Suplemenent I és clar! n61 Setmana de la ciència i la tecnologia

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

2018, ANY POMPEU FABRA Logotip de l’any Pompeu Fabra

Durant la setmana de la ciència s’han realitzat activitats per commemorar l’any Pompeu Fabra.

Xerrada divulgativa Any Fabra amb l’alumnat de 4t ESO a càrrec del professor de llengua catalana Robert Gómez.

Xerrada divulgativa Any Fabra per al professorat a càrrec del professor de llengua catalana Robert Gómez.

A manera de postil·la de totes les activitats a propòsit de la commemoració de l’any Fabra, cal destacar una carta de Pompeu Fabra al seu deixeble Joan Coromines. Ho va fer des de l’exili, sense poder treballar in situ. La carta és del 20-4-1948 (dins Pompeu Fabra i Joan Coromines: la correspondència dels anys de l’exili, editat per Josep Ferrer i Joan Pujadas, Barcelona, Edicions Curial, 1998, vol I, p. 72-74):

les innovacions, que no crec que n’hi hagi prou que una grafia sigui indubtablement millor que l’actual perquè aquesta hagi d’ésser, sense més, necessàriament reemplaçada per aquella. A l’hora en què es fixà l’ortografia dita de l’Institut, donat l’estat d’anarquia ortogràfica del català renaixentista, hom era lliure d’adoptar per a cada mot la grafia que jutgéssim més bona; però, avui, fixada l’ortografia, ens hi hem de mirar abans de canviar la grafia d’un mot, sobretot si es tracta d’un mot important, d’ús freqüent, la imatge visual del qual la gent té ben gravada a la memòria. Això vol dir que [no] pel fet que la grafia actual d’un mot estigui en desacord amb la seva etimologia (és el cas de endanyar) hagi d’ésser necessàriament rebutjada, i, encara menys pel fet que no estigui d’acord amb alguna de les normes que es conjuminaren en el moment de fixar l’ortografia (és el cas de encís, de amoïnar). Altra cosa és que una grafia estigui en desacord amb la pronúncia d’un dialecte important (és el cas de tivar).

«Fent els de l’Institut una revisió del meu Diccionari general, jo els trameto llistes de les addicions, esmenes i supressions que crec que cal fer-hi. En fer-se aquesta revisió, he cregut que era l’hora de proposar a l’Institut de canviar la grafia d’un cert nombre de mots. Els canvis que penso proposar són en conjunt els mateixos que vós proposàveu de fer anys endarrera.

En les llistes que he tramès fins ara, ja he fet alguns canvis de grafia sense esperar l’aprovació de l’Institut, segur que no els ha de mancar ja que vénen a corregir veritables lapsus i grafies injustificables. Així, he adoptat sense vacil·lar les grafies: desnerit, galàpet, escalunya, semal, tàpera, (pedallàs ha estat, naturalment, reemplaçat per padellàs així com sofisme per sofisma), buscall, romball, comptadoria, pagadoria, évols, envà, enciam, cimolsa, falcillot, naixó, regó, llauró, quinqué, roldor, autòmat, croat, enzim, mede, got (en lloc de god), albixeres, dextrogir, levogir, cugucia, arítjol, leucòcit, fagòcit, fortuït, gratuït. A les quals penso afegir diaque, perpal, almugàver, sajolida, regalècia, esvinsar, arronsar, ars, bolig, estramordir (m’ha semblat millor que estamordir)... Però hi ha canvis que cal evidentment sotmetre per endavant a l’aprovació de l’Institut, dels quals convé que parlem abans de proposar-ne l’admissió. Tinc motius per creure que alguns dels canvis que proposarem vós i jo no obtindran, absent jo, l’aprovació dels actuals membres actius de la Secció; però sense que això ens hagi de deturar de proposar totes les innovacions que creguem indispensables, vull dir-vos per endavant, jo, a qui no fan por

»[...] Em plau molt, com amic que us sóc i com a patriota, saber-vos esdevingut un lingüista de primera fila, que honora Catalunya; però això, enyorat Coromines, no em consola de la pena que em fa veure-us allunyat de la nostra terra, privat de dedicar-vos de ple a l’obra de perfeccionament de la nostra llengua i d’ésser, com us pertoca, el cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut, de les nostres fins ara desgraciades Oficines. Jo que, quinze anys endarrera, esperava que, per fi, anàvem a redreçar-les un cop desembarassats dels qui tant entrebancaren el seu bon funcionament! Però confio que, amb mi o sense mi, l’obra interrompuda es reprendrà, i vós hi sereu.»

