L’actualitat de l’INSETUR
Juliol 2013
Check-‐in
L’
Hubs turisme 3 Fronteres S’inicien els hubs turisme, espais de confluència entre les empreses, la Universitat i les institucions.
6
Les fronteres poden ser també objectes turístics. De Ciudad Juárez a Xipre, passant pels Pirineus.
Geologia
8
Pla per a dinamitzar els recursos geològics del municipi de Tremp
L’impacte econòmic dels esdeveniments: Girona, Temps de Flors Un estudi d’INSETUR estima que Temps de Flors genera 5 milions d’euros a la ciutat Entre el 12 i el 20 de maig, la ciutat de Girona va acollir uns 200.000 visitants. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi que ha dirigit el professor Jordi Comas, amb la col·∙laboració de la Sílvia Aulet, Yassine Bouallala i Verónica Bernadó. Temps de Flors és una activitat cultural que té lloc a la ciutat de Girona, que omple de flors diversos racons del barri vell de la ciutat. La metodologia de treball combina dues activitats complementàries. Primer, l’equip de treball ha situat comptadors en cinc punts del Barri Vell (Banys Àrabs, La Carbonera, Catedral, Sant Nicolau i Sant Martí), que permeten registrar l’activitat a cada espai. Aquest any s’han incorporat un sistema de registra basat
en un joc de càmeres que segueixen el rastre dels individus de forma molt més precisa. La segona eina per tal d’avaluar l’impacte econòmic de Temps de Flors és una enquesta realitzada a una mostra representativa dels visitants de la ciutat. Amb el creuament de dades de les enquestes i els registres, s’ha pogut estimar el número total de visitants, que se situa entorn els 200.000. També s’ha inferit la despesa mitjana dels turistes i, en conseqüència, els efectes econòmics directes, indirectes i induïts. Els autors estimen que l’esdeveniment genera cinc milions d’euros en el conjunt de la ciutat.
L’estudi demostra que la major part dels visitants provenen de l’àmbit català, tot i que també hi ha un gruix significatiu de turistes francesos (gairebé un 10% del total). S’ha posat de manifest al mateix temps que un 27% dels turistes visiten la ciutat per primera vegada. Aquesta dada és rellevant, ja que demostra que Temps de Flors actua com a aparador de l’activitat turística de la ciutat. El 92% dels visitants manifesta que té la intenció de tornar a visitar l’exposició, de manera que es constata l’elevada fidelització de l’esdeveniment, però obre les portes a problemes de congestió en el futur, que ja s’han manifestat en aquest exercici.
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Juliol 2013
El rastre dels turistes Després de seguir el rastre dels turistes a la Vall de Boí (amb l’ajut de gps), s’ha estimat que els visitants destinen 20 hores al conjunt de la Vall, recorren una mitjana d’uns 100 kilòmetres i dediquen un terç del temps a veure espais fora del nucli d’acollida. Són, per tant, visitants hiperactius, en constant moviment.
Imagineu que podeu seguir de forma precisa el rastre de deixa cada visitant: Els espais que visita, el temps que hi dedica, les àress que evita... Aquesta ha estat la tasca de l’equip de recercadors d’INSETUR format per Núria Galí, José A. Donaire i Marcelo Royo. Durant més d’un any i amb la col·∙laboració de l’OIT de la Vall de Boí, s’han recollit els tracks (recorreguts) dels turistes que han acceptat portar un gps durant el seu trajecte. L’estudi posa de manifest la importància de l’oferta cultural de la Vall. Només un 11% dels turistes no visita cap església (ja sigui exterior o interior). Tot i que el % de visitants que entra en una o més esglésies baixa fins el 33%. D’aquests, la mitjana d’esglésies visitades és de 2,73; hem de tenir present que del conjunt de persones que accedeixen a les esglésies, la meitat només en visita una. El temps mig que es dedica al conjunt de les esglésies és de només 12 minuts. Contràriament al que es podria considerar a priori, les esglésies més freqüentades són les de Boí i Barruera.
2
temps, els visitants estan aturats en un espai”, explica Núria Galí. Aquest registre té en compte tant els desplaçaments en cotxe entre els nuclis de la vall com els recorreguts a peu dins de cada localitat.
De mitjana, els visitants de la Vall s’hi estan unes 20 hores, si bé la desviació és elevada, el que palesa una gran diversitat de freqûències d’hores. Un terç de les persones que visiten la Vall “surten” de l’espai i dediquen unes sis hores de mitjana a viatjar per altres espais de la regió. Això demostra que l’espai dels Pirineus és una àrea amb una extrema mobilitat interna. La dada que més ha cridat l’atenció als recercadors ha estat la distància recorreguda. Malgrat que la vall és molt reduïda, en el seu conjunt els visitants han acumulat una mitjana de prop de 100 kilòmetres. “Això representaria una velocitat mitjana de 5 km/h., que és molt si tenim en compte que la major part del
Aquesta mobilitat extrema s’explica per què els visitants mantenen un ús intensiu del territori, de manera que accedeixen a diverses localitats, algunes esglésies, panoràmiques o espais naturals. Els espais més visitats són Barruera, Boí, Taüll, l’església de Boí i el PN d’Aigüestortes, tots ells amb valors per sobre del 60%. L’estudi ha permet identificar quatre col·∙lectius a partir de l’ús que fan de l’espai públic: monumental (34%), que visiten sobretot elements culturals; global (32%), que combinen els diversos recursos naturals i culturals de la Vall; natural (15%), que se centren en l’espai natural i no visiten cap església, ni interior ni exterior; i passius (11%), amb un número reduït d’elements visitats. El 8% restant respon a altres tipologies.
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Juliol 2013
Un turisme més ètic Crear un node en el que es troben les empreses turístiques, els grups de recerca de la Universitat i les institucions. Aquest és el propòsit dels HUB Turisme, que s’han iniciat aquest curs en el marc de l’e-‐MTA. Turisme cultural, TIC i creativitat han estat els tres primers àmbits. El turisme contemporani precisa d’innovació, de creativitat i de grans dosis d’I+d+i per a mantenir una posició competitiva. Però no és fàcil activar els mecanismes de la innovació turística. Per tal de crear un ecosistema innovador en turisme (EIT), necessitem que empreses turístiques, institucions i centres de recerca col·∙laborin de forma coordinada i fomentin l’intercanvi d’interrogants, de dades, de mètodes, de models de gestió... Els HUB són un instrument creat des del Campus e-‐ MTA (www.e-‐mta.eu), que dóna resposta a aquesta neces-‐ sitat: Són espais de trobada d’agents turístics per tal de cercar sistemes de relacions i d’intercanvi. Els HUB estan inspirats en els TED. Durant la primera part, uns pocs ponents exposen línies mestres del debat TED style, és a dir, amb intervencions breus que intenten estimular el debat. Durant la segona part, els grups de treball debaten els temes plantejats i recomanen mètodes, idees, aspectes clau... Durant la primavera s’han portat a terme les tres primeres trobades, dedicades a tres àmbits estratègics: TIC i turisme, el turisme cultural i la creativitat. TIC turisme Una vintena de persones es van reunir al Parc Científic de la Universitat de Girona per a debatre sobre les possibilitats de les tecnologies en l’àmbit turístic. La sessió va ser oberta per
en Genís Roca (www.rocasalvatella.com), Irene Compte (www.urbiotica.com), Jaume Marín, del Patronat Costa Brava Girona i Joan Ribas de GNA. Durant aquesta introducció, es van constatar els gaps de l’aplicació de les TIC al turisme, les possibilitats del 2.0, la necessitat del treball en xarxa o la capacitat de millorar les dades clàssiques del turisme amb l’aparició de l’smart tourism i les big data. En el debat, es va identificar un nou turista. El nou turista és ‘So-‐Lo-‐Mo’: social, localitzat i mòbil, constata Eva Martín. És més expert que mai, i busca experiències exclusives i fetes a mida. Gestiona la informació sobre la seva experiència turística i la comparteix amb la resta de turistes (els conegui o no). Això li confereix l’estatus de co-‐creador de continguts i co-‐comunicador o prescriptor de les experiències turístiques. Bona part de les empreses de les destinacions madures no està evolucionant d’acord amb les exigències del mercat, de manera que s’està obrint una esquerda entre els nous hàbits de consum turístics i la forma en què els productes turístics arriben al mercat, suggereix Daniel Franco.. Per exemple, i d’acord amb Carles Rodella, cal passar de donar fulletons a repartir app’s. Alhora, cal diversificar els canals de comercialització, per arribar a més segments, i no haver de dependre d’un nombre excessivament petit de canals apunta Francesc Camps.
3
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Juliol 2013
Turisme cultural
hostes i dels amfitrions.
El HUB de turisme cultural cercà punts de contacte entre dos universos que sovint han treballat de forma separada, la cultura i el turisme. Els responsables d’obrir la primera part van ser Joan Abellà, director del MACBA, Luis Falcon (www.intelligentcoast.com), Jordi Pardo del Laboratori de Cultura i Turisme i Magí Seritjol, director de Tàrraco Viva.
La major part dels assistents han fet esment del relat, de la necessitat de crear narracions que serveixin per a entendre el lloc que es visita. En certa manera, prengui la forma que prengui, el turisme cultural necessita sobretot basar-‐se en les històries que neixen del lloc. Alguns assistents alerten, però, que la cultura no sempre ha d’explicar i donar respostes. L’art, per exemple, proposa més que disposa. L’objectiu del turisme cultural hauria de ser la combinació subtil entre narracions i evocacions.
Seritjol ens proposa que deixem de parlar de turisme cultural i comencem a parlar de cultura turística. En aquest sentit, Carles Sanz suggereix que els territoris han de ser capaços de crear productes que puguin ser interessants a les persones, no als turistes. I, lògicament, no a totes les persones. Falcón ens proposa el concepte d’habi-‐ tants a temps parcial, en un context en el que les fronteres entre turisme i no turisme són cada vegada més vagues i, segurament, més innecessàries concep-‐ tualment i pràcticament. En paraules de Seritjol, totes les activitats del turisme cultural haurien de servir per a confrontar qui som amb qui ens visita. No hi ha projecte de turisme cultural si no hi ha un esforç per a activar mecanismes de com-‐ paració entre els patrons culturals dels
4
Els projectes culturals han de presentar viabilitat econòmica, defensa Pardo, perquè això és el que els farà sostenibles. Els diversos projectes que es plantegen en les sessions de treball mostren models a seguir, del Priorat al Museu de la Pesca: pols de creació d’iniciatives empresarials, que con-‐ verteixin els atributs culturals en recursos econòmics Turisme i creativitat El HUB dedicat a la creativitat va ser dirigit per l’Alfons Martinell (UdG). Els ponents foren Salvador Sunyer (Bitó), Damià Moragues (Dert Consultors), Assumpta Hosta (Red de Juderías) i Miquel F. Oliver, professor de la UIB. A l’era de les mobilitats apareixen noves possibilitats de relacions entre individus i paisatges, i la creativitat s’ha d’en-‐ tendre, com una nova forma de relació entre turista i territori: una nova relació, segons Martinell, activa i recíproca en la que el turista aprèn. Aquests nous vincles entre turistes i llocs generen vivències que poden ser úniques. Els valors del respecte i la tolerància formen part d’aquesta relació, per la qual cosa és important el contingut i
significat que transmeten les ex-‐ periències. El turista experimenta, sent, aprèn, transforma les experiències en coneixements.
El turisme és la indústria de les experiències, tal com recorda Lluís Mundet. De fet, en aquest sentit cal recordar que, avui més que mai, allò important en el món del turisme no és tant el lloc on s’està, sinó l’experiència que s’hi viu. La participació, l’experimentació i el contacte amb l’entorn poden garantir vivències satisfactòries, interessants i fins i tot úniques. En general, el turista té la necessitat de viure experiències úniques que el facin sentir especial. Seguint l’esperit del Festival Temporada Alta, Salvador Sunyer recorda la importància de convertir els turistes en prescriptors del producte. És evident que determinades experiències poden crear relacions especials entre turistes i paisatges, vincles entre biografies i geografies.
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Juliol 2013
Quina ha estat la teva trajectòria en l’àmbit de la recerca? He tingut la sort de poder combina la recerca més fonamental amb estudis aplicats, que ajuden a tenir una visió més propera de la realitat turística. Vaig participar del projecte del CRIIT, que liderava el professor Jaume Guia i després he participat en diversos estudis de l’INSETUR. Actualment, estic concetrada en la Tesi Doctoral.
“Els estudis de turisme han de guanyar en reputació social. Hi ha un decalatge entre el nivell de la recerca i la percepció d’aquesta” Judith Díaz
Judith Díaz és una recercadora d’INSETUR que representa la nova fornada d’investigadors formats íntegrament en l’àmbit turístic. Inicià la seva formació universitària amb els estudis de Diplomada en Turisme i els amplià amb el Màster de Direcció i Planificació del Turisme. Actualment és becària de doctorat i dóna classes a la Facultat de Turisme de la UdG. La seva Tesi estudia l’efecte de la frontera a Xipre i la percepció que tenen els visitants de la línia política que parteix en dos l’illa mediterrània. Judith forma part de la nova generació de bergadans de l’INSETUR. Confessa que la seva passió és la lectura, tot i que el que s’estima per sobre de tot és una bona conversa a l’entorn d’un cafè.
Recordo, per exemple, el Pla Estratègic de Caldes de Malavella, l’estudi del turisme de Figueres o el baròmetre de l’ocupació turística a Lloret de Mar. També, ja a INSETUR, he treballat en els estudis sobre T’has format íntegrament en estudis vinculats amb turisme. Quina lectura en faries de la teva trajectòria? Els estudis de turisme m’han permès tenir una visió molt àmplia d’aquest fenomen complex. Aquesta vocació més transdisciplinar, aquesta mirada més àmplia, l’he pogut aplicar tant a l’àmbit de la recerca com de la docència. Actualment, ets becària de doctorat. A què estàs dedicant la teva Tesi? M’interessen els processos complexos que expliquen el comportament dels visitants. Jo m’he centrat en el paper de la frontera i la forma com aquesta construcció social i política és per-‐ cebuda per persones que tenen una relació efímera, i una mica distant, amb el lloc que visiten. L’àmbit de treball que he escollit és l’illa de Xipre, un estat molt petit del Mediterrani, trencat en dos des dels fets de 1974. M’interessa la relació entre els visitants de l’illa i la frontera “líquida” que travessa el país de nord a sud. Per tal de recollir informació, però també per a viure in situ la realitat del país, he fet una estada de recerca que m’ha permès documentar-‐me amb més
detall. Tinc l’oportunitat de compartir aquesta línia de recerca amb altres companys de l’Institut i, també, amb contactes internacionals, com el professor Dallen J Timothy, un dels grans experts mundials en aquesta matèria. Quina activitat PostScriptum ?
desenvolupes
al
Efectivament, col·∙laboro amb l’associa-‐ ció de la UdG PostScriptum, un espai de trobada d’antics estudiants i persones que han tingut una vinculació amb la UdG. Sempre he pensat que els estudis universitaris són també una forma de relació social. Per exemple, jo mantinc un vincle molt estret amb els ex estudiants del Màster de Direcció i Planificació de la UdG. Al capdavall, la Universitat permet connectar persones amb interessos comuns i aquests vincles han de perdurar en el temps. Des del teu punt de vista, cap a on va la recerca turística futura? Estem en un moment de canvi social, a tots els nivells i això també està afectant el turisme i la forma com estudiem el turisme. S’ha fet un canvi molt important en els darrers anys, però encara s’ha de recòrrer un camí llarg: Necessitem més i millors dades, hem de depurar la metodologia, hem de cercar una visió més global i hem de saber connectar amb les empreses i les institucions turístiques. Però potser el més important és que els estudis de turisme guanyin en reputació social; crec que encara avui hi ha un biaix entre la producció científica del turisme (d’un alt nivell) i la percepció d’aquests estudis, fins i tot dins la pròpia Universitat.
5
L’actualitat de l’INSETUR
Juliol 2013
Les lleis de la frontera Les fronteres són els límits necessaris que han de travessar els turistes per a ser considerats turisstes internacionals. Però les fronteres poden ser també un element turístic o un agent que transforma la imatge del lloc i la forma com es configura.
El turisme internacional és, per definició, el trànsit d’una frontera que separa dos móns: l’espai d’origen i la destinació, l’espai ordinari i l’extraordinari. Les fronteres són les línies invisibles que determinen la condició de turista internacional, d’acord amb les convencions oficials. Però hi ha una altra manera de mirar les fronteres: com a objecte turístic. A poc a poc, els estudis turístics han començat a estudiar de quina manera les fronteres es relacionen amb els visitants, com configuren la percepció que tenen els turistes del lloc i, fins i tot, de quina manera la frontera esdevé un agent que crea espais turístics. A INSETUR, diversos estudis recents s’han interessat per la frontera com a objecte turístic. Dani Blasco, investigador de l’Institut, ha realitzat una estada de recerca a Ciudad Juárez, on ha treballat aquest camp. “No podem dir que Ciudad Juárez sigui una ciutat turística, però milions de persones travessen cada any els ponts que la separen de la frontera nord-‐americana. Ens hem de replantejar el concepte de turista i integrar-‐hi els visitants a temps parcial”. Els resultats de la seva recerca seran publicats en diverses revistes, però ja ens pot consultar un primer article al Journal of Heritage Tourism. INSETUR està situat en un espai de frontera, ja que la demarcació de Girona limita amb França, separada només per la línia dels Pirineus. Això ha donat lloc a diversos projectes de
Una sèrie d’estudis recents a l’INSETUR s’han interessat pel paper complex, dinàmic, de les fronteres en la configuració de l’espai turístic. Com en el darrer llibre de Javier Cercas, cerquen les lleis invisibles de la frontera.
recerca, que contemplen l’efecte de la frontera en la configuració de l’activitat turística. Recentment, Blasco, Guia i Prats han publicat els resultats d’una investigació sobre la creació de clústers turístics a la zona dels Pirineus. Després de varis contactes amb l’ajuntament de Llívia, Blasco ha obert una nova línia de recerca: “Ens hem interessat pels enclavaments, els territoris que estan íntegrament envoltats per territori d’un altre país”. Des d’INSETUR s’estan dissenyant projectes per a crear una xarxa d’enclavaments europeus i estudiar la seva problemàtica i la seva potencialitat turística. Per la seva banda, Judith Díaz s’ha interessat pels efectes turístics de la frontera que separa l’illa de Xipre. Xipre és un espai molt petit, però condensa tots els conflictes territorials d’Europa: una frontera que separa el país en dos, una zona d’amortiguament entre les dues xipres i zones controlades militarment per l’antiga colònia. La investigadora ha constatat que “les fronteres prenen una altra dimensió quan les contemples des de la mirada turística. Ens ajuda a entendre que les fronteres són una construcció social, com també ho és la pròpia destinació”.
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Juliol 2013
Doctorat en turisme La UdG i la UIB inicien el camí conjunt amb un Dotorat en turisme interuniversitari. La UdG s’afegeix també a la iniciativa dels doctorats industrials.
Innovació, gestió i desenvolupament del producte, gestió i màrqueting de destinacions, comportament del turista i impactes del turisme i sostenibilitat. Aquestes són les quatre línies en què s’organitza el nou Doctorat en Turisme que organitzen de forma conjunta la Universitat de Girona i la Universitat de les Illes Balears.
El programa de doctorat presentat permet desenvolupar recerques molt diverses, ja que les línies són molt àmplies i de caràcter transversal. “Hem aconseguit la participació de doctors adscrits a àmbits acadèmics molt diversos”, assegura la directora del programa. “Més encara. Volem potenciar recerques que siguin transdisciplinars, que cerquin nous mètodes i espais de frontera entre àmbits acadèmics. El futur del turisme es troba en aquests aiguabarrejos de disciplines”.
La directora del programa, Núria Galí, destaca les dues grans novetats d’aquest programa: “En primer lloc, treballem de forma conjunta amb l’altre Universitat del Campus e-‐MTA, la UIB. Recordem que el darrer rànquing de El Mundo situava aquestes dues universitats com les primeres de l’Estat en la formació turística. En segon lloc, s’ofereix un programa dedicat de forma exclusiva a l’àmbit turístic”. El programa, que ja ha estat verificat per AQU i ANECA, s’inicia el curs 2013 amb sis places, obertes “tant al públic nacional com internacional”. Galí considera que el programa de doctorat “ha de mantenir la tendència a la internacionalització que ja hem iniciat en els programes de màster”.
Doctorat industrial El Campus e-‐MTA també s’ha acollit al programa de doctorat industrial, que ha convocat la Generalitat de Catalunya. Inspirat en l’experiència dels països nòrdics, el doctorat industrial en turisme de la UdG ofereix la possibilitat que els estudiants desenvolupin una recerca dins d’una determinada empresa. Durant tres anys, el doctorand serà contractat per una empresa que l’acollirà i l’ajudarà a elaborar una Tesi Doctoral, amb la intenció que tingui una aplicació a la pròpia empresa. Galí explica que “equival a obtenir una beca de recerca, amb la diferència que en aquest cas, el doctorand és contractat per l’empresa on portarà a terme la seva recerca”. La UdG ofereix aquest programa en els dos àmbits que organitzen el Campus, el turisme i l’aigua. Més informació www.udg.edu/doctorat www.doctoratsindustrials.gencat.cat
7
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Juliol 2013
Turisme geològic a Tremp INSETUR proposarà vies per a posar en valor l’excepcional patrimoni geològic del municipi més gran de Catalunya Un dia de tardor, no és estrany trobar un grup de visitants estrangers (potser americans, potser alemanys), que s’instal·∙len durant dues o tres setmanes per a contemplar el territori. Podríem pensar que es tracta del cor de Barcelona, de la Costa Brava o del Ripollès, però els visitants han optat per una destinació molt menys coneguda: El municipi de Tremp. A banda d’una espectacular colònia d’aus carronyaires i les restes de patrimoni industrial relacionat amb la hidroelèctrica, Tremp atresora un capital geològic d’un valor excepcional. Per això, cada any és visitada per petites comunitats d’experts que admiren una de les majors concentracions de formes geològiques del continent. Tot i que tendim a identificar el turisme de muntanya amb l’alta muntanya i el paisatge alpí, el Prepirineu català ofereix un ventall molt ampli de paisatges inèdits. Tremp és com un
8
llibre obert de geologia i permet comprovar in situ formes geològiques excepcionals. Els experts se senten especialment interessats per la formació de Castissent i per l’estratotip d’Illerdià, però hi ha moltes altres estructures que tenen interès per a un geòleg amateur, com les serres capgirades, les enormes cingleres, els barrancs o les restes fòssils (nummulits i alveolines). Un dels paratges més imponents és l’esllavissada de Puigcercós, una enorme ferida en el territori de més de 400 metres que el segle XIX arrassà literalment la localitat antiga. L’Ajuntament de Tremp ha encarregat a INSETUR un estudi que permeti posar en valor el capital geoològic del municipi. Els dos directors del projecte, Jordi Casassayas i Sílvia Aulet, proposaran mecanismes per a convertir els elements geològics en productes turístics. “En els darrers anys, s’ha produït un cert boom del turisme geològic i la irrupció dels geoparcs són només un indici”, explica
Aulet. “Els geoparcs són una figura que ha proposat la UNESCO amb la intenció de posar en valor el patrimoni geològic. I és un símptoma d’una nova sensibilitat cap al patrimoni geològic. A Europa s’ha constituït una xarxa europea de geoparcs i s’han començat a activar nous itineraris, productes i empreses, però el més important és que s’ha alimentat la curiositat per quelcom fascinant: els orígens de la terra i la seva formació”. Com en altres activitats turístiques, el més complicat és traduïr un recurs potencial en un producte turístic efectiu. “El principal objectiu del pla serà aquest: Donar instruments per a què puguin aparèxier de forma efectiva productes viables”, comenta Casassayas. “Hi ha molta feina a fer: Organitzar la jerarquia dels elements, senyalitzar, millorar l’ofer-‐ ta d’allotjament, connectar amb els operadors turístics, fomentar la creació d’empreses locals”.
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Juliol 2013
Catalonia Sacra Turisme efímer Els esdeveniments esportius que se celebren al Circuit de Montmeló són ja un atractiu turístic. Un estudi turístic avalua el comportament dels visitants.
El Circuit de Montmeló és un aparador internacional, en el que tenen lloc grans esdeveniments esportius. Segurament, encara no ha aprofitat prou el seu potencial fora de curses, però és indubtable que les competicions de fòrmula 1 i de motociclis-‐ me són un potent reclam per a visitants de tot el món. Des de fa uns anys, la comarca del Vallès Oriental treballa per a crear una marca turística basada en la concentració de nodes vinculats amb el motor: museus de l’automòbil, indústria, patrimoni industrial i, naturalment, esdeveniments esportius. Inspirat en la marca Terra di Motore, o Motor Valley, de l’Emilia Romagna, les administracions i empreses de la comarca intenten aixoplugar les iniciatives turístiques disperses en una marca global. Aquest any, el Circuit ha incrementat la seva vocació turística. Per exemple, l’entrada del Gran Premi de Fòrmula 1 ha estat associada amb altres productes turístics de proximitat, com el Camp Nou, el Bus Turístic, el complex Roca Village o el Saló de l’Automòbil. Al mateix temps, el Circuit ha incrementat la seva oferta de productes d’oci, com el Bicircuit, les Visites Guiades, els programes per a empreses, si bé el producte estrella és la possibilitat de conduir pel circuit amb el teu propi vehicle.
En la darrera edició del Campionat de F1 i de Moto GP, el professor d’INSETUR Lluís Prats ha portat a terme un estudi per tal de mesurar el comportament dels consumidors i els criteris de decisió. “Estudiar els esdeve-‐ niments té una complicació tècnica molt rellevant, ja que hem de garantir una mostra representativa en molt poc temps efectiu. Això implica mobilitzar un número molt elevat d’enquestadors de forma simultània”. Prats ha enquestat els assistents al Gran Premi de F1 i Moto GP, amb la intenció de determinar quins són els criteris que expliquen la seva presa de decisió i quins factors condicionen el seu comportament. La darrera enquesta de Moto GP, realitzada entre els dies 14 i 16 de juny, ha representat 800 enquestes, realitzades per un equip de nou enquestadors. Els resultats preliminars mostren el predomini del mercat espanyol, si bé un quart dels assistents són internacionals, especialment francesos i anglesos. L’estudi mostra també la predisposició a la repetició i modela els criteris de decisió dels assistents.
9
Check-‐in. L’actualitat de l’INSETUR
Juliol 2013
INSETUR Institut Superior d’Estudis Turístics www.udg.edu/insetur www.insetur.cat www.facebook.com/insetur www.e-‐mta.eu
check-‐in és una publicació sobre l’actualitat de l’Institut Superior d’Estudis Turístics de la UdG, INSETUR
10