-1-
Aina Berenguer, 4t A
PRESENTACIÓ EDITORIAL Cal posicionar-se en l’ensenyament? L’EQUIP DIRECTIU Tempus fugit L’AMPA Reflexionem: vetllem per la unitat o continuem nedant en un mar de divergències LES NOSTRES TUTORIES Tercer E Quart A Quart B Quart C Quart D Segon de batxillerat A Segon de batxillerat B DIVULVACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA Una bona forma d’estudiar física Visita al CERN Petits i grans invents de la humanitat: el poder de la imaginació Consumópolis 8 SANT JORDI 2013 Activitats per recordar… El dia de sant Jordi El recital de tercer Recital de primer de batxillerat Sant Jordi i el gran dictat PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Contaminació electricomagnètica CÔTÉ FRANÇAIS Sant Jordi francès TEA TIME R U THERE? MEDI AMBIENT Excursió a les Llobateres El comitè de medi ambient Activitats i valoració mediambiental 2013 L’EQUIP DE LA REVISTA Presentació Com han influït les noves tecnologies al centre? Entrevista a una adolescent Concert en directe a l’INS Opinions sobre el concert Crítica de cinema: Abraham Lincoln Vampire Hunter La paranoia La pilota d’or Valoració de videojocs
Què utilitzes més? LA FRASE MILLORAR Tres punts per millorar l’escriptura (II)
-3-
4 7 8 9 9 10 11 12 12 13 14 14 15 16 18 19 20 22 23 24 24 25 26 28 30 31 32 33 33 34 35 36 37 37 40 41 41 42
ELS MITES M
ai heu tingut l’oportunitat de reviure experiències que en un passat us varen semblar totalment insignificants o sense cap mena d’interès i que us han semblat fascinants quan les heu tornat a experimentar? Personalment, puc dir que això em passa contínuament. És justament en aquests moments en què un percep que ja no és el que era en un passat. Hem canviat. El que llegireu a continuació és un clar exemple d’una d’aquestes vivències que comentava anteriorment. Us convido a percebre amb uns altres ulls el món de la mitologia clàssica, tal com ho vaig fer jo farà uns 3 anys. Com ja us he dit, hi ha milers de coses que quan les vius per segon cop, fan que ens adonem de com creixem i madurem; experiències que les veiem amb uns altres ulls, des d’una perspectiva totalment diferent. Les nostres situacions personals varien i un deixa enrere alguns dels seus antics gustos i interessos. Aquesta sensació l’he pogut experimentar amb moltíssimes manifestacions artístiques i, fins i tot, amb coses d’allò més insignificants. Recordo perfectament quan era petita i m’explicaven les històries mitològiques que tractaven sobre déus, herois, titans i tots aquells personatges de la tradició grega. Sincerament, no trobava cap interès per aquest món. Potser és perquè les veia històries no gaire lluny de les que estava acostumada a escoltar, infantils, i és que encara no havia descobert el que ens arriben a aportar. Des de fa un parell d’anys, he pogut anar coneixent el seu origen i realment m’han despertat un interès especial. Els mites van ser una manera de donar explicació a l’origen del món, i formen part de les creences d’una cultura i d’un passat. Aquesta manera d’explicar l’existència i el sentit de la vida a partir d’històries que poden semblar a simple vista d’allò més senzilles, em sembla fantàstic. Tots sabem que hi ha una part de mentida en tota aquesta colla d’històries, però penso que aquest és un dels trets que les fa especials. Les llegeixo, un cop i un altre, i cada vegada puc apreciar amb més detall el que ens volen transmetre, els milers de coneixements que contenen, l’actitud dels personatges, aquella petita moral implícita del final… El cas és que em semblen composicions meravelloses. I és que mai passaran de moda. 2.500 anys després, els humans continuem cometent injustícies, actes indignes i seguim tenint les mateixes passions i desitjos. Aquestes respostes mitològiques van ser les primeres a aparèixer: agricultors que necessitaven pluja, mariners que volien dominar la mar, guerrers que volien vèncer batallers, pagesos amb por a les tormentes… Tots ells van trobar les seves respostes en els mites: la pluja era generada per un determinat déu, la mala mar era la fúria de Posidó, Ares ajudava els exèrcits que més el complaïen i Zeus llençava els rajos de les tormentes. Per tant, podem dir que els mites, com a transmissors d’ideologies, són molt poderosos. En algun moment de la història, anterior a la ciència, van ser molt útils per conèixer la relació entre l’ésser humà i el cosmos o el perquè de la natura. La veritat és que a poc a poc he arribat a apreciar-los moltíssim i cada vegada em semblen més màgics. Sharon Gutiérrez - Alumna de segon de batxillerat
-4-
[Equip directiu] anys formant persones
-5-
[Equip directiu]
-6-
[Equip directiu]
-7-
[L’AMPA] La darrera assemblea general Benvolguda comunitat educativa, El passat dia 8 de novembre es va celebrar la darrera assemblea general de pares i mares, amb poca participació, tot i que vam aprofitar per retornar diners dels llibres; amb la següent acta, pendent d’aprovació a la propera assemblea:
En Joan Carles Blázquez, President, comença donant la benvinguda i agraint l'ajuda rebuda durant les activitats organitzades el curs 2012-13. Es fa lectura de l'acta anterior i és aprovada per unanimitat. Es demana als socis noves incorporacions a la junta, a causa de les baixes que es produeixen dins de l'actual. Seguidament pren la paraula el tresorer, David Noguero, que procedeix a la lectura del balanç econòmic i estat de comptes del curs 2012 - 2013. Comentem la despesa que té l’AMPA amb la compra de llibres de lectura de reutilització pel canvi d'edicions actualitzades. També s’informa de la col·laboració econòmica dels ajuntaments. Es comunica que el professorat del claustre ha decidit tornar a fer sortides didàctiques i comiats de fi de curs de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat. Es demana col·laboració per organitzar i ajudar a la xocolatada que està programada pròximament. Així com per altres tipus d’activitats per aquest curs. Sobre el tema dels ordinadors, expliquem que aquest any el centre ha permès que es pugui portar l’ordinador de casa sempre que es compleixi un programa mínim. I s’ha aconseguit reduir el cost de compra de l’ordinador nou en 50 euros, envers l’any passat. Es donen explicacions sobre els diversos problemes que hem patit amb la Comercial Girona de Llibreries en la venda dels llibres de text d’aquest curs. A causa d’això es proposen diferents opcions per canviar el sistema i l’empresa de subministrament. S’informa que el banc de llibres, per aquest curs, ha repartit més de 1.100 llibres de reutilització. A causa de la baixa de la secretària Maria Josep Gandara, es proposa Jesús Blázquez per al càrrec, i queda aprovat per unanimitat. Eduard Gozálvez també és baixa, i per les dues vacants de vocals s’incorporen Manel Arredondo i Núria Ballicrosa. La Junta queda formada per: Joan Carles Blázquez, President Jesús Blázquez, Secretari David Noguero, Tresorer Toni Marín, Manel Arredondo i Núria Ballicrosa, Vocals.
Us recordem que si voleu contactar amb l’AMPA, us hi adreceu mitjançant correu electrònic ampa@insvescomtatdecabrera.cat Salutacions. -8-
Primer ESO-A
El dia 13 de setembre de 2013 vam començar una nova etapa en la nostra vida: l’ESO.
Una de les coses que ens va agradar del centre va ser el fet de tenir un pati només per nosaltres, també poder fer matèries optatives que ens ajuden a reforçar algunes assignatures que ens costen i els professors.
Els canvis han sigut molt importants per tots nosaltres. L’institut és molt gran, hi ha molts alumnes, hem conegut més gent d’altres escoles i... l’horari. Fem més hores de classe que a primària i més hores seguides, canviem sovint d’aula, tenim més assignatures i un professor per a cadascuna.
Recomanaríem als alumnes que fan 6è que no estiguin nerviosos el primer dia perquè tots se sentiran igual, ara bé, cal que estudiïn molt, que facin els deures, que escoltin a classe i que segueixin les normes de l’institut perquè són molt estrictes.
El que ens ha sorprès més és l’ús de l’ordinador, del moodle, les normes, els càstigs, etc. Ah! També tenim armariets a l’aula per poder-hi guardar l’ordinador o el nostre material.
I, molt important, que facin un bon esmorzar a casa per poder treballar amb energia.
Tot i que ens està costant acostumar-nos a aquests canvis, ho estem aconseguint, encara que hi ha alguns aspectes que hem de millorar.
-9-
[Les nostres tutories] Primer ESO-B Hola a tothom! Som els de 1r B de l‛Institut Vescomtat de Cabrera i tot i que gairebé encara no ens ho acabem de creure ja estem a l‛institut i ja ha passat un trimestre des del primer dia que vàrem arribar aquí. Ens demanen que ens presentem i que us expliquem les nostres experiències. Quin canvi! Aquí tot és més i ho posaríem en majúscules, doncs: -
-
L‛institut és MÉS gran que l‛escola de primària. Hi ha MÉS professors, un per cada assignatura, també hi ha MÉS assignatures. Hi ha MÉS alumnes que vénen de pobles diferents i ens sembla que hi ha MÉS alumnes per classe. Hem passat de ser els MÉS grans a ser els MÉS petits. Tenim MÉS deures i hem de dedicar MÉS hores d‛estudi. Tot va com MÉS despresa. I molts MÉS que de ben segur ja coneixeu.
Estem força entusiasmats d‛estar aquí ja que ens sembla que això no ha fet més que començar i esperem coses molt interessants amb els companys i els professors. A l‛escola de primària hem deixat coses enrere que trobem a faltar, ens adonem que ens fem grans i veiem que el treball en equip és important, però sempre amb respecte per tothom i esforç dedicant temps a l‛estudi i els deures. Això no ha canviat. Si algun alumne de primària ens llegeix li recomanaríem que estudiïn molt, de la forma més ordenada possible, sense deixar les coses per a última hora, que no vagin de fatxendes ni que tinguin por ja que amb esforç i dedicació tot és possible. Molt important: que no s‛oblidin de portar un bon entrepà perquè aquí es treballa de valent! Bé, ara us deixem amb una foto nostra i una sopa de lletres perquè ens acabeu de conèixer tot buscant-hi els nostres noms.
En aquesta sopa de lletres trobareu els nostres noms (els noms repetits només surten un cop).
- 10 -
[Les nostres tutories]
Primer ESO-C Hola lector/a, Som els alumnes de 1ESOC i a continuació us farem cinc cèntims de les nostres impressions com a nouvinguts a l’INS Vescomtat de Cabrera.
Aida Gallardo
Aniol Roman
Carla Puentes
Ela Ungureanu
Eli Pérez
Ennio Aguilar
Isaac García
Jonathan Muñoz
Juliana Silva
Marc Pizarro
Marina García
Marta Fabregat
Per començar, tots estaríem d’acord que l’adaptació al centre ha estat positiva. A l’aula ens agrada treballar amb l’ordinador, fer activitats en grup i preparar presentacions en Power point. Les hores de desdoblament són molt profitoses, però el que ens fa sentir millor i ens relaxa és la mitja hora de pati. Fins ara el que més ens ha agradat de l’insti han estat les sortides que hem fet, les activitats de la Setmana de la Ciència i de final de trimestre. Creiem que som un grup força cohesionat i sociable. Fins ara no hi ha hagut mals rotllos entre nosaltres. Creuem els dits! La gran majoria ens considerem responsables en la feina i solidaris amb els companys. D’altra banda, confessem que som una mica xerraires i, per això, ja ens han castigat alguna vegada. Potser és que les hormones comencen a treure el cap. Paciència! Respecte de l’escola de primària moltes coses han canviat. Nous companys, nous professors, més matèries i més complicades, i és clar, exàmens molt més difícils. El transport diari fins a l’insti per a alguns de nosaltres, l’horari compactat per a tots... Tardes de relax, deures i xarxes socials. Una de les coses més sorprenents ha estat tenir un pati aïllat per a nosaltres i no tenir contacte amb la resta de companys durant l’esbarjo. A l’aula els professors van passant i nosaltres som molts més alumnes. Finalment, recomanaríem als nois i noies que aquest curs fan 6è de primària que es comencin a posar les piles. En pocs mesos la seva vida farà un salt considerable. Organització, feina diària, estudi i responsabilitat són conceptes que hauran de practicar i tenir molt clars des del primer dia que trepitgin l’insti.
Pau Auladell
Sara Millaruelo
Silvia Lago
Moltes gràcies per llegir-nos. Ens veiem per aquí.
- 11 -
[Les nostres tutories] Primer ESO-D He notat un canvi perquè hi ha molts nens i també molts professors. M’ha agradat venir aquí perquè he conegut moltes persones i em va molt bé. Tinc un ordinador, que a primària no teníem! Ara fem quasi totes les coses amb ordinador i a primària ho fèiem tot amb llibre. També m’han tocat amics que eren a primària. M’està agradant molt l’institut, de moment. Alejandro Quan fas el canvi de la primària a la secundària, és un pas molt gran. Les coses són diferents. A l’escola sempre estàs tot el dia dintre de la mateixa classe, en canvi a la secundària has de canviar de classe cada hora. També tenim armariets, cosa que a la primària no teníem. El primer dia de la secundària, estava supernerviosa, també tenia molta por. Ara, ja dintre, estic superbé. També hi ha un avantatge, perquè podem fer més amistats. Jo en aquests moments estic normal. Per la part d’amics estic superbé, he conegut molta gent. Ariadna Quan vaig arribar em semblava avorrit. Bé, el que és un institut, els companys, estan bé. Em semblaven una mica petits els nens. Bé, no està malament l’institut, m’agrada. És bastant gran però ara s’ha quedat com petit, no està malament. El que no m’ agrada és el pati, és molt petit. Cristina Els meus primers dies a l’institut han sigut còmodes i agradables. Els professors són molt agradables i bons. Ens posen deures com abans a Breda, que ens posaven deures sempre, però aquí a l’institut em sento molt còmode amb professors i companys. Joel Al meu primer dia d’institut vaig tenir molta por, no sabia com serien els meus companys ni el tutor. Als primers dies em vaig haver d’adaptar, però ho noto molt dur (aixecar-me aviat, les 6 hores de classe, quan arribem a casa amb molta gana...). Per a mi l’institut no té un bon horari. El millor de l’institut són els professors, posen molta atenció i són amables. Els companys són molt bons... M’agrada molt aquest institut. Malcolm Jo vaig sentir un gran canvi per anar a l’institut, perquè abans era molt més tranquil·la i en canvi ara no, ara sóc molt més espavilada. Les meves notes abans eren molt baixes i en canvi ara ja han pujat una mica més i també hi ha unes assignatures diferents que abans no feia, però estic molt orgullosa de mi mateixa, per haver millorat. Naomy A mi el canvi m’ha semblat fort perquè també m’he traslladat aquí, al poble. Tot és diferent i no com en el col·le, que tot és fàcil. Aquí és més difícil perquè ens donen més canya. Els canvis d’aula i de tot l’institut són mes grans. Hem d’anar a dalt o a baix cada hora, també no tinc l’amistat que tenia abans amb las meves amigues d’aqué. Tampoc no tinc les meves amigues de l’altre col·lee, que les trobo a faltar molt perquè ja no estic amb elles. Nicole Jo penso que el canvi no ha sigut gaire fort però, per dir la veritat, estic fent més bones notes que a primària. Els professors m’han semblat simpàtics, uns més que altres. Ha sigut una mica embolicat perquè em perdia, però ara ja no. Paula El canvi del col·legi a l’institut ha sigut espectacular, ha sigut molt gran, de primària a l’ESO. Ha estat molt interessant buscar aules pels passadissos i trobar-me el meu germà per allà. Ha sigut molt agradable tenir el professor del meu germà de tutor. A mi, m’agradaria fer sempre els treballs amb portàtil i conèixer nous companys que encara que estiguem barallant-nos, sempre seran amics meus. Xavi
- 12 -
[Les nostres tutories] CFGM Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Tècnic en elaboració de productes alimentaris
Aquest curs hem iniciat al centre el cicle formatiu de grau mitjà de Tècnic en elaboració de productes alimentaris. Ja ens coneixeu, som els que fem que l’institut faci de tant en tant olors diferents, i com dirien els grans gastrònoms, gràcies a aquestes olors, aneu descobrint les propietats organolèptiques del menjar. El cicle té una durada d’unes 2000 hores (2 cursos escolars). La novetat és que és en modalitat dual. Això vol dir que una part de la formació es fa al centre (aprenent a rebre les mercaderies, recepcionar-les, conservar-les i elaborar-les) i la resta del cicle (3 dies a la setmana, del 2n curs) és a l’empresa en modalitat de beca, cobrant un sou. El cicle pretén formar futurs treballadors per a la indústria alimentària, que podran realitzar les següents tasques: - Elaborador/a de productes alimentaris. - Operador/a de màquines i equips per al tractament i elaboració de productes alimentaris. - Operador/a i controlador/a de línies d’envasament i embalatge. - Recepcionista i emmagatzemista. - Abastador/a de matèries primeres i materials a les línies de producció. - Operador/a de dosificadors. - Supervisor/a de línea. Aquest curs ens hem matriculat 12 alumnes, que ja ens heu anat veient el divendres al pati. Us hem preparat la xocolatada, els entrepans de la celebració nadalenca i un parell d’aperitius i esmorzars per a diferents reunions que s’han fet aquí al centre. Aquest segon trimestre hem engegat els esmorzars, oferint entrepans vegetals, hamburgueses i recentment botifarres. A classe fem pràctiques tals com realitzar botifarres, croquetes, canelons, hamburgueses, iogurts, formatges i fruita deshidratada. Aquest estiu per fi es faran obres al centre per condicionar bé els espais. Tindrem un obrador de primera divisió! Si l’any que ve hi sou i us hi voleu matricular sereu molt benvinguts! Gràcies per la vostra atenció.
- 13 -
I TANT, QUE VE D’UNA GOTA Sovint sentim expressions com: els hiverns ara són més suaus a la Mediterrànea que anys enrere, les glaceres del món reculen, la neu de les muntanyes es fon massa de pressa, o bé, aquesta riera baixa seca… Realment som davant d’un fenòmen global i cada vegada més accelerat. Hi ha una modificació de les condicions climàtiques, així ho reflecteixen diferents mesures estadístiques i geogràfiques de les variables atmosfèriques com la temperatura, la precipitació, la cobertura nuvolosa, l’extensió de la neu i del glaç… Amb aquesta visió perplexa de la realitat i amb el desig de millorar el nostre centre i el nostre entorn, tot gaudint de l’aprenentatge, els professors, alumnes i personal no docent hem fet possible la vuitena setmana de la ciència i la tecnologia. Un seguit d’activitats, tallers, concursos de contes científics i de cartells, sortides, experimemts, pel·lícules, xerrades… han farcit la setmana del 11 al 15 de novembre, aquest curs dedicada a L’ANY INTERNACIONAL DE LA COOPERACIÓ PER L’AIGUA. És interessant recordar la xerrada del doctor Martí Boada, en què ens va convidar a reflexionar i alhora qüestionar sobre els recursos de què disposem, perquè gestionant bé la demanda, mitjançant diferents polítiques d’estalvi i d’eficiència, es por arribar a reduir-ne el consum. Moltes felicitats a tots els participants en el poster cièntífic. D’altra banda, per Sant Jordi lliurarem els premis del conte científic. Els departaments de ciències i tecnologia volem agrair tota la col·laboració rebuda, perquè són les miques de tots el que omple la pica col·lectiva. Moltes gràcies,
Maria Gubert - 15 -
[Divulgació Científica i Tecnològica] SORTIDES ORGANITZADES DURANT LA SETMANA PRIMER ESO: Visita al Museu de la Gabella d’Arbnúcies
Les nenes de 1r ESO us volem explicar la nostra sortida al Montseny i al museu de la Gabella. Durant aquesta sortida hem observat molts canvis de color en el paisatge i en la vegetació.Vam poder veure que pujar de nivell canviava el color de la vegetació (fagedes, avetoses...). També vam degustar el fruit del faig: les fages. Al museu vam observar varietat d’eines, vehicles antics, maquinària i entre d’altres alguns oficis antics (espardenyer, ferrer, cisteller...). També ens van explicar un munt de llegendes...Va ser un dia espectacular. Mireia Martori, Núria Núñez, Andrea Martínez.
SEGON ESO, QUART ESO i GEOLOGIA, BATXILLERAT CIÈNCIES DE LA TERRA: Visita al Parc Natural Volcans Olot
L’excursió al volcà de Santa Margarida El trajecte en autobús no es va fer pesat i tan bon punt vam arribar vàrem esmorzar. La monitora ens va explicar el que faríem i de quina manera. La pujada fins arribar al cràter es va fer pesada i vam acabar amb els genolls adolorits. Pel camí, mentre uns relliscaven i altres es marejaven, contemplàvem el paisatge tan bonic que estàvem travessant, sota aquells faigs tan vells i que ens produïen una agradable ombra. Feia un dia ventós però el sol picava fort. Ens vam dividir en grups de cinc persones i cada membre del grup emplenava un dossier. Cadascú tenia un paper diferent, cada un se centrav en diferents aspectes del paisatge. Hi havia un encarregat de controlar la brúixola i ens orientàvem. Quan per fi, després del llarg trajecte, vam arribar a una gran esplanada amb una petita i bonica ermita al mig, ens van explicar la història del volcà. Allà, asseguts contemplant el cel blau, el preciós paisatge i escoltant una història que estàvem trepitjant, vàrem aprendre molt.
- 16 -
[Divulgació Científica i Tecnològica] TERCER ESO: Museu de la ciència i la tècnica de Terrassa
TALLER: “Els motors de combustió” El futur dels motors de combustió interna Els alumnes de segon de batxillerat tecnològic van realitzar un treball sobre el funcionament dels motors de combustió i van buscar quins són els motors del futur. També van analitzar els avantatges i inconvenients i l’impacte ambiental de cada un. Durant la setmana de la ciència i la tecnologia van divulgar els resultats d’aquest treball als alumnes de tercer d’ESO. Van explicar la història, les parts i el funcionament dels motors de cicle Otto o motor de 2 i 4 temps, els motors dièsel, i quins són els motors que poden substituir aquestes màquines que s’utilitzen des de fa més de 100 anys.
Els motors que tenen més futur són els híbrids, és a dir, combinen el motor elèctric amb el motor de gasolina. Els motors d’hidrogen estan també en procés de desenvolupament. I una tercera possibilitat són els biocombustibles.
- 17 -
[Divulgació Científica i Tecnològica]
Consumir entre pantalles Els alumnes que cursen la matèria optativa de quart d’ESO d’informàtica, participen al concurs CONSUMÓPOLIS 9, organitzat i coordinat des de Catalunya per l’Agència Catalana del Consum. El concurs consta de dos fases. En la primera, els alumnes participen en un joc virtual en el qual han de respondre preguntes relacionades amb el tema proposat en cada edició. En aquesta edició tracta sobre “Consumir entre pantalles”. Les preguntes eren del tipus: “En Miquel ha comprat una bicicleta per Internet. En utiltizar-la es troba que el canvi de marxes no funciona correctament, els seus amics li diuen: A. La Maria li diu que no pot fer res, ja que no es poden retornar els productes que compres per Internet. B. En Joel li diu que tots els productes disposen de 2 anys de garantia i que s’ha de posar en contacte amb l’empresa venedora perquè l’hi reparin. C. En Pau i la Gemma li diuen que comprar per Internet és molt perillós i que per això es troba amb aquest problema.” El dia 17 de gener varen publicar la classificació d’aquesta primera fase. S’han classificat 6 equips del nostre centre per a la final en el territori de Catalunya.
- 18 -
[Divulgació Científica i Tecnològica]
En la segona fase, cal dissenyar un cartell publicitari per conscienciar els nois i noies en el bon ús d’Internet: participació en xarxes socials, perills de les xarxes socials, seguretat en les compres a Internet, protecció de dades personals, identitat digital, spam… Aquests temes han estat treballats a classe dins de la unitat “Ús d’internet: seguretat a la xarxa”. Amb els coneixements adquirits i utilitzant les habilitats del grup segur que elaboraran uns cartells ben creatius. Aquí teniu una mostra d’algunes propostes encara en forma d’esborrany:
- 19 -
[Divulgació Científica i Tecnològica] Petits i grans invents de la humanitat: el ratolí El primer ratolí (d’ordinador), anomenat pel seu inventor “X-Y Position Indicator for a Display System”, estava format per una carcassa de fusta i dues rodes metàl·liques. Us deveu preguntar: un ratolí de fusta? Doncs sí, mireu la foto si no us ho creieu. És clar que era un prototip.
El va inventar Douglas Engelbart durant els anys 60 i el va patentar l’any 1970. Però no va sortir al mercat fins l’any 1981 amb la computadora Xerox Star 8010. I és clar, com molts altres invents i avenços relacionats amb els ordinadors no va ser Microsoft qui el va popularitzar sinó Macintosh.
Aquest ordinador, el Xerox 8010, va ser el primer ordinador comercial que incorporava tecnologies utilitzades encara actualment: com una pantalla de mapa de bits, una interfície gràfica d’usuari basada en finestres, icones i carpetes, ratolí, xarxa Ethernet, servidors de fitxers, servidors d’impressió i correu electrònic. Disposava d’una RAM d’entre 384 kB i 1,5 MB, el sistema operdouglas eatiu s’anomenava Pilot. Agnès Oliver, departament de tecnologia - 20 -
[Medi Ambient] EL PROJECTE RIUS
Què és el Projecte RIUS? L’any 1997 un seguit de joves van iniciar un petit experiment de coneixement i conservació del patrimoni natural de casa seva, concretament de rius i rieres. Amb els anys aquesta perspectiva s’ha ampliat amb molta participació ciutadana. S’han mobilitzat milers de persones arreu de Catalunya i s’ha treballat amb entitats de caire ben divers, relacionades amb el territori i la seva protecció. Ens aquests moments tenim un àmplia xarxa de ciutadans i ciutadanes compromesos amb el territori, que voluntàriament treballen per preservar el medi. Han aconseguit dos Premis Nacionals de Voluntariat entre d’altres, per tant és una bona mostra del treball i eficiència d’aquest projecte. La finalitat del Projecte Rius consisteix a controlar i estudiar l’estat de l’aigua, les seves variables, i alhora conèixer la qualitat biològica i fisicoquímica de l’aigua.
Sortida del projecte Rius de tercer d’ESO El divendres 18 d’octubre, els alumnes de l’optativa de medi ambient, de tercer d’ESO, vam anar a la riera d’Arbúcies, per treballar i col·laborar, amb els tècnics del projecte Rius. Amb l’ajuda d’un tècnic especialitzat en aquest tipus d’estudis, vam poder estudiar un tram de la riera, el tram del polígon industrial, situat al costat del poliesportiu del poble Vam començar estudiant la qualitat hidromorfològica de l’aigua, és a dir, el nivell de l’aigua, la fluïdesa, els ràpids, així com els substrats del fons del riu, i l’heterogeneïtat. Després, vam continuar estudiant una altra qualitat, la fisicoquímica, evaluant així, el contingut de nitrats, el nivell del pH i la quantitat de l’oxigen dissolt. També la seva saturació. Per últim, vam estudiar la qualitat biològica, és a dir, el tipus de biodiversitat que hi havia, macroinvertebrats, com tricòpters, coleòpters, heteròpters...
- 21 -
[Medi Ambient] Trobada d’Escoles Verdes: Segon Fòrum de la XESC a Girona El dijous 28 de novembre de 2013, en Pere, la Maria, en Marc, acompanyats per la professora Maria i jo, l’Eva, vam anar a Girona per representar el nostre ins tut. Som els qui hem format el parlament verd i els qui dia a dia lluitem per dur a terme tots els objec us que ens proposem. El dia va començar d’allò més bé, quan vam baixar del tren ens vam dirigir a la casa de cultura. Ens van donar les nostres “iden ficacions” i ens vam dirigir a una sala molt gran. Pensàvem que ens tocaria exposar-hi el projecte, però només ens van fer una introducció de tot i ens van donar unes normes i uns consells que ens van semblar molt interessants i bons per seguir. Quan van acabar l’explicació ens van dividir per grups. La Maria i jo anàvem juntes en un grup, i en Pere i en Marc en un altre. La Maria (professora) va anar amb una tècnica de l’observatori d’en Mar Boada a fer una explicació als professors. Quan va ser cadascú al seu lloc ens vam presentar i vam fer un joc per perdre la vergonya i agafar-nos confiança. Seguidament vam fer les explicacions. Nosaltres érem allà per defensar el nostre projecte: el PROJECTE RIUS. Ens va quedar perfecte, vam defensar molt bé el tema i va agradar molt a la majoria dels nois i noies. Vam escoltar els dels altres, la veritat és que n’hi ha via de molt interessants i de molt bons. Recordo el d’una escola en què havien apadrinat dos nens de l’Índia o el de la recollida d’oli, també el de netejar platges, i el d’eliminar el corall d’una platja, que s’estava apoderant de tota la flora. Em van agradar molt. Un cop vam acabar, vam anar a esmorzar, ens van convidar a cafè, aigua, etc. I quan vam acabar vam tornar a les aules on érem distribuïts. Allà vam fer una recopilació de tot i cadascú va opinar sobre el treball dels altres, vam aportar noves idees, i vam aprendre molt. Un cop vàrem acabar vam fer una pe ta conclusió de les paraules “medi ambient”, cadascú va dir el que li semblava però tots vam arribar a la conclusió que el medi ambient ho és gairebé tot, sense aquesta paraula amb tan profund significat no podríem viure. Quan vam acabar ens vam dirigir a la devesa de Girona i vam dinar tots junts. Era tard i si no marxàvem el tren ens hagués deixat a Girona, ens vam acomiadar de tots i ens en vam anar. Ens va encantar aquella experiència, ens agradaria molt repe r-la, vam aprendre molt i ens ho vam passar d’allò més bé. Donem gràcies a l’ins tut per pagarnos el bitllet de tren i a la Maria per fer que allò fos possible i sobretot per estar amb nosaltres en hores no escolars. Eva Méndez, alumna de quart d’ESO
- 22 -
[Esports] L’art marcial AIKIDO Art marcial, forma de vida, camí espiritual i molt més es troba en aquesta disciplina. L’aikido va ser creat pel japonès Morihei Ueshiba. Aquest inspirat sensei, després d’especialitzar-se en diferents arts marcials, després de par cipar en guerres (guerra russojaponesa, etc.), després d’entrenar pagesos, de fundar el poble de Shirataki i un llarg etcètera, va decidir que l’art marcial havia de ser per defensar-se, no per atacar: defensar-se, cuidant i protegint l’enemic. D’aquesta manera neix l’aikido. La rec tud, el coratge, la bondat, la lleialtat, la generalitat, l’honor, la humilitat i l’autodomini són els deu “manaments” de l’aikido. En l’àmbit personal, puc observar la meva evolució i adonar-me que, a pas lent, però vaig evolucionant posi vament. No sóc un samurai, ni fa falta. La bondat de l’aikido es manifesta molt abans, només amb la voluntat d’aprendre. M’ajuda, a poc a poc, quan algú m’ofèn; em dóna destresa sica, puc entendre millor la postura d’altres persones, m’ajuda a sen r gra tud, a entendre’m una mica més. Els meus germans també fan aikido. Tots tres anem al mateix dojo i estem cursant el mateix nivell. El fet de tenir aquesta ac vitat en comú, ens apropa al món amb més o menys el mateix punt de vista, cosa que fa més fàcil la relació entre nosaltres. Ens ajuda a unificar criteris. Aquest aspecte és ú l per fer-nos par ceps de la societat i, posteriorment, compar r les nostres experiències. Per això es c agraït a Marcel Almacelles (el meu professor d’aikido).
- Setmana d’aikido a Hostalric Del 13 al 12 de juliol de 2013 al gimnàs de l’ins tut Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, va tenir lloc un Sochugeico d’aikido, organitzat per Marcel Almacelles, mestre del Dojo umiten d’Hostalric. L’esdeveniment va comptar amb la par cipació de professionals de l’ac vitat tals com el mestre Santos Nalda (5è dan), Hisamo Hirano (4t dan), Miguel Baena (5è dan) i Nicolás Ibáñez (6è dan). La jornada va començar el dissabte 13 a les 9.13, amb mitja hora de Zacen a càrrec de Pedro Calvo. De les 10 a les 12h i de 18 a 20h es va encarregar el mestre Santos Nalda d’ensenyar tècniques i diversos recursos, dintre del tema: “impedir ferir sense ferir”, com actuar davant una agressió? Els alumnes vam gaudir d’aquesta temà ca que de la mà d’aquest mestre sembla tan fàcil!: una perfecta combinació de destresa i saviesa. El diumenge de 10 a 13h va haver-hi una sola però intensa sessió amb Isamo Hirano i Migel Baena. És aquí on la pràc ca i la màgia d’aquests mestres marcials van omplir de calor el recinte del centre. I sí, encara comptàvem amb alguna mica d’energia, el dilluns de 10 a 12h i de 18 a 20h, una doble sessió en el maneig d’armes: una ac vitat ancestral a càrrec del mestre Nicolás Ibáñez. Mereixen l’atenció de part nostra, ac vitats com aquestes. Mereixen suport aquests mestres que posen al nostre abast la possibilitat de tant coneixement. L’aikido és una disciplina que ens ofereix destresa sica, suport emocional i autodomini. És un camí per aprendre a conèixer-nos, una eina que permet fer possible aquesta tasca. Donem gràcies a totes les persones que el fan possible.
Daín Soto, alumne de quart d’ESO
- 23 -
[Esports] Club Patí Hostalric El Grup de Xou Juvenil del Club Patí Hostalric s’ha classificat per participar al Campionat d’Espanya de Grups Xou que se celebrarà els dies 21 i 22 de març a la ciutat de Vigo. Es dóna la casualitat que la majoria de patinadores del grup juvenil són alumnes del nostre institut i no volíem desaprofitar l’ocasió per donar-los l’enhorabona, per desitjar-los que els seus esforços obtinguin bons resultats i per contratular-nos tots plegats. Recordeu els noms d’aquestes noies, perquè estan fent història: la Raquel Deumal i la Laura Yera, de tercer d’ESO; la Carla González, la Clara Borrell, la Natàlia Bonjoch, la Mireia Bosch i la Laura Rosell, de quart d’ESO; la Laia Carballo i la Mireia Garriga, de primer de batxillerat. D’altra banda, també participaran a la Copa d’Espanya un bon grapat d’exalumnes, que ens estimem molt: l’Anna Molins, la Cristina López, l’Helga Martí, la Laila Oliveras, la Sílvia Heras, la Míriam Heras i la Marta Parera, que, a més, és l’entrenadora.
- 24 -
[Côté français] ÉNIGMES Bon jour à tout le monde! Nous sommes les élèves de 1r BAC de français. Aujourd’hui nous vous proposons de résoudre les énigmes suivantes:
Des solutions : 1.Le coco. 2.Le Google. 3.Le vent. 4.L’univers. 5.Rien, parce qu’il est mort. - 25 -
[Tea time] Two plays Since the course has started, we have been trying to restablish our usual academic activities, being the most remarkable one the theatre plays. This course two plays have been performed by the BLUEMANGO THEATRE at the Hostalric theatre, one for 1st and 2nd of ESO: “Dracula in love” and another one for 3rd of ESO: “Murder Mystery”. They took place last December 2013 and you will have the review of them in the new issue of St Jordi’s magazine, these reviews will be done by students from ESO who attended the plays. What about 4th of ESO? We haven’t forgotten them and for that matter next February 28th there will be an interesting speech about Pennsylvania and the American way of life made by a citizen from the USA. We hope you all enjoy these activities and at the same time they could be useful to help you to learn more about the language we, the teachers, try to teach you as well as we can. Seize the day!!!!
DRACULA IN LOVE
MURDER MYSTERY
- 26 -
[Humanística] Omnes viae Romam ducunt En efecte, hi hagué una època de la nostra història més remota en la qual “tots els camins portaven a Roma”. Literalment. No direm cap mentida si afirmem que un dels aspectes que feia sentir més orgull a l’antiga civilització romana fou, al marge de la seva cloaca maxima, la xarxa viària. Les vies romanes creuaven admirablement Europa i bona part d’Àsia, de punta a punta. L’extensió d’aquesta xarxa de comunicacions fa posar la pell de gallina encara avui: 100.000 quilòmetres de calçada, construïts a pic i pala, per desplaçar les tropes amb rapidesa i eficàcia. A Hispània, per exemple, coneixem l’existència de 300 vies romanes, la principal de les quals, casualment, la Via Augusta, passava pel costat del nostre institut. Amb una mica de fantasia, doncs, si algun dia proveu de tancar els ulls i aconseguiu voltar-vos de silenci, encara podreu sentir els claus de les caligae o sandàlies dels legionaris romans avançant cap a Tarraco, sota les ordres del robust Gneu Corneli Escipió. Això era l’any 8 aC, aproximadament. Les carreteres eren un instrument per conquerir els territoris bàrbars i sotmetre’ls a les ordres dels desencendents directes dels llegendaris Ròmul i Rem. Els romans van viure amb el convenciment que dominaven la naturalesa i, per això, no els feia por emprendre grans obres d’infrastructura i enginyeria civil: foradaven muntanyes, aplanaven valls, construïen ponts, alçaven colosseus, erigien columnes o menaven l’aigua allí on volien. Al llarg d’aquesta complexa xarxa viària hi havia peatges, àrees de servei (mansiones) pintades de color vermell, una multitud de senyals informatius (de pedra, és clar!) i tot allò que facilitava el desplaçament del cursus publicus, és a dir, el correu oficial. És admirable
que les ordres del Cèsar arribessin, amb poc temps, a totes les ciutats i colònies de l’imperi. I no fallava mai la connexió, com sovint ens passa en els temps moderns. A més, les vies romanes també van ser un recurs posat al servei de la propaganda i la uniformitat. Nihil novi sub sole, oi? No som tan autèntics ni espavilats com ens pensem. Per la xarxa viària romana, doncs, van circular-hi soldats, decurions, centurions i generals. Però també, juntament amb els camins humits de la mar (com diu el cec poeta Homer), les carreteres van ser la ruta d’entrada al nostre país del llatí i la manera d’entendre la vida dels romans, tan pragmàtica i eclèctica, allò que a classe hem anomenat la romanització. D’aquesta manera, no ens ha d’estranyar que, seguint els viaranys de l’etimologia, si ens proposem de descobrir la fabulosa història que amaguen al seu darrera la majoria dels nostres mots ens adonarem que, ben sovint, “tots els camins porten a Roma”. Per exemple, molts cops hem
- 27 -
sentit dir que a l’institut hi venim a treballar, menuts, mitjans i grans. Doncs heu de saber que treballar prové d’un estri de tortura anomenat, en llatí, tripalium, format per tres estaques on es lligaven aquelles bèsties o persones que calia immobilitzar. És possible que a l’institut, algun dia, hàgiu estat testimonis d’algun fet meravellós, extraordinari. Aleshores també haureu arribat a Roma, perquè, a falta de la Biblia, que arribarà més tard, els antics romans es premien els “testicles” amb la mà dreta quan volien demostrar que estaven dient la veritat. Algun cop, probablement, ens haurem topat amb algun professor tiquis-miquis, el qual, en llatí i sense saber-ho, ens està dient “per a tu i per a mi” i farem al·lusió directa a una decisió o aspecte poc importants. Al llarg del nostre procés d’aprenentatge, apassionant i interminable, també serà bo que ens guiï, d’una manera sana, l’ambició. Aleshores, arribats novament a la Urbs, haurem d’anar d’aquí cap allà (ambire), tal com feien els individus de l’antiga Roma que aspiraven a ostentar càrrecs
[Humanística] públics, sol·licitant pertot arreu recomanacions i suport. I, si volem presentar-nos com a candidat d’alguna cosa, serà millor que ens vestim de color blanc immaculat (candidus) perquè els altres coneguin les nostres intencions i puguin ratificar-les amb el seu vot. Si s’escau que algun dia enxampeu algun lladre, penseu que no és altra cosa que aquells antics soldats (latro) a qui se’ls concedia, després de la victòria, el dret d’apropiar-se voraçment de tot allò que pertanyia als vençuts. Ara bé, si en comptes d’un lladre, resulta que és un rufià, pervers i sense honor, aleshores li haureu d’aconsellar que es posi una perruca de color pèl-roig (rufula), com portaven les prostitutes romanes per distingir-se de la resta de dones. De totes maneres, ni lladres ni rufians, us aconsello que al centre us rodegeu de bons companys, que són aquells que mengen el pa (cum pane) amb vosaltres i, fent cas al carpe diem, no els estalvieu un sol petó, ja sigui osculum, basium o suavem, que d’això n’hi ha tota una llarga tipologia, a l’actualitat i en l’antiga Roma.
Dos noticias sobre
La Celestina
En el primer trimestre la lectura asignada de 1º de Bachillerato era La Celestina, a todos nos pareció un libro entretenido porqué incluye episodios de amor, aventura, desengaño, pasión... Nuestra profesora de castellano, Eva Cabrera, nos propuso diversas ideas para realizar trabajos entretenidos y originales sobre el libro. Esas propuestas incluían temas para hacer un texto como “No puedo parar de pensar en ti”, “¿Demasiado pronto para el sexo?”… También podíamos optar por hacer noticias periodísticas como si se tratase de un periódico, o reescribir un final alternativo de la obra. Además de este trabajo, todos tuvimos que realizar una presentación para la clase sobre un tema vinculado con el libro con el objetivo de trabajar la obra y resolver posibles dudas. A continuación os pasamos dos de las noticias periodísticas de dos alumnas de bachillerato, una noticia es de un periódico del siglo siglo XVI y la otra de no del siglo XX, esperemos que os gusten.
Sigui com sigui, alts i baixos, magres i grassos, àgils i feixucs, ganduls i constants, optimistes i pessimistes, savis i rucs, tocatardans i puntuals, robustos i escanyolits, peluts i pelats, tots esperem arribar algun dia a la jubilació. Aleshores també el camí ens haurà conduït novament fins a Roma i ens caldrà “fer crits d’alegria”, perquè això precisament és el que significa jubilare. Mentrestant, pel que pugui ser, procurarem aprendre, millorar, passar-ho bé i, si s’escau, fer gresca, és a dir, viure com els grecs, graecisco. Finalment, doncs, haurem sortit de Roma, però no haurem anat a parar massa enllà, seren a Grècia, on podrem contemplar la bellesa i reflexionar sobre la llibertat, la veritat i la justícia. Francesc Morfulleda, professor de llengües clàssiques
- 28 -
[HumanĂstica]
- 29 -
[HumanĂstica]
- 30 -
[Humanística] El club dels reporters morts de... son i més son.
Amb il·lusió ens vam apuntar al crèdit de “la revista” per tal de poder tenir una experiència diferent respecte a la resta d’assignatures que ens imparteixen cada dia... però amb el que no comptàvem era que l’horari ha estat d’allò més crític: dimarts a primera hora del matí i dimecres a darrera hora de la tarda. Tot i així, amb la son com a companya fidel, en alguns moments hem pogut mantenir els ulls oberts i la ment desperta ja que ens hem endinsat en un món diferent del que ens pensàvem. Hem visionat pel·lícules com “Dos canguros muy maduros”, “American Pie”, “El reencuentro”, “Tengo ganas de ti”... i després hem donat protagonisme al col·loqui, on cadascun de nosaltres donava la seva opinió perso-
- 31 -
[Humanística] Toda la ciudad está conmovida por los acontecimientos ocurridos la pasada noche de verano. Las muertes de los jóvenes Calisto y Melibea se ha convertido en la noticia más comentada del día. Existen diversas hipótesis sobre el motivo de este hecho tan lamentable, pero al interrogar a Tristán y Sosia han desvelado toda la verdad sobre el asunto. Calisto, el joven apuesto y de alto linaje quedó prendido de amor al contemplar a Melibea. Pero dado que ésta le rechazó, aconsejado por su criado Sempronio, pidió ayuda a la Celestina, dueña del burdel situado a las afueras de la ciudad.
de ganancias que recibía de parte de éste. Lo que pocos saben es que las ganancias anteriormente nombradas habían de ser compartidas con los desleales Sempronio y Pármeno, los dos trabajadores del desaventurado Calisto. Pero Celestina a negarse a darles su parte sufrió unos brutales ataques que acabaron con su vida. Sempronio y Pármeno no corrieron mejor suerte, al ser degollados en público al haber sido descubiertos por tal ataque.
Al oír el ruido de la calle Calisto se apresuró a saltar la pared del jardín cayendo bruscamente al suelo de la calle y muriendo en el acto. Melibea al verle muerto no dudó en quitarse la vida también tirándose desde la azotea de su casa, sin antes haberle contado la verdad a su noble padre Pleberio, que permanece en estado de shock junto a Alisa, su mujer.
Después de estas muertes, Calisto entendió la trampa que le habían jugado esos a los que consideraba sus amigos, y con la nueva ayuda de sus otros dos criados, Tristán y Sosia, siguió visitando a Melibea cada noche.
Retrato de la bella
Calisto i Melibea, una de sus noches La Celestina La reputación de la vieja Celestina es conocida por todos los que la conocían y los que no. Emplumada tres veces, hechicera, ex prostituta e intermediaria entre enamorados, convenció a la inocente Melibea de mantener una relación secreta con Calisto a cambio de una importante suma
Cuentan las fuentes que Melibea le cedió su honra a su amante y las visitas nocturnas de Calisto al jardín de Melibea perduraron un mes. Hasta que la noche pasada, en una de esas visitas unos malhechores escandalizaron a Tristán y Sosia que, como cada noche, esperaban pacientes a su amo Calisto.
- 32 -
La identidad de los maleantes que alborotaron a los criados permanece en el anonimato pero se comenta que fueron enviados por Centurio que a la vez se ha visto merodeando la casa de la bella prostituta Areúsa, prima de Elicia, prostituta del burdel de Celestina. Todos los datos apuntan a un complot contra los enamorados en venganza por las muertes de Celestina y de sus amantes Sempronio y Pármeno. La ciudad guarda luto por estas muertes tan repentinas, que perdieron la vida a causa de los efectos del amor.
[L’Equip de la Revista] Presentació Som un grup de nois i noies de 3r i aquest any ens han escollit per encarregar-nos de la revista; alguns, però, ho farem perquè volem. El nostre propòsit és donar idees noves per poder-la fer més creativa i que gaudiu llegint-la. Ens esforçarem perquè els articles siguin tan originals com sigui possible i que tractin temes variats per aconseguir que interessi a tothom. Demanem que ens feu arribar suggeriments ja que estem oberts a tothom. Ens organitzarem per grups. Cada grup haurà de fer una secció diferent de la revista. No ens volem enganyar, tot i que sabem que hi ha gent que no la llegirà, nosaltres agraïm les persones que fan aquest petit esforç de llegir-la i això fa que tot el treball que hem fet valgui la pena. Moltes gràcies!!
Sheyla Jhoana Gilarde, Carla Juhé, Maria Moltalvo, Marina Perez, Laura Roldán, Alba Ferrer, David Gil, Gonzalo Llanes, Arnau Garcia, Maria Xamaní, Laura Yera, Raquel Deumal, Naiara Hortal, Míriam Serena, Emma Rubio, Berta Sánchez, Judit Vives, Anna Viecco, Arnau Blasco, Christian Montalvo, Toni Ojeda
- 33 -
[L’Equip de la Revista] Els cognoms més comuns al nostre Institut
L’origen del cognom Fernández és del tipus patronímic, ja que deriva dels noms “Fermán” o “Fernando”, raó per la qual no s’estableix un únic origen comú. Moltes branques d’aquest cognom han provat la seva noblesa en Reals Cancelleries i també davant les ordes militars.
L’origen del cognom Sanchez és de tipus patronímic, ja que deriva del nom Sancho, nom utilitzat per il·lustres castellans, aragonesos y navarresos. Des de llunyans temps, va començar a estendre’s per Astúries, Lleó, Galícia, La Rioja, Castella i Navarra, fins arribar al país sencer.
Existeixen dues hipòtesis principals respecte a l’origen del cognom González. La primera el situa com a derivat del nom propi “Gonzalo”. Com que és un cognom molt estès freqüentment es troba unit a un altre per augmentar la identificació que corresponia als llocs conquistats. La segona hipòtesi estableix que es deriva de l’arrel germànica “gunda” que significa lluita i el sufix “elf” que significa “elf” , una figura mitològica escandinava, i que el significat era “esperit de la guerra”.
En l’origen dels cognoms, el cognom Garcia és el mes extens en el món de la parla espanyola. Amb innumerables branques, prové del mateix nom propi, originari dels ibers. Els seus antecessors vénen d’aquests cognoms: Hartze, Hortza o Artza. De la localitat de Iparralde, el seu significat és “príncep de vista agraciada”. En aquest moment hi ha més de 5.000.000 milions de persones al món que tenen el cognom Garcia.
Raquel Deumal, Berta Sanchez, Naiara Horta, Laura Yera i Gonzalo Llanes
- 34 -
[L’Equip de la Revista] I ara, els noms més repetits Repetició de noms 1r
Repetició de noms generals
Repetició de noms 2n
Repetició de noms 3r
Repetició de noms 4t
Creat per: Toni Ojeda i Arnau Blasco
- 35 -
[L’Equip de la Revista] ENTREVISTA A:
JANA SÁNCHEZ Jana Sánchez és una noia de deu anys que practica motocròs, cada cap de setmana va a entrenar a circuits, principalment va al Parc Motor Vallgorguina, porta una KTM 85cc i en té una altra per si hi ha cap avaria. És una futura estudiant de l’INS Vescomtat de Cabrera, ja que les seves dues germanes grans estudien aquí actualment. Amb quants anys vas començar? Vaig començar amb cinc anys, però vaig demanar la moto als quatre. Què és el que et va motivar a fer motocròs? Quan era petita els meus pares anaven a vegades al circuit perquè coneixien els propietaris i ho vaig voler provar. Com et vas sentir quan vas guanyar el primer premi? Doncs molt bé, feliç! Quin és el teu propòsit amb el motocròs, dedicar-t’hi o prendret’ho com un hobby? M’hi vull dedicar i arribar lluny. Quan corres en què penses? A fer-ho el millor possible i si tinc algú al davant passar-lo. Actualment quantes copes tens? I quantes medalles? Actualment tinc trenta-dues copes i vint-i-dues medalles. En quins campionats competeixes? La lliga catalana, campionat de Catalunya, el social del Parc Motor Vallgorguina i algunes carreres d’accema.
Depèn qui sigui, si és algú que conec i sé que puc seguir-lo si m’esforço, sí que em motiva, però si sé que és molt ràpid només el deixo passar i segueixo al meu ritme habitual.
M’agrada que em vingui a veure la família, però entreno més còmoda quan només estem el meu pare i jo, i normalment quan ve la meva germana gran.
Quan vas començar a qui tenies de referència? No tenia a ningú, jo mentre descansava entre tandes anava a mirar els grans i després intentava reproduir-ho.
Quin o quins patrocinadors t’agradaria que et patrocinessin? KTM Redbull fàbrica.
Qui diries que és el teu ídol? Jorge Prado, va ser campió del món amb 85cc i només té dotze anys! Per què portes el dorsal 46? Té algun significat? Me’l va triar el meu pare, em va voler apuntar a una carrera i el meu número inicial, el 50, ja estava agafat i va decidir agafar el 46 i així s’ha quedat, ara m’agrada. Qui es el teu entrenador? El meu pare. T’agrada que et vingui a veure la família o estàs més còmoda quan només hi és el teu pare?
Creus que tens futur en aquest esport? Si no és així, a què t’agradaria dedicar-te? Jo, sincerament, crec que sí que tinc futur, però si no m’agradaria passar-me’n a velocitat. T’ajuda gaire quan a la pista hi ha algú més ràpid que tu? Et motiva a anar més ràpid?
- 36 -
Quan arribis als catorze anys voldràs competir en la categoria de fèmines o preferiràs continuar corrent contra nois? Faré les dues coses però m’agradaria més més córrer contra nois. Amb quants anys vas començar a competir en carreres? Amb sis anys perquè amb cinc no em deixaven encara. Et preocupa que pel fet de ser noia tinguis més desavantatges? No, mentre pugui anar amb moto. En algun moment t’has sentit fora de lloc? Com és un esport de nois... La veritat, no, sempre m’hi han acceptat. Berta Sánchez i Gonzalo Llanes
[L’Equip de la Revista] ESTILS DE MODA Per: Sheyla Gilarde, Emma Rubio, Karla juhé, Marina Pérez i Maria Montalbo.
Hem triat alguns alumnes del centre i els hem fet preguntes sobre el seu estil a l’hora de vestir i les opinions que tenen sobre la moda. Potser estem davant de veritables creadors de tendència. Mireu-los i llegiu el que diuen!
AIDA GONZALEZ Com definiries el teu estil amb una paraula? Senzill. Com és el teu look de cap de setmana? Pijama. Quin color predomina en el teu armari? Negre. Quin accessori portes sempre? Pírcing. Quina estació de l’any t’agrada més per vestir? Estiu. Consell que donaries a les persones respecte de la moda? Que siguin ells mateixos.
PAU CARMONA Com definiries el teu estil amb una paraula?
Quasi perfecte. Com és el teu look de cap de setmana? Pitillos i samarretes llargues. Quin color predomina al teu armari? Blau i negre. Quin accessori portes sempre? Gorro o gorra. Quina estació de l’any t’agrada més per vestir? L’estiu. Consell que donaries a les persones respecte de la moda? Que portin el seu propi estil però consells meus són: no vestir “xoni”, combinar bé els colors, no anar amb xandall sempre.
LAIA FERRER Com definiries el teu estil amb una paraula? Personal. Com és el teu look de cap de setmana ? Si vaig de festa em poso un vestit de nit, normalment negre, o pantalons i una brusa, sempre amb alguna peça de roba de color negre. Si és cap de setmana i surto de dia, em poso un vestit de dia o uns texans amb una camisa. Quin color predomina al teu armari? Bàsicament el meu armari està ple de roba de tots els colors, però el que no hi pot faltar mai és el negre, és neutre i combina amb tots els colors perfectament.
- 37 -
Quin accessori portes sempre? Sempre porto la polsera que em va regalar la meva àvia, tot i això sempre porto collaret o arracades. Els complements marquen l’estil de cadascú. Quina estació de l’any t’agrada més per vestir? La primavera i la tardor són les més indicades per poder vestir amb el teu estil ja que pots combinar la roba. A l’hivern sempre has d’anar abrigat i a l’estiu amb poca roba, així que en aquestes estacions és difícil portar roba amb el teu estil. Consell que donaries a les persones respecte de la moda? Si t’importa la teva imatge o la impressió que dónes, el meu consell és que compris sempre les últimes tendències de la roba més comercial. En canvi, si el que més t’importa és estar bé amb tu mateix i sentir que portes el teu estil en roba, el meu consell és que de tota la roba comercial triïs nomes aquella que t’enamori a primera vista. La primera bona impressió d’una peça de roba és la que marca el teu estil.
AITOR GONZALEZ Com definiries el teu estil amb una paraula? Propi. Com és el teu look de cap de
[L’Equip de la Revista] setmana? Com el de cada dia. Quin color predomina en el teu armari? Negre. Quin accessori portes sempre? Polseres. En quina estació de l’any t’agrada més vestir? L’estiu. Consell que donaries a les persones respecte de la moda? Que tinguin personalitat i vesteixin com vulguin.
MARTA FOSCH Com definiries el teu estil amb una paraula? Senzill però modern. Com és el teu look de cap de setmana? Depèn: si m’estic a casa és roba d’estar per casa i si marxo, doncs, com la de cada dia. Quin color predomina en el teu armari? Negre a l’hivern i de colors més vius a l’estiu.
Consell que donaries a les persones respecte de la moda? Doncs, que combinin bé els colors, que si surten de casa no vagin “cutres”, però, és clar, cadascú té el seu estil. PAULO SANCHEZ Com definiries el teu estil amb una paraula? Actual. Com és el teu look de cap de setmana? Gairebé igual que el de cada dia. Quin color predomina en el teu armari? Predomina el color blau. Quins accessoris portes sempre? Sempre porto arracades. Quina estació de l’any t’agrada més per vestir? Per vestir, hivern. Consells que donaries a les persones respecte de la moda? Que cadascú tingui el seu propi estil.
Quin accessori portes sempre? Arracades. Quina estació de l’any t’agrada més per vestir? Estiu.
Consells de la revista A PAPARRA? LA TEVA MARE ÉS UN UNA A CONSELLS PER A. CI ÈN BONA CONVIV comença a cridar - Si la teva mare et ulls i pensa en algusense motiu, tanca els que no li contestis na cosa feliç. Això farà malament. diguis. Li dius diatament, no la contra me im a cos a un alg is que volen les diu que recull agafen rampells i diuen els - Si la teva mare et res ma les a es ad vingui bé. De veg que sí i ho fas quan et coses fetes JA. ó i digues que lament, demana-li perd ma a cos a un alg t fe s ni a passar. retreu que ha ror i intentar que no tor l‛er er - Si la teva mare et èix on rec és r fe millor que pots no tornarà a passar. El tasques més r un planning. Agafa‛t les fe ts po , sa ca a is jud mana que l‛a tents amb tu! - Si la teva mare et de que a casa estan molt con ur seg fas ho Si ... pa el còmodes, comprar i tot, de fer a hora de tornada o, fins un a ell b am cia go ne , et deixa sortir - Si la teva mare no els banys o la cuina...). vi (un encàrrec, netejar can a a alguna cosa per cas
- 38 -
[L’Equip de la Revista] S? RE BÉ A LES FOTO COM SORTIR SEMP es! Les altres, les esborr una quedes superbé! alg en e qu r gu se s, o si tens el cabell Fes-ne molte no vas prou arreglada Si . bé s rà rti so no e an sàpigues qu Evita fer-te fotos qu fotos... evol manera no et facis als qu de s mentre et o at tin en sp de es en coses agradable ns pe si rò pe ria ple dables. Sembla una xim Pensa en coses agra i quedes millor. mriure no és tan fals r i intenta repetir-la fan una foto el teu so de la cara quedes millo sió es pr ex ina qu b am mirall. Mira ticament! Practica davant del que et sortirà automà nt me mo un à ur ha Hi fan nosa. Busca i memoritzar-la. m com posar-les i ens be sa no s to fo n fa s les mans! Quan en Les mans. Vigila amb tin! cial en la qual no moles una postura poc artifi
NOIS, LES 5 TÀCTIQUES QU E NO SERVEIXEN A L‛HORA D‛IMPRESSIONAR LES NOIES! Ensenyar múscul. Tot i que pot ser penses que a les noies ens agrada un “tio” musculat, enseny ar múscul o fer bola és totalment ridícul per lligar amb noies. Fer-se el gall davant dels teu s amics. No et facis el fatxenda davant dels teus amics ni tractis diferent les noies. No ens agrada ! Emborratxar-se i creure‛t el millor del món. Veure el noi que et mig agrada tot borratxo i pensant que és un superheroi és penós! Fer-se el dur. No cal que vag is de “malote” per tenir totes les “ties” al darrere. Ens agrade sensibles però amb un puntet. n “Pagafantes”. No cal que ens ho paguis tot! A moltes noies ens fa ràbia, perquè és un sím d‛inferioritat. Deixa que algun dia bol també et convidi ella!
ELS NOIS! S QUE MOLESTEN NOIES, LES 5 COSE si més e. No hi ha res que po Que siguis una criticair De vegades e. air tic cri a noia massa nerviosos els nois que un més és per criticar. és millor no dir res si no has quedat c sense una amiga. Si llo en ar an s ue pig sà Que no teva amiga. dar amb tu -i no amb la podeu anar juntes. amb ell, és perquè vol que hi ha moments en què no rò pe es, igu am rs llo mi u les Està molt bé que sigue conegut per alguna tingui diners o ell sigui ll d'e re pa el è rqu pe ssada. No Que siguis una intere la persona. ell. Has de fixar-te en b am tir s tot, però cosa, has de sor les amigues t‛ho explique b am que en sab is no d'explicar les amigues. Els el que t'expliqui ho has tot NO Que ho expliquis tot a que í Aix ll! d'e ardar el secrets també has de saber gu a les teves amigues. r els seus gustos. Si el món intentis fer-li canvia l de res r Pe s. sto gu seus l món, no li ho critiquis! Que vulguis canviar els es que més li agraden de cos les són l bo fut el i seus amics Laura Roldán, Alba Ferrer, Maria Xamaní, Judit Vives, Anna Viecco i Míriam Serena
- 39 -
[Millorar] Tres punts per millorar l’escriptura (III)
- 40 -
- 41 -
- 42 -