Robert Gómez, Departament de Llengua Catalana i Clàssiques 3

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

Sortida al Museu del Coure i Museu del Ter Activitat organitzada pel departament de tecnologia.

Consisteix a fer una visita guiada al Museu del Coure (Les Masies de Voltregà) i al Museu Industrial del Ter (Manlleu) amb l’alumnat de 2n ESO El dimecres 14 de novembre, l’alumnat de segon d’ESO va visitar el Museu del Coure i el Museu Industrial del Ter. Al Museu del Coure va poder observar quin ús té el coure des de l’Edat del Coure fins a l’actualitat. La visita es divideix en dues parts. En la primera part es fa un recorregut per l’antiga residència dels propietaris de l’empresa, actualment convertida en museu; la guia explica quin és el procés d’extracció, obtenció i manufactura del coure i la història de l’empresa. Cal destacar que l’any 1986 la Farga Lacambra posa en marxa la primera colada contínua amb reciclats de coure, s’obté la patent del procés i es ven la tecnologia a altres països. Una vegada fetes les explicacions, s’accedeix a un passadís de la nau de fabricació des del qual es pot visualitzar com es desenvolupa la colada contínua.

Representació gràfica del procés d’obtenció, fabricació, mecanització i productes obtinguts a partir del coure. A la part inferior de la imatge es pot veure la gran varietat de productes que són fabricats amb aquests materials metàl·lic.

El coure és un metall no gaire abundant a la natura. El podem trobar com a coure natiu, però el més habitual és trobar-lo combinat amb altres elements químics, formant part de diferents minerals.

El coure sovint s’alia amb altres metalls per obtenir aliatges amb propietats adequades per a molt diverses aplicacions.

L’atzurita és un carbonat de coure que destaca pel seu color blau. És un mineral tòxic, com tots els que contenen coure.

La calcopirita és el mineral més utilitzat per obtenir el coure. És un sulfur.

4

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

El coure és un dels pocs metalls que es poden trobar en estat natiu a la natura. La paraula natiu fa referència al fet que no està combinat amb altres elements. Per això va ser un dels primers a ser utilitzat pels humans. A socials us han parlat de l’edat del coure, període de la prehistòria en la qual els humans varen modelar el coure natiu per obtenir diferents objectes, com penjolls.

Un moment de la visita al museu on es pot veure una mostra de diferents formes comercials del coure: tubs, cilindres, cables, barres...

Museu del Ter El Museu del Ter està dedicat a preservar el patrimoni industrial i natural del Ter. Està situat a l’edifici Can Sanglas, una de les primeres fàbriques que aprofitaren l’aigua com a font d’energia a Manlleu. Can Sanglas va començar a funcionar l’any 1841 com a fàbrica de filats. Va ser la primera fàbrica on s’instal·là una turbina Fontaine de la casa Planas, Junoy, Barné & Co de Girona (1860). L’any 1929 s’instal·là una turbina Francis per substituir una Fontaine de l’any 1888. El 2004 es va acoblar a la turbina un alternador per produir energia elèctrica.

L’alumnat de segon d’ESO va realitzar la visita temàtica “Tecnologia hidràulica: la força de l’aigua”, que consisteix a observar l’entrada del canal a la fàbrica, veure el funcionament de la turbina Fontaine i les màquines amb el sistema d’embarrats. També es visita la turbina Francis i el seu alternador.

Visita del canal d’entrada d’aigua a la fàbrica.

5

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

Filadora. Contínua de filar SERRA.

Engranatge i politja que transmeten el moviment de la turbina Fontaine fins als embarrats, els quals transmetien el moviment a les diferents màquines que s’encarregaven de tractar el cotó per convertir-lo en fil.

Un moment de l’explicació sobre la roda hidràulica i la turbina.

Els embarrats. Eix horitzontal amb diverses politges que transmeten el moviment fins a les diferents màquines que transformaven el cotó en fil.

Representació de la filatura Can Sanglas amb secció que permet observar el recorregut de l’aigua i la sala de màquines.

Agnès Oliver, cap del Departament de Tecnologia

Turbina Fontaine

6

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

El nostre punt de vista de...

L’excursió al Museu del Ter i del Coure El 14 de novembre els alumnes de 2n d’ESO de l’institut Vescomtat de Cabrera vam anar al Museu del Ter i al Museu del Coure. A les 8:15 l’autobús ens va passar a buscar a la parada del CAP i llavors vam passar a buscar els alumnes d’Hostalric.

Ens vam repartir en dos grups: Breda i algunes persones d’Hostalric, per una part i, per l’altra part, la resta d’Hostalric. El nostre grup va començar a Manlleu, al Museu del Ter, i l’altre grup va començar pel Museu del Coure.

Al Museu del Ter ens van ensenyar com convertien l’aigua en energia a partir d’una turbina. Començaven canalitzant l’aigua i portant-la a la fàbrica per un molí. Un cop allà, feien servir la turbina, que feia anar la fàbrica.

1

2

Al Museu del Coure, ens van començar ensenyant la fàbrica, com feien el coure. Després vam anar al museu i allà ens van ensenyar els diferents tipus de coure. Ens vam posar en una sala on ens van explicar l’evolució del coure.

I aquí acaba la nostra excursió.

Berta Fernàndez i Laia Trasserra, 2BB 3

Foto 1: Maqueta de la Conca del Ter Foto 2: Generador d’electricitat Foto 3: Teler manual Foto 4: Les dones van ser la mà d’obra principal de les fàbriques tèxtils catalanes i del Ter.

4 7

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

El CO2 que expirem és una base o un àcid?

Concurs de cartells - Setmana de la Ciència -

El sistema respiratori és responsable de fer possible el mecanisme de la respiració i, en general, es poden considerar quatre fases:

Des de la matèria de Visual i Plàstica de 3r d’ESO s’ha treballat el cartell. Com a tasca per practicar aquest tipus d’element publicitari, l’alumnat ha dissenyat el cartell de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia.

Tots els cartells presentats han estat exposats al vestíbul B (entrada). El tribunal, format per professorat dels departaments de ciències, matemàtiques i tecnologia, ha concedit el primer premi al cartell de l’alumna de 3r A de Breda, Núria Gozálvez. Les autores dels finalistes són Alba Ortiz (3A Breda), Núria Sabadell (3A Hostalric) i Andrea Gil (3B Hostalric).

Els criteris utilitzats per fer la tria són: - Orientació vertical ➢- Hi apareixen els enunciats XIIIa Setmana de la Ciència i la Tecnologia

- Del 12 al 16 de novembre de 2018

- Hi apareixen els logos

- Institut

- Any Pompeu Fabra

- Any Europeu del Patrimoni - El dibuix i/o imatge fa referència a l’Any Europeu del Patrimoni i/o Any Pompeu Fabra.

- Si s’ha escollit el tema Any Europeu del Patrimoni, el dibuix i/o imatge fa referència al patrimoni proper, és a dir, representa un element patrimonial de l’entorn de l’alumne (poble, municipi o comarca).

1. La inspiració o inhalació que comporta l’entrada l’aire i oxigen cap als alvèols pulmonars.

2. El procés de bescanvi d’oxigen i diòxid de carboni entre els alvèols pulmonars i la sang.

3. L’expiració o exhalació consistent en la sortida de l’aire des dels alvèols pulmonars cap a l’exterior, amb l’eliminació de diòxid de carboni.

4. Bescanvi d’oxigen i diòxid de carboni entre les cèl·lules i la sang.

Per poder saber si la molècula de diòxid de carboni (CO2) és bàsica o àcida es va fer un experiment amb dos indicadors de pH, fenolftaleïna i suc de col llombarda, substàncies que en afegir-les amb poca quantitat a una solució ens permet determinar visualment el seu pH. La fenolftaleïna, quan es troba en un medi bàsic, és d’un color rosat i, en un medi àcid, és transparent; i, d’altra banda, el suc de col llombarda, en un medi àcid, és de color blau i, en un de bàsic, és de color verdós.

Per realitzar aquest experiment es necessiten dos vasos de precipitats que s’omplen d’aigua destil·lada, substància neutra, i s’hi afegeix, a cada vas, unes gotes d’amoníac, NH3, substància bàsica. D’aquí que s’inicia la pràctica amb una solució bàsica. A continuació, s’afegeixen unes gotes d’indicador de pH a cada vas. El vas de precipitats on s’afegeix la fenolftaleïna adquireix un color rosat, mentre que, al vas amb suc de col llombarda, el color és verd.

Amb ajuda d’unes palletes, s’expira CO2 dins dels vasos de precipitats i, passats uns segons, s’observa que el color de la dissolució ha canviat. La dissolució verdosa adquireix un color blavós i la solució rosada passa a ser incolora.

Agnès Oliver Departament de Tecnologia

Després de l’experiència, es pot concloure que el CO2 que expirem és una substància àcida.

Cèlia Garcia i Estel Cruz, 1r de batxillerat, Química 8

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

FIRA D’EXPERIMENTS El dimarts 13 i el divendres 16 de novembre es va realitzar la fira d’experiments monitoritzats per l’alumnat de primer i segon del batxillerat cientificotecnològic. L’alumnat d’humanitats i socials varen col·laborar en l’acompanyament dels alumnes d’ESO.

Producció d’electricitat a Catalunya Arnau Perich, Pau Jimeno, Daniel Montes

Activitat de divulgació amb l’objectiu de fomentar la reflexió sobre la producció d’electricitat a Catalunya, conèixer els tipus de centrals elèctriques més utilitzades i justificar la seva ubicació.

Percentatge de fonts d’energia utilitzades en la producció bruta d’electricitat a Catalunya l’any 2017

Fem Hostalric més sostenible Joel Santander, Josep Torrent, Pol Sánchez, Ramon Crespo Activitat de divulgació del projecte realitzat per alumnes de primer de batxillerat de Tecnologia Industrial.

L’objectiu del projecte era fer un estudi de la despesa d’electricitat d’un municipi (Hostalric) i, amb les dades obtingudes, fer una proposta de substitució de les energies convencionals utilitzades per produir electricitat per energies renovables.

9

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

Bola de raigs Patricio Blanco, Oriol Ferrer, Pau Canaleta, Marc Fortuny Els alumnes de segon de batxillerat de l’optativa d’Electrotècnia han muntat una maqueta d’un generador d’alta tensió, també anomenat bola de raigs. Han explicat el principi de funcionament del dispositiu i han realitzat tres experiments per explicar l’electrostàtica.

Pasta de dents per elefants Genís Carretero, Cèlia Canaleta, Mar Bautista Es barregen en una proveta detergent, aigua oxigenada (H2O2), iodur de potassi (KI) i, opcionalment, colorant. El iodur de potassi actua com a catalitzador. L’aigua oxigenada es descompon produint aigua i oxigen (gas) en forma d’escuma que creix ràpidament i va pujant per la proveta.

Semàfor de dissolucions Estel Cruz, Iria García, Maria Matamala, Ànnia Massaguer Aquesta experiència permet comprovar la variació de la densitat d’un líquid segons la seva concentració de solut.

Es preparen dues dissolucions d’aigua amb sal de diferents concentracions i s’acoloreixen amb colors diferents. S’aboca en un tub d’assaig una porció de la dissolució més concentrada (vermell), a continuació la dissolució menys concentrada (taronja) i, finalment, aigua (verd). Es pot observar com els líquids no es barregen.

Fluids no newtonians Bernat Vázquez, Pau Serrat Es barreja farina de blat de moro (Maizena) amb aigua, s’obté una mena de pasta que, en aplicar-hi una força, es comporta com a sòlid. Els fluids no newtonians presenten una resistència variable segons la pressió que s’aplica. El seu valor de viscositat no és definit ni constant, a diferència dels fluids newtonians.

10

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

El CO2 és àcid o bàsic Estel Cruz, Cèlia Garcia Per saber si la molècula de diòxid de carboni (CO2) és bàsica o àcida es va fer un experiment amb dos indicadors de pH, fenolftaleïna i suc de col llombarda, substàncies que en afegir-les en poca quantitat a una solució ens permet determinar visualment el seu pH. La fenoftaleïna quan es troba en medi bàsic és d’un color rosa i en medi àcid és transparent, en canvi, el suc de col llombarda, en medi àcid és de color blau i en medi bàsic és de color verdós.

Cristalls Andrea Fernández, Berta Casanova, Sílvia Méndez, Sílvia Merino, Kadi Balde En aquest taller hem après que els cristalls estan constituïts per elements químics que es col•loquen en l'espai de forma ordenada i repetitiva. Quan es formen de nou, sovint pel refredament d'un magma, el temps que tenen per formar-se està directament relacionat amb la mida del cristall: quant més temps, més grossos, i viceversa. Així, el granit té cristalls (refredament lent a l'interior de la terra) i el basalt microcristalls (refredament ràpid en l'exterior).

Agnès Oliver, Departament de Tecnologia

Balança d’espelmes Sheila Grau, Lua Fortea Amb unes palletes i unes petites espelmes es munta una palanca de primer grau. En encendre les espelmes es pot observar com la palanca es mou per tal de compensar el pes de les espelmes, que va canviant a mesura que es van consumint.

Agnès Oliver Departament de Tecnologia

11

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

ANY EUROPEU DEL PATRIMONI CULTURAL L’alumnat del centre resideix en municipis molts rics en patrimoni, tant natural, com històric i immaterial, d’aquí la proposta d’organitzar un concurs de fotografia per INSTAGRAM Amb l’objectiu de conscienciar l’alumnat d’aquesta riquesa patrimonial amb la qual conviu cada dia, s’ha organitzat el concurs de fotografia per INSTAGRAM enllaçant així les activitats de la setmana de la ciència amb l’Any Europeu del Patrimoni.

S’han creat 3 categories, una per primer i segon d’ESO, una per tercer i quart d’ESO i una tercera categoria per batxillerat i cicles.

Els hàshtags utilitzats per identificar les fotografies presentades han sigut #insvescomtatdecabrera #concursvescomtat18 #setcietec18 Podeu veure les fotos presentades a l’àlbum de fotos llegint el QR:

Guanyadors: Categoria primer i segon ESO: Foto instagram11 Blanca Ponce, 2n d’ESO B Categoria batx-cicles: Foto instagram12 Estela Torres, 2n de batxillerat B Agnès Oliver, Departament de Tecnologia

12

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

Taller ENCRIPTACIÓ Activitat organitzada pel Departament de Matemàtiques i destinada a l’alumnat de 4t ESO

Dins la Setmana de la Ciència es va realitzar una jornada/ taller d'encriptació per a 4t d'ESO. Primerament els alumnes realitzaren un visionat de la pel·lícula The imitation Game (Descifrando Enigma, en la versió en castellà).

Després es va realitzar el taller on es va construir una rèplica del mecanisme de la màquina Enigma. Els alumnes pogueren encriptar missatges i adonar-se de l'enorme dificultat que comportà el seu desxifratge. I així com un petit mòbil per a xifrar en codi Cèsar que utilitzarien posteriorment al joc d'exteriors.

La cinta relata la forma en la qual els aliats aconseguiren desxifrar la màquina Enigma utilitzada pels nazis per a codificar els seus missatges durant la II Guerra Mundial.

Al mateix temps en què anem descobrint la vida d'Alan Turing, considerat el pare dels computadors actuals i la seva lamentable mort a conseqüència del tracte rebut per la justícia anglesa a causa de la seva condició d'homosexual.

Dispositius encriptadors creats per l’alumnat de 4t ESO

Per a finalitzar, tots els alumnes de 4t d'ESO baixaren al parc situat enfront de les pistes d'esport i es va realitzar un joc d'exteriors on hi havia tres equips que tractaven de fer arribar els missatges en clau al seu post avançat sense que els interceptessin i, al mateix temps, tractar de desxifrar els dels seus rivals. Val a dir que durant aquesta última activitat els nois i noies de 4t d'ESO es varen divertir i engrescar molt. TOT UN ÈXIT, o amb codi Cèsar WRW XP HALW.

Cartell de la pel·lícula The Imitation Game

Un moment de l’activitat realitzada a l’aire lliure

Albert Serralta, professor de matemàtiques 13

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

SORTIDA MUSEU DE LA GABELLA (ARBÚCIES) Activitat organitzada pels departaments de tecnologia i de ciències.

Consisteix en fer una visita guiada al Museu de la Gabella d’Arbúcies i a la zona del Montseny on es troba la Font de Passavets

El dimecres 14 de novembre, l’alumnat de primer d’ESO varen fer un recorregut guiat pel Museu de la Gabella d’Arbúcies amb l’objectiu de conèixer els oficis artesanals que es desenvoluparen a Arbúcies fins a principis del segle passat. Aquests oficis es basaven en l’ús dels materials que s’extreien del Montseny, com la fusta de faig, alzina, roure, castanyer, freixe i pi pinyer. Les propietats de cada tipus de fusta va generar el desenvolupament de fusters, carreters, espardenyers i boters, i també de ferrers, basters i perolers.

Durant la revolució industrial, alguns d’aquests oficis s’adaptaren a les noves necessitats i es reconvertiren en oficis relacionats amb la fabricació d’autobusos. D’aquí, la concentració d’empreses carrosseres que podem trobar a Arbúcies.

L’alumnat ha valorat positivament aquesta sortida. A continuació teniu alguns dels comentaris que n’han fet:

Font de Passavets, Santa Fe del Montseny

“Em va agradar molt la part final de la sortida, quan vam visitar la sala del bosc, on es poden escoltar en uns 20 minuts, tots els sorolls d’un dia... He après que molts oficis que existeixen ara venen d’anteriors feines que han anat adaptant-se a les noves èpoques… Em va sorprendre que tots els tipus de fusta tinguessin tantes aplicacions diferents.”

Museu de la Gabella, carreta

14

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA “El que més m’ha agradat és l’autocar de la sala INDUSTRIALITZACIÓ i l’estona que vàrem estar escoltant els ocells... He après les eines i tots els oficis.”

“M’ha agradat l’habitació de dalt on hi havia les fotos d’arbres. També em va agradar el primer autobús... He après molts oficis... i que les fustes anaven més bé per unes coses que en d’altres.”

“El que m’ha sorprès han sigut molts dels oficis que ens han explicat, molts no els sabia, com: l’esparter, el peroler i algun més. (...) El que més m’ha agradat és la llegenda dels arbres abraçats.”

“Hem vist moltes eines, molt xules, i molts oficis... La llegenda era molt xula. (...) Ara sé més tipus d’arbres i conec millor el bosc del Montseny.”

Museu de la Gabella, autobús amb xassís de fusta

Montseny, avet i faig abraçats

“No m’hagués pogut imaginar que poguessin existir tantes eines. He après molt sobre els arbres.

Museu de la Gabella, trepant de columna, vitrina ferrer

Museu de la Gabella, procés de construcció xassis fusta d’un autobus

“M’ha sorprès les eines que no coneixia i un autocar antic amb seients de palla. He après per què es fan servir els diferents arbres. (...) La visita al museu ha estat molt espectacular, he après moltes coses i m’ho he passat molt bé.”

“M’ha sorprès que hi haguessin tantes eines i tan antigues. El que més em va agradar va ser l’autobús vermell i com el van construir. He après molts tipus d’arbres i les funcions que tenen les seves fustes.”

“Aquest museu m’ha agradat molt perquè he vist moltes coses interessants i he après moltes coses noves que no sabia.”

“Per començar el que més m’ha sorprès ha sigut la varietat d’eines i objectes que hi havia al museu… El que he après ha sigut moltes eines del ferrer que no sabia, com: marcador, tas, contratàs, les fileres; també, les utilitats dels arbres com el pi pinyer per fer mobles, el suro per fer el suro, l’alzina per fer peces amb el torn.”

“Ja havia fet aquesta excursió però només una petita part; el que m’ha sorprès és que hi haguessin coses tan antigues, també que primer era una casa, un magatzem, i va passar a ser un museu.”

Museu de la Gabella, eines de carreter: compassos, barrines, serjants

Museu de la Gabella, troncs de diferents arbres, la fusta dels quals s’utilitzava en torneria.

15

Agnès Oliver Departament de Tecnologia

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

CONSTRUCCIÓ DE LA FRACTAL TRIANGLE DE SIERPINSKI Els departaments de matemàtiques i tecnologia han decidit treballar plegats en un petit projecte STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) amb la finalitat de crear una petita estructura per decorar l’institut i aprendre de forma diferent i divertida.

Els departaments de matemàtiques i tecnologia van proposar una activitat als alumnes de 3r d’ESO per celebrar la setmana de la ciència tot treballant les successions i donant a conèixer les fractals i la seva presència en la naturalesa, com ara en el romanesco, una verdura de la família de les cols on es pot apreciar que cadascuna de les seves flors reprodueixen la mateixa estructura a diferents escales.

Un cop els alumnes havien treballat el projecte des de matemàtiques, van utilitzar els seus coneixements de successions per calcular el nombre de llaunes que necessitarien, l’espai que ocuparia l’estructura, etc. i van començar amb la construcció del triangle al taller de tecnologia.

Per fer-ho, havien d’unir les llaunes de refresc amb silicona o cinta de doble cara i anar formant triangles bases, triangles equilàters formats per tres llaunes que posteriorment havien d’anar unint entre ells per anar formant, a cada pas de la construcció, un altre triangle de major mesura fins a crear el seu triangle de Sierpinski.

Per fer-ho, van estudiar i construir amb llaunes de refresc una fractal anomenada triangle de Sierpinski, seguint el patró de construcció d’aquesta fractal.

Judit Rodríguez, professora de matemàtiques

Les 3 primeres iteracions del procés de construcció del triangle de Sierpinski.

16

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

LA XOCOLATADA A L’INSTITUT El dia 16 de novembre, dins de la Setmana de la Ciència al nostre institut, els alumnes del cicle formatiu d’Elaboració de Productes Alimentaris vàrem preparar una gran xocolatada per a tot l’alumnat i professorat de les nostres dues seus, Hostalric i Breda.

El preu del got de xocolata calenta era d’un euro i s’acompanya d’un tall de coca.

Tots els diners que vàrem recaptar van anar destinats a la Marató de TV3, que aquest any tractava sobre la lluita contra el càncer.

Ben aviat al matí, mig grup va començar a coure la xocolata, més de 100 litres, en dues cassoles molt grans, i l’altre mig grup va dedicar-se a tallar els trossos de coca i a posar les taules per després poder oferir un bon servei. Més tard, tot el grup va pujar a la biblioteca i va començar a servir la xocolata, mentre alguns companys venien els tickets.

Cal dir que aquest any també va ser un èxit la participació i col·laboració de tothom en la xocolatada i en la resta d’activitats preparades al nostre centre. És per això, que us volem donar les gràcies a tots en aquesta jornada solidària i sense oblidar la gran col·laboració i implicació que té l’AMPA del centre en aquesta activitat fent-se càrrec de la matèria primera.

Per acabar, dir que vàrem servir gairebé uns 500 gots de xocolata i talls de coca.

Moltes gràcies i fins l’any vinent!

Els alumnes de 1r de cicle formatiu

XOCOLATADA SOLIDÀRIA Un any més, per cloure la Setmana de la Ciència, l’alumnat i el professorat del cicle han elaborat xocolata amb coca.

Xerrades sobre el càncer a 3r i 4t ESO.

Gràcies a les AMPA, l’alumnat, el professorat i el PAS per les vostres aportacions.

Àlbum de fotos

Agnès Oliver, Departament de Tecnologia

Alumnat de cicles col·laborant amb la xocolatada solidària.

17

XIII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

CONFERÈNCIA DEL CIENTÍFIC

JOAN GARRIGA

NO HEU POSAT LA FOTO A LA CARPETA

Amb ocasió d’una nova edició de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia al nostre centre, l’alumnat de 1r de batxillerat va assistir a la conferència del científic Joan Garriga, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CECAB), a l’entorn de les aplicacions informàtiques en el món de l’ecologia.

NO HEU POSAT LA FOTO A LA CARPETA

En Joan, en efecte, és un expert en la gestió i l’organització de la infinitud de dades que generen els ordinadors (Data Science) i, d’una manera divulgativa, va desmuntar certs tòpics que hi ha al voltant de la figura del científic remarcant les principals característiques i virtuts que ha de reunir qualsevol persona que es vulgui dedicar a la ciència, com el rigor i la curiositat. Per altra banda, va explicar algun dels seus projectes més recents, com l’estudi exhaustiu del moviment de les formigues a la recerca de l’aliment, la capacitat dels ximpanzés per pintar amb un sentit estètic o les rutes de les aus migratòries per Europa.

Aquesta activitat, entre altres coses, pretenia eixamplar l’horitzó dels nois i noies i, al mateix temps, ajudar a orientar la seva trajectòria acadèmica i professional.

Francesc Morfulleda, professor de llengües clàssiques 18