BROOKLYN: REFRESC D’ESTIU Hi va haver un moment de la història en què l’emigració econòmica no estava penalitzada ni era una arma de xantatge i control polític de la massa ciutadana occidental. La protagonista de Brooklyn és una de les 500.000 persones (un 16% de la població) que a la dècada dels cinquanta van emigrar d’Irlanda per a buscar feina. Eilis, brillantment interpretada per l’actriu irlandesa Saoirse Ronan, decideix marxar de la seva Irlanda natal i rural cap a Nova York per tal d’obrir-se pas a la vida adulta i al món laboral, lluny dels que estima, de la seva terra natal absolutament idealitzada, en uns anys cinquanta on les tecnologies de la comunicació i la informació anaven més lentes que el desig de comunicar-se. Brooklyn té tots els ingredients per ser una pel·lícula de premis i de taquilla: és una pel·lícula lleugera, fàcil, compta amb un personatge femení protagonista en una època on les heroïnes encapçalen moltes de les pel·lícules, és un relat d’autosuperació en un context familiar on l’heroïna substitueix al pare abscent, mescla elements de la contística popular (La Ventafocs, L’aneguet lleig…), és una història d’amor sense grans turments, inclou el paradís perdut del món rural, aborda la descoberta sexual i el coneixement personal a través de companyes de viatge iniciades (pràctiques molt estivals), inclou el viatge a la gran ciutat, dibuixa Brooklyn (barri gentrificat i de moda avui en dia) com a escenari, i s’ambienta en el glamour i l’estabilitat econòmica i política dels Estats Units dels anys cinquanta, entre d’altres. De fet, prova d’això és que, de tot el repertori d’ingredients, només Ronan ja acumula nominacions als Óscar, als Globus d’Or, als BAFTA, als Premis del Sindicat d’Actors, als Premis de la Crítica Cinematogràfica… Brooklyn està dirigida sense grans pirotècnies visuals i amb un pols controlat pel director irlandès John Crowley, format en el thriller (Circuito Cerrado, True Detective) i en el drama (¿Hay alguien ahí?, Boy A), però sobre tot en el teatre, adaptant clàssics com Beckett, Txékhov, Ibsen o Pinter o autors/es anglosaxons més recents. Amb un guió mesurat i sense sorpreses, un drama digerible i les dosis d’humor justes, Brooklyn és una bona píndola si, amb aquestes calors, anem baixos de sucre.
Ingrid Guardiola Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona-Cinema Truffaut