Portada de: BERTA TIRADO (4t A)
AMOR
PAU
ENYORANÇA
INCONSCIENT
ABRAÇADA
RELAXACIÓ
PETÓ
IMAGINACIÓ
FELICITAT
DESCANS
Anna Benavente (4t A)
Eva Bartra (4t A)
Nerea Micaelo (4t A)
Yiyi Pan (4t A) -2-
EDITORIAL He rebut una herència milionària L’EQUIP DIRECTIU Propera parada, la tries tu! LES NOSTRES TUTORIES Quart d’ESO A Quart d’ESO B Quart d’ESO C Quart d’ESO D Segon de batxillerat A Segon de batxillerat B CFGM USEE i Aula d’Acollida DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA Impulsem la robòtica: tecnologies creatives a l’aula Petits i grans invents de la humanitat: el díode LED Tecnorepte 2016 “Rescat” Proves Cangur 2016 MEDI AMBIENT Endrecem el curs 2015-2016 CÔTÉ FRANÇAISE Narbonne les 23 Mai 2016 TEA TIME Lectures on English/American culture Teatre a l’ESO HUMANITATS I SOCIALS Sortida a Empúries de primer d’ESO Sortida al Castell de Montsoriu “Ils sont fous, ces Romains!” CREACIÓ Dientes de leche Microcuentos L’EQUIP DE LA REVISTA Bullying Com es fa una enquesta? Concursos Entrevista a Sergi Millaruelo Fira alimentària Patinatge Viatge a Roma EN UNA FRASE TRES PUNTS PER MILLORAR L’ESCRIPTURA (IX) QUADERN CENTRAL PREMIS LITERARIS DEL DIA DE SANT JORDI 2016
-3-
4 5 6 7 9 9 10 11 12 13 14 15 16 18 19 21 22 23 24 25 26 28 28 29 30 30 31 32 33 34 35 35
He rebut una herència milionària
D
e fet fa molts anys que ho sé, però ara m’he decidit fer-ho públic. Quan devia tenir uns quinze o setze anys ja en van parlar d’uns avantpassats que havien acumulat una gran riquesa, però mai se m’hauria acudit pensar que acabaria a les meves mans. Va ser durant els primers anys universitaris, crec que al segon any, que vaig rebre una notificació notarial en la qual m’avisaven per anar a una obertura testamentària, allà vaig saber que era el beneficiari d’aquella immensa fortuna. El jutge em va acompanyar a uns enormes magatzems perquè em fes càrrec de milers i milers de caixes tancades. No tenia ni idea del que podien contenir. Al llarg d’aquests anys he anat obrint caixa rere caixa. L’expectació i la curiositat és màxima en el moment d’obrirles, de vegades el seu contingut em deixa fred, però d’altres experimento una gran emoció en meravellar-me dels enormes tresors que amaguen, i sovint he de parar per pair tot allò que he descobert a l’última. Crec que ja tinc obertes el 0,2% del total, encara, doncs, em queden moltes coses per descobrir. Hauria estat molt egoista de part meva no compartir aquest immens tresor amb les persones que m’han envoltat; us he de confessar que, tot i que hi ha hagut persones
poc receptives (potser no els ho hagi ofert prou bé), la major part l’han rebut amb molta predisposició i amb aquesta ajuda alguns han estat capaços de fer coses molt magnífiques. Si hagués de descriure d’alguna forma la meva herència diria que és la suma de totes les formes d’art, d’amor i pensament que al llarg dels segles han permès que els homes s’hagin descobert com a éssers magnífics. Us he de dir que tota aquesta immensa riquesa està disponible per tots vosaltres, perquè els meus avantpassats són els mateixos que els vostres, només cal que l’estimeu, obriu caixa per caixa i descobriu amb quines us identifiqueu més. No es pot fer res amb cara i ulls sense el seu contingut. Ah!, gràcies estimats i inoblidables alumnes i companys per haver compartit aquests anys amb mi.... I ara em perdonareu perquè tinc tantes caixes pendents. Adéu.
-4-
Xavier Blanch Solà
[EQUIP DIRECTIU] Propera parada, LA TRIES TU! Aquest és el lema d’enguany de la festa de comiat de 2n de batxillerat. I és ben cert que metafòricament l’etapa del pas de les persones per l’institut és només una “estació” en el transcurs del cicle de la vida. L’institut és aquesta estació on les persones de 13 fins als 17-18 anys desenvolupen la seva personalitat. És l’etapa anomenada adolescència en què l’alumnat descobreix la seva identitat. Una època en què les relacions socials són fonamentals i en què les experiències viscudes són molt més intenses. Tinc clar que és importantíssim el model que els puguem transmetre des del centre en l’exploració i la definició de la identitat de cadascun d’ells i hi treballem per tal de dotarlos d’unes competències que els permetin relacionar-se amb la societat actual i que els dotin de les destreses que els permetin emetre un judici crític de la societat que els envolta, fomentant l’educació en valors, en la solidaritat i en el saber relacionar-se amb els altres amb respecte. Tornant a aquesta visió metafòrica de l’institut. Així com en una estació pugen i baixen les persones que vénen o van a algun lloc, l’institut és com una estació que no queda mai buida. Quan uns marxen: els de 2n de batxillerat o 4t d’ESO, que no continuen estudis en el nostre centre; altres hi arriben: l’alumnat de sisè que al setembre començarà primer d’ESO. I per fer aquesta arribada una mica menys feixuga, des del centre organitzem, ja fa tres cursos, una jornada de trobada d’alumnat de sisè amb l’alumnat de primer d’ESO en la qual s’organitzen activitats i jocs de coneixença i l’alumnat de sisè pot passejar i veure com és l’edifici que a partir del setembre haurà de fer-se seu. L’alumnat de primer C de sisè valora amb aquest escrit l’activitat duta a terme. ViSita aLumNES DE 6è DE PrimÀria El dia 2 de març els alumnes de primer d’ESO de l’Institut Vescomtat de Cabrera vam rebre la visita dels nois i noies que estudien 6è de primària a les escoles de Sant Feliu de Buixalleu, Fogars de Tordera i Hostalric. Van venir a dos quarts de deu i l’equip directiu els va explicar com funcionava l’institut i com seria el primer d’ESO, al gimnàs vam fer grups i vam participar en unes activitats preparades per alumnes de batxillerat que van servir per conèixer-nos i després d’una estona al pati els convidats van anar a veure les classes i instal·lacions i nosaltres a seguir amb les classes que ens tocaven. Creiem que els hi va agradar com a nosaltres ens va agradar l’any passat i esperem que els servirà per perdre una mica la por al canvi. alumnes de 1r c
La vida a l’institut no s’atura i any rere any el nostre alumnat participa en nous projectes: enguany el “tecnorepte” i la presentació de l’alumnat de francès al títol del DELF. Quan de tant ens visiten alguns exalumnes i els expliquem els projectes i activitats que realitzem a l’institut expressen dos sentiments: d’una banda, es recorden, amb nostàlgia, de l’època en què van ser ells els protagonistes d’alguna activitat, per exemple en el cas del recital poètic a batxillerat i 3r d’ESO o de la participació en el Consumòpolis a 4t d’ESO; d’altra banda, quan parlem de viatges tenen “enveja sana” perquè, segons comenten, han canviat molt les activitats que es proposen: de tres dies de viatge de 4t d’ESO a Tossa a tota una setmana a Itàlia. Els comento que sempre ha d’haver-hi una primera proposta i que cal avançar i fer coses noves, que som un centre que ha d’estar obert a les oportunitats que ens passen per davant i que poden ser beneficioses per al nostre alumnat perquè aprofundeixen els seus coneixements; que s’han de potenciar les activitats que proposa el professorat del centre i que fomenten la participació de l’alumnat. En aquest sentit, trobareu en aquest nou número de la revista alguns encapçalaments diferents d’altres edicions. Alguns d’ells són nous i han estat creats i dissenyats per alumnat que participa a l’optativa de Visual i plàstica de 4t d’ESO. Moltes gràcies a l’Eva Bartra, la Nerea Micaelo, l’Helena Romo, la Berta Jaumandreu, l’Íngrid Martínez, la Júlia Mas, la Mariona Sabadell, la Inés Cortegoso, la Raquel Garcia, en Rubén Méndez, la Laia Auladell i la Berta Fernández, alumnes de 4t que han participat en aquesta nova edició de la revista i que presenten aquest nou format d’encapçalament. També, alguns dels articles publicats en aquesta edició estan signats pels seus autors. Heu fet tots molt bona feina. Felicitats! Estem contents de tots els escrits que per mitjà del professorat o bé per iniciativa de l’alumnat ens heu fet arribar en aquesta edició. La revista del centre vol ser un dels possibles llocs on podeu expressar la vostra opinió, així que encoratgem tot l’alumnat a presentar noves idees a les següents edicions de la revista. Volem que sigui vostra i que gaudiu llegint-la. Haurem aconseguit tres objectius prioritaris de cop: que participeu més, que us sentiu més identificats amb el centre i que milloreu pel que fa a la lectura. Molt bon estiu.
Elena Herberg, directora de l’iNS Vescomtat de cabrera
-5-
Quart d’ESO A Sembla increïble que al començament els quatre anys d’ESO ens semblessin tan eterns, tan inacabables, i a hores d’ara, aquí estem, acomiadant-nos els uns dels altres i dient adéu per sempre a aquesta bonica i en ocasions amarga etapa de la nostra vida. Recordeu el primer dia d’institut? Baixant del bus o esperant a la porta, mirant al voltant i protegint-nos entre la nostra rotllana d’amics de primària, teníem massa nervis i por per mirar al nostre voltant. Vam fer el curs de primer amb ganes de fer nous amics però defensant el nostre grupet de sempre, de tota la vida, negant-nos a renunciar-hi. Creient-nos dels grans, nois de l’institut, uns preadolescents en tota l’esplendor de la paraula, actuàvem com nens grans, dins els nostres caps, amb seny, però vist en retrospectiva ens adonem que no érem més que això; nens que es creien més adults del que eren. Vam cometre errors, i els vam reconèixer, i els vam arreglar com vam poder. Ara no és tan diferent, i possiblement ho distingirem quan passi un temps més. Els cursos van anar passant, les amistats es varen refredar, primer l’una, després l’altra, ens distanciàvem. Vam conèixer nova gent que es va fer un lloc a la nostra vida, la vam perdre de vista un temps, la vam retrobar, vam con-
servar alguns dels bons amics que valien la pena i alguns d’altres van marxar per sempre... en quatre anys la nostra vida, amb complex de baldufa, suposo, ha fet voltes fins a la sacietat. Malgrat tot, hem crescut; hem descobert. L’adolescència, dubtosa, va trucar tímidament a la porta per a alguns i per altres va tocar el timbre estrepitosament i amb impaciència, però va arribar. Els pares, alguns, intentant mantenir-la a ella i al que normalment comporta tancats amb pany i clau a fora de les nostres vides, ens van fer víctimes de la seva protecció i d’altres li van donar la benvinguda a contracor amb l’esperança que se’n tornés a anar amb la mateixa facilitat amb què havia arribat… Al setembre de 2012 no imaginàvem per res tot el que se’ns venia al damunt; podíem intuir-ho, sí, però no podíem fer-nos a la idea de tot el que, a poc a poc però a velocitat constant i irremeiablement, s’acostava. Tots ho sabem, i està gravat a les nostres consciències, que les tardes d’estrès inacabables i les setmanes infestades d’exàmens i de treballs trimestrals, per molt bèsties que fossin, no ho haurien semblat tant si no ho haguéssim deixat tot per l’últim moment. Sempre direm que no hem tingut prou temps, i
-6-
[LES NOSTRES TUTORIES] hi ha part de veritat en aquestes paraules; no tot són els treballs a la vida d’un estudiant! N’hi ha que tenim vida social! Però per molt que ens jurem a nosaltres mateixos…: «Aquest curs sí que m’hi poso» o «Va, va, ara al tercer trimestre, a fons» i per molts propòsits d’any nou que tinguem… sempre fem el mateix. I és que, de fet, tenim prou assumit que no canviarem, i alhora cada any seguirem tenint la fe que potser hi ha una petita possibilitat que aquesta sigui la bona i que per fi fem el que sabem que hem de fer. La culpa, de totes maneres, sempre acabarà essent dels professors per ser uns desconsiderats que no tenen present que necessitem dormir a les nits, i això, ells, pacients, com nosaltres, també ho tenen prou, prou assumit. Marxem contents. Per haver acabat, per haver seguit dempeus en els moments que ens semblaven més durs. Ens n’anem tal i com vam entrar, espantats i neguitosos per allò que arriba, amb una mica d’angoixa de deixar enrere aquesta etapa de la nostra vida i de donar la benvinguda a allò desconegut, i al mateix temps alleugerits i satisfets, orgullosos de nosaltres mateixos d’haver acabat per fi. Ho trobarem a faltar, però necessitem un canvi d’aires. Perquè aquests quatre anys han estat essencials per formar-nos i marxem sabent una mica més, sinó sobre el temari, que a hores d’ara amb el viatge a Itàlia ja hem oblidat gairebé per complet, com a mínim sobre les vivències, sobre nosaltres mateixos, i ara necessitem viure, veure coses noves per seguir aprenent i construir-nos el futur. I aquest viatge, aquest trajecte, ens ha acabat d’educar gairebé del tot i ens ha fet fonamentalment qui som. Han sigut quatre anys agredolços, en ocasions més agres que dolços, però
conservarem sempre els records com moments positius; els bons moments amb nostàlgia i els no tan bons, com aquells que ens van obligar a créixer, que malgrat ser més desagradables de viure han estat 100% imprescindibles. Han estat quatre cursos difícils, però els enyorarem. En un futur agrairem als professors de matemàtiques que ens ensenyessin estadística o als professors de llengua que ens ajudessin a analitzar certs poemes que ara detestem però que amb el temps ens fixarem que són preciosos, o fins i tot estarem agraïts per aquells odiats vespres de deures quan sabíem del cert que ens donarien les dotze i encara no hauríem acabat, i aquell endemà on t’adormies per haver dormit tan, tan poc pels maleïts exàmens a estudiar, que ens serviran per organitzar millor el nostre temps i alhora serviran de pràctica per treballar sota pressió. I aquells treballs grupals! On un ho feia tot i els altres la resta quan es van començar a fer als primers cursos, i que amb el temps ens han fet veure que és millor repartir-se la feina i prou. Reconeixerem que no tots els professors van fer bé la seva feina, però que alguns la van fer amb èxit i són dignes d’admiració, igual que tots nosaltres, els alumnes, que lluny de ser perfectes, si més no hem intentat donar el millor de nosaltres mateixos. Donarem i donem les gràcies per aquesta oportunitat que ens ha fet possible conèixer les persones que coneixem i tenir els amics que tenim, i ens endurem tot allò viscut i après com un regal cap endavant allà on ens dirigim. Gràcies a vosaltres, companys i professors, per fer possible que tot això anés com ha anat.
Quart d’ESO B Discurs de comiat
Bona tarda a tothom, els alumnes de 4tB en la nostra graduació hem elaborat unes frases de comiat per expressar els nostre sentiments d’alegria i nostàlgia en acomiadar-nos del nostre centre, que ens ha acompanyat durant 4 anys i que per alguns de nosaltres ens continuarà acompanyant durant una nova etapa plena de reptes i noves metes per a finalment aconseguir els nostres somnis. Berta Jaumandreu: Empezamos sin saberlo, terminamos sin quererlo. Empezamos solos, terminamos juntos y ahora nos sepa ramos, no solos, pero aun así nos vamos.
Sandra Tejada: Todo se empieza con la base, y se aclara en el decorado. Nosotros estamos en el principio del entremedio. Ahora nos queda menos trabajo para llegar a nuestra meta.
Elsa Soler: Gràcies a aquests últims 4 anys per fer que sigui com sóc ara.
Mariona Sabadell: No es pot ser feliç en un món d’infeliços.
-7-
[LES NOSTRES TUTORIES]
Ivan Trillo: No puc dir una altra cosa que gràcies i gràcies. Vull agrair aquests anys de somnis, anys d’il·lusions, de nous projectes i, sobretot, gràcies per les tardes a casa plenes de deures i estudis fins a les 12 de la nit. Sou molt amables, professors. Jorge Zamora: Ha sigut un any diferent. Els meus companys van canviar, les meves classes van canviar, el meus professors també i, fins i tot, la llengua. Però tot i això, només cal dir que moltes gràcies a tots per fer d’aquest any diferent, un any ple de riures i de noves experiències. Sergi Fernandez: Només vull donar les gràcies en aquest viatge que m’ha ajudat a pujar un esglaó de la meva vida. Sergi Gallardo: Aunque con algunos profesores he tenido algunos roces “cariñosos”, me han gustado estos dos años que he estudiado aquí. J Adam Caro: En aquests 4 anys he après moltes coses i també m’emporto molt amics amb mi. Ainhoa Álvarez: 4 anys plens de riures, llàgrimes i noves experiències. Ingrid Martínez: Gràcies pels moments viscuts. Aquest record serà per sempre. No us oblidaré. Laia Auladell: 4 anys de records inoblidables, no canviaria mai aquest anys plens de moments únics al vostre costat. Thaïs Martín: Gràcies per tots els bons moments al vostre costat.
Arnau Pimàs: Han estat 4 anys molt bonics però difícils, això no és una adéu. Mireia Boix: Durant els anys que he passat aquí a l’institut he caigut però he aprés a aixecar-me. Moltes gràcies a tots els professors que m’han ajudat en tot. Arnau Cumelles: Han estat 4 anys en què he pogut experimentar grans moments, però això s’acaba i comença una nova etapa, sempre us recordaré. David Gil: Me’n vaig a ser feliç, no sé quan tornaré. Ana Ortiz: No se trata de donde estemos sino de donde queremos llegar. Magi Velinova: Vull donar les gràcies perquè aquest institut m’ha ajudat a veure la importància que tenen els estudis. Finalment, gràcies als professors per totes les ensenyances a la classe, per les xerrades que hem tingut, per les classes entretingudes, per totes les experiències dins i fora de la classe. També volem dir que moltes i moltíssimes gràcies per tots aquests treballs, deures que ens feien quedar-nos tancats a casa o anar a dormir a les 12 o més, sempre serà culpa vostra, però us estimem, a la nostra manera, però us estimem. També gràcies a tots els amics i companys que han estat amb nosaltres amb aquest viatge, gràcies per totes les vivències, per tots els riures, per totes les experiències viscudes al pati, moltíssimes gràcies per ser aquestes grans persones que sou. I per finalitzar, dir de part de tot el curs que ha sigut un viatge increïble. Moltíssimes gràcies per tot, i això no és un adéu.
