L’actualitat de l’INSETUR
Febrer 2013
Check-‐in
L’
Ètica
3 e-‐MTA
Diversos estudis de l’Institut posen l’accent en la perspectiva ètica del turisme
7
La recerca en turisme a la UdG s’ha organitzat en set línies, que integren més de 100 recercadors
Patrimoni
8
Un nou mètode permet estimar la reputació turística dels elements patrimonials
La Vall de Boí aposta per una Vall activa L’estudi VdB realitzat per INSETUR dissenya cinc escenaris per la Vall Durant més d'un any, INSETUR ha portat a terme un estudi sistemàtic del turisme a la Vall de Boí, un espai únic per la convivència del Patrimoni de la Humanitat, l'únic Parc Nacional de Catalunya, una estació d'esquí i un balneari. L'estudi ha avaluat els recursos naturals i culturals, la imatge de la Vall, l'ús de la xarxa, els agents públics, el comportament de la demanda o la qualitat dels serveis. Els resultats de l'estudi han estat presentats en diverses sessions de treball que han permès consensuar el diagnòstic sobre el turisme de Vall de Boí. Després del diagnòstic, el projecte de futur. A partir de les condicions actuals,
s'han dissenyat sis possibles escenaris que aprofitarien els punts forts de l'espai turístic. Els escenaris plantejats han estat: Vall del silenci. Un espai que posa l'accent en el relax, la tranquil·∙litat i el repós. Pirineus VdB. Connectar la Vall amb les valls i muntanyes veïnes en una oferta comuna. Learning Vall de Boí. Fomentar els productes d'aprenentatge lúdic. La Vall Viva. Situar la identitat i la població en el centre del relat turístic de la Vall. Vall activa. Generació d'un portafoli de productes diversificat i dinàmic. Boí Valley. Establir un espai d'innovació i creativitat en el turisme d'interior.
Després de les sessions de treball, els agents de la Vall han optat per una estratègia centrada en l'activitat. Vall activa és un escenari en el que aquest espai pirinenc aposta per la creació de nous productes culturals, naturals, gastronòmics o d'aprenentatge lúdic que permetin incrementar l'estada mitjana, la despesa dels visitants, la fidelitat i l'aposta per la internacionalització. En la darrera sessió de treball, els responsables del projecte, Dani Blasco, Jordi Casassayas i José A. Donaire, han plantejat les accions necessàries per a assolir els objectius plantejats.
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Febrer 2013
El rastre invisible dels turistes Un estudi finançat pel MICINN analitza el comportament dels turistes en ciutats monumentals. Amb l’ajut d’un gps, es captura amb precisió el recorregut dels turistes culturals. La cartografia dels itineraris permet saber les àrees de congestió, els espais invisibles i els factors que expliquen els tracks turístics.
Cada turista que visita una ciutat té la sensació que el seu itinerari és lliure, gairebé improvisat. De fet, a peu de carrer, el formigueig de turistes que pugen i baixen per les ciutats culturals sembla un recorregut anàrquic i sense rumb aparent . En realitat, els turistes unes guies invisibles, que creen espais de concentració, àrees de dispersió i punts d’interès. Un projecte dirigit per la professora Núria Galí, en el que hi col·∙laboren altres professors d’INSETUR i de la Universitat de València, està analitzant la forma com “consumeixen” l’espai els turistes que transiten pel Barri Vell de Girona. “Aquest estudi és la continuació del que vam fer el 2003 amb l’observació directa. En aquest cas, utilitzem els gps perquè són més fàcils de gestionar i més precisos”, ha comentat Galí. Una mostra dels turistes que arriben al Barri Vell pren un gps que l’acompanya durant tot el seu trajecte i que registra les seves coordenades cada dos segons. Quan acaben el seu recorregiut, es recull una sèrie de dades sobre les seves característiques (socials, demogràfiques i
2
turístiques) i també sobre la imatge que tenen de la ciutat. “Cada track és associat a cada enquesta, de manera que podem cartografiar els recorreguts a partir de diferents paràmetres. Podem saber quin és l’itinerari dels jueus, de les persones grans o dels qui viatgen en grup. També podem saber com afecta al recorregut altres factors externs, com per exemple la pluja o un acte lúdic”, explica la directora del projecte.
L’objectiu final és identificar els factors crítics que creen i modifiquen la imatge que tenen els turistes de les ciutats monumentals, com Girona.
De forma paral·∙lela, l’estudi també realitza enquestes als visitants (ara sense tracks) abans de la seva visita, durant la visita i després de la visita. Galí explica que “la imatge d’un lloc té tres moments clau, que són les imatges preconcebudes abans de la visita, la interacció amb el lloc durant la visita i la valoració final una vegada han sortit del sistema. Volem saber com es modifica la imatge del lloc a mesura que es desenvolupen aquestes fases. Les enquestes ja s’han començat a realitzar, coincidint amb el #Girona10, l’acció promocional més important de la ciutat durant l’hivern.
Bona part de l’activitat que s’està portant a terme en aquest estudi es pot consultar en el web del projecte www.laciudadindiscreta.com o al seu perfil de twitter (@lcindiscreta). També disposa d’una pàgina Facebook
Galí ha explicat que l’estudi serà una eina molt valuosa per a la gestió del màrqueting de les ciutats, perquè ajudarà a identificar els factors que alteren la imatge d’un lloc. Serà també un instrument per a la gestió, perquè permet comprovar com modifiquen els recorreguts les diverses tipologies de visitants, i per tant ajudarà a una millor gestió de fluxos de les ciutats. El projecte potser s’ampliarà a una altra ciutat monumental espanyola. Es treballa amb les opcions d’Àvila, Toledo, Cuenca, Salamanca o Ronda.
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Febrer 2013
Un turisme més ètic El turisme és una activitat social i econòmica que genera efectes positius en les societats que acullen els fluxos. Segurament la democratització del viatge és un dels grans avenços socials contemporanis. Però el turisme té també efectes secundaris. Treballar per un turisme més ètic, més responsable, és una de les noves línies de l’INSETUR.
El turisme ha creat tants apocalíptics com integrats: A un costat, els qui veuen en el turisme una font d’ingressos, una oportunitat de desenvolupament per a àrees sense recursos i una via per a relacionar societats, cultures i modes de vida. A un altre costat, altres posen l’accent en els efectes indirectes del turisme, la destrucció de les economies locals, els processos d’aculturació i de banalització o la dependència extrema de les economies exteriors. Avui sabem que el debat no és tant entre turisme o no turisme, sinó entre les diverses formes de turistes i els mecanismes de control. El organismes internacionals estan treballant en la definició d’una pràctica turística que minimitzi els efectes negatius dels viatges i dels viatgers. El Programa STEP (Turisme Sostenible, Eliminant la Pobresa), intenta connectar els Objectius del Mil·∙leni amb la gestió del turisme contemporani. El Codi Ètic del Turisme de l’OMT és gairebé un codi deontològic que procura posar en primer terme els valors ètics, de la igualtat entre dones i homes, a l’equlibri ambiental o el respecte cultural. El programa de Canvi Climàtic i Turisme alinia la pràctica turística amb els objectius de Kyoto, per tal de minimitzar l’impacte del turisme en els processo de canvi climàtic. D’acord amb aquesta lògica, INSETUR ha iniciat diversos projectes que posen l’accent en el component ètic del turisme.
RSC. Empreses responsables La RSC enllaça amb l’ètica i la moral, amb els stakeholders o grups d’interès i els shareholders o propietaris del capital empresarial, amb les responsabilitats de les empreses i amb el benefici empresarial, amb el medi natural, amb el present i el futur. Quan parlem de RSC al sector turístic, hom tendeix a vincular-‐la amb el turisme sostenible, amb el medi ambient, amb el turisme i el desenvolupament econòmic i humà, amb la preservació de les cultures indígenes, amb el treball no forçat, amb donatius i ONGs, etc. Però què vol dir exactament ser socialment responsable en els negocis? Quines són les responsabilitats de les empreses turístiques i organitzacions en general? Ser socialment responsable implica tenir en compte l’efecte de l’empresa sobre la societat i saber gestionar de forma adequada aquesta relació. Es pot afirmar que les dues responsabilitats bàsiques de les empreses son l’econòmica i la legal, però amb això no garantim necessàriament una responsabilitat social empresarial. Així doncs, la RSC afegeix una consideració ètica front la societat, més enllà d’aquestes accions bàsiques, cap a tots aquells que conformen la societat i cap tots aquells sobre qui l’empresa té responsabilitats i es veuen afectats per les decisions empresarials.
3
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Les pràctiques laborals més novedoses i més implantades en empreses grans del tipus d’alt rendiment i alta implicació (high commitment i high involvement), busquen principalment la implicació del treballador amb la seva tasca i amb l’empresa, tot esperant un vincle positiu entre aquesta implicació i els resultats econòmic-‐financers empresarials, tot suposant també que aquesta implicació i compromís redundarà en un major benestar pel treballador. Passar d’una gestió dels recursos humans cap a una gestió responsable dels recursos humans, que es centri també en les necessitats dels treballadors pot ser una estratègia que a més de ser socialment responsable sigui del tipus win-‐win, és a dir, més rendible –positiva-‐ per a ambdós, treballadors i empresa. Des de l’INSETUR s’està treballant enb la RSC del món turístic, i especialment en la Gestió Socialment Responsable dels recursos humans, liderada per la professora Esther Martínez. Entre l’activitat que s’està portant a terme, podem destacar dues tesis doctorals dels nostres recercadors que versen sobre la RSC en recursos humans. Una d’elles ja ha estat defensada a la Universitat de Girona, per Dolors Celma i va obtenir la qualificació màxima. L’altra Tesi Doctoral de Joan Sorribes, becari de doctorat de la UdG i professor de la Facultat de Turisme, està en marxa, i n’esperem resultats molt interessants en el futur proper: ens oferirà informació sobre la qualitat de vida en el treball al sector turístic a Catalunya; sobre pros i contres d’una acció socialment responsable amb els treballadors, i com, amb l’ajut de l’empresari de les comarques gironines, podem establir estratègies win-‐win empresa-‐treballador mitjançant la gestió responsable dels recursos humans.
4
Febrer 2013
Turisme accessible Una forma de mesurar la sensibilitat de l’oferta turística d’una destinació és la seva accessibilitat. Quan un establiment o espai públic està adaptat a persones amb discapacitats físiques demostra un interés per donar resposta a turistes amb problemes de mobilitat. El projecte ACCESSI, dirigit pel professor Lluís Prats és un esforç per catalogar el grau d’accessibilitat d’una sèrie de serveis públics i privats. La recerca s’ha portat a terme en les localitats de Girona, Lleida, Olot, Sant Feliu de Guíxols i La Seu d’Urgell, que pertanyen a tipologies turístiques prou diferents. En el seu conjunt, l’estudi ha permès identificar 2.504 elements que configuren la base de dades. El projecte ACCESSI dirigit per Lluís Prats permet georeferenciar el grau d’accessibilitat dels serveis públics i privats de diverses destinacions catalanes. S’han recollit 2.504 registres d’empreses i espais públics.
L’estudi permet georeferenciar els resultats, de manera que és possible identificar les tipologies de serveis accessibles de cada localitat, com ara el mapa dels comerços accessibles de Girona o els hotels accessibles de La Seu d’Urgell. La vinculació de la informació amb Google Maps permet una fàcil visualització dels resultats. La base de dades recollida pot adaptar-‐ se per a ser inclosa dins de les rutes que es poden planificar en el portal de mobilitat de la Generalitat de Catalunya per exemple, afegint-‐hi als sistemes de transport habituals (a peu, bicicleta, o cotxe, entre altres) la opció de mobilitat amb discapacitat.
El director del projecte, Lluís Prats, conclou que “hem fet un informe de cada localitat que, entre altres temes, referencia els elements que limiten l’accessibilitat i proposa millores, ja sigui l’eliminació de l’obstacle o la creació d’una ruta alternativa”. Codi ètic Un grup de professors i estudiants, dirigits pel professor Lluís Prats s’han integrat en el projecte ETHICOD (Ethical Code in Hotel Management), que forma del LifeLong Learning Programm de la Unió Europea. El 2012 s’ha iniciat el projecte a la ciutat belga d’Anvers i hi assistiran recercadors dels diversos països implicats (Rumania, Bèlgica, Portugal, Espanya, Itàlia...). El 2013 la reunió tindrà lloc a la ciutat de Girona. L’objectiu de la iniciativa és realitzar un inventari de les bones pràctiques en la gestió dels hotels i proposar una sèrie de mesures, en la línia de la RSC dels establiments i la seva adequació a les demandes socials actuals.
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Febrer 2013
En quins projectes has estat treballant recentment?
“Hem constatat que la crisi no afecta la predisposició al viatge, però sí als hàbits de consum.” Marc Grijalvo
Marc Grijlavo és un economista de formació, que ha cursat el Màster de Turisme Cultural de la Universitat de Girona. És una persona molt polifacètica i hiperactiva. Professor de cicles formatius, forma part de l’Institut Superior d’Estudis Turístics i és consultor especialitzat en l’àmbit turístic. Recentment, ha defensat una Tesi Doctoral en la que demostra que la crisi ha tingut efecte feble en el sector turístic de Roses. El treball havia rebut anteriorment la distinció Yvette Barbaza del Patronat Costa Brava Girona. Barcelonès d’origen i empordanès d’adopció, ha excel·∙lit en alguns dels hàbits locals com la botifarra, i hom diu que sala a la intimitat. En els darrers anys, ha afegit una nova activitat a la seva carrera i s’està doctorant en l’intercanvi de bolquers.
Darrerament, en el disseny de la Xarxa de Centres d’Acollida Turística, el disseny del Nou Escorxador de Figueres (recuperació d’un espai amb la localització de la Nova OIT, i projecte de Centre de Productes de la Terra i aplicació de nous sistemes de gestió de fluxos turístics), el Disseny del Parc de les Olors (projecte de Figueres pensat com un Parc dels Sentits, amb possibilitats d’horts socials i gestió en la integració dels disminuïts físics i psíquics i proposta com a reclam turístic tant per públic general com per microsegments), la revitalització del Carrer Major de Cervera o el Pla de catalogació d’Apartaments Turístics. La teva formació ha estat vinculada amb l’economia i t’has especialitzat després en el turisme. Com creus que ha condicionat la teva recerca posterior? Tot i que efectivament he tingut una formació econòmica, la meva visió ha estat sempre molt transdisciplinar. En economia, he estudiat màrqueting o finances. Però la formació en el Màster de Turisme Cultural m’ha permès obtenir una perspectiva molt més àmplia del fet turístic. Acabes de defensar la teva Tesi Doctoral. Ens podries fer cinc cèntims? Certament, acabo de doctorar-‐me en el programa de la Universitat de Girona, amb una tesi dirigida pels doctors Núria Galí i Jaume Guia. A la Tesi, he estudiat l’impacte de la crisi en el sector turístic d’una localitat de la Costa Brava, el nucli de Roses. Hem vist que la crisi no ha afectat l’impuls del viatge, de manera que Roses ha mantingut el seu atractiu. El que sí han canviat són determinats hàbits de consum. A banda dels
resultats, destacaria la metodologia de treball. Les dades són disperses i de vegades incomplertes, i hem hagut de fer una tasca gairebé de rellotger per a encaixar fonts tan diferents. La Tesi havia estat premiada en la convocatòria de la Yvette Barbaza, oi? Sí. Estic molt agraït al Patronat Costa Brava Girona perquè va seleccionar la meva proposta en els Premis Yvette Barbaza dedicats a la recerca. Estic content perquè la tesi ha pres la forma d’un llibre que recull els resultats més rellevants i que es pot consultar a l’issuu de costabravapirineu. Tens un doble perfil recercador i consultor. On fixaries les fronteres? Cada vegada són més difoses. Tinc clar que la recerca té una fi que és el coneixement ja sigui teòric o aplicat. Però en la pràctica, els uns i els altres ajuden a millorar el coneixement d’aquest sector. Jo em sento molt còmode en aquest doble rol. Des del teu punt de vista, cap a on va la recerca turística futura? El turisme camina cap una major especialització de mercats que exigeix una major professionalització. Aposto per un major reconeixement del turisme en el teixit social del país i en el propi model de país. Crec que tenim iniciatives d’èxit, creativitat i molt talent capaç d’adaptar-‐se als nous temps. Pel que fa a la recerca, hem fet un salt qualitatiu i quantitatiu en els darrers anys. Sabem més coses i innovem en obtenció de dades i en nous mètodes. La clau estarà en el diàleg entre les empreses, les institucions i els centres de recerca com INSETUR.
5
L’actualitat de l’INSETUR
Febrer 2013
e-‐MTA, 7 línies de turisme La Universitat de Girona ha fet una aposta pel turisme. El projecte UdG2020 ja recull el turisme com un dels àmbits estratègics de la Universitat. Amb el Campus d’Excel·∙lència en Turisme i Aigua (e-‐MTA), la UdG i la UIB reforcen aquest pol.
El Campus Euromediterrani de Turisme i Aigua (e-‐MTA) Està integrat per la UdG, la UIB, el CSIC i l’ICRA. És un projecte de col·∙laboració i d’especialització, que s’organitza entorn dos àmbits que són el turisme i l’aigua. L’objectiu és crear un espai d’innovació, creativitat, recerca i transferència que potenciï les empreses i institucions d’aquests dos àmbits temàtics. Els principis de l’e-‐MTA es poden consultar a www.e-‐mta.eu
Catalunya i les Illes Balears són les principals comunitats de l’Estat en recepció turistes internacionals. Conjuntament, allotgen més d’un milió de places turístiques, és a dir, un terç del total de l’Estat. Les principals cadenes hoteleres i empreses turístiques d’aquestes dues comunitats tenen una forta presència internacional, i se situen en els primers llocs dels rànquings internacionals.
El Campus e-‐MTA de la UdG ha identificat set línies estratègiques, que organitzen la recerca i els estudis de transferència en turisme, en àmbits tan diversos com l’aigua, les tic o el patrimoni.
La UdG ha organitzat la recerca en turisme dels diferents grups de recerca, càtedres i instituts en set línies temàtiques. Línia 1. Eficiència en la gestió dels centres patrimonials Línia 2. TIC i turisme Línia 3. Turisme i aigua Línia 4. Anàlisi de la imatge dels espais turístics Línia 5. Turisme litoral Línia 6. Creativitat, diversitat cultural i turisme Línia 7. Productes i innovació turística Aquestes línies permeten coordinar la recerca dels diferents grups de recerca que integren la UdG i potenciar l’estudi del turisme, des de diverses perspectives. L’objectiu és crear un ecosistema innovador, en el que la Universitat, les empreses i les institucions col·∙laboren per a reforçar el coneixement, la innovació i la recerca sobre el turisme. L’ecosistema innovador de turisme té també l’objectiu de crear una xarxa de relacions amb altres espais similars, reforçar la internacionalització de la recerca i millorar la transferència de resultats des de la Universitat a les empreses del sector. L’EIT treballa per a crear una Plataforma Tecnològica de Turisme (PTT), que dissenyi l’estratègia global en recerca i transferència d’aquest sector.
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Febrer 2013
10 tesis doctorals en turisme En dos anys, s’han defensat a la Universitat de Girona 10 tesis relacionades amb el turisme.
Responsabilitat social corporativa, l’economia en temps de crisi, el patrimoni, les xarxes d’empreses, la llei de Costes... El catàleg de tesis doctorals defensades en els darrers dos anys a la Universitat de Girona sobre turisme demostra la plasticitat d’aquest àmbit temàtic i la seva diversitat. La UdG ha acollit deu sessions de defensa de tesis doctorals, el que demostra el dinamisme de la recerca turística en aquesta Universitat. Economia, empresa i territori Hi ha gairebé tants àmbits temàtics com tesis doctorals. En tot cas, hi predominen les tesis dedicades a l’economia i les empreses turístiques, això sí, des de perspectives molt diverses. Dolors Celma ha analitzat les estratègies de RSC de les empreses turístiques, en una Tesi dirigida per la Dra. Esther Martínez. Joan Solé ha estudiat les xarxes de relacions al Camí dels Bons Homes, seguint una metodologia que ha consolidat el seu director, el Dr. Jaume Guia. Marc Grijalvo ha quantificat l’impacte de la crisi al sector turístic de Roses i Ernest Ruiz ha entrat en el complex món de les finances locals turístiques. Carlos Amaya, un recercador mexicà, ha estudiat les diverses variables que afecten la lleialtat del consumidor turístic. També hi ha un gruix de tesis dedicades als espais turístics o al patrimoni. Per exemple, Mariano Castellanos ens ofereix una lectura sobre el patrimoni cultural mexicà. La doctora Sílvia
Aulet ha presentat la seva tesi doctoral sobre el patrimoni religiós, essent la primera tesi doctoral dedicat a aquest àmbit de l’Estat espanyol. Josep M. Aguirre ha analitzat les diverses normatives que afecten els espais litorals i els seus efectes Juli Vandulciel, per la seva banda, ha estudiat els diversos processos territorials que han tingut lloc a l’Empordà. Finalment, Jan Specht, en una tesi dirigida per Jaume Guia ha demostrat la importància de l’arquitectura contemporània pel turisme. Hi ha en curs d’altres tesis doctorals, que veuran la llum en breu, com l’efecte de les fronteres en el turisme (Daniel Blasco), el comportament dels consumidors (Judit Díaz), la imatge turística de la Vall de Camprodon (Ester Noguer), la governança a la ciutat de Berlin (Xavier Palomares), l’anàlisi textual de les guies (Arianda Gassiot), la relació entre low cost i turisme (Berta Ferrer), branding i empresa familiar (Pilar Presas), o l’RSC en empreses turístiques (Joan Sorribes). Doctorat en turisme La UIB i la UdG han presentat una projecte de doctorat en turisme interuniversitari, amb la intenció de vincular el campus e-‐mta i els estudis superiors, amb una clara vocació internacionalitzadora.
7
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Febrer 2013
El valor turístic dels equipaments culturals Un estudi avalua la reputació turística dels elements patrimonials de Catalunya Quin és el valor turístic d’un element del patrimoni?. Què té major reputació, la Catedral de Tarragona o el Fòrum?. Com podem mesurar el valor turistic d’un element del patrimoni?. Un estudi d’INSETUR, dirigit per Dolors Vidal, Lluís Prats i José A. Donaire, sota la direcció tècnica de Sílvia Aulet, ha creat un mètode d’avaluació basat en un registre sistemàtic de diversos indica-‐ dors.
“En el seu conjunt, hem treballat amb una base de dades de més 2.500 elements de patrimoni del conjunt de Catalunya i hem analitzat més de 40 ítems per a cada registre, és a dir, més de 100.000 dades”, explica Aulet.
L’estudi detalla els resultats per a cada ítem estudiat i la seva representació cartogràfica. “Hem fet un esforç molt important per a ubicar geogràficament els elements, perquè pensem que la lectura espacial dóna moltes claus interpretatives”, explica Aulet.
La reputació turística “Vam determinar que la reputació d’un element es podia definir a partir de quatre fonts”, comenta Sílvia Aulet. “En primer lloc, hem analitzat diversos ítems de les guies sobre Europa, Espanya i Catalunya, com ara, presència, longitud, imatges, valoració...” . Les altres tres fonts que han analitzat han estat els catàlegs dels operadors (culturals i no), la presència dels elements als webs turístics (de Turespaña als consells comarcals) i la reputació digital a les diferents xarxes socials (com twitter, flickr o tripadvisor).
8
concideix el valor cultural, històric o simbòlic d’un espai amb la reputació turística”, comenta Aulet. “Hi ha alguns espais que tenen un valor turístic molt inferior al que aparentment podrien aspirar, mentre que altres elements gaudeixen d’una reputació que no es correspon amb el valor patrimonial”.
Estratègies de futur
Valors sintètics Per a cadascun dels quatre àmbits estudiats (guies, webs, catàlegs i xarxes) s’han creat uns indicadors sintètics, a partir d’una reducció logarítmica. A més, s’ha obtingut un índex final que es pot considerar com un indicador del valor turístic de cada element. “No sempre
L’estudi també crea sistemes de relacions entre els elements, a partir de criteris de clusterització. Els resultats poden ser útils per a la presa de decisions en la gestió cultural, tant per detectar els punts febles de cada element com per tenir una visió conjunta de les fortaleses i debilitats de l’oferta patrimonial del país.
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Febrer 2013
Catalonia Sacra La recerca universitària també s’ha transformat per la irrupció de la lògica 2.0: treball col·∙laboratiu, informació en xarxa, transparència i open data són algunes de les paraules clau d’aquest nou escenari
El projecte Catalonia Sacra és un projecte promogut pel SICPAS (Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre de Catalunya), cofinançat per la Conferència Episcopal Tarraconense i la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General de Turisme. Catalonia Sacra va néixer fa quatre anys i ara comença una nova etapa: després de la fase d’estudi i articulació, comença la fase de posada en funcionament i gestió. INSETUR ha coordinat la primera fase del projecte sota la direcció de la Dra. Dolors Vidal, de la Universitat de Girona, el Dr. Marc Sureda, del Museu Episcopal de Vic, i el Sr. Dani Font, del Bisbat de Vic. En aquesta segona fase de posada en funcionament l’entitat gestora del projecte serà L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic, sota la direcció del Sr. Dani Font. La objectiu del projecte Catalonia Sacra és posar a l’abast dels visitants uns itineraris ordenats que permetin, a partir de la visita de llocs emblemàtics de la geografia cristiana de Catalunya, obtenir un coneixement de la història, de l’art i de la vida religiosa, explicats per l’Església mateixa, i que puguin fer visible en l’àmbit turístic l’Església de Catalunya. Per això es proposa l’estructuració d’una sèrie d’itineraris en tres àmbits: Nuclear: les catedrals de Catalunya; Radial: itineraris diocesans a partir de les catedrals ; Global: itinerari en l’àmbit català.
INSETUR ha fet una aposta per les xarxes socials i manté la seva activitat a Twitter, Facebook i delicious, així com al seu propi blog. Mentrestant, treballa en projectes d’open data i universitat oberta.
El patrimoni religiós cristià, d’una importància fonamental des de la perspectiva de la identitat i dels fonaments culturals del nostre país, ha perdut pes de forma relativa en el context de l’oferta global turística. Encara que alguns dels productes oferts puguin tenir una relació amb el patrimoni religiós —com la Ruta del Cister, no n’hi ha cap que incorpori continguts emanats des de l’Església catalana mateixa ni que hagi estat dissenyat per instàncies vinculades a ella. El projecte Catalonia Sacra es planteja donar resposta a aquesta problemàtica en l’àmbit català i amb una perspectiva integradora del territori en diferents àmbits, que permeti posar en relleu els béns patrimonials vinculats a l’Església a través de discursos emanats des d’ella mateixa i aprofitant els esforços empresos des d’altres instàncies implicades. Els béns patrimonials de l’Església estan distribuïts de manera abundant arreu del territori de les diòcesis de Catalunya, tot i que cal estructurar-‐los de manera que al mateix temps que es comuniquen els béns sigui més fàcil percebre’n la tipologia, el tipus de comunitat a què fan referència, l’adaptació a determinades característiques del territori i del paisatge, etc., bo i recolzant-‐se en altres béns similars o adequats per destacar els principis que es volen comunicar.
9
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Febrer 2013
INSETUR Institut Superior d’Estudis Turístics www.udg.edu/insetur www.insetur.cat www.facebook.com/insetur www.issuu.com/insetur
check-‐in és una publicació sobre l’actualitat de l’Institut Superior d’Estudis Turístics de la UdG, INSETUR
10