Revista IMO 39 - Catalá by Instituto de Microcirugía Ocular (IMO)

REVISTAIMO

TANTS GLAUCOMES COM PACIENTS L’IMO acull un congrés internacional de glaucoma | El Dr. Corcóstegui, l’oftalmòleg amb més bona reputació d’Espanya | Creix la patologia ocular no diagnosticada en la infància en risc d’exclusió | Nou estudi sobre els gens implicats en les distròfies de retina | La Fundació IMO, explicada pel seu nou president, el Dr. Güell | El president de la Societat Europea d’Oftalmologia visita l’Institut

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 39 EDITORIAL Després de l'èxit del congrés Trends in Glaucoma, el qual va congregar a l'IMO més de 250 oftalmòlegs el novembre de 2013, ja som de ple en l’organització de dues grans cites professionals més que celebrarem a l'Institut en els propers mesos: la segona edició del congrés d’oculoplàstia, la qual tindrà lloc a l'abril, i la tercera edició del Trends in Retina, al mes de maig. D'aquesta manera estrenem un any que preveiem ple d'activitat i que afrontem amb il·lusions renovades i amb nous projectes, com la recerca bàsica per trobar nous gens causants de les distròfies de retina, la qual acabem de posar en marxa, i altres estudis bàsics que esperem poder finançar aviat i fer realitat al llarg del 2015. Durant aquest any també continuarem apostant per impulsar l'activitat social de la Fundació IMO, amb l'ampliació del projecte Operació Visió i amb la continuïtat del Programa de salut ocular en la infància desfavorida, que durant el 2014 ens ha permès detectar patologia no diagnosticada en un 30 % dels nens revisats, un percentatge molt superior al 22 % de l'any anterior. De tot això, ens en parla en aquest número de la revista el Dr. Josep Lluís Güell com a nou president de la Fundació IMO en substitució del Dr. Josep Garcia-Arumí, qui n’ha estat al capdavant durant els darrers quatre anys i acaba de ser nomenat president de la Societat Catalana d'Oftalmologia. Felicitem els dos doctors pels seus nous càrrecs i també el Dr. Rafael Navarro, pel seu ingrés al prestigiós Club Jules Gonin, una de les societats més reconegudes en la subespecialitat de retina. Finalment, voldria donar les gràcies als 2.400 metges, infermers, pacients i periodistes especialitzats en salut entrevistats pel primer Monitor de Reputación Sanitaria (MRS) perquè, amb les seves opinions, diversos metges de l'IMO (els doctors Garcia-Arumí, Mateo i jo mateix) figurem en el rànquing dels oftalmòlegs amb més reputació d'Espanya. Més enllà de les consideracions subjectives, a l’IMO tenim clar que la nostra força és el treball en equip i que l'experiència i el coneixement de cadascun dels membres del nostre cos facultatiu redunda en benefici de la resta i per descomptat, i per sobre de tot, del pacient, la nostra raó de ser. Feliç 2015! Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI L'IMO va acollir el passat mes de novembre el Trends in Glaucoma, primer congrés internacional sobre aquesta patologia organitzat per la Fundació IMO, que va aplegar més de 250 oftalmòlegs. La trobada va posar en relleu la importància d'un maneig individualitzat de la malaltia, en funció del tipus de glaucoma, dels factors de risc del pacient i de l'experiència de l'especialista.

El Dr. Borja Corcóstegui lidera el rànquing dels oftalmòlegs amb més bona reputació d'Espanya, segons el primer Monitor de Reputación Sanitaria (MRS), un estudi realitzat mitjançant entrevistes a 2.400 metges, infermers, pacients i periodistes especialitzats. La llista també inclou el Dr. Josep Garcia-Arumí, qui ocupa el quart lloc, i el Dr. Carlos Mateo, en desena posició.

El Programa de salut ocular en la infància desfavorida de l'àrea metropolitana de Barcelona va concloure el seu segon any amb 296 controls oftalmològics a població pediàtrica en risc d'exclusió social. Un 30 % dels 200 alumnes visitats per primera vegada va presentar problemes de visió no diagnosticats, un percentatge molt superior al 22 % obtingut l’any 2013.

La Fundació IMO ha posat en marxa una investigació bàsica per identificar nous gens implicats en distròfies retinals. Per aconseguir-ho, desenvoluparà una eina pionera de genotipat que permetrà estudiar de forma conjunta els 200 gens ja coneguts com a causants d’algunes distròfies i que podrien ser els responsables d'unes altres amb les quals encara no han estat vinculats.

El Dr. Josep Lluís Güell acaba de prendre el relleu del Dr. Garcia-Arumí com a president de la Fundació IMO i es proposa seguir treballant per promoure l'avenç de l'oftalmologia i per millorar la visió i la qualitat de vida de les persones a través de la docència, la recerca i la prevenció.

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía, Josep Maria Ambròs

Fotografies: Àngel Carbonell Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

Més de 250 oftalmòlegs es van aplegar a l'Institut els dies 14 i 15 de novembre amb motiu del Trends in Glaucoma, un congrés internacional sobre la patologia organitzat per la Fundació IMO. Sota la direcció de les doctores Elena Arrondo, Sílvia Freixes i Carolina M. Pallás, del Departament de Glaucoma de l'IMO, la trobada va posar en relleu la importància d'un maneig individualitzat de cada cas, en funció del tipus de glaucoma i dels factors de risc del pacient, i tenint en compte, a més, l'experiència i les preferències dels especialistes, els quals van debatre les últimes novetats terapèutiques.

IMO | EN PORTADA

TANTS GLAUCOMES COM PACIENTS El glaucoma, primera causa de ceguesa irreversible al món i que, només a Espanya, afecta prop d'un milió de persones, és una malaltia ocular que no té cura, però sí que té tractament. Si bé les tècniques actuals no permeten recuperar la visió perduda a causa de la patologia, aconsegueixen aturar-ne l’evolució en els casos en què la malaltia es diagnostica i es combat precoçment, mitjançant fàrmacs, làser o cirurgia. Les opcions terapèutiques per frenar el glaucoma són moltes i estan rístiques de l'ull i als factors de risc específics de cada pacient, fa que "l'experiència del cirurgià sigui clau a l'hora de tractar amb eficàcia cada cas", explica la Dra. Carolina M. Pallás. A fi de promoure el debat, el Trends in Glaucoma va reunir un cos facultatiu format per alguns dels millors experts i representants en les diferents tècniques. Així, 26 ponents espanyols i 9 de procedents de diferents països d'Europa, de Mèxic i dels EUA, van compartir les seves estratègies i criteris per obtenir els millors resultats mitjançant un abordatge personalitzat. Segons la Dra. Sílvia Freixes, "el curs es va posar en marxa amb el propòsit de reunir professionals d'alt nivell que ens poguessin aportar no tan sols coneixements científics i protocols a seguir, als quals tots tenim accés, sinó també experiències personals, especialment relacionades amb el maneig dels casos més complexos". Arran d'aquest objectiu, la discussió generada i la participació dels assistents en el debat va ser un dels aspectes més positius, ja que, com assegura la Dra. Elena Arrondo, "l'intercanvi d'idees i de punts de vista és molt enriquidor per a la pràctica professional, sobretot en la nostra subespecialitat, el glaucoma, una malaltia multifactorial de la qual encara tenim molt a aprendre".

3 LA REVISTA IMO

en constant avenç, la qual cosa, sumada a les caracte-

IMO | EN PORTADA

Malgrat no ser l'únic factor desencadenant de la malaltia, tant la cirurgia com el tractament mèdic o amb làser dels pacients amb glaucoma s'orienten a reduir la pressió intraocular, fins i tot quan aquesta és normal, ja que hi ha estudis que demostren que rebaixar-la un 30 % en persones amb glaucoma normotensiu pot evitar un empitjorament. Però, a més de prendre aquesta mesura, cal tenir en compte altres factors que poden estar associats a aquest tipus de glaucoma, com la hipotensió arterial, les migranyes, els problemes vasculars o la síndrome de Raynaud (alteració de la circulació perifèrica), segons la Dra. Sílvia Freixes. En opinió de l'oftalmòloga, "tractant aquests problemes associats pot millorar el curs de la malaltia, de manera que l'oftalmòleg ha de conèixer-los, valorar-los i, en els casos en què sigui necessari, derivar el pacient al metge de capçalera, qui determinarà la conveniència de prendre mesures, com, per exemple, modificar el tractament per rebaixar la pressió arterial o recomanar el consum de cafè o sal en persones hipotenses". Sobre els tractaments per al glaucoma que no només 4

s'estan desenvolupant estratègies pioneres com la neu-

LA REVISTA IMO

tenen en compte la reducció de la pressió intraocular, roprotecció, destinada a prevenir el procés neurodegeneratiu associat al glaucoma i la consegüent desaparició de les cèl·lules ganglionars de la retina que formen el nervi òptic. Tot i que encara es troba en fase d'estudi, la neuroprotecció es presenta com una possible nova arma terapèutica en el futur, com ja està passant amb l'Alzheimer o el Parkinson.

Més enllà de la pressió intraocular

Evitant la cicatrització D'altra banda, durant el congrés es van abordar els tractaments de manteniment després de la cirurgia de

Com va exposar un dels ponents, el Dr. Jordi Loscos,

glaucoma, com les injeccions de fàrmacs antifibròtics,

"hem de tenir en compte diferents factors en el maneig

un aspecte molt important ja que moltes cirurgies ne-

del glaucoma i, encara que el més important és, sens

cessiten injeccions de manteniment o reintervenció uns

dubte, la hipertensió ocular, el que determinarà la de-

anys després d'haver-se practicat, principalment per pro-

cisió terapèutica final és la valoració de cada individu

blemes de cicatrització. En aquest sentit, un dels grans

específicament, no només la d'aquest factor". Altres as-

reptes en el tractament actual del glaucoma és evitar

pectes a considerar són l'edat, ja que el glaucoma és una

la cicatrització, com va apuntar en una ponència el Dr.

de les patologies més freqüents entre les persones més

Gonzalo Muñoz. Segons va explicar l'especialista, "el que

grans de 60 anys; la raça, donada la major incidència de

busquem amb les diferents tècniques quirúrgiques, com

la malaltia en la raça negra i asiàtica; els antecedents

la trabeculectomia o l’esclerectomia profunda no perfo-

familiars, que augmenten fins a set vegades la probabi-

rant, és facilitar el drenatge de l'humor aquós i, d'aques-

litat de desenvolupar glaucoma, i la miopia, que triplica

ta manera, disminuir la pressió intraocular. Per a això,

el risc de patir la patologia.

debilitem la resistència natural de l'ull a la sortida del

IMO | EN PORTADA

Un dels ponents del congrés, José Luis Urcelay, a

Com va advertir el Dr. Urcelay, "no es tracta de

més d'especialista en glaucoma, és corredor de

suspendre la pràctica esportiva però sí de conside-

maratons. Com a metge i també com a aficionat a

rar aquests possibles riscos, dels quals el pacient

l'esport, va destacar els beneficis que aquest té per

ha de ser informat". Per això, i tenint en compte

a la salut en general i, concretament, per als pa-

que la relació entre glaucoma i esport és de mútua

cients que pateixen aquesta patologia. No només

influència, l'especialista va recordar la importància

millora l'oxigenació, sinó que s'ha demostrat que

d'abordar cada cas de forma individualitzada. "A

LA REVISTA IMO

GLAUCOMA I ESPORT

la seva pràctica continuada i aeròbica contribueix

l'hora d'escollir el tractament més indicat hem de

a rebaixar la pressió intraocular, principal factor de

valorar, per exemple, que certs medicaments per

risc del glaucoma, a més d'associar-se generalment

combatre el glaucoma poden empitjorar el rendi-

a uns hàbits de vida més saludables que repercutei-

ment esportiu, ja que redueixen el ritme cardíac o

xen en un millor estat visual.

la capacitat pulmonar", va explicar.

No obstant això, segons l'oftalmòleg, "determinats

Així mateix, fàrmacs com els betablocadors, molt

esports poden comportar efectes adversos per als

habituals en el maneig del glaucoma, queden to-

pacients amb glaucoma, sobretot aquells que pro-

talment prohibits per a la competició d'alt nivell en

dueixen un augment de la pressió arterial a la zona

disciplines que requereixen pols i punteria (tir amb

cervical i del cap –com l'aixecament de pesos o la

arc, golf, salts d'esquí, vela i, fins i tot, automobilis-

natació– i el consegüent increment de la pressió

me) perquè es consideren dopatge. En conseqüèn-

intraocular". Pel mateix motiu, l'exercici en condi-

cia, la indicació terapèutica dependrà, més enllà de

cions baromètriques extremes, ja sigui per l'altitud

les característiques o del grau de desenvolupament

a la qual es duen a terme activitats de muntanya o

de la patologia, dels interessos i de les motivacions

la profunditat que s'aconsegueix en el busseig, pot

del pacient, per tal de respondre a les seves expec-

resultar perjudicial, així com l'ús de certs comple-

tatives i aconseguir uns millors resultats que vetllin

ments, per exemple, ulleres aquàtiques que com-

per la salut ocular i la qualitat de vida.

primeixen directament el globus ocular.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

líquid, però l'organisme no sap si és un efecte desitjat o si es deu a un traumatisme, i posa en marxa un procés de cicatrització". Per tant, el resultat de l'operació, per excel·lent que hagi estat, és difícil de preveure i fa necessari tenir en compte que, amb el pas dels anys, pot perdre eficàcia i requerir, o bé una bona modulació farmacològica postquirúrgica, o l'aplicació de determinats procediments postquirúrgics. Els implants de drenatge són una de les tècniques destacades pels ponents per a determinats casos en què es produeix un excés de cicatrització (ulls multioperats, anys de tractaments amb col·liris, etc.).