-8-
[LES NOSTRES TUTORIES] Quart d’ESO C Quatre anys dolços plens d’emocions i sentiments. Vivint dia a dia uns amb els altres, hem après a treballar en grup, a fer equacions que potser no ens serviran mai però que ens han ajudat a aprovar. Tothom et pinta l’institut com un lloc gris i fosc, com uns anys d’esforç i patiment. Però en realitat han sigut uns anys plaents que hem gaudit molt i mai oblidarem. Hem creat una família, ja que molts passem més temps amb els companys de classe que a casa. Us puc dir perfectament com és cadascú, com són els exàmens de tots els professors que hem tingut, de com pots parlar a segons qui i com no. També a qui li pots demanar els deures i a qui saps que no els tindrà fets. Després d’aquesta etapa de quatre anys sabem que vénen dos anys caòtics, de comiats, de ja no estar junts, de conviure amb gent nova. Però sempre recordant cada instant, totes les bromes i moments èpics que hem passat junts.
Quart d’ESO D Recordem que abans de començar l’institut els professors de primària ens deien que l’institut era molt difícil i que no ens en deixarien passar ni una. Al principi, ho vèiem una mica difícil però al cap del temps vam adonar-nos que no era així, que els professors eren “bons” i més si ets un alumne que fa deures i es porta bé. A nosaltres, l’institut ens ha agradat molt perquè hem après moltes coses i com diuen “si treballes, el tems passa ràpid”. En el nostre cas ha estat així perquè la gran majoria de nosaltres recordem el primer dia quan vam arribar aquí. Recordem quan jugàvem al pati de 1r i la pilota ens anava al bosc, però això s’ha acabat: d’aquí no res ja estarem graduats i cadascú de nosaltres agafarà un camí, un camí diferent però segur, del qual sempre tindrem un gran record d’aquests quatre anys. Gràcies!
-9-
[LES NOSTRES TUTORIES] 2n Batxillerat A Els dies han anat passant, tot i així recordo amb efecte la primera tutoria, quan en Xavi ens va dir “Cadascú és de la seva mare”. Tots ens vam quedar bocabadats. “Sí, sí, de tots vosaltres no podria fer cap grup, tots sou diferents, mireu-vos”. Tots ens miràvem sorpresos. La intriga d’aquelles paraules ha perdurat en mi al llarg d’aquests dos anys: què hauria volgut dir en aquell moment? Oblidant-ho, ens asseiem aquí, junts una altra vegada, celebrant l’acte que tanca una porta que mai oblidarem, una porta plena de records que perduraran la resta de les nostres vides, un record immemorable que podrem explicar a les generacions futures. La petjada que ens hem deixat els uns als altres, el simple fet d’haver-nos conegut com el fet de conèixer unes persones que ens han fet felices en relativament un període molt curt de temps, és el que recordarem d’aquests dos anys en un lloc de parets grises sense color, on ens pensàvem que mai trobaríem res de bo. Potser marxem d’aquí atabalats, inclús amb ganes d’abandonar-ho tot, però segurament d’aquí un temps serà el moment en què ens adonarem de tot allò que l’institut ens ha ensenyat, aquells instants en què ens adonarem que el més important d’aquest lloc no era aprovar, no era saber transcriure fonètica, ni saber les declinacions de memòria, ni trobar verbs en participi, ni entendre la Celestina, ni molt menys el que passava fa trenta anys al nostre país, sinó coses realment importants: serà haver madurat a temps per afrontar amb valentia tots els obstacles que se’ns creuin; serà tenir valor de demanar perdó quan sigui convenient; serà l’orgull i el mèrit de trobar-nos amb un excompany que inclús hem estat odiant i poder-lo saludar; serà tot allò que el temps ens ensenyarà; totes aquelles experiències viscudes, a les quals no donarem importància, i que tindran un rerefons més educatiu que cap altra. Per començar, vull agrair a totes aquelles persones capaces de donar suport moral, tant a mi, com a la resta dels meus companys; totes aquelles paraules dirigides amb amor, totes aquelles abraçades en moments de tendresa, aquells petons en moments d’enyor. Un dia, tot llegint articles d’amistat vaig trobar un text on deia que l’amistat resplendeix millor quan tot és fosc, i és cert, si no mireu en el vostre voltant quants amics teniu realment en moments d’angoixes, quantes persones us donaran la mà i us aixecaran. Fixeu-vos en les persones interessades, en aquelles persones que tingueu al costat i que us menyspreïn, elimineu-les del vostre costat, perquè aquestes no seran les vertaderes amigues, sinó aquelless conegudes que voldreu oblidar, inclús abans que el mateix institut. I recordeu sempre que l’amistat duplica les alegries i divideix les angoixes per la meitat, i que a l’amic més segur se’l coneix en l’ocasió més insegura. Per descomptat també m’agradaria donar les gràcies a tots els amics i companys, ja siguin aquells que tenim des que vam començar o aquells que hem abandonat al llarg del temps, totes aquelles persones que en algun moment ens han intentat fer creure que no ens en sortiríem, tots aquells missatges o totes aquelles veus que sentim dins nostre i que intenten fer-nos caure. Cal demostrar una altra vegada que
ho hem pogut fer possible, que hem arribat fins aquí, perquè és el que volíem. Són totes les adversitats, aquests reptes que se’ns han creuat i que hem pogut superar els uns al costat dels altres, tots aquests errors d’algú que han fet que n’aprenguem tots. Per això, companys i amics de classe, demano a tots els déus de l’Olimp, aquells que algú m’ha fet estimar dins de l’institut, que us acompanyin en el que us quedi de vida, que us portin l’amor, la tendresa, la saviesa, i que a cops de pal l’experiència us doni una altra vegada una lliçó. Tots ja em coneixeu, sabeu com sóc, sabeu el que m’agrada i el que no. Durant aquests anys, m’heu conegut en els moments més intranquils i de menys felicitat del que em tocava, he passat per moments horribles, conductes que m’han convertit en un monstre moltes vegades, potser perquè dins d’aquest temps m’he adonat de moltes coses. L’experiència i les adversitats que m’han aparegut al camí han sigut complicats, però així he après tot allò amb el que marxo d’aquí: les amistats no són aquelles persones interessades en un mateix, sinó aquells que apareixen en el moment de caiguda; les persones adultes, com els professors, també s’equivoquen, també s’adonen de coses en l’edat que tenen, i per això, aquí no és on adquirirem tota l’experiència, sinó a base d’anar avançant. No ens deturem, perquè hem pogut demostrar, arribant fins aquí, que som més forts que mai, capaços de superar cada moment: dolent i bo. Xavi, que no siguin les oracions subordinades, ni la fonètica el que facin que ens odiem, sinó tots aquests somriures que ens has estat regalant durant aquest temps, totes aquestes motivacions que ens has estat enviant, aquesta energia que ha arribat a nosaltres com l’empenta per continuar endavant. Busquem un motiu que ens faci trobar-nos a faltar, que ens faci estimar-nos i que faci que recordem el batxillerat amb un somriure. Per tant, ara ja puc entendre la meva primera tutoria de batxillerat, aquelles paraules d’intriga i d’afecte que han continuat amb nosaltres i que ara acabarem resolent: cadascú és diferent dels altres, no ens hem de fixar en els altres per fer les nostres coses, cadascú ha de cometre els seus errors, els nostres errors, els nostres errors són nostres i de ningú més, les notes són de cadascú i l’única cosa de la qual podem aprendre tots es fixant-nos en nosaltres mateixos, com si sempre tinguéssim un mirall al davant, com si aquest fos el nostre professor. Mai no tingueu ulls per envejar a ningú, que sigueu vosaltres el més important que tingueu. Moltes gràcies per aquests dos anys, i molta sort a tots en el nou camí que comencem. Georgina Clopés
- 10 -
[LES NOSTRES TUTORIES] 2n Batxillerat B
Molts de nosaltres recordarem el dia de la nostra graduació com un dels més feliços de la nostra carrera d’estudiant; per fi deixem enrere l’etapa del batxillerat i en comencem una de nova. Durant aquests dos anys ens hem sacrificat molt per arribar on estem. Hem patit llargs dies i llargues nits d’estudi sense descans, hores i hores d’exàmens que no s’acabaven mai, un estiu molt intens per culpa del famós treball de recerca i sobretot molts nervis a l’hora de pensar en el nostre futur. Es podria considerar que dins la nostra classe hi ha persones diferents i amb mentalitat molt diversa, però diuen que allò diferent es complementa i de ben segur que cadascú de nosaltres s’emportarà una part d’això. Junts hem passat molts moments bons i de no tant bons, molts riures però també moltes decepcions. Estic segura que quan penseu en el batxillerat el recordareu com els dos pitjors anys de la vostra vida, però segur que recordareu la gent que formava part de la vostra classe i algun dels moments que vau passar amb ells, com els invents de la Gisela amb l’anglès, el seu ‘’jam salad’’ o el ‘’give me five’’; el nom que adora dir l’Eloi, el ‘’ciclopentaperhidrofenantrè’’; el crit de l’Aniol, que ens va sorprendre a tots a mitja classe d’història en sentir el nom del coronel Yagüe; els acudits tan dolents d’en Pere, que arriba un moment que no saps ni què dir; les males idees d’en Dario, com per exemple fer pisos amb les cadires. Tots ells encara tenen un kebab pendent amb en Xavi Solà qui sap si algun dia en Xavi es veurà en cor de menjar-ne un. També recordarem una persona que no calla ni sota l’aigua i com diu l’Eloi algun dia ens deixarà sense aire per respirar. Les nenes més estressades del món dient que no tenen temps per fer res, la Clara i la Natàlia; la Júlia i la seva memòria tan dolenta; l’Helena amb els seus crits, l’alegria i positivisme que desprèn; la Ivet i l’Alba, amb la seva constància i superació en cada
cosa que fan; la Carol, la nena 10 en la modalitat específica; en Nil, en Facundo i en Kevin, el sector dels famosos ‘’bíceps’’ que a la mínima ja estan ensenyant la musculatura o te’ls trobes penjats fent flexions per qualsevol lloc de l’institut; en Ricard i en Jose, sempre recordarem les seves llargues becaines en hores de classe (que, per cert, Jose encara ens has d’ensenyar com aconsegueixes aguantar la pàgina del llibre sense que et caigui); la Sandra, en Marc Rodés i la Clàudia, uns exemples de força de voluntat; en Marc Lariccia, l’artista de la classe, que compon cançons que semblen embarbussaments i, per últim, el raconet de savis de la classe, l’Eric i en Guillem, que mai parlen, però quan ho fan ens sorprenen a tots i per això els admirem. També recordarem frases dels professors com el ‘’pàvox’’ o el ‘’gràtix’’ d’en Xavi Solar; el ‘’vais a suspender’’ o ‘’vais a arder en el infierno’’ d’en Toni; la paraula selectivitat dita per la nostra estimada Loli; els famosos ‘’regalos y pastelitos’’ de la Montse; la Maria i les seves persecucions si portes paper de plata. Estic segura que quan recordeu alguns d’aquests moments no podreu evitar somriure. Com a subdelegada només em queda dir que, com diria la Montse, heu d’anar a per totes; estic segura que aconseguireu el vostre objectiu, us animo que no us rendiu ja que heu arribat fins aquí i podreu fer tot allò que us proposeu. Com a amiga i com una alumna més de la classe, vull dir-vos que m’heu aportat moltes coses positives i he après molt al vostre costat i sempre, sempre, sempre, se separin o no els nostres camins, us tindré en un racó del meu cor i us recordaré passi el que passi perquè tot el que hem passat junts només ho sabem nosaltres.
- 11 -
Clara Berenguer
[LES NOSTRES TUTORIES] CFGM
Hola a tots! Ja han passat 20 mesos d’aquell 16 de setembre del 2014, quan va començar la segona promoció del CFGM, començaven uns alumnes molt joves, una planta pilot nova, i uns professors amb moltes ganes de tirar endavant el cicle! Per nosaltres el mes important han estat aquests alumes que gràcies a la seva estada, ens han ajudat amb el seu treball diari a la consolidació del cicle a d’institut, n’estem molt contents de tots ells. Han fet molt bones produccions! Us ho diem amb números aproximats: 7.920 pizzes, 1.650 hamburgueses, 4.356 croissants, croquetes, canelons, torrons, 480 talls de coca i 100 litres de xocolata desfeta, per la xocolatada de la Marató, i el mes important, moltes hores de plorar pelant cebes, molts menús preparats, i algun que altre dia amb grans dosis d’intercanvi d’idees hormonals pujades de to. També han fet estades DUALS i FCT a diferents empreses de la zona, i han deixat el llisto molt alt! NOIS i NOIES de CFGM! Tot està per fer i tot es possible, teniu el futur a la vostres mans, i encara que ara deixeu el cicle, quan hagueu de prendre una decisió important, penseu amb tot el que us hem dit, i ensenyat al llarg d’aquests dos anys, esteu preparats! I sapigueu que nosaltres també i serem sempre per poder-vos donar un bon consell quan us faci falta! Molta Sort!
RESUM DE PARAULES MÉS ESCOLTADES AL CFGM 2014-16! Croissant, tomàquet fregit, ous, pizza, truita, vegetal, bossa, paper de cuina, rentaplats, baieta, pernil dolç, mozzarela, tonyina, llet, xocolata, farina, sucre, oli, Alvaro, Maria, meló, botifarra, Pere, Yeray, Rubi rubi rubi rubi!!, Angel, Lola, Angelo, ordinador, suero, picadora, laminadora, amassadora, Gemma, forn, planxa, paella, Nuri, desossador, ceber, Iria, llibrets, formatge de cabra, ceba, orenga, fregidora, gira-sol, mòbil, Gerard, carbassó, pebrot, pastanaga, llexiu, film, Vidal, Aina, Maite, Aida, Aina, Arroyo, Tovalló, rutulador, thermomix, porc, llom, canelons, pa de pessic, mantega, margarina, llustre, bolets, macarrons, brownie, Moha, Giordana, nous, Sergiiiiii!! panses, kellog’s, ànec, foie, magret, calamar, salmó, galta, responsable, sacrifici, Ariadna, Ilyass, Rachid, Ibrahim, Abde, “LA QUE SE AVECINA”, control, clor, bikini, ketchup, maionesa, Eva,mostassa, manguera, “vols una botifarra, guapa?”, tinc fred, hace frio, rentaplats, fregona, Àngel... I moltes hores de conversacions profundes a la planta pilot! Volem agrair a l’Eva tota la seva tasca al cicle, coordinant, marcant el ritme, amunt i avall, Eva, gràcies per tot! Equip de professors de CFGM
- 12 -
[LES NOSTRES TUTORIES] USEE i Aula d’Acollida Aquest any els alumnes de l’AULA D’ACOLLIDA i de la USEE hem fet moltes activitats junts. Hem fet una sortida a la Fundació Mona i una altra a Girona Temps de Flors. També hem creat alguns objectes a mà i després els hem venut per recaptar diners i ajudar-nos a pagar les sortides. Conjuntament ens encarreguem de les decoracions del centre de Nadal i de Sant Jordi. A l’AA hem fet algunes presentacions orals d’un viatge ideal i també hem fet degustacions d’alguns plats típics del nostre país que cadascú havia preparat. A la USEE també hem fet activitats, com per exemple un taller de brotxetes de fruita amb xocolata, alguna sortida per esmorzar tots junts al parc, i tenim l’hort. Jas Kaur, 3r d’ESO B - AA
SORTIDA A LA FUNDACIÓ MONA
SORTIDA A GIRONA TEMPS DE FLORS
El dia 22 de febrer de 2016 els alumnes de la USEE i els de l’AULA D’ACOLLIDA vàrem anar a la Fundació Mona a visitar ximpanzés, goril·les i macacos. Són animals que han estat capturats en el seu lloc d’origen i els han fet servir per fer anuncis de publicitat, pel·lícules, treballar en circs,... Quan ja no els són útils, els posen en unes gàbies molt petites i llavors per sort algú els ha trobat. Aquesta persona que els ha trobat ha denunciat l’estat en què estaven vivint aquests animals. Un cop feta la denúncia, la policia truca a la Fundació Mona per tal que els rescatin i els portin al centre de recuperació que tenen a Riudellots de la Selva. Allà els hi proporcionen un lloc on viure, ja que ells no podrien viure sols en llibertat. Mahamadou Balde 4t ESO D – USEE
Aquest any hem anat d’excursió amb l’AA i la USEE a Girona Temps de Flors. És un lloc en què no hi havia estat mai i m’ha agradat molt. Primer hem visitat el refugi on s’amagaven els homes i les dones durant la guerra. També hem anat al claustre. Hi havia molts patis decorats amb flors. He après paraules noves com manaies i claustre. Després hem a una sala on hi havia la roba dels manaies. Al pont que estava al damunt del riu, a l’esquerra del riu, hi havia un altre pont on hi havia molta gent venent coses. Els carrers estaven decorats amb flors reals i de paper, a les cases hi havia flors de veritat i a les botigues de paper. Els carrers també estaven plens d’homes i dones i un dels ponts ple de parades. Al final, hem anat a menjar un gelat, hem passejat per la Rambla, hem agafat el tren i hem tornat a l’ institut. Carlos Javier Pérez 1r ESO A – AA
- 13 -
[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] Impulsem la Robòtica: Tecnologies creatives a l’aula Aquest curs l’alumnat de l’optativa de 4t de tecnologia de l’Institut Vescomtat de Cabrera ha tingut l’oportunitat de participar en un programa educatiu de robòtica a l’aula: “Impulsem la Robòtica. Tecnologies creatives a l’aula.” Enguany ha estat la segona edició d’aquest programa a Catalunya. Aquest mateix programa ja s’ha implantat a molts països d’Europa i d’Amèrica del Sud. Les professores impulsores del projecte al nostre institut han estat l’Agnès Oliver i la Farners Canosa. Aquest programa ha estat patrocinat pel departament d’Ensenyament i La Caixa, que ha subvencionat l’equipament.
- Detecció d’obertura d’una porta. - Robot R2P2 seguidor de línies amb camí prefixat. Farners Canosa Cantalozella, professora de tecnologia
Aquest curs hem participat 51 instituts d’arreu de Catalunya amb un total de 1.150 alumnes i 98 professors. L’objectiu del programa era introduir l’alumnat al món de la programació i construcció de robots. El projecte va culminar en una mostra de projectes tecnològics que es van presentar el passat dissabte 6 de febrer al Cosmocaixa de Barcelona. Allà els nostres alumnes van poder mostrar el seu projecte i a la vegada van poder veure altres projectes realitzats per altres estudiants de la mateixa edat. L’experiència va ser molt profitosa i engrescadora per als nostres alumnes. Cada grup estava format per quatre persones i havia de fer una memòria escrita del projecte, havia de presentar el muntatge i també una presentació que consistia en un cartell informatiu i un vídeo explicatiu. En el vídeo s’hi mostrava tot el procés constructiu i el funcionament de la maqueta. L’objectiu del projecte era automatitzar algun element amb l’ajuda de la placa Arduino. Els projectes presentats van ser: - Cotxe seguidor de línies. - Element detector de moviment. - Sistema detector d’una caixa. - Control i manipulació d’una grua. - Control d’una barrera de pàrquing amb comptador de places lliures.
Aumnes participants aquest curs: Cristina Lamas, Arnau Cumelles, Ivan Trillo, Anna Ortiz, Adam Caro, Marc Gordillo, Nil Regàs, Marina Ortiz, Carlota Bonjoch, Sergio Gallardo, Adrià Pidemont, Fran Toro, Marta Fochs, David Gil, Jordi Fernàndez, Yiyi Pan, Sergi Fernàndez, Ricard Vila, Agustín Fernàndez, Elies Roca i David Gil.
- 14 -
[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] Petits i grans invents de la humanitat
El diode
LED
Led és l’acrònim de Light Emitting Diode, és a dir, Díode Emissor de Llum. Un díode led és un dispositiu semiconductor que emet llum. El color depèn del material semiconductor que s’ha utilitzat en la seva construcció, i pot variar des de l’ultraviolat fins a l’infraroig, passant per l’espectre de llum visible. Aquest dispositiu té diverses aplicacions: s’utilitza en els comandaments a distància, com a indicadors d’encès/apagat en tot tipus d’aparells electrònics, en panells informatius, en l’enllumenat de pantalles de cristall líquid, i en el camp de la il·luminació està substituint les làmpades d’incadescència i els tubs fluorescents, sobretot per la seva llarga vida útil i major resistència. El primer díode emissor de llum en l’espectre visible, de color vermell, va ser desenvolupat per Nick Holonyak, enginyer de General Electric, l’any 1962. Agnès Oliver, professora de tecnologia
- 15 -
[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA]
TecnoRepte és un projecte de la Universitat de Girona, impulsat per l’equip ICE de tecnologia, format per professorat de secundària i universitari, iniciat l’any 2014. La finalitat és acostar i fomentar l’interès per la tecnologia en l’alumnat de secundària, promoure l’intercanvi de coneixements i/o experiències i generar propostes per assolir les competències en l’àmbit tecnològic. De forma més concreta es pretén fomentar la participació dels estudiants en projectes de caràcter tecnològic, incentivar l’implementació dels coneixements adquirits en la resolució d’un problema concret, contribuir a la consolidació de la cultura tecnològica i de l’emprenedoria, i finalment desenvolupar les habilitats de treball en grup. El repte llançat en aquesta segona edició és el disseny d’una estructura que permeti a un equip d’emer-
gència salvar una distància de 70 cm. L’estructura ha de ser peatonal i ha de poder suportar el pes d’una càrrega vertical. El projecte s’ha presentat com a voluntari entre l’alumnat de 3r d’ESO dins la matèria de tecnologia, i de forma integrada dins el currículum de la matèria optativa TECNOLOGIES de quart d’ESO. El departament de tecnologia està molt satisfet amb la implicació de l’alumnat i les propostes presentades. Entre l’alumnat de 3r d’ESO s’han presentat 3 projectes i a quart d’ESO n’han sorgit 5. S’han seleccionat 2 projectes per presentar a la UdG, que si són seleccionats seran presentats el dissabte 14 de maig a l’Escola Politècnica Superior de la UdG durant la Jornada de Portes Obertes.
Presentació dels projectes a l’EPS de la UdG
- 16 -
[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] Els Especials
Ramon Crespo, Patrick Blanco
Els Penjats
Marc López, Alèxia Ribó, Míriam Soriano, Alexis García
Tets
Adrià Pidemont, David Gil, Jordi Fernández, ç Fran Toro
Blue Track
Sergi Fernández, Marta Fochs, Yiyi Pan, Ricard Vila
Mireia & Ariadna
Mireia Martori Ariadana Fugarolas
Nil Regàs, Marina Ruiz, Marc Gordillo, Sergi Gallardo, Carlota Bonjoch
ARES
Elies Roca, Arnau Pimàs, Agustín Fernàndez
- 17 -
[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] Proves Cangur 2016
El passat 7 d’abril els alumnes del nostre institut van participar a les Proves Cangur, una competició matemàtica que posa en joc no únicament el coneixement de fórmules, sinó també la capacitat lògica i habilitat matemàtica dels participants. Aquestes proves les va inventar a principis dels anys 80 Peter O’Holloran, un professor de matemàtiques de Sidney. Consistien en un qüestionari amb diferents opcions de resposta que després es corregia per ordinador. Això significava que podien participar al mateix temps un gran nombre d’alumnes. El 1991, dos professors de matemàtiques, André Deledicq i Jean Pierre Boudine, van decidir fer la prova a França amb el nom de “cangur” per retre homenatge als seus amics australians. A la primera edició, van participar-hi 120.000 joves. Progressivament es va
anar estenent a altres països. Actualment hi ha 71 països que formen part de l’associació “Kangourou sans Frontières”. A Catalunya, les Proves Cangur les organitza la Societat Catalana de Matemàtiques des de 1996. L’objectiu d’aquestes proves és estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes i intentar que els alumnes que hi participen aconsegueixin divertir-se resolent les qüestions que se’ls plantegen. Un any més, el nostre centre ha estat una de les seus organitzadores de les proves Cangur. La novetat d’aquest curs ha estat la introducció de proves per als alumnes de primer i segon d’ESO, que en cursos anteriors no hi podien participar. Cal felicitar els alumnes del nostre institut que hi han participat, 144 en total, i especialment els millors classificats de cada nivell: • 1r ESO: Sergi Castro Díaz (lloc 163 de 16752 participants) • 2n ESO: Sheila Grau Baubí (lloc 1000 de 15192 participants) • 3r ESO: Montserrrat Mudarra González(lloc 887 de 15067 participants) • 4t ESO: Iván Trillo Rodríguez (lloc 207 de 8795 participants) • 1r BATX: Anna Auladell Martori (lloc 990 de 5554 participants) • 2n BATX: Alba Navarro López (lloc 779 de 3410 participants) Departament de matemàtiques
- 18 -
ENDRECEM el curs
- 19 -
[MEDI AMBIENT]
- 20 -
[CÔTE FRANÇAISE] NARBONNE LE 23 MAI 2016 Et voilà, la fin de l’année scolaire arrive et notre petit voyage en France c’est déjà fait. L’année passé nous sommes allés à Perpignan et cette fois-là on a choisi la ville de Narbonne. Trois profs et 50 élèves de 3ème,4ème et Bat à l’aventure vers la ville avec la plus de population de l’Aude, Narbonne.Le but c’était de parler et lire en français. Les élèves avaient du travail à faire,17 questions à resoudre ,comme par exemple: chercher l’hôtel de Ville et se prendre une photo avec les profs, acheter un croissant, poser des questions aux narbonnais et enregistrer questions et réponses,chercher le Pont des Marchands,visiter la Place des quatre Fontaines ou connaître Le Horreum, une vrai visite turistique. Mes felicitations à tous mes élèves pour être si contents et attaches au projet. Voilà quelques photos.
- 21 -
[TEA TIME] Lectures on English/American culture On 11th March we had the opportunity to enjoy the visit of Emma, an English teacher from Cheltenham, who offered us two interesting lectures. The first one was about the differences between British culture and American culture for the 2nd BAT students and the second one was about the differences between British English and American English and the audience was the students of 1st BAT. Both lectures were found interesting by most of the students who attended them. Emma’s speech was highly understandable and her ideas were quickly caught by most students. So, thanks to this activity organised by our English Department, the students not only had the chance to listen to a native speaker but also to discover many different aspects and points of view about the language they have been learning for so long.
- 22 -
[TEA TIME] TEATRE EN ANGLÈS Els alumnes de primer i segon cicle d’ESO vam anar al teatre municipal el passat dia 21 d’abril per gaudir de 2 obres de teatre en anglès interpretades per la companyia Blue Mango. A primer i segon d’ESO vam veure l’obra “Speaking Spanglish” sobre les peripècies d’una jove mig anglesa mig espanyola quan decideix anar a viure a Escòcia des de Barcelona. Seguidament els alumnes de tercer i quart d’ESO vam disfrutar de l’obra “Shake it up” una particular revisió de les obres més representatives de Shakespeare. Uns quants alumnes de tercer hem fet la nostra particular sinopsi en anglès de “Romeo & Juliet” i també us oferim la nostra opinió sobre l’autor i sobre l’obra “Shake it Up”.
Romeo and Juliet This story starts with a problem between the two families because they were enemies. Then Romeo and Juliet meet for the first time in Juliet’s party because it was her birthday. Then Romeo talked to Juliet with beautiful words so they fall in love. But they knew that their families were enemies. They usually met when no one could see them. Later Romeo wanted to marry Juliet, so they did it but without guests, only with a priest. Anyone didn’t know that they were married. Then Mercurio fight against Juliet’s cousin and Mercurio died. Then Romeo was very angry and he killed Juliet’s cousin. Juliet’s father suggested her to marry Count Paris and she refused. Then she drank a false poison, the effects were that she was sleeping for 72 hours. Romeo thought that she was dead, so he drank a real poison which killed him. When Juliet got up, she saw that Romeo was dead so she took a knife and she stabbed into her heart and she died. Alexia Ribó 3r B
SHAKESPEARE personal opinion I like some plays that Shakespeare wrote, for example: Romeo and Juiliet or Hamlet. But in mi opinion the best play is Romeo and Juliet. I think Hamlet is too long and I don’t like the story of Macbeth I think it’s boring. About his life I don’t know too much but I know he was the best English-speaking writer. A.M. 3r C
Shake it up My opinion about this play is very positive, because I think that it’s simple but interesting, curious and funny. I found it very elaborated but very spontaneous. I recommend it to other grades because it’s different to others plays, Shake it up has been very amusing. G.M. 3r C I liked the play, but I think it was different because it was weird. The part when Romeo and Juliet are playing is fun and I really liked this scene. But I think the others are a bit boring because the actors were doing the same thing all the time. Nerea Pérez 3A
- 23 -
[HUMANITATS I SOCIALS] SORTIDA A EMPÚRIES de 1r d’ESO
El dilluns dia 9 de maig els alumnes de 1r d’ESO de l’Institut, els d’Hostalric i els de Breda, van anar a visitar les ruïnes d’Empúries. Van esmorzar a la platja i seguidament van anar a visitar les restes arqueològiques de les ciutats grega i romana. A l’entrada mateix van trobar-se amb els guies concertats a través del programa INDIKA de la Diputació de Girona. Van dividir-se en quatre grups: els uns van començar veient un audiovisual sobre el conjunt arqueològic, uns altres per la ciutat grega i uns altres per la ciutat romana; tots acompanyats per una pluja que va dificultar-los la visita. De la ciutat grega van veure les restes dels temples, de les cases, de la plaça i del mercat amb la seva explicació corresponent, acabant aquesta part amb la visita al museu on hi ha la imatge del déu Asclepi, per als grecs, i Esculapi, per als romans. De la ciutat romana van veure els mosaics de les domus, les restes de les termes i la plaça del fòrum amb les corresponents explicacions, i els que van tenir sort amb el temps, van poder anar fins a les muralles.
Acabada la visita teníem previst anar a dinar a la platja de l’Escala i tornar a la tarda, però tal i com havíem quedat, davant la pluja persistent vam tornar a l’institut a l’hora d’acabar les classes.
- 24 -
Departament de socials
[HUMANITATS I SOCIALS] SORTIDA AL CASTELL DE MONTSORIU
Creiem que la sortida al Castell de Montsoriu va ser una bona idea ja que podíem aprendre coses que s’havien explicat a Ciències Socials. Aquest castell formava part del Vescomtat de Cabrera, nom que representa el nostre institut, per això també era important visitar-lo. Hem tingut l’oportunitat de conèixer més coses de la nostra història, gràcies a les explicacions de les guies del Museu de la Gavella d’Arbúcies. El nostre comportament no va ser del tot correcte. En som conscients i segur que el millorarem. Des del nostre punt de vista pensem que podríem haver-lo visitat emprant menys hores, doncs vam trobar que era excessiu el temps de lleure i d’esmorzar. Judith Viñets i Tània Sellarés, Segon d’ESO C
- 25 -
[HUMANITATS I SOCIALS] “Ils sont fous, ces Romains!” En aquest món hi ha pobles que estan ben orgullosos de ser com són, podríem dir que tenen una autoestima tan elevada que gairebé s’enfila fins al cel. Vet aquí els antics romans! Resulta que estaven tan absolutament convençuts que els déus se’ls miraven amb uns ulls tan afectuosos i tan especials que, fins i tot, s’atrevien a dir que per les seves venes fluïa sang divina. Això ho argumentaven dient que Eneas, un dels seus herois fundadors, procedia directament de Venus i Mart. I no qualsevol divinitat, és clar: la formosa deessa de l’Amor i el valerós déu de la Guerra! Per això, els antics romans també consideraven que tot allò que els passava a ells havia de quedar escrit perquè els pobles que vindrien a continuació poguessin conèixer el seu exemple i, el més important, admirar-lo i imitar-lo. Inventen, doncs, els Annals, uns llibres on calia escriure la crònica dels fets més importants de cada any. Per altra banda, també sabem que una de les grans passions dels romans (això sembla que no ha canviat gaire!) consistia en ficar el nas dins la vida dels altres. És a dir, els romans eren uns grans xafarders! D’aquesta manera podem
comprendre que aviat es convertís en un èxit de venda –un autèntic best seller– un llibre que explicava algunes de les anècdotes més divertides que corrien pels carrers de Roma sobre els emperadors. Un llibre que aconseguia que els romans poguessin satisfer la seva curiositat tafanera. Parlo de Vides dels Dotze Cèsars, escrit per Suetoni, un personatge murri que va saber oferir als lectors allò que aquests volien llegir i, de retruc, guanyar-se la fama i omplir-se la butxaca de sestercis. No és cap exageració afirmar que aquest llibre es va convertir en les Lectures o la revista Hola d’aquella època i fàcilment podem imaginar-nos els romans asseguts a les grades de l’amfiteatre –o, en remull, a la piscina d’aigua calenta de les termes– mentre comenten les darreres xafarderies relacionades amb algun membre de la família imperial. Ja ho veieu: nihil novi sub sole! Nosaltres, però, no hem perdut aquest costum d’interessar-nos per allò que passa a les altres cases. Disposem de tota mena de programes de TV i revistes. I de què parlaven les revistes
- 26 -
[HUMANITATS I SOCIALS] o els programes del cor de fa dos mil anys? Per exemple, anunciaven que August acabava de promulgar una sèrie de lleis que castigaven severament els solters, els feia pagar més impostos i, en els espectacles públics, els relegava a les pitjors localitats: al galliner! També comentaven que, mentre August pretenia moralitzar els ciutadans de Roma, la seva filla Júlia feia córrer uns quants homes a la vegada. De Claudi, per exemple, ens haurien informat que fou un home nerviós, tartamut, coix, amb veu de xiulet i greus problemes de gasos a l’estómac que la seva família menyspreava amb el sobrenom de monstrum. També hi hauria hagut un número especial dedicat a Calígula i l’elecció del seu cavall Incitatus com a cònsol il·lustríssim. De Neró, haurien parlat de la seva insana relació amb el foc i com va ser capaç d’incendiar el barri popular de Roma per veure com es rostien alguns dels seus ciutadans. Al costat d’això, però, també hi hauria hagut unes pàgines destinades a mostrar Neró com un home dotat d’una sensibilitat musical extraordinària, un gran intèrpret de la lira a qui la ingesta de plom a causa dels plats i vasos de l’època va fer embogir. Adrià, en canvi, va ser el primer emperador a deixar-se barba perquè sentia una admiració extraordinària pel poble grec i els seus filòsofs (Ai, Adrià, recorda però que barba non facit philosophum). Còmmode es va considerar una reencarnació del musculós i fibrat Hèrcules, lluitava a l’arena contra els seus rivals gladiadors a qui, prèviament, com passa amb alguns partits de futbol arranjats prèviament als despatxos, havia drogat per deixar-los en inferioritat de condicions i apuntar-se la victòria. També podem esmentar Heliogàbal, preocupat tota la vida per convertir-se en una dona i, davant la impossibilitat de fer realitat seu desig, es tornà un personatge malcarat que oferia als seus convidats a taula els mateixos plats que ell menjava però elaborats amb cera. Diuen que l’emperador Maximí el Traci es podia arribar a menjar, en un sol àpat, setze quilos de carn i trenta-dos litres de vi; i el seu rècord era un esmorzar que va consistir en la ingesta de 500 figues, 100 préssecs, 10 melons, 48 ostres i, per acabar, 2 quilos de raïm. Quina indigestió! Potser, a la nit, li va caldre aplicar l’estratègia de
l’emperador Vitel·li, el qual, quan havia menjat molt, s’introduïa una ploma de paó a la gola per tal de provocar-se nàusees i vòmit… i seguir menjant. De totes maneres, com podeu veure, en les pàgines de Suetoni sempre acostumaven a aparèixer extravagàncies i anècdotes macabres, cruels, malvades, immorals, etc. Això tampoc ha canviat perquè, en general, les bones accions no acostumen a ser mai notícia ni desvetllen la nostra curiositat. Però també serà bo que recordem com l’emperador Antoní Pius va estimar amb bogeria la seva esposa Faustina i, en morir, el 141 dC, després d’escriure que hauria preferit viure amb ella al desert que no pas al palau imperial sense ella, va alçar-li un temple als Fòrums de Roma que encara es pot veure en l’actualitat. Al final, doncs, potser haurem de donar la raó als gals Astèrix i Obèlix i pensar, com ells, que «aquests romans estan ben bojos!»
- 27 -
Francesc Morfulleda, professor de llengües clàssiques
[CREACIÓ] DIENTES DE LECHE
La anécdota que voy a explicar me ocurrió cuando era pequeño. Yo, personalmente no me acuerdo, pero mi madre me la cuenta a menudo. Cuando era pequeño mis padres nos llevaron a mi hermana y a mí a una granja. Allí había gallinas, cerdos, ovejas, cabras y vacas. Cuando llegamos a los cerdos, mis padres nos explicaron los alimentos que salían de ellos (jamón, embutidos...) y cuando llegamos a las vacas nos preguntaron qué se podía elaborar con la leche de vaca. Mi hermana dijo: - Yogur. Y mis padres afirmaron que lo había dicho bien. Seguidamente, dijo: - Queso Y otra vez afirmaron que lo había dicho bien. Entonces fue cuando yo dije:
- ¡Dientes! Mis padres se miraron con asombro y me contestaron: ¿Dientes? Los dientes ¿qué tienen que ver con la leche de vaca? Y yo contesté: - Sí, los dientes de leche. Entonces todos empezaron a reír y yo sin saber por qué. Desde aquel día , la anécdota pasó a formar parte de nuestra historia familiar y nos gusta explicarla cuando nos reunimos. Íker Álvarez Prados - 1r d’ESO B
MICROcuentos TECHO NEGRO
CUENTO CORTO
Siempre había creído que el techo de su habitación era demasiado blanco. Cada vez que se tumbaba en la cama, se sentía vacía. Gritaba, lloraba y sufría contemplando la incongruencia del blanco. Así que decidió pintarlo negro. Quería mirar el techo e imaginar el cielo, las estrellas y la luna. Lo que ella no sabía es que cuando lo pintó de negro, la oscuridad se la llevó, y en lugar de sentirse mejor, nunca más pudo volver a ver blanco. Y tampoco negro.
Tras nueve años ahorrando, Justo Carreño consiguió el dinero suficiente para llevar a su familia, su mujer y sus dos hijos, de viaje al lugar que más amaban. Llegaron, facturaron, se sentaron, se ataron los cinturones y, en dos horas, llegaron a su destino. La Tierra se veía tan redonda y azul, desde ahí…
Marta Peña - 1r B de batxillerat
Eric Sánchez - 1r B de batxillerat
- 28 -
[L’eQUIP DE LA REVISTA] BULLYING Què és el bullying? El bullying és la paraula que s’utilitza per anomenar l’assetjament escolar i tota forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix al llarg d’un període de temps. Com se senten les persones a les quals han fet bullying? L’opinió depèn de qui; algunes persones se senten com si fossin inútils, que no són prou per ningú, que ningú les estima o valora, que són una merda. Tot això ho fan sentir els companys i alguns cops, fins i tot no se n’adonen, però ho fan. Deixar de costat, insultar... no té perquè ser físic, el pitjor bullying que hi ha és el psicòlogic: és un bullying que penetra el cervell, que fa que creguis tot el que diuen de tu, el pitjor és el que et fas a tu mateix. Aquestes persones ploren, tenen por, es passen la major part del temps tristes o aïllades perquè ningú els mostra el que són capaces de fer, ningú els veu. Algunes, fins i tot, arriben a voler suicidar-se. Les persones que fan bullying Algunes persones que han fet assetjament també han patit bullying; algunes altres ho fan per sentir-se millor amb si mateixes; i altres, per diversió, com si fos una joguina més. Has de saber distingir: la que algun cop ha patit bullying, encara que no ho sembla, té un mal sentiment, que després li passa, al sentir que l’estimen més per fer bullying; en si, aquesta persona també és víctima; és víctima del ‘poder de la popularitat’, per dir-ho d’alguna manera. Les persones que ho fan per sentir-se millor amb una mateixa, és perquè hi ha alguna cosa de la persona assetjada que els fa sentir enveja o nostàlgia, i per això ho fan, perquè disfruten veient com això que ells no tenen, l’altre no ho pot tenir. L’altre tipus de persona és la que ho fa per diversió o, més ben dit, per cridar l’atenció. Aquestes persones, demanen atenció de la família, els amics… per això fan mal, perquè la gent s’adoni que hi són.
Les persones víctimes
que
ajuden
les
Hem parlat de les persones que són víctimes del bullying i també dels assetjadors, però què passa amb els que ajuden les víctimes? Quin lloc tenen en aquest apartat? Les persones que ajuden les víctimes, normalment també han patit assetjament. Per això elles ja saben pel que passen aquestes persones, ho han viscut i el millor que poden fer i fan, és ajudar-les. Jo, personalment, no conec a ningú que hagi fet bullying o que n’hagi patit, però hi ha diverses pàgines web, blogs, etc… on les persones que volen canviar els pensaments de les víctimes, expliquen les seves pròpies històries i els animen a explicar-ho, ja sigui a algun familiar, un amic o un professor. És important que hi hagi persones com elles, els ajuden a superar-ho. Les persones que no fan res Aquestes persones són les pitjors, fins i tot més que els assetjadors. Elles són les que veuen què està passant, però no diuen res. Tenen por que si ho diuen, els facin bullying a elles també; i només puc definir-les d’una manera: covards. Si vas caminant pel patí de l’escola o l’institut i veus algú que està molestant contínuament, dia rere dia, un altre alumne, no ho dubtis
- 29 -
i defensa’l. Si ho fas, l’assetjador no sabrà què fer i, a més, donaràs esperances a l’assetjat, li donaràs coratge per defensar-se juntament amb tu. Però si et quedes sense fer res, el pitjor que pot passar és que el bullying no pari i que més gent s’hi afegeixi; i saps quina conseqüència té això per a l’assetjat? Que s’autolesioni; es canviï d’institut i no torni a veure’l, deixant els seus amics; o la pitjor de totes: que se suïcidi. Per això és important que no hi hagi persones com aquestes, perquè el bullying pugui finalitzar completament a la vida de l’assetjat. Opinió personal Miriam: Aquest treball m’ha fet adonar que les persones podem ser molt dolentes i ferir la gent d’una manera brutal. He après com hauríem d’actuar si es produeix un cas semblant i que hem de fer el que sigui perquè això no passi. Karla: Fer això per a la revista ha suposat que investigués sobre el món del bullying i aprengués com distingir l’assetjador i l’assetjat; per això, no dubtaré a fer servir el que he après si a l’institut es presenta un problema d’aquest tipus. Karla F. i Miriam S. (3B)
[L’EQUIP DE LA REVISTA] CONCURSOS
COM ES FA UNA ENQUESTA? Per fer una enquesta cal fer una sèrie de preguntes. Si l’enquesta és oberta, s’ha d’apuntar una sèrie de dades personals de cada persona que contestarà aquesta enquesta. Les dades personals principals han de ser: - Nom i cognoms. - Edat. - Sexe (masculí/femení/ altres). - Lloc de residència (província, pobles i carrer explícit). En el cas que l’enquesta sigui tancada aquestes dades no es poden apuntar a no ser que l’usuari que haurà de respondre l’enquesta demani o permeti que les seves dades personals hi puguin aparèixer. Hi a molts temes per enquestar, llavors les dades personals que s’han de recollir aniran cap a un costat o cap a l’altre. Si, per exemple, és una enquesta per saber quin esport agrada més a un institut, no cal saber el lloc de residència ja que tots van al mateix institut i viuen per la zona. Però si fem una enquesta del mateix tema per a gent que trobem pel carrer llavors cal preguntar el lloc de residència per poder saber a on va dirigit aquest punt a la gràfica que s’haurà de fer seguidament. Un cop tens tota la informació l’has de plasmar d’alguna manera més reduïda perquè sigui més fàcil de llegir i entendre la informació, amb una sola mirada. La informació es pot representar en gràfics, taules de dades..., hi ha moltes maneres de representar la informació.
Concurs de fotografia matemàtica de l’institut Vescomtat de Cabrera El concurs de fotografia matemàtica està organitzat pel departament de matemàtiques, que també hi fa de jurat, juntament amb el departament de plàstica. Tots plegats es reuneixen i trien diverses fotos. D’aquestes, amb una votació, surt la guanyadora. La foto ha de ser original, no s’accepta que sigui copiada de Google ni d’altres fonts. El percentatge de participació (en general) va ser d’un 10 a un 15% a 1r, 2n i 3r d’ESO i d’una mica menys d’un 10% a batxillerat . El premi consisteix en una rosa i un diploma, juntament amb un taló de 15 o 20€. Els premiats del concurs van ser: Júlia Mas, Joel Coll, Carla Puentes, Marina Ruiz i Anna Auladell.
Concurs literari de Sant Jordi El concurs literari Modest Salse es fa conjuntament amb l’institut, la regidoria de cultura i la biblioteca d’Hostalric Modest Salse. El jurat, format per les persones de la biblioteca i una persona del departament de llengües, es reuneix apròximadament un mes abans de donar els premis, per concretar els guanyadors. Aquest any ha sigut el 8è premi de narrativa i el 7è de poesia; en el cas d’aquest últim, en els darrers anys no hi ha hagut gaire participació. És per això que els professors del departament de llengües van decidir que aquest any incitarien els alumnes a participar en aquesta categoria. Així, l’alumnat de 1r i 3r d’ESO i de 1r de batxillerat han participat més en aquesta modalitat i els de 2n i 4t a narrativa, la qual cosa s’ha notat en un increment important de participació en la categoria de poesia. Els premis són dits el 22 d’abril, després dels recitals poètics del Serafí Pitarra i es recullen a la plaça dels Bous el dia 23. A la categoria de poesia, va guanyar Susana Ortega a la categoria B1 amb “Sobretot estimada”, a la categoria B2 va guanyar Gerard Álvarez amb “La meva reina” i a la categoria B3 “Els pares”, de Maria Sánchez. A la categoria B1 de narrativa, “Les tres flors” de Melissa Aranda. A la B2, “Mira’t com et miren” de Lídia Carretero i, finalment, a la categoria B3, “El tímid Pol” de Roger Pla. Miriam S. i Karla F. (3B)
Oriola J. (3C) i Carla P. (3B)
- 30 -
[L’eQUIP DE LA REVISTA] En Sergi Millaruelo és ciutadà d’Hostalric i està ficat en el món del canicròs. S’hi va posar oficialment fa un any i ha aconseguit molt bones posicions. He decidit fer-li l’entrevista perquè és el meu germà i penso que l’esport que practica és curiós i pot incitar a gent a practicar-lo. 1- En què consisteix l’esport que practiques? L’esport que practico consisteix en córrer darrere el gos, unit mitjançant una línia de tir. 2- Com vas descobrir aquest esport? I per què t’hi vas dedicar? El vaig descobrir a través d’un amic que té una botiga de gossos. M’hi vaig dedicar perquè abans jugava a futbol i el vaig avorrir i, a poc a poc, m’hi vaig anar introduint. 3- Amb quina finalitat el practiques? El practico amb la finalitat de divertir-me i poder competir amb companys. 4- Com t’entrenes a tu mateix? I al gos? A mi mateix m’entreno a partir del plàning setmanal que em prepara el meu entrenador personal. Al gos l’entreno independentment dels meus entrenaments. 5- Quines capacitats has de tenir? És primordial tenir força, resistència i velocitat. 6- Portes una alimentació molt estricta? La veritat és que sí. Me la controla una nutricionista d’esports. 7 - Creus que a cada cursa dónes el màxim de tu? Evidentment que sí, sempre dono el màxim de mi mateix. 8- Quines són les curses més importants en les quals has participat? En quina posició has arribat? Les curses més importants en les quals he participat són: -Campionat d’Espanya de Terra, 14è. -Campionat d’Espanya de Neu, 7è. -Campionat de Catalunya de Neu, 2n. -Campionat de Catalunya de Terra, 3r. -Lliga Catalana, 3r. 9- Com has arribat a les posicions on estàs? A les posicions on estic he arribat amb molt d’esforç, molt de sacrifici i amb molta constància en els entrenaments. 10- L’alimentació del gos és especial (pinsos, pólvores per digerir el menjar…)?
Quan és època de competició (octubre - març), l’alimento amb pinso d’alta energia, amb vitamines i també amb pólvores por ajudar a digerir el menjar. 11- El canicròs es pot practicar amb qualsevol tipus de gos? Sí, es pot practicar amb qualsevol tipus de gos, però s’ha de ser conscient de les conseqüències que pot assumir el gos. 12- Quin és el material que s’utilitza i a on es pot trobar? S’utilitza un material específic: un arnés (per al gos), un cinturó (per al corredor) i una línia de tir (uneix el gos amb el corredor). Es pot trobar per botigues d’internet i a la botiga de “Gos net esport”, d’Hostalric. 13 -Recomanaries el canicròs? Sí que el recomanaria perquè el vincle que es forma amb el gos i amb tu mateix és inexplicable, ja que els sentiments pel gos es fan molt més forts. També recomanaria a tothom que s’iniciés al canicròs que demanessin consell a algú que tingui pràctica, ja que el canicròs no només consisteix que un gos t’estiri.
- 31 -
Sara M. (3A)
[L’eQUIP DE LA REVISTA] FIRA ALIMENTÀRIA
Els passats dies 25, 26, 27 i 28 d’abril, se celebrà la 40a edició de la Fira alimentària, un saló internacional en què hi havia fabricants, importadors i exportadors. Se celebra biennalment, va tenir la visita de gent de 157 països diferents i va superar la xifra del 2014. Es fa amb l’objectiu de reunir professionals del sector i obrir l’oportunitat de negocis. Ha suposat un gran benefici per a Barcelona, ja que ha suposat uns beneficis de 170 milions d’euros. Per aprofundir més en el tema, hem fet unes preguntes a la professora i coordinadora del cicle d’alimentació de l’institut, Eva de la Torre, ja que va anar a visitar la fira amb alumnat del centre: Quins cursos van anar a la Fira alimentària? 1r i 2n del cicle formatiu d’alimentació de l’institut, perquè la fira és biennal i si no hi anessin els dos, algun s’ho perdria.
Amb quina finalitat hi vau anar? Aquesta fira és on moltes empreses van per presentarhi els seus productes; aleshores està molt bé anar allà i veure-ho absolutament tot en un mateix espai. Quina és la teva opinió de la fira? És molt impressionant, el volum de negoci és molt gran.
Què vau fer un cop allà? Vam donar molta via lliure als alumnes, ja que no teníem cap guia ni una ruta assignada; potser a algú li agradava més veure com feien el cacau i a un altre li cridava més l’atenció anar a la part de verdures; llavors anaven als llocs que més els interessava. Després d’això han hagut de fer un treball sobre el que van veure, o es van informar. L’avantatge era que regalaven moltes coses i tothom va arribar amb moltes coses que els havien donat perquè les provessin.
Explica’ns alguna cosa que us sorprengués: Em va cridar molt l’atenció perquè hi havia moltes coses per cuidar la salut, menjar amb verdures i fruites; per exemple, hi havia sucs amb verdures barrejades.
- 32 -
MERITXELL N. i MARC L. (3B
[L’eQUIP DE LA REVISTA] JOEL TORRES
- 33 -
[L’eQUIP DE LA REVISTA] Hem parlat amb l’Eloi Carbonell, alumne de batxillerat que va anar al viatge, perquè ens expliqués el que havien fet i què els havia semblat: Allà, a Itàlia, vam anar a veure esglésies de l’època de la Roma barroca i de la Roma cristiana; vam veure el Colosseu romà, les catacumbes (molt maques), la Fontana di Trevi i un lloc on es rendeix homenatge i hi ha enterrats 335 italians, víctimes del nazisme; també vam visitar el Vaticà (Capella Sixtina) i la Villa Borghese.
Fontana di Trevi
Vam menjar diferents tipus de pasta i pizza cada dia, tant per sopar com per dinar (tot estava boníssim), i la pasta era al “dente” com la fan allà a Itàlia. No teníem una hora concreta ni per aixecar-nos ni per anar a dormir, però normalment havíem de ser a l’entrada de l’hotel a les 8:30 del matí per començar a visitar llocs, i no tornàvem fins després de sopar. Vam cansar-nos molt perquè vam visitar moltes coses i totes eren molt interessants. Al final, l’últim dia després de dinar, ens van deixar lliure per fer el que volguéssim a Roma. Vam tornar cap a Hostalric i vam arribar una hora i algo més tard del compte.
Colisseu
Hem estat molt contents amb els professors perquè sabien molt del tema i van fer unes explicacions molt entenedores i bones: tots els dubtes que tenies te’ls sabien respondre; a més, hi va haver molt bon rotllo en general entre els tres professors (Xavier Lluna, Xavier Solà i Francesc Morfulleda) i els alumnes. Meritxell N. i MARC L. (3B)
Vaticà per fora
- 34 -
“Digues-m’ho i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra’m i ho aprenc.” Benjamin Franklin (1706-1790)
Qui és Benjamin Franklin?
Nascut a Boston l’any 1706, és considerat un dels pares fundadors dels Estats Units. Va participar en la redacció de la Declaració d’Independència i en la redacció de la Constitució. Com a científic destaca pels seus estudis sobre electricitat i la invenció del parallamps.
Tres punts per millorar l’escriptura (IX) 1) VARIS ÉS INCORRECTE QUAN EQUIVAL A “DIVERSOS” Hi han assistits vàries personalitats del món del teatre. Hi han assistits diverses personalitats del món del teatre. 2) VARIS ÉS CORRECTE QUAN EQUIVAL A “VARIAT”, “CANVIANT” Hem tractat a la reunió temes varis. Es va comprar un vestit de colors varis. 3) TANMATEIX = AIXÍ I TOT, AMB TOT, AIXÒ NO OBSTANT (NO SIGNIFICA “AIXÍ MATEIX, DE LA MATEIXA MANERA”) El riu s’ha endut arbres i vehicles i tanmateix ha destruït alguns ponts. així mateix No he dormit gaire, tanmateix no tinc son.
- 35 -