CATALÀ (Publicat el 5 d’agost al PÚBLICO) ELOGI DE LA FOLLIA (I) Ingrid Guardiola En la història de la literatura popular hi ha una mística de l’assassí reincident; no cal anar al Londres de Jack el destripador, podem mirar de reüll el Raval i pensar amb la història de l’Enriqueta Martí, que segrestava nens i preparava ungüents amb els seus ossos per a les classes acabalades, protagonista d’una de les tantes murder ballads, històries sobre la naturalesa humana en el context de les sinfonies urbanes de principis del segle passat. Fa un parell de setmanes Anders Behring Breivik va matar més de 70 persones a Utoya, en els campaments de les joventuts socialdemòcrates noruegues amb l’objectiu d’iniciar una guerra contra la democràcia, l’islam i el comunisme des de l’ordre de cort maçònica-esotèrica dels cavallers templers (quant de mal deu haver fet Dan Brown); l’acció ve precedida per un manifest islamòfob de 1.500 pàgines titulat 2083 que ell mateix va penjar a internet. Com un relat més d’una ficció transmedia, a internet ja hi ha, a part del manifest, una entrada a la Wikipedia amb la biografia del personatge, a més a més de innumerables blogs on s’ha desglossat el doble atemptat d’Anders amb més minuciositat que en la vida mateixa. Si al Youtube podíem veure a Eric Harris i Dylan Klebold (autors de la massacre de Columbine el 1999) parlant a càmera i donant prova de la seva inadaptació, al facebook d’Anders hom podia veure el perfil d’un home lector de Kafka, Stuart Mill o Maquiavel. Dels nois de Columbine només ens queden les momificades fotografies de final de curs, perfils somrients encongits per l’acné, i el vídeo del Youtube on els dos “adesen el seu deliri” (com diria Andreu Vidal). D’Anders, en canvi, veiem algunes fotos que proven una certa salut i heroïcitat (és inevitable no pensar amb els dos protagonistes de Funny Games de Michael Haneke) i un doble customitzat amb cura i càlcul al facebook i al twitter, als ficbooks 2.0, podríem dir. Es pretén condemnar a Anders, boig de mena i noi de casa bona, per un “crim contra la humanitat”. Mentrestant, a l’Orient Mitjà, els exèrcits de la vella Europa (incloent-hi el de Noruega), segueixen les seves croades modernes, matant, a diari, per millorar la humanitat. CASTELLANO (Publicado el 5 de agosto en PÚBLICO) ELOGIO DE LA LOCURA (I) Ingrid Guardiola En la historia de la literatura popular hay una mística del asesino reincidente; no hace falta ir al Londres de Jack el destripador, podemos mirar de reojo el Raval y pensar con la historia de Enriqueta Martí, que secuestraba niños y preparaba ungüentos con sus huesos para las clases acaudaladas, protagonista de una de tantas murder ballads, historias sobre la naturaleza humana en el contexto de las sinfonías urbanas de principios del siglo pasado. Hace un par de semanas Anders Behring Breivik mató más de 70 personas en Utoya, en los campamentos de las juventudes socialdemócratas noruegas con el objetivo de iniciar una guerra contra la democracia, el ismal y el comunismo desde la orden de corte masónica-esotérica de los caballeros templarios (quanto mal tiene que haber hecho Dan Brown); la acción viene precedida por un
1
manifesto islamófobo de 1.500 páginas titulado 2083 que él mismo colgó en internet. Como un relato más de una ficción transmedia, en internet ya hay, aparte del manifiesto, una entrada en la Wikipedia con la biografía del personaje, además de innumerables blogs donde se ha desglosado el doble atentado de Anders con más minuciosidad que la vida misma. Si en el Youtube podíamos ver a Eric Harris y Dylan Klebold (autores de la masacre de Columbine el 1999) hablando a cámara y dando prueba de su inadaptación, en el facebook de Anders podíamos ver el perfil de un hombre lector de Kafka, Stuart Mill o Maquiavelo. De los chiso de Columbine sólo nos quedan las momificadas fotografías de final de curso, perfiles sonrientes encogidos por el acné y el vídeo del Youtube donde los dos “adesen el seu deliri” (como diría Andreu Vidal). De Anders, en acmbio, vemos algunas fotos que prueban una cierta salud y heroïcidad (es inevitable no pensar con los dos protagonistas de Funny Games de Michael Haneke) y un doble customizado con cursa y cálculo en el facebook y en el twitter, en los ficbooks 2.0, podríamos decir. Se pretende condenar a Anders, loco de atar y chico de casa buena, por un “crimen contra la humanidad”. Mientrastanto, en el Oriente Medio, los ejércitos de la vieja Europa (incluyendo el de Noruega), sigue sus croadas modernas, matando a diario, para mejorar la humanidad.
2