La SIDA Treball de recerca Susana Rubio Rodríguez 09/01/2012
Evelyn Liñan 2n Batxillerat A INS El Calamot
Índex
0. Introducció ...................................................................................................... 3 1. Àmbit científic. ................................................................................................ 4 1.1.
L’VIH i la SIDA. ......................................................................................... 4
1.2.
Orígen ........................................................................................................ 5
1.3.
Procés de La SIDA arreu del món. .......................................................... 6
1.4.
Procés de la SIDA a Espanya i Catalunya, Percentatges ..................... 8
1.5.
Maneres de contagi ................................................................................ 13
1.6.
Medicació ................................................................................................ 16
2. Àmbit social .................................................................................................. 20 2.1.
Que susposa ser 0+ o tenir l’VIH? ........................................................ 20
2.2.
Notícia ..................................................................................................... 20
2.3.
La SIDA com estigma social (perjudici) i discriminació. .................... 21
2.4.
Relacions íntimes ................................................................................... 27
2.5.
Vida laboral ............................................................................................. 28
2.6.
Viatges, oci ............................................................................................. 29
2.7.
VIH/SIDA en en ususaris de drogues injectades. ................................ 31
2.8.
VIH/SIDA en persones que exerceixen la prostitució. ........................ 33
2.9. Enquesta .................................................................................................... 40 2.10. Associacions VIH……………………………………………………………45 3. La situació avui dia. ........................................................................................ 54 3.1. Perspectives de la SIDA 2011: Un nou enfoc sobre l’epidemia i la resposta al SIDA............................................................................................... 54 3.2.
Estudi de l’VIH en els paisos europeus. ............................................... 55
3.3. La vacuna contra la SIDA...........................................................................61 4. Entrevista. ..................................................................................................... 63 5. Conclusions .................................................................................................. 66 6. Bibliografia .................................................................................................... 67
2
0. Introducció
Aquest treball de recerca, és un tema interessant, i per a mi molt gratificant ja que s’observa la part mes dura d’una persona, la part més negativa, juntament amb una part positiva i de superació que tenen la major part d’aquestes persones. Els meus objectius, són tractar i cercar els aspectes més restringits i limitats de l’VIH, l’estigmatització de primera mà que viuen les persones que ho pateixen i sobretot com surten endavant. És un treball, que encara que té una hipòtesis, que es veure que senten les persones que tenen SIDA, des de la perspectiva social, es tracten temes diversos relacionats, però no tan profunditzats. He fet una introducció de la SIDA medicament i desprès he visitat associacions, he tractat amb persones que pateixen aquesta malaltia, m’he documentat per Internet i llegint un llibre sobre el tema per realitzar el treball. Els problemes he trobat han sigut sobretot a l’hora de fer l’apartat de medicació, perquè hi ha medicaments nous, uns serveixen per a uns aspectes determinats, amb una funció diferent, i és el que m’ha costat més.
3
1. Àmbit científic.
1.1.
L’VIH i la SIDA.
El virus de la immunodeficiència humana (VIH), és un lentivirus de la família retroviridae, que compren els retrovirus. La seva informació genètica, esta en forma de ARN. És l’agent causant de la SIDA. El seu nucli és un retrovirus. Imatge 1- Estructura de la cèl.lula de l’ VIH
http://elrincondelacienciamartiricos.blogspot.com/2011/02/el-caso-del-sida.html
4
El Síndrome de immunodeficiència adquirida (SIDA), és una pandèmia (a nivell mundial) que afecta als éssers humans infectats per l’VIH. Ataca el sistema immunitari (els glòbuls blancs de la sang,limfocits) penetrant al seu interior. Un cop dins, el virus transforma el seu material genètic de cadena simple(ARN) a un altre de cadena doble (ADN) amb la finalitat de d’enganyar a l’organisme i així ho utilitza per fer còpies d’ell mateix. Quan les noves copies del virus surten dels limfòcits, busquen altres cèl.lules sanguínies per atacar i les cèl.lules d’on van sortir moren. Aquest cicle es repeteix successivament. Per tant disminueix la funció que té el sistema immunitari i dona pas a malalties o infeccions oportunistes, que normalment no donen problemes greus i que per a les persones que pateixen SIDA poden ser mortals. Cal destacar, la diferencia entre estar infectat per l’VIH i tenir SIDA. Una persona infectada per l’VIH, és seropositiva, es a dir té el virus dins del seu organisme, ho pot transmetre però no el pateix fins que el seu nivell de limfòcits T CD4, disminueix per sota de 200 cèl.lules per mili-litre de sang.
1.2.
Origen
Encara avui dia és una incògnita l’origen del virus VIH que causa la SIDA. Però hi ha diverses teories. Aquesta malaltia va aparèixer al 1981. Hi ha diverses hipòtesis sobre el seu origen, la més acceptada és que prové del VIS, (Virus de Immunodeficiència Símica), transmès pels ximpancès. Un grup de científics, del Laboratorio Nacional de Los Álamos (Nuevo México), han calculat quan el virus va pasar d’un ximpanzé a un home per primer cop i el resultat va ser que l’VIH es va originar en 1930 en algun lloc de l’Àfrica central. El primer cas que es coneix de l’VIH en Àfrica, va tenir lloc a l’any 1959, en la sang almacenada en un laboratori d’un home del Congo. Aquests virus el van cercar Luc Montagnier i Robert Gallo.
5
Una altra teoria, és que l’VIH va aparèixer a causa de les drogues intravenoses i els contactes sexuals anals, amb l’ajut d’altres drogues reactives. Aquesta teoria va ser desactivada per els homosexuals o la gent que practicava el sexe anal i no tenien la malaltia. I la hipòtesis més criticada és, que l’VIH es introduït en la població humana a través de la ciència medica.
1.3.
Procés de La SIDA arreu del món.
Als Estats Units, la incidència del SIDA, va augmentar durant els primers 15 anys d’epidèmia. A l’inici a un ritme fort i a la primera meitat dels anys noranta, de manera moderada. Únicament a partir del 1997 es va observar un descens. Aquestes evolucions, han plasmat diversos paràmetres sociodemogràfics i pràctiques amb un risc especial; així en la seva primera etapa la malaltia va predominar en homes homosexuals i bisexuals i era escassa en usuaris de drogues injectades (UDI). Més endavant va predominar en els UDI i va disminuir la transmissió d’home a home, per establir-se i concentrar-se finalment en els heterosexuals. A Europa occidental, l’epidèmia es va introduir ben aviat, sobretot en homes homosexuals i bisexuals i una petita representació en persones heterosexuals que moltes vegades procedien de colònies de països europeus. Però la malaltia es va traslladar a persones UDI on la seva manifestació va créixer fins a límits insospitats. (Sobretot en països com: Espanya, Itàlia, Suïssa, França i Portugal). Els primers anys va tenir una influir greument entre persones receptores de transfusions de sang, principalment a França. Aquesta via de transmissió, va començar a disminuir, quan es van fer obligatoris controls epidemiològics a totes les mostres de sang, encara que posteriorment van haver-hi brots d’infecció d’origen nosocomi-al, a causa de la utilització de sang no testada i per l’ús d’agulles i xeringues no estèrils, a Romania (a nens) i a Rússia. 6
Finalment, a Europa l’epidèmia es desplaça cap als heterosexuals, relacionada amb les drogues. Els UDI, pel fet de tractar-se de joves i amb un alt recanvi de parelles, són la població font de transmissió per les tres vies existents. Espanya en concret, al 1996, va ser el país amb majors taxes de malaltia en totes les maneres de transmissió, tant en homes com en dones. Encara que en els països de renda alta, s’hagi arribat d’alguna manera, a un control de l’epidèmia, mentre que en el món en conjunt no arribem a controlar-la, els resultats continuaran sent escassos ja que els fluxos migratoris actuals (de països pobres a països rics) fan que l’epidèmia s’estengui. No hi ha barreres per a l’VIH, aquest és un problema que traspassa les fronteres.
Imatge 2- Mapa de la incidència de l’VIH en món
http://laeticayelsida.blogspot.com/
7
1.4.
Procès de la SIDA a Espanya i a Catalunya, percetatges
L’any 2008, es va concretar, que Espanya és el quart país de la UE amb una incidència de sida més alta (29,1 casos per milió d’habitants) després d’Estònia, Letònia i Portugal. Segons l’última actualització, en el Registre Espanyol de casos de sida a Catalunya, del total de nous diagnòstics, el 77,8% són homes i el 22% dones. La majoria dels nous diagnòstics d’infecció s’han declarat en persones d’entre els 25 i els 39 anys (58%). La mitjana d’edat global és de 37 anys; 37 anys pels homes i 34 anys per les dones.
Imatge 3 - Incidència de l’ VIH a Espanya
Extret d’un pdf que em va proporcionar el metge
8
Pel que fa a la transmissió de la infecció, la via més probable de transmissió del virus han estat les relacions heterosexuals en el 43,3% dels casos (un 32% dels casos en els homes i un 81,4% en les dones), seguida d’un 36,1% d’HSH (un 46,1% dels casos en els homes) i de l’ús de drogues per via parenteral en el 14,6% dels casos. Si mirem les tendències actuals relacionades amb les vies de transmissió de la infecció, s’observa un increment dels nous diagnòstics de VIH en HSH (homes que tenen sexe amb homes) del 31,5% per al període 2001-2008, passant de 191 casos el 2001 a 279 el 2008 (representa un increment anual mitjà del 4,6%). Pel que fa als heterosexuals, hi ha un descens del 13% per al període 2001-2008, passant de 303 casos el 2001 a 268 casos el 2008 (descens anual mitjà del 2,6%). En els usuaris de drogues per via parenteral (UDVP), s’observa un important descens del 34% per al període 2001-2008 passant de 165 casos el 2001 a 38 casos el 2008 (descens anual mitjà del 24,6%) Pel que fa a l’estiatge clínic, tot i que el 59,4% dels casos eren asimptomàtics en el moment del diagnòstic de VIH, en un 24,6% dels casos els malalts complien criteris de sida i en el 7,8% d’ocasions presentaven simptomatologia, encara que sense criteris de sida.
També hi ha un sector de persones estrangeres amb SIDA, la majoria de vegades sense feina i sense papers i quan venen no troben feina i es queden a l’atur. Aquestes condicions de vida perjudiquen les seves i entren en depressions constants i no prenen gairebé mesures de prevenció contra aquesta malaltia de transmissió sexual i encara que tinguin l’VIH, que moltes vegades no ho saben, els dona igual trasmetre’l. En aquest grup sobretot no està controlada la prevenció. En conjunt, la proporció d’immigrants entre els nous diagnòstics de l’ VIH a Catalunya és del 35,6%. En cara que es veu un increment progressiu al llarg del període analitzat, passant del 24,4% l’any 2001 al 47,2%. Després dels immigrants d’origen espanyol, el 44,2% procedeixen de l’Amèrica Llatina i del Carib, el 29,5% de l’Àfrica subsahariana, l’11,1% de l’Europa occidental, el 6,7% de l’Europa oriental, el 5,3% de l’Àfrica del Nord i la resta d’altres països el 3,2% 9
La infecció per VIH més freqüent ha estat l’heterosexual pel que fa a les dones en un 81,4% i l’homosexual i bisexual pel que fa als homes en un 46,1%. 46,1 En les dones la via heterosexual és la més freqüent independentment de la regió d’origen, això no passa en el cas dels homes; la via de transmissió més freqüent en els homes procedents d’Àfrica és l’heterosexual, en els que procedeixen d’Amèrica Llatina i d’Europa Occidental és d’HSH i en els que procedeixen d’Europa Oriental és d’UDVP.
Gràfic 1- Percentatge d’immigrants immigrants amnb VIH a Catalunya
Amèrica llatina
Àfrica subsahariana Europa occidental
Europa oriental
Àfrica del Nord
Altres països
44%
29%
11% 7%
Creació propia
10
5%
3%
La SIDA, afecta a sectors de la nostra població. Es dona sobretot en els homosexuals (1 de cada 5 homosexuals té SIDA), en un 30%, les dones un 15%. Les dones, són les que tenen una prevalença més elevada de l’VIH actualment, pel fet que fisiològicament tenen més facilitat per agafar-ho, per els fluids, les seves parelles son homes bisexuals i perquè no prenen tantes mesures per la creència de que els homes són més promiscus.
Gràfic 2- Desgloçament dels percentatges per grups de transmissió
Extret d’un PDF que em va proporcionar l’entrevista al metge.
11
Taula de dades 1- Distribució de casos per grup de transmissió i sexe a Catalunya. Període : des de 01/01/2001 fins a 31/12/2010
Grup de trasmissió
Homes %
Dones %
TOTAL %
Heterosexuals i UDVP
872
34.7%
234
33.5%
1106
34.4%
12
0.5%
0
0.0%
12
0.4%
Homo o bisexual
701
27.9%
0
0.0%
701
21.8%
Heterosexual
784
31.2%
416
59.6%
1200
37.3%
Risc no qualificat
144
5.7%
42
6.0%
186
5.8%
Transmissió vertical
2
0.1%
6
0.9%
8
0.2%
Post-transfusional
0
0.0%
0
0.0%
0
0.0%
Productes sanguinis
0
0.0%
0
0.0%
0
0.0%
Homo o bisexuals i UDVP
TOTAL
2.515
698
Extret del registre de dades de Ceiscat a Can Ruti
12
3.213
1.5.
Maneres de contagi
Esquema 1
1. Transmissió sexual
Mecanismes de transmissió
2. Transmissió per la sang
3. Transmisió perinatal (de mare a fill mitjançant la placenta)
Creació pròpia
A. Transmisió sexual (Semen amb sang, sang, sang amb fluids vaginals vaginals): Es produeix mantenint relacions sexuals sense preservatiu amb persones que conviuen amb l’VIH-SIDA. Tan heterosexuals osexuals com homosexuals. La persona activa, té menys probabilitat d’agafar el sida que no pas la pa passiva. Els homosexuals omosexuals per la via anal que éss la més perillosa i el heterosexuals per la via anal i sobretot la vaginal. Després està el sexe oral que també te risc però no tant. Les s lesbianes no ho solen agafar per mantenir manteni relacions amb dones sinó perquè abans ab han tingut relacions amb homes, perquè en les practiques sexuals de les dones, no hi ha semen i el contacte te sang amb sang és é molt baix, però ess pot donar algun algu cas.
13
B. Transmisió a través de la sang (i productes de sang contaminats amb el virus, o ferse una ferida amb instruments punxants infectats) Aquesta via inclou entre altres coses transfusions de sang, intercanvis d’agulles, tatuatges realitzats amb utensilis sense esterilitzar etc. Però actualment està molt controlada i gairebé no hi han casos.
C. Transmissió vertical (de mare a fill), es produeix a través de la placenta durant l’embaras, durant el part o en la lactància a través de la llet materna.
Taula de dades 2- Altres contagis i no contagis
Es contagia
No es contagia
Per la sang
Per la llaniva (l’ VIH la rebutja)
Per les secrecions de l’aparell genital Ni per compartir vida social masculí (semen)
Per les secrecions de l’aparell genital Ni per compartir vida laboral de la dona (flux)
Per la llet materna
Ni per picadures d’insectes
Per l’orina i altres fluids corporals
Ni per compartir aliments
Creació pròpia
14
És important saber que les persones que tenen VIH tractat, no transmeten la malaltia per cap via de contagi, perquè la seva càrrega viral és molt baixa. Això va quedar demostrat per un grup de científics Suïssos, que van demostrar científicament, que persones seropositives que prenen fàrmacs per tractar la malaltia més de 6 mesos i estan controlades a través d’anàlisis que és realitzen cada 3 mesos, tenen una càrrega viral molt baixa, gairebé nula. Van agafar 500 parelles heterosexuals voluntàries per practicar sexe sense preservatiu, els quals un de cada parella tenia SIDA. El resultat va ser que cap de les 500 parelles va contagiar a l’altre. Aquests estudi, aprova que cap persona tan noia com noi seropositiu que es tracti medicament no te risc de contagiar a l’altre persona per cap via de contagi, a no ser que l’altra persona estigui molt baixa de defenses. Però sempre s’han d’assumir riscos, perquè hi ha la possibilitat de que passi. No oblidem que es una malaltia infecciosa. En canvi, si la persona no sap que té VIH, és molt mes fàcil que es trasmeti el virus a altres, pel simple fet de no saber-ho i no tractar-se. I per tant ho podrà fer a través de totes les vies següents: Una persona que té SIDA i no ho sap perquè encara està al principi de la malaltia i no presenta cap síntoma, és qui realment expandeix la malaltia, que no pas una persona que ho sap perquè s’ha fet la prova i s’està tractant. Per tan la conclusió de les maneres de contagi seria que dir que tens SIDA, no hauria de suposar un perill per a la societat si estàs tractante i estas controlat, perquè qui veritablement ho expandeix són les persones que per culpa de l’estigmatització social no es fan les proves o no ho diuen per aquesta por a ser discriminats, marginats.
15
1.6.
Medicació
La SIDA és una malaltia que no es cura mai malauradament, però hi ha un tipus de medicació que disminueix les alteracions que causa en el cos. Són els fàrmacs antiretrovirals que inhibeixen enzims essencials, i així redueixen la reduplicació del VIH dins de les cèl.lules infectades. En aquest procés de reproducció del virus a l’interior de la cèl.lula intervenen 3 enzims:
La transcriptasa inversa.
La integrasa.
La proteasa.
L’acció dels antiretrovirals consisteix precisament en dificultar o impedir l’acció d’aquests 3 enzims. D’aquesta manera es frena el progrés de la malaltia i l’aparició d’infeccions oportunistes, així que encara que la sida no té cura, si que es por convertir, amb l’ús continuat d’aquests fàrmacs en una malaltia crònica compatible amb una vida llarga i gairebé normal. Aquests fàrmacs són complexos, amb possibles efectes secundaris o col·laterals a curt o llarg termini el risc varia segons el fàrmac, la classe a la que pertany i inclús si la persona és més receptiva o menys al tipus de fàrmac. També s’ha de dir, que gràcies a la millora dels antiretrovirals, han desaparegut malalties oportunistes com el sarcoma de xapotposi que s’ha reduir a la meitat, la tuberculosi etc…
16
Gràfic 3- Malalties oportunistes de més a menys habituals provocades per l’ VIH a Catalunya període 1994--2010
Sarcoma de Kaposi
Toxoplasmosi cerebral
Sd caquèctica per VIH
Candidiasi esofàgica
Pneumònia per Pcarinii
Tuberculosi
6% 8% 11% 11% 24% 40%
Creació pròpia
1.6.1. Inici nici del tractament
En si no existeix una pauta exacta per saber quan s’inicïa el tractament, excepte l’ús de la clínica i l’estat im immunitari munitari del pacient. Moltes vegades el pacient pot tenir 500 CD4+/mm2 però patir greus malalties oportunistes. També s’ha de tenir en compte la càrrega viral: si és és molt elevada (superior a 1 milió ó de copies del virus) é és recomanable nable iniciar el tractament. De totes formes aquestes dades són en general, però realment s’ha d’observar persona a persona, perquè realment aquestes càrregues són molt superiors.
17
Aquest tractament s’ofereix a tots els pacients abans de que estiguin en risc de patir condicions definitives de tenir SIDA.
1.6.2. Teràpia combinada
Els agents antiretrovirals individualment, no eliminen la infecció per VIH a llarg termini. Per tant s’han d’utilitzar combinats. Així la combinació de substàncies antiretrovirals, pot bloquejar alguns d’aquests enzims i frenar la reproducció del virus en la cèl·lula infectada.
Però hi han limitacions, per exemple en els països desenvolupats com hi han fàrmacs, és gairebé impossible que es produeixi la mort per SIDA. En canvi en països subdesenvolupats el accés limitat als fàrmacs i tractaments, fan que la tassa de mortalitat continuï estant en nivells alarmants.
1.6.3. Tipus de fàrmacs antiretrovirals
- Inhibidors de transcriptasa inversa: La transcriptasa inversa, és una enzim viral, que l’VIH la necessita per a la seva reproducció. - Inhibidors de proteasa: La proteasa, és un enzim, que l’VIH necessita per a el ensamble final dels virions (pel qual inhibeix la replicació viral. ) - Inhibidors de la entrada: Impedeixen l’entrada del virus a la cèl·lula preveient l’infecció de cèl·lules sanes. - Inhibidors de la integrasa: Eviten l’acció de la integrasa, selectius únicament a l’VIH-1. Són fàrmacs antiretrovirals molt potents i s’ha demostrat certa eficàcia, però sempre en combinació. No estar clar si té algun benefici clínic. - Inhibidors de la adhesió: La fase inicial de l’infecció per VIH té tres fases: 18
1ª fase: L’VIH s’adhereix a la cèl·lula a través dels limfòcits (CD4). 2nª fase: L’VIH s’uneix a els coreceptors (CCR5 O CXCR4). 3rª fase: Finalment es fusiona. Aleshores, aquests inhibidors actuen en la primera fase de l’infecció per VIH. - Anticossos monoclonals anti-CCR5: Són anticossos dirigits contra aquests coreceptors. - Combinacions fixes: Unió de diferents principis actius en un sol comprimit. - Potenciadors sinergístics: No posseeixen per si mateixos activitat antiviral, però potencien els efectes dels antivirals. No s’utilitzen habitualment.
1.6.4. Limitacions del tractament antiretroviral
La disponibilitat d’antiretrovirals, és un clar avanç en el tractament de l’VIH, i ha permès el control de la virèmia i la recuperació del sistema immunitari de la majoria dels pacients tractats i com a conseqüència important, la prolongació de l’esperança de vida. Per altra banda tot i controlar la virèmia, no s’ha aconseguir eradicar el virus definitivament i s’ha convertit en una malaltia crònica, en què el control necessita un tractament antiretroviral per sempre. En moltes ocasions, aquesta dependència del tractament per vida, pot derivar en problemes d’adherència (no compliment del tractament) que pot ser total, la qual cosa deriva a una manca de resposta; o bé parcial cosa que afavoreix l’aparició de mutacions de resistència a diversos inhibidors. Cal destacar que aquest tipus de medicació, es molt costosa.
19
2. Àmbit social
2.1.
Que susposa ser 0+ o tenir l’VIH?
Ser 0 positiu significa, que el virus que produeix la sida està latent en el cos. Això suposa una serie de canvis en la vida de la persona per sempre. Saber que el virus que produeix la sida es troba en la teva sang, viu en el teu cos, i ja no s’anirà mai, es una sentència dura. Conèixer i entendre la sida és fonamental per combatir-la, però això, implica conèixer, entendre i respectar a les persones afectades per el virus.
Suposa conscienciar-se primer de tot que la teva vida patirà un canvi sobtat, saber que s’ha d’acudir al metge constantment per iniciar el tractament. Sobretot saber que la vida personal i familiar, pot variar. També comporta conèixer un seguit de riscos per no contagiar a ningú i saber el que es pot fer sense transmetre-ho.
2.2.
Notícia
La noticia sempre és molt dura per tothom, però des de l’inici fins a l’acceptació, hi ha diverses maneres de resposta, pero la primera de totes que la majoria de persones passen per ella, és la confusió davant la malaltia, apareix la depressió, i per tant el idea de mort. Desprès altra gent passa per un període d’acceptació directament, perquè tenen un caràcter fort, s’accepten a si mateixes els passi el que els passi, no necessiten ajuda i ho comuniquen als seus familiars o amics sense cap mena de perjudici ni vergonya. Altres, han de buscar ajuda psicològica i social, per poder plorar tranquil·lament, per poder-ho acceptar… Aquesta és la forma de reaccionar més habitual, ja que és una malaltia incurable. I hi ha d’altres, que mai l’accepten, no la mencionen, viuen simplement amb ell. Però viuen molt malament amb molts problemes psicològics. Més endavant el metge fa un tractament, però no els hi dona un suport emocional que és el que en 20
aquest moment la persona necessita. Per tant ha de dirigir-se a associacions específiques que tracten a les persones que es troben en un estat serològic. Ja que en aquestes associacions es tracta amb gent, es coneix a persones noves, testimonis reals que tenen la malaltia, i el més important és, que la majoria d’assessors i psicòlegs, també són seropositius, amb la qual cosa ofereixen una possibilitat de parlar amb més confiança que no pas amb un metge. El tema que més importa a la persona seropositiva, és el de la parella. No sap si dir-li abans de fer-ho, que si ho fa segurament no ho entendrà, s’espantarà i no voldrà saber res d’ella, o dir-li desprès de mantenir relacions sexuals, que et dirà: ‘’Perquè no m’ho havies dit? No sap que fer. Per això, aquesta la malaltia, té una part positiva (si es pot dir així) que és que saps realment qui val la pena i qui no, perquè si per això la parella no vol saber res de l’altra persona, simplement pel fet de patir una malaltia com qualsevol altre que comporta menys risc que una diabetis per exemple a llarg termini, no és una persona. No la valorarà mai. En definitiva, sempre s’ha de buscar ajuda per poder seguir endavant i concienciar-se que és una persona normal.
2.3.
El SIDA com estigma social (perjudici) i discriminació.
2.3.1. Introducció
Encara que la transmissió del virus sigui igual arreu del món, les característiques socials, culturals i econòmiques de cada lloc, influeixen sobre el curs que adopta la malaltia i sobre el seu patró de desenvolupament per anar a millor. Aquesta malaltia, és capaç de mostrar la part més bona, quan les persones s’uneixen i s’agrupen de manera solidaria per donar-se suport mútuament, per combatir la marginació. I posa en evidencia lo pitjor, quan les persones amb la malaltia, es troben marginades, i maltractades sobretot per la família, les persones que estimen i el conjunt de la societat. 21
Aquests fets o accions condueixen a la discriminació, i als perjudicis i sobretot a la violació dels drets humans. L’estigma social i la discriminació són el principal tema que tracta la Campaña Mundial contra el SIDA 2002-2003.
2.3.2. El SIDA com Estigma social
La paraula ‘’estigma’’, prové del grec stigma, terme que s’utilitzava per referir-se a l’esclavitud de les persones.
Aquesta epidèmia, ha derivat en una por profunda respecte al contagi, a la mort, a mantenir relacions sexuals, entre altres. L’escassa comprensió, els mites sobre la transmissió, associar inicialment la infecció amb grups marginats (treballadores sexuals, barons homosexuals actius), i la por al contagi i posteriorment a la mort, es troben entre els elements associats a l’estigma social per la malaltia. Malauradament a la base d’aquests elements neixen altres factors que contribueixen a la discriminació de les persones infectades. Però les veritables arrels i l’origen d’aquest estigma, es troben en aspectes de gènere, racials, econòmics i sexuals, que es poden trobar en cada societat: -En el gènere, l’estigma s’associa a les dones, amb la creència de que nomès les prostitutes s’infecten. -En les divisions racials i ètniques, en la creència de que la malaltia constitueix una enfermetat Africana. I així es produeix una discriminació racial. -En l’estatus econòmic, es relaciona amb el nivell de vida, es a dir, que només les persones pobres són les que es poden infectar, perquè no tenen mesures higièniques adequades. -Les relacions sexuals, com en la creència de que només les treballadores sexuals, les persones ‘’promisqües’’ i els homosexuals, són els que s’infecten i els que infecten a la resta. 22
2.3.3. El SIDA com a Perjudici
La societat ha anat evolucionant mentalment des de el moment en que va aparèixer la malaltia, però sempre predominen els perjudicis. Contínuament hi haurà gent que no entengui que és una malaltia com qualsevol altra i discrimini a qui la pateix. Per això encara estan presents prejudicis del tipus de no fer vida amb persones que tenen enfermetats contagioses com aquestes. I no s’adonen que aquests, dificulten que aquestes persones surtin endavant i continuïn fent la seva vida normal. Per això és important conèixer aquesta malaltia, ja que pel contrari poden aparèixer diversos sentiments com la por i la discriminació. La por, fa que la societat margini la persona que conviu amb l’VIH i això comporta conductes pitjors com que l’individu negui que té VIH i l’expandeixi. Aquesta por o més ven dit, l’escassa informació, no resolen el problema de modificar la relació de la societat entorn l’VIH. Aquests perjudicis apareixen especialment pel que fa a les relacions íntimes. És un aspecte molt important ja que les relacions sexuals són fonamentals. I desgraciadament, es la via de contagi més ràpida que té la malaltia.
2.3.3. El SIDA com a discriminació.
L’estigma, resulta ser un perjudici alhora, ja que pot provocar sentiments de vergonya, aïllament, culpabilitat… i també perquè les aquestes idees equivoques, poden conduir a les persones a fer coses que poden derivar en problemes psicològics molt greus, i estan jugant de manera injusta amb els drets dels altres. Aquests sentiments i actes deriven en discriminació. La discriminació, es troba quan es realitza una distinció contra una persona, i reb un tracte injust amb el pensament de que pertany a un grup particular. Pot expressar-se en diferents nivells: a nivell de l’individu, a nivell comunitari, a nivell de la societat i a nivell mundial.
23
A nivell individual, fa augmentar l’ansietat i l’estrès (factors que ja de per si, contribueixen a empitjorar l’estat de salut)
A nivell comunitari, famílies i grups d’amics… s’avergonyen, i no es contribueix a ajudar a sortir endavant.
A nivell de la societat, la discriminació contra les persones amb VIH i l’abús dels drets humans, reforcen la creència falsa de que aquestes persones siguin culpades i condemnades al aïllament i al silenci.
A nivell mundial, han intervingut nombroses discriminacions. Moltes persones que viuen amb l’VIH o que es creu que estan infectades, han estat segregades, marginades en escoles i hospitals, rebutjades en el món laboral, sotmeses a realitzar-se proves que confirmen si tenen el virus en els viatges etc.
Aquesta discriminació, dobla l’impacte negatiu de l’epidèmia a tots els nivells. I així, es produeix un cercle viciós entre l’estigma, la discriminació i la violació dels drets humans:
24
Esquema 2
Estigma
Violació dels drets humans
Discriminació
Creació pròpia
Amb relació a la discriminació, l’obligació de respectar necessita estats que no discriminin en qüestions legals i polítiques. L’obligació de protegir, exigeix que els aquests països prenguin mesures que evitin la discriminació per part d’institucions i organitzacions, i per últim l’obligació a fer complir requereix que es facin mesures legislatives, pressupostaries, judicials etc. Que confirmin que s’estan fent estratègies, polítiques i programes per fer front a la discriminació i per assegurar que les persones amb VIH que pateixin algun d’aquests processos siguin indemnitzades. La discriminació es difícil que s’aturi individualment, però primer de tot l’estat i el govern, són qui han de prendre mesures i han de ser els primers en actuar. Prèviament, es realitzen estudis, i hi han comunitats que surten endavant i molta gent que els ajuda i provoquen una resposta positiva.
25
2.3.3.1.
Iniciatives per reduir l’estigma y la discriminació
Per fer front a la discriminació, s’ha de donar més informació i facilitar els mitjans per obtenir-la, s’ha d’entendre, que no hi ha estereotips de persones a les quals pot afectar la malaltia, i s’han d’oblidar les respectives creències, lluitar per ampliar l’accés al tractament i sobretot tenir una visió més amplia de les persones.
2.3.3.2.
creències discriminants : Mites o rumors
Hi han diversos mites sobre el contagi de l’VIH.
-Un dels mites més comuns, que es troba a l’entorn quotidià, és el de la fidelitat, ‘’la parella estable’’, com que es té una parella fidel, no podrà contagiar l’altra. I s’ha de tenir en compte, que no per tenir parella monogàmica, és segur no contagiar-se de l’ VIH. Una sola relació sexual sense preservatiu, pot ocasionar l’infecció del virus. El mes important, es separar el tema de la fidelitat de la qüestió de tenir salut en aquests tipus de malalties o infeccions.
-Un altre mite, menys important, perquè actualment s’han pres mesures higièniques corresponents, és el de la passivitat cap als professionals. Moltes vegades apareixen dits o frases com: ‘’L’infermera sap perquè ho fa’’ I això suposa una passivitat per part del pacient, ja que imagina que el professional té un saber absolut sobre la salut, la vida i la mort. Això no sol passar que un professional com un metge s’equivoqui, però la persona ha de tenir una actitud activa. Preguntant, interessant-se pel que faran etc. Aquesta actitud s’ha d’intensificar molt més alhora de fer-se un tatuatge o un pírsing, ja que són practiques que no exerceixen els metges. 26
-Un altre mite és imaginar-se fora de la població que pateix la malaltia i no és així perquè és un virus que es pot transmetre a qualsevol persona. Per tots aquests motius, s’ha de començar a interioritzar la idea de que tothom es pot infectar si no es cuida adequadament.
2.4.
Relacions íntimes
Entre els símptomes de que es pateix un problema sexual, estan inclosos entre altres, la disfunció erèctil, la pèrdua del desig sexual, l’ejaculació precoç, trastorns de l’orgasme, dolor durant la penetració etc. La pèrdua de l’impuls sexual pot tenir un impacte important sobre la qualitat de vida i l’autoestima de les persones i pot ocasionar problemes emocionals, com l’ansietat i la depressió. Aquests problemes sexuals, són habituals en èpoques d’estrès com quan a una persona li diagnostican la sida. Això pot ocasionar l’inici d’un període de xoc emocional, preocupacions i escepticisme en el que la capacitat sexual es veu afectada negativament. A més, la preocupació per la possibilitat d’infectar a les parelles sexuals, pot condicionar la intimitat i la vida sexual d’homes dones.
Molts homes es sotmeten a un tractament de testosterona per eliminar aquest problema. Els que utilitzen la teràpia de substitució de testosterona solen incrementar la seva massa muscular, al mateix temps que experimenten un reforç o suport emocional un augment del desig sexual. En el cas de les dones, no es coneixen teràpies eficaces per tractar aquests tipus de problemes, ja que fins ara no s’han realitzat estudis específics amb les dones, tinguin l’VIH o no. El tema de la SIDA en les relacions íntimes, és molt complicat, sobretot en els homosexuals. Es pot escoltar que mencionen o expressen que l’VIH és propi dels 27
homosexuals, propi de promisquos. Aquestes frases són la representació falsa del que s’anomena ‘’grups de risc’’. No existeixen aquests grups en si, el que si existeix, és una tendència a marginar els sectors de la societat que realitzen pràctiques no acceptades, però això no significa que no es puguin fer utilitzant precaucions. Que la major part de la societat, pensi així deriva d’un altre tema que és la no acceptació a la homosexualitat, tan de nois com de noies. I això és la causa de que els aïllin. Per millorar les relacions sexuals en la parella quan un dels dos o els dos tenen l’VIH, es fonamental tenir una bona comunicació. Al iniciar una relació s’ha de valorar primer, en quin moment i com es comunicarà a la parella la situació. Si ell o ella també conviu amb la malaltia la comunicació podrà ser més fàcil, si no, s’haurà de ser mes assertiu i transmetre informació sobre l’VIH, les vies de contagi, però sobretot parlar clarament del sexe segur. És de gran ajut, posar-se en el lloc de l’altra persona i comprendre, com que no està experimentant la mateixa situació, algunes de les qüestions no les entendrà al cent per cent en un principi, a menys que s’expliquin les experiències. A part de la comunicació verbal, s’ha d’alimentar la relació fent altres activitats, com divertir-se, compartir alguna activitat d’oci etc.
2.5.
Vida laboral
Sobre aquest punt, es va fer un reflex del que passa en la realitat, la discriminació en els ambients laborals, en la pel.lícula de Jonathan Demme, Philadelphia.
El món laboral és un dels més vulnerables a la discriminació per VIH. Segons una enquesta recent de CESIDA, l’Universitat Pública del País Vasc i FIPSE, el 70% de les persones amb VIH a Espanya, té por a ser discriminada en el seu àmbit laboral.
28
Ara amb els fàrmacs antiretrovirals ha millorat molt el nivell de vida de les persones afectades i per tant en front a les situacions d’incapacitat que es produïen anteriorment, actualment hi han molts homes i dones seropositius amb perfecta capacitat d’incorporació al món laboral i amb tot el dret a una millora en la seva qualitat de vida. I encara hi ha empresaris que no contracten a persones amb VIH, quan està comprovat que són capaces, amb l’ajuda de fàrmacs, de fer una vida laboral exactament idèntica com qualsevol altra.
2.6.
Viatges, oci
Des de que es va iniciar l’epidèmia de l’VIH, els governs han imposat restriccions per viatjar, que afecten a les persones seropositives que volen anar a un altre país, estar dins durant un període de temps determinat (viatges turístics, personals, de negocis, treball, estudis etc… )
-ONUSIDA, és una ONG innovadora de les Nacions Unides que lidera i inspira al món per aconseguir l’accés universal a la prevenció, el tractament, l’atenció i l’ajuda, relacionats amb l’VIH. Aquesta organització, ha creat un equip internacional de treball, el qual la seva fita és captar l’atenció de les autoritats nacionals i internacionals sobre les limitacions que tenen aquestes persones per viatjar, i avançar per eliminar aquestes restriccions. I avui dia gairebé no hi ha.
Dades importants a destacar:
-L’equip internacional de treball sobre limitacions de viatge relacionades amb l’VIH, es va reunir per primer cop a Ginebra, per expressar solucions. ONUSIDA i el govern
noruec,
van
reunir
a
representants
de
governs,
organitzacions
interguvernamentals, a la societat civil i a persones que viuen amb l’VIH.
29
-Segons les dades recollides pel Grup europeu de tractament del SIDA, 74 països imposen algun tipus de limitació per viatjar, dotze dels quals prohibeixen l’accés a les persones seropositives.
Els arguments que més utilitzen per justificar l’aplicació d’aquestes limitacions són, la protecció de la salut pública i els diners relacionats a l’atenció, i el tractament de les persones amb VIH. Independentment de la raó que sigui per no deixar-los anar d’un país a un altre, aquestes mesures atenten per segona vegada (com anteriorment la discriminació) contra els drets humans. Aquestes restriccions per viatjar, s’apliquen en forma de lleis o ordres administratives, que obliguen els viatgers a declarar el seu estat serològic abans d’entrar al país i alguns països els fan una proba de detecció de l’VIH obligatòria, i altres exigeixen un certificat que demostri el seu estat seronegatiu. Totes aquestes restriccions, poden suposar per a la persona un impacte moral molt greu, queden exposades a que els seus amics, els seus familiars, els seus treballadors… tinguin coneixement de la seva malaltia, el que els pot exposar a l’estigma.
‘’Les restriccions per viatjar associades al VIH, especialment per curts períodes de temps, demostren que el SIDA obté un tracte diferent’’ ‘’Cap altre malaltia impedeix a les persones entrar a uns altres països, cap altre malaltia fa que les persones tinguin por a que els hi revisin el seu equipatge en la frontera en busca de fàrmacs que puguin ser utilizats per a negar-li l’entrada, o el que és pitjor, per detindre’ls o deportar-los.’’ Declaració del Dr. Peter Piot, director executiu de ONUSIDA.
A més de que aquestes mesures siguin discriminatòries, no poden justificar-se per raons de salut pública. Aquesta malaltia no tindria que suposar un perill com aquest, perquè la idea de que l’entrada d’una persona seropositiva que pateix una malaltia com aquesta pot augmentar la quantitat de persones seropositives d’un país o del món sencer, és falsa, ja que aquestes persones saben el que es pateix i 30
tindran molta més cura que les que no ho tenen. I aquestes percepcions, podrien fomentar que els ciutadans nacionals, pensin que l’VIH és un problema de l’exterior i que per tant no tinguin la necessitat d’exercir un comportament responsable.
2.7.
VIH/SIDA en en ususaris de drogues injectades
Segons les dades de la memòria del Pla Nacional
sobre Drogues el 2000,
163.527 persones a Espanya, van rebre tractament per consum de drogues en centres ambulatoris per a drogodependents, amb programes de manteniment amb metadona, comunitats terapèutiques i unitats de desintoxicació hospitalària durant aquell any. D’altra banda, encara que l’ús de la via injectada ha disminuït, no s’ha d’oblidar que encara una de cada quatre persones que van iniciar el tractament per consum d’heroïna l’any 2000, continuava utilitzant la via parenteral com a forma principal de consum i que d’aquestes un percentatge molt important continua mantenint conductes de risc elevades, com compartir xeringues i altres materials. L’VIH es propaga ràpidament entre els UDI per la pràctica habitual de compartir xeringues. Malgrat que, des del punt de vista legal, la majoria tenen dret a tenir cura de la seva salut, la segregació a la qual han estat i segueixen estant sotmesos per la criminalització del món relacionat amb les drogues, l’exclusió social en la qual construeixen la seva vida i els factors de precarietat social propis d’aquests col.lectius, fan que tinguin limitacions en l’accés als serveis de salut. Segons un estudi realitzat per Metges del Món en els seus programes outreach d’intercanvi de xeringues, els UDI que atenen són barons majors de 25 anys. El tipus d’UDI al qual accedeixen, és el dels més marginats, amb un nivell molt baix d’escolarització, la majoria sense treball, gairebé la meitat sense habitatge regular. Uns 205, són persones ‘’sense sostre’’ i gairebé el 60% ha estat alguna vegada a la presó.
31
El 14% del les persones dels PIX (programes d’intercanvi de xeringues) encara s’injecten amb xeringues ja utilitzades i el 13% presta esta les seves xeringues després d’utilitzar-les. les. A més, el 71% de les per persones sones enquestades no utilitzen el preservatiu amb les seves pa parelles relles sexuals estables i una mica més del 41% no ho fan tampoc amb les seves parelles ocasionals. Si tenim en compte el que s’ha dit abans ans i que un de cada quatre persones que s’ha realitzat la prova presenta seropositivitat al VIH, tota mena d’estratègia hauria de tenir l’objectiu de disminuir les conseqüències per a la salut que generen les drogues injectades. A més, en una perspectiva de reducció de risc o d’ús controlat de drogues, com es el e cas d’Holanda, l’atenció a la salut del drogoaddicte s’ha de considerar dins de la l política de lluita contra l’ex l’exclusió social i la precarietat.
Gràfic 4- Percentatge dels UDI de la utilització de métodes
Utilitzen xeringues ja usades Presta les xeringues després d'usarles No usen preservatiu amb parelles estables No usen preservatiu amb parelles ocasionals
71% 41% 14%
13%
Creació propia
32
2.8.
VIH/SIDA en persones que exerceixen la prostitució
2.8.1. Introducció
Encara que no es pugui parlar d’homogeneïtat en aquest col.lectiu, les persones que exerceixen la prostitució presenten alguns punts en comú, com la marginació per estigmatització social a causa del fet de prostituir-se, viure en un estat constant de necessitat i absència gairebé total d’organització per defendre els seus drets. Aquestes persones, es troben immergides en una situació que s’allunya de la ‘’normalitat’’ socialment acceptada i per aquest motiu, es troben en un estat de risc continu d’exclusió social, ja sigui per manca de suport, d’adequació o desconeixement de l’existència de les xarxes de serveis establerts o fins i tot que aquests serveis sociosanitaris, no tinguin la capacitat suficient de resposta per atendre les demandes que presenten aquestes persones.
2.8.2. Prostitució en les dones
L’any 2005, es va iniciar el monitoratge de les conductes de risc en dones treballadores del sexe a Catalunya, amb l’objectiu de controlar la prevalença del virus. De les 400 dones entrevistades l’any 2007, 56 eren espanyoles (14%), 76 africanes (19%), 105 llatinoamericanes (26,3%) i 163 de l’est d’Europa (40,8%). La prevalença global va ser de 8,8%. Actualment a Catalunya hi ha unes 4000 dones infectades i el 20% d’elles són estrageres, en aquestes, la prevalença és superior a la de les dones espanyoles. També cal esmentar, que les dones africanes i llatinoamericanes, fan servir molt menys els serveis sociosanitaris (les proves de detecció del VIH etc.) que les espanyoles.
33
Gràfic 5- Orígen de dones ones que exerceixen la prostitució a Espanya
Espanyoles
Africanes
Llatinoamericanes
Est d'Europa 40%
26% 19% 14%
Creació propia
En aquest sector, cal reforçar mesures que garanteixin l’accés als serveis sanitaris per a un bon control prenatal, per prevenir la transmissió vertical. També cal continuar controlant la prevalença de la malaltia en aquest col.lectiu donada l’elevada vulnerabilitat al VIH que presenten. Les característiques culturals, la situació administrativa no regular i les dificultats d’accés a recursos assistencials, justifiquen en un esforç en el control de la situació. I ss’ha ’ha d’incrementar la informació sobre les conductes de risc.
34
A Espanya, es pot constatar que el 70% de les dones que exerceixen la prostitució en carrers i clubs són estrangeres, la majoria de les quals no tene tenen la documentació en regla. Encara que la seroprevalença del VIH de la mostra va ser del 6,4%, les dones espanyoles, són les que presenten la prevalença més elevada el 14,2%.
Gràfic 6- Prevalença de l’ VIH en la prostitució femenina
Espanyoles
Extrangeres
14%
6%
Creació pròpia
Els factors que preveuen uen una possible ible transmissió de l’VIH, són, són tenir una parella seropositiva, l’ús de drogues intravenoses, i el nivell nivel d’estudis finalitzats, fet pel qual es pot dir que no és la prostitució la que condiciona l’estat de salut d’aquestes persones, sinó la marginació associada i l’entorn de la vida privada.
35
La violència, s’ha descrit com a determinant d’una vulnerabilitat més gran davant del VIH, segurament urament en relació amb mecanismes mecanismes de disminució de l’autoestima i menor auto-atenció. En l’entrevista s’ha observat que el 23% de les dones que exerceixen la prostitució han patit alguna agressió ió el darrer any, produïda la majoria de vegades 62% del total, pels clients i un 21% havien estat sotmeses a relacions sexuals obligades. La qual cosa vol dir, que no poden decidir les mesures de prevenció. prevenció.
També cal tenir present, que una de les condicions que poden afavorir més la transmissió del VIH, és la possible negativa de l’usuari de la prostitució a utilitzar el preservatiu. La utilització del preservatiu en els diferents serveis sexuals (vaginal, oral i anal) està distribuït de la manera següent: el 67% de les dones afirmen que sempre l’utilitzen en el sexe vaginal, el 58% en el sexe oral, i un 47% en les relacions anals,, tot i que cal aclarir que la negativa de l’ús del preservatiu en les relacions sexuals, és gairebé sempre a causa de la irresponsabilitat del client, no de la prostituta.
Gràfic 7- Utilització que del preservatiu fan les dones en els diversos tipus de sexe
Sexe vaginal
Sexe oral
Sexe anal
67% 58% 47%
36
Creació pròpia
Les polítiques de salut que aborden aquests fenòmens, haurien de tenir en compte els canvis experimentats els darrers anys i proposar actuacions que redueixin les condicions de vulnerabilitat i marginalitat que l’agreugen.
2.8.3. Prostitució dels homes
Els homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes, ho fan sobretot a través d’Internet, una via molt freqüent i que s’ha incrementat els últims anys. El monitoratge de les conductes de risc en els HSH (Homes que mantenen sexe amb altres homes), va dur a terme una enquesta l’any 2008 a homosexuals d’Espanya per mitjà de webs, en portals gais, anuncis en revistes gais etc. L’objectiu va ser descriure i comparar les característiques sociodemogràfiques i conductuals de les persones entrevistades. De les 1268 que hi van accedir a la web on era l’enquesta, 97 no van contestar, 32 enquestes van quedar eliminades i 1138 van participar en l’estudi. L’edat mitjana va ser de 32 anys. El 70% dels participants, va afirmar que entrava en pàgines web per cercar i contactar amb parelles sexuals. La prevalença del VIH, era superior entre el homes majors de 30 anys en un 19,7%. En comparació amb aquests, els menors tenien un major nombre de parelles (46% els menors / 11,9% els majors), un major ús de drogues (42,1% / 30,4%) i una gran part, declarava haver cobrat a canvi de mantenir relacions sexuals (10,8% / 1,5%). Entre els homes de més de 30 anys que havien utilitzat Internet presentaven un nombre més elevat de parelles sexuals, que els que no (60,4% / 26,9%), un major ús de drogues (54,3% / 36,5%) i una part tenia relacions a canvi de diners (6% / 1,0%) i una altra declarava haver pagat per mantenir relacions (14,3% / 6,9%).
37
Gràfic 8- Prevalença de l’VIH en els homes majors i menors de 30 anys
Majors
Menors
Majors usuaris d'internet
Majors no usuaris
60% 54% 46%
42% 36% 27%
30%
12%
14%
11%
7%
6% 1% Nombre de parelles
Ús de drogues
1%
Cobrar a canvi de relacions sexuals
Creació propia
38
0% 0% Pagar a canvi de relacions sexuals
2.8.3.1.
Percentatge de les maneres de contagi
La penetració anal, sense protecció (PANP), amb parelles estables i ocasionals, mostra diferències entre els que havien contactat amb parelles per Internet i els que no. La prevalença amb parelles ocasionals era del 36% tan en els menors de 30 anys com en el més grans. Aquests, també contactaven en saunes i bars gais un 74,5% en els menors i un 82,2% els majors de 30 anys. Pels que fa als homes que no havien usat Internet, un 28,1% en els menors i un 42,4% en els majors. La prevalença del VIH, va ser superior en els homes més grans de 30 anys, en un 31,2%. Aquests resultats no es poden generalitzar per a tot aquest col.lectiu, ja que no van participar tots evidentment, però si que serveix per fer-se una idea de la situació del virus en aquests sectors.
Gràfic 9- Prevalença de l’ VIH en saunes i bars gais.
39
Menors
Majors
Menors no Internet
Majors no Internet
82% 74%
42% 28%
Creació pròpia
Un altre estudi, realitzat a Barcelona, mostra que un 41,4% dels homes entrevistats l’any 2010, havien tingut més de 10 parelles els últims 6 mesos. Tot i que la proporció d’homes que havien tingut relacions sexuals amb parelles estables i ocasionals, era inferior a la de l’any 2008.
2.9.
Enquesta
He realitzat una serie de questions al curs de 2n de batxillerat batxillerat de l’insitut El Calamot, per observar com opinen i pensen la majoria de la población jove sobre la malaltia i els perjudicis que comporta.
40
Qüestionari de l’enquesta
A. ¿Si el teu millor amic/a et digués que té SIDA continuaries tractant-lo/a igual com si res hagués passat?
Si: 100%
B. ¿Quines son les principals fonts de contagi?
(escriu breument les mes
importants)
Semen amb sang: 83,3% Sang amb sang: 63,6% Xeringues: 36,3% De mare a fill: 18,1%
C. ¿Creus que s’haurien de realitzar més xerrades sobre aquesta malaltia, ho consideres important?
Si: 100%
D. ¿Tindries una parella que tingués SIDA?
Si: 31,8% No: 9% Depèn: 45,4% No ho sap: 13,6%
41
Gràfics 10- Representació dels resultats de l’enquesta
Si
No
0%
100%
A. ¿Si el teu millor amic/a et digués que té SIDA continuaries tractant-lo/a igual com si res hagués passat?
42
Semen amb sang
Sang amb sang
Xerignues
De mare a fill
9%
18%
42%
32%
B. ¿Quines son les principals fonts de contagi? (escriu breument les mes importants)
Si
No
0%
100%
C. ¿Creus que s’haurien de realitzar més xerrades sobre aquesta malaltia, ho 43
consideres important?
Si
No
Depèn
No ho sap
14% 32%
45%
9%
D. ¿Tindries una parella que tingués SIDA?
L’enquesta mostra que els joves, consideren important aquesta malaltia, saben bastant, però la pregunta número 2, no ho tenen tan clar. En general, plasma un resultat positiu.
44
2.10. Associacions VIH
Imatge 4
http://www.leon7dias.com/index.php?option=com_content&view=article&id=3640:la-juntadestina-350000-euros-para-atencion-socio-sanitaria-y-prevencion-del-sida&catid=57:saludgeneral&Itemid=134
Les associacions de l’VIH, basen la seva acció en el treball conjunt per aconseguir fins comuns com ajudar-se mútuament i dinamitzar l’associativisme en la lluita contra la SIDA. I eliminar l’estigmatització a través de conferències, campanyes etc.
45
2.10.1.
STOP SIDA
Imatge 5
http://www.tupatrocinio.com/patrocinio.cfm/proyecto/660380601014515552516949695 14557.html
2.10.1.1. Història
Stop Sida va néixer l’any 1986 a Barcelona, com una associació comunitària de base (amb el nom de gais per la salut), amb l’objectiu de combatir l’VIH/SIDA en els homosexuals. Stop sida, ha estat pionera en l’inici del servei de la prova de l’VIH (1995), en programes de prevenció de l’VIH/ITS a través d’internet (2006), en campanyes especifiques sobre sexe segur (com les dirigides a dones lesbianes o a persones transsexuals), i en la realització de tallers de sexe més segur dirigits als homosexuals, iniciats l’any 1988.
46
2.10.1.2. Metes i objectius o
Esquema 3
Finalitats / metes
Prevenir l’expansió de la malaltia en el col·lectiu homosexual i en la societat en general mitjançant el treball actiu i directe realitzat per els mateixos interessats (lesbianes, gais, transsexuals...)
Oferir serveis a les persones afectades per l’VIH/SIDA.
Objectius
Oferir suport, informació i recursos a les persones seropositives Promoure l’ús del preservatiu com la manera més eficaç per a la prevenció de l’VIH, aixi com la seva detecció precoç. Comptar amb indicadors que permetin avaluar el treball que s’està fent i diagnosticar les necessitats del moment.
47
Promoure i estimular la solidaritat dins el col·lectiu LGTB i la societat en general cap els afectats per l’VIH/SIDA i evitar qualsevol tipus de discriminació.
Creació Pròpia
2.10.1.3. Estrucutra de Stop sida
Stop sida s’estructura en comissions i serveis coordinats per un equip permanent (L.E.P.E) format pel president, el vicepresident, el secretari, el tesorer i un responsable de cada comissió i servei. Aquest equip, conta amb el suport dels treballadors/es de Stop sida.
2.10.1.4. Activitats que es realitzen
Campanyes informatives respecte al sexe més segur entre els homosexuals i per a àmbits específics com treballadors/es sexuals, homes i transsexuals, joves, dones, homes i dones bisexuals…
Distribució i informació de material de prevenció, del preservatiu, de material
lubricant en els espais de trobades gais. Dut a terme pels “Educadors de Carrer”, treballadors de l’associació voluntàriament.
Realització de dinàmiques de grup i de caps de setmana, tallers per exemple,
destinades a promoure un canvi d’actituds i a informar sobre la malaltia, les ITS (infeccions de transmissió sexual) i la salut sexual.
Atenció telefònica personalitzada. Promoció de la solidaritat cap a les persones seropositives, tan en el propi
col.lectiu gai com en la societat. 48
Participació activa en el conjunt d’activitats i reivindicacions que es realitzen a
Catalunya per la lluita contra el SIDA.
Formació de voluntariats de cadascun dels àmbits en els que treballa Stop
sida. (gais, transsexuals…)
Informació,
assessorament
i
suport
emocional
per
a
les
persones
seropositives, les seves famílies i els seus amics. Estudis d’investigació que permeten conèixer la realitat que pateix aquest
col·lectiu.
Atenció i assessorament sobre Salut Sexual adaptada al context del treball
sexual masculí i de dones transexuals.
2.10.1.5. Tallers de salut sexual
Salut sexual i plaer, un taller de cap de setmana per a homes gais i bisexuals Aquest és un espai per compartir, aprendre, reflexionar… sobre la salut sexual. La comunicació, l’afectivitat, la parella, l’ambient, l’acceptació personal i social de l’homosexualitat, obtindre molta més informació sobre el tema… Són els factors que es troben dins d’aquest taller. Aquests tallers, són portats a terme per la Comissió de Prevenció de Stop sida, la qual també s’encarrega de la formació del voluntariat, fer xarrades i activitats en altres institucions per mostrar l’experiència de Stop sida en la comunitat LGTB etc. Es realitzen en una casa rural a les afores de Barcelona, durant un cap de setmana sencer, de Divendres tarda a Diumenge tarda i estan subvencionats.
49
2.10.1.6. Atenció i suport emocional
Stop SIDA conta amb un espai confidencial, dirigit a les persones del col·lectiu LGTB, en el que s’informa i es profunditza aspectes relacionats amb la prevenció del VIH i altres infeccions de transmissió sexual, alhora es dona suport suport emocional a les persones LGTB que conviuen amb l’VIH/SIDA i als seus familiars o amics mes propers. En aquest servei, s’ofereix informació sobre el tractament del VIH (fàrmacs, pautes, efectes secundaris i dificultats, teràpies complementaries, estratègies per a una millor adhesió al tractament…), s’ofereix un espai per poder buscar i trobar alternatives que faciliten una millor relació personal amb personal sanitari i altres factors, que ajuden a fomentar una millor qualitat de vida. Aquest servei, mitjançant un suport emocional, vol ser per a la persona usuària, un espai segur, on poder expressar les emocions i preocupacions, poder parlar obertament sobre la seva sexualitat, les practiques que ha de realitzar per que sigui més segura etc… tot això, amb la finalitat de poder buscar maneres de sentirse millor.
2.10.1.7. Presència en locals LGTB
El ‘’projecto Agrado’’ té com a objectiu principal, la recerca de la cooperació de locals comercials d’ambient homosexual en la prevenció de l’VIH, entre altres, facilitant la difusió de les seves campanyes.
La comissió de Locales y Actividades Exteriores, s’encarrega de treballar el canvi d’actituds respecte l’VIH mitjançant la presència de publicacions i materials editats per l’associació en els locals d’oci homosexual i la 50
distribució de les campanyes puntuals, amb preservatius, lubricants, en aquests llocs.
La preparació i la repartida d’aquestes campanyes, requereixen l’esforç de molts voluntaris/es.
2.10.2.
Associació Gais positius.
Imatge 6
http://www.caladona.org/termomix/archives/7058
2.10.2.1. Història Es va crear a partir de la Coordinadora de gais i lesbianes de la qual surten totes les associacions importants de Barcelona. L’any (1986), va estar creada per un grup de persones que tenien la malaltia, es reunien per parlar obertament ja que tots tenien VIH i sobretot per morir, perquè en aquells anys, encara no es podia tindre una vida normal amb aquesta malaltia ja que els antiretrovirals no actuaven com ho fan ara. I es va consolidar poc desprès, quan van veure que hi havia un futur, que l’esperança de vida augmentava.
51
Aquesta associació, encara conserva una columna feta per un del dirigents d’aleshores. 2.10.2.2. Objectius
Esquema 4
Objectius
Donar tota mena de suport, per tal de posar a l'abast d'aquestes persones, psicòlegs, realitzacions de la prova, advocats...
Intentar que els polítics canviïn les lleis a favor i en defensa dels malalts d’VIH, que donin més ajuts, que s’acabi la discriminació i l’estigma social, en resum: que portin una vida social normal.
Ajudar a les persones que s’adonen que tenen VIH, i es troben en una situació econòmica i social o personal dolenta. Per exemple Gais positius, conta amb un pis d’acollida finançat per l’associació, on tothom que tingui greus problemes d’aquest tipus es queden temporalment convivint amb altres persones que es troben en les mateixes condicions i els donen tot tipus de suport. Tot això gratuïtament.
Creació propia
2.10.2.3. Activitats i facilitats
Es realitzen reunions, per a què cada persona parli dels problemes que li comporta la malaltia, dels dubtes tes etc. etc Fan sessions de Ioga, Reiki, per millorar l’interior i l’autoestima de la persona, per relaxar-se relaxar i arribar a canalitzar els problemes. 52
Acudeixen a congressos, fan campanyes, per informar dels fàrmacs existents d’antiretrovirals, les combinacions etc… també per eliminar la discriminació. Tothom que es dirigeix a l’associació, parla amb persones professionals qualificades i que a més, són gais seropositius. I per tant poden entendre a la perfecció tota la problemàtica que té aquest col·lectiu.
2.10.2.4. Estructura Hi ha entitats que financen les obres socials (en aquest cas associacions) com les caixes o particulars, en aquesta associació qui finança amb grans quantitats de diners és el director del conjunt de discoteques: Arena de Barcelona. I després te un president, y la resta un Consell de voluntaris.
2.10.2.5. Atenció i suport emocional
En aquest àmbit, s’intenta ajudar a les persones, mitjançant xerrades col.lectives, a la sala que tenen dins el local, i també tenen espais en Internet igual que Stop Sida, en el que hi ha un chat, per poder parlar amb gent que li passa el mateix. Dins del local, tenen assistència mèdica, psicològica, i assessorament jurídic, per si es queden sense treball, per tenir VIH etc. La majoria de la gent que treballa de voluntària o que coordina aquesta associació, tenen VIH, i això es molt positiu per a la persona que necessita trobar ajuda, en algú que ho comprèn per que ho viu a la seva pell.
53
3. La situació avui dia. 3.1.
Perspectives del SIDA 2011: Un nou enfoc sobre l’epidèmia i la resposta al SIDA.
És evident que aquesta epidèmia, a la que el món fa front actualment, no és la mateixa que la que va arribar el seu punt àlgid en 1996. El nombre total de persones que conviuen amb l’VIH es el 33,4 milions. Encara que en 2008 es van infectar 2,7 milions de persones, les bones noticies són que aquesta xifra representa un descens de un 17% en els últims 8 anys. Últimament, s’han aconseguit molts èxits i moltes millores en la resposta al SIDA. Com per exemple, que el tractament de l’VIH arriba a més països i cada vegada a més gent i l’augment dels serveis de prevenció de la transmissió maternoinfantil. En alguns estats està disminuint la incidència, però per cada 5 persones infectades en tot el món, únicament 2 accedeixen al tractament. Per tant, si volem veure un canvi real en la vida, les aspiracions i el futur de les persones, és essencial que la resposta al SIDA aconsegueixi seguir un ritme i finalment superar l’epidèmia.
3.1.2. Artícles actuals “Perspectives del sida 2011”, és una revista que dona una visió general de l’epidèmia, utilitzant estadístiques mundials i regionals, també conté anàlisis que ofereixen la interpretació de ONUSIDA i observa des de diferents angles les dades disponibles en la situació en que es troba. Uns altres articles son: ‘’On va a dirigit el diner per al SIDA?’’ on s’explora la captació de recursos en la resposta al SIDA, donacions etc. I ‘’Ser el canvi’’, analitza en profunditat temes relacionats amb els joves, la sexualitat i el canvi de
54
conductes, acompanyats per imatges que capten l’atenció i històries que mostren les vivències i la situació complexa de moltes persones.
3.2.
Estudi de l’VIH en els països europeus
Un estudi ha valorat les polítiques i els serveis que s’ofereixen respecte l’ VIH en 29 països europeus ha subratllat les millors pràctiques i els aspectes a millorar, destacant les diferències generalitzades que existeixen entre alguns països. Els països qualificats amb la millor resposta al VIH van ser Luxemburg, Malta, Suïssa, Finlàndia i Holanda. I els que han tingut pitjor resposta respecte l’ VIH van ser Romania, Grècia i Itàlia. L’estudi el va realitzar, Health Consumer Powerhouse, un comitè d’experts, amb la seva seu a Brusel·les, que va valorar la situació en els 27 països de la unió europea, incloent Suïssa i Noruega. La informació dels indicadors es va extraure d’entrevistes amb experts dels ministeris de salut, organismes nacionals i organitzacions no governamentals (ONG) de cada país i també es va efectuar un sondeig entre més de 800 pacients i activistes. Els autors de l’estudi, no solament van examinar les polítiques oficials, sinó també els resultats reals, utilitzant l’aportació d’experts i activistes en pacients a manera de ‘’verificació’’. Els països on la prostitució està legalitzada i regulada, van rebre una puntuació més elevada de prevenció que aquells on està criminalitzada. Els serveis disponibles en el major nombre de països han estat la reducció de danys per a usuaris de drogues i l’educació sexual en els centres educatius. En canvi aquests serveis es disminueixen en temes de prostitució i disponibilitat de preservatius femenins.
55
Taula de dades 3- Millor resposta a l’ VIH
Millor
Pitjor
resposta
resposta
Luxemburg
Romania
Malta
Grècia
Suïssa
Itàlia
Finlàndia Holanda
Taula de dades 4- Serveis disponibles per a l’VIH
Reducció de danys per a usuaris de Temes de prostitució i disponibilitat drogues i l’educació sexual en els de preservatius femenins. centres educatius.
Major part del països
Menor part del països
Creació propia
56
3.2.1. Accès al tractament
Els indicadors d’accés al tractament i l’atenció mèdica, van incloure la disponibilitat a les probes de resistència a fàrmacs, tractaments de la lipodistròfia i rentat d’esperma etc. (Però no es va valorar la disponibilitat de tots els fàrmacs antiretrovirals aprovats.) També es van reunir dades sobre l’accés dels immigrants als serveis sanitaris. A més, l’equip d’investigadors, va preguntar pel percentatge de pacients que van iniciar el tractament amb retard, però aquesta informació estava disponible en pocs països. (De la mateixa manera els autors afirmen que els hauria agradat reunir dades sobre el nombre de pacients amb VIH, que conten amb un accés al tractament, però els països no tenien dades fiables). Un aspecte d’especial interès, és que l’atenció mèdica tan per als immigrants sense documents o altres grups marginats, com per a la resta és igual i la ofereix l’Estat Francès, Luxemburg, Portugal i Espanya. I els que no ofereixen aquesta igualtat són Àustria, Bulgària, Xipre, Dinamarca, Alemanya, Romania i Suècia.
Taula de dades 5- Atenció médica
Atenció médica disponible per als Atenció médica desigual immigrants sense documents, igual que per a la resta de la població França
Àustria
Luxemburg
Bulgària
Portugal
Chipre
57
Espanya
Dinamarca Alemanya Romania Suècia
Creació pròpia
3.2.2. Resultats
Es van reunir dades sobre diversos paràmetres com:
La proporció de pacients amb tuberculosis que van donar positiu al VIH.
Morts degudes al SIDA.
Infeccions per VIH diagnosticades en nadons.
Proporció de pacients en tractament que presenten una càrrega viral
indetectable.
Molts podrien considerar que l’últim indicador és un dels més importants, però no es pot saber, perquè gairebé cap estat disposava d’aquestes dades. Tots aquests indicadors són el resultat de que els paisos no tenen dades fiables realment de la gent que pateix la malaltia. Resumint, tots el països que han obtingut una puntuació alta de control sobre l’VIH i prevenció, presenten un percentatge mes baix de SIDA: Malta, Lituània,
58
Eslovàquia, Holanda i Hongria. En canvi els països amb pitjors puntuacions mostren una major prevalença: Itàlia, França, Portugal, Alemanya i Estònia. 3.2.3. Participació i drets
L’estudi va avaluar altres aspectes: Encara segueix existint la discriminació en ambients domèstics, laborals,
escolars i sanitaris. La criminalització de l’exposició i transmissió de l’VIH. La gent segueix pensant
que qui pateix SIDA és delinqüent o té mala vida. L’existència d’una organització nacional per a persones que viuen amb l’VIH. L’existència de tres principis bàsics: contar amb un marc de treball per la acció,
un organisme coordinador, i un sistema de seguiment i avaluació referents al VIH.
Els països que tenen millors puntuacions d’aquests aspectes són: Luxemburg, Letònia, Eslovènia, França i Irlanda. Grècia va tenir una qualificació especialment dolenta amb ella Xipre, Lituània, Portugal i Eslovàquia. Altres països que anteriorment tenien bones qualificacions, van fallar i van obtenir una puntuació dolenta perquè tenien lleis que penalitzaven la transmissió sexual de l’VIH. Aquest va ser el cas de Suïssa, Dinamarca i Alemanya. En general, la majoria dels països tenen una mala qualificació per discriminació, per fer existir rebuig en l’atenció mèdica per part del personal sanitari i per els drets limitats per rebre atenció mèdica en altres països europeus.
59
Taula de dades 6- Països amb millors qualificacions
Millors puntuacions
Pitjors puntuacions
Luxemburg
Grècia
Letònia
Xipre
Eslovenia
Lituània
França
Portugal
Irlanda
Eslovàquia
3.2.4. Conclusió de l’estudi
Com es por observar, existeix una mancança general de lideratge en el control de l’VIH. I resulta bastant alarmant el fet que cap govern sembla conèixer el nombre real d’habitants amb VIH residents al seu país.
60
3.3.
La vacuna contra la SIDA
Des de fa 10 anys s’està investigant per cercar la vacuna contra la SIDA (MVA-B) a Espanya. Concretament a l’hopital Gregorio Marañón i el Clínic de Barcelona. Qui la ha gestat es Mariano Esteban* La vacuna està actualment en fase I però consta de tres fases: una dosis a l’inici, altra a les quatre setmanes i l’última als quatre mesos després. Va generar resposta immunològica al VIH en el 90% dels 30 voluntaris sans. I el 85% d’aquests la mantenien encara un any després. El nom de la vacuna, MVA prové del poxvirus (MVA) que s’utilitza com vector per introduir en l’organisme els quatre antígens de l’VIH que componen la vacuna. La lletra B es refereix a un subtipus d’VIH que hi predomina a Europa. Aquesta vacuna no te efectes secundaris greus. Felipe García* remarca amb importància que no se sap si pot protegir a les persones d’infectar-se. És una vacuna un 90% més eficient que la que es va fer a Tailàndia que té un 25%. Per passar a la fase II, cal bastants recursos econòmics. Els investigadors, pretenen i estan en fase d’arribar a un acord amb el HIVACAT* creat específicament per al desenvolupament i l’obtenció de la vacuna. Amb la financiació d’un laboratori farmacèutic, Esteve i també està implicada l’entitat financera “La caixa”. En l’acord la patent passaría en mans de l’HIVACAT i així es tindrien més recursos per elaborar la vacuna en fase II i es provaria amb gent seropositiva amb tractament estable d’antiretrovirals. Aquesta segona fase es subministra igual que la primera però dos mesos desprès de la última dosis, els voluntaris deixarien de prendre antiretrovirals així els metges poden estudiar el comportament de la vacuna en el seu cos i evidentment la seguretat. Es va fer un assaig en fase I amb una vacuna feta amb cèl·lules del sistema immunitari combinades amb l’VIH. La immunització terapèutica
va aconseguir reduir
notablement en torn de la meitat la presència de l’ VIH en sang dels dotze
61
voluntaris que la van provar. S’espera que en cinc anys aproximadament es tingui una vacuna en fase III. *Director del laboratori de Poxvirus i Vacunes del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB, del CSIC). *Investigador de l’hospital Clínic de Barcelona. *Un consorci català públic-privat.
62
4. Entrevista a Jesús Almeda (ex coordinador de la SIDA al Baix Llobregat)
He realitzat una entrevista a Jesús Almeda el dia 05/12/2011 a les 16:00 hores al cap (ambulatori) de Cornellà amb l’objectiu d’extreure més información sobre l’VIH /SIDA i tenir l’opinió respecte del tema d’un professional.
Imatge 7
http://es.linkedin.com/pub/jes%C3%BAs-almeda-ortega/13/69a/18
Jesús Almeda Ortega és llicenciat en Medicina i Cirurgia des del 1981 i Doctor especialitzat en malalties infeccioses des del 1998 per la Universitat de Barcelona. Té un màster en Epidemiologia de malalties transmissibles per la “London School of Hygiene and Tropical Medicine” (LSHTM). Va completar els estudis de Medicina tropical i Salut Internacional a la Universitat de Barcelona. És metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública des del 2003. Ha treballat a l’Hospital Clínic de Barcelona i la LSHTM, participant en projectes de recerca epidemiològica en malalties infeccioses com bilharziosis en Sant Vaig prendre i Príncep paludisme a l'Índia i Moçambic,tuberculosi a
Barcelona i
infecció pel
virus de
la
immunodeficiència humana (VIH) a Catalunya. Actualment, es dedica a ajudar al professional de sanitat però no únicament de la SIDA sinó de temes diversos. 63
Preguntes A) Continuen havent restriccions per viatjar a altres països? Ara ja no, ja que actualment la societat esta més avançada i els estudis mèdics sobre la SIDA han evolucionat molt, pel que fa a les maneres de transmissió de les persones que es mediquen, que no transmeten tan fàcilment la malaltia, i se sap una serie d’aspectes relacionats que no tenen a veure amb que aquestes persones viatgin i transmetin la malaltia sempre i quan estiguin conscienciades del que pateixen. I a més això atenta contra els drets personals de les persones.
B) Dades actuals (Són les dades que esmento en els apartats 1.4 (Procés de la SIDA a Espanya i Catalunya, percentatges i el 2.8 (VIH/SIDA en persones que exerceixen la prostitució)
C) Hi ha proves ràpides amb reactius per a la detecció de l’ VIH? Si, la prova bucal, en la que amb un reactiu es por saber en 20 minuts si tens anticossos de l’ VIH. Aquest tipus de prova es sol realitzar en les associacions de malaltia, com Checkpoint de Barcelona.
D) Quina funció exerceix un coordinador de tot el Baix Llobregat? Portar a terme totes les tasques relacionades amb aquesta malaltia, les dades d’increment, el control sobre les persones que treballen amb mi, la direcció de les campanyes de prevenció etc. Amb l’objectiu de tenir dades concretes sobre la malaltia, els grups de contagi, tot això per gestionar una millora de les condicions
64
de vida de les persones seropositives i que la població en general tingui més prevencions per no agafar-la.
Conclusións Amb les respostes de Jesús Almeda, puc deduir que pel que fa Catalunya hi ha un bon control de la malaltia, ja que he extret dades reals registrades en el Registre de casos de SIDA a Catalunya agafat dels estudis fets per l’hospital Can Ruti de Badalona.
65
5. Conclusions.
D’aquesta treball he après nombrosos conceptes i valors humans. També molts aspectes que no tenia coneixement sobre la SIDA, com per exemple, totes les formes de contagi, les que ens diuen que es poden contagiar però que en realitat molt pocs casos succeeixen, i el més important de tot, que les persones que pateixen SIDA i es tracten medicament, son les que menys difonen la malaltia. Així que si he realitzat els meus objectius. Però Malgrat tot el que s’ha avançat en aquesta malaltia, encara segueixen existint malauradament els perjudicis que comporta, però jo espero que cada vegada estiguin menys presents. També he realitzat una entrevista a un malalt i a un metge, que m’ha servit d’ajut per escriure el treball, i ha estat una experència interesant. He assolit tots el meus objectius.
66
6. Bibliografia
http://www.ops.org.bo/its-vih-sida/?TE=20040628161702 http://especiales.universia.net.co/vih-sida/medica/el-organismo-podria-elaboraranticuerpos-eficaces-contra-el-vih.html http://sivida.org/vih-sida/mitos-y-prejuicios-del-vih-sida/ http://www.aniorte-nic.net/trabaj_exclus_sida.htm ONUSIDA http://www.unaids.org/es/aboutunaids/
Donald G Mcneil J.r. “El dilema dels metges en el tractament del SIDA “, dins El País, 16.6.201, p.
CESIDA, Pficer, DL 2007 “25 historias 25 vidas”
67
68