IRB Barcelona Resum Executiu 2007 by IRB Barcelona

Resum Executiu 2007

IRB Barcelona Parc Cient铆fic de Barcelona Baldiri Reixac 10 08028 Barcelona Espanya Tel: +34 93 403 7111 Fax: +34 93 403 7114

Entitats fundadores

Amb la col路laboraci贸 de

Institut de Recerca Biom猫dica

info@irbbarcelona.org www.irbbarcelona.org

Centres de recerca de Catalunya

Crèdits

Maquetació i Edició: Anna Alsina Disseny: Nicola Graf Fotografia: Maj Britt Hansen; Parc Científic de Barcelona; Raimon Solà (p. 33) Impressió: La Trama Dipòsit legal: B-29136-2008

Resum Executiu 2007

Índex Pròleg.................................................................

Resum Científic Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament.......

Programa de Biologia Estructural i Computacional.............

Programa de Medicina Molecular..................................

Programa de Química i Farmacologia Molecular................

Programa d'Oncologia...............................................

Plataformes Científiques...........................................

Dades IRB Barcelona

Patronat...............................................................

Junta de Govern.....................................................

Comitè Científic Internacional....................................

Fonts de Finançament..............................................

Resum de Producció Científica....................................

Tesis Doctorals.......................................................

Activitats de Transferència de Tecnologia.......................

Barcelona BioMed Seminars........................................

Barcelona BioMed Conferences....................................

Activitats de Divulgació............................................

Organigrama..........................................................

Personal de Direcció i Administració.............................

Estadístiques de Recursos Humans................................

Afiliacions dels Investigadors......................................

Parc Científic de Barcelona........................................

R es u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Índex

R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Fo re wo rd

Pròleg

L'IRB Barcelona avança en l'escenari de la investigació biomèdica

a segona Memòria Anual de l’IRB Barcelona, un institut jove i vibrant ubicat a la capital de Catalunya, es divideix en tres volums: la Memòria Científica, que ofereix un resum detallat del treball realitzat durant l’any per part dels nostres grups d’investigació i plataformes científiques, el Resum Executiu, en què s’hi inclouen dades generals i xifres de l’Institut, i Històries de Ciència de l’IRB Barcelona, on es destaquen alguns dels projectes d’investigació duts a terme durant l’any passat i es dedica especial atenció a les persones que figuren al darrere de la ciència. L’objectiu principal d’aquests volums és el de reflectir les activitats que s’han portat a terme a l’Institut durant el 2007. Esperem que a mesura que els lectors s’endinsin en el contingut arribin a conèixer millor aquest nou centre únic i la seva rellevància dins l’escenari de la investigació biomèdica. Preparant l’escenari per a una investigació d’excel·lència en una ciutat d’excel·lència El caràcter d’un institut el conformen diversos factors. El primer i més important és la seva visió, les personalitats dels seus científics i la qualitat de la investigació que s’hi porta a terme. També hi té un paper important l’entorn físic en què es troba, les infraestructures d’investigació de què disposa i el clima científic i polític que l’envolten. Catalunya, reconeguda com a far de les arts, l’arquitectura i la música, està dedicant en l’actualitat grans inversions a impulsar els seus recursos científics. Aquelles persones que no hagin visitat Barcelona recentment, probablement es quedarien sorpreses al veure el nou perfil científic

Catalunya, reconeguda com a far de les arts, l'arquitectura i la música, està dedicant en l'actualitat grans inversions a impulsar els seus recursos científics

Pròleg R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7

de la ciutat. L’IRB Barcelona és un motor important d’aquest canvi, en la mesura que els governs de Catalunya i d’Espanya, la ciutat de Barcelona, un gran nombre d’indústries i persones clau, estan transformant la regió en un pol científic reconegut a nivell internacional.

Tenim una visió desafiant amb gran projecció de futur: fer recerca en les ciències moleculars de la vida que es tradueixi en beneficis per a la salut de les persones

Tenim una visió desafiant amb gran projecció de futur: fer recerca en les ciències moleculars de la vida que es tradueixi en beneficis per a la salut de les persones. La darrera dècada ha vist sorgir una explosió de nous conceptes en biotecnologia que han tingut un fort impacte en la pràctica de la medicina. El resultat ha estat l’obtenció de noves i potents eines de diagnòstic i els primers fàrmacs ‘dissenyats racionalment’. Aquests canvis no són més que la punta de llança del que probablement passarà en un futur proper. Per aconseguir treure’n profit, caldrà adoptar formes noves i flexibles de fer investigació. La darrera gran revolució en el camp de la medicina va començar a finals del segle XIX i va continuar durant el segle següent amb la identificació dels microbis causants de malalties infeccioses i el desenvolupament de vacunes, antibiòtics i altres fàrmacs. Aquest nou coneixement i els seus productes derivats van suposar un punt d’inflexió en la societat, que va veure com l’esperança i la qualitat de vida augmentaven als països desenvolupats i, de manera progressiva, també als països en vies de desenvolupament. En l’actualitat, les causes principals de mortalitat en la major part del món industrialitzat —malalties cardiovasculars, càncer i malalties

Joan Massagué, Director Adjunt (esquerra) i Joan J Guinovart, Director, IRB Barcelona 8

Re esu s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Fo re wo rd

neurodegeneratives— provenen d’una font diferent: de defectes en els gens humans i de processos biològics complexes. Per aprendre a diagnosticar i tractar aquests defectes caldrà disposar d’un nou tipus de medicina basada en un profund coneixement molecular de les cèl·lules i dels organismes. El coneixement en si mateix, però, no és una cura; s’ha de transformar en noves eines i solucions terapèutiques. Aconseguir aquesta transformació és un gran repte que un institut com l’IRB Barcelona no pot assolir sol, raó per la qual estem establint nous tipus d’acords amb universitats, centres clínics i la indústria. Aquesta visió de futur s’ha de consolidar aplicant un nou enfocament interdisciplinari. Anys enrere, els grups científics solien concentrar el seu treball en un nombre reduït de molècules i processos, sovint en un únic organisme model. En l’actualitat, poden seguir un procés que abasta la totalitat del genoma, amb experiments que van des de l’ordinador al tub d’assaig i des de rossegadors petits fins al teixit humà. Això requereix disposar d’un ampli ventall de tècniques, el domini de les quals no el pot aconseguir un grup sol. La memòria, a banda de descriure la investigació duta a terme a l’Institut, també destaca la creació de plataformes científiques de tecnologia punta així com altres àrees com la formació i activitats informatives adreçades a un públic general i orientades a donar suport a la ciència que desenvolupa l’IRB Barcelona. Un any de consolidació i creixement L’IRB Barcelona, fundat oficialment fa dos anys, ha entrat per la porta gran a l’escenari científic, a nivell local, nacional i internacional. Durant aquest darrer any hem captat nous talents investigadors, hem establert noves plataformes científiques i hem implementat procediments administratius per donar suport a la feina d’investigació que s’està duent a terme a l’Institut. Ha estat un any de consolidació i creixement que ens ha permès avançar molt en la nostra fita de consolidar l’IRB Barcelona com un dels centres d’investigació biomèdica més destacats del món.

Pròleg R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7

L'IRB Barcelona, fundat oficialment fa dos anys, ha entrat per la porta gran a l'escenari científic, a nivell local, nacional i internacional

Una bona mesura del nostre progrés científic el constitueix el llistat de publicacions per part d’investigadors de l’IRB Barcelona, incloses a la Memòria Científica i resumides a la pàgina 42 d’aquest volum, totes elles aconseguides en el breu període de temps que porten treballant a la nostra institució. Hem aconseguit captar també talents científics per a que posin en marxa els seus grups de recerca a l’IRB Barcelona. L’investigador Jens Lüders (fins ara a la Universitat de Stanford) va entrar a formar part del Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament i centrarà la seva feina d’investigació en els mecanismes moleculars d’organització microtubular. Xavier Salvatella (actualment a la Universitat de Cambridge) formarà part del Programa de Química i Farmacologia Molecular i centrarà la seva feina en l’estructura i la dinàmica de biomacromolècules i la seva relació amb les malalties. Ambdós investigadors prendran possessió dels seus càrrecs durant el 2008. L'Institut també va contractar, al llarg del 2007, especialistes per gestionar les plataformes científiques de Genòmica Funcional (Herbert Auer, provinent de la Universitat d’Ohio), d’Expressió de Proteïnes (Nick Berrow, anteriorment a la Universitat d’Oxford) i de Ratolins Transgènics. També es van iniciar les activitats de la plataforma científica d’Espectrometria de Masses sota la direcció de Marta Vilaseca (fins ara a la Universitat de Barcelona). Al mes de setembre, l’IRB Barcelona i el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) van signar un acord per a posar en marxa un programa conjunt de recerca format per un grup d’investigadors del Departament de Ciències de la Vida del BSC i del Programa de Biologia Estructural i Computacional de l’IRB Barcelona. L’objectiu principal del programa és enfortir la investigació en biologia computacional i afavorir la col·laboració entre les dues institucions. A través d’aquesta iniciativa, els investigadors de l’IRB Barcelona tenen a la seva disposició els potents recursos computacionals del BSC i els

10 R e su m Exe cu tiu 2 0 0 7 Prò le g

investigadors del BSC, per la seva banda, tenen accés als laboratoris de l’IRB Barcelona. Al novembre del 2007 es va celebrar la primera reunió del Comitè Científic Internacional, integrat per 15 destacats científics internacionals en biomedicina. La tasca principal del Comitè és la d’orientar l’IRB Barcelona en el disseny de l’estratègia científica i les activitats de recerca. La valoració del Comitè sobre els avenços aconseguits en investigació va ser molt positiva i va aportar una visió més àmplia que ajudarà a definir el futur de l’IRB Barcelona. A més de la font de finançament principal que prové de la Generalitat de Catalunya (a través del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i el Departament de Salut), els investigadors de l’IRB Barcelona han aconseguit incrementar amb èxit els recursos d’investigació gràcies a l’obtenció d'ajuts competitius i de fonts de finançament privades. Els recursos han estat obtinguts tant a nivell individual com a través de programes especials com el Consolider i el CIBER dels Ministeris d’Educació i Ciència, i de Sanitat i Consum, respectivament, així com a partir de programes de recerca finançats per la Unió Europea. A la pàgina 45 d’aquest Resum Executiu es presenta un detall de la nostra participació en xarxes d’investigació i el llistat d'ajuts rebuts. A la Memòria Científica es facilita informació detallada al peu de l’apartat corresponent de cada grup d’investigació. Els investigadors de l’IRB Barcelona també van rebre, durant el 2007, ajuts d’entitats amb fins filantròpics destinats a impulsar activitats de recerca. La Fundació Banco Bilbao Vizcaya Argentaria va ampliar i reforçar la seva col·laboració existent amb l’IRB Barcelona amb una aportació econòmica per finançar activitats d’investigació del Programa d’Oncologia i també com a patrocinadora de les activitats Barcelona BioMed. Per la seva banda, la Fundació Marcelino Botín va continuar donant suport als grups d’investigació dels programes de Medicina Molecular i de Biologia Estructural i Computacional. L’IRB Barcelona va ser també

Pròleg R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 1 1

un dels quatre instituts de recerca biomèdica espanyols escollits per la Caixa que van rebre una dotació econòmica destinada a incorporar joves talents al programa de doctorat. La iniciativa es posarà en marxa a principis del 2008 amb el llançament de la primera convocatòria de beques. La investigació a l’IRB Barcelona Els nostres grups d’investigació s’organitzen en cinc programes de recerca que es centren en àrees específiques de treball i que inclouen temes i projectes que fomenten la interacció entre programes. El Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament estudia com s’utilitza la informació del genoma per crear estructures dins la cèl·lula, per guiar la formació i regeneració dels teixits i per crear un organisme complet. El programa utilitza mètodes d’alt rendiment per observar, durant aquests processos, l’activitat global del gens i de les proteïnes en organismes malalts i sans. El Programa de Biologia Estructural i Computacional parteix del nivell molecular i inclou estudis sobre l’anàlisi estructural de molècules simples i les seves interaccions. Els mètodes principals que s’utilitzen provenen de la física i de la ciència computacional: raigs X, RMN, microscopia electrònica, biofísica de macromolècules, biocomputació i modelització molecular. El Programa de Química i Farmacologia Molecular s’especialitza en el disseny i la síntesi de molècules petites i macromolècules que es poden utilitzar per a investigar proteïnes i altres molècules biològiques. El programa fa èmfasi especial en la química combinatòria. Una àrea específica d’atenció és la producció de llibreries de substàncies i l’optimització de processos per a produir-les. Una segona àrea d’interès es conèixer com els fàrmacs afecten les molècules i com poden ser modificats per controlar millor els seus efectes. El Programa de Medicina Molecular integra estudis sobre les bases moleculars de les malalties metabòliques i genètiques, busca

12 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Prò le g

dianes diagnòstiques i terapèutiques, i estudia el comportament global del genoma i del proteoma durant les malalties. El Programa d’Oncologia estudia diversos aspectes sobre l’inici i progressió dels tumors, la relació entre cèl·lules mare i càncer, així com la identificació dels mecanismes cel·lulars que provoquen l’extensió i metàstasi de tumors concrets a altres parts del cos. Plataformes científiques Anys enrere, els laboratoris acostumaven a centrar esforços en estudiar les funcions d’un nombre limitat de gens o molècules en un únic sistema model. En l’actualitat, els projectes relacionats amb la medicina solen englobar l’observació de tot el genoma, amb estudis que passen ràpidament de l’ordinador al tub d’assaig, a organismes models i als teixits humans. Cap laboratori pot, per si sol, arribar a dominar bé totes les tècniques necessàries per resoldre aquestes qüestions. Per aquest motiu hem posat en marxa vàries unitats noves de serveis amb la finalitat de posar a l’abast dels nostres investigadors unes instal·lacions i equipaments d’última generació. Aquests nous serveis amplien el ja considerable ventall de plataformes existents gestionades pel Parc Científic de Barcelona i pels Serveis Científics i Tècnics de la Universitat de Barcelona. Un entorn per a la innovació La majoria de la investigació que es porta a terme a l’IRB Barcelona es centra sobretot en qüestions científiques bàsiques que han estat, durant dècades, una font molt important d’innovació i de noves tecnologies. La probabilitat d’aconseguir nous avenços científics és més elevada en un entorn que fomenti la innovació i que faciliti als nostres científics la transferència de tecnologia. En aquest sentit, l’IRB Barcelona gaudeix d’una ubicació privilegiada dins del Parc Científic de

Els nostres grups d'investigació s'organitzen en cinc programes de recerca que es centren en àrees específiques de treball i que inclouen temes i projectes que fomenten la interacció entre programes

Barcelona i treballa en estreta col·laboració amb el Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera i l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI) de la Universitat de Barcelona.

Pròleg R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 1 3

Formació de futurs líders: programa de doctorat de l’IRB Barcelona El nivell d’investigació i el nombre d’activitats i plataformes de l’IRB Barcelona constitueixen un entorn únic on estudiants de tot el món poden realitzar treballs de recerca orientats a l’obtenció del seu doctorat. Els estudiants, que es beneficien d’estar sota la tutela propera del seu mentor, tenen accés durant la seva estada doctoral a un ampli ventall d’activitats, serveis i xarxes científiques. El programa que oferim va més enllà del laboratori: als estudiants de doctorat a l’IRB Barcelona se’ls ofereix l’oportunitat de conèixer investigadors de primera línia en els seus camps respectius a través de seminaris, conferències i d’altres activitats organitzades diversos dies a la setmana amb l’objectiu de mantenir els estudiants al dia dels darrers avenços en biomedicina. Les reunions de caràcter social denominades ‘cool-off sessions’, que es celebren un cop al mes, també ofereixen als estudiants de doctorat l’oportunitat de relacionar-se en un entorn més informal amb la resta de doctorands de l’Institut. A més de ser l’escenari ideal per iniciar vincles d’amistat entre els estudiants, les reunions també ajuden a fomentar l’esperit de col·laboració ja des de l’inici de les seves carreres científiques. Aquest any, la comunitat estudiantil ha començat a planificar la posada en marxa d’un Consell d’Estudiants amb l’objectiu de coordinar activitats, inclosa la celebració d’un simposi de doctorat organitzat pels propis estudiants. Barcelona BioMed La recerca actual es caracteritza per tenir una vessant plenament internacional. Estar ben informats dels esdeveniments mundials en totes les ciències biomèdiques i impulsar col·laboracions amb altres institucions internacionals són dos elements clau per aconseguir els nostres objectius. Un dels mecanismes que hem posat en marxa són les ‘Barcelona BioMed’, una sèrie d’activitats científiques de divulgació que engloben seminaris, conferències, tallers i fòrums, i estan orientades a

14 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Prò le g

proporcionar una plataforma d’intercanvi d’opinions sobre temes relacionats amb la biomedicina. Els Barcelona BioMed Seminars són un cicle de seminaris setmanals a càrrec de científics internacionals capdavanters en diversos camps de les ciències biomèdiques per presentar i posar en comú els últims resultats en la seva àrea d’investigació. A través d’aquests seminaris, els investigadors de l’IRB Barcelona i la comunitat científica local tenen l’oportunitat de conèixer els darrers avenços en les ciències de la vida i d’establir contacte directe amb el ponent de cada seminari. Les Barcelona BioMed Conferences són un cicle de conferències que s’organitzen en col·laboració amb la Fundació BBVA i es celebren a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, en ple cor de la ciutat de Barcelona. Les conferències constitueixen una plataforma creativa on investigadors de primera línia es reuneixen per posar en comú els últims avenços aconseguits en un ampli ventall de disciplines. L’enfoc singular d’aquestes conferències consisteix a reunir un grup selecte de participants per tal d’afavorir una atmosfera catalitzadora d’idees. Un total de vint ponents, escollits d’entre els millors investigadors del món en els seus camps, es reuneixen amb un nombre reduït de participants durant tres dies d’intens debat per posar en comú la situació actual i el futur de les seves respectives disciplines. Entre els temes que es van tractar durant les Barcelona BioMed Conferences del 2007 hi destaquen la Regulació de les Funcions de la Cromatina (març), Inflamació i Malalties Cròniques (juny) i Cèl·lules Mare i Càncer (octubre).

Estem convençuts que els instituts que tenen a les seves mans el potencial de poder canviar la societat han de debatre els seus treballs d'investigació amb el públic general i ajudar així a la població a afrontar aquests canvis

Pròleg R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 1 5

Amb 27 grups d'investigació independents, un gran contingent de plataformes científiques i tecnològiques i prop de 400 membres, l'IRB Barcelona ha aconseguit consagrar ràpidament la seva presència dins l'escenari dels instituts d'investigació biomèdica

Estem convençuts que els instituts que tenen a les seves mans el potencial de poder canviar la societat han de debatre els seus treballs d’investigació amb el públic general i ajudar així a la població a afrontar aquests canvis. Per aquest motiu, l’any 2007 vam posar en marxa els Barcelona BioMed Forums, actes oberts al públic que tenen com a objectiu millorar la conscienciació de la població així com fomentar una millor comprensió dels avenços aconseguits en les ciències biomèdiques i el seu impacte en la societat. El primer Barcelona BioMed Forum, titulat ‘Ciència, Economia i Societat: Invertir en la investigació en Oncologia’, es va celebrar el mes d’abril i va reunir representants de les ciències, l’economia i la societat per debatre les mesures i estratègies necessàries per limitar l’impacte social i econòmic del càncer. Amb 27 grups d’investigació independents, un gran contingent de plataformes científiques i tecnològiques i prop de 400 membres, l’IRB Barcelona ha aconseguit consagrar ràpidament la seva presència dins l’escenari dels instituts d’investigació biomèdica. L’IRB Barcelona continua en plena fase de creixement i, el que és més important, disposa de molt potencial per a materialitzar-lo. Amb aquest objectiu, el proper any tenim previst intensificar els nostres esforços en la captació de talents científics internacionals de primera línia per dirigir nous grups d’investigació i plataformes científiques, acollir iniciatives de la nostra comunitat de doctorands per enfortir les activitats i les oportunitats de què disposen els estudiants i ampliar les nostres activitats de divulgació amb l’objectiu d’apropar al públic general la investigació biomèdica que es porta a terme a l’IRB Barcelona.

Joan J Guinovart Director

16 R e su m Exe cu tiu 2 0 0 7 Prò le g

Joan Massagué Director Adjunt

Resum Científic • Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament • Programa de Biologia Estructural i Computacional • Programa de Medicina Molecular • Programa de Química i Farmacologia Molecular • Programa d'Oncologia • Plataformes Científiques

Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

n una escala que va des de la mida de les molècules individuals fins al cos humà, la cèl·lula es troba aproximadament a mig camí, i és qui fa d'enllaç entre els dos nivells. Amb la traducció de la informació que la cèl·lula fa del seu genoma en forma de proteïnes i altres molècules, sap quan ha de dividir-se, quina forma ha d'adoptar i com ha de comportar-se per construir un organisme complet. És possible comprendre què li ha passat a un organisme sa o malalt a partir de què hi passa a l'interior de les cèl·lules. El Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament investiga el lligam entre els dos nivells i ho fa mirant en el més profund de les cèl·lules per estudiar com sorgeixen les estructures i com contribueixen a la formació d'un organisme. Fins fa un parell de dècades, aquestes incògnites s'estudiaven en disciplines que caminaven per separat, però des de llavors s'han anat apropant i creixent juntes. Els biòlegs cel·lulars estan començant a comprendre com controlar els processos que permeten a les cèl·lules crear estructures més grans i els biòlegs del desenvolupament, per la seva banda, estan centrant el seu interès en els mecanismes cel·lulars que regeixen el creixement dels embrions. Per unir aquestes dues àrees calen aproximacions experimentals multidisciplinars que s'estenen des de la biologia molecular moderna, la genètica clàssica, la bioquímica, la microscopia avançada fins a mètodes de tecnologia punta de la genòmica i la proteòmica. Els grups fan recerca sobre com es transmeten els senyals en l'interior de les cèl·lules i entre elles, què controla la migració cel·lular, com es formen les fronteres entre teixits durant el desenvolupament i com es controla el creixement de teixits. Altres temes que exploren són l'organització microtubular, la divisió celular en el desenvolupament i en la malaltia, la regulació epigenètica i la funció de la cromatina, i la manipulació de la traducció genètica amb fins terapèutics. Els models utilitzats pels diversos grups de recerca del Programa inclouen llevat, Drosophila, granotes, ratolins i paràsits humans.

18 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum Cie nt ífic

Dins del nucli: estructura i funció de la cromatina Cap cèl·lula té la capacitat de produir sempre ARNs i proteïnes de tots els seus gens. Això, en part, és perquè l'ADN dins del nucli està embolicat entre proteïnes i altres molècules en una forma anomenada cromatina. Aquestes molècules tenen un paper decisiu, ja que ajuden a empaquetar una gran quantitat d'ADN en un espai tan reduït com és el nucli. Una altra funció d'aquestes molècules és fer que els gens siguin accessibles (o inaccessibles) a les estructures funcionals que els transformen en altres tipus de molècules. El laboratori de Ferran Azorín estudia els processos moleculars que estructuren la cromatina per poder-ne controlar els seus efectes biològics. La pregunta principal que volen respondre és com els blocs llargs d'ADN es tornen inactius o silenciosos i com les cèl· lules els poden mantenir en silenci. Hi ha regions de l'ADN que estan pràcticament sempre silenciades, mentre que d'altres s'activen o es desactiven per aconseguir determinats efectes en el desenvolupament. Azorín i el seu grup estan estudiant aquests dos tipus de regions.

Senyals que organitzen les cèl·lules en les estructures del cos Construir un organisme complex requereix que les cèl·lules s'especialitzin i canviïn la manera que tenen de dividir-se, la seva forma i la seva conducta, tal com ho fan, per exemple, quan migren. Aquests canvis morfogenètics són coordinats per

indicacions de l'entorn com poden ser, entre d'altres, molècules secretades per altres cèl·lules. Aquestes indicacions han de ser interpretades correctament dins la cèl·lula, fet que significa que la informació ha de passar al llarg d'una via de molècules de senyalització. El mateix senyal pot tenir efectes diferents segons en quin moment i en quina part del cos es produeixi. Moltes d'aquestes vies, que s'han conservat al llarg de l'evolució, han facilitat que estudis amb organismes models com ara la mosca de la fruita puguin revelar informació sobre l'evolució en els humans i d'altres animals. El laboratori de Jordi Casanova centra la seva recerca en aquest procés fent servir com a models el desenvolupament de la tràquea i la via de senyalització del receptor Torso en la mosca de la fruita.

Les bases de la divisió cel·lular Les cèl·lules noves en l'organisme provenen de cèl·lules progenitores que s'han dividit. La divisió cel·lular, que implica la sincronització perfecta de múltiples successos, varia en funció del context: funciona de manera diferent en cèl·lules embrionàries, en cèl·lules mare especialitzades en sang, en neurones i centenars d'altres tipus de cèl· lules, i en tumors de creixement ràpid. El laboratori de Cayetano González combina la genètica, la biologia molecular i la microscopia avançada in vivo per estudiar la divisió cel·lular. Com a sistemes models, el grup utilitza la Drosophila i cèl·lules culti-

Resum Cie nt í f ic R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 1 9

vades de vertebrats. Alguns dels projectes que el grup té en marxa inclouen l'estudi del fus mitòtic (un conjunt de fibres que estiren els cromosomes per separar-los en dos grups), l'estudi de proteïnes —descobertes recentment— que construeixen estructures anomenades centrosomes i la modelització del càncer en la mosca de la fruita.

Formació d'extremitats: senyals, compartiments i límits A l'embrió, les estructures complexes com ara les extremitats s'inicien com un grup de cèl·lules que són idèntiques en un principi però que tot seguit es subdivideixen en territoris més petits anomenats compartiments. El laboratori de Marco Milán està aprofitant els prop de cent anys de treballs en genètica amb la mosca de la fruita per estudiar els senyals que guien el desenvolupament de les extremitats en Drosophila. Recerques anteriors han demostrat que els compartiments sorgeixen a causa de mecanismes per evitar que diferents tipus de cèl·lules es barregin, fet que porta cap al desenvolupament de subterritoris i límits compartimentals entre teixits. Les cèl·lules que es troben en aquests límits secreten molècules senyalitzadores com ara Wg/Wnt i Dpp/TGF�‚ que guien el patró i el creixement de tota l'extremitat. Milán i el seu grup estan interessats en entendre com aquestes molècules controlen processos tan complexos com la generació d'extremitats adultes amb una mida concreta, la forma i el patró específic d'espècie.

Traducció genètica i malalties Per tal de sobreviure, les cèl·lules han de transformar la informació del seu genoma en ARN i, després, en proteïnes. Per dur a terme aquest darrer pas, anomenat traducció, és necessària una xarxa complicada de

20 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum Cie nt ífic

molècules que els científics tot just ara comencen a entendre en detall. Moltes de les interaccions que es produeixen s'estenen des del procés de fabricació de proteïnes fins a d'altres vies reguladores en les cèl·lules. Els desequilibris causats per alteracions d'aquestes interaccions es troben en l'origen d'un nombre de malalties i són utilitzats per patògens humans durant processos infecciosos. El laboratori de Lluís Ribas de Pouplana està explorant aquestes xarxes d'interacció en cèl·lules humanes i en protozous que infecten els humans. El grup també estudia l'evolució de la maquinària de traducció genètica, que va experimentar canvis significatius amb l'evolució de les cèl·lules eucariotes com ara el llevat, les plantes i els animals. Ribas i els seu equip d'investigadors també esperen assolir una millor comprensió sobre com van evolucionar aquests tipus de cèl·lules a través de l'estudi de molècules relacionades amb la traducció.

Construir i reconstruir el cervell El desenvolupament del cervell inclou diverses etapes: primer s'han de formar les regions, després s'han de desenvolupar diferents tipus de cèl·lules nervioses, que han de migrar als llocs corresponents i, finalment, connectar-se adequadament entre si. Després cal que responguin correctament a l'estimulació, que ha de permetre adquirir la capacitat d'aprenentatge i de memòria. Per acomplir totes aquestes fases, les cèl·lules han d'activar determinats gens en el moment idoni, saber interpretar els senyals de les molècules que es troben a la superfície d'altres cèl·lules (o que són secretades per elles) i respondre en conseqüència. El laboratori d'Eduardo Soriano centra part de la seva recerca en identificar nous gens que actuen en aquests processos. El grup també treballa en l'estudi de les diferències entre les cèl·lules del cervell en l'embrió i durant la infància —que són capaces de desenvolupar-se i autoreparar-se— i les de l'adult, que no poden fer-ho. L'observació dels mecanismes durant els primers anys de desenvolupament del cervell podria ajudar als científics a dissenyar noves teràpies regeneratives per reparar lesions en el cervell adult.

Programa de Biologia Estructural i Computacional

a física i la vida tenen el seu punt de trobada al nivell de les molècules individuals, que regeixen el seu comportament per la forma i les propietats químiques que tenen. L'ADN, l'ARN, les proteïnes i altres tipus de molècules interactuen entre si i es transformen, a través d'una dansa complexa, per crear els organismes vius. Per tenir una comprensió detallada de la vida cal trobar la relació entre el comportament de tots aquests components i les seves estructures. Aquesta perspectiva és crucial per a l'estudi de les malalties genètiques, sovint causades per petits canvis estructurals en les molècules, així com per millorar els fàrmacs existents i crear-ne de nous. Un fàrmac acostuma a ser una molècula petita que actua quan s'uneix a una proteïna i n'altera el seu comportament. Sense una fotografia estructural d'aquesta interacció seria gairebé impossible comprendre el seu funcionament. El Programa de Biologia Estructural i Computacional agrupa un ampli ventall d'expertesa per investigar aquests aspectes de la vida. Els avenços aconseguits en les últimes tres dècades en tècniques com la cristal·lografia de raigs X i la RMN —plataformes disponibles a l'IRB Barcelona— han permès obtenir mapes detallats de l'estructura de moltes molècules biològiques clau. Encara, però, en queden moltes per explorar i fins ara ha estat difícil poder observar el funcionament intern de les ‘màquines moleculars’ formades per un gran nombre de molècules. En molts casos, es pot obtenir informació estructural de proteïnes noves i les seves interaccions a partir de la comparació entre les seqüències d'aquestes proteïnes i les d'altres molècules ja conegudes. Això requereix l'ús d'eines computacionals innovadores, el potencial de les quals ha crescut enormement en els darrers anys gràcies a la riquesa d'informació que s'ha generat amb els projectes de genòmica.

Resum Cie nt í f ic R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 2 1

Diagrames de l'interior de les màquines La seqüenciació de diversos genomes ha proporcionat llistes gairebé completes de les molècules que poden ser produïdes per un organisme. Les tècniques post-genòmiques estan revelant, gradualment, quins components s'utilitzen per construir determinades màquines dins la cèl·lula. El que encara falta, però, és aconseguir tenir una visió detallada de com s'uneixen les peces que formen la màquina. El grup de Patrick Aloy està dissenyant nous mètodes bioinformàtics per combinar informació dels genomes (seqüències de proteïnes) amb les llistes dels components de les màquines (obtingudes a través d'espectrometria de masses i altres tècniques) i informació sobre les interaccions entre superfícies o components de molècules (amb raigs X o RMN) amb diagrames de la construcció detallada dels complexos. Aquesta informació es pot utilitzar per mostrar els punts dèbils d'un complex que podrien ser dianes per a experiments o per dissenyar nous fàrmacs.

Molècules que s'uneixen a l'ADN El grup liderat per Miquel Coll utilitza un ventall de tècniques per estudiar el comportament de l'ADN quan està unit a proteïnes i a d'altres molècules. El mètode es basa en l'ús de raigs X d'alta intensitat per estudiar molècules cristal·litzades. El

22 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum Cie nt ífic

grup investiga com les proteïnes s'uneixen a l'ADN per controlar l'activitat dels gens, ja que es tracta d'un pas clau en la majoria de processos biològics. També estudien un fenomen anomenat transferència horitzontal de gens, un procés en què determinades cèl·lules transporten ADN a d'altres cèl·lules. Aquest procés requereix mecanismes complexos per transportar l'ADN a través de les membranes. Altres temes de recerca inclouen l'estudi d'estructures singulars d'ADN i de nous medicaments que puguin acoblar-se a l'ADN en canvi de a proteïnes.

Estrès oxidatiu: proteïnes de membranes Les proteïnes, que tenen un paper fonamental en la majoria de processos biològics, gairebé mai actuen soles. Normalment una molècula s'uneïx a dotzenes de proteïnes, a l'ARN, o a d'altres molècules per dur a terme una funció determinada. Observar els detalls de les estructures internes de les proteïnes i, en alguns casos, descobrir on actuen dins la cèl·lula, no és una tasca fàcil. Per respondre a aquestes preguntes, el laboratori d'Ignasi Fita combina cristal· lografia de raigs X i crio-microscopia electrònica per estudiar la biologia estructural del peroxisoma, un dels orgànuls eucariòtics més petits delimitats per una membrana. El grup està particularment interessat en els

complexos que intervenen en l'aparició de malalties i en les proteïnes que s'uneixen a la membrana de l'orgànul. Els investigadors col·laboren en l'estudi de complexos de proteïnes eucariòtiques i de virus lligats a proteïnes receptores necessàries per entrar a la cèl·lula. El treball del grup també centra part de la recerca en l'estudi de diferents tipus d'enzims, en concret, aquells vinculats a l'estrès oxidatiu.

La RMN i la determinació d'estructures La ressonància magnètica nuclear (RMN) és una tècnica potent per determinar estructures tridimensionals a partir de l'aplicació de camps magnètics intensos a dissolucions de proteïnes. Mitjançant l'ús de seqüències de pulsos, la tècnica permet obtenir senyals que es correlacionen amb les distàncies entre àtoms per obtenir famílies d'estructures representatives. El laboratori de Maria J Macias s'ha especialitzat en l'ús d'aquesta tècnica per analitzar estructures de proteïnes i els seus mecanismes de plegament. El grup ha implantat un procés eficient de col·laboració amb altres laboratoris per ajudar a determinar estructures de proteïnes mitjançant la supervisió i transferència de protocols d'obtenció de proteïnes pures a l'escala de mil·ligrams. El laboratori també dóna suport i supervisa les assignacions de RMN que es duen a terme i ofereix protocols modificats per a la determinació d'estructures en solució.

Anàlisi de dades i modelatge d'interaccions Les interaccions entre proteïnes i altres molècules es produeixen a una velocitat tan ràpida i a una escala tan petita que fan impossible la seva observació directa. Per a poder estudiar-les cal recórrer a models que incorporin informació de moltes fonts. El grup de Modesto Orozco combina una varietat de mètodes —des de l'anàlisi automàtica de bases de dades biològiques fins a l'adaptació de càlculs matemàtics de dinàmica clàssica i química quàntica— per desenvolupar models a l'ordinador. L'objectiu a llarg termini és aconseguir connectar l'escala més petita de la vida amb el comportament de les cèl·lules i amb sistemes més grans en organismes.

De com les interaccions modifiquen les estructures La RMN és particularment útil per observar canvis molt ràpids que es produeixen quan les proteïnes interactuen o bé entre elles o bé amb molècules petites, com ara un medicament. El laboratori de Miquel Pons utilitza aquesta tècnica per estudiar què passa durant aquestes interaccions. Un cas particularment intrigant és el de les proteïnes desordenades que amaguen el seu potencial d'interacció en un caos estructural aparent. La complexitat d'aquestes configuracions es pot adreçar a través de la modelització estadística en RMN i d'altres tècniques experimentals. En el desenvolupament de medicaments, la complexitat del món de les proteïnes i les seves interaccions s'assimila a la gran varietat d'estructures químiques —conegudes com a espais químics— que són equiparables al nombre aproximat d'estrelles que hi ha a l'univers. Pons i els seus investigadors estan desenvolupant noves eines computacionals i de RMN amb l'objectiu d'explorar l'espai químic en molècules petites que tinguin la capacitat de reestructurar complexos de proteïnes amb finalitats terapèutiques prometedores.

Resum Cie nt í f ic R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 2 3

Programa de Medicina Molecular

es ciències biomèdiques estan en el llindar d'una nova era en medicina que en un futur hauria de conduir-nos a la cura del càncer, de la diabetis, de les malalties neurodegeneratives i d'una varietat de malalties que encara no es poden combatre amb les vacunes, els antibiòtics o amb els fàrmacs disponibles avui en dia. Els científics, però, tenen al seu abast un ampli ventall d'eines per estudiar l'origen de les malalties i disposen de nous mètodes per intervenir en els processos cel·lulars. La fita per a les properes dècades és aprendre a utilitzar aquestes eines, que ja han revolucionat la diagnosi mèdica, per poder manipular directament les molècules responsables de malalties. L'objectiu del Programa de Medicina Molecular és augmentar el coneixement en aquestes àrees i trobar noves vies per transformar els nous descobriments en aplicacions biomèdiques. El Programa compta amb un ampli ventall d'experts en bioquímica, biologia molecular i cel·lular, senyalització cel·lular i regulació, genòmica, genètica i immunologia. Les activitats d'investigació inclouen l'estudi de les bases moleculars de la diabetis, l'obesitat, la inflamació, la síndrome metabòlica i malalties rares així com la recerca de nous tractaments per a aquestes patologies. Els grups dins del Programa de Medicina Molecular també estudien les vies de senyalització que controlen els processos cel·lulars, la biologia dels macròfags, estudis genòmics de les malalties, les bases moleculars d'aminoacidúries hereditàries i les bases estructurals de la funció transportadora de la membrana.

24 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum Cie nt ífic

Interpretar els senyals El laboratori de Carme Caelles estudia els principis que governen la interacció entre les vies de senyalització més importants de l'acció antiinflamatòria. Els senyals proinflamatoris inicien la resposta inflamatòria mitjançant l'activació de proteïnes anomenades JNK. En contraposició, molècules amb reconeguda activitat antiinflamatòria com els glucocorticoides bloquegen l'activació de la JNK, una part crucial del seu mecanisme d'acció farmacològica. Un segon interès del grup és l'estudi de les proteïnes de senyalització de la família NIMA, implicades en la regulació del cicle de divisió cel·lular.

Inflamació i macròfags El grup d'Antonio Celada estudia els macròfags, un tipus de cèl·lula que té una funció clau en els processos inflamatoris. En una primera fase, els macròfags eliminen els microorganismes (bactèries, paràsits, llevadures, etc.) que es troben en el focus inflamatori i, en una segona fase, tenen una activitat antiinflamatòria i ajuden a reparar lesions. Els macròfags també tenen un paper clau en processos inflamatoris crònics, com en el cas de l'artritis reumatoide. A més, indueixen la formació de vasos sanguinis que promouen el creixement de cèl·lules cancerígenes. Per això és molt important conèixer el funcionament d'aquestes cèl·lules i saber

potenciar-les quan són beneficioses o bloquejar-les quan són perjudicials. Celada i el seu equip d'investigadors estudien la senyalització induïda per les molècules que produeixen l'activació dels macròfags i com es regulen els gens que activen les diferents funcions d'aquestes cèl·lules. L'objectiu és trobar dianes terapèutiques per dissenyar fàrmacs que alterin l'activitat dels macròfags, ja sigui per a que es reprodueixin, es diferenciïn, s'activin o s'indueixi la seva mort i desaparició.

Enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis L'excés de glucosa s'emmagatzema en forma de glicogen en el fetge i els músculs, per tornar-se a convertir en glucosa en situacions d'alta demanda energètica. Aquest procés de síntesi i degradació del glicogen es veu alterat en malalties com la diabetis mellitus. L'acumulació anormal de glicogen en neurones també ha estat detectada en altres patologies. El laboratori de Joan J Guinovart treballa per ampliar el coneixement del metabolisme del glicogen i aprendre quins són els motius que fan que s'alteri en determinades malalties. El grup ha descobert diferències significatives entre el múscul i el fetge a l'hora de processar el glicogen, una troballa que pot ser rellevant per explicar els defectes observats en la diabetis. El laboratori també ha descobert que les neurones, tot i tenir la capacitat de

Resum Cie nt í f ic R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 2 5

desconeguts. En els darrers 15 anys, el grup de Palacín ha identificat alguns membres d'una nova família de proteïnes de membrana anomenades HATs, que són responsables del transport d'alguns aminoàcids i pateixen alteracions durant les aminoacidúries primàries hereditàries. En l'actualitat, els científics estan analitzant les estructures de HAT per entendre com realitzen les funcions transportadores.

Resistència a la insulina i noves estratègies per teràpies contra la diabetis

sintetitzar glicogen, el mantenen bloquejat a través de tres mecanismes, un dels quals implica el complex laforina-malina. La desaparició d'aquest últim mecanisme està associada a la degeneració neuronal observada en la devastadora malaltia de Lafora. El laboratori, que continua treballant en la identificació de compostos amb propietats antidiabètiques, ha demostrat que el wolframat sòdic té propietats antidiabètiques i antiobesitat. Aquest compost ha superat la fase 1 d'assajos clínics i actualment es troba en la fase 2.

Subministrar i resubministrar aminoàcids al cos El cos necessita un subministrament constant d'aminoàcids per fer proteïnes. Les cèl·lules poden produir molts tipus d'aminoàcids a partir de components senzills, però d'altres s'han d'extreure a través del menjar. Per obtenir aquestes molècules cal fer-les passar a través de la membrana de la cèllula. El laboratori de Manuel Palacín està estudiant aquest sistema i per què esdevé defectuós en un grup de malalties anomenades aminoacidúries primàries hereditàries (PIA's). En aquestes malalties, el ronyó, l'intestí i altres teixits podrien deixar d'absorbir els aminoàcids. Cadascun dels sistemes es responsabilitza de diferents tipus d'aminoàcids; els gens responsables de les deficiències encara són, en alguns casos,

26 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum Cie nt ífic

L'estil de vida cada vegada més sedentari està fent augmentar dràsticament els casos de diabetis de tipus 2 i problemes associats com l'obesitat, la hipertensió, i altres síndromes que incrementen la morbiditat i la mortalitat en la població. La combinació d'aquests desordres i la resistència a la insulina es denomina síndrome metabòlica i afecta un 40% de persones de més de 60 anys. Estudis recents suggereixen que alguns d'aquests problemes provenen de mecanismes genètics i cel·lulars comuns. El laboratori d'Antonio Zorzano està tractant d'identificar els gens responsables del desenvolupament de la resistència a la insulina associada a l'obesitat o a la diabetis de tipus 2. El grup es centra, en concret, en gens relacionats amb els processos que es produeixen en les estructures cel·lulars anomenades mitocondris, en els mecanismes que controlen aquests o altres gens, i en identificar nous senyals que poden estar involucrats. Altres objectius inclouen entendre com es transporta la glucosa a les cèl·lules i identificar nous compostos que podrien ser efectius per tractar la síndrome metabòlica.

Programa de Química i Farmacologia Molecular

'elaboració de nous medicaments implica dissenyar noves molècules o modificar-ne d'existents per aconseguir un efecte determinat en cèl·lules i organismes. En el passat, la ciència farmacèutica es basava en proves d'assaig i error per trobar substàncies que ajudessin a tractar els símptomes d'una malaltia i després utilitzava la química per extraure-les i perfeccionar-les. Sovint es feia sense tenir coneixement sobre el funcionament d'aquestes substàncies. En l'actualitat, els científics han descobert com actuen un gran nombre de fàrmacs. Normalment s'uneixen a una proteïna concreta o a un complex molecular i n'alteren la seva forma o la seva química, un canvi que afecta la interacció posterior amb altres molècules. Per estudiar i manipular aquestes interaccions s'utilitza una gran varietat de tècniques, que també estan orientades a trobar noves ‘dianes’ —proteïnes que tenen un paper clau en el desenvolupament de malalties— que al ser manipulades poden restablir el funcionament correcte de la cèl·lula. El Programa de Química i Farmacologia Molecular inclou diversos tipus d'expertesa per abordar aquest nou enfocament en el disseny de fàrmacs. L'objectiu és identificar dianes, entendre les seves funcions i la naturalesa de les seves interaccions amb altres molècules així com construir o modificar molècules que puguin influir en el seu comportament. Els grups del Programa sintetitzen una extensa varietat de compostos bioactius, amb un èmfasi especial en àcids nucleics, pèptids, proteïnes, peptidomimètics —molècules que s'assemblen o imiten pèptids naturals— i altres compostos químics. També utilitzen mètodes innovadors com ara la síntesi enantioselectiva, la síntesi de fase sòlida de llibreries de compostos bioactius i les reaccions multicomponent. L'objectiu dels grups és crear substàncies que siguin útils com a medicaments o com a eines per investigar sistemes biològics. La investigació es centra en estudiar la interacció entre les substàncies candidates a medicament i les dianes escollides. Les tècniques emprades són, principalment, la RMN, els estudis computacionals i l'espectrometria de masses.

Resum Cie nt í f ic R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 2 7

Descobrir nous compostos El laboratori de Fernando Albericio té com a objectiu descobrir i sintetitzar nous compostos que puguin ser útils per a teràpies contra desordres del sistema nerviós central i el càncer. L'equip està fent una aproximació integral prenent com a base pèptids i molècules petites, que estudien en col·laboració amb investigadors de la indústria.

Fabricar ADN i ARN artificial L'èxit en el desenvolupament de la majoria dels projectes científics depèn de l'habilitat dels investigadors per a crear petites molècules artificials d'ADN i ARN. El grup de Ramon Eritja sintetitza aquestes molècules a partir de les seves subunitats, anomenades nucleòtids. Els projectes de recerca del grup engloben des de la preparació de molècules complexes d'ADN i ARN com a fàrmacs potencials fins a la utilització d'estructures d'ADN per la construcció de circuits a nanoescala.

Dissenyar i obtenir fàrmacs L'objectiu final del disseny ‘racional’ de fàrmacs és estudiar la superfície de qualsevol part de les proteïnes per dissenyar un lligand molt eficient i selectiu que canviï el comportament de la proteïna en la direcció desitjada. Això és encara un somni, però

28 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum Cie nt ífic

el grup de l'Ernest Giralt està treballant intensament per aconseguir-ho i entendre quins són els principis que dicten la manera que tenen les molècules de reconèixer-se i entrelligar-se entre si. El laboratori centra part de la recerca en determinats aspectes de difícil resolució, com ara fer que les cèl·lules acceptin substàncies estranyes (medicaments), trobar vies per trencar el conglomerat de proteïnes que es forma en l'Alzheimer i en altres malalties neurodegeneratives, i aconseguir fàrmacs que puguin creuar la barrera hematoencefàlica. El grup investiga com millorar els mètodes que han de permetre abordar tots els aspectes anteriors: l'obtenció d'informació estructural amb RMN, com millorar la síntesi de fase sòlida de pèptids (una manera de dissenyar proteïnes artificials que no requereixin cèl· lules per produir molècules) i com perfeccionar els algoritmes computacionals per descobrir nous fàrmacs.

Desenvolupar mètodes sintètics per a compostos bioactius El laboratori d'Antoni Riera està treballant en la creació de nous mètodes sintètics necessaris en diverses etapes del desenvolupament de fàrmacs. El grup té un interès especial en la síntesi asimètrica. Aquest focus és crucial perquè els processos estàndard per sintetitzar molècules petites produeixen

enantiòmers (versions ‘dreta i esquerra’, és a dir, molècules que tenen les mateixes propietats però que són imatges mirall l'una de l'altra). Les molècules biològiques poden reaccionar de manera molt diferent a cadascun dels dos tipus d'enantiòmers i, per tant, és crucial produir i purificar només la versió desitjada. El investigadors també centren esforços en trobar vies per produir més quantitat de compostos que tinguin interès terapèutic. Finalment, el grup està ajudant a crear biblioteques químiques que s'utilitzen per fer cribatges biològics.

A la recerca de noves molècules bioactives El grup de Màrius Rubiralta treballa en el desenvolupament de tecnologies orientades a obtenir compostos bioactius clau en forma pura. L'equip també està implementant procediments sintètics que condueixin a nous peptodomimètics o a compostos que continguin heterocicles —estructures freqüents en fàrmacs— i a la separació dels enantiòmers de les molècules obtingudes.

Resum Cie nt í f ic R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 2 9

Programa d'Oncologia

l càncer s'origina quan fallen els processos fonamentals que controlen la reproducció, la diferenciació i el comportament de les cèl·lules. El Programa d'Oncologia té per objectiu millorar la prognosi, la prevenció i el tractament del càncer a través de l'estudi dels principis bàsics en el desenvolupament de la malaltia.

El Programa centra la recerca en els diferents aspectes de la iniciació i progressió dels tumors, amb especial èmfasi en els mecanismes responsables de l'adquisició de malignitat, la relació entre les cèl·lules mare i el càncer, i la identificació dels factors que condueixen a la metàstasi en teixits específics. Els grups d'investigació del Programa treballen per crear lligams estrets amb la part clínica de la recerca en càncer. Els acords de col·laboració establerts amb vàries unitats d'oncologia i patologia d'hospitals de l'àrea metropolitana de Barcelona faciliten la traducció de la recerca bàsica realitzada en aquest programa en noves eines diagnòstiques i terapèutiques d'interès per l'àmbit clínic.

30 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum Cie nt ífic

Les etapes del càncer colorrectal El càncer colorrectal constitueix una de les principals causes de mort per càncer a tot el món. La majoria dels tumors colorrectals s'inicien com a lesions benignes, però una petita proporció pot evolucionar fins a estadis més malignes si s'acumulen mutacions en gens promotors de càncer o en gens que normalment eviten el desenvolupament de tumors. El darrer pas i el més letal en el progrés de la malaltia és la migració de cèl· lules de càncer colorrectal cap a altres òrgans, principalment al fetge, on comencen a desenvolupar nous tumors. El laboratori de l'Eduard Batlle estudia la iniciació del càncer colorrectal i a seva progressió, des de les fases inicials fins a la formació de tumors agressius. Per als seus estudis, l'equip desenvolupa models cel·lulars i animals que imiten la versió humana d'aquesta malaltia devastadora. L'objectiu final és obtenir informació que permeti dissenyar noves eines diagnòstiques i terapèutiques. El grup de l'Elena Sancho es centra en les vies de senyalització cel·lular implicades en les diferents etapes de desenvolupament del càncer colorrectal. La progressió d'un tumor maligne, que es dóna al llarg de varis anys, sembla seguir una sèrie precisa de fases: les mutacions concretes en els gens relacionats amb el càncer es produeixen seguint un ordre específic. El laboratori té un interès especial en estudiar els efectes de les mutacions en les vies de senyalització que afecten no tan sols les cèl·lules cancerígenes sinó també el microambient del tumor. Les col·laboracions amb investigadors clínics han facilitat al grup l'accés a mostres de càncer colorrectal en

diferents estadis de malignitat, fet que ha permès l'anàlisi de les poblacions de cèl·lules que comprenen els tumors en cadascuna de les fases de la malaltia. L'objectiu final és obtenir informació que permeti dissenyar noves eines terapèutiques i diagnòstiques.

Laboratori de Metàstasi Tumoral (MetLab) A l'interior de les cèl·lules, un complex entramat de xarxes de senyalització controla la seva divisió, la diferenciació, el moviment, l'organització i la mort. Les cèl·lules cancerígenes desobeeixen aquests senyals durant la progressió del tumor i la metàstasis, que és la responsable del 90% de les morts per càncer. L'interès principal del MetLab és identificar grups de gens i les seves funcions, l'abús dels quals per part de les cèl·lules tumorals els converteix en instruments per a la metàstasi. Aquestes funcions regeixen les etapes fonamentals de la fuga de cèl·lules del tumor primari a la circulació, de la invasió de teixits distants per part d'aquestes cèl·lules circulants i, en conseqüència, de l'establiment de colònies microscòpiques en aquests teixits. Mitjançant l'activació o l'anul·lació d'aquests gens en cèl·lules metastàtiques es valida la seva funció. Recentment s'ha observat que alguns dels gens candidats identificats pel laboratori es troben afectats en mostres de pacients. El coneixement de la combinació d'errors biològics que faciliten la invasió d'òrgans vitals per part de les cèl·lules metastàtiques permetrà atacar la malaltia d'una manera eficaç mitjançant la combinació de fàrmacs contra les possibles dianes terapèutiques. Resum Cie nt í f ic R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 3 1

Plataformes Científiques

'IRB Barcelona disposa d'un conjunt de Plataformes Científiques dedicades a ajudar els investigadors en la seva recerca a través de suport tècnic, accés a tecnologies d'última generació i serveis científics. Es tracta d'uns recursos compartits que tenen un paper clau en l'impuls de l'eficiència investigadora i en l'acceleració dels resultats experimentals.

Les Plataformes Científiques, equipades amb tecnologies punteres i personal qualificat, ofereixen un ampli ventall de serveis als investigadors de l'IRB Barcelona i participen en projectes de recerca i activitats dutes a terme per científics a l'Institut. A més de disposar de Plataformes Científiques pròpies, la recerca biomèdica desenvolupada a l'IRB Barcelona també es beneficia de les plataformes i els serveis del Parc Científic de Barcelona així com dels serveis tècnics de la Universitat de Barcelona. Ubicades al Parc Científic de Barcelona prop dels laboratoris de l'IRB Barcelona, les Plataformes Científiques donen suport a la recerca biomèdica a través d'una oferta extensa de tecnologies i serveis en expressió de proteïnes, espectrometria de masses d'alta resolució, genòmica funcional i models de malaltia a partir de ratolins. Els serveis oferits als investigadors de l'IRB Barcelona inclouen eines de recerca per analitzar o alterar gens a nivell genòmic, activitats d'expressió de proteïnes d'alt rendiment per poder dur a terme moltes variacions d'un experiment en paral·lel, producció de ratolins modificats genèticament amb fins per la investigació, anàlisi de molècules petites i caracterització de proteïnes. El nombre de Plataformes Científiques continuarà augmentant en el futur per tal d'ampliar el ventall de serveis i oferir a la comunitat científica de l'IRB Barcelona una infraestructura sòlida per a la recerca.

32 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum Cie nt ífic

Estudiar el genoma en un únic experiment

Noves dimensions en espectrometria de masses

Durant l'última dècada, la biologia molecular ha evolucionat de l'anàlisi entre gens a un apropament més exhaustiu per estudiar les xarxes reguladores, que engloben des de dotzenes fins a centenars de parelles que interactuen entre si. Per a garantir l'èxit de la recerca en aquest camp, els investigadors necessiten un nombre creixent d'eines que els permetin analitzar o alterar gens a un nivell genòmic ampli. La Plataforma Científica de Genòmica Funcional posa a l'abast de la comunitat científica de l'IRB Barcelona eines genòmiques d'última generació. Aquests recursos s'engloben en dues categories: • Anàlisi de transcripció genòmica, poliformismes d'ADN i immunoprecipitació de la cromatina (ChIP-chip). Aquests tipus d'anàlisis es desenvolupen a partir de la tecnologia de micromatrius, produïda per Affymetrix. La Plataforma ofereix, en tots els mètodes analítics, un servei complet que inclou des de la consulta inicial durant el disseny del projecte fins al control de qualitat dels materials, el processament de mostres, l'anàlisi inicial de dades així com la interpretació i validació de resultats a partir de PCR a temps real. • Silenciament de l'expressió gènica amb ARNsh's. Per silenciar l'expressió gènica, la Plataforma disposa d'una llibreria humana d'ARN's (Sigma) que conté prop de 75.000 clons que cobreixen la majoria de transcripcions conegudes.

L'espectrometria de masses, que s'ha convertit en una de les eines més importants de les ciències bioquímiques, té un camp d'aplicació molt ampli que cobreix des de l'anàlisi molecular fins a la caracterització de proteïnes. Gràcies a la seva versatilitat, l'espectrometria de masses és una tecnologia a la que cada cop hi recorren més científics. Es tracta d'una eina que pot oferir una posició d'avantatge per interrogar ensamblatges no-covalents dinàmics que no es poden analitzar per altres vies i obrir així nous camins en la topologia d'entitats de massa elevada que es veuen complicades per interaccions dèbils o efímeres. La Plataforma Científica d'Espectrometria de Masses ofereix suport científic i tècnic als investigadors de l'IRB Barcelona per identificar i caracteritzar un ampli ventall d'espècies biològiques que comprenen des de molècules petites a molècules grans com, per exemple, les proteïnes intactes. La Plataforma també contribueix a l'estudi de la conformació, la biologia estructural i les interaccions no-covalents d'aquestes biomolècules i complexos.

Ratolins modificats genèticament com a eines de recerca El ratolí transgènic és un dels models més potents de què disposa la comunitat científica per a malalties humanes. L'objectiu de la Plataforma Científica de Ratolins Transgènics és posar a l'abast dels investigadors de

Resum Cie nt í f ic R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 3 3

l'IRB Barcelona aquesta tecnologia, ja sigui a través de l'obtenció de ratolins pre-generats, de cèl·lules mare embrionàries modificades genèticament, de vectors diana obtinguts de recursos públics o de la generació de nous models transgènics. La Plataforma treballa per oferir un servei complert que inclogui des del desenvolupament i la producció de ratolins modificats genèticament fins al disseny i construcció de vectors diana de gens i la producció de cèl·lules mare embrionàries de ratolins mitjançant o bé la injecció d'ADN purificat o bé cèl·lules embrionàries en embrions preimplantats. Un aspecte important de la feina duta a terme per la plataforma és l'adaptació i la millora de les tecnologies actuals per tal d'augmentar l'eficiència de la producció i oferir models més sofisticats.

Solucionar problemes amb l'alt rendiment Tradicionalment, els investigadors solien abordar els problemes amb proteïnes a partir de processos repetitius de proves i redissenys que sovint eren costosos i requerien molt de temps. La Plataforma Científica d'Expressió de Proteïnes posa a l'abast dels investigadors serveis d'alt rendiment que permeten executar en paral·lel i de manera simultània moltes variacions d'un experiment (per exemple, truncaments o mutacions de proteïnes). Aquesta capacitat

34 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum Cie nt ífic

d'execució d'un gran nombre de variacions experimentals —generalment fins a 96— té el potencial de reduir de manera significativa el temps que es necessita per solucionar problemes amb proteïnes, un fet que contribueix a accelerar tant els resultats experimentals com la seva publicació. Els mètodes d'alt rendiment, a banda de l'estalvi de temps que suposen, també són rentables i poden reduir de manera significativa el cost dels projectes duts a terme al laboratori. La Plataforma ha llançat recentment una convocatòria per projectes adreçada a investigadors de l'IRB Barcelona per utilitzar la clonació HTP i, en un futur proper, també oferirà serveis de cribatge d'E. coli així com cribatge en cèl·lules mamíferes i cèl·lules d'insectes o llevat, entre d'altres. La Plataforma també preveu oferir un gran nombre de reagents de qualitat com, per exemple alíquotes de bacteriòfags resistents, clonació i expressió d'E. coli, mitjans especialitzats d'expressió i reagents de clonació.

Dades IRB Barcelona • Patronat • Junta de Govern • Comitè Científic Internacional • Fonts de Finançament • Resum de Producció Científica • Tesis Doctorals • Activitats de Transferència de Tecnologia • Barcelona BioMed Seminars • Barcelona BioMed Conferences • Activitats de Divulgació • Organigrama • Personal de Direcció i Administració • Estadístiques de Recursos Humans • Afiliacions dels Investigadors • Parc Científic de Barcelona

Patronat El Patronat de l'IRB Barcelona, el màxim òrgan de govern de l'Institut, consta d'11 membres i està presidit pel Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. El Patronat és responsable d'aprovar el pressupost anual de l'Institut i de supervisar el pla estratègic.

President Josep Huguet Biosca Conseller del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya

Vicepresident Primer Marina Geli Fàbrega Consellera del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Vicepresident Segon Màrius Rubiralta Alcáñiz Rector de la Universitat de Barcelona

Membres Ramon Moreno Amich Director General de Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya (abril 2007—present) Francesc Xavier Hernández Cardona Director General de Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya (octubre 2005—juliol 2006; desembre 2006—abril 2007) Joan Roca Acín Director del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya Marta Segura Bonet Secretària General del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya José Jerónimo Navas Palacios Director del Programa de Centres de Recerca, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya Carme Verdaguer Montanyà Directora General de la Fundació Bosch i Gimpera, Universitat de Barcelona

36 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Pat ro nat

Josep Samitier Martí Vicerector d'Innovació i Programes Internacionals de Recerca, Universitat de Barcelona (gener 2007—present) Isidre Ferrer Abidanza Vicerector de Política Científica, Universitat de Barcelona (octubre 2005—gener 2007) Fernando Albericio Palomera Director General, Parc Científic de Barcelona Roser Artal Rocafort Directora Gerent, Parc Científic de Barcelona (juny 2007—present) Maria Montserrat Vendrell Rius Sotsdirectora, Parc Científic de Barcelona (octubre 2005—març 2007)

Membres del Patronat durant l'última reunió bianual celebrada a l'IRB Barcelona

Pat ro n at R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 3 7

Junta de Govern La Junta de Govern de l'IRB Barcelona és l'òrgan responsable d'executar i implementar les funcions delegades pel Patronat. La Junta també porta a terme el seguiment periòdic de les activitats administratives i directives de l'Institut.

President José Jerónimo Navas Palacios Director del Programa de Centres de Recerca, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Membres Ramon Moreno Amich Director General de Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya Josep Samitier Martí Vicerector d'Innovació i Programes Internacionals de Recerca, Universitat de Barcelona Isidre Ferrer Abidanza Vicerector de Política Científica, Universitat de Barcelona (octubre 2005—gener 2007)

Altres Participants Fernando Albericio Palomera Director General, Parc Científic de Barcelona Joan J Guinovart Cirera Director, IRB Barcelona Margarida Corominas Bosch Directora de Gestió, IRB Barcelona

38 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Junt a de Go vern

Comitè Científic Internacional El Comitè Científic Internacional de l'IRB Barcelona està format per un grup de 15 destacats científics internacionals en el camp de la biomedicina. El Comitè, que ofereix assessorament i orientació en els programes de recerca i activitats de l'Institut, té un paper clau en el disseny de l'estratègia científica.

Membres Hans Clevers The Netherlands Institute of Developmental Biology, Països Baixos Michael Czech Program in Molecular Medicine, University of Massachusetts Medical School, EUA Christopher M Dobson Department of Chemistry and Physics, University of Cambridge, Regne Unit José Elguero Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Espanya Samuel H Gellman Faculty of Chemistry, University of Wisconsin, EUA David M Glover Department of Genetics, University of Cambridge, Regne Unit Jan-Ake Gustafsson Center for Biotechnology, Karolinska Institute, Suècia Andrew Hamilton Department of Chemistry, Yale University, EUA Robert Huber Max Planck Institute of Biochemistry, Alemanya Tim Hunt Cancer Research UK, Regne Unit Fotis Kafatos Imperial College London, Regne Unit Bernd Meyer Institute for Organic Chemistry, University of Hamburg, Alemanya Charles J Sherr Department of Genetics and Tumour Cell Biology, St Jude Children’s Research Hospital, EUA

Co mit è Cient ífic Int ernacional R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 3 9

Bruce Spiegelman Department of Cell Biology, Harvard Medical School, EUA Karen Vousden Beatson Institute for Cancer Research, Regne Unit

40 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Co mit Ă¨ Cient Ăfic Int ernaci onal

Fonts de Finançament Durant el 2007, l'IRB Barcelona va rebre la majoria del seu finançament per activitats de recerca de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i del Departament de Salut. L'Institut va rebre finançament addicional del Ministeri espanyol d'Educació i Ciència (a través del programa ‘Ayudas a Parques Científicos y Tecnológicos’), del Ministeri espanyol de Sanitat i Consum (per donar suport al MetLab i al Programa d'Oncologia) i de la Unió Europea, mitjançant els fons FEDER. Els investigadors de l'IRB Barcelona també van rebre finançament provinent de projectes competitius obtinguts d'agències públiques i privades. La Universitat de Barcelona, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i diverses xarxes CIBER (CIBERDEM, CIBERNED, CIBERER i CIBERBBN) també van contribuir en el finançament a través de la incorporació a l'IRB Barcelona d'investigadors contractats per aquestes institucions.

Finançament Principal

Altres Fonts de Finançament

Fo nt s de Finançament R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7

Resum de Producció Científica Publicacions Científiques L'any 2007, els investigadors de l'IRB Barcelona van publicar un total de 177 articles científics en publicacions especialitzades en biomedicina, 70 de les quals van ser fruit de col·laboracions internacionals amb investigadors del sector acadèmic i la indústria. La llista que segueix és una selecció de publicacions aparegudes en revistes amb un factor d'impacte superior a 7 (ISI 2006).

Aloy P. Shaping the future of interactome networks. Genome Biol, 8(10), 316 (2007) Astigarraga S, Grossman R, Díaz-Delfín J, Caelles C, Paroush Z and Jiménez G. A MAPK docking site is critical for downregulation of Capicua by Torso and EGFR RTK signalling. EMBO J, 26(3), 668-77 (2007) Blobel J, Schmidl S, Vidal D, Nisius L, Bernadó P, Millet O, Brunner E and Pons M. Protein tyrosine phosphatase oligomerization studied by a combination of 15N NMR relaxation and 129Xe NMR. Effect of buffer containing arginine and glutamic acid. J Am Chem Soc, 129(18), 5946-53 (2007) Cantó C, Pich S, Paz JC, Sanches R, Martínez V, Orpinell M, Palacín M, Zorzano A and Gumà A. Neuregulins increase mitochondrial oxidative capacity and insulin sensitivity in skeletal muscle cells. Diabetes, 56(9), 2185-93 (2007) Casacuberta E, Azorín F and Pardue ML. Intracellular targeting of telomeric retrotransposon Gag proteins of distantly related Drosophila species. Proc Natl Acad Sci USA, 104(20), 8391-96 (2007) Cortina C, Palomo-Ponce S, Iglesias M, Fernández-Masip JL, Vivancos A, Whissell G, Humà M, Peiró N, Gallego L, Jonkheer S, Davy A, Lloreta J, Sancho E and Batlle E. EphB-ephrin-B interactions suppress colorectal cancer progression by compartmentalizing tumour cells. Nat Genet, 39(11), 1376-83 (2007) Furriols M, Ventura G and Casanova J. Two distinct but convergent groups of cells trigger Torso receptor tyrosine kinase activation by independently expressing torso-like. Proc Natl Acad Sci USA, 104(28), 11660-65 (2007) Gallego O, Ruiz FX, Ardèvol A, Domínguez M, Alvarez R, de Lera AR, Rovira C, Farrés J, Fita I and Parés X. Structural basis for the high all-trans-retinaldehyde reductase activity of the tumour marker AKR1B10. Proc Natl Acad Sci USA, 104(52), 20764-69 (2007) García-Vicente S, Yraola F, Marti L, González-Muñoz E, García-Barrado MJ, Cantó C, Abella A, Bour S, Artuch R, Sierra C, Brandi N, Carpéné C, Moratinos J, Camps M, Palacín M, Testar X, Gumà A, Albericio F, Royo M, Mian A and Zorzano A. Oral insulin-mimetic compounds that act independently of insulin. Diabetes, 56(2), 486-93 (2007) González C. Spindle orientation, asymmetric division and tumour suppression in Drosophila stem cells. Nat Rev Genet, 8(6), 462-72 (2007) Llácer JL, Contreras A, Forchhammer K, Marco-Marín C, Gil-Ortiz F, Maldonado R, Fita I and Rubio V. The crystal structure of the complex of PII and acetylglutamate kinase reveals how PII controls the storage of nitrogen as arginine. Proc Natl Acad Sci USA, 104(45), 1764449 (2007)

42 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum de Pro ducció Cie ntíf ic a

Lledó A, Benet-Buchholz J, Solé A, Olivella S, Verdaguer X and Riera A A. Photochemical rearrangements of norbornadiene Pauson-Khand cycloadducts. Angew Chem Int Ed Engl, 46(31), 5943-46 (2007) Masdeu C, Gómez E, Williams NA and Lavilla R. Double insertion of isocyanides into dihydropyridines: direct access to substituted benzimidazolium salts. Angew Chem Int Ed Engl, 46(17), 3043-46 (2007) Milán M. Sculpting a fly leg: BMP boundaries and cell death. Nat Cell Biol, 9(1), 17-8 (2007) Pascual M, Abasolo I, Mingorance-Le Meur A, Martínez A, Del Rio JA, Wright CV, Real FX and Soriano E. Cerebellar GABAergic progenitors adopt an external granule cell-like phenotype in the absence of Ptf1a transcription factor expression. Proc Natl Acad Sci USA, 104(12), 5193-98 (2007) Pastor JJ, Granados G, Carulla N, Rabanal F and Giralt E. Redesign of protein domains using one-bead-one-compound combinatorial chemistry. J Am Chem Soc, 129(48), 14922-32 (2007) Perdiguero E, Ruiz-Bonilla V, Gresh L, Hui L, Ballestar E, Sousa-Victor P, Baeza-Raja B, Jardí M, Bosch-Comas A, Esteller M, Caelles C, Serrano AL, Wagner EF and Muñoz-Cánoves P. Genetic analysis of p38 MAP kinases in myogenesis: fundamental role of p38alpha in abrogating myoblast proliferation. EMBO J, 26(5), 1245-56 (2007) Pérez A, Luque FJ and Orozco M. Dynamics of B-DNA on the microsecond time scale. J Am Chem Soc, 129(47), 14739-45 (2007) Rebollo E, Sampaio P, Januschke J, Llamazares S, Varmark H and González C. Functionally unequal centrosomes drive spindle orientation in asymmetrically dividing Drosophila neural stem cells. Dev Cell, 12(3), 467-74 (2007) Rueda M, Ferrer-Costa C, Meyer T, Pérez A, Camps J, Hospital A, Gelpí JL and Orozco M. A consensus view of protein dynamics. Proc Natl Acad Sci USA, 104(3), 796-801 (2007) Scheike JA, Baldauf C, Spengler J, Albericio F, Pisabarro MT and Koksch B. Amide-to-ester substitution in coiled coils: the effect of removing hydrogen bonds on protein structure. Angew Chem Int Ed Engl, 46(41), 7766-69 (2007) Solà J, Revés M, Riera A and Verdaguer X. N-phosphino sulfinamide ligands: an efficient manner to combine sulfur chirality and phosphorus coordination behavior. Angew Chem Int Ed Engl, 46(26), 5020-23 (2007) Teixidó M, Zurita E, Malakoutikhah M, Tarragó T and Giralt E. Diketopiperazines as a tool for the study of transport across the blood-brain barrier (BBB) and their potential use as BBB-shuttles. J Am Chem Soc, 129(38), 11802-13 (2007) Tulla-Puche J, Bayó-Puxan N, Moreno JA, Francesch AM, Cuevas C, Alvarez M and Albericio F. Solid-phase synthesis of oxathiocoraline by a key intermolecular disulfide dimer. J Am Chem Soc, 129(17), 5322-23 (2007) Varmark H, Llamazares S, Rebollo E, Lange B, Reina J, Schwarz H and González C. Asterless is a centriolar protein required for centrosome function and embryo development in Drosophila. Curr Biol, 17(20), 1735-45 (2007) Vilchez D, Ros S, Cifuentes D, Pujadas L, Vallès J, García-Fojeda B, Criado-García O, Fernández-Sánchez E, Medraño-Fernández I, Domínguez J, García-Rocha M, Soriano E, Rodríguez de Córdoba S and Guinovart JJ. Mechanism suppressing glycogen synthesis in neurons and its demise in progressive myoclonus epilepsy. Nat Neurosci, 10(11), 1407-13 (2007)

Resum de Pro ducció Cie nt ífic a R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 4 3

Col·laboracions Científiques Els investigadors de l'IRB Barcelona van participar durant el 2007 en un total de 128 col·laboracions nacionals i internacionals amb centres de recerca, institucions, universitats, laboratoris, hospitals i companyies del sector biomèdic. A la xifra s'hi sumen 19 col·laboracions internes addicionals, que es van dur a terme entre investigadors de dos o més grups de l'IRB Barcelona.

Tipus de Col·laboracions

Col·laboracions Externes (Nacionals) 53%

Col·laboracions Internes 13%

Col·laboracions Externes (Internacionals) 34%

Col·laboracions Externes per Sector Parcs Científics, Centres de Recerca i Institucions 16%

Laboratoris 5%

Hospitals 8% Universitats 37%

Companyies 16%

Instituts de Recerca 18%

44 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum de Pro ducció Cie ntíf ic a

Projectes i Xarxes de Recerca Durant el 2007, els investigadors de l'IRB Barcelona van participar en un total de 137 projectes d'investigació i xarxes de recerca amb socis nacionals i internacionals. Les activitats van ser finançades a través de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri espanyol d'Educació i Ciència, el Ministeri espanyol de Sanitat i Consum, la Comissió Europea així com fundacions, institucions i companyies.

Fonts de Finançament Generalitat de Catalunya 12% Fundacions, Institucions i Companyies 20% Comissió Europea 12%

Govern Espanyol 56%

Àrees de Recerca Biologia Cel·lular i del Desenvolupament 29%

Biologia Estructural i Computacional 21%

Oncologia 5%

Medicina Molecular 22%

Química i Farmacologia Molecular 23%

Resum de Pro ducció Cie nt ífic a R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 4 5

La llista següent detalla l'origen del finançament obtingut pels investigadors de l'IRB Barcelona a través de projectes de recerca durant el 2007.

Projectes de Recerca 2007

Quantitat atorgada (euros)

Ministerio de Educación y Ciencia

4.364.439

Comissió Europea

1.087.378

Instituto de Salud Carlos III

436.195

Fundación Banco Bilbao Vizcaya Argentaria

300.000

Fundació La Marató de TV3

295.623

Fundación Marcelino Botín

275.000

Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca

192.391

Fundació “La Caixa”

187.959

Fundación Caja Navarra

111.678

European Science Foundation

47.914

Esteve

35.838

Agencia Española de Cooperación Internacional

35.500

Oncostem Pharma

31.866

Novo Nordisk Pharma

27.600

Fundación para la Investigación y la Prevención del Sida en España

23.453

Mutua Madrileña

20.500

Almirall

19.262

Ferrer

19.262

European Molecular Biology Organization

18.750

Sylentis, Pharmamar

Total

9.430

7.540.038

L'IRB Barcelona també va rebre finançament a través de beques de personal concedides a estudiants (amb l'Agaur, el MEC i l'ISCIII) i a investigadors postdoctorals i associats (amb programes com Juan de la Cierva, Ramon y Cajal, I3 i Beatriu de Pinós).

46 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Resum de Pro ducció Cie ntíf ic a

Tesis Doctorals L'IRB Barcelona acull una comunitat estudiantil integrada per més de 150 estudiants de doctorat d'arreu del món que actualment treballen en projectes de recerca en laboratoris de l'Institut. Durant la seva estada doctoral, els estudiants reben orientació i assessorament científic i tenen accés a un ampli ventall d'activitats de recerca i serveis orientats a assegurar l'èxit en el seu futur professional. En el decurs del 2007, els estudiants de doctorat van defensar un total de 21 tesis, un cop finalitzat el projecte de recerca en un grup d'investigació de l'IRB Barcelona.

Anàlisi del complex bitòrax de Drosophila melanogaster i contribució de les proteïnes dSAP18 i GAGA a la seva regulació Silvia Pérez Lluch Universitat de Barcelona (2007) Directora: Lluïsa Espinas Aplicación de poliaminoácidos en la administración de péptidos y proteínas de interés terapéutico Oscar Peña Universitat de Barcelona (2007) Director: Ernest Giralt Caracterización del transportador SteT: primer modelo procariota de la familia LAT César del Rio Merino Universitat de Barcelona (2007) Director: Manuel Palacín Cid, la variant centromèrica de la histona H3 de Drosophila: mecanismes de deposició i anàlisis funcional Olga Moreno Moreno Universitat Autònoma de Barcelona (2007) Director: Ferran Azorín Disseny, síntesi i avaluació d’inhibidors de dimerització de la proteasa del VIH-1 Eulàlia Pinyol i Ollé Universitat de Barcelona (2007) Directora: Anna Diez DNA-gyrase A model peptides as potential probes to evaluate the antibacterial activity of quinolones: design, synthesis and interaction studies Mireia G Piqueras Universitat de Barcelona (2007) Director: Ernest Giralt Estudio de dos vías de modulación del receptor TRPV1 implicadas en dolor inflamatorio Martina Quintanar Universitat de Barcelona (2007) Directors: Fernando Albericio, Antonio Ferrer Montiel

Te sis D o ct o rals R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 4 7

Funcionalització de N- i O-heterocicles. Interacció d’isonitrils amb azines, sals d’azines, dihidroazines i èters d’enol cíclics Carme Masdeu Universitat de Barcelona (2007) Director: Rodolfo Lavilla Functional study of the DOR gene Jordi Duran i Castells Universitat de Barcelona (2007) Director: Antonio Zorzano Implicación de JNK en el mecanismo de acción antidiabética de las TZDs/PPARα Julieta Díaz Delfín Universitat de Barcelona (2007) Directora: Carme Caelles Ligandos duales, una nueva estrategia para el desarrollo de agentes terapéuticos que interaccionen con GPCRs Marc Vendrell Universitat de Barcelona (2007) Director: Fernando Albericio; co-directora: Miriam Royo NMR as a tool to elucidate the rules that govern WW domain binding specificity and stability Ximena Ramirez-Espain Universidad Autónoma de Madrid (2007) Directora: Maria Macias Noves aproximacions sintètiques per a la química paral.lelitzable Aina Colombo Universitat de Barcelona (2007) Directors: Fernando Albericio, Pilar Forns Papel de la antiadhesina renal podocalixina en el desarrollo del sistema nervioso Nathalia Vitureira Serpa Universitat de Barcelona (2007) Director: Eduardo Soriano Papel de la MKP-1/Dusp-1 en la acción antiinflamatoria de los glucocorticoides en ratón Salvador Ferré Benedicto Universitat de Barcelona (2007) Directora: Carme Caelles Physiology and pharmacology of the soluble form and the membrane of the SSAO/VAP-1 membrane Silvia García Vicente Universitat de Barcelona (2007) Director: Antonio Zorzano Preparació de derivats de polisacàrids i la seva aplicabilitat com a selectors quirals en la separació d’enantiòmers per cromatografia de repartiment centrífug (CPC) Eva Pérez Palomar Universitat de Barcelona (2007) Directora: Cristina Minguillón Regulación de la proliferación de los progenitores neurales en el telencéfalo adulto: efecto de las aferencias neuronales sobre la proliferación en el hipocampo y funciones de la proteína priónica celular Xavier Fontana García Universitat de Barcelona (2007) Director: José A del Río

48 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Te sis D o ct o rals

Regulation of the IA-β and MKP-1genes by the AP1 complex Cristina Casals Casas Universitat de Barcelona (2007) Director: Antonio Celada Síntesi de nous catalitzadors per a reaccions d’organocatàlisi Noemí García-Delgado Universitat de Barcelona (2007) Director: Xavier Verdaguer Síntesi de substrats i inhibidors de la SSAO/VAP-1 Francesc Yraola Universitat de Barcelona (2007) Director: Fernando Albericio; co-directora: Miriam Royo

Te sis D o ct o rals R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 4 9

Activitats de Transferència de Tecnologia Els investigadors de l'IRB Barcelona van participar al llarg del 2007 en una sèrie d'activitats de transferència de tecnologia amb socis de la indústria. A continuació es detallen els treballs científics que van resultar en patents atorgades i sol·licituds de patents per garantir drets exclusius de descobriments i invencions. Per altra banda, l'empresa Omnia Molecular, fundada l'any 2005 per l'investigador de l'IRB Barcelona Lluís Ribas de Pouplana, va obtenir també dues patents i va concloure la primera ronda d'inversió amb la incorporació de l'entitat de capital risc ‘Caixa Capital Risc’.

Anti tumoural compounds Tulla-Puche J, Marcucci E, Bayó-Puxan N and Albericio F Sol·licitud de patent provisional de PharmaMar identificada com ‘Attorney Docket No. 07380361’ Arylalkylamine vanadium (v) salts for the treatment and/or prevention of diabetes mellitus Royo Exposito M, Marti Clauzel L, Abella Martin A, Garcia Vicente S, Testar Yinbert X, Zorzano Olarte A, Palacin Prieto M, Albericio Palomera F, Yraola Font F and Mian A Info publicació: US 2007066682 A1 20070322 CAN 146:309354 AN 2007:333004 Compounds that act as a vehicle for delivery through the blood-brain barrier and charge delivery vehicle constructions Giralt E and Teixidó M Info publicació: PCT/ES2007/0401, WO2008025867 Indole derivatives as antitumoural compounds Reyes Benitez JF, Francesch Solloso A, Cuevas Marchante C, Altuna Urquijo M, Pla Queral D, Alvarez Domingo M and Albericio Palomera F Info publicació: WO2007054748 A120070518 CAN146:528181 AN2007:538679 Inhibition of alpha-synuclein aggregation Zurdo J, Fowler S, Stallwood Y, Giralt E, Teixidó M and Carulla N Info publicació: PCT/GB2007/002469, WO2008003943 Método de identificación de compuestos para terapia de enfermedades relacionadas con la acumulación de glucógeno y uso de compuestos para preparar medicamentos contra dichas enfermedades Rodriguez de Cordoba S and Guinovart J (sol·licitada) New polymers and their use as fluorescent labels Aymamí J, Albericio F, Aviñó A, Farrera J, Royo M, Navarro I and Eritja R Info publicació: 07112386.3-2101 Pharmaceutical compositions comprising a tungsten salt (VI) for the treatment of neurodegenerative disorders, particularly Alzheimer's disease and schizophrenia Gomez A, Corominola H, Zafra D, Gomis de Barbara R, Avila de Grado J, Dominguez J and Guinovart J Info publicació: WO2007014970, CA2616960 Proton acceptor immonium-type coupling reagents Albericio F, El-Faham A, Luxembourg Y and Ewenson A Sol·licitud de patent provisional als EUA, identificada com ‘Attorney Docket No. 39712’

50 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 A ct ivit at s de Transfe rènci a de Tec nologia

Barcelona BioMed Seminars L'IRB Barcelona va celebrar durant el 2007 un cicle de seminaris setmanals orientats a mantenir els investigadors al dia dels últims avenços científics en el camp de la biomedicina. Els Barcelona BioMed Seminars van reunir dotzenes d'experts internacionals capdavanters en diverses àrees per presentar la seva recerca i els últims resultats a la comunitat científica de l'IRB Barcelona. Organitzats per investigadors de l'Institut, els seminaris també estaven dirigits a la comunitat científica local.

17 gener 2007 Transcription regulation: from parts list to genomic network Nicholas Luscombe, European Bioinformatics Institute, Wellcome Trust Genome Campus, Cambridge, Regne Unit 26 gener 2007 Development of new adenovirus vectors with specific tropism for the intestinal epithelium Miguel Chillón, Gene Therapy Laboratory, Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Genètica, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Espanya 2 febrer 2007 Mitochondrial membrane dynamics in human cells: actors, mechanisms and (dys)functions Manuel Rojo, Inserm, Institut de Myologie, París, França 6 febrer 2007 Transcriptional mechanisms underlying mammalian differential gene expression Bart Deplancke, University of Massachussets Medical School, Massachussets, EUA 9 febrer 2007 Nuclear PTEN: a tale of many tails Rafael Pulido, Centro de Investigación Príncipe Felipe, València, Espanya 16 febrer 2007 Sharp boundaries of Dpp signalling trigger local cell death required for Drosophila leg morphogenesis Magali Suzanne, Centre de Biochimie, Université Nice Sophia Antipolis, Niça, França 19 febrer 2007 Phenotypic driven mammalian functional genomics: Applications to cancer and stem cell biology Frank Buchholz, Max Planck Institute for Molecular Cell Biology and Genetics, Munic, Alemanya 20 febrer 2007 The ubiquitin-proteasome system: novel levels of regulation and biomedical applications Bernat Crosas, Institut de Biologia Molecular de Barcelona, CSIC, Barcelona, Espanya 21 febrer 2007 Regulation of Rho signalling in tumour cell movement Emmanuel Vial, Institute of Signalling Developmental Biology and Cancer, Niça, França

B arce lo na B io M ed S e minars R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 5 1

23 febrer 2007 Regulatory networks determining T cell versus macrophage/dendritic cell commitment Thomas Graf, Centre de Regulació Genòmica, Barcelona, Espanya 02 març 2007 Xenopus oocytes, MAP kinases and cancer Angel Nebreda, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid, Espanya 09 març 2007 A supramolecular approach to the molecular recognition of protein surfaces Javier de Mendoza, Institut Català d'Investigació Química, Tarragona, Espanya 16 març 2007 Hedgehog-Gli signalling in stem cells, cancer and cancer stem cells Ariel Ruiz Altaba, University of Geneva Medical School, Ginebra, Suïssa 23 març 2007 Finding new roles for p38MAPKs Ana Cuenda, Centro Nacional de Biotecnología, Madrid, Espanya 30 març 2007 Glyoxylyl peptide chemistry and novel methods for the preparation of peptide microarrays Oleg Melnyk, Institut de Biologie de Lille, Lilla, França 13 abril 2007 Genetic analysis of cell cycle kinases using mouse models Marcos Malumbres, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid, Espanya 04 maig 2007 Effects of hyperglycemia on gene expression in human muscle and adipose tissue: potential implications in glucose toxicity Hubert Vidal, Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale (Inserm), Lió, França 18 maig 2007 Insulin signalling in Drosophila melanogaster Aurelio Teleman, European Molecular Biology Laboratory, Heidelberg, Alemanya 24 maig 2007 Functional genomics in biomedical research Herbert Auer, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya 25 maig 2007 Anopheles and plasmodium: immunogenomics of vector/pathogen interactions Fotis Kafatos, Imperial College London, Londres, Regne Unit 29 maig 2007 Cyclic cystine knot motif as a basis for design of stable molecular scaffolds Masa Cemazar, Institute for Molecular Biosciences, University of Queensland, Brisbane, Austràlia 30 maig 2007 Cryo-EM studies on the regulation of ribosomal translocation Sean Connel, Institut für Medizinische Physik und Biophysik, Berlín, Alemanya

52 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 B arce lo na B io M ed S e minars

31 maig 2007 A quest for the physico-chemical principles that govern protein folding, misfolding and aggregation Xavier Salvatella, University of Cambridge, Cambridge, Regne Unit 1 juny 2007 Molecular control of cell polarity and assymetric cell division in Drosophila Andreas Wodarz, University of Göttingen, Göttingen, Alemanya 8 juny 2007 Winners and losers during growth of the Drosophila wing Laura A Johnston, College of Physicians and Surgeons, Columbia University, Nova York, EUA 15 juny 2007 Genomics and systems biology approaches to the study of virulence in human malaria Hernando del Portillo, Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona, Barcelona, Espanya 22 juny 2007 Keeping mitochondria and endoplasmic reticulum together: can mitofusin-2 be helpful? Luca Scorrano, Venetian Institute of Molecular Medicine, Pàdova, Itàlia 29 juny 2007 Functional genetic approaches identify cancerous miRNAs Reuven Agami, The Netherlands Cancer Institute, Amsterdam, Països Baixos 6 juliol 2007 Identification of novel Hypoxia Inducible Factor (HIF)-target genes Luis del Peso, Instituto de Investigaciones Biomédicas, Madrid, Espanya 13 juliol 2007 Silencing of the genome through histone demethylation Ramin Shiekhatar, Centre de Regulació Genòmica, Barcelona, Espanya 27 juliol 2007 Regulation of Groucho-dependent repression by RTK signalling Ze’ev Paroush, The Hebrew University, Jerusalem, Israel 14 setembre 2007 The ENCODE Project: Uncovering the transcriptional complexity of the human genome Roderic Guigó, Centre de Regulació Genòmica, Barcelona, Espanya 21 setembre 2007 Non-transcriptional control of DNA replication by c-Myc David Domínguez, Institute for Cancer Genetics, Columbia University Medical Center, Nova York, EUA 26 setembre 2007 p38a, master regulator of myoblast proliferation and differentiation Eusebio Perdiguero, Centre de Regulació Genòmica, Barcelona, Espanya 28 setembre 2007 Towards structure-based protein functional annotation and rational engineering Mayte Pisabarro, Biotechnologisches Zentrum, Dresden, Alemanya

B arce lo na B io M ed S e minars R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 5 3

28 setembre 2007 Enhanced mucosal IgA response and solid protection against viral challenge induced by a novel dendrimeric peptide David Andreu, Proteomics & Protein Chemistry, DCEXS-UPF-PRBB, Barcelona, Espanya 5 octubre 2007 The Protein Expression Core Facility: Implementing high through-put cloning and expression technologies at IRB Barcelona Nick Berrow, Plataforma Científica d'Expressió de Proteïnes, IRB Barcelona, Espanya 19 octubre 2007 Targeting ubiquitin signalling networks Ivan Dikic, Johann Wolfgang Goethe University, Institute of Biochemistry, Frankfurt, Alemanya 26 octubre 2007 Decoding the Notch signal: transcriptional events elicited by Notch signalling Sarah Bray, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit 2 novembre 2007 Genetic analysis of chromosome break metabolism in eukaryotic cells John Petrini, Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, Nova York, EUA 9 novembre 2007 Molecular chaperones and the dynamic remodelling of nuclear receptor action Andrew Cato, Institute of Toxicology and Genetics, Karlsruhe, Alemanya 16 novembre 2007 Choline binding repeats as recognition elements in pneumococcal choline-binding proteins (CBPs) Margarita Menéndez, Instituto de Química-Física Rocasolano (CSIC), Madrid, Espanya 23 novembre 2007 Studying structure and function of protein complexes by solid-state NMR spectroscopy Marc Baldus, Max Planck Institute for Biophysical Chemistry, Göttingen, Alemanya 14 desembre 2007 Molecular regulation of epithelial polarity and morphogenesis Fernando Martín-Belmonte, Centro de Biología Molecular Severo Ochoa, Madrid, Espanya 19 desembre 2007 The role of the Mre11 complex in apoptosis and tumour suppression Travis Stracker, Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, Nova York, EUA 21 desembre 2007 Multifaceted roles of p38α signalling in inflammation and gene regulation Jin Mo Park, Massachussets General Hospital, Massachussets, EUA

54 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 B arce lo na B io M ed S e minars

Barcelona BioMed Conferences Els investigadors de l'IRB Barcelona van organitzar durant el 2007 el cicle Barcelona BioMed Conferences, amb la col·laboració d'instituts de prestigi d'arreu del món. Vint ponents, escollits d'entre els investigadors internacionals capdavanters en el seu camp, es van reunir amb un nombre reduït de participants per mantenir durant tres dies debats intensius sobre les darreres novetats i el futur de les seves àrees de recerca. El cicle de conferències va ser possible en part gràcies al compromís de la Fundació BBVA per a la promoció de la recerca bàsica i aplicada. Els actes es van celebrar a l'Institut d'Estudis Catalans, al centre de Barcelona.

26—28 març 2007 Barcelona BioMed Conference THE REGULATION OF CHROMATIN FUNCTIONS Organitzadors: Ferran Azorín (IRB Barcelona/CSIC) i Tony Kouzarides (Wellcome Trust/Cancer Center, Gurdon Institute, Londres, Regne Unit) 25—27 juny 2007 Barcelona BioMed Conference INFLAMMATION AND CHRONIC DISEASE Organitzadors: Carme Caelles (IRB Barcelona) i Michael Karin (University of California at San Diego, La Jolla, EUA) 1—3 octubre 2007 Barcelona BioMed Conference STEM CELLS AND CANCER Oganitzadors: Eduard Batlle (IRB Barcelona) i Hans Clevers (Hubrecht Laboratory, Utrecht, Països Baixos)

Altres Conferències 26—27 abril 2007 Fundación Ramon Areces/IRB Barcelona Joint Conference MOLECULAR MECHANISMS OF MACROPHAGE ACTIVATION: CLASSICAL AND ALTERNATIVE Organitzadors: Antonio Celada (IRB Barcelona) i Francisco Lozano (Universitat de Barcelona, Espanya) 24—25 maig 2007 BSC-IRB Barcelona Conference on Computational Biology BIOMOLECULAR SIMULATIONS, BIOINFORMATICS AND SUPERCOMPUTING Organitzador: Modesto Orozco (IRB Barcelona, Barcelona Supercomputing Center)

B arce lo na B io M ed Co nfe renc es R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 5 5

Activitats de Divulgació Investigadors principals, científics associats, postdoctorats i estudiants de doctorat de l'IRB Barcelona van participar activament l'any 2007 en un nombre d'activitats de divulgació organitzades pel Parc Científic de Barcelona i obertes al públic general. L'objectiu era apropar la ciència a una audiència més àmplia i divulgar el coneixement de la recerca duta a terme a l'IRB Barcelona.

3 i 10 març 2007 | 3, 10, 16, 17 i 31 maig 2007 | 17 novembre 2007 | 1 desembre 2007 RESEARCH! Un cicle de tallers pràctics adreçats a estudiants de secundària i al públic general Participants: Elisabeth Castellanos1, Consol Farrera2, Ana Janic1, Leire Mendizabal1 i Maria Serra2 Grups de recerca de l'IRB Barcelona en divisió cel·lular1 i biologia de macròfags2 Tòpics: Analitza ADN i investiga l'autor d'un crim; mosques amb càncer 24—25 març 2007 FESTA DE LA CIÈNCIA 2007 Una festa científica al Parc de la Ciutadella amb experiments reals i demostracions Participants: Elisabeth Aguilar i Ana Janic Laboratori de divisió cel·lular de l'IRB Barcelona Tòpic: Extracció d'ADN de cèl·lules de la saliva Març—desembre 2007 RECERCA A PRIMÀRIA Una activitat bimensual per apropar la ciència a alumnes de primària a través de la participació activa en experiments de recerca Participants: Carme Cortina i Elisa Espinet Laboratoris de càncer colorrectal I i II de l'IRB Barcelona Activitats: Taller de recerca per a estudiants de primària i visita guiada del Parc Científic de Barcelona Tòpics: Introducció al mètode científic, cèl·lules mare, preparació i observació de cèl·lules al microscopi i extracció d'ADN 12—13 abril 2007 FIRA RECERCA EN DIRECTE Una fira científica per presentar els últims avenços aconseguits en institucions científiques de Barcelona Participants: Paola Bartoccioni, Hans Burghardt, Carles Cantó i Meritxell Orpinell Grups de recerca de l'IRB Barcelona en patologia i teràpia moleculars en malalties heterogèniques i poligèniques Tòpic: Més enllà dels nostres gens. Per què ens posem malalts?

Estudiants de primària visiten la sala de mosques de l'IRB Barcelona durant una de les visites guiades del Parc Cientíﬁc de Barcelona

56 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 A ct ivit at s de D ivulgació

1 juliol—30 setembre 2007 PASSA L'ESTIU AL PARC! Un programa dirigit a estudiants universitaris en els últims anys de carrera que es vulguin familiaritzar amb el món de la recerca Participants: Patrick Aloy1, Carme Caelles2, Antonio Celada3, Anna Diez4, Ernest Giralt5, Joan Guinovart6, Maria Macias7, Miquel Pons8, Antoni Riera9, Neus Serrat3, Teresa Tarragó5, Meritxell Teixidó5, Anabel F Valledor3 i Xavier Verdaguer9 Grups de recerca de l'IRB Barcelona en biologia estructural i computacional1; senyalització cel·lular2; biologia de macròfags3, peptidomimètics i heterocicles bioactius4; disseny, síntesi i estructura de pèptids i proteïnes5; enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis6; espectroscòpia de RMN de biomolècules7, RMN molecular: estructura i dinàmica de les proteïnes i complexos de proteïnes8; i unitat de recerca en síntesi asimètrica9 Activitats: Participació en projectes duts a terme en grups d'investigació, centres de recerca i empreses ubicades al Parc Científic de Barcelona Juliol 2007—març 2008 RECERCA A SECUNDÀRIA Una activitat acadèmica per ajudar a alumnes de secundària en els seus treballs de recerca a través d'un programa de tutories Participants: Elisabeth Aguilar1, Carlos Alegret2, Roman Bonet3, Danuel Cifuentes4, Carme Cortina5, Ana Janic1, Marc Liesa6, Carles Martínez4, Laura Nocito4, Neus Rafel7, Lidia Ruiz3 i Dèlia Zafra4 Grups de recerca de l'IRB Barcelona en divisió cel·lular1; síntesi asimètrica2; espectroscòpia de RMN de biomolècules3; enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis4; càncer colorrectal5; patologia i teràpia moleculars en malalties heterogèniques i poligèniques6; i laboratori de desenvolupament i control del creixement7 Activitats: Tutoria i suport acadèmic a estudiants de 16 anys en els seus treballs de recerca i sessions pràctiques als laboratoris del Parc Científic de Barcelona 13—15 novembre 2007 JORNADA DE PORTES OBERTES: VINE A FER UN DOCTORAL EXPRESS! Una experiència pràctica en laboratoris adreçada a alumnes de secundària Participants: Carme Cortina i Elisa Espinet Laboratoris de càncer colorrectal I i II de l'IRB Barcelona Activitats: Experiments pràctics als laboratoris de càncer colorrectal, amb el suport i tutela dels investigadors Tòpics: Visualització de cèl·lules, extracció d'ARN de les cèl·lules, anàlisi de l'ARN extret de cèl·lules tumorals, separació de les cèl·lules tumorals benignes de les malignes i cultiu cel·lular in vitro

A ct ivit at s de D ivulgac ió R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 5 7

Organigrama Comitè Científic Internacional

Patronat Junta de Govern Director

Director Adjunt

Joan J Guinovart

Joan Massagué

Comitè Científic Intern Marco Milán (des de desembre 2007)

Cayetano González

Directora de Gestió

(fins desembre 2007)

Miquel Coll Antonio Zorzano Ernest Giralt Eduard Batlle

Programes de recerca Biologia Cel·lular i del Desenvolupament Ferran Azorín Jordi Casanova Cayetano González Marco Milán Lluis Ribas Eduardo Soriano

Biologia Estructural i Computacional Patrick Aloy Miquel Coll Ignasi Fita Maria Macias Modesto Orozco Miquel Pons

Medicina Molecular Carme Caelles Antonio Celada Joan J Guinovart Manuel Palacín Antonio Zorzano

Margarida Corominas

Plataformes Científiques i Serveis Microscopia Avançada Bioinformàtica/ Bioestadística Genòmica Funcional

Administració Finances i Compres Carles Coarasa

Recursos Humans Sylvia Martínez

Comunicació i Relacions Externes

Herbert Auer

Sarah Sherwood

Espectrometria de Masses

Serveis de Tecnologia de la Informació

Marta Vilaseca

Francisco Lozano

Ratolins Transgènics

Gestió Científica i Acadèmica

Expressió de Proteïnes

Margarita Navia

Nick Berrow

Estructura científica Estructura administrativa de suport a les activitats científiques

Química i Farmacologia Molecular Fernando Albericio Ramon Eritja Ernest Giralt Antoni Riera Màrius Rubiralta

Oncologia Eduard Batlle Elena Sancho MetLab

58 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 O rganigrama

Personal de Direcció i Administració Direcció Director

Directora de Gestió

Joan Guinovart

Margarida Corominas

Director Adjunt

Secretària de Direcció

Joan Massagué

Maria Estévez

Programes de Recerca Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

Coordinador de Programa Marco Milán (des de desembre 2007)

Secretària de Programa Isabel Santori

Coordinador de Programa Cayetano González (fins desembre 2007)

Programa de Biologia Estructural i Computacional

Coordinador de Programa

Secretària de Programa

Miquel Coll

Vanessa Llobet

Programa de Medicina Molecular

Coordinador de Programa Antonio Zorzano

Secretària de Programa Dulce Tienda (fins desembre 2007)

Secretària de Programa Natàlia Molner (des d'octubre 2007)

Programa de Química i Farmacologia Molecular

Coordinador de Programa

Secretària de Programa

Ernest Giralt

Eva Poca

Programa d'Oncologia

Coordinador de Programa

Secretària de Programa

Eduard Batlle

Sara Martorell

Pe rso nal de D irecció i A dminist rac ió R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 5 9

Gestió Científica i Acadèmica Cap de Gestió Científica i Acadèmica Margarita Navia

Coordinadora Acadèmica Clara Caminal

Comunicació i Relacions Externes Cap de Comunicació i Relacions Externes Sarah Sherwood

Secretària de Conferències Meritxell Gavaldà

Gabinet de Premsa

Suport Editorial

Sònia Armengou

Tanya Yates

Informació i Publicacions Anna Alsina

Recursos Humans Cap de Recursos Humans

Tècnica de Recursos Humans

Sylvia Martínez

Silvia Aguadé

Serveis de Tecnologia de la Informació Cap de Serveis de Tecnologia de la Informació Francisco Lozano

Administrador de Sistemes David Villanueva

Arquitecte de Sistemes

Administrador de Sistemes

Roberto Bartolomé

Jesús Sánchez

Finances i Compres Cap de Finances i Compres

Compres

Carles Coarasa

Anna Oñatevia (fins novembre 2007)

Comptabilitat

Compres

Silvia Ramírez

Sara López

Projectes i Inventari

Compres

Stel·la Serra

Mª Jesús López

60 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 Pe rso nal de D irecció i A dm inis trac ió

Estadístiques de Recursos Humans Total membres IRB Barcelona Administració

Investigadors

354

Total

382

Empleats IRB Barcelona vs total de membres Empleats IRB Barcelona

114

Altres

268

Total

382

Personal científic per programa de recerca Química i Farmacologia Molecular 30%

Oncologia 5% Medicina Molecular 21%

Plataformes Científiques 3%

Biologia Cel·lular i del Desenvolupament 22% Biologia Estructural i Computacional 19%

Personal científic per categories professionals Caps de Grup 7% Investigadors Postdoctorals 19% Investigadors Associats 10%

Tècnics 18%

Estudiants de doctorat 46%

Est adíst ique s de Recurso s Humans R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 6 1

Afiliacions dels Investigadors Universitat de Barcelona (UB) Investigadors Principals Fernando Albericio Carme Caelles Antonio Celada Ernest Giralt Joan J Guinovart Modesto Orozco Manuel Palacín Miquel Pons Antoni Riera Màrius Rubiralta Eduardo Soriano Antonio Zorzano

Altres Investigadors Mercedez Álvarez Ferran Burgaya José Antonio del Río Fernández Anna Diez Annabel Fernández Valledor Josep Lluís Gelpí Rodolfo Lavilla Jorge Lloberas Sergio Madurga Albert Martínez Garcia Cristina Minguillón Jesús Ureña Xavier Verdaguer

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Investigadors Principals Ferran Azorín Jordi Casanova Miquel Coll Ramón Eritja Ignasi Fita

Altres Investigadors Maria Lluïsa Espinàs Dori Huertas Rosa Pérez Luque Maria Solà Cristina Vega

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) Investigadors Principals Patrick Aloy Eduard Batlle Roger Gomis Cayetano González Maria Macias Marco Milán Lluís Ribas de Pouplana

Altres Investigadors Natalia Carulla Elena Casacuberta Alfred Cortes Xavier de la Cruz Alejandro Vaquero José Luís Vázquez Ibar

62 R e s u m Exe cu tiu 2 0 0 7 A filiacio ns dels Inve st igadors

Parc Científic de Barcelona El PCB augmentarà la seva superfície de 32.000 m2 a 90.000 m2 l'any 2011

El Parc Científic de Barcelona (PCB) és un espai on conflueixen instituts de recerca, plataformes tecnològiques i empreses amb la finalitat de promoure la innovació principalment en les ciències de la vida. Establert per la Universitat de Barcelona el 1997, va ser el primer parc científic de l’Estat i un referent internacional en el foment de la relació universitat-empresa. Els seus objectius són potenciar la recerca d’excel·lència amb el suport d’una àmplia oferta tecnològica, dinamitzar la relació entre la universitat i l’empresa, impulsar la creació de noves empreses i instituts i promoure la difusió de la ciència i la cultura científica de la societat. Actualment, el Parc Científic de Barcelona acull més de 2.200 professionals, quatre instituts de recerca, més de 45 empreses, una incubadora d’empreses biotecnològiques, més de 70 grups de recerca i una àmplia oferta tecnològica de suport a la recerca. El Parc Científic de Barcelona augmentarà la seva superfície de 32.000 m2 a 90.000 m2 en la segona fase de construcció del projecte, que finalitzarà l’any 2011. L’ampliació, que ja estava prevista al projecte inicial de creació del PCB, suposarà també un increment

de les empreses biotecnològiques i farmacèutiques, centres i instituts de recerca, plataformes tecnològiques i serveis científics i de suport a la innovació que actualment acull, així com un important augment del nombre de professionals que hi treballen en R+D+i, que, segons les previsions, arribarà als 4.000 el 2011. Aquest creixement comporta la creació i adequació de nous espais, així com la reestructuració dels actuals. L’edifici Modular, on fins ara s’han ubicat la major part dels laboratoris de recerca i l’oferta tecnològica del PCB, s’ampliarà, i les torres existents en l'illa compresa entre els carrers Josep Samitier, Baldiri Reixac i l’avinguda del Dr Marañón seran reestructurades. En aquest context, el Parc va construir durant el 2007 un nou edifici de laboratoris anomenat Hèlix. Aquest nou edifici ofereix més de 6.500 m2 d’espai destinat a laboratoris i acull a més de 30 grups i centres de recerca públics i privats (IRB Barcelona, IBMBCSIC, IBEC, Oryzon genomics, Ordesa, Combino Pharm, etc). Aquest nou espai també alberga la Bioincubadora PCBSantander, formada per 14 spin offs de base tecnològica.

Parc Cie nt ífic de B arce lona R es u m Ex ec u t i u 2 0 0 7 6 3

Resum Executiu 2007

IRB Barcelona Parc Cient铆fic de Barcelona Baldiri Reixac 10 08028 Barcelona Espanya Tel: +34 93 403 7111 Fax: +34 93 403 7114

Entitats fundadores

Amb la col路laboraci贸 de

Institut de Recerca Biom猫dica

info@irbbarcelona.org www.irbbarcelona.org

Centres de recerca de Catalunya