar el camí de la ciència un cop i un altre, perquè m'aporta molt de coneixement i de satisfacció. És una cosa que sempre està canviant i, d’aquí uns anys, hi haurà teràpies, equips, protocols etc. que actualment ni tan sols coneixem. M'agrada aquesta versatilitat; aprendre alguna cosa nova cada dia i saber que el que avui et sembla tan cert, potser ser que demà no ho sigui".

IMO | ACTUALITAT

RAQUEL RAMOS 38 anys Diplomada en Òptica i Optometria Màster en Investigació en Oftalmologia Graduada en Genètica Suport tècnic al laboratori de l’IMO

Cicle Tècnic Superior en Laboratori de Diagnòstic Clínic Graduada en Geografia Suport tècnic al laboratori de l’IMO "La dona està en una direcció en què només pot anar pujant i no veig per què ha de tenir frens per seguir millorant. D'aquí a 5 o 10 anys espero que no quedi dubte a l’hora de reconèixer-ne el paper i el valor en la ciència o en qualsevol altre àmbit". "Al llarg de la meva carrera m'he trobat en situacions en què no sabia si l'any que ve podria seguir en el projecte per falta de crèdit. En veus de tots colors, però mai perds l'esperança". "Un cop entres en la ciència és difícil sortir-ne: vols aconseguir objectius, sentir la satisfacció de poder contribuir, aportar idees, provar noves tecnologies... Amb la mirada sempre posada en el desig que tot això pugui ajudar les generacions futures".

L’IMO disposa d'un laboratori de biologia molecular pioner, des del qual ofereix diagnòstic genètic i acull projectes de recerca bàsica

"La ciència no té horaris fixos. Per exemple, si estàs treballant amb cèl·lules, no entenen d'hores extres ni de caps de setmana. En aquest aspecte, és complicat compaginar vida professional i familiar, tot i que jo crec que si et dediques a allò que t'agrada sempre és més fàcil poder tirar endavant". "El que fonamentalment em fa seguir en la ciència és pensar en els qui són a l'altre costat: els pacients. Tota la nostra feina la fem per ells, per poder oferir-los un diagnòstic, una teràpia..., alguna cosa que els permeti millorar".

CATERINA ALOY 35 anys Llicenciada en Ciències Ambientals Màster en Bioenginyeria Doctorat en Bioenginyeria Investigadora postdoctoral al Banc de Teixits, becada per la Fundació IMO "Em motiva el fet que hi hagi grans reptes i moltes dones aconseguint-los. Els objectius i els projectes de la ciència són molt ambiciosos i és il·lusionant poder-hi posar una mica de llum i contribuir a una petita part d’ells amb la teva feina". "A mi la ciència m'ha aportat molt. M'ha ensenyat a ser positiva i perseverant, a anar pas a pas, a tenir molta paciència i a no perdre mai l'esperança; qualitats que abans no estaven tan potenciades en mi i que vaig adquirir arran de fer el doctorat". "Un dels principals obstacles és que quan investigues obtens molts resultats negatius. De vegades no es consideren resultats, però cal canviar de mentalitat i aprendre que sí que ho són, perquè t'ensenyen un altre camí".

19 LA REVISTA IMO

SHEILA RUIZ 29 anys

"Hi ha moltes dones que estan fent grans coses en la ciència i, al capdavall, la teva feina és el que respon per tu i fa que puguis progressar. Per això crec que en la societat actual s'està trencant la barrera de la desigualtat".

IMO | ACTUALITAT

AIXÍ AVANÇA EL SISÈ ANY DEL PROGRAMA DE SALUT OCULAR EN LA INFÀNCIA DESFAVORIDA DE LA FUNDACIÓ IMO Conscienciar que la visió que tindran els nens quan siguin adults es forja en els primers anys de vida és un dels objectius prioritaris d'aquest curs per fomentar la prevenció.

LA REVISTA IMO

La tasca d’acció social que realitza la Fundació IMO

zona que ja remetia alguns nens al programa –que es

supera la mitja dècada de trajectòria amb 13 noves

desplaçaven en autocar fins al municipi veí de l’Hospi-

campanyes d'exploracions oculars gratuïtes a nens en

talet– i que ara acull in situ les revisions per facilitar la

situació de vulnerabilitat previstes per al 2018. Aques-

participació dels menors.

tes actuacions –de les quals ja se n’han dut a terme 6– són possibles gràcies al compromís reiterat de l’Obra

Creixement del projecte

Social ”la Caixa” i de Càritas Catalunya, col·laboradores del Programa de salut ocular en la infància desfavorida

Després de la primera actuació a l’esplai GISC del Prat al

des del 2013 i el 2014, respectivament, a més de la Fun-

febrer, la Fundació IMO es va desplaçar a Sant Roc (Ba-

dació Ordesa, que s’ha sumat recentment al projecte.

dalona) i Bonavista (Tarragona) al març, a Carabanchel

L’entitat ha atorgat a la Fundació IMO una de les

(Madrid) a l'abril i al districte barceloní de Nou Barris

subvencions de la XV Convocatòria d'Ajudes Ordesa,

i a l'Hospitalet de Llobregat al maig. Aquesta intensa

que promou per "millorar la qualitat de vida, la salut

activitat de l’equip d’especialistes, que es compagina

i la nutrició de la població infantil sense recursos i en

amb la consulta diària a l’Institut de Microcirurgia Ocu-

risc d'exclusió social". Gràcies a aquesta aportació

lar, ha permès atendre ja més de mig miler d’infants. La

econòmica, la Fundació IMO ha incorporat al calendari

Fundació IMO tornarà a totes aquestes zones al segon

2 noves actuacions al Prat de Llobregat (Barcelona),

semestre de l’any i portarà com a novetat l’arribada del

IMO | ACTUALITAT

programa a dues noves ciutats de Catalunya, Terrassa i Lleida, al setembre. D’aquesta manera, la Fundació IMO no només expandeix geogràficament l’abast, sinó que també fa arrels en els territoris on actua i als quals acudeix de forma regular, cada sis mesos.

"Anar més enllà" Com destaca Irene Garcia, coordinadora de la Fundació IMO, "el programa es va posar en marxa el 2013 per promoure la detecció precoç dels problemes de visió en edat pediàtrica i facilitar-ne l'accés al tractament. No obstant això, a mesura que s’ha anat consolidant la iniciativa –amb la participació d’una vintena d’escoles i d’esplais– s'ha posat en relleu la importància d'anar més enllà d'un diagnòstic puntual i d’assegurar el seguiment dels menors diagnosticats per garantir una bona base de salut ocular en l'edat adulta".

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

L'“ull gandul”, una de les principals causes de limitació visual en nens, es pot deure a la presència d'un estrabisme o de defectes refractius i, sovint, passa desapercebut

Recuperar l’“ull gandul” Un cop detectada l’ambliopia, és fonamental corre-

Desenvolupament de la visió en la infància %

gir-ne la causa, que pot ser l'estrabisme: "Quan hi ha desviació ocular, per evitar veure-hi doble, el cervell dels nens suprimeix la visió d'un dels dos ulls, que es torna gandul", explica l'oftalmòloga de l'IMO, que afegeix que "això no només limita que arribi a la mà-

xima agudesa visual, sinó que impedeix una bona %

capacitat de percepció en relleu, de càlcul de distàncies i de visió estereoscòpica o 3D".

D'altra banda, els defectes refractius també poden

provocar ambliopia (ja que el cervell escull la visió de l'ull amb menys defecte refractiu i suprimeix la de

l'altre), així com desviació ocular. Un tractament tan senzill com l'ús d'ulleres amb la graduació adequa-

LA REVISTA IMO

da –de vegades, complementat amb un pegat– pot

ajudar a solucionar l'“ull gandul” i l'estrabisme, a més de corregir la dificultat d'enfocament pròpiament

dita i la seva simptomatologia, que moltes vegades

no s'associa a un problema ocular. La Dra. Wert adverteix que "casos lleus i moderats d’hipermetropia, E DAT

La infància, etapa clau per a la visió

el defecte refractiu més comú en la infància, poden provocar cansament visual, mal de cap o rebuig a la lectura, senyals que han de ser motiu de sospita per a pares i professors".

La Dra. Ana Wert, oftalmòloga pediàtrica de l’IMO participant a les campanyes, recalca que "les revisions

Promoure la detecció precoç

periòdiques són especialment importants fins que els nens aconsegueixen el 100 % de visió (normalment

9 de cada 10 diagnòstics realitzats pel Programa de

cap als 8 anys), ja que qualsevol pèrdua en l'etapa de

salut ocular en la infància desfavorida corresponen

desenvolupament visual pot prolongar-se en l'edat

a defectes refractius, “ull gandul” o estrabisme, les

adulta si no es tracta a temps". Per això convé parar

anomalies més típiques en edat pediàtrica. "A causa

especial atenció a l’ambliopia, és a dir, "ull gandul" que

de la seva prevalença entre la població infantil –20 %

deixa d'utilitzar-se per falta d'estimulació visual i les

en el cas dels defectes refractius i 5 % en el de l'“ull

possibilitats de recuperació del qual augmenten com

gandul” i l’estrabisme–, els programes de detecció

més aviat es diagnostiqui. No obstant això, atès que

precoç tenen una importància capital", opina l’espe-

el nen sol veure-hi bé amb l'altre ull, és una patologia

cialista.

que moltes vegades passa desapercebuda i que només

En el cas de la iniciativa promoguda per la Funda-

s'identifica mitjançant exploracions oftalmològiques,

ció IMO, les revisions se centren en P4 (curs clau per

que s'aconsella que siguin anuals a partir dels 4 anys i

poder iniciar un tractament primerenc), tot i que la

que la Fundació IMO treballa per proporcionar també

meitat dels estudiants que finalment són atesos a

a la infància en risc d'exclusió social.

les campanyes són alumnes de cursos superiors. La

IMO | ACTUALITAT

Doble cirurgia ocular a un alumne de Badalona L'educadora especial amb què compta Qadir, alumne de 5è curs de l'escola Ítaca de Badalona, va detectar que tenia problemes per seguir les classes i va intuir que podia estar afectant-lo una mala visió.

derivats pels docents davant la sospita d'un possible

La taca a l'ull que presentava en Qadir també va

problema visual. Segons opina la Dra. Wert, "el pro-

alertar el professorat i va motivar la seva inclusió

fessorat passa moltes hores amb els petits mentre re-

el 2017 al Programa de salut ocular en la infància

alitzen tasques com llegir o veure la pissarra. A més,

desfavorida.

té la facilitat de poder comparar entre diversos nens

Gràcies a això es va confirmar que patia estrabis-

que es troben en el mateix rang d'edat i, amb això,

me i que presentava un nevus conjuntival (tumor

apreciar si tenen algun grau de dificultat".

pigmentat generalment benigne), de manera que se

LA REVISTA IMO

majoria no han acudit mai abans a l'oftalmòleg i són

El rol col•laborador dels mestres també és indis-

li va fer seguiment als 6 mesos i, posteriorment, se’l

pensable per garantir el compliment del tractament

va derivar a l’IMO per valorar la correcció quirúrgica

prescrit i fa possible que els nens als quals s’indica

de la seva desviació ocular i descartar la malignitat

l'ús de pegat oclusiu puguin portar-lo en horari lectiu

d'aquesta piga a la superfície de l'ull. Les visites i les

–normalment entre 2 i 4 hores– i que els estudiants

proves necessàries, així com la cirurgia de l'estra-

es posin les ulleres i en tinguin cura. En aquest sentit,

bisme i l'extracció del nevus que se li va practicar

després de prop de 5.000 revisions i més de 800 cor-

al gener, van ser costejades per la Fundació IMO,

reccions òptiques proporcionades des de l’inici del

responsable de tot el procés oftalmològic.

programa, “s’ha aconseguit una involucració creixent

Al març, en la darrera campanya de revisions feta

i molt rellevant de l’entorn dels menors atesos, mal-

en escoles de Badalona, es va controlar l’evolució

grat que encara s’ha de seguir incidint en el paper

postoperatòria correcta d’en Qadir, que "fa una altra

de la visió com a eina clau per a un bon rendiment

cara i es mostra molt més somrient, comunicatiu i

escolar i una bona integració”, conclouen des de la

participatiu a classe, on està més atent i receptiu",

Fundació IMO.

segons expressa la direcció de l'escola Ítaca. Des d'aquest centre posen en relleu que, com en el cas d’en Qadir, procedent del Pakistan i arribat

La meitat dels estudiants atesos per la Fundació IMO han estat derivats per professorat que detecta possibles problemes de visió a l’aula

a Badalona fa al voltant d'un any, "moltes famílies tenen barreres idiomàtiques i desconeixen el funcionament del sistema sanitari, de manera que per falta d'informació i/o de recursos la visió dels fills queda sovint desatesa". Aquí rau la importància del personal docent com a enllaç entre les famílies i els professionals de la salut que participen en el programa de la Fundació IMO.

IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO, REFERENT DE RECERCA I COMPROMÍS SOCIAL EN OFTALMOLOGIA Per la seva banda, la Dra. Ana Wert, del Departament d'Oftalmologia Pediàtrica de l’IMO, va oferir les claus de les campanyes de revisions a estudiants amb risc d'exclusió social de la Fundació IMO i va proporcionar eines per a l'exploració de la visió en la infància, temes que també va abordar com a ponent del II Congrés d'Infermeria i Salut Escolar, que va tenir lloc aquella mateixa setmana a Barcelona.

La prevenció comença a infermeria La trobada de l'Associació Catalana d'Infermeria i Salut Escolar (ACISE) –entitat que s'encarrega de l'assistència, de la gestió i de l’assessorament en assumptes relacionats amb la salut en escoles i instituts– va que ja realitza des de fa anys formacions entre per-

socials i educatives, empreses, associacions, pacients

sonal d'infermeria de centres de salut, sobretot de les

LA REVISTA IMO

incloure un taller teòric i pràctic de la Fundació IMO, Professionals sanitaris de diferents àmbits, entitats i altres particulars, són alguns dels aliats de la Funda-

àrees on duu a terme el Programa de salut ocular en la

ció IMO per aconseguir "mirades felices". Avui segueix

infància desfavorida.

ampliant la seva xarxa i la seva activitat cala cada ve-

Segons la Dra. Wert, “és fonamental que les infer-

gada més entre aquests col•lectius. Prova d'això és la

meres estiguin prou formades per prevenir possibles

invitació que va rebre la Fundació IMO per participar,

problemes oculars que poden influir en el rendiment

el mes d'abril, en dos esdeveniments dirigits a personal

acadèmic i derivar si cal als especialistes en oftalmolo-

mèdic i d'infermeria.

gia pediàtrica".

Per primer cop, a Tenerife Especialistes de l’Institut, juntament amb Irene García, coordinadora de la Fundació IMO, van encapçalar la trobada "Genètica ocular i oftalmologia pediàtrica: el futur, avui", que es va celebrar a l’abril a Santa Cruz de Tenerife amb un doble objectiu: d'una banda, analitzar els reptes que planteja la investigació genètica i cel•lular per evitar la discapacitat visual i, de l'altra, exposar la necessitat d'abordar de forma integral la salut ocular infantil, especialment entre menors en situació de vulnerabilitat. La Dra. Marina Riera va donar a conèixer els avenços dels projectes realitzats al laboratori de biologia molecular de l’IMO, gràcies a un model únic de treball conjunt entre genetistes i oftalmòlegs, que facilita que les troballes obtingudes puguin traslladar-se de forma més directa als afectats.

GLAU COMA

Comitè organitzador: Elena Arrondo Sílvia Freixes Laia Pascual

Per a més informació: Carlota Guinart comunicacion@imo.es Marta Rodríguez prensa@imo.es

www.fundacionimo.org/es/glaucoma18

LA REVISTA IMO

3RDTRENDS IN

RESERVA LA DATA

International Meeting on New Imaging Technologies, Lasers and Glaucoma Surgery 9 i 10 de novembre de 2018

IMO | ACTUALITAT

LA CORRECCIÓ QUIRÚRGICA DE L'ASTIGMATISME, EN AUGE Els sistemes de guiatge aporten una gran precisió a la correcció quirúrgica d'aquest complex defecte refractiu, que assoleix un nivell de predicció de resultats semblant al de les intervencions de miopia

LA REVISTA IMO

La cirurgia refractiva va més enllà de la "clàssica" cor-

dictibilitat que la miopia, tenint en compte que l'astig-

recció de la miopia i, gràcies a la innovació tecnològica,

matisme és més complex".

l'astigmatisme és un altre dels defectes refractius que cada vegada més pacients opten per tractar quirúrgi-

Precisió de rellotge

cament. El desenvolupament de lents intraoculars de magnitud superior permet donar solució a persones

L’astigmatisme, que afecta tant la visió propera com

que tenen fins a 10-12 diòptries d'astigmatisme –gra-

la llunyana, és l'únic defecte refractiu que no és esfèric

duacions que no es podien corregir quirúrgicament

(com la miopia o la hipermetropia), sinó que es pro-

fa uns anys–, mentre que l'ús de sistemes de guiatge

dueix quan el globus ocular té forma ovalada i un dels

d'última generació, tant en operacions amb lents com

seus eixos és més llarg que l’altre. A l'hora de corre-

amb tècnica làser, ha augmentat la precisió en els re-

gir-ho, la dificultat rau en actuar en el meridià exacte

sultats. Segons el Dr. Daniel Elies, especialista del De-

en què es produeix el defecte. El Dr. Elies ho compa-

partament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de

ra amb un rellotge: "Si volem ser precisos, les agulles

l’IMO, "avui som capaços d'intervenir aquest problema

han de marcar just l'hora indicada. Una diferència de

amb una gran eficàcia i, pràcticament, la mateixa pre-

segons o, en el cas de la cirurgia refractiva, de mil·lí-

41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona. Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta. Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

LA REVISTA IMO

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

IMO | ACTUALITAT

Els raigs de llum s’enfoquen sobre la retina

Globus ocular esfèric

Visió emètrop

Visió nítida

pilota de futbol

Els raigs de llum es dispersen en varis punts

Globus ocular ovalat

Visió distorsionada de prop i de lluny

Astigmatisme

pilota de rugbi

Els raigs de llum s’enfoquen per davant de la retina

Globus ocular més gran de l’habitual

Visió borrosa de lluny

Miopia

LA REVISTA IMO

pilota de bàsquet

Els raigs de llum s'enfoquen per darrere de la retina

Globus ocular més petit de l’habitual

Visió borrosa de prop

Hipermetropia

pilota d'handbol

metres, pot alterar l'eix, només amb un petit canvi de

defecte refractiu. El Dr. Elies explica que "malgrat que

posició del pacient", explica l'especialista de l’IMO.

actualment no sol ser la primera opció, ja que no arriba

En aquest sentit, l'avenç tècnic de la mà d'equips au-

a un grau tan alt de precisió com els altres procedi-

tomatitzats aporta al cirurgià la capacitat de ser més

ments, té utilitat, per exemple, en pacients en els quals

precís a l'hora de posicionar correctament les lents in-

l'astigmatisme és molt baix i només es necessita una

traoculars –que poden substituir o no el cristal·lí (lents

petita ajuda per minimitzar-lo".

pseudofàquiques o fàquiques)–, així com d’aplicar

Atès que l'astigmatisme es presenta generalment

l'energia del làser d’excímer per modelar i regularitzar

associat a miopia, hipermetropia o cataracta, poden

la còrnia, assistit amb el sofisticat làser de femtosegon.

aprofitar-se aquestes intervencions per tractar casos

Diòptries i necessitats visuals

lleus que, per si sols, sovint no requereixen correcció. La incidència d'aquest defecte refractiu –al voltant del 25 % - 30 % de la població– augmenta fins al 60 % si es

A més de la cirurgia refractiva amb lents intraoculars o

tenen en compte les persones amb menys de 0,5 diòp-

amb tècnica làser, una altra opció quirúrgica disponible

tries. Segons el Dr. Elies, "per sota d'1 diòptria d'astig-

per a persones astigmàtiques és la tècnica incisional

matisme, la visió no s’acostuma a penalitzar".

(queratotomia arcuada), que consisteix a realitzar pe-

No obstant això, el fet que l'alteració tingui un im-

tits talls a la superfície de la còrnia per compensar el

pacte significatiu no depèn només del valor de gradu-

L’astigmatisme afecta prop del 30 % de la població i, gràcies als últims avenços, són candidats a operar-se pacients amb més diòptries

Álex Gutiérrez Ocularista Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 Barcelona T 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

Quina forma té el teu ull?

Per què optar per la cirurgia refractiva Annemie Siegert portava ulleres des dels 5 anys a causa del seu astigmatisme però, cada cop més, no volia dependre constantment de l’ús de correcció

òptica. El simple fet de poder mirar una pel•lícula

LA REVISTA IMO

En els ulls emètrops (els que no necessiten correcció òptica), els raigs de llum procedents dels objectes que mirem s'enfoquen just a la retina, que converteix els estímuls lluminosos en senyals nerviosos que es transmeten al cervell per generar les imatges. Ara bé, quan els raigs de llum es desvien i no convergeixen sobre la retina, s'origina un defecte refractiu que impedeix la visió nítida de prop i/o de lluny. Aquest error d'enfocament pot explicar-se per la forma del globus ocular, que influeix en la curvatura de la còrnia i, amb això, en el poder òptic de l'ull (diòptries). Es pot apreciar amb aquest símil esportiu.

amb el cap recolzat al sofà, sense la incomoditat de portar ulleres, ja suposava per a ella un petit guany. Tot i que com a dona activa i gran aficionada a l'esport, aquest era un dels àmbits en què més desitjava poder veure-hi sense limitacions: "M'agrada el senderisme, l'esquí, l’snowboard i també faig boxa. Per practicar-ho havia d'utilitzar lents de contacte, però de vegades me les oblidava i acabava entrenant sense, cosa que per a mi era un problema". Un altre factor a tenir en compte és que amb les lents de contacte l’Annemie no aconseguia una visió òptima per a la seva vida diària, ja que no se li adaptaven perfectament a la còrnia i, a més, li produïen ació sinó, sobretot, de les necessitats visuals de cada

intolerància i molèsties si les feia servir de mane-

pacient, qui pren en última instància la decisió d'optar

ra continuada. Per tot això, va decidir operar-se de

per la cirurgia o per altres alternatives. Aquestes alter-

cirurgia refractiva en un centre de confiança i va

natives són la correcció amb ulleres o lents de contac-

acudir als especialistes de l’IMO. Assegura que la

te i, en aquest últim cas, es requereix una adaptació

intervenció va ser molt ràpida i que l'endemà ja hi

també molt precisa per evitar el desplaçament de la

veia millor, malgrat que encara una mica borrós. La

lent de contacte amb el parpelleig i, per tant, la mala

visió va seguir millorant i, al cap de 2-3 dies de la

correcció del problema visual.

cirurgia, ja va poder fer vida normal, mentre esperava que transcorreguessin 1-2 mesos per tenir l’ull plenament recuperat i assolir la qualitat visual màxima. Des del primer moment després de l’operació, l’Annemie ja es va sentir “més lliure”.

IMO | ACTUALITAT

#Moments IMO

LA REVISTA IMO

L’IMO llança una campanya protagonitzada per

L'espot de TV i un vídeo en línia de 3 minuts

oftalmòlegs i per pacients reals que mostra

apel·len a l'empatia cap al pacient com a tret

alguns moments de l'activitat del centre

fonamental dels professionals de l'Institut

Des de mitjans d'abril fins a finals de maig del 2018, ha

Es tracta d'una campanya de 360˚, amb suports tant

estat en marxa la campanya de publicitat #Moments

en línia com fora de línia, d'àmbit nacional (Mediaset,

IMO, per traslladar alguns dels principals atributs de

Movistar, Antena 3 i suplements dominicals), autonò-

l'IMO: innovació, experiència, compromís i passió (+

mic (TV3) i local (premsa local, marquesines i tramvia

solucions), a través d'una mostra breu de moments de

de Barcelona). Amb la campanya, 100 % de producció

l'activitat diària de l'Institut.

pròpia, l’IMO pretén ampliar el coneixement de la mar-

La campanya ha volgut ser al més fidel possible a la

ca i transmetre el posicionament de prestigi que l'ha

realitat, motiu pel qual ha reproduït escenes quotidia-

conduït a ser una de les clíniques oftalmològiques més

nes del centre i no ha utilitzat actors. Metges de l’IMO

avançades d'Europa.

i alguns pacients han protagonitzat l'espot de TV i un vídeo en línia de tres minuts que, a través de la música, del guió i de la producció, posen l'accent en el factor humà, com a valor afegit, juntament amb els atributs ja citats. La peça apel·la especialment a l'empatia dels professionals del centre cap al pacient, cosa que condensa la frase del psicòleg Alfred Alder que tanca el vídeo:

“Mira amb els ulls dels altres. Escolta amb l’oïda dels altres. Sent amb el cor dels altres”.

Número de registre sanitari: E08030291

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

E XPERIÈNC IA · I N NOVACIÓ · C OM PROM ÍS · SOLU CIONS

La millor garantia per als teus ulls www.imo.cat 93 253 22 46

Josep Maria Lladó, 3 | Ronda de Dalt | Sortida 7 | 08035 Barcelona

Únic centre oftalmològic de Catalunya acreditat pel prestigiós segell de qualitat de Joint Commission International

IMO | ACTUALITAT

La campanya descriu els principals atributs de l'IMO, recollits en diferents peces:

EXPERIÈNCIA Amb més de 30 anys d'experiència en oftalmologia, el nostre equip mèdic està format per oftalmòlegs pioners en el desenvolupament i en la introducció d'importants avenços i tècniques revolucionàries, com ara la vitrectomia, el xip de retina, els trasplantaments selectius de còrnia o la cirurgia palpebral i orbitària, entre d'altres.

COMPROMÍS

LA REVISTA IMO

El nostre compromís amb la qualitat i amb l'excel·lència mèdica està avalat per certificats com el segell de qualitat de la Joint Commission International. Però per sobre d'aquest i d’altres reconeixements, ens avala la fidelitat dels nostres pacients, procedents de diferents parts del món, i que any rere any dipositen en nosaltres la seva confiança.

SOLUCIONS La nostra missió és oferir la millor solució al teu problema ocular. Per això comptem amb l'última tecnologia i amb especialistes en cada part de l'ull, així com amb un equip de professionals en constant aprenentatge. Això fa possible que l'índex de satisfacció dels nostres pacients superi el 95 %.

IMO | ACTUALITAT

I N N O VA C I Ó A la innovació en tècniques i en equips quirúrgics, sumem el lideratge en estudis clínics i en projectes d'investigació bàsica, orientats a introduir nous tractaments, a millorar els ja existents i a aplicar futures teràpies gèniques i cel·lulars per a patologies que actualment no tenen cura.

LA REVISTA IMO

PA S S I Ó Ens apassiona la nostra feina i ens esforcem cada dia per fer-la amb excel·lència. A l’IMO trobaràs sempre professionals compromesos i de tracte proper, humà i personalitzat, conscients que tractem ulls, però atenem persones.

IMO | OFTALMOLOGIA

MALALTIES MINORITÀRIES QUE POSEN EN PERILL LA VISIÓ Els especialistes de l’IMO alerten de l'impacte que poden tenir aquestes afeccions en la visió i la qualitat de vida dels pacients, especialment si no es diagnostiquen a temps.

LA REVISTA IMO

El glaucoma, la retinopatia diabètica o la degenera-

litzat i de referència. Segons explica, "és habitual que

ció macular associada a l'edat (DMAE) són algunes de

arribin a l'Institut després de donar moltes voltes, sen-

les principals causes de discapacitat visual en el món.

se haver pogut posar nom a la seva malaltia –malgrat

Tanmateix, no s’ha d’oblidar que hi ha altres patolo-

tenir símptomes– o amb un diagnòstic erroni".

gies molt menys comunes que també poden suposar un greu risc per a la visió i que tenen un impacte im-

Posar nom a la malaltia

portant en la qualitat de vida dels pacients. El poc coneixement existent al voltant de les malalties oculars

Hi ha patologies que, a falta d’una valoració experta,

minoritàries obstaculitza l'accés a un diagnòstic i trac-

poden quedar sense tractar, ja que es confonen amb

tament precisos, ja que es donen en menys d'1 de cada

processos oculars benignes. Això passa sovint amb

2.000 persones i resulta difícil trobar altres casos amb

formes lleus o moderades d'uveïtis intermèdies (subti-

què es puguin comparar, tant per part de les famílies

pus d'uveïtis en què la inflamació de la capa intermèdia

afectades com del col·lectiu sanitari.

del globus ocular afecta principalment l'humor vitri),

No obstant això, la Dra. Anniken Burés destaca l'im-

que s’orienten com un despreniment de vitri (procés

portant nombre de pacients amb patologies poc fre-

natural a l'edat que, la majoria de vegades, només re-

qüents que acudeixen a l’IMO com a centre especia-

quereix control i no causa complicacions). Únicament

BONANOVA SUITE HOTEL*** con la garantía de PREMIUM SUITE HOTELS, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel. Próximo a la

CLÍNICA IMO. Disfrute de la

comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la CLÍNICA IMO.

www.bonanovasuite.com Bisbe Sivilla, 7 +34 93 253 15 63

IMO

Precio especial y detalle de bienvenida para socios de IMO CLUB

www.akosuite.com Diputació, 195 +34 93 453 34 19

www.acaciasuite.com Comte d’Urgell, 194 +34 93 454 07 37

LA REVISTA IMO

SU SUITE EN BARCELONA

IMO | OFTALMOLOGIA

Hi ha patologies minoritàries que, a falta d’una valoració experta, poden quedar sense tractar ja que es confonen amb processos oculars benignes

els adults, solen ser els pares qui noten els primers senyals: al nen li molesta la llum, té llagrimeig excessiu i acostuma a mantenir els ulls tancats, mentre que a mesura que evoluciona la malaltia aquests poden semblar més opacs i grans del normal. Abordar-lo i controlar-lo a temps és fonamental per preservar la visió.

Evitar la pèrdua visual El diagnòstic de moltes malformacions congènites

i que és una de les 3 primeres causes prevenibles de

pot ser complicat al naixement. Així ocorre en l’anirí-

ceguesa al món.

dia (absència parcial o total de l'iris, la part acolorida

Una altra de les patologies minoritàries que s'atén al

de l'ull), una patologia sobre la qual hi ha molt pocs

Departament de Retina i Vitri de l’IMO i a la qual apun-

estudis per la seva baixa prevalença i gran variabilitat

ta la Dra. Burés, per la importància de la seva detecció

clínica, fet que pot fer-ne conflictiva la identificació.

precoç, és el melanoma de coroide, el principal tumor

Com explica el Dr. Óscar Gris, del Departament de Còr-

intraocular maligne en adults. "A causa de la seva lo-

nia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l’IMO, "aquesta

calització a l'ull, poques vegades es pot obtenir una

malaltia forma part d'una síndrome causada per una

LA REVISTA IMO

un petit percentatge de la població pateix uveïtis, tot

mostra d'aquest tumor, que es forma en la membrana

alteració cromosòmica i sol comportar baixa visió. Ge-

que dona suport la retina, cosa que en complica el di-

neralment s’associa a diferents problemes a la còrnia,

agnòstic i exigeix a l'especialista tenir un criteri molt

el cristal·lí, la retina i el nervi òptic".

clar per a poder iniciar la teràpia adequada". Abor-

Per últim, l'especialista conclou que algunes distròfi-

dar-lo a temps és essencial per protegir l'ull del pacient

es corneals també són malalties minoritàries a desta-

i, alhora, evitar la metàstasi del melanoma de coroide.

car en l'àmbit oftalmològic, ja que, si bé solen avançar

Patologies d’origen genètic

lentament, provoquen la pèrdua de transparència de la còrnia i impedeixen una visió nítida. "A les més superficials s’hi pot fer front amb l'ús de làser, mentre que els

Dins de les malalties minoritàries oculars, també te-

casos més severs que afecten les capes intermèdies

nen un paper important les distròfies de la retina (re-

i profundes de la còrnia poden requerir el trasplanta-

tinosi pigmentària, malaltia de Stargardt, distròfia de

ment d'aquest teixit".

cons-bastons, etc.), un conjunt de patologies hereditàries, actualment incurables, que provoquen una pèrdua progressiva i severa de visió. A l'hora de diagnosticar-les, "un qüestionari ben guiat al pacient, parant atenció als símptomes i a l'evolució d'aquests, ja ens permet als oftalmòlegs especialitzats tenir una sospita ferma, que corroborem mitjançant proves complementàries i un servei pioner de diagnòstic genètic a l’IMO", afirma la Dra. Burés. El diagnòstic genètic també és útil per conèixer les causes moleculars i els patrons d'herència d'altres anomalies que estan presents de naixement amb una baixa prevalença en la població, com el glaucoma congènit. Molt menys habitual que el que desenvolupen

IMO | OFTALMOLOGIA

ALGUNES DADES D'INTERÈS • S’estima que 47.000 persones a España pateixen uveïtis. • En aquest país, es declaren al voltant de 250 casos a l'any de melanoma de coroide. • La retinosi pigmentària es la distròfia de la retina més freqüent, amb prop de 20.000 afectats en l’àmbit nacional. • El glaucoma congènit es dona en 1 de cada 10.000 nounats. • 1 de cada 60.000 a 100.000 nadons presenta anirídia. • Hi ha més de 20 tipus diferents de distròfies corneals.

LA REVISTA IMO

IMO | OFTALMOLOGIA

LA HISTÒRIA DE LA VITRECTOMIA, EN PRIMERA PERSONA

LA REVISTA IMO

El Dr. Corcóstegui va participar en la introducció pionera d'aquesta tècnica que ha revolucionat el maneig de les patologies retinals i que segueix focalitzant la innovació. Al costat de la resta d'experts en retina de l’IMO, ens ofereix la seva visió d'aquest i d’altres avenços que han marcat la subespecialitat i que han millorat el pronòstic visual de molts pacients.

IMO | OFTALMOLOGIA

A l’IMO es realitzen cada any al voltant de 1.500 vi-

pament de la vitrectomia i pioner de la seva introducció

trectomies, una de les cirurgies més practicades ac-

a Espanya. La trajectòria del fundador i director mèdic

tualment per tractar lesions i malalties retinals com el

de l’IMO, amb més de 30 anys dedicat al diagnòstic i

despreniment de retina, la retinopatia diabètica, el fo-

tractament de les patologies de la retina, ha estat lliga-

rat macular o les complicacions lligades a l'alta miopia.

da al progrés i perfeccionament d'aquesta cirurgia, que

Aquesta tècnica, que consisteix a extreure el gel vitri

ha aconseguit millorar el pronòstic visual de molts paci-

que omple la cavitat ocular (bé sigui perquè està en

ents i salvar ulls que es consideraven perduts.

males condicions o perquè llevar-lo és necessari per treballar directament sobre la retina), ha marcat un

Primers casos d'èxit

abans i un després en l'abordatge de les malalties intraoculars. El seu desenvolupament a partir dels anys

Els passos inicials els va fer l'oftalmòleg alemany Ro-

70 va permetre accedir per primer cop a l'interior de

bert Machemer, qui va establir les bases del procedi-

l'ull i, amb això, recuperar visió a pacients que abans

ment i va realitzar la primera vitrectomia el 1972. El

quedaven cecs, de manera que va canviar-los el pano-

Dr. Corcóstegui afirma que "els cirurgians precursors

rama i va tenir un important impacte en la seva qualitat

van haver de vèncer moltes reticències, ja que existia

de vida. Per aquesta transcendència, comparable a la

la idea preconcebuda que s’obtenien mals resultats

que va suposar la cirurgia de cataracta amb implant de

postoperatoris". Segons l'especialista, això passava per

lents intraoculars (1949), els nostres especialistes del

la incomprensió que aleshores hi havia de les zones in-

Departament de Retina i Vitri coincideixen a destacar

ternes de l'ull i per la falta de pràctica en una cirurgia

la vitrectomia com una de les grans fites de la història

tan nova i diferent de les anteriors. Apostant pel "co-

de l'oftalmologia.

neixement com a millor avenç" i estudiant detallada-

L’IMO recull aquest rellevant avenç en un documental

ment l'anatomia ocular i la tècnica, el director mèdic

de producció pròpia –disponible a www.imo.cat i al ca-

de l’IMO va aconseguir realitzar una selecció dels casos

nal de Youtube de l’IMO Barcelona–, a través de fotogra-

correcta i una execució depurada del procediment, la

fies i peces audiovisuals de gran valor històric i amb la

qual cosa li va permetre obtenir resultats encoratja-

veu del Dr. Borja Corcóstegui, partícip en el desenvolu-

dors als inicis de la vitrectomia. Recorda, per exemple,

LA REVISTA IMO

IMO | OFTALMOLOGIA

A més de la vitrectomia… El Dr. Carlos Mateo explica que, en les últimes dècades, "la cirurgia vitreoretinal i, en general, la cirurgia oftalmològica, ha viscut una tendència progressiva a la miniaturització, és a dir, a l'ús d'instruments i tècniques que indueixen menys inflamació postoperatòria i una evolució més ràpida, confortable i fiable, cosa que produeix una millora clara en els resultats tant anatòmics com funcionals". Però més enllà de les intervencions quirúrgiques, s'han desenvolupat en paral·lel altres avenços. El un nen que va operar al cap de pocs mesos de vida o

ment de Retina i Vitri de l’IMO, destaca la vigència

un jove que havia quedat cec d'un ull i la recuperació

del tractament amb làser (fotocoagulació), que

del qual, gràcies a la vitrectomia, va ser considerada en

s'enfoca de forma molt precisa sobre determinats

aquell temps "una mena de miracle".

punts de la retina per tractar o per prevenir diver-

La inquietud per compartir la seva pràctica amb al-

ses lesions: estrips retinals, nous vasos sanguinis

tres companys d'Estats Units i d'Europa va acostar el

anòmals, zones amb manca d'oxigen, tumors...

Dr. Corcóstegui als avenços del moment i li va brindar

D'aquesta manera, la seva aplicació ha aconseguit

l'oportunitat de començar a utilitzar, de forma pionera,

LA REVISTA IMO

Dr. Rafael Navarro, també membre del Departa-

evitar, per exemple, el deteriorament visual de

els primers instruments i aparells per desenvolupar la

molts pacients amb retinopatia diabètica prolife-

vitrectomia que van arribar a Espanya. D'aquesta mane-

rativa (la fase més severa d'aquesta patologia).

ra, es va convertir en exponent destacat de la tècnica,

Per tractar les complicacions oculars de perso-

al costat d'un jove equip d'oftalmòlegs referents, en el

nes amb diabetis o amb degeneració macular as-

qual també hi havia el Dr. José García-Arumí i el Dr. Car-

sociada a l'edat (DMAE) –dos problemes retinals

los Mateo, tots dos membres de l'actual Departament

molt freqüents–, "també ha estat especialment

de Retina i Vitri de l’IMO. La seva dilatada experiència

rellevant l'aparició dels fàrmacs d'injecció intra-

i la dotació de quiròfans moderns fan que l'Institut se-

vítria, un altre dels grans passos que s'ha fet en

gueixi avui a l'avantguarda de la vitrectomia, una cirur-

aquesta subespecialitat", segons la Dra. Cecilia

gia en la qual la innovació, de la mà del progrés tecnolò-

Salinas. En aquest moment, s’investiga amb nous

gic, ha estat continuada.

fàrmacs cada vegada més eficaços i duradors i amb noves combinacions i pautes d'administra-

Avenços tecnològics clau

ció més adequades. Finalment, la Dra. Anniken Burés centra l'aten-

Tot i que la tècnica es realitzava inicialment a través

ció no només en les solucions terapèutiques, sinó

d'una única incisió per la pars plana (part de l'úvea,

també en el diagnòstic de les patologies retinals,

la capa intermèdia del ull), aviat es va passar a les

"un camp en el qual tècniques modernes com la

tres entrades actuals: una per a introduir les pinces o

tomografia de coherència òptica (OCT) –un 'es-

tisores i extreure el vitri, una altra per a la il·luminació

càner' automàtic i en alta resolució de les estruc-

de l'interior de l'ull i una última per a la infusió, és a

tures del fons de l’ull– han permès detectar alte-

dir, el manteniment del volum i el control de la pressió

racions microscòpiques impossibles d'identificar a

del globus ocular. A partir d'aquí, es van anar succeint

simple vista".

millores que han permès assolir un alt grau de sofisticació en la cirurgia vitreoretinal i avui s’accedeix als teixits intraoculars de forma molt segura i amb taxes d'èxit altes.

IMO | OFTALMOLOGIA

Una de les aportacions més destacades a l'evolució

Cap a on avança el futur

per reaplicar la retina en les intervencions. El Dr. Bor-

La vitrectomia encara té camí per recórrer i, en aquest

ja Corcóstegui, al costat del Dr. Stanley Chang –artífex

sentit, segueix progressant de la mà de les últimes

dels PFCL a la fi dels anys 80–, va tenir un paper decisiu

revolucions, com els sistemes de visualització en 3D

en la difusió internacional d'aquestes substàncies sintè-

o els equips d’OCT intraoperatòries, de gran utilitat

tiques transparents i amb un elevat pes específic, que

perquè el cirurgià pugui disposar d'informació addi-

van oferir un avantatge especialment significatiu en el

cional a l'hora d'orientar les decisions quirúrgiques. A

maneig de casos complicats.

més, el Dr. Mateo explica que "estan en fase d'estudi

LA REVISTA IMO

de la tècnica ha estat l'ús de perfluorocarbonis líquids

Segons l'opinió del Dr. Mateo, un altre dels avenços

sistemes robòtics que poden permetre una millora en

que ha marcat la història de la vitrectomia i els seus re-

l'estabilitat de certes maniobres operatòries i que, en

sultats han estat els sistemes de visualització de camp

el futur, potser faran possible la cirurgia a distància o

ampli, "que van obrir una nova era en el tractament

telecirurgia".

quirúrgic de les malalties de la retina, en fer possible

Aquest futur cada vegada és més a prop i, amb rela-

una observació excel·lent durant la cirurgia i, per tant,

ció als avenços que s’esdevindran en els propers anys,

un control molt precís de les maniobres operatòries". A

l'equip de retinòlegs de l'IMO coincideix a apuntar cap

això també va contribuir l'aparició de colorants per tin-

a la biologia molecular, mitjançant l'aplicació de teràpi-

tar i poder distingir estructures difícils d'identificar per

es gèniques i cel·lulars amb les quals es podrà frenar o

la seva transparència, afegeix l'especialista, que posa

revertir la pèrdua de visió provocada per distròfies he-

en relleu un altre progrés més recent i igualment de-

reditàries de la retina. De cara a aquests pacients, una

terminant per a la vitrectomia. Es tracta dels sistemes

altra via alternativa en desenvolupament, en la qual

canulats amb vàlvules i cada vegada de menys calibre

també estan implicats els especialistes de l'Institut, és

(mida), "que permeten treballar dins de l'ull amb millors

la visió biònica mitjançant el xip de retina.

condicions de seguretat i que han produït un clar descens en les complicacions intraoperatòries".

Però, quan arribaran a ser efectius aquests avenços? Segons l'opinió del Dr. Corcóstegui, és una qüestió di-

Finalment, el Dr. Mateo assenyala les novetats pre-

fícil de respondre, "ja que el progrés en la ciència és

sents que s'estan vivint i gràcies a les quals la vitrec-

la combinació de treball, investigacions i assaigs amb

tomia no deixa de perfeccionar-se. És el cas de vitrèc-

cops de sort". Davant d'això, l'equip de l’IMO centra els

toms d'alta freqüència de tall (aparells que aspiren el

seus esforços en el repte de "seguir aprenent de les pa-

gel vitri i el tallen mecànicament per extreure'l), més

tologies retinals per resoldre-les amb el mínim impacte

ràpids i precisos, sense oblidar revolucionàries tecno-

per als pacients i per preservar-ne la visió davant casos

logies com la vitrectomia hipersònica, que "liqua" el

que abans era impensable poder tractar", conclou la

vitri mitjançant ultrasons i l'aplicació de la qual s'està

Dra. Salinas.

avaluant en l'actualitat.

IMO | OFTALMOLOGIA

QUÈ HI HA DARRERE

DE L’ULL VERMELL?

LA REVISTA IMO

IMO | OFTALMOLOGIA

És un dels motius més freqüents de visita d'urgències oftalmològiques i, malgrat que moltes vegades es deu a una inflamació lleu de la superfície ocular, també pot ser signe de patologies oculars greus.

L'ull vermell és un dels principals signes que han de motivar la visita a les urgències oftalmològiques ja que, com explica la Dra. Miriam Barbany, especialista del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l’IMO, "pot ser degut a múltiples causes i és important determinar si es tracta d'un problema lleu o d'un procés de més gravetat que es pugui complicar". Per això, segons la doctora, és important confirmar el diagnòstic amb l'oftalmòleg per poder prendre les més aviat millor. En aquest sentit, no s’han de banalit-

zar algunes de les causes més comunes i que poden

LA REVISTA IMO

mesures oportunes i iniciar un tractament efectiu com

ser especialment freqüents a la primavera i a l’estiu".

Conjuntivitis La conjuntivitis és una de les malalties oculars típicament associada a l'ull vermell i es produeix quan els vasos sanguinis de la conjuntiva (membrana transparent que recobreix la part blanca del globus ocular) s’inflamen. Això pot ser provocat per la infecció de bacteris o virus –especialment contagiosa–, la irritació de cosmètics, clor de les piscines, etc., així com al·lèrgies. En el cas de la conjuntivitis al·lèrgica, recurrent entre un 5 i un 10 % de la població, les consultes es disparen en aquesta època de l'any, a causa de la pol·linització de moltes plantes del nostre entorn. A més d'envermelliment ocular, els pacients refereixen picor, llagrimeig, sensació de "sorra" a l'ull, inflor de les parpelles i secrecions. Tot i que l'evolució sol ser benigna, si no es tracta adequadament pot desembocar en dolor, impossibilitat d'obrir els ulls o fotofòbia. La Dra. Barbany destaca que "també cal tenir en compte que hi ha formes més greus d'al·lèrgia ocular, com la queratoconjuntivitis, que pot lesionar la còrnia i afectar la visió i, si és de tipus vernal, afectar principalment els nens a la primavera-tardor".

IMO | OFTALMOLOGIA

La pol·linització primaveral dispara les consultes per conjuntivitis al·lèrgica, un dels signes de la qual és l'envermelliment ocular

dins de les causes d'ull vermell. La Dra. Barbany afirma que "no només cal pensar en els més evidents, com contusions o perforacions, sinó també en lesions com les provocades per la introducció de petits cossos estranys arrossegats pel vent". Durant el període primaveral i estival és comú que això passi en fer sortides en bici, excursions per la muntanya o altres activitats a l'aire lliure i, segons la ubicació a l'ull, pot ser necessari extreure el cos estrany a la consulta oftalmològica. De la mateixa manera, "és important comprovar que no s'hagin produït ferides o que no quedin restes que

LA REVISTA IMO

Lents de contacte

puguin seguir danyant la còrnia", afegeix l'especialista. Finalment, la Dra. Barbany ens recorda la importància de protegir els ulls d'una exposició prolongada i

Una altra causa freqüent de conjuntivitis i queratocon-

directa a la radiació solar, ja que pot provocar enver-

juntivitis és l'ús prolongat de lents de contacte. Sobre-

melliment ocular i, de vegades, cremades a la còrnia

tot de cara al bon temps, "els usuaris de lents de con-

(fotoqueratitis). Això genera molèsties intenses per al

tacte –més de 2,5 milions de persones a Espanya– han

pacient (dolor, fotofòbia, llagrimeig...), que solen des-

de ser conscients del perill que comporta banyar-se o

aparèixer al cap d'uns dies, malgrat que els danys del

practicar esports aquàtics portant-ne; un risc que mol-

sol són acumulatius al llarg dels anys en els ulls i el cos.

tes persones desconeixen i que pot ocasionar infeccions oculars greus", adverteix l'especialista de l’IMO. La raó és que a l'aigua de piscines, mars i rius hi ha microorganismes "invisibles" com l’Acanthamoeba, una ameba que pot produir un tipus de queratitis molt severa que, en més d'un 85 % dels casos, es dona en portadors de lents de contacte (els quals estan més exposats). "És fonamental realitzar un diagnòstic ràpid i iniciar aviat el tractament, ja que l'evolució agressiva d'aquesta inflamació de la còrnia pot provocar úlceres corneals i deixar seqüeles permanents en la visió que poden arribar fins i tot a la ceguesa". Per això, l'ull vermell és, de nou, un signe clau davant el qual hem d'estar atents, juntament amb el dolor, l'excés de llàgrima i de sensibilitat a la llum o la visió borrosa.

Traumatismes A més dels problemes infecciosos-inflamatoris, els traumatismes oculars també són un destacat grup

IMO | OFTALMOLOGIA

Com cal actuar?

Altres possibles causes d’ull vermell

Davant la gran varietat de patologies i problemàtiques que poden donar lloc a l'ull vermell, és impor-

Sequedat ocular: l'ull sec fa que la superfície

tant valorar els altres símptomes associats que es

ocular no estigui ben lubricada i, per tant, pot fer

presenten. En aquest sentit, la pèrdua de visió i el

que s'inflami i s'irriti, de manera que s’enrogeix.

dolor són els senyals d'alarma principals que han

Aquest problema d'origen multifactorial afecta,

de motivar la visita d'urgències a l'oftalmòleg, on

amb diferents graus de severitat, al voltant d'un

també és necessari acudir si pensem que es tracta

20 % de la població, com a conseqüència de

d'una vermellor puntual –que s'alleuja normalment

canvis hormonals, factors ambientals, malalties

amb l'ús de llàgrimes artificials–, però que no re-

sistèmiques, altres patologies oculars, etc.

met passades 24 hores. Reacció a alguns tractaments amb col·liris: certes gotes poden produir congestió conjuntival per irritació de la superfície ocular i provocar molèsties i enrogiment ocular.

al és que el glaucoma no ofereixi símptomes fins a fases avançades de la malaltia, un dels signes que sovint acompanya un atac agut en pacients amb l'angle ocular estret és l'ull vermell. Això es deu a un augment brusc i sobtat de la pressió intraocular. Uveïtis: engloba processos inflamatoris molt heterogenis a l’úvea, la membrana que envolta l'interior del globus ocular i que és el teixit amb més vasos sanguinis de l'organisme. Quan la inflamació es dona a la part anterior de l’ull, l’envermelliment ocular és un dels senyals típics. Endoftalmitis: la infecció de tot el globus ocular és una de les causes més severes d'envermelliment, ja que posa en risc tant la integritat de l'ull com de la visió.

LA REVISTA IMO

Atac agut de glaucoma: tot i que el més habitu-

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

JON SANTACANA: “El meu problema a la visió m’ha ajudat a ser més lluitador i constant”.

LA REVISTA IMO

A Jon Santacana, referent de l’esquí paralímpic espa-

una malaltia hereditària, produïda per un gen que fun-

nyol, el van diagnosticar de malaltia de Stargardt als

ciona malament en l’àmbit de la retina, i això fa que la

8 anys. Un problema ocular, que, en certa forma, li ha

seva part central, la màcula, es vagi deteriorant a poc a

servit com a estímul per aconseguir tots els seus ob-

poc”, explica el Dr. Rafael Navarro, expert del Departa-

jectius en l’esport professional.

ment de Retina i Vitri de l’IMO.

“No sé si ho puc aconseguir, però sí que ho puc intentar”. Aquest és el lema vital de Jon Santacana, un dels

Esquiar amb un 5 % d’agudesa visual

grans abanderats de l’esport paralímpic a Espanya. Va descobrir de nen que patia la malaltia de Stargardt a

En l’actualitat, en Jon competeix en esquí alpí, a la mo-

través del seu doctor, un catedràtic de Bilbao que li

dalitat de deficiència visual classificada com a tipus B2.

va aconsellar que confiés en els especialistes de l’IMO:

Fins ara, ha aconseguit 9 medalles en els Jocs Paralím-

“Em va dir que eren els més informats en aquesta ma-

pics d’Hivern i 17 als campionats mundials, èxits que no

laltia”. A les seves visites al centre, va trobar el que buscava: professionals experts en salut ocular i, sobretot, una actualització constant en els últims avenços en la seva patologia, una distròfia de la retina que sol manifestar-se a les primeres dècades de vida. “És

podria haver aconseguit sense una dedicació constant, perquè esquiar a 120 quilòmetres per hora amb una agudesa visual

del 5 % “té alguna cosa que enganEn Jon Santacana xa, pel que fa a adrenalina i sensaés un dels referents de l'esquí paralímpic espanyol. cions”. En el seu cas, sempre ha Ha guanyat 9 medalles en els tingut l’ajuda del seu inseparable Jocs Paralímpics d’Hivern i 17 als campionats mundials

amic i guia Miguel Galindo, amb qui va crear un innovador sistema de comunicació a la neu que han adoptat

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

molts altres esquiadors del circuit. “Aquest problema a la visió també m’ha ajudat a tenir una personalitat més lluitadora i constant, a buscar sempre reptes i formes de superar-me”, afirma en Jon.

El futur Malgrat que la seva malaltia ocular no té tractament, segueix confiant en el laboratori de biologia molecular de l'IMO, que ofereix un servei de diagnòstic genètic i investiga per arribar a desenvolupar teràpies genèti-

La malaltia de Stargardt

ques i cel·lulars per a les distròfies de la retina. Aconsegueixi o no millorar la visió en el futur, en Jon assumeix que la seva carrera professional s’acaba i el balanç no pot ser més positiu: “He assolit resultats que ni jo mateix em podia imaginar. Puc estar molt satisfet de tot el que he fet; no ha estat un lliurament en va, sinó que l’esport m’ha ajudat moltíssim”. El Mundial de Suïssa del 2019 podria ser el colofó d’una trajectòria plena de dedicació i d’amor per l’esport.

• És una malaltia hereditària, la més comuna en la degeneració macular juvenil. • Afecta la zona central de la retina, la qual permet la visió fina dels detalls. • Solen tenir-la adolescents i adults joves de menys de 20 anys. • 1 de cada 10.000 habitants la pateix, tot i que potser no ho nota fins que arriba a la tercera edat. • No té tractament, però és una de les 30 patologies per a les quals l’IMO proporciona un servei de diagnòstic i consell genètic.

LA REVISTA IMO

• • • • • • ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: DESCUENTO EN TARIFA AGUA MINERAL DE BIENVENIDA WIFI GRATUITO LATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15 H

Próximo a IMO A 8 min. en metro del centro ciudad 63 habitaciones con luz natural Cafetería – Restaurante Caja Fuerte gratuita Parking privado

Sant Gervasi de Cassoles 26 08022 Barcelona +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com www.hotelsantgervasi.com

ESCOLTA LES TEVES

EMOCIONS

Fins no fa tant, es considerava que el coeficient intel·lectual (CI) –basat en aspectes cognitius com la memòria o l'habilitat de resoldre problemes– era el princi-

LA REVISTA IMO

pal mesurador de la intel·ligència d'una persona i un bon indicador de la seva capacitat de sobresortir en l’àmbit acadèmic o professional. No obstant això, cada vegada més experts defensen que l’èxit no depèn només del CI, ja que també són clau altres aspectes com assumir reptes, perseverar, confiar en els altres, controlar els impulsos, etc. Aquí és on entra en joc la intel·ligència emocional.

IMO | QUALITAT DE VIDA

Els tres cervells

Charles Darwin ja va parlar de la importància de l'ex-

Tot i que les emocions solen associar-se o

pressió de les emocions per a la supervivència i l'adap-

representar-se al cor, es formen en el cervell.

tació. Sobre aquesta llavor, diversos autors van anar

Concretament, a través de les diferents es-

avançant en el seu estudi, sobretot a la dècada dels

tructures –com l'amígdala, el tàlem o l’hipo-

80, però no va ser fins al 1995 quan aquest concepte

camp– que constitueixen el sistema límbic.

es va popularitzar arran de la publicació del best seller

Aquest "cervell emocional" és un dels que in-

La intel·ligència emocional, de Daniel Goleman. Segons

tegra la teoria del cervell triú del neurocientí-

el psicòleg nord-americà, aquest tipus d'intel·ligència

fic Paul MacLean, per la qual el cervell humà

es defineix com "la capacitat de reconèixer sentiments

es divideix en tres sistemes interconnectats

propis i aliens i l'habilitat de manejar-los".

que s'han anat desenvolupant al llarg de la

LA REVISTA IMO

La intel·ligència emocional canvia les regles del joc

Està constantment present en la nostra vida quotidiana, en tots els nostres entorns. Quan diem que ens hem

nostra història evolutiva i que se superposen com si es tractés de les capes d'una ceba.

aixecat amb el peu esquerre o que hem tingut un mal dia, escoltar les nostres emocions –frustració, apatia,

• Cervell reptilià. El més antic i primitiu.

preocupació, esgotament...– pot ajudar-nos a compren-

S'hi allotgen els instints i la seva funció

dre què ens passa per poder incidir en com ens com-

bàsica és la supervivència. Encarregat

portem. De vegades convé aturar-se en això, ja que la

dels actes reflexos i de les respostes au-

nostra resposta a un estímul mai és casual: les emocions

tomàtiques i mecàniques.

són les conselleres internes que, juntament amb el nos-

• Sistema límbic. Propi dels mamífers. És

tre instint i la nostra lògica (pensaments), ens mobilit-

"el que sent". Centre de les respostes

zen a l'acció.

emocionals-afectives i de l'aprenentatge

Els 5 pilars de la intel·ligència emocional

per dolor o per plaer que se’n deriva. També s'associa amb la memòria. • Neocòrtex. La part més jove i evolucionada, la que més ens diferencia de la resta

Però, com podem gestionar les nostres emocions? Per

d'animals. Responsable del pensament

començar, hi ajuda tenir clars els 5 pilars que compo-

lògic i abstracte, del raonament i de la

nen la intel·ligència emocional i que fan referència a

consciència. Organitza i planifica, a més

les nostres habilitats intrapersonals (cap a un mateix)

d'ocupar-se d’habilitats com el càlcul i el

i interpersonals (en relació amb els altres). En menor o

llenguatge.

major mesura, tots en tenim, però potenciar-les depèn de nosaltres.

IMO | QUALITAT DE VIDA

HABILITATS INTERPERSONALS Empatia. Una paraula en voga referida a un fenomen que no sempre està tan present com creiem. I és que posar-se en la pell de l'altre i veure-hi a través dels seus ulls no és només dir "ho sento/me n'alegro per tu" o "això també em va passar a mi". Requereix demostrar interès genuí, deixar de banda els prejudicis i acceptar la diversitat, reconèixer els altres, fomentar-ne el creixement i saber interpretar la realitat d'una organització o d'una comunitat. L'empatia pot entrenar-se i un bon primer pas és escoltar. Habilitats socials. No vivim aïllats; sempre som en relació amb els altres. En aquestes xarxes i connexions que establim, podem competir o cooperar, manipular o persuadir, gestionar conflictes des de la crítica o optar

HABILITATS INTRAPERSONALS LA REVISTA IMO

per la comunicació assertiva, etc. En definitiva, convé recordar que no hi ha un únic camí, sinó que tenim a la nostra disposició diferents estratègies socials que re-

Autoconeixement. Quines emocions sentim predominantment? Quines no experimentem mai? Es produeixen per les mateixes causes? Com ens impacten? Ens costa comunicar-les? És important adonar-nos dels nostres patrons emocionals, dels nostres propis "punts cecs" i del que mostrem de forma conscient o inconscient als altres. Autoregulació. No vol dir contenir-se o reprimir-se, sinó decidir què volem fer amb les nostres emocions per evitar quedar-nos-hi atrapats. Per aquest motiu, a més de dominar el nostre mal temperament, també hem d'acceptar la responsabilitat del nostre acompliment personal, ser flexibles per afrontar els canvis i estar oberts a nous enfocaments i idees, entre altres competències. Automotivació. Quan la motivació neix de dins (intrínseca) és la més potent; és la força que ens propulsa cap als nostres objectius i que ens fa ser més efectius en la seva consecució. En aquest sentit, segons la teoria de les necessitats de David McClelland, a les persones ens mouen tres motors principals: l'assoliment (afrontar reptes i superar-se), el poder (exercir influència) i l'afiliació (mantenir relacions satisfactòries). Cadascú de nosaltres pot preguntar-se amb quin s’identifica més.

percuteixen en nosaltres i en els altres.

Una realitat a les empreses

IMO | QUALITAT DE VIDA

I ara què? La veritat és que la intel·ligència emocional va més enllà de la teoria i cultivar-la té repercussió, tant en l'àmbit personal com professional. Les toxines de la comunicació que exposa John Gottman a Les 7 regles d'or per viure en parella (1) són perfectament extrapolables a l'oficina, mentre que Els 7 hàbits de la gent altament efectiva de Stephen Covey (2) –entre ells, l’empatia– poden aplicar-se al nostre rol d'empleats, però també de pares, d’amics o de companys de pis. Si ens centrem en l'entorn laboral, cada vegada són més les empreses que, més enllà de requisits tècnics,

Diccionari emocional

busquen perfils amb competències transversals que integren un component emocional significatiu: perso-

La pel·lícula Del revés (InsideOut), obra de

nes amb capacitat d'escolta i assertivitat, adaptables i

Disney Pixar recomanada per a nens i per a

creatives davant adversitats, proactives, bones treba-

adults, va trencar motlles animant i portant

lladores d'equip, hàbils en la negociació, comprome-

a la gran pantalla el nostre complex món

ses, entusiastes... En definitiva, característiques que no

emocional. D'aquesta manera, va posar

només tenen a veure amb el que un "fa", sinó amb el

cara a les emocions considerades bàsiques:

que un "és".

alegria, fàstic, por, ira i tristesa (a més de la sorpresa, que no es va incloure en la història perquè és la més fugaç i la que dona pas a

conceptes com el de "salari emocional", que busca

les altres).

proporcionar altres incentius que no siguin els pura-

Però hi ha moltes més emocions a part

ment econòmics. És el cas d'oportunitats formatives,

de les bàsiques: amor, ansietat, hostilitat,

teletreball, activitats de voluntariat, espais de descon-

vergonya, menyspreu, culpa, orgull, indig-

nexió o beneficis socials, per tal de promoure la sa-

nació, enveja, admiració, simpatia, crueltat,

tisfacció de l'empleat, generar un bon clima laboral i

compassió... El diccionari emocional és ex-

retenir el talent. Les possibilitats que s'obren a través

tens, tot i que sovint estem poc acostumats

de noves formes d'interactuar i de relacionar-se són

a utilitzar-lo. Quan ens pregunten com es-

moltes. Perquè encara que les emocions sempre ens

tem, sovint la primera resposta que solem

LA REVISTA IMO

Com a contrapartida, les companyies també van tornant-se emocionalment intel·ligents i es van introduint

han acompanyat, estem aprenent a donar-los més veu.

oferir és un simple "bé". Però què hi ha darrere d'aquest "bé"? Pot significar moltes coses. Les emocions són subjectives i no

(1) Millorar mapes d'amor (espai mental dedicat a la

és el mateix sentir-se relaxat que optimis-

parella), conrear l'afecte i l'admiració, acostar-se a

ta o agraït. Posar-los nom és el primer pas

l'altre, deixar que la parella ens influeixi,

per reconèixer-les i poder distingir-ne els

resoldre els problemes solu-

matisos. Al cap i a la fi, les emocions ens

bles, sortir de l'estancament

resulten útils –també les que comunament

i crear un sentit de transcen-

entenem com a "negatives"–: ens donen

dència.

informació de nosaltres mateixos i dels al-

(2) Ser proactiu, comen-

tres, ens avisen que alguna cosa no va bé,

çar amb una fi en ment, es-

ens mobilitzen, ens ajuden a relacionar-nos

tablir primer el primer, pensar

o a avaluar l'efecte que causem en els al-

a guanyar / guanyar, procurar comprendre primer i després ser comprès, establir sinergies i aturar-se per descansar i buscar la millora contínua i l'autorenovació.

tres. No les passem per alt.

IMO | QUALITAT DE VIDA

DIETA M

LA REVISTA IMO

IMO | QUALITAT DE VIDA

MEDITERRÀNIA Combinació sàvia d'aliments Equilibrada, rica i completa, aquesta

Immaterial de la Humanitat per la Unesco des del 2010

Serunion, gestora del restaurant de l’IMO, reivindica les bondats d'una dieta que és típica i tradicional del nostre àmbit geogràfic

53 LA REVISTA IMO

dieta és considerada Patrimoni Cultural

IMO | QUALITAT DE VIDA

La Dieta Mediterrània no només fa referència a l'alimentació. Inclou un seguit d'elements típics diversos, compartits pels països mediterranis, entre els quals hi ha celebracions, costums, productes tradicionals, festes, rituals imaneres de conservar, de transportar, de cuinar o de compartir els aliments. Pel que fa a l'alimentació, la característica fonamental rau en un alt consum de productes vegetals (fruites, verdures, fruits secs i llegums), així com cereals, peixos, carns, aigua i oli d'oliva. Predominen els productes frescos i de temporada que ofereixen a aquesta cuina totes les característiques necessàries per mantenir en condicions òptimes la nostra salut.

En els darrers anys, a causa, fonamentalment, de la

LA REVISTA IMO

Hàbits poc saludables globalització, de la manca de temps i del desconeixement, estan apareixent costums o hàbits poc saludables. L'abús de productes elaborats amb excés de greixos saturats o els menjars ràpids estan produint un deteriorament important pel que fa a la salut i incrementen els problemes cardiovasculars, l'excés de pes, la diabetis o el colesterol. A tot això hem d'afegir la pèrdua d'un hàbit molt saludable com és l'exercici físic, cosa que augmenta, encara més, els problemes derivats d'una mala alimentació. És imprescindible, per tant, recordar les bondats d'una dieta que és típica i tradicional del nostre àmbit geogràfic. Tenim tots els ingredients necessaris per no perdre de vista els bons hàbits, ja que la nostra terra ens ofereix aquesta possibilitat.

IMO | QUALITAT DE VIDA

De pares a fills

Alimentació sana, respectuosa i solidària

Hem de prendre consciència de com n’és de saludable conservar les receptes més tradicionals que hem

Serunion, empresa líder en restauració col·lectiva

heretat o simplement saber combinar els ingredients

a Espanya, que gestiona la cafeteria restaurant de

que el camp, l’horta i el mar ens brinden. És la mi-

l’IMO, es preocupa pels seus comensals i promou

llor manera d'honrar els nostres avantpassats i alhora

una alimentació saludable, respectuosa amb el medi ambient i solidària amb l'entorn.

gaudint dels sabors més variats i apetito-

Tots els menús elaborats per Serunion se-

sos. Sens dubte, serà molt rendible per a la

gueixen els criteris de l'estratègia NAOS

nostra salut i important per a l'entorn que

(Nutrició, Activitat Física i Prevenció de

estem construint.

l'Obesitat), la piràmide alimentària i la die-

LA REVISTA IMO

atorgar als nostres fills l'oportunitat que segueixin

ta mediterrània com a patró d'alimentació, amb la incorporació de productes naturals de valor nutritiu alt.

L'oferta del restaurant de l'IMO es recolza en l'estratègia NAOS (Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l'Obesitat), la piràmide alimentària i la dieta mediterrània com a patró d'alimentació

Article elaborat per

La nostra missió és construir mirades felices a través de la investigació, la docència, la prevenció i l’acció social.

Ens ajudes?

www.fundacionimo.org • Tel. 93 253 15 01

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •