Publicat el divendres 12 d’agost. Català. OFICIS A LA VENTA Ingrid Guardiola El treball d’una època configura, no només l’economia d’un país, sinó les formes d’organització social d’aquesta mateixa època. A l’exposició sobre l’obra fotogràfica de Català-Roca que es pot veure a La Pedrera copsem, amagats en algunes de les seves instantànies, oficis que ja no s’oficien. En una de les fotos dues “aiguaderes” s’asseuen pacients, els càntirs a l’alçada dels turmells, esperant algun assedegat passejant de les Rambles. Una altra de les professions que captura Català-Roca és la de venedor de lletres (de cançons). Ara encarreguem la llista de la compra i la declaració de la renta, més ens valdria comprar de tant en tant declaracions d’amor i de guerra pels carrers de la ciutat. Ara ja tampoc es prodiguen els escriptors de cartes; per alguns tecnòfobs, quant de bé faria l’ofici d’escriptor d’emails. Certes manualitats s’emboiren: puntaires i ferrers; el meu pare recorda el ferrer del barri que per contracte estava obligat a ferrar els cavalls, amb tanta mala fortuna –la dels cavalls- que provocava ferides als peus de les bèsties perquè no suportava aquesta part de la feina, fins que els amos van decidir que, abans d’acabar ferrant al ferrer, més valia canviar d’obrer. Els inventors tampoc estan a l’ordre del dia: pensi’s amb un Faraday o amb un Nikola Tesla, autodidactes genials que van superar l’empirisme i els gremis, el mercat i els premis i van opositar practicant el manual de la passió i es van guanyar una plaça en la història de la ciència; avui en dia, potser una bata blanca els lligaria. Ingeborg Bachmann es preguntava per què escriure poesia, tenint en compte que de dalt ja no arriba cap missió; de totes maneres ser poeta ja era un ofici en hores baixes a l’època de Plató. Tot això em fa pensar en la professió de professor universitari associat, perfil completament afectat per les retallades que la Generalitat ha aplicat a l’educació, centre de la diana de la tisora. Bons puntaires hauran de ser si volen reduir els 450 euros de mitjana que cobra un professor associat, si volen fer creure al ciutadà mig que la despesa universitària s’arreglarà atisorant per aquí. Quin serà el relleu a aquestes tristes figures?¿Un mosso d’esquadra -i cartabó-? Publicado el viernes 12 de agosto. Castellano. OFICIS A LA VENTA Ingrid Guardiola El trabajo de una época configura, no sólo la economía de un país, sino las formas de organización social de una época determinada. En la exposición sobre la obra fotográfica de Català-Roca que se puede ver en La Pedrera captamos, escondidos en algunas de sus instantáneas, oficios que ya no se ofician. En una de las fotos, dos “aiguaderes” se sientan pacientes, los cántaros a la altura de los tobillos, esperando algún sediento paseante de Las Ramblas. Otra de las profesiones que captura CatalàRoca es la de vendedor de letras (de canciones). Ahora encargamos la lista de la compra y la declaración de la renta, más nos convendría comprar de tanto en cuanto declaraciones de amor y de guerra por las calles de la ciudad. Ahora ya tampoco se prodigan los escritores de cartas; para algunos tecnófobos, cuánto bien haría el oficio de escritores de emails. Ciertas manualidades se abruman: “puntaires” y herreros; mi padre recuerda el herrero del barrio que por contrato estaba obligado a herrar los caballos, con tan mala fortuna –la de los caballos- que provocaba heridas en las pezuñas de las bestias
porque no soportaba esta parte del trabajo, hasta que los amos decidieron que, antes de acabar herrando al herrero, más justo sería cambiar de obrero. Los inventores tampoco están en el orden del día: piénsese en un Faraday o en un Nikola Tesla, autodidactas geniales que superaron el empirismo y los gremios, el mercado y los premios y opositaron practicando el manual de la pasión y se ganazon una plaza en la historia del a ciencia; hoy en día quizás una bata blanca los ataría. Ingeborg Bachmann se preguntaba por qué escribir poesía, teniendo en cuenta que de arriba ya no llega ninguna misión; de todas formas ser potea ya era un oficio en horas bajas en la época de Platón. Todo esto me hace pensar en la profesión de profesor universitario asociado, perfil completamente afectado por los recortes que la Generalitat ha aplicado a la educación, centro de la diana de la tijera. Buenos costureros tendrán que ser si quieren reducir los 450 euros de media que cobra un profesor asociado, si quieren hacer creer al ciudadano medio que el gasto universitario se arreglará atisorando por aquí. ¿Cuál será el relevo de estas “tristes figuras”?¿Un “mosso” de escuadra –y cartabón-?