Tractament mínimament invasiu Durant el congrés, els experts van poder compartir casos pràctics amb les diferents tècniques, sense evitar la

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

controvèrsia entre els cirurgians que opten preferentment per la trabeculectomia davant l’esclerectomia o bé per alguna de les opcions quirúrgiques més recents, com la canaloplàstia, l'implant ExPRESS o les anomenades MIGS (Minimally Invasive Glaucoma Surgery), l'eficàcia de les quals, tot i ser limitada en els casos més severs, és defensada per alguns cirurgians en casos no gaire avançats. D’aquesta manera, s'obre la porta que el tractament quirúrgic del glaucoma es converteixi en un recurs emprat en estadis més primerencs i no només quan la qualitat de vida del pacient ja es veu altament afectada. Una altra de les opcions de tractament que es va debatre en el congrés va ser la cirurgia de cataracta com una estratègia indicada per als pacients amb glaucoma primari d'angle estret, ja que en extreure el cristal·lí i substituir-lo per una lent intraocular de menys volum, s'aconsegueix ampliar l'espai de l'angle de la cambra an-

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

terior de l'ull i reduir la pressió intraocular. La Dra. Isabel

posar-se gotes cada dia, motiu pel qual el seu èxit no de-

Nieto, especialista en cataracta de l'IMO, va exposar els

pèn de l'adhesió al tractament. A més, és important te-

avantatges que el làser de femtosegon aporta a aquesta

nir en compte que el glaucoma és una malaltia crònica,

cirurgia, a la qual proporciona més seguretat, més pre-

de manera que el tractament mèdic basat en fàrmacs

cisió i més eficàcia.

tòpics (col·liris), aplicats prolongadament, pot tenir

Com a alternativa a la intervenció quirúrgica, el là-

efectes tòxics sobre la superfície ocular. Per evitar-ho,

ser també s'encamina a opcions menys agressives que

l'oftalmòleg de l'IMO Óscar Gris va recomanar "fer servir

igualment ofereixen bons resultats. Tot i que el d'argó

el menor nombre de medicaments i, sempre que es pu-

segueix sent el més estès i es troba pràcticament en

gui, procurar que no tinguin conservants o que aquests

qualsevol consulta oftalmològica, noves vies com la tra-

siguin mínimament nocius, a fi de prevenir molèsties i

beculoplàstia làser selectiva (SLT) o la trabeculoplàstia

inflamació ocular que repercuteixin negativament en el

amb làser patterned (PLT) "aconsegueixen el mateix efec-

compliment del tractament”.

te hipotensor sense provocar una alteració estructural sobre la malla trabecular, teixit responsable del drenat-

Glaucomes secundaris

ge de l'humor aquós", segons van coincidir els ponents del congrés, els doctors Antoni Dou i Alfonso Antón.

Altres assumptes d'interès que es van tractar al Trends

Entre els principals avantatges del làser, els especialis-

in Glaucoma van ser els glaucomes secundaris, els quals

tes van destacar-ne la seguretat i la practicitat, ja que es

afecten un gran nombre de pacients que, a més d'aques-

pot realitzar a la consulta mateixa, i el fet que es tracti

ta patologia, en pateixen d’altres com la uveïtis o la dia-

d'una opció eficaç, que permet al pacient no haver de

betis, o bé que han sofert traumatismes o s'han sotmès

GLAUCOMA EN EDAT PEDIÀTRICA Encara que el glaucoma és una patologia comunament associada a l'envelliment, pot donar-se a qualsevol edat. Per això, el les taules del congrés en què va participar, com a especialista en oftalmologia pediàtrica de l'IMO, la Dra. Ana Wert, qui col·

LA REVISTA IMO

glaucoma en nens es va abordar de forma específica en una de

labora estretament amb les seves companyes del Departament de Glaucoma per al tractament d'aquests casos.

En pacients pediàtrics, el tipus de glaucoma més freqüent és el glaucoma congènit primari, produït per un desenvolupament a determinats procediments quirúrgics oculars, com

incorrecte de les vies de drenatge de l'humor aquós. També hi

trasplantament de còrnia o vitrectomia (cirurgia per

ha glaucomes pediàtrics secundaris, per exemple, a la cirurgia

tractar malalties de la retina). En aquest sentit, alguns

de cataractes congènites o a l'ús de determinats fàrmacs (com

especialistes congregats al curs es van referir al glauco-

esteroides), traumatismes o síndromes.

ma neovascular, un dels glaucomes secundaris, com a

Malgrat el maneig particular de cada cas, en general, "el

"un problema de salut pública", ja que afecta pacients

glaucoma en nens és una malaltia quirúrgica" –va explicar

diabètics, una població cada vegada més gran.

el Dr. John Brooks–, és a dir, necessita una cirurgia amb tèc-

A l'hora de determinar el tipus de glaucoma i guiar

niques específiques per a aquest tipus de glaucoma, com

el posterior tractament, són de gran ajuda les eines di-

la goniotomia. D'aquí ve que sigui encara més fonamental

agnòstiques, que han experimentat un perfeccionament

l'habilitat i l’experiència del cirurgià, a banda del seguiment

important en els últims anys. Així, en el congrés es van

i el control del pacient al llarg dels anys.

presentar els avantatges dels nous aparells de diagnòs-

Cal tenir en compte, a més, que aproximadament un 10 %

tic, com la biomicroscopia ultrasònica, una ecografia

dels casos de glaucoma congènit i infantil són hereditaris,

d'alta resolució que aporta informació de suma utilitat,

de manera que conèixer els antecedents familiars pot ser

segons va exposar la Dra. Cecilia Salinas, especialista en

una eina preventiva important. Gràcies al diagnòstic i al

retina de l'IMO.

consell genètic és possible determinar les probabilitats de transmetre la malaltia als descendents i així intensificar els controls per evitar que l'augment de la pressió intraocular en les primeres setmanes de vida causi una pèrdua visual irreversible en cas de no ser tractada precoçment.

IMO | ACTUALITAT

EL DR. BORJA CORCÓSTEGUI, L'OFTALMÒLEG MÉS VALORAT SEGONS EL MONITOR DE REPUTACIÓ SANITÀRIA Borja Corcóstegui Borja Corcóstegui va néixer el 1950 a Sant Sebastià, al si d’una família bilbaïna dedicada a la medicina i l'oftalmologia des de principis del segle XIX. Després d’ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en la sa-

LA REVISTA IMO

nitat pública, a mitjan anys 80 va impulsar, amb un altre soci, el Centre de Retina i Vitri, que el 1994 es va convertir en l’actual IMO. A banda de ser fundador i director mèdic de l’Institut, és cofundador i vicepresident d’Ulls del món, cofundador i director científic de l'European School for Advanced Studies in Ophthalmology (ESASO), titular de la Càtedra Institut de Microcirurgia Ocular de la UAB i impulsor de la Fundació IMO. Entre les principals aportacions de l'oftalmòleg, destaquen la promoció a Espanya de la cirurgia sense ingrés en oftalmologia als anys 80; la introducció al nostre país de múltiples tècniques per a la cirurgia vitreoretinal, com els perfluorocarbonis líquids (PFCL) que van marcar un abans i un després a principis dels 90; l'ús pioner de l’endolàser en la cirurgia de la retina; el disseny i la introducció de nous instruments quirúrgics (pinces, vitrèctoms, tisores, etc.); la promoció i participació en nombrosos estudis multicèntrics i assaigs clínics de gran importància, com el que va donar peu a la iniciació de la teràpia fotodinàmica, etc. També ha participat en la investigació de la retinosi pigmentària i en el desenvolupament de nous fàrmacs per al tractament de patologies oculars, i ha estat l'assessor espanyol en els estudis inicials per al desenvolupament del xip de la retina, des de finals dels 90.

El Dr. Borja Corcóstegui, fundador i director mèdic de l'IMO, lidera el rànquing dels especialistes en oftalmologia amb més bona reputació d'Espanya, segons el primer Monitor de Reputación Sanitaria (MRS), un estudi presentat al desembre, que classifica els millors hospitals, serveis hospitalaris i professionals mèdics per especialitats, a partir d’entrevistes a 2.400 metges, infermers, pacients i periodistes especialitzats i de 186 indicadors objectius de qualitat i de rendiment assistencial. Al costat del Dr. Corcóstegui, també hi apareixen els seus col·legues retinòlegs de l’IMO, el Dr. Josep Garcia-Arumí, en quart lloc, i el Dr. Carlos Mateo en desena posició. En relació amb les diverses especialitats, l'estudi destaca Valentí Fuster (cardiologia), Enrique Moreno (cirurgia general), Ana Lluch (oncologia mèdica), Pedro Guillen (traumatologia) o Eduard Vieta (psiquiatria), entre d'altres reconeguts especialistes, fins a completar un total de 14. Així mateix, pel que fa als serveis hospitalaris amb una reputació més bona per especialitat, l'IMO també consta en les primeres posicions del rànquing de l’MSR. L’MRS té l'aval del Monitor Empresarial de Reputación Corporativa (Merco), que elabora anualment estudis de reputació empresarial a Espanya i a vuit països, i ha

IMO | ACTUALITAT

El fundador i director mèdic de l'IMO lidera aquest rànquing, en el qual també apareixen els doctors Josep Garcia-Arumí i Carlos Mateo

estat realitzat per l'institut espanyol d'investigació de ditora KMPG (ISAE3000) ha revisat la metodologia i els resultats de l'informe, amb l’aval d’un consell assessor ampli i expert format pels presidents dels consells generals de metges i infermers, associacions de pacients i periodistes sanitaris i persones de reconegut prestigi, amb una àmplia trajectòria en llocs de responsabilitat de la sanitat espanyola. L'IMO i els seus professionals també son referents per a la cèlebre revista Forbes en l'elaboració del seu llistat dels millors metges del país, després de la validació d'una comissió especialitzada. D'aquesta manera, la publicació situa en el podi de l'oftalmologia el Dr. Borja Corcóstegui, qui també es troba entre els millors especialistes mèdics privats de Catalunya, segons Top Doctors. Els doctors Josep Lluís Güell i Óscar Gris, del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l'IMO, i el Dr. Josep Visa, estrabòleg i expert en oftalmologia pediàtrica i neurooftalmologia de l'Institut, són altres noms inclosos en la classificació realitzada per aquest directori mèdic, amb l'objectiu d'identificar els professionals de referència de cada especialitat en funció de la seva formació i les seves habilitats, a més del temps, l'atenció i la cura dedicats als pacients.

11 LA REVISTA IMO

mercats Análisis e Investigación. Per la seva banda, l'au-

IMO | ACTUALITAT

LA PATOLOGIA OCULAR DIAGNOSTICADA PER LA FUNDACIÓ IMO A ESCOLARS EN RISC D'EXCLUSIÓ CREIX UN 7 % RESPECTE AL 2013

LA REVISTA IMO

Les tres campanyes de revisions gratuïtes dutes a terme aquest any han permès detectar problemes de visió en un 30 % dels 200 nens visitats per primera vegada i oferir seguiment a 96 més El programa de salut ocular en la infància desfavorida

Conclusió de la campanya

de l'àrea metropolitana de Barcelona, posat en marxa al 2013 per la Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa", va

De les 93 revisions realitzades en la campanya final del

concloure el seu segon any amb les revisions dutes a

mes de novembre, 21 van ser de control i 72 van ser noves

terme els dies 24 i 25 del passat mes de novembre. Des-

visites. Arran d'aquestes últimes, 25 alumnes del centre

prés de les dues primeres campanyes, a l’abril i al juny,

van ser diagnosticats d'algun problema de visió, cosa

la tercera i darrera ronda d’exploracions del 2014 va tenir

que suposa gairebé un 35 % del total de nens visitats per

lloc a l’escola Cervantes de Ciutat Vella (Barcelona), on

primera vegada. Les patologies més diagnosticades van

es va iniciar el projecte.

ser l’estrabisme (nou casos) i els defectes refractius (nou

Amb 296 controls oftalmològics a població pediàtri-

casos, tres dels quals associats a ambliopia). L'ambliopia

ca en risc d’exclusió social, la iniciativa ha ofert segui-

o "ull gandul", detectada en un altre cas, i l’anisometro-

ment a 96 nens acollits en les successives rondes del

pia o diferència de graduació en ambdós ulls, detectada

programa i ha permès detectar problemes visuals no

en tres, van completar els diagnòstics, juntament amb

diagnosticats en un 30 % dels 200 nens visitats per pri-

un cas de nistagme (moviment involuntari dels ulls) i un

mera vegada. Aquest percentatge, mitjana de les tres

altre de pressió intraocular elevada.

campanyes desenvolupades al 2014, supera el 22 % ob-

Com a resultat, es van prescriure deu ulleres, gradua-

tingut l'any anterior i dobla amb escreix el 13.5 % d'ex-

des i lliurades sense cap cost per a les famílies, i dues

ploracions similars efectuades per l'equip de l'IMO en el

oclusions, que es van sumar als tractaments rebuts pels

Festival de la Infància de Barcelona. Queda patent, per

nens sotmesos a revisions de control fruit de l'evolució

tant, la necessitat de seguir incidint en la prevenció de

del seu problema visual: cinc ulleres i una oclusió. A

la salut ocular infantil, especialment entre els col·lectius

més, a 39 dels alumnes revisats se'ls va recomanar sot-

més vulnerables.

metre’s a nous controls en un termini de 6 mesos o d’un

IMO | ACTUALITAT

Revisions a un miler de nens La detecció primerenca de patologies oculars en edat pediàtrica, especialment entre aquells sectors de la població en situació de vulnerabilitat, és una de les principals línies estratègiques de la Fundació IMO. La seva aposta es consolida gràcies als prop de 300 controls duts a terme enguany amb l'Obra Social "la Caixa" i els 478 que ambdues entitats van desenvolupar el 2013, en impulsar el conveni de col·laboració. A aquesta activitat cal afegir, a més, les 196 revisions promogudes amb Càritas Catalunya i Fundesplai a través del programa Operació Visió, impulsat el 2013 per oferir tractament sense cost a pacients sense recursos, i que aquest any ha inclòs també tres campanyes de revisions a nens en

amb més detall.

Balanç global del programa En total, el programa ha ofert correcció òptica gratuïta a 34 nens, amb canvi de graduació quan s'ha requerit, 19 oclusions, cinc tractaments amb col·liris, dues cirurgies i vuit exploracions complementàries a l'Institut. El fet de repetir les revisions a les escoles integrades en la iniciativa ha fet possible avaluar l'adhesió a aquests tractaments i, com destaca Laura Martínez, coordina-

risc d'exclusió. Segons Laura Martínez, "aconseguir que un miler de nens de famílies sense recursos sigui revisat de manera gradual i periòdica és un important pas endavant pel que fa a la cura de la visió dels més petits". Com conclou la coordinadora de l'obra social de la Fundació IMO, "les peticions de noves escoles per formar part del projecte ens demostren com, a poc a poc, s'obre el ventall d'informació i de conscienciació sobre el paper vital de l'atenció oftalmològica de qualitat per vetllar per la salut ocular dels nens i per contribuir a la seva integració social i a la seva qualitat de vida".

dora de l'obra social de la Fundació IMO, "les famílies, que ja ens coneixen, confien en les nostres indicacions mèdiques, que estan donant els seus fruits, i cada vegada les segueixen més”. En aquest sentit, un dels principals objectius del programa és conscienciar els col·lectius en risc d'exclusió social de la importància que els seus fills duguin a terme revisions oftalmològiques periòdiques, ja que la seva visió està en formació fins als 8 anys. Per garantir una bona base de salut ocular en l'edat adulta és fonamental la detecció precoç i, d'aquí, la voluntat de reduir l'elevat percentatge de problemes visuals no diagnosticats, del 30 % segons les dades de la Fundació IMO.

L'alt percentatge de patologia no diagnosticada en la infància vulnerable, augmenta encara més la distància respecte a la mitjana a aquesta edat, d'un 13.5 %, segons dades de la Fundació IMO

13 LA REVISTA IMO

any, i a 4 més se'ls va derivar a l’IMO per ser examinats

IMO | ACTUALITAT

LENTS INTRAOCULARS PER SOLUCIONAR LA CATARACTA I L’ASTIGMATISME EN UNA SOLA INTERVENCIÓ Un centenar d'especialistes debaten a l'IMO les últimes novetats en el maneig de l'astigmatisme, un defecte refractiu que afecta més del 30 % dels pacients amb cataracta

LA REVISTA IMO

La trobada Vídeo Cataracta Refractiva, organitzada

gràcies a la introducció de tècniques pioneres i a la

per l'IMO juntament amb Alcon a l'octubre, va reunir a

utilització d'instruments que permeten més precisió

l'Institut prop d'un centenar de professionals, que van

i més seguretat. En aquest sentit, el Dr. Daniel Elies,

assistir a una sessió de cirurgia en directe, amb cinc

oftalmòleg de l'Institut, destaca no tan sols el per-

intervencions de cataracta i refractiva, i posteriorment

feccionament de les lents intraoculars (considerades

a una sessió de taules rodones per abordar les últimes

en molts casos com la solució més precisa per als

novetats en la correcció quirúrgica de l'astigmatisme.

pacients amb astigmatisme), sinó també l'aparició

Aquest defecte refractiu, causant de visió borrosa i

d'equips quirúrgics d'última generació que permeten

distorsionada, afecta el 26 % de la població espanyola i,

millorar-ne la col·locació i el posicionament a l’inte-

en el cas dels pacients amb cataracta, la seva incidència

rior de l'ull.

creix per sobre del 30 %. No obstant això, com explica el

En destaca el làser de femtosegon, que reprodueix

Dr. Josep Lluís Güell, especialista de l'IMO i coordinador

amb gran exactitud les microincisions prèviament

de la reunió, "moltes persones desconeixen l'opció de

dissenyades pel cirurgià a l'ordinador, al qual està

corregir l'astigmatisme i la cataracta en una mateixa

connectat. D'aquesta manera, "s'automatitzen alguns

intervenció, una possibilitat de la qual ha d'informar el

dels passos més importants de la cirurgia de catarac-

cirurgià mateix perquè puguin prescindir d'ulleres cor-

ta, sense que depenguin de manera tan directa de la

rectores després de l'operació”.

destresa manual de l'oftalmòleg, fet que augmenta la

Segons els experts reunits a l'IMO, aquest camp ha experimentat grans avenços en els darrers anys,

senzillesa, la precisió i la seguretat de la intervenció", conclou el Dr. Güell.

IMO | ACTUALITAT

CIRURGIA EN DIRECTE VIA SATÈL·LIT I INTERNET Les cinc cirurgies en directe dutes a terme a les sales d’operacions de l'IMO es van seguir a temps real des de l'auditori de l'Institut, on el centenar d'especialistes convocats per Alcon van debatre sobre les tècniques més punteres i l'ús dels últims equips i instruments. Les intervencions també van ser retransmeses davant els més de 1.500 assistents al congrés Video Cataratta Refrattiva (VCR) de Milà, amb el qual es va connectar via satèl·lit per tercer any consecutiu, i van poder veure’s a través d'Internet. Novament, l'IMO va obrir els seus quiròfans a tots els interessats, gràcies a la tecnologia streaming, en una aposta pionera que reforça la voluntat de compartir coneixements i experiències no només amb col·legues professionals, sinó també amb testimonis de tot el món que vulguin conèixer les novetats en cirurgia oftalmològica.

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

LA DRA. FREIXES PARLA DEL TRACTAMENT DE LES PRINCIPALS CAUSES DE PÈRDUA SEVERA DE VISIÓ AL 20è ANIVERSARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DISCAPACITATS VISUALS DE CATALUNYA L'Associació de Discapacitats Visuals de Catalunya, entitat sense ànim de lucre que promou la integració social i la millora de la qualitat de vida d'aquest col·lectiu, va celebrar el seu 20è Aniversari al 2014. Per commemorar les seves dues dècades al servei de les persones amb limitació visual severa, l'associació va organitzar unes jornades al Palau Robert de Barcelona, del 24 al 30 de novembre,

16 LA REVISTA IMO

amb l'objectiu de divulgar la seva tasca i de donar a conèixer els problemes que pateixen les persones amb trastorns visuals.

La Dra. Sílvia Freixes, especialista en glaucoma de l'Insti-

de més de cinquanta anys en països desenvolupats) i la

tut, va ser convidada a aquestes jornades per parlar d’in-

retinopatia diabètica (primera causa de ceguesa en edat

novacions medicoquirúrgiques en el tractament de les

laboral). Per al tractament d’ambdues patologies, de

principals patologies que donen lloc a la discapacitat vi-

gran prevalença en el nostre entorn, s'han desenvolupat

sual. Entre elles, la cataracta (primera causa de ceguesa

en els últims anys les injeccions intravítries de fàrmacs

reversible al món), la cirurgia de la qual ha guanyat en

que s'alliberen localment a l'interior de l'ull i que repre-

rapidesa, precisió i seguretat gràcies a la introducció del

senten, en molts casos, una alternativa a la intervenció

làser de femtosegon, i el glaucoma (primera causa de

quirúrgica.

ceguesa irreversible), per al qual s’han perfeccionat les

Finalment, l'oftalmòloga de l'IMO també va parlar de

tècniques diagnòstiques i hi ha cada vegada més proce-

la importància del diagnòstic genètic per establir les ba-

diments quirúrgics, a més de noves estratègies terapèu-

ses de futures teràpies gèniques, que en les pròximes

tiques com la neuroprotecció o l'ús d'antioxidants.

dècades oferiran solució a malalties avui dia incurables,

En relació amb les malalties de la retina, la Dra. Frei-

i va obrir la porta a nous tractaments actualment en

xes va destacar la introducció de nous instruments i

fase d'estudi. És el cas de l'ús de cèl·lules mare i del tras-

aparells per a una cirurgia mínimament invasiva, i es

plantament de l'epiteli pigmentari de la retina per a la

va centrar en l'abordatge de la degeneració macular as-

regeneració d'aquest teixit, o del microxip per a pacients

sociada a l'edat (primera causa de ceguesa en persones

amb retinosi pigmentària.

• • • • • •

63 hab. Con mucha luz natural Restaurante Room Service Bar – Cafetería Caja Fuerte gratuita Parking Privado

Atenciones especiales pacientes Imo: Descuento en tarifa Agua mineral de bienvenida Wifi Gratuito Late check out bajo disponibilidad hasta las 15h

Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022 Barcelona / +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com / www.hotelsantgervasi.com

17 LA REVISTA IMO

Próximo al IMO y al centro ciudad con Metro directo “El Putxet” 8 minutos

IMO | ACTUALITAT

L'ESTIL DE VIDA ACTUAL DISPARA LA PREVALENÇA DE L'ULL SEC L'esforç visual davant de pantalles i l'exposició a calefacció, aire condicionat i contaminació han convertit aquesta síndrome en el primer motiu de consulta a l'oftalmòleg

LA REVISTA IMO

La síndrome de l'ull sec, primer motiu de consulta a l'of-

dedicació a tasques que requereixen esforç visual, com

talmòleg, afecta ja entre un 15 i un 30 % de la població,

llegir, conduir, veure la televisió, treballar davant de l'or-

segons va donar a conèixer el Dr. Óscar Gris, especialista

dinador, utilitzar constantment dispositius mòbils, etc."

en còrnia i superfície ocular, en un curs que va tenir lloc

"En aquestes situacions –aclareix l’especialista– dis-

al novembre i al qual van assistir vuitanta òptics opto-

minueix el parpelleig i la llàgrima s'evapora més, com

metristes convidats per l'Institut Alcon. Com va explicar

passa en entorns secs (calefacció), amb vent, amb ai-

el doctor de l’IMO, l’ull sec és una de les patologies ocu-

res condicionats o contaminats (pol·lució industrial

lars més freqüents i la seva prevalença "va en augment

o fum del tabac)". A més, els canvis hormonals que

a causa de l'estil de vida actual, amb moltes hores de

tenen lloc a la menopausa disminueixen la producció

IMO | ACTUALITAT

Vuitanta òptics optometristes van assistir el novembre passat a un curs sobre patologies freqüents en la còrnia i la superfície ocular, impartit pel Dr. Óscar Gris a l'IMO

seu avenç. Per frenar-lo, aquesta última dècada s'ha desenvolupat la tècnica del cross-linking, que "avui ha demostrat ser l'única eficaç per aturar-ne l’evolució i evitar el trasplantament". En el camp dels trasplantaments també s'han experimentat grans èxits, com

de la llàgrima, i constitueixen un altre factor de risc

la queratoplàstia lamel·lar (trasplantament selectiu

de la malaltia. Controlar els factors ambientals, així

de còrnia), que redueix el risc de rebuig malgrat que

com adoptar una alimentació rica en àcids Omega 3,

en pacients amb queratocon la supervivència de l'em-

que milloren la qualitat de la llàgrima i redueixen la

pelt a llarg termini és molt elevada (més del 95 %).

inflamació, és la primera baula terapèutica a l'hora de fer front a l'ull sec, segons l'especialista de l'IMO.

Adaptació de lents de contacte

Aquestes mesures preventives bàsiques compleNo obstant això, cal tenir en compte que només entre

feriblement sense conservants) i amb altres medica-

un 10 i un 20 % de les persones amb queratocon neces-

ments, en els casos més greus en què l'especialista ho

sita cirurgia. En la resta de casos, quan la malaltia no

consideri oportú. Encara que la majoria de pacients

progressa, el tractament és la correcció òptica, mitjan-

pateixen ull sec lleu, amb molèsties ocasionals com

çant ulleres o lents de contacte. En aquest sentit, Lau-

sensació de cremor, coïssor, picor o cos estrany, un

ra González, òptica optometrista de l'IMO que també

25 % es queixa de no veure-hi bé, xifra que augmenta

va participar en el curs, va advertir que "l'adaptació de

fins al 80 % en les fases avançades de la patologia.

lents de contacte en pacients amb queratocon és espe-

Queratocon

cial a causa de les irregularitats que presenta la seva còrnia i, si no està ben feta, pot produir-se una erosió de la superfície corneal sense que el pacient se n'ado-

Durant el curs sobre patologies freqüents de la còrnia

ni, ja que la patologia provoca pèrdua de sensibilitat en

i de la superfície ocular, el Dr. Óscar Gris també va de-

aquesta zona".

dicar una sessió a instruir els òptics optometristes so-

D'aquí la importància que els òptics optometris-

bre el queratocon, una malaltia ocular menys freqüent

tes coneguin en detall la patologia i que adquireixin

que l'ull sec però que, tot i així, té molta més incidència

experiència en aquest tipus de pacients, com es va

que no sembla atès que la majoria dels casos no són

pretendre amb el curs. A més, es tracta d'un col·lectiu

diagnosticats. En aquest sentit, l'especialista de l'IMO

fonamental a l'hora de prevenir i d'oferir les primeres

va alertar de la importància de "promoure la detecció

cures oculars a pacients amb malaltia corneal, així

precoç d'aquesta patologia, especialment entre els paci-

com de derivar-los precoçment a l'oftalmòleg perquè

ents més joves, ja que només d'aquesta manera és pos-

els indiqui el tractament més adequat.

sible frenar-ne la progressió i millorar el pronòstic final". El queratocon es produeix per un aprimament de la zona central de la còrnia, la forma esfèrica habitual de la qual passa a adoptar forma de con, cosa que provoca un astigmatisme irregular que distorsiona les imatges i disminueix la visió. Normalment és degut a factors genètics (en el 25 % dels casos es transmet de pares a fills), encara que també està relacionat amb l'al·lèrgia ocular o amb el fregament continu dels ulls. Segons el Dr. Gris, com més aviat debuta la malaltia, que sol aparèixer en la pubertat, més ràpid és el

19 LA REVISTA IMO

menten el tractament amb llàgrima artificial (pre-

IMO | ACTUALITAT

RECERCA PER IDENTIFICAR NOUS GENS IMPLICATS EN LES DISTRÒFIES DE RETINA

LA REVISTA IMO

Es calcula que falta per identificar prop d'un 40 % dels gens causants d'aquestes patologies hereditàries, que avui dia no tenen tractament i poden provocar ceguesa La Fundació IMO acaba de posar en marxa una recerca

responsables de cada distròfia, per separat. "Se sap, per

bàsica pionera per identificar nous gens implicats en

exemple, que hi ha al voltant de 30 gens implicats en la

determinades distròfies retinals. Per a això, analitzarà

distròfia de cons i bastons. Si el diagnòstic clínic deter-

els gens vinculats a algunes d'aquestes malalties, la re-

mina que un pacient té aquesta distròfia, la investiga-

lació dels quals amb altres distròfies encara no s'ha es-

ció de les bases moleculars de la patologia se centrarà

tudiat. Per aconseguir-ho, l'equip investigador de l'IMO

en aquests 30 gens. No obstant això, hi ha la probabili-

desenvoluparà una nova i potent eina de genotipat que

tat que el gen alterat no es trobi en aquest grup, ja que

permetrà amplificar i estudiar de forma exhaustiva i

sabem que hi ha més gens implicats en aquestes distrò-

conjunta els 200 gens que ja es coneixen com a cau-

fies, que encara no han estat identificats. En aquest cas,

sants de les distròfies de retina i entre els quals se sos-

actualment, no es pot prosseguir amb el diagnòstic ge-

pita que, molt probablement, "s'hi amaga" el 40 % dels

nètic del pacient, i l'única alternativa seria analitzar els

causants d'altres distròfies amb les quals encara no han

25.000 gens del genoma, la qual cosa és inabastable",

estat vinculats.

explica la Dra. Esther Pomares, responsable del Depar-

Es tracta d'una estratègia que, si aporta resultats satisfactoris, suposarà una revolució en el diagnòstic genètic de les distròfies de retina, ja que, fins ara, només és possible analitzar els grups de gens descrits com a

tament de Genètica de l'IMO i directora de la recerca.

IMO | ACTUALITAT

L'estudi promogut per la Fundació IMO implica el desenvolupament d'una nova eina que permetrà analitzar de forma simultània els 200 gens coneguts de distròfies retinals

A més, segons la investigadora, "analitzant de forma conjunta els gens relacionats amb totes les distròfies i no només amb alguna d'elles en concret, evitarem posLa Dra. Esther Pomares (dreta), responsable del Departament de Genètica de l'IMO, dirigeix la recerca, per a la qual s'ha incorporat a l'equip la investigadora postdoctoral, Marina Riera (asseguda).

sibles problemes del diagnòstic genètic actual, com el que tenim quan l'oftalmòleg no pot diagnosticar exactament de quina distròfia es tracta, ja que algunes són molt similars entre elles perquè en estadis avançats presenten símptomes que es poden solapar. En aquest sen-

Gens compartits

tit, un diagnòstic clínic poc clar ens pot donar una pista equivocada que ens porti a estudiar un grup de gens erroni". El nou mètode d'anàlisi impulsat per l'equip de

La nova eina en què ha començat a treballar l'equip

recerca de l'IMO permetrà, a més, prevenir errors en el

de genetistes de l'IMO permetrà salvar aquesta barre-

patró d'herència, un altre factor que també determina

ra perquè farà possible l'anàlisi conjunta de tot el grup

quins gens investigar a l'hora de fer un diagnòstic genè-

de gens implicats en les distròfies i no només d'aquells

tic, i, el que és més important, farà possible la localitza-

descrits ara per ara com a causants d'una sola malal-

ció de nous gens de distròfies molt minoritàries, per a

tia. Aquesta nova estratègia es basa en el coneixement,

les quals no se sol investigar de forma específica.

cada vegada més evident, que un mateix gen –d'entre

Amb aquest estudi, la posada en marxa del qual ha

aquests 200– causa diferents distròfies, segons el tipus

estat finançada per un pacient afectat per una distròfia

d'alteració que presenta. “Hi ha molts gens compartits

retinal, la Fundació IMO espera trobar nous gens im-

entre les distròfies de retina. Per tant, aquests 200 gens

plicats en algunes d'aquestes patologies i, a més, va-

són decisius a l'hora de desencadenar aquestes patolo-

lidar una nova estratègia que permetrà diagnosticar

gies i és molt probable que entre ells hi hagi els gens

aquestes malalties de forma més completa. Per a la Dra.

pendents de localitzar. Molts dels que falten ja estan

Esther Pomares, "l'anàlisi genètica en aquests casos és

identificats per a unes distròfies, però no per a altres",

crucial, ja que es tracta de l'única eina que, avui dia, ens

conclou la Dra. Pomares.

pot garantir un diagnòstic fiable i definitiu".

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

Distròfies de retina Les distròfies de retina són un grup heterogeni de malalties hereditàries que, per la seva baixa prevalença, s'inscriuen en el grup de les anomenades "malalties rares". Totes provoquen una alteració

Fonaments per a les teràpies gèniques

anatòmica de la retina i causen una pèrdua severa de visió. Actualment, no tenen cura i, per això, el fet de poder realitzar un diagnòstic genètic de cadascuna és fonamental per establir les bases que permetin de-

A més, segons la genetista, "la recerca bàsica és un pri-

senvolupar i aplicar teràpies gèniques en els propers

mer pas essencial, ja que estableix els fonaments sobre

anys, aturant, així, la pèrdua de visió dels pacients.

els quals es desenvoluparan els futurs tractaments, molt

Tot i que en general tenen una baixa prevalença, les

esperats, sobretot, en patologies com les distròfies de

distròfies més esteses són la retinosi pigmentària

retina, que ara per ara no tenen cura". En aquests mo-

(que afecta 1 de cada 4.000 persones), la malaltia de

ments hi ha teràpies gèniques en fase molt avançada

Stargardt, la distròfia de cons i bastons i la distròfia

que, mitjançant un vector únic de transport o bé a través

macular.

de nanopartícules, introdueixen en les cèl·lules afectades

LA REVISTA IMO

un gen sintetitzat de manera artificial que compleix les

L'estudi, titulat “Identificació de nous gens de distrò-

funcions del gen alterat. D'aquesta manera, s'evita que

fies de retina” i la durada del qual s'estima en 18 mesos,

la pèrdua de visió provocada per les distròfies segueixi

es troba en aquests moments en una fase preliminar,

avançant, si bé no permet recuperar visió perquè no re-

de recerca de 20 famílies candidates de pacients amb

genera les cèl·lules perdudes. "Per això, aquestes teràpies

diagnòstic genètic previ i els gens coneguts per la dis-

són efectives, fonamentalment, en les primeres fases de

tròfia diagnosticada de les quals han estat descartats,

la malaltia", explica l'especialista de l'IMO.

en el seu cas.

Barcelona Oculoplastics

Avenços en Cirurgia Palpebral

Organitzat per:

Dr. Ramón Medel

LA REVISTA IMO

Cirurgia en directe Workshop de Rejoveniment Barcelona, 17 i 18 d'abril de 2015 Per a més informació: www.imo.es/barcelonaoculoplastics Tel. (+34) 93 253 15 00

IMO | ACTUALITAT

ELS METGES DE L’IMO DEBATEN AL COSTAT DELS SEUS COL·LEGUES LES ÚLTIMES NOVETATS EN OFTALMOLOGIA Participació dels especialistes de l'Institut en els congressos de la Sociedad Española i la Societat Catalana d'Oftalmologia

LA REVISTA IMO

La Sociedad Española de Oftalmología (SEO) va celebrar el mes

i sense necessitat de sutura. També va posar en valor els

d'octubre a Bilbao la seva reunió anual, que va congregar al

beneficis de la utilització combinada d'una substància co-

voltant de 2.000 especialistes per revisar i posar en comú

lorant al costat d'un manipulador de la retina, el perfluoro-

els avenços destacats en la prevenció i el tractament mèdic

carboni líquid, que la retorna a la seva posició original. El

i quirúrgic de les patologies oculars. El programa de la 90a

fet d'haver tintat prèviament les membranes retinals per-

edició de la trobada de la SEO va promoure el debat i l’inter-

met visualitzar-les amb més claredat, cosa que ofereix uns

canvi d'experiències mitjançant ponències, cursos d'actua-

millors resultats.

lització, vídeos, simposis, comunicacions lliures etc.

Dies de la subespecialitat

Per la seva banda, el Dr. Daniel Elies va moderar el dia dedicat a la cataracta i a la cirurgia refractiva, centrat en el maneig quirúrgic de la hipermetropia. En la seva ponència el Dr. Josep Lluís Güell va parlar del risc més elevat de l'ull

Un dels punts forts van ser els "Dies de la subespecialitat",

hipermetrop a causa de la seva menor grandària, motiu pel

que van permetre aprofundir en les novetats específiques

qual requereix un abordatge particular i es converteix en

de cada un dels àmbits de l'oftalmologia. Amb aquest ob-

una de les principals indicacions del làser de femtosegon,

jectiu, al congrés van participar els doctors de l'IMO, centre

especialment útil per augmentar la seguretat del procedi-

reconegut entre la comunitat mèdica per la seva aposta

ment quirúrgic.

per la màxima subespecialització com a via per fer front als casos més complexos.

El Dr. Visa, actual president de la Sociedad Española de Estrabología, va parlar sobre l’"Estrabisme en el miop magne"

El Dr. Josep Garcia-Arumí va participar en el Dia de la

i, en una comunicació lliure al costat de la Dra. Ana Wert,

Retina, amb una ponència sobre el despreniment de reti-

va profunditzar en l'eficàcia de la cirurgia de l’estrabisme

na regmatogen, en la qual va destacar l'aplicació d'instru-

en l'adult d’acord amb l'experiència positiva de l'Institut.

ments de menor grandària per a una cirurgia més precisa

Cursos, reunions i simposis IMO | ACTUALITAT

La contribució dels doctors de l'IMO al Congrés de la SEO també va incloure la participació en cursos, reunions i simposis, com el coordinat pel Dr. Garcia-Arumí en relació amb el tractament de la tracció vitreomacular i del forat macular. S'hi va debatre l'aplicació del fàrmac ocriplasmina per a casos seleccionats en què és possible tancar el forat macular sense cirurgia, a més de la introducció de nous

El Dr. Josep Garcia-Arumí, president de la SCOFT

mètodes en casos complexos (pacients amb alta miopia,

En el marc del Congrés de la SCOFT, el Dr. Josep

forats maculars de grans dimensions, forats que no s'han

Garcia-Arumí va ser nomenat nou president de la

tancat correctament o que s'han tornat a obrir).

institució, càrrec que ocuparà durant els propers

El Dr. Güell, al seu torn, va dirigir el curs d'actualització "Queratoplàstia endotelial", en què es van discutir les tècniques DSAEK i DMEK per al trasplantament selectiu de les

quatre anys. Segons l’especialista en retina de l'IMO, en aquest període intentarà seguir pro-

capes posteriors de la còrnia, i va intervenir en la reunió sa-

movent el desenvolupament científic i tècnic de

tèl·lit de la Sociedad Española de Ergoftalmología sobre crema-

l'especialitat i buscarà la col·laboració amb altres

des oculars i traumatismes químics severs. Com a estra-

societats, comunitats professionals i universitats

tègies terapèutiques per a aquests casos, l'especialista de l'Institut va abordar el trasplantament de cèl·lules del limbe (cultivades al laboratori després de realitzar una petita bi-

vinculades a la disciplina. Així mateix, l'assemblea de socis de la SEO va

òpsia de l'ull sa o menys afecte del pacient) i la queratoplàs-

escollir com a ponència oficial de cara al 2018, per

tia lamel·lar anterior, és a dir, el trasplantament selectiu de

àmplia majoria de vots, la del Dr. Garcia-Arumí,

les capes externes de la còrnia. Ambdues opcions, encara

sobre traumatismes oculars. Aquest tema serà

que amb objectius i indicacions diferents, s'encaminen a l'aplicació de procediments cada vegada menys invasius

en la reunió que tindrà lloc d'aquí a tres anys a

Finalment, el Dr. Elies va presentar la seva experiència

Madrid, mitjançant una presentació de dues hores

amb les lents tòriques Lentis T-Plus al simposi de Top-

i un llibre monogràfic elaborat específicament per

LA REVISTA IMO

que disminueixen el risc de rebuig.

abordat en profunditat per l'oftalmòleg de l'IMO

con, en el qual va avalar la seva utilitat i la seva fiabilitat en la correcció de defectes esfèrics i cilíndrics de l'ull (as-

a l'ocasió en base als últims avenços.

tigmatisme, miopia i hipermetropia) durant la cirurgia de cataracta.

Congrés de la Societat Catalana d’Oftalmologia En relació amb el Congrés de la Societat Catalana d'Oftalmologia (SCOFT), que va celebrar la seva 45a edició el mes de novembre, també cal esmentar la contribució destacada dels oftalmòlegs de l'IMO. Així, el Dr. Güell va moderar la taula rodona sobre procediments quirúrgics combinats, on es va abordar la cirurgia de cataracta junt amb la cirurgia de glaucoma, la vitrectomia o la queratoplàstia, a més de parlar de l'extracció de lents intraoculars fàquiques (sense substitució del cristal·lí) en pacients que han desenvolupat cataracta. Per la seva banda, la Dra. Carolina M. Pallàs va realitzar dues presentacions en vídeo i va participar en tres sessions de pòsters sobre el maneig quirúrgic del glaucoma. Un dels aspectes destacats va ser la seva exposició de la trabeculectomia, considerada la cirurgia filtrant més clàssica per tractar la malaltia, amb l'ús d'unes noves sutures alliberables en comptes de les tradicionals sutures fixes. Amb elles, s'aconsegueix que la tècnica sigui més segura i eficaç, a la vegada que s’obtenen resultats tensionals millors i més previsibles. Pel que fa a la retina, es va dur a terme la lectura de la comunicació sol·licitada "Avenços en les tècniques d'imatge en patologia retinal", a càrrec del Dr. Alfredo Adán i del Dr. Borja Corcóstegui, que també va moderar un curs d'actualització sobre l'evidència i experiència en el control de l'edema macular. Així mateix, el Dr. Garcia-Arumí va centrar-se en la detecció del forat macular i va moderar un simposi sobre la utilització del fàrmac ocriplasmina per a casos de tracció vitreomacular, tema que ja va tractar en el congrés de la SEO.

IMO | ACTUALITAT

EL DR. RAFAEL NAVARRO INGRESSA AL PRESTIGIÓS CLUB JULES GONIN L'especialista en retina s'uneix als seus col·legues de l'IMO, el Dr. Borja Corcóstegui i el Dr. Josep Garcia-Arumí, com a membre d'una de les societats més reconegudes en la subespecialitat Amb aquest objectiu, impulsa projectes de recerca i publicacions especialitzades d'alt nivell i organitza congressos i col·loquis on els seus més de 250 integrants, entre oftalmòlegs i científics, comparteixen els últims avenços. La reunió biennal del club, que enguany ha tingut lloc a Zuric i que el 2016 es durà a terme a Bordeus, és una de les cites més importants pel que fa a la posada al dia de coneixements en el camp de la retina, àrea que ha experimentat un gran progrés, gràcies a pioners com Jules Gonin.

Jules Gonin

LA REVISTA IMO

Jules Gonin és una de les figures clau en la història de l'oftalmologia per la seva contribució decisiva a la cirurgia del despreniment de retina, patologia que fins al segle XX no tenia tractament. Del 1902 al 1921, Gonin va revolucionar el maneig quirúrgic d'aquesta malaltia, en comprendre que el trencament retinal és la causa del despreniment i no la El Dr. Rafael Navarro, retinòleg de l'IMO, és nou membre del Club Jules Gonin des del passat mes de setembre, després de ser recomanat pel Comitè Executiu i acceptat per l'Assemblea General de la societat en la seva XIX trobada, celebrada a Zuric. D'aquesta manera, l'especialista en retina de l'Institut es converteix en el novè espanyol a formar part del selecte club, al costat dels doctors Borja Corcóstegui (membre del Comitè Executiu) i Josep Garcia-Arumí, de l'IMO. El Club Jules Gonin és una de les societats oftalmolò-

seva conseqüència, com es creia aleshores. A partir d'aquell moment, va desenvolupar el procediment de la ignipuntura (cauterització per segellar la retina), que va incrementar de forma considerable les taxes d'èxit quirúrgic, inferiors al 5 % abans d'aquesta nova tècnica. Malgrat que ha quedat obsoleta pel risc de complicacions i per la irrupció de nous instruments a finals dels anys noranta, al seu dia va canviar completament el paradigma dominant. Per això, tot i els bons resultats obtinguts, va trobar l'oposició

giques més prestigioses en l'àmbit internacional. Amb

de bona part de la comunitat mèdica i científica,

seu a Suïssa, rep el nom de qui és considerat pare de la

que no va reconèixer la bona tasca de Gonin fins

cirurgia moderna del despreniment de retina i, fidel al

al 1929, al Congrés Internacional d'Oftalmologia

seu caràcter innovador, vol promoure l'intercanvi d'opi-

d'Amsterdam. Des de llavors, és un exemple de

nions i fomentar els vincles entre els millors experts en

com la perseverança i el rigor professional fan

patologies retinals, del vitri i de la coroide.

possible el progrés de la disciplina.

41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona. Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta. Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

LA REVISTA IMO

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

IMO | ENTREVISTA

EL DR. JOSEP LLUÍS GÜELL, NOU PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ IMO "Seguirem apostant per millorar la visió i la qualitat de vida de les persones, mitjançant projectes d'acció social i prevenció, de docència i de recerca"

LA REVISTA IMO

28 El Dr. Josep Lluís Güell, responsable del Departa-

gia pediàtrica, etc. A més, dirigim alguns programes

ment de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva

específicament a persones en risc d'exclusió social,

de l'IMO, ha estat nomenat recentment presi-

com Operació Visió, que permet oferir tractament

dent de la Fundació IMO, i ha recollit així el tes-

gratuït a pacients sense recursos, o el Programa de

timoni del Dr. Josep Garcia-Arumí, qui ha exercit

salut ocular en la infància, amb el qual, gràcies al

el càrrec durant els primers quatre anys de la

suport de l'Obra Social "la Caixa", realitzem revisions

Fundació. Parlem amb el Dr. Güell del present i

i tractaments gratuïts a nens de zones desfavorides.

del futur d'aquesta institució, que està previst que presideixi fins al 2018.

Quins plans té la Fundació en aquest àmbit en els propers anys?

Quin és el seu projecte com a president de la

Seguirem apostant per campanyes que conscienciïn

Fundació IMO?

de la importància de la prevenció i per programes

Durant els propers quatre anys espero donar-hi un

orientats a població en risc d'exclusió social, com

nou impuls i reforçar l'activitat orientada a complir

Operació Visió, que hem prorrogat un any més (fins

la missió amb la qual la Fundació va ser constituïda

a l’octubre del 2015) i el radi d'actuació del qual hem

el 2010, que no és altra que promoure l'avenç de l'of-

ampliat a tot Espanya. Per aconseguir-ho, tenim la

talmologia i, d'aquesta manera, millorar la visió i la

col·laboració de Càritas, a més d'altres entitats que

qualitat de vida de les persones a través de tres eixos

ens ajuden a difondre el programa i a gestionar l'in-

d'actuació: docència, recerca i prevenció.

grés de possibles candidats. També hem incorporat revisions oftalmològiques a infants en risc d'exclu-

En què es basa l'activitat de prevenció?

sió de l'àrea de Barcelona per respondre a la crida

Impulsem campanyes d'informació i de consciencia-

de Càritas Catalunya i de Fundesplai, mitjançant la

ció per a pacients i població de risc, amb revisions

reproducció del model que ja fa dos anys que desen-

oculars de diagnòstic precoç i conferències sobre

volupem amb èxit amb l'Obra Social "la Caixa".

glaucoma, DMAE, retinopatia diabètica, oftalmolo-

IMO | ENTREVISTA

Com accedeixen els candidats a Operació Visió?

tant de 400 persones a través d'Operació Visió, una

Aquest programa s'adreça a persones sense recursos

xifra que creiem que serà força més elevada durant

o amb recursos molt escassos i amb problemes greus

aquest segon any, gràcies al fet que el projecte cada

de visió que, per alguna circumstància, no estan sent

vegada es coneix més i s’ha obert a pacients de tot

ateses a través de la sanitat pública. Per ingressar al

Espanya. També estem molt satisfets de la tasca duta

programa, els candidats han d'aportar, directament

a terme amb la població infantil en risc d'exclusió, un

o amb la intermediació de Càritas o d’una altra enti-

grup prioritari per a la Fundació, ja que pensem que

tat involucrada en el projecte, un informe social que

col·laborar amb la millora de la salut visual d'aquests

acrediti la seva situació de necessitat i un informe

nens és fonamental per impulsar-ne el rendiment es-

mèdic/oftalmològic que detalli el seu problema i que

colar i per contribuir a la seva integració social, ara

demostri que no està sent atès en un altre centre, ja

i en el seu futur com a adults. En dos anys, hem rea-

sigui públic o privat.

litzat revisions oculars i hem ofert tractament sense cost a prop d'un miler de nens de famílies en risc d'ex-

Com contacten amb la Fundació els candidats a

clusió social de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Operació Visió? Tenim diverses vies de comunicació: a través del web,

Quin balanç es pot fer de la salut ocular

del correu electrònic (info@fundacionimo.es) o bé

d'aquests nens?

trucant al telèfon 934 184 769. També es pot sol·lici-

Hem comprovat que el percentatge de problemes vi-

tar informació sobre el programa presencialment a

suals no diagnosticats en aquest col·lectiu, d'un 30 %,

l'Institut.

és molt superior a la mitjana obtinguda també per la Fundació IMO a les revisions oculars que durant tres

Quin és el balanç de la tasca social desenvolupa-

anys hem dut a terme al Festival de la Infància de

da fins ara per la Fundació?

Barcelona, i que se situa en el 13.5 %. Aquesta dada

El balanç és molt positiu i per això seguim treballant

posa de manifest que aquest col·lectiu necessita un

en aquesta línia. Fins ara, hem pogut atendre al vol-

reforç i un treball de conscienciació i d’educació de

LA REVISTA IMO

IMO | ENTREVISTA

"Invertir en recerca bàsica en oftalmologia és invertir en la recuperació visual de molts

les famílies, que, en molts casos, tenen pocs hàbits

gia molecular a les nostres instal·lacions el 2013 i a

de salut i de prevenció i que, en algunes ocasions,

la creació d'un departament de genètica, també hem

LA REVISTA IMO

pacients en un futur proper"

també mostren poca adhesió al tractament, general-

pogut posar en marxa una recerca bàsica pionera per

ment correcció òptica amb ulleres.

identificar nous gens implicats en les distròfies de retina. Amb aquest objectiu, el nostre equip analitzarà,

Als nens diagnosticats se'ls fa un seguiment du-

mitjançant una nova eina de genotipat, els gens vin-

rant diversos anys...

culats a algunes d'aquestes malalties, però la relació

Efectivament, no ens quedem només en una revisió

dels quals amb altres distròfies no s'ha estudiat enca-

i en la prescripció de tractament en els casos en què

ra. Si aporta resultats satisfactoris, aquesta recerca

detectem patologia, sinó que a tots aquests nens se'ls

suposarà una revolució en el diagnòstic genètic de

va fent un control per verificar que el tractament se

les distròfies de retina. Paral·lelament, estem cercant

segueix correctament i per introduir canvis de gra-

finançament per posar en marxa nous estudis relacio-

duació en els casos necessaris. L'objectiu és realitzar

nats amb aquestes patologies retinals, el glaucoma i

un seguiment des dels 3 fins als 8 anys, quan es com-

les distròfies corneals.

pleta el desenvolupament visual. No serviria de gaire deixar pel camí els nens diagnosticats, ja que l'efec-

La recerca bàsica té un alt cost i els resultats

tivitat del tractament podria quedar molt limitada i

no solen veure’s a curt termini. Com es financen

no aconseguiríem contribuir de manera eficaç al seu

aquests projectes?

desenvolupament acadèmic ni a la seva integració

Depenem de l'aportació econòmica d'empreses o de

social.

particulars compromesos amb la recerca en oftalmologia, un àmbit en què realment hi ha poca tradi-

En què està treballant la Fundació en l'àmbit de la

ció d'inversió a Espanya. És cert que costa veure els

recerca?

resultats, però cal tenir en compte que l'objectiu de

Estem participant en diversos estudis clínics i en lide-

la Fundació IMO és compaginar la recerca clínica i

rem un, Bioimage, un assaig per avaluar les variants

la bàsica, amb estudis traslacionals que no tan sols

genètiques de la via del VEGF com a biomarcadors

contribueixin al progrés científic, sinó també a millo-

d'eficàcia d'un tractament per a la DMAE neovascu-

rar la visió i la qualitat de vida dels pacients de ma-

lar. Gràcies a la inauguració del laboratori de biolo-

nera eficaç. Estem convençuts que la dècada vinent

IMO | ENTREVISTA

farem passos molt importants en aquest sentit gràcies, entre d'altres avenços, a l'aplicació de teràpies gèniques, que en aquests moments ja estan en fases molt avançades. Per aquest motiu, pensem que invertir en recerca bàsica en oftalmologia és invertir en la recuperació visual de molts pacients en un futur proper. Lògicament, les persones que estan més conscienciades d’això són les mateixes afectades per les patologies objecte d'estudi, fet que explica que la recerca sobre els gens de distròfies de retina hagi estat 100 % finançada per un pacient amb una d'aquestes malalties.

permet cobrir les necessitats actuals de la Fundació. En

Quins són els projectes de docència de la Fundació?

sufraguen parcialment amb l'aportació d'entitats com

Des de la Fundació IMO oferim un programa de for-

l'Obra Social "la Caixa", amb la donació de material qui-

mació continuada amb la Universitat Autònoma de

rúrgic o d'exploració ocular per part de cases comercials

Barcelona, que consta de diversos cursos de màster

i, per primera vegada el 2014, amb la venda de loteria de

i de postgrau en diferents subespecialitats i àrees

Nadal a l'IMO. Malgrat totes aquestes vies, segueixen

oftalmològiques; impulsem tallers pràctics d'espe-

quedant moltes despeses per cobrir, a les quals poden

cialització en col·laboració amb l'European School for

contribuir les aportacions d'empreses o de particulars.

Advanced Studies in Ophthalmology (ESASO); i organit-

D'aquestes aportacions, en depenen íntegrament els

zem congressos, cursos, jornades i seminaris sobre

projectes d'investigació bàsica, mentre que els de do-

oftalmologia a la seu de l'IMO. En aquests moments,

cència es financen parcialment mitjançant el patrocini

estem preparant la segona edició del congrés d’ocu-

de firmes comercials, generalment farmacèutiques, re-

loplàstia, que, després de celebrar-se per primera ve-

lacionades amb els temes entorn dels quals gira cada

gada fa tres anys, tindrà lloc novament aquest mes

curs o congrés.

LA REVISTA IMO

relació amb el finançament, els programes socials se

d'abril, i el congrés de retina, que al maig tornarà a convertir l'IMO en el focus d'atenció mundial d'aquesta subespecialitat, com ja va passar al 2011 i al 2013. D'altra banda, el gran èxit del congrés de glaucoma, celebrat per primer cop el passat mes de novembre,

Les aportacions a la Fundació

ens fa pensar en la possibilitat de promoure’n una

IMO poden fer-se en el compte

nova edició més endavant.

ES7401824370810201515527. Les empreses

Al setembre, a més, la Fundació IMO col·laborarà

o particulars que realitzin aportacions

amb l’European Society of Cornea and Ocular Surface Disease Specialists (EUCORNEA) i l’European Society of Cataract

poden especificar en quin àmbit volen que

and Refractive Surgeons (ESCRS) en l'organització de re-

es faci servir la seva aportació ("Projectes

unions sobre els últims avenços en còrnies artificials

socials" o "Projectes de recerca") i si

i cirurgia làser corneal, celebrades a l’Institut dins del marc del congrés anual d’ambdues societats que acollirà la ciutat de Barcelona.

volen ser esmentats com a patrocinadors de la Fundació en els diversos canals d'informació de què disposa. També podran

Per acabar, com es pot contribuir amb la Fundació, ja sigui per a projectes de prevenció, socials, d'investigació o de docència?

conèixer de forma detallada l'avenç dels diferents projectes que ajudin a finançar,

Les dues vies de col·laboració són el voluntariat i la do-

després d’haver ofert les seves dades

nació econòmica. Pel que fa al voluntariat, l’entusiasta

de contacte en el moment de realitzar

implicació del personal mèdic i administratiu de l'IMO

l'aportació.

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

OPERACIÓ VISIÓ, PRIMER PAS PER SUPERAR L’ADVERSITAT

LA REVISTA IMO

Operació Visió, el programa de cirurgia solidària impulsat per la Fundació IMO al 2013, segueix contribuint a la millora de la salut ocular de persones amb greus problemes de visió i serioses dificultats econòmiques, que no tenen l'opció de recórrer a la sanitat privada i que no sempre poden ser absorbides per la sanitat pública. Si en alguna cosa coincideixen és en l'oportunitat presentada pel programa, no només de recuperar visió sinó també de tornar a gaudir d'una vida més autònoma i plena. Com destaquen els nostres testimonis, quan és la visió el que està en joc, la diferència entre veure i no veure possibilitats de canvi és el primer pas per revertir l'adversitat. Coneguem les històries de la Lucía Garza, l’Oliveiro Estupiñán i la Paula Brito, tres casos ben diferents encara que amb un element en comú: la seva ferma voluntat per tirar endavant i superar la limitació visual. La seva gran tenacitat per no desistir fins a trobar la llum... i topar amb Operació Visió.

Lucía Garza Quan la família Garza va acudir al 2010 a l'orfenat de Jinzhou (Xina) per adoptar el petit Joan, no va poder evitar fixar-se en una nena curiosa i desperta que va agafar la mà del seu fill Gabriel. Fascinats per la seva vivacitat, es van fer la promesa de tornar aviat a buscar-la i, al cap de dos anys, van anar de nou a Jinzhou per adoptar la Lucía. Des de la seva arribada a Pamplona, no va deixar de sorprendre familiars, mestres i amics per la seva ràpida adaptació: la Lucía va aprendre de seguida el nostre idioma i es va integrar amb facilitat a casa i a l'escola, on va sobresortir per la seva habilitat amb les matemàtiques. "És una nena molt llesta –explica l’Ana, la seva mare– capaç d’espavilar-se sola gràcies a la seva gran memòria i al seu sentit de l'orientació, tot i que únicament podia per-

cebre llums i ombres". Perquè, encara que no ho semblés a causa de la seva extraversió i considerable autonomia, la Lucía patia una important limitació visual. Com detalla el Dr. Borja Corcóstegui, especialista en retina i director mèdic de l'IMO, "l’ull esquerre presentava un dany sever i irreversible, mentre que el dret estava afectat per una cataracta avançada que impedia examinar el fons de l'ull. Mitjançant una ecografia i altres proves complementàries,

Álex Gutiérrez Ocularista Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 Barcelona T 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

vam descobrir que tenia una lesió retinal congènita, cosa que ens situava davant d'un cas molt complicat". No obstant això, l'oftalmòleg no tancava la porta a la possibilitat que la Lucía recuperés cert grau de visió amb la intervenció quirúrgica oportuna. Era la primera vegada que la família Garza veia opcions reals de millora per a la seva filla, el cas de la qual no havia trobat resposta fins aleshores per la dificultat que tenia abordar-lo, ja que requeria professionals altament especialitzats. Segons la seva mare, "abans no ens havien donat cap expectativa, i a l'IMO vam trobar l'oportunitat que la Lucía tingués una mica més a prop la seva il·lusió des que va arribar de la Xina: tenir un llapis i un quadern a les mans per llegir i escriure". "Des de l’IMO ens van animar a intentar-ho, encara que procés", afegeix l’Anna, ja que a la Lucía se li va practicar

ció IMO, "el trasplantament de còrnia era l'única opció per

una lensectomia (extracció del cristal·lí amb cataracta per

al cas de l’Oliveiro, de 33 anys i amb queratocon avançat

la part posterior de l'ull), combinada amb una vitrectomia

en tots dos ulls però especialment sever en l'esquerre. En

(extracció del vitri, el gel que omple la cavitat ocular). Afor-

aquest ull, l'alteració congènita corneal va progressar i va

tunadament, i com comenta el Dr. Corcóstegui, "la inter-

arribar al màxim estadi, anomenat hydrops, pel qual la còr-

venció es va desenvolupar sense complicacions i la Lucía

nia es va deformar fins a deixar una cicatriu central. Com

va mostrar des del principi una bona evolució postopera-

a conseqüència, el pacient va experimentar una important

tòria". L'endemà de la cirurgia, ja aconseguia distingir amb

disminució de visió, que li va quedar reduïda a menys de

més claredat formes i colors. "En tot moment vam mante-

l'1 % (tot just moviment de mà), fruit d'un dany que només

nir els peus a terra, però la millora experimentada va ser

podia ser restaurat amb un trasplantament".

per a nosaltres un autèntic miracle", conclou l’Ana.

Oliveiro Estupiñán

La intervenció que necessitava l’Oliveiro, però, va trigar molt a arribar, i l'espera per trobar una còrnia compatible es va dilatar en el que semblava un procés interminable per a la família. Dos anys i mig ben llargs en què el jove va

Igual que la Lucía Garza, l’Oliveiro Estupiñán va estar

veure’s limitat en la capacitat visual i minvat en la qualitat

molt temps sense veure pràcticament res, ni la realitat

de vida, ja que havia perdut autonomia i no podia realitzar

davant dels seus ulls ni cap perspectiva de canvi. Tot va

tasques tan quotidianes com llegir, consultar el mòbil o,

començar fa ja més de dos anys, quan aquest jove cana-

senzillament, veure la televisió.

ri es va aixecar un matí i un vel fosc va caure de sobte

Amb la ferma voluntat de revertir aquesta situació, la

sobre el seu ull esquerre. Des de llavors, l’afany més gran

seva mare no va deixar de buscar alternatives, fins que la

tant d’ell com de la seva mare, la Teresa, va ser poder ac-

solució va arribar de la mateixa manera imprevista com

cedir a un trasplantament de còrnia que li retornés part

havia sorgit el problema. Quan la Teresa un dia va llegir un

de la visió, a més de l'esperança de recuperar l’anterior

comentari sobre l'IMO a Facebook, poc podia imaginar-se

relació amb l'entorn.

que, al cap d'un mes encara no, el seu fill seria operat a

Com explica el Dr. Josep Lluís Güell, especialista en còrnia i cirurgia refractiva i flamant president de la Funda-

l'Institut gràcies al programa Operació Visió. "Per a nosaltres va ser un somni", reconeix, i assegura que

LA REVISTA IMO

en tot moment van ser prudents donada la complexitat del

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

Paula Brito En el cas de la Paula Brito, també canària i de 71 anys, l'objectiu del seu pas per Operació Visió va ser dur a terme una intervenció per obtenir una petita mostra de teixit retinal. Com explica la Dra. Anniken Burés, especialista en retina de l'IMO, "sospitàvem que aquesta pacient patia un limfoma, malaltia maligna amb afectació primària de l'ull, encara que necessitàvem corroborar-ho. Per això, calia fer una biòpsia de la retina, clau per començar el tractament adient i així combatre la malaltia, de pronòstic vital més enllà de visual". Donada l'extrema delicadesa de l'òrgan ocular, es requeria una intervenció quirúrgica molt complexa que comportava un alt risc de complicacions i que cap especialista havia estat disposat a assumir. Segons el seu fill, en Ricardo, "vam detectar que alguna cosa no anava bé quan, ja fa més d'un any, van operar la meva mare de cataractes i, tot i així, va entrar en un procés de proves i més proves sense que ens

LA REVISTA IMO

seguir sense veure-hi bé amb l'ull dret. Des de llavors, vam 34

donessin cap sortida; sense la necessària confirmació d'un el trasplantament de còrnia va resultar un èxit. "Hem notat

diagnòstic que ens permetés seguir endavant".

una gran millora, ja que l’Oliveiro es mostra molt més ac-

"Estàvem desesperats –confessa en Ricardo– i vam deci-

tiu, obert i animat després de recuperar progressivament

dir agafar l'avió i venir a Barcelona, ja que buscant infor-

la visió". En aquest sentit, i com afegeix el Dr. Güell, qui va

mació vam trobar que l'IMO era un centre oftalmològic de

dur a terme la intervenció, "s'ha confirmat el bon pronòs-

referència". Una porta oberta a l'esperança, que gràcies al

tic que, en general, tenen els trasplantaments en querato-

compromís de la Fundació IMO va permetre a la Paula Bri-

cons. Passades les primeres setmanes, en les quals la nova

to acollir-se a Operació Visió i sotmetre’s a la tan esperada

còrnia va acabar de transparentar-se i de regularitzar-se,

biòpsia a mans del Dr. Carlos Mateo. Com explica l'oftalmò-

el pacient va tornar a veure-hi bé i vam poder graduar-lo,

leg, "en tractar-se d'un procés desconegut en avenç, que ja

encara que hem de tenir en compte que aquesta graduació

havia arribat a afectar el segon ull, era imprescindible ex-

anirà canviant durant el proper any i mig".

treure una mostra de la retina que permetés conèixer his-

Per això, tant la correcció òptica requerida com els con-

tològicament la causa exacta de la patologia i, amb això,

trols de seguiment oportuns, també estan inclosos en el

establir les pautes terapèutiques oportunes per frenar-ne

projecte Operació Visió, que pretén donar cobertura global

l’evolució".

a les persones acollides al programa des de l'excel·lència

El benefici que se’n podia obtenir, per tant, va fer que val-

mèdica i la qualitat humana que impulsen la tasca de la

gués la pena assumir els possibles riscos de la cirurgia, que

Fundació IMO.

la Paula va superar amb èxit, gràcies a l'experiència i a la professionalitat de l'oftalmòleg de l'IMO. Mentre esperaven els resultats de la biòpsia, ella i la seva família eren conscients que el camí no havia fet res més que començar i, un cop aclarida la incertesa, van tenir encara més clar quin era el següent pas: "no rendir-se i seguir lluitant".

LA REVISTA IMO

IMO | OFTALMOLOGIA

ESQUÍ PER A TOTHOM

LA REVISTA IMO

La pràctica de l'esquí és una de les aficions més populars en la temporada hivernal, però per a l’Arancha Jiménez és molt més. Per a aquesta pacient de l'IMO l'esquí és una motivació vital, que a través de la iniciativa "Esquí per a tothom", a les pistes de Formigal, comparteix i dóna l’oportunitat d'experimentar a persones amb discapacitat visual.

"Respirar aire pur i gaudir d'una sensació indescripti-

estar més de 20 anys exercint de guia de persones que,

ble de llibertat i de superació de qualsevol límit enmig

tot i no poder veure-hi, no es van deixar vèncer i van

de la immensitat de la muntanya". Això és el que sent

lluitar per superar la seva limitació.

l’Arancha Jiménez quan esquia, passió a què es dedica

En tornar a Espanya, fa set anys, l’Arancha va voler

en cos i ànima des que als 16 anys va practicar per pri-

traslladar aquesta iniciativa al nostre país, encara que

mera vegada aquest esport en unes vacances familiars

va topar amb grans diferències: "a Suïssa pràcticament

al Pirineu aragonès.

s'esquia com es va a peu i reuníem grups de més de 50

A partir d'aquell moment, va tenir clar que el seu afany

persones en els quals, a més dels guies, només hi havia

per calçar uns esquís i lliscar per la neu havia de deixar

un professor. Aquí, en canvi, la figura de l'instructor és

de ser un somni per convertir-se en una realitat, i es va

més necessària a l'hora de donar els primers passos. El

fer professora a l'Escola d'Esquí de Formigal. Va conti-

nostre repte és convèncer les persones amb discapacitat

nuar alimentant la seva vocació quan es va traslladar a

visual que, amb les nocions bàsiques i amb l'ajuda d'un

Suïssa, on va entrar en contacte amb la GSRA, associa-

guia que es converteixi en els seus ulls, també poden

ció d'esquiadors cecs i amb discapacitat visual. Allà, va

esquiar".

IMO | OFTALMOLOGIA

En aquest sentit, la pacient de l'IMO destaca que la

la seva experiència per animar la gent a provar-ho". No

dificultat més gran és fomentar la pràctica de l'esport

obstant això, encara queda molt de camí per recórrer

entre els mateixos afectats. "L'Escola d'Esquí de Formi-

en la difusió de l'activitat esportiva entre els col·lectius

gal ha acollit el projecte amb els braços oberts i molts

amb problemes visuals severs.

dels seus membres han volgut rebre formació específica

Per aconseguir-ho és fonamental l'impuls de persones

però, tot i així, tenim pocs alumnes", explica l’Arancha.

com l’Arancha i el suport d'entitats com l'Escola d'Esquí

Segons ella, la clau per guanyar adeptes és que les per-

de Formigal, que juntament amb la Fundació Esport So-

sones amb discapacitat visual confiïn en les seves possi-

lidari ha fet possible el programa "Esquí per a tothom".

bilitats, encara que la falta de seguretat moltes vegades

Posat en marxa l'any passat amb classes esporàdiques,

ve de l'entorn: "sovint són aquells que hi veuen els qui

aquesta temporada ja ofereix dues setmanes comple-

posen més obstacles i no aconsegueixen reconèixer el

tes d'instrucció (del 14 al 19 de desembre i del 22 al 27

potencial dels discapacitats visuals".

de març) i sessions de tres hores al dia amb professor i

Un cop enderrocat aquest mur, la resposta és molt

guia, de dilluns a divendres i també els caps de setmana.

positiva i, com assegura l’Arancha, "els que s'animen a Per a més informació o reserves, truqueu al 974 490 135 o

es mostren encantats. De fet, són els primers a explicar

contacteu amb info@escuelaesquiformigal.com.

37 LA REVISTA IMO

intentar-ho, deixant de banda les pors i els prejudicis,

IMO | OFTALMOLOGIA

ULLS DEL MÓN APLEGA 200 PERSONES EN EL SEU SOPAR ANUAL PER LLUITAR CONTRA LA CEGUESA EVITABLE

La 13a edició de La Nit, cita solidària per recaptar fons, es va celebrar amb gran èxit el mes de novembre al restaurant Mas Marroch - El Celler de Can Roca

LA REVISTA IMO

La fundació Ulls del món, impulsada l’any 2001 pel Síndic

del món. El cercle en la lluita contra la ceguesa evita-

de Greuges Rafael Ribó i pel director mèdic de l’IMO,

ble es va fent cada vegada més gran gràcies al suport

Borja Corcóstegui, va celebrar el passat mes de novem-

que, malgrat la situació de crisi econòmica, ofereixen

bre la tretzena edició del seu sopar anual de sensibi-

l’ESASO i altres institucions i persones perquè les comu-

lització, rendició de comptes i captació de fons. La Nit

nitats amb menys recursos puguin rebre atenció oftal-

va tenir lloc per primera vegada a Girona, gràcies a la

mològica de qualitat.

implicació i el compromís dels germans Roca, que van acollir al Mas Marroch les més de 200 persones congre-

Obrint el cercle

gades a l’acte. La vetllada, conduïda per Helena Garcia Melero (Els

Al món hi ha 39 milions de persones cegues, un 90 % de

Matins de TV3) i Marcel Gorgori (Històries de l’Òpera, En clau

les quals viu en els països més necessitats. Tanmateix,

de vi), va incloure l’actuació de The Gospel Viu Choir i

4 de cada 5 d’aquests casos de ceguesa es poden curar

la presència de personalitats polítiques destacades com

o prevenir amb tècniques relativament senzilles però

l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el conseller de

inaccessibles en les zones més pobres. Amb l’objectiu

Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el vicepresident de

que milers de persones recuperin la visió o no arribin a

la Diputació de Girona, Xavier Soy. També hi van assistir

perdre-la per causes que es poden evitar, Ulls del món

nombrosos representants de l’àmbit empresarial, cultu-

vetlla per la salut ocular de les comunitats més vulne-

ral i sanitari i membres de l’European School for Advanced

rables mitjançant l’assistència de proximitat i la difusió

Studies in Ophthalmology (ESASO), amb seu a la ciutat su-

d’hàbits bàsics de prevenció, especialment entre les do-

ïssa de Lugano, on es durà a terme la propera edició de

nes i els infants.

La Nit dels Ulls del Món.

La recaptació de més de cent cinquanta mil euros ob-

D’aquesta manera, la fundació i ESASO, institució

tinguda a La Nit dels Ulls del món d’enguany permetrà

presidida pel Dr. Giuseppe Guarnaccia i de la qual el

avançar en els diferents programes de cooperació que la

Dr. Corcóstegui és vicepresident, estrenyen encara més

fundació desenvolupa a Bolívia, Mali, Moçambic i el Sà-

els seus vincles, després de posar en marxa un acord

hara, atenent cada vegada més persones i, a la vegada,

de col·laboració entre ambdues entitats per millorar la

estenent el compromís amb el dret universal a la visió

formació dels professionals dels territoris on opera Ulls

en el nostre entorn proper.

LA REVISTA IMO

ENS HA VISITAT...

DR. STEFAN SEREGARD PRESIDENT DE LA SOCIETAT EUROPEA D'OFTALMOLOGIA

LA REVISTA IMO

ENS HA VISITAT...

legs, sinó també personal d'infermeria, secretariat, tècnics etc. Per fer-ho, mirem que cadascun dels nos-

El president de la Societat Europea d'Oftalmologia va visitar l'IMO amb motiu del Dia Mundial de la Visió (9 d'octubre), encapçalant un equip de 55 professionals del St. Erik Eye Hospital d’Estocolm en una jornada d'intercanvi de coneixements entre els dos centres

tres equips es trobi amb els seus homòlegs a l'IMO, a fi que puguin conversar i intercanviar experiències que ens ajudin a millorar i que siguin d'utilitat en la nostra pràctica diària. Com valoren la jornada a l'IMO? De forma molt positiva. Les sessions clíniques i la rotació pels diferents departaments, integrats en unes magnífiques instal·lacions, per veure l'estructura i la dinàmica de treball del centre, han estat molt enriquidores. Creiem que a partir d'aquesta experiència podem seguir desenvolupant el partnership amb l'IMO, per iniciar una relació fructífera de cara al futur. Per exemple, seria molt interessant rebre la visita d'un equip de l'Institut al St. Erik Eye Hospital. Quins són els principals punts de trobada entre

gia Oftàlmica i Oncologia i responsable del Departa-

el St. Erik Eye Hospital i l'IMO? Què tenen en comú

ment de Malalties Vitreoretinals del St. Erik, referent

tots dos centres a l'hora de concebre l'oftalmo-

mundial en oftalmologia. Es tracta de l'única clínica

logia?

de Suècia dedicada exclusivament a la cura de la salut

Tot i que l'IMO és una clínica privada i el St. Erik un

ocular, amb estrets vincles en investigació i docència

centre públic, ambdós apostem per una cura inte-

amb el Karolinska Institute, la Divisió Ull i Visió del

gral de la visió i per una oftalmologia d'alt nivell. La

Departament de Neurociència Clínica del qual també

docència i la recerca són dos pilars fonamentals que

està dirigida per aquest prestigiós retinòleg.

compartim, tot i que no resulta fàcil compaginar-los amb la pràctica assistencial i la cura del pacient. Tro-

De forma periòdica, un equip del St. Erik Eye

bar l'equilibri entre les diferents vessants perquè es

Hospital es desplaça a un centre de gran reconei-

complementin en lloc de "competir" entre elles és

xement internacional per fomentar l'intercanvi

complex, per la qual cosa hem d'afrontar preocupaci-

de coneixements i d’experiències entre profes-

ons similars i, en aquest sentit, tenim molt a apren-

sionals. Què els ha portat a l’IMO en aquesta

dre els uns dels altres. Com he comentat, la relació

ocasió i quin és el principal objectiu de la visita?

d'intercanvi de coneixements entre l'IMO i el St. Erik

Cada dos anys visitem un o dos centres d'excel·lència i

pot ser molt profitosa.

aquesta vegada hem triat venir a Barcelona. Vam pensar que seria molt enriquidor conèixer l'IMO, ja que es

Una de les especialitats amb més prestigi del St.

tracta d'un centre de gran prestigi, amb unes instal·la-

Erik, el centre oftalmològic més gran d'Escandi-

cions modernes i avantguardistes dissenyades especial-

nàvia dedicat a la cura de la part posterior de

ment per al desenvolupament de l'oftalmologia i la cura

l'ull, són les patologies del vitri i de la retina.

de la salut ocular del pacient. L'IMO és justament el que

Quins avenços destacaria en relació amb aquest

buscàvem: un centre d'excel·lència.

àmbit?

L'objectiu principal de la visita és oferir un background

Crec que els especialistes en la disciplina coincidiran

d'interès a tot el nostre personal, no només oftalmò-

amb mi que la gran revolució ha vingut de la mà de

41 LA REVISTA IMO

El Dr. Stefan Seregard és director del Servei de Patolo-

ENS HA VISITAT...

les teràpies intravítries, les quals suposen tota una

uveal, que és el tumor maligne més freqüent de l'ull i

fita, no només pel que fa a resultats, sinó també en

que pot tenir greus repercussions sobre la capacitat vi-

l’àmbit financer, en el logístic, etc.

sual. Hem aconseguit controlar la malaltia des del punt de vista oftalmològic i que els pacients preservin l’ull i

Un altre dels punts forts del St. Erik és l'oncolo-

la visió. No obstant això, les persones amb melanoma

gia. Quines són les principals línies d'investigació

segueixen morint per la metàstasi del tumor, de manera

i els èxits obtinguts?

que els tractaments futurs s'orientaran a buscar la ma-

Des de fa anys, el St. Erik Eye Hospital és un centre de

nera de prevenir el desenvolupament de la metàstasi.

referència en oncologia ocular i avui som responsables del Servei Nacional Suec d'Oncologia Oftàlmica

En el terreny de la investigació entra en joc el

i de Patologia Oftàlmica. Per això, ens deriven tots

Karolinska Institute. Quins són els vincles del St.

els pacients amb tumors oculars, específicament

Erik amb el Karolinska Institute?

amb melanoma ocular o retinoblastoma (les nostres

El St. Erik Eye Hospital acull en les seves instal·lacions

especialitats). Tenint en compte que Suècia és un

la tasca d'atenció al pacient mentre que el Karo-

país petit quant a població (9,6 milions d'habitants),

linska Institute representa la universitat, l'única del

aquesta centralització és fonamental per poder ad-

país especialitzada en medicina. De fet, el Karolinska

quirir un maneig expert i oferir una atenció de màxi-

Institute és el principal centre a Suècia per a la in-

ma qualitat.

vestigació mèdica i la docència, la qual cosa suposa

Comptem amb l'únic laboratori a Suècia destinat es-

un important valor afegit. Molts dels professionals

pecíficament a la investigació en el camp de l'oncologia

del St. Erik també som professors i investigadors del

ocular i la patologia oftàlmica, des d'on ens hem centrat

Karolinska ja que, com hem esmentat, és important

en el tractament de la malaltia primària del melanoma

transmetre coneixement i promoure el desenvolupa-

LA REVISTA IMO

BONANOVA SUITE HOTEL*** LA MEJOR OPCIÓN PARA PACIENTES DE IMO

• • • • •

Por su proximidad a la clínica. Precios especiales para pacientes y familiares de IMO. Disfrute y descanse en nuestras Suites de 40 m2 Desayuno Express, Wifi y Prensa incluído. Excelente trato personalizado y familiar.

¡Se sentirá como en casa!

Bisbe Sivilla, 7 08022 Barcelona Tel.: 93 253 15 63 info@bonanovasuite.com www.bonanovasuite.com

ENS HA VISITAT...

ment d'avenços per contribuir al progrés de l'oftalmo-

pot venir de la mà del coneixement específic. Tot i

logia i repercutir així en la millora de la salut i de la

així, hem d'assegurar-nos que tant les subespeciali-

qualitat de vida del pacient.

tats més petites (uveïtis, patologia oftàlmica...), com les més grans (cataracta, refractiva, retina...) poden

Prova del prestigi del Karolinska Institute, que té

desenvolupar-se, ja que totes són importants. En

més de 200 anys d'història, és que sigui l'encar-

definitiva, hem de trobar l'equilibri correcte, i això

regat de designar el Premi Nobel de Psicologia i

s'aconsegueix implicant tots els professionals i col·la-

Medicina. Què implica aquesta responsabilitat i

borant estretament amb les societats d'oftalmologia

quins criteris es tenen en compte?

nacionals i amb les pertanyents a cadascuna de les

Dins del Karolinska Institute, es constitueix una as-

subespecialitats.

semblea formada per un comitè d'experts, que s'encarrega de la selecció del premi Nobel de Medicina.

Per acabar, la visita a l’IMO ha coincidit amb el

Aquest any, els escollits han estat el nord-americà

Dia Mundial de la Visió. Quin és el seu missatge/

John O'Keefe i els noruecs Mai-Britt Moser i Edvard I.

desig per celebrar la visió?

Moser, per haver descobert el "GPS intern" del cervell

Sabem que Europa és una societat molt heterogè-

que possibilita l'orientació en l'espai.

nia i, encara que a Espanya o a Suècia potser hi ha menys problemes de visió, no podem oblidar que en

D'altra banda, des de 2012 presideix la Societat

altres països del continent la prevenció de la ceguesa

Europea d'Oftalmologia. Quins objectius té al

és realment crítica. D'aquí la necessitat de promoure

capdavant d'aquesta organització? Quins són els

un accés global a l'atenció oftalmològica de qualitat.

principals reptes pels quals treballa?

Tots som Europa: prop de 750 milions de persones,

El principal objectiu de la institució és mantenir uni-

sense exclusió.

da tota l'oftalmologia a Europa. Tenim una gran varietat de subespecialitats en constant creixement, fet positiu ja que el desenvolupament d'avenços només

LA REVISTA IMO

QUALITAT DE VIDA | ALIMENTACIÓ

Els teus fills mengen bé?

LA REVISTA IMO

Una qüestió d'hàbits

Aconseguir que els nostres fills segueixin una alimentació saludable i equilibrada és una qüestió de perseverança i de bones dosis de paciència. En aquest sentit, el paper dels pares, l'escola i l'entorn dels petits és bàsic. Per Pere Romanillos

QUALITAT DE VIDA | ALIMENTACIÓ

Segons els patrons de creixement establerts per l'Organització Mundial de la Salut, un de cada dos nens espanyols d'entre sis i nou anys té excés de pes. Aquesta elevadíssima prevalença del sobrepès i de l'obesitat entre els més petits alerta dels greus efectes i de la pèrdua de qualitat de vida en aquests nens quan siguin adults. De fet, actualment, l'obesitat infantil és un dels problemes de salut pública més greus i, a més, està lligada a un baix rendiment escolar i a una baixa autoestima. Entre les principals causes del sobrepès infantil hi ha l'excés de greixos saturats i de sucres refinats (dolços) en la dieta dels nens, la poca ingesta de fibra (en contenen verdures i fruites) i la creixent inactivitat física. Pel que fa al perfil dels nens amb tendència al sobrepès, segons dades recents recollides per l'anomenat Estudi Aladino, realitzat per l'Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición, es constata que l'excés de pes un nivell d'estudis escàs i/o amb ingressos baixos, en

L'aportació energètica i calòrica del primer àpat del

nens que no esmorzen, en aquells que mengen a casa

dia és importantíssima per als nostres fills, ja que els

en comparació amb els que mengen a l'escola, quan les

permetrà aconseguir un rendiment adequat, tant físic

instal·lacions esportives són lluny del domicili dels in-

com intel·lectual, en les tasques escolars. L'esmorzar ha

fants, quan els escolars disposen d'ordinador personal,

d'aportar el 20-25 % de les calories diàries i ha d’anar

videoconsola o televisor a la seva habitació, quan dor-

més enllà d'un simple bol amb llet i cereals o una sim-

men menys de vuit hores al dia o quan els pares són

ple pasta. Cal que un esmorzar complet contingui unes

fumadors (especialment si fumen tots dos).

aportacions nutritives adequades que comprenguin lac-

Bons hàbits

tis (un got de llet, un iogurt fresc o formatge), cereals (pa, galetes, pa integral, rebosteria elaborada a casa o cereals d'esmorzar) i fruites o suc natural. En ocasions,

És clar que la salut dels nostres fills passa per aprendre

també es pot complementar amb altres aliments pro-

a planificar una dieta equilibrada mitjançant una sèrie

teics com ous, pernil, fruits secs, etc.

d'hàbits que incloguin una àmplia varietat d'aliments

D'altra banda, els nostres fills no dediquen el temps

en els àpats diaris. Aquesta varietat és importantíssima

suficient a gaudir d'aquest important menjar diari. És

ja que no hi ha cap aliment que contingui tots els nu-

recomanable dedicar a l'esmorzar entre 15 i 20 minuts,

trients essencials per al nostre organisme i, encara que

asseguts a la taula, si és possible en família i en un am-

no és fàcil ensenyar els nens a menjar saludablement,

bient relaxat. Per evitar les presses, és aconsellable des-

és responsabilitat dels grans començar a educar-los des

pertar el nen amb prou temps, posar-lo al llit a una hora

de ben petits perquè adoptin com més aviat millor un

apropiada i deixar preparat el material escolar des de la

seguit d'hàbits alimentaris:

nit anterior.

La importància d'un bon esmorzar

A l'escola

Sabies que el 10 % dels nens espanyols van al col·legi

El menú del menjador escolar ha d'aportar entre un 30 i

sense haver esmorzat a casa? I que només el 5 % dels

un 35 % de les necessitats energètiques diàries. Els pares

nens en edat escolar esmorzen de manera correcta?

hem de vigilar que els nostres fills rebin els aliments

45 LA REVISTA IMO

infantil és més evident en descendents de pares amb

QUALITAT DE VIDA | ALIMENTACIÓ

Perdre els nervis. Certament, en algunes ocasions els nens ens fan perdre els estreps a la taula. Però és important mantenir la calma perquè, si detecten que tenen aquest poder, el més segur és que es reafirmin en la seva actitud i que sigui molt més complicat convèncer-los que mengin. Obligar-los a menjar a la força. Amb aquesta actitud només aconseguirem que els nens associïn el moment de menjar a una situació tensa i negativa. No cal que sempre deixin el plat net; si han menjat una mica i ja no tenen més gana, una altra vegada menjaran més. Deixar-los picar entre hores. És un pèssim hàbit alimentari i normalment s'associa a prendre llaminadures o aliments poc nutritius. A més, d’aquesta manera tan sols farem que perdin la gana per al pròxim àpat impor-

LA REVISTA IMO

46 de l'escola amb una freqüència de consum adequada. En primers plats, un menú equilibrat ha de contenir llegums, verdura (crua, cuita o en forma de puré), pasta, arròs i patates, mentre que en segons plats ha d'incloure peix, ou i diferents tipus de carn i en les guarnicions ha de donar prioritat a preparacions de verdura fresca. Finalment, quatre de les cinc postres de la setmana haurien de basar-se en fruita, preferiblement fresca, i reservar un dia per a postres làctiques (iogurt, quallada, formatge fresc, gelat) o postres dolces.

Errors que cal evitar Tan important com ensenyar als nostres fills un seguit d'hàbits alimentaris saludables, és evitar determinades actituds que poden entorpir la correcta nutrició dels petits. Aquests són alguns dels errors comuns a evitar: Oferir-los un altre menjar si no els ve de gust el que hem cuinat. És important no cedir en aquest sentit "perquè almenys mengin alguna cosa". Ens hem de mantenir ferms i no caure en la temptació de proposar-los un plat alternatiu per por que passin gana. No passa res si els nens mengen poc durant dos o tres dies; l'important és que aprenguin a acceptar la varietat de menjars per garantir una alimentació equilibrada i saludable.

tant. Omplir-los el plat. Sempre és preferible presentar un plat lleuger i afegir-hi alguna cosa més si es vol repetir. Un bon truc consisteix a preparar un únic plat on se serveixin el primer, el segon i les postres.

QUALITAT DE VIDA | ALIMENTACIÓ

Consells per a cada edat Resulta evident que no té les mateixes necessitats nutritives un nen de tres anys que un altre en edat adolescent. En general, l'alimentació d'un nen d'entre tres i sis anys ha de parar especial atenció als requeriments energètics, ja que es tracta d'un període important per a un creixement normal i un desenvolupament adequat i en el qual hi ha una gran activitat física. Per això, és clau cuidar l'aportació de proteïnes de bona qualitat (carns, peixos, ous, lactis), atès que les necessitats són, proporcionalment, més grans que les de la població adulta. També és el moment d'educar els nostres fills a "menjar de tot", evitar el consum excessiu de dolços i dedicar el temps necessari a fer que els nens aprenguin a menjar gaudint. ves de creixement segueixen sent molt importants. Pel

que fa als aliments imprescindibles per a un creixement

LA REVISTA IMO

Entre els set i els dotze anys, les necessitats nutriti-

i un desenvolupament normals, en la seva dieta diària no poden faltar lactis, fruites, verdures, amanides i pa (diàriament), però tampoc carns i transformats carnis, peixos grassos i magres (blancs i blaus), ous, llegums, pasta i arròs. Finalment, entre els tretze i els setze anys, s'han de vigilar més que mai els excessos per no caure en el sobrepès o l'obesitat, a banda de mantenir-se alerta per evitar combinacions d'aliments absurdes o poc saludables que poden desembocar en trastorns perillosos, com l’anorèxia.

El ritual de cada dia A l'hora d'adquirir bons hàbits alimentaris, també és important respectar sempre el mateix horari per als àpats i mantenir un ritual diari que precedeixi i segueixi cada menjar i que sempre sigui igual. En general, aquest ritual ha de consistir a rentar-se les mans abans de menjar, ajudar a parar taula (cal adaptar el moment a l'edat de cada nen), seure a la cadira o la trona i compartir amb els adults el moment del menjar, de manera que el nen acabi adoptant correctament el costum per pura imitació.

QUALITAT DE VIDA | ALIMENTACIÓ

UN PLA SETMANAL D'ÀPATS

LA REVISTA IMO

Podem seguir el següent pla setmanal de menjars per assegurar una alimentació equilibrada i saludable dels nostres fills en edat escolar.

Dilluns Esmorzar: Llet, pa integral amb mel o melmelada i suc de taronja. Dinar: Guisat de carn de vedella amb patates, pastanagues i pèsols. Formatge manxec. Poma. Berenar: Iogurt i pera. Sopar: Sopa de verdures. Truita francesa amb amanida. Plàtan. Llet.

Dimarts Esmorzar: Llet. Pa amb tomàquet, oli d'oliva i pernil serrà. Dinar: Canelons de carn picada. Amanida d'enciam, tomàquet, ceba, pastanaga i pebrot. Taronja. Berenar: Entrepà de formatge. Sopar: Puré de verdures. Peix a la planxa amb rodanxes de tomàquet. Pera. Batut de llet amb cacau.

Dimecres Esmorzar: Llet. Galetes integrals amb formatge fos. Suc. Dinar: Potatge de llegums amb verdura: cigrons, espinacs, patates i pastanagues. Filets russos amb amanida. Iogurt. Berenar: Pa de pessic i poma. Sopar: Truita de patata amb salsa de tomàquet. Mandarines. Llet.

Dijous Esmorzar: Llet. Torrades de pa amb melmelada i mantega. Suc. Dinar: Crema de verdures. Arròs blanc amb ou fregit i salsa de tomàquet. Amanida de fruites. Berenar: Fruits secs (ametlles) i un plàtan. Sopar: Lluç al forn amb patates. Pera. Iogurt.

QUALITAT DE VIDA | ALIMENTACIÓ

Freqüència dels aliments en edat infantil

Divendres Esmorzar: Llet. Flocs de cereals. Suc. Dinar: Llenties guisades amb arròs, patates i pastanagues. Amanida de pollastre. Macedònia de fruites. Berenar: Entrepà de pernil dolç. Pera. Sopar: Espaguetis amb salsa de tomàquet. Filet de peix amb amanida.

Dissabte Esmorzar: Llet amb torrades de pa amb oli d'oliva. Suc de fruites. Dinar: Carn d’olla (sopa de fideus, verdura, llegums, carn, xoriço...). Pera. Berenar: Iogurt i raïm. Sopar: Fregit de peix amb guarnició d'enciam, tomàquet i pastanaga. Plàtan.

Diumenge Esmorzar: Xocolata amb pa torrat. Suc. Dinar: Carn rostida amb guarnició de patates fregides, xampinyons i pèsols. Amanida d'enciam, tomàquet i espàrrecs. Poma rostida. Berenar: Iogurt de fruites. Sopar: Peix amb salsa. Amanida de fruites. Quallada amb mel.

•

Peix i marisc (3-4 racions a la setmana)

•

Carns magres (3-4 racions a la setmana)

•

Ous (3-4 racions a la setmana)

•

Llegums (2-4 racions a la setmana)

•

Fruits secs (3-7 racions a la setmana)

•

Llet, iogurt, formatge (2-4 racions al dia)

•

Oli d'oliva (3-6 racions al dia)

•

Verdures i hortalisses (més de 2 racions

LA REVISTA IMO

Consum diari:

al dia) •

Fruites (més de 3 racions al dia)

•

Pa, cereals integrals, arròs, pasta, patates (4-6 racions al dia)

•

Aigua (4-8 racions al dia)

Consum ocasional: •

Greixos (margarina, mantega)

•

Dolços, brioixeria, caramels, pastissos

•

Begudes refrescants, gelats

•

Carns grasses, embotits

En general, cal variar les formes de preparació dels aliments utilitzant diferents procediments culinaris: rostits, bullits, guisats i a la planxa, sense abusar dels fregits. Així mateix, es recomana estimular el consum d'aliments crus, en forma d'amanides, gaspatxos, sopes fredes etc.

QUALITAT DE VIDA | OLIS ESSENCIALS

LA REVISTA IMO

Olis

essencials

Aromes que curen Per Pere Romanillos

D'efecte relaxant, per a la cura de la pell i del cabell, com a teràpia natural contra afeccions respiratòries... Les propietats terapèutiques dels olis essencials són innombrables i són un excel·lent aliat a l'hora de cuidar-se d'una manera més natural i sense efectes secundaris.

QUALITAT DE VIDA | OLIS ESSENCIALS

A la biblioteca de la universitat alemanya de Leipzig conserven en lloc segur un valuosíssim document. Es tracta de l'anomenat "papir Ebers", considerat com un dels tractats mèdics més antics i complets que existeixen. Datat a l'any 1500 aC i descobert el 1862 a la tomba d’Assasif (Luxor), fa més de 20 metres i conté centenars d'apartats que descriuen minuciosament nombroses malalties i les seves corresponents prescripcions. aquest vell papir ja apareix l'ús d'olis essencials, molt

estesos a l'antic Egipte, tant en l'àmbit terapèutic com

LA REVISTA IMO

En bona part dels tractaments mèdics que se citen en

en cosmètica i perfumeria. La utilització d'aquestes substàncies orgàniques volàtils, extretes de les flors, els fruits, les llavors, les tiges i les escorces d'infinitat de plantes mitjançant la tècnica de destil·lació per vapor, és pràcticament tan antiga com la història de la humanitat.

Com els hem de fer servir Els olis essencials es poden utilitzar per a una gran varietat d'aplicacions terapèutiques. És possible usar-los de manera individual o en mescles complexes, segons els beneficis i resultats que es busquin. Encara que cada oli essencial conté una sèrie de propietats específiques, en general, la immensa majoria són antibiòtics, regeneradors cel·lulars, antisèptics, immunoestimuladors, antivírics, antiinflamatoris i milloren la circulació sanguínia i limfàtica. A més, els olis essencials són els principals aliats de l'aromateràpia, una de les teràpies naturals més en voga i que fonamenta la seva base terapèutica en l'ús d'aromes provinents de la naturalesa amb fins curatius.

QUALITAT DE VIDA | OLIS ESSENCIALS

Un oli per a cada moment Oli essencial d'ametlla. Ric en vitamines A, B i E, té propietats antioxidants i protegeix la pell de l'acció dels radicals lliures. Entre els seus principals beneficis destaca el seu efecte suavitzant i nutritiu, i és ideal com a base per diluir altres olis essencials que no han de ser utilitzats purs sobre la pell, sense que la seva suau aroma interfereixi en la de la resta d'olis. Es recomana per a realitzar tot tipus de massatges terapèutics i relaxants,

Com els hem d’administrar

nadons i nens, perllongar el bronzejat, etc.

Amb finalitats terapèutiques, els olis essencials solen

Oli essencial de lavanda. La seva aroma delicada és

fer-se servir en tractaments d'entre 1 i 3 setmanes de

ideal per calmar els nervis i contribueix a reduir es-

durada. A l'hora de aplicar-los, els mètodes més comuns

tats d'ansietat. Aquest excel·lent tònic natural anti-

són:

estrès resulta un bon aliat per a les persones amb di-

52 LA REVISTA IMO

en pells delicades, amb la finalitat de nodrir la pell de

ficultats a l'hora de conciliar el son i, aplicat sobre la Per via oral. És la manera menys habitual d'adminis-

pell, ajuda a reconfortar cremades de contacte o so-

trar-los i, en general, es recomana combinar-los amb

lars, picades d'insectes, vermellors produïdes per al·

alguna beguda o aliment, com la llet o la mel.

lèrgies, èczemes... Una senzilla manera d'utilitzar-lo consisteix a aplicar unes gotes de l'oli essencial sobre

Per via cutània. Es barreja una quantitat determinada

un mocador de paper i posar-lo sobre la cara durant

d'oli essencial (entre l'1 i el 10 %) amb oli vegetal base

5 minuts. D'aquesta manera, s'aconsegueix un estat

per aplicar sobre la zona a tractar en forma de massat-

de relaxació gairebé immediat. També es pot utilitzar

ge terapèutic. Els efectes d'aquesta loció són gairebé

en forma de massatge relaxant sobre coll, espatlles,

immediats, ja que el massatge afavoreix una excel·lent

clatell i esquena per reduir l'estrès i les tensions ner-

absorció dels components de l'oli. Tanmateix, no és

vioses. Aquest oli és un dels pocs que es pot usar en

aconsellable utilitzar-lo directament sobre el cos (sen-

forma pura directament sobre la pell.

se diluir), ja que en la majoria dels casos pot provocar certa irritació en la zona tractada, amb l’excepció dels

Oli essencial de ginebre. D'efecte calmant, analgèsic,

olis essencials de camamilla, espígol i arbre del te, que

antisèptic i antidepressiu. Ideal per utilitzar en mas-

sí poden aplicar-se directament sobre la pell. També és

satges terapèutics en casos de reuma, artritis, dolors

possible diluir unes gotes d'oli essencial en l'aigua del

musculars, trastorns digestius i retenció de líquids, i

bany, en compreses fredes o calentes, o bé barrejar-lo

de gran utilitat en el tractament d'alteracions cutànies,

amb tot tipus de cremes, xampús, gels, sabons o mas-

com l'excés de greix a la pell i l'acne.

caretes. Oli essencial de gerani. És tònic, astringent, analgèsic, Per via respiratòria. A través de bafs o col·locant unes

antisèptic, antidepressiu, diürètic i estimulant. Per via

gotes d'oli essencial en un mocador, sobre el coixí abans

respiratòria ajuda en casos de fatiga i estrès, ansietat

d'anar a dormir o en un difusor d'aromateràpia; una

o depressió. Afavoreix la memòria i relaxa les tensions.

mena de vas en l'interior del qual es posa una espelma que escalfa un bol amb una mica d'aigua barrejada amb l'oli essencial.

Oli essencial de bergamota. D'efecte antisèptic, astringent i cicatritzant. Sol ser molt efectiu per combatre problemes cutanis, com l'acne, i per la cura del cabell, ja que regula l'activitat de les glàndules sebàcies. Oli essencial de calèndula. És suavitzant, hidratant i calmant. Està especialment indicat per alleujar cregrapat de flors de calèndula en un litre d'oli d'oliva i s'introdueix dins d'un recipient hermètic de vidre durant 40 dies, en un lloc càlid però no assolellat. Oli essencial de cedre. Molt efectiu per utilitzar en forma de bafs en el tractament d'afeccions respiratòries (grip, refredat, bronquitis, sinusitis...). Així mateix, el seu efecte tonificant i astringent resulta molt indicat en la cura de les pells grasses, la caiguda del cabell i els problemes de caspa. Oli essencial d'eucaliptus. Conté una substància anomenada eucaliptol, el poder antisèptic i descongestionant de la qual es recomana molt en la cura de tot tipus de pells i en el tractament natural d'afeccions respiratòries.

Digue’m de què pateixes... Acne: camamilla, menta, rosa, sàlvia, violeta, calèndula, llimona, arbre del te, bergamota, cedre, herba llimonera, vetiver, mandarina, espígol, ginebre, sàndal. Ansietat: sajolida, alfàbrega, bergamota, encens, gessamí, camamilla, melissa, tarongina, farigola, vainilla, valeriana, berbena, vetiver, cedre, espígol, marduix, rosa. 53 Asma: farigola, romaní, eucaliptus, arbre del te, marduix, sajolida, alfàbrega, encens, angèlica, camamilla, espígol, fonoll, melissa, menta, sàlvia, berbena, benjuí, xiprer, eucaliptus, hisop, pi. Bronquitis: farigola, eucaliptus, arbre del te, cedre, menta, marduix, alfàbrega, xiprer, encens, clavell, mirra, pi roig, rosa, benjuí, pebre negre, violeta, sajolida, angèlica, espígol, sàlvia, berbena, hisop, sàndal, gingebre. Èczema: bergamota, calèndula, cedre, camamilla, melissa, rosa mosqueta. Fatiga: sajolida, alfàbrega, arbre del te, bergamota, canyella, cardamom, coriandre, comí, gerani, herba llimonera, hisop, gingebre, menta, taronger amarg, nou moscada, pi roig, romaní. Indigestió: sajolida, alfàbrega, camamilla, estragó, fonoll, herba llimonera, menta, farigola, berbena. Insomni: camamilla, berbena olorosa, espígol, vetiver, melissa, neroli, ilang ilang, rosa, menta, taronger amarg, sàndal, violeta, marduix, gessamí, benjuí, alfàbrega, ginebre.

LA REVISTA IMO

mades i es pot elaborar fàcilment a casa. Es macera un

QUALITAT DE VIDA | OLIS ESSENCIALS

Per als més petits Per alleujar un refredat, ajudar a agafar el son, tractar els còlics del lactant o realitzar un massatge relaxant després del bany. Els experts en aromateràpia recomanen l'ús d'olis essencials en els nens i els nadons, encara que amb certes precaucions. Igual que passa amb els adults, és important no utilitzar olis essencials purs directament sobre la pell per evitar irritacions. D'altra banda, mai no es poden fer servir en nens els olis essencials que continguin molècules agressives per als més petits, com la cetona, el fenol, el mentol o l'eucaliptol. A més, és important respectar sempre les dosis i les formes d'aplicació recomanades per un terapeuta especialitzat en aromateràpia. Dit això, a partir dels 3 mesos d'edat, un nen pot beneficiar-se de les propietats dels olis essencials. Aquestes en són les formes d'aplicació més comunes:

Es poden preparar cremes, locions, gels o

Via tòpica. Diluïts en un oli vegetal base (d'amet-

xampús ben senzills a base d'olis essenci-

lles dolces o nou d'albercoc, per exemple), es poden

LA REVISTA IMO

A casa

als per aprofitar-ne les propietats amb l’ús

utilitzar olis essencials d'efecte relaxant, com el de

diari. Aquestes són algunes receptes fàcils

camamilla, l’espígol o la bergamota, per realitzar su-

per fer a casa:

aus massatges sobre la seva delicada pell després del bany. Per via tòpica també es recorre als olis essen-

Per tonificar la pell

cials amb l'objectiu de tractar afeccions respiratòries

Utilitzar després del bany o bé com a bar-

dels nens i, en aquests casos, resulten especialment

reja de massatge:

recomanables els olis d’olivardeta o avet, a causa de

•

10 ml d'oli de ginebre diluït

les seves efectives propietats mucolítiques i balsà-

•

10 ml d'oli d'ametlles dolces

miques.

•

4 gotes d'oli de bergamota

•

1 gota d'oli de sàlvia romana

Bany aromàtic. Es pot aprofitar el moment lúdic del

•

1 gota d'oli de lavanda

bany per incorporar a l'aigua calenta de la banyera unes gotes d'oli essencial relaxant de mandarina o

Per a cames cansades

taronja dolça diluïdes en una mica de llet.

Utilitzar per fer massatges a les cames després de la jornada laboral o després de

Bafs relaxants. Per ajudar el nen a conciliar un son

la pràctica d'exercici:

reparador es poden posar unes gotes d'oli essencial

•

50 ml d'oli de llavor de raïm

de lavanda o canyella, per la seva acció relaxant i fa-

•

5 gotes d'oli de ginebre

cilitadora del son, en un difusor de vapor. A fi d’evitar

•

5 gotes d'oli de xiprer

saturar l'ambient de l'habitació, se’n recomana l’ús

•

5 gotes d'oli d'encens

durant un màxim de 30 minuts i després cal apa-

•

5 gotes d'oli de gerani

gar-lo quan el nen ja s'hagi ficat al llit.

Organitzat per: Dr. Borja Corcóstegui

IMO - Barcelona Barcelona, 29 i 30 de maig de 2015 Per a més informació: www.imo.es/retinabarcelona2015 Tel. (+34) 93 253 15 00

55 LA REVISTA IMO

III

TRENDS IN SURGICAL & MEDICAL RETINA Live Surgery and Round Tables

LA REVISTA IMO

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

La vida sin cataratas ...y sin astigmatismo. Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo. Las lentes intraoculares actuales permiten corregir el astigmatismo proporcionando una nítida visión a media y larga distancia sin necesidad de gafas. Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.