Generalitat de Catalunya Departament d’Educació INS El Calamot Gavà
VIURE A GAVÀ DURANT LA GUERRA CIVIL.
Tutora: Manuela Ramírez Alumne: Joan Francesc Martín Papiol 2011 – 2012 2on Batx. A
‐ 1 ‐
ÍNDEX 1. Introducció·············································································Pàg. 3 2. Metodologia ··········································································Pàg. 3 3. Un cop d’ull a la Guerra Civil a Espanya·····································Pàg. 4 4. Un cop d’ull a la Guerra Civil a Catalunya···································Pàg. 6 5. La Guerra Civil a Gavà······························································Pàg. 8 ·5.1. La nova situació política·················································Pàg. 8 ·5.2. Les milicies··································································Pàg. 9 ·5.3 Les confiscacions i les col·lectivitzacions··························Pàg. 11 ·5.4. El món laboral····························································Pàg. 12 ·5.5. Els proveiments··························································Pàg. 13 ·5.6. Les lleves··································································Pàg. 14 ·5.7. El tancament de les escoles··········································Pàg. 15 ·5.8 Pocs moments per al lleure············································Pàg. 16 ·5.9. Els bombardejos·························································Pàg. 17 ·5.10. Els refugis antiaeris····················································Pàg. 18 ·5.11. La fi de la Guerra. La Repressió···································Pàg. 20 ·5.12. Conclusions······························································Pàg. 21 6. Annex···················································································Pàg. 22 ·6.1. Resum de les entrevistes realitzades a gent que va viure la Guerra Civil a Gavà······································································Pàg. 22 ·6.2. Glossari de les víctimes de la Guerra Civil a Gavà·············Pàg. 29 ·6.3. Apunts importants sobre la Guerra Civil a Gavà·················Pàg. 31 ·6.4. Alguns noms propis de la Guerra Civil a Gavà···················Pàg. 32 ·6.5. Imatges·····································································Pàg. 37 7. Bibliografia···········································································Pàg. 40
‐ 2 ‐
1. INTRODUCCIÓ He escollit fer el treball sobre la Guerra Civil a Gavà perquè soc d’aquest poble de tota la vida i m’agrada bastant la història, per tant volia saber més coses sobre el meu poble i en concret a l’etapa de la Guerra Civil entre el 1936 i el 1939. També he fet aquest treball per poder saber com es sentia la gent que va patir la Guerra Civil a Gavà, les coses que feien, las ideologies que tenien i saber de primera mà fets que en un principi poden ser aïllats però que en un poble tenen molt de ressò. Poder recopilar la informació suficient com per descriure la Guerra Civil a aquest poble de la comarca del Baix Llobregat. Aquest treball em pot servir també per conèixer millor la història en general, ja que seria una de les meves opcions de cara a la universitat estudiar història. He volgut centrar aquest treball en els fets viscuts a Gavà i no pas centrar-me en cap altre tipus d’informació com ara el nombre de morts o les ideologies, sobretot en el cas de les ideologies per tal de no ser tendenciós, ja que aquest treball amb el que pretenc es informar del que va passar a la meva ciutat amb fets reals.
2. METODOLOGIA Per fer aquest treball he anat a un centre d’història local, a Gavà per informar-me de tot el succeït durant aquest període. El cos del meu treball es divideix en 3 parts: Introducció (tant a Espanya com a Catalunya), la Guerra Civil a Gavà i la Repressió que van tenir els veïns de Gavà. En primer lloc la informació extreta de Espanya i Catalunya prové de pàgines web mencionades a l’últim apartat (Bibliografia i pàgines web). D’altra banda la informació de la Guerra Civil a Gavà i la Repressió és extreta dels arxius municipals i llibres locals fets pel mateix centre d’història. A l’annex he introduït el resum de les entrevistes que vaig fer a persones que van viure la Guerra Civil a Gavà, no estan les entrevistes senceres ja que hi ha moltes coses personals per part dels entrevistats i coses que no podia incloure al treball ja que es saltaven els meus esquemes i planificació del mateix. Aquestes entrevistes m’han servit per saber més coses sobre el que va passar, ja que crec que els llibres no em podien proporcionar tota la informació necessària. Aquestes, han estat molt enriquidores emocionalment parlant.
‐ 3 ‐
3. UN COP D’ULL A LA GUERRA CIVIL A ESPANYA: La Guerra Civil Espanyola es va desenvolupar entre el 17 de juliol de 1936 fins a l’1 d’abril de 1939. Va ser un conflicte bèl·lic el qual va enfrontar el govern de la Segona República, que tenia suport d’organitzacions d’esquerres, contra una part de l’exèrcit i organitzacions de dretes. A més va haver una intervenció de voluntaris d’altres països, tant en un bàndol com en l’altre. Aquest conflicte bèl·lic va esclatar a causa d’un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla,degut a l’assassinat de Calvo Sotelo cap del Bloc Nacional, i al dia següent es va estendre per tot l’Estat espanyol. L’aixecament militar és encapçalat per la Legió i els Regulars. L’exèrcit africà va creuar l’Estret de Gibraltar i es van unir amb les tropes del general Queipo de Llano a Sevilla. Durant el 1937 la guerra es va lluitar en 3 fronts: Madrid, el nord industrial i les principals ciutats d’Aragó. El general Francisco Franco va llançar una ofensiva al front d’Aragó el maig de 1938 per arribar al Mediterrani i poder dividir el territori dels Republicans. Des d’aquest punt La Batalla de l’Ebre, a casa nostra, va ser decisiva pel bàndol nacionalista, ja que a la derrota dels republicans, va deixar via lliure per ocupar Catalunya, fet que va desencadenar la fi de la Guerra Civil Espanyola. Aquestes van ser les principals batalles d’aquesta guerra: Batalla de Madrid: aquesta batalla es va iniciar el 4 d’agost i va concloure el 8 de novembre de 1936.Va ser amb un avanç ràpid de les tropes del general Franco des de Sevilla. Allà hi van haver nombrosos bombardejos aeris. El seu objectiu era aconseguir donar un cop d’autoritat derrocant la capital i aconseguint el poder de la qual. Batalla del Jarama: Aquesta batalla va tenir lloc entre el 5 y el 25 de febrer de 1937, al curs mitjà del riu Jarama. L’exèrcit nacionalista pretenia aïllar Madrid de la resta de la zona republicana. En aquest enfrontament va haver-hi un desgast molt gran per ambdós bàndols que va tenir un lleu èxit pels nacionalistes. Posteriorment va haver-hi una contraofensiva dels republicans després que l’exèrcit nacional avancés 15 km pel Jarama. Això va fer que la iniciativa nacional fallés però la tàctica republicana solament va evitar que no avancessin més pel Jarama. Batalla de Guadalajara: La batalla va durar del 8 al 23 de març de 1937. Seguint amb la iniciativa d’aïllar Madrid pel nord en el qual l’exèrcit nacional va
‐ 4 ‐
fer una acció ràpida però va concloure amb un fracàs ja que els combatents del Jarama no van poder donar suport a aquest front. En aquest front l’exèrcit republicà tenia tropes de refresc i això va evitar que els nacionals poguessin avançar més de 50 km. Batalla de Brunete: va durar del 6 al 25 de juliol de 1937. L’exèrcit republicà pretenia salvar Santander enviant les tropes nacionals a la zona cantàbrica i van ocupar Navalcarnero. L’exèrcit republicà va aconseguir que l’assalt a Santander es retardés 5 setmanes. Una ofensiva nacional va evitar que els republicans ocupessin Navalcarnero. Batalla de Belchite: del 24 d’agost al 15 de septembre. L’exèrcit republicà pretenia conquerir Saragossa i Osca mitjançant accions a Zuera i Belchite. Aquesta iniciativa fracassa ja que l’exèrcit nacional paralitza l’atac, això si, l’exèrcit republicà ocupa una zona d’uns 15 km i 35 km de profunditat duran 6 mesos. Batalla de Terol: del 15 de desembre del1937 al 23 de febrer del 1938. Va ser una iniciativa per part de l’exèrcit republicà que pretenia ocupar la capital i així deixar a veure la seva capacitat de conquerir territoris. Van aconseguir conquerir Terol i també una amplia zona de terreny nacional. Batalla de l’Ebre: Entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938. L’exèrcit republicà pretenia que l’exèrcit nacional no avancés per Llevant enviant-los cap a l’Ebre i deixant-los aïllats. També pretenien guanyar temps per enllaçar amb la Segona Guerra Mundial que s’esperava. Van haver-hi 3 etapes o fases: 1a: avanç de l’exèrcit republicà, 2a: estabilització del conflicte i 3a: contraofensiva per part de l’exèrcit nacional. Amb aquesta contraofensiva van aconseguir superar als republicans i van poder seguint avançant. Batalla de Catalunya: 23 de desembre de 1938 fins al 10 de febrer del 1939. Catalunya era l’únic territori que resistia l’empenta de l’exèrcit nacional durant els últims 3 anys. Després de la batalla de l’Ebre la resistència republicana trontollava, ja que havien caigut dos dels fronts més importants com ara el de l’Ebre i el de Terol. L’exèrcit nacional venia per dos fronts diferent per l’oest i el sud, Catalunya estava acorralada per aquest exèrcit i poc a poc les ciutats anaven caient en mans del nacionals. Fins al 26 de gener de 1939 no van arribar a Barcelona i gairebé sense resistència van ocupar la ciutat, ja que el president de la República Manuel Azaña va marxar cap a França. Després de totes aquestes batalles, a l’abril del 1939, Espanya va passar a ser governada pel general Franco, cap militar de l’exèrcit nacional. Degut a tots aquests conflictes i batalles s’estima que van morir unes 500.000 persones, civils i militars entre els dos bàndols.
‐ 5 ‐
4. UN COP D’ULL A LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA. Durant la Guerra Civil Espanyola, Catalunya tenia un govern autònom de la Generalitat que es va mostrar fidel al bàndol republicà. El 19 de juliol de 1936 va tenir lloc l’aixecament militar a Barcelona, com s’havia fet en molts altres llocs de l’Estat el dia anterior, la sublevació va fracassar com en altres indrets. Aquest fracàs va ser degut a la resistència de les forces de la Generalitat i les milícies populars. La guerra seguia, i Catalunya al ser territori de rereguarda, va ser bombardejada i es van haver de construir refugis antiaeris, i a la imminent arribada de refugiats, la gana i l’escassetat d’aliments era molt notable. D’altra banda milers de catalans van actuar sobretot al front d’Aragó. El moment clau de Catalunya va ser quan les tropes nacionals van arribar al mediterrani, perquè des del 15 d’abril de 1938 Catalunya estava aïllada de la resta del territori republicà. La resposta de l’Exèrcit popular va ser la batalla de l’Ebre. La pèrdua d’aquesta va deixar via lliure a l’exèrcit franquista a ocupar Catalunya. Al final de la guerra, Catalunya va perdre moltes coses per les que va lluitar tants i tants anys, com ara l’Estatut d’Autonomia de 1932. Aquestes van ser les principals batalles que es van dur a terme a Catalunya: Front de Terol: en aquest front van ser enviats molts dels republicans Catalans que van morir a mans dels nacionals. Batalla de l’Ebre: Entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938. Va ser un intens combat entre tropes nacionals i republicanes a la vora del riu Ebre. La batalla es va desenvolupar amb atacs frontals d’infanteria que tendien a fracassar, amb moltes baixes en ambdós bàndols, però la superioritat numèrica i d'armament feixista els va permetre aguantar millor les baixes. L'exèrcit republicà va ser eliminat com a força de combat perquè els seus comandants no van poder o no van voler retirar-se quan era evident que la batalla estava perduda, i es van produir moltes baixes innecessàries. Aquesta batalla va tenir 3 parts: 1a: Creuament del riu: el 25 de juliol de 1938 exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta per tal de distreure l'atenció dels nacionals, una divisió militar va creuar el riu entre Mequinensa i Faió i una altra pel sud per Amposta. Així l’exèrcit republicà va poder avançar i va causar importants baixes en l’exèrcit nacional.
‐ 6 ‐
2a: Aturada de l’avanç republicà i estabilització de la batalla: l’exèrcit nacional disposava de més efectius i una superioritat aèria total. Això va provocar que l’exèrcit republicà no pogués avançar més, també degut a la manca d’estratègia en aquestes alçades de la batalla. 3a: Contraatac nacional: l’exèrcit comptava amb l’ajuda dels exèrcits feixistes d’Itàlia i d’Alemanya això va influir molt en aquesta etapa de la batalla ja que l’exèrcit republicà estava malmès de tantes baixes. Finalment el 15 de novembre les tropes republicanes es retiren i volen el pont del ferro donant per acabada la batalla. Batalla de Catalunya: 23 de desembre de 1938 fins al 10 de febrer del 1939. Catalunya era l’únic territori que resistia l’exèrcit nacional durant els últims 3 anys. Una vegada acabada la batalla de l’Ebre, la resistència republicana a Catalunya es veia gairebé disolta, ja que havien caigut dos dels fronts més importants com ara el de l’Ebre i el de Terol. L’exèrcit nacional va entrar-hi per dos fronts diferent per l’oest i el sud,des de Terol i des de Amposta. Catalunya estava acorralada per l’exèrcit nacional. Les ciutats anaven caient en mans del nacionals sense cap resistència republicana. Fins al 26 de gener de 1939 no van arribar a Barcelona i gairebé sense resistència van ocupar la ciutat, tan va ser així que no va haver-hi cap mort. El president de la República Manuel Azaña va marxar cap a França i es va donar per acabada la Guerra Civil Espanyola.
‐ 7 ‐
5. LA GUERRA CIVIL A GAVÀ 5.1.LA NOVA SITUACIÓ POLÍTICA La Guerra Civil va esclatar a Catalunya el 19 de juliol de 1936. A Gavà , durant els primers mesos, com a la resta de Catalunya, el descontrol va ser evident. Després de les eleccions generals de febrer de 1936 els enfrontaments violents entre la dreta i la esquerra van augmentar fins a tal punt de l’assassinat de Calvo Sotelo a mans de l’esquerra. Aquet fet va ser l’espurna que va provocar l’aixecament militar al Marroc el 17 de juliol i al dia següent es va començar a estendre’s per tota la península. Per aquest motiu els militants de la CNT-FAI vigilaven les casernes. El 19 de juliol, una part de la guarnició de Barcelona va sortir de les casernes tot seguint les indicacions del general Mola. Aquest aixecament va fracassar degut a les forces de l’ordre lleials a la República i a l’actuació dels civils que van sortir al carrer. El president Companys va convèncer el general Goded, cap dels insurgents, que anunciés per radio la seva derrota per evitar més vessaments de sang. L’anunci va tenir una gran repercussió a tota Espanya i va ser decisiu a Catalunya. L’ajuntament de Gavà estava presidit per l’alcalde Bartomeu Fabrés que pertanyia al partit d’ Esquerra Republicana de Catalunya.
Directius de l’ajuntament de Gavà l’any 1936 al poc de començar la Guerra Civil, on hi podem reconèixer Bartomeu Fabrés a la tercera filera inferior a l’extrem esquerre. Imatge cedida pel Centre d’Història de Gavà
‐ 8 ‐
5.2. LES MILÍCIES La derrota dels militars rebels i la distribució d’armes entre la població va fer que les autoritats catalanes perdessin el control de la situació. Des del 20 de juliol el poder el tenien els civils. Van aparèixer comitès armats que actuaven amb total impunitat: cremaven esglésies, escorcollaven, detenien, mataven, deposaven autoritats... Tot això va durar fins al maig de 1937. El dia 19 de juliol, mentre les especulacions d’una revolta hi eren presents es va suspendre el transit ferroviari de Catalunya i Gavà va ser un dels pobles afectats. Durant els primers dies, a la majoria de pobles, algunes famílies i també alguns capellans van anar cap a Barcelona. Això va fer que s’establissin controls per part dels milicians. A Gavà, un dels controls es trobava a la carretera de Santa Creu de Calafell. Amb l’esclat de la revolució anarcosindicalista, l’alcalde en aquell moment Bartomeu Fabrés, també metge de professió, dimitia perquè no acceptava estar condicionat en la seva política. El dia 23 de juliol, l’assemblea local del Sindicat Únic de Treballadors de Gavà i el seu radi, on preponderaven les tesis més radicals de la CNT des de 1933, va decidir passar a l’acció enmig d’aldarulls que van culminar amb l’assassinat del vicari Joaquim Massuet, el capellà mossèn Balbí Cuscó ferit greument, la crema de l’església de Sant Pere i l’ocupació de l'Ajuntament. Després de l’assassinat del vicari i la crema de l’església els milicians es van dedicar a requisar tots els objectes religiosos de les cases del poble. De cop i volta el poder va caure en mans dels milicians. Per Gavà passejaven pels carrers amb la pistola, el mocador vermell i negre al coll, la granota blava i una gorra amb l’anagrama del sindicat o el partit al qual pertanyien. Segons creien els habitants de Gavà, la majoria dels milicians provenien de la Torrassa de L’Hospitalet i que eren ells els qui portaven a fer “el paseíllo” , encara que eren de Gavà els qui assenyalaven amb el dit. Mentre uns assenyalaven a qui portar-se, els altres premien el gatell. Van haver-hi moltes revenges personals. “El paseillo” : terme que utilitzaven els milicians per endur-se a algun sospitós feixista en un cotxe, matar-lo i deixar-lo tirat a alguna cuneta del Garraf. A tot això els anarquistes van metrallar la seu d’ERC i van ocupar la Casa de la Vila. Va haver-hi gent que van ser jutjats pel Comitè Revolucionari, acusats d’oposar-se a la revolució. Finalment alguns d’ells van ser alliberats gràcies a la intervenció d’alguns veïns. Una altra conseqüència d’aquesta tensió va ser l’intent d’assassinat que va patir en Jaume Margarit, d’ERC, i la mort del Dr. Fabrés, que se’n va fer ressò al diari Treball.
‐ 9 ‐
Mentrestant i de forma temporal, el 18 de setembre de 1936 en Rossend Ferrando, del PSUC, assumia l’alcaldia. Aquesta noticia va ser publicada al diari Treball. En Rossend va ser un element destacat de la Unió de Cooperadors, una de les realitzacions que més enorgulleixen la classe treballadora de Gavà pel gran exemple de capacitat constructiva que representa.
Imatge de milicians a Gavà. Imatge cedida pel Centre d’Història de Gavà.
‐ 10 ‐
5.3. LES CONFISCACIONS COL·LECTIVITZACIONS
I
LES
Es van produir confiscacions a mans dels milicians que van ser el resultat de l’apropiament per part dels comitès dels béns dels propietaris que havien desaparegut o que havien donat suport tàctic a l’aixecament militar. A Gavà un dels primers edificis confiscats va ser la Torre Lluc, que es va utilitzar con a seu del “Comité de Milicias Antifascistas”. Els milicians s’asseien a les butaques dels senyors de la casa i recollien tots els matalassos de llana, segons deien, per a la gent dels front i per blindar els camions. També s’hi concentrava una gran quantitat de menjar, però que, si bé teòricament era per enviar-lo al front, els milicians no passaven pas gana. El 24 d’octubre de 1936 el Govern de la Generalitat de Catalunya decretava la col·lectivització dels mitjans de producció. Els milicians van col·lectivitzar tots els cotxes i camions de Gavà. També van col·lectivitzar els negocis, els camps i diverses finques. El lema era “Todo lo que hay aquí es mío y es tuyo”. Ràpidament van confiscar altres edificis. El 12 d’agost de 1936 sortia editat el Boletín de Información, publicat pel “Comité de Milicias Antifascistas”, on es deixava constància la incautació de l’American Lake, l’Escola de les Monges, la Rectoria i el casino, entre altres béns. Atesos tots aquests fets que s’anaven succeint arreu, la Generalitat de Catalunya, mitjançant decret de data 6 de desembre de 1936 va crear un Exèrcit Popular amb la intenció de controlar el personal de les “Milicias Antifascistas”. Una d’aquestes acadèmies militars es va ubicar al parc de l’Amèrican Lake. Els oficials es van instal·lar a les habitacions de l’hotel i els soldats, al restaurant. Durant aquest període de temps es va buidar l’aigua del llac, ja que el reflex que feia a les nits de lluna podia servir de punt de referència als bombardeigs dels avions feixistes que atacaven la fàbrica Roca.
‐ 11 ‐
5.4. EL MÓN LABORAL Pel que fa el treball, el 20 de juliol de 1936 ningú no va anar a treballar, ja que s’havia convocat una vaga general per protestar contra els revoltats. Els dies següents, els obrers van tornar a la feina. Molts amos d’empreses, però, havien fugit. Des d’aquell moment van ser els comitès d’empresa els encarregats d’organitzar el treball. Les fàbriques gavanenques van orientar la seva producció cap a la indústria bèl·lica. A Gavà, els propietaris de can Roca i Serra i Balet havien fugit. De totes dues se’n va fer càrrec un comitè d’empresa (Consell de l’Empresa Col·lectivitzada), format per treballadors de la UGT i la CNT. A la Roca es va passar a aprofitar la seva infraestructura com a foneria i va començar a fabricar projectils. En altres casos, com el dels Hules, els directius estrangers van tornar als seus països i l’Alfons Mínguez director - gerent dels Hules va haver de fer-se càrrec de la fabrica, ajudat per altres membres del comitè. Aquest comitè editava la Publicació Tasca, revista que es repartia mensualment entre tots els treballadors. La fàbrica dels Hules per exemple va passar de dir-se Societat General d’Hules SA a Societat General d’Hules EC (Empresa Col·lectivitzada). On hi van passar a fabricar una tela oliosa per als avions de caça que era mes barata i lleugera en comptes de xapa. Inclús tenia una moneda pròpia que els comerços locals acceptaven com a bona. Pel que fa als petits comerciants del poble, aquests intentaven continuar amb el seu petit negoci.
‐ 12 ‐
5.5. ELS PROVEÏMENTS A finals del 36 començaven a escassejar els aliments. El carbó i el petroli. Els preus no paraven de pujar i va aparèixer el marcat negre, calia racionar els productes. Les cues eren interminables als centres de racionament locals. Menjar va esdevenir l’obsessió de la població de la rereguarda. De res no servia tenir diners, perquè no hi havia res per comprar. La Unió de Cooperadors va emetre moneda pròpia valida només entre els seus socis. Aquesta cooperativa es trobava al carrer del centre i al bar del costat hi acceptaven els diners de la cooperativa. Amb data 8 d’abril de 1937, l’Ajuntament també posava en circulació una emissió de paper moneda amb valors d’1 pesseta i 50 cèntims, per un import total de 10.000 pessetes. La retirada de tots aquests bitllets va ser fixada el 28 de febrer de 1938, segons l’acord municipal el dia 18 de febrer de 1938. Aquesta situació es va anar agreujant progressivament i a finals del 38 ja no hi havia res a la major part de les botigues, només a les que repartien poc racionament. A tot això els milicians confiscaven tot el que podien. El menjar es concentrava al seu quarter general, la Torre Lluch, i des d’allà el repartien als locals. No en tots els locals hi donaven el mateix menjar. Va haver-hi gent que no va tenir gaires recursos agraris que sovint va passar gana mentre que altres amb més recursos agraris no en van passar gaire. Això va derivar en el canvi de menjar entre veïns o fins i tot pagar les feines amb aliments.
Bitllets que proporcionava l’ajuntament de Gavà per anar a comprar a les botigues del poble durant el racionament.
‐ 13 ‐
5.6. LES LLEVES A més de les dificultats que suposava sobreviure en aquests anys de guerra, la majoria de les famílies es van veure trencades per l’anada dels homes al front. A la por que hi havia de perdre el pare, el marit o el germà, calia afegir-hi el fet que moltes dones es van haver de fer càrrec de la família, no només cuidant els nens, sinó treballant al camp i a les fàbriques per poder subsistir. Molts nens també, van haver de deixar d’anar a l’escola per treballar al camp i ajudar a les seves mares. Molts van ser els gavanencs que van formar part d’aquelles lleves. Alguns van poder tornar i d’altres van tornar al camp de batalla.
Una de les lleves que van fer de Gavà. Imatge cedida pel Centre d’Història de Gavà.
‐ 14 ‐
5.7. EL TANCAMENT DE LES ESCOLES Pel que fa les escoles, l’esclat de la Guerra Civil va coincidir amb el període de vacances escolar. Quan es va iniciar el nou curs l’any 1936, totes les escoles religioses havien estat confiscades per la Generalitat, que continuava apostant per una escola pública, gratuïta i laica, tot seguint les premisses de CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada). La nova pedagogia es basava en el desenvolupament personal i intel·lectual de l’alumnat, el tracte directe i democràtic amb el professorat i l’avaluació continuada mitjançant els treballs en comptes d’exàmens de memòria, que afavorien al raonament. A Gavà es van clausurar les tres escoles privades (l’Ateneu, la Immaculada Concepció i el Sagrat Cor). En el cas del Sagrat Cor, el seu nom va fer pensar erròniament que era un col·legi religiós quant no ho era. Pel que fa les monges de l’Immaculada Concepció, algunes van tornar als seus pobles d’origen i d’altres es van haver d’amagar a cases de gent del poble fins al final de la guerra, perquè no les matessin. L’escola l’Ateneu també va ser confiscada i el PSUC (Partit Socialista Unificat) hi va fundar l’Escola de la Casa del Poble. La mestra en aquesta nova etapa va ser la Josefa Ramón, que fins aleshores havia dirigit el col·legi Sagrat Cor. Va haver-hi una proposta per establir una escola a l’American Lake, tot i que finalment no hi ha constància que es dugués a terme. Malgrat que els “Col·legis Nous”, tal i com anomenaven a les escoles recentment fetes, continuaven oberts, el tancament de les escoles privades va provoca una manca d’espai per encabir tots els nens i nenes. Així el curs 19361937 es va fundar l’escola Municipal Ignasi Iglesias, a la masia de Can Pere Bori. El seu impulsor va ser en Josep Soler Vidal, del PSUC, que en aquell moment ocupava la regidoria d’ensenyament i Cultura. Durant els cursos 1936-1937 i 1937-1938 es va intentar dur a terme un ensenyament de qualitat, seguint la pedagogia de Maria Montessiori, però les circumstàncies ho van impedir. Finalment, el curs 1938-1939 les classes van quedar suspeses fins l’acabament de la guerra. Durant aquell temps, també es van organitzar festes infantils per als escolars.
‐ 15 ‐
5.8. POCS MOMENTS PER AL LLEURE Entre els qui no van viure la guerra hi ha idea que durant aquells tres any no es va fer cap activitat de caràcter festiu o lúdic però no es del tot cert, almenys fins a principis del 1938, els cinemes gavanencs encara que col·lectivitzats, continuaven oferint programació. Això si, durant els tres anys de guerra no hi va haver festa major ni d’estiu ni d’hivern i el lloc on s’instal·lava l’envelat – un solar entre la Torre Lluch i la Rambla, davant del Casino- va servir per fer la instrucció dels soldats gavanencs mobilitzats. La gent però, continuava amb el costum d’anar d’excursió i fer activitats pel seu compte i intentava fer vida normal malgrat les dures circumstàncies. Els nens, com tothom, també van patir la guerra, però de tant en tant encara hi havia moments per jugar.
‐ 16 ‐
5.9. ELS BOMBARDEJOS A Gavà com a altres pobles, mentre la població no va ser bombardejada no es va tenir plena consciència que s’estava en guerra. A l’inici d’aquesta, quan la radio avisava del perill de bombardeig i l’enllumenat públic s’apagava, la gent anava cap al Pont dels Rierals(On ara hi ha una rotonda enfront de la fàbrica Roca i que delimita Gavà amb Viladecans.) per presenciar “l’espectacle” que suposava el bombardeig de Barcelona de nit. Una vegada se n’anaven els avions i s’encenia l’enllumenat tothom tornava a casa seva. Més endavant, a Gavà, des que la fàbrica Roca va començar a fer material de guerra, principalment obusos d’artilleria, un hidroavió va començar a sobrevolar el poble i localitats veïnes. El seu objectiu era espantar i desmoralitzar la gent, ja que no llençava bombes, ni donava senyal hostil. Aquest hidroavió era popularment anomenat com l’Isidro, que feia un reconeixement gairebé diari sobre Gavà i les poblacions veïnes. Després van començar a arribar els Junkers que venien del sud i cap al 1938 van començar els bombardejos aeris sobre Gavà. Aquests, no eren ni molt menys diaris i sobretot es centraven a la Roca. A principis de 1938 Franco va ordenar bombardejar Barcelona. A paer dels avions italians, s’hi van afegir els Junkers alemanys de la Legión Cóndor procedents, segurament, del front d’Aragó. Després de bombardejar Barcelona, van començar a llençar bombes per tot arreu i a Gavà òbviament també. El 16 de març de 1938 es va produir el primer bombardeig sobre Gavà. Posteriorment, n’hi hauria quatre més, que en total van provocar 16 morts. Els dies que Gavà va ser bombardejada van ser: el 30 de juny, el 4 de juliol, el 6 de novembre i el 3 de desembre de 1939. L’objectiu d’aquests bombardejos era bàsicament destruir la fàbrica Roca, però algunes bombes van caure damunt del poble i van matar població civil.
Imatge d’un bombarder típic de la Guerra Civil Espanyola. Imatge cedida pel Centre d’Història de Gavà.
‐ 17 ‐
5.10. ELS REFUGIS ANTIAERIS L’ajuntament de Barcelona va distribuir manuals on es donaven instruccions per a la construcció de refugis. A Gavà tenim constància, a partir dels testimonis orals de dos refugis municipals. Per que fa al primer, aquest estava situat al primer tram de la Rambla fins arribar a la carretera i tenia un ramal que anava cap a les oficines de la Roca. El van fer els mateixos treballadors de la fàbrica Roca sota les ordres del Comitè d’Empresa i sota la supervisió dels tècnics municipals. El refugi tenia 3 entrades. La primera estava situada a la Rambla, cantonada amb la carretera de Santa Creu de Calafell. Hi havia una altra a prop de l’estació i, finalment, la tercera estava situada darrere de les reixes que tancaven les oficines de la Roca. S’estenia per tot el primer tram de la Rambla. Per a la construcció es van emprar tones de ciment armat, per poder aguantar la caiguda de les bombes. En aquest refugi s’hi va amagar molta gent durant tot el dia i era el més segur per a la població. El segon refugi municipal que es va construir, cap a les acaballes de la guerra, estava situat al carrer de Salvador Lluch. Tenia una amplada aproximadament de 1,5 metres i una profunditat de 2 metres. Tenia forma de T. La primera boca d’entrada era a prop de l’ajuntament. Al casal del centre hi havia una altra boca d’entrada. A part d’aquests refugis, se’n van fer d’altres a les fàbriques, així com refugis veïnals, trinxeres i coves. Quan la gent sentia les sirenes d’avís, corria per a amagar-s’hi. Molts anaven a les masies de la rodalies i d’altres preferien esperar a casa, sota taules i matalassos. Pel que fa a les fàbriques, a part del refugi ja citat de les oficines de la Roca, també hi havia un a la fàbrica Serra i Balet. Aquest el va fer construir el Comitè d’Empresa de la fàbrica Manufactures Serra i Balet per als seus treballadors i treballadores. Per la seva estructura, recorda molt al de la Rambla. A la fàbrica dels Hules no hi havia refugi, però s’aprofitava la canalització de les galeries que portaven el vapor des de la caldera fins als assecadors dels Hules per refugiar-se. Pel que fa als refugis veïnals, tothom que va poder i tenia pati, va construir-ne un. Eren d’estructura molt senzilla. Es tractava de túnels no massa grans, excavats a pic i pala, a l’argila i amb dues boques, una d’entrada i una altra de sortida. Per exemple al pati del col·legi Sagrat Cor s’hi va construir un.
‐ 18 ‐
En alguns indrets del poble s’hi van construir trinxeres en forma de ziga-zaga, els feien així per tal d’evitar l’ona expansiva, i durant els bombardejos la gent s’hi ajeia. Malgrat l’existència de refugis i trinxeres, molta gent va preferir fugir del poble i amagar-se a les coves de Les Ferreres, Can Tintorer i Les del Calamot. D’altres es van refugiar a algunes masies a les afores del poble. Però també va haver-hi molta gent que va preferir quedar-se a casa seva durant els bombardejos, amagats a sota el llit o la taula o senzillament ajaguts.
Imatge en la qual s’estava construint el refugi del Carrer Major. Imatge cedida pel Centre d’Història de Gavà.
‐ 19 ‐
5.11.LA FI DE LA GUERRA. LA REPRESSIÓ Les tropes franquistes van entrar a Gavà el 24 de gener de 1939, sota les ordres del general Yagüe. Hi van fer per Begues i Castelldefels i es van trobar a la Rambla. Aquell matí no hi havia ningú pel carrer, amb la por al cos del que pogués passar. Quan van entrar les tropes per la Rambla, que venien de la carretera de Begues, tothom va tenir una sensació general d’alegria,perquè la guerra s’havia acabat, i, al mateix temps de por a les represàlies. La tropa republicana que es retirava va volar el pont dels Rierals. Al cap d’una estona tres soldats del bàndol republicà que s’havien amagat darrere al pou de l’aigua que hi havia al començament de la Rambla Casas van intentar plantar cara però de seguida van ser repel·lits i morts per les tropes franquistes. Immediatament aquestes van ocupar tota la rambla i la gent va sortir al carrer. Dos dies després van arribar a Barcelona i l1 d’abril s’acabava la Guerra Civil espanyola. Una vegada les tropes franquistes van desocupar la Rambla i van anar cap a Viladecans la gent va sortir al carrer i va celebrar la fi de la guerra, els hi era igual de quin bàndol foren o quines ideologies tinguessin, de fet seguien sent veïns d’un poble que va aguantar les sotragades d’una guerra molt dura i val a dir-ho molt llarga pels qui la van viure. Tots els habitants de Gavà recorden la postguerra com a molt llarga i dura. Tots recorden el pa de racionament, que semblava fet de serradures, i els menjadors d’Auxili Social, instal·lats un a l’American Lake, i l’altre, a Can Pere Bori. A Gavà la repressió va portar set persones a la presó Model i set van ser afusellades al Camp de la Bota. El 1940 es va fer un sondeig a Gavà per calcular més o menys la gent que va morir. No es van arribar a dades clares sobre els morts de Gavà degut a que moltes vegades no hi havia document de defunció degut als assassinats durant la Guerra Civil. Finalment es va fer un altre sondeig en el que es va calcular la població existent a Gavà. Aquests van ser els resultats: any 1936: 6329 habitants, any 1940: 6110 habitants. La població va disminuir a Gavà degut a les morts i a que molta gent va marxar per exiliar-se o bé per evitar la guerra.
‐ 20 ‐
5.12. CONCLUSIONS Gràcies a aquest treball he pogut saber com es va viure la Guerra Civil Espanyola a Gavà i totes les conseqüències que va suposar per a la gent del poble aquest conflicte. I he refermat un coneixement previ que a les guerres la gent del poble no guanya mai. Al introduir primerament la Guerra a Espanya i a Catalunya m’ha permès saber més sobre varies ideologies, tot i que no m’he centrat gaire en elles, i ajudarme en la recerca de varis documents relacionats amb Gavà. La Guerra Civil es va viure força intensa des d’un principi, ja que al poc d’haver començat, els milicians republicans van assassinar a l’actual alcalde Bartomeu Fabrés i el van deixar mort a la carretera del Garraf. Tots els veïns van sortir perjudicats d’aquesta guerra. Molts d’ells van perdre propietats que van ser confiscades pel milicians republicans, altres van perdre a persones estimades que o bé van ser mortes al front de guerra o bé van marxar de Gavà i també del país. Molta gent simplement va perdre diners i amb això va passar gana. Degut a les cartes de racionament, no importava ni tan sols els diners que la gent tingués, perquè no hi havia aliments. Certament la gent que tenia terres i camps no va patir gana ja que podien treure profit de les collites. La gana va fer que molta gent robés i delinquís per tal de tenir alguna cosa que posar-se a la boca. En aquesta guerra pels veïns de Gavà no va haver-hi guanyadors, perquè tothom va perdre alguna cosa. Aquesta guerra no va entendre de ideologies polítiques, perquè per molt que fossin d’una ideologia o d’una altra, els veïns de Gavà van haver d’ajudar-se els uns als altres simplement perquè molts d’ells eren família o bé eren veïns de tota la vida. La Guerra Civil va dividir un país en dues ideologies però no va poder acabar amb un poble en el qual la gent es va ajudar pel simple fet de ser veïns.
‐ 21 ‐
6. ANNEX 6.1. RESUM DE LES ENTREVISTES REALITZADES A GENT QUE VA VIURE LA GUERRA CIVIL A GAVÀ. Aquí tenim un resum de varies entrevistes fetes a gent que va viure la Guerra Civil a Gavà, no estan les entrevistes senceres ja que estan fetes a gent gran i la informació donada sovint és força dispersa. ÀNGEL OLIVELLA
Quan esclata la guerra tenia 16 anys. Vivia al carrer Sant Nicasi. Durant els anys 1934-1935 va organitzar algunes vetllades de boxa. Recorda que va organitzar una vetllada amb l’alcalde de Gavà, Jesús Muñoz. Totes aquelles vetllades es van acabar amb l’esclat de la guerra. Com molts altres va haver de marxar al front, aquesta lleva se’n va dir la lleva del 40 segons comenta l’Àngel. Abans de marxar però van estar fent la instrucció, que va durar poc. Com que els de Begues els era difícil poder baixar, ell li van manar que pugés per a instruir els altres nois. Recorda que tenia un pas gratis per a l’autobús. Recorda amb ironia com el conductor sempre que el veia li deia “encara no t’has mort”?. Com deia la instrucció va durar poc. De seguida els van enviar cap a Canet de Mar i d’allà a l’Ebre. Recorda que quan van marxar, els van prohibir enviar cartes per comunicar a on anaven. Quan van passar per l’estació de Gavà, van llençar pedres per avisar que marxaven cap a l’Ebre.
‐ 22 ‐
NATI CUESTA Va néixer l’any 1925 a Barcelona. Primer va viure a Viladecans i un temps més tard es van traslladar cap a Gavà. Quan esclata la guerra tenia 11 anys. Vivia al carrer Sant Nicasi. Va anar als col·legis nous. El seu pare va haver de marxar al front i ella es va quedar a Gavà amb la seva mare i una germana. Segons explica la seva mare cuinava pels soldats. Recorda que un dia un d’ells els va comentar que el dia que entressin els nacionals marxarien i els deixarien una nota per avisar. Efectivament quan van entrar, van deixar una nota, diners i menjar (sac d’avellanes, patates i arròs). Durant la guerra va continuar anant a l’escola, a Can Pere Bori. Als 14 anys ja es va posar a treballar. Recorda un dia que van anar tota una colla a un camp de patates (en un camp a sota la riera dels Canyars), que estava col·lectivitzat pels de la FAI. Ells creien que els de la FAI, ja havien passat i van anar a espigolar. Van començar a arrencar patates i de seguida van veure que n’hi havia masses, cosa que significava que encara no hi havia passat ningú. La sensació que van tenir en aquell moment va ser de molta por. Quan bombardejaven, algunes nits havien anat a dormir a les coves de Can Tintorer. També recorda haver anat a Cal Torelló amb la tenda de campanya. De vegades també es refugiaven a la casa del davant del carrer Sant Nicasi ja que hi havia un refugi(1938). Estava excavat a terra fins arribar al pou.
‐ 23 ‐
ROSA MIRET Neix l’any 1919. Quan esclata la guerra tenia 17 anys. Va anar a escola fins als 14 anys al Sagrat Cor on hi té molt bons records de l’ensenyament i encara guarda molts dels llibres i llibretes d’aquell temps. Va treballar a la fabrica de les cintes i després va marxar a l’Hospitalet on va viure una part de la guerra. Poc temps més tard va tornar a Gavà. Ella se’n recorda que va caure una bomba al costat del centre Excursionista. Va caure just a un llit i no va arribar a explotar. Diu que quan hi havia un bombardeig sempre es quedava a casa amb la seva família. Una veïna seva venia a dormir amb ells perquè deia que es sentia més segura. Sempre s’espantaven molt quan queia una bomba.
‐ 24 ‐
Joan Martorell Neix l’any 1929. Quan esclata la guerra tenia 7 anys. va anar a Can Pere Bori. Quan van començar els bombardejos ja no hi va anar més. Recorda perfectament el refugi del carrer del Centre, ja que el tenia pràcticament davant de casa. Diu que el refugi tenia una boca d’entrada aprop de l’Ajuntament. La recorda amb escales ben fetes per baixar i llavors feia un quatre i anava a buscar la vorera de davant. Diu que al Calamot hi havia un lloc de vigilància. Recorda com al seu pare li confiscaven el camió a deshores i se l’enduien per carregar els morts que mataven als anarquistes. Sovint el camió tornava ple de sang, que el seu pare havia de netejar.
‐ 25 ‐
Pere Alcaraz Quan esclata la guerra ell tenia 7 anys. Vivia al carrer Sant Nicasi. Recorda el refugi de la Roca perfectament. Almenys hi havia 1 metre de formigó al sostre. El refugi no es va excavar, si no que es va fer obert (a pic i pala) uns 2 metres, i llavors van posar ferros i formigó fent una carcassa. Ell anava a portar al menjar al seu pare a la fàbrica Roca on ell hi treballava. També se’n recorda del refugi del carrer del Centre. I les coves a Can Tintorer (al carrer de l’Institut Bruguers avall). Parla de les trinxeres al camp dels rierals (Can Sellarés). Hi havia un refugi/trinxera a darrera el pati de Can Pere Bori. Quan tocava la sirena havia de baixar. Diu que hi havia trinxeres al carrer Ntra. Senyora de Brugués. Te el record nítid d’un dia que tornant de l’escola amb el seu germà, un caça petit els va disparar i es van haver de tirar a terra.
‐ 26 ‐
Teresa Margarit Va néixer l’any 1924. Quan esclata la guerra tenia 11 anys. Anava a l’escola de les Monges. Quan esclatà la guerra, va deixar d’anar-hi i es va posar a treballar al camp. Recorda que quan tiraven les bombes no es movien de casa. No recorda haver passat gana, ja que tenien camps i aixó els permetia anar menjant. No oblidarà mai el dia que van venir a buscar el seu pare per matar-lo. Ell va poder fugir, pels terrats i amagar-se en un altre casa. Quan van entrar, van començar a disparar trets i van ferir a la seva tieta, que posteriorment moriria a l’Hospital Clínic. El seu germà també havia marxat. Ella recorda la imatge de la casa amb sang al terra. El seu pare finalment es va poder amagar a Barcelona. El seu germà va haver de marxar al front. Recorda que quan va tornar tenia una imatge miserable. Després va haver de marxar a fer el servei militar. En total 7 anys va estar el seu germà fora de casa. Ella es va passar tota la guerra a Gavà treballant al camp amb la seva mare.
‐ 27 ‐
Joan Solé Margarit Neix l’any 1920. Quan esclata la guerra tenia 16 anys. L’any 1938 li tocava anar al front, però estava ingressat al clínic, degut a una malaltia pulmonar. Va ingressar a finals del 37 . El metge li va allargar l’estada perquè no hagués d’anar al front. Amb 14 anys, del 36 al 37, va entrar a treballar als Hules i es dedicava a portar els càntirs d’aigua per a els treballadors. Component de la Federació de Joves Cristians. Quan va acabar la guerra la Federació de Joves Cristians ja no va continuar. Ell va rebre un comunicat que havia d’anar al camp de concentració. Recorda com la mare d’un dels nois de la Federació de Joves Cristians, va anar a veure a l’alcalde per demanar-li explicacions. Sembla ser que a ell no van voler fer-li l’aval per poder tornar a fundar la Federació perquè el seu pare havia votat a les esquerres.
‐ 28 ‐
6.2. GLOSSARI DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL A GAVÀ Morts a mans dels milicians republicans. Rafael Mas Gironella (capellà) Juan Martínez Martínez (guarda jurat) Salvador Lluch (hisendat) Joaquim Massuet (vicari) Fortià Casanovas (Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC)) Carles Benavent (FJCC) Hugo Villa (alcalde gestor entre 1934 – 1935) Pere Carro (FJCC) Josep Serrat (FJCC) Joan Badosa (comerciant, membre de la Lliga Regionalista) Joan Miranda Jaume Badosa (comerciant, membre de la Lliga Regionalista) Marc Grau (secretari municipal, membre de la Lliga Regionalista) Bartomeu Fabrés (metge, capdavanter d’Esquerra Republicana de Catalunya) Josep Sèculi (veterinari municipal, membre de la Lliga Regionalista)
‐ 29 ‐
Víctimes dels Bombardejos franquistes. Josefa Adam Morena Francesc Campillo Ronda Prudenciana Zapater Falcó Josefa Gálvez Vera Carme Barrios Guerra Concepció Fuentes Simón Josep Ortega Hernández Manel Mañogil Espinosa Miguel Pellices Vallés Josep Nuvials Reyes X. Caylà Julià Serch Marcet Rosa Caylà Parellada Josep Moreno Navarro Antoni Sallent Povill Joan Lleó Ansa
Totes aquestes persones van morir a la Guerra Civil Espanyola a Gavà, que no va ser un simple conflicte bèl·lic, sinó que va ser un conflicte entre dues ideologies, cap millor que l’altra però si molt diferents.
‐ 30 ‐
6.3. APUNTS IMPORTANTS SOBRE LA GUERRA CIVIL A GAVÀ: Gavà estava dividida en 2 zones segons les ideologies: Casino: era un local que l’anomenaven així per que la gent anava a jugar a les cartes, al domino i altres jocs de sobretaula. Aquesta era la seu dels republicans. Estava situada al carrer Major on actualment hi ha una Caixa Penedès. Bar Sport: era un bar situat a l’actual Rambla Vayreda. Aquesta era la seu dels nacionals i la gent s’hi trobava allà per xerrar sobre qualsevol tema, en aquest bar era el típic bar de poble. Document Relacionat amb les escoles de Gavà: El Comitè Local de l’Escola Nova Unificada treballa en l’estructuració del nou pla escolar. Confeccionat el cens de tota la població infantil fins a l’edat de 14 anys, el referit Comitè es proposa establir al magnífic parc anomenant “American Lake”, una guarderia i diversos parvularis per als infants necessitats. Una altra de les preocupacions actuals del Comitè de l’Escola Nova Unificada és la de poder instal·lar en locals més decorosos tots els alumnes de les antigues escoles unitàries de la vila i els procedents de l’escola confessional i particular.
Document relacionat amb el lleure a Gavà: Festival benéfico en Gavá El domingo tuvo lugar en el Cine num.1 de Gavá un simpático festival artístico, organizado por el Campo de Instrucción num.6 y patrocinado por el Comisariado de dicho Campo, a beneficio del Hogar del Soldado. Se representaron con gran éxito las divertidas comedias en un acto “Cebes al cap” y “El amigo Lopez”, además de unselecto programa de variedades. El acto se vió concurridísimo por numeroso público de Gavá y pueblos cercanos, que aplaudió merecidamente a los artistas.
‐ 31 ‐
6.4. ALGUNS NOMS PROPIS DE LA GUERRA CIVIL A GAVÀ
Bartomeu Fabrés i Anglada Bartomeu Fabrés i Anglada (Mataró, 21 d’octubre de 1902 – Gavà 11 de setembre de 1936), mataroní d’origen, va ser metge i polític a Gavà durant la segona república fins poc després que comencés la Guerra Civil. Fil de família modesta, va començar a estudiar a l’edat de sis anys internat als sal·lessians de Mataró. Aficionat a la lectura i molt bon estudiant des de petit. Va estudiar Medicina a la facultat de Barcelona. Ja a la universitat es va interessar per la política i es va vincular a Esquerra Republicana. L’any 1925 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia. Pocs dies abans d’obtenir el títol es casava amb Margarida Vila que va ser la seva muller fins que va morir. El doctor Fabrés i la seva família van arribar a Gavà l’any 1926 i va muntar una consulta a casa seva. Mesos després va ser pare i uns anys més tard va tornar a ser-ho. Fabrés, militant de Esquerra Republicana de Gavà va ser adherit a les llister per les eleccions municipals del 1931. En aquestes eleccions va sortir elegit tinent d’alcalde de Gavà. Es va fer càrrec de la Comissió d’Escoles, i va promulgar la construcció dels Col·legis Nous, com ara el Salvador Lluch. A les eleccions de 1936 Bartomeu Fabrés va ser elegit alcalde de Gavà. Mesos després, amb la Guerra Civil ja començada, milicians de la República van picar a la porta de casa seva, dient que havia d’anar amb ells a socórrer a un milicià ferit, la seva dona pensava que era un parany i que el volien matar, malauradament tenia raó i Bartomeu Fabrés i Anglada va ser trobat sense vida a les 7 del matí del 12 de setembre de 1936. El doctor Fabrés era un personatge singular de Gavà que es va preocupar per la qualitat de vida dels seus pacients i de tots els gavanencs, sempre fidel als seus ideals.
‐ 32 ‐
Josep Soler i Vidal: Josep Soler i Vidal (2 d’abril de 1908 Barcelona – 1999 Gavà). Fill de família humil, va néixer en un barri obrer de Barcelona. Va realitzar els seus estudis primaris a les Escoles Catalanes del Districte VI. Una vegada acabada la primària, va fer-hi el batxillerat, alhora que ajuda a la seva mare treballant. A pesar d’això entra a la Universitat de Barcelona, però degut a que també treballa comença a perdre assignatures i al final ho deixa córrer. No obstant assisteix a unes classes nocturnes i obté el premi en grau superior. Així a l’edat de 16 anys entra a treballar d’alumne ferroviari. Fa l’aprenentatge a Gavà durant un quant temps però quan aconsegueix la categoria de factor auxiliar el traslladen a l’estació de la Sagrera. L’any 1929 demana l’excedència a la Companyia de Ferrocarrils per fer el servei militar a Barcelona. L’any 1931, reprèn activitats que tenia pendents com l’Associació Protectora de L’ensenyança Catalana i hi cerca feina. Arran d’aquesta feina es vincula en el món de les lletres. El 1933 es Casa amb Magdalena Vinyes, gavanenca i la dona que serà la seva companya tota la vida. La parella pren la decisió de venir a viure a Gavà. A Gavà exerceix una influència destacada en els medis obreristes i nacionalistes: des de la junta de la Unió de Cooperadors és l’impulsor del nou edifici de la cooperativa. Ja el 1936, amb l’aixecament feixista es va crear el Partit Socialista Unificat de Catalunya que estarà adherit a la Internacional Comunista, on Soler i Vidal formava part. Josep Soler i Vidal, els primers mesos de guerra els va viure a Gavà. Passa a ocupar la regidoria d’Ensenyament i Cultura en representació del PSUC, del qual havia estat fundador a la vila. A principi de 1937 és mobilitzat per anar al front, però a causa d’una lesió cardíaca és destinat a Serveis Auxiliars. Malgrat el seu nou destí, el partit el va reclamar per desenvolupar un servei dins l’organització obrera. Fins a les acaballes de la guerra va estar vinculat amb el partit.
‐ 33 ‐
Va marxar de Barcelona i es va refugiar a Mèxic amb la seva dona i els seus fills i fins el 1965 no varen tornar a Catalunya i concretament a Gavà. Una vegada instal·lat a Gavà es va dedicar a la investigació històrica de Catalunya fins a poc abans de Morir.
‐ 34 ‐
Salvador Lluch Salvador Lluch (Gavà 1873 – 1936 Gavà). Salvador Lluch i Viñals fill de família de terratinents benestants va tenir una infantesa força agradable. A l’edat de 36 anys es va casar amb Dolors Clua i Salvadó. D’aquest matrimoni van néixer 3 fills: Dolors (1910), Josep (1912) i Montserrat (1918). L’any 1911 va fundar amb la participació de la BASF, l’empresa química Lluch y Cía., que produïa tints per a teixits. A principis de la dècada dels anys 20 va començar a actuar a Gavà com a mecenes i patrocinador d’activitats socials i polítiques en el marc de l’Ateneu Popular, procliu a les idees de la Lliga Regionalista, i va dotar de seu en construir el Casino, amb sala d’actes, pista de ball i escola. L’any 1928 va cedir un solar a l’Ajuntament perquè hi construís un grup escolar de nova planta. Arran d’això el van nomenar fill adoptiu de la ciutat i es va inaugurar el 1933. El 28 de juliol del 1936 va morir assassinat per les milícies republicanes al ser declarat col·laborador dels feixistes pel comitè revolucionari local, i les seves propietats van ser confiscades.
‐ 35 ‐
Pedro Carro: Pedro Carro (Lleó 30 d’octubre de 1905 – Gavà 30 d’agost de 1936) Fill de família humil i cristiana. Des de ben petit molt religiós. Va estudiar en una escola cristiana a Lleó on va cursar estudis primaris. A causa de les necessitats econòmiques de la seva família van haver de traslladar-se a Catalunya i fincar-se a Gavà. On va ser vicari del Mossèn Balbí Cuscó.
Pedro Carro sobretot defensava el seu ideal de cristianisme, que era, que s’havia de ser cristià tots els dies i no només quan s’anava a missa els diumenges. Pertanyia a la Federació de Joves Cristians on hi tenia una gran responsabilitat. El 30 d’agost de 1936 els republicans van matar a Pedro Carro a Pedralbes juntament amb altres companys de la Federació de Joves Crist
‐ 36 ‐
6.5 IMATGES
Imatge de la Torre Lluch als anys 30. Imatge Cedida pel Centre d’història de Gavà
Imatge de la lleva del biberó. Imatge Cedida pel Centre d’història de Gavà
‐ 37 ‐
Imatge de Gavà de l’any 1937 a vista d’ocell. Imatge cedida pel Centre d’Història de Gavà
Bitllet que donava la fabrica dels Hules als seus treballadors com a salari per que poguessin comprar a l’economat de la fabrica. Imatge cedida pel Centre d’Història de Gavà.
‐ 38 ‐
Escrit de la fabrica Roca, en el qual es mostra el material de guerra que feien i les quantitats. Imatge cedida pel Centre d’Història de Gavà.
‐ 39 ‐
7.1. BIBLIOGRAFIA
VV AA. El Gavà dels anys 30: les experiències viscudes. Ed . Gavà, 2007 Campmany Josep. Gavà. Ed Gavà, 2007 Tarrida i Pugès Antoni. La Generació Perduda: Els gavanencs i la guerra del 1936-39. Ed Gavà, 2010 Gibert i Valenti Alfons. Dolça Melangia... Trista Recordança (Esplendor i decadència dels anys trenta a Gavà). Ed Gavà, 1990. Cervera i Segura Ricard. Vida I Mort del Doctor Fabrés. Ed Efadós, 2003. Gibert i Valentí Alfons. Un Segle de Vida Gavanenca (1840 – 1940). Ed Gavà, 1990. Tarrida i Pugès Antoni. Terra i Ànima (EL GAVÀ DE QUAN JO ANAVA A L’ESCOLA). Ed Gavà, 2005. Tarrida i Pugès Antoni.Pagesos, Sorres i Espàrrecs. Ed. Gavà, 2005 Campmany Josep. Notes Per A La Història De L’Anarquisme I El Sindicalisme A Gavà. Ed Gavà, 1995. Alonso i Eliseu Argenté Manuel.Josep Soler i Vida, Fidelitat A Un Poble. Ed Gavà, 1988.
PÀGINES WEB http://www.xtec.es/~aguiu1/calaix/050guerracivilcatalunya.htm http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/guerracivil-cat.htm http://www.generalisimofranco.com/GC/batallas/006.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espa%C3%B1ola
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0016429
‐ 40 ‐