INS Vescomtat de Cabrera | Núm. 59 | Març de 2018
JUDITH POL
Des de 1996
Maria Reyner - 4A
BERTA BORRELL
Montse Mudarra (4B)
Sumari EDITORIAL - Toca bellugar-se..............................................4 EQUIP DIRECTIU - Com ha afectat la crisi als resultats acadèmics del nostre institut?.........................5 BREDA - Recollida selectiva a Breda..............................7 LES NOSTRES TUTORIES - Pensava que seria diferent?.............................8 - L’Institut?..........................................................8 - Presentació.......................................................9 - La nostra experiència a l’insti..........................9 - Primers dies a l’institut....................................9 - De l’escola a l’institut.....................................10 DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA - Petits i grans invents de la humanitat: “Les primeres eines”......................................11 - El Durbec........................................................12 MEDI AMBIENT - Setmana europea de la prevenció de residus.......................................13 - Transelva 2017................................................14 - La Transelva.....................................................5 MATAR EL CUC - Què faré, avui per dinar?................................16 - Torrons...........................................................16 - El cicle, al domus sent soví............................17 - Visitem la carnisseria Martí...........................18 SACA LA LENGUA - Aquí hay mucho cuento..................................19 - Primero de la ESO..........................................20 - Tercero de la ESO...........................................21 - Cuarto de la ESO............................................22
CÔTÉ FRANÇAIS - Bienvenus aux cours de la langue française.............................................24 TEA TIME - Projecte Cambridge.......................................25 - A day at work..................................................26 HUMANITATS I SOCIALS - Xerrada sobre els refugiats............................27 EQUIP DE LA REVISTA - Qui hi ha a l’altre costat..................................28 - Equip de Breda...............................................28 - Un origami, un euro.......................................28 - Blanes infectada de legionel·losi...................28 - La nostra experiència a TV3...........................29 - Els dos guanyadors del Grand Slam a Tarragona.....................................................29 LA FRASE - Tom Clancy.....................................................30
XII SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA - Fira d’experiments...........................................3 - Xerrades...........................................................5 - Xocolatada solidària.........................................6 - Sortides: Excursió a la Gabella........................7 - El museu de la ciència i la tecnologia de Catalunya, Terrassa.....................................8 - Museu del coure...............................................9 - Activitats a la Tordera.....................................10 - Concursos.......................................................11 - Premi al treball de recerca “Disseny i construcció d’un mosaic”..............11
-3-
Editorial TOCA BELLUGAR-SE No hi ha editorial per a la revista. M’he refiat. Què hi farem! Improvisarem. No sé de què parlar... Mentre rumiava (quin verb, aquest!), m’han vingut al cap unes quantes idees. A veure si ho sabré escriure. De tant en tant, recordo a classe que moltes de les coses que tenim són un petit gran luxe i no hi pensem: començant per taules, cadires i calefacció, continuant per llibres i ordinadors, i acabant per pissarres digitals, projectors i... professorat! És obvi però ens sembla tan natural que, a vegades, fins i tot ho menystenim i ni tan sols valorem que podem estudiar, gairebé, el que vulguem i on vulguem. Cal pensar, per exemple, que la meva àvia va començar a treballar amb 9 anys i va aprendre a llegir com va poder; la meva mare es va treure el Graduat Escolar (la primària d’avui) mentre treballava, amb tres fills petits; el meu pare també va fer la secundària combinant feina, estudis i responsabilitats familiars; la mare d’un amic meu, que va venir fa anys de Múrcia, no sap llegir... i així fins a l’infinit, amb tots els nostres pares, avis i, sobretot, mares i àvies. Tots ells, i sobretot elles (hi insisteixo), amb una guerra, una postguerra, una dictadura... circumstàncies diverses, difícils, horroroses!, que els van fer tenir una voluntat... de ferro. No els oblidem. No ho oblidem. Com diu Andrés Aljure, “la vida t’ho pot robar tot, tot... menys una cosa: la teva actitud!”1 Anna Oller Coordinadora de la revista
Altres claus d’Andrés Aljure per a intentar-ho: √ Aprèn a apreciar el que tens, i seràs feliç ara! √ Prioritza. √ Perdona’t cada fracàs! √ Regala’t un petit plaer a consciència. √ Mou-te!
1
La Vanguardia, 6/5/2016
-4-
[EQUIP DIRECTIU] COM HA AFECTAT LA CRISI ALS RESULTATS ACADÈMICS DEL NOSTRE INSTITUT? Són moltes les veus que, des del principi de les retallades, van advertir dels impactes negatius que la crisi tindria no tan sols en el desenvolupament social, sinó també, de manera inextricable, en el desenvolupament educatiu del país. Ara, quan ja ha passat gairebé un decenni des que la crisi va començar, sembla un bon moment per fer balanç de tot allò que té a veure amb els impactes sobre l’educació. Quines han estat les polítiques públiques d’educació en temps de crisi? Cal distingir tres moments a escala internacional: un moment de creixement paradoxal de la inversió pública en educació durant els primers anys de la crisi, un segon moment de reducció dràstica de la despesa i un tercer moment, en el qual estem ara, de progressiva i lenta recuperació. És important destacar que, contràriament al que es podria esperar en aquestes condicions de crisi, els resultats de l’aprenentatge no sembla que se n’hagin ressentit en termes generals, més aviat al contrari. Queda pendent de veure si, com molts experts creuen, els
efectes negatius d’un empitjorament de les condicions d’educabilitat no es deixaran sentir fins d’aquí uns anys. Sigui com sigui, cal deixar constància de la resiliència del sistema i, singularment, del professorat que, en condicions pitjors que les que tenien abans, han aconseguit que els efectes no es deixin sentir i, fins i tot, que alguns indicadors importants millorin a escala internacional. Aquest ha estat el cas del nostre institut. Els últims estudis evolutius de les dades anuals i dels indicadors de centre dels darrers cursos constaten una millora en molts dels indicadors que s’avaluen. Així mateix, els informes i memòries que revisa la inspecció educativa en relació al compliment dels acords de coresponsabilitat de l’institut amb l’administració educativa s’han valorat com a molt satisfactoris. Per últim, els resultats de les dades PISA del Vescomtat de Cabrera rebudes el 2016, ara fa un any1, són dades que permeten corroborar que en el nostre centre s’ha experimentat una millora de l’aprenentatge de l’alumnat.
Índex de graduació de ESO i batxillerat
Resultats de les proves PISA. Informe de centre, gener 2016
Competència comprensió lectora
1
Competència científica
Competència matemàtica
El nostre institut va ser seleccionat per passar les proves a l’alumnat de 15 anys el curs 2014-2015.
-5-
[EQUIP DIRECTIU] Proves competencials externes, 4t d’ESO
Quines són les causes d’aquest èxit? En primer lloc, i sense cap mena de dubte, la implicació del professorat del centre, mancat de recursos, amb el seu compromís de formar l’alumnat. L’estabilitat del professorat i la seva dedicació al centre han permès la consolidació dels projectes de centre i també l’ampliació de nous projectes. En segon lloc, el nostre compromís de centre a potenciar el tractament individualitzat a tot l’alumnat. És per aquest motiu que ja fa uns cursos que treballem per atendre les necessitats educatives de l’alumnat mitjançant algunes estratègies organitzatives i pedagògiques específiques: els grups de diversitat, el grup de diversificació curricular (projecte Ítaca), el grup PIM (Pla Intensiu de Millora) i els PI (Plans Individualitzats), els desdoblaments per nivells, la potenciació de l’anglès i del segon idioma, i d’altres.
individualitzades. Estic convençuda que és justament quan hi ha la participació de les famílies i la seva contribució en el procés educatiu dels fills de forma corresponsable amb l’institut que els resultats acadèmics de l’alumnat milloren. I una major implicació de les famílies en el procés d’aprenentatge dels nois i noies del nostre centre ha estat un factor d’èxit i millora del seu nivell educatiu. Així doncs, tenint en compte que, tot i haver passat un període de crisi, podem afirmar que els resultats han estat satisfactoris... què no fa pensar que encara ho faran molt més quan la inversió de l’administració pública en l’educació sigui major a l’actual? I si realment ja estem sortint d’aquest període de crisi, les perspectives no poden ser millors!
Per últim, també l’èxit d’aquests resultats recau en les famílies. Des del centre hem potenciat les tutories individualitzades per tal d’implicar les famílies i donar-los assessorament i orientació, tot potenciant les tutories
-6-
Elena Herberg Directora de l’institut Vescomtat de Cabrera
[BREDA] RECOLLIDA SELECTIVA A BREDA L’objectiu principal era que les famílies, els comerços i els centres formatius, que no reciclaven, ho fessin i que els que ja reciclaven tinguessin més facilitats i els fos més còmode. Creiem que calia portar-ho a terme per millorar la imatge del poble, de l’institut i, sobretot, per millorar el planeta pels nostres descendents. Els primers dies va ser molt caòtic, però ara sembla que s’està regularitzant. Faltaria poder fer-ne una valoració passat més temps. La recollida selectiva o, també, més coneguda com a “porta a porta” del poble de Breda i del nostre institut funciona de la següent manera: en funció del dia de la setmana, es deixa a la porta de casa un contenidor petit d’orgànica, d’envasos, de paper/cartró o de rebuig. Els responsables de la recollida passen per cada casa a buscar les escombraries entre les 6 i les 9 del matí. A l’institut, la recollida funciona igual, tenint en compte que els contenidors de què disposem són molt més grans.
El poble de Breda volia trobar la manera d’aconseguir que els seus habitants reciclessin molt més del que ho estaven fent. Es va marcar una data, el 26 de novembre de 2017, com a dia en què tothom havia d’estar preparat per a la recollida. Els grans contenidors del carrer es van treure, es varen repartir contenidors individuals i tota la informació necessària per a fer-ho possible.
A l’institut els membres del Comitè Verd ens vam haver de posar les piles. Vam distribuir els contenidors de cada tipus per totes les zones i vam organitzar-nos. Cada dimecres el Parlament Verd s’encarrega de fer la recollida, classificant les restes i dipositant-les en els contenidors pertinents. Cada dia la noia de la neteja és qui treu les escombraries que toca a la porta de l’institut.
-7-
Pol Boix, Marc Martín i Marc Regàs Optativa de Medi Ambient (3AB)
[LES NOSTRES TUTORIES] BREDA PENSAVA QUE SERIA DIFERENT? L’any passat vam anar a veure l’institut i ens van fer una xerrada sobre quines coses faríem, quantes assignatures tindríem... en aquell moment em vaig espantar una mica perquè pensava que seria molt difícil... quan ens van dir que havíem de fer tantes coses per ordinador, no sabia si me’n sortiria perquè abans no havia fet gaires coses d’informàtica. Tenia moltes ganes d’anar a l’institut, aprendre coses noves, conèixer professors nous, començar a fer francès... Ara que ja he començat l’institut i anem pel 2n trimestre, veig que és més fàcil del que em pensava. És més difícil que sisè. Aquí, a l’institut, hi ha més exàmens, més deures, més treballs... però m’agrada anar-hi perquè m’agrada molt la classe on estic i els professors expliquen molt bé els temes i ho entenc tot. Haig de dir que m’agrada molt tenir diverses professores i professors per a les assignatures. Espero que el 2n trimestre vagi igual de bé o millor que el 1r! Laura Avellaneda Rodríguez (1AB)
L’INSTITUT? Aquí teniu l’opinió de la classe de 1rBB, després d’haver passat ja un trimestre a l’institut. Per a alguns de nosaltres, l’institut no és cap novetat, ja que tenim germans més grans que ens van explicar com era, abans de començar. Ens agrada perquè els professors són diferents i ens tracten com si fóssim més grans, no com a l’escola, que ens tractaven com a nens petits. A d’altres ens va sorprendre la primera vegada que vam entrar, ja que no sabíem on eren les coses i ens perdíem (tot i que és petit). Ara que ja fa un trimestre que hi som, podem dir que el gran canvi amb l’escola és que trobem que hi ha MOLTS DEURES! Hem superat un trimestre a l’institut i podem dir que no ha sigut tan greu; esperem que el que queda de curs vagi igual de bé. Tutoria de 1BB
-8-
[LES NOSTRES TUTORIES] HOSTALRIC PRESENTACIÓ Nosaltres, els alumnes de 1r A, ens hem trobat amb un institut molt gran, amb molts nens i nenes. Els professors són molt exigents i alguns divertits. Alguns exàmens costen i altres no tant, depèn de si el mestre posa molts deures. Hi ha noves assignatures. Al principi, et costa molt aixecarte perquè estàs acostumat a l’horari de l’escola però després t’hi acostumaràs. Hi ha dos dies a la setmana que es ven menjar a l’hora del pati. Ha canviat tot en general però sobretot hem notat el canvi dels estudis; les notes en algunes persones han canviat, hi ha molta diferència d’edat i al principi fa angúnia passar pels passadissos. Et fas un embolic amb els canvis de classe els primers dies i es coneix molta gent nova d’altres pobles. Els mestres busquen que donem tot el que podem. Hi ha un pati separat per només els de 1r d’ESO ! Tot i que penseu que sis hores allà dins són moltes, es passen molt ràpidament i, a més a més, el pati ajuda que ens alliberem una mica.
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A L’INSTI La nostra classe està composta per 5 nens i nenes de Riells i Viabrea, 2 de Fogars de la Selva i 18 d’Hostalric. Hi ha 10 nenes i 15 nens. La nostra és una classe molt moguda, xerrameca, alguns no fan els deures... Però també som amables; quan hem d’estar units, quan ens diuen alguna cosa que hauríem de millorar, ho intentem, tot i que de vegades no ens en sortim. Però gràcies a la nostra tutora i als professors que ens ajuden estem millorant el comportament. El nostre primer any a l’institut està sent divertit i també difícil en alguns moments; tot i així, seguim afrontant els moments. Mai ens havíem imaginat com podria ser l’institut i els professors i professores. La classe de 1C
PRIMERS DIES A L’INSTITUT Des del dia 12, tots els cursos de primer d’ESO ens estem adaptant a un nou estil de treball i a uns hàbits diferents. Als alumnes de la classe de 1r d’ESO B ens ha costat adaptarnos als nous hàbits de treball, als deures, als exàmens, als nous professors i a la feina que hem de fer. Són molts canvis als quals ens estem acostumant poc a poc. Els professors ens recolzen i ens ajuden a l’hora de fer activitats noves o exercicis difícils de realitzar. Tot i així, a hores d’ara encara ens estem adaptant a tot el que suposa l’arribada a l’institut! Aquí ens hem trobat amb companys que ja coneixíem i d’altres de nous. És divertit però a vegades els canvis fan por i preferiríem tornar a primària. Estar a l’institut, però, ens permet tenir més hores lliures a la tarda, ens fa sentir més grans, notem que tenim més responsabilitats i, a la vegada, més drets a decidir. Segur que aquest any ens haurem d’esforçar molt, però tenim ganes de fer moltes coses i també de passarnos-ho bé!
També et fas un embolic amb les assignatures, pels mestres... perquè tens un mestre diferent per cada matèria. També és una mica cansat perquè hem d’estudiar cada dia però.... És el que s’ha de fer!!! Haureu de beure aigua a l’hora del pati i anar al lavabo també perquè després a les classes no deixen beure aigua. Podeu també, tenir la vostra pròpia taquilla, que va molt bé !!!
Jaume Comas i Blanca Ponce (1B)
1r d’ESO A
-9-
[LES NOSTRES TUTORIES] HOSTALRIC DE L’ESCOLA A L’INSTITUT... Així veiem el canvi els alumnes i les alumnes de primer D (Aula PIM): Laura: No va ser gens difícil canviar de l’escola a l’institut, m’he adaptat bastant bé i m’agrada el companyerisme. Alex: Jo no pensava que fos tan difícil i tan pesat. Pau: A mi em va molt bé. M’agrada anar a la USEE perquè m’ho passo molt bé. Mohamed: Pensava que era més fàcil, l’institut, i no que fos tan difícil. Rut: A mí el cambio de primaria al instituto ha sido muy bueno, es decir, muy bien. Me lo imaginaba como yo pensaba pero eso sí, al principio de empezar el instituto, tenía mucha dudas, pero con el tiempo se me ha ido respondiendo poco a poco.
El primer día de instituto tenía muchos nervios, pensaba que me iba a perder y que no me iba a acostumbrar a todo esto. La verdad también, que los profesores, muy majos todos y simpáticos, sobre todo muy bien en horas de clase se está muy bien y se explican muy bien las cosas.
Y estoy muy contenta con todo este cambio y también muy contenta con los profesores. Espero que todo esto siga como el primer día. Carla: No me gusta. Ariadna M.: Bé. Laura: No va ser gens difícil canviar de l’escola a l’institut, em vaig adaptar molt bé i estic contenta en aquesta classe. Luna: Aquest trimestre m’ha agradat i he conegut noves persones, m’ha passat molt ràpid i ens hem divertit molt a classe. Ariadna V.: El canvi m’ha agradat perquè coneixes gent nova. Gerard: Bé, bé. Molt bé. Javi: M’agrada molt. Eder: Me gusta, molt bé.
- 10 -
1r d’ESO D
[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] Petits i grans invents de la humanitat
“LES PRIMERES EINES”
Durant el mes de novembre, l’alumnat de primer d’ESO va desenvolupar un projecte que vam anomenar “D’artesà a obrer”, en el qual es van treballar els continguts de tecnologia, les eines i les operacions, el procés artesanal i el procés industrial, i els materials. Algunes de les preguntes que van sorgir van ser quina és l’eina més important i quina va ser la primera eina que van inventar i utilitzar els humans. Des d’aquesta secció de la revista donarem resposta a aquestes preguntes. Les primeres eines utilitzades per humans daten del Paleolític (uns 100.000 a.C.), eren eines construïdes amb pedra i es feien servir per tallar, aixafar i especejar la caça. La millora d’aquestes eines és lenta: de grans pedres amb un tall poc precís es passa a les destrals de mà tallades per les dues cares, anomenades talles bifaç. De mica en mica, es redueix la seva mida i es millora el tall, creant eines diferenciades per tallar carn, aixafar ossos i tallar pells; també es creen puntes de fletxa que permeten caçar de forma més eficaç. A més de la pedra, es fan servir els ossos i fusta; en són un exemple els arpons per pescar. En el Neolític les eines es treballen no tallant la pedra sinó polint-la, aconseguint eines de tall més precises i eficients. En aquesta època apareix l’agricultura i la ramaderia; per això s’inventen noves eines com les aixades i l’arada. Podem concloure que no hi ha una eina més important que una altra, sinó que totes tenen la seva utilitat. Les primeres eines que s’inventaren van servir per fer operacions de tallar i aixafar (percussió).
Agnès Oliver Departament de Tecnologia
- 11 -
[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] EL DURBEC Resulta que la setmana abans de Nadal vam fer el projecte transversal, el Xiula-Piula. Els professors ens van explicar una mica de què aniria, però el que no sabíem era que el començaríem d’aquesta forma tan excepcional. El divendres 15 de desembre ens va venir a visitar l’Enric Fàbregas de l’Associació Galanthus. Ens va fer asseure a tots a l’aula i ens va explicar una mica a què es dedicaven. Mai ens haguéssim pensat que faríem i veuríem el que va passar. Vam sortir al bosc i vam trobar tot un seguit de xarxes. L’Enric ja les havia parat abans per poder trobar ocells. A la primera en vam trobar uns quants, ja ens va sorprendre i, a més, els posava en unes bosses de roba que podíem portar nosaltres! La sorpresa va venir a la segona xarxa: vam trobar uns quinze ocells, entre ells un durbec, un ocellet preciós i amb un bec tan dur que podia fer una pressió de mossegada d’uns 45 kg! Vam trobar tants ocells que l’Enric ens va dir que els deixaríem anar; això és el que ens va agradar més, ja que de dos en dos ho vam fer. L’únic ocell que vam anellar va ser el durbec; vam veure totes les eines que feia servir per anellar-lo i pesar-lo. Vam aprendre que amb l’anella es pot saber a quins llocs del món ha anat i, el més important, saber si ha anat dos cops al mateix lloc. Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre molt; va ser una estona diferent que va acabar amb el vol del durbec i la nostra fotografia de grup. Esperem que us hagi agradat. Classes de 1AB i 1BB
- 12 -
[MEDI AMBIENT] SETMANA EUROPEA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS Campanya de recollida de Medicaments Com a alumnes de l’optativa de medi ambient de l’institut Vescomtat de Cabrera, us volem explicar que tot l’institut, durant la XII Setmana de la Ciència i la Tecnologia, ha participat en la Setmana Europea de Prevenció de Residus. S’ha organitzat una recollida de Medicaments i s’ha fet divulgació a les tutories sobre la importància de recollir i tractar adequadament els medicaments usats o caducats: s’ha recollit un volum d’aproximadament 120 litres de medicaments. Els medicaments recollits seran dipositats en un punt SIGRE. Des d’aquí volem donar les gràcies a tot l’alumnat, professorat i personal no docent per participar en aquesta campanya. A més, us volem recordar:
Què hem de fer amb els medicaments? · No s’han de llençar mai al cubell de les escombraries · No s’han de barrejar amb altres envasos ni deixalles · Cal depositar-los als contenidors que es troben a les farmàcies
Consells pràctics · Reviseu el contingut de la farmaciola (com a mínim, dues vegades a l’any) · Separeu els medicaments caducats dels que no feu servir · Aprofiteu qualsevol visita a la farmàcia per portar els medicaments que ja no us són útils · Modereu el consum de medicaments i feu-los servir quan el metge els ha prescrit
També us volem convidar a participar en properes campanyes, com la que comencem durant el mes de gener: la recollida de piles. Com el curs passat, participem en el concurs APILO: podeu portar tot tipus de piles, a més de bateries de mòbil i càmeres. Finalment, volem informar-vos que, gràcies a les vostres aportacions en la campanya de recollida d’ampolles i garrafes d’aigua, podrem acabar l’hivernacle. Alumnat de l’optativa de Medi Ambient 3r d’ESO
- 13 -
[MEDI AMBIENT] TRANSELVA 2017 Trobada dels centres de secundària amb el distintiu Escola Verda de la Selva
El dijous 26 i el divendres 27, sis instituts amb els distintius d’Escola Verda han realitzat la Transelva 2017, que té per objectiu fer un recorregut a peu per itineraris de senderisme entre dos punts de la comarca de la Selva, enguany Arbúcies i Hostalric. Amb això, l’alumnat, tot gaudint de dos dies de convivència, ha conegut la diversitat natural de la comarca i els seus recursos i ha valorat la sostenibilitat del seu aprofitament i de l’impacte de l’activitat humana. Ha caminat a través d’alzinars, sureres, rouredes, pinedes, prats, els aiguamolls de les Llobateres, la llera de la Tordera, vivers de plantes, carrers, urbanitzacions, polígons industrials, etc. A més, aquest any s’han inclòs activitats de coneixement del patrimoni històric, com són la visita del Castell de Montsoriu, el casc antic de Breda i el monument del Gorg d’en Perxistor. Hi han participat més de 70 alumnes i professors, amb la coordinació de La Tosca i el suport –logístic i de guiatge al Castell de Montsoriu– del Consell Comarcal de la Selva i l’Ajuntament de Breda, vila on han pernoctat.
Els instituts que hi han participat, El Bruc, de Riells i Viabrea, Vidreres, Santa Coloma de Farners, Vescomtat de Cabrera, d’Hostalric-Breda, Busquets i Punset, de Sant Hilari Sacalm i Montsoriu, d’Arbúcies, han previst continuar l’intercanvi de manera telemàtica amb l’elaboració i difusió de les conclusions de l’activitat per tal de compartir amb tothom els valors naturals i humans de la comarca i denunciar aspectes que cal corregir. Aquests intercanvis van començar fa nou anys amb trobades comarcals conjuntes incloses en el Pla d’acció ambiental de cada centre.
Una novetat a destacar d’aquesta edició és que els àpats col·lectius han estat preparats pels alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà Elaboració de productes alimentaris.
