L’actualitat de l’INSETUR
Octubre 2011
Check-in
L’
Imatge
2
La imatge turística de Barcelona és molt més que Gaudí. Les xarxes socials obren les portes a la Barcelona inèdita
Vall de Boí
3
La Vall de Boí és l’escenari d’un projecte innovador, que segueix els itineraris dels turistes amb l’ajut d’un GPS
Eslògans
8
Un estudi dels eslògans turístics dels municipis de Catalunya detecta una repetició de paraules i estructures
El baix cost és la porta d’entrada al ‘long tail’ Els temps de decisió de compra de les vacances és cada vegada més curt L’estudi sobre el comportament dels passatgers de l’Aeroport Girona Costa Brava, dirigit per José A. Donaire i Berta Ferrer, demostra que el low cost permet la diversificació del turisme de Girona i afavoreix l’atracció de nous segments.
20% dels passatgers que arriben a Girona durant l’estiu de 2010 tenen com a primera motivació el sol i la platja. És a dir, vuit de cada deu passatgers tenen motivacions alternatives com la compra, la cultura, els esports o la formació.
sol i la platja és “altres”, una mena de calaix de sastre que inclou des de la visita a familiars en el lloc de vacances al mix feina – lleure. La fragmentació de les motivacions és cada vegada més evident.
L’aplicació del concepte de la llarga cua (‘long tail’) al turisme implica que el nombre de turistes interessats pels productes amb poca popularitat poden superar els turistes atrets per les demandes més populars.
És molt rellevant que el sol i la platja pesa més com a motivació secundària que com a principal. Si fa uns anys, la cultura o la natura eren el complement de l’oferta essencial de la platja, ara la platja és el complement de les noves prioritats dels turistes.
L’estudi també detecta que el temps de decisió de compra tendeix a escurçar-se. El 40% dels passatgers han decidit les seves vacances en el darrer mes i un 53% han comprat el bitllet també el darrer mes. La distància entre el temps de decisió i el temps de compra efectiva és gairebé nul·la. El màrqueting ha de saber adaptar-se al comportament compulsiu.
Aquest efecte ha estat molt visible en el cas de l’Aeroport de Girona. Només un
Per això, la segona motivació després del
Check-in. L’actualitat de l’INSETUR
Octubre 2011
Més enllà de Gaudí El modernisme és capital en la imatge de Barcelona: El rànquing de nodes està encapçalat per la Sagrada Família, seguit del Park Güell, la Pedrera i la Casa Batlló. Però més enllà dels principals sights la imatge turística de Barcelona esdevé molt més anàrquica, imprevisible i espontània
TOP TEN FOTOGRÀFIC 1. Sagrada Família 2. Park Güell 3. La Pedrera 4. La Casa Batlló 5. La Boqueria 6. El port 7. MNAC 8. Catedral 9. Monument a Colom 10. Fonts de Montjuïc
Quantes barcelones veuen els turistes?. Miren el mateix l’erudit atret per la Barcino romana, el cool hunter que passeja pel Born, el creuerista amb el temps just i la família que no s’aixeca del Barcelona Bus?.
arquitectura religiosa. A banda, un 13% són imatges de carrers i un 11% estan capturades en les places de la ciutat, és a dir, prop de la quart part mostren els principals espais públics de Barcelona. Explosió de nodes
Per alguns, tots els turistes veuen el mateix seguint una mena de ritual universal. Pels altres, cada turista és un món i veu una ciutat que és única i irrepetible. Qui té raó?. Un estudi dirigit pels professors Núria Galí i José A. Donaire d’INSETUR mostra que les dues interpretacions són parcialment certes. L’estudi està basat en una mostra de 3.100 fotografies del mes de juliol de 2010, preses pels turistes a la ciutat de Barcelona. Són 100 fotografies diàries, escollides de forma aleatòria en el portal www.flickr.com. La Barcelona civil A diferència de la major part de ciutats espanyoles, presidides pel patrimoni religiós, a Barcelona un 30,5% de les imatges capturen un element del patrimoni civil i només un 15% és
2
El patrimoni de Gaudí presideix el top ten dels nodes fotografiats de la ciutat. Una de cada tres fotografies preses a la ciutat està destinada a representar algun dels elements centrals de la seva arquitectura a Barcelona: La Sagrada Família, el Park Güell, la Pedrera i la Casa Batlló, per aquest ordre. Hi ha més de 300.000 sagrades famílies a flickr. Però una vegada sortim dels nodes principals, la llibertat dels visitants és molt més àmplia. De fet, els turistes han fotografiat 197 nodes diferents el que evidencia una notable dispersió. Només un 17% dels nodes representen almenys un 1% de les captures, de manera que el resultat final és una certa entropia. Els resultats coincideixen amb les conclusions d’altres estudis similars i permet aplicar el concepte de ‘long tail’
també a les sèries fotogràfiques dels turistes.
“Hi ha més de 300.000 sagrades famílies en flickr, més que taj mahals, big bens o trafalgar squares i una mica menys que machu picchus. Per contra, per cada Sagrada Família hi ha dues torres eiffels”
Ciutat moderna i buida Tot i la importància de la imatge modernista en la promoció turística de la ciutat, un 37,6% de les imatges mostren un espai modernista mentre que la majoria de les captures (el 45,3%) se situen en espais posteriors al modernisme. Set de cada imatges han amagat les persones de les captures. Només un 15% integren també els turistes en la imatge i un 4% incorpora els propis residents. La fotografia turística de Barcelona és, per tant, deshumanitzada.
Check-in. L’actualitat de l’INSETUR
Octubre 2011
Onz
Vall de Boí 2020 Un sistema novedós seguirà el rastre dels turistes amb l’ajut d’un GPS
La Vall de Boí ha estat un espai turístic modèlic. Ara fa 11 anys, les esglésies de la Vall foren declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La gestió turística de les esglésies és un referent com a model de relació entre el patrimoni i el turisme. La Vall de Boí és també la porta d’entrada de l’únic Parc Nacional de Catalunya, l’escenari d’una estació d’esquí i la ubicació d’una instal·lació balneària de referència. Però la destinació cerca ara una estratègia de futur, un pla de ruta per a la Vall de Boí de 2020. Un grup de recerca de l’INSETUR intenta donar resposta a aquest interrogant: Quin ha de ser el futur de la Vall? Aquest grup està integrat per 11 investigadors i dirigits per Dani Blasco i Jordi Casassayas. Un diagnòstic acurat No es pot definir el futur sense fer un acurat diagnòstic de la situació actual. Algunes de les eines d’anàlisi del turisme a la Vall de Boí segueixen el model clàssic: estudi de l’oferta, benchmarking, anàlisi de la demanda, diagnòstic 2.0, entrevistes en profunditat... Sabem ja que el percentatge de pernoctacions dels visitants és molt elevat, que el principal espai d’origen és Barcelona (però també Madrid), que el conjunt romànic i el senderisme són motivacions complementàries, no excloents i que la valoració mitjana de la seva estada és molt elevada.
Veure com et veuen L’estudi es basa també en noves eines d’anàlisi, que complementen les fonts clàssiques. En primer lloc, l’equip de treball està buidant la informació de la Vall de Boí en el portal www.flickr.com. Com expliquen les directores d’aquest informe, Núria Galí i Raquel Camprubí “Els turistes deixen el rastre de la seva estada en les imatges que han capturat durant la visita i que pengen i etiqueten després a Internet”. El portal flickr és un immens contenidor de les captures fotogràfiques dels visitants i una forma de “saber com et veuen, què els ha cridat l’atenció, què orienta la mirada del visitant”. Els estudis sobre la imatge turística a flickr han pres molta importància en els darrers anys. Però aquesta anàlisi incorpora algunes novetats significatives. “En primer lloc, estudiem els fotògrafs i no tant les fotografies. El nostre univers d’estudi està format pels turistes que deixen a Internet el seu set d’imatges. Així, podem valorar la imatge capturada en el seu conjunt”, comenten les autores. És també la primera vegada que es combina l’anàlisi de les imatges amb les etiquetes (tags) de cadascuna d’elles. “Tendim a associar cada imatge amb una sèrie de paraules clau, que poden ser topònims, adjectius, impressions... L’anàlisi d’aquest immens camp semàntic és el que estudia la folksonomia, una de les línies de
3
Check-in. L’actualitat de l’INSETUR
recerca més innovadores en l’actualitat”. La tercera aportació d’aquest estudi té a veure amb l’anàlisi singular dels nodes: “Volem saber quines àrees parcials dels nodes capten l’atenció del visitant: els campanars, els absis, l’interior... L’objectiu és crear un mapa de calor en el que les zones més calentes són les que atreuen la mirada dels fotògrafs turístics”. El fil d’Ariadna Sabem molt poc dels recorreguts dels turistes. Les enquestes proporcionen una informació parcial i sovint deformada del comportament efectiu dels turistes en el lloc. Per això, en els últims anys han proliferat els estudis que segueixen els itineraris reals dels turistes, a partir de l’observació directa normalment amb l’ajut d’un GPS. José A. Donaire i Núria Galí, investigadors d’INSETUR, treballen amb el professor de la Universitat de València Marcelo Royo en l’estudi dels recorreguts dels turistes amb GPS. Diàriament, s’assigna una sèrie de GPS a uns turistes que accepten participar del projecte i que reben un petit regal per la seva col·laboració. El GPS registra la informació sobre la longitud, la latitud i l’altitud del turista cada 15 segons. Quan retorna el GPS després de la seva estada, el visitant contesta un breu qüestionari que complementa la informació sobre el seu itinerari. Marcelo Royo explica que “la Vall de Boí és un laboratori excepcional perquè els turistes poden escollir entre un ventall molt ampli de recursos de primer ordre. El comportament final del turista serà el resultat de la imatge a priori que tingui de l’espai, de les seves motivacions, pero també de la forma com estan organitzats els recursos en el lloc: ubicació, informació, densitat...”.
4
Octubre 2011
Els GPS permeten seguir el recorregut dels visitants però també el temps d’estada en cadascun dels elements turístics de la Vall. És a dir, es pot conèixer a quantes de les esglésies patrimoni de la humanitat hi van els visitants com a mitjana, però també es pot conèixer la seqüència i el temps mig d’estada a cada espai. “Fins i tot”, explica Royo ,“podem saber si els visitants han pujat als campanars de les esglésies, ja que els GPS també registren la informació altitudinal”. “També podem conèixer l’ús dels diversos serveis turístics de la vall: restaurants, allotjaments, informació. Cap qüestionari pot proporcionar el nivell de detall que aconseguim amb l’ús dels GPS”.
Els GPS recullen informació sobre els itineraris dels visitants, la seqüència i el temps d’estada a cada node. Fins i tot permeten saber si els visitants han pujat als campanars, ja que recullen dades altitudinals
“Tracking tourists” La metodologia de l’observació directa té una llarga tradició a l’INSETUR. El 2003, José A. Donaire i Núria Galí presentaren un estudi sobre el comportament dels visitants del Barri Vell de Girona, basat en el seguiment dels turistes. “En aquest cas”, comenta Núria Galí, “vam recollir la informació amb l’ajut d’investigadors de suport que literalment seguien els turistes a una certa distància”. El resultat d’aquesta investigació va permetre l’Ajuntament de Girona orientar la gestió del Barri vell de la ciutat i el seu ús turístic”
En els darrers anys s’han portat a terme diverses investigacions sobre l’ús social de l’espai que fan els turistes en els llocs visitats amb l’ajut del GPS i que és conegut com a “tracking tourists”, des de parcs temàtics a regions naturals i sobretot àmbits urbans. Un grup de recerca de l’INSETUR, dirigit per la professora Núria Galí, ha obtingut un finançament per part del Ministerio de Ciencia e Innovación per a aplicar l’anàlisi del comportament de turistes amb GPS, en diverses ciutats monumentals de l’Estat espanyol.
Check-in. L’actualitat de l’INSETUR
Octubre 2011
On vas iniciar la teva activitat en la investigació turística?
“El nou turista esdevé més expert i exigent que mai i la seva opinió adquireix molta importància amb les xarxes socials” Dani Blasco
De formació en turisme, Dani Blasco és professor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, expert en organització d’empreses. Ha treballat al Centre de Recerca i Innovació de les Indústries Turístiques (CRIIT) de la UdG, des d’on ha liderat projectes de recerca i transferència molt diversos. Actualment, és el gestor de projectes de gran abast de l’INSETUR. Està enllestint la seva Tesi Doctoral sobre els efectes de la frontera en la construcció de les destinacions turístiques. Blasco és un dels autors del blog sobre turisme clan-destinos.org. Jugador esporàdic de pàdel, és membre actiu de la banda de pop rock Comet Blue del Baix Montseny. Potser la seva residència en aquest espai de frontera, que no és ben bé Girona ni Barcelona, sigui l’origen de la seva recerca en els límits dels llocs.
En el meu procés de formació ha estat capital l’etapa en el Centre de Recerca i Innovació de les Indústries Turístiques (CRIIT), que em va permetre treballar en molts estudis d’àmbits diversos i amb metodologies molt diferents. Aquest període em permeté col·laborar amb l’equip del CRIIT, Ramon Palau, Emma Casademunt, Berta Ferrer, Judit Díaz, però també amb investigadors de grups de recerca de la Universitat de Girona, de la Universitat Rovira i Virgili o de Perpinyà.
En destacaria també la participació en projectes europeus, com el Sistema de Gestió ambiental aplicat a cadenes hoteleres i els projectes de cooperació a Mèxic i Brasil. Quina és la teva línia de treball pels propers anys? Vull aprofundir en la línia de recerca sobre la creació de clústers, les àrees d’especialització, concentració i consum turístic i, més específicament, sobre els efectes de la frontera (inter o intra) en la construcció de les destinacions turístiques.
Prèviament, ja havia tingut l’oportunitat de treballar com a becari en diversos projectes de la Universitat de Girona, amb els professors Jaume Guia i Lluís Prats, que són els directors de la meva tesi.
Com a gestor de projectes de gran abast de l’INSETUR, l’objectiu és participar en projectes d’àmbit europeu en el context del 7è Programa Marc. Potenciarem també la creació d’una plataforma tecnològica turística (PTT), amb un node central a Girona.
La teva formació ha estat essencialment turística. Com creus que ha condicionat la teva recerca posterior?
Des del teu punt de vista, cap a on va la recerca turística futura?
Tot i que he anat especialitzant-me en un determinat àmbit, el cert és que la formació turística et dota d’una visió de conjunt i d’una perspectiva molt més transdisciplinar. Quines activitats de la teva investigació més recent destacaries? Durant l’etapa del CRIIT vaig tenir l’oportunitat de realitzar tota mena de projectes de transferència: variables de yield management als hotels, pla director de les colònies industrials del Ripollès, l’ús turístic de les vies verdes, anàlisi de la demanda turística a la marca Costa Brava i Pirineus, i molts més. Els projectes de transferència tenen moltes vegades una lectura acadèmica posterior i alhora permeten que el sector es beneficïi de la recerca universitària.
La recerca en turisme ha entrat en un procés de creixement i de complexitat, de forma paral·lela a l’evolució de la mateixa activitat turística. Per això, les destinacions i les empreses demanden tècniques, informacions i idees que facilitin la millora de la competitivitat. El nou turista esdevé més expert i exigent que mai, i la seva opinió adquireix molta importància amb les xarxes socials. En els escenaris futurs haurem d’integrar la consolidació de les destinacions emergents, que incrementarà encara més la necessitat de reconversió de les destinacions madures. Hem d’aconseguir, a més, un clima de col·laboració entre tots els agents del turisme, empreses privades, institucions públiques i centres de recerca.
5
L’actualitat de l’INSETUR
Octubre 2011
Formar, innovar, experimentar INSETUR participa en el projecte europeu Res’Pir una innovadora iniciativa que té com a objectiu la creació de xarxes i relacions entre empreses, instutucions i administracions de les regions de l’Ariège a França i les comarques gironines.
El projecte Res’Pir s’emmarca en el Programa Operacional de Cooperació Territorial Espanya – França – Andorra (POCTEFA) el seu nom és l’acrònim de Réseau (xarxa) i Pirineus. D’acord amb el responsable de la iniciativa de la Universitat de Girona, José García – Böer “l’eix prioritari del projecte és tenir en compte els territoris, el patrimoni natural i cultural, en el marc del desenvolupament sostenible, protegint i gestionant els recursos medioambientals”. Els objectius del Res’Pir són innovar, creant una Carta de Qualitat aplicada als professionals del turisme actiu sostenible; formar els professionals del turisme a partir de les competències adquirides durant el procés; experimentar, creant infrastructures turístiques en els dos espais pilots determinats a l’Ariège i a Girona; comercialitzar l’oferta turística “Qualitat Turisme Actiu Sostenible”; i establir xarxes que agrupin els actors del turisme sostenible. “Un dels resultats que es pretén arribar és agrupar a tots els empresaris de turisme actiu a la natura sota un procés de qualitat adaptat a la seva mida empresarial i a l’activitat que desenvolupin de manera que els ajudi a posicionar-se en el mercat, ser visibles pels consumidors i oferir un servei i un producte de qualitat que mantindrà un escenari natural que s’adeqüi a les expectatives dels clients”, justifica García – Böer.
El projecte està adreçat a les empreses de turisme actiu, que desenvolupen la seva activitat en el medi natural i que basen la viabilitat de la seva activitat en la qualitat de l’entorn.
Els participants del projecte són el Consell General de l’Ariège, l’Agència de Desenvolupament Turístic Ariège Pyrénnées, l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Toulouse le Mirail Centre d’Etudes du Tourisme, de l’hôtellerie et des industries de l’alimentation (Cétia) i INSETUR de la Universitat de Girona. “Res’Pir és la suma de tres conceptes clau en el turisme modern, com són la col·laboració en xarxa, la sostenibilitat i la qualitat”, explica García – Böer. “La sostenibilitat és una via promoguda des de la mateixa OMT pel conjunt del turisme i és especialment necessària en les empreses de turisme actiu. La qualitat ha esdevingut no només un factor de diferenciació, sinó també un llindar mínim per sota del qual no és possible la mateixa activitat turística. I, finalment, s’està obrint un escenari de relacions entre agents que cooperen i comparteixen informació, activitats, inputs i productes”. El projecte contempla altres accions també importants com la construcció d’infrastructures en el territori, que donen acollida i informació als visitants, l’adequació d’antics senders, la formació a empresaris, que dóna l’oportunitat de plantejar dubtes i problemes, i la possibilitat d’intercanvis d’experiències i la promoció de les activitats.
Check-in. L’actualitat de l’INSETUR
Octubre 2011
Turisme sense fronteres INSETUR gestiona projectes de cooperació internacionals a Amèrica i a Àfrica
Les fronteres són espais complexos, perquè limita les relacions entre territoris veïns, però també crea una atracció simbòlica, comercial o turística. El 2010, un equip d’investigadors de l’INSETUR format per Ramon Palau, Jaume Guia, Lluís Prats i Dani Blasco participaren en un projecte amb tres universitats de territoris frontereres de Mèxic. El projecte s’ha desenvolupat a partir de dues aproximacions metodològiques. Per una banda, s’ha treballat en una anàlisi de xarxes i, en segon lloc, l’anàlisi de clústers turístics, amb la distància entre els atractius turístics i la categoria de productes com a criteris de clusterització. En la convocatòria de 2011, els professors Jaume Guia i Lluís Prats han presentat dos projectes més amb aquestes universitats per tal de continuar la recerca en els espais fronterers de Mèxic. El turisme, la via de futur d’Etiòpia. Etiòpia és un país sense accés al mar, amb un índex de desenvolupament humà (IDH) de 0,328 que ocupa la posició 157 del rànquing mundial i un enorme potencial turístic. Malgrat el creixement generat en els darrers anys, Etiòpia rep anualment poc més de 200.000 turistes internacionals.
El projecte en el que participen els recercadors d’INSETUR Lluís Mundet, Núria Galí i Dolors Vidal pretén potenciar el turisme com una eina de protecció i de valorització del riquíssim patrimoni del país africà. La col·laboració amb la Universitat d’Addis Abeba ja ha donat els primers fruits i l’equip de treball ha presentat una nova proposta en la convocatòria de 2011. La via turística d’Amèrica INSETUR ha participat en projectes de cooperació a Costa Rica, Cuba i Perú. La investigadora Dolors Vidal, adscrita a l’INSETUR, és la responsable del pla de gestió integral del turisme a Cajamarca (Perú) o els treballs per la creació d’un doctorat conjunt amb la Universitat de San Martín de Porres de Lima. Però sens dubte és a Brasil on l’activitat ha estat més intensa. La protecció del patrimoni arqueològic de Piracicaba (Sao Paulo), l’ecoturisme a la regió pesquera de Marajó, les accions de màrqueting del patrimoni arqueològic de la conca del riu Corumbataí, la creació de productes sostenibles a la regió dels llacs d’Alagoas o el turisme cultural al Camí dels Diamants de Mina Gerais són alguns dels projectes desenvolupats en els darrers anys.
7
Check-in. L’actualitat de l’INSETUR
Octubre 2011
LES DEU PARAULES MÉS COMUNES 1. Poble / villa 2. Naturalesa 3. Descobreix 4. Viure 5. Tot 6. Més 7. Porta 8. Cultura 9. Mar 10. Gaudeix
“Els eslògans turístics catalans són redundants” Només 289 dels 946 municipis de Catalunya tenen un eslògan turístic En una societat de consum molt ràpid, de forta competència i de saturació comercial, els missatges tendeixen a escurçar-se. La cultura del zàpping ha estimulat la generalització dels eslògans, brevíssims missatges comercials, que s’associen a una marca. Eslògan és un terme d’origen escocès, que vol dir “crit de guerra”.
Tres quartes parts dels eslògans estan adreçats a l’oferta i només una quarta part a la demanda. És a dir, la majoria dels eslògans parlen dels atributs de la marca i no tant de les sensacions que genera aquesta marca en el consumidor potencial.
Els eslògans turístics tenen un llarg recorregut (com el clàssic I Love NY), però la investigació sobre aquest camp ha estat molt poc habitual. Els recercadors d’INSETUR José A. Donaire i Núria Galí han portat a terme un estudi sistemàtic de tots els eslògans turístics dels municipis catalans.
L’anàlisi dels eslògans posa de manifest un dels problemes recurrents del turisme català: la manca de cooperació territorial. El 80% dels eslògans que identifiquen un territori es refereixen a l’àmbit local. Només tres eslògans esmenten la marca Catalunya i dos fan referència a la seva marca turística. És una mica més freqüent (per sobre del 9%) els qui incorporen alguna referència geogràfica (una muntanya, una vall, un riu, una plana...).
Només un 30% dels municipis tenen un eslògan turístic. No s’ha trobat cap factor que expliqui aquesta diferència: ni el pes turístic, ni l’oferta, ni la població permeten diferenciar els uns dels altres. Seguint la tendència observada en altres estudis, els eslògans són molt breus: Més de la meitat estan formats per 4, 5 o 6 paraules, essent la mitjana 4,9.
8
Eslògans locals
Malgrat els esforços de les diverses administracions per tal de construir marques turístiques complexes, les marques locals es presenten a sí mateixes no com a parts de marques superiors, sinó com a punts locals aïllats.
Aquests són els més atributs La major part dels eslògans presenten els atributs de la marca. En un 23% es tracta dels atributs objectius, en un 16% dels atributs objectius i en un 11% dels atributs indefinits. Per tant, la meitat dels eslògans estan construïts a partir de la simple presentació de les característiques del lloc. Un 15% presenten el context geogràfic del lloc i un 20% estan organitzats a partir de l’experiència del possible visitant. És significatiu que en un 10% dels casos els eslògans turístics són en realitat eslògans urbans, és a dir, màrqueting urbà per a l’atracció de visitants, d’empreses o de residents. Déjà vu El que més crida l’atenció dels eslògans és la seva tendència a la reverberació, la repetició de camps semàntics, paraules i conceptes. Molts dels eslògans turístics (com els polítics) semblen perfectament intercanviables entre sí.
Check-in. L’actualitat de l’INSETUR
Octubre 2011
INSETUR 2.0 La recerca universitària també s’ha transformat per la irrupció de la lògica 2.0: treball col·laboratiu, informació en xarxa, transparència i open data són algunes de les paraules clau d’aquest nou escenari
La lògica 2.0 no només ha transformat el turisme i la societat en el seu conjunt. També la investigació i la universitat estan modificant les pràctiques habituals per tal d’adaptar-se a la cultura 2.0: la informació en xarxa i la intel·ligència col·laborativa, la transparència i les dades en obert, les xarxes socials i la relació entre els diversos agents. INSETUR està treballant en projectes relacionats amb la Universitat 2.0, relacionats amb l’open data i la universitat oberta. Twitter La responsable de les xarxes socials d’INSETUR, Anna Mestres, justifica els avantatges de twitter: “Permet relacionar-se amb altres centres de recerca, difondre l’activitat d’INSETUR i, el que és més important, prendre el pols del turisme català, espanyol i internacional”. El perfil @INSETUR és present a la xarxa des de 2009 i té uns 600 seguidors, relacionats amb el món del turisme i la investigació universitària, i està integrat en 22 llistes. A banda, hi ha 11 perfils de twitter gestionats per membres d’INSETUR. INSETUR 2.0 Mestres també destaca l’activitat desenvolupada en la pàgina de facebook (facebook.com/insetur) perquè “facilita la comunicació amb les persones vinculades amb INSETUR”.
INSETUR ha fet una aposta per les xarxes socials i manté la seva activitat a Twitter, Facebook i delicious, així com al seu propi blog. Mentrestant, treballa en projectes d’open data i universitat oberta.
“INSETUR gestiona també un perfil de delicious, que permet l’intercanvi d’enllaços relacionats amb el turisme, estimula l’ús de slideshare entre els seus membres, així com linkedin i academia” explica Mestres. “Igualment, hem iniciat la gestió d’un blog turístic (insetur.cat) en el que compartirem l’actualitat més rellevant que es porta a terme a l’Institut”. El repte que s’ha plantejat INSETUR pels propers anys és la creació d’un portal en el que es pugui accedir a totes les dades generades des de l’Institut, en la línia dels projectes d’open data que han iniciat altres universitats europees i algunes administracions com la basca o la catalana.
@AnaEscarpenter @BertaFR @casassayas @clandestinos @DonAire @insetur @joaquimmajo @lluismundet @NuriaGali @pubimusiques @tourism_lab @daniblasco
@dolorsvidal @tourism_lab @MunBau
9
Check-in. L’actualitat de l’INSETUR
Check-in és una publicació sobre l’actualitat de l’Institut de Recerca en Turisme de la UdG, INSETUR
10
Octubre 2011
INSETUR Institut de Recerca en Turisme www.udg.edu/insetur www.insetur.cat www.delicious.com/insetur www.facebook.com/insetur