Una història de vida by inspuig

Una història de vida Sí, seràs capaç d'aconseguir-ho!!!

Arnau Casillas Moreno Treball de Recerca Institut Josep Puig i Cadafalch Tutora: Vanesa Asunción Curs 2020/21 2n Batxillerat

Agraïments Vull agrair profundament a totes les persones implicades en aquest treball. En primer lloc, a Vanessa Asunción per ajudar-me al llarg de tot el treball i preocupar-se com ningú pel desenvolupament del meu Treball de Recerca. En segon lloc, a Marc Cano Moreno com a principal font d'inspiració i per facilitar-me molt l'accés aquest gran món de la discapacitat visual. En tercer lloc, a Fernando Navarro per concedir-me una interessantíssima entrevista sobre l'entrada al món laboral de les persones amb discapacitat visual. En quart lloc, a Oriol Gómez Sentir per explicar la seva experiència personal sobre les diferents etapes educatives. En cinquè lloc, a Laura Risque Sánchez per concedir-me una gran entrevista. En últim lloc vull agrair sincerament

a Lupe Espinosa Caceres, per explicar la seva

experiència personal i per donar un gran testimoni sobre la seva vivència al llarg del temps.

Resumen Mi trabajo se ha enfocado en mostrar cómo es en realidad la educación y la entrada en el mundo laboral de las personas con discapacidad visual. Para conseguir este objetivo, he empezado explicando la discapacidad y de qué forma se clasifica, posteriormente realicé una gran investigación legislativa, además expusé que asociaciones se encargan de ayudar a estas personas y la gran importancia que tienen estas en su educación. La parte teórica acaba con la explicación de los diferentes recursos que estas personas utilizan y con la evolución que han sufrido a lo largo del tiempo. La parte práctica se ha basado en la realización de tres entrevistas para ver esta educación y entrada al mundo laboral desde diferentes puntos de vista. El trabajo cuenta con el testimonio de una persona

con

discapacidad visual que actualmente está estudiando. Finalmente en la parte práctica, realice unas propuestas de mejora tanto para el mundo educativo, como para la entrada en el mundo laboral. Palabras clave: educación, mundo laboral, discapacidad visual, legislación, asociaciones, recursos, propuestas de mejora.

Abstract My project is focused on showing the troubles that people with visual impairment have to deal with in the work and educational environment. To get this goal, I started introducing the impairment and its listing. Subsequently, I did a huge legislative research. Besides it, I also explained which associations help these collective and the importance of their education. My theory part ends up with the explanation of the different resources that these people use and the evolution during the pass of the time. The practice part is based on the development of three interviews with one purpose: analyze my project of different points of view. Moreover, I attended to the personal experience of a current student. Lastly, I did a proposal to improve both fields. Key words: education, labor market, visual impairment, legislation, associations, resources, improvement proposal.

Índex MARC TEÒRIC 6

1.Introducció

2.Investigar la discapacitat visual (explicació tècnica)

2.1. L’agudesa visual

2.2. Camp visual (o visió perifèrica)

2.3. Diferència entre discapacitat i deficiència visual

10 11 13

3. Fer recerca de la legislació vigent 3.1. Constitució espanyola (Ce)

3.2. Llei d’educació a catalunya (LEC)

3.3. Llei orgànica d'educació (LOE)

16 18

4. Investigar com treballen les diferents entitats i organitzacions 4.1.CREDV

4.2.ONCE

4.3. Ulls del món

4.4. ACIC 5. Recursos utilitzats per a les persones amb deficiència visual 5.1. Braille

5.2. Revisors de pantalla 5.2.1. Problemes dels revisor de pantalla

26 28

28 30 31

5.3. Impressores Braille

5.4. Dibuixos en relleu

5.5. Anotadors electrònics

5.6. Magnificadors de pantalla

5.7. Utilitats de les eines tiflotècniques a l'aula

5.8. Analitzar l'evolució històrica dels diferents recursos

5.8.1. Evolució històrica de braille

5.8.2. Evolució històrica dels revisors de pantalla

5.8.3. Evolució històrica de les impressores braille

5.8.4. Evolució històrica dels dibuixos en relleu

5.8.5. Evolució històrica dels anotadors electrònics

5.8.6. Evolució històrica dels magnificadors de pantalla

5.9. Història de la Tiflotècnica a Espanya

MARC PRÀCTIC 45

6. Enquesta a la població 6.1. Conclusions de l’enquesta 7. Entrevista a Fernando Navarro encarregat de FSC inserta a Catalunya

7.1.Conclusions de l’entrevista

64 71 72

8. Entrevista a Oriol Gómez 8.1.Conclusió de l’entrevista

9. Entrevista a professora amb discapacitat visual

9.1. Conclusions de l’entrevista a professora

10. Una història de vida (Lupe Espinosa Caceres) 10.1.Conclusions del testimoni a Lupe

11. Mostra de recursos per a persones amb deficiència visual 10.1. Lector de pantalla (Jaws)

84 94 95

10.2. Text escrit en braille

10.3. Dibuix adaptat

12. Propostes de millora per l'àmbit educatiu i laboral

13. Conclusió

14. Webgrafia

102

1. Introducció: Des de fa molts anys l'educació d'una persona és un aspecte vital per a la seva integració en la societat, aquesta educació ha de ser la mateixa per a tota la població, ja que si no fos així hi hauria una gran discriminació. Per això el meu treball s'ha centrat en l'educació de les persones amb deficiència visual. Per poder fer correctament el Treball de Recerca he investigat tant

l'apartat legislatiu com el d'associacions especialitzades i recursos que

utilitzen. A l'hora d'escollir el tema per al meu Treball de Recerca, vaig tenir la idea de relacionar l'educació amb algun altre aspecte, ja que, com he mencionat anteriorment l'educació és un aspecte fonamental. Vaig acabar decidint-me per l'educació i en concret per a les persones amb deficiència visual, atès que tenia certs coneixements previs al meu treball. Sabia que hi havia molt de material i informació interessant. Vaig tenir certs dubtes a l'hora de plantejar quins apartats incloure en el meu treball, però amb l'ajuda de la meva tutora ho vam decidir. Com a base per a la constitució del meu treball s'han plantejat una sèrie d'objectius: en primer lloc, conèixer una mica la discapacitat, a més a més, cercar la legislació que afecta les persones amb discapacitat en l'àmbit educatiu i laboral, per poder veure si hi ha una integració legislativa. En tercer lloc investigar quines són les associacions i entitats que treballen amb persones amb discapacitat visual. En quart lloc, fer una gran recerca dels diferents recursos que utilitzen les persones amb deficiència visual i la seva evolució amb el pas del temps, aquest és un dels principals objectius del meu treball. Un altre objectiu és saber quines propostes de millora es podrien fer tant per l'àmbit educatiu com pel laboral. L'últim objectiu és conèixer com és en realitat l'educació d'aquestes persones i la seva entrada en el món laboral, a través de la meva part pràctica. El meu treball s'estructura en dos grans parts, en primer lloc la part teòrica, i en segon lloc la part pràctica. D'una banda en el marc teòric explica els següents aspectes: una petita introducció a la discapacitat, explica la gran importància de la vista per a la totes les activitats humanes, també explica com es classifiquen els diferents tipus de ceguesa i la gran diferència entre deficiència i discapacitat visual. El segon apartat de la meva part pràctica és la legislació vigent que afecta les persones amb discapacitat visual tant en l'àmbit educatiu com en el laboral, En tercer lloc he explicat com treballen les diferents

associacions i entitats. El quart apartat és l'explicació dels diferents recursos utilitzats per aquestes persones, el cinquè apartat està molt relacionat amb el quart, ja que, explica l'evolució d'aquests recursos al llarg del temps.. D'altra banda el marc pràctic està format per: una gran enquesta a tota la població, amb l'objectiu de saber quin és el coneixement que té la societat sobre la situació d'aquestes persones. En segon lloc una entrevista amb el cap de recursos humans de l'ONCE, per saber com és en realitat la seva entrada en el món laboral. En tercer lloc una entrevista amb un estudiant que ha passat per totes les etapes educatives i actualment està en el món laboral. Per saber millor com són les diferents fases educatives i també l'entrada en el món laboral. En quart lloc una entrevista amb una professora amb discapacitat visual, per saber com ha estat l'evolució de tots els recursos i com es treballa actualment. En cinquè lloc un testimoni d'una persona que està estudiant actualment un grau mitjà, per saber com és actualment aquest món educatiu, amb quines dificultats i ajudes es troba. En sisè lloc una mostra dels principals recursos que utilitzen les persones amb discapacitat visual, per veure molt millor com són aquests recursos. L'últim apartat de la part pràctica està format per un conjunt de propostes de millora tant per l'àmbit educatiu com pel laboral. Una de les hipòtesis que plantejo és que les persones amb discapacitat visual tenen moltes facilitats per accedir al món laboral, ja que les entitats faciliten molt aquesta entrada. Així doncs gràcies a la part pràctica i teòrica intentaré aconseguir els meus objectius i treure unes bones conclusions.

Marc teòric

2-Investigar la discapacitat (tipus explicació tècnica)

El 80% de la informació necessària per a la nostra vida quotidiana implica l'òrgan de la visió, és a dir, els ulls. Això suposa que la majoria de les habilitats que poseïm, dels coneixements que adquirim i de les activitats que desenvolupem les aprenem o executem basant-nos en informació visual. La visió representa un paper central en l'autonomia i desenvolupament de qualsevol persona i, especialment, durant el desenvolupament infantil. Les diferents patologies i alteracions oculars poden reduir en diversos graus o anul·lar l'entrada d'aquesta informació visual imprescindible per al nostre exercici diari i pel nostre benestar. Ni tan sols l'ús del llenguatge és independent

del predomini de la vista. Només cal

remetre'ns a algunes frases o expressions que fem servir diàriament i què queda de manifest com aquest sentit configura pràcticament tot el que realitzem. És comú, per exemple, escoltar expressions dels tipus «mira», «anem a veure», «deixa'm veure», «donem una ullada» o «vegem» tot i que en moltes d'aquestes situacions no es refereix necessàriament a qüestions relacionades amb la vista. És una qüestió cultural. També trobem un seguit de frases fetes que es relacionen amb el sentit de la vista, l'exemple més conegut és el següent: “una imatge val més que mil paraules”. Existeixen moltes malalties que afecten la vista, però només em centraré en la ceguesa i en els seus tipus, ja que són les malalties visuals que més dificulten el desenvolupament normal de les activitats quotidianes. Per classificar el tipus de ceguesa que té una persona s'utilitzen dos paràmetres que són: l'agudesa visual i el camp visual.

2.1. L’agudesa visual

És la facultat de l'ull per percebre la forma dels objectes a una distància determinada. Es mesura per la imatge més petita que l'ull pot distingir. Per determinar l'agudesa visual s'utilitzen els optotips, que contenen lletres o dibuixos amb una grandària cada cop més petita. La mida més petita que l'individu pugui veure ens donarà la mesura de la seva agudesa visual. Es fa la prova amb cada ull, de prop i de lluny.

Optotips amb dibuixos:Optotips+amb+dibuixos&rl

2.2. Camp visual (o visió perifèrica) És l'espai que l'ull pot percebre, és a dir, la zona que pot ser vista sense moure els ulls. Una persona amb un camp visual normal, mirant cap al front, és capaç de veure objectes a una amplitud de 180º en el pla horitzontal i 140º en el vertical. El camp visual es mesura amb un aparell que s’anomena campímetre.

Imatge d’un campímetre:Imatge+d%E2%80%99u

La quantificació de l'agudesa visual i camp visual permet establir la següent classificació en: cecs o cecs parcials.

Ceguesa total: és l’absència total de visió, si es percep llum, no és útil per a l'orientació.

Visió d’una persona amb ceguesa total:V isi%C3%B3+d%E2%80%

Ceguesa parcial: es percep llum, embalums, de vegades colors ..., que li són útils per a l'orientació i mobilitat, però la visió és insuficient.

Visió d’una persona amb ceguesa parcial: 9una+persona+amb+ceguesa+parcial

2.3. Diferència entre discapacitat i ceguesa o deficiència visual

És molt important distingir la ceguesa o deficiència visual de la discapacitat visual, ja que en aquest sentit, quan es parla en general de ceguesa o deficiència visual s'està fent referència a condicions caracteritzades per una limitació total o molt seriosa de la funció visual en un o dos d'aquests paràmetres mesurats (camp visual i l'agudesa visual). Però la discapacitat visual inclou moltes malalties que afecten els ulls, però que no es consideren ceguesa i per tant no s’explicaran

en aquest treball és el cas la miopia, hipermetropia, cataractes,

astigmatisme, vista cansada, etc. En conclusió a Espanya hi ha gairebé dos milions de persones amb discapacitat visual (4,15% de la població espanyola) però només hi ha 58.300 persones cegues (0,13% de la població espanyola).

Gràfic de persones amb discapacitat visual a Espanya q=Gr%C3%A0fic+de+persones+amb

3. Recerca de la legislació vigent

A escala de l'estat espanyol i de Catalunya hi ha certes lleis que regulen la integració dels alumnes amb discapacitat visual. La més important i de la que deriven tota la resta és la constitució espanyola (en endavant CE) de 1978, però també hi ha una llei orgànica i un altre autonòmica, lleis que s'explicaran de forma resumida a continuació. 3.1. Constitució espanyola (CE), destacant els articles següents: Article 14 de LA CE: Aquest article fa esmena a què totes les persones amb la nacionalitat espanyola som iguals i no pot haver-hi cap mena de discriminació davant la llei. Uns dels punts que més destaca aquest article és la no discriminació per discapacitat. Aquest article és la base de tota la legislació que s'explicarà posteriorment. Article 27 de la CE: Aquest article, introduït dins de l'apartat de drets i deures dels ciutadans espanyols reconeix el dret a l'educació. En aquest sentit en l'apartat 5 es determina que tots els ciutadans tenen dret a l'educació i si aquest es lliga amb l'apartat 9. 2 de la CE que diu que els poders públics eliminaran els obstacles que impedeixin la igualtat real i efectiva dels individus, ens porta a la conclusió que l'accés a la formació queda garantit a les persones amb discapacitat. Aquest accés es pot exigir davant dels poders públics, i en última instància i en el pitjor dels casos mitjançant un recurs d'emparament davant del tribunal constitucional recolzat per l'article 24 CE.

Llibre de la Constitució Espanyola De 1978:Llibre+de+la+Constituc

3.2. Llei d'educació a Catalunya (LEC)

Destaca l'article de la generalitat de l'estatut 131.2 aprovat em data 19 de juliol de 2006, ja que aquest article aprova la Llei d'educació a Catalunya (LEC). Cal recalcar que la llei d'educació a Catalunya (en endavant LEC), neix amb el propòsit de dotar a Catalunya d'un sistema educatiu de molta qualitat, i que té molt en compte els principis d'igualtat i equitat en totes les etapes d'un procés educatiu, ja que la LEC explica la importància de l'educació com a eina de desenvolupament i progressió sociocultural. També fa molt d'èmfasi en el progrés total de l'individu com a posterior motor econòmic. Els articles que fan referència a les persones amb una educació especial són els següents: Article 6 de la LEC: Aquest article parla sobre les beques i ajudes. Explica que les administracions públiques, per tal de facilitar l'accés en condicions d'equitat als serveis escolars han d'oferir ajuts als alumnes amb problemes de tota mena des de problemes econòmics fins a discapacitats. Si aquests problemes no milloren, aquestes beques han d'estar presents en totes les etapes d'un procés educatiu des de l'educació infantil fins a ensenyaments postobligatoris. Article 47 de la LEC: Aquest article parla dels Criteris de prioritat en l'accés. Explica que criteris de prioritat s'han d'utilitzar en el cas que la demanda de places escolars sigui superior a les places disponibles al centre, i un d'aquests criteris és la discapacitat, expliquen que una persona té més possibilitats d'accés "Si té discapacitat, o si el seu pare, la seva mare o algun germà o germana en tenen". Article 60 de la LEC: En aquest article es parla dels programes de qualificació professional inicial i explica que s'han d'organitzar programes específics de qualificació professional inicial orientats a resoldre les necessitats de qualificació i d'inserció laboral dels alumnes nouvinguts i dels alumnes amb discapacitats que ho requereixin. Article 61 de la LEC: Aquest article parla de com s'ha de realitzar l'ensenyament a batxillerat. Un dels seus apartats parla

dels centres educatius que imparteixen

ensenyaments de batxillerat. Aquests han de fer les adaptacions pertinents i facilitar les ajudes tècniques necessàries perquè els alumnes amb trastorns d'aprenentatge i els alumnes amb discapacitats puguin cursar el batxillerat de la mateixa manera que la resta d'alumnes i d'aquesta forma defugir de la discriminació cap aquest tipus de persona.

Article 81 de la LEC: En aquest article es parla de dos aspectes. En el primer punt s'explica què s'entén per alumnes que necessitin educació especial, i es fa una classificació en: els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials i els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides. Article 82 de la LEC: Aquest article explica que l'Administració educativa ha d'establir protocols per a la identificació dels trastorns d'aprenentatge, també es parla que el projecte educatiu de cada centre ha d'incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d'aprenentatge. Article 169 de la LEC: Aquest article exposa que les entitats de voluntariat en l'àmbit de l'educació col·laboren amb l'Administració educativa en la integració social de les persones amb discapacitats en la realització d'activitats complementàries i extraescolars i d'educació en el lleure.

LLei D’Educació De Catalunya:1C1AVFC_enES817ES817&e

3.3. Llei orgànica d'educació (LOE)

La llei orgànica d’educació (en endavant LOE) estableix els diferents nivells educatius d'ensenyament des de l'educació infantil fins a l'ensenyament universitari. I en concret destaquen cinc articles que fan referència a les persones que requereixin una atenció educativa diferent de l'ordinària, són els següents: Article 71 de la LOE: En aquest article es parla de que totes les administracions educatives han d'assegurar els recursos necessaris perquè els alumnes i les alumnes que requereixin una atenció educativa diferent de l'ordinària puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals. També explica que les administracions educatives han d’identificar les necessitats educatives específiques dels alumnes i les alumnes a què es refereix l'apartat anterior. Article 72 de la LOE: Aquest article explica que les administracions educatives han de disposar de professorat especialitzat i qualificat per així tractar de la millor forma a aquest alumnat amb necessitats educatives diferents. També és un deure de les administracions educatives dotar els centres dels recursos necessaris per atendre adequadament aquest alumnat. Per exemple en cas de ceguesa les administracions educatives hauran dotat els centres de llibres de braille i molt més material destinat a aquesta discapacitat. Article 73 de la LOE: En aquest article s'explica el que la llei entén per alumnat que presenta necessitats educatives especials, és molt important saber que alumnes han de rebre atenció especial i quins no. I explica que l’alumnat que presenta necessitats educatives especials és aquell que requereixi, per un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta. Article 74 de la LOE: En aquest article es parla de l'escolarització de l'alumnat que presenta necessitats educatives especials. Explica que aquesta escolarització es regirà pels principis de normalització i inclusió i assegura la seva no discriminació i la igualtat efectiva en l'accés i la permanència en el sistema educatiu. També explica que les administracions educatives han de promoure l'escolarització en l'educació infantil de l'alumnat que presenti necessitats educatives especials i desenvolupar programes per a la seva adequada

escolarització en els centres d'educació primària, secundària obligatòria i ensenyaments postobligatoris. Article 75 de la LOE: En aquest article es parla de la integració social i laboral de l'alumnat amb necessitats educatives especials. Les administracions públiques han de fomentar ofertes formatives adaptades a les seves necessitats específiques. Un altre punt que tracta aquest article és que s'establiran una reserva de places en els ensenyaments de formació professional per a l'alumnat amb discapacitat.

LLei Orgànica D’Educació:L Lei+Org%C3%A0nica+D%

4. Investigar com treballen les diferents entitats i organitzacions

4.1. CREDV És un servei educatiu específic que en col·laboració amb l'ONCE dóna suport a la tasca docent del professorat pel que fa a alumnes amb greus dèficits visuals, a més d'oferir atenció directa a aquest alumnat i orientació a les famílies. La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits: alumnat i famílies, centres i professorat, i zona educativa. Destinatari: Aquest servei va dirigit a: -Infants de 0 a 3 anys amb dèficit visual, i llurs famílies -Alumnat amb dèficit visual, llurs famílies i centres educatius al llarg de l'escolaritat obligatòria. -Centres (ordinaris i d'educació especial), i professorat de l'alumnat amb greus dificultats d'audició i/o llenguatge. Objectius: Els objectius que té el CREDV són els següents: -Realitzar la valoració i seguiment psicopedagògic de l'alumnat amb necessitats educatives derivades de dèficit visual. -Realitzar la valoració sistemàtica del procés evolutiu de l'alumnat amb dèficit visual durant la seva escolaritat, com a mínim a P5, a 2n de primària, a 6è de primària i a 2n d'ESO. -Han d'ajudar al professorat de l'alumnat amb deficiència visual i per això han de proporcionar assessorament, material, estratègies i modelatge aquest professorat. -Col·laboració amb els centres i el servei educatiu, en l'orientació de l'adequació curricular per a alumnes amb discapacitat visual, és a dir, han d'explicar als centres la forma amb la qual han de treballar amb aquest (alumnes). -Orientació a les famílies, informació i assessorament per a la presa de decisions relacionades amb els seus fills o filles. Funcions: Es tracta d'equips multiprofessionals organitzats en tres unitats amb les següents funcions:

Unitat de valoració i orientació -Valoració, orientació i seguiment de les competències i necessitats especials de l'alumnat amb ceguesa o trastorns greus de la visió. -Orientació i col·laboració a l'equip de mestres itinerants per a l'atenció a l'alumnat amb ceguesa o trastorns greus de la visió. -Orientació i assessorament a les famílies per facilitar la seva adequació a les necessitats educatives específiques d'aquest alumnat. És a dir el CREDV orienta i col·labora als mestres que treballen amb els alumnes cecs, han d'orientar i assessorar a les famílies d'aquests alumnes. I fer un seguiment de les seves competències i necessitats (dels alumnes amb deficiència visual). Unitat de seguiment escolar -Atenció especialitzada a l'alumnat amb ceguesa o trastorns greus de la visió. -Valoració i seguiment del desenvolupament educatiu, comunicatiu i social d'aquest alumnat. En conclusió el CREDV ha de donar una atenció especialitzada a l'alumnat amb ceguesa i fer un seguiment del desenvolupament educatiu, comunicatiu i social que té aquest alumne. Unitat de materials i tecnologia (tiflotècnia) -Actualitza i facilitar tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) aplicades a l'atenció a l'alumnat amb ceguesa o trastorns greus de la visió. -Actualitzar i mantenir el fons de documentació i materials per a l'atenció amb ceguesa o trastorns greus de la visió. -Coordinar la formació continuada interna i l'assessorament a centres i professorat. El CREDV ha d'actualitzar les tecnologies per al seu aprenentatge, actualitzar els fons de documentació i materials necessaris. I coordinar la formació continuada de l'alumne.

Alumnat aprenent amb el sistema Credv:1 7&source=lnms&tbm=isch&sa

4.2. ONCE L'ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols) és una institució sense ànim de lucre, és a dir, la seva funció no és maximitzar beneficis sinó que té com a propòsit millorar la qualitat de vida de la gent cega a Espanya, tot i que ha acabat ampliant la seva tasca cap a altres col·lectius amb discapacitats a causa d’una demanda molt gran. Per tal de complir amb el seu objectiu de millorar la qualitat de vida de la gent cega a Espanya han creat l'anomenat Cupó de l'ONCE, un sorteig que, a més de donar premis a la combinació sortejada, proporciona una gran part dels fons de l'organització. Uns altres ingressos vénen del patrocini d'equips esportius. Atès que una institució que treballa amb persones discapacitades rep moltes donacions de particulars i aportacions estatals, aquestes donacions són una de les fonts principals d'ingressos d'aquesta entitat. L'ONCE, el 2018 va celebrar el seu 80 aniversari, és una organització d'esperit jove, oberta a la canviant realitat social, diversa i sempre dinàmica, que renova cada any la seva vocació de servei cap a les persones cegues o amb una altra discapacitat per millorar la seva autonomia personal i la seva qualitat de vida, és dir cada any crea i renova activitats diferents per augmentar així l'oferta de treball i poder donar a més persones cegues la capacitat d'integrar sé al món laboral. Objectius de l'ONCE: Com ja s'ha explicat anteriorment la missió principal de l'ONCE és la millora de la qualitat de vida de les persones cegues o amb discapacitat visual greu, a través de la prestació d'una àmplia oferta de serveis socials que permet la seva inclusió social plena. L'ONCE és una gran xarxa composta per molts professionals, que permeten afrontar a més de 74.000 persones (de nens a gent gran) el dia a dia amb garanties, impulsant la seva autonomia personal. Educació, ocupació, rehabilitació, tecnologia adaptada, oci, cultura, esport, comunicació i mil realitats a l'abast de tots i totes amb una atenció especialitzada i específica. En definitiva gràcies a aquesta entitat anomenada ONCE, 74.000 persones poden gaudir d'una vida plena de totes les necessitats tan principals com secundàries que una persona pot tenir des de, fer esport fins a gaudir de les últimes tecnologies, passant per rebre una molt bona educació.

L'ONCE posa a l'abast de totes les persones cegues o amb deficiència visual greu els mitjans necessaris per assolir el màxim nivell de benestar i autonomia, que li permetin la seva plena inclusió en la societat. El primer esglaó és la valoració del grau de discapacitat visual, que determinarà la seva afiliació o no a l'Organització, ja que per afiliar-se has de complir amb uns requisits del camp visual i l'agudesa visual específics (Agudesa visual de 0,1 o menys o camp visual de 10° o menys). A partir d'aquí, es desplega un ampli ventall de serveis individualitzats en tots els aspectes de la vida, bé de forma directa, o treballant amb altres entitats, des de treballar en temàtiques com projectes d'investigació relacionats amb la ceguesa, a oferir experiència i assessorament en matèries com la tecnologia o l'accessibilitat. L'ONCE treballa a escala d'Espanya, però estan oberts a l'exterior, com per exemple amb la posada a disposició per 285 milions de persones cegues de tot el món de Bibliotecari ONCE, composta per unes 64.000 obres adaptades.

Suport a l'ocupació: El desenvolupament professional de les persones amb deficiència visual és una via d'integració en la societat. Per aquesta entitat la integració al món laboral és un aspecte primari, per això, l'ONCE actua en dues direccions: incidint en la importància de la formació i buscant el compromís dels agents socials que intervenen en el món laboral, és a dir, l'ONCE prepara a les persones amb cursos o altres tipus d'estudis i posteriorment els integra en un treball. Al nostre país, la font principal d'ocupació de les persones amb ceguesa o discapacitat visual greu és la venda del cupó i altres jocs d'atzar de l'ONCE, però hi ha molts professionals amb discapacitat visual ben preparats per exercir altres tasques, que busquen una oportunitat per demostrar la seva vàlua i tenir un desenvolupament professional totalment normalitzat. Aquestes persones ben preparades treballen tant dintre com fora de l'ONCE. A més de facilitar i donar suport als processos formatius (amb cursos i altres estudis), les persones cegues i deficients visuals reben de l'ONCE assessorament, recursos i determinades ajudes per al seu desenvolupament personal i professional.

L'ONCE i la seva Fundació, com a agent social generador d'ocupació, s'ha compromès a crear en el període 2012/2021, 15.000 nous llocs de treball i a realitzar 30.000 accions formatives per a persones amb discapacitats de diversa índole. En definitiva aquesta entitat és molt ambiciosa i vol ajudar al màxim nombre de persones amb discapacitat visual. L'ONCE sense fronteres: L'ONCE és una de les organitzacions socials dedicades a les persones amb discapacitat de referència mundial (tot i que treballen a escala d'Espanya). Els vuitanta anys d'experiència i treball a Espanya han servit per contribuir a la millora de les oportunitats d'inclusió i la plena autonomia de les persones cegues i amb altres discapacitats d'Europa, Amèrica Llatina i altres parts de món. Ara, sota el marc de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i implicats en la construcció de l'Agenda 2030 d'Objectius de Desenvolupament Sostenible, el model no té fronteres. Des de l'any 2000 el Grup Social ONCE ha refermat la seva aliança amb les institucions europees, defensant que l'ocupació és la millor via per aconseguir la plena inclusió social de les persones cegues o amb un altre tipus de discapacitat, realitzant també una aposta pel reconeixement a Europa del joc responsable. És a dir l'ONCE vol començar a treballar a escala de tota Europa, però això encara es veu com un pla de futur.

Treballador de l’ONCE en la venda de cupons:Treballador+de+l%E2%80%99

4.3 Ulls del món

La Fundació es crea formalment el mes de juliol de l'any 2001 de la mà de l'actual president, Rafael Ribó, i del vicepresident, Borja Carpostegi. El projecte neix mig any abans, arran del seu viatge als campaments de refugiats sahrauís d'Algèria per complir 1 projecte assistencial d'ajuda humanitària a la població desplaçada. Ja en aquella primera experiència, que va durar sis dies, l'equip de Metges oftalmòlegs i personal sanitari que als acompanyava va realitzar 200 visites i 35 intervencions, a més de dotar l'Hospital de Rabuni de material instrumental i farmacològic. La precària situació en la qual és viu i les deficiències visuals que pateix la població local va fer que s'adonessin de la necessitat de crear una entitat que ajudes a millorar aquestes condicions. És a dir aquesta societat es crea amb la visita a països en via de desenvolupament, allà s'adonen que la situació és molt dolenta i veuen la necessitat de crear una empresa (Ulls del món) que ajudi a aquestes persones a combatre amb els problemes de visió. La frase que els va impulsar a fer aquesta empresa va ser: "Hi ha llocs al món on poder veure significa poder viure" Milers de persones a països empobrits pateixen problemes oculars a causa de desnutrició, deficiències higièniques i sanitàries, condicions climàtiques adverses i traumatismes soferts durant conflictes bèl·lics. Les malalties de la vista limiten la capacitat de ser autosuficient o de poder treballar. En definitiva moltes d'aquestes persones si no tenen una bona vista son totalment inútils per a la seva família o tribu, ja que no poden ni caçar ni realitzar moltes de les activitats necessàries per a la supervivència. I en molts casos ser inútil és motiu de mort, ja que consumeixes recursos, però no aportes res.

Logotip de l’empresa Ulls De Món:Ulls+De+M%C3%B3n&rlz=

Línies d'actuació: -Formar els professionals mèdics locals i aportar coneixement tècnic: L'enfortiment de les capacitats locals és la prioritat dels projectes de la Fundació de manera que siguin aquests professionals locals qui, a mitjà termini, puguin atendre les necessitats oculars de la població dels seus territoris. Aquesta iniciativa es porta a terme ja sigui desplaçant experts oftalmòlegs sobre el terreny en el marc de projectes formatius, com organitzant cursos d'especialització a distància a través de videoconferència o atorgant beques d'estudi per tal que metges i metgesses generalistes, oftalmòlegs i oftalmòlogues, instrumentistes i optometristes puguin completar la seva formació. La primera actuació que fa Ulls del món és prepar educativament per així crear molts més professionals que puguin ajudar a motes més persones. -Prevenir les causes de la ceguesa evitable: La Fundació organitza campanyes de promoció de la salut ocular amb l'objectiu de conscienciar les comunitats sobre la importància de la higiene ocular, la detecció precoç de patologies i la derivació dels pacients als centres sanitaris. Ja que veuen molt important prevenir les malalties, perquè en molts casos amb una higiene bàsica es pot prevenir la malaltia. També duu a terme revisions oculars a menors i estudis sobre la incidència de les principals patologies en determinats entorns. Una bona detecció precoç ha de permetre evitar que milers de persones sense recursos arribin a quedar-se cegues. En col·laboració amb les autoritats locals i amb altres entitats de cooperació, la Fundació contribueix a millorar l'organització de la sanitat oftalmològica als països on actua. Ho fa fomentant l'autogestió de manera que els responsables sanitaris de cada territori es facin càrrec de les activitats d'atenció ocular que es realitzen, així com impulsant la posada en marxa i el seguiment de plans nacionals d'oftalmologia en aquells territoris que no en tenen. -Crear unitats oftalmològiques i òptiques completes: Ulls del món aporta material, equipament i fungibles als centres sanitaris, hospitals i òptiques públiques amb què col·labora per tal de crear unitats oftalmològiques completes, tant de consulta com d'intervenció. També posa en marxa tallers d'òptica que permeten l'accés a ulleres de baix cost per part de les persones amb menys recursos que pateixen deficiències visuals conseqüència de defectes refractius no corregits.

Degut a les condicions que tenen els centres sanitaris a aquest territori ulls del món dóna molt de material sanitari i proporciona altre material a un preu molt més accessible per tothom. -Millorar la salut visual de les persones amb patologies oculars: Ulls del món desplaça de forma periòdica comissions medicoquirúrgiques integrades per experts oftalmòlegs, anestesistes, instrumentistes i optometristes per tal de visitar les persones amb deficiències visuals i intervenir els pacients amb patologies oculars que ho requereixen. -Sensibilitzar l'opinió pública sobre la precària situació oftalmològica que es viu als països més pobres: Ulls del món divulga la realitat oftalmològica dels territoris on desenvolupa projectes de cooperació i promou la reflexió i la presa de consciència de l'opinió pública entorn de les necessitats en sanitat ocular en què es troben milers de persones al món, a través de l'organització d'exposicions fotogràfiques i de la participació en xerrades de divulgació, taules rodones i fòrums professionals. També fomenta el compromís i la participació solidària de la ciutadania amb activitats adreçades a fidelitzar i incrementar el nombre de persones vinculades amb la Fundació.

Model d'intervenció: Ulls del món persegueix reduir la ceguesa evitable en els territoris on desenvolupa els seus programes, ja que s'han adonat de la importància que té la visió en aquests països. I això ho pretén fer millorant l'accés de les persones als serveis integrals d'atenció oftalmològica, a través de la implementació d'un model propi d'intervenció: Ulls del món actua de forma conjunta amb: -Les autoritats sanitàries locals: definir estratègies i procediments d'atenció oftalmològica i crear i dotar les infraestructures necessàries per a la pràctica mèdica en el marc del sistema públic de salut. -Els i les professionals de la salut locals de tots els nivells (des de l'atenció primària fins als especialistes) per a la seva capacitació en detecció, derivació, tractament i cirurgia ocular

-Les persones de cada territori per desenvolupar una cultura de salut ocular que promogui la detecció precoç de les patologies i l'educació en prevenció i higiene ocular, és a dir prevenir la malaltia en comptes de curar-la. Ulls del món pretén fer més accessible la salut ocular a la població i per això dota als centres sanitaris locals de material sanitari útil per tractar malalties oculars.

Pacients de la fundació Ulls Del Món:UBQPT3ikDGEqnM

4.4 ACIC L'Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) és una petita associació formada per persones cegues i persones amb una visió plena, que treballen per la integració en la societat de les persones amb discapacitats visuals. Només treballen a escala de Catalunya, ja que és una associació que està al registre de la Generalitat. Totes les persones que treballen a ACIC ho fan de forma totalment voluntària, i les decisions es prenen en assemblees obertes a tots els socis. Objectius d’ACIC: Aquesta associació té tres objectius ben diferenciats: 1- El primer objectiu ja l'hem comentat en la presentació de ACIC és promoure la integració de les persones amb dèficit visual en tots els àmbits de la societat, des de l'accés a la cultura i a la informació fins a l'accés a les noves tecnologies passant per la integració laboral.

2- El segon objectiu està molt relacionat amb un dels objectius d'aquest treball, ja que és el següent: donar a conèixer la realitat de les persones amb deficiència visual i sensibilitzar a la societat sobre la seva problemàtica. 3- El tercer objectiu és contribuir a l'eliminació de la discriminació de qualsevol mena de les persones cegues o deficients visuals Formes d'actuació: Per assolir aquests objectius de treball ACIC organitza la seva activitat en comissions dedicades a aspectes concrets, hi ha tres comissions que són les següents: -La comissió de cultura i accés a la informació té les finalitats següents: Aquesta comissió s'encarrega de sol·licitar l'accés per a les persones amb dèficit visual per a tots els actes culturals (representacions teatrals, pel·lícules i manifestacions artístiques en general). També s'encarrega de demanar l'adaptació de museus per aquestes persones i ells mateixos participen en aquesta adaptació. I per últim aquesta comissió s'encarrega d'establir contactes amb editorials per proposar-los que es faciliti l'accés a les obres que publiquen. -La comissió d'accessibilitat treballa temes com: Contactar amb entitats de transports per plantejar la problemàtica i demanar solucions en temes concrets. També contacten i col·laboren amb organismes de tècnics especialitzats en adaptacions. Aquesta comissió ha de conèixer la legislació que en l'àmbit de Catalunya afecta persones amb dèficit visual. -La comissió d'integració laboral treballa en les línies següents: Gràcies a contractes i convenis faciliten l'accés en certes empreses per a persones amb dèficit visual. Aquesta comissió ha de Conèixer i estudiar les normatives de contractació de persones amb discapacitat. Importància del braille: Des dels inicis de l'activitat de l'ACIC, tenen el desig de fomentar i promocionar l'ús del sistema de lectoescriptura braille tant per part de les persones cegues que en són potencials usuàries, és a dir les que utilitzen aquest sistema, com per part de les institucions, entitats i empreses amb activitat pública per tal fer accessibles els seus serveis i productes a les persones cegues. El braille, a part de ser l'únic codi de lectoescriptura per a moltes persones amb discapacitat visual, és un element indispensable d'autonomia i d'integració. És per aquest motiu que des de l'ACIC hem dut a terme diverses accions per defensar i promocionar l'ús. Ja que en moltes ocasions és l'única forma que les persones amb dèficit visual es poden comunicar.

5. Recursos utilitzats per a les persones amb deficiència visual. Els recursos didàctics i materials en educació són imprescindibles, perquè motiven, ajuden a comprendre els conceptes i faciliten l'aprenentatge dels alumnes. Quan l'alumne té una deficiència visual, cal fer-los accessibles o adaptar-los a les necessitats de l'alumne, a la seva percepció tàctil, auditiva o fins i tot visual, és a dir, han d'adaptar tots recursos a les necessitats i capacitats dels alumnes amb dèficit visual. Al llarg de l'història, s'han creat diferents recursos que ajuden a les persones amb deficiència visual a afrontar les etapes educatives de la millor forma. S'ha creat des d'un alfabet totalment diferent anomenat braille fins a impressores especials. Totes aquestes noves tecnologies fan que l'alumnat amb dèficit visual no se senti marginat ni apartat de la resta d'alumnes en l'àmbit educatiu, ja que podrà seguir una classe de la mateixa forma que un alumne amb totes les seves capacitats. Anteriorment això era impensable atès que el ritme educatiu que portava una persona amb dèficit visual era molt més a baix que la resta de l'alumnat, ja que principalment encara no estaven desenvolupades totes aquestes tecnologies.

5.1. Braille El braille es pot considerar com una de les invencions més importants per l'educació de les persones amb dèficit visual. El braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones amb ceguesa. Va ser inventat pel francès Louis Braille (cec des dels tres anys) l'any 1824, quan només tenia 15 anys. Aquest sistema es va publicar per primer cop l'any 1829 i una reelaboració completa fou publicada l'any 1837. El sistema braille és un codi de 63 caràcters, cadascun format per una combinació de fins a sis punts disposats en un caixetí de tres files i dues columnes. Per cada caixetí una determinada combinació d'aquests punts estarà en relleu i permetrà la codificació, és a dir, consisteix en cel·les de sis punts en relleu, organitzats com una matriu de tres files per dues columnes, que convencionalment es numeren de dalt a baix i d'esquerra a dreta. El sistema braille no és un idioma, sinó un alfabet. Amb el braille es poden representar les lletres, els signes de puntuació, els números, la grafia científica, els símbols matemàtics, la música, etc. El braille es pot definir com la presència o absència de punts que permet la codificació dels símbols. La presència o absència de punts en cada posició determina de

quina lletra es tracta. Com que aquestes 64 combinacions resulten clarament insuficients, s'utilitzen signes diferenciadors especials que, anteposats a una combinació de punts, converteixen una lletra en majúscula, bastarda, nombre o nota musical. Amb la introducció de la informàtica, el braille es va ampliar a un codi de vuit punts, de tal manera que una lletra individual pot ser codificada amb una sola cel·la. Les 256 combinacions possibles dels vuit punts estan codificades segons l'estàndard Unicode. El sistema braille també és interessant perquè es tracta d'un sistema de numeració binari (és un sistema de numeració en base 2, mentre que el que utilitzem habitualment és en base 10 o decimal) que va precedir a la invenció dels ordinadors.

A, 1

B, 2 C, 3 D, 4 E, 5 F, 6 G, 7 H, 8 I, 9

J, 0

Ç A lfabet braille:Q QAw&biw=1396&bih=694

5.2. Revisors de pantalla Un revisor de pantalla és un programari que permet a l'usuari amb dèficit visual utilitzar un ordinador. Això implica dues funcions fonamentals: d'una banda, que l'usuari pugui detectar els elements que es mostren a la pantalla en tot moment, i per una altra, que l'usuari interactuï amb les aplicacions, omplint quadres d'edició, seleccionant elements de llistes, llegint quadres de text, o qualsevol altra acció que calgui realitzar per gestionar una aplicació. Aquesta interacció òbviament s'ha de fer mitjançant l'ús del teclat, ja que una persona cega no pot utilitzar el ratolí. Existeixen diversos revisors de pantalla al mercat, però un dels més coneguts i populars que la majoria de persones invidents utilitzen és el Jaws de Freedom Scientific. És el que més s'utilitza al nostre país degut principalment al fet que la O.N.C.E. s'ha decantat per ell per proporcionar als seus afiliats que ho necessitin, tant per treballar com per estudiar. JAWS és una eina més d'accés a la informació per a un alumne cec, el que fa és donar-nos informació sobre els elements que apareixen a la pantalla de l'ordinador, bé mitjançant una síntesi de veu, o en braille a través d'una línia braille, encara que el més habitual és una síntesi de veu, ja que és molt més còmode. A més ens permet interactuar amb les aplicacions mitjançant el teclat, és a dir podem activar elements, o moure'ns dels uns als altres, amb les tecles de cursor. Un altre avantatge de JAWS és que ens aporta un conjunt de combinacions de tecles ràpides per a realitzar les accions més comunes, el que provoca una major eficiència a l'hora de l'ús de l'ordinador per part d'un usuari cec. Tant la sortida per veu com per braille és totalment configurable, tipus de veu, velocitat, volum, quantitat d'informació, etc. Però potser la gran potència de JAWS rau en la seva eina de generació de scripts. Els scripts són petits programes que pot desenvolupar l'usuari, i que permeten que el revisor de pantalla es comporti d'una forma diferent de l'estàndard, amb una determinada aplicació, és a dir, un script es desenvolupa per a una aplicació determinada, i s'executa automàticament en executar aquesta aplicació. Això en definitiva permet que l'usuari pugui configurar el revisor de pantalla de manera que li sigui més còmode d'usar per a aquesta aplicació la qual cosa redundarà en una major rapidesa i eficiència en l'ús de l'ordinador. Encara que els revisors de pantalla siguin una eina molt intuïtiva, es necessiten molts anys de pràctica per gestionar a la perfecció un d'ells, és a dir, funcionalitats que s'executen amb

la pulsació simultània de dues o tres tecles, memorització de tecles ràpides, etc. L'alumne cec no adquirirà les destreses necessàries per a gestionar amb fluïdesa fins almenys els nou o deu anys (tinguem present que abans de res ha de conèixer i utilitzar perfectament el teclat d'un ordinador). Per tant, amb caràcter general, es pot usar un revisor de pantalla a partir de l'últim cicle de primària. D'altra banda hem de tenir en compte que el maneig amb el teclat és menys intuïtiu i eficient que amb el ratolí. Això fa que l'alumne cec necessiti més temps per a acomplir les activitats que es plantegen a classe, sobretot si té poca experiència en el maneig del revisor de pantalla. De totes maneres segons va augmentant l'edat i l'experiència de maneig, per part de l'alumne cec, aquest podrà arribar a acomplir les activitats pràcticament en els mateixos temps que els seus companys sense problemes de visió, això sí, sempre que aquestes estiguin desenvolupades correctament pel seu maneig amb revisor de pantalla. 5.2.1. Problemes dels revisor de pantalla Encara que el revisor de pantalla és una eina molt consolidada hi ha certs problemes que encara afecten en l'actualitat: Hi ha certes aplicacions en les quals no es poden utilitzar els revisors de pantalla i això fa que les persones amb dèficit visual no puguin accedir a aquestes aplicacions. Un exemple d'això són els desenvolupaments en llenguatge Java, com ara els projectes fets amb Jclic. Finalment cal ressenyar el problema que planteja la introducció d'entorns Linux. Si bé abans es va comentar que disposem de diversos revisors de pantalla al mercat, tots ells funcionen exclusivament sota el sistema operatiu Windows. Per al sistema operatiu Linux, hi ha un revisor anomenat Gnopernicus, el qual està en una fase molt primitiva de desenvolupament, i tant la insuficient qualitat de la síntesi de veu, com l'escassa funcionalitat que aporta, fan que ara per ara no sigui apte per a la seva utilització, i menys encara en entorns educatius. No obstant això, moltes de les comunitats autònomes estan apostant per desenvolupar les seves plataformes educatives sota Linux, amb la qual cosa hauran de desenvolupar un revisor de pantalla, o una eina similar que permeti als alumnes cecs accedir als continguts, si no, aquests alumnes quedaran exclosos del sistema educatiu.

Un altre problema és que els revisors de pantalla no poden accedir als PDF que estan protegits, tenim la sort que aquests PDF només formen part de la minoria, però part de la informació es troba en aquest tipus de PDF. Aquests problemes són una altra versió de discriminació cap a les persones amb dèficit visual, ja que estan totalment excloses d'utilitzar certes aplicacions. Encara que moltes aplicacions i eines estan intentant solucionar aquests problemes.

Imatge del revisor de pantalla Jaws:HPU0ss4Zc5yUwM

5.3. Impressores Braille

Una de les eines més utilitzades en qualsevol etapa educativa són les impressores. Les persones amb dèficit visual no poden llegir una impressió normal, per això es van crear les impressores braille. Les impressores braille són màquines que imprimeixen en punts la informació que els arriba de l'ordinador. Tenen barres de punxons que deformen el paper, fent les lletres braille corresponents. Els models d'impressores actuals poden treballar a dues cares (interpunto) o a una cara: -Una cara. Funcionen la barra de punxons d'un dels costats de la màquina. Treu caràcters braille per una de les cares del paper. -Interpunto (doble cara). Funcionen les barres de punxons de banda i banda de la màquina. Es poden treure les lletres braille per les dues cares del paper. Per això estan calibrades de

tal manera que els punts positius d'una de les cares s'incrusten entre els negatius de l'altra. Aquest tipus d'impressió estalvia espai i paper, en estar aprofitat per a ambdues cares. Aquestes màquines treballen, com a màxim, a 42 caràcters per línia. El que ajuda a comprendre el gran volum que ocupa, per exemple, un llibre en braille, si tenim en compte que les lletres, i els espais interlineals, no es poden disminuir i sempre tenen la mateixa mida (en tinta podem jugar amb aquests dos aspectes). També hi ha una altra divisió d'aquestes impressores, segons siguin d'alta producció, o impressores personals: -Impressores d'alta producció. Tenen elevada velocitat d'impressió; pel que són pròpies d'un centre de producció, en els quals s'imprimeixen gran quantitat d'obres i d'exemplars. Aquestes màquines treballen amb paper continu i d'un gramatge que pot oscil·lar entre 100 i 175 gr. / m2. -Impressores personals. Impressores de baixa velocitat per a ús particular. Utilitzades especialment pels estudiants per imprimir els apunts, els exàmens i qualsevol recurs que li doni el professor d'aula. Poden treballar amb paper continu i amb fulls solts; accepta gramatges que oscil·len entre 80 i 180 gr. / m2.

Impressores braille:AQQAw&biw=1396&bih=694

5.4. Dibuixos en relleu

Per realitzar dibuixos en relleu es poden utilitzar molts mètodes, els més habituals són els dos següents: Thermoform: Mètode en el qual es fa servir una font de calor per estovar un full plàstic, de característiques especials, sobre una matriu. El primer que cal fer és una matriu en relleu. Podem utilitzar diferents materials: cordes, papers de vidre, fustes, metalls, cartons, que hem d'anar enganxant a una planxa de fusta o cartó gruixut, perquè aparegui el disseny desitjat. Amb aquest mètode podem introduir diferents alçades per diferenciar zones, a més de textures, símbols, caràcters braille La matriu és un exemplar únic. Per aquest motiu s'utilitza la màquina anomenada thermoform. Amb aquest aparell podem treure fotocòpies en plàstic i en relleu però d'aquest exemplar tan sols un. És una màquina composta, bàsicament, per una font de calor i per una bomba de buit. Sobre la matriu es col·loca un full plàstic que s'estova per l'acció de la calor; al cap de pocs segons entra en funcionament una bomba de buit que ajusta el plàstic a l'original. Passat un mínim temps es retira la font de calor i se separa el plàstic de la matriu. El plàstic ha deixat de ser llis i ara apareix amb el relleu de la matriu. En l'actualitat, per ajudar els alumnes amb resta de visió i com a mitjà d'integració, alguns s'estan imprimint en color.

Exemple de Thermoform:A w&biw=1396&bih=694

Papel microcápsula / Forn fúser: És un paper especial, anomenat microcàpsula, en el qual es dissenya, pels mètodes anteriors, el que hem de posar en relleu. Després d'imprès a través d'una màquina làser (de baixa temperatura), o fotocopiat es passa per una font de calor (forn fúser) que fa que les parts pintades en el paper microcàpsula, i sempre que estiguin en negre, absorbeixin dit calor i es dilatin, apareixent el relleu per poder ser explorat pels invidents. Únicament absorbeixen la calor les parts tintades de negre, de manera que si s'omplissin àrees en color, quedaria una làmina fúser en relleu i visualment atractiva. En aquest tipus de paper no existiran els canvis d'altura, tots els elements tenen, pràcticament, la mateixa. Per aquest motiu per diferenciar àrees, límits, objectes, s'utilitza el gruix i forma de les línies; i diferents farcits per a les zones (punts, quadrats). A continuació hi ha un exemple de gràfica realitzat per forn fúser. Aquest recurs és molt utilitzat pel professorat a causa de la rapidesa de producció i la senzillesa de maneig de les diferents eines que produeixen les làmines en relleu.

Exemple de Forn Fúser:VbThCAQQAw&biw=1396&bih=694

5.5. Anotadors electrònics

El "braille Parlat" ha estat i segueix sent el millor company de treball per als estudiants cecs d'Universitat i Secundària des de fa més de quinze anys. Anotadors electrònics o més coneguts com a anotadors parlants es tracta d'un dispositiu maquinari, de dimensions normalment reduïdes, que com el seu propi nom indica, serveix per realitzar anotacions, i que compta amb un teclat per introduir informació, i un

sintetitzador de veu per reproduir el que s'escriu, i el que s'emmagatzema. A grans trets, això és un anotador parlant. Podem pensar en ell com si fos una mena d'agenda electrònica que ens permet prendre anotacions en classe, realitzar exàmens, o simplement escriure. Si bé anteriorment he parlat que és en essència un anotador parlant, és a dir, de les seves aplicacions principals, aquests dispositius han anat evolucionant en prestacions i característiques. Existeixen nous models que incorporen noves característiques molt útils per a les persones amb dèficit visual, per exemple, el "Braille-Lite" incorpora una "línia braille" (dispositiu que reprodueix en braille de forma instantània el que s'escriu i llegeix) que, malgrat els seus escassos 20 caràcters, facilita el treball amb expressions matemàtiques, llengua estrangera, etc. I una cosa molt important: ha obert el món dels anotadors a les persones sordcegues. Els més actuals poden reproduir música, llibres en format DAISY o connectar-se a Internet. Mitjançant el seu teclat braille poden crear arxius de text, manejar la seva calculadora científica, agenda, etc. Inclou un processador de textos que, tot i que rudimentari, permet confeccionar documents que són conservats, imprimibles per impressores ordinàries o braille. El control i lectura s'efectua mitjançant síntesi de veu, manca de pantalla o monitor; el que mostra que va ser dissenyat per a ús específic de persones cegues, habituades a la comunicació per àudio. Hi ha diversitat de models d'anotadors electrònics per a cecs per exemple: amb teclat braille, amb teclat QWERTY ordinari. Alguns incorporen prestacions que els aproximen als ordinadors personals; la qual cosa implica augment de volum i pes. Potser la seva ocupació com a eina de suport al programari educatiu no tingui interès, però és innegable la seva utilitat principal: permetre a l'estudiant cec prendre apunts a classe de forma còmoda i silenciosa, efectuar exàmens o treballs que lliura al professor o altres companys de forma immediata, etc. O la funció recíproca: rebre i poder llegir immediatament apunts, proves, textos d'estudi, etc. Com ja he explicat anteriorment aquesta eina no és molt utilitzada entre els alumnes cecs, com que, s'han creat altres eines més còmodes com els revisors de pantalla que fan una

funció semblant, però són més còmodes d'utilitzar. Tot i això la seva utilitat està totalment aprovada per professionals.

Anotador electrònic:AUoAXoECA

Persona utilitzant un anotador electrònic:w=1396&bih=694

5.6. Magnificadors de pantalla

Aquesta eina és una mica més antiga i rudimentària, es va utilitzar molt en un passat no molt . Encara s'utilitza però només per una minoria de la població cega. El funcionament és molt senzill, els sistemes operatius permeten mitjançant la seva pròpia configuració augmentar la mida d'objectes de l'escriptori, menús i caràcters, així com triar contrastes cromàtics amb diferents intensitats i brillantor. S'han dissenyat, així mateix, aplicacions de programari de sortida compatibles amb diferents sistemes operatius que actuen en forma de lupa, augmentant part de la pantalla de l'ordinador: els anomenats magnificadores, dels que hi ha diferents models, depenent del sistema operatiu. És a dir el que fa aquesta aplicació és ampliar la pantalla d'una forma molt exagerada, encara que no u sembli en molts casos és molt útil. Aquests programes tenen una sèrie de funcions i característiques que faciliten l'ús i l'accés a la informació de pantalla. Es poden manejar amb el teclat i amb el ratolí. Poden aconseguir els 16 augments, a incrementar en diferents intervals. A mesura que s'eleva el nivell d'augments, tant els objectes com els caràcters es van pixelant, és a dir, es van desfigurant els perfils de caràcters i objectes.

La mida dels caràcters d'ús comú, així com la resta de característiques pel que fa a intensitat i brillantor proporcionada pels magnificadors, han de ser prescrits pels professionals corresponents. Els magnificadors permeten la configuració en forma, mida i posició de la finestra per a la lectura de caràcters en arxius de text i altres. Aquests programes donen l'opció de triar punters i cursors en grandària i color; amb freqüència, també la forma o aspecte. Alguns dels magnificadors, com el ZoomText, tenen funcions específiques per a aplicacions concretes, facilitant així l'ús mitjançant l'automatització de tasques. Aquesta aplicació està pensada per a persones que no tenen una discapacitat molt alta, atès que una persona amb deficiència visual no pot veure una pantalla per molta ampliació que es faci.

Exemple de magnificador de pantalla:nES817ES817

5.7. Utilitats de les eines tiflotècniques a l'aula Fins ara hem vist tots els recursos per separat, però és molt important conèixer com s'utilitzen dins d'una aula educativa. La utilitat de les eines depèn de l'edat i les necessitats dels usuaris. Així, en educació infantil, a part d'objectes reals i models tridimensionals que els imiten, el que s'utilitzen són làmines elaborades pel mateix mestre o el de suport amb materials en relleu i textures semblants a les reals. Són fitxes individualitzades. Però no cal descartar l'ocupació d'algun dels recursos esmentats com, per exemple, la línia braille. A primària, els nens treballen amb els mateixos llibres que els seus companys. Per a això, l'ONCE produeix en braille els textos que utilitzarà; a més, solen incloure algunes làmines en fúser. En els últims cursos d'aquesta etapa els alumnes comencen a utilitzar el braille parlat, que es pot usar tant per a prendre apunts com per realitzar exàmens. Els apunts els imprimirà amb una impressora personal de braille per llegir-los detingudament o podrà escoltar totes les vegades que vulgui, ja que el braille parlat té sortida de veu. Els exercicis i exàmens es podran imprimir en tinta perquè el mestre o els seus companys puguin llegir-los. L'anotador té moltes altres utilitats per a l'aula, ja que permet la creació d'arxius i l'edició d'aquests. També en els últims cursos de l'educació primària comencen a utilitzar el revisor de pantalla, que resulta realment interessant per a l'accessibilitat, als editors de text, al correu electrònic i a altres programes de gran utilitat per a l'estudiant. D'aquesta manera, a més de les aplicacions que pot seguir obtenint dels anotadors, impressores s'afegeix ara poder fer els treballs en molts programes en igualtat de condicions que els seus companys, introduir via escàner documents diversos per després llegir-los amb el revisor No obstant això, recordem que no és útil per a l'accessibilitat a continguts educatius, especialment en els cursos més baixos. Per la seva banda, els magnificadors són de gran utilitat per poder percebre les imatges i els textos en la mida que cadascú requereixi. No obstant això, per als nens petits presenten dificultat en el seu maneig, ja que en augmentar la imatge, el camp que aquesta ocupa augmenta també, perdent cada vegada més informació de la que envolta l'objecte concret a què es mira. Per a una persona habituada a usar-lo, li resultarà un petit inconvenient, però

per als nens que s'inicien en el seu maneig pot ocasionar grans dificultats perquè no troben a la pantalla el que busquen. Tots aquests recursos tenen dues finalitats molt importants: la primera és que els alumnes invidents puguin seguir una classe en igualtat de condicions que una persona amb les seves plenes capacitats físiques i mentals; la segona finalitat és igual o més important que la primera, ja que el segon objectiu d'aquests recursos és fer que tots aquests alumnes amb deficiència visual no se sentin: ni desplaçats, ni marginats, ni separats en l'àmbit educatiu. És a dir aquests recursos fan que l'educació d'una persona vident i una altra invident sigui la mateixa però amb recursos diferents, que estiguin en igualtats de condicions i oportunitats. Això ha costat molt, però sembla que s'ha aconseguit. Encara que queden petites millores per assolir la integració total de l'alumne amb deficiència visual. A banda d'aquests recursos cal una implicació molt gran del professorat perquè l'alumne amb deficiència visual es trobi el més còmode i acompanyat possible dins de l'aula.

5.8. Analitzar l'evolució històrica dels diferents recursos Com és lògic els recursos utilitzats per a les persones amb deficiència visual en l'actualitat són molt diferents dels utilitzats fa anys. Cal recalcar que en molts casos els recursos són els mateixos que fa dècades amb moltes modificacions i actualitzacions, això fa que la seva utilitat sigui molt més senzilla i els resultats siguin molt millors. Per tant podem afirmar que els recursos utilitzats per l'alumnat amb ceguesa han patit una gran evolució al llarg del temps. 5.8.1. Evolució històrica de braille. L'escriptura en el Sistema Braille va començar a realitzar-se d'una forma manual per mitjà del punxó i la pauta, recursos que fins fa poques dècades s'ha estat utilitzant a Espanya i que encara se segueix utilitzant en altres parts de món. -La pauta consisteix en una mena de reixeta amb diverses files de caixetins que li serveixen de guia a la persona cega per escriure amb el punxó.

-L'escriptura es realitza perforant amb el punxó el full, d'un material resistent, col·locada en la pauta. -La característica principal de l'escriptura és que aquesta es realitza al revés de com es llegeix, és a dir, s'ha d'escriure de dreta a esquerra. -D'aquí que l'aprenentatge del Braille es fes de forma separada, d’una banda de l'escriptura i de l'altra de la lectura.

Imatge d’una pauta i un punxó:7 .402j0j9&sourceid=chrome&ie=UTF-8

Amb l'arribada de la màquina Perkins, el creador va ser David Abraham, tot va canviar. Aquest invent, en paral·lel als avenços que van produir les màquines d'escriure convencionals, va revolucionar l'escriptura en braille. Aquesta màquina, actualment és molt utilitzada en les primeres etapes de l'aprenentatge del sistema Braille, permet poder escriure i llegir al mateix temps sense haver de treure el paper.

Màquina Perkins:MQAw&biw=1396&bih=694

5.8.2 Evolució històrica dels revisors de pantalla Els revisors de pantalla també ha patit una gran evolució, atès que s'ha afegit molts ajustos i opcions que fan que aquest recurs es converteixi en un lector de pantalla amb moltes possibilitats. D'aquesta manera permet a les persones amb deficiència visual conèixer tot el que apareix en la pantalla sense perdre res d'informació. Els ajustos i opcions més rellevants que s'han afegit en els últims temps són les següents: Entrada de tecla ràpida: que facilita l'ús del teclat a l'hora d'escriure en el mòbil, ja que, configura les tecles perquè puguin ser polsades una vegada, en lloc de dos, quan s'utilitza el lector. Sense aquesta opció, caldria prémer 3 vegades per escriure, una per a escoltar la lletra i 2 per a seleccionar-la, és a dir, gràcies a aquesta opció l'escriptura en el mòbil es facilita molt. Dreceres de teclat: per assignar tecles a diferents funcions, encara que això és més indicat per a teclats físics. Informació de barra d'estat: que permet seleccionar els indicadors de la barra d'estat perquè es llegeixin en veu alta quan es premi tres vegades amb dos dits. Es pot seleccionar quins volem que ens indiquin l'estat: hora, data, nivell de bateria, intensitat del senyal i bluetooth. Ajuda de Voice Assistant: que conté un petit tutorial per practicar els gestos que s'han de realitzar per moure per la pantalla, llegir, escriure, etc.

5.8.3 Evolució històrica de les impressores braille Les impressores braille també han patit una gran evolució al llarg de les últimes dècades. La primera impressora braille que va aparèixer disposava d'una caixa de fusta vintage amb plaques d'impressió antigues. Les petites "plaques de pressió" es col·loquen en les alicates i després es pressionen juntes. Això crea els buits que es poden sentir a l'altra banda com elevacions. Atès que aquest va ser la primera impressora braille no hi ha molt informació. Però si podem afirmar que de forma molt ràpida aquesta tecnologia va avançar fins a arribar a aconseguir impressores que poden arribar a imprimir textos en braille al minut amb una qualitat molt elevada.

A continuació es mostren dues imatges de dues impressores braille perquè així es pugui veure la gran evolució que aquest recurs ha patit.

Imatge de la primera impresora:9 6&bih=694

Impressores braille actuals:o urceid=chrome&ie

5.8.4 Evolució històrica dels dibuixos en relleu Els recursos actuals que hi ha per crear dibuixos en relleu són molt avançats i conformen una tecnologia que fa anys no existia. Per tant els dibuixos per a les persones amb deficiència visual també han evolucionat al llarg de temps. Al començament s'utilitzaven recursos com els següents per a dibuixar: Rodes o ruletes dentades per dibuixar: Instruments de dibuix amb mànec i rodes dentades amb diferents terminacions, per dibuixar en relleu negatiu sobre qualsevol superfície tova i paper de dibuix, plàstic, cartolina ... Són molt útils i econòmics, existeixen diversos models.

Imatge d’una roda dentada per dibuixar:QAw&biw=1396&bih=694

Tauler de dibuix negatiu: Tauler de fusta amb superfície de feltre, per a realitzar dibuixos en relleu, encara que el relleu s'obté en «negatiu» (és a dir, cal donar-li la volta per apreciar el relleu) Per facilitar la presa de mesures, la part superior del marc té uns claus situats a intervals regulars d'un centímetre. Sobre aquesta superfície es podia dibuixar amb diferents eines com pot ser un punxó o les rodes dentades (recurs explicat anteriorment).

Imatge d’un tauler de dibuix negatiu:=chrome&ie=UTF-8

Tots aquests recursos han evolucionat molt al llarg del temps, fins a arribar a aconseguir un aparell que és capaç de la reproducció ràpida de còpies en relleu anomenat thermoform. Thermoform: Aparell que serveix per a la reproducció ràpida de còpies en relleu en paper plastificat de qualsevol material (escriptura en braille, gràfics, dibuixos, esquemes, etc.) a partir de maquetes en tres dimensions. Existeix també un equip d'instruments necessaris per a la preparació de qualsevol maqueta, després fer còpies en el Thermoform.

Imatge del plànol d’un thermoform:iw=1396&bih=694

5.8.5. Evolució històrica dels anotadors electrònics A mitjans del 1988 arriba als centres de recerca un petit equip, que després de ser analitzat i traduït el seu programari al castellà, comença la distribució de les seves primeres unitats. Aquest producte, anomenat Braille'n Speak o Braille Parlat, revolucionaria els mètodes d'escriptura i emmagatzematge d'informació per als cecs. Encara que va tenir precedents com el VersaBraille, al Delta, o l'Eureka A4 de l'Australiana Robotron Group, aquests productes no van tenir massa èxit per la seva escassa comprensió de la seva síntesi. El braille Parlat en canvi era petit, manejable i molt funcional, estava compost per un processador 8086 amb 640 Kb de memòria, un sistema operatiu propi, teclat braille de 7 tecles i una síntesi de veu clara que es podia connectar a qualsevol ordinador o impressora mitjançant port sèrie, amb un programari complet de gestió i maneig de dades. A poc a poc se li van sumar més complement com el PC Disc de transferència de dades des del PC, el PCMaster de maneig de les funcions d'aquesta, així com una unitat de disc externa com perifèric. Versions posteriors del maquinari com el braille Parlat Plus o Braille Lite van afegir línies braille de 18 o 40 caràcters. Després de vint anys d'història i 6000 unitats venudes al nostre país, encara hi ha molts cecs que ho segueixen utilitzant (Arregui; 2004).

Primers anotadors electrònics:& ie=UTF-8

últims anotadors electrònics:e&ie=UTF-8

5.8.6. Evolució històrica dels magnificadors de pantalla Atès que aquesta eina és un recurs molt bàsic, no ha patit millores importants al llarg del temps. Cal destacar que els nous models de magnificadors de pantalla inclouen molts més nivells d'ampliació arribant a tenir fins a 40 nivells, també incorporen la tecnologia x Font per poder augmentar sense perdre qualitat del text, incorpora controls de: color, contrast i brillantor per ajustar aquest recurs a les necessitats del client.

Alguns dels magnificadors de pantalla més importants són: ZoomText, WinZoom USB, Win Zoom Magnifier/Reader i The Magnifier.

Imatge d’un magnificador de pantalla:7 .421j0j9&sourceid=chrome&ie=UTF-8

5.9. Història de la Tiflotècnica a Espanya

Són els cecs i deficients visuals qui més han hagut d'esforçar-se per accedir a la informació a través de les noves tecnologies. El terme Tiflotecnologia, del grec Tiflo (cec), s'incorpora al Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola en 2008, on es defineix com a l'estudi de l'adaptació de procediments i tècniques per a la seva utilització pels cecs". Per tant podem dir que Tiflotecnologia és el conjunt de tècniques, coneixements i recursos encaminats a procurar a les persones amb ceguesa o discapacitat visual greu els mitjans oportuns per a la correcta utilització de la tecnologia. És difícil determinar una data concreta com a origen de la Tiflotecnologia, sent potser la Tiflotècnica i invents que intentaran ajudar els cecs en aquest àmbit, els preludis d'aquesta. Ens remuntem llavors al primer prototip d'una màquina parlant en 1791. Atès que hi ha molts avenços en tiflotècnica us mostraré una cronologia amb els avenços més significatius de les últimes dècades: 1977 El 1977 una estudiant cega de matemàtiques anomenada Àngels Ortiz Fulles, decideix instruir-se en una nova tecnologia que li permetrà poder veure amb les seves mans. L'aparell en qüestió es denominava "Optacon" (Telesensory), compost per una petitíssima càmera que transmetia a 144 fototransistors de 24 files per 6 columnes i que al seu torn ho presentava en una matriu tàctil a 240 vibracions per segon, permetent que una persona

cega pogués mitjançant el tacte, detectar qualsevol imatge o text. Aquest esdeveniment marca un punt d'inici en la història de la Tiflotecnologia a Espanya.

Persona cega utilitzant el Optacon en els primers ordinadors:chrome&ie=UTF-8

1978 ONCE va començar a impartir a tres alumnes (José Luis Lorente, Ángel Martín i Leónides González) el primer curs d'instructors per a la distribució d'unes 60 unitats de l'esmentat "Optacon"

Evolució de l’optacon:rceid=chrome&ie=UTF-8

1983 S'adquireixen per l'ONCE 40 unitats del que serien les primeres tele lupes, de la casa Philips i Teaman, un sistema que, mitjançant una càmera, projectava un senyal de televisió de circuit tancat augmentant la imatge o text.

Primeres telelupes:d =chrome&ie=UTF-8

1984 Es va començar la producció dels llibres braille a Espanya gràcies al negociat d'Orientació Universitària (NORE). I a través de la impressora braille model LED 120.

1985 És l'any del naixement de la UTT (Unitat Tiflotècnica de l'ONCE), un centre especial aplicat a la ceguesa i deficiència visual. Es va iniciar un projecte que no només desenvoluparia infinitat de nous accessos tiflotecnològics, sinó que també distribuiria i importaria material adaptat, donaria cobertura tecnològica i establiria una estreta col·laboració amb l'ONCE en les seves adaptacions al lloc d'estudi, lloc de treball, departament comercial, etc. 1986 En aquest any apareixen a Espanya dues noves creacions de la popular Telesensory, les targetes Vista i VertPlus, una revolució per a l'època: Vista era una targeta que aconseguia magnificar els 24x80 caràcters d'una pantalla d'ordinador VertPlus va ser una síntesi de veu una mica més clara i comprensible que Infobox, gràcies a la col·laboració del catedràtic espanyol Muñoz Merino. 1988 El primer programari espanyol dedicat a la tiflotecnologia neix amb el nom de COBRA. Aquest era un programa generador de dues necessàries funcions per a l'autonomia de les persones cegues: d'una banda convertia textos ASCII a Braille; i de l'altra formatava aquests textos per poder-los enviar mitjançant port sèrie SR232 a una impressora Braille estàndard. En aquest any arriba també ZoomText a Espanya, de AiSquared, un dels magnificadors de pantalla més utilitzats pels deficients visuals a tot el món.

1989 Es va començar a distribuir les primeres unitats del producte anomenat Braille'n Speak o Braille Parlat, que revolucionaria els mètodes d'escriptura i emmagatzematge d'informació per als cecs.

Imatge del braille parlat:d=chrome&ie=UTF-8

Aquest mateix any sorgeix el primer videojoc dirigit a cecs i deficients visuals, una aventura conversacional anomenada "En Terra Bàrbara", que explicava la història d'un bàrbar recorrent una terra fantàstica, plena de monstres, princeses, volcans en erupció i malvats del regne entre altres avatars.

1990 Gràcies a un enginyer català de telecomunicacions, Andrés Ursueguía Balbuena, es crearà l'anomenat Ciberveu o Cibervoz, la primera síntesi de veu fabricada al nostre país i dedicada a donar suport a les persones cegues en el maneig dels ordinadors. Es va buscar afegir més comprensió i varietat de llengües (com el català)

Imatge del CIBER 232P de Ciberveu:iw=1396&bih=694

1992 El 1992 naixia la Parla, un dels programes més senzills, eficaços i utilitzats al nostre país. Cayetano Meroño s'adona gràcies a un alumne que els sintetitzadors existents no distingeixen prou en l'àmbit fonètic algunes lletres com la 'p' i la 'd'. Un any més tard l'ONCE ho comença a distribuir oficialment amb les respectives millors que Meroño va aplicar. 1993 Després d'un any en proves, el novembre de 1993 neix "Tiflotecnia", el primer programa radiofònic dedicat a la divulgació pedagògica de la tiflotecnologia. En mans de dos deficients visuals, Enrique Varela i Eugenio Martín, es comença a emetre a Canal 11, la ràdio interna de l'ONCE, dedicat a difondre tota la informació rellevant a les noves i cada vegada més difoses tecnologies per a cecs i deficients visuals. 1994 Després de mesos de desenvolupament i proves, es comença a distribuir el primer anotador parlant desenvolupat és Espanya, denominat PC-Parlat. Com a sistema d'escriptura utilitzava un teclat braille, un sistema operatiu MS-DOS 5.x, una síntesi de veu italiana de la signatura Audiology juntament amb una evolució compilada de la Parla, i diferents aplicacions com processador de textos, agenda, calculadora, etc. El seu major artífex i investigador va ser Rodrigo Roldan. Posteriorment va sorgir Galileu, de l'australiana Robotron, el primer "tot en un" amb tecnologia estàndard que arribés al nostre país, oferint una autonomia a les persones cegues per llegir documents que fins llavors no havien tingut.

Imatge de PC- Parlat:iw=1396&bih=694

Imatge de Galileo de Robotron:s ourceid=&ie=UTF-8

1995 El 13 de desembre de 1995 neix Tiflonet, la primera web dedicada a la Tiflotecnologia a Espanya, creada per Enrique Varela "com a suport a les seves investigacions i punt de trobada per al creixent nombre d'usuaris cecs que anaven apareixent". 1996 Tiflowin és el primer lector de pantalla creat a Espanya per a PC i compatibles, que funcionarà amb una síntesi de veu o línia braille sota Windows 3.x. Aquest mateix any també naixia el SIDAR (Seminari d'Iniciatives Sobre Discapacitat i Accessibilitat a la Xarxa 1996-2001) un organisme que acomplirà una gran tasca en la traducció de textos al castellà, així com participarà en el desenvolupament d'eines, debats i conferències amb per tal d'impulsar la igualtat i accessibilitat a Internet. 1998 A Cantàbria es crea la primera associació d'usuaris de Tiflotecnologia anomenada UTLAI (Usuaris de Tiflotecnologia per al Lliure Accés a la Informació), per Soledad Mochales, buscant estàndards en la tecnologia per a cecs i accessibilitat a la xarxa, perseguint el suport i ajuda entre usuaris, i publicant una revista periòdica. CIDAT comença a fabricar la primera impressora braille espanyola denominada IMPACTO

Imatge de IMPACTO:o urceid=chrome&ie=UTF-8

1999 Es distribueix a Espanya el lector de pantalla Jaws per a Windows de Henter Joice. Aquest programari, durant l'última dècada ha arribat a ser el lector de pantalla més utilitzat pels usuaris cecs de tot el món, superant ràpidament a tota la seva competència en el mercat.

2003 En aquest any sorgeix el primer lector de pantalla per a telèfons mòbils fabricat a Espanya, que anirà evolucionant cap al Mobile Speak 2004.

2009 El 2009 es llança Kapten Kapsys, un GPS portàtil que funciona per veu, que suposa un abans i un després en l'autonomia de les persones cegues. Es tracta d'un aparell molt reduït en grandària i pes, amb una base de dades de TeleAtlas, antena d'alta sensibilitat SRIF Star III, síntesi de veu, reconeixement d’aquesta, reproductor MP3, i que funciona sobre el sistema operatiu Linux. Aquest GPS permet als cecs arribar a una destinació desconeguda sense ajuda de tercers.

Imatge del GPS Kapten de Kapsys:& sourceid=chrome&ie=UTF-8

2017 L'últim aparell que ha sortit al mercat i que facilita la vida de les persones amb deficiència visual, s'anomena Blitab, la primera i única tauleta electrònica per a persones cegues. En la seva presentació s'esmenta el següent: s'estima que hi ha més de 300 milions de persones amb algun tipus de deficiència visual al món, i que només l'1% de tota la informació actual està disponible en braille. Sens dubte que és un greu problema perquè no

poden gaudir de les mateixes oportunitats d'accés, aprenentatge i coneixement, i el seu consegüent desenvolupament personal i professional. Aquest dispositiu consta de 2 pantalles. La superior és una pantalla en braille i la inferior és una pantalla tàctil amb Android controlable a través de la veu. Gràcies aquest dispositiu, les persones amb deficiència visual poden escoltar el que estan fent i també passar la informació directament a braille per llegir-la a través de les puntes dels dits. Blitab es pot utilitzar tant amb internet com sense connexió, així que qualsevol llibre o document descarregat al dispositiu es pot passar directament a braille.

Imatge de Blitab:w &biw=1396&bih=694

MARC PRÀCTIC

6. Enquesta a la població: L’objectiu d’aquesta enquesta és saber quin és el coneixement que té la societat respecte a la situació de les persones amb deficiència visual, principalment a l'àmbit educatiu, però també per la seva entrada en l'etapa laboral. He començat fent preguntes introductòries, com per exemple, quina és la teva edat?, o si has tingut contacte amb persones amb deficiència visual tant a l'aula com al treball? L’objectiu és saber si la societat coneix els diferents recursos que les persones amb deficiència visual utilitzen. També he preguntat si creuen que aquesta deficiència visual perjudica en les relacions amb els seus companys. Les últimes dues preguntes són de raonar i escriure propostes de millora tant per l'àmbit educatiu com per la seva etapa laboral. El total de respostes és de 214 i el resultat de l'enquesta és el següent:

1-Quina és la teva edat?

2-Coneixes els diferents tipus de discapacitat visual que hi ha?

3-Creus que coneixes la situació en l'àmbit educatiu, que tenen les persones amb discapacitat visual?

4-Alguna vegada has estudiat o treballat amb alguna persona amb discapacitat visual?

5-Coneixes els recursos que utilitzen les persones amb discapacitat visual?

6-Creus que les persones amb discapacitat visual tenen moltes dificultats durant la seva etapa educativa?

7-Creus que les persones amb discapacitat visual reben moltes ajudes del centre on estudien?

8-Creus que les persones amb discapacitat visual tenen facilitats per accedir al món laboral?

9-Creus que la seva discapacitat visual perjudica en les relacions amb els companys?

10-Creus que es podrien fer millores en l'educació per a les persones amb discapacitat visual? Si és que sí que diguis quines? -Sí, millorar la coordinació entre les entitats educatives, les famílies i les entitats socials. -Sí, a escala de centres educatius i dels governs tant autonòmics com nacional es podrien fer millores, aportant recursos econòmics per a una millora de la qualitat educativa. -En algunes ocasions les correccions per part de l'ONCE arriben amb retard i això pot arribar a dificultar la comprensió de l'alumne. -Normalitzar més la dificultat i intentar deixar de sentir pena cap a aquestes persones i intentar ajudar-los des de la igualtat -Necessitats d'adaptar espais, formació per a tot el professorat i personal del centre. -Garantir l'adaptació dels centres, tant estructuralment com socialment: infraestructura condicionada, matèria i professors qualificats en aquesta adaptació -Classes adaptades per persones invidents des de primària, llibres auditius a escala de noves tecnologies, adaptacions d'entorns dels centres educatius "sense barreres" d'infraestructures. -Si, conscienciant a la resta d'alumnes. -Sí, principalment caldria començar fent canvis en la mateixa escola o institut on es trobi aquesta persona amb discapacitat. Fent veure i saber a l'equip docent i els mateixos orientadors del centre, en què cal crear un ambient i unes eines d'estudi més inclusives perquè aquest alumne s'ha de sentir inclòs en l'aprenentatge com els altres companys i, sobretot, fer èmfasi en això. En cas que es compleixi bé, les mateixes entitats externes amb les quals treballa l'alumne de forma acadèmica (ONCE, etc.), es posin en col·laboració amb el centre educatiu. Valoració de les propostes de millora en l'àmbit educatiu: En resum les propostes de millora més demanades entre la població són les següents: el personal de l'institut ha de normalitzar la situació entre la resta d'alumnes perquè així la seva etapa educativa es realitzi de forma igualitària que la resta de companys, és a dir, fer veure i saber a l'equip docent i als mateixos orientadors del centre, què cal crear un ambient i unes eines d'estudi més inclusives per aquest alumne, amb l'únic objectiu que s'ha de sentir inclòs en el seu aprenentatge i, sobretot, fer èmfasi en això, una altra proposta que es repeteix molt és un major finançament per part de l'estat als centres que acullen a aquestes persones, invertir més recursos en l'adaptació de tots els espais del centre perquè així l'alumne se senti de la millor forma possible. Altres propostes són, una major formació del

professorat que tracta amb aquests alumnes, que les entitats externes al centre facilitin un professor particular per aquests alumnes. En algunes ocasions les correccions per part de l'ONCE arriben amb retard i això pot arribar a dificultar la comprensió de l'alumne, per això s'ha d'agilitar totes aquestes correccions per tal que l'alumne amb deficiència visual pugui seguir el ritme de la classe amb total normalitat.

11-Creus que es podrien fer millores en la integració laboral per a les persones amb discapacitat visual? Si és que sí diguis quines? -Que no discriminin per discapacitat visual, ja que, no és una cosa necessària, infraestructures, depèn la feina que li donin millores específiques (ordinadors adaptats, mòbils, llibres ...) -Penso també que la societat no acaba d'acceptar a aquest grup de persones i per tant, això afecta tant a la seva Integració a la societat educativament i, laboralment ja que, moltes vegades les empreses pensen que per tenir a una persona amb discapacitat visual no sortirà el treball. Moltes vegades les persones discapacitades treballen millor que les mateixes persones sense cap mena de dificultat, ja que desenvolupen unes capacitats extres que les persones sense discapacitats no tenen. -Sí, portant a terme les adaptacions necessàries i incentivant la seva contractació -Si, facilitant la seva incorporació al món laboral, sobretot eliminant barreres físiques i discriminatòries -El govern faciliti a les empreses, amb ajuts econòmics per integrar, ja que depèn que treball ho poden fer igual, però amb altres eines -Conscienciar la societat i a les empreses que les persones amb discapacitat visual tenen les mateixes capacitats que les persones que no té discapacitat visual. Tan sols cal donar-los l'oportunitat i els mitjans perquè puguin exercir el seu treball. -Sobretot una bona Integració social per totes les persones invidents, obrir la porta al món laboral, l'invidència no ha de veure amb l'Intel·ligència personal, sinó, amb la diversitat funcional, integració social obre portes al món laboral. -Si, no tenir cap mena de prejudicis per agafar-la, és a dir, que la seva discapacitat no sigui un problema per la Integració laboral

Valoració de les propostes de millora en el món laboral: Les principals propostes de millora que la població planteja són les següents: en primer lloc una millor adaptació de l'entorn laboral per disminuir les possibles dificultats que les persones amb deficiència visual puguin arribar a tenir, en segon lloc una de les propostes de millora més repetides a causa a la seva gran importància, és la següent, l'acceptació de la societat a aquest grup de persones, ja que, són molt habituals la propagació d'alguns prejudicis falsos per una massa de població bastant considerable, prejudicis que com ja he esmentat són rotundament falsos. En tercer lloc, la població demana una millor subvenció a les empreses que contractin aquestes persones, és a dir que l'estat proporcioni moltes més ajudes en el moment que una empresa contracti a una persona amb deficiència visual. En últim lloc una proposta de millora, poc repetida, però de molta importància, és un coneixement en profunditat per part de les empreses de la situació de les persones amb deficiència visual en l'àmbit laboral, ja que quan de veritat coneixen com treballen aquestes persones es decideixen a contractar-les, atès que, veuen que els avantatges com les subvencions són altes i la productivitat i producció no es veu disminuïda si s'utilitzen els recursos pertinents, que és el principal temor de les empreses. Cal destacar el comentari que va escriure una persona anònima "No estic segur que és necessitin millores, ja que en el món laboral es necessiten persones capaces de poder treballar sense haver de donar-los ajudes extres (amb tot el respecte)". Com ja he esmentat amb anterioritat és molt urgent l'acceptació de les persones amb deficiència visual per part de la societat amb la no propagació de prejudicis falsos, aquest és un clar exemple d'un prejudici, totalment fals, que una persona te cap a les persones amb deficiència visual, principalment fruit del desconeixement de la seva situació. 6.1. Conclusions de l'enquesta: El principal objectiu d'aquesta enquesta és saber quin és el coneixement que la població té respecte a la situació d'aquestes persones, tant en l'àmbit educatiu com en l'àmbit laboral. Després d'analitzar les respostes que la població ha donat, he arribat a les següents conclusions: el coneixement que la societat té respecte la situació de les persones amb deficiència visual és molt baix, atès que, en la majoria de preguntes on es demostra aquest coneixement les principals respostes són: ho desconec o conec molt poc, aquestes respostes són degudes a un coneixement molt pobre i bàsic de la situació de les persones amb deficiència visual. Molt poca gent coneix quins són els principals recursos o quins són els diferents tipus de discapacitat que hi ha, això es resumeix en què la població no sap quina és la situació d'aquest grup de persones. Això comporta molts desavantatges per a

les persones amb deficiència visual, ja que, la societat, com en molt altres casos, té una imatge d'ells totalment falsa i errònia, fruit de la ignorància i el desconeixement. Per aquesta mateixa raó moltes empreses no volen a persones amb deficiència visual en la seva plantilla.

7. Entrevista a Fernando Navarro encarregat de FSC inserta a Catalunya. Ell és Fernando Navarro, l'encarregat de FSC inserta Catalunya, és a dir, cap de recursos humans a Catalunya, fa 25 anys que treballa en aquest sector i per tant té una gran experiència. Aquesta entrevista la volia fer per veure com era realment l'entrada al món laboral. Al meu objectiu principal amb aquesta entrevista és saber si és cert que una persona amb deficiència visual té més dificultats per accedir al món laboral envers una persona que no té cap discapacitat. A més d'aquest objectiu tinc objectius una mica més secundaris, com per exemple: com és la transició entre el món educatiu i el món laboral, quina és la taxa d'atur d'aquestes persones, quins són els principals perjudicis que les empreses tenen o si realment la legislació que hi ha afavoreix la integració d'aquestes persones en el món la laboral. Per últim vull saber quines millores planteja en el món laboral. 1-La primera pregunta que li volia fer és que si creu que el marc jurídic actual afavoreix la integració laboral de les persones amb discapacitat visual? Pel que jo tinc coneixement realment hi ha normativa relacionada amb mesures adoptades per unes empreses per facilitar la integració de persones amb discapacitat en general, però sí que és cert que hi ha algun matís específic amb termes concrets que faciliten la integració de persones amb una discapacitat concreta i especial com és el cas la discapacitat intel·lectual. En el cas de la discapacitat visual realment no hi ha cap matís concret que ajudi a la integració d'aquest tipus de persones és a dir la discapacitat visual s'inclou dins el món ampli de la resta de discapacitats i realment crec que s'hauria de proposar i aconseguir una millora, ja que, les regularitats legislatives que influeixen a la discapacitat visual són escasses i molt reduïdes, amb aquesta millora s'aconseguirien unes mesures molt més concretes que se centrin únicament en aquesta discapacitat, és a dir, es crearia un Marc jurídic concret per a la discapacitat visual, d'aquesta manera s'aconseguiria la igualtat entre discapacitats i no es diferenciaria ni es marginaria una discapacitat d'una altra. Centrant-me en la teva pregunta realment no hi ha cap normativa ni cap marc jurídic concret que ajudi a la integració de les persones amb discapacitat visual.

2-Li volia preguntar si coneix en quins sectors té una representació laboral més gran les persones amb discapacitat visual? A qui a l’ ONCE que tractem específicament amb el col·lectiu de discapacitat visual vam realitzar uns estudis periòdics i realment ens hem adonat que gràcies a les noves tecnologies s'ha facilitat molt l'adaptació dels llocs de treball per a les persones amb discapacitat visual, realment hi ha representació pràcticament en tots els sectors, sí que hi ha més persones treballant per exemple en l'àmbit relacionat amb l'administració pública per exemple tenim bastants persones en l'administració general de l'Estat com la Generalitat, diferents llocs administratius, d'atenció telefònica. I en l'àmbit privat destaquen sobretot en temes de recepció telefònica, també tenim persones que treballen com a advocats, de tota mena. Tinc sobre de la taula uns informes que m'han arribat aquest matí i estan molt relacionats amb la teva pregunta i et puc dir que les que més destaquen són administratius, professors, fisioterapeutes i telefonistes totes aquestes ocupacions que t'he esmentat componen el 40% de la població de la població activa amb problemes de visió actual a Espanya, és a dir hi ha molts altres treballs en els quals les persones amb problemes de visió estan involucrats. 3-La tercera pregunta que li volia fer és que si vostè creu que una millor formació d'aquestes persones afavoriria la seva incorporació al món laboral? Realment si i de fet ho estem comprovant, aquí a l'apartat d'integració laboral d'ONCE gestionem una borsa d'ocupació, que se centra en la integració laboral, tenim en aquesta borsa a persones que estan en recerca de feina i sí que estem notant que cada vegada hi ha més persones joves i amb millor formació, això sempre és un avantatge per descomptat perquè una persona amb molt bona formació pot accedir tant a llocs no qualificats com a llocs molt qualificats. Una persona per exemple amb una carrera en història, però que està buscant feina i es vol incorporar relativament aviat a aquest mercat laboral potser li podem oferir una opció d'ocupació en un lloc administratiu que ho pot acceptar, però si surt ara una oferta de treball en què es requereixin estudis universitaris per exemple treballar en investigació d'història o en alguna mena de museu també ho pot acceptar, això és lògic i obvi una persona amb o sense discapacitat visual que estigui ben qualificada sempre serà un avantatge molt clar a l'hora d'obtenir treball, és a dir, la millor qualificació no només afecta el col·lectiu amb discapacitat visual sinó que afecta la població en general, per exemple una persona que no tingui estudis doncs podrà accedir a llocs de baixa qualificació perquè ara l'experiència per si sola no és suficient a l'hora de buscar feina en una empresa sempre es busca una bona formació i si se li pot sumar aquesta experiència les possibilitats

d'accedir aquest treball seran molt més altes, per tant les persones que volen accedir a llocs més alts i amb més responsabilitat han de demostrar documentalment que tenen aquesta formació acadèmica. 4-La següent pregunta és que si creu que una persona amb discapacitat visual actualment té menys possibilitats d'accedir al món laboral? Doncs realment sí, tot i que fa molts anys que s'està lluitant en aquest sentit a escala associativa fins i tot legislativa, les empreses encara posen moltes barreres per a la incorporació de persones amb discapacitat. No sé si et refereixes a la discapacitat visual en concret o si et refereixes a les discapacitats en general, però si et refereixes a discapacitat visual en concret doncs potser aquestes dificultats són encara més notables, nosaltres quan parlem amb un empresari per oferir candidats per poder incorporar-se a la seva empresa i quan li parlo que és una persona que està afiliada a l'ONCE, és a dir que té problemes de visió, el primer que li ve al cap és la imatge d'una persona cega total que va amb el gos, que va amb el bastó, que no serà prou autònoma en el seu treball, que hauran d'adaptar les instal·lacions perquè aquesta persona no tingui problemes ni cap accident, també pensen que van a haver d'estar sempre ajudant a aquesta persona per realitzar les seves tasques, és a dir pensen que no podran fer segons quines coses i tots aquests prejudicis són una barrera molt gran i que realment són totalment falsos, és a dir, que no són així, existeixen per exemple moltes persones cegues totals que són totalment autònomes i com t'he comentat un tema que està facilitant i ha facilitat molt l'accés a la feina per a persones amb discapacitats són les noves tecnologies que faciliten la tasca d'adaptació, per exemple una persona cega total amb les adaptacions que l'empresa ONCE ofereix, com és per exemple una aplicació que es diu Jaws no sé si la coneixes que és un lector de pantalla, poden accedir a Internet, poden utilitzar un ordinador de la mateixa manera que una persona sense aquesta discapacitat, si ha de treballar amb alguna documentació impresa en paper tenen també un escàner amb un OCR que li permet llegir tot el document d'una manera molt interactiva, ja que el tradueixen a un format digital que el poden llegir amb aquesta aplicació Jaws i doncs tots aquests recursos estan facilitant molt aquesta integració, però tot i això és un món que la majoria d'empresaris no coneixen i per tant és una barrera social que està molt present a l'hora de decidir qui va accedir a aquest lloc de treball.

5-En part el meu treball s'ha centrat en la recerca i en el coneixement de tots els recursos que utilitzen aquestes persones amb discapacitat visual i he pogut comprovar que un dels recursos que més destaca són els lectors de pantalla en concret el Jaws que és el més utilitzat. Si i com et comento hi ha molts més recursos com per exemple aquest escàner amb OCR, impressores braille o per exemple per a les persones que tenen certa resta visual hi ha magnificadors de pantalla o lupes electròniques que són recursos una mica més manuals, però que permeten llegir els documents d'igual forma, però cal tenir en compte que dins de la discapacitat visual hi ha molts graus des de la persona que és cega total fins a persones que tenen cert resta visual i gràcies a aquests ajuts tecnològics poden desenvolupar una vida totalment autònoma i poden ser treballadors molt productius com qualsevol altra persona. 6-Exacte i una mica amb això em podria afirmar si hi ha desconeixement força gran de la situació d'aquestes persones amb discapacitat visual en l'àmbit laboral? Sí, la veritat que sí, la majoria d'empreses no coneixen aquesta situació i és una barrera molt gran per arribar a conèixer aquestes persones i quan es convencen les empreses i decideixen fer el pas de contractar una persona amb discapacitat visual veuen que aquesta persona funciona i posseeix les mateixes capacitats que pot arribar a tenir un altre treballador, a part de tenir aquestes capacitats les persones amb discapacitat visual poden arribar a tenir altres capacitats afegides, com són recursos personals que afavoreixen el desenvolupament de l'empresa i per tant la realització perfecta de les tasques en el seu lloc de treball. Quan contracten a aquesta persona doncs aquesta barrera desapareix. Ja ha passat més d'una vegada que una empresa ha jubilat a una persona afiliada a l'ONCE i ha tornat a contactar amb nosaltres per veure si tenim algun altre candidat per a aquest lloc de treball, és a dir a priori ho veuen com un problema com una dificultat, però a la fi s'acaben adonant que aquestes persones són totalment vàlides per a qualsevol lloc de treball amb els seus respectius recursos.

7-Doncs passem a la següent pregunta, però amb la resposta que m'has donat una mica m'has contestat a la següent pregunta que tractava sobre els prejudicis que té les empreses a l'hora de contractar les persones amb discapacitat visual. M'has comentat doncs que aquests prejudicis existeixen i que els més habituals és que pensen que donaran problemes o que no estan totalment capacitats o que necessitaran ajudes externes o que van haver d'adaptar les instal·lacions a aquestes persones. Si com t'he comentat és una lluita diària que des d'ONCE estem intentant canviar aquesta situació 8-Coneix la taxa d'atur de les persones amb discapacitat visual, és a dir el percentatge d'aturats amb discapacitat visual que hi ha actualment a Espanya? Doncs hauria de consultar-ho, però suposo que sí que t'ho podria dir, ara estic mirant l'últim informe que ens han enviat sobre la situació laboral de les persones amb discapacitat visual afiliades a l'ONCE i acabo de llegir, si vols et puc donar alguna dada interessant que sigui més en l'àmbit estadístic i et puc dir que la taxa d'atur de persones afiliades a l'ONCE l'any passat segons l'INE l'Institut Nacional d'Estadística és del 7,72% en comparació a la taxa d'atur de la població en general que és el 13,78% és a dir, és inferior, però en part també això és causa de la forma en què es calcula aquest percentatge és a dir, comptabilitzen les persones aturades com aquelles que estan buscant feina activament és a dir, que estan apuntats a l'atur i en el cas de les persones amb discapacitat visual moltes d'elles com troben tantes dificultats per a incorporar-se doncs realment ni ho intenten moltes no s'apunten a l'atur a causa d'aquesta exclusió que reben per part de les empreses, de tota manera tampoc és una xifra per estar contents. I mira si vols et puc oferir una dada que considero que és millor i més interessant que parla sobre la taxa d'activitat de les persones amb discapacitat visual que estan afiliades a l'ONCE, diguem que són les persones que estan ocupades respecte a totes les persones que estan treballant o buscant feina i aquesta taxa d'activitat és el 26,65% i de la població en general és del 58,74% aquesta dada crec que és més rellevant que la desocupació, si vols et puc dir com es calcula la taxa d'activitat val que crec que és interessant, per taxa d'activitat s'entén el percentatge que representa la població activa respecte a la població en edat laboral, per tant la població activa són els que estan treballant més els que estan buscant feina és a dir, també compten els que estan buscant feina com a població activa.

9-Una pregunta interessant que li volia fer és que si creu que les bonificacions fiscals que l'Estat dóna a les empreses per contractar les persones amb discapacitat ajuden a aquesta contractació. Si lamentablement si, de fet aquest és en moltes ocasions l'al·licient que moltes empreses troben a l'hora de contractar a aquestes persones, moltes d'aquestes empreses ho fan per aquest tema econòmic i per complir amb la legislació vigent, no sé si saps que les empreses de més de 50 treballadors estan obligades a tenir en la seva plantilla almenys un 2% de treballadors que tinguin discapacitat per tant moltes d'aquestes empreses contracten a les persones amb discapacitat no per temes de sensibilització sinó per motius econòmics o per simplement complir amb la legislació, és a dir, prenen aquesta bonificació com un al·licient per contractar. El seguiment diguem de l'acompliment d'aquestes mesures que t'he comentat del 2% lamentablement no s'executa adequadament, moltes empreses s'estan saltant aquesta legislació a l'hora de tenir aquest percentatge de persones amb discapacitat a la seva plantilla. Com t'he comentat algunes empreses contracten a persones discapacitades perquè creuen que seran productives i les tracten com un treballador més, però lamentablement la majoria de les empreses decideixen contractar a aquestes persones per una bonificació que l'estat els està donant o simplement com té comentat per complir amb la legislació present, ja que l'Estat ofereix bonificacions molt interessants a l'hora de contractar persones amb discapacitat. Des d'ONCE moltes vegades intentem utilitzar aquestes bonificacions com a argument per convèncer les empreses i que així contractin als nostres afiliats i és una forma una mica d'intentar trencar amb aquesta barrera. 10-No sé si coneix la transició entre l'etapa educativa i l'etapa laboral de les persones amb discapacitat visual si és així, em podria explicar com es gestiona aquesta transició? Bé et puc explicar com ho fem aquí a l'ONCE, com ja saps els joves que estan estudiant amb discapacitat visual són atesos per un mestre de suport que depenen del centre educatiu d'ONCE, el nostre departament d'integració laboral ja té unes relacions amb els nostres centres educatius és a dir, hi ha unes normes de coordinació i de derivació d'estudiants, llavors per exemple quan una jove està acabant una etapa educativa i no continuarà amb estudis posteriors pels motius que sigui, en aquest cas des del centre educatiu ens informen d'aquesta situació i nosaltres li atenem i l'orientem una mica sobre quin podria ser l'itinerari per a la seva incorporació al món laboral, a part d'això tenim també una col·laboració que fem cada any en la qual fem una reunió per a l'orientació de tots aquests estudiants que estan fent l'últim curs de l'etapa educativa i volen accedir al món

laboral i nosaltres participem donant una xerrada als joves que assisteixen i els expliquem una mica com s'han de moure per fer aquest pas al món laboral, ja que, és molt diferent l'etapa d'estudis a l'etapa laboral i en principi aquestes xerrades i aquestes col·laboracions funcionen força bé, és a dir l'empresa ONCE és una gran generadora de llocs de treball per a les persones amb discapacitat en general, ja que, s'inverteixen molts recursos en què això pugui ocórrer i els treballadors ens impliquem tot el possible per aconseguir que es generin molts llocs de treball. 11-La penúltima pregunta que li volia fer és si ha afectat la pandèmia en l'accés a les persones amb deficiència visual en el món laboral? Realment sí, però jo crec que com en general a qualsevol persona amb discapacitat o sense, pel fet que les empreses es troben en una situació tant incertesa que realment no prenen decisions de contractació fins que no es vegi una mica de claredat, és a dir, com evolucionarà aquesta pandèmia i com evolucionarà l'economia de país. És lògic i comprensible la situació en què estan vivint les empreses actualment, és a dir, des del departament d'integració laboral ens hem adonat que aquest any han arribat moltes menys ofertes de treball en comparació a l'any passat, és a dir, ha baixat molt la gestió d'oferta de treball per la nostra part perquè les empreses estan actuant de forma molt prudent que és totalment lògic, ja que, els ingressos són molt menors i davant aquesta situació les empreses no poden ampliar la seva plantilla i per tant a l'hora de contractar una persona doncs s'ho pensen molt més. En conclusió sí que està afectant, però crec que com en qualsevol sector de la població no crec que sigui especialment l'impacte en persones amb discapacitat visual. 12 -La darrera pregunta és la següent: quines millores proposaria per a facilitar una millor integració laboral de les persones amb discapacitat visual? Home doncs sí, en primer lloc crec que tots aquests incentius que es donen a les empreses s'haurien de millorar també, parlant en termes legislatius es podria incrementar aquest percentatge que abans t'he comentat i en comptes de ser un 2% doncs que sigui un percentatge molt més gran, també una altra de les millores és que el seguiment que es fa a les empreses que es faci, però de forma molt més controlada i efectiva, és a dir, que totes les empreses compleixin amb aquesta legislació, s'ha de donar part que aquesta legislació s'està complint, ja que, hi ha molts casos on aquest percentatge no s'està complint i no s'estan prenent mesures per contrarestar-lo. A part d'això en l'àmbit social es podria fer molta més campanya de conscienciació, també les empreses haurien de fer un esforç per

conèixer la situació d'aquestes persones, ja que quan realment les empreses s'han interessat per contractar persones amb discapacitat visual s'han adonat que són totalment vàlides per al lloc de treball i és molt necessari que aquesta barrera psicològica que existeix prèviament a la contractació s'ha de trencar és a dir, ha d'haver tant millora a escala legislativa parlant d'augmentar el percentatge de persones amb discapacitat que han d'haver-hi en una empresa, tan parlant de bonificacions, però també és molt necessària la millora social és a dir que no hi hagi cap exclusió ni cap prejudici fals sobre aquestes persones amb discapacitat visual. 7.1. Conclusions de l'entrevista: Gràcies a aquesta entrevista he après que hi ha una gran barrera per part d'empreses a l'hora de contractar a una persona amb discapacitat visual, aquesta gran barrera és provocada per dos motius: molts prejudicis falsos que les empreses tenen sobre aquest grup de persones i la segona és un gran desconeixement per part de l'empresa sobre la situació de les persones amb discapacitat visual. També he après que per aconseguir una integració al món laboral igualitària s'haurien de canviar molts aspectes, tant en l'àmbit legislatiu com en la societat. M’ha explicat que una de les millores que plantejaria és augmentar clarament aquest percentatge, atès que un 2 % és molt poc, si no es vol canviar aquest percentatge, s'hauria de millorar el control del compliment d'aquesta legislació, ja que com ell em va explicar, moltes empreses no compleixen amb aquesta legislació fruit d'un control molt dolent per part de l'estat. Però la conclusió més clara que trec d'aquesta entrevista atès a la importància que ell li ha donat durant tota la conversa, és una millora social, que és molt més important que les millores legislatives, una empresa ha de contractar a una persona amb deficiència visual perquè és igual de vàlida que una persona sense cap discapacitat no perquè una llei l'obligui. En la societat hi ha molts prejudicis sobre aquestes persones, tots falsos, tots aquests prejudicis són fruit de la gran ignorància que la societat té, i això ha de canviar, la població ha de conèixer com són en realitat aquestes persones, han de saber que amb els recursos adequats una persona cega és totalment autònoma i pot acomplir qualsevol tasca dintre d'una empresa, i això la població no ho sap, perquè no coneixen la seva situació. Ell comenta que moltes empreses després de contractar a una persona amb deficiència visual han tornat a contactar amb ONCE per contractar de nou a una altra persona discapacitada, realment les empreses s'adonen del potencial d'aquestes persones quan les contracten, però en molts casos no s'arriba a aquest punt, atès a aquesta gran barrera social.

8. Entrevista a Oriol Gómez Sentir

Ell es Oriol Gómez Sentir, té vint-i-vuit anys, viu a Mataró i actualment està a l'atur, encara que de forma autònoma es dedica a la programació de jocs per a cecs, té la carrera de traducció i interpretació i un grau de desenvolupament d'aplicacions informàtiques. Vaig voler fer aquesta entrevista, ja que, ell ha passat per totes les etapes educatives, des de l'educació infantil fins a l'etapa universitària, i també ha entrat dins del món laboral, llavors ell em podria donar una visió molt més ampla de tot, des de l'experiència d'haver passat per totes les fases tant educatives com laborals. En aquesta entrevista vaig parlar tant del món educatiu, aprofundint en recursos i dificultats amb companys, li vaig preguntar per totes les fases d'aquest món educatiu, com del món laboral, aprofundit sobretot en les dificultats d'entrar dins d'aquest món. 1-Quants anys tens i quin és el teu nom? Oriol Gómez Sentir i tinc vint-i-vuit anys. 2-Com recordes la teva etapa d'educació infantil, amb quins recursos vas comptar, vas tenir algun tipus de dificultat? Jo estava en un col·legi integrat i m'ajudava l'ONCE, llavors comptava amb un professor que m'ensenyava a mi particularment, a part tenia els ensenyaments dels altres professors que feien totes les matèries, dificultats crec que hem tingut tots, però pel que fa a l'educació treballàvem com sempre, jo amb la màquina perkins per escriure en braille, però dificultats així específiques no sabria dir-te, les que tots els cecs, quan ets petits a part d'aprendre totes les matèries també has d'aprendre tot el sistema braille i això de vegades es feia una mica dificultós, però dificultats que et facin la vida impossible doncs no. També és cert que el meu caràcter és bastant optimista. 3- Com recordes la teva etapa d'ESO i batxiller? Aquí ja a l'ESO sí que hi va haver molt canvi perquè ja tenia el meu portàtil, i ja anava més amb materials digitals, ja no era tant llibre, tot i que sí que teníem llibres encara perquè en la meva època no estava tot tan digitalitzat com ara. Però bé tenia el meu portàtil i m'ho passava molt bé, era l'únic amb problemes a classe i repeteixo dificultats educatives no vaig tenir a part del que és, adaptar tot el temari, també depenia totalment de l'ONCE, perquè moltes vegades es treballava amb fotocòpies i doncs no estaven adaptades, llavors jo havia de dur-les a ONCE perquè les adaptessin, però l'ONCE ho feia molt bé la veritat.

4-Durant la teva etapa educativa, com va ser la teva relació amb companys i professor? Vas tenir algun tipus de dificultat per relacionar-te amb ells? Home depèn, tenia molt bons amics, gent que no era tan bona, els nens moltes vegades són cruels. Alguns si a casa tenen una mala vida doncs en el col·legi també portaran a aquesta mala vida, tenia els meus amics, la meva gent i els professors em respectaven igual que als altres, llavors bona relació sí, però no era el típic que sortia de festa cada dia ni molt menys, perquè sóc així, més tranquil, però si tenia bona relació amb els companys. 5-Alguna vegada has tingut algun problema amb algun company, a causa de la teva discapacitat? Gros no, com et deia abans, vaig rebre el típic assetjament escolar dels nens, que et diuen cec i més insults fàcils, però res important ni baralles ni res. 6-Alguna vegada t'has sentit ofès per aquests insults? Crec que quan ets petit tot t'ofèn una mica més, però si, en algunes ocasions sí que em vaig sentir ofès, com és normal. Ara estem bé i és el que compta. 7-Quan vas accedir a

batxillerat i a l'ESO, aquests problemes van anar

desapareixent? Sí si la situació si va canviar, ja no rebia aquests insults, també va ser perquè em vaig canviar de col·legi, perquè en el que estava abans no hi havia institut, llavors em vaig canviar i eren companys diferents, tots eren més grans i diguem que no, no era el mateix tipus de gent, la situació si va canviar. 8-I la relació amb els professors sempre va ser bona? Sí, sí, tot i que sempre tens els típics problemes amb professors que et deien que havies copiat, ja que usava el portàtil, però crec que res seriós, no vaig tenir problemes amb els professors. 9-Com va ser la teva etapa a la universitat? La Universitat per a mi va ser un goig un privilegi perquè em vaig anar d'Erasmus, vaig estar vivint a Alemanya, sí que és veritat que aquí s'està molt bé amb tots els recursos que et dóna l'ONCE, de fet jo vaig anar a la universitat sense cap llibre, tot digital, és a dir aquí a Espanya reps molts suports per part de l'ONCE. Però allà a Alemanya et donen fotocòpies i

te les has d'espavilar, allà no hi ha l'ONCE, llavors per aquesta part va ser una mica més difícil, però bé em vaig comprar un scanner, on m'escanejava les fotocòpies que em donaven i tenia tota la informació a l'ordinador, sí que és cert que és una mica més complicat, però si tu saps fer-ho t'apanyes. També és veritat que hi ha persones que els i costa més, però bé jo me les vaig arreglar bé i ja està. També em va agradar molt l'etapa universitària. 10-Vas tenir problemes d'orientació per veure com arribar a la Universitat a la teva facultat? A veure al principi sí, però crec com tots els cecs, el primer any en aquest sentit ho vaig passar força malament, però després ja no, fins i tot al cap del temps sortia a Barcelona a donar voltes i tot això, és el que et comento van ser els primers mesos d'universitat, recordo arribar-hi i preguntar-me ara que faig, per on vaig, però em vaig adaptar ràpidament i em vaig acostumar. 11-De tots els recursos amb els quals has comptat, quins a parer teu van ser els més útils? D'acord, en l'etapa infantil la màquina braille, els llibres braille també, que me'ls donava l'ONCE aquests em permetien fer classe, ja que si no tenia aquests llibres, no podia seguir el fil de classe, més endavant quan em vaig començar a desplaçar, era molt útil el bastó per a la mobilitat, el suport pel que fa a informàtica, el lector de pantalla també és molt útil i necessari, també tots els suports de les diferents professores que et venen a l'escola i t'expliquen coses i conceptes de diferents àmbits de la vida tant educativa com extraescolar, en el sentit de recursos i suports la veritat que l'ONCE dóna un molt bon servei a tots els discapacitats visuals. 12-A part de l'ONCE has rebut suport d'alguna entitat més? No, no bueno una beca per a la universitat quan em vaig anar a l'Erasmus, però que no és un recurs ni cap suport són uns diners que aquesta empresa et dóna perquè puguis estudiar bé i còmode en l'àmbit econòmic. I volia comentar que l'ONCE m'ha cobert totes les necessitats que he anat tenint al llarg de tota la meva etapa educativa, i no ha estat necessària cap altra empresa perquè m'ajudés

13-Has tingut dificultats per entrar al món laboral, sí que és si quines? El món laboral en general és molt difícil i més en aquests temps de pandèmia, però a més si tu ets cec les empreses t'ho posaran molt difícil, sempre et pregunten i tu com escrius, tu com utilitzes l'ordinador, també hi ha molta ignorància d'aquesta situació que nosaltres vivim, ells no saben que jo porto amb l'ordinador des dels vuit anys i que el domino a la perfecció, a causa d'aquesta ignorància moltes empreses decideixen no contractar-te. En definitiva és molt difícil entrar a aquest món laboral, però una vegada que entres i una vegada que has fet coses ja és una mica més fàcil tot, perquè veuen que ja vens amb experiència. Però si, hi ha molt desconeixement de la nostra situació en l'àmbit laboral. 14-En quins llocs de treball has estat? Una vegada que vaig acabar la carrera, vaig estar en una agència de traducció de l'ONCE, vaig estar de pràctiques durant sis mesos, després vaig estar un any i mig a Madrid en una empresa de recursos humans fent la selecció de persones i també donant classes d'anglès. I aquest any fins a l'octubre vaig estar en una empresa d'informàtica, de programador informàtic. A part d'això sóc programador de jocs per a cecs i després els venc. Això ho faig com a autònom sense cap empresa pel mig. I ara estic buscant treball, i per obtenir més diners faig classes d'anglès. Volia dir que un cop dins d'aquests treballs no he tingut cap problema amb cap company ni amb cap. 15-En algun moment d'alguna entrevista de treball t'han fet enrere per la teva discapacitat? Sí clar és el que et deia abans, et truquen i et diuen m'interesses molt, tens molt bon currículum, i en el moment que els dic que sóc cec doncs sí si et fan enrere i no et contracten. 16-Quines millores a l'educació plantejaries per a les persones amb discapacitat visual? Veuràs a mi l'etapa educativa em queda molt lluny i no et sabria dir, però si et puc comentar, que m'agradaria que l'ONCE seguís ajudant a totes les persones amb problemes de visió com ho ha estat fent fins ara. Sé que s'estan fent cursos de matemàtiques, perquè és una cosa que costa i vull que tots aquests recursos i suports segueixin estant. Però com et dic no sé que dir perquè és una cosa que em queda molt enrere.

17-Quines millores a l'àmbit laboral plantejaries per a les persones amb discapacitat visual? Doncs el que et deia que les empreses coneguin millor la situació d'aquestes persones, però crec que una mica això s'aconsegueix amb l'experiència de contractar cecs, però com no es fa doncs la gent segueix sent ignorant en aquest sentit. Volia dir també que es faci més campanya i que se sàpiga que els cecs som igual de persones que la resta de la gent, i en alguns moments això sembla que no s'acaba d'entendre a causa de certes actituds. 8.1. Conclusió de l'entrevista: Atès a què ell és una persona una mica més gran, encara que només té vint-i-vuit anys, no vam poder aprofundir molt en el món educatiu, ell em explicar la seva experiència, però no igual de detallada que una persona que està vivint actualment el món educatiu, ell em va explicar que va estar d'Erasmus a Alemanya, i gràcies a això m'he adonat de la importància de l'ONCE, parlant en termes d'ajudes i recursos. Ell em va comentar de les grans dificultats que hi ha per accedir al món laboral, un altre cop es repeteixen els prejudicis, la seva experiència em va afirmar que un cop entres dins d'aquest món laboral és tot una mica més fàcil, ja que, les empreses ja veuen que tens experiència i que ets compatible per aquest món laboral, però costa i molt entrar, en gran part és pel gran desconeixem que hi ha de la situació d'aquestes persones.

9. Entrevista a Laura Risque, p rofessora amb discapacitat visual Ella es Laura Risque Sánchez, una actual professora amb discapacitat visual, vaig voler fer aquesta entrevista per molts motius: en primer lloc li vaig preguntar pels recursos que va utilitzar i les dificultats que va tenir en la seva etapa educativa, en segon lloc volia conèixer quines són les dificultats a l'hora de ser mestra amb discapacitat visual i quins són els problemes habituals que sol tenir, també volia saber quines assignatures solen costar més als alumnes amb discapacitat visual. Un tema que em va semblar molt interessant i per això li vaig preguntar és la relació entre la discapacitat visual i el fracàs escolar. Atès que ella va ser alumne i professora, li vaig preguntar si hi ha hagut evolució i millora en el tema de recursos i adaptacions per aquests alumnes. Per últim li vaig preguntar quines millores implantaria en l'educació de les persones amb discapacitat visual. 1-Durant la teva etapa educativa, com va ser la teva relació amb companys i professor? Vas tenir algun tipus de dificultat per relacionar-te amb ells? Començo per la part dels professors perquè és més fàcil, vaig tenir molta sort a l'escola on vaig estar perquè van ser pioners a posar moltes adaptacions i ajudes, mai havien tingut una noia amb discapacitat visual i van ser pioners en això, va ser una escola on van posar fins i tot aplicacions pirates perquè jo em sentís el més còmode possible. El director deia que li demanés tot el que jo necessites, així que per la part de professors molt bé sempre hi ha el típic que no intenta ajudar, ja que té una mentalitat una mica més antiga però en general molt bé. Pel que fa als companys aquí la cosa està una mica més difícil, la part bona de la meva discapacitat és que en el meu cas, jo veig, la meva visió és bastant baixa, però per sort tinc algun una resta visual i això a l'hora de relacionar-me i adaptar-me m'ajuda molt. Llavors jo amb els companys vam créixer junts des de l'etapa de primària, ja que vaig tenir la mateixa classe des que vaig entrar fins que vaig sortir de l'escola. El problema apareix quan jo arribo a l'institut, això és una batalla campal a l'institut sí que vaig tenir bastants dificultats, el tracte amb els companys és més complicat la gent no entenia el perquè jo necessitava adaptacions o perquè jo m'havia de posar a primera fila o perquè havia d'escriure en una màquina Braille, per tant es van ficar amb mi i van recórrer als típics insults, ja que jo portava ulleres de quatre ulls i bé els típics insults fàcils. Quan jo vaig anar al batxillerat i posteriorment a la universitat tot torna a la normalitat és a dir aquests problemes i aquests insults van desaparèixer del tot, la gent és més gran i per sort té una mica més de cap.

2-De tots els recursos amb els quals has comptat, quins a parer teu van ser els més útils? Jo el que destaco molt és l'ajuda que em va proporcionar l'ONCE amb un professor que venia particularment per mi. Jo recordo que per part de l'ONCE, tenia una professora que em portava dos quadres gegants, ja que jo feia història de l'art en batxiller i clar els quadres i les obres del llibre són tan petits que no els arribava a veure, jo recordo a aquesta professora portar-me quadres enormes Din A3 perquè jo pogués veure els detalls perfectament i gràcies a això jo podia aprovar i amb bona nota. D'aquest recurs jo em recordo moltíssim, després materials doncs jo al ser més gran he crescut amb el telescopi amb l'arribada d'aquest aparell, jo podia veure la pissarra i les fulles i els documents encara que amb unes quantes dificultats, ara hi ha altres ajudes i altres recursos molt millors i més pràctics, però en aquella època tota aquesta evolució dels recursos estava començant i els recursos eren molt rudimentals. 3-Has tingut dificultats per entrar en el món laboral, quines? Jo ara estic treballant en el que seria l'ONCE, però em paga el departament no sé si saps una mica la diferència, en l'ONCE hi ha el CREDV que té una base educativa i hi ha dos tipus de professors els que contracta l'ONCE específicament i els i contracta la Generalitat i per tant vas a un col·legi públic i jo estic en el segon col·lectiu, a mi no em paga l'ONCE sinó que em paga la Generalitat. On estic treballant ara que és l'ONCE problemes hi ha sempre, però menys, els problemes que solen haver-hi són amb els companys majoritàriament, jo sempre dic una frase que és la següent: “de petit et dono tot el que necessites, però de company no et vull veure”. Per sort cada vegada això passa menys, hi ha professors nous i el professorat més antic ja s'està jubilant, que és el que dóna problemes per la seva mentalitat, per sort està desapareixent, la tolerància és molt més gran ara que fa uns anys. Els professors de vella escola no s'acaben d'adaptar, és curiós perquè quan ets petit aquests mateixos professors et donen totes les adaptacions que vols i tu necessites, jo veia a tots aquests professors tractar de meravella a tots els alumnes i després pensava, per què no em tractes també així a mi que sóc la teva companya per això t'he esmentat la frase d'abans, és una mica la controvèrsia que tenia, però per sort aquest tipus de professor està desapareixent. Jo també he treballat en un col·legi públic i es nota molta diferència, no et diria ni cap bé ni cap mal sinó que et diria diferent perquè a l'ONCE la gent sap més o menys tractar a gent amb discapacitat visual, fora això no passa, és a dir la gent majoritàriament no sap tractar a aquest tipus de persones. Et passes la vida demostrant que pots fer el mateix que ells, fins i tot amb altres adaptacions o amb altres recursos i el tracte

al principi quan treballes les primeres setmanes amb ells és diferent, és difícil, fins que et plantes i els dius fins aquí, Perquè realment jo puc fer la mateixa feina i de la mateixa qualitat que la resta dels meus companys sense discapacitat. 4-Com et va resultar la teva preparació per les oposicions, quines adaptacions vas rebre? Les oposicions són horroroses per a tothom perquè has d'estudiar molt temari i quan ja no pots més has de seguir estudiant, que et vaig a explicar a tu si estàs a batxillerat. És molt tema, molt contingut, però és un examen més com de batxillerat o d'universitat, l'únic que havia de llegir molt text i molt document i en part això ha fet que perdi una part d'aquesta resta visual que jo tenia, és a dir, jo he perdut visió respecte a quan jo era estudiant, En deu anys he perdut bastant, llavors una de les adaptacions que vaig haver de demanar encara que jo era reticent aquest recurs és la tele-lupa que era un aparell que em permet fer més gran tot el text que estava imprès i a més el traspassava a l'ordinador i encara que jo no ho volia, ja que era un aparell més a casa i no volia això em va ajudar molt a digitalitzar tot aquest material que jo tenia d'estudi, Per preparar aquestes oposicions també vaig utilitzar el lector de pantalla, no vaig utilitzar el Jaws com és habitual sinó que utilitzar el ZoomText. 5-Quines són les principals dificultats que trobes com a mestre pels alumnes amb discapacitat visual? Les principals dificultats que hi ha a l'hora de ser mestra amb discapacitat visual és intentar demostrar que pots fer la mateixa feina que els teus companys, el problema que tenim sempre és que ens passem la vida demostrant coses que moltes vegades no podem fer i ens costa demanar ajuda, jo penso j o puc,jo puc fer-ho tot sola i no demano ajuda, i de vegades sí que la necessito. Després les dificultats si estàs en un col·legi públic, jo sóc mestra d'educació especial i és diferent a ser una mestra de primària, que has de corregir molts exàmens i llegir molts documents que t'han fet els alumnes, però d'educació especial treballes amb alumnes que, ja de per si els costa llavors la lectura que has de fer el document és menor, però tot i això, hi ha moltes coses que dic és que no ho veig, treballes amb papers i moltes coses no les puc llegir i entendre i no demano ajuda sinó que intento buscar remeis i solucions per mi mateixa.

6-Quines són les assignatures que normalment són més complicats pels alumnes amb discapacitat visual? A veure principalment l'assignatura que més costa és el dibuix, per un fet obvi que no poden veure el que estan dibuixant, però en les nostres classes tenim de tot com en tots els centres, tenim gent que els costa les llengües altre les ciències, etc. Però a part del dibuix el més complicat i també depèn de l'alumne de si és cec o té baixa visió sol costar el tema de les matemàtiques, sobretot quan comencen amb el tema de les arrels quadrades, les equacions, els exponents, és a dir hi ha molta informació molts signes i per a aquestes persones aquest temari se'ls complica moltíssim. Sobretot perquè moltes ocasions es redueix la mida del text i això complica molt, també costa molt l'anglès, ja que, des de petit la majoria de vocabulari s'ensenya a través de dibuixos, aquestes persones o no veuen aquests dibuixos o els veuen molt malament llavors no saben a què s'estan referint quan s'està mostrant aquestes imatges, i els professors no volen canviar aquesta metodologia perquè tothom es pugui assabentar, és a dir, es passen tota la classe parlant en anglès i mostrant aquestes imatges, però l'alumne amb discapacitat visual no està assabentant, ja que, no sap a què es refereix quan està mostrant aquests dibuixos. 7-En el teu cas que has estat alumne i mestre, has notat evolucions i millores en els recursos que utilitza l'alumnat amb discapacitat visual per seguir el currículum ordinari? Si moltes, hi ha un abisme de diferència, per sort les noves tecnologies han ajudat moltíssim a l'alumnat amb discapacitat visual, aquestes noves tecnologies com pot ser el portàtil, amb les seves respectives adaptacions apareixen des de ben petit fins i tot ja en la primària, quan ells tenen l'ordinador és un avanç molt gran, també el tema de les pissarres digitals, que els monitors i pantalles es puguin ampliar, això és una ajuda molt gran, jo hagués signat per tenir alguna adaptació de les que hi ha avui dia, ja t'he comentat abans que jo treballava amb el full Din A3 que no hi cabia ni a la carpeta. Però ara no entre les tauletes, els ordinadors, els portàtils, totes les adaptacions que tenen doncs poden atendre molt millor a la classe, jo signo per ser nena una altra vegada. Per sort en aquest sentit ha hagut molta millorança com ja he comentat de les noves tecnologies, també aquestes tecnologies aporten aspectes negatius, no tot podia ser positiu, com cada vegada hi ha més aplicacions que els instituts utilitzen doncs ens trobem que moltes d'aquestes aplicacions noves no estan adaptades per a les persones amb discapacitat visual i per tant aquestes persones no poden entrar i utilitzar aquestes aplicacions, i si utilitzes el lector de pantalla doncs hi ha moltes coses que no les llegeix i això dificulta molt la comprensió de la matèria. També hi ha

moltes pàgines web que no són accessibles i et tornes boig buscant aquesta informació, també hi ha PDF protegits on els lectors de pantalla no poden entrar, però bé a poc a poc, la millora hi és. Queda moltíssim perquè sigui tot perfecte, però la millora és visible. 8-Creus que tens dificultats com a mestre a l'hora de donar una classe? És el que et comentava abans jo no treballo en una aula normal, si hagués de treballar davant de vint-i-cinc alumnes o trenta què és el que hi ha actualment, no tindria cap dificultat les tindria totes, perquè si jo hagués de donar alguna assignatura en alguna classe d'aquestes, en primer lloc jo no puc controlar a tot l'alumnat perquè visualment no veig el que estan fent, jo veig la primera fila i a la segona ja no veig, llavors no sé si estan copiant o si estan fent alguna cosa que no toca, és a dir, no sé el que estan fent. Però com jo vaig estudiar per treballar amb persones amb dificultats, com a molt tinc vuit alumnes junts en una classe, aquest nombre d'alumnes mitjanament els puc controlar. Jo buscava a l'hora d'estudiar alguna cosa que pogués realitzar sense tants problemes. També t'he de dir que el professor d'educació especial és l'etern substitut perquè a l'ONCE no, però en un col·legi públic el professor d'educació especial és el que va a substituir totes les classes, el que jo dic es val jo vaig, però si es maten entre ells no, és culpa meva, per sort he tingut grups que encara que eren complicats sempre m'han tractat bé, jo en entrar a aquestes classes sempre dic la meva situació a nivell visual, jo els dic el que em passa, els dic sempre si em voleu enganyar és el vostre problema, normalment han respost molt bé aquests alumnes per sort no he tingut cap problema. 9-Penses que hi ha molt fracàs escolar entre els alumnes amb discapacitat visual , en el cas que sí, creus que té relació amb la seva discapacitat? Jo penso que entre la discapacitat visual i el fracàs escolar no hi ha cap relació, és a dir, el que fracassa escolarment és perquè vol no per la discapacitat, almenys en la discapacitat visual. La discapacitat no és el motiu d'aquest fracàs i menys amb tots els ajuts que hi ha actualment i que cada vegada hi ha més. A la resta de discapacitats com pot ser TDA doncs pot ser que si aquesta persona no està ben atesa i no té els recursos pertinents doncs segurament aquesta persona et fracassarà, Però no és culpa de l'alumne, és culpa que no s'han donat els recursos oportuns. Existeixen tantes discapacitats que moltes vegades no saben com tractar-les, però centrant-me en la discapacitat visual aquesta discapacitat mai és el motiu del fracàs.

10-Com afectat la pandèmia a les classes? Sobre aquest tema et puc dir el que em comenten els meus companys, perquè jo no he treballat en la pandèmia, més que res perquè he tingut una nena fa sis mesos i vaig estar de baixa per maternitat i ara he agafat una excedència per no treballar la resta d'aquest curs, així que ni idea. Jo sé que els meus companys han tingut moltes dificultats, sobretot en l'època de confinament, em comentaven que hi havia molts problemes, ja que, tot havia de ser digital i per ordinador i molts dels nostres alumnes no tenien aquests recursos o no sabien com utilitzar aquest ordinador, per tant el tema de fer classes sí que ha estat complicat, però com et dic no et puc donar molta més informació, ja que, no estat treballant en aquesta època de la pandèmia. 11-Quines millores en l'educació plantejaries per a les persones amb discapacitat visual? El bàsic que es necessita és formació, formació per al professorat que hi ha, perquè puguin afrontar dia a dia com és el tracte amb un alumne amb discapacitat visual, perquè ens trobem que ara la ceguesa és fàcil no veus res, llavors saps que tot ha d'estar adaptat i tot ha d'estar digitalitzat, tot i això hi ha molts mestres que no volen aprendre el braille o no volen digitalitzar totes les seves classes, la ceguesa almenys és més fàcil, ja que, com t'he dit no veu res i per tant tot ha d'estar adaptat. Però quan tenim una discapacitat visual és a dir una baixa visió la cosa canvia i es complica, es necessiten molta formació, ja que, no tots els tipus de visió són iguals, n'hi ha un que no et veu els colors, un altre que només veu per l'ull esquerre, altre que només veu frontalment un altre que no distingeix les formes, i el que li passa als professors és que s'obliden totalment d'aquests alumnes. M'he trobat moltes vegades quan vaig a aquestes classes veig que el professor no es dirigeix per a res a aquests alumnes, llavors jo em sento al seu costat i li intento explicar o preguntar si està entenent tot el temari, perquè per exemple mostra una imatge en el projector que per a ells està a quilòmetres i llavors jo els pregunto esteu entenent alguna cosa, ho esteu veient, ells em diuen no i llavors em passo la vida motivant aquests alumnes i els insisteixo que es queixin i es revelin, ja que, ells mereixen una educació igual de justa igualitària que la resta d'alumnes. El principal problema és aquest, en l'àmbit de recursos cada vegada hi ha més recursos, i tot el que necessiten l'ONCE se li ofereix sense cap problema. També un apartat molt important és el tema de l'exclusió social que de vegades reben, jo et puc dir que això va canviant i és molt difícil, però si és cert que el rebuig existeix i és força habitual, en moltes ocasions de forma conscient, però també a vegades de forma inconscient, en les etapes d'educació infantil i primària no se sol veure tant perquè és més fàcil integrar un

alumne a infantil o en primària que a l'ESO. Els nens no veuen el problema, però a mesura que van creixent doncs això es va complicant, per exemple els nens volen jugar a futbol i el nen que té discapacitat visual ho intenta, però mai serà un crac en aquest esport, quan entra el tema de la competitivitat mai serà l'escollit perquè clar no arriba per nivell i això és complicat de gestionar, i si és cert que als patis si se sol veure això. En aquest tema s'ha d'insistir molt per això abans he esmentat el tema de la formació dels professors, ja que, molts d'aquests professors no coneixen la situació i els problemes que aquestes persones solen patir, amb aquesta millor formació s'adonarien de com han d'educar als alumnes perquè aquesta exclusió no passi. Però en moltes ocasions el problema també són les famílies, m'he trobat amb pares que tenen una mentalitat una mica del passat amb alguns comentaris que són bastant sorprenents la veritat. 9.1. Conclusions de l'entrevista a professora: Després d'aquesta entrevista surto amb molt bones conclusions: en primer lloc he après quins són els principals problemes que tenen les professores amb discapacitat visual, ella em va explicar que moltes vegades els seus propis companys sobretot els més antics no ajuden per a res, i l'hora de fer classe a vegades costa tenir un bon control de tot l'alumnat com és lògic. En segon lloc vaig saber quines són les assignatures que més costen, la que més és el dibuix seguit de les mates i l'anglès. Gràcies al fet que ella ha estat alumna i és mestra, em va poder explicar l'evolució que hi ha hagut en l'àmbit de recursos i adaptacions, em va comentar que hi ha hagut una gran adaptació, han aparegut moltes adaptacions noves, en gran manera gràcies a les noves tecnologies. Com ja he esmentat anteriorment li vaig preguntar sobre la relació entre el fracàs escolar i la discapacitat visual, ella em va explicar que el fracàs escolar no té cap relació amb la discapacitat visual, ja que les adaptacions que hi ha actualment permeten tenir una educació quasi en igualtat de condicions que les persones que no tenen discapacitat. L'últim punt que va tractar són les propostes de millora en l'educació: en primer lloc em va explicar que el més necessari és la formació del professorat per saber perfectament com fer les classes perquè aquestes persones puguin seguir les classes d'igual forma. També va destacar molt l'exclusió que reben aquestes persones, cal fer incís en això, però ell em va comentar que en moltes ocasions això és per falta de formació dels professors que no saben com explicar això, però també problemes de les famílies, que no eduquen d'una bona forma als seus fills.

10. Una història de vida (Lupe Espinosa Caceres) Lupe Espinosa Caceres és una persona amb deficiència visual que estudia un grau mitjà d'integració social a un institut de Mataró, té setze anys i va néixer el 2003. Viu a Mataró tot i que va néixer a Bolívia. Aquesta vivència més profunda la vaig voler fer per conèixer de molt més a prop com és tot el procés educatiu d'una persona amb discapacitat visual. En primer lloc, vaig centrar-me una mica més en ella i en la seva malaltia, també volia saber si la discapacitat perjudica en les relacions amb els companys, a més a més volia conèixer quins són els recursos que més s'utilitzen i quins són els més útils. Per últim li vaig preguntar quines millores implantaria a l'educació. 1-D’on ets i quina és la teva visió? T'has operat o la teva malaltia no té operació? Poc temps després de néixer al meu país natal que és Bolívia, es van adonar que jo no veia bé i van decidir operar-me, ja que la malaltia que jo tenia, que és el glaucoma congènit i també cataractes, podria millorar molt amb una operació. Jo era una nounada i la maquinària que es necessita és diferent que la d'un adult a causa que l'ull no està del tot desenvolupat, en aquesta operació em van atrofiar per complet el nervi òptic i no veia res per l'ull dret, tot això és a causa de l'horrible sanitat que hi ha a Bolívia. Al cap de pocs anys la meva mare va decidir portar-me a Espanya per donar-me una vida millor, perquè a Bolívia marginen als discapacitats per complet i això no ho podia permetre la meva mare. Amb tres anys vaig venir a Espanya, i en aquest moment va ser quan una doctora de l'hospital Sant Joan de Déu es va proposar que jo recuperaria un dos per cent de vista a l'ull dret i ho va aconseguir, per tant per aquest ull veig llum, no veig coses contrastades, ja que veig tot molt difuminat, diguem que només veig llum i ombra. Amb el pas dels anys per l'altre ull veia a les persones, els objectes, els colors però molt difuminats. També veia les formes, però si tu m'havies de dir per exemple que està fent aquesta persona amb la seva mà, jo podia veure que el braç estava aixecat, però jo no podia saber que estava fent amb els dits perquè això era més petit de les meves capacitats, en canvi podia veure la jaqueta lila d'alguna persona o la cadira que estava posada aquí, tot i que hi havia vegades que no la veia depenent del color i del contrast que també ajuda molt. Llavors amb el temps jo feia servir ulleres, però el que feien les ulleres era cansar-me la vista perquè la forçava, em van posar gotes i vaig demanar personalment que me les traguessin perquè feia que tingués els ulls plorosos tot el dia, tot això amb set anys. Llavors vaig anar a l'hospital de Sant Joan de Déu que és un hospital on molta gent de baixa visió sol anar. A aquest hospital em van dir que em llevés les ulleres i que provarà a no posar-me les gotes i es van adonar que amb això ja no me'n

pujava tant la tensió, perquè el fet que forcés tant la vista feia que la tensió me'n pugés i molt, també tenia molt mal de cap i tenia sensació de cansament durant tot el dia, i això era molt perjudicial per a mi. Amb el pas dels anys m'han operat moltes vegades l'ull esquerre amb l'únic objectiu que no perdés aquest ull, després de tantes operacions vaig perdre una mica de mobilitat a les cames i als braços. Actualment una doctora em va dir que no m'òperes més fins que l'ull no es desenvolupés del tot perquè l'ull no s'acaba de desenvolupar fins als vint anys, a causa d'això vaig decidir no tornar-me a operar fins que no tingués l'ull completament desenvolupat amb vint anys. Actualment la meva visió és la mateixa que quan tenia set anys. 2-Em vas comentar que a causa que ets de Bolívia no vas obtenir la nacionalitat espanyola fins fa uns pocs mesos, i sense aquesta nacionalitat no pots estar afiliada a l'ONCE. En tota Espanya hi ha repartits diferent centres d'ONCE a les diferents comunitats autònomes, aquests centres ofereixen els recursos necessaris per a les persones amb discapacitat visual, entre aquests recursos estan ajudes per a la mobilitat als carrers, millora en les tasques de la llar, com ser mare, et mostren els primers passos en la universitat i en la teva etapa laboral, en definitiva et donen els recursos necessaris perquè puguis ser molt més autònom en la vida i no ser depenent de ningú. Però cal recalcar dos aspectes, quan tens la nacionalitat espanyola directament pots ser afiliat de l'ONCE, tens un nombre i amb aquest nombre optes a molts recursos, però la gent que no té la nacionalitat com era el meu cas fa uns mesos obté recursos per part de l'ONCE però de forma molt més limitada i reduïda. El principal desavantatge és que tots aquests recursos que et poden arribar a donar són únicament fins als setze anys, que és quan s'acaba l'etapa educativa obligatòria, fins a aquest punt els recursos són gratuïts, però al passar a estudis postobligatoris has de pagar molts d'aquests recursos. Per això es recomana que se sol·liciti aquesta nacionalitat abans dels setze anys, perquè tinguis més recursos, i de forma gratuïta. Ja que quan ets afiliat els ajuts són presents fins que ets gran i totalment autònom. Malgrat això els recursos per a afiliats i no afiliats en ensenyament obligatori són molt semblants, en aquest sentit ONCE fa una molt bona tasca en la intrusió de persones amb discapacitat que tenen la nacionalitat espanyola.

3-Després d'aquesta gran introducció al món dels recursos explica'm quins recursos utilitzes tu, i per a què serveix cada recurs. En el grau que estic fent tinc vuit assignatures, i si és cert que hi ha en algunes matèries que faig servir uns recursos específics perquè en aquella assignatura en concret em va molt millor un recurs en particular, com pot ser el cas de les dues assignatures de psicologia que tinc, en aquestes dues matèries tinc llibres en braille, perquè estudiar en llibres m'ajuda molt i més en els casos en què el contingut de la matèria és molt gran, ja que, el lector de pantalla Jaws m'estressa i em posa nerviosa si estic molt de temps utilitzant-lo, en canvi per a escriure textos o redaccions m'és de gran ajuda aquest lector de pantalla. El principal desavantatge dels llibres braille, és que el llibre original és molt més petit que un llibre braille, ja que el sistema d'escriptura braille ocupa molt més espai, això fa que per exemple un llibre de 150 pàgines es converteixi en un de 1000 pàgines. Aquests llibres te'ls ofereix l'ONCE, ja que anteriorment han estat utilitzats per altres nens i els guarden en un gran magatzem de llibres, i per tant a principi de curs et donen aquests llibres. El problema apareix quan és un llibre nou d'una nova editorial i mai ha estat traspassat a braille com és el cas d'una matèria que tinc, el llibre és nou i no està al magatzem d'ONCE, per tant d'aquesta assignatura no tinc llibre, en el meu cas he hagut de comprar aquest llibre, portar-lo a l'ONCE i que ells m'ho traspassin a braille i aquest procés triga molt de temps, mesos, en el meu cas el llibre m'arriba al febrer i durant tot aquest temps no tinc el llibre d'aquesta matèria, per tant he d'escoltar molt, agafar molt bons apunts, però sempre hi ha molta informació que no s'anota, l'únic remei que he aconseguit fer pel meu compte és escanejar el llibre i tenir tot el contingut del llibre en un word i amb el lector de pantalla puc llegir la informació del llibre, però amb aquest mètode apareix un gran problema, no tinc imatges que en algunes ocasions són molt útils, i tinc els requadres d'importància que en moltes ocasions apareix en els llibres, les gràfiques, les taules, els exercicis, tot aquest material extra m'apareix de forma totalment desordenada, això ha fet que en algunes ocasions perdi el fil de la classe, ja que tota aquesta informació m'apareix en forma de llista. També és molt bona idea els llibres digitals, ja que, amb el lector Jaws els pots llegir i pots seguir la classe, anotar marques i subratllar l'important. Però en la meva edició m'han dit que no hi ha d'aquests llibres. ONCE moltes vegades et fa dibuixos representatius dels diferents temes que estàs estudiant, és una manera d'adaptar part del temari, també d'adaptar els gràfics i taules, ja que, en moltes ocasions quan llegeixes la teoria necessites veure una aplicació pràctica per entendre millor el temari i aquests dibuixos l'ONCE els ofereix. Aquests dibuixos estan totalment adaptats a nosaltres, per exemple les parts més importants d'aquests dibuixos les marquen amb una línia més ampla i gruixuda, gràcies a

això jo m'adono que aquesta part és més important que la resta, una bona comparació seria, que el tacte per a nosaltres és el color per a vosaltres. Amb aquestes línies pot arribar a entendre molt millor el dibuix. Un altre recurs que utilitzo a causa de la resta de visió que tinc és el zoom, que és un magnificador de pantalla, que en algunes ocasions faig servir per veure taules o dibuixos que no aconsegueixo entendre, però aquest magnificador fa que se'm cansi la vista i me'n pugi la tensió, per això, no em recomanen usar-lo, però per exemple a l'ESO per a les matemàtiques l'utilitzava molt a causa que m'ajudava a entendre molt millor les fórmules, en moltes ocasions m'aprenia les fórmules de manera fotogràfica, ja que en el cas de les matemàtiques no podia fer-les en braille perquè no sabia. Un altre dels recursos que utilitzo és el Victor reader, és un aparell que t'ajuda tant per fer notes, per gravar, també et pot ajudar a llegir els llibres, és molt habitual per fer enregistraments d'àudio i aquest aparell emmagatzema aquesta gravació, et llegeix els audiollibres i pots passar les pàgines, aturar l'enregistrament, etc. Hi ha una biblioteca digital i gràcies a aquest aparell pots arribar a llegir els llibres que vulguis, l'únic que has de fer és descarregar aquest àudio, introduir-lo al Victor reader i tu vas escoltant, te clavilla per a auriculars, pots triar l'idioma, fins i tot pots fer marques dins el text amb els colors que vulguis, t'ajuda a fer moltes coses, on més ho faig servir és per llegir llibres que és una de les meves aficions. Un altre recurs que utilitzo són les regles amb punts braille. L'ONCE et dóna el suport d'una professora de suport, quan ets petit aquesta professora ve i t'ensenya el sistema d'escriptura braille, ja que és molt necessari que una persona amb discapacitat visual conegui aquest sistema, t'ensenya les diferents combinacions, els sis punts, l'alfabet, com escriure a la màquina d'escriptura de braille, com posar els dits en aquesta màquina, seria com una mica de mecanografia, però amb aquesta màquina, aquesta professora és amb tu les hores que ella cregui convenient si ella creu que són necessàries 4 hores a la setmana, estaràs aquestes quatre hores, però si veu necessari una hora únicament, només estaràs una hora, és a dir aquestes hores estan sota el seu criteri, aquestes hores poden modificar-se al llarg d'un any. Aquesta professora també et transcriu per exemple alguns Power Point que amb el lector de pantalla no són accessibles, o alguns PDF que estan protegits, tu li passes aquest document i ella t'ho retorna en forma de word, perquè sigui accessible amb el lector de pantalla, o si tu ho desitges et pot enviar una fotocòpia en braille, també ens ensenyen a entendre taules i gràfics que per a nosaltres són molt difícils. A més ells ens mostren tips i recursos per seguir de forma perfecta la classe i no perdre ni el nivell ni el ritme, és a dir tenir les mateixes oportunitats que una persona sense discapacitat. També l'ONCE et dóna l'oportunitat de tenir una professora de

Tiflotècnica que t'ajuda a manejar-te en els words, Power Point, el drive, el classroom, el moodle, el ieduca, és a dir totes les plataformes que actualment utilitzen els centres educatius, amb el mateix objectiu no perdre la classe i estiguis al mateix nivell que la resta dels companys. A aquesta professora només la veus un cop al mes en Barcelona, en el meu cas eren els dimecres a la tarda, diguem que un dimecres al mes totes les persones amb deficiència visual de la província de Barcelona, poden anar-hi, perquè t'ensenyin com ser més autònoms en les classes. A part d'aquesta assignatura de Tiflotècnica també ensenyen una d'autonomia en la llar, esport, orientació en els carrers, tens moltes possibilitats, i has d'assistir a totes, perquè aquest dimecres ho has d'aprofitar al màxim per poder desenvolupar-te en tots els àmbits de la societat, no només l'acadèmic. Però si és cert que moltes d'aquestes explicacions que et donaven anaven destinades a l'institut, per exemple en esport, hi havia un professor que explicava que per exemple hi havia persones que els anava millor una pilota de cascavell, a altres per exemple una pilota groga, llavors tu has de conèixer que t'anava millor a tu en particular per després explicar tot això al teu centre i aplicar-lo en el teu institut perquè tu puguis desenvolupar-te de la millor manera dins d'aquests àmbits. En aquestes classes ens diuen que no a totes les persones els van bé els mateixos recursos per això hem de provar la majoria d'aquests recursos per així saber quin és el que et va millor. Actualment tinc una professora que es diu Olga, però que no la veig pel fet que el grau que jo faig és de tardes i ella és professora en altres centres i per motius d'horaris no la puc veure. Però si és cert que fem una trucada cada quinze dies i si jo necessito alguna cosa he de trucar-li per un meet, que es connecti i parlar dels problemes que tinc, també li puc demanar les coses per Gmail, ella em passa les coses adaptades, també li puc demanar que em faci uns dibuixos adaptats, o un gràfic en 3D. Si cert que l'ONCE prioritza les ajudes en els cursos obligatoris i en curs que no són obligatoris ajuts són menors perquè ells han de veure que tu et saps desenvolupar i ja ets una mica més autònom. Ja que a la primària t'ensenyen tot bé, a l'ESO t'ensenyen i t'ajuden, però en cicles o batxillerat tu ja has de tenir un ensenyament i t'has de buscar la vida per tu mateix. Aquesta professora m'és de gran ajuda perquè ara els dos llibres que no tinc, ella em va adaptar alguns documents gràfics. L'ONCE t'ensenya a què si tu vols alguna cosa has de lluitar fins a aconseguir-ho, i abans de demanar ajuda has d'intentar solucionar aquest problema per tu mateix.

4-A part dels recursos que m'has esmentat, com el lector de pantalla, el magnificador, els llibres en braille, la professora que t'ajuda particularment, dels gràfics i els dibuixos que t'han fet, el Victor reader, de les regles adaptades, tens alguna ajuda o recurs educatiu més que utilitzis? Sí això, que és una línia braille o anotador electrònic, per explicar-la teva imagina't que a l'ordinador i amb el lector de pantalla pots escoltar tot, però a l'hora de l'examen tu no saps com escriure "pleura" que és la membrana que envolta els pulmons, aquest aparell l'endolles a l'ordinador a través d'un cable USB que ja posseeix, llavors estàs en un word amb els apunts que tu has pres a classe o amb exercicis que has fet, un cop endollat el mateix sistema braille que hi ha als llibres el posseeix aquest anotador, i puc llegir els apunts en el sistema d'escriptura braille, també em permet escriure, remarcar aspectes importants dels meus apunts, però tot el que jo llegeixo amb aquest anotador és en braille, no puc escoltar cap veu com és el cas dels lectors de pantalla. A més es pot connectar al mòbil, o en qualsevol aparell electrònic que tinguis. Et pots manejar amb tots els textos, té fletxes que et permet pujar o baixar en els teus apunts o moure't cap a dreta i esquerra dins d'una mateixa oració, a causa que com ja t'he comentat abans el sistema d'escriptura braille ocupa molt més espai que el sistema d'escriptura que vosaltres utilitzeu. Amb això també pots exercitar l'ortografia o simplement llegir textos digitals. Com més faig servir aquest recurs és per agafar apunts, jo sóc molt bona amb la mecanografia, però si és cert que hi ha moments en què em canso més i doncs utilitzo aquest aparell, en els exàmens també l'utilitzo molt per llegir amb més calma les preguntes i respostes dels exàmens perquè hi ha vegades que amb el lector de pantalla pel fet que va molt de pressa en alguns moments de nervis no acabo d'escoltar alguna paraula curta i doncs amb aquest aparell ho puc llegir tot amb més deteniment. Perquè si és cert que en algunes ocasions aquest lector de pantalla m'ha perjudicat en la comprensió d'algunes preguntes, des de llavors acostumo a llegir les preguntes dels exàmens amb aquest anotador, ja que a llegir-lo en braille m'asseguro de no deixar-me cap paraula ni signe de puntuació. 5-Una pregunta que em sorgeix parlant sobre aquest tema dels recursos, és la següent, quin o quins són els recursos que més t'han ajudat a la teva etapa educativa? Amb el pas dels anys m'he adonat d'una cosa, tots els recursos són molt importants i no em podria quedar amb cap en particular perquè, com t'he dit el lector m'ajuda a escoltar, l'anotador electrònic m'ajuda a llegir i entendre, el llibre braille doncs és una altra forma d'estudiar que en algun moment puntual em resulta de gran ajuda, els dibuixos i làmines

adaptades van molt bé per acabar d'entendre tot el temari, la professora per traspassar qualsevol cas que jo necessiti, tots els recursos són de gran ajuda i em complementen a l'hora d'estar estudiant o realitzant uns deures, no em podria quedar amb cap en particular perquè crec que la combinació de tots és el que realment t'ajuda, un recurs aïllat i independent no t'ajuda en gairebé res, en canvi si combinem tots l'etapa educativa es fa molt més fàcil i suportable. És com una bicicleta si li falta una peça per petita que sigui la bicicleta no anirà igual de bé que si estiguessin totes les peces. 6-A part de tots aquests recursos i ajudes per part de l'ONCE, reps alguna ajuda a escala personal per al desenvolupament de la teva vida privada? A part de tots aquests recursos, l'autonomia que et dóna l'ONCE és que ofereix una professora que t'ajudarà tant per a la mobilitat als carrers com per a l'autonomia a casa teva, aquesta professora t'ensenya a fer el llit, a

cuinar, la higiene personal, en definitiva

t'ensenya petites explicacions per ser molt més autònoma en el moment que comences a viure sola. És a dir, t'ensenya una autonomia molt més personal, són petits tips perquè en el moment que tu surtis de casa de la teva mare et sàpigues fer uns macarrons i no siguis dependent de ningú. Jo quan era a l'ESO no sabia cuinar res, però la meva mare per temes de treball no em podia fer el menjar i en aquest moment jo vaig contactar amb la meva professora de l'ONCE per a informar-me de com podia accedir a aquests cursos, que sabia que existien, però no sabia que havia de fer per poder assistir-hi. Vaig començar a assistir a aquestes classes d'autonomia personal, em van ensenyar per exemple a com saber quan l'aigua estava bullint poder fer els macarrons, ens van explicar que hi ha gent que posa un plat a sobre de l'olla i si ho retires i el plat està mullat és que l'aigua ja està bullint, també a com posar els dits per no tallar-te en el moment que estiguis tallat algun aliment, també a com netejar, a com desinfectar tot molt millor. Tota aquesta informació la pots rebre quan vulguis és a dir, si jo amb vint anys vull tornar a assistir a aquestes classes ho puc fer sense cap impediment, o per exemple m'he comprat una planxa i no recordo de com es planxava doncs sense cap problema pots anar a aquestes classes que ajudaran molt amb totes aquestes activitats més domèstiques. També t'ensenyen que l'ordre i l'organització són claus en totes aquestes tasques, ja que, si no ordenes bé tot pots trencar alguns objectes que són una mica més delicat, per exemple els plats si no els ordenes bé a l'hora d'agafar-los els pots llençar i trencar, doncs t'ensenyen petits tips perquè això mai passi. També et diuen que eines són més fàcils d'usar en aquestes tasques, en el cas de pelar, en lloc d'usar el ganivet a fer servir el pelador, o t'expliquen que hi ha aparells domèstics que et parlen i et faciliten molt la tasca, hi ha un aparell que quan assenyales una peça de vestir et

parla i et diu que peça i de quin color és. En el nostre cas les vitroceràmiques tàctils són molt difícils de manejar perquè no tenen rugositat i no sabem distingir un foc d'un altre, per això ens van recomanar que utilitzem els fogons que tenen molta més forma i rugositat, també ens van dir que va sortir un fogó que en comptes d'encendre'l amb l'encenedor, gires una petita ruleta, que emet un so i quan aquest deixa d'escoltar-és que el foc ja s'ha encès. O a l'hora de dutxar-te a com diferenciar el gel i el xampú, et diuen que per cada pot utilitzis una tapa de diferent forma, o que en uns dels bots posis una mica de velcro per així diferenciar millor, són petits consells o mètodes per facilitar aquestes tasques que amb la nostra discapacitat es compliquen bastant. També ens diuen que separem les coses de neteja amb les de cuina, amb els productes higiènics, que estigui tot molt separat perquè no hi hagi cap confusió. 7-A part de la professora que t'ajuda en l'àmbit educatiu, i una altra que t'ajuda a la llar, hi ha més ajudes en diferents àmbits de la vida? Sí, hi ha uns ensenyaments de mobilitat i també hi ha en l'àmbit esportiu, la de mobilitat serveix molt per desplaçar-te pels carrers, com agafar el bus, com travessar el carrer, t'explica que potser et va millor tenir unes ulleres de filtre per a quan hi ha molt de sol, també és la que t'ensenya a utilitzar el comandament dels semàfors, que t'indica quan està en verd i quan no per saber en el moment que has de creuar. T'explica com detectar les vorades, o els senyals, a com portar el bastó, a com utilitzar-lo, t'explica a saber manejar-te per la ciutat i per tots els espais perfectament, a més a com utilitzar els recursos que serveixen per a aquesta mobilitat com ja he comentat. Per tant ve una professora de mobilitat i t'ensenya els camins millors per anar a cada destí, els que estan tallats. O per exemple quan estàs en un bus, hi ha moments on el bus no para a algun lloc i això et pot fer dubtar de les parades que et queden, t'expliquen que has de perdre la vergonya, que has de parlar amb el conductor perquè t'avisi a què parada has de baixar o preguntar a la gent per on anem, no ser tímid i demanar ajuda per baixar de l'autobús o per travessar el carrer. Els recursos més utilitzats en l'àmbit de mobilitat, són les ulleres de filtre, el bastó, el gos guia que el pots demanar amb la majoria d'edat i el comandament dels semàfors. En l'àmbit dels esports s'utilitza el mateix sistema que en els altres àmbits, petits consells perquè sigui més fàcil desenvolupar aquest esport, jo abans feia natació, em van donar consells per saber quan estic arribant a la paret i no xocar. L'esport més habitual per a les persones amb deficiència visual és el goalball, jo per exemple vaig competir en el campionat de Catalunya i va ser molt divertit, és com el futbol però a terra. Si veuen que se't dona molt bé t'ajuden a entrenar i a millorar i formar un equip. I a la resta d'esports, et donen consells

perquè et resulti més fàcil fer aquell esport. Et donen explicacions més específiques. En el meu cas els esports que he practicat són: natació, a l'ONCE vaig fer goalball, actualment vaig a gimnàs i en l'àmbit escolar doncs els esports que tots hem fet: tenis, vòlei, handbol, futbol, bàsquet, etc. 8-Has tingut alguna dificultat al llarg de la teva etapa educativa? Sí que he tingut moltes dificultats al llarg de la meva etapa educativa, com que no era afiliada doncs per exemple en el primer col·legi que vaig estar que és l'Antonio Machado utilitzaven molt la metodologia de la recerca això a internet, i jo en aquest moment com que no estava en l'ONCE doncs no tenia ni el lector ni cap recurs que m'ajudés per a aquestes classes, llavors la primària la vaig passar fatal fins que vaig començar a conèixer tots aquests recursos. També vaig tenir problemes amb els meus companys, ja que, ells em miraven amb cara de rara, com dient ella no és normal, i els nens quan són petits no tenen tacte i en moltes ocasions et sents ofesa, al principi jo m'empassava tots els insults que em deien, tots, no deia res quan ells m'insultaven o es reien de mi. Diguem que si al principi tenia problemes amb el meu entorn, ja que el meu entorn no entenia la meva situació, que en part és difícil d'entendre, però no hi havia sensibilitat per part de gairebé ningú, alguns professors no entenien la meva situació, és a dir gairebé cap professor estava preparat per tenir un alumne amb deficiència visual a la seva aula. En conclusió si he tingut massa complicacions. 9-Una mica en relació amb la teva resposta podries explicar com va ser la teva relació amb professors i companys? Mira jo he estat en 4 escoles, primer com t'he comentat vaig estar a l'Antonio Machado on només tenia una amiga i els professors d'aquest col·legi eren comprensibles, però en algunes ocasions em deixaven jugant fora perquè com que no tenia recursos doncs no feia res, o per exemple deien busca aquesta informació i llegeix-la davant de tota la classe, jo no podia accedir aquesta informació, no sabia que fer i doncs decidien que em quedés fora jugant, es podria dir m'apartaven. Un dia la meva mare en recollir-me em va trobar jugant fora, jo estava a primer de primària i això a una mare li fa mal molt com és normal. Ella va decidir canviar de col·legi i em va portar a Vistalegre, jo ja començava a tenir la idea que he d'estudiar, però tens l'entorn que no entén la teva situació, o fins i tot hi havia alguns que deien que era mentida, que sí que podia veure que estava mentint, tot per culpa de l'entorn dels pares. Alguns professors en canvi sí que es preocupaven per mi, recordo una professora de música que li agradava molt que jo toqués el piano fins i tot plorava quan jo

ho estava tocant fins i tot volia que m'apuntés al cor de música, ella veia moltes sortides per a mi. O hi havia una altra professora que em va ajudar molt en les matemàtiques que ja saps que a mi em van costar molt. Però també hi havia professors que no m'ajudaven per res. 10-Hi ha algun professor que t'hagi exclòs? Diguem que en Antonio Machado la gran majoria sí, a la resta de col·legis i instituts no, també recordo una professora amb la qual feia assignatures que em costaven i ella es quedava parada i mirant al rellotge sense dir res, no fèiem res en tota l'hora, no li importava res, i estava una hora i mitja esperant que digués alguna cosa, però no deia res. 11-Aquesta situació amb els teus companys ha anat millorant amb el pas dels anys? No la veritat, a veure quan jo vaig entrar a l'ESO que la vaig fer al Gem, jo sabia que tot era nou, nous companys, tot nou, però clar allà vénen d'estar tots junts, des de primària des de petits hi havien molts grups. Alguns professors veien en mi la capacitat d'aprovar l'ESO i ser una persona com tothom. En aquest col·legi els professors van ser molt bons, ells comprenien la meva situació, però diguem que els companys no ajudaven per a res, recordo un noi que sempre que em veia em deia que estava mentint, que sí que veia i que els estava enganyant a tots, i doncs clar una vegada no afecta, dos tampoc tres et cou, però quatre ja et fa mal, no sabia com prendre-ho, jo arribava allà, veia a molta gent reunida i no sabia que fer, doncs em menjava l'entrepà sola. Tenia dues amigues, però elles estaven pendents de temes que a mi no m'interessaven, tema nòvios i a mi això no m'interessava. A classe que m'adaptessin les coses era al·lucinant, al principi per a mi també era estrany i em costava utilitzar aquests recursos perquè no estava acostumada a usar-los, tots em deien que no feia res a classe. Doncs a l'ESO no ho vaig passar bé la veritat sobretot per tema companys. L'únic curs que vaig estar bastant còmoda va ser quan vaig repetir quart, que els companys fins i tot em van ajudar, tenien la mentalitat una mica més oberta. 12-Després de tot això que hem parlat vull

quines millores aportaries per a

l'educació? Et podria comentar el tema que els llibres braille arribin més de pressa, però si és cert que tot porta un procés i en part entenc aquesta tardança excessiva. Et puc dir que els centres no estan preparats per acollir a aquest tipus de persones i això és un problema, ja que molts professors no saben què fer quan tenen a un alumne amb aquesta discapacitat i en algunes ocasions t'exclouen una mica. A part en l'àmbit de recursos jo implantaria un psicòleg,

perquè en el fons jo sóc una persona igual que tu i doncs si caic em fa mal i quan t'ofenen fa mal perquè molta gent és cruel, ja que quan són tantes vegades una acaba molt afectada, per això demano un psicòleg o que hi hagués una assignatura d'ètica o alguna cosa així on expliquessin que tots som persones, ja que hi ha molts temes que ja s'han acceptat demano que aquest també, no per ser una persona amb baixa visió o cega he de tractar-la pitjor. Demanaria que es normalitzi aquesta situació com s'han normalitzat moltes altres. Igual que s'ha normalitzat que hi hagi una persona homosexual a la teva classe també demano que es normalitzi que hi hagi una persona amb discapacitat. Som persones iguals amb algunes discapacitats, vull que això s'eduqui i que es posi l'accent en això. 10.1. Conclusions del testimoni a Lupe: Després d'aquesta profunda xerrada trec moltes conclusions, de com és en realitat la situació d'una persona amb deficiència visual en l'àmbit educatiu. Com en molts altres àmbits s'han de millorar molts aspectes, tant per part del sistema educatiu com en l'àmbit social. En primer lloc ella em va comentar que molts professors no estan preparats per tenir una persona amb aquesta discapacitat en la seva aula, ja que desconeixen per complet els diferents recursos que utilitzen aquestes persones, molts no saben que modificacions han de fer en les seves classes per tal que aquesta persona pugui seguir el fil de tota l'explicació, i això és un problema greu. En segon lloc ella em va remarcar molt les dificultats que va tenir amb els seus companys, i això ha de canviar, uns dels motius principals és l'ensenyament que els pares imparteixen als seus fills, és a dir, en moltes ocasions els eduquen en un pensament una mica retrògrad de fa molts anys, per un altre motiu és que a vegades el professor no recalquen la integració de totes les persones i això s'ha de fer. Ella em va dir que seria una molt bona idea implantar un psicòleg per part de l'ONCE, ja que hauria ajudat molt a l'hora d'afrontar els diferents problemes que et trobes durant tota l'etapa educativa. Després d'aquesta xerrada tan profunda m'adono de com és en realitat la situació de moltes persones amb discapacitat visual, conec molt millor els problemes en l'hora de relacionar-se amb companys.

11. Mostra de recursos per a persones amb deficiència visual

Les persones amb deficiència visual poden arribar a utilitzar molts recursos al llarg de tota la seva etapa educativa, ja que per cada aspecte hi ha un recursos pertinent que pugui exercir aquella funció.El motiu pel qual mostraré diferents recursos, és perquè puguin veure d'una millor forma com són en realitat aquests recursos, també perquè puguin posar-se en la situació d'una persona amb problemes de visió. Crec que veure un recurs de forma personal ajuda molt a entendre el meu treball.

11.1. Lector de pantalla (Jaws) Com ja he explicat anteriorment és un dels recursos més utilitzats per aquestes persones, és molt útil per a molts aspectes del món educatiu, gràcies a aquest lector, les persones amb deficiència visual poden saber que hi ha en la pantalla de l'ordinador, en tot moment. He pensat que mostrar aquest lector ajudarà a l'enteniment d'aquest recurs, ja que és una mica complex d'entendre.

Lector de pantalla (Jaws):h ttps://www.google.com/search

11.2. Text escrit en braille Les persones amb discapacitat visual no poden llegir un text amb l’alfabet llatí, llavors tenen el seu propi sistema d'escriptura i lectura anomenat braille. Crec que mostrar un text escrit en aquest sistema d'escriptura braille serà molt útil per veure personalment com és i com llegeixen les persones amb problemes de visió.

Text en braille:text to+braille&rlz=1C1AVFC_

11.3. Dibuix adaptat Aquest dibuix el vaig aconseguir gràcies a Lupe, ja que ella utilitza molt aquest recurs per entendre millor les matèries. En aquest dibuix es pot veure que hi ha línies de diferents mesures, contra més gruixuda la línia més importància té, també hi ha les parts del dibuix escrites en braille. Vaig pensar que poder veure aquest recurs personalment ajudaria a entendre com són en realitat aquests dibuixos.

Dibuix adaptat: isch&ved=2ahUKEwj

12. Propostes de millora per l'àmbit educatiu i laboral

Després de fer totes les entrevistes, la vivència de la Lupe i l'enquesta a tota la població. He trobat un gran nombre de propostes de millora per a l'àmbit educatiu i laboral, és a dir, quines millores es poden fer perquè aquestes persones estiguin molt més còmodes a l'hora d'estudiar i treballar. En primer lloc exposaré les propostes de millora per a l'àmbit educatiu que és el pes central del meu treball:

1- Millorar la coordinació entre les entitats educatives, les famílies i les entitats socials que ajuden aquestes persones, és a dir, si aquesta coordinació si fos molt millor la informació arribaria molt més ràpid. Hi ha vegades que les entitats educatives (centres escolars) han de comunicar algun aspecte a les administracions especialitzades, però a causa d'una mala coordinació la informació o arriba tard o arriba malament. Si això es millorés les necessitats de l'alumne estarien resoltes molt abans i les famílies estarien informades de tot molt abans. 2-En algunes ocasions les correccions per part de l'ONCE arriben amb retard i això pot arribar a dificultar molt la comprensió de l'alumne. Això s'hauria de millorar perquè l'alumne pugui continuar el ritme de la classe en igualtat de condicions. 3-Normalitzar més la dificultat i intentar deixar de sentir pena cap a aquestes persones, intentar ajudar-los des de la igualtat. En moltes ocasions la pena fa que les exigències siguin menor i això és gran problema que perjudica molt a l'alumne. 4-Adaptar els espais una mica més, és a dir, habilitar tots els espais, perquè així aquestes persones se sentin el més còmode possible, ja que si en algunes ocasions l'espai i l'entorn de treball no és bo, pot dificultar molt la seva interacció i el desenvolupament de les seves aptituds. 5-El personal de l'institut ha de normalitzar la situació entre la resta d'alumnes perquè així la seva etapa educativa es realitzi de forma igualitària que la resta de companys, és a dir, fer veure i saber a l'equip docent i als mateixos orientadors del centre, què cal crear un ambient i unes eines d'estudi més inclusives per aquest alumne, amb l'únic objectiu que s'ha de sentir inclòs en el seu aprenentatge i, sobretot, fer molt d'èmfasi en això.

6-Una millor formació de tot el professorat i personal del centre. Una millora en aquesta formació faria que l'alumne estigues molt més còmode, ja que, el personal del centre sabria exactament com tractar aquest alumne i no farien falta tantes ajudes per part d'entitats externes al centre, ja que, el mateix centre sabria actuar perfectament davant d'aquests alumnes. 7-Un psicòleg per aquestes persones, en moltes ocasions com ja hem vist anteriorment aquestes persones reben una forta exclusió per part de la resta de companys, un psicòleg ajudaria molt a portar aquesta situació de la millor possible. En segon lloc, exposaré les millores en l'àmbit laboral: 1- Es podria incrementar el percentatge obligatori de treballadors amb discapacitat per a empreses de més de 50 treballadors, en comptes de ser un 2% doncs que sigui un percentatge més gran. 2-Millorar el seguiment que es fa a les empreses per veure si compleixen aquest 2%, moltes empreses no compleixen amb la normativa vigent, i es culpa tant de l'empresa, com de les males inspeccions de treball que es fan, és a dir, s'han de fer, però de forma molt més controlada i efectiva, s'ha de donar part que aquesta legislació s'està complint, ja que, hi ha molts casos on aquest percentatge no s'està complint i no s'estan prenent mesures per contrarestar-lo. 3-Fer molta més campanya de conscienciació, les empreses haurien de fer un esforç per conèixer la situació d'aquestes persones, ja que, quan realment les empreses s'han interessat per contractar persones amb discapacitat visual s'han adonat que són totalment vàlides per al lloc de treball i és molt necessari que aquesta barrera psicològica que existeix prèviament a la contractació s'ha de trencar. Moltes vegades les persones discapacitades treballen millor que les mateixes persones sense cap mena de dificultat, ja que desenvolupen unes capacitats extres que les persones sense discapacitats no tenen, però això les empreses no ho saben, encara que es digui que estan inserides en el món laboral, la majoria d'empreses no estan ben informades, tan sols cal donar-los l'oportunitat i els mitjans perquè puguin exercir el seu treball.

13.Conclusió

Aquest treball s’ha començat amb moltes ganes per conèixer tot el que envolta l'educació i l'entrada al món laboral d'una persona amb discapacitat o deficiència visual. Tenia molta curiositat per saber com es classifica exactament aquesta discapacitat, també volia conèixer tot el que afecta una persona amb discapacitat en termes legislatius, a més a més, saber quines associacions treballen amb aquestes persones i conèixer com funcionen, ja que, tothom coneix l'ONCE, però hi ha altres associacions molt importants, el gruix del meu treball ha estat fer una gran recerca sobre tots els recursos que utilitzen aquestes persones, a més a més, volia fer l'evolució d'aquests recursos per veure si hi ha hagut una gran millora o no. Gràcies a tota la part pràctica he tret unes bones conclusions, ja que, crec que a través de l'experiència personal és com més s'aprèn. Els principals objectius plantejats al principi del treball s'han pogut assolir: en primer lloc, he cercat informació sobre la classificació de la discapacitat visual i he conegut que aquesta discapacitat es classifica a través del camp i l'agudesa visual. El segon objectiu que m’he plantejat ha estat conèixer com era la legislació que afecta aquestes persones.He après que hi ha molts articles i apartartats que fan menció aquest col·lectiu, encara que hi podria haver molta més integració legislativa. El tercer objectiu plantejat ha estat descobrir totes les entitats que treballen amb persones amb deficiència i discapacitat visual. He descobert que a més de l'ONCE també hi ha altres associacions molt importants com pot ser: ulls del món, ACIC, CREDV. També he treballat per saber com és el seu funcionament i la seva importància, ja que sense aquestes associacions els recursos no poden arribar a les persones invidents. El quart objectiu i un dels principals del meu treball era conèixer els diferents recursos que utilitzen les persones amb deficiència i discapacitat visual, he remarcat molt aquest objectiu, atès que, gràcies a aquests recursos ells poden tenir una molt bona educació, d'igual forma que la resta de persones sense deficiència visual, he arribat a la conclusió que per sort hi ha molts recursos que estan a la disposició d'aquestes persones i això és gràcies a les anteriors associacions. També que si aquests recursos es combinen el resultat és molt major i notable, és a dir, hi ha molts recursos i molt variats, cada recurs s'especialitza en un apartat concret de l'educació, si és aconsegueixen combinar l'aprenentatge serà molt més fàcil i molt millor. El cinquè objectiu era el de conèixer l'evolució de tots aquests recursos, per veure si hi ha hagut algun tipus de millora, gràcies a molta recerca i a l'entrevista amb Laura he arribat a la conclusió que hi ha hagut

una grandíssima millora a l'apartat d'ajudes i recursos, ja que, anteriorment els recursos que les associacions podien oferir eren molt limitats. Avui dia tots els recursos estan molt evolucionats i en gran manera gràcies a les noves tecnologies, les ajudes que ofereixen les empreses són molt útils i variades, ja que, hi ha tant per l'àmbit educatiu, com per l'esport, com per la mobilitat als carrers, com per les tasques de la llar, és a dir, et donen moltes ajudes perquè puguis ser una persona totalment independent i autònoma. Gràcies a tota la meva part pràctica formada per enquesta, entrevistes, vivència, la mostra de recursos i les propostes de millora, he conegut molt millor com és en realitat l'educació que reben les persones amb deficiència visual i com és en realitat la seva entrada al món laboral. En primer lloc, he arribat a la conclusió que l'educació que rep aquest col·lectiu de persones seria totalment igual si no fos per la gran exclusió que reben a escala social la gran majoria d'ells, és a dir, gràcies a tots els recursos que hi ha actualment ells tenen una educació escolar de molta qualitat, però quan entra enlloc la seva integració en la societat apareix un clar empitjorament de la seva educació, atès a la gran exclusió que reben, diàriament han de suportar insults i bromes pesades, fruit de la mala educació que reben molts nois i noies i en part és degut a la poca conscienciació que es fa sobre aquest tema. En moltes ocasions és provocat per una mala educació que donen les famílies sobre aquests temes. En totes les entrevistes i en el testimoni, ha aparegut el tema de l'exclusió que rebien o que reben en l'àmbit social a l'escola o en el centre on estudien i crec que és un tema molt important i que ha de canviar radicalment. Un altra conclusió que he estret i en gran part gràcies a aquesta part pràctica és la gran evolució que hi ha hagut en tot l'àmbit de recursos i ajudes, en el passat molts del recursos eren molt grans i no de tot útils, però gràcies a les noves tecnologies, aquests recursos han millorat molt, cada vegada són més petits i més útils, ja que quasi tots els recursos poden estar integrats en un portàtil, cosa que abans no passava. Al principi del treball, jo tenia la idea que l'entrada al món laboral per a les persones amb discapacitat visual era molt fàcil, gràcies a les innumerables ajudes que reben de les diferents associacions, però després de fer tota la meva part pràctica, he arribat a la conclusió que l'entrada al món laboral per a les persones amb discapacitat visual és molt difícil, ja que, es troben que la gran majoria de les empreses no coneixen la situació d'aquestes persones, és a dir, hi ha una gran ignorància, les empreses no saben com treballen aquestes persones. El més greu és que no saben que amb els recursos adequats ells poden ser igual o fins i tot més productius que la resta de treballadors. Un altre problema és que aquestes empreses tenen molts prejudicis sobre aquestes persones, que són totalment falsos, ells pensen que no podran treure el treball, que necessitaran adaptar

100

totes les instal·lacions, que necessitaran contractar a una altra persona perquè la vigili, és a dir, infinitats de prejudicis fruit com ja he mencionat de la gran ignorància que hi ha. I aquest és un dels problemes més greus que hi ha. He decidit crear unes propostes de millora amb l'objectiu que tots els problemes que he percebut desapareguin. He començat per l'àmbit educatiu i he plantejat el següent: en primer lloc, millorar la coordinació entre les entitats educatives, les famílies i les entitats socials. En segon lloc, disminuir el temps de les correccions per part d'ONCE, ja que, això pot arribar a dificultar molt la comprensió de l'alumne. En tercer lloc, normalitzar més la dificultat i intentar deixar de sentir pena cap a aquestes persones, intentar ajudar-los des de la igualtat. En quart lloc, adaptar els espais una mica més, és a dir, habilitar tots els espais, perquè així aquestes persones se sentin el més còmode possible. En cinquè lloc, el personal de l'institut ha de normalitzar la situació entre la resta d'alumnes perquè així la seva etapa educativa es realitzi de forma igualitària que la resta de companys. En sisè lloc, una millor formació de tot el professorat i personal del centre, i per últim, un psicòleg per aquestes persones. També he creat propostes de millora per l'àmbit laboral: incrementar el percentatge obligatori de treballadors amb discapacitat per a empreses de més de 50 treballadors, millorar el seguiment que es fa a les empreses per veure si compleixen aquest 2%, i per últim, fer molta més campanya de conscienciació, les empreses haurien de fer un esforç per conèixer la situació d'aquestes persones. Aquesta discriminació ha de començar a desaparèixer amb la creació de lleis molt més inclusives, però també, la població ha de fer un esforç i conèixer una mica més sobre la situació d'aquest grup de persones. D'aquesta forma s'adonaran de com són i com treballen realment aquestes persones, veuran que si s'utilitzen els recursos òptims la feina pot sortir d'igual forma que una persona sense cap mena de discapacitat. És a dir, la percepció que es tenia abans desapareixerà per complet i tots aquests prejudicis que cada vegada són més habituals també començaran a desaparèixer. Aconseguirem una societat molt més inclusiva sense tanta discriminació. Per finalitzar les meves conclusions volia remarcar que menysprear a una persona per la seva discapacitat és un fet que actualment passa molt sovint i que la gran mayoria de nostraltres no fa res per canviar-ho. No discriminis a ningú i menys des de la ignorància més absoluta.

101

14.Webgrafia

Persones

amb

discapacitat

visual:

“http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/129/cd/unidad_1/mo1_clasificacion.htm” (Consulta: 23 juny 2020) Visió

les

persones

amb

discapacitat

visual:

https://www.google.com/search?q=como+ven+las+personas+ceguera+total&tbm=isch&rlz=1 C1AVFC_enES817ES817&hl=ca&ved=2ahUKEwjd3tHYpYbqAhWK34UKHWbMAZcQBXoE CAEQKQ&biw=1381& (Consulta 25 juny de 2020) Ceguesa parcial: https://www.google.com/search?q=ceguesa+parcial&rlz=1C1AVFC_enES817ES817&source (Consulta: 26 juny de 2020) Informe sobre la ceguesa parcial: http://www.seeof.es/archivos/articulos/adjunto_20_1.pdf (Consulta: 26 juny 2020) Legislació espanyola: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1978-31229 (Consulta: 5 juliol 2020) Articles de la constitució espanyola: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2009-13038 (Consulta: 5 juliol 2020) Gencat: http://web.gencat.cat/ca/generalitat/estatut/estatut2006/ (Consulta: 8 juliol 2020) Pàgina oficial de CREDV: http://xtec.gencat.cat/ca/serveis/see/credv/ (Consulta: 8 juliol 2020) Pàgina oficial ONCE: https://www.once.es/dejanos-ayudarte/la-discapacidad-visual (Consulta: 12 juliol 2020)

102

Serveis socials ONCE: https://www.once.es/servicios-sociales (Consulta: 12 juliol 2020) Pàgina oficial d’ulls del món: https://www.ullsdelmon.org/que-fem/model-propi-dintervencio/ (Consulta: 14 juliol 2020) Pàgina oficial ACIC: http://www.webacic.cat/ca/presentacio.php (Consulta: 16 juliol 2020) ONCE recursos educatius: https://www.once.es/servicios-sociales/educacion-inclusiva/recursos-educativos (Consulta: 20 juliol 2020) Eines tiflotècniques i la seva funció a l’aula: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/fr/cajon-de-sastre/38-cajon-de-sastre/317-h erramientas-tiflotecnicas-y-su-funcion-en-la-escuela (Consulta: 21 juliol 2020) Evolució de l’escriptura en braille: http://agrega.educacion.es/repositorio/22052014/28/es_2014052212_9151631/evolucin_de_ la_escritura_en_braille.html (Consulta: 21 juliol 2020) Impressores braille: https://www.google.com/search?q=impresoras+braille&tbm=isch&ved=2ahUKEwi9t-3bud_s AhUCgM4BHbptDRkQ2-cCegQIABAA&oq=impresoras+braille&gs_lcp (Consulta: 23 juliol 2020) Material de dibuix per a persones amb discapacitat visual: https://matematicasparaciegos.wordpress.com/tabla-de-dibujo/ (Consulta: 26 juliol 2020) Rodes per a dibuixar: https://www.google.com/search?q=Ruedas+o+ruletas+dentadas+para+dibujar+&tbm=isch& ved=2ahUKEwjLg92m-OHsAhUHZxoKHRiiAkIQ2-cCegQIABAA&oq=Ruedas+o+ruletas+de ntadas+para+dibujar+&gs (Consulta: 27 juliol 2020)

103

Tauler de dibuix negatiu: https://www.google.com/search?q=Tablero+de+dibujo+negativo&rlz=1C1AVFC_enES817E S817&oq=Tablero+de+dibujo+negativo&aqs=chrome..69i57j33i160.430j0j7&sourceid=chro me&ie=UTF-8 (Consulta: 28 juliol 2020) Thermoform: https://www.google.com/search?q=Thermoform&rlz=1C1AVFC_enES817ES817&source=ln ms&tbm=isch&sa=X&ved=2ahUKEwi1p4Dw_eHsAhUMuRoKHUWPAjAQ_AUoAXoECBwQ Aw&biw=1536&bih=763#imgrc=aM2O_hjP_hMB7M (Consulta: 30 juliol 2020) Anotadors electrònics: https://www.google.com/search?q=anotadores+electronicos+nuevos+para+ciegos%C2%B4 &tbm=isch&ved=2ahUKEwijvrjRgOLsAhUE9hoKHYrOAAIQ2-cCegQIABAA&oq=anotadores +electronicos+nuevos+para+ciegos (Consulta: 6 setembre 2020) Magnificadors de pantalla: http://accesibilidadweb.dlsi.ua.es/?menu=magnificadores (Consulta: 12 setembre 2020) Tiflotecnología ONCE: https://www.once.es/servicios-sociales/tecnologiayrecursosadaptados/tiflotecnologia (Consulta: 14 setembre 2020) Història de la Tiflotecnología a Espanya: http://www.nosolousabilidad.com/articulos/tiflotecnologia.htm (Consulta: 6 octubre 2020) Blitab: https://www.julianmarquina.es/blitab-la-primera-tablet-tactil-del-mundo-para-que-personas-c on-deficiencia-visual-puedan-acceder-a-la-informacion/ (Consulta: 30 octubre 2020)

104