- 14 -
Jordi Pujades Coordinador Escola Verda de l’institut d’Arbúcies
[MEDI AMBIENT] LA TRANSELVA Per començar ens va agradar molt el recorregut de muntanya i ens agradaria poder tornar-hi. Vam iniciar el recorregut des de l’institut d’Arbúcies i llavors ens vam dirigir al castell de Montsoriu. A mig camí ens vam parar a esmorzar; mentre esmorzàvem teníem molt bones vistes del castell, on vam anar seguidament. Ens van fer una llarga explicació sobre la història del castell que ja sabíem. Quan vam acabar, vam anar a dinar als afores del castell. Després vam baixar cap a Breda on vam visitar l’església romànica i gòtica, així com el monestir romànic.
Allà, els alumnes que participen a la caminada escriuen cada any com els ha anat. Seguidament, ens vam desplaçar cap a l’institut d’Hostalric on, després d’acomiadar-nos amb tots els nostres amics, cadascú va marxar cap al seu institut. Una experiència en la qual ens ho vam passar molt bé, vam conèixer molta història de la Selva i vam conèixer llocs molt interessants. També vam conèixer molta gent i vam fer molts amics (alguns més, alguns menys) de Riells, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari… Molt satisfets amb la caminada i, és clar, ens encantaria repetir. Una experiència molt recomanable.
En arribar al pavelló, uns quants nens vam fer un partit de futbol amb una pilota de bàsquet desinflada i unes partides a un joc de mòbil. Vam sopar macarrons, carn arrebossada i poma que ens van subministrar els alumnes del cicle formatiu de manipulació d’alimentació. Llavors ens vam posar estirats a terra fent la paraula “TRANSELVA” i després vam anar a “dormir’’. L’endemà ens vam llevar d’hora i vam esmorzar un dònut i, si ho volies, podies menjar un tros de carn que havia sobrat el dia anterior. Després vam posar direcció cap a Les Llobateres per tornar a esmorzar. Quan anàvem cap a Les Llobateres, vam haver de travessar la Tordera. Vam arribar a Les Llobateres on ens van explicar una mica la història del lloc i els alumnes de l’institut d’Arbúcies (lloc on vam començar el recorregut) van entregar una llibreta als alumnes d’Hostalric (lloc on es comença l’any que ve) i Breda.
- 15 -
Jordi Badia, Bernat Boix, Pol Boix, Marc Martín i Marc Regàs
[MATAR EL CUC] TORRONS
QUÈ FARÉ, AVUI, PER DINAR!? L’organització d’una cuina... He tingut una xerradeta amb en Maikel Valcárcel, el nostre cuiner, sobre l’organització d’una cuina. Aquesta és una de les preocupacions principals en el dia a dia d’una casa i això depèn, en gran mesura, de la capacitat organitzativa que un té en aquest camp... Hem començat la conversa directament: què fa una cuina professional per a gestionar-se? El principal és controlar que no es facin malbé les sobres, el menjar que sobra, la merma. S’ha de cuinar diumenge, per exemple, per a tota la setmana fins divendres. El principal és saber què cuinaràs, saber el menú, preveure què caldrà comprar i cuinar. I comprar tots els ingredients. El producte sec no té problema: la pasta, el llegum... es guarden al rebost. El problema ve amb el producte fresc. Arribats a aquest punt, ens adonem que potser seria més fàcil, per a intentar entendre com organitzar la pròpia cuina, que expliqués com es gestiona una cuina professional i que pugui servir de model o d’exemple. Sense gairebé ni adonar-nos-en, entrem en el quid de la qüestió: Comencem a les 9 del matí. Hi ha d’haver unes bases de cuina que cal tenir fetes. Per exemple, el caldo d’un arròs, un fumet, salses, sofregit... tot allò que porta molta estona de fer i que es pot guardar temps a la nevera o al congelador. En dolç, serien bases de pastissos, cremes pastisseres, pasta de full, coulants a dins dels seus motllos... Les bases es fan un cop a la setmana.
Aquest any hem elaborat 3 tipus de torrons: el torró típic de Suchard, un torró de praliné i Peta Zetas i, per últim, un torró de cafè i Baileys. El torró de Suchard és molt fàcil d’elaborar ja que no cal temperar la xocolata, només cal barrejar l’arròs inflat, la xocolata amb llet i la crema de cacau. Els altres dos s’han d’elaborar seguint aquestos passos: · Atemperant la xocolata. El procés consisteix en refredar la xocolata un cop la tenim desfeta fins arribar als 28ºC i escalfar-la fins als 30ºC-32ºC aproximadament. Amb aquest treball obtenim, entre d’altres, una xocolata més cruixent, estable i amb un color més uniforme. · Entapissar el motllo. Abocar la xocolata temperada per tot el motllo. D’aquesta manera, la xocolata, un cop solidificada, ens agafarà la forma del motllo utilitzat. · Fer la crema del farcit. En aquest cas, la vam fer de praliné i Peta Zetas i l’altre farcit era una ganache de cafè i Baileys. · Tapar el farcit quan estigui quallat. Aquest procés consistia en cobrir amb la xocolata el que seria la base del torró. Un cop fets tots els torrons, els vam treure del motllo i els vam decorar. Cal dir que els torrons no cal conservarlos a la nevera, sinó que amb un lloc que estigui entre uns 14ºC-18ºC ja està bé!
Un segon pas important, seria la mise en place (‘posat en el lloc’). Això vol dir haver preparat tots els ingredients necessaris per a l’elaboració dels plats del dia o tenir-los ben a punt, tenir-los a mà: haver netejat l’enciam, tenir els ous bullits, haver descongelat els coulants o les salses que ens faran falta... Sona el timbre del canvi de classe i ho hem de deixar aquí... Però hi tornarem! Hem d’acabar d’esbrinar com millorar la previsió dels menús de la setmana, per exemple! Anna Oller Professora de 3r
- 16 -
Nyiamasatou Hydara i Mademu Jikineh 1r de cicle formatiu
[MATAR EL CUC] EL CICLE, AL DOMUS SENT SOVÍ El dilluns 13 de novembre, per la Setmana de la Ciència al centre, els alumnes i professors del cicle formatiu d’Elaboració de productes alimentaris vam servir el dinar científic al professorat del centre. Per dur a terme la tasca, els alumnes de primer ens vam dividir en dos grups. Un va anar al Domus per preparar i enllestir el lloc i l’altre es va quedar a la cuina per tal d’ultimar la part final de l’àpat. A la cuina, vam crear grups petits per a cada una de les diverses feines que hi havia, per anar més ràpids i ser més eficients. Durant les primeres hores abans del pati vam estar preparant els següents plats: croquetes de formatge, galetes de parmesà, botifarres que es van servir amb ceba caramel·litzada i una torrada a la base…; a més, també vam tallar pastanaga i pebrot a la juliana com a acompanyament de l’hummus. Després de l’hora del pati només ens quedava recollir i organitzar els plats per portar-los cap al Domus però, mentre ho preparàvem tot a cuina, dos companys van estar elaborant unes postres delicioses: piruletes de xocolata amb ametlla1, brownie de xocolata, broquetes de fruita i, per últim, maduixes amb xocolata.
Després de fer les postres i d’organitzar els plats, vam marxar cap al Domus amb tot a punt per arribar i preparar el servei. L’experiència va ser molt positiva! Joel Aymerich 1r de cicle formatiu
Per preparar les piruletes, van temperar la xocolata perquè així, al fer les formes, es va tornar de nou dura i cruixent.
1
- 17 -
[MATAR EL CUC] VISITEM LA CARNISSERIA MARTÍ El dilluns 27 de novembre, els alumnes de primer del cicle formatiu d’Elaboració de productes alimentaris vam fer una sortida molt especial. Es tracta de la Carnisseria Martí, situada a la nostra vila, a Hostalric. Tant en Martí com la Lluïsa, els dos propietaris, van ser molt amables amb nosaltres i ens van ensenyar moltes de les tasques que es fan en un obrador de carnisseria. Vam veure, per posar un exemple, tot l’especejament del porc, amb totes les peces de carn i amb les seves aplicacions. A més, ens van ensenyar les parts del xai en canal i a desfer un pollastre per farcir-lo. En Martí ens va explicar tot el procés de sacrifici del porc a l’escorxador i el seu recorregut; fins i tot, ens va ensenyar un vídeo. La veritat és que va ser una sortida en la qual vam poder veure i aprendre molt. Nataly Guzman i Carles Pina 1r de cicle formatiu
- 18 -
[SACA LA LENGUA] AQUÍ HAY MUCHO CUENTO ¿Cuántas veces al día explicas aquello que te ha ocurrido a las personas de tu alrededor? ¿Cuántas veces narras aquello que sientes a tus amigos? ¿Cuántas veces cuentas “cómo sucedieron las cosas” a tus padres, profesores o amistades? Una de las pocas virtudes que nos diferencian del resto de animales es nuestra capacidad de contar infinidades de cosas de todo aquello que nos envuelve y nos preocupa. ¡Qué sería del mayor deporte nacional de much@s correveidile sin esta competencia discursiva! Como ya te habrán enseñado tus profesores de lengua a lo largo de estos años, el cuento, la novela y gran parte de nuestra prosa tiene una clara función comunicativa que es narrar hechos reales o ficticios protagonizados por unos personajes, en torno a una acción que sucede y se desenvuelve en un espacio y tiempo determinados. Pero, ¿crees que es importante saber narrar? Imagínate qué hubiera pasado si la historia más grande jamás contada no se hubiera difundido a través de las generaciones en voz y puños de los primeros predicadores, y de los alfabetos que se formaron después. Probablemente la historia hubiera tenido otra interpretación o, incluso, otra trama. Es tal la importancia que tiene esta competencia del ser humano que ante su ausencia, la propia existencia humana desaparecería puesto que no habría nada que contar. Incluso YouTube se nutre de esta habilidad… no podríamos imaginar a un Auronplay sin esos vídeos có-
micos ejerciendo un comentario, casi filológico, de las fanfic -acortamiento de la palabra fanfiction-; historias hechas por admiradores con motivo de homenajear a sus ídolos cuyos protagonistas son ellos mismos. Si me permitís una pequeña puntualización, esto ya ‘estaba inventado’; solo hay que remitirse a la época clásica donde fans del poeta Homero ya intentaron recrear algunas de sus historias para cubrir ciertas lagunas narrativas de muchos de los episodios de la Ilíada y la Odisea – que fueron recogidas bajo el nombre de Ciclo épico-. Daría lo que fuera por traer a nuestro tiempo a la versión más extravagante del poeta romano Catulo y que, junto a Wismichu, tuviese un canal donde comentara estas historias a sus innumerables suscriptores. Ante esta necesidad que tenemos, en las diferentes clases y grupos, hemos trabajado y desarrollado nuestra competencia lingüística, en el ámbito de la comprensión lectora; desde la lectura, interpretación y creación de distintos textos narrativos clásicos y modernos. Estas han sido algunas de las actividades que han resultado de nuestro trabajo y pasión por las letras.
- 19 -
[SACA LA LENGUA] Primero de la ESO ‘Una imagen vale más que mil palabras’1 … o no. En primero hemos puesto en práctica nuestra creatividad literaria combinando imágenes y palabras. A través de varias fotografías que han escogido los alumnos, han creado un texto compartido donde el soporte audiovisual confluyera perfectamente con las letras. Los resultados han sido sorprendentes, aquí os dejamos un ejemplo. ¿Puedes imaginarte qué sentirías si fueras un pequeño canino perdido y anduvieras en busca de tu compañera?
TOBY Hola, me llamo Toby, pero todos me llaman ‘Pata Corta’, no sé por qué me llaman así, pero por algo será… Vivo en una casa muy grande, con mi mejor amiga Mandi, una niña de 14 años dispuesta a hacerlo todo por mí. Un día mientras paseábamos por el pueblo vimos que estaban construyendo un museo muy grande, nos acercamos para verlo. Una vez allí, Mandi siguió caminando, yo no pasé la valla. Pasaron segundos, minutos y horas y Mandi no aparecía. Me decidí a entrar, pero al llegar allí ya no había nadie, salvo un par de grúas inactivas. Empecé a caminar, pero no pude recordar el camino de vuelta y al momento me paré. Oí unos pasos escalofriantes a mi lado y me giré, pero no había nadie. Al volver a reiniciar el camino de vuelta a casa me encontré una perrita y me pidió que la siguiera. Al cabo de un rato me di cuenta de que no me había hablado en todo el camino y le pregunté cómo se llamaba. Ella siguió caminando, sin inmutarse, hasta que llegamos a un descampado donde había más perros. Entonces la perrita me explicó que aquí era donde vivían los perros callejeros, también me dijo que si estaba solo podía quedarme, ellos me acogerían. Seguimos caminando, me mostró diferentes lugares, me presentó a los demás perros. Todos eran muy agradables y acogedores. De repente, se oyeron muchos ruidos y voces, nos paramos y la perrita se fue corriendo, en un abrir y cerrar de ojos me había quedado solo. Estaba en un descampado enorme, pasé mucho rato intentando salir de ese insólito lugar, hasta que oí una voz que me llamaba. Era una voz conocida, al mirar a mi alrededor, vi a una niña: ¡Era Mandi! Corrí hacia ella, me esperaba con los brazos abiertos, cuando me cogió, me abrazó muy fuerte y yo le lamí la cara. ¡Estaba salvado! Ya podía volver a casa, y me propuse no volver a separarme nunca más de ella. Jaume Comas Canaleta y Eric Yera Mendoza (1B)
1
Hemos omitido las imágenes por sus derechos intelectuales. - 20 -
[SACA LA LENGUA] Tercero de la ESO Las chicas y chicos de tercero hemos trabajado la narración desde una parte de sus elementos englobados en el llamado marco narrativo. Nos propusimos redactar nuestro propio cuento colectivo asumiendo cada uno la redacción de un capítulo. Hasta ahí nada inusual. Pero… ¿y si tuvieras que escribir un capítulo sin saber lo que dice el capítulo anterior y determinar lo que pueda pasar en el siguiente? Ese fue nuestro reto. Solo compartíamos un marco narrativo que describía a una joven adolescente llamada Beatriz, que empezaba el día levantándose en su cuarto con un extraño dolor de cabeza y acabando este en el mismo lugar, en el año 2250. ¿Sabías que en el año 2250 Mercadona seguirá siendo líder en el mercado? ¿Te imaginas poder transportarte a Cyberclen a través del Balse o mediante drones? ¿Siguen los jóvenes escondiéndose de sus padres para fumar en el futuro? ¿Te imaginas otra forma de vestirte que no sea la misma de cada mañana? ¿O un mundo en blanco y negro en el que puedas pintar a tu gusto con una simple aplicación móvil? ¿Se mantendrá el FIFA hasta su edición 251 y sacarán la mejor versión de la Play Station? Estas y muchas otras respuestas las podrás encontrar en El futuro en los ojos de la joven Beatriz, la pequeña obra escrita por los alumnos de tercero.
Capítulo 1: …Pero no era una biblioteca cualquiera, no, sino una en la que los libros se quedan flotando…
Capítulo 11: …Dentro del baño nos volvimos a lanzar y acabamos haciendo el amor dejándonos llevar…
Capítulo 2: …se puso Spotify, su playlist de canciones para dormir, y mientras escuchaba su canción favorita…
Capítulo 12: …Voy caminando por la calle, todavía me resulta extraño ver todo tan cambiado… de pronto…
Capítulo 3: …sigo con este maldito dolor de cabeza, sin saber dónde estoy o en qué tiempo, no sé...
Capítulo 13: …Beatriz vuelve a su habitación a cambiarse de ropa, por cierto, en los regalos había una PS 50 y el FIFA 251…
Capítulo 4: …He pensado en no hacerme muchas cosas en los ojos, es Navidad, y a todos nos gusta deslumbrar… Capítulo 5: …es curioso poder ver tu funeral y programar las cosas tal y como quieres que sucedan, así pude verlo claro… Capítulo 6: …le he puesto una foto suya en Wallapip diciendo que se vendía perrito muy adorable pero con hambre…
Capítulo 14: …Empiezo a pensar que esto es un sueño y que dentro de 13 minutos vendrá a despertarme mi madre… Capítulo 15: …Beatriz, así lo aprovecha y se teletransporta a la panadería de su ciudad, Cyberclen (Barcelona)… Capítulo 16: …¡Nos íbamos a mudar! Me dijo que no me lo había contado porque sabía que me enfadaría…
Capítulo 7: …En el techo se pueden leer las iniciales A.D.D y en letras pequeñas Aeropuerto de Drones...
Capítulo 17: …No hay problema. Pepito, descarga la App mundo de colores y empecemos a pintar…
Capítulo 8: …Total, que las tres fuman también, yo me enganché porque fui tan tonta de probarlo…
Capítulo 18: …¿Tienes dos padres? -Preguntó Beatriz a su amiga de un día, aunque le salió un tono…
Capítulo 9: …el vestirse en el futuro es realmente fácil, solo basta con seleccionar la prenda de vestir que desees…
Capítulo 19: …Ahora ya estamos en el sofá de las uvas, lo llamamos así porque cada año hay alguien que…
Capítulo 10: …Se van a comer y deciden conocerse más y hablan de sus familias y amigos, Alison y Maia…
Capítulo 20: …Y así acaba Calderón de la Barca: “la vida es sueño y los sueños, sueños son”. ¿Ya despertaste?…
Alumnos de 3C y Miguel Palomares, profesor de Lengua Castellana
- 21 -
[SACA LA LENGUA] Cuarto de la ESO ¿Sabes qué será de tu vida dentro de 20 años? ¿Habrás conseguido las metas que te propusiste en tu pasado? ¿Te arrepentirás de algo de lo que hayas hecho? Estas son algunas de las preguntas existenciales que todo hombre y mujer se ha planteado en algún momento de su vida. Ese momento para los alumnos de cuarto ha sido este año. A través de la narración hemos querido reflexionar sobre nuestros ‘yo’ del futuro y explicar cómo nos veríamos al cabo de 20 años.
UN DÍA DE MI VIDA CON 35 AÑOS Me levanto a las 7:30h para arreglarme antes de despertar a mis dos hijos; Cristina, de 6 años, y Narcís, de 4 años. A las 8:00h les despierto y les ayudo a vestirse, y mientras van al baño les preparo el desayuno. Por otro lado, mi marido, dos años mayor que yo, también se ha levantado para ir a trabajar y antes de salir les sirve comida a nuestras mascotas: dos perros de raza golden retriever llamados Roc y Lluna, dos gatos llamados Mixu y Tom, dos cabritas enanas llamadas Thor y Juno, dos canarios tropicales llamados Kiwi y Piolín, gallinas, un gallo, pollitos y una pecera con seis peces. Efectivamente, sí, vivo en una casa en Fogars de la Selva, en un terreno que mi padre compró después de que yo naciera. Después de que mis hijos han desayunado, les he peinado y les he hecho lavar la cara y los dientes. Yo trabajo de maestra en L’Escola les Falgueres de Fogars de la Selva, en el mismo colegio al que van Cristina y Narcís. A las 8:50h yo entro para prepararme las cosas antes de que los alumnos estén en clase, y mientras mis hijos esperan con sus amigos hasta las 9:00h cuando toca la sirena. A la 13:00h es la hora de comer, los lunes, miércoles y viernes recojo a mis hijos para irnos a comer a casa y a las 3:00 volvemos al colegio a trabajar, y los martes y jueves ellos se quedan al comedor y yo me reúno para comer junto a mis compañeras maestras en la sala de profesores. Hoy es jueves, así que he comido con mis compañeras de trabajo. Por la tarde, a las 16:30h ha tocado la sirena y a Cristina y Narcís les ha recogido su padre, yo cada tarde me quedo un ratito más dependiendo del trabajo que tenga. Una vez he llegado a casa he hecho tareas caseras y he ayudado a Cristina a realizar unos deberes de lengua. Seguidamente he disfrutado de un tiempo libre jugando con los niños y siguiendo una serie por internet. Después he hecho la cena, he llamado a mi marido, a Cristina y a Narcís y hemos cenado. Finalmente he acostado a los niños a las 21:00h y mi marido y yo nos hemos ido a dormir a las 23:00h después de ver el Hormiguero. Aina Navarro Cano (4C)
- 22 -
[SACA LA LENGUA] UN DÍA EN MI VIDA Y antes de que cante el gallo mi despertador una mañana más me dice que me tengo que levantar a las 7:00 de la mañana... bueno, exactamente a esa hora no es porque me hago la remolona cinco minutitos más. Eso es a lo que yo llamo mi momento “relax”. Ahora sí que sí, me visto, me maquillo, preparo la comida y el desayuno de los peques y los pongo en marcha un día más. Ahí es donde empieza mi verdadero día y ¡el caos! Alejandro es el primero en despertarse, tiene siete años y se espabila bien solito. Ahora toca despertar a la princesa de la casa, la pequeña Lucía, acaba de cumplir los cinco meses y es un angelito. La visto, la arreglo y salimos los dos pequeños y yo corriendo de casa para llevarlos al colegio. Alejandro está en segundo de primaria y a la princesita la tengo que dejar en la guardería mientras mi marido y yo trabajamos. Mi marido trabaja de abogado en Barcelona y a mí me toca desplazarme cada día hasta Girona para abrir el centro de belleza un día más.
Mediodía: por fin me avisa mi alarma de que me puedo ir a comer, pero claro, tengo que ir a recoger a mis pequeños al colegio. Tanto uno como el otro salen a la una del mediodía, pero me toca encargarme a mí porque mi chico hasta por la tarde no vuelve... Les doy de comer, juegan un poco en casa y a las tres de vuelta a la escuela y yo al trabajo hasta las cinco que salgan. Parece que el día avanza y acaba mi jornada laboral y la de mi marido. Él se encarga de recoger a los pequeños de la casa de la escuela y de la guardería, llevarlos a casa, dar de merendar, jugar con ellos un ratito hasta que llegue yo a casa de hacer las compras navideñas. Después de que lleve a mi Alejandro a Hip-Hop a las seis de la tarde, a mí a esa hora también me toca estar en la academia dando danza del vientre a mis pequeñas pero la verdad es que hoy estoy agotada y muchas ganas no es que tenga... Y bien. ¡Por fin las siete de la tarde! ¡¡¡De vuelta a casa!!! Ahora toca coger el coche, llegar al hogar, preparar los baños, dar de cenar a mis renacuajos, llevarlos a la cama y cenar mi esposo y yo tranquilamente. Este momento lo aprovechamos para charlar y contarnos cómo nos ha ido el día mutuamente. Después nos toca recoger la casa y finalmente nos ponemos a ver una película hasta dormirnos y esperar al día siguiente que se repetirá la misma historia. ¡BUENAS NOCHES MI DIARIO! Aida Bueno Delgado (4C)
Y hasta aquí nuestro pequeño grano de arena a este mundo de las letras. Piensa que no hay mayor historia por escribir y explicar que tu propia vida donde conocerás miles de personajes, visitarás innumerables lugares, jugarás con el tiempo echando en falta lo vivido y recordando el pasado, aunque con nuevas metas de futuro; cuyo/a narrador/a de esa historia serás tú mismo/a. Recuerda que cuando se apague la luz, cuando cierres el ordenador, cuando desaparezcan los avisos de tus publicaciones en las redes sociales… cuando dejes de narrar tus propias experiencias, definitivamente, estarás poniendo punto y final a tu hermosa historia vital. Nunca dejes de escribir, que esta vida tiene mucho cuento. Profesorado del Departamento de Lengua Castellana y Literatura Coordinación de Miguel Palomares
- 23 -
[CÔTÉ FRANÇAIS] BIENVENUS AUX COURS DE LANGUE FRANÇAISE
Je vous présente la nouvelle génération d’élèves de langue française du lycée. Les filles et les garçons qui ont décidé de s’inscrire cette année aux cours de français vont se réjouir de cette langue jusqu’au troisième d’ESO. Depuis 3 ans les élèves de français peuvent se présenter à l’examen du DELF A2 ou B1, chaque année ceux qui se présentent réussissent cet examen avec des bonnes notes. Chers élèves, je vous encourage d’aimer cette langue et de la parler. Laura Sabrià Professora de Francès
- 24 -
[TEA TIME] PROJECTE CAMBRIDGE
Des del racó d’anglès de la revista, us volem informar tant dels resultats dels exàmens Cambridge del curs 2016-17 com de la Cerimònia de lliurament dels certificats. El passat dilluns 2 d’octubre, a les 18:00h, van tenir lloc dos esdeveniments importants relacionats amb el Projecte Cambridge. D’una banda, es va fer la cerimònia de lliurament de certificats als alumnes que van aprovar els exàmens el passat 10 de juny. De l’altra banda, es va fer seguidament la reunió informativa amb motiu de la preparació de l’alumnat per als exàmens oficials de Cambridge English. La directora, Elena Herberg, va inaugurar la cerimònia. Tot seguit, la Mònica Ruscalleda, com a cap d’estudis adjunta de la seu de Breda, va lliurar els certificats KET als alumnes de Breda. Vam trobar a faltar la professora Irene Díaz, que no va poder assistir a la cerimònia però que va felicitar els alumnes per la seva feina per boca de la Mònica. La Susanna va presentar les noves professores que s’incorporen al projecte: la Laura Fuentes a Hostalric i la Inés a Breda. Després van pujar a l’escenari els alumnes dels grups KET i PET d’Hostalric i la seva professora i coordinadora del projecte, Susanna Goy, els va adreçar unes paraules de felicitació i agraïment en anglès i els va lliurar els certificats. Finalment, una alumna va recollir el seu certificat per haver superat la prova First Certificate. Els altres 3 alumnes que van aconseguir el FCE ja són universitaris i van recollir el certificat posteriorment. En acabar aquest acte, l’Anna Owsiany, com a responsable dels exàmens Cambridge, va explicar com es duria a terme el projecte aquest curs. El professor del departament d’idiomes, Josep Iglesias, també hi va col·laborar. Des del departament de llengües estrangeres, ens sentim molt complaguts amb els resultats obtinguts (100% d’aprovats). Seguirem treballant per ajudar el nostre alumnat a millorar el seu nivell d’anglès.
It’s always a great pleasure to teach students who excel in their work. Congratulations and keep up with the good work. Susanna Goy Coordinadora del Projecte Cambridge
- 25 -
[TEA TIME] A D AY AT W O R K I am Xavi Hernández. I study and work. On Mondays, Tuesdays and Wednesdays I go to the High School but on Thursdays and Fridays I go to work. I get up at seven o’clock and I have breakfast. Later I go to work at 8.30. I work in a Primary School’s caretaker office. I make photocopies and plasticise. I finish at one o’clock.
I am Ylenia Barjuan. I work in a Nursery School. On Thursdays I get up at 7.00 o’clock, I drink a glass of milk and I get dressed. I walk to the bus stop and I go to school and then I go to work. I start working at 8.30 and I finish at 2.30 in the afternoon. I feed the children, I play with them and I look after them when they sleep. My name is Janira Estrada. I study 4th ESO in Ítaca. In this class I go to school from Mondays to Wednesdays and on Thursdays and Fridays I go to work.
it. I’m very happy with my job. My name is David. I study 4th ESO in Ítaca and I work in Can Colls. It is a newsagent’s shop. On Thursdays and Friday I don’t go to school, I go to work. I get up at 7.15 and I have breakfast. At 8.05 I go to work. The shop is in Hostalric and I go walking to work. When I arrive I deliver newspapers. Before Christmas, at 9.30, I wrapped presents. When I finish I have my breakfast in a park. At 11.30 I help my boss and at 12.45 I go to home. I’m Marc Roman. On Thursdays and Fridays I don’t go to school. I go to work. I get up later than the other days. I have breakfast and I go to work. I work in “Live Bikes” It’s a bikes’ shop. When I get there I draw the curtains and repair and fix the bikes. I finish at one o’clock.
I work in a school. I am with 3 year old children. This school is in Hostalric and I go there from 9 to 2. I feed the children, I play with them and I put them to sleep. My name is Sheila Pujada. I usually get up at 7 but on Thursdays and Fridays I get up at 8. I have coffee or milk for breakfast. I work in a Nursery School. I start at 9 and I prepare different activities. I am with 1 or 2 year old children. I feed them, we go to the playground and at 11:45 we go back to the class. I finish at 12 o’clock. I am Alejandro Ballester. I work in a Nursery School. On Thursdays I get up at 7.30 and I have breakfast. I begin working at 8.15. The children are 1 or 2 years old. I help the teacher with the children. I feed them and I play with them. At 10.30 I go to the playground and at 12. 30 I go home. I am Ian Martinez. Now I work in a Primary School two days a week, on Thursdays and Fridays. My job is to help the teacher with the class. I start at nine o’clock and I finish at half past twelve. I start the class with 3 year old children and then I have 6-7 year old children. At eleven o’clock the children eat their breakfast and they go to the playground. My favourite class is psychomotor education because they have fun and they like
I’m Mario Andía. On Thursdays I get up at half past seven and I start working at a quarter past eight. I work in “Mecanitzats i Muntatges Montsoriu”. It’s a machinery factory. We make metal pieces for other factories. I normally help with the machines or I polish pieces. I don’t stop for breakfast. I have breakfast while I’m working. My name is Carles Rodés. I study 4th ESO in Ítaca, in Hostalric. On Thursdays and Fridays I don’t go to school. I get up at 6.30. I have breakfast at 9 o’clock, I go to the Panxu restaurant. I work in a factory. I weld metal and iron. I cut metal with shears, too. I paint these pieces and components in a paint room.
- 26 -
Alumnes del grup Ítaca d’Hostalric 3r i 4t d’ESO
[HUMANITATS I SOCIALS] XERRADA SOBRE ELS REFUGIATS Avui, dimecres 24 de gener, els alumnes de 3r d’ESO han tingut una xerrada amb David Estruch, un infermer que va anar com a voluntari amb la seva filla al camp de refugiats de Grècia, anomenat EKO, ara fa uns anys. A la xerrada, ell explica les seves experiències sobre la seva estada, les condicions de vida dels refugiats i la resposta de l’estat grec davant un gran moviment de refugiats a la frontera. -Crec que ajudar a gent en unes condicions tan dures és una experiència única-. Diu David Estruch, qui va haver de socórrer moltes persones a causa que van ser atacats amb gas lacrimogen i disparats per bales de goma, capaces de provocar blaus i que poden ser perilloses si arriben a tocar alguna part sensible, com els ulls. Altres experiències que va viure van ser l’abastiment de roba i productes d’higiene a diverses dones i una pluja torrencial que va enfonsar gairebé tots els habitatges dels refugiats. L’alumnat va tenir moltes de preguntes que va respondre amb molt de gust com, per exemple, “Tornaries a anarhi?” Sergi Castro (3B)
ESMENA DE L’AUTORIA D’UN TEXT En el quadern interior de la revista de l’institut de final de curs passat, l’I és clar!, número 58, on s’incloïen els textos premiats pel Premis Literaris Modest Salse de Sant Jordi, hi va haver un error en l’autoria d’un dels documents, que es va originar fora del centre, i que passem a esmenar. Així, on deia que Víctor Soriano havia escrit “Illian”, premiat amb un accèssit en la categoria Juvenil B1, hauria d’haver dit que era Júlia Mir la seva autora. Lamentem les molèsties que aquest fet hagi pogut causar als implicats i us fem arribar les nostres disculpes més sinceres.
- 27 -
[L’EQUIP DE LA REVISTA] EQUIP DE BREDA
QUI HI HA A L’ALTRE COSTAT? El 22 de novembre, els alumnes de 3r d’ESO de Breda vam rebre la visita d’una mossa d’esquadra per a fer una xerrada sobre Internet Segura. La finalitat de la xerrada era advertir-nos dels perills de les xarxes socials, ja que cada vegada hi ha més accés per part nostra i s’estan tornant més insegures. Va acompanyar la xerrada amb una presentació digital creada per ella, hi plantejava preguntes que obrien debats interessants entre els alumnes. També hi havia un vídeo que ens mostrava que hem de desconfiar de la gent que no coneixem, i més, en aquestes situacions. Va ser molt interessant el fet que ens vam adonar que els seguidors que tenim els podem classificar en: amics, coneguts i saludats. Això vol dir que no coneixem a tothom i, en canvi, els compartim, inconscientment, molta informació personal. Si la finalitat de la xerrada era que fóssim més prudents amb el que pengem o publiquem a les xarxes socials, creiem que ho ha aconseguit, ja que la xerrada ens ha fet pensar molt sobre el tema. Equip de la revista de Breda
UN ORIGAMI, UN EURO Aquest any els alumnes de l’institut Vescomtat de Cabrera, com l’any passat ja vam fer, participem a la campanya de la Mútua General de Catalunya anomenada: “1 origami 1 euro” juntament amb d’altres instituts d’arreu de Catalunya. L’any passat vam fer-ne molts. Els alumnes de l’institut ens hem proposat fer més origamis que l’any passat i així aconseguir recaptar més diners. El repte és més difícil, però el resultat més bonic, ja que aquest any el paper dels origamis és una mandala de colors i, d’aquesta forma, el resultat final queda més espectacular. Se’ns han acabat les mandales, però no les ganes de fer-ne, per això ens hem dedicat a decorar els nostres papers per fer-ne més. Ens demanem per què grues i no una altra figura? Perquè regalar-les s’associa amb la salut, el benestar i la prosperitat. La raó ens sembla molt bonica i per això volem posar el nostre gra de sorra per ajudar els altres. I vosaltres, els voleu ajudar? Equip de redacció de Breda
Hola som l’equip de revista de 3r d’ESO de Breda. Com que la majoria de vosaltres no ens coneixeu us explicarem alguna cosa de nosaltres perquè en sapigueu una mica més. El nostre grup de revista, format per 8 redactors, és molt variat ja que som molt diferents entre nosaltres. El formem la Laura, la Malena, l’Anna, la Kamèlia, la Gisela, la Paula, en Moha, en Gerard i la nostra professora, la Glòria. Els interessos d’alguns de nosaltres per fer revista no són els mateixos: alguns volem arribar a ser periodistes, altres aprendre a escriure i redactar millor, altres perquè ens agrada escriure i poder aprendre coses relacionades amb les revistes. N’hi va haver que senzillament vam decidir revista perquè no hi havia altra opció, però amb els dies ens hem adonat que és millor del que pensàvem i que fins i tot ens arriba a agradar, ja que ha sigut divertit fer algunes de les activitats que hem realitzat, com anar a veure els platós de TV3 i poder descobrir coses que no sabíem. Seguirem aportant material per tal que la revista pugui continuar endavant.
BLANES INFECTAT DE LEGIONEL·LOSI Ja hi ha dotze afectats de legionel·losi a Blanes. El brot de legionel·losi que han detectat a Blanes ja ha afectat dotze persones que tenen entre 52 i 92 anys. Segons diu l’Agència de Salut Pública de Catalunya, són vuit homes i quatre dones amb patologia base o d’edat avançada. Una de les afectades era una dona de 83 anys que va morir divendres passat com a conseqüència de la malaltia. Hi ha set afectats que continuen hospitalitzats mentre que quatre ja van rebre l’alta mèdica. En tots els casos es tracta de persones que viuen o han estat al municipi durant el període d’incubació. Els afectats van començar a presentar símptomes entre el 22 de setembre i el 14 d’octubre. En cinc dels casos s’ha pogut recollir mostra clínica per fer l’estudi molecular. La legionel·losi és una malaltia d’origen ambiental causada per un bacteri anomenat legionel·la. La legionel·losi es pot transmetre o trobar en llocs comuns com zones amb aigua estancada o en el mateix terra. Anna Busquets (3C) i Valle Ortega (3B)
- 28 -
[L’EQUIP DE LA REVISTA] ELS DOS GUANYADORS DEL GRAND SLAM A TARRAGONA
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A TV3 En l’optativa de revista dels alumnes de 3r ESO vam anar d’excursió a TV3 el dijous 11 de gener de 2018. Nosaltres quan vam anar-hi, no teníem una idea de com serien les instal·lacions de TV3. Quan vam fer la visita guiada per TV3 (per cert, el guia era molt simpàtic), ens vam quedar tots al·lucinats ja que tot el que veiem a la televisió és molt diferent a la realitat. El que ens va sorprendre de les instal·lacions de TV3 és que tots els decorats dels programes que hi ha a TV3 es podien muntar i desmuntar. També el que ens va sorprendre va ser que en el plató del telenotícies gairebé tot era croma, és a dir, que hi havia molta realitat virtual i la sala de producció ja que hi havia molts botons i pantalles. La xerrada de l’InfoK va estar súper bé ja que vam tenir l’oportunitat de conèixer i parlar amb la presentadora, Laia Servera. El que més ens va cridar l’atenció va ser que ens van donar unes targetes a cada un de l’InkoK firmades per la presentadora. En conclusió, la sortida va ser molt emocionant, divertida i interessant. Per últim, volem recomanar aquesta sortida als proxims alumnes que facin l’optativa de revista en el pròxim curs. Júlia Mir (3B)
El dia 8 d’octubre es van emportar la victòria dos monitors que són nens i alumnes del Club Pàdel Hostalric, Iván Montero i Arnau Perich, en el Super Grand Slam de Tarragona, de categoria cadet. Els nostres jugadors, que van accedir al quadre gran, es trobaven amb els números 1 a quarts de final, encara que els van derrotar per 6-7, 6-2 i 7-6 en un partit de més de dues hores que va hipnotitzar un públic que al· lucinava amb el que veia. A semifinals, van guanyar per un clar 7-6 i 6-2 i després van pujar corrents, a jugar a l’Starvie i complir amb el seu club. El diumenge van agafar de nou el cotxe i van viatjar fins a Tarragona, cridant: “les pistes de pàdel sempre seran nostres...” Però amb tanta eufòria, les coses no van començar bé: 4-6 avall el primer set. Després es van refer: en Perich es va posar en pla “aquí no passa ni Déu” i l’Iván va tirar de safata bestial, per fer-se amb el segon set per un clar 6-3. Estaven en el set de les seves vides, tenien a tocar el seu primer gran torneig, els nervis estaven a flor de pell. Els rivals no eren qualsevol cosa, Pallach/Arbúcies, números 2 del rànquing i, més acostumats a jugar aquest tipus de partits, no donarien el seu braç a tòrcer amb facilitat. Però l’Ivan i l’Arnau es van mirar i es van dir: “A per ells, que a les 16 tenim partit a Hostalric”. I van sortir com un cicló: safates, volea ràpida, resistència a fons de pista, esmatxos contundets i un ritme diabòlic... i al final van fer el set 6-2. Punt, set, partit i torneig. Quins animals! Bravo nens! Felicitats!!! Berta Borrell i Paula Garcia (3B)
- 29 -
[L’EQUIP DE LA REVISTA] EQUIP D’HOSTALRIC Els alumnes de l’optativa de revista d’Hostalric som Érika Baquero, Berta Borrell, Sergi Castro, Paula García, Fatima Koita, Aina López, Júlia Mir, Erica Martin, Valle Ortega i Joel Zamorano, de 3B; Anna Busquets, Alex García, Mateo Martínez, Martina Molina i Yann Navas, de 3C; i Nil Oset, de 3A.
[LA FRASE] “La democràcia només és possible amb l’accés fàcil a la informació i les bones comunicacions. I la tecnologia és una forma de facilitar les comunicacions.”
Tom Clancy
Tom Clancy va ser un escriptor de novel·les d’espies basades en la ciència militar ambientades en la Guerra Freda. D’alguns dels seus llibres se n’han fet adaptacions cinematogràfiques i videojocs. Obres destacades: The Hunt for Red October Patriot Games Clear and Present Danger Trobareu més informació a: http://www.tomclancy.com/ https://ca.wikipedia.org/wiki/Tom_Clancy Agnès Oliver Departament de Tecnologia
- 30 -
YERAI COTES