(PANTALLA ERÒTICA) “SIN FALDAS Y A LO LOCO” “Qualsevol forma d’amor que trobis, viu-la. Lliure o no lliure, casat o solter, heterosexual o homosexual, són aspectes que varien de cada persona. N’hi ha que són més expansius, capaços de diversos amors. No crec que existeixi una única resposta per a tot el món.” Anaïs Nin
Davant la crisis que pateixen les sales de cinema, el Cinema Truffaut proposa als seus espectadors un nou cicle de la Filmoteca que, sota el títol de “Pantalla Eròtica”, recupera set joies del cinema eròtic. Aquells que es pensaven que el cinema d’autor era una cosa d’asexuats amb ulleres de pasta amb El capital sota el braç i que el cinema eròtic era assumpte d’onanistes perturbats, es trobaran amb una grata sorpresa al descobrir que el cinema pot conciliar bones pel·lícules i erotisme. Ja no cal anar a Perpinyà a veure-les, el 2010 el Cinema Truffaut te les porta en versió original a la teva sala: un clàssic i les millors pel·lícules eròtiques de l’última dècada. En aquest cicle l’espectador trobarà un repertori cinematogràfic acurat que passa pel clàssic nipó del gènere que va marcar una generació, El imperio de los sentidos (Nagisa Oshima,1976), fins a l’alliberació del desig femení que recrea Pascal Ferran amb l’adaptació del famós llibre de D. H. Lawrence, Lady Chatterley (2007). Tots estarem d’acord que una de les poques coses que no té país ni nació és el sexe, i aquest cicle ho corrobora. A més a més de les ja mencionades, passarem per la confrontació sexual entre el món dels adults i dels adolescents amb Ken Park de Larry Clark i Ed Lachman (2002), per l’amor enllaunat i la dificultat d’expressar les emocions de El sabor de la sandía de Tsai MingLiang (2005), pel sexe anònim i les relacions tortuoses que retrata Patrice Chereau amb Intimidad (2001), per l’orquestració del sexe i el rock & roll de Winterbottom amb 9 songs (2004), fins a la violència amb revenja de fons de Follame (Viriginia Despentes, Coralie Trinh Thai, 2000), una pel·lícula que pocs espectadors van poder veure degut a la censura que va patir. Un cicle que et farà passar la fred, et posarà la pell de gallina, t’escandalitzarà per moments i et farà reflexionar sobre la relació que un manté amb el seu propi cos i, sobretot, amb el de l’altre. Marta Sureda i Íngrid Guardiola Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona