La contrareforma de les pensions del PP t’afecta!
“Tinc 71 anys...
“Tinc 48 anys...
“Tinc 29 anys...
...tota la vida treballant i ara el PP vol que la meva pensió s’apugi per sota del cost de la vida”
...per què per viure més anys se’m castiga a cobrar menys pensió?”
..els meus pares tenen pensió perquè han lluitat pels seus drets. Si jo lluito per un treball decent, tindré garantida una pensió digna.”
PENSIONSIMENTIDES.CAT
2
1 - Espanya gasta molt en pensions i això és insostenible. FALS!
-30.000 M€
5 grans mentides del Govern 15 12
13,5% DEL PIB
Espanya gastarà el 2014 el 10,7% del PIB en pensions, mentre la mitjana de la UE està en el 13,5%. Això vol dir que la nostra despesa en pensions és de 30.000 milions d’euros l’any menys que la mitjana de la UE.
9
I al mateix temps, Espanya té 100.000 milions d’euros menys d’ingressos fiscals que la mitjana de la UE.
3
DEL PIB
6
0
Per què? Pels pocs impostos que paguen els rendiments del capital i el patrimoni, i pel frau i l’evasió fiscal, especialment de grans fortunes i empreses.
10,7%
Espanya
Mitjana UE
Despesa en pensions previst pel 2014
2 - L’augment de l’esperança de vida provoca més despesa i això obliga a rebaixar les pensions futures. FALS!
El Govern amaga que l’augment de pensionistes fruit de la generació del baby boom es produirà entre els anys 2027 i el 2040, i no l’any que ve.
PENSIONS SOSTENIBLES
= + OCUPATS
SALARIS COTITZACIÓ
A més, ens enganya quan diu que l’equilibri econòmic de la Seguretat Social depèn només de l’augment de l’esperança de vida. Aquest equilibri depèn d’altres factors demogràfics, com l’increment de la natalitat, els fluxos migratoris, la quantitat de persones en actiu, la productivitat del seu treball i la qualitat dels seus salaris i les seves cotitzacions. Si cobrem menys perquè vivim més, el resultat evident és que viurem pitjor. El que cal, en canvi, és augmentar els ingressos per garantir una vida digna. I això és possible. Recordem que gastem 30.000 milions d’euros a l’any menys que la mitjana de la Unió Europea. L’equilibri financer a mig termini depèn de tenir més persones treballant, amb majors nivells de productivitat i amb salaris i cotitzacions millors. Per a això, s’han d’impulsar polítiques de natalitat, amb suport a les famílies, avui abandonades pel PP, i acabar amb les polítiques econòmiques i laborals que destrueixen ocupació i provoquen la precarietat de la temporalitat i els baixos salaris.
3 - Cal reduir la despesa, abaixant les pensions del futur i que les actuals no es revaloritzin anualment. FALS!
El problema del sistema de pensions no és que gastem massa, és que ingressem poc! I els ingressos han caigut per la crisi, però sobretot per les polítiques de retallades practicades pel PP:
• Atur: pèrdua de més de 3.000.000 de cotitzants en els darrers 4 anys –entre 12 i 15.000 milions d’€ de reducció d’ingressos.
• Precarietat: reducció del 13,4% de cotitzants a jornada completa (3.000.000 de persones), que han estat substituits per cotitzants a jornada parcial.
• Economia submergida: que representa el 19% de PIB, amb la corresponent pèrdua de recursos fiscals i de contribucions. En lloc de retallar les pensions, el que cal és ingressar més.
L’economia submergida a Europa Previsions per a 2013 / Volum en % de PIB Rep. Checa Turquia Grècia Polònia Hongria Itàlia ESPANYA Portugal Holanda Romania Suïssa Bèlgica Alemanya Àustria Dinamarca Irlanda França R. Unit Suècia Finlàndia Noruega Font: Visa y A.T. Keamey A. Meraviglia / Cinco Días
28 27 24 24 22 21 19 19 16 16 14 14 13 13 13 12 10 10 9 8 7
PENSIONSIMENTIDES.CAT
3
del PP sobre les pensions 4 - Amb la reforma de pensions del PP, les pensions sempre UN O UNA PENSIONISTA
s’apujaran. FALS!
QUE COBRI
1.000 €/mes AMB UN IPC DE L’1,5% PERDRÀ
-78,35 €/mes -1.096 €/anuals
La proposta del Govern condemna els i les pensionistes actuals a perdre poder adquisitiu de manera permanent. Si aquesta nova fórmula que proposa el PP s’hagués aplicat ja els anys 2011 i 2012, els i les pensionistes haurien perdut 5,3 punts de poder adquisitiu. I el pitjor, només ho podrien recuperar després de 21 anys consecutius de superàvit de la Seguretat Social! Amb una previsió mitjana d’inflació de l’1%, els i les pensionistes deixaran de cobrar en els propers anys 33.000 milions d’euros. Pots fer una simulació de com t’afectaria la reforma de les pensions amb la CALCULADORA D’EL PAÍS. Pots accedir-hi amb aquest link
5 - La retallada de les pensions és imprescindible per garantir les pensions futures dels i les joves actuals. FALS!
L’actual sistema de Seguretat Social espanyol de base contributiva fa que les pensions del futur dels i les joves d’avui depenguin del que cotitzin avui i al llarg de la seva vida laboral,així com dels ingressos que tingui el sistema de Seguretat Social quan ells i elles es jubilin.
NO JOB NO FUTURE
Per als i les joves, les pensions de demà depenen directament de la seva ocupació i dels seus contractes de treball d’avui. Així mateix, la garantia de les pensions dels i les joves d’avui no passa perquè els seus pares i mares cobrin menys pensió o els seus avis i àvies no en tinguin revalorades les seves, sinó per tenir una feina decent al llarg de la seva vida. Lluitar pels treballs decents i ben retribuïts avui és la millor garantia de les pensions dignes del demà.
ICV-EUiA combatem la reforma de les pensions des del carrer i des de les institucions. En aquest link pots veure la intervenció de Joan Coscubiela al Congrés dels Diputats denunciant aquestes mentides del PP i plantejant alternatives viables per garantir el futur de les pensions. Podeu veure més vídeos d’ICV-EUiA aquí: www.pensionsimentides.cat/videos
© ACN
Foto: Joan Josep Nuet i Joan Coscubiela, diputats d’ICV-EUiA al Congrés
PENSIONSIMENTIDES.CAT
4
Com garantir les pensions sen
La proposta
Què vol fer el PP amb la seva contrareforma? Introduir canvis en el sistema de càlcul de les pensions que perjudiquen la pensió inicial i la seva revalorització. A partir d’ara:
• Les pensions no augmentaran en base a l’IPC, sinó en base als recursos disponibles.
Més ingressos fiscal
Cobrir amb més ingresso fiscals de l’Estat les despes de la gestió de la Seguretat So que avui, incomprensibleme es paguen íntegrament amb cotitzacions socials.
• Si l’esperança de vida augmenta, la pensió inicial disminuirà. Quines conseqüències en tindrà?
• Les futures pensions seran inferiors a les calculades amb el sistema actual. • Les pensions perdran cada any poder adquisitiu, de manera permanent. Aleshores, perquè es duu a terme aquesta reforma?
9.074.311 pensions
857,07 €/mes
pensió mitjana
La crisi econòmica és l’excusa per canviar el model actual.
• L’economia espanyola està intervinguda pels compromisos amb la Troika, derivats del memoràndum 2012 per al rescat dels bancs.
• Degradar el sistema públic de pensions per forçar la gent a fer-se plans de pensions privats, que generaran enormes beneficis a assegurances i bancs.
• Erosionar la Seguretat Social com a instrument de redistribució de la riquesa i la cohesió social.
Lluitar contra l’economia submergi
Fer aflorar el 19% del PIB en economia submergida i sa no declarats podria supos un increment de recaptaci equivalent a més de l’1% del 10.000 milions €.
Altres mesu
QUÈ FEM AMB LES PENSIONS?
Per una fiscalitat
Reforma fiscal per a u sistema més just i equit
Gravar els nivells més alts de r establir un nou impost sob la riquesa, fiscalitat ambien equiparar la fiscalitat de le rendes del capital a les del tre
“La millor garantia de les pensions del futur és un treball digne avui” Pots consultar més propostes alternatives d’ICV-EUiA aquí: www.pensionsimentides.cat/alternativa-icv-euia
Garantir uns salaris dig i equitatius
Foto: Dolors Camats i Joan Herrera, coordinadors nacionals d’ICV
© ACN
Situar el salari mínim interprofessional en el 60% del salari mitjà, 1.100 €. Esta un salari màxim per als al càrrecs de l’Administració pú i organismes dependents, a com per a les empreses o en beneficiàries d’ajudes públiq
PENSIONSIMENTIDES.CAT
5
nse retallar-les
a alternativa d’ICV-EUiA per garantir el sistema de pensions
ls
os ses ocial, ent,
.
ida
B alaris sar ió l PIB:
Augmentar les bases màximes i mínimes de cotització Fer un sistema de redistribució just: que contribueixi més qui més té i no es penalitzi la classe treballadora.
Utilitzar el Fons de Reserva Tot i portar 6 anys de crisi i haver-se utilitzat ja en diverses ocasions, tancarà el 2013 amb 55.000 milions d’euros disponibles.
Convertir les reduccions directes de quotes en bonificacions a càrrec dels pressupostos del Servei Públic d’Ocupació Unes reduccions que, en cas de mantenir-se, s’haurien de pagar a càrrec del Servei Públic d’Ocupació, i no carregant-ho a les esquenes dels i les cotitzants a la Seguretat Social.
Reduir la precarietat i el frau en el mercat laboral Només la reducció d’un 20% de jornades parcials fraudulentes (perquè, en realitat, treballen a temps complet) suposaria 1.200-1.500 milions €.
Més aportacions de l’Estat
Seguir amb la separació de fonts de finançament
Progressivament, fins a estabilitzar la despesa en pensions en el 14-15% de sobre el PIB. (2-3 punts percentuals). 20.580-30.580 milions €.
El que comporta ubicar les prestacions de viduïtat i orfandat en el concepte de prestacions no contributives, finançades a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat. L’import d’aquestes partides comporta 21.000 milions €.
ures a mig i llarg termini
t justa, per una ocupació de qualitat i per garantir l’Estat del benestar
un tatiu
renda, bre ntal, es eball.
gnes
% ablir lts ública així ntitats ques.
Crear una banca pública
Taxa sobre les transaccions financeres
Reducció en despesa militar
Prou diners a la Casa Reial i a l’Església
Imposar de forma immediata aquesta taxa, inspirada en l’anomenada Taxa Tobin.
Reduir les aportacions públiques destinades a la despesa militar.
Reduir les aportacions a la Corona, denunciar el concordat amb la Santa Seu i eliminar les aportacions públiques a l’Església Catòlica.
Pla de xoc per a l’ocupació juvenil
Pla de lluita contra el frau fiscal
Retirar la Reforma Laboral
Dació en pagament
Crear un contracte dual d’ocupació i qualificació professional (contracte de treball que relaciona l’ocupació amb la formació). Garantir que cap jove passarà més de 6 mesos a l’atur sense una oferta de feina o de formació remunerada.
Incrementar les penes pel frau greu, lluitar contra l’evasió fiscal dels grans patrimonis i les multinacionals, control estricte de les SICAV i creació de censos obligatoris de béns i drets radicats a l’Estat i fora.
I promoure un treball estable i amb drets. Reforçar el principi de causalitat, tant en el moment inicial de la contractació com en el de la finalització de la relació laboral. I garantir la negociació col.lectiva, com a element de solidaritat entre treballadors i treballadores.
Acompanyada de mesures alternatives per un habitatge digne (contracte de lloguer, cessió d’ús temporal...), amb figures de mediació i assessorament públic. Que les entitats intervingudes pel FROB apliquin la dació en pagament de manera immediata.
Aprofitar el rescat bancari per crear una banca pública que garanteixi la competència, elimini l’oligopoli i protegeixi els drets dels consumidors i consumidores.
PENSIONSIMENTIDES.CAT
6
Les dones, les més afectades per la contrareforma • Les dones viuen més, però en pitjors condicions. L’esperança de
• La crisi ha aguditzat la pre-
vida de les dones és 6,4 anys més que la dels homes (84,4 anys elles per 78 anys ells). Tot i que els anys amb bona salut són de 63,2 anys els homes i 62,9 anys les dones.
carització de la vida laboral, accentuant les desigualtats del mercat de treball i relegant les dones a un paper de reforç complementari al salari o renda familiar.
A Catalunya, la taxa de risc de pobresa per a les dones majors de 64 anys es situa en el 23,7%, 1 de cada 4 dones viu per sota del llindar de la pobresa.
• Si les pensions són baixes, les de les dones encara ho són més: les desigualtats en el mercat de treball, la discriminació salarial que pateixen les dones, la precarització de les feines on treballen més dones i la menor taxa d’ocupació femenina es tradueixen en cotitzacions més precàries. Avui, les pensions mitjanes que reben les dones són de 599€, gairebé un 40% més baixes que les dels homes.
• L’actual model de pensions, i la reforma del PP ho accentua, es basa en un model de família on els drets de les dones sovint són els derivats del marit sustentador i titular dels salaris, les cotitzacions i les prestacions per incapacitat, atur o jubilació. Més de la meitat de pensions que reben les dones són per dret derivat (majoritàriament per viudetat). La reducció que pateixen les pensions de viudetat augmenta la desigualtat de gènere en la protecció social.
El salari mitjà de les dones que treballen és de 21.042€/any, mentre que el dels homes ho és de 27.601€/any. El 23,2% de les dones que treballen ho fa a temps parcial avui a Catalunya, només el 5,7% dels homes. Abans de la crisi, el 79’9% del total de persones ocupades a temps parcial eren dones.
• Dels treballs no remunerats i essencials per a la reproducció social i la vida, se n’ocupen majoritàriament les dones. Un 80% dels treballs no assalariats al món els fan dones. La feminització de la cura de fills i filles i familiars dependents implica pitjors itineraris laborals, amb les conseqüents llacunes de cotització per a les dones. L’exclusió de les dones grans a la Seguretat Social cap a les pensions no contributives (PNC) és una causa directa de la feminització de la pobresa. La quantia d’una PNC és de 364,90€ sempre que no hi hagin més ingressos a la unitat familiar. Un 82% de les persones que tenen pensions no contributives són dones.
“Amb una majoria política d’esquerres, podem canviar aquesta contrareforma”
Entrevista
Juan Alamillo Membre de la Plataforma Unitària de la Gent Gran Quan es crea la Plataforma Unitària de Gent Gran de Catalunya i que objectius persegueix? Davant les retallades en matèria social, es planteja la necessitat d’impulsar una Plataforma que aglutini les diverses organitzacions de Gent Gran que hi ha a la nostra Comunitat. Amb tres objectius: donar resposta a les retallades socials que ens afecten, difondre les nostres posicions i impulsar accions reivindicatives.
Quins interessos creus que hi ha darrere d’aquest atac a les pensions que vol portar a terme el PP? La festa del totxo (la bombolla immobiliària) s’ha acabat, i ara bancs i asseguradores necessiten nous filons on fer negoci, i ho troben atacant tot allò que és públic. Però la realitat és que el Sistema de pensions té bona salut i superàvit fins l’any 2010 i ha resistit la crisi millor que els plans privats de pensions. Els actuals problemes són conjunturals. Aprofitant la majoria absoluta del PP i saltant-se el diàleg social, l’objectiu és debilitar el Sistema Públic, perquè els ciutadans que puguin (una minoria) es facin plans privats de pensions. Què diries a la gent gran de Catalunya que està preocupada per la seva pensió? El sistema econòmic imperant (neoliberalisme) no ens deixa tranquils ni en la vellesa. Hem d’explicar clarament l’abast de les mesures que pretenen imposar, que provocaran un empobriment de la gran majoria de les persones grans. La situació a la qual ens aboquen és reversible. Amb una majoria política d’esquerres, podem canviar aquesta contrareforma. Hem de fer que les organitzacions polítiques es comprometin públicament a abolir-la quan governin i iniciar el diàleg social per prendre les mesures conjunturals necessàries.
Només ens queda en aquests moments lluitar com ho vam fer en èpoques anteriors, al carrer i a les institucions, plantejant que hi ha alternatives possibles. ¿I a una persona jove, que potser el veu molt lluny? La protecció social pública (Sanitat, Ensenyament, Dependència, Pensions) no ens l’han regalat, és fruit de la lluita individual i col.lectiva en el temps del conjunt dels treballadors i treballadores i la ciutadania. Tothom arribarem a grans, alguns en el transcurs de la vida tindrem accident o malaltia, i són aquestes les situacions que protegeix el nostre Sistema Públic, per això hem de defensar i ampliar la seva protecció (som un dels països de la UE-15 amb menys protecció social): el jovent organitzat ha de ser el continuador en la lluita per les conquestes socials, igual que abans i ara continuen fent els grans. Quines accions teniu previstes realitzar? La lluita l’hem de portar de la fàbrica al carrer i a les institucions; els i les sindicalistes i els sindicats en el seu conjunt han de potenciar els moviments socials emergents i posar el màxim de recursos possibles al servei de les mobilitzacions socials.
PENSIONSIMENTIDES.CAT
7
“El problema per al sistema de pensions és que els i les joves no tenen feina, i la que tenen està molt mal pagada” Entrevista
Vicenç Navarro Catedràtic de Ciència Política de la UPF
¿Quina valoració en fa del sistema de pensions a Espanya? L’Estat del benestar està molt poc desenvolupat, resultat d’una financiació molt baixa. Espanya és un dels països que té una despesa pública social per habitant més baixa de la Unió Europea dels Quinze, que és el grup de països més semblants a Espanya pel seu nivell de desenvolupament econòmic. I això també passa en un capítol molt important d’aquest Estar del benestar, que són les pensions. Espanya es gasta molt poc en pensions públiques. En el seu llibre “Lo que debes saber para que no te roben la pensión” desmunta les mentides que s’estan propagant sobre el sistema de pensions. ¿Quines són, des del seu punt de vista, les principals mentides que pretén estendre el PP en aquest debat? Un dels arguments que constantment s’utilitzen per dir que les pensions no es podran pagar en el futur és que cada vegada hi ha més gent gran i menys gent jove. La transició demogràfica es mostra com la raó per la qual el sistema de pensions no és sostenible. Es diu que no hi hauran joves suficients per pagar les pensions de la gent gran. Això no es cert. Ignora moltes coses. Una d’elles és que en el sistema espanyol de pensions, el punt clau per finançar-les és el nombre de contribuents a la Seguretat Social i el nivell de contribució de cada cotització per un costat, i el nombre de beneficiaris, per un altre. Aleshores, el problema que hi ha ara, no és que no hi hagin joves. En realitat, els estem exportant. El problema més gran és que no tenen feina, i la que tenen està molt mal pagada. Aquest és el problema real.
“Cal canviar el sistema de finançament de les pensions i de l’Estat del benestar per fer-lo més progressiu.” Si tinguéssim el percentatge de gent adulta que treballa en l’Estat del benestar que té Suècia (una persona de cada quatre), tindríem a Espanya sis milions més de llocs de treball. Ara tenim només un adult de cada deu treballant en l’Estat del benestar. I aquí a Catalunya ni tan sols arriben a aquesta xifra. Si, ademés, els salaris d’aquí foren com els salaris de Suècia, els ingressos a la Seguretat Social no tindrien cap problema. El problema greu que tenen les pensions a Espanya és el deteriorament del mercat de treball, amb una taxa d’ocupació molt baixa, amb un atur molt elevat i amb uns salaris molt baixos. Aquest és el problema, del qual no se’n parla. Des de diferents sectors neoliberals (CEOE, FMI) s’està plantejant l’augment de l’esperança de vida com un “risc” i un problema econòmic. ¿Quina resposta els hi donaria? Que no saben com es calcula l’esperança de vida. Si un país té 2 habitants, un, el Josep, que mor el dia següent de néixer i un altre, la Sra. García, que mor als 80 anys, l’esperança de vida promig d’aquell país és de 40 anys. Però si un altre país que només té també 2 habitants, un, el Joan, mor als 20 anys i l’altre, la Sra. Nadal, mor als 80, l’esperança de vida promig és de 50 anys, lo qual no vol dir que la Sra. Nadal visqui deu anys més que la Sra. García, sinó que el Joan, viu 20 anys més que el Josep. El que ha passat a Espanya és la gran reducció de la mortandat infantil i de la gent jove. La gent gran viu més anys, però no tant com s’està dient. Per altra part, el creixement de l’esperança de vida és molt menor que el creixement de la riquesa del país. Per exemple, quan la Comissió d’Experts sobre les Pensions nomenats pel govern Rajoy comença el seu informe sobre les pensions, provant d’alarmar la ciutadania dient que l’esperança de vida de la gent per sobre dels 65 anys s’ha doblat des de principis del segle XX, l’any 1900. Però no diu que el Producte Interior Brut és ara 24 vegades més gran que el del 1900. La riquesa del país ha crescut molt més ràpidament que l’esperança de vida i que el nombre de gent gran.
© ACN
¿Creu que hi ha motius ocults en la reforma de les pensions? Qui són els grans beneficiats de la reforma que planteja el PP? L’evidència que hi ha motius “ocults”, que en realitat no són gens ocults és abrumadora. La banca i les companyies d’assegurances volen la privatització del sistema de pensions per així poder gaudir del fons de diners més important que qualsevol país té, el fons de pensions. ¿Quins són per a vostè els reptes reals que afronta el sistema de pensions? Canviar el sistema de financiació de les pensions i de l’Estat del benestar, fent-lo molt més progressiu. El sistema fiscal d’Espanya i Catalunya és dels més regressius que hi ha a la UE-15. El treballador de la Seat paga en impostos una quantitat lleugerament inferior a la que paga en impostos un treballador de Volvo a Suècia. Ara bé, el súper ric a Espanya i a Catalunya paga en impostos només un 10% del que paga el súper ric a Suècia. I hi ha més súper rics a Espanya, proporcionalment, que a Suècia.
“Hi ha motius ocults. La banca i les companyies d’assegurances volen la privatització del sistema de pensions.” ¿Quines propostes estan aplicant altres països europeus per assegurar les pensions? ¿Hi ha propostes alternatives en les que ens puguem emmirallar? És important veure també que alguns països que han volgut privatitzar les pensions se’n han penedit. En realitat, la crisi financera ja ha fet perdre la credibilitat del sistema de pensions privat. Els plans de pensions privats estan en una crisi tremenda, molt més gran que els sistemes de pensions públics. I en concret, ¿què es pot fer des d’ICV i els seus representants de cara a lluitar pel manteniment de les pensions? ¿Què pot fer-hi la ciutadania? Agitar el país. Com bé diu el moviment 15-M: “Si no ens deixen somiar, no els deixarem dormir”. Fa falta que la gent surti al carrer. I que mostri la farsa del sistema que es defineix a si mateix com a democràtic.
PENSIONSIMENTIDES.CAT
8
“Tinc 71 anys... ...tota la vida treballant i ara el PP vol que la meva pensió s’apugi per sota del cost de la vida”
La Fina, com la majoria de jubilats i jubilades, cobra 857,07 euros al mes. Com li quedarà la pensió? Si fins l’any 2019 l’IPC...
• Fos d’un 3,0%, perdria
-153,38 euros al mes i -2.147,32 euros a l’any (14 pagues)
• Fos d’un 2,5%, perdria
-123,93 euros al mes i -1.735,04 euros a l’any.
• Fos d’un 2,0%, perdria
-95,19 euros al mes i -1.332,71 euros a l’any.
• Fos d’un 1,5%, perdria
-67,15 euros al mes i -940,11 euros a l’any.
• Fos d’un 1,0%, perdria
-39,79 euros al mes i -557,07 euros a l’any.
“Tinc 49 anys... ...per què per viure més anys se’m castiga a cobrar menys pensió?”
Com volen que arribem a final de mes? Entre la meva parella i jo cobrem: uns 3.500 euros al mes. Si paguem: - una hipoteca
- una mútua
- la residència dels meus pares
- la universitat dels meus fills
Arribem justos a final de mes, i encara em diuen que no em garanteixen una pensió futura i que, a sobre, m’he de pagar una pensió privada.
“Tinc 29 anys... .. els meus pares tenen pensió perquè han lluitat pels seus drets. Si jo lluito per una feina decent, tindré garantida una pensió digna.”
“Molts dels meus amics i amigues són a l’atur”. El 53.8% dels i les joves menors de 25 anys són a l’atur. “Alguns ja han marxat a l’estranger”. Ja són 15.093 els i les joves que han marxat fora des del 2009. “Després de molts mesos buscant feina, ara n’he trobat una”. Més de 100.000 joves porten més d’1 any buscant feina. “Però només per a 3 mesos, després no sé què passarà”. El 97% dels nous contractes són temporals. “A més, és a jornada parcial, i em paguen amb prou feines 500 euros al mes”. El Salari Mínim Interprofessional per mitja jornada és de 322,8 euros al mes. La meva feina és el meu present, i la meva futura pensió.