Revista IMO 48 Català

48

REVISTAIMO

Auge de l'estètica a l'era del selfie Experts reunits al Barcelona Oculoplastics constaten l'augment de la demanda de tractaments estètics a consulta | Ens posem en els ulls del pacient amb glaucoma, gràcies a la realitat virtual | Importants avenços de la Fundació IMO en la investigació amb cèl•lules mare | Com és el globus ocular per dins | Recupera visió per lluitar per la pau del Iemen | Ballem?

41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona.

Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta.

Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

Núm. 48 EDITORIAL L’IMO va reunir a la primavera els millors experts en l'abordatge de les parpelles i de la zona periocular amb motiu del quart congrés internacional Barcelona Oculoplastics. La cirurgia i els tallers de rejoveniment en directe van ser un repte que va permetre als nostres especialistes i als seus col·legues que coneguessin les últimes tendències en aquest camp. Com es va posar en relleu, l'estètica oculofacial apunta cap a tractaments mínimament invasius a consulta i és un vessant de l'oftalmologia cada vegada més conegut i sol·licitat.

Una altra especialitat a què hem dedicat atenció en aquest primer semestre de l'any és el glaucoma, la prevalença del qual va en augment i que, no obstant això, encara continua passant desapercebut en moltes ocasions. Per evitar arribar a casos severs amb una pèrdua de visió important, ens mou la prevenció, amb una campanya de d'examens diagnòstics i una activitat de conscienciació que va fer servir la realitat virtual per permetre veure-hi amb els ulls del pacient amb glaucoma.

A més de promoure la docència i la prevenció, la Fundació IMO ha continuat amb la seva incessant tasca investigadora. Ens enorgulleix la recent troballa aconseguida al laboratori de l'Institut, on s'han obtingut cèl·lules mare amb mutacions de distròfies hereditàries de la retina. Aquest avenç és un pas endavant en l'aplicació de futures teràpies cel·lulars i recompensa la implicació conjunta de genetistes, oftalmòlegs, afectats i col·laboradors amb els nostres projectes. En aquest sentit, agraïm el suport rebut a través de la iniciativa MIRArte, el nou programa de cultura amb causa, per donar impuls a aquests estudis, així com als programes d'acció social que desenvolupem amb la infància.

Finalment, orientats a millorar constantment la cura de la salut ocular dels nostres pacients, en aquest número de la revista destaquem la importància de la innovació, que ens acosta a resultats de màxima precisió. És el cas de nous equips diagnòstics, sistemes de visualització en 3D per a operacions de retina, làsers i lents d'última generació en cirurgia refractiva o ajudes tecnològiques per a persones amb baixa visió. Hi entrarem amb detall en les següents pàgines, en què acabarem fent un recorregut per l'interior del globus ocular per aclarir alguns dubtes i curiositats sobre les seves parts i funcionament.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI Els tractaments en el camp de l’oculoplàstica i l'estètica oculofacial –cada vegada més a l'alça– s'orienten cap a tècniques mínimament invasives, a consulta i també a quiròfan, en les quals els oftalmòlegs de l'IMO són referents.

Com a organitzadors del congrés internacional Barcelona Oculoplastics, van mostrar els seus "trucs" en directe i van optar per la seguretat i la naturalitat dels resultats.

2

Amb motiu del Dia Mundial del Glaucoma, l’IMO va acollir una triple activitat per conscienciar de la importància del diagnòstic precoç de la malaltia: una experiència de realitat virtual, un circuit de revisions oculars gratuïtes i un programa de ràdio en directe dedicat a la visió.

10

La Fundació IMO continua promovent la cultura amb causa a través del projecte MIRArte, amb iniciatives com una lectura patrocinada de relats per finançar projectes d'investigació genètica o un concert solidari per atendre menors en risc d'exclusió social.

20

Desgranem les diferents parts de l'ull –des de les parpelles i la còrnia fins a la retina o el nervi òptic– per saber com funcionen i quins problemes poden afectar-les. Són moltes les curiositats que amaga l'òrgan ocular, estudiat per les civilitzacions més antigues.

36

Entrevistem Ahmad Algohbary, periodista i activista iemenita que va decidir venir a Barcelona per fer-se un trasplantament de còrnia amb els especialistes de l’IMO. Recuperar la visió amenaçada pel queratocon l'impulsa a continuar lluitant per millorar la situació social del seu país.

42

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.cat Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendia Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 400 07 00 Dipòsit legal: B 10413-2017

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

EL BARCELONA OCULOPLASTICS CONSTATA L’AUGE DE L’ESTÈTICA A L’ERA DEL SELFIE

LA REVISTA IMO

2

IMO | EN PORTADA

Prop de 400 especialistes d'una quarantena de països van analitzar les últimes tendències per a l'abordatge dels problemes estètics i funcionals de les parpelles i la zona periocular durant la quarta edició del Barcelona Oculoplastics, una trobada internacional

celebrada a finals d’abril a l'Institut.

L’esdeveniment va mostrar les tècniques més punteres per donar solució a patologies palpebrals a través de cirurgies en directe a càrrec d'oftalmòlegs de prestigi, així com tallers d'estètica oculofacial on es van fer tractaments en viu.

3 LA REVISTA IMO

organitzada per la Fundació IMO i

Segons els experts, cada vegada hi ha més i més bons tractaments estètics no quirúrgics, la demanda dels quals no deixa d'augmentar enfront de la cirurgia

LA REVISTA IMO

4

Benvinguts a l’era del selfie En el darrer Barcelona Oculoplastics, es va posar el focus en el boom de l'estètica, un camp que no ha deixat de créixer en els darrers anys i que ofereix, cada vegada, més alternatives sense necessitat de passar pel quiròfan. "Els pacients demanen tractaments senzills que no requereixin baixes ni els impedeixin fer vida normal. A més, volen veure’s millor, sense negar l'edat, però buscant resultats naturals", explica la Dra. Luz María Vásquez, especialista dels Departaments d’Oculoplàstica i Estètica i Rejoveniment Oculofacial de l'IMO i coorganitzadora de la trobada. Els experts van fer demostracions en directe d'aquests mètodes no quirúrgics, com és el cas d’Ultherapy, que proporciona un efecte lífting, o la injecció de substàncies de farciment i de toxina botulínica (botox), de les quals en van destacar l’efectivitat i seguretat.

IMO | EN PORTADA

Per al ponent José Raúl Montes, referent mundial en medicina injectable i remodelació facial, el paper dels especialistes davant aquest boom de l'estètica és

més populars. Crec, fins i tot, que en el futur guanyaran encara més pes".

crucial. "Vivim a l'era del selfie, en la qual les persones

Avenços quirúrgics

volen sortir més afavorides a les xarxes socials. Però,

Tot i l'augment de les teràpies a consulta, la cirurgia

de vegades, menys és més. Els professionals hem de

estètica facial continua sent la solució per a un deter-

mirar les estructures anatòmiques del pacient detin-

minat grup de pacients i també es continua perfeccio-

gudament i decidir què és el que veritablement ne-

nant amb tècniques que tendeixen a ser mínimament

cessita per aconseguir més harmonia, simetria i fres-

invasives. Durant les cirurgies en directe del Barcelona

cor a la cara d'una manera segura", explica l'expert.

Oculoplastics, que van obrir el curs, els assistents van

En aquest tipus de procediments, apunta que "convé

poder veure diferents aproximacions quirúrgiques per

vigilar la profunditat de les injeccions, que poden ser

tractar patologies palpebrals, com ara la ptosi (par-

superficials o profundes, però mai intermèdies, per

pelles caigudes). Una de les més punteres va ser el

evitar possibles complicacions, com ara necrosi i pèr-

flap frontal directe, desenvolupat pels especialistes de

dua de visió, a més d’un èmbol de l'artèria retinal o

l’IMO i que, una edició més, es va convertir en un dels

d'altres".

procediments estrella de l'esdeveniment: "Tothom vol

La tendència a millorar l'aspecte del rostre a la con-

fer-lo perquè té molts avantatges respecte altres tèc-

sulta i no al quiròfan la reconeixen també altres refe-

niques; molts cirurgians volen venir a veure com duem

rents de la cirurgia convencional, com l’oculoplàstic

a terme els petits detalls de la cirurgia per començar a

anglès Naresh Joshi, que admet que "la majoria dels

practicar-la en els seus centres", explica el Dr. Ramón

pacients volen cada vegada menys cirurgies, de ma-

Medel, també especialista de l'IMO i coorganitzador

nera que les noves teràpies no quirúrgiques són més i

de la trobada.

LA REVISTA IMO

5

IMO | EN PORTADA

Principis estètics

•

Saber escollir l'enfocament. En què et fixes o et quedes atrapat cada matí quan et mires al mirall?

El Dr. José Raúl Montes, procedent de Puerto Rico i

Segons l'especialista, de vegades ens "obses-

participant assidu del Barcelona Oculoplastics, té clar

sionem" en detalls que per a les altres persones

que un dels propòsits de l'estètica ha de ser "inspirar",

passen desapercebuts. Per això, és fonamental

tant els pacients (oferint-los una guia experta capaç

comptar amb un assessorament especialitzat, que

de potenciar-ne els millors trets) com altres companys

ens permeti discernir quins aspectes no són veri-

de professió, als quals, durant la trobada a l'Institut, va

tablement rellevants i quins val la pena tractar per

animar a fer pràctiques amb coneixement, honestedat

realçar les faccions i aconseguir un rostre més har-

i un ull clínic entrenat. Amb aquesta finalitat en ment, compartim algunes de les seves recomanacions i idees

moniós.

•

inspiradores:

El secret està en l'anatomia. Una bona orientació parteix d'una bona anàlisi anatòmica de les estructures del pacient, que ha de perseguir la simetria com una de les claus i també la "personalitat" en l'expressió. La bellesa de cada persona està ancorada en els seus trets (els ulls, el nas, les galtes...), motiu pel qual és important preservar-los i destacar-los, a més de minimitzar allò que pugui impedir que llueixin.

•

Redefinir el concepte de naturalitat. Tot i que no sempre és fàcil unificar criteris, el Dr. Montes opta per no caure en l'excés i no traspassar la línia fina dels filtres i retocs fotogràfics i les aspiracions ide-

LA REVISTA IMO

que pot portar a uns resultats artificials. Enfront 6

alitzades que de vegades es venen en els mitjans de comunicació i xarxes socials, recomana no anhelar una imatge perfecta, sinó la millor versió d'un mateix dins del concepte de benestar i salut.

•

La seguretat és un must. La prioritat en qualsevol procediment, ja sigui dut a terme a consulta o a quiròfan, ha de ser la seguretat. El fet que gràcies a tècniques mínimament invasives el postractament sigui molt còmode i senzill per als pacients no vol dir que l'estètica s’hagi de frivolitzar. Tot al contrari, és fonamental no banalitzar-la per prevenir complicacions que afecten les delicades estructures oculars i altres parts de la cara.

•

El volum no és l'enemic. Pel que fa a tendències que guanyen pes, a més de l'auge de les teràpies no quirúrgiques, el Dr. Montes també apunta a nous paradigmes de la cirurgia estètica. "Estem aprenent a entendre la importància de conservar el volum, ja que en pacients amb bosses a les parpelles –una de les intervencions més sol·licitades–, la millor opció no sempre és treure el greix de sota la pell. Redistribuir-la, com va fer el Dr. Medel en una de les cirurgies en directe del Barcelona Oculoplastics, confereix un aspecte molt fresc i descansat".

IMO | EN PORTADA

Els oftalmòlegs especialitzats en estètica oculofacial alerten a l’IMO de la importància de ser conservadors, de preservar els trets anatòmics i de prioritzar la seguretat i la naturalitat

LA REVISTA IMO

7

Dissecció anatòmica endoscòpia pionera L'edició del Barcelona Oculoplastics d'enguany va te-

tòmica endoscòpica en un cap de cadàver que es va poder

nir com a plat fort una sessió de dissecció anatòmica

seguir amb la tecnologia 3D. És una tècnica a la qual cal

de cadàver pionera, gravada prèviament amb l'oftal-

dedicar-li temps, ja que comporta un procés llarg d'apre-

mòleg argentí Eduardo Rubin. En aquesta sessió, els

nentatge, però crec que és el present i el futur per abordar

assistents de la trobada van poder veure des de l'au-

moltes malalties", afirma el Dr. Rubin, amb més de 20 anys

ditori de l’IMO i a través de la revolucionària cirurgia

d'experiència en aquest tipus de procediments. Optar per

ocular en 3D, una descompressió orbitària. Es tracta

la via d'entrada a través de les fosses nasals permetrà als

d’una cirurgia complexa indicada per a l’exoftàlmia

especialistes apropar-se d'una manera diferent al pacient

(que popularment es coneix com a "ulls sortits"), as-

que necessita cirurgia funcional a la zona superior de la

sociada en moltes ocasions a l’orbitropatia tiroïdal, una

cara. "Va ser una classe d'anatomia impressionant que

malaltia relacionada amb l'hipertiroïdisme que, en els

obre la porta a tractar patologies de l'òrbita des d'un altre

casos més severs, pot posar en risc la visió.

punt de vista", conclou el Dr. Ramón Medel.

"Vam fer, per primera vegada al món, una dissecció ana-

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

8

Barcelona Oculoplastics, un esdeveniment de referència internacional Dirigit a cirurgians oculoplàstics i a altres professionals

Així mateix, en l'esdeveniment –el curs d'aquesta

amb interès en la zona periocular, en el quart Barcelo-

subespecialitat ocular que reuneix més presència es-

na Oculoplastics van participar prop d'una quarantena

trangera–, també es va posar el focus en el seguiment

de ponents especialitzats en cirurgia plàstica ocular.

dels casos abordats en anys anteriors (anys 2012, 2015,

L'esdeveniment s'ha vist enriquit en les últimes oca-

2017) i es va analitzar l'evolució d'una nena operada el

sions amb la presència de professionals d'altres àm-

2012 de ptosi palpebral congènita, una patologia que

bits de la medicina i aquest any va comptar amb dos

ha estat llargament abordada pels especialistes en els

otorrinolaringòlegs: el Dr. José Carlos Neves, que ja hi

set anys de trajectòria de la trobada. També hi va haver

va participar el 2017, i el Dr. Manuel Tomás, que hi va

espai per a presentacions, taules de debat i una sessió

debutar enguany, van mostrar les seves tècniques per

interactiva en què els assistents van aportar diferents

a l'abordatge de la ptosi de cella.

solucions quirúrgiques per a casos concrets.

IMO | EN PORTADA

Els speakers opinen

Dr. Naresh Joshi (Londres):

Dr. Manuel Tomás (Palma):

Dr. Eduardo Rubin (Rosario):

Dr. Raman Malhotra (Lon-

"En la cirurgia en directe

"En realitat, el que fa bell l'ull

"Com a cirurgià oculoplàstic,

dres): "He après molt de la

estàs nu. No et pots ama-

no és l'iris o la pupil·la en si,

em dedico molt a tractar pa-

discussió de casos. Cursos

gar darrere dels teus bons

sinó el marc que l'envolta.

tologies i tumors de l'òrbita i

com el Barcelona Oculo-

resultats i tota la gent veu

És el que el ressalta i, com

del lacrimal i, per a mi, va ser

plastics fan qüestionar-te les

el cirurgià que realment ets.

a otorrinolaringòlegs que

un somni i una oportunitat

coses; no per canviar imme-

Per això m'agrada i, si bé és

manegem especialment

única portar, al costat del Dr.

diatament la teva pràctica,

un repte, a les sales d’ope-

aquestes estructures veïnes,

Ramón Medel i el seu equip,

però sí per plantejar-te com

racions de l'IMO em sento

podem aportar i aprendre

l'experiència amb la tècnica

millorar. No es tracta de com

molt còmode i confiat".

molt del Barcelona Oculo-

endoscòpica".

de bo siguis, sinó de com de

plastics".

I els nostres doctors...

bo podries arribar a ser".

Dr. Ramón Medel (IMO):

Dra. Luz María Vásquez

Dr. Juan Carlos Sánchez

"Hem vist múltiples abor-

(IMO): "Tot i que hi ha gent

(IMO): L'estètica és una

datges per a la cirurgia de la

que no vol passar per quirò-

branca de la nostra espe-

ptosi palpebral. Després de

fan per fer-se un tractament

cialitat, a la qual fins ara es

la intervenció, a mi m'agrada

estètic i cada vegada hi ha

dedicaven pocs oftalmòlegs,

que la gent no sàpiga res-

més alternatives, també són

però està agafant molta

pondre a la pregunta ‘quin

molts els pacients que per-

força i és important que

costat era?’, és a dir, ‘quin

den la por a la cirurgia quan

intercanviem idees i experi-

dels dos ulls tenia la parpella

veuen els resultats d'una ble-

ències”.

caiguda i va ser el que vam

faroplàstia ben practicada".

operar?’ Això significa haver aconseguit un bon resultat".

LA REVISTA IMO

9

IMO | ACTUALITAT

REALITAT VIRTUAL PER PREVENIR EL GLAUCOMA Mitjançant la simulació tecnològica de la pèrdua de camp visual, els assistents al Dia Mundial del Glaucoma van experimentar en primera persona com es pot arribar a veure-hi i viure amb la malaltia, si no es diagnostica i es tracta a temps.

Un 23 % de les persones visiPrecoç de la Fundació IMO va

LA REVISTA IMO

tades a la Unitat de Diagnòstic 10

descobrir que tenia glaucoma o estava en zona de risc La Fundació IMO va celebrar el Dia Mundial del Glauco-

sió que afecten els pacients, a mesura que la malaltia

ma (12 de març) optant, un any més, per la prevenció

avança i origina un dany irreversible al nervi òptic.

d'aquesta malaltia que pateixen 60 milions de perso-

Aquesta innovadora proposta va recrear en un for-

nes i que s'ha convertit en la primera causa de ceguesa

mat breu la simulació de tres escenaris: una ciutat, un

irreversible al món.

laberint i un supermercat. Amb l'ajuda d'unes ulleres

Amb la campanya "Glaucoma: realitat virtual, proble-

de realitat virtual, els usuaris van poder moure’s i in-

ma real", l'entitat va preparar un seguit d'activitats a

teractuar amb diferents elements de les escenes, fins

l'IMO amb l’objectiu de mostrar els greus problemes

que aquests es desdibuixaven, com passa en els ca-

de visió que pot causar la patologia, així com la impor-

sos de glaucoma que no són diagnosticats ni tractats a

tància del tractament i diagnòstic precoç per frenar-la.

temps. D’aquesta forma, van poder experimentar les li-

A aquesta iniciativa de conscienciació s’hi van sumar

mitacions en la vida diària que comporta la “la visió en

el COOOC (Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de

túnel”, associada a la pèrdua de camp visual perifèric,

Catalunya) i la FEFAC (Federació d'Associacions de

habitual de la malaltia en estats avançats.

Farmàcies de Catalunya), que van col·laborar en la difusió de la campanya.

Una experiència immersiva

Revisions de diagnòstic precoç En paral·lel a aquesta activitat pionera en la prevenció de la patologia, la Fundació IMO també va oferir revi-

A través de l'experiència immersiva "Un viatge al glau-

sions gratuïtes de diagnòstic precoç, per evitar que la

coma" –dissenyada especialment per l'equip de la

visió recreada virtualment es converteixi en un proble-

Fundació IMO i l'agència Vigraphic–, els assistents van

ma real en població de risc.

poder viure en primera persona els problemes de vi-

En total, 9 de les 129 persones que es van apropar a

IMO | ACTUALITAT

La importància dels controls rutinaris Tot i que el percentatge de patologia o de risc de glaucoma obtingut aquesta campanya preventiva va ser inferior al d’edicions anteriors (altres anys va superar amb escreix el 30 %), el fet que entre 2 i 3 persones de cada 10 pateixin o puguin patir la patologia i no ho sàpiga, posa de manifest la importància de conscienciar la població.

Segons la Dra. Elena Arrondo, responsable del Departament de Glaucoma de l’IMO, "els casos que vam de l'avenç silenciós de la malaltia, que atès que afecta el camp de visió i no l'agudesa visual, no sol donar

Ràdio en directe des de l’Auditori de l’IMO

símptomes evidents fins que ja està molt avançada".

En aquest sentit, l'especialista recorda la necessitat de

Com a tancament de la campanya "Glaucoma: realitat

fer-se controls regulars, "especialment a partir dels 40

virtual, problema real", l'Auditori de l’IMO va acollir

anys o, encara més, si es tenen factors de risc cone-

l'emissió en directe del programa de ràdio "Islàndia",

guts, com ara antecedents familiars, miopia alta o al-

de RAC1. Aquest espai magazine, dirigit i presentat

tres problemes oculars, o bé si s’ha patit un traumatis-

pel periodista Albert Om, es va dedicar especialment

me, entre d'altres”.

a la visió i va tenir la participació del Dr. Borja Corcóstegui, el Dr. José Luis Güell i la Dra. Sílvia Freixes.

A més, el programa va recollir emotius testimonis

l’Institut per participar en aquests controls van desco-

de pacients amb problemes de visió que, en alguns

brir que tenien la malaltia o que, almenys, estaven en

casos, han estat diagnosticats a temps i/o han po-

zona de risc. En concret, 4 pacients van ser diagnos-

gut ser tractats amb èxit a l’IMO. És el cas d'Enri-

ticats de glaucoma i 6 més van requerir més proves

que Rubio, amb glaucoma; la cantant Marina Ros-

complementàries per poder confirmar les sospites

sell, que pateix una maculopatia; la regidora Carme

després de la revisió a la Unitat de Diagnòstic Precoç.

Arana, operada de cirurgia refractiva, o Lucía García,

Així mateix, es van detectar 19 casos en què hi havia

una nena amb retinoblastoma (un tumor ocular in-

algun factor de risc, com ara angle estret (10 pacients)

fantil molt agressiu) que s’està atenent a través del

o pressió intraocular elevada, en el control de la qual se

programa Operació Visió de la Fundació IMO. Els

centren tots els tractaments actuals (5 persones afec-

seus pares, Sara i Kike, van posar el punt i final al

tades). A més, 2 persones van presentar algun proble-

Dia Mundial del Glaucoma amb una actuació musical

ma ocular que pot vincular-se al glaucoma, com ara

molt especial en què van cantar Con sabor a Lucía,

asimetria papil·lar (3 casos) o síndrome de dispersió

cançó dedicada a la seva filla.

pigmentària, trobada en 2 pacients. Les revisions també van servir per diagnosticar altres patologies oculars, entre les quals destaquen les cataractes, que es van detectar en 4 persones.

11 LA REVISTA IMO

detectar en una única jornada són una mostra clara

IMO | ACTUALITAT

PAS CRUCIAL PER AL TRACTAMENT DE RETINOPATIES ACTUALMENT INCURABLES Investigadors de la Fundació IMO han aconseguit cèl·lules mare amb mutacions específiques de gens implicats en malalties hereditàries de la retina.

LA REVISTA IMO

12

Imatge d’una colònia de cèl·lules mare feta amb un microscopi de fluorescència al laboratori de biologia molecular de l'IMO.

La prestigiosa revista científica Stem Cell Research ha

determinades mutacions en gens implicats en pato-

publicat un important avenç aconseguit per l'equip

logies hereditàries de la retina, com són la malaltia de

d'investigadors de la Fundació IMO, que han obtingut

Stargardt, la retinosi pigmentària, la malaltia de Best i la

cèl·lules mare pluripotents induïdes a partir de fibro-

distròfia de cons.

blasts (cèl·lules de la pell) de pacients amb distròfies de retina.

Base per a noves teràpies

De moment, s'ha publicat el cas de 4 dels 7 pacients

Amb aquest avenç, es podran obtenir models que per-

inclosos en l'estudi i s'han registrat les noves línies cel·

metran estudiar el comportament de les cèl·lules de

lulars en el Banco Nacional de Líneas Celulares i al The

la retina, tant fotoreceptors com cèl·lules de l'epiteli

Human Pluripotent Stem Cell Registry perquè altres in-

pigmentari. Segons la Dra. Esther Pomares, genetista

vestigadors puguin beneficiar-se de la troballa. Els mo-

responsable del projecte, "podrem saber, per exemple,

dels cel·lulars obtinguts per l'equip de la Fundació IMO

si la mutació causa que el gen tingui un efecte perjudi-

són models únics al món de cèl·lules mare amb unes

cial sobre la cèl·lula o bé si, simplement, ha fet que el

El projecte implicarà l’obtenció

IMO | ACTUALITAT

de models amb què estudiar el comportament de les cèl·lules de la retina

Com s'obtenen les cèl·lules mare pluripotents induïdes Per obtenir les cèl·lules mare pluripotents, els investigadors han modificat les cèl·lules de la pell dels pacients amb factors de reprogramació cel·lular, cosa que ha estat com un esborrat de la informació que determina la seva funció. Un cop "desprogramades", obtenint, així, cèl·lules mare –fase actual de l'estudi–, les cultivaran amb factors de creixement, com els que es generen naturalment en estat embrionari, en què es defineix la funció de cada cèl·lula, per obtenir, d'aquesta manera, cèl·lules de la retina.

Amb això es podrà estudiar al laboratori un model molt aproximat de l'ambient de la retina, semblant a "natural", ja que la retina és un teixit que no es rege-

13

nera.

LA REVISTA IMO

una biòpsia, cosa que no és factible obtenir de forma

Per la part de la Fundació IMO, signen la publicació les doctores Esther Pomares i Marina Riera –recentment, s’ha sumat al projecte una altra genetista, la Dra. Judit Domingo–, i els doctors Borja Corcóstegui i Anniken Burés, especialistes en retina, juntament amb altres investigadors de la Universitat de Colúmbia, que han col·laborat amb la Fundació IMO en el desenvolupament d'aquesta part del projecte, finançat per la Fundació Bancària "La Caixa".

gen deixi de complir la seva funció. Aquesta dada pot

sisteix a reparar la seqüència d'ADN alterada que ori-

ser determinant a l'hora de decidir futures teràpies".

gina una determinada malaltia genètica, en aquest cas,

Així, es podran dissenyar protocols personalitzats per

algunes distròfies de la retina, la qual cosa permetrà

al tractament de cada tipus de mutació en cada paci-

provar l'eficàcia d'aquestes noves eines terapèutiques.

ent, "que aconseguirem tractar en el futur amb teràpia

Per dur a terme el projecte, s'ha partit de pacients

cel·lular, la qual cosa permetrà recuperar visió", expli-

prèviament diagnosticats genèticament, cosa que

ca la investigadora. "Però no estem encara en aquesta

posa de manifest la importància de dur a terme aquest

fase", afegeix.

tipus de diagnòstic en persones amb patologies he-

De fet, la transformació de cèl·lules de la pell en cèl·lules

reditàries de la retina, actualment incurables, però en

mare és la primera baula d'una cadena que continuarà

les quals s'avança, amb fites com aquesta, per arribar

amb la reprogramació d'aquests tipus cel·lulars en cè-

a aplicar teràpies gèniques i cel·lulars en un futur cada

l·lules de la retina i amb la correcció de les mutacions

vegada més proper.

patològiques mitjançant CRISPR. Aquesta tècnica con-

IMO | ACTUALITAT

Dra. Esther Pomares: "Cada vegada estem més a prop de poder aplicar teràpia cel·lular, que permetrà recuperar visió a pacients que actualment no tenen cura"

Cèl·lules mare vistes amb microscòpia de fluorescència.

Fases de diferenciació de les cèl·lules mare cap a les tres capes embrionàries.

LA REVISTA IMO

14

Anàlisi genètica i investigació bàsica en oftalmologia L'Institut disposa des del 2013 d’un laboratori de biologia molecular a les seves instal·lacions. Coordinat per la Dra. Esther Pomares, l'equip de genetistes ofereix un servei pioner de diagnòstic genètic d'una trentena de patologies hereditàries de la visió, per tal de determinar-ne la causa molecular i donar suport al diagnòstic clínic. Així mateix, aquest servei fa possible conèixer el patró d'herència de la malaltia, indicar la probabilitat de transmetre-la i alertar familiars portadors que probablement poden patir-la en el futur. El 2017, el laboratori va incorporar l'Àrea de cultius cel·lulars i experimentació en noves teràpies i va ampliar així el camp d'estudi i la dimensió d'estudis bàsics liderats per la Fundació IMO.

Colònia de cèl·lules mare vista mitjançant microscòpia de camp clar.

‘Yo opté por la

l a r u t a n visaiócirnugía de cataratas’

después de l

LA REVISTA IMO

15

Pregunte hoy a su oftalmólogo por

www.ophtec.com

á r e s l á u C ¿ ‘ ’ ? n ó i c p o u s

IMO | ACTUALITAT

NOU PROTOTIP DE CÀMERA DEL FONS DE L’ULL PER VEURE LA CAPA SITUADA RERE LA RETINA Provat amb un centenar de pacients de l’IMO, aquest retinògraf aporta detall de la signatura espectral o "empremta dactilar" de la retina i aconsegueix imatges de les capes oculars més profundes, mitjançant fotografies en l'infraroig.

LA REVISTA IMO

16

Un estudiant de doctorat del projecte europeu BE-OP-

vencional és una prova diagnòstica bàsica a les con-

TICAL, dedicat a impulsar nous equips mèdics de di-

sultes d'oftalmologia, ja que permet fotografiar la part

agnòstic per a la imatge, ha provat amb 100 pacients

posterior de l'ull i observar l'aparença de la retina per

de l'IMO un avançat prototip per fer fotografies del

detectar i controlar les lesions que es produeixen en

fons de l'ull. Es tracta d'un retinògraf hiperespectral,

diferents patologies retinals". Per fer-ho, s'utilitza un

capaç d'aportar nova informació de la retina i arribar,

microscopi adaptat, que inclou un flash per il·luminar

fins i tot, a la capa que hi ha darrere: la coroide.

el fons de l'ull, unit a una càmera que, com la majoria

Més enllà de la llum visible

de dispositius tecnològics actuals, es basa en el model cromàtic RGB (Red Green Blue).

Com destaca el Dr. Carlos Mateo, especialista de l'IMO

"Amb la barreja d'aquests tres colors bàsics s'ob-

i col·laborador de la investigació, "la retinografia con-

tenen els diferents tons de l'espectre de llum visible

IMO | ACTUALITAT

INFRAROIG

ULTRAVIOLETA

La part de l’espectre electromagnètic que correspon a la llum visible comprèn longituds d’ona d’entre 400 i 700 nm. Per sobre, hi ha la radiació infraroja, a la qual s’apropa el nou prototip de retinògraf.

Quin n’és el benefici? Per començar, més profunditat

L’avenç s’emmarca en el projecte

de visualització. El nou sistema permet veure la coroi-

europeu d’investigació BE-

de –capa subretinal–, pel fet que la pigmentació de la

OPTICAL, del qual forma part l’IMO per millorar la tecnologia de diagnòstic per la imatge

retina per la presència de melanina (sobretot en pacients de pell morena) absorbeix la major part de la llum visible, però deixa penetrar longituds d'ona més altes (infraroig).

Firmes espectrals de la retina I això no és tot. Segons Tommaso Alterini, "no es trac(llum blanca) i s’ofereix una reproducció de l'aspecte

ta només d'accedir a nivells més profunds, ja que la

del fons ocular quan és il·luminat per la llum. No obs-

imatge hiperespectral també ens ofereix l'oportunitat

tant això, amb aquesta nova càmera de fons de l'ull

d'examinar les estructures retinals des d'altres punts

hiperespectral podem capturar imatges amb altres

de vista i amb més precisió". En aquest sentit, pot aju-

tipus de radiació", explica Tommaso Alterini, el jove

dar a establir patrons de reconeixement útils per al

físic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

diagnòstic: "Cada substància respon de manera parti-

que desenvolupa aquest projecte dins el marc de BE-

cular a una determinada longitud d'ona, per a la qual

OPTICAL. El seu prototip, en concret, amplia el rang

reflecteix més o menys radiació. Aquest perfil carac-

que capten els retinògrafs estàndards de l'espectre de

terístic es correspon amb la signatura espectral de la

llum visible fins a l'espectre NIR (infraroig proper). Això

substància i els diferents components que hi ha a la

significa passar de treballar amb longituds d'ona d'en-

retina en tenen la seva. Per tant, aconseguint registrar

tre uns 450-700 nanòmetres a 400-1.300 nanòmetres.

informació de més bandes de l'espectre (15 en aquesta

LA REVISTA IMO

17

IMO | ACTUALITAT

Imatges de fons de l'ull registrades amb la càmera hiperespectral per a diferents longituds d'ona (624, 865 i 1025 nm), en les quals s'aprecia una drusa que romania oculta amb la retinografia convencional (RGB).

nova càmera, en contrast amb les 3 a les quals es limita

dut a terme amb aquesta tecnologia d'última genera-

la retinografia convencional) i identificant aquestes fir-

ció, no parteix d'una adaptació dels sistemes òptics

mes (com si es tractés de l'empremta d'una persona),

convencionals. Es tracta d'un prototip original, disse-

serà possible localitzar exactament les petites altera-

nyat a mida per a aquesta aplicació i el màxim aprofi-

cions que es produeixen en les estructures del fons de

tament dels seus beneficis en l'estudi del fons de l'ull.

l'ull del pacient i així ajudar al diagnòstic primerenc de LA REVISTA IMO

18

les patologies retinals", aclareix el físic.

Les primeres proves fetes a l’IMO per testar el prototip comencen a dibuixar-ne el potencial i, com indica el Dr. Mateo, "apunta a ser d'utilitat especial per a

Potencial de la imatge hiperespectral

patologies com la degeneració macular associada a l'edat (DMAE)". Per exemple, "amb la nova retinografia

La tecnologia d'imatge hiperespectral, per les

estem veient de forma més diferenciada les druses, di-

seves característiques de monitorització i carac-

pòsits de materials de rebuig que s'acumulen sota de

terització d'objectes a distància, és una de les

la retina i que atrofien la zona pròxima de teixit en pa-

eines més prometedores i atractives tant en la

cients amb la malaltia". La projecció d’en Tommaso és

recerca com en la indústria. De fet, ja s'ha apli-

arribar a construir una gran base de dades amb aques-

cat en camps com ara l'agricultura, l'astronomia,

tes fotografies, la qual cosa possibilitarà la utilització

la geologia o la defensa militar. Pel que fa a la

d'algoritmes d'intel·ligència artificial i tècniques de big

biomedicina, la tecnologia d'imatges multiespec-

data que permetin determinar, per a cada píxel de la

trals (MSI) és una tècnica no invasiva que permet

imatge, si hi ha dany ocular o no.

obtenir informació dels teixits biològics sense

Aquesta és una de les grans potencialitats del pro-

necessitat d'extreure’n mostres. En els darrers

jecte, que, a diferència d'altres investigacions que s'han

anys, s'ha utilitzat per avançar en el diagnòstic de moltes malalties (detecció i seguiment del càn-

Les primeres proves fetes pel Tommaso a l’IMO, amb el suport de l’equip de consultes de l’Institut, comencen a dibuixar el potencial d’aquest prototip

cer, oxigenació de teixits, etc.) i, com a part del projecte BE-OPTICAL, l'objectiu és desenvolupar una nova onada de prototips que aprofitin la capacitat d'aquest sistema basat en la llum per al diagnòstic mèdic no invasiu.

IMO | ACTUALITAT

BE-OPTICAL, innovació europea A més de Tommaso Alterini, un altre dels inves-

finançat pel programa de recerca i innovació Horit-

tigadors en el projecte del qual col·labora l’IMO és

zó 2020 de la Unió Europea i que té la participació

Pablo Amil, que ha creat un mapa tomogràfic de

de l'IMO, al costat d'uns altres 7 centres, universi-

diagnòstic per al glaucoma, publicat recentment

tats i empreses d’Alemanya, França, Regne Unit i

a la revista Scientific Reports. Mitjançant una base

Polònia. Des de la seva posada en marxa el 2015,

de 1.000 imatges comparatives i algoritmes d'in-

dona suport a la formació transversal i capacitació

tel·ligència artificial, l'eina pretén mostrar de mane-

de 14 joves estudiants de doctorat perquè liderin el

ra objectiva als pacients el grau de severitat de la

progrés en imatges mèdiques i, amb això, contribu-

seva patologia per ajudar-los a prendre la decisió

eixin a la detecció precoç de malalties.

d’operar-se.

TRENDS IN RETINA Current advances, research & future therapies

November 15th & 16th 2019 IMO - Barcelona

19 LA REVISTA IMO

BE-OPTICAL és un programa coordinat per la UPC,

IMO | ACTUALITAT

MIRArte, EL PROJECTE DE CULTURA AMB CAUSA DE LA FUNDACIÓ IMO, ES CONSOLIDA Una lectura solidària de textos sobre la visió i un concert benèfic a favor de la infància han estat les noves propostes de la iniciativa MIRArte, que també ha tornat a representar l'obra de teatre científic Gravat a la retina.

LA REVISTA IMO

20

Amb motiu de Sant Jordi (Dia Mundial del Llibre, 23

solidaris–, es van recaptar 7.270 € per a l'estudi del gen

d'abril), la Fundació IMO va organitzar un nou esde-

ABCA4, de grans dimensions i complexitat. La investi-

veniment dins de MIRArte: "Lletres per la ciència", que

gació duta a terme al laboratori de l'Institut és un pas

va unir literatura i coneixement científic en benefici

més cap al futur tractament de patologies hereditàries

del projecte de recerca bàsica del gen ABCA4. Lec-

i degeneratives causades per les mutacions d'aquest

tors voluntaris van fer possible 60 minuts de lectura

gen, com ara la malaltia de Stargardt, la distròfia de

solidària de relats, passatges i obres sobre la visió, que

cons i bastons o la retinosi pigmentària, que poden

van abastar la poesia de Jorge Luis Borges, Federi-

causar ceguesa irremeiable avui dia.

co García Lorca, Mario Benedetti o Jacint Verdaguer; la narrativa de Noah Gordon, Herbert George Wells,

Música per construir mirades felices

Richard Dawkins i Antoine de Saint-Exupéry i fins i tot

Acabat d'estrenar l'estiu, MIRArte també va llançar una

la filosofia de Plató amb el seu mite de la caverna.

nova proposta musical a la Sala Luz de Gas de Barce-

L'acte es va retransmetre en directe per streaming

lona. El concert benèfic "Mirades felices" va permetre

i va tenir la col·laboració d’Angelini Farmacèutica, Bi-

recaptar fons per finançar el Programa de salut ocular

dons Egara, Laboratoris Théa i Serunion. Gràcies als

en la infància desfavorida, amb el qual la Fundació IMO

donatius de patrocinadors i particulars durant la jorna-

atén gratuïtament nens i nenes de zones vulnerables

da –en la qual també es van vendre roses i productes

de Catalunya i Madrid. L'espectacle va anar a càrrec

IMO | ACTUALITAT ACTUALIDAD

Fragments literaris sobre la visió “Vet aquí el meu secret, que no pot ser més simple: només s'hi veu bé amb el cor; l'essencial és invisible per als ulls”.

El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry.

“M'agradaria mirar-ho tot de lluny, però amb tu”.

Poema de Racó de haikus, Mario Benedetti.

"La idea del bé és l’última i més difícil de veure, però, una vegada s’ha vist, es comprèn que és la causa de totes les coses rectes i belles".

El mite de la caverna, Plató.

El CSIC premia el guió de Gravat a la retina L'obra de teatre científic Gravat a la retina, estrenada a l'octubre del 2018 i representada de nou al febrer pel Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, va ser la primera proposta amb la qual va arrencar la iniciativa de cultura amb causa MIRArte. Amb guió i posada en ser reconeguda pel Consell Superior d'Investigacions

21

Científiques (CSIC) en els seus Premis Fotó 2019, lliu-

LA REVISTA IMO

escena d'InCiTe, aquesta conferència teatralitzada va

del grup LegEnd, que va fer vibrar el públic amb versi-

rats al maig i promoguts per l'Institut d'Òptica Daza

ons de grans èxits del pop rock, com ara Vertigo d'U2,

de Valdés. Els membres del jurat van destacar l'ori-

Uptown Funk de Bruno Mars, Long Train Running de

ginalitat de l'obra, així com el rigor i la creativitat, en

The Doobie Brothers o Shotgun de George Ezra, entre

la categoria de Fotó Emès, que valora la divulgació

d'altres. Aquest és el segon concert de MIRArte, que

científica en l'àrea de l'òptica i de la fotònica.

a finals del 2018 va oferir un xou nadalenc a ritme de gòspel.

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

22

Atenció a la infància Atendre les necessitats de salut ocular de 300 menors en risc d'exclusió social va ser el repte del concert "Mirades felices", que així va buscar garantir la continuïtat del projecte d'acció social de la Fundació IMO. Impulsat des del 2013, aquest any ha continuat creixent i, al llarg del primer semestre, s'han dut a terme prop d'un miler de revisions a col·legis i esplais de Sant Roc (Badalona), Nou Barris (Barcelona), Pubilla Cases (l’Hospitalet de Llobregat), Bonavista (Tarragona), Carabanchel (Madrid), la Mariola (Lleida) i Can’Anglada (Terrassa). Ha estat la primera vegada que s'ha arribat a aquestes dues últimes localitats. En total, l'equip del Programa de salut ocular en la infància desfavorida ha fet més de 800 controls oftalmològics en aquest període i ha diagnosticat al voltant de 120 casos nous de problemes de visió (com ara defectes refractius, ull gandul, estrabisme, conjuntivitis...), per als quals ha proporcionat ulleres noves, entre d'altres tractaments.

BONANOVA SUITE HOTEL*** con la garantía de PREMIUM SUITE HOTELS, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel.

Próximo a la

CLÍNICA IMO. Disfrute de la

comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la CLÍNICA IMO.

www.bonanovasuite.com Bisbe Sivilla, 7 +34 93 253 15 63

IMO

Precio especial y detalle de bienvenida para socios de IMO CLUB

www.akosuite.com Diputació, 195 +34 93 453 34 19

www.acaciasuite.com Comte d’Urgell, 194 +34 93 454 07 37

LA REVISTA IMO

SU SUITE EN BARCELONA

23

IMO | ACTUALITAT

LA CIRURGIA 3D I LA TERÀPIA GÈNICA, AVENÇOS EN RETINA AL CONGRÉS DE LA SERV Mentre que la tecnologia de visualització en 3D es consolida en oftalmologia, la primera teràpia gènica ja comença a aplicar-se.

LA REVISTA IMO

24

La cirurgia en 3D ja té cinc anys d'experiència en els

i una visualització més bones de les capes i dels tei-

quiròfans més avançats d'oftalmologia, un període de

xits de la retina. De fet, l’estereòpsia que s'aconsegueix

rodatge que ha permès constatar-ne grans avantatges.

amb la cirurgia en tres dimensions és molt superior a la

Així ho destaca el Dr. José García-Arumí arran de les

que té manera natural l'ull humà.

conclusions del XXIII Congrés de la Societat Espanyola de Retina i Vitri (SERV), que va comptar amb la parti-

Tecnologia en desenvolupament

cipació del Dr. Claus Eckardt (Klinikum Frankfurt Höc-

Segons el Dr. García-Arumí, tot això fa augurar un gran

hst), pioner en l'aplicació i desenvolupament d’aquesta

futur a aquesta tecnologia, que està incorporant millo-

tecnologia.

res constants que la faran òptima. Un d'aquests desen-

Una de les virtuts del sistema de visualització 3D a

volupaments consisteix en el disseny d'un casc, sem-

la sala d’operacions, respecte al microscopi tradicional,

blant a les ulleres de realitat virtual, que permetrà al

és que es requereix l'ús d'un 20 % menys de llum a l'in-

cirurgià treballar 100 % orientat al pacient, sense haver

terior de l'ull, cosa que redueix el risc de fototoxicitat

d’inclinar la cara per veure la zona que està operant

associat a les intervencions oftalmològiques.

a través d'una pantalla. A més, s'estan desenvolupant

Un altre benefici és la capacitat d'augment que ofe-

nous microscopis quirúrgics que incorporen una càme-

reix la tecnologia per veure amb més detall les estruc-

ra a la part inferior, de manera que queda més a prop

tures oculars, sobretot en la cirurgia macular –en la

de l'ull del pacient i millora també la visibilitat de l'àrea

qual la mida de l'àrea a operar és molt reduïda–, però

a intervenir.

també en l'abordatge d’altres patologies, com ara el

Finalment, l'oftalmòleg de l'IMO destaca l'augment

despreniment de retina. Així mateix, el fet d’incorporar

de definició i de qualitat de les càmeres, actualment de

dues càmeres augmenta el sentit de profunditat (este-

4 K i que en poc temps passaran a ser de 8 K. Com al-

reòpsia), cosa que també redunda en una identificació

tres especialistes en retina de l'Institut, és un dels pre-

Els sistemes de visualització en 3D afavoreixen la precisió del cirurgià i

IMO | ACTUALITAT

redueixen possibles efectes secundaris, com és el cas de la fototoxicitat

25 LA REVISTA IMO

cursors en l’ús d'aquesta tecnologia en oftalmologia a Espanya i, actualment, ja l’aplica per a tota la cirurgia macular.

Novetats en teràpies gèniques Una altra revolució que sacsejarà el maneig d'algunes patologies de retina d'origen genètic i que fins ara no tenien tractament és la teràpia gènica. Durant el congrés, els doctors Jay S. Duker (Tufts Medical Center de Boston) i Stephen Russell (University of Iowa Hospital) van presentar una nova teràpia, que ja han aprovat la FDA (Food and Drugs Administration, EUA) i l’EMA

Reconeixement de la SERV

(European Medicines Agency) per tractar l’amaurosi congènita de Leber, que comporta pèrdua de visió en

El Dr. José García-Arumí, fins ara vicepresident de la

els primers anys de vida.

Societat Espanyola de Retina i Vitri, va ser nomenat

Aquest nou procediment, aplicat amb injectables a

nou president de l’entitat durant la seva reunió anual,

l'àrea macular –prèvia cirurgia de vitrectomia–, acon-

celebrada al març a Madrid amb una assistència rè-

segueix introduir en les cèl·lules de la retina i de l'epi-

cord de 1.200 oftalmòlegs. A la trobada també van

teli pigmentari (capa que les nodreix) un adenovirus

participar altres especialistes de l’IMO, com el Dr.

associat, és a dir, un fragment víric amb codi genètic

Carlos Mateo i el Dr. Borja Corcóstegui, que va rebre

per canviar l'ADN retinal. D'aquesta manera s'acon-

la medalla d'honor de la SERV i va oferir una confe-

segueix que les cèl·lules alterades tornin a funcionar,

rència magistral sobre els inicis de la vitrectomia, tèc-

cosa que requereix que s’apliqui quan encara funcio-

nica que va introduir de forma pionera al nostre país.

nen. Per això, el tractament és efectiu si s'aplica abans dels 12 anys.

IMO | ACTUALITAT

LA CIRURGIA REFRACTIVA I L’ULL SEC, EN EL PUNT DE MIRA DELS OFTALMÒLEGS EUROPEUS Els avenços tecnològics, l'experiència del cirurgià, un bon diagnòstic i una indicació personalitzada de la tècnica són clau per reduir complicacions en cirurgia refractiva, com la sequedat ocular.

LA REVISTA IMO

26

L'ull sec, a més d'associar-se a casos de cirurgia refractiva, també pot deure’s a problemes palpebrals o sistèmics, entre altres causes L'Institut va ser la seu escollida per celebrar la cinquena edició de l’ESASO Anterior Segment Academy, un fòrum mundial organitzat a l'abril per l'European School for Advanced Studies in Ophthalmology (ESASO) amb la col·laboració de la Fundació IMO.

Prevenir i corregir

la implantació de lents intraoculars.

El Dr. José Luis Güell, coordinador del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l’IMO i coorganitzador de l’ESASO Anterior Segment Academy, explica que "entre el 20 % i el 25 % de les complicacions

Un dels temes principals que van debatre els més de

estan relacionades amb el fet de no detectar a temps

200 especialistes reunits van ser les complicacions en

l'ull sec, que pot limitar els resultats de la cirurgia".

cirurgia refractiva, que donen problemes en menys d'1

La majoria de vegades, és un problema transitori que

de cada 3.000 cirurgies, però que requereixen un ma-

sol desaparèixer al cap de tres mesos de la intervenció,

neig expert. Segons destaca el Dr. Daniel Elies, oftal-

però en alguns pacients (1 %) pot perllongar-se de for-

mòleg de l’IMO participant a la trobada, atès que són

ma crònica". Per això és imprescindible fer un examen

molt infreqüents, hem de conèixer-les perquè, quan

diagnòstic complet de la superfície ocular i, en cas d’ull

ocorrin, puguem tractar-les i arribar a un bon resul-

sec preexistent, tractar-lo abans de dur a terme la ci-

tat". Sobretot si tenim en compte que a Espanya es

rurgia refractiva. D’aquesta manera es pot traçar una

fan cada any més de 100.000 intervencions de cirurgia

estratègia per evitar que es descompensi i afavorir la

refractiva corneal –tècniques per corregir la miopia, la

recuperació i la qualitat visual final.

hipermetropia o l'astigmatisme– i 500.000 operacions

En aquest sentit, els oftalmòlegs de l’IMO advertei-

de cataracta a l'any, un procediment que també s’indi-

xen que cal estudiar molt bé els pacients candidats que

ca per corregir la presbícia o vista cansada mitjançant

són intolerants a les lents de contacte: "Sovint s’amaga

IMO | ACTUALITAT

un ull sec que pot requerir diferents alternatives preoperatòries depenent de la gravetat".

Minimitzar riscos Com es va exposar a la trobada, altres complicacions associades a la cirurgia refractiva, molt més infreqüents, són els defectes refractius residuals, l'astigmatisme irregular o les rotacions de les lents intraoculars. Per prevenir qualsevol risc i solucionar els problemes que rarament solen sorgir, hi ha equips

Trencar el cercle viciós de l'ull sec

que permeten captar imatges prèvies més precises o que guien el cirurgià en la col·locació de les lents. Per

L'ull sec, a més de centrar l'atenció a l’ESASO Anterior

tant, la innovació tecnològica és un valor afegit que se

Segment Academy, va ser protagonista d'un altre es-

suma a l’experiència de l’oftalmòleg a l’hora d’escollir i

deveniment celebrat a l’IMO al febrer: l’Ocular Surface

d’executar la tècnica quirúrgica adequada per a cada

Masterclass, promoguda pels Laboratoris Théa. Durant

pacient.

aquesta trobada, es van presentar casos reals associats no només a la cirurgia refractiva, sinó també a la disfunció de les glàndules de Meibom (present en fins a un 85 % dels pacients amb ull sec), la blefaritis o inflamació de la parpella (per exemple, per la infecció d'un àcar en els fol·licles de les pestanyes) o la Síndrome de Sjögren (casos molt severs).

Atès que les causes i la sistematologia de l’ull sec poabordar-lo de forma personalitzada, tal com promouen les

27

següents guies consensuades pels experts reunits a l’IMO.

LA REVISTA IMO

den ser molt variables, cada cop es fa més palès que cal

•

No tots els pacients són iguals. És essencial determinar què desencadena la patologia i, a partir d’aquí, dissenyar un tractament a mida.

•

Tenir en compte les parpelles. Rutines d'higiene palpebral i tractaments punters a consulta, com

5 consells abans de la cirurgia

ara Blephex o LipiFlow, poden ser útils per millorar la qualitat de la llàgrima.

Els especialistes recomanen prendre nota d'aquests

•

Pensar en la inflamació. Ja sigui aguda o crònica,

punts clau, que posen en relleu la importància del

sol estar present en la majoria de pacients i s’ha de

paper actiu del pacient candidat a cirurgia refrac-

tractar de forma específica (fàrmacs, suplements

tiva.

• •

Confiar en un oftalmòleg amb àmplia experi-

d’omega 3...).

•

ència en cirurgia refractiva.

tant superior i efecte regeneratiu, són preferibles

Fer-se una exploració ocular completa prèvia

les llàgrimes artificials amb àcid hialurònic i sense

per determinar si s’és apte i la tècnica més adequada.

• •

conservants.

•

Incidir en els factors de risc. Les mesures ambien-

Sol·licitar informació detallada sobre el pro-

tals ajuden a la prevenció (evitar els aires condici-

cediment i el postoperatori.

onats, descansar la vista, ser curosos amb les lents

Valorar amb el cirurgià les expectatives del procediment (per exemple, canvis a causa de

•

No totes les gotes són iguals. Pel seu poder hidra-

de contacte...).

•

Educar el pacient. Es tracta d'una patologia cròni-

l’envelliment de les estructures oculars).

ca, que requereix seguiment mèdic i mantenir certs

Després de l’operació, fer-se revisions anuals

hàbits a casa.

o amb la periodicitat indicada, sobretot en cas d’alta miopia.

•

Fer servir qüestionaris de diagnòstic. Són opcions validades pels experts per fer una valoració objectiva i estandarditzar protocols.

IMO | ACTUALITAT

ECOGRAFIES A L’OFTALMÒLEG Les tècniques amb ultrasons, en l'aplicació ocular de les quals l’IMO és pioner, permeten veure estructures de l'ull ocultes en exploracions i proves diagnòstiques convencionals.

LA REVISTA IMO

28

Dra. Cecilia Salinas: "L'ecografia ocular és l'única tècnica que ens permet veure el fons d'ull en alguns pacients amb opacitats corneals severes, cataractes molt denses o grans hemorràgies" Tot i que l'ecografia és un dels mètodes de diagnòstic

Biomicroscòpia ultrasònica

per imatge més utilitzat en medicina, sobretot en àre-

A més de l'ecografia convencional per avaluar el pol

es com la ginecologia o la cardiologia, són moltes les

posterior de l'ull (ecografia B), l’IMO és un dels pocs

persones que se sorprenen quan se'ls indica aquesta

centres que empra aquest mètode diagnòstic per vi-

prova en la consulta d'oftalmologia. "Avui dia, continua

sualitzar també l'anatomia del segment anterior, que

sent l'única tècnica que ens permet veure el fons d'ull

requereix una tècnica ecogràfica específica: la biomi-

en alguns pacients amb opacitats corneals severes, ca-

croscòpia ultrasònica. La Dra. Salinas destaca que, "a

taractes molt denses o hemorràgies grans", explica la

diferència d'altres proves que es fan a la consulta de

Dra. Cecilia Salinas, especialista de l'IMO.

l'oftalmòleg, com ara la fotografia amb làmpada de

Segons afegeix, "gràcies als nous protocols d'explo-

fenedura o la tomografia de coherència òptica (OCT

ració ecogràfica, podem saber la ubicació exacta d'un

anterior), els ultrasons poden travessar el pigment de

cos estrany a l'interior de l'ull i detectar anomalies que

l'iris (la part de color de l'ull) per veure què hi ha darre-

abans passaven desapercebudes (per exemple, adhe-

re, que si no queda ocult".

rències perifèriques a la retina)". D'aquesta manera, la

Per aquesta raó, la biomicroscòpia ultrasònica és de

informació aportada pels ultrasons és especialment

valor important en l'estudi dels mecanismes relacio-

útil en el maneig de patologies com ara la retinopatia

nats amb el glaucoma, sobretot d'angle tancat/estret.

diabètica o el despreniment de retina, traumatismes i

"Permet determinar si el tancament angular es deu,

tumors oculars.

per exemple, a un engrossiment del cos ciliar (estruc-

Comparativa d'un angle ocular normal i un angle estret amb la biomicroscopia ultrasònica.

Com es fa una ecografia ocular?

tura situada a la base de l'iris) o a una cataracta de

Les tècniques ecogràfiques es poden fer tant en

grans dimensions, cosa que ajuda els especialistes a

adults com en nens i són mínimament invasives,

decidir l'estratègia terapèutica més efectiva".

sense efectes secundaris. Es duen a terme a la

Una altra aplicació característica d'aquest tipus

consulta, amb el pacient estirat i aplicant unes go-

d'ecografia és la detecció i el seguiment de quists, que

tes anestèsiques per evitar qualsevol molèstia pel

es poden distingir així de tumors del segment anterior

contacte del transductor d'ultrasons amb l'ull. Atès

com el melanoma d’iris. La biomicroscòpia ultrasònica

que es tracta d'una exploració dinàmica (dura en-

també s'utilitza per corroborar la posició de lents in-

tre 10 i 15 minuts), és important que la practiqui

traoculars implantades en cirurgia refractiva o cirurgia

un oftalmòleg expert en el procediment i en la in-

de cataracta i, d'altra banda, en patologies en les quals

terpretació dels resultats. Les imatges s'obtenen a

la còrnia es torna opaca, com ara l'anomalia de Peters

temps real i en alta resolució.

(malformació del globus ocular responsable del 40 % 29 LA REVISTA IMO

de les opacitats corneals congènites).

IMO | ACTUALITAT

LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL FACILITA EL DIA A DIA DE PACIENTS AMB BAIXA VISIÓ L'assistent de veu OrCam i les ulleres electròniques eSight, noves ajudes en les quals l’IMO instrueix persones amb dèficit visual.

LA REVISTA IMO

30

Reconèixer rostres, identificar el valor d'un bitllet o lle-

Per treure tot el profit d'aquesta tecnologia, que pot

gir el diari són algunes de les tasques que les perso-

adquirir-se online o en òptiques especialitzades, Carol

nes amb baixa visió poden fer gràcies a noves ajudes

Camino incideix en la importància de dur a terme un

tecnològiques que s'han introduït en el mercat en el

procés de rehabilitació visual personalitzat. "A l'Àrea

darrer any i per a l'ús de les quals ofereix entrenament

de Baixa Visió de l'Institut fem una primera visita en

l'Àrea de Baixa Visió de l'IMO.

la qual, mitjançant diferents proves, avaluem la resta

Reconeixement auditiu

visual del pacient per conèixer exactament el punt de partida i detectar les necessitats prioritàries. A partir

Una de les novetats més recents i destacades és el dis-

d'aquí, l'orientem i practiquem perquè aprengui a ma-

positiu OrCam MyEye, que s'adapta discretament a la

nejar-se en el seu dia a dia amb OrCam MyEye, cosa

muntura de les ulleres (pesa només 22 g) i que permet

que requereix entre una i quatre sessions a consulta,

escoltar allò que els pacients no tenen oportunitat de

en funció del cas i de les habilitats de cada persona".

veure. "Es tracta d'un assistent auditiu que transmet, de manera instantània, informació visual important per

Ulleres de realitat augmentada

a la vida quotidiana", explica Carol Camino, responsa-

Un entrenament similar és el que es duu a terme amb

ble de l'Àrea de Baixa Visió de l’Institut. Segons l'op-

una altra de les ajudes més innovadores amb les quals

tometrista, "un dels grans avantatges és que no reque-

es treballa de forma pionera a l’IMO: les ulleres elec-

reix que l'usuari enfoqui en una pantalla ni sostingui

tròniques de realitat augmentada eSight, que mostren

cap aparell. S'activa dirigint la mirada o apuntant amb

davant dels ulls del pacient imatges de vídeo a tot co-

el dit i l’ús és completament mans lliures".

lor i en alta qualitat, projectades a temps real. "El sis-

IMO | ACTUALITAT

tema està adaptat a diferents entorns i permet enfocar

últims avenços en medicina i cirurgia oftalmològica, ha

a diverses distàncies, a més d'ajustar la posició exacta

fet que molts dels pacients conservin una resta de vi-

de les ulleres per maximitzar no només la visió central

sió útil. No obstant això, Camino conclou que "sovint

sinó també perifèrica", explica Camino.

desconeixen les ajudes a què poden optar per potenciar-la". Aquestes ajudes beneficien afectats per pato-

A qui beneficia?

logies relacionades principalment amb l'edat (DMAE,

L’optometrista de l’IMO, vicepresidenta de la Socie-

glaucoma) i la diabetis (retinopatia diabètica) o bé

tat Espanyola d'Especialistes en Baixa Visió (SEEBV),

amb malalties oculars hereditàries (distròfies de la reti-

posa en relleu com el desenvolupament de la intel·li-

na o altres anomalies congènites).

augmentar les possibilitats que proporcionen les ajudes tradicionals (filtres selectius, fonts de llum, lupes, tiposcopis, microscopis...). "Cada vegada hi ha més opcions tecnològiques, tant auditives com visuals, que aporten més independència i qualitat de vida, a banda de múltiples apps o ordinadors multitàctils i de gran format, especialment pensats per a baixa visió".

Prop d'un 95 % de les persones que pateix discapacitat visual a Espanya té aquesta condició, ja que CataloniaMikado_imo.pdf

1

12/6/19

10:15

l'augment de l'esperança de vida, juntament amb els

La baixa visió en xifres • Comporta una agudesa visual inferior a 0,3 i un camp visual inferior a 20°.

• És una condició que afecta 920.900 persones a Espanya, enfront de 58.300 que pateixen ceguesa.

• En un 65 % dels casos, és dona en persones més grans de 65 anys.

• L’IMO és pioner a incorporar, des del 2006, una àrea d'atenció especialitzada per aquests pacients.

31 LA REVISTA IMO

gència artificial també ha arribat a aquesta àrea per

IMO | ACTUALITAT

ELS PROBLEMES DE VISIÓ CONDICIONEN ELS HÀBITS LECTORS Les vacances són una bona època per reprendre lectures pendents i gaudir d'aquesta afició, en la qual pot influir el fet de patir algun defecte refractiu. Així ho constata una enquesta de l'IMO, llançada amb motiu del Dia del Llibre (Sant Jordi) i que recuperem de cara a l'estiu, quan el consum de literatura creix fins a un 30 %.

LA REVISTA IMO

32

La consulta de l’IMO per prendre el pols als hàbits lec-

blemes la lectura en la seva vida malgrat necessitar

tors dels seus pacients i familiars, resposta per 580

correcció òptica, requerida pel 80 % dels enquestats.

persones, revela que més de la meitat (55 %) de la

En aquest sentit, l'ús de lents augmenta clarament

mostra creu que les limitacions visuals afecten a l'hora

amb l'edat, ja que són habituals per a un 57 % dels

d'enfrontar-se a la lectura.

lectors de 25 a 40 anys, per al 75 % dels que es-

El grup d'edat dels 40 als 55 anys és el que més acusa la influència de l’estat visual en els hàbits de lectura, que comencen a modificar-se. El 58 % dels enquestats

tan entre els 40 i els 55 anys i per al 85 % dels que superen aquesta edat.

d'aquesta franja afirma que la visió sí que repercuteix

Miopia i presbícia, molt comunes

en la seva actitud per la lectura, un percentatge una

Pel que fa a les causes que fan necessària la correcció

mica superior que el dels més grans de 55 anys (55 %).

òptica, la miopia ocupa clarament el primer lloc fins

Aquesta percepció contrasta amb la que tenen els més

als 55 anys, edat a partir de la qual el principal motiu

joves, ja que menys de la meitat dels consultats d'entre

passa a ser la presbícia o vista cansada. Mentre que

25 i 40 anys considera que l’estat visual afecta la seva

aquest problema només afecta el 3 % dels enquestats

relació amb la lectura.

que freguen els 40, el percentatge augmenta fins al

D'aquestes xifres es desprèn que hi ha un nombre important de persones que han integrat sense pro-

15 % dels 40 als 55 anys i, entre els més grans de 55, ascendeix fins al 38 %.

IMO | ACTUALITAT

FREQÜÈNCIA DE LECTURA

Predomini de la narrativa en paper

19 % Només llibres ocasionals 26 %

55 % Més de 5 llibres a l’any

Només premsa i/o articles

Independentment de l’edat, hi ha quòrum pel que fa al gènere literari predilecte dels enquestats per l’IMO, malgrat que s’observen diferències generacionals en altres hàbits lectors.

•

GÈNERE LITERARI PREFERIT

La majoria dels que superen els 55 anys diuen que llegeixen

1 % Poesia

més de 5 llibres a l'any, respec-

7 %

te al 50 % en la franja de 40 a 55 anys i al 32 % dels 25 als 40

Assaig

(lectors, sobretot, de premsa i 69 % Narrativa

articles).

23 % Divulgació

•

La meitat del grup més jove es decanta per la lectura amb dispositius mòbils, mentre que el

SUPORT DE LECTURA PREFERIT

el preferit pels lectors de més

33

edat (61 % de 40 a 55 anys i

LA REVISTA IMO

suport tradicional en paper és

70 % dels més grans de 55).

34 % 66 %

Digital

Paper

Alguns dels llibres més venuts aquest any

IMO | OFTALMOLOGIA

DETECTAR EL PRIMER BROT DE L’ESCLEROSI MÚLTIPLE A L’OFTALMÒLEG La pèrdua de visió i altres símptomes oculars disparen l'alarma en un 20 % dels pacients amb la malaltia.

LA REVISTA IMO

34

La pèrdua de visió en tot just hores o dies, l'alteració

en el processament visual.

en la percepció dels colors i, en alguns casos, el do-

De la mateixa manera que en l'ictus o "infart cere-

lor ocular (sobretot en moure els ulls), són símptomes

bral" es produeix una interrupció de l'aportació de

característics de la inflamació del nervi òptic. Cone-

sang, també poden donar-se "infarts del nervi òptic".

guda per neuritis òptica, afecta la meitat de les per-

Segons el Dr. Visa, "l'anomenada neuropatia òpti-

sones amb esclerosi múltiple i, de fet, representa el

ca isquèmica és la primera causa de pèrdua de visió

primer brot de la malaltia fins a un 20 % dels pacients.

sobtada i unilateral en adults i està relacionada amb

Dany del nervi òptic

factors de risc vascular (hipertensió arterial, colesterol elevat, diabetis...) o bé altres problemes, com ara

Aquesta no és l'única patologia neurològica que es

herpes zòster, apnees del son, malalties autoimmunes

manifesta a través dels ulls. "Qualsevol lesió que danyi

o neurològiques".

la connexió entre el globus ocular i l’àrea visual cere-

A més de patir isquèmia (falta de reg sanguini i,

bral pot repercutir en la visió", explica el Dr. José Visa,

com a conseqüència, d'oxigen), el nervi òptic també

especialista en neurooftalmologia de l'IMO.

pot afectar-se per raons traumàtiques, hereditàri-

En alguns casos, el deteriorament de la funció visual

es (patologia congènita), tòxico-nutricionals (alco-

és progressiu, com ocorre en tumors cerebrals que, a

hol-tabac, certs fàrmacs, anorèxia... ), etc. Tot i que el

mesura que van creixent, comprimeixen alguna zona

mal sovint és irreversible –ja que les fibres nervioses

de la via òptica. En moltes ocasions, però, la pèrdua

del nervi òptic no es poden regenerar en l'actuali-

de visió (parcial o total) es presenta de forma brusca

tat–, el diagnòstic oftalmològic pot ser decisiu per

i és motiu de visita d'urgència, i pot alertar, per exem-

actuar a temps davant patologies que van més enllà

ple, d'un ictus que afecta àrees del cervell implicades

dels ulls.

IMO | OFTALMOLOGIA

Els ulls poden revelar problemes neurològics, com ara inflamacions, tumors o ictus cerebrals

Atenció a la visió doble El Dr. Visa destaca que la pèrdua de visió (bé sigui d'agudesa visual o de camp visual) per múltiples trastorns d'origen no pròpiament ocular no és l'únic senyal d'avís. "Un altre símptoma clau d’afectació neurològica és l'aparició de diplopia o visió doble, que es deu a un mal control dels moviments oculars". Aquests moviments són executats per sis músculs que envolten

desviació de la mirada (estrabisme) i, per tant, que el

els ulls i que reben "ordres" des del tronc del cervell,

pacient hi vegi doble.

concretament, de tres dels seus nervis: el III, el IV i el

A més de tractar la patologia cerebral, la visió do-

VI. La paràlisi o parèsia d'aquests nervis –que també

ble té solució quirúrgica eficaç en la majoria de casos,

pot ser conseqüència de processos inflamatoris com

mitjançant diferents tècniques de cirurgia d'estrabis-

l'esclerosi múltiple o la meningitis, tumors, ictus, trau-

me, que actuen sobre els músculs extraoculars i per-

mes i aneurismes cerebrals o fins i tot diabetis– causa

meten restablir un correcte alineament dels ulls.

LA REVISTA IMO

35

• • • • • • ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: DESCUENTO EN TARIFA AGUA MINERAL DE BIENVENIDA WIFI GRATUITO LATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15 H

Próximo a IMO A 8 min. en metro del centro ciudad 63 habitaciones con luz natural Cafetería – Restaurante Caja Fuerte gratuita Parking privado

Sant Gervasi de Cassoles 26 08022 Barcelona +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com www.hotelsantgervasi.com

IMO | OFTALMOLOGIA

VIATGE A L'INTERIOR DE L'ULL LA REVISTA IMO

36

L'ull és un dels òrgans que més interès ha despertat des de temps ancestrals; ha atret curiosos i estudiosos de tot el món. Les primeres descripcions de les seves estructures van ser fetes pels anatomistes egipcis i cultures com ara la grega i l'àrab, o més endavant les escoles de París i de Viena, van contribuir al seu coneixement. Malgrat que l'examen de l'interior de l'ull va ser un "misteri" fins al s.XIX, avui dia disposem d'avenços que permeten visualitzar amb gran detall les diferents parts del globus ocular.

Ens acostem a algunes de les principals en aquest viatge a l'interior de l'ull per saber què estudien els especialistes i comprendre per què es produeixen i com ens afecten les patologies oculars.

IMO | OFTALMOLOGIA

CÒRNIA

CRISTAL·LÍ

MÚSCULS EXTRAOCULARS ESCLERÒTICA

ÚVEA

LA REVISTA IMO

37

HUMOR AQUÓS

PARPELLES

RETINA

HUMOR VITRI

NERVI ÒPTIC

IMO | OFTALMOLOGIA

Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva

Còrnia: És un altre dels escuts protectors del globus ocular, alhora que permet el pas de la llum al seu interior. Aquesta estructura hemisfèrica actua com una lent i, de fet, és la part de l'ull amb més poder de refracció (més de 40 diòptries). rurgia refractiva làser actuen sobre

ment per la glàndula lacrimal,

la còrnia per tal de modificar-ne la

no només protegeix i lubrifica la

curvatura i incidir en la capacitat

còrnia, sinó que també la nodreix i

d'enfocament de l'ull per corregir

38

l’oxigena. La pel·lícula lacrimal s'hi

la miopia, la hipermetropia, l'astig-

LA REVISTA IMO

Llàgrima: Produïda principal-

Per això, els procediments de ci-

adapta com una lent i, d'aquesta

matisme i, fins i tot, la presbícia.

manera, constitueix la primera su-

Així mateix, una bona visió depèn

perfície òptica de l'ull. Per aquesta

del fet que la còrnia compleixi

Cristal·lí: Es considera la "lent

raó, els pacients amb ull sec i alte-

dues propietats fonamentals: ha

natural de l'ull", que desvia els

racions a la llàgrima poden veure

de ser regular i transparent. El

raigs de llum perquè convergeixin

afectada la seva qualitat visual, a

queratocon (patologia per la qual

amb precisió sobre la retina, de

més de notar molèsties i presentar

adquireix una forma cònica) i les

manera que les imatges es ve-

lesions corneals i conjuntivals.

opacitats corneals (degudes a

gin nítides. El cristal·lí té unes 20

distròfies, infeccions, traumatis-

diòptries en repòs, malgrat que

Conjuntiva: Folra la cara inter-

mes...) poden impedir-ho i requerir

varia contínuament la seva forma

na de les parpelles i la part anterior

un trasplantament. Gràcies a les

i potència gràcies a la capacitat

del "blanc de l'ull" (escleròtica)

tècniques selectives actuals, és

d'acomodació, que permet enfo-

amb una funció protectora i també

possible substituir només la part

car els objectes situats a diferents

lubricant, ja que contribueix a la

afectada de la còrnia, que consta

distàncies. No obstant això, amb

secreció de llàgrima i de mucosa.

de 6 capes diferenciades en només

l'edat, el cristal·lí és cada vegada

Aquesta fina membrana és trans-

mig mil·límetre de gruix.

menys flexible i elàstic (presbícia o

parent, de manera que si la veiem

vista cansada) i també va perdent

enrogida és que els seus vasos

transparència (opacificació per

sanguinis estan inflamats, com pas-

cataracta), de manera que pot

sa a la conjuntivitis. Altres pato-

estar indicat reemplaçar-lo per una

logies que poden afectar la con-

lent intraocular artificial, com la de

juntiva són el pterigi (creixement

la imatge superior, que compleixi

anormal sobre la còrnia) i la pin-

més efectivament la seva funció.

güècula (protuberància groguenca per una acumulació de proteïnes i de greix) o els tumors.

Álex Gutiérrez Ocularista

Departament de Retina i Vitri

Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 Barcelona T 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

Humor vitri: Gelatina incolora que omple la cavitat vítria (ocupa la major part del globus ocular) amb la comesa de mantenir la forma de l'ull, així com la transparència i la uniformitat de la superfície de la retina, a la qual està adherit.

No obstant això, quan el vitri es degenera, normalment a causa de l'edat, es torna més líquid i s’en-

• Escleròtica (capa externa) • Úvea (capa intermèdia) • Retina (capa interna)

congeix, de manera que es pot dei-

del globus ocular, on s'enfoquen

xar anar i originar un despreniment

els raigs de llum i es transformen

de vitri. Això, al seu torn, pot tirar

els estímuls lluminosos en senyals

de la retina, estripar-la i desembo-

elèctrics que recull el nervi òptic.

car en un despreniment de retina.

Això és possible gràcies a més

També és important saber que el

de 100 milions de cèl·lules fotore-

vitri és el gel que s'extreu total-

ceptores (els cons i els bastons,

ment o parcialment a la vitrec-

representats en color vermell i blau

tomia, la cirurgia que es mostra

al dibuix), que en pacients amb

en aquest gràfic i que ha permès

distròfies retinals hereditàries no

recuperar visió a moltes persones

Úvea: Aporta nutrients i oxigen a

funcionen correctament per causes

amb problemes retinals.

la retina i altres estructures de l'ull,

També podem dividir l’interior del globus ocular en 3 grans compartiments: • Càmera anterior (fins a l'iris) • Càmera posterior (fins al cristal·lí) • Càmera vítria (fons de l'ull)

genètiques que provoquen una

i és el teixit amb més vasos sangui-

degeneració visual gradual.

nis de l'organisme en relació amb

En general, les patologies de la re-

el seu volum. Situada per sobre de

tina més severes per a la visió són

la retina i per sota de l'escleròti-

aquelles que n’afecten el centre,

ca, constitueix la capa intermèdia

la màcula, responsable de la visió

que entapissa el globus ocular. La

central i de detall. És el cas de la

inflamació de l'úvea es coneix per

degeneració macular associada a

uveïtis i pot afectar-ne tant la part

l'edat (deteriorament de les cèl·lu-

anterior (formada per l'iris i el cos

les), el forat macular (ruptura del

ciliar), com la posterior (coroide) o

teixit) o l'edema macular (cúmul

la seva totalitat.

de líquid). Aquest últim pot ser causat per la retinopatia diabètica, la malaltia vascular més freqüent de la retina, o per altres problemes com ara oclusions de les venes retinals.

39 LA REVISTA IMO

Retina: És la capa més interna

Si imaginem l'ull com una ceba, consta de 3 capes concèntriques:

IMO | OFTALMOLOGIA

Departament de Glaucoma

Nervi òptic: Transmet la informació visual, en forma d'estímuls elèctrics, des de l'ull fins al cervell, on es processen les imatges. El glaucoma és una patologia molt comuna que danya irreversiblement les fibres que el componen (més d'1 milió), les quals no es

Departament d'Oftalmologia Pediàtrica, Estrabisme i Neurooftalmologia

Parpelles: Aquestes estructures mòbils cobreixen els ulls i ajuden a

poden regenerar. Per això, el trac-

protegir-los, a més de mantenir-los

no actua sobre el nervi òptic, sinó

Músculs extraoculars: En-

sobre el principal factor de risc: la

volten l'ull i són responsables del

pell és la més fina del cos, però

hipertensió ocular.

seu moviment, que pot ser vertical,

també estan compostos de mús-

horitzontal o rotatiu, i ha de ser

cul i de mucosa i allotgen diversos

sinèrgic entre els dos globus ocu-

tipus de glàndules (per exemple,

40

lars perquè es pugui formar una

les de Meibom, que produeixen

LA REVISTA IMO

tament actual d'aquesta malaltia

Departament d’Oculoplàstica

única imatge al cervell. Per corregir

el component gras o lipídic de

la desviació ocular o estrabisme,

la llàgrima). Entre les malalties

una opció és la cirurgia, que per-

que poden afectar les parpelles,

met escurçar, allargar o recol·locar

destaquen els tumors palpebrals

aquests músculs (6 a cada ull) i,

i diferents tipus de malposicions,

amb això, restablir l'alineament i

com ara la ptosi o caiguda de la

paral·lelisme de la mirada.

parpella superior.

A més de tractar l'estrabisme

Humor aquós: Líquid incolor

en nens i adults, els oftalmòlegs d'aquest departament també ate-

que es troba a la cambra anterior

nen defectes refractius en la infàn-

de l'ull (entre la còrnia i l'iris) i la

cia (determinats per la longitud del

càmera posterior (entre l'iris i el

globus ocular i el poder diòptric

cristal·lí). Es produeix i s'elimina

de la còrnia i el cristal·lí), així com

constantment i en equilibri però,

malformacions congènites que

quan hi ha un mal funcionament

poden alterar les estructures de

del seu sistema de drenatge –com

l'ull. Un últim àmbit d'especialitza-

es mostra a la imatge de dalt–,

ció són els problemes neurooftal-

augmenta la pressió intraocular i es

mològics, que afecten de diferents

pot produir un glaucoma. Aquest

maneres el nervi òptic.

sistema de drenatge involucra estructures com la malla trabecular, que filtra l'humor aquós, i el canal de Schlemm, que el recull com si d'una canonada es tractés.

correctament humectats. La seva

IMO | OFTALMOLOGIA

Òrbita ocular: Alberga el globus ocular i els seus annexos i els protegeix de possibles impactes.

La cavitat orbitària està composta per diversos ossos i, atès que és una estructura rígida, quan falta espai per diferents motius (com ara inflamacions o tumors orbitaris) l'ull tendeix a projectar-se cap a fora. És el que es coneix per exoftàlmia i, en casos greus que comprometen la visió, pot requerir

"La nena dels meus ulls"

que n’ampliï la capacitat volumè-

L'iris, la part de color de l'ull que deu el seu nom a

41

trica.

la deessa grega de l'arc de Sant Martí (símbol del

LA REVISTA IMO

fer una descompressió de l'òrbita

Aparell lacrimal: Respon-

pacte entre humans i déus i la fi de la tempesta), té al centre un orifici amb aspecte de cercle negre: la

sable de la secreció, distribució i

pupil·la. Aquesta paraula ve del llatí i significa "nina/

drenatge de la llàgrima. Aquesta

nena", d'aquí l'expressió "la nena dels meus ulls" per

es genera a la glàndula lacrimal

referir-se a aquesta part de l'ull, en la qual es reflec-

que hi ha a sobre de cada ull i és

teix la silueta de la persona a la qual s'està mirant.

recol·lectada pel punt lacrimal (a

En anglès, però, es parla de "la poma dels meus ulls"

la cantonada interna de les parpe-

(the apple of my eyes), i també en neerlandès (oo-

lles). D'aquí és transportada per

gappel), per la similitud de forma amb aquesta fruita.

uns petits canals fins al sac lacrimal i baixa pel conducte nasolacri-

Altres denominacions de parts de l'ull que fan refe-

mal fins al nas. L'ull plorós passa

rència a les seves característiques són la de la coroi-

quan hi ha un excés de producció

de, en grec "aspecte de cuir" (a causa de la pigmen-

de llàgrima o hi ha una fallada en el

tació d'aquesta capa per la presència de melanina), o

procés d'eliminació, normalment,

l'escleròtica, la traducció de la qual en aquest mateix

una obstrucció en algun punt

idioma és "dur" (al·ludint a la resistència d'aquesta

d'aquest recorregut.

membrana gruixuda i fibrosa que envolta el globus ocular).

Finalment, una última curiositat: la retina, del llatí "xarxa", es diu així per la seva estructura, ja que és un entramat de diverses capes de cèl·lules (fonamentalment neuronals) connectades entre si.

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

AHMAD ALGOHBARY ELS "ULLS DEL IEMEN" S’OPEREN A L’IMO

LA REVISTA IMO

42

Ahmad Algohbary, periodista i activista iemenita bolcat a ajudar el seu país en guerra, va trobar un obstacle afegit per a desenvolupar aquesta imperiosa tasca: la pèrdua de visió. La causa era el queratocon, una patologia ocular que va deformar-li la còrnia de manera severa i que el va deixar amb una visió que, fins i tot amb ulleres, no superava el 5 % a l'ull esquerre i el 10 % al dret. Per revertir aquesta situació, va decidir sobreposar-se a les barreres burocràtiques i acudir a Barcelona, confiant en l’IMO per tractar-se els ulls, que ja es coneixen a la premsa internacional per "els ulls del Iemen".

A l’IMO se li va practicar a l’Ahmad Algohbary, començant per l'ull amb més poca visió, una tècnica de trasplantament de còrnia selectiu, denominada queratoplàstia lamel·lar anterior profunda (DALK), que permet substituir només la part anterior de la còrnia i mantenir la integritat de la part posterior si no està afectada.

"D'aquesta manera aconseguim que el risc de rebuig del trasplantament sigui mínim, ja que el reemplaçament de la capa corneal interna, l'endoteli, és la causa per la qual es produeixen un 90 % dels casos d'aquesta complicació", destaca el Dr. José Luis Güell.

Segons l'oftalmòleg de l'IMO, encarregat de fer la cirurgia a l’Ahmad, "altres opcions considerades menys invasives que el trasplantament, com ara la implantació d'anells intraestromals o el crosslinking corneal, estaven contraindicades en aquest pacient, un cas complex a causa de l'important aprimament

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

"Necessito veure-hi bé per escriure el que està passant al Iemen i dur a terme la meva tasca humanitària; per això vaig optar per l’IMO, centre de referència en trasplantaments de

central de la còrnia". A més de perdre visió progres-

soldria el meu problema amb garanties". Els obsta-

sivament, el queratocon li provocava a l’Ahmad un

cles que Ahmad Algohbary va trobar a causa de la

astigmatisme irregular (distorsió de les imatges) que

situació política del seu país no van ser impediment

li impedia tenir una bona qualitat visual amb ulleres

per a això i, després d'aconseguir sortir del Iemen

i, d'una altra banda, no tolerava les lents de contacte.

i de passar per Jordània i Egipte, va aterrar per fi

Com a conseqüència, la seva activitat quotidiana i la

a Barcelona. A l’IMO assegura haver-se sentit "aco-

seva contribució professional es veien cada vegada

llit com a casa, gràcies al tracte rebut i la comoditat

més limitades.

d'una excel·lent atenció mèdica".

Superar l'adversitat

Visió de futur

"Ja no podia llegir com abans per escriure sobre el

Després de la cirurgia, duta a terme amb èxit als quirò-

conflicte iemenita. Tampoc no podia conduir i portar

fans punters de l'Institut al mes de març, la visió de

ajuda als nens de diferents zones del país, on el 80 %

l'Ahmad ha anat millorant gradualment i s’ha confirmat

del poble pateix fam i viu en la pobresa", explica el pe-

la seva bona evolució en la visita de control, cosa que

riodista, fundador de l'organització humanitària Yemen

l’encoratja a la intervenció del segon ull, prevista per la

Hope & Relief. La seva lluita li ha ensenyat la necessitat

tardor. L'esperança de poder veure una nova realitat

de vèncer les dificultats, de manera que l’Ahmad no

al Iemen és més ferma que mai per a ell, així com la

va voler quedar-se de braços plegats i va enfocar els

determinació de continuar amb una tasca periodística

esforços a revertir aquesta situació adversa.

i humanitària incansable, que busca donar visibilitat a

"Hauria pogut tractar-me en altres clíniques o ciutats, però no hauria servit de res sense una solució definitiva. Així que vaig buscar referències i vaig optar per l’IMO; perquè com a centre de referència en trasplantaments de còrnia tenia la seguretat que re-

les conseqüències d’un conflicte al qual s’han tancat molts ulls.

LA REVISTA IMO

43

còrnia"

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

Esperança per al Iemen

LA REVISTA IMO

44

Les xarxes socials tenen un pes important avui dia i

panten els nostres fills i destrossen les nostres llars i les

poden ser l'inici de molts canvis. De la mateixa mane-

nostres vides. Tenim por quan som a casa, però també

ra que Ahmad Algohbary es va convèncer de venir a

quan sortim al carrer o anem a algun lloc públic. Jo

l’IMO gràcies a les referències que va trobar per Inter-

visc a Sanà, la capital, i la situació és molt complicada.

net i als vídeos d'altres pacients a Youtube, també fa

No hi ha aigua potable ni sistema de gestió de residus;

servir el Twitter per donar a conèixer al món el sofri-

tampoc feina ni pensions". Poc queda d'aquella "Arà-

ment pel qual està passant el Iemen. "Vaig començar a

bia feliç", com es coneixia antigament el país, ja que

escriure sobre el conflicte armat amb l'Aràbia Saudita

"ara és un Iemen trist", afegeix Algohbary.

arran de la mort del meu millor amic, Bilal, a l'inici de la

Per revertir aquest panorama crític, l'incansable acti-

guerra", explica el periodista, a qui també li han marcat

vista confia en l'aportació individual que cadascú hi pot

moltes històries de gent anònima que no vol que siguin

fer: "Li dec al meu país posar un granet de sorra. A més,

ignorades. Per això, i gràcies al consell d'una reportera

hi ha gent d'altres parts del món que també ens ofereix

anglesa, va decidir canalitzar els seus esforços a través

el seu suport i s'està sumant a la causa". En la seva opi-

de l'organització Yemen Hope & Relief, una esperança

nió, la informació i la mobilització ciutadana és impres-

per als que lluiten per sobreviure.

cindible, tot i que reconeix que no és suficient, ja que un

Recuperar l'"Aràbia feliç"

canvi real requereix mesures governamentals. Ahmad Algohbary conclou que les polítiques exteriors de molts

Segons dades d'UNICEF, un nen mor cada deu minuts

estats i la venda d'armes han causat una gran destruc-

al Iemen a causa de desnutrició o de malalties relacio-

ció a la seva terra. Per això, el missatge que llança a tra-

nades, a més del dolor i de les pèrdues que comporta

vés de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació

la violència en la qual el país està sumit des de fa qua-

no entén de classes ni de fronteres: "No més guerra" és

tre anys. Segons relata l’Ahmad, "els bombardejos es-

el seu crit per a tothom.

Número de registre sanitari: E08030291

LA REVISTA IMO

45

EX PE R I È NC IA · IN NOVAC IÓ · C OMPROM Í S · S OLU C ION S

La millor garantia per als teus ulls Nou centre a Terrassa

Demana la teva cita al 934 000 702 Estem a Àptima Centre Clínic Pl. Drets Humans, 3

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

46

BALLE

IMO | QUALITAT DE VIDA

On hi ha música, també hi ha ball. El moviment corporal és una forma d'expressió inherent a l'ésser humà i, per això, la dansa està present des de les primeres tribus i civilitzacions, on era part essencial dels rituals per honrar els déus. Amb el pas dels segles,

que tant ha distingit les elits socials com ha arrelat en la cultura popular. Històricament, el ball ha posat ritme als passos de la societat i, en els temps moderns, s'ha convertit en una reivindicació, tant individual com col·lectiva, de llibertat i de diversitat.

EM?

47 LA REVISTA IMO

va anar perdent el caràcter religiós i adoptant una finalitat estètica i de divertiment,

IMO | QUALITAT DE VIDA

Salsa, sabor a la vida Els balls llatins es caracteritzen per la seva naturalesa sensual i enèrgica i, entre aquests, potser la reina – amb permís de la popular bachata– és la salsa. Igual que el condiment

Actualment, són molts els estils de ball que han travessat

LA REVISTA IMO

barreja que alegra, dona gust i s'en-

de sentir expressions com "dile que

riqueix de la varietat. La música sal-

no", "enchufla" o "aspirina", ja que

fronteres i que ens fan vibrar

sera fusiona múltiples ritmes afro-

són els noms d'alguns passos que

per la seva força, elegància,

caribenys i, tot i que va emergir a

fan gala de la desimboltura i joviali-

Cuba, es va desenvolupar amb nous

tat d'aquesta dansa.

disciplina, originalitat o pas48

que fem servir en el menjar, és una

sió. Podem triar el que més escau a la nostra personalitat o moment vital, el que ens

instruments i va adquirir repercussió en els districtes hispans de Nova

Swing, torna el vintage

York, a la dècada dels 60-70.

El swing és una música derivada del jazz orquestral, unit a influènci-

Individual, en parella o grupal

es europees, que va néixer als Es-

El cos es mou sol al ritme d'aquest

tats Units a finals dels anys 20 i que

so, que habitualment es balla en pa-

va assolir la seva època daurada les

rella però que també pot ser indivi-

dues següents dècades. Principal-

dual o grupal. Per als que vulguin

ment al sud del país, a ciutats com

divertir-se i potenciar el joc sensu-

Nova Orleans, la comunitat afroa-

al, sense témer enredar-se en nusos

mericana hi va posar moviment de

de braços, és ideal la salsa cubana,

forma

disciplines que causen furor

mentre que la salsa en línia o Los

ràpida i acrobà-

a la pista i que no deixen de

Angeles és més estructurada, virtu-

tica. De mica en

osa i tècnica. D'altra banda, la salsa

mica, es va anar

calenya (Colòmbia) té moviments

tornant més "balla-

molt ràpids de peus i malucs, a di-

ble" per a la majoria

ferència de la salsa porto-riquenya,

de gent i el swing va

relaxada i suau.

travessar l'Atlàntic de la

fa sentir més còmodes o, per contra, ens repta a superar la timidesa i les limitacions. Si no sabem per quin decantar-nos, aquestes són algunes de les

guanyar adeptes.

Hi ha molts mons dins de la salsa que, a més d'aprendre’s en aca-

espontània,

mà del cinema i dels soldats nord-americans.

dèmies, té com a millor escola la pràctica social en festes i sales de

Lindy hop a l’aire lliure

ball. Si en alguna un es troba enmig

Avui, el swing torna a estar de

d'una roda salsera (cercle format

moda i, malgrat que no hi ha una

per diverses parelles que van inter-

única manera de ballar-lo, l'original

canviant-se i seguint les guies d'un

i més estès, especialment dinàmic i

presentador), no ha de sorprendre’s

versàtil, és el lindy hop. Aquest estil

IMO | QUALITAT DE VIDA

va aparèixer en una època de crisi i de depressió en què la població necessitava desconnectar, saltar i entusiasmar-se, un "bon rotllo" que continua contagiant-se als que el practiquen. No és estrany veure'ls ballant en places o en jardins, ja que les jam sessions de carrer, en què qualsevol pot unir-se, són una mostra del caràcter obert i inclusiu d'aquest ball.

Ritmes africans, l'arrel

plena) o yankadi (seducció) són

idea de socialització i, per això, és

de tot

habitual canviar constantment de

Els ritmes africans trepitgen fort,

varietat de tradicions dels pobles

parella: un és el leader, que marca

no només perquè cada vegada te-

subsaharians, que es remunten a

els passos, i l'altre el follower, que

nen més seguidors arreu del món,

temps ancestrals. De fet, tot i que

els segueix (no necessàriament lli-

sinó perquè aquesta és la seva es-

les danses africanes semblen nou-

49

gat al rol d'home i dona). Una versió

sència: l'energia corporal en con-

vingudes al panorama internacio-

menys vistosa del lindy hop, però

tacte amb la terra. Per això no

nal, són l'origen de molts dels balls

molt creativa i subtil, és la balboa,

sorprèn que s'acostumin a ballar

que coneixem, forjats sobre l'herèn-

de passos petits i veloços. D'altra

descalços i amb roba lleugera per

cia que els esclaus africans van por-

banda, per als més rebels, pot ser

tenir la màxima llibertat de movi-

tar a Amèrica i que la colonització

una bona opció provar un altre dels

ments, cosa que els fa idonis per a

no va poder oprimir.

LA REVISTA IMO

El lindy hop està molt lligat a la

seus derivats: el mític rock and roll.

deixar-se anar, descarregar-se de

Ressorgint en els temps actuals,

l'estrès i expressar les emocions.

una variant contemporània és l'afro-

Estimulen el cor i tots els músculs,

trap, una fusió multicultural de sons

en sintonia amb la percussió inces-

que irradia alegria i que, en comp-

sant dels tambors i els palmells del

tes de centrar-se en la cara fosca

públic, que també forma part de

del barri, parla dels seus aspectes

l'espectacle. A diferència d'al-

més positius, com l'esperit de lluita,

només alguns exemples de la rica

tres balls, les danses africanes

superació, equip i solidaritat.

són un element col·lectiu que apel·la a la comunitat i n’hi ha tantes com rituals socials i ètnies, cadascuna amb el seu propi significat i història.

Per a cada ocasió Els

ritmes

yamama

(bons presagis de collita i fertilitat), dara (crida a la fortuna en el matrimoni), kuku (celebració de la lluna

Ballar és una forma excel·lent de generar vincles socials, com demostren la salsa, el lindy hop i les danses africanes

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

50

A través de la coreografia, cada vegada més persones opten per fer exercici físic amb dinamisme i caràcter propi

Videoclips i gimnasos

música; el ballet fit, que combina l'harmonia i disciplina

Avui dia no deixen d'aparèixer en escena nous balls i

de la dansa clàssica amb un treball d'alta intensitat; o la

els estils més trencadors en danses urbanes que, difo-

zumba, un estil de fitness que fa de l'entrenament una

sos a través de videoclips i de les xarxes socials, es re-

festa i que s'ha convertit en un autèntic fenomen. Una

noven any rere any. Entre els últims booms, destaquen

alternativa que va guanyant fama i que es caracteritza

el dance hall (evolució del reggae, que ballen crews o

per ser molt exigent és el pole dance, en què el ballarí/

grups i que reflecteix accions de la vida quotidiana)

ina fa la rutina amb el suport d'una barra vertical fixa.

o el shuffle (procedent del claqué, basat en la coordi-

Els seus complets beneficis (millora la flexibilitat, força

nació àgil i desenfadada de puntes i talons). A més, si

i resistència, a més de l'autoestima) expliquen el redes-

parlem de tendències, no podem obviar que la revolu-

cobriment d'aquest ball-esport, que uneix pràctiques

ció també es viu als gimnasos, on ballar cada vegada

índies de ioga, espectacles xinesos del circ i números

és més comú. Les classes de twerking, flamenc o dan-

de cabarets.

ses orientals es "colen" a les sales i se sumen a modalitats creades específicament per integrar l'exercici físic en una coreografia. És el cas de l’aerodance, que dinamitza l'aeròbic convencional amb diferents tipus de

IMO | QUALITAT DE VIDA

MITES DEL

L A B L

Beyoncé Knowles La diva és una de les artistes actuals que més opta pel ball com a senyal d'identitat, amb un missatge manifest d'apoderament de la dona. En els vídeos i sobre l'escenari ofereix coreografies espectaculars i enèrgiques en què, amb gran versatilitat,

també pels seus moviments únics, com ara el "moonwalk", que es va

llar bé. Només aixeca't i balla". Això deia Marta Graham, ballarina i coreògrafa considerada pionera de la dansa moderna, que tenia clar que "els grans ballarins són genials gràcies a la seva passió". Per això, malgrat que no tinguem una tècnica gaire depurada, sempre podem

fixar-nos-hi

com a inspiració: Fred Astaire & Ginger Rogers

popularitzar gràcies a la interpretació de la cançó

A més d'aquests

el pas antigrave-

són

tat, que va deixar tothom bocabadat

ges

en el videoclip de

els

la seva coreografia

reproduïdes en la història.

musical i va aconse-

comú que tots dos eren d'origen rus i van revolucionar el ballet.

Ella, la interpretació més recor-

gràcies a espectacu-

dada de

lars números de foxtrot,

la qual és La mort del cigne, va canviar la tendèn-

ara Barret de copa,

cia que les ballarines havien

L'alegre divorcia-

de ser fortes i robustes i va

da o En ales de la

conquistar el públic amb la

dansa. Com va dir l'actriu

seva gràcil lleugeresa. Ell, al seu

Katharine Hepburn

torn, va ser considerat per molts

d'ells, eren la combinació

crítics com el millor ballarí del

perfecta d'elegància i de

segle XX i va donar el seu se-

El "rei del pop" no només ho va ser per la seva música, sinó

de

les

pel·lícules del gè-

una de les més

No van ser parella, però tenen en

Michael Jackson

protagonistes

d'algunes

de zombis a Thriller,

gell personal a clàssics com El Trencanous.

emblemàtics

Johnny Castle. Són

imitar-lo, igual que

Anna Pablova & Rudolf Nureyev

sensualitat.

la

o Baby Houseman i

Molts han intentat

vals, swing, claqué...

de

personat-

com Tony Manero

Smooth Criminal.

com a art a Hollywood,

també

mites

dansa

gènere del cinema

en pel·lícules com

seus hits. artistes,

va revolucionar el

per primera vegada

es i Run the world són alguns dels

de Billie Jean, o

Icònica parella que

guir que el ball brillés

urbanes. Crazy in love, Single ladi-

nere musical que no et pots perdre: Pel·lícules per ballar des del sofà 1. Febre de dissabte nit (1977) 2. Grease (1978) 3. Fama (1980) 4. Footlose (1984) 5. Dirty Dancing (1987) 6. Balla amb mi (1998) 7. Moulin Rouge (2001) 8. Ballem? (2004) 9. Hairspray (2007) 10. La Ciutat de les estrelles – La La Land (2016) Extra: per als més petits, Ballerina (2016) i, per als joves, Step up (2006)

51 LA REVISTA IMO

"A ningú li importa si no pots ba-

barreja diferents estils de danses

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA VOLTA AL MÓN EN

30

S L BA L

Break dance, modern jazz EUA (Nova York) Locking EUA (Los Ángeles) Country – Line Dance EUA (Nashville)

LA REVISTA IMO

52

Lindy hop EUA (Nova Orleans) Dansa del ventre Salsa, mambo Cuba Dancehall Jamaica Zouk Antilles franceses Reggaeton Puerto Rico Bachata, merengue República Dominicana Zumba, cúmbia Colombia Samba, capoeira Brasil Tango Argentina

Egipte Kizomba Angola Danses africanes sud del Sàhara

IMO | QUALITAT DE VIDA

Cancan França Dansa irlandesa Irlanda Pole dance Regne Unit Vals Àustria Ballet Itàlia Flamenc Espanya

Dansa del Drac Xina Bollywood Índia Danses polinèsies Tahití

Nova Zelanda

Tot i que és difícil associar un ball a un únic lloc, aquests són els bressols d'algunes de les danses que han unit comunitats al voltant del món i que han contribuït a la difusió de cultures.

53 LA REVISTA IMO

Haka

IMO | QUALITAT DE VIDA

EN VIU I EN DIRECTE

Deia el geni del soul, James Brown, que els problemes es resolen més bé ballant. D'una manera o altra, la dansa és una forma excel·lent per veure les coses des d'una perspectiva més creativa, espontània, desenfadada...

Musicals a la cartellera

sobretot si tenim ocasió de gaudir-la en viu i en directe o participar-hi. Aquestes en són algunes propostes:

LONDRES: Mamma Mia Novello Theatre Mary Poppins Prince Edward Thea-

LA REVISTA IMO

Wicked Apollo Victoria Theatre 54

tre, a partir de l'octubre

MADRID: BARCELONA:

El Rei Lleó Teatre Lope de Vega

Rent Teatre Condal

Billy Elliot Teatre Nuevo Alcalá

Flashdance Teatre Tívoli, a partir

Anastasia Teatre Coliseum

del setembre West Side Story Teatre Tívoli, a partir del desembre

IMO | QUALITAT DE VIDA

El ball a l'agenda RITMES LLATINS: Benidorm Summer Festival (4-14 juliol), Concert Los 4 (Madrid, 4 juliol) y Latin Dance Festival (Lloret de Mar, 5-8 desembre) SWING: Big Bang Vintage Festival (12-14 juliol, Las Palmas de Gran Canaria), NOVA YORK:

Mallorca Lindy Festival (Palma de

Aladdin New Amsterdam Theatre

Mallorca 10-13 octubre)

Chicago Ambassador Theatre, Pretty Woman Nederlander The-

DANSES AFRICANES:

atre

Concert diversos artistes a Etnosur (Alcalá la Real, 10-21 juliol), Concert diversos artistes a 16-22 agost), Azembora Tenerife

55

Festival (Puerto de la Cruz, 4-7

LA REVISTA IMO

Rototom Sunsplash (Benicassim,

octubre) DANSES URBANES: Competició Masters of Dance (Palma de Mallorca, 5-8 juliol), Concert Bad Gyal i altres artistes a Riverland (Cangas de Onís, 1-4 agost), Concert Beret i altres artistes a Donostia Festibala (San Sebastian, 13-14 setembre), Weekend City Festival (Madrid, 20-21 setembre), BALLS ESPORTIUS: Campionat nacional de Pole Sports & Open International (Oviedo, 6-7 juliol), Be Fit and Sensual (Fuengirola, 18-21 juliol)

La nostra missió és construir mirades felices a través de la investigació, la docència, la prevenció i l’acció social.

Ens ajudes?

www.fundacionimo.org • Tel. 93 400 07 00

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 400 07 00 www.imo.cat

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •