IRB Barcelona Resum Executiu 2008

Resum Executiu 2008

Resum Executiu 2008

IRB Barcelona Parc Cient铆fic de Barcelona Baldiri Reixac 10 08028 Barcelona Espanya Tel: +34 93 402 0250 Fax: +34 93 403 7114 info@irbbarcelona.org www.irbbarcelona.org

Amb la col路laboraci贸 de

Institut de Recerca Biom猫dica

Entitats fundadores

Centres de recerca de Catalunya

Resum CientĂ­fic Resum Executiu 2008 1

© Copyright 2009 Producció: Oficina de Comunicació i Relacions Externes Institut de Recerca Biomèdica — IRB Barcelona Baldiri Reixac, 10 08028 Barcelona www.irbbarcelona.org Edició i maquetació: Anna Alsina

Crèdits

Disseny: Nicola Graf Fotografia: Maj Britt Hansen, Raimon Solà, Oficina de Comunicació i Relacions Externes Impressió: Puresa/La Trama Dipòsit legal: B-20008-2009

Aquest document s’ha imprès amb paper ecològic procedent de plantacions de gestió forestal sostenible.

Resum Executiu 2008

Índex

Pròleg..................................................................

7

Resum Científic Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament.......

18

Programa de Biologia Estructural i Computacional.............

22

Programa de Medicina Molecular..................................

26

Programa de Química i Farmacologia Molecular................

29

Programa d’Oncologia..............................................

33

Plataformes Científiques...........................................

36

Dades de l’IRB Barcelona Patronat...............................................................

42

Junta de Govern.....................................................

44

Comitè Científic Internacional....................................

45

Fonts de Finançament..............................................

47

Resum de la Producció Científica.................................

48

Tesis Doctorals.......................................................

53

Activitats de Transferència de Tecnologia.......................

56

Seminaris Barcelona BioMed.......................................

58

Conferències Barcelona BioMed...................................

63

Activitats de Divulgació............................................

64

Organigrama..........................................................

66

Personal de Direcció i Administració.............................

67

Estadístiques de Recursos Humans................................

69

Afiliacions dels Investigadors......................................

70

Parc Científic de Barcelona........................................

71

4 Resum Executiu 2008 Índex

6 Resum Executiu 2008 Resum CientĂ­fic

PRÒLEG

IRB ­Barcelona: creixent sobre una base sòlida

L

a tercera edició de la memòria anual de l’IRB Barcelona es divideix en tres volums: la Memòria Científica, que

ofereix un resum detallat de la recerca duta a terme durant l’any per part dels nostres grups d’investigació i plataformes científiques, el Resum Executiu, en què s’hi inclouen dades globals i xifres de l’Institut, i Històries de Ciència de l’IRB Barcelona, on es destaquen alguns dels projectes de recerca duts a terme a l’Institut i en què es dedica especial atenció a les persones que figuren al darrere de la ciència. L’objectiu d’aquests volums és oferir una visió detallada de les activitats que s’han portat a terme a l’Institut durant el 2008. Així mateix, esperem que també serveixi de plataforma perquè els lectors s’endinsin en aquest nou centre únic dins l’escenari de la recerca biomèdica.

La nova fase de construcció i ampliació del Parc Científic de Barcelona (PCB), colindant als laboratoris de l’IRB Barcelona, continua avançant segons les previsions. El PCB, on s’ubiquen actualment els grups científics de l’Institut, està en ple procés d’expansió per augmentar la seva superfície de 36.800 m2 a 90.000 m2 l’any 2011. El forat immens al terra fruit de les obres d’ampliació del PCB s’ha cobert per donar pas a la construcció de fonaments sòlids on s’ubicaran nous laboratoris i serveis per la comunitat científica. L’àrea s’ha convertit en un testament físic de la important inversió econòmica feta en infraestructures de recerca a Barcelona, una realitat que està canviant el paisatge de la ciutat i fomentant el potencial de la recerca biomèdica en la regió.

L’IRB Barcelona, a una escala similar, també avança amb rapidesa al ritme del seu amfitrió.

Tres anys després d’haver-se fundat oficialment Pròleg Resum Executiu 2008 7

el 2005, els fonaments de l’Institut s’han establert de manera sòlida per obrir el camí cap a la consolidació de l’IRB Barcelona com un dels centres de recerca pioners a nivell mundial. Durant el 2008, l’Institut ha près iniciatives rellevants orientades a complir les seves missions, que inclouen promoure la recerca multidisciplinària d’excel·lència en els àmbits de la biologia estructural, la química i la biologia, amb un èmfasi especial en càncer; impulsar les col·laboracions entre instituts de recerca locals, nacionals i internacionals, així com promoure el potencial de Barcelona com a un clúster biomèdic; oferir un alt nivell de formació en l’àmbit de les ciències biomèdiques a estudiants i visitants en tots els nivells de les seves carreres científiques; promoure la innovació i la transferència de tecnologia en el camp de la biomedicina i fomentar un diàleg obert amb el públic a partir d’una sèrie d’activitats educatives i de ciència i societat.

Els fonaments de l‘Institut s‘han establert de manera sòlida per obrir el camí cap a la consolidació de l‘IRB Barcelona com un dels centres de recerca pioners a nivell mundial

Captació de talents científics L’IRB Barcelona ha continuat invertint esforços durant el 2008 per captar algunes de les ments científiques més brillants d’arreu del món.

El científic Jens Lüders (Hannover, 1969), provinent de la Universitat d’Stanford (EUA), es va incorporar a l’IRB Barcelona al gener per dirigir un grup de recerca dins del Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament. La seva recerca es centra en revelar els mecanismes moleculars que rauen al darrera de l’organització microtubular.

L’investigador Xavier Salvatella (Barcelona, 1972), prèviament a la Universitat de Cambridge (Regne Unit), es va incorporar a l’IRB Barcelona el juliol del 2008 com a investigador principal del Programa de Química i Farmacologia Molecular. El seu grup estudia l’estructura i les dinàmiques de les biomacromolècules i la seva relació amb malalties. El científic Travis Stracker (Ohio, 1974), provinent del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York (EUA) va ser contractat per liderar un grup d’investigació dins del Programa d’Oncologia i començarà les seves activitats de recerca a principis del 2009. El seu laboratori, que centrarà la recerca en la inestabilitat genòmica i el càncer, investigarà quin és el paper que la resposta al dany d’ADN té en la supressió dels tumors.

Plataformes científiques al servei de la ciència Anys enrere, els laboratoris solien concentrar el seu treball en un nombre reduït de gens i molècules, sovint en un únic organisme model.

8 Resum Executiu 2008 Pròleg

Resum CientĂ­fic Resum Executiu 2008 9

En l’actualitat, els projectes vinculats al camp de la medicina sovint impliquen la monitorització del comportament de la totalitat del genoma, a partir d’estudis que van des de l’ordinador al tub d’assaig, fins a organismes models i el teixit humà. Cap laboratori pot, per si sol, arribar a dominar bé totes les tècniques necessàries per aconseguir resoldre aquestes qüestions. Per aquest motiu hem posat en marxa més unitats de serveis amb l’objectiu de posar a l’abast dels nostres investigadors noves instal·lacions i equipaments d’última generació. A banda de les plataformes científiques existents dedicades a la genòmica funcional, l’espectrometria de masses, l’expressió de proteïnes i els ratolins transgènics, l’any 2008 es va crear la Unitat de Bioestadística i Bioinformàtica, dirigida pel científic David Rossell (Barcelona, 1977), provinent del MD Anderson Cancer Center de Houston, Texas. També es van iniciar les activitats de la Plataforma Científica de Microscopia Digital Avançada, gestionada conjuntament amb el PCB i dirigida pel científic Julien Colombelli (París, 1977), provinent del European Molecular Biology Laboratory de Heidelberg, Alemanya. Aquestes platataformes científiques es complementen amb el ventall consolidat de plataformes creades i gestionades pel Parc Científic de Barcelona i els Serveis Científics i Tècnics de la Universitat de Barcelona.

Els investigadors de l’IRB Barcelona han aconseguit augmentar amb èxit els recursos d’investigació gràcies a l’obtenció d’ajuts competitius i de fonts de finançament privades

Nous horitzons marcats per col·laboracions L’IRB Barcelona és conscient de que no hi ha cap institut que pugui, per si sol, revelar les complexitats moleculars de les ciències de la vida. Per tal de fer recerca que es tradueixi en beneficis per la salut humana, és essencial adoptar un camí que es basi en el coneixement i les habilitats d’un ampli equip d’experts en àmbits molt diversos. Per aconseguir transformar el coneixement en noves eines i teràpies és fonamental que s’estableixin nous vincles amb instituts de recerca, universitats, centres clínics i la indústria. Amb aquest objectiu, els científics de l’IRB Barcelona han establert nombroses col·laboracions científiques i han entrat a formar part de xarxes de recerca a nivell local, nacional i internacional. Durant el 2008 també ha continuat creixent el nombre d’aliances estratègiques institucionals amb altres centres.

El programa conjunt amb el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC), creat l’any 2007, ha continuat fidel als seus objectius amb la creació del Laboratori de Bioinformàtica Experimental (EBL), un grup de recerca dirigit de manera conjunta per investigadors principals de l’IRB Barcelona i del BSC. D’altra banda, diversos grups d’investigació de l’IRB

10 Resum Executiu 2008 Pròleg

Barcelona i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) han començat a planificar reunions periòdiques conjuntes dins del marc de creació del nou Institut d’Investigació Sanitària ClínicIDIBAPS. La iniciativa té per objectiu impulsar les col·laboracions entre científics que treballen en centres de recerca bàsica i clínica per tal de promoure la recerca traslacional.

Atracció de recursos A més de la font de finançament principal provinent de la Generalitat de Catalunya (a través del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i el Departament de Salut), els investigadors de l’IRB Barcelona han aconseguit augmentar amb èxit els recursos d’investigació gràcies a l’obtenció d’ajuts competitius i de fonts de finançament privades. L’any 2008, la Comissió Europea va atorgar l’IRB Barcelona la coordinació de dos projectes pioners en l’àmbit de la salut dins del 7è Programa Marc.

L’Institut també va ser seleccionat per participar com a soci en quatre projectes en biomedicina finançats per la Comissió Europea. D’altra banda, l’investigador Eduard Batlle, del Programa d’Oncologia de l’IRB Barcelona, va ser premiat el 2008 amb un ajut del Consell Europeu de Recerca (ERC) per liderar un estudi sobre la progressió del càncer colorectal.

Els investigadors de l’IRB Barcelona també van rebre ajuts d’entitats amb fins filantròpics destinats a impulsar activitats de recerca. La Fundació Banco Bilbao Vizcaya Argentaria va ampliar i reforçar la seva col·laboració existent amb l’IRB Barcelona a través d’una aportació econòmica destinada a finançar activitats de recerca en el Programa d’Oncologia i també com a patrocinadora de les activitats Barcelona BioMed. La Fundació Marcelino Botín, per la seva banda, va continuar donant suport als grups de recerca dels programes de Medicina Molecular i de Biologia Estructural i Computacional. L’IRB Barcelona va ser també un dels quatre instituts a l’estat espanyol escollits per ‘La Caixa’ que van rebre una dotació econòmica destinada a incorporar joves talents al programa internacional de doctorat. La iniciativa es va posar en marxa al 2008 amb l’exitós llançament de la primera convocatòria de beques.

L’any 2008, l’Institut van consolidar noves estructures administratives per donar suport addicional als investigadors en les seves activitats de recerca. La creació d’una oficina de projectes el mes de novembre va ser impulsada per donar suport tècnic als investigadors i guiar-los durant el procés de sol·licituds de finançament extern.

Un entorn per a la innovació La majoria de la recerca a l’IRB Barcelona es centra sobretot en qüestions científiques bàsiques que han estat, durant dècades, una font molt important d’innovació i de noves tecnologies. La probabilitat d’aconseguir nous avenços científics és més elevada en un entorn que fomenti la innovació i que faciliti la transferència de tecnologia. A banda del suport rebut per part de la Fundació Bosch i Gimpera, l’IRB Barcelona ha unit

Pròleg Resum Executiu 2008 11

12 Resum Executiu 2008 Resum CientĂ­fic

esforços per establir la seva pròpia Oficina d’Innovació i Projectes Estratègics, que té previst començar activitats a principis del 2009.

Formació de futurs líders: Programa de doctorat de l’IRB Barcelona El nivell d’investigació i el nombre d’activitats a l’IRB Barcelona ofereixen un entorn únic on estudiants d’arreu del món poden realitzar treballs de recerca orientats a l’obtenció del doctorat. Els estudiants es beneficien d’estar sota la tutela propera del seu mentor i de tenir al seu abast un ampli ventall d’activitats, serveis i xarxes científiques durant la seva estada doctoral. El programa de doctorat que oferim, que aquest any s’ha vist reforçat amb la implantació del Programa Internacional de Doctorat ‘La Caixa’/IRB Barcelona, va més enllà del laboratori: als estudiants de doctorat de l’IRB Barcelona se’ls ofereix l’oportunitat de conèixer, a través de seminaris i conferències, investigadors de primera línia en els seus camps respectius. Les reunions de caràcter social denominades ‘cool-off sessions’, de periodicitat mensual, també ofereixen als estudiants l’oportunitat de relacionar-se amb la resta de doctorands de l’Institut en un entorn més informal. Aquest any, la comunitat estudiantil ha impulsat la creació d’un Consell per coordinar futures activitats organitzades per doctorands que inclouen, entre d’altres, la celebració del primer simposi de doctorat de l’IRB Barcelona, previst pel novembre del 2009.

Un programa per a postdoctorats Tot i el nombre de programes de finançament i incentius que en l’actualitat hi ha a l’abast dels investigadors que es troben a l’inici de les seves carreres i dels científics amb més experiència que han engegat els seus propis laboratoris, la necessitat real de cobrir recerca a través de la contractació de postdoctorats sovint no es té prou en compte. Després d’haver consolidat el nostre programa de doctorat i aconseguit resultats

El nivell d’investigació i el nombre d’activitats a l’IRB Barcelona ofereixen un entorn únic on estudiants d’arreu del món poden realitzar treballs de recerca orientats a l’obtenció del doctorat

excel·lents, el nostre objectiu ara és basar-nos en aquest exemple per a impulsar la creació d’estructures i recursos per als investigadors que es troben un pas més endavant de les seves carreres científiques.

L’IRB Barcelona ofereix als postdoctorats una atmosfera estimulant que els permet dur a terme els seus projectes de recerca en laboratoris i plataformes científiques punteres. Els investigadors postdoctorats també tenen accés, com els estudiants, a un ampli ventall de seminaris, conferències, tallers, serveis i xarxes científiques. L’objectiu de l’IRB

Pròleg Resum Executiu 2008 13

Barcelona és oferir un entorn científic òptim per als investigadors que es troben en un estadi clau de les seves carreres i preparar-los per recórrer el camí dirigit a trobar càrrecs científics independents en laboratoris de l’estat espanyol, Europa i la resta del món.

L’any 2008 l’IRB Barcelona va posar en marxa una convocatòria interdisciplinar amb l’objectiu de contractar postdoctorats per treballar en projectes liderats per grups d’investigació de dos programes de recerca diferents. Les quatre vacants es van cobrir amb èxit; tres dels postdoctorats es van incorporar a l’Institut el mateix 2008 i el quart s’incorporarà a inicis del 2009. Com a reconeixement de les necessitats específiques dels postdoctorats en termes de formació i de suport en el desenvolupament de les seves carreres, hem començat a posar en marxa noves estructures i iniciatives que van més enllà del laboratori.

Barcelona BioMed La recerca actual es caracteritza per tenir una vessant plenament internacional. Estar ben informats dels esdeveniments mundials en les ciències biomèdiques i impulsar col·laboracions amb altres institucions internacionals són dos elements clau per aconseguir els nostres objectius.

Un dels mecanismes que hem posat en marxa són les ‘Barcelona BioMed’, una sèrie d’activitats científiques de divulgació que engloben seminaris, conferències, tallers i fòrums i que estan orientades a proporcionar una plataforma d’intercanvi d’opinions en biomedicina.

Els Seminaris Barcelona BioMed són un cicle de seminaris setmanals a càrrec de científics internacionals capdavanters en diversos camps de les ciències biomèdiques que tenen per objectiu presentar i posar en comú els últims resultats en la seva àrea d’investigació. A través d’aquests seminaris, els investigadors de l’IRB Barcelona i la comunitat científica local tenen l’oportunitat de conèixer els darrers avenços en les ciències de la vida i d’establir contactes directes amb els ponents. Durant l’any 2008, l’IRB Barcelona va organitzar més d’un centenar de seminaris.

Les Conferències Barcelona BioMed s’organitzen en col·laboració amb la Fundació BBVA i es celebren a l’Institut d’Estudis Catalans, en ple cor de la ciutat de Barcelona. Les conferències constitueixen una plataforma creativa on investigadors de primera línia es reuneixen per posar en comú els últims avenços aconseguits en un ampli ventall de disciplines. L’enfoc singular d’aquestes conferències consisteix a reunir un grup selecte de participants per tal d’afavorir una atmosfera catalitzadora d’idees. Un total de vint ponents, escollits d’entre els millors investigadors del món en el seus camps, es reuneixen amb un nombre reduït de participants durant tres dies d’intens debat per posar en comú la situació actual i el futur de les seves disciplines. Entre els temes que es van tractar durant les Conferències Barcelona BioMed hi destaquen ‘Targeting and Tinkering with Interaction Networks’ (abril), ‘Metastasis Genes and Functions’ (maig) i ‘Morphogenesis and Cell Behaviour’ (octubre).

14 Resum Executiu 2008 Pròleg

Resum CientĂ­fic Resum Executiu 2008 15

Estem convençuts que els instituts que tenen a les seves mans el potencial per poder canviar la societat han de debatre els seus treballs d’investigació amb el públic general i ajudar així la població a afrontar aquests canvis. Els Fòrums Barcelona BioMed són una plataforma per apropar la comunitat científica al públic general i fomentar el diàleg multidisciplinari en temes biomèdics amb l’objectiu final d’apropar la ciència a la societat. El Fòrum d’aquest any, anomenat ‘From woman to woman: Practical advice on how to get and stay ahead in science’, es va centrar en els motius pels quals les dones acaben abandonant, en un percentatge molt més elevat que els homes, les seves carreres científiques durant els últims anys de la seva etapa acadèmica. El Fòrum va oferir solucions pràctiques orientades a ajudar les dones científiques a superar el desnivell de gènere i assegurar així que tenen les mateixes oportunitats que els homes per convertir-se en talents científics. Els resultats del fòrum van ser publicats en una edició especial de la revista de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular i en una publicació especial de l’IRB Barcelona anomenada ‘Breaking the Glass Ceiling: Proposals to Adjust the Role of Women in Science’.

Construïnt la comunitat IRB Barcelona L’IRB Barcelona també ha dirigit esforços especials durant el 2008 per crear oportunitats d’intercanvi a nivell científic i social. D’entre les iniciatives hi destaquen la revista ‘In Vivo’, la publicació semestral de l’IRB Barcelona, la posada en marxa de recursos a través de la creació de la intranet de l’Institut, així com un nombre d’activitats socials, incloses les ‘cool-off sessions’, la creació d’un club de futbol i d’un equip d’esportistes per competir en la Marató de Barcelona i un nombre de trobades socials.

El 2008 ha estat un any de consolidació i de creixement en les diverses àrees de recerca de l’Institut. A mesura que l’IRB Barcelona continua creixent, els nostres científics i el personal de suport a la recerca seguiran unint esforços per fer front als reptes científics i d’organització, amb l’objectiu de garantir un posicionament destacat en l’escenari internacional dels centres de recerca biomèdica.

Joan J Guinovart Director

16 Resum Executiu 2008 Pròleg

Joan Massagué Director Adjunt

Resum Científic • Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament • Programa de Biologia Estructural i Computacional • Programa de Medicina Molecular • Programa de Química i Farmacologia Molecular • Programa d’Oncologia • Plataformes Científiques

Resum Científic Resum Executiu 2008 17

Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

E

una escala que va des de la mida de les molècules individuals fins al cos humà, la cèl·lula, que es troba aproximadament a mig camí, fa d’enllaç entre els dos nivells. A partir de la traducció de la informació que la cèl·lula fa del seu genoma en forma de proteïnes i altres molècules, sap quan ha de dividir-se, quina forma ha d’adoptar i com ha de comportar-se per construir un organisme complet. És possible comprendre què li ha passat a un organisme sa o malalt a partir de què hi passa a l’interior de les cèl·lules.

El Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament investiga el lligam entre els dos nivells i ho fa mirant en el més profund de les cèl·lules per estudiar com sorgeixen les estructures i com contribueixen a la formació d’un organisme. Fins fa un parell de dècades, aquestes incògnites s’estudiaven en disciplines que caminaven per separat, però des de llavors s’han anat apropant i creixent juntes.

Els biòlegs cel·lulars estan començant a comprendre com controlar els processos que permeten a les cèl·lules crear estructures més grans i els biòlegs del desenvolupament, per la seva banda, estan centrant el seu interès en els mecanismes cel·lulars que regeixen el creixement dels embrions.

Per unir aquestes dues àrees calen aproximacions experimentals multidisciplinàries que s’estenguin des de la biologia molecular moderna, la genètica clàssica, la bioquímica i la microscopia avançada, fins a mètodes de tecnologia punta de la genòmica i la proteòmica.

Els grups del programa centren la seva recerca en com es transmeten els senyals en l’interior de les cèl·lules i entre elles, què controla la migració cel·lular, com es formen les fronteres entre teixits durant el desenvolupament i com es controla el creixement de teixits. Altres temes que exploren són l’organització microtubular, la divisió celular en el desenvolupament i en la malaltia, la regulació epigenètica i la funció de la cromatina, així com la manipulació de la traducció genètica amb fins terapèutics. Els models utilitzats pels diversos grups de recerca del programa inclouen llevat, Drosophila, granotes, ratolins i paràsits humans.

18 Resum Executiu 2008 Resum Científic

Dins del nucli: estructura i funció de la cromatina Cap cèl·lula té la capacitat de produir sempre ARNs i proteïnes de tots els seus gens.

Això, en part, és perquè l’ADN dins del nucli està embolicat entre proteïnes i altres molècules en una forma anomenada cromatina. Aquestes molècules tenen un paper decisiu, ja que ajuden a empaquetar una gran quantitat d’ADN en un espai tan reduït com és el nucli. Una altra funció d’aquestes molècules és fer que els gens siguin accessibles (o inaccessibles) a les estructures funcionals que els transformen en altres tipus de molècules. El laboratori de Ferran Azorín estudia els processos moleculars que estructuren la cromatina per poder-ne controlar els seus efectes biològics. La pregunta principal que volen respondre és com els blocs llargs d’ADN es tornen inactius o silenciosos i com les cèl·lules els poden mantenir en silenci. Hi ha regions de l’ADN que estan pràcticament sempre silenciades, mentre que d’altres s’activen o es desactiven per aconseguir determinats efectes en el desenvolupament. Azorín i el seu grup estan estudiant aquests dos tipus de regions.

Senyals que organitzen les cèl·lules en les estructures del cos Construir un organisme complex requereix que les cèl·lules s’especialitzin i canviïn la manera que tenen de dividir-se, la seva forma i la seva conducta, tal com ho fan, per exemple, quan migren. Aquests canvis morfogenètics són coordinats per indicacions de l’entorn com poden ser, entre d’altres, molècules secretades per altres cèl·lules. Aquestes indicacions han de ser interpretades correctament dins

Resum Científic Resum Executiu 2008 19

la cèl·lula, fet que significa que la informació ha de passar al llarg d’una via de molècules de senyalització. El mateix senyal pot tenir efectes diferents segons en quin moment i en quina part del cos es produeixi. Moltes d’aquestes vies, que s’han conservat al llarg de l’evolució, han facilitat que estudis amb organismes models com ara la mosca de la fruita puguin revelar informació sobre l’evolució en els humans i d’altres animals. El laboratori de Jordi Casanova centra la seva recerca en aquest procés fent servir com a models el desenvolupament de la tràquea i la via de senyalització del receptor Torso en la mosca de la fruita.

Les bases de la divisió cel·lular Les cèl·lules noves en l’organisme provenen de cèl·lules progenitores que s’han dividit. La divisió cel·lular, que implica la sincronització perfecta de múltiples successos, varia en funció del context: funciona de manera diferent en cèl·lules embrionàries, en cèl·lules mare especialitzades en sang, en neurones i centenars d’altres tipus de cèl· lules, i en tumors de creixement ràpid. El laboratori de Cayetano González combina la genètica, la biologia molecular i la microscopia avançada in vivo per estudiar la divisió cel·lular. Com a sistemes models, el grup utilitza la Drosophila i cèl·lules cultivades de vertebrats. Alguns dels projectes que el grup té en marxa inclouen l’estudi del fus mitòtic (un conjunt de fibres que estiren els cromosomes per separar-los en dos grups), l’estudi de proteïnes descobertes recentment que construeixen estructures anomenades centrosomes i la modelització del càncer en la mosca de la fruita.

El citosquelet microtubular: una qüestió d’organització Els microtúbuls uneixen els fusos que condueixen a la segregació cromosòmica durant les divisions cel·lulars meiòtiques amb l’objectiu de produir ou i esperma i també per a proporcionar moviment a l’esperma a través del desenvolupament de flagel. Després de la fertilització, els microtúbuls són necessaris per promoure la proliferació cel·lular a partir de la formació del fus miòtic, la segregació cromosòmica i la divisió cel·lular.

Quan les cèl·lules es diferencien, els microtúbuls estableixen polaritat cel·lular, participen en la comunicació entre les cèl·lules i també tenen un paper en la migració cel·lular. Per dur a terme funcions tan diverses, els microtúbuls s’organitzen en xarxes complexes de diverses mides i formes. Una incorrecta organització microtubular s’ha vinculat a malalties com el càncer i a defectes del desenvolupament. Per a comprendre com les cèl·lules organitzen les seves xarxes microtubulars, el laboratori de Jens Lüders estudia els mecanismes moleculars que determinen on i quan es formen els microtúbuls. El laboratori, que fa servir el cultiu de teixits cel·lulars i l’extracte d’ous de Xenopus laevis com a sistemes models, centra la seva recerca en la identificació i caracterització de les vies microtubulars i en el paper dels anomenats centres organitzadors microtubulars com, per exemple, el centrosoma.

Formació d’extremitats: senyals, compartiments i límits A l’embrió, les estructures complexes com ara les extremitats s’inicien com un grup de cèl·lules que són idèntiques en un principi però que tot seguit es subdivideixen en territoris més petits anomenats compartiments. El laboratori de Marco Milán està aprofitant els prop de cent anys de treballs en genètica amb la mosca de la fruita per estudiar els senyals que guien el desenvolupament de les extremitats en Drosophila.

Recerques anteriors han demostrat que els compartiments sorgeixen a causa de mecanismes per evitar que diferents tipus de cèl·lules es barregin, fet que porta cap al desenvolupament de subterritoris i límits compartimentals entre teixits. Les cèl·lules que es troben en aquests límits secreten molècules senyalitzadores com ara Wg/Wnt i Dpp/TGFb‚ que guien el patró i el creixement de tota l’extremitat. Milán i el seu grup estan interessats en entendre com aquestes molècules controlen processos tan complexos com la generació d’extremitats adultes amb una mida concreta, la forma i el patró específic d’espècie.

20 Resum Executiu 2008 Resum Científic

Traducció genètica i malalties Per tal de sobreviure, les cèl·lules han de transformar la informació del seu genoma en ARN i, després, en proteïnes. Per dur a terme aquest darrer pas, anomenat traducció, és necessària una xarxa complicada de molècules que els científics tot just ara comencen a entendre en detall. Moltes de les interaccions que es produeixen s’estenen des del procés de fabricació de proteïnes fins a d’altres vies reguladores en les cèl·lules. Els desequilibris causats per alteracions d’aquestes interaccions es troben en l’origen d’un nombre de malalties i són utilitzats per patògens humans durant processos infecciosos.

El laboratori de Lluís Ribas de Pouplana està explorant aquestes xarxes d’interacció en cèl·lules humanes i en protozous que infecten els humans. El grup també estudia l’evolució de la maquinària de traducció genètica, que va experimentar canvis significatius amb l’evolució de les cèl·lules eucariotes com ara el llevat, les plantes i els animals.

Ribas i els seu equip d’investigadors també esperen assolir una millor comprensió sobre com van evolucionar aquests tipus de cèl·lules a través de l’estudi de molècules relacionades amb la traducció.

Construcció i reconstrucció del cervell El desenvolupament del cervell inclou diverses etapes: primer s’han de formar les regions, després s’han de desenvolupar diferents tipus de cèl·lules nervioses, que han de migrar als llocs corresponents i, finalment, connectar-se adequadament entre si. Un cop connectades, cal que responguin correctament a l’estimulació, que ha de permetre adquirir la capacitat d’aprenentatge i de memòria. Per acomplir totes aquestes fases, les cèl·lules han d’activar determinats gens en el moment idoni, saber interpretar els senyals de les molècules que es troben a la superfície d’altres cèl·lules (o que són secretades per elles) i respondre en conseqüència. El laboratori d’Eduardo Soriano centra part de la seva recerca en identificar nous gens que actuen en aquests processos. El grup també treballa en l’estudi de les diferències entre les cèl·lules del cervell en l’embrió i durant la infància —que són capaces de desenvolupar-se i autoreparar-se— i les de l’adult, que no poden fer-ho. L’observació dels mecanismes durant els primers anys de desenvolupament del cervell podria ajudar als científics a dissenyar noves teràpies regeneratives per reparar lesions en el cervell adult.

Resum Científic Resum Executiu 2008 21

Programa de Biologia Estructural i Computacional

L

a física i la vida tenen el seu punt de trobada al nivell de les molècules individuals, que regeixen el seu comportament per la forma i les propietats químiques que tenen. L’ADN, l’ARN, les proteïnes i altres tipus de molècules interactuen entre si i es transformen, a través d’una dansa complexa, per crear els organismes vius. Per tenir una comprensió detallada de la vida cal trobar la relació entre el comportament de tots aquests components i les seves estructures. Aquesta perspectiva és crucial per a l’estudi de les malalties genètiques, sovint causades per petits canvis estructurals en les molècules, així com per millorar els fàrmacs existents i crearne de nous. Un fàrmac acostuma a ser una molècula petita que actua quan s’uneix a una proteïna i n’altera el seu comportament. Sense una fotografia estructural d’aquesta interacció seria gairebé impossible comprendre el seu funcionament.

El Programa de Biologia Estructural i Computacional agrupa un ampli ventall d’expertesa per investigar aquests aspectes de la vida. Els avenços aconseguits en les últimes tres dècades en tècniques com la cristal·lografia de raigs X i la RMN —plataformes disponibles a l’IRB Barcelona— han permès obtenir mapes detallats de l’estructura de moltes molècules biològiques clau. Encara, però, en queden moltes per explorar i fins ara ha estat difícil poder observar el funcionament intern de les ‘màquines moleculars’ formades per un gran nombre de molècules. En molts casos, es pot obtenir informació estructural de proteïnes noves i les seves interaccions a partir de la comparació entre les seqüències d’aquestes proteïnes i les d’altres molècules ja conegudes. Això requereix l’ús d’eines computacionals innovadores, el potencial de les quals ha crescut enormement en els darrers anys gràcies a la riquesa d’informació que s’ha generat amb els projectes de genòmica.

22 Resum Executiu 2008 Resum Científic

Diagrames de l’interior de les màquines La seqüenciació de diversos genomes ha proporcionat llistes gairebé completes de les molècules que poden ser produïdes per un organisme. Les tècniques post-genòmiques estan revelant, gradualment, quins components s’utilitzen per construir determinades màquines dins la cèl·lula. El que encara falta, però, és aconseguir tenir una visió detallada de com s’uneixen les peces que formen la màquina. El grup de Patrick Aloy està dissenyant nous mètodes bioinformàtics per combinar informació dels genomes (seqüències de proteïnes) amb les llistes dels components de les màquines (obtingudes a través d’espectrometria de masses i altres tècniques) i informació sobre les interaccions entre superfícies o components de molècules (amb raigs X o RMN) amb diagrames de la construcció detallada dels complexos. Aquesta informació es pot utilitzar per mostrar els punts dèbils d’un complex, que podrien ser dianes per a experiments o per dissenyar nous fàrmacs.

Molècules que s’uneixen a l’ADN El grup liderat per Miquel Coll utilitza un ventall de tècniques per estudiar com es comporta l’ADN un cop s’uneix a proteïnes i a d’altres molècules. El mètode es basa en l’ús de raigs X d’alta intensitat per estudiar molècules cristal·litzades. El grup investiga com les proteïnes s’uneixen a l’ADN per controlar l’activitat dels gens, ja que es tracta d’un pas clau en la majoria de processos biològics. També estudien un fenomen anomenat transferència horitzontal de gens, un procés en què determinades cèl·lules transporten ADN a d’altres cèl·lules. Aquest procés requereix mecanismes complexos

Resum Científic Resum Executiu 2008 23

per transportar l’ADN a través de les membranes. Altres temes de recerca inclouen l’estudi d’estructures singulars d’ADN i de nous medicaments que puguin acoblar-se a l’ADN en canvi de a proteïnes.

Estrès oxidatiu: proteïnes de membranes Les proteïnes, que tenen un paper fonamental en la majoria de processos biològics, gairebé mai actuen soles. Normalment una molècula s’uneïx a dotzenes de proteïnes, a l’ARN, o a d’altres molècules per dur a terme una funció determinada. Observar els detalls de les estructures internes de les proteïnes i, en alguns casos, descobrir on actuen dins la cèl·lula, no és una tasca fàcil. Per respondre a aquestes preguntes, el laboratori d’Ignasi Fita combina cristal·lografia de raigs X i crio-microscopia electrònica per estudiar la biologia estructural del peroxisoma, un dels orgànuls eucariòtics més petits delimitats per una membrana. El grup està particularment interessat en els complexos que intervenen en l’aparició de malalties i en les proteïnes que s’uneixen a la membrana de l’orgànul. Els investigadors col·laboren en l’estudi de complexos de proteïnes eucariòtiques i de virus lligats a proteïnes receptores necessàries per entrar a la cèl·lula. El treball del grup també centra part de la recerca en l’estudi de diferents tipus d’enzims, en concret, aquells vinculats a l’estrès oxidatiu.

La RMN i la purificació d’estructures La ressonància magnètica nuclear (RMN) és una tècnica potent per determinar estructures tridimensionals a partir de l’aplicació de camps magnètics intensos a dissolucions de proteïnes. Mitjançant l’ús de seqüències de pulsos, la tècnica permet obtenir senyals que es correlacionen amb les distàncies entre àtoms per obtenir famílies d’estructures representatives. El laboratori de Maria Macias s’ha especialitzat en l’ús d’aquesta tècnica per analitzar estructures de proteïnes i els seus mecanismes de plegament. El grup ha implantat un procés eficient de col·laboració amb altres laboratoris per ajudar a determinar estructures de proteïnes mitjançant la supervisió i transferència de protocols d’obtenció de proteïnes pures a l’escala de mil·ligrams. El laboratori també dóna suport i supervisa les assignacions de RMN que es duen a terme i ofereix protocols modificats per a la determinació d’estructures en solució.

Anàlisi de dades i modelatge d’interaccions Les interaccions entre proteïnes i altres molècules es produeixen a una velocitat tan ràpida i a una escala tan petita que fan impossible la seva observació directa. Per a poder estudiar-les cal recórrer a models que incorporin informació de moltes fonts.

El grup de Modesto Orozco combina una varietat de mètodes —des de l’anàlisi automàtica de bases de dades biològiques fins a l’adaptació de càlculs matemàtics de dinàmica clàssica i química quàntica— per desenvolupar models a l’ordinador. L’objectiu a llarg termini és aconseguir connectar l’escala més petita de la vida amb el comportament de les cèl·lules i amb sistemes més grans en organismes.

Les interaccions com a modificadores d’estructures La RMN és particularment útil per observar canvis molt ràpids que es produeixen quan les proteïnes interactuen o bé entre elles o bé amb molècules petites, com ara un medicament. El laboratori de Miquel Pons utilitza aquesta tècnica per estudiar què passa durant aquestes interaccions. Un cas particularment intrigant és el de les proteïnes desordenades que amaguen el seu potencial d’interacció en un caos estructural aparent. La complexitat d’aquestes configuracions es pot adreçar a través de la modelització estadística en RMN i d’altres tècniques experimentals. En el desenvolupament de medicaments, la complexitat del món de les proteïnes i les seves interaccions s’assimila a la gran varietat d’estructures químiques que constitueixen l’espai químic, amb una mida equiparable al nombre aproximat d’estrelles que hi ha a l’univers. Pons i els seus investigadors estan desenvolupant noves eines computacionals i de RMN amb l’objectiu d’explorar l’espai químic en molècules petites que tinguin la capacitat de reestructurar complexos de proteïnes amb finalitats terapèutiques prometedores.

24 Resum Executiu 2008 Resum Científic

Integració experimental i computacional Els avenços recents en el camp de la genòmica i les tècniques d’alt rendiment, que s’han traduït en una explosió de dades biològiques, han oferit una oportunitat única per fer prediccions computacionals, amb gran precisió, de les complexes xarxes biològiques en els organismes vius. La posada en marxa de mètodes computacionals en recerca pot, no obstant, crear dubtes sobre les capacitats predictives de les simulacions per ordinador. És per aquest motiu que la validació experimental s’ha convertit en un requisit d’aquest tipus de recerca. El Laboratori de Bioinformàtica Experimental (EBL) es va crear el mes de gener del 2008 com a part d’un programa de col·laboració entre l’IRB Barcelona i el Centre de Supercomputació de Barcelona orientat a aconseguir nous avenços en biologia computacional. L’EBL, dirigit per Montse Soler, centra la seva recerca en integrar la informació experimental en models in silico creats per biòlegs computacionals del Programa de Biologia Estructural i Computacional. Les àrees d’investigació principals inclouen mapejar el genoma de les posicions del nucleosoma per una varietat de tipus de llevat, així com la recerca en línies cel·lulars de mamífer per trobar els factors que influeixen en el posicionament en certes regions del genoma com, per exemple, la metilació de l’ADN. L’EBL també analitza el potencial regulador de les seqüències promotores candidates en el genoma humà i busca descriure les vies patològiques a nivell molecular a partir de la combinació de la biologia computacional i les tècniques de descobriment interactives.

Resum Científic Resum Executiu 2008 25

Programa de Medicina Molecular

L

es ciències biomèdiques es troben en el llindar d’una nova era en medicina que, en un futur, hauria de conduir-nos a la cura del càncer, de la diabetis, de les malalties neurodegeneratives i d’una varietat de malalties que encara no es poden combatre amb les vacunes, els antibiòtics o amb els fàrmacs disponibles avui en dia. Els científics, però, tenen al seu abast un ampli ventall d’eines per estudiar l’origen de les malalties i disposen de nous mètodes per intervenir en els processos cel·lulars. La fita per a les properes dècades és aprendre a utilitzar aquestes eines, que ja han revolucionat la diagnosi mèdica, per poder manipular directament les molècules responsables de malalties. L’objectiu del Programa de Medicina Molecular és augmentar el coneixement en aquestes àrees i trobar noves vies per transformar els nous descobriments en aplicacions biomèdiques.

El programa compta amb un ampli ventall d’experts en bioquímica, biologia molecular i cel·lular, senyalització cel·lular i regulació, genòmica, genètica i immunologia. Les activitats d’investigació inclouen l’estudi de les bases moleculars de la diabetis, l’obesitat, la inflamació, la síndrome metabòlica i malalties rares així com la recerca de nous tractaments per a aquestes patologies.

Els grups dins del Programa de Medicina Molecular també estudien les vies de senyalització que controlen els processos cel·lulars, la biologia dels macròfags, estudis genòmics de les malalties, les bases moleculars d’aminoacidúries hereditàries i les bases estructurals de la funció transportadora de la membrana.

26 Resum Executiu 2008 Resum Científic

Interpretació dels senyals El laboratori de Carme Caelles estudia els principis que governen la interacció entre les vies de senyalització més importants de l’acció antiinflamatòria. Els senyals proinflamatoris inicien la resposta inflamatòria mitjançant l’activació de proteïnes anomenades JNK. En contraposició, molècules amb reconeguda activitat antiinflamatòria com els glucocorticoides bloquegen l’activació de la JNK, una part crucial del seu mecanisme d’acció farmacològica. Un segon interès del grup és l’estudi de les proteïnes de senyalització de la família NIMA, implicades en la regulació del cicle de divisió cel·lular.

Inflamació i macròfags El grup d’Antonio Celada estudia els macròfags, un tipus de cèl·lula que té una funció clau en els processos inflamatoris. En una primera fase, els macròfags eliminen els microorganismes (bactèries, paràsits, llevadures, etc.) que es troben en el focus inflamatori i, en una segona fase, tenen una activitat antiinflamatòria i ajuden a reparar lesions. Els macròfags també tenen un paper clau en processos inflamatoris crònics, com en el cas de l’artritis reumatoide. A més, indueixen la formació de vasos sanguinis que promouen el creixement de cèl·lules cancerígenes.

Per això és molt important conèixer el funcionament d’aquestes cèl·lules i saber potenciar-les quan són beneficioses o bloquejar-les quan són perjudicials. Celada i el seu equip d’investigadors estudien la senyalització induïda per les molècules que produeixen l’activació dels macròfags i com es regulen els gens que activen les diferents funcions d’aquestes cèl·lules. L’objectiu és trobar dianes terapèutiques per dissenyar fàrmacs que alterin l’activitat dels macròfags, ja sigui per a que es reprodueixin, es diferenciïn, s’activin o s’indueixi la seva mort i desaparició.

Resum Científic Resum Executiu 2008 27

Enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis L’excés de glucosa s’emmagatzema en forma de glicogen en el fetge i els músculs, per tornar-se a convertir en glucosa en situacions d’alta demanda energètica. El procés de síntesi i degradació del glicogen es veu alterat en malalties com la diabetis mellitus.

L’acumulació anormal de glicogen en les neurones també ha estat detectada en altres patologies. El laboratori de Joan J Guinovart treballa per ampliar el coneixement del metabolisme del glicogen i aprendre quins són els motius que fan que s’alteri en determinades malalties. El grup ha descobert diferències significatives entre el múscul i el fetge a l’hora de processar el glicogen, una troballa que pot ser rellevant per explicar els defectes observats en la diabetis. El laboratori també ha descobert que les neurones, tot i tenir la capacitat de sintetitzar glicogen, el mantenen bloquejat a través de tres mecanismes, un dels quals implica el complex laforina-malina. La desaparició d’aquest últim mecanisme està associada a la degeneració neuronal observada en la devastadora malaltia de Lafora. Els coneixements adquirits contribuiran al desenvolupament d’estratègies per al tractament de patologies vinculades a les alteracions en el metabolisme del glicogen, com per exemple la diabetis mellitus, la malaltia de Lafora i d’altres estats neurodegeneratius. El laboratori continua treballant en la indentificació de compostos antidiabètics, entre els quals hi destaca el wolframat sòdic, un compost que ha demostrat tenir propietats antidiabètiques i antiobesitat. El compost ha superat les fases 1 i 2 d’assajos clínics.

Subministrament i resubministrament d’aminoàcids al cos El cos necessita un subministrament constant d’aminoàcids per fer proteïnes. Les cèl·lules poden produir molts tipus d’aminoàcids a partir de components senzills, però d’altres s’han d’extreure a través del menjar. Per obtenir aquestes molècules cal fer-les passar a través de la membrana de la cèl·lula. El laboratori de Manuel Palacín està estudiant aquest sistema i per què esdevé defectuós en un grup de malalties anomenades aminoacidúries primàries hereditàries (PIA’s). En aquestes malalties, el ronyó, l’intestí i altres teixits podrien deixar d’absorbir els aminoàcids. Cadascun dels sistemes es responsabilitza de diferents tipus d’aminoàcids; els gens responsables de les deficiències encara són, en alguns casos, desconeguts. En els darrers 15 anys, el grup de Palacín ha identificat alguns membres d’una nova família de proteïnes de membrana anomenades HATs, que són responsables del transport d’alguns aminoàcids i pateixen alteracions durant les PIA’s. En l’actualitat, els científics estan analitzant les estructures de HAT per entendre com realitzen les funcions transportadores.

Resistència a la insulina i noves estratègies per teràpies contra la diabetis L’estil de vida cada vegada més sedentari està fent augmentar dràsticament els casos de diabetis de tipus 2 i problemes associats com l’obesitat, la hipertensió, i altres síndromes que incrementen la morbiditat i la mortalitat en la població. La combinació d’aquests desordres i la resistència a la insulina es denomina síndrome metabòlica i afecta un 40% de persones de més de 60 anys. Estudis recents suggereixen que alguns d’aquests problemes provenen de mecanismes genètics i cel·lulars comuns. El laboratori d’Antonio Zorzano està tractant d’identificar els gens responsables del desenvolupament de la resistència a la insulina associada a l’obesitat o a la diabetis de tipus 2.

El grup es centra, en concret, en gens relacionats amb els processos que es produeixen en les estructures cel·lulars anomenades mitocondris, en els mecanismes que controlen aquests o altres gens i en identificar nous senyals que poden estar involucrats. Altres objectius inclouen entendre com es transporta la glucosa a les cèl·lules i identificar nous compostos que podrien ser efectius per tractar la síndrome metabòlica.

28 Resum Executiu 2008 Resum Científic

Programa de Química i Farmacologia Molecular

L

’elaboració de nous medicaments implica dissenyar noves molècules o modificar-ne d’existents per aconseguir un efecte determinat en cèl·lules i organismes. En el passat, la ciència farmacèutica es basava en proves d’assaig i error per trobar substàncies que ajudessin a tractar els símptomes d’una malaltia i després utilitzava la química per extraure-les i perfeccionar-les. Sovint es feia sense tenir coneixement sobre el funcionament d’aquestes substàncies. En l’actualitat, els científics han descobert com actuen un gran nombre de fàrmacs. Normalment s’uneixen a una proteïna concreta o a un complex molecular i n’alteren la seva forma o la seva química, un canvi que afecta la interacció posterior amb altres molècules. Per estudiar i manipular aquestes interaccions s’utilitza una gran varietat de tècniques, que també estan orientades a trobar noves ‘dianes’ —proteïnes que tenen un paper clau en el desenvolupament de malalties— que al ser manipulades poden restablir el funcionament correcte de la cèl·lula.

El Programa de Química i Farmacologia Molecular inclou diversos tipus d’expertesa per abordar aquest nou enfocament en el disseny de fàrmacs. L’objectiu és identificar dianes, entendre les seves funcions i la naturalesa de les seves interaccions amb altres molècules així com construir o modificar molècules que puguin influir en el seu comportament. Els grups del programa sintetitzen una extensa varietat de compostos bioactius, amb un èmfasi especial en àcids nucleics, pèptids, proteïnes, peptidomimètics —molècules que s’assemblen o imiten pèptids naturals— i altres compostos químics. També utilitzen mètodes innovadors com ara la síntesi enantioselectiva, la síntesi de fase sòlida de llibreries de compostos bioactius i les reaccions multicomponent.

L’objectiu dels grups és crear substàncies que siguin útils com a medicaments o com a eines per investigar sistemes biològics. La investigació es centra en estudiar la interacció entre les substàncies candidates a medicament i les dianes escollides. Les tècniques emprades són, principalment, la RMN, els estudis computacionals i l’espectrometria de masses.

Resum Científic Resum Executiu 2008 29

Descobriment de nous compostos La recerca al laboratori de Fernando Albericio es basa en una potent plataforma química dissenyada per adreçar projectes de química medicinal, amb un èmfasi especial en càncer. Els subprojectes metodològics tenen com a objectiu principal alimentar la plataforma química, desvetllar incògnites científiques i solucionar els problemes que sorgeixen durant la recerca.

Els ecosistemes marins han demostrat ser una rica font de biodiversitat biològica i química que acabarà portant, de manera inevitable, al descobriment de nous fàrmacs candidats potencials. L’última dècada ha estat testimoni d’un augment dramàtic del nombre de compostos preclínics de vida marina que han entrat a formar part d’assajos clínics. L’evolució dels productes marins naturals en el camp del descobriment de fàrmacs pot ajudar a identificar nous camins encara més prometedors. Durant els darrers mesos, els tres primers productes marins ja han arribat al mercat, fet que demostra la rellevància de l’ecosistema marí com a font de nous compostos farmacèutics.

Un dels camps de recerca principals del grup és la síntesi total de productes naturals d’origen marí amb noves estructures i una bioactivitat important. Els compostos amb estructures peptídiques o poliheterocícliques i la combinació de sistemes peptídics i heterocíclics formen part dels esforços de recerca del grup. Un altre àmbit d’estudi rellevant és l’optimització de la bioactivitat i les propietats dels compostos a partir de la preparació de llibreries basades en productes naturals. La metodologia del grup

30 Resum Executiu 2008 Resum Científic

pretén facilitar els projectes de recerca biomèdics i trobar respostes a les incògnites que sorgeixin durant la recerca. El laboratori també té previst desenvolupar mètodes per preparar esquelets innovadors i construir blocs que, una vegada decorats adequadament, es faran servir en projectes de química medicinal. La posada en marxa d’aquests objectius sintètics està orientada a trobar eficiència, economia atòmica i diversitat estructural. En aquest context, les reaccions multicomponents són la primera opció a explorar per tal d’aconseguir aquests objectius. El grup, que basa una part considerable dels seus programes de recerca en l’ús de metodologia en fase sòlida, té previst continuar fent recerca en el desenvolupament de resines, espaiadors, reactius d’acoblament i estratègies, que de cara a un futur podran ser aplicades a la síntesi de fàrmacs candidats.

Fabricació d’ADN i ARN artificial L’èxit en el desenvolupament de la majoria dels projectes científics depèn de l’habilitat dels investigadors per a crear petites molècules artificials d’ADN i ARN. El grup de Ramon Eritja sintetitza aquestes molècules a partir de les seves subunitats, anomenades nucleòtids. Els projectes de recerca del grup engloben des de la preparació de molècules complexes d’ADN i ARN com a fàrmacs potencials fins a la utilització d’estructures d’ADN per la construcció de circuits a nanoescala. D’entre els projectes de recerca del grup hi destaca el descobriment de bases no naturals que estabilitzen estructures poc comunes d’àcids nucleics i que poden ser d’utilitat per a dissenyar un nou tipus de fàrmacs. El laboratori també ha concentrat esforços en el disseny de nous derivats d’ARN per a controlar l’expressió gènica a partir del mecanisme d’interferència d’ARN. Així mateix, el grup investiga l’ús dels derivats d’àcids nucleics en l’organització de molècules i materials en superfícies que poden ser d’interès per al desenvolupament de nous mecanismes bioanalítics.

Disseny i obtenció de fàrmacs L’objectiu final del disseny ‘racional’ de fàrmacs és estudiar la superfície de qualsevol part de les proteïnes per dissenyar un lligand molt eficient i selectiu que canviï el comportament de la proteïna en la direcció desitjada. Això és encara un somni, però el grup de l’Ernest Giralt està treballant intensament per aconseguir-ho i entendre quins són els principis que dicten la manera que tenen les molècules de reconèixer-se i entrelligar-se entre si. El laboratori centra part de la recerca en determinats aspectes de difícil resolució, com ara fer que les cèl·lules acceptin substàncies estranyes (medicaments), trobar vies per trencar el conglomerat de proteïnes que es forma en l’Alzheimer i en altres malalties neurodegeneratives, i aconseguir fàrmacs que puguin creuar la barrera hematoencefàlica. El grup investiga com millorar els mètodes que han de permetre abordar tots els aspectes anteriors: l’obtenció d’informació estructural amb RMN, com millorar la síntesi de fase sòlida de pèptids (una manera de dissenyar proteïnes artificials que no requereixin cèl·lules per produir molècules) i com perfeccionar els algoritmes computacionals per descobrir nous fàrmacs.

Desenvolupament de mètodes sintètics per a compostos bioactius El laboratori d’Antoni Riera està treballant en la creació de nous mètodes sintètics necessaris en diverses etapes del desenvolupament de fàrmacs. El grup té un interès especial en la síntesi asimètrica. Aquest focus és clau perquè els processos estàndard per sintetitzar molècules petites produeixen enantiòmers (versions ‘dreta i esquerra’, és a dir, molècules que tenen les mateixes propietats però que són imatges mirall l’una de l’altra). Les molècules biològiques poden reaccionar de manera molt diferent a cadascun dels dos tipus d’enantiòmers i, per tant, és crucial produir i purificar només la versió desitjada. El investigadors també centren esforços en trobar vies per produir més quantitat de compostos que tinguin interès terapèutic. Finalment, el grup està ajudant a crear biblioteques químiques que s’utilitzen per fer cribatges biològics.

A la recerca de noves molècules bioactives La preparació de noves entitats químiques és el primer pas, i potser el més important, en el procés de descobriment de fàrmacs. La metodologia per a dissenyar i preparar

Resum Científic Resum Executiu 2008 31

aquest tipus de compostos en quantitats i en forma pura és un dels elements claus dels projectes biomèdics. El laboratori de Màrius Rubiralta treballa en el desenvolupament de tecnologies orientades a obtenir compostos bioactius claus en forma pura. El grup desenvolupa procediments sintètics per aconseguir noves molècules peptídiques o compostos heterocíclics -estructures trobades amb freqüència en fàrmacs- i també estudia la separació dels enantiòmers de les molècules obtingudes. Així mateix, el laboratori centra part de la recerca en la descripció de noves reaccions multicomponents basades en heterocicles i fa servir alguns dels constructes sintètics com a eina per separar els enantiòmers i d’altres productes d’alt valor afegit a través de diverses tecnologies com, per exemple, la cromatografia. El grup també investiga els procediments fonamentals i la recerca metodològica en aquest darrer camp.

Observació de les proteïnes amb comportaments inapropiats La recerca duta a terme al laboratori de Xavier Salvatella té per objectiu descriure, de manera molt detallada, els moviments de les proteïnes i el seu paper en aquelles malalties com l’Alzheimer, l’amiloidosi sistèmica i l’encefalopatia espongiforme transmissible (malaltia de Creutzfeldt-Jakob), on els agregats proteics insolubles tendeixen a acumular-se en el teixit dels pacients. D’entre les qüestions específiques que el laboratori busca respondre s’hi inclou la caracterització de les propietats estructurals, a partir de mètodes d’anàlisi innovadors i resultats experimentals, de determinades proteïnes desordenades que estan involucrades en aquestes malalties. El laboratori també estudia les relacions entre l’estructura i la toxicitat en els agregats que aquestes proteïnes formen en els teixits de pacients. Aconseguir una descripció en resolució alta d’aquests processos, que condueixen a l’aparició de malalties, ofereix oportunitats per a desenvolupar nous enfocaments terapèutics, un dels objectius a llarg termini del grup.

32 Resum Executiu 2008 Resum Científic

Programa d’Oncologia

E

l càncer s’origina quan fallen els processos fonamentals que controlen la reproducció, la diferenciació i el comportament de les cèl·lules. El Programa d’Oncologia té per objectiu millorar la prognosi, la prevenció i el tractament del càncer a través de l’estudi dels principis bàsics en el desenvolupament de la malaltia.

El programa centra la recerca en els diferents aspectes de la iniciació i progressió dels tumors, amb especial èmfasi en els mecanismes responsables de l’adquisició de malignitat, la relació entre les cèl·lules mare i el càncer, i la identificació dels factors que condueixen a la metàstasi en teixits específics.

Els grups d’investigació del programa treballen per crear lligams estrets amb la part clínica de la recerca en càncer. Els acords de col·laboració establerts amb vàries unitats d’oncologia i patologia d’hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona faciliten la traducció de la recerca bàsica realitzada en aquest programa en noves eines diagnòstiques i terapèutiques d’interès per l’àmbit clínic.

Resum Científic Resum Executiu 2008 33

Les etapes del càncer colorectal El càncer colorectal constitueix una de les principals causes de mort per càncer a tot el món. La majoria dels tumors colorectals s’inicien com a lesions benignes, però una petita proporció pot evolucionar fins a estadis més malignes si s’acumulen mutacions en gens promotors de càncer o en gens que normalment eviten el desenvolupament de tumors. El darrer pas, el més letal en el progrés de la malaltia, és la migració de cèl·lules de càncer colorectal cap a altres òrgans, principalment el fetge, on comencen a desenvolupar nous tumors. El laboratori de l’Eduard Batlle estudia la iniciació del càncer colorectal i la seva progressió, des de les fases inicials fins a la formació de tumors agressius. Per als seus estudis, l’equip desenvolupa models cel·lulars i animals que imiten la versió humana d’aquesta malaltia devastadora. L’objectiu final és obtenir informació que permeti dissenyar noves eines diagnòstiques i terapèutiques.

El laboratori de l’Elena Sancho es centra en les vies de senyalització cel·lular implicades en les diferents etapes de desenvolupament del càncer colorectal. La progressió d’un tumor maligne, que es dóna al llarg de varis anys, sembla seguir una sèrie precisa de fases: les mutacions concretes en els gens relacionats amb el càncer es produeixen seguint un ordre específic. El laboratori té un interès especial en estudiar els efectes de les mutacions en les vies de senyalització que afecten no tan sols les cèl·lules cancerígenes sinó també el microambient del tumor. Les col·laboracions amb investigadors clínics han facilitat al grup l’accés a mostres de càncer colorectal en diferents estadis de malignitat, fet que ha permès l’anàlisi de les poblacions de cèl·lules que comprenen

34 Resum Executiu 2008 Resum Científic

els tumors en cadascuna de les fases de la malaltia. L’objectiu final és obtenir informació que permeti dissenyar noves eines terapèutiques i diagnòstiques.

Laboratori de Metàstasi Tumoral (MetLab) A l’interior de les cèl·lules, un complex entramat de xarxes de senyalització controla la seva divisió, la diferenciació, el moviment, l’organització i la mort. Les cèl·lules cancerígenes desobeeixen aquests senyals durant la progressió del tumor i la metàstasi, que és la responsable del 90% de les morts per càncer. L’interès principal del MetLab, dirigit per Roger Gomis, és identificar grups de gens i les seves funcions, l’abús dels quals per part de les cèl·lules tumorals els converteix en instruments per a la metàstasi. Aquestes funcions regeixen les etapes fonamentals de la fuga de cèl·lules del tumor primari a la circulació, de la invasió de teixits distants per part d’aquestes cèl·lules circulants i, en conseqüència, de l’establiment de colònies microscòpiques en aquests teixits. Mitjançant l’activació o l’anul·lació d’aquests gens en cèl·lules metastàtiques es valida la seva funció. Recentment s’ha observat que alguns dels gens candidats identificats pel laboratori es troben afectats en mostres de pacients. El coneixement de la combinació d’errors biològics que faciliten la invasió d’òrgans vitals per part de les cèl·lules metastàtiques permetrà atacar la malaltia d’una manera eficaç mitjançant la combinació de fàrmacs contra les possibles dianes terapèutiques.

Resum Científic Resum Executiu 2008 35

Plataformes Científiques

L

a recerca duta a terme a l’IRB Barcelona es beneficia d’un ampli ventall de Plataformes Científiques que ofereixen als investigadors assistència tècnica, accés a recursos biomèdics d’última generació, així com instrumentació i serveis orientats a accelerar els resultats científics.

Les Plataformes Científiques de l’IRB Barcelona, equipades amb tecnologies de recerca punteres, ofereixen un ampli ventall de serveis i tècniques en microscopia digital avançada, bioestadística, bioinformàtica, genòmica funcional, espectrometria de masses, expressió de proteïnes i models de malaltia a partir de ratolins.

Els serveis oferits als investigadors de l’IRB Barcelona inclouen eines de recerca per analitzar o alterar gens a nivell genòmic, l’accés a instruments de microscopia digital avançada d’última generació, tècniques d’espectrometria per identificar espècies biològiques, eines computacionals per a facilitar la interpretació de resultats experimentals, activitats d’expressió de proteïnes d’alt rendiment per poder dur a terme un nombre elevat de variacions experimentals en paral·lel i la producció de ratolins modificats genèticament amb fins per la investigació.

L’ubicació estratègica de les Plataformes Científiques dins del Parc Científic de Barcelona, prop dels laboratoris de l’IRB Barcelona, garanteix les sinergies i l’eficiència científica a l’hora de fer recerca.

A més de disposar de Plataformes Científiques pròpies, la recerca biomèdica desenvolupada a l’IRB Barcelona també es beneficia de les plataformes i els serveis del Parc Científic de Barcelona així com dels serveis tècnics de la Universitat de Barcelona.

36 Resum Executiu 2008 Resum Científic

Més enllà dels límits de la microscopia de llum convencional L’arribada simultània de les proteïnes fluorescents i els làsers ha revolucionat la microscopia de llum al permetre la localització específica de proteïnes marcades. Els ràpids avenços en microscopia confocal han donat pas a instruments de tecnologia punta que permeten la visualització en resolució alta d’imatges en 3D per localització espaial, la resolució espectral per la via de múltiples visualitzacions de fluoròfors, l’adquisició automàtica acurada per garantir una ràpida visualització a temps real i la multiposició per cribatges. A banda de mapejar etiquetes multicolors en 3D, la microscopia de llum també s’ha obert camí en el camp de les dinàmiques i les interaccions entre proteïnes, a partir de tècniques de manipulació làser directes per a mesurar paràmetres biofísics com la difusió, les unions i les interaccions. Altres tècniques de fotomanipulació disponibles són la fotoactivació, que ofereix la possibilitat de canviar fluoròfors segons les preferències de localització i de temps, i també la cirugia làser per a la manipulació d’òrgans, cèl·lules, o fins i tot orgànuls subcel·lulars. Les tècniques emergents, que trenquen amb les limitacions de difracció típiques dels microscopis òptics, ofereixen la possibilitat de desxifrar estructures fluorescents complexes a partir de desenes de nanòmetres. Per altra banda, la nova generació emergent de microscopis basats en la il·luminació lateral està sobrepassant els límits de la microscopia confocal tradicional gràcies a la capacitat de poder dur a terme, amb resolució alta i contrast, la visualització detallada a temps real d’un elevat nombre d’espècimens amb mides que arriben fins a varis mil·límetres.

La Plataforma Científica de Microscopia Digital Avançada (ADM), dirigida per Julien Colombelli, ofereix accés i suport a instruments d’última generació que van des de

Resum Científic Resum Executiu 2008 37

la microscopia confocal espectral automàtica fins a tècniques emergents per la manipulació cel·lular i la visualització. L’ ADM va iniciar les seves activitats el 2008 en un nou laboratori que posa a l’abast dels investigadors de l’IRB Barcelona un ampli ventall de plataformes necessàries per dur a terme totes les passes de la visualització digital, inclosa la preparació de mostres, l’adquisició d’imatges, l’anàlisi i la interpretació. La plataforma també disposa de secció òptica en fluorescència amb un sistema confocal espectral, disc giratori i sistemes de microscopia multifotònica. Altres tècniques específiques, com la TIRF, la nanocirugia làser, la microinjecció i la microscopia de fluorescència automàtica de camp ampli també es posaran en marxa aviat. Per a compensar el buit entre els sistemes comercials disponibles en l’actualitat i el progrés en la recerca puntera, l’ADM també està invertint esforços en desenvolupar nous instruments -com el FRAP de camp ampli combinat, la cirugia làser i la fotoactivació- en col·laboració amb investigadors de l’IRB Barcelona. La Plataforma també oferirà en un futur proper activitats de formació en microscopia avançada i tècniques de processament d’imatges.

Convertir xifres en informació Durant la darrera dècada s’han generalitzat un nombre de tecnologies que tenen la capacitat de generar grans quantitats d’informació. Els experiments genòmics i proteòmics d’alt rendiment, per exemple, generen dades que tenen com a punt de sortida des de nombres reduïts fins a centenars i milions de gens i proteïnes. En l’actualitat, els investigadors han de fer front no tan sols al repte d’obtenir informació científica rellevant, sinó també a la capacitat d’extraure la màxima informació de valor possible.

L’estadística, la ciència que transforma les dades en informació, ofereix un marc científic rigurós per a posar a prova les hipòtesis i per augmentar els coneixements sobre els sistemes i processos que generen les dades biomèdiques. La teoria del disseny experimental també serveix per a guiar els investigadors cap a quina és la millor manera de dur a terme els seus experiments per tal d’aconseguir els objectius fixats.

La Unitat de Bioestadística i Bioinformàtica, dirigida per David Rossell, es va crear amb l’objectiu de donar suport als científics en el disseny i l’anàlisi d’experiments biomèdics a partir d’eines informàtiques pioneres i de metodologia innovadora. La unitat vetlla per oferir als grups de recerca de l’IRB Barcelona un avantatge competitiu a través del desenvolupament de solucions fetes a mida per resoldre problemes molt específics. Aquestes solucions, que inclouen el desenvolupament de noves metodologies i programes, estan orientades a millorar la qualitat de la recerca i a accelerar l’obtenció de resultats.

Estudiar el genoma en un únic experiment La biologia molecular ha evolucionat, durant l’última dècada, de l’anàlisi entre gens a un apropament més exhaustiu per tal d’estudiar les xarxes reguladores que engloben des de dotzenes fins a centenars de parelles que interactuen entre si. Per garantir l’èxit de la recerca en aquest camp, els investigadors necessiten un nombre creixent d’eines que els permetin analitzar o alterar gens a un nivell genòmic ampli. La Plataforma Científica de Genòmica Funcional, dirigida per Herbert Auer, posa a l’abast de la comunitat científica eines genòmiques d’última generació. Aquests recursos s’engloben en dos categories:

38 Resum Executiu 2008 Resum Científic

•

Anàlisi de transcripció genòmica, poliformismes d’ADN i immunoprecipitació de la cromatina (ChIP-chip). Aquests tipus d’anàlisis es desenvolupen a partir de la tecnologia de micromatrius, produïda per Affymetrix. La plataforma ofereix, en tots els mètodes analítics, un servei complet que inclou des de la consulta inicial durant el disseny del projecte fins al control de qualitat dels materials, el processament de mostres, l’anàlisi inicial de dades, així com la interpretació i validació de resultats a partir de PCR a temps real.

•

Silenciament de l’expressió gènica amb ARNsh’s. Per silenciar l’expressió gènica, la plataforma disposa d’una llibreria humana d’ARN’s (Sigma) que conté prop de 75.000 clons que cobreixen la majoria de transcripcions conegudes.

Nous camins en espectrometria de masses L’espectrometria de masses, que s’ha convertit en una de les eines més rellevants de les ciències biomèdiques, té un camp d’aplicació molt ampli que cobreix des de l’anàlisi molecular fins a la caracterització de proteïnes. Gràcies a la seva versatilitat, l’espectrometria de masses és una tecnologia a la que cada vegada hi recorren més científics. Es tracta d’una eina que pot oferir una posició d’avantatge molecular exclusiva per interrogar ensamblatges dinàmics i no covalents que no es poden analitzar per altres vies i obrir així nous camins en la topologia d’entitats de massa elevada que es veuen complicades per interaccions dèbils o efímeres.

La Plataforma Científica d’Espectrometria de Masses, dirigida per Marta Vilaseca, ofereix eines de cromatografia i espectrometria modernes als investigadors de l’IRB Barcelona per identificar i caracteritzar un ampli ventall d’espècies biològiques. La plataforma està treballant per a implementar l’anàlisi de proteïnes intactes (topdown approach), dirigit a obtenir una caracterització completa, i per desenvolupar tècniques proteòmiques per quantificar proteïnes i determinar modificacions posttraslacionals. La plataforma també fa servir l’emparellament iònic per MS per estudiar les estructures macromoleculars i la conformació de proteïnes, àcids nucleics i els seus complexos.

Ratolins transgènics com a eines de recerca El ratolí transgènic és un dels models més potents de què disposa la comunitat científica per a estudiar malalties humanes. L’objectiu de la Plataforma Científica de Ratolins Transgènics és posar a l’abast dels investigadors aquesta tecnologia, ja sigui a través de l’obtenció de ratolins pre-generats, de cèl·lules mare embrionàries modificades genèticament, de vectors diana obtinguts de recursos públics o de la generació de nous models transgènics. La plataforma treballa per oferir un servei complert que inclogui des del desenvolupament i la producció de ratolins transgènics fins al disseny i construcció de vectors diana de gens i la producció de cèl·lules mare embrionàries de ratolins mitjançant o bé la injecció d’ADN purificat o bé cèl·lules embrionàries en embrions preimplantats. Un aspecte important de la feina duta a terme per la plataforma és l’adaptació i la millora de les tecnologies actuals per tal d’augmentar l’eficiència de la producció i oferir models més sofisticats.

Solució dels reptes proteics amb l’alt rendiment Tradicionalment, els investigadors solien abordar els reptes amb proteïnes a partir de processos repetitius de proves i redissenys que sovint eren costosos i requerien molt de temps. La Plataforma Científica d’Expressió de Proteïnes posa a l’abast dels investigadors serveis d’alt rendiment que permeten executar en paral·lel i de manera simultània moltes variacions d’un experiment (per exemple, truncaments o mutacions de proteïnes). Aquesta capacitat d’execució d’un gran nombre de variacions experimentals -generalment fins a 96- té el potencial de reduir de forma significativa el temps que es necessita per solucionar problemes amb proteïnes, un fet que contribueix a accelerar tant els resultats experimentals com la seva publicació. Els mètodes d’alt rendiment, a banda de l’estalvi de temps que suposen, també són rentables i poden reduir de manera

Resum Científic Resum Executiu 2008 39

significativa el cost dels projectes duts a terme al laboratori.

La plataforma, dirigida per Nick Berrow, ha llançat recentment una convocatòria per projectes adreçada a investigadors de l’IRB Barcelona per utilitzar la clonació HTP i, en un futur proper, també oferirà serveis de cribatge d’E. coli, cribatge en cèl·lules mamíferes i cèl·lules d’insectes o llevat, entre d’altres. La plataforma també preveu oferir un gran nombre de reagents de qualitat com, per exemple, alíquotes de bacteriòfags resistents, clonació i expressió d’E. coli, mitjans especialitzats d’expressió i reagents de clonació.

40 Resum Executiu 2008 Resum Científic

Dades IRB Barcelona • Patronat • Junta de Govern • Comitè Científic Internacional • Fonts de Finançament • Resum de la Producció Científica • Tesis Doctorals • Activitats de Transferència de Tecnologia • Seminaris Barcelona BioMed • Conferències Barcelona BioMed • Activitats de Divulgació • Organigrama • Personal de Direcció i Administració • Estadístiques de Recursos Humans • Afiliacions dels Investigadors • Parc Científic de Barcelona

Resum Científic Resum Executiu 2008 41

Patronat

E

l màxim òrgan de govern de l’IRB Barcelona, el Patronat, està integrat per 11 membres i presidit pel Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. El Patronat, que celebra reunions amb caràcter bianual, és responsable d’aprovar les activitats i el finançament de l’Institut, així com de vetllar pel compliment dels objectius anuals de recerca.

President Josep Huguet i Biosca Conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya

Vicepresident Primer Marina Geli i Fàbrega Consellera del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Vicepresidents Segons Dídac Ramírez Sarrió Rector de la Universitat de ­Barcelona (novembre 2008–present) Josep Samitier i Martí Rector en funcions de la Universitat de ­Barcelona (abril 2008–novembre 2008) Màrius Rubiralta i Alcáñiz Rector de la Universitat de ­Barcelona (octubre 2005–abril 2008)

Membres Ramon Moreno Amich Director General de Recerca del ­Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya Joan Roca Acín Director del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya Marta Segura i Bonet Secretària General del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya José Jerónimo Navas Director del Programa de Centres de Recerca, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya (octubre 2005-setembre 2008)

42 Resum Executiu 2008 Patronat

Carme Verdaguer i Montanyà Directora General de la Fundació Bosch i Gimpera Josep Samitier Martí Vicerector de Política Científica, Universitat de Barcelona (gener 2007-abril 2008) Fernando Albericio i Palomera Director General, Parc Científic de Barcelona Roser Artal Rocafort Directora Gerent, Parc Científic de Barcelona

Patronat Resum Executiu 2008 43

Junta de Govern Executive Board

L

a Junta de Govern de l’IRB Barcelona té com a responsabilitats principals supervisar les tasques directives de l’Institut, promocionar les activitats de recerca i vetllar per l’execució de les funcions delegades pel Patronat. La Junta és actualment presidida pel Director del Programa de Centres de Recerca del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i els seus membres són escollits per un període de quatre anys.

President José Jerónimo Navas Palacios Director del Programa de Centres de Recerca, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya (octubre 2005-setembre 2008)

Membres Ramon Moreno Amich Director General de Recerca del ­Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya Josep Samitier Martí Vicerector d’Innovació i Programes Internacionals de Recerca i Rector en funcions de la Universitat de Barcelona (gener 2007-novembre 2008)

Altres Participants Fernando Albericio Palomera Director General, Parc Científic de Barcelona Joan J Guinovart Cirera Director, IRB Barcelona Margarida Corominas Bosch Directora de Gestió, IRB Barcelona

44 Resum Executiu 2008 Junta de Govern

Comitè Científic Internacional External Advisory Board

E

l Comitè Científic Internacional de l’IRB Barcelona, format per un grup de 15 destacats científics en el camp de la biomedicina, és responsable d’oferir assessorament estratègic i de vetllar per la qualitat científica dels treballs de recerca duts a terme pels equips d’investigació de l’Institut.

Membres Hans Clevers The Netherlands Institute of Developmental Biology, Utrecht, Països Baixos Michael Czech Program in Molecular Medicine, University of Massachusetts Medical School, Worcester, EUA Christopher M Dobson Department of Chemistry and Physics, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit José Elguero Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Madrid, Espanya Samuel H Gellman Faculty of Chemistry, University of Winsconsin, Madison, EUA David M Glover Department of Genetics, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit Jan-Åke Gustafsson Center for Biotechnology, Karolinska Institute, Stockholm, Suècia Andrew Hamilton Department of Chemistry, Yale University, New Haven, EUA Robert Huber Max Planck Institute of Biochemistry, Martinsried, Alemanya Tim Hunt Cancer Research UK, London, Regne Unit Fotis C Kafatos Imperial College London, London, Regne Unit Bernd Meyer Institute for Organic Chemistry, Hamburg University, Hamburg, Alemanya

Comitè Científic Internacional Resum Executiu 2008 45

Charles J Sherr Department of Genetics and Tumor Cell Biology, St Jude Children’s Research Hospital, Memphis, EUA Bruce Spiegelman Department of Cell Biology, Harvard Medical School, Boston, EUA Karen Vousden Beatson Institute, Glasgow, Regne Unit

46 Resum Executiu 2008 Comitè Científic Internacional

Fonts de Finançament

L

a majoria del finançament de l’IRB Barcelona per activitats de recerca l’any 2008 va ser rebut per la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i del Departament de Salut. L’Institut també va rebre finançament addicional a partir d’ajuts competitius obtinguts, entre d’altres, del Ministeri espanyol de Ciència i Innovació i de la Comissió Europea, mitjançant els fons FEDER i el 7è Programa Marc.

La Universitat de Barcelona, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i diverses xarxes CIBER també van contribuir en el finançament a través de la incorporació a l’IRB Barcelona d’investigadors contractats per aquestes institucions.

Finançament Principal

Altres Fonts de Finançament

Fonts de Finançament Resum Executiu 2008 47

Resum de la Producció Científica

Publicacions Científiques L’any 2008, els investigadors de l’IRB Barcelona van publicar un total de 159 articles científics, 55 dels quals van ser fruit de col·laboracions internacionals amb investigadors del sector acadèmic i la indústria. La llista que segueix és una selecció de publicacions representatives de la recerca duta a terme a l’IRB Barcelona durant el 2008.

Aguilar-Arnal L, Marsellach FX and Azorín F. The fission yeast homologue of CENP-B, Abp1, regulates directionality of mating-type switching. EMBO J, 27(7), 1029-38 (2008) Bartoccioni P, Rius M, Zorzano A, Palacín M and Chillarón J. Distinct classes of trafficking rBAT mutants cause the type I cystinuria phenotype. Hum Mol Genet, 17(12), 1845-54 (2008) Casagrande F, Ratera M, Schenk AD, Chami M, Valencia E, Lopez JM, Torrents D, Engel A, Palacin M and Fotiadis D. Projection structure of a member of the amino acid/polyamine/organocation transporter superfamily. J Biol Chem, 283(48), 33240-48 (2008) Castellanos E, Dominguez P and González C. Centrosome dysfunction in Drosophila neural stem cells causes tumors that are not due to genome instability. Curr Biol, 18(16), 1209-14 (2008) Cifuentes D, Martínez-Pons C, GarcíaRocha M, Galina A, de Pouplana LR and Guinovart JJ. Hepatic glycogen synthesis in the absence of glucokinase: the case of embryonic liver. J Biol Chem, 283(9), 564249 (2008) Duarri A, Teijido O, López-Hernández T, Scheper GC, Barriere H, Boor I, Aguado F, Zorzano A, Palacín M, Martínez A, Lukacs GL, van der Knaap MS, Nunes V and Estévez R. Molecular pathogenesis of megalencephalic leukoencephalopathy with subcortical cysts: mutations in MLC1 cause folding defects. Hum Mol Genet, 17(23), 3728-39 (2008) Font-Burgada J, Rossell D, Auer H and Azorín F. Drosophila HP1c isoform interacts with the zinc-finger proteins WOC and Relative-of-WOC to regulate gene

expression. Gene Dev, 22(21), 3007-23 (2008) Garcia-Martin F, Cruz LJ, Rodriguez-Mias RA, Giralt E and Albericio FD. Design and synthesis of FAJANU: a de novo C(2) symmetric cyclopeptide family. J Med Chem, 51(11), 3194-02 (2008) Gordo S, Martos V, Santos E, Menéndez M, Bo C, Giralt E and de Mendoza J. Stability and structural recovery of the tetramerization domain of p53-R337H mutant induced by a designed templating ligand. Proc Natl Acad Sci EUA, 105(43), 16426-31 (2008) Herranz H, Pérez L, Martín FA and Milán M. A Wingless and Notch double-repression mechanism regulates G1-S transition in the Drosophila wing. EMBO J, 27(11), 1633-45 (2008) Jiménez JC, López-Macià A, Gracia C, Varón S, Carrascal M, Caba JM, Royo M, Francesch AM, Cuevas C, Giralt E and Albericio F. Structure-activity relationship of kahalalide F synthetic analogues. J Med Chem, 51(16), 4920-31 (2008) Jones TE, Brown CL, Geslain R, Alexander RW and Ribas de Pouplana L. An operational RNA code for faithful assignment of AUG triplets to methionine.

Mol Cell, 29(3), 401-07 (2008) Kim C, Sano Y, Todorova K, Carlson BA, Arpa L, Celada A, Lawrence T, Otsu K, Brissette JL, Arthur JS and Park JM. The kinase p38 alpha serves cell type-specific inflammatory functions in skin injury and coordinates pro- and anti-inflammatory gene expression. Nat Immunol, 9(9), 101927 (2008) Klemsz MJ, McKercher SR, Celada A, Van

48 Resum Executiu 2008 Resum de la Producció Científica

Beveren C and Maki RA. The macrophage and B cell-specific transcription factor PU.1 is related to the ets oncogene. J Immunol, 181(3), 1597-08 (2008) Liesa M, Borda-d’Agua B, Medina-Gómez G, Lelliott CJ, Paz JC, Rojo M, Palacín M, Vidal-Puig A and Zorzano A. Mitochondrial fusion is increased by the nuclear coactivator PGC-1beta. PLoS ONE, 3(10), e3613 (2008) Lloret-Llinares M, Carré C, Vaquero A, de Olano N and Azorín F. Characterization of Drosophila melanogaster JmjC+N histone demethylases. Nucleic Acids Res, 36(9), 2852-63 (2008) Malakoutikhah M, Teixidó M and Giralt E. Toward an optimal blood-brain barrier shuttle by synthesis and evaluation of peptide libraries. J Med Chem, 51(16), 4881-89 (2008) Marler KJ, Becker-Barroso E, Martínez A, Llovera M, Wentzel C, Poopalasundaram S, Hindges R, Soriano E, Comella J and Drescher U. A TrkB/EphrinA interaction controls retinal axon branching and synaptogenesis. J Neurosci, 28(48), 1270012 (2008) Noy A, Luque FJ and Orozco M. Theoretical analysis of antisense duplexes: determinants of the RNase H susceptibility.

J Am Chem Soc, 130(11), 3486-96 (2008) Olivella S, Solé A, Lledó A, Ji Y, Verdaguer X, Suau R and Riera A. Theoretical and experimental studies on the mechanism of norbornadiene Pauson-Khand cycloadducts photorearrangement. Is there a pathway on the excited singlet potential energy surface? J Am Chem Soc, 130(50), 16898-07 (2008) Padua D, Zhang XH, Wang Q, Nadal C, Gerald WL, Gomis RR and Massagué J. TGFbeta primes breast tumors for lung metastasis seeding through angiopoietinlike 4. Cell, 133(1), 66-77 (2008) Pérez A, Lankas F, Luque FJ and Orozco M. Towards a molecular dynamics consensus view of B-DNA flexibility. Nucleic Acids Res, 36(7), 2379-94 (2008)

Quijano C, Tomancak P, Lopez-Marti J, Suyama M, Bork P, Milan M, Torrents D and Manzanares M. Selective maintenance of Drosophila tandemly arranged duplicated genes during evolution. Genome Biol, 9(12), R176 (2008) Rafel N and Milán M. Notch signalling coordinates tissue growth and wing fate specification in Drosophila. Development, 135(24), 3995-01 (2008) Sebastián C, Serra M, Yeramian A, Serrat N, Lloberas J and Celada A. Deacetylase activity is required for STAT5-dependent GM-CSF functional activity in macrophages and differentiation to dendritic cells. J Immunol, 180(9), 5898-06 (2008) Shaye DD, Casanova J and Llimargas M. Modulation of intracellular trafficking regulates cell intercalation in the Drosophila trachea. Nat Cell Biol, 10(8), 964-70 (2008) Stein A and Aloy P. Contextual specificity in peptide-mediated protein interactions.

PLoS ONE, 3(7), e2524 (2008) Stein A, Panjkovich A and Aloy P . 3did update: domain-domain and peptidemediated interactions of known 3D structure. Nucleic Acids Res, 37, D300-04 (2008) The BioMoby Consortium, including Orozco M. Interoperability with Moby 1.0-it’s better than sharing your toothbrush!

Brief Bioinform, 9(3), 220-31 (2008) Valledor AF, Arpa L, Sánchez-Tilló E, Comalada M, Casals C, Xaus J, Caelles C, Lloberas J and Celada A. IFN-{gamma}mediated inhibition of MAPK phosphatase expression results in prolonged MAPK activity in response to M-CSF and inhibition of proliferation. Blood, 112(8), 3274-82 (2008) Valledor AF, Sánchez-Tilló E, Arpa L, Park JM, Caelles C, Lloberas J and Celada A. Selective roles of MAPKs during the macrophage response to IFN-gamma. J Immunol, 180(7), 4523-29 (2008)

Pérez-Lluch S, Cuartero S, Azorín F and Espinàs ML. Characterization of new regulatory elements within the Drosophila bithorax complex. Nucleic Acids Res, 36(21), 6926-33 (2008)

Resum de la Producció Científica Resum Executiu 2008 49

Col·laboracions Científiques Els investigadors de l’IRB Barcelona van participar en un total de 190 col·laboracions externes amb socis nacionals i internacionals del sector acadèmic i la indústria. A la xifra s’hi suma un total de 26 col·laboracions internes addicionals, que es van dur a terme entre investigadors de l’Institut amb la finalitat de reforçar els treballs conjunts entre els diferents programes de recerca.

Tipus de Col·laboracions Col·laboracions Internes 11%

Col·laboracions Externes (Nacionals) 47%

Col·laboracions Externes (Internacionals) 42%

Col·laboracions Externes per Sector

Laboratoris 5% Hospitals 9% Universitats 39%

Companyies 11%

Parcs Científics & Centres de Recerca 16%

Institucions de Recerca 20%

50 Resum Executiu 2008 Resum de la Producció Científica

Projectes i Xarxes de Recerca Durant el 2008, els investigadors de l’IRB Barcelona van participar en un total de 138 projectes i xarxes de recerca nacionals i internacionals. L’Institut va ser seleccionat per la Comissió Europea per coordinar dos projectes de recerca en l’àmbit de la salut dins del 7è Programa Marc. L’investigador Eduard Batlle també va ser premiat el 2008 amb un ajut del Consell Europeu de Recerca (ERC) per liderar un estudi sobre la progressió del càncer colorectal.

Fonts de Finançament Companyies 8% Fundacions 20% Comissió Europea 10%

Generalitat de Catalunya 4%

Govern Espanyol 58%

Àrees de Recerca

Oncologia 7% Química i Farmacologia Molecular 23%

Biologia Cel·lular i del Desenvolupament 26%

Medicina Molecular 22%

Biologia Estructural i Computacional 22%

Resum de la Producció Científica Resum Executiu 2008 51

Projectes de Recerca, Xarxes i Beques de Personal Les activitats de recerca de l’IRB Barcelona van ser finançades a través de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri espanyol de Ciència i Innovació, la Comissió Europea, fundacions públiques i privades, institucions i companyies. El finançament obtingut per investigadors de l’Institut a partir de projectes de recerca, xarxes i beques de personal va ascendir l’any 2008 a 10.246.788€. La llista següent comprèn les institucions que van contribuir en el finançament de l’IRB Barcelona a través de projectes de recerca.

Ministerio de Ciencia e Innovación Comissió Europea Fundació Marcelino Botin Fundació La Marató de TV3 Fundació “La Caixa” Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) Fundació Banco Bilbao Vizcaya Argentaria OncoStem Pharma Asociación Española contra el Cáncer (AECC) Laboratoris Almirall Grup Ferrer Internacional European Science Foundation (ESF) Agencia Española de Cooperación Internacional (AECID) Sylentis Fundación para la Investigación y Prevención del SIDA en España (FIPSE) Fundación Genoma España Palau Pharma Era Biotech European Molecular Biology Organization (EMBO) Ipsen Pharma Affinity Petcare

La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i diverses xarxes de recerca (CIBERDEM, CIBERER i CIBERNED) també van contribuir en el finançament a través de contractes de recerca.

L’IRB Barcelona agraeix les donacions privades a nivell individual de les següents persones: Dolors Barchino Ricarte, Montserrat Gallofré Bernat, Marta Luz Adalid, Francina Pons Pifarré, Josefina Porras González, Marta Prous (i família) Vilaseca, Vallnord SA.

52 Resum Executiu 2008 Resum de la Producció Científica

Tesis Doctorals

L

’any 2008 l’IRB Barcelona va impulsar una sèrie d’iniciatives orientades a oferir formació i enfortir els vincles entre els més de 150 estudiants de doctorat que actualment treballen en laboratoris de l’Institut. Les noves iniciatives van incloure la creació d’un Consell d’Estudiants per representar la comunitat, el llançament d’un nou sistema de rotacions en els laboratoris per promoure les interaccions multidisciplinàries entre estudiants, l’establiment de comitès d’assessorament de tesis, un curs introductori per als nous estudiants de doctorat, i la creació d’un grup de treball liderat per estudiants per organitzar el primer simposi d’estudiants de l’Institut, que es celebrarà el novembre del 2009 a Barcelona.

Els estudiants de doctorat van defensar l’any 2008 un total de 27 tesis, un cop finalitzats els seus projectes de recerca duts a terme en laboratoris de l’IRB Barcelona.

Activació gènica per la via de Torso i el seu antagonisme amb els mecanismes de repressió transcripcional de la línea germinal a Drosophila José Manuel de la Heras Chanes, Universitat de Barcelona (2008) Director: Jordi Casanova Caracterització de la proteïna tirosina quinasa citoplasmàtica Ack1 al sistema nerviós central Anna La Torre i Vila, Universitat de Barcelona (2008) Directors: Eduardo Soriano García i Jesús Ureña Caracterització de la proteïna dSAP18 a Drosophila melanogaster Elisabet Costa Cros, Universitat de Barcelona (2008) Directora: Maria Lluïsa Espinàs Characterisation of the methionyl-tRNA synthetase from mycoplasma penetrans Thomas Jones, Universitat de Barcelona (2008) Director: Lluis Ribas de Pouplana Diseño, síntesis y estructura de dominios helicoidales. Influencia de la introducción de aminoácidos D Carmen Giovana Granados, Universitat de Barcelona (2008) Director: Ernest Giralt

Tesis Doctorals Resum Executiu 2008 53

Estudio de métodos sintéticos para la preparación de productos naturales con azoles concatenados Delia Hernández-Romero, Universitat de Barcelona (2008) Directors: Fernando Albericio i Mercédez Álvarez Estudio de resinas para fase sólida y su aplicación a la síntesis de péptidos antitumorales Fayna García, Universitat de Barcelona (2008) Director: Fernando Albericio Estudio teórico de interacciones moleculares. Aplicaciones al diseño de fármacos Jordi Muñoz, Universitat de Barcelona (2008) Director: Modesto Orozco Estudio teórico del transporte de ligandos en proteínas y de la afinidad ligando receptor Axel Bidon-Chanal, Universitat de Barcelona (2008) Director: Modesto Orozco Estudios de mecanismos de interacción macromolecular Alberto Pérez, Universitat de Barcelona (2008) Director: Modesto Orozco Evolutionary algorithms and de novo peptide design Ignasi Belda, Universitat Politècnica de Catalunya (2008) Director: Ernest Giralt Genetic injury and macrophages. Implications in aging and inflammation Sebastián Muñoz, Universitat de Barcelona (2008) Directors: Antonio Celada i Jorge Lloberas Identificació de nous elements de la via de senyalització del receptor Torso de Drosophila melanogaster Gemma Ventura, Universitat de Barcelona (2008) Directors: Jordi Casanova i Marc Furriols Identificación y caracterización de un nuevo mecanismo regulador de la síntesis de glucógeno y su deficiencia en la enfermedad de Lafora David Vilchez, Universitat de Barcelona (2008) Director: Joan J Guinovart La flexibilidad en los ácidos nucleicos. Un estudio de dinámica molecular Agnes Noy, Universitat de Barcelona (2008) Director: Modesto Orozco Les propietats físiques de l’ADN en escala genòmica Josep Ramon Goñi, Universitat de Barcelona (2008) Director: Modesto Orozco Molecular mechanisms that regulate the classical and alternative activation of macrophages Luis Arpa, Universitat de Barcelona (2008) Directors: Antonio Celada i Annabel Fernández New protecting groups for the synthesis of complex peptides Albert Isidro, Universitat de Barcelona (2008) Directors: Fernando Albericio i Mercédez Álvarez

54 Resum Executiu 2008 Tesis Doctorals

Proteases identification with activity-based proteomics Eduard Sabidó, Universitat de Barcelona (2008) Directors: Ernest Giralt i Teresa Tarragó Role of the mitocondrial protein Mitofusin 2 on the hepatic metabolism José Carlos Paz, Universitat de Barcelona (2008) Director: Antonio Zorzano Role and regulation of mitocondrial dynamics in skeletal muscle Marc Liesa, Universitat de Barcelona (2008) Director: Antonio Zorzano Síntesi assimètrica de productes amb interès farmacològic a partir d’epoxialcohols insaturats Carlos Alegret, Universitat de Barcelona (2008) Director: Antoni Riera Síntesis de pseudopéptidos derivados de la miraziridina A Patricia López, Universitat de Barcelona (2008) Directora: Anna Diez Structural studies of proteins and protein complexes by mass spectrometry and force microscopy Stephanie Boussert, Universitat de Barcelona (2008) Director: Ernest Giralt Study of the aggregation process of amyloid proteins. Examination of aggregation inhibitors Dolors Grillo, Universitat de Barcelona (2008) Directors: Ernest Giralt i Francesc Rabanal The transport of arginine in macrophages and Th1/Th2 susceptibility Maria Gloria Sans, Universitat de Barcelona (2008) Directors: Antonio Celada i Jorge Lloberas

Use of calix[4]arenes to recover the self-assembly ability of mutated p53 tetramerization domains Susana Gordo, Universitat de Barcelona (2008) Director: Ernest Giralt

Tesis Doctorals Resum Executiu 2008 55

Activitats de Transferència de Tecnologia

E

n el decurs del 2008, els investigadors de l’IRB Barcelona van participar en una sèrie d’invencions que van resultar en la publicació de sol·licituds de patents. El treball científic va ser fruit de les intenses col·laboracions entre els membres de l’Institut i els sectors biotecnològic i farmacèutic, així com de l’interès industrial dels descobriments.

A screening method for identifying new aminoacyl-tRNA synthetase inhibitors Ribas de Pouplana L, Bori Sanz T, Castro de Moura M i Geslain R No publicació/data: WO2008028862 (13/3/2008) A screening method for identifying new drugs Ribas de Pouplana L i Bori Sanz T No publicació/data: WO2008000785 (03/01/2008) Compounds for the treatment of diseases related to insulin resistance Gumà A, Cantó C i Zorzano A No publicació/data: WO2008006922 (17/1/2008) Compounds that act as a vehicle for delivery through the blood-brain barrier and charge delivery vehicle constructions Giralt E i Teixidó M No publicació/data: WO2008025867 (06/03/2008) Inhibition of alpha-synuclein aggregation Zurdo J, Fowler S, Stallwood Y, Giralt E, Teixidó M i Carulla N No publicació/data: WO2008003943 (01/10/2008) Inhibition of beta-amyloid aggregation Zurdo J, Fowler S, Carulla N, Giralt E i Teixidó M No publicació/data: WO2008050133 (02/05/2008) Method and device for the control and analysis of nerve cell growth Loza P, Amat I, Vathalloor M, Cormack G, Torner Ll, Artigas D, Andres MR i Soriano E No publicació/data: WO2008043808 (17/04/2008) Method for obtaining bicyclic peptides Tulla J, Bayo N i Albericio F No publicació/data: WO2008040833 (04/10/2008)

56 Resum Executiu 2008 Activitats de Transferència de Tecnologia

Method for peptide synthesis Giraud M, Albericio F, Quattrini F, Werbitzky O, Senn K i Williner M No publicació/data: WO2008040536 (04/10/2008) Polypeptides with the capacity to entrap drugs and release them in a controlled way Giralt E, Poyatos P, Gulin O i Anglada F No publicació/data: WO2008071594 (19/06/2008) Proton acceptor imunium/carbocation-type coupling agents Albericio F, El-Faham A, Luxembourg Y i Ewenson A No publicació/data: WO2008139481 (20/11/2008) P,S-type bidentate chiral ligands and use thereof in the Pauson-Khand reaction Sola J, Verdaguer X i Riera A No publicació/data: WO2008046950 (24/4/2008) Therapeutic agent for treatment of bipolar affective disorder in mammals Giralt E i Tarragó ME No publicació/data: WO2008077978 (03/07/2008)

Activitats de Transferència de Tecnologia Resum Executiu 2008 57

Seminaris Barcelona BioMed

O

rganitzats per investigadors principals de l’IRB Barcelona, el cicle de seminaris Barcelona BioMed va reunir l’any 2008 més de 100 experts internacionals en biomedicina per presentar els últims resultats dels seus treballs de recerca a la comunitat científica local. Els seminaris van servir de plataforma per mantenir els investigadors de l’IRB Barcelona al dia dels últims avenços científics en cadascun dels seus àmbits de recerca.

11 gener 2008

8 febrer 2008

Marine sponges as a model system of cellular recognition. Future perspectives in biomedical research Xavier Fernández, Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Barcelona, Espanya

Cell proliferation and cell competition: what fruit flies can reveal about growth control Nicholas Baker, Albert Einstein College of Medicine, Nova York, EUA

23 gener 2008 How telomeres suppress DNA damage signalling at chromosome ends Eros Lazzerini Denchi, Lange Laboratory, The Rockefeller University, Nova York, EUA

25 gener 2008 Nanoscale molecular interactions, dynamics and functional relevance of endothelial adhesive platforms in primary living cells Francisco Sánchez-Madrid, Hospital de la Princesa, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, Espanya

29 gener 2008

15 febrer 2008 Epidermal stem cells in skin homeostasis and cancer Salvador Aznar-Benitah, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

22 febrer 2008 Metabolic circularity as a guiding vision for systems biology: ‘Moonlighting’ proteins, a necessity of life?

María Luz Cárdenas, Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), Marseille, França

29 febrer 2008

The IRB Barcelona has a new Biostatistics and Bioinformatics core facility!

David Rossell, Biostatistics Unit, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

Unraveling the host-pathogen interactions in Streptococcus pneumoniae by X-ray crystallography Juan Hermoso, GCMBE, Instituto QuímicaFísica Rocasolano, Madrid, Espanya

30 gener 2008

7 març 2008

Cancer biomarkers and new cancer antigens for vaccine therapy Robert Rees, Nottingham Trent University, Nottingham, Regne Unit

Neurogenic niche in the carotid body and its applicability in cell therapy for Parkinson’s disease José López-Barneo, Hospital Universitario Virgen del Rocío, Sevilla, Espanya

1 febrer 2008 Control of neuronal cell generation and survival by cannabinoids Manuel Guzmán, Universidad Complutense, Madrid, Espanya

7 febrer 2008 Analysing stem cells within intact tissue using Drosophila Allan Spradling, Carnegie Institution, Washington, EUA

14 març 2008 Structured-based drug design: applications and future perspectives Celerino Abad-Zapatero, University of Illinois at Chicago, Chicago, EUA

26 març 2008 Azaheterocyclic analogues of natural products as lead towards biological activity Christian Stevens, Ghent University, Ghent, Bèlgica

58 Resum Executiu 2008 Seminaris Barcelona BioMed

28 març 2008

23 abril 2008

Membrane biology in the genomics era Stephen Baldwin, Leeds University, Leeds, Regne Unit

Spatio-temporal evolution of endocytic subcomplexes during membrane budding: insights from quantitative inmunoelectron microscopy Fátima Idrissi, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

2 abril 2008 Epithelial proliferation and axis specification in Drosophila Isabel Palacios, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

4 abril 2008 Complement genes and predisposition to disease. The dark side of innate immunity Santiago Rodríguez de Córdoba, Centro de Investigaciones Biológicas (CSIC), Madrid, Espanya

9 abril 2008 Integrating Wnt and Shh signalling during spinal cord morphogenesis Roberto Álvarez, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

10 abril 2008 RNAi therapeutics: Can it move from the bench to the bedside or is it just a flash in the pan?

Sukhendu Dev, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

11 abril 2008 Interaction of mycobacteria with macrophages: New role of NF−kB in the innate immune response Maximiliano G Gutiérrez, European Molecular Biology Laboratory (EMBL), Heidelberg, Alemanya

16 abril 2008 Identifying the histone trimethylation role in an in vivo model of neural stem cell maintenance and differentiation Naiara Aquizu, Institut de Biologia Molecular de Barcelona, Barcelona, Espanya

18 abril 2008 Multifunctional pharmaceutical nanocarriers for therapy and diagnostics Vladimir Torchilin, Northeastern University, Boston, EUA

21 abril 2008 The endocytic control of cell-cell signalling and tumor suppression Thomas Vaccari, University of California, Berkeley, EUA

25 abril 2008 Molecular mechanisms of amyotrophic lateral sclerosis (ALS): from in vitro models to cerebrospinal fluid biomarkers Jacques Borg, Neurochemistry Laboratory, Saint Etienne, França

28 abril 2008 Flybase Workshop Peter McQuilton, Flybase, Cambridge, Regne Unit

30 abril 2008 Factors that regulate target-cell specific innervations Sara Rubio, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

7 maig 2008 Scarface, a novel secreted serine proteaselike molecule is a target of JNK signalling required for embryonic dorsal closure in Drosophila Georgina Sorrosal, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

9 maig 2008 New approaches towards understanding the cellular basis of embryonic development in the mouse Miguel Torres, Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), Madrid, Espanya

14 maig 2008 Minisymposium: Cell biology meets morphogenesis Antonio García-Bellido, Centro de Biología Molecular ‘Severo Ochoa’, Madrid, Espanya; Franck Pichaud, University College London, Londres, Regne Unit; Markus Affolter, Basel University, Basel, Suïssa

16 maig 2008 3D structure and function of macromolecular multi-protein complexes involved in DNA repair using electron microscopy Óscar Llorca, Centro de Investigaciones Biológicas (CIB)-CSIC, Madrid, Espanya

Seminaris Barcelona BioMed Resum Executiu 2008 59

Mechanical constraints pattern cellular behaviour during dorsal closure in Drosophila Nicole Gorfinkiel, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

18 juny 2008

19 maig 2008

20 juny 2008

Myosin II and the morphogenesis of the imaginal discs Luis Escudero, MRC Laboratory of Molecular Biology, Cambridge, Regne Unit

21 maig 2008 Chemotaxis in Drosophila: Making sense of graded olfactory stimuli Matthieu Louis, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

23 maig 2008 Is the DNA damage response (DDR) a bona fide tumour suppressor barrier? Óscar Fernández, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid, Espanya

26 maig 2008 Differential regulation of sister chromatid cohesion in female Drosophila germ line stem cells Rui Martinho, Instituto Gulbenkian de Ciencia, Oeiras, Portugal

28 maig 2008 DNA structure and genomics Juan Subirana, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Barcelona, Espanya

Role of the Wnt pathway during planarians regeneration Teresa Adell, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya

TRAIL, apoptosis and autophagy in normal and transformed cells Abelardo López Rivas, Centro Andaluz de Biología Molecular y Medicina Regenerativa, Sevilla, Espanya

25 juny 2008 A permissive role of Notch in maintaining the DV affinity boundary of the Drosophila wing Isabelle Becam, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

27 juny 2008 Identification and characterisation of Lynch syndrome: contributions of the EPICOLON project Antoni Castells, Hospital Clínic, Barcelona, Espanya

2 juliol 2008 The necrotic serpin, a protease inhibitor which controls the innate immune response in Drosophila David Gubb, CIC bioGUNE, Derio, Espanya

3 juliol 2008

The role of the histone variant macroH2A during cell fate decisions Marcus Buschbeck, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

Regulation of self-renewal, proliferation and differentiation in a stem cell lineage Minx Fuller, Stanford University School of Medicine, Stanford, EUA

30 maig 2008

4 juliol 2008

The oncogenic role of TGF-beta in glioma Joan Seoane, Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona, Espanya

Translation in time and space: Sequential waves of polyadenylation and deadenylation define a translation circuit that drives meiotic progression Raúl Méndez, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

4 juny 2008 Preferential incorporation of adult generated neurons into spatial memory networks Catia Teixeira, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

6 juny 2008 Novel strategies to resolve inflammation Adriano Rossi, University of Edinburgh Medical School, Edinburgh, Scotland, Regne Unit

11 juny 2008 Graded sonic hedgehog signalling and the control of neural cell fate James Briscoe, National Institute for Medical Research (NIMR), Londres, Regne Unit

13 juny 2008 Neuron-glia metabolic coupling and plasticity Pierre Magistretti, Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL), Lausanne, Suïssa

17 juny 2008 Unveiling novel regulators of senescence using genetic screenings Jesús Gil, Imperial College Faculty of Medicine, Londres, Regne Unit

9 juliol 2008 Intra-cytoplasmic lumen formation during terminal branches elongation of the Drosophila tracheal system Louis Gervais, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

11 juliol 2008 Synthetic peptides for specific DNA recognition José Luis Mascareñas, Universidad de Santiago, Santiago de Compostela, Espanya

14 juliol 2008 miRNA in stem cells Hannele Ruohola Baker, Washington University, Washington, EUA

15 juliol 2008 Generation of patient-specific iPS cells Ángel Raya, Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), Barcelona, Espanya

16 juliol 2008 Thermostabilisation and structure

60 Resum Executiu 2008 Seminaris Barcelona BioMed

determination of a b1 adregenic receptor María Serrano Vega, MRC Laboratory of Molecular Biology, Cambridge, Regne Unit

25 juliol 2008 Mitochondrial dysfunction increases oxidative stress and decreases chronological life span in fission yeast Elena Hidalgo, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, Espanya

28 juliol 2008 Toward carbohydrate-based drug discovery Shin-Ichiro Nishimura, National Institute of Advanced Industrial Science and Technology, Sapporo, Japó

3 setembre 2008

Chile, Santiago, Chile Quantitative proteomics of the intraerythrocytic life stages of the malaria parasite Plasmodium falciparum Bernardo Foth, School of Biological Sciences, Nanyang Technological University, Singapur Host cell invasion by hemorrhagic arenaviruses Stefan Kunz, Centre Hospitalier Universitaire Vaudois, Lausanne, Suïssa

8 octubre 2008 Polyploidy In colon carcinoma cells is modulated by mithramycin Sk Marc Bataller, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

The unicell-to-multicell transition: A functional and comparative genomics approach Iñaki Ruiz, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya

9 octubre 2008

8 setembre 2008

Towards rational intervention in Parkinson’s disease: structural studies of intrinsically disordered α-synuclein and associated protein complexes Carlos Bertoncini, Cambridge University, Regne Unit

Molecular imaging of angiogenesis: Peptides, proteins and nanoparticles Weibo Cai, University of Wisconsin, Madison, EUA

10 setembre 2008 Bioinformatics characterisation of protein variability Xavier de la Cruz, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

17 setembre 2008 Cell polarity and tissue morphogenesis in Drosophila Kyra Campbell, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

19 setembre 2008 The mammalian ‘hipo’ pathway: signal trasduction through the Rassf1/Nore1Mst1/2 tumor suppressor complexes Joseph Avruch, Harvard Medical School, Harvard University, Boston, Massachusetts, EUA

22 setembre 2008 Targeted genome editing in mammalian cells using engineered zinc finger nucleases Phil Simmons, Sigma Aldrich, St. Louis, EUA

25 setembre 2008 Discovery of novel potent, selective and orally efficacious A2B adenosine receptor antagonists Bernat Vidal, Almirall Laboratories, Barcelona, Espanya

26 setembre 2008

Brain tumor supressors and neural stem cell self-renewal in Drosophila Hongyan Wang, Duke-NUS Graduate Medical School, Singapur

10 octubre 2008 Regulation of pre-mRNA splicing in budding yeast Josep Vilardell, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

15 octubre 2008 The cytosolic kinase Ack1 in the developing nervous system Anna La Torre, Universitat de Barcelona/IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

17 octubre 2008 Looking for the Kepler’s laws of drug discovery Celerino Abad-Zapatero, University of Illinois at Chicago (UIC), Chicago, EUA

22 octubre 2008 Regulatory particle of the proteasome: a nanoprocessor controlling cellular pathways Bernat Crosas, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya Spatio-temporal evolution of endocytic subcomplexes during membrane budding: insights from quantitative immunoelectron microscopy Fátima Idrissi, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

Structural characterisation of MuB helical filaments by electron microscopy Santiago Ramón-Maiques, Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC), València, Espanya

24 octubre 2008

1 octubre 2008

27 octubre 2008

Skeletal muscular formation and fibrosis; new insights about the role of TGB-beta and CTGF Enrique Brandan, Universidad Católica de

Mysteries in growth control and the hippo pathway Georg Halder, University of Texas, MD

Biogenesis of a transport carrier during protein secretion Vivek Malhotra, Centre de Regulació Genòmica (CRG), Barcelona, Espanya

Seminaris Barcelona BioMed Resum Executiu 2008 61

Anderson Cancer Centre, Houston, EUA

24 novembre 2008

Oscarella lobularis, an emerging sponge model in comparative developmental biology Eve Gazave, Centre d’Océanologie de Marseille, Marseille, França

ER to nucleus communication relies on HAC1 mRNA targeting Tomás Aragón, University of California, San Francisco (UCSF), San Francisco, EUA

28 octubre 2008 A role for the p53 tumor suppressor protein in metabolism Karim Bensaad, Cancer Research UK, Beatson Laboratories, Glasgow, Regne Unit A role of Stardust in morphogenesis and function of the Drosophila eye Natalia Bulgakova, Max Planck Institute of Molecular Cell Biology and Genetics, Dresden, Alemanya

29 octubre 2008 Towards a theory of biological networks Natasa Przulj, University of California, Irvine, EUA Mechanisms of dendrite differentiation and remodeling Gaia Tavosanis, Max Planck Institute of Neurobiology, Martinsried, Alemanya

31 octubre 2008 Understanding and manipulating proteinprotein interactions in G protein signalling: one step beyond GPCRs Alan Smrcka, University of Rochester Medical Centre, Rochester, EUA

3 novembre 2008 Lipochaperones: lipids as molecular chaperones and topological determinants Mikhail Bogdanov, University of Texas, Houston, EUA

5 novembre 2008 JmjC+N histone demethylases in Drosophila melanogaster Marta Lloret, Institut de Biologia Molecular de Barcelona/IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

7 novembre 2008 Mechanisms of structural plasticity at the vertebrate neuromuscular junction Rüdiger Rudolf, Karlsruhe Institute of Technology, Karlsruhe, Alemanya

12 novembre 2008 Force sensing in actin bundles: a model system to seek mechanosensors involved in cell adhesion and contractility Julien Colombelli, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

14 novembre 2008 Protein misfolding and disease: mapping the triggering event Mikael Akke, Lund University, Lund, Suècia

19 novembre 2008 Dissecting Reelin functions in the adult brain by conditional transgene expression Lluís Pujadas Puigdomènech, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

28 novembre 2008 Alteration of mitochondrial form and function in metabolic diseases and cancer Rossignol Rodrigue, Université Victor Segalen, Bordeaux, França

3 desembre 2008 Drosophila as a model to identify new human genes Álvaro Tavares, Instituto Gulbenkian de Ciéncia, Oeiras, Portugal Identification of proteins that interact with cyclophilin A, cyclophilin B and FKBP12 and their implications in CsA Guillermo Suñé, Institut de Recerca Vall d’Hebron, Barcelona, Espanya

5 desembre 2008 The function of the intermediate compartment in pre-Golgi trafficking involves its stable connection with the centrosome Jaakko Saraste, Bergen University, Bergen, Noruega

10 desembre 2008 Investigating the molecular mechanisms of Myo5p recruitment to endocytic sites in Saccharomyces Cerevisiae Jonathan Giblin, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

12 desembre 2008 Transcription factors Foxc2 and Prox1 in lymphatic vascular development and cancer Tanya Petrova, CePO, CHUV and University of Lausanne, Epalinges, Suïssa

15 desembre 2008 A blow of fresh air: An unexpected role of NF-kB and JNK pathways in the response to hypoxia Jordi Rius, University of California, San Diego, EUA

16 desembre 2008 Tumor microenvironment: Effect on tumor metastasis and cancer stem cell maintenance Xiao-Fan Wang, Duke University Medical Centre, Durham, EUA

18 desembre 2008 The two-component system DesK/DesR: A general mechanism of signal transduction?

Pedro Alzari, Institut Pasteur, París, França

19 desembre 2008 Genomics of complex diseases Jesús Sainz, Instituto de Biomedicina y Biotecnología de Cantabria (IBBTEC), Cantabria, Espanya

62 Resum Executiu 2008 Seminaris Barcelona BioMed

Conferències Barcelona BioMed

E

l cicle de conferències Barcelona BioMed va reunir experts capdavanters d’arreu del món per presentar i debatre les darreres novetats científiques en diversos camps de les ciències biomèdiques. Organitzades per l’IRB Barcelona, gràcies al suport de la Fundació BBVA, la selecció del 2008 va incloure ponents internacionals capdavanters en biologia cel·lular i del desenvolupament, oncologia i biologia estructural i computacional. Les conferències, celebrades a l’Institut d’Estudis Catalans al centre de la ciutat, van ser un èxit i van reunir centenars de participants d’arreu del món del sector acadèmic i de la indústria.

6-8 octubre 2008 MORPHOGENESIS AND CELL BEHAVIOUR Organitzadors: Jordi Casanova (IRB Barcelona/IBMB-CSIC) i Marco Milán (IRB Barcelona) 19-21 maig 2008 METASTASIS GENES AND FUNCTIONS Organitzadors: Tyler Jacks, Massachusetts Institute of Technology (Cambridge, EUA) i Joan Massagué, Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (Nova York, EUA) 14-16 abril 2008 TARGETING AND TINKERING WITH INTERACTION NETWORKS Organitzadors: Patrick Aloy (IRB Barcelona) i Rob Russell, European Molecular Biology Laboratory (Heidelberg, Alemanya)

El cicle Barcelona BioMed del 2008 també va reunir investigadores capdavanteres en recerca durant el Fòrum Barcelona BioMed, un acte de caràcter conscienciador dirigit a oferir consells per superar el desnivell actual de gènere en les carreres científiques.

21 juliol 2008 Barcelona BioMed Forum FROM WOMAN TO WOMAN: PRACTICAL ADVICE ON HOW TO GET AND STAY AHEAD IN SCIENCE Organitzador: IRB Barcelona

Conferències Barcelona BioMed Resum Executiu 2008 63

Activitats de Divulgació

E

ls investigadors de l’IRB Barcelona van participar activament durant el 2008 en un seguit d’activitats organitzades pel Parc Científic de Barcelona. La participació d’investigadors de l’IRB Barcelona en les jornades, obertes al públic general i orientades a estudiants de primària i de secundària, va tenir com a objectiu apropar la ciència duta a terme a l’Institut a una audiència més àmplia i motivar els estudiants a emprendre carreres científiques.

10 gener-24 abril

I

25 octubre-29 novembre 2008

FES RECERCA! Un cicle de tallers pràctics adreçats a estudiants de secundària i al públic general Participants: Elisabeth Castellanos1, Consol Farrera2, Ana Janic1, Leire Mendizábal1 i Maria Serra2 Grups de recerca en 1divisió cel·lular i 2biologia de macròfags Tòpics: Analitza ADN i investiga l’autor d’un crim; mosques amb càncer Gener-desembre 2008

RECERCA A PRIMÀRIA Una activitat bimensual per apropar la ciència a alumnes de primària a través de la participació activa en experiments de recerca Participants: Carme Cortina i Elisa Espinet Laboratoris de càncer colorectal I i II Tòpics: Introducció al mètode científic, extracció d’ADN, cèl·lules mare i anàlisi al microscopi 10-11 abril 2008

FIRA RECERCA EN DIRECTE Una fira científica per presentar els últims avenços en recerca a Barcelona Participants: Carme Cortina i Sergio Palomo Laboratoris de càncer colorectal I i II Tòpic: Càncer de còlon. Què és i què podem fer?

7-8 juny 2008

FESTA DE LA CIÈNCIA 2008 Una festa científica amb experiments reals i demostracions al Parc de la Ciutadella Participants: Elisabeth Castellanos i Ana Janic Grup de recerca en divisió cel·lular Topic: Extracció d’ADN de la saliva

64 Resum Executiu 2008 Activitats de Divulgació

1 juliol-30 setembre 2008

PASSA L’ESTIU AL PARC! Un programa dirigit a estudiants en els últims anys de carrera que es vulguin familiaritzar amb el món de la recerca a través de la participació activa en projectes de grups del PCB Participants (tutors): Fernando Albericio1, Carme Caelles2, Albert Canals3, Antonio Celada4, Ernest Giralt5, Joan Guinovart6, Jens Lüders7, Marco Milán8, Cristina Minguillón9, Lluís Ribas de Pouplana10 i Antoni Riera11 Grups de recerca en 1quí­mica combinatòria per al descobriment de nous compostos, 2senyalització cel·lular, 3biologia estructural de proteïnes, àcids nucleics i els seus complexos, 4biologia de macròfags, 5disseny, sí­ntesi i estructura de pèptids i proteïnes, 6enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis, 7organització microtubular, 8desenvolupament i control del creixement, 9 peptidomimètics i heterocicles bioactius (Biosyner), 10traducció genètica, 11sí­ntesi asimètrica Juliol 2008-març 2009

RECERCA A SECUNDÀRIA Una activitat acadèmica per ajudar a alumnes de secundària en els seus treballs de recerca a través d’un programa de tutories Participants (tutors): Maria Isabel Arévalo1, Elisabeth Casstellanos2, Ana Janic2, Irene Martín3, Carles Martínez4, Laura Nocito4, Neus Rafel5, Lidia Ruiz6, Isabel Saez4, Pablo Sirkin7, Jordi Vallès4 i Dèlia Zafra4 Grups de recerca en 1senyalització cel·lular, 2divisió cel·lular, 3disseny, síntesi i estructura de pèptids i proteïnes, 4enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis, 5desenvolupament i control del creixement, 6espectroscòpia de RMN de biomolècules, 7estructura i funció de la cromatina 18-20 novembre 2008

JORNADA DE PORTES OBERTES: QUÈ ÉS EL PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA? QUÈ ÉS FER RECERCA? Una experiència pràctica per apropar la ciència als alumnes de secundària Participants: Carme Cortina i Elisa Espinet Laboratoris de càncer colorectal I i II Tòpics: extracció d’ARN, visualització de cèl·lules, cultiu cel·lular in vitro, anàlisi de l’ARN extret de cèl·lules tumorals i separació de les cèl·lules tumorals benignes de les malignes

Activitats de Divulgació Resum Executiu 2008 65

Organigrama Comitè Científic Internacional

Patronat Junta de Govern

Director

Director Adjunt

Joan J Guinovart

Joan Massagué

Comitè Científic Intern Marco Milán Miquel Coll Antonio Zorzano Ernest Giralt Eduard Batlle

Directora de Gestió Margarida Corominas

Programes de recerca

Plataformes Científiques

Administració

Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

Microscopia Digital Avançada

Gestió Científica i Acadèmica

Ferran Azorín Jordi Casanova Cayetano González Jens Lüders Marco Milán Lluís Ribas de Pouplana Eduardo Soriano

Julien Colombelli

Margarita Navia

Bioinformàtica/Bioestadística

Recursos Humans

David Rossell

Sylvia Martínez

Biologia Estructural i Computacional Patrick Aloy Miquel Coll Ignasi Fita Maria Macías Modesto Orozco Miquel Pons

Genòmica Funcional

Finances

Herbert Auer

Alex Puerto

Espectrometria de Masses

Compres

Marta Vilaseca

Yolanda Olmos

Ratolins Transgènics

Comunicació i Relacions Externes

Medicina Molecular Carme Caelles Antonio Celada Joan J Guinovart Manuel Palacín Antonio Zorzano

Química i Farmacologia Molecular Fernando Albericio Ramon Eritja Ernest Giralt Antoni Riera Màrius Rubiralta Xavier Salvatella

Sarah Sherwood

Expressió de Proteïnes Nick Berrow

Serveis de Tecnologia de la Informació Francisco Lozano

Estructura científica Estructura administrativa de suport a les activitats científiques Estructura assessora

Oncologia Eduard Batlle Elena Sancho MetLab

66 Resum Executiu 2008 Organigrama

Personal de Direcció i Administració

Direcció

Director

Director Adjunt

Joan J Guinovart

Joan Massagué

Directora de Gestió

Secretària de Direcció

Margarida Corominas

Maria Estévez

Programes de Recerca Coordinador, Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

Secretària de Programa Martha Brigg

Marco Milán

Coordinador, Biologia Estructural i Computacional Miquel Coll

Coordinador, Medicina Molecular

Secretària de Programa Vanessa Llobet

Secretària de Programa Natàlia Molner

Antonio Zorzano

Coordinador, Química i Farmacologia Molecular

Secretària de Programa Eva Poca

Ernest Giralt

Coordinador, Oncologia Eduard Batlle

Secretària de Programa Sara Martorell

Personal de Direcció i Administració Resum Executiu 2008 67

Administració

Gestió Científica i Acadèmica Margarita Navia (Cap), Clara Caminal (Coordinadora Acadèmica), Sònia Saborit (Coordinadora de Projectes), Adriana Grosu (Tècnica en Gestió de Projectes Europeus)

Recursos Humans Sylvia Martínez (Cap), Sílvia Aguadé (Tècnica d’Administració de Personal), Maria Rovira (Tècnica de Recursos Humans)

Finances

Alex Puerto (Cap), Elisava de la Hoz

(Tècnica Comptable), Stel·la Serra (Tècnica de Projectes), Dan Maldonado (Tècnic Comptable), Sílvia Ramírez (Tècnica Comptable, fins setembre 2008), Cristina Coletas (Assistent de Finances)

Compres Yolanda Olmos (Cap), Xavier López (Tècnic de Compres), Sara López (Administrativa de Compres), Eric González (Assistent Administratiu de Compres), Mª Jesús López (Assistent Administrativa de Compres, fins octubre 2008), Carles Coarassa (Cap de l’anterior Departament de Finances i Compres, fins maig 2008) Comunicació i Relacions

Externes Sarah Sherwood (Cap), Sònia Armengou (Responsable de Premsa i Relacions amb Mitjans), Anna Alsina (Responsable d’Informació i Publicacions), Meritxell Gavaldà (Coordinadora de Conferències i Actes), Tanya Yates (Suport Editorial)

Serveis de Tecnologia de la Informació Francisco Lozano (Cap), Roberto Bartolomé (Arquitecte de Sistemes), David Villanueva (Administrador de Sistemes), Jesús Sánchez (Administrador de Sistemes)

68 Resum Executiu 2008 Personal de Direcció i Administració

Estadístiques de Recursos Humans MEMBRES IRB BARCELONA Laboratoris

362

Plataformes Científiques

17

Administració

28

Total

407

Personal científic per programa de recerca Plataformes Científiques 5% Oncologia 6%

Química i Farmacologia Molecular 20%

Medicina Molecular 22%

Biologia Cel·lular i del Desenvolupament 27% Biologia Estructural i Computacional 20%

Personal científic per categories professionals Caps de Grup 8% Tècnics 15% Investigadors Associats 10%

Estudiants de Doctorat 45%

Investigadors Postdoctorals 22%

Estadístiques de Recursos Humans Resum Executiu 2008 69

Afiliacions dels Investigadors Universitat de Barcelona (UB) Investigadors Principals

Altres Investigadors

Fernando Albericio Carme Caelles Antonio Celada Ernest Giralt Joan J Guinovart Modesto Orozco Manuel Palacín Miquel Pons Antoni Riera Màrius Rubiralta Eduardo Soriano

Mercedes Álvarez Ferran Burgaya José Antonio del Río (fins desembre 2008) Anna Diez Annabel Fernández Josep Lluís Gelpí Rodolfo Lavilla Jorge Lloberas Albert Martínez Cristina Minguillón Jesús Ureña

Antonio Zorzano

Xavier Verdaguer

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) Investigadors Principals

Altres Investigadors

Patrick Aloy Eduard Batlle Roger Gomis Cayetano González Maria Macías Marco Milán Lluís Ribas de Pouplana Xavier Salvatella

Natàlia Carulla Elena Casacuberta (fins juliol 2008) Alfred Cortés Xavier de la Cruz (fins setembre 2008) José Luís Vázquez Ibar

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Investigadors Principals

Altres Investigadors

Ferran Azorín Jordi Casanova Miquel Coll Ramon Eritja Ignasi Fita

Maria Lluïsa Espinàs Rosa Pérez Luque Maria Solà Cristina Vega

70 Resum Executiu 2008 Afiliacions dels Investigadors

Un projecte en expansió

A

l llarg del 2008, el Parc Científic de Barcelona (PCB) ha impulsat els seus objectius a través de diverses activitats en l’àmbit de la recerca, la innovació i la difusió de la ciència, i ha experimentat un creixement important, tant pel que fa a la seva superfície i infraestructures, com pel nombre de professionals, empreses i entitats que hi acull. A finals de desembre, el PCB comptava amb 2.200 professionals, prop de 50 empreses, 25 unitats científicotecnològiques i més de 70 grups d’investigació.

En el marc de les obres de construcció de la segona fase, cal destacar la inauguració de l’edifici Hèlix, que ha ampliat la superfície del Parc Científic en més de 6.500 m2, la finalització dels treballs de reforma de l’edifici d’Administració, on s’han instal·lat les direccions i administracions dels principals instituts de recerca allotjats al PCB, i el trasllat de l’entrada principal al Parc al carrer Baldiri Reixac, que ha permès unificar els serveis de recepció i de seguretat dels edificis Modular i Administració. També han finalitzat les obres de remodelació de les Torres Recerca i Innovació, que aportaran prop de 10.000 m2, i s’inauguraran el 2009.

En l’àmbit de la recerca, destaca la creació de l’anomenada Plataforma de ‘Drug Discovery’ (PDD), que ofereix serveis d’assessoria en el procés de descobriment de fàrmacs a entitats públiques i privades, internes i externes al PCB. Altres aspectes d’interès són l’ampliació dels espais dels Serveis Científics Comuns de la Universitat de Barcelona

en l’activitat de Drosophila, la finalització de les obres de reforma del Servei d’Experimentació Animal (SEA-PCB), que li han permès ampliar la seva capacitat d’allotjament inicial de 15.000 animals fins a 35.000, i l’establiment d’una nova zona dedicada a les espècies aquàtiques.

En l’àmbit de la innovació, cal fer menció especial a la inauguració de la Bioincubadora PCB-Santander, un projecte que té com a objectiu facilitar la creació i el creixement de noves empreses de base tecnològica, que impulsen conjuntament el PCB i la Fundació Bosch i Gimpera, amb el suport del Banco Santander. A finals de desembre de 2008 comptava amb 13 empreses, en què treballaven més de 80 persones. Es tracta de la segona generació d’empreses que participen en aquesta iniciativa.

La segona fase del projecte d’expansió del PCB, actualment en curs, finalitzarà l’any 2011 i li permetrà pràcticament quadruplicar la seva superfície inicial.

Researcher Resum Affiliations Científic2008 Resum Executive Executiu Summary 2008 7171

Resum Executiu 2008

Resum Executiu 2008

IRB Barcelona Parc Cient铆fic de Barcelona Baldiri Reixac 10 08028 Barcelona Espanya Tel: +34 93 402 0250 Fax: +34 93 403 7114 info@irbbarcelona.org www.irbbarcelona.org

Amb la col路laboraci贸 de

Institut de Recerca Biom猫dica

Entitats fundadores

Centres de recerca de Catalunya