MEMÒRIA ANUAL 2011

Memòria d’activitat 2011

ÌNDEX

l’IRTA Informe del Director General / 6 Informe del Director Científic / 8 Estructura Científica / 9 L’IRTA / 10 L’IRTA en Xifres / 14 Producció vegetal Cultius Extensius / 22 Fructicultura / 26 Postcollita / 34 Protecció Vegetal Sostenible / 36 Genòmica i Biotecnologia / 42 Producció ANIMAL Genètica i Millora Animal / 46 Nutrició, Salut i Benestar Animal / 48 Aqüicultura / 50 Sanitat Animal / 56 INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES Tecnologia Alimentària / 62 Qualitat de Producte / 66 Seguretat Alimentària / 72 Funcionalitat i Nutrició / 74

Edita: IRTA Redacció: Departament de Comunicció de l’IRTA Maquetació: Ingo Terraza Impressió: CTC

medi ambient i canvi global

©

Gestió Integral de Residus Orgànics / 80 Ecosistemes Aquàtics / 82 Horticultura Ambiental / 84 Producció Ecològica i Bioenergia / 86 Ús Eficient de l’Aigua / 88

Passeig de Gràcia, 44, 3a pl.

08007 Barcelona T. 93 467 40 40 irta@irta.cat www.irta.cat

3 / Memòria 2011 /

IRTA

Informe del Director General / 6 Informe del Director Científic / 8 Estructura Científica / 9 L’IRTA / 10 5 / Memòria 2011 /

Informe Director general El context extern Tal com hem anat fent els darrers anys, una vegada més l’IRTA presenta la seva memòria anual en un context generalitzat de crisi econòmica, amb unes perspectives de millora global de la situació que els experts coincideixen en fixar a un horitzó que cada cop és més llunyà.

Aquesta conjuntura ha tingut conseqüències concretes que han afectat la pròpia estructura de l’IRTA, tal i com es detalla en la segona part del meu informe.

L’IRTA nostre Govern en particular. Durant el Consell d’Administració de desembre de 2011 es varen aprovar una sèrie de mesures d’ajustament estructural que tenen com a objectiu viabilitzar i equilibrar la gestió pressupostària del nostre Institut, per tal d’adaptar-nos als temps actuals i en previsió de que l’horitzó de recuperació de l’entorn no es produirà a curt termini.

Tot i això, el sector agroalimentari està resistint bé a Espanya, i així ho posen de manifest les estadístiques que ens mostren com aquest sector és punter i representa el 17,5% del Valor Afegit Brut de la indústria catalana, amb 4.344 empreses i establiments, la generació directe de 76.834 llocs de treball, 18.500 milions d’euros en vendes netes i un nivell d’exportacions creixent més o menys segons el subsector. Respecte a les empreses agroalimentàries, les que millor han aguantat el descens en el consum intern han estat les que han fet un esforç per la internacionalització i han reforçat la seva presència exterior mitjançant l’exportació.

Des del punt de vista del finançament estructural, l’IRTA afronta l’any 2012 amb una aportació de la Generalitat que ens situa als nivells anteriors a 2007, on disposàvem de 8 centres i 546 persones front els 10 centres actuals i 571 persones.

Per poder fer front a la minva de recursos hem aconseguit augmentar els resultats propis de l’activitat i hem minvat la partida de despeses estructurals. Això ha fet que el resultat de la liquidació el 2011 hagi pogut absorbir en bona part aquesta disminució de les aportacions de la Generalitat, tot i que encara arrosseguem un dèficit acumulat, principalment generat el 2010. D’aquesta forma els ajustaments interns necessaris per adequar la nostra estructura al nostre finançament s’han pogut modular gràcies als dos aspectes abans esmentats. La direcció general ha impulsat, també, un pla corporatiu d’estalvi en les despeses generals, amb una component significativa sobre els consums energètics i una sèrie de reformes encaminades a optimitzar els processos interns i a regular les condicions de treball per tal de poder fer més amb menys.

Aquest fet ha estat una oportunitat per explorar noves vies de col·laboració público-privada amb les empreses del sector agroalimentari que veuen el moment de posar en el mercat tecnologies i processos altament competitius mitjançant la creació de noves empreses de base tecnològica o reforçant la seva col·laboració amb l’IRTA mitjançant la formalització d’unitats mixtes de recerca i innovació.

En aquest sentit cal recalcar l’esforç que s’està fent a tots els nivells de l’organització per tal de reconduir la situació de crisi i de mantenir la competitivitat de l’IRTA. Per posar dos exemples en nivells diferents, aquest esforç s’ha traduït en un estalvi en despeses generals de 380.000€ o en un augment en les xifres de productivitat científica que han suposat 36,74 cites/ investigador l’any 2011 front les 32,08 cites per investigador i any del 2009.

En l’esfera de relació amb el sistema de ciència i tecnologia català cal destacar l’aprovació, per part del Govern, del projecte del Pla Estratègic de Recerca, Transferència i Innovació Agroalimentària de Catalunya, impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i coordinat conjuntament amb l’IRTA. Esperem veure els fruits d’aquest projecte a finals de l’any 2012, amb un full de ruta que permetrà una millor alineació dels diferents agents del sistema i un millor retorn de la inversió que l’Administració fa anualment en aquest sector de la ciència i la innovació.

Des del punt de vista de l’organització interna cal destacar la creació de la Direcció de Transferència i Divulgació, que des del mes de setembre ocupa na Rosa Cubel Muñoz, impulsant els plans estratègics de Transferència i Divulgació a nivell de cada un dels programes i posant en marxa el pla pilot per a la mesura de l’índex “t” de transferència de tecnologia i divulgació.

L’índex “t” ha de servir per a completar la mesura objectiva de la triple missió i visió de l’IRTA: l’avenç de la ciència (índex h), de la competitivitat del sector i del nostre autofinançament (índex e) i de la transferència al sector (índex t).

Tot i que les mesures d’estalvi preses durant l’any 2011 han tingut com a resultat el tancament de les antenes de Califòrnia i Panamà, l’enfortiment de les relacions internacionals de l’IRTA segueixen sent una de les prioritats d’aquesta direcció general, tal com es desprèn de l’exercici de reflexió estratègica dut a terme en els darrers anys. Per a l’any 2012 s’ha concebut un ambiciós pla d’assistència a fires internacionals, tasca en la que es treballa conjuntament amb PRODECA i ACC10, i les missions de la direcció general als països on creiem que aquesta relació pot contribuir d’una forma més clara a la consecució dels nostres propis objectius.

Aquesta memòria també presenta, de forma resumida, les actuacions més rellevants de l’IRTA durant l’any 2011 en cada un dels programes en els que duem a terme la nostra tasca. Només voldria destacar-ne dues. La primera és la inauguració oficial de la Unitat Mixta IRTA-Ordesa per S.A.R. el Príncep d’Astúries com a exemple de col·laboració público-privada. La segona, també la inauguració oficial del CRAG per la Ministra de Ciència i Innovació, com un altre exemple de col·laboració pública entre el CSIC, la UAB, la UB i l’IRTA. Ambdós són projectes que, en el context actual, ens han de donar esperança i enfortir la nostra capacitat de lluitar per aconseguir una R+D+i agroalimentària potent, referent i singular.

L’agenda estratègica per a la innovació europea (SIA), el proper programa marc europeu (Horizon 2020) i l’impuls que, tant des del European Research Council (ERC) com des del European Institute of Tecnology (EIT), s’està donant a la recerca i la tecnologia per tal d’aportar noves i bones idees al mercat, capaces d’acabar generant valor i nous lloc de treball, ens anima a posicionar-nos com a un centre de recerca i tecnologia referent en el món agroalimentari, amb unes capacitats i tradició de concertació amb els sector que ens fan únics.

Josep Maria Monfort Director General

En clau interna A través de les reunions mantingudes a tots els centres durant l’any 2011 vaig tenir l’ocasió d’explicar al personal les conseqüències que tenen pel nostre Institut les mesures d’estalvi que s’impulsen des de l’administració en general i des del

6 / Memòria 2011 /

7 / Memòria 2011 /

Informe del Director Científic

L’ESTRUCTURA CIENTÍFICA. ORGANIGRAMA Àrea

La creació de l’estructura científica de l’IRTA l’any 2009 tenia com a punt de partida la voluntat de que la gestió de la nostra activitat estigués organitzada en un primer nivell a partir de les línies científiques de l’Institut, més que en la seva distribució territorial. Aquesta nova organització ens ha de dur cap a una millor gestió dels recursos disponibles, afavorint la gestió conjunta d’activitats semblants o complementàries dins la mateixa disciplina realitzades per centres disseminats en el territori, permetent als grups petits i separats comptar amb el suport d’altres grups amb més massa crítica i facilitant la transversalitat entre vàries disciplines. L’any 2011, l’estructura existent d’Unitats Operatives, que s’encarregaven de gestionar els recursos humans i l’economia de l’activitat d’R+D+T, s’ha integrat en l’organigrama científic, el que elimina un nivell de gestió i fa aquesta més eficient i econòmica. El resultat d’aquesta reorganització ha estat que les 23 Unitats Operatives han quedat integrades dintre dels 16 Programes científics i que els Subprogrames existents han passat de 37 a 31. Les funcions de Coordinador de Programa, que a partir d’ara s’anomena Cap de Programa, i de Director de Subprograma, han estat adaptades a la nova situació, en la que el Cap del Programa assumeix la major part de les responsabilitats que anteriorment tenien els Caps de les Unitats Operatives. Amb aquests canvis queda conclòs el procés d’organització interna començat amb la creació dels Programes i Subprogrames científics.

L’avaluació dels Plans Estratègics de cada Programa, que va acabar el gener de 2011 ha progressat durant aquest any amb l’informe que el director científic va adreçar a la direcció de l’IRTA. A partir d’aquest any comença una nova etapa en la que l’equip directiu de l’IRTA elaborarà un Pla Estratègic global que considerarà a més de la informació ja existent (document del Pla Estratègic de cada Programa i els informes dels avaluadors i del director científic), els informes de posicionament de cada Programa elaborats per la Unitat de Vigilància Tecnològica. Aquest Pla Estratègic inclourà uns objectius específics per cada Programa i per a les direccions operatives de l’IRTA, essent un dels elements clau per a la confecció del Pla d’Actuació que el cap de cada Programa haurà de preparar cada dos anys: després de l’avaluació externa que es farà una vegada cada quadrienni, i dos anys més tard. Aquests plans d’actuació, que començaran a fer-se el darrer trimestre de 2012, seran uns fulls de ruta de les activitats a dur a terme per cada Programa. El grau del seu acompliment servirà també com element per a determinar els complements econòmics de productivitat dels responsables dels Programes.

Els índexs científics de l’IRTA i dels seus Programes, particularment l’índex “r” que mesura el nombre de citacions que ha tingut l’investigador promig de l’IRTA l’any anterior, ha continuat la seva progressió sostinguda des que el vam començar a mesurar l’any 2009. El seu valor ha estat de 36,74 cites/investigador l’any 2011, mentre que l’any 2009 va ser de 32,08. Aquesta línia positiva ha de continuar i augmentar en el futur si volem millorar la qualitat de la nostra producció científica, constituir la recerca que duem a terme un referent per altres investigadors a nivell nacional i internacional i ser capaços d’atreure les millors empreses per tal que concertin amb els investigadors de l’IRTA la seva recerca i programes d’innovació. Un element essencial en aquesta línia és anar cap a una major internacionalització de la nostra recerca, el que estem intentant seguir amb diversos índexs. Un d’ells és l’índex “i” que és el quocient entre el nombre de publicacions SCI de l’IRTA i de cada Programa que s’han fet amb autors d’institucions de recerca d’altres països i el nombre total de publicacions SCI de l’IRTA. Aquest índex fou de 0,35 de promig corporatiu a finals de 2011, amb una ventall molt ampli entre Programes que oscil·lava entre 0,68 el més alt i 0,13 el més baix. L’índex “i” dels Programes està ben correlacionat amb el nombre de cites (anual o global) de cada Programa, el que suggereix que els articles que publiquem amb grups de recerca forans tenen més impacte que els que no els inclouen. A més de ser una via important de finançament per l’IRTA i els seus programes, els projectes europeus són una manera evident d’augmentar la internacionalització dels grups que hi participen, pel que han de ser uns objectes d’atenció especial tant per part de l’IRTA com dels seus Programes.

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES

MEDI AMBIENT I CANVI GLOBAL

DIRECCIÓ CIENTÍFICA Pere Arús

PRODUCCIÓ ANIMAL

Programa

Subprograma

Funcionalitat i nutrició José Antonio García

• Funcionalitat i nutrició / José Antonio García

Qualitat del producte Mª Àngels Oliver

• Qualitat de la cana / Maria Font • Qualitat en aliments d’origen animal / Mª Àngels Oliver

Seguretat alimentària Margarita Garriga

• Noves tecnologies de la conservació / Margarita Garriga • Seguretat abiòtica dels aliments / Massimo Castellani • Seguretat biòtica dels aliments / Teresa Aymerich

Tecnologia alimentària Jacint Arnau

• Enginyeria alimentaria / Pere Gou • Processos a la indústria alimentària / Jacint Arnau • Noves tecnologies de procés a la ind. alimentària / Josep Comaposada

Ecosistemes aquàtics Carles Ibáñez

• Ecosistemes aquàtics / Carles Ibáñez

Gestió integral de residus orgànics Xavier Flotats

• Carcterització i valorització agrícola • Eines de gestió, planificació i presa de decisions • Tecnologia del medi ambient

Horticultura ambiental Robert Savé

• Ecofisiologia / Felicidad de Herralde • Enginyeria i agronomia de biosistemes / Pere Muñoz

Ús eficient de l’aigua Joan Girona

• Ús eficient de l’aigua / Joan Girona

Aqüicultura Dolors Furones

• Cultius aquàtics / Alícia Estévez • Seguiment del medi marí / Jorge Diogene

Genètica i millora animal Raquel Quintanilla

• Avicultura / Amadeu Francesch • Cunicultura / Miriam Piles • Genètica i millora de porcí / Raquel Quintanilla

Nutrició, salut i benestar animal Joaquim Brufau

• Benestar animal / Antoni Velarde • Nutrició de monogàstrics / Enric Esteve

Producció de remugants Àlex Bach

• Producció de remugants / Àlex Bach

Sanitat animal

PRODUCCIÓ VEGETAL

ECONOMIA AGROALIMENTÀRIA

Cultius extensius Conxita Royo

• Cultius extensius / Conxita Royo

Fructicultura Simó Alegre

• Fruita dolça / Joan Bonany • Olivicