Barcelona nit d’estiu

BARCELONA NIT D’ESTIU Barcelona Nit d’Estiu és l’òpera prima de Dani de la Orden, un curtmetratgista i director de publicitat llicenciat a l’ESCAC. Malgrat és una producció de Playtime Movies, El Terrat i Sábado Películas, la producció i la comercialització d’aquesta comèdia romàntica coral és ben curiosa. Dani de la Orden forma part d’una fornada de joves directors que tenen molt clar què necessiten per fer una pel·lícula: en primer lloc, no esperar que els truquin a la porta o que caigui una subvenció del cel, i, en segon lloc, bons actors (Álex Monner, Luis Fernández, Joan Dausà, Sara Espigul, Jan Cornet, Pau Roca, Francesc Colomer, Míriam Planas, Claudia Vega, Bárbara SantaCruz, Miki Esparbé, Bernat Saumell, Cristian Valencia, Alba Ribas, Mar del Hoyo, Marc García Coté, Peter Vives), una història amb amor i humor (en aquest cas sis històries), un bon escenari (Barcelona) i els padrins adequats (Andreu Buenafuente, José Corbacho i Kike Maïllo). De la Orden i un grup d’amics va aconseguir reunir una petita quantitat de diners per rodar el material base de la pel·lícula; l’edició no es va fer esperar i amb el que tenien van aconseguir conquerir el cor dels productors i dels patrocinadors (tant d’empreses com de mitjans de comunicació). Qui podia resistir-se a aquest caramel, una comèdia romàntica articulada en sis històries protagonitzades per un planter d’actors impecable i amb la música de Joan Dausà que dóna nom i background a les diferents històries? A això cal sumar-hi una excel·lent campanya de comunicació i marketing orquestrada des de Filmin que van preparar un paquet que incloïa projecció i presentació de la pel·lícula, concert de Joan Dausà i monòleg humorístic d’alguns dels protagonistes per diferents sales d’arreu de Catalunya; a més a més el disc es pot escoltar per i-Tunes. La gira va tenir un efecte boca-orella letal i van esgotar totes les entrades. Algunes sales de cinema, tal com va passar amb Carmina o Rebienta, s’han negat a estrenar-la ja que no entenen això de les “estrenes simultànies”. Pel Cinema Truffaut això no és un inconvenient, i menys tenint en compte que una de les moltes directrius de l’espai és el suport al cinema català, acollint les pel·lícules i els seus realitzadors. Aquest mes de setembre i octubre passaran o han passat: Neus Ballús, Eva Vila, Christophe Farnarier, Albert Serra, o Marc Coll, entre d’altres. Barcelona nit d’estiu agradarà als espectadors de Cesc Gay, als que gaudeixen amb el Woody Allen menys gamberro, a les sit-com televisives d’embolics, als aficionats al Gintònic, als amants de la música de Joan Dausà. La pel·lícula no és pretensiosa: ni a l’hora d’explicar les històries, ni des d’un punt de vista estilístic i de direcció, ni a l’hora de crear els personatges. El que té clar el jove director és l’efecte que vol crear sobre el públic, que és el d’emocionar-lo, d’aquí que utilitzi la música, els diàlegs i la fotografia de forma expressiva (tal com passa amb alguns videoclips o anuncis –llenguatge que el director controla per motius biogràfics i professionals-) per aconseguir-ho. Es tracten d’esquetxos simples (a nivell de guió) que posen a prova l’amor, present, passat i futur dels protagonistes. Algunes històries les trobarem massa nyonyes pels que ja fa temps que vam abandonar l’adolescència i que no voldríem tornar-hi per res del món, d’altres històries ens recordaran que ens fem grans a cada toc de despertador i que cada tria que fem té les seves funestes o sortoses conseqüències.

Ingrid Guardiola Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona Cinema Truffaut