LA PRESÈNCIA ROMANA A B RITÀNIA
Sergi González Castillo Coral Rosselló Sans Ins. J. Puig i Cadafalch Curs 2020-2021
1
RESUMEN Normalmente nos viene a la mente el imperio romano como una estructura política cuyo amplio poder sólo se manifestó en el Mare Nostrum, pero lo cierto es que tendemos
a
olvidar
que
existió
una
presencia romana en tierras más
septentrionales. El fenómeno de Roma también se manifestó en tierras actualmente anglosajonas por herencia, pero podemos destacar este pasado romano a través del estudio de las fuentes clásicas (historia), de la arqueología y también de la etimología, herramientas que nos ayudan a esclarecer la presencia romana en la actual isla de Gran Bretaña. Por lo tanto, en este trabajo he buscado los argumentos más sólidos disponibles para fortificar y asegurar un proceso histórico de conquista y romanización, como cualquier proceso que Roma desplegó en sus otras provincias, para resaltar la vida en este lugar antes de la época sajona, cultura que ha dominado hasta estos días el territorio tratado en mi estudio.
ABSTRACT Normally the Roman empire comes to our mind as a political structure whose great power was only manifested in the Mare Nostrum, but the truth is that we tend to forget that there was a Roman presence in northern lands of Europe. The phenomenon of Rome also manifested itself in currently Anglo-Saxon lands by inheritance, but we can highlight this Roman past through the study of classical sources (history), archeology and also etymology, tools that help us to clarify the Roman presence on the island of Great Britain nowadays. Therefore in this work I have searched the most solid arguments available to fortify and ensure an historical process of conquest and Romanization, like any process that Rome deployed in its other provinces,to highlight life in this place before Saxon times, a culture that has dominated until these days the territory I have studied.
2
ÍNDEX 1. JUSTIFICACIÓ 2. OBJECTIUS 3. INTRODUCCIÓ 4. CONTEXT HISTÒRIC 4.1 Britània abans dels romans 4.2 Primers intents d’invasió dels romans: Juli Cèsar 4.3 Invasió de l’any 43 dC., conquesta romana de l’illa i revoltes indígenes 5. UBICACIÓ DELS ASSENTAMENTS ROMANS 5.1 Classificació dels assentaments romans 5.2 Descripció dels assentaments més importants 5.2.1 Coloniae 5.2.2 Municipia 5.2.3 Civitates 6. ETIMOLOGIA DELS TOPÒNIMS 6.1 Etimologia celta 6.2 Etimologia llatina 6.3 Etimologia saxona 6.4 Etimologia normanda 7. MAPA VISUAL DELS PRINCIPALS ASSENTAMENTS ROMANS A BRITÀNIA 8. CONCLUSIONS 9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
3
1. JUSTIFICACIÓ Tradicionalment m’ha agradat molt la cultura clàssica dels grecs i dels romans, fet que m’ha impulsat a fer les modalitats humanístiques. Crec fermament que aquests dos valors culturals ens mostren clarament els pilars de la nostra civilització, pilars que avui tenim manifestats en el dret, la llengua, l’art, les ciències, així com en restes que encara avui romanen als diferents territoris d’Europa, Àsia i Àfrica que van pertànyer als imperis dels diàdocs i dels emperadors romans. Gràcies a la documentació i les restes vull reafirmar una herència cultural important a l’actual territori de l’illa de Gran Bretanya i demostrar alhora que fins i tot a aquest territori de parla anglosaxona temps enrere els llatins van posar peu, deixant una profunda empremta al territori, transformant el paisatge.
2. OBJECTIUS Els objectius del meu treball de recerca són bàsicament 4: 1. investigar, analitzar i documentar la presència romana a l’illa de Britània; 2. analitzar el procés d’arribada, adopció, adaptació i presència dels romans a l’illa, tant des del punt de vista físic com cultural; 3. analitzar el llegat llatí i dels altres pobles presents a través de la seva toponímia; 4. elaborar un mapa que reculli les restes que encara ara perduren en l’actual territori insular.
3. INTRODUCCIÓ Inicialment Britània havia estat poblada per uns indígenes insulars dels quals no coneixem massa cosa, fins que durant el segle IV aC. els celtes es van establir en el territori. Després de Juli Cèsar la influència romana es va anar fent molt important, procés que va culminar l’any 43 dC. amb la conquesta romana del territori insular. La presència romana va deixar una forta empremta fins l’any 410 dC., quan es van retirar la majoria de tropes romanes.
4
Malgrat la creença popular la cultura romana va romandre fins el segle VI dC., quan arriben els anglosaxons i altres tribus que s’estableixen i “germanitzen” l’illa. Aquests últims tindran tracte amb els vikings i més tard amb els normands, els quals s’estableixen l’any 1066 dC. després de la batalla de Hastings. Per tant podem distribuir els diferents períodes històrics en la següent línia cronològica:
E.del Bronze - Ferro Edat romana celtes (britons)
romans
s. V-VIII
s.VIII-IX
s.XI
saxons, angles i juts
vikings
normands
4. CONTEXT HISTÒRIC Per entendre el cor d’aquest treball hem de fixar-nos en el passat històric d’aquest territori insular, entendre les seves característiques geogràfiques, econòmiques i socials, com van ser els primers contactes de Britània amb l’exterior (principalment amb les civilitzacions mediterrànies) i la conquesta dels romans. L’aculturació dels indígenes només es pot entendre si entenem el procés gradual de conquesta romana i les seves conseqüències. Els celtes, però, malgrat que aprofiten els beneficis del comerç amb el continent, defensen amb una enorme ferocitat el seu territori, no són uns adversaris fàcils per als romans i les arrels llatines triguen un temps en trobar terra “agradable” per divulgar la civilització romana. Les restes romanes que avui en dia podem observar es van pagar amb sang i temps.
4.1 BRITÀNIA ABANS DELS ROMANS Britània, illa ubicada al nord-est d’Europa, té abundants rius, amples i fèrtils territoris agrícoles al sud i molts recursos minerals al nord1. Demogràficament parlant, va ser poblada pels celtes des de temps molt remots, al final de la diàspora. Fusionats amb els primitius indígenes insulars van desenvolupar una rica cultura amb una artesania relacionada amb metalls preciosos com or i plata.
1
Guy de la Bédoyère, Roman Britain, a new history, p.10
5
Tradicionalment s’ha descrit en la historiografia clàssica el territori de Britània com un lloc salvatge, deshabitat i màgic2. No van ésser els romans qui van arribar primer a Britània, sinó els fenicis i més tard els grecs3. Gràcies a aquests últims es va desenvolupar una important activitat comercial des del canal de la Màniga, pels rius de França, per tal d’arribar a la Mediterrània (s.IV a.C) com ara la coneguda Ruta de l’estany4. És també gràcies als grecs que disposem d’informació sobre l’evolució etimològica de les illes, passant d’Albion a més tard Prettania o Brettania. D’aquí tenim els termes de britons, bretons o Bretanya5.
Mapa de la ruta de l’estany. Font: https://www.researchgate.net/
2
De la Bédoyère, p.11 De la Bédoyère, p.13 4 De la Bédoyère, p.13 5 De la Bédoyère, p.11 3
6
Durant molt temps, tot el que hem conegut de les illes britàniques venia de la informació de Piteas de Massàlia (Πυθέας Μασσαλιότης), gràcies a les seves expedicions pel nord d’Europa6. Mapa amb la hipotética ruta seguida per Piteas. Les seccions de la ruta més dubtoses estan marcades amb línia discontínua.
Els britons també van tenir una intensa relació comercial amb els seus germans celtes de la Gàl·lia, especialment amb els Veneti, tribu de l’actual Bretanya francesa, extraordinaris navegants i constructors de vaixells segons Juli Cèsar7.
Un altre avenç portat pels grecs va ser la moneda. Ja hem dit que les relacions comercials amb els grecs no només aporten béns i altres productes de Grècia i Roma, sinó també la introducció de la moneda grega de Macedònia (segle IV a.C). L’estàter, en or i plata, va ser acceptat com a divisa estàndard i copiat en molts casos pels gals i més tard pels britons8.
Gràcies a aquest nou mitjà de pagament el comerç es va fer més simple i les transaccions comercials van augmentar notablement. Segons el geògraf Estrabó, Britània era famosa pel gra, l’or, la plata i el ferro, factors molt importants i que van poder constituir un casus belli. Com a resultat del comerç també s’han trobat a Anglaterra amphorae r omanes manufacturades a Itàlia i Espanya, sobretot al sud i a l’est, d’uns 50 anys abans de les invasions de Juli Cèsar9.
6
De la Bédoyère, p.12 De la Bédoyère, p.13 8 De la Bédoyère, p.15 9 De la Bédoyère, p.16 7
7
És comprensible per la seva ubicació geogràfica que els britons del sud i de l’est tinguessin més contacte comercial i cultural amb els gals del nord i amb els comerciants mediterranis que no pas amb les altres tribus de l’interior10.
4.2 PRIMERS INTENTS D’INVASIÓ DELS ROMANS: JULI CÈSAR L’any 55 aC. Juli Cèsar es troba en un moment políticament molt bo: l’any 60 aC. ha format una aliança política (Primer Triumvirat) amb Pompeu, gran militar, i amb Cras, home d’immensa fortuna, que a la llarga serà l’inici de la decadència de la Roma republicana11. Cèsar prospera políticament, però en el terreny militar es troba una enorme resistència de les tribus celtes de la Gàl·lia, Helvetii, Belgae i Arverni entre altres…
Cèsar, extraordinari militar, veu que la resistència dels gals és possible gràcies als seus germans britànics, cosa que considera un insult i una ofensa12. Malgrat això, Cèsar creu que pot aprofitar aquesta situació com un casus belli p er envair Britània i valora quina seria la recompensa d’una conquesta militar de les illes: la primera i més òbvia, venjar-se dels britons; la segona, augmentar el seu prestigi a Roma mitjançant una exitosa campanya, i la tercera, portar la llum de la civilització romana a les bàrbares terres insulars13. Malgrat haver derrotat els Veneti bretons, les habilitats navals de Cèsar no eren molt bones. Per això decideix combinar les seves habilitats diplomàtiques, amb bons resultats a la Gàl.lia, amb el poder de les seves legions14. Tria un gal atrèbat, Commios, per anar a Britània i aconsellar els britons de posar-se “sota la protecció de Roma”, un clar eufemisme de capitulació15. Però aquest pla no era tan perfecte....
10
De la Bédoyère, p.17 De la Bédoyère, p.18 12 De la Bédoyère, p.18 13 De la Bédoyère, p.18 14 De la Bédoyère, p.18 15 De la Bédoyère, p.18 11
8
Per la primera invasió només compta amb dues legions (uns 10.000 legionaris) i 100 vaixells de transport, birrems inadequades per navegar en aigües atlàntiques. L’estratègia diplomàtica tampoc no funciona ja que Commios és empresonat pels britons. A més, la resistència dels nadius a les platges i la freqüència de tempestes fan fer fracassar la invasió16. Per la segona invasió Juli Cèsar es prepara millor: 800 vaixells i cinc legions, un total de 25.000 soldats17. Ara ni les tempestes ni la forta resistència britana aturaran el desembarcament romà a l’actual Kent18. Cèsar de nou utilitza la seva faceta diplomàtica i aprofita les rivalitats entre les tribus britones: Cassivellaunus, rei dels Catuvellauni, tribu de més enllà del Tàmesi, mata el rei dels Trinovantes i el seu hereu en una disputa19. Com a resultat, els Trinovantes demanen ajuda a Cèsar i s’ofereixen com aliats voluntaris. Així doncs, Cèsar marxa cap al nord amb les seves legions i aliats i posa setge a l’oppidum ( ciutat fortificada) de Cassivellaunus. Aquest respon atacant els castra r omans de la costa, però fracassa degut a l’excel·lència dels soldats de Cèsar20.
Ambdós bàndols es trobaven en un punt mort, però Cèsar aconsegueix una victòria política i diplomàtica i torna a la Gàl.lia. És gràcies a Juli Cèsar que la invasió de l’any 43 aC. va tenir èxit, ja que encara que la invasió no aconsegueix els seus objectius inicials, sí que demostra que Britània oferia una porta oberta als tractes culturals i polítics. Cèsar aconseguí que nombroses tribus del sud d’Anglaterra haguessin de pagar tributs a Roma21.
A més, incrementa el comerç amb el continent, com testimonien els nombrosos productes romans i mediterranis al sud de l'illa: mortaria, amphorae i altres 16
De la Bédoyère, p.19 Sheppard Sutherland Frere, Britannia: A History of Roman Britain, p.19 18 De la Bédoyère, p.19 19 De la Bédoyère, p.19 20 De la Bédoyère, p.19 21 De la Bédoyère, p.20 17
9
productes luxosos com monedes i joies d’or i plata d'origen romà de l’època posterior a les invasions de Juli Cèsar però anterior a la invasió de l’any 43 dC. de l’emperador Claudi22. Uns anys després, el successor polític de Juli Cèsar i primer emperador romà, Octavi August, intenta fins a 3 cops envair l’illa (34 aC, 27 a.C i 25 a.C), però no arriba a triomfar per culpa de les revoltes internes a Roma (és l’època del Segon Triumvirat i Segona Guerra Civil contra Marc Antoni). També podem destacar l’intent de conquesta de l’emperador Calígula, el qual tampoc va reeixir degut a la seva locura i perquè va ser assassinat abans per la seva guàrdia pretoriana23. 4.3 INVASIÓ DE L’ANY 43 dC., CONQUESTA ROMANA DE L’ILLA I REVOLTES INDÍGENES El gener de l’any 41 dC. arriba al poder de manera inesperada un home clau per a Roma i també per a Britània: Claudi, considerat com un inepte per la cort imperial. Claudi serà proclamat emperador per la mateixa Guàrdia Pretoriana que acaba d’assassinar el seu nebot Calígula24. D’entrada no era la millor opció ni tampoc la més adequada per dirigir un dels imperis més poderosos del món antic, ja que Claudi no havia rebut una educació adreçada a aquesta posició25.
A més, tenia greus defectes físics, que no intel·lectuals, que no li van impedir dedicar-se a la cultura i escriure nombrosos tractats que per desgràcia no ens han arribat. Un cop al poder, l’emperador es trobà en una posició molt perillosa. Hauria de fer valer la seva elecció, i la millor opció era sens dubte una conquesta militar: el seu objectiu seria Britània26.
Britània, la màgica illa que s’havia resistit a Juli Cèsar 100 anys abans.
22
De la Bédoyère, p.21 De la Bédoyère, p.21 24 De la Bédoyère, p.26 25 De la Bédoyère, p.23 26 De la Bédoyère, p.24 23
10
Claudi, en un astut joc diplomàtic, troba una bona excusa: reinstaurar en el tron dels atrèbats Verica, descendent de Commios27. La veritat era molt més interessada: els romans sabien que Britània tenia enormes recursos d’or, plata, ferro, terres fèrtils, animals i esclaus, i pensaven que la conquesta podria ser molt beneficiosa per a les arques imperials però també per al prestigi del nou emperador, Claudi28.
L’emperador encomana la missió a un polític i general molt experimentat, Aulus Plauci, cònsol suffectus l’any 29 dC. L’estiu del 43 dC. Plauci reuneix a Gesoriacum (Boulogne, França) un enorme exèrcit provinent d’Itàlia, Hispània i la Gàl·lia per atacar Britània29. Plauci reuneix les legions II Augusta ( on es troba el futur emperador Vespasià), la IX Hispana, la XIV Martia Victrix i la XX Valeria Victrix, i una vexillatio d e la VIII Augusta (ho sabem pels honors d’un centurió que va participar a la conquesta, Gaius Gavius Silvanus30).
Sumant 20.000 legionaris i uns 20.000 auxiliars dóna un total de 40.000 soldats, una formidable força d’invasió molt ben entrenada, equipada i disciplinada. Malgrat això, les tropes estan preocupades perquè no saben com combaten les tribus de més enllà del canal ni tampoc quina resistència trobaran31.
La flota parteix de Gesoriacum l’any 43 dC, amb unes fortes corrents i vents adversos que dificultaran la seva navegació i només la llum dels llamps fan avançar amb més confiança els supersticiosos romans, conscients que els déus estan de part seva32.
Encara avui dia els historiadors discuteixen el lloc exacte del desembarcament romà.
27
De la Bédoyère, p.26 De la Bédoyère, p.26 29 De la Bédoyère, p.29 30 De la Bédoyère, p.29 31 De la Bédoyère, p.28 32 De la Bédoyère, p.30 28
11
La majoria creu que es va produir a Rutupiae (actual Richborough) per la presència d’un port natural i pel descobriment de nombrosos objectes romans que apunten a Richborough com el lloc més probable de l’operació de desembarcament dels romans33.
Els romans desembarquen les seves tropes i equips sense resistència, i marxen progressivament terra endins. La tàctica dels celtes, comandats pels dos fills del rei catuvellauni Cunobelinus (anomenat Rex Britannorum pels historiadors), Caratacus i Togodumnus, serà lluitar una guerra de guerrilles: sembren el terror i causen baixes als legionaris amb fletxes, pedres, destrals, llances i fins i tot troncs34.
Malgrat les petites derrotes, Plauci creua el riu Medway per sorpresa i derrota les tribus britones comandades per Caratacus35.
La batalla serà una carnisseria (hi mor Togodumnus, germà de Caratacus) però també una important victòria diplomàtica dels romans perquè amb ella s’asseguren la lleialtat de nombroses tribus com ara els trinovantes, els icenis o els brigantes, amb la seva reina Cartimandua36.
Amb la signatura de nombrosos tractats amb les tribus esmentades com estats vassalls o regnes clients, els romans conquereixen les terres d’un desprestigiat Caratacus, el qual es veu obligat a fugir a Gal·les per continuar la resistència contra els invasors37.
Després de la derrota de Caratacus al riu Medway, i veient que el territori al sud i a l’est estava assegurat, Plauci mana avisar Claudi.
33
De la Bédoyère, p.28- També s’ha suggerit el port de Fishbourne, encara que no té molts partidaris entre els historiadors 34 De la Bédoyère, p.29 35 De la Bédoyère, p.29 36 De la Bédoyère, p.30 37 De la Bédoyère, p.33
12
L’emperador es presenta amb elefants de guerra i maquinària pesada, segons ens diu Dió Cassi, per intimidar les tribus, moltes de les quals, com les altres esmentades, es veuen obligades a signar un pacte amb Roma esdevenint clientes. Creient que la conquesta de Britània estava complerta, Claudi torna a Roma després de només 16 dies a Britània i ordena construir un magnífic monument, un arc de triomf, l’Arc de Claudi, per commemorar la conquesta de l’illa38.
Plauci tornarà a Roma, com a conqueridor i governador de molt èxit, després de 4 anys de dura campanya, moviment estratègic molt intel·ligent per evitar que les tropes el proclamessin emperador39.
Plauci serà substituït pel general Ostorius Escàpula l’any 47 dC. el qual acabarà amb la resistència de Caratacus a la batalla de Caer Caradoc el 50 dC. El príncep dels Catuvellauni cercà refugi a les terres dels Brigantes, però és entregat a traïció als romans per la reina vassalla Cartimandua40.
Escàpula ocupa també Camulodunum, capital dels Catuvellauni, i conquereix també el sud de Gal·les, amb la forta resistència de les tribus de la zona, especialment els Silurs, que es van enfrontar amb nombroses guarnicions romanes, matant els Silurs a 8 centurions i fins i tot un prefecte41. Vindran anys de pacificació, sobretot al sud i orient de Britània. Molts legionaris de la campanya de l’any 43 es poden retirar com a veterans. Els romans tenien un sistema fàcil de reubicació voluntària dels veterans i de les seves famílies a les coloniae, però això causava l’expulsió dels nadius42. Gràcies a la seva superioritat, els romans expulsen els Trinovantes i els Catuvellauni de les seves terres ancestrals.
38
De la Bédoyère, p.34 De la Bédoyère, p.33 40 De la Bédoyère, p.34 41 De la Bédoyère, p.34 42 De la Bédoyère, p.37 39
13
Així, l’any 49 dC. transformen el fort de Camulodunum en una colonia de veterans, colònia que arribarà a ser la ciutat més important de tota la Britània romana, amb 30.000 habitants entre veterans i les seves famílies43.
Captura de Caratacus pels romans. Font: https://www.britishbattles.com/ (Battle of Medway)
També funden Londinium i Verulamium l’any 50 d.C, ajuntant petites villae p er les zones altament romanitzades, principalment al sud. Hem de destacar també el progrés de Londinium, fundat probablement amb l’estatus de colònia (no se sap exactament) de tipus comercial, molt important gràcies al seu port fluvial i a les manufactures importades del continent44. L’objectiu de la fundació de coloniae e ra clar: mostrar la superior civilització romana als salvatges bàrbars de Britània45. Camulodunum i Londinium eren coloniae de ciutadans romans, però Verulamium era un municipium, una ciutat on els pobladors eren també ciutadans romans amb el dret romà, però d’un estatus inferior al de colonia romana encara que superior al de peregrinus provincial. Sabem també que molts oficials i soldats romans retirats van cometre nombrosos abusos contra la població indígena, com ara prendre esclaus celtes i robar provisions i metalls preciosos com or i plata46.
Aquesta primera gran decepció dels pobles celtes era el preu de la aliança amb Roma. Malgrat això, les tribus aliades de Roma gaudien de molts més drets que no pas les tribus enemigues: pagaven els impostos només en blat o l'equivalent en diners, no
43
De la Bédoyère, p.37 De la Bédoyère, p.96 45 De la Bédoyère, p.134 46 De la Bédoyère, p.37 44
14
tenien destacaments de soldats romans en el territori, podien encunyar les seves pròpies monedes i gaudien d'una certa autonomia. Va ser una belle époque amb un creixement econòmic i cultural de la nova província notable, encara que desigual entre celtes colonitzats i romans colonitzadors. Una de les tribus més beneficiada va ser la dels iceni, al territori de l’actual Norfolk i part de Suffolk47.
Era una tribu celta molt rica, famosa pel tractat dels metalls preciosos i governada pel rei Prasutagus i la seva dona Boudica, coneguda millor per la seva forma llatinitzada Boadicea, o “la victòria” en llengua celta48.
Prasutagus es subleva contra els romans l’any 47 dC. perquè volien desarmar la tribu, però la rebel·lió no va tenir èxit i els romans es van imposar amb molta facilitat. Malgrat l’intent, els romans li van mantenir els seus privilegis com a rei client49.
L’estàtua que recorda la reina Boadicea a Londres. L’any 60 dC. Prasutagus mor i nomena en el seu testament les seves dues filles i l’emperador Neró com a hereus del seu regne i béns. Segons el dret romà les filles de Prasutagus no podien heretar, i es va interpretar aleshores que tot pertanyia a Roma50. 47
Corneli Tàcit, Annales: “Prasutagus, rei dels Iceni, conegut per la seva prolongada prosperitat, va deixar com hereus al Cèsar (Neró) i a les seves dues filles, pensant que amb aquesta maniobra es veurien lliures de qualsevol problema”. 48 De la Bédoyère, p.15 49 De la Bédoyère, p.33 50 Tàcit, Llibre XIV, p.580
15
Aleshores el procurador romà a Britània, Cat Decià, ordena als seus soldats saquejar el regne dels iceni i prendre totes les seves propietats, però Boudica s’oposa a la política del romà51.
Com a resultat, Decià ordena que Boudica sigui fuetejada i les seves filles violades. Per a Boudica, els romans havien comès un crim terrible i havien trencat la política d’amistat amb el seu poble.
Una molt enfadada Boudica anirà a proposar una aliança als trinovantes, una altra tribu afectada per les polítiques romanes (els romans els hi havien pres terres per fundar Camulodunum), a més d’altres tribus descontentes amb els romans52.
Mentre Boudica unia les diverses tribus celtes, el governador de la Britània romana, Gai Suetoni Paulí, decideix eliminar els druides de l’illa de Mona (l’actual Anglesey). Per a Paulí és important eliminar aquests sacerdots perquè els romans veuen que la resistència local està més cohesionada gràcies als druides53.
Els druides eren unes figures vitals en les societats celtes: polítics, jutges i sacerdots encarregats de mantenir el contacte amb els déus54.
Suetoni Paulí no va perdre el temps i va marxar durant 500 kilòmetres fins a Mona amb la legió XIV i una vexillatio de la XX, en total quasi 10.000 soldats55. El resultat va ser un èxit: tots els druides morts i la connexió amb els déus interrompuda, fet que suposà un autèntic apocalipsis per aquests pobles celtes. Les notícies arriben a Boudica a l’altra part de l’illa, i aconsegueix aixecar en armes nombroses tribus celtes, entre elles els iceni i els trinovantes, amb un objectiu molt simple: purificar Britània de les influències romanes56.
51
Tàcit, Llibre XIV, p.581 Tàcit, Llibre XIV, p.581 53 De la Bédoyère, p.36 54 De la Bédoyère, p.232 55 Tàcit, Llibre XIV,p.583 56 De la Bédoyère, p.37 52
16
Setge del temple de Claudi a Camulodunum. Font: https://londonist.com/ Il.lustració de Ben Sutherland
Els romans ocupaven un conjunt de ciutats, i Boudica va donar el primer pas atacant la colònia romana de Camulodunum i massacrant els seus habitants sense distinció de sexe ni edat: destrueix la colònia i mata 30.000 persones57.
Els defensors romans resistiran dins el temple de Claudi durant dos dies i demanaran ajuda al governador Suetoni Paulí i a totes les tropes romanes de l’illa58. El temple serà destruït ja que era vist pels celtes com un símbol de la opressió romana59.
L’atac va ser molt fàcil perquè la guarnició era molt petita, no tenia les defenses més bàsiques i, a més, l’any 49 s’havien enderrocat els murs per considerar la zona pacificada60. El primer en rebre la demanda d’ajuda fou el legatus de la IX Hispana Q uintus Petillius Cerialis, estacionada a Longthorpe61 Immediatament marxa cap a Camulodunum amb una vexillatio de 2.500 legionaris per sufocar la revolta, però els celtes maten en una emboscada els legionaris pedites, i es salven només els cavallers62.
57
De la Bédoyère, p.37 Tàcit, Llibre XIV, p.582 59 Tàcit, Llibre XIV, p.581 60 Tàcit, Llibre XIV, p.581 61 Tàcit, Llibre XIV, p.582 62 Tàcit, Llibre XIV, p.582 58
17
També Cat Decià, el procurador romà, enviarà un petit destacament de 200 soldats a Camulodunum, els quals també moriran en una emboscada63.
Quan Decià va saber de la gran sublevació, va agafar tots els diners que va poder i va fugir a la Gàl.lia, deixant el problema al seu superior, el governador Suetoni Paulí, que ja havia rebut també la notícia de la sublevació i de la destrucció de la colònia de Camulodunum64.
Suetoni Paulí farà 500 km a tota marxa per la calçada Watling fins a Londinium, però pren una difícil decisió: abandonar la ciutat i els seus habitants a la seva sort a canvi de salvar la província65. Boudica marxarà contra Londinium, la segona ciutat més important de Britània, i assassina i tortura 30.000 persones66.
Els celtes penjen, esquarteren, mutilen i decapiten la població civil de Londinium. Algunes tortures seran horribles: els celtes tallen els pits a les dones romanes més belles i nobles, i els els cusen a la boca67.
Suetoni Paulí recularà per la calçada Watling Street intentant trobar un camp de batalla adequat per a les seves legions, la XIV, i una vexillatio d e la XX68. Boudica persegueix Paulí, i de pas ataca i destrueix la tercera ciutat més important de la província romana de Britània, Verulamium69.
Paulí espera Boudica en un punt que avui en dia no es coneix amb exactitud, però està clar que la batalla va tenir lloc a les Midlands70.
63
Tàcit, Llibre XIV, p.582 Tàcit, Llibre XIV p.582 65 De la Bédoyère, p.37 66 De la Bédoyère, p.37 67 Tàcit, Llibre XIV, p.583 68 Tàcit, Llibre XIV, p.583 69 Tàcit, Llibre XIV, p.583 70 De la Bédoyère, p.39 64
18
Paulí escollirà un camp extens rodejat de boscos arreu. Gràcies a aquest indret el governador Paulí aconsegueix que els celtes no el superin numèricament i que no li parin una emboscada71.
El governador Paulí tenia 10.000 homes contra els 100.000 (segons Tàcit) o 230.000 (segons Dió Cassi) de Boudica. L’única preocupació de Paulí era la superioritat numèrica dels rebels i el fet que el legatus d e la II Augusta r ebutjés ajudar-lo. Després de dos emotius discursos en els dos bàndols, els celtes van carregar contra els romans en formació i van topar amb els pila dels legionaris72. Després, els legionaris van desenfundar els gladii i van començar a avançar, atrapant els celtes entre els seus propis carros. La batalla fou una matança més que no pas una batalla pròpiament dita73. El prefecte de campament de la II Augusta, el qual es va negar a ajudar Paulí es va treure la vida amb el seu gladius a causa de la vergonya74. Segons Tàcit, hi van morir 80.000 celtes contra només 400 morts romans amb un nombre una mica major de ferits75.
Tàcit afirma que Boudica es va suïcidar després de la batalla i sense cap mena de dubte els romans van aplastar la rebel·lió britana76. Més tard, el governador Paulí ataca la resta de tribus a Norfolk i Suffolk, esclavitzant la població i negant-la el menjar, quasi com un genocidi77. Fins i tot Neró considerarà el càstig “massa cruel” i un any després Paulí serà substituït per Publius Pretonius Turpillianus78.
Al seu torn Decià serà substituït per un procurador més prudent i conciliador, Gaius Julius Alpinus Classicianus79. 71
Tàcit, Llibre XIV, p.584 Tàcit, Llibre XIV, p.586 73 Tàcit, Llibre XIV, p.586 74 Tàcit, Llibre XIV, p.586 75 Tàcit, Llibre XIV, p.586 76 Tàcit, Llibre XIV, p.586 77 Tàcit, Llibre XIV, p.587 78 Tàcit, Llibre XIV, p.587 79 Tàcit, Llibre XIV, p.587 72
19
Els romans seguirien conquerint l’oest i el nord fins arribar a Caledònia, on l’any 83 dC. el governador Agrícola derrotarà les tribus caledònies a la batalla de Mons Grapius80. A partir d’aquest moment podem entendre en els romans el canvi d’una mentalitat ofensiva per una defensiva quan es construeixen els murs d’Adrià (122-132 dC.) i el mur d’Antoní 81(140-142 dC.).
5. UBICACIÓ DELS ASSENTAMENTS ROMANS 5.1 CLASSIFICACIÓ DELS ASSENTAMENTS ROMANS Després de la conquesta d’un territori, un dels objectius dels romans era la difusió de la cultura romana, gràcies en part a la construcció de ciutats o assentaments o ciutats on es difonia la cultura romana i el sofisticat mode de vida romà. 82 D’ assentaments n’hi havia de tres tipus: 1. Coloniae: les coloniae o colònies eren un tipus d’assentament essencialment per allotjar legionaris retirats i les seves famílies, a més de ciutadans romans. Era l’estatus jurídic més elevat que podia tenir una ciutat83. 2. Municipia: els municipia g audien també de nombrosos privilegis, i s’establien a les zones més romanitzades d’una província romana. Els seus habitants solien ser majoritàriament ciutadans romans. Molts municipia havien sigut assentaments tribals, siguent reorganitzats per l’administració romana. El funcionament dels municipia i de les seves lleis eren molt semblants a les coloniae però aquest primer tenia un estatus més baix que la colònia, essent a la pràctica el segon estatus més prestigiós d’un assentament romà 84
.
3. Civitates (o capitals regionals): eren els assentaments que disposaven de l’estatus més baix de tots els tipus de ciutat romans. Eren els centres d’administració
80
De la Bédoyère, p.47 De la Bédoyère, p.57 82 De la Bédoyère, p.143 83 De la Bédoyère, p.134 84 Diccionari de Jurisprudència romana, Manuel Jesús García Garrido, 1982 81
20
local d’una província romana i una gran part d’ells eren l’evolució d’assentaments preromans cap a un assentament pròpiament romà. Podem distingir també els vici, que formaven la unitat administrativa més petita, i a la pràctica eren petits assentaments urbans, normalment a prop d'algun castrum militar o explotació minera85.
5.2 DESCRIPCIÓ DELS ASSENTAMENTS MÉS IMPORTANTS En arribar a aquest punt del meu treball, vull deixar clar que, malgrat que totes les ciutats de la Britània romana són importants avui dia arqueològicament parlant, detallaré amb més extensió les ciutats més importants de la província, i amb menys aquelles de les quals no s’han trobat tantes restes o no van ser tan importants políticament o econòmica. 5.2.1 Coloniae Colonia Claudia Victricensis (Camulodunum), ara Colchester La Colonia Claudia Victricensis va tenir els seus orígens com a campament militar permanent de l’exèrcit romà al territori dels trinovantes poc després de l’inici de la invasió romana86. Com a resultat els trinovantes van ser expulsats de les terres circumdants de la ciutat, que van ser repoblades amb veterans de les legions i les seves famílies. Cap a l’any 50 dC. aquest campament va esdevenir colonia i va ser poblada amb legionaris retirats i les seves famílies, a més de colons romans provinents del continent i principalment d’Itàlia, Hispània i la Gàl.lia87.
La ciutat va créixer molt fins al punt d’arribar a ser la ciutat més important de tota la província amb 30.000 habitants, amb unes infraestructures molt destacades com el magnífic temple de Claudi que va ser destruït durant la rebel·lió de Boudica. Serà aquesta revolta una interrupció de la importància de Camulodunum, on van morir massacrats tots els habitants de la ciutat88.
85
De la Bédoyère, p.133 De la Bédoyère, 87 De la Bédoyère, p.134 88 Tàcit, Llibre XIV, p.582 86
21
L’historiador romà Tàcit fa referència a la facilitat del saqueig de la ciutat pel fet que els comandants romans havien decidit tirar a terra les muralles cap a l’any 50 dC., deixant la ciutat vulnerable als atacs89. Un cop controlada la revolta celta, Camulodunum e s va reconstruir però la importància va passar a Londinium per raons de seguretat. Com a ciutat romana important que era, Camulodunum va ser dotada de les més importants infraestructures com ara el temple de Claudi (dedicat al culte imperial), un circ, un teatre i muralles, a més del seu fòrum i basílica90.
Maqueta idealitzada del temple de Claudi Font: COLCHESTER. CAMULODUNUM, CAPITAL
DE
BRITANIA
-
VIATOR
IMPERI Fotografia de Richard White
Avui en dia es conserven fragments de les muralles i parts del teatre i del circ, el qual tenia una capacitat per a 16.000 espectadors91.
Del temple de Claudi només es conserva la base, ja que segles més tard es va construir un castell normand sobre l’antic temple. En la imatge següent podem veure una reconstrucció del temple de Claudi. Glevum, ara Gloucester Glevum v a ser inicialment un fort militar romà que cap a l’any 97 dC. va esdevenir colonia, principalment per a legionaris retirats i les seves famílies. 89
Tàcit fa una reflexió sobre la destrucció de Camulodunum: “Tampoc els va resultar difícil (als celtes) destruir una colònia sense fortificacions, doncs els nostres comandants van escollir les coses agradables en comptes de les coses útils” 90 De la Bédoyère, p.38 91 COLCHESTER. CAMULODUNUM, CAPITAL DE BRITANIA - VIATOR IMPERI
22
La ciutat gaudia dels màxims privilegis administratius i polítics dins de l’imperi romà, i els colons van rebre generoses quantitats de terra per cultivar92. Va arribar a ser una ciutat molt rica amb una gran basílica i un fòrum amb mercats, domus i villae decorades amb rics mosaics. Durant el seu apogeu va arribar a tenir 10.000 habitants i va ser capital de la província de Britannia Secunda. A la imatge del costat observem un mosaic romà de la villa de Chedworth.93 Després de la retirada romana de l’any 410 dC. la ciutat va patir una greu crisi, fins que finalment va ser conquerida l’any 577 dC. pels saxons94.
Lindum, ara Lincoln El nom romà Lindum é s en realitat una llatinització de la paraula celta Lindon, que significa llac95. Va ser inicialment un fort militar permanent establert durant el mandat de Neró, i va ser primer ocupat per la IX Hispana i més tard per la II Adiutrix96. Cap a l’any 86 dC. va ser oficialment establerta com a colonia g ràcies a l’emperador Domicià, acollint veterans retirats de les legions.
Lindum va tenir el seu apogeu a principis del segle III dC. quan va arribar a tenir fins a 8.000 habitants97. Va tenir un fòrum, una basílica, banys públics, aqüeductes i temples dedicats a Apol·lo i Mercuri. Més tard, i degut a les reformes de Dioclecià,
92
Wikipedia, Glevum Wikipedia, Glevum 94 Wikipedia, Glevum 95 Wikipedia, Glevum 96 Michael J.Jones, Roman Lincoln: Conquest, Colony and Capital, p.34 97 Wikipedia, Glevum 93
23
es creu que la ciutat va rebre la capitalitat de la província de Flavia Caesariensis, encara que avui en dia hi ha cert debat98.
Imatge:
Làpida
dedicada a Lucius Sempronius
Flavinus, legionari de la IX Hispana provinent de la Colonia Clunia Sulpicia (Hispania Tarraconensis, ara Burgos) Font: File:Roman Tombstone Lincoln 01.jpeg - Wikimedia Commons
La seva economia era molt important, i es va dedicar principalment a la fabricació de ceràmica. El que està clar és que cap al segle V dC. va patir una greu decadència i ja al segle VI estava despoblada i abandonada99. Eboracum, ara York Eboracum p rové de la paraula celta *Eburakon i significa “Lloc de l’arbre de teix”. La ciutat va tenir el seu origen com a campament militar, el qual va ser establert per Quintus Petillius Cerialis, comandant de la IX Hispana i governador de la província l’any 71 dC100. Aviat es va convertir en una de les ciutats més importants de la província, amb una gran riquesa i una població cosmopolita vinguda de tot l’imperi. La ciutat fou visitada per nombrosos emperadors com Hadrià, Septimi Sever (que va morir a Eboracum) o Constantí el Gran (el pare del qual també va morir a Eboracum 101
).
Cap al 296 dC es va convertir en capital de la província de la Britannia Secunda.
98
Wikipedia, Glevum Jones, p.119 100 Wikipedia, Eboracum 101 De la Bédoyère, p.63 99
24
En podem localitzar nombroses restes arqueològiques com les de la basílica, una torre de la muralla, restes de les termes romanes, restes de les muralles i sarcòfags de persones riques i distingides102.
Restes de la torre defensiva de l’antiga
muralla
romana
d’Eboracum. Font: Eboracum Roman York | Secret York
Hi ha constància de temples dedicats a Mart, a Hèracles, Júpiter i Fortuna. Com s’ha dit abans, la seva diversitat va propiciar també la presència de nombrosos cultes com per exemple el de Serapis i el de Mitra103. Econòmicament Eboracum fou molt rica degut a la demanda dels soldats romans establerts com a guarnició a la ciutat, i tenia una gran oferta gràcies a la presència de nombrosos negocis.
A diferència d’altres ciutats tardoimperials a Britània, York no va patir un despoblament greu en un principi, degut que es trobava prop dels fronts militars al nord, i l’exèrcit havia de repel·lir nombrosos atacs dels picti i dels celtes, així com dels saxons104.
Però aquesta edat d’or no va durar eternament, i cap al segle V dC., coincidint amb la retirada de les tropes romanas, la ciutat va patir un despoblament fins a l’arribada
102
De la Bédoyère, p.71 Wikipedia, Eboracum 104 De la Bédoyère, p.75 103
25
dels saxons. A la imatge anterior podem observar una torre defensiva de l’antiga muralla romana105. 5.2.2 Municipia Verulamium, ara St.Albans Verulamium v a ser en un principi, abans i durant les conquestes romanes la capital de la poderosa tribu dels Catuvellauni i hi ha constància d’una activitat indígena, sobretot gràcies al fet que s’han trobat nombroses monedes indígenes. El seu nom indígena celta era Verlamion, que significa mà alçada106. Ja cap a l’any 50, i damunt de l’assentament bretó, els romans van donar-li el títol de municipium i va créixer molt fins l’any 60 dC. quan va ser destruïda per la reina Boudica però va ser ràpidament reconstruida107.
Plànol urbanístic de l’antic municipium de Verulamium. Font: Verulamium - Wikipedia, la enciclopedia libre
L’any 200 dC. ocupava una superfície de 0,5 km2 però la tragèdia va caure sobre la ciutat sota la forma de dos devastadors incendis l’any 155 dC. i el 250 dC. L’ocupació romana de l’illa va acabar el 410, però hi ha constància de comunitats romanitzades fins l’any 500 dC., ja que no va poder resistir els saxons. La ciutat va arribar a tenir un fòrum, una basílica i un teatre, però part d’aquestes estructures van ser seriosament danyades amb els incendis anteriorment esmentats. En l’anterior plànol de Verulamium podem observar el teatre, la basílica i el fòrum108.
105
Wikipedia, Eboracum De la Bédoyère, p.33 107 De la Bédoyère, p.37 108 Wikipedia, Verulamium 106
26
5.2.3 Civitates, o capitals regionals i centres administratius Londinium, ara Londres L’actual ciutat de Londres fou fundada l’any 47 dC. pels romans amb el nom de Londinium. La ciutat tenia una extensió de 138 hectàrees o 1,38 Km2, col·locada en paral·lel al riu Tàmesi per aprofitar la comunicació i va arribar a ser la ciutat més gran i important de tota la província cap a finals del primer segle després de Crist109. En els seus primers anys, la ciutat va ser fundada com un petit vicus. Malgrat aquest modest inici (Tàcit afirma en els seus Annales que durant la rebel·lió celta de l’any 60 dC. no era colònia), la ciutat va anar prosperant gràcies a la immigració de tot arreu de l’imperi romà, i a la seva posició estratègica que dominava el riu Tàmesi, afavorint el comerç fluvià a causa del port de què disposava la ciutat110.
Com a ciutat, Londinium ocupava les dues riberes del riu Tàmesi, connectades gràcies al seu pont construït l’any 50 dC. Aquesta puixança econòmica i cultural va tenir una breu pausa quan l’any 60 va ser destruïda per la reina Boudica durant una revolta icena, però la recuperació de la ciutat va ser ràpida, recuperant i incrementant la seva activitat comercial i política111. Això ho podem notar per nombroses raons: cap a finals del primer segle la ciutat va esdevenir primera ciutat de la província, gràcies a la seva excel·lent combinació d’edificis administratius, culturals, econòmics i militars, arribant a la xifra de 60.000 habitants i també pel fet que el nou procurador romà Gaius Julius Alpinus Classicianus va instaurar la seva oficina a Londinium en comptes de a Camulodunum112.
Per tant podem dir que el període de bonança de l’imperi romà (del 28 aC. fins al 192 dC.) va beneficiar enormement Londinium. La cosa va canviar a pitjor amb el començament de la decadència de l’imperi romà, especialment a partir de l’any 250 dC., quan el comerç va declinar paulatinament.
109
De la Bédoyère, p.96 De la Bédoyère, p.96 111 De la Bédoyère, p.97 112 De la Bédoyère, p.98 110
27
Finalment la ciutat va ser progressivament abandonada fins al segle VI quan va ser ocupada pels saxons, que la van transformar en la seva nova capital113.
Recreació de Londinium vora l’any 200 dC. Font: Roman City of Londinium Around AD 200 – Brilliant Maps
No sabem exactament l’estatus polític de la ciutat, però el més probable és que fos colonia. Les estructures més notables són114: -
un Mithraeum (temple de Mitra), que va ser finançat en part gràcies a Ulpius Silvanus, un veterà de la Legio II Augusta, que a més va donar un relleu de marbre.
-
Un temple de la deessa Isis, conegut gràcies a dos “grafiti” que mencionen l’existència d’un temple dedicat a aquesta deessa d’Egipte.
-
Un temple dedicat Mars Camulos .
-
Un fòrum i una basílica cap a l’any 75, més endavant reformats i ampliats per Adrià.
113 114
-
Una segona basílica construida cap a finals del primer segle.
-
Un amfiteatre construït cap a l’any 70, reformat l’any 120.
De la Bédoyère, p.99 De la Bédoyère, p.97
28
-
Thermae r omanes on ara és Huggin Hill.
-
Dos castra, un que va ser establert a finals del segle I i un altre cap a principis del segon.
Isurium Brigantum, ara Aldborough Isurium Brigantum va ser una de les ciutats romanes més septentrionals no només de la província de Britània, sinó també de l’imperi romà. Fundada cap a l’any 79 dC. pel general i governador Agrícola, Isurium f ou un punt d’entrada i un dels molts centres urbans construïts pels romans sobre assentaments indígenes després de la seva exitosa campanya contra la tribu dels brigants a finals del segle I dC115. La capitalitat provincial va ser establerta cap a l’any 160 dC., essent una ciutat molt fortificada degut a les incursions bàrbares. Al llarg del segle IV dC. es van afegir més fortificacions, cosa que no va poder evitar que caigués el segle VII en poder dels saxons116. S’han trobat nombrosos mosaics i seccions de les seves fortificacions, principalment fragments de muralla i també de ceràmica de tipus “terra nigra117”. Petuaria Parisorum, ara Brough Petuaria Parisorum va ser en un principi un petit castra fortificat de gran valor estratègic118. Havia estat construït en territori de la tribu celta dels parisis i prop de l’actual port de Kingston Upon Hull, i tenia petits assentaments civils a la zona circumdant degut a la seguretat que oferia un campament amb una gran guarnició que es va mantenir fins almenys l’any 370 dC. També l’any 370 va afectar els civils, que ja sense la protecció militar van anar abandonant gradualment les seves cases fins la conquesta saxona119.
115
Tàcit, Agricola Keith Branigan, Rome and the Brigantes: the impact of Rome on northern England 117 Isurium Brigantum, Viquipèdia 118 Wikipedia, Petuaria 119 Wikipedia, Petuaria 116
29
Venta Silurum, ara Caerwent Venta Silurum significa “Mercat dels Silurs” i fa honor a una belicosa tribu del sud de Gal·les que va ser finalment sotmesa l’any 75 dC. després de nombroses i costoses campanyes militars120.
Serà precisament aquesta forta resistència i el desig romà de controlar-los el que va motivar la seva fundació el mateix any de la conquesta d’aquesta tribu121. Venta va ser establerta com a centre provincial del territori dels Silurs, i tenia una basílica, un fòrum i una guarnició militar.
Més tard, amb l’emperador Adrià, la ciutat comença a expandir-se econòmicament gràcies a la construcció de mercats, termes públiques i diversos tipus de botigues, i fins i tot és possible que arribés a tenir un temple dedicat a Mart Ocelus122. Venta és també interessant perquè està constatada la presència de cristians ja cap al segle III dC. gràcies a un bol trobat amb la inscripció de Crist i també pel fet que al segle VI dC. s’establís un monestir fundat per Sant Tatheus, un cementiri cristià i un bisbe123.
Arqueològicament parlant també s’han trobat restes de vidre romà, ceràmica, mosaics, seccions de la muralla i altres artefactes124.
120
De la Bédoyère, p.34 De la Bédoyère, p.34 122 Wikipedia, Venta Silurum 123 Wikipedia, Venta Silurum 124 Wikipedia, Venta Silurum 121
30
Venta Icenorum, ara Caistor-by-Norwich Venta Icenorum (o “Mercat dels Iceni”) va ser un centre provincial establert cap a la meitat del segle II dC. a l’actual territori dels Iceni, tribu famosa pel seu rol protagonista l’any 60 dC125. La ciutat va ser catalogada per Ptolemeu a la seva Geografia com un centre provincial, i es troba al final de la calçada romana IX que la mantenia en contacte amb Camulodunum126. L’assentament es trobà prop del riu Tas i fou descobert vora l’any 1928 gràcies a un vol de reconeixement que va reconèixer el traçat romà127. S’han trobat les restes de l’antic fòrum, la basílica, dos temples, termes romanes, castella aquae ( cisternes d’aigua) i fragments d’una muralla que va arribar a tenir fins a 7 metres d’alçada128. Durovernum Cantiacorum, ara Canterbury Durovernum Cantiacorum significa “Fortalesa dels Cantiaci” , una tribu celta que habità l’actual Kent. Se sap que va ser ocupat ja l’any 43 dC. i fortificat pels romans, destacant una presència militar fins almenys l’any 60 dC129. Malgrat aquests inicis militars la ciutat va acabar com civitas provincial (capital provincial) dels Cantiaci, dotada d’un fòrum, una basílica, un temple, termes públiques i un teatre, totes les infraestructures per fer digne qualsevol ciutat. La ciutat tenia una important indústria de fusta, mosaics i ceràmica, i també se sap que cap al segle III dC. les seves muralles van ser reforçades130. La ciutat va patir una important decadència a partir de la retirada romana l’any 410 dC., quan finalment va ser conquerida pels saxons.
125
De la Bédoyère, p.37 Claudi Ptolomeu, Geografia, 2.1 127 Stunning survey unveils new secrets of Caistor Roman town (phys.org) 128 BBC NEWS | UK | England | Norfolk | Secrets of Roman town unearthed 129 Durovernum Cantiacorum, Wikipedia 130 Durovernum Cantiacorum, Wikipedia 126
31
Moridunum Demetarum, ara Carmarthen Moridunum ( “Font del mar”) va ser fundada l’any 75 dC. com un fort militar romà per a controlar la tribu galesa dels Demetae131. Cap a l’any 120 dC. el fort va ser desmantellat a causa de la pacificació d’aquesta tribu i va esdevenir civitas provincial dels Demetae. La ciutat va seguir el traçat de planta hipodàmica i va arribar a tenir unes termes públiques, una mansio, un fòrum, una basílica i fins i tot un amfiteatre on es van realitzar lluites de gladiadors132. També s’ha trobat un temple d’estil celtic-romà. Els edificis de la ciutat eren de fusta, i va destacar econòmicament en el treball dels metalls133. Noviomagus Reginorum, ara Chichester Noviomagus Reginorum va tenir els seus orígens com a castra hiberna (campament d’hivern) per a la II Augusta de Vespasià, i va ser establerta al territori de la tribu aliada dels Atrebates134. Amb la zona controlada, el campament va esdevenir capital provincial del territori amb les seves corresponents infraestructures.
Prop de la ciutat hi havia el palau de Fishbourne, on es creu que vivia Togidubnus, un rei client dels romans. La ciutat va ser fortament reforçada amb muralles però cap al 380 dC. va ser abandonada degut principalment als atacs de pirates saxons provinents de l’actual costa danesa i alemanya135. Corinium Dobunnorum, ara Cirencester Corinium Dobunnorum va ser inicialment un fort militar romà a la zona gràcies a la seva privilegiada posició estratègica.
131
Durovernum Cantiacorum, Wikipedia Durovernum Cantiacorum, Wikipedia 133 Durovernum Cantiacorum, WIkipedia 134 Richard Dargie, A History of Britain, p.20 135 Martin G. Welch, Anglo-Saxon England, p.9 132
32
Aquest campament va ser establert prop de Bagendon per tal de protegir un important creuament de camins al riu Churn.
Aquest fort s’eliminaria l’any 70 dC., amb la destrucció dels edificis de fusta i la creació d’una ciutat planificada romana, una ciutat que tingués firmitas, venustas i utilitas, característiques pròpies de l’arquitectura romana136. Aquesta nova ciutat, Corinium Dobunnorum, va ser dissenyada i executada seguint el traçat hipodàmic, amb els corresponents cardo maximus i decumanus maximus. Disposava d’un fòrum, un amfiteatre i és possible que també de mansiones i termes, encara que no s'ha pogut demostrar del tot137. Com a dada important, Corinium t enia 240 acres de superfície, fet que la feia la segona ciutat més gran de tota la província en extensió138.
Stellae d ’unes tombes trobades a Cirencester. Pertanyen a Genialis (esquerra) i a Dannicus (dreta). Genialis fou un auxilià traci mort l’any 60 dC. després de 20 anys
136
Wikipedia, Corinium Dobunnorum Wikipedia, Corinium Dobunnorum 138 Wikipedia, Corinium Dobunnorum 137
33
de servei, i Dannicus, un soldat de cavalleria amb 16 anys de servei. Font: Home Corinium Museum Durnovaria, ara Dorchester La seva etimologia no és molt clara, però els estudiosos creuen què és un nom compost format per la paraula galesa *durno (puny) i per la paraula irlandesa *fáir (guarida o àrea fortificada139). Per tant “Durnovaria” és una llatinització del nom celta, que va evolucionar a “Dornwaraceaster” i aquest al modern nom de Dorchester. En qualsevol cas, sí que tenim clar l’origen de Durnovaria com a entitat urbana, ja que va ser originalment, i com la majoria de ciutats romanes, un campament fortificat romà ocupat per la II Augusta140. Cap a l’any 70 dC. aquest campament va esdevenir civitas un cop la zona va estar pacificada, i també centre provincial del territori de la tribu dels Durotriges. Com a ciutat va tenir una forta economia basada en la fabricació de ceràmiques. Alguns dels seus edificis més remarcables van ser les termes, les seves fortificacions (reforçades al segle II dC.), nombroses villae r icament decorades amb mosaics, un petit aqüeducte i un amfiteatre construït sobre un monument neolític en forma de “Henge141”. També s’ha de destacar que fins al segle III dC. la majoria d’edificis havien sigut de fusta, però més tard van ser remodelats amb pedra. Després de la retirada romana de la illa el 410 dC. la ciutat va patir un greu procés d’abandonament, agreujat encara més amb l’arribada dels saxons142.
139
Wikipedia, Durnovaria Wikipedia, Durnovaria 141 Wikipedia, Durnovaria 142 De la Bédoyère, p.261 140
34
Isca Dumnoniorum, ara Exeter Cal esmentar en un principi la importància d’un riu navegable que va enriquir aquest oppidum celta143. Això és cert gràcies al fet que s’han trobat monedes provinents de regnes d’època hel·lenística, cosa que ens suggereix que comerciaven amb el continent i que coneixien la moneda com a instrument de pagament i transaccions comercials144.
També va disposar d’un mar d’aigües molt riques en bancs de peixos, cosa que va influenciar el nom, ja que Isca és una llatinització del terme celta *pysg, que intenta explicar l’abundància de pesca a la zona i Dumnoniorum fent referència a la tribu dels Dumnonii 145. La invasió romana va propiciar que l’any 55 dC. s'establís un campament romà per a la II Augusta146. El campament arribaria a tenir casernes militars, graners i tallers, així com termes i un aqüeducte que subministrava aigua per als legionaris.
Cap a l’any 75 dC. el campament militar va ser desmantellat i el terreny abans ocupat pel campament fou organitzat per acollir una nova ciutat. La ciutat va disposar d’un fòrum, una basílica i unes termes (en realitat eren les termes militars) i un gran mercat on es venien grans quantitats de productes agrícoles i ramaders147. Isca v a ser un centre econòmic important, fet demostrat per l’extraordinari descobriment de monedes romanes. Les monedes també ens poden aportar dades sobre l’abandonament de la ciutat, ja que la manca de monedes posteriors al 380 dC. pot suggerir que Isca f ou abandonada per aquesta data148.
143
Wikipedia, Isca Dumnoniorum Wikipedia, Isca Dumnoniorum 145 Wikipedia, Isca Dumnoniorum 146 Wikipedia, Isca Dumnoniorum 147 Wikipedia, Isca Dumnoniorum 148 Wikipedia, Isca Dumnoniorum 144
35
Lindinis, ara Ilchester Lindinis era un doble fort militar romà establert l’any 60 dC. destinat a protegir el riu Yeo i la seva ruta principal (Fosse Way). Tenia també un petit vicus d’uns 30 acres que fou abandonat a finals del segle I dC., creant-se llavors un espai urbà pròpiament dit149. Aquest espai va tenir tallers artesanals especialitzats en la fabricació de vidre, ferro, terrissa o simplement productes agrícoles i ramaders.
Sabem també que a finals del segle II dC. la ciutat es va fortificar encara més, procés que va culminar al segle IV dC., quan es van acabar les muralles reforçades.
Descobriments curiosos com ara una part d’una necròpolis cristiana fan pensar als experts que hi havia una petita comunitat cristiana que es va anar desenvolupant fins a imposar-se finalment ja en època tardoimperial, quan s'oficialitzà el cristianisme com a única religió a Roma (Edicte de Tessalònica). Un altre aspecte important és que Lindinis n o va patir un èxode massiu de refugiats durant les invasions saxones, sinó que va mantenir la població i va tenir fins i tot una seca de monedes ja en època medieval150. Ratae Corieltauvorum, ara Leicester Ratae és la llatinització de la paraula galesa *rath (muralles), cosa que ens ofereix informació d’un oppidum j a durant l’Edat del Ferro, i Corieltauvorum ve del fet que era la capital provincial romana al territori de la tribu dels Coritanes ( Corieltauvi en llatí151).
Un fet peculiar d’aquesta ciutat és que no està massa clar si hi va existir una guarnició romana degut a l’escàs material arqueològic que s’ha trobat a la zona, i el
149
Michael Havinden. The Somerset Landscape. The making of the English landscape. p. 67 Welch, p. 9 151 Wikipedia, Ratae Corieltauvorum 150
36
debat encara es manté avui dia entre els experts, a l’espera de la trobada d’alguna resta decisiva que pugui donar llum sobre l’origen exacte de la ciutat152. Sigui com sigui, és clar que Ratae Corieltauvorum va ser una ciutat molt més austera que la majoria de ciutats romanes, tenint, però, un fòrum, uns banys públics, una petita basílica, a més d’unes necròplis que es trobaven extra muros. També es pot especular sobre la presència d’un temple de Mithra 153(mithraeum). En tot cas al segle IV dC. la ciutat va rebre una petita guarnició de soldats acompanyada d’un procés de reestructuració del sistema defensiu de la ciutat que va ser abandonada degut a un gran incendi que va destruir una gran part de la ciutat. El fòrum i la basílica no es van reformar, i en conseqüència la ciutat va ser abandonada154. Calleva Atrebatum, ara Silchester Amb una extensió aproximada de 99 acres, la ciutat de Calleva Atrebatum fou un centre regional important al sud de la província de Britània155. Calleva té un origen celta i significa “lloc amb boscos” o “lloc boscós”, degut a la seva gran superfície forestal156.
La seva posició estratègica va permetre que abans de l’arribada dels romans aquest oppidum celta pogués desenvolupar un fluit comerç amb l’Europa continental. Immediatament després de la invasió romana va esdevenir ciutat romana, arribant a tenir 10.000 habitants durant el segle III dC157.
La ciutat va disposar d’un amfiteatre (construït l’any 70 dC.), unes termes així com varies mansiones 158(llocs on pernoctar). 152
Wikipedia, Ratae Corieltauvorum Wikipedia, Ratae Corieltauvorum 154 Wikipedia, Ratae Corieltauvorum 155 BBC - History - Ancient History in depth: City of the Dead: Calleva Atrebatum 156 BBC - History - Ancient History in depth: City of the Dead: Calleva Atrebatum 157 Wikipedia, Calleva Atrebatum 158 Roman silchester the archaeology of a Romano-British town : Boon, George C. : Free Download, Borrow, and Streaming : Internet Archive 153
37
L’arqueologia també ajuda a aclarir l’origen de la ciutat, com es pot comprovar pel fet que el 2019 es van excavar unes termes romanes prop dels manantials.
Reconstrucció ideal de Calleva Atrebatum amb l’amfiteatre esmentat més avall. Font: Reconstruction of Calleva Atrebatum, commonly known as Roman Silchester [800x560] : MapPorn (reddit.com)
També s’ha de destacar que s’han trobat a l’indret monedes amb la inscripció “COMMIOS”, el nom del rei dels atrebates, aliat de Cèsar durant la invasió de Britània l’any 55 aC159. A la imatge anterior podem veure la reconstrucció de Calleva Atrebatum. Hi podem observar el fòrum, l’amfiteatre, les termes i nombrosos temples. Venta Belgarum, ara Winchester Venta prové de la paraula celta *Uenta i significa “mercat”, cosa que manifesta com a curiositat les relacions lingüístiques de les llengües indoeuropees malgrat la seva distància geogràfica. Belgarum, en genitiu plural, ens mostra històricament el territori de la tribu on estava situada la ciutat, en aquest cas els Belgae, una confederació de tribus celtes de la Gàl·lia amb presència també a Britània160.
159 160
John Creighton, Britannia: The creation of a Roman province, p. 21–22. Wikipedia, Venta Belgarum
38
Aquesta ciutat es va establir cap a l’any 70 dC.i aviat es va convertir en la capital regional, un intent romà de mantenir controlades les tribus britanes. No serà però fins al segle II quan s’esdevé el gran apogeu de Venta, un gran apogeu que va arribar fins i tot a eclipsar ciutats predominants fins aquell moment com Calleva Atrebatum o Noviomagus Reginorum161. Coincidint amb aquesta edat d’or de la ciutat, es va projectar una millora del sistema defensiu de la ciutat, que ocupava en total 144 acres de superfície, fet que col·locà Venta com a una de les més grans ciutats romanes a Britània. Urbanísticament parlant, i com s’espera d’una gran ciutat provincial, la ciutat va ser dotada de nombrosos temples i altres infraestructures, principalment dedicats aquests primers a la Tríada Capitolina162. Un fet també especial és que Venta va poder aguantar fins al 450 dC., però a partir d’aquesta data va tenir una gran i llarga decadència. Més tard, els reis saxons van decidir fortificar-la i engrandir-la, convertint-la en una important base saxona contra les invasions dels normands163.
Mosaic de la villa romana de Chedworth. Font: Chedworth Roman Villa | National Trust 161
Wikipedia, Venta Belgarum Wikipedia, Venta Belgarum 163 Wikipedia, Venta Belgarum 162
39
Viroconium Cornoviorum, ara Worchester Viroconium é s la forma llatinitzada de la paraula celta *Uiroconion, que es tradueix com “home llop”, i Cornoviorum es deu al nom de la tribu dels Cornovii164. El territori d’aquesta tribu fou ocupat pels romans, establint aquests últims un campament militar d’auxiliars tracis165.
Ben aviat els tracis van ser substituïts pels legionaris, tot en un context d’una invasió a Gal·les comandada pel governador Agrícola l’any 78 dC. A partir de l’any 80 dC. aquest campament fou progressivament desmantellat, i guanya protagonisme el petit vicus que creix ràpidament. Urbanísticament parlant Viroconium va disposar d’un fòrum i unes termes públiques impressionants166. No hi ha cap mena de dubte que Viroconium fou una de les ciutats més riques de la província i va arribar a tenir en el seu moment d’apogeu 15.000 habitants. Aquesta riquesa la devia a la seva posició estratègica, situada a la frontera com una ciutat del western americà167. Font de la imatge: Viroconium Cornoviorum - Wikipedia
Arqueològicament sabem que en algún moment entre el 165 i el 185 dC. la ciutat va patir un greu incendi, que va acabar amb moltes cases i botigues, havent-se de reparar el fòrum varies vegades. Després de la retirada romana l’any 410 dC. la
164
Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, p. 273. Wikipedia, Viroconium Cornoviorum 166 Wikipedia, Viroconium Cornoviorum 167 Frere, p.253 165
40
ciutat va anar perdent progressivament protagonisme regional168. A la imatge de la pàgina anterior podem observar clarament el recinte de les termes i també l’hypocaustum.
6. ETIMOLOGIA DELS TOPÒNIMS DE BRITÀNIA 6.1 ETIMOLOGIA CELTA Els celtes, habitants de la diàspora que van emigrar a Gran Bretanya van ser els primers en deixar la seva impremta en la toponímia. Alguns exemples podrien ser Llyn-don, que va donar lloc a Londinium i aquest a London. En llengua celta Llyn significa llac i Don ciutat, donant com a traducció “ciutat del llac”. Altres topònims importants poden ser el Tàmesi, que prové de Tamesas “riu fosc” i altres rius com l’Avon i l’Ouse, així com Kent, Dumbria i Devon, entre altres169. 6.2 ETIMOLOGIA LLATINA Els sufixos -chester o les seves variants -caster i -cester ens indiquen que sobre el sòl d’aquestes ciutats va existir un castrum, que es pot traduir com a campament fortificat romà.
Això ens parla de la importància de l’exèrcit com un important agent no només per mantenir la pau, sinó també per romanitzar l’indret i portar la civilització. L’exèrcit fou també un agent econòmic important ja que els soldats eren un dels col·lectius que més monedes emprava i més demanda de productes generava, per tant s'entén que on hi havia soldats hi havia negoci i protecció. Tots aquests factors van ser un mescla perfecta per a la formació de les ciutats romanes a Britània170. En alguns casos s’ha pogut fins i tot demostrar la presència d’oppida preromans a les zones dels campaments romans, fet que ens explica que els romans van
168
Wikipedia, Viroconium Cornoviorum The History of Early English (routledgetextbooks.com) 170 The History of Early English (routledgetextbooks.com) 169
41
col·locar els seus castra en llocs importants de poder tribal per tal de mantenir les tribus controlades171.
L’arribada dels romans va implicar l’establiment de campaments militars que han donat lloc als sufixos esmentats més amunt. 6.3 ETIMOLOGIA SAXONA A partir del 410 dC. i coincidint amb la retirada dels soldats romans de Britània, els angles, els saxons (que donen lloc als anglosaxons, i al nom Anglaterra), i els juts van envair el territori insular, van derrotar amb facilitat els pocs soldats romans que quedaven i van anar pressionant els britans cap a l’oest, formant diversos regnes saxons com Wessex, Northumbria o Mercia. Això també explica l’arribada de noves llengües proto-germàniques que van anar evolucionant cap a l’anglès antic. A la toponímia anglesa actual podem trobar nombrosos llocs amb el sufix -bury, un sufix provinent de l’antic anglès -byrig, el cas datiu de la paraula burg q ue es pot traduir com a “lloc fortificat172”. Això té sentit si ens n’adonem que aquests pobles saxons no van fundar noves ciutats, simplement van “germanitzar” en tots els sentits les ciutats romanes de l’antiga província, i això va incloure alguns topònims. 171 172
De la Bédoyère, p.135 The History of Early English (routledgetextbooks.com)
42
Els sufixos -borough i -burg s ón variacions de -bury. Un altre sufix important que podem destacar és -ford, el qual prové del protogermànic -furdu ( lloc poc profund per a on passar, normalment un riu).
En aquesta imatge queden patents de manera molt visual aquests pobles d’origen germànic que arriben a l’illa a inicis del s. V dC.
6.4 ETIMOLOGIA NORMANDA Com a últim ingredient de la riquesa toponímica del Regne Unit van arribar els normands (“north men”), descendents de colons vikings establerts a la regió francesa de Normandia, a la qual van donar nom. El nom normand ens suggereix els seus orígens septentrionals. L’any 1066 dC. els normands, comandants pel seu rei Guillem, que esdevindria aleshores “el conqueridor”, van derrotar els saxons del rei Harold II a la batalla de Hastings173. Harold havia derrotat feia poc els vikings de Harald Hardrada prop de York i es va moure ràpidament cap al sud quan es va assabentar del desembarcament normand a Hastings174. El combat va ser un desastre per als saxons i el seu rei Harold va morir a la batalla per una fletxa que li va entrar a l’ull segons la llegenda.
173 174
Battle of Hastings - Who Won, Definition & Facts - HISTORY Battle of Hastings - Who Won, Definition & Facts - HISTORY
43
Més tard Guillem es va proclamar rei d’Anglaterra i així va començar el període normand, un període on l’anglès quedaria fortament marginat com a llengua popular en front d’un francès normand culte que es va imposar entre les elits175. Els normands van deixar un tret toponímic molt singular, ja que si veien que un lloc era bonic paisatgísticament parlant li afegien el prefix -beau o -bel. Aquest prefix els normands el van deixar en alguns llocs importants com ara Beachy Head (East Sussex) o Beaulieu (“bonic lloc”) a Hampshire176.
Aquesta barreja cultural va ser important a l’hora d’establir els fonaments de l’Anglaterra moderna, una Anglaterra on primarien molt les lluites internes com la Revolta dels barons contra Joan Sense Terra (1215), la guerra de les Dues Roses (1455-1485) o la reforma anglicana de 1533, que va suposar l’establiment de l’Ésglésia d’Anglaterra. Aquests conflictes interns, però, no van tenir més protagonisme que les guerres externes per exemple contra Escòcia (1296-1357) o contra França en la llarguíssima guerra dels Cent Anys (1337-1485). Ja a partir del segle XVIII fins al 1914 Anglaterra fou la primera potència mundial.
175 176
Battle of Hastings - Who Won, Definition & Facts - HISTORY Norman Place Names in England - History Learning Site
44
7. MAPA VISUAL DELS PRINCIPALS ASSENTAMENTS ROMANS A BRITÀNIA La meva part pràctica consisteix en la realització d’un mapa, amb l’eina del Google Maps, per tal de plasmar visualment i ubicar geogràficament tots els indrets esmentats al llarg del treball, així com la inclusió d’imatges actuals d’interès arqueològic i/o cultural. Enllaç: Restes dels romans a Britània - Google My Maps
8. CONCLUSIONS Gràcies a l’existència de diverses fonts històriques, arqueològiques i toponímiques s’ha pogut reafirmar una presència romana militar i després cultural a les illes britàniques. L’extensió del Mare Nostrum f ins a Britània va ser possible gràcies a l’exèrcit romà, l’agent que va donar pas a una política de romanització manifestada en ciutats, productes romans i toponímia, una política que es va enfrontar amb els celtes d’aquests territoris. Els romans van ser uns importants ingredients en el ric melting pot que es va configurar més tard gràcies a l’arribada dels saxons i dels normands.
45
Tots aquests ingredients van formar la nació moderna del Regne Unit, però la presència romana encara es manté al territori insular per recordar que un dia els romans van governar el territori, deixant la seva civilització. Per acabar les conclusions vull remarcar que personalment estic satisfet, doncs he arribat a l’objectiu de demostrar la presència romana en tots els àmbits possibles, com el militar, l’urbà i el cultural, essent una evidència indiscutible el mapa amb les restes romanes que ha sigut confeccionat. 9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA Association for Roman Archaeology (associationromanarchaeology.org) Battle of Hastings - Who Won, Definition & Facts - HISTORY BBC - History - Ancient History in depth: City of the Dead: Calleva Atrebatum Borough - Wikipedia Branigan, Keith, Rome and the Brigantes: the impact of Rome on northern England, University of Sheffield (1980) Calleva Atrebatum - Wikipedia COLCHESTER. CAMULODUNUM, CAPITAL DE BRITANIA - VIATOR IMPERI Corinium Dobunnorum - Wikipedia Creighton, John. Britannia: the Creation of a Roman Province. Cambridge: Cambridge. pp. 21–22. (2006) Chester (place name element) - Wikipedia Dargie, Richard, A History of Britain: From Neolithic Times to the 21st Century (2007) De la Bédoyère, Guy, Roman Britain, a new history, Thames & Hudson (2006) Delamarre, Xavier, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne. Éd.Errance (2012) Durnovaria - Wikipedia
46
Durovernum Cantiacorum - Wikipedia Eboracum - Wikipedia García Garrido, Manuel Jesús. Diccionari de Jurisprudència romana (1982) Glevum - Wikipedia Havinden, Michael. The Somerset Landscape. The making of the English landscape. London. Hodder and Stoughton. p. 67 Isca Dumnoniorum - Wikipedia Isurium Brigantum - Wikipedia Norman Place Names in England - History Learning Site Petuaria - Wikipedia Ptolomeu, C. Geography. C ossimo Classics Ratae Corieltauvorum - Wikipedia Roman Silchester the archaeology of a Romano-British town. Boon, George C. Free Download, Borrow, and Streaming. Internet Archive Sheppard Sutherland Frere, Britannia: A History of Roman Britain Stunning survey unveils new secrets of Caistor Roman town (phys.org) Tàcit, C. (2013) Agricola. Clásicos Linceo Tàcit, C. (2017) Annals. Alianza Editorial The History of Early English (routledgetextbooks.com) Venta Belgarum - Wikipedia Verulamium - Wikipedia Webster, Chris; Mayberry, Tom (2007). "The Roman Period". The archaeology of Somerset. Wellington: Somerset Books Welch, M. G. (1992). Anglo-Saxon England. English Heritage. p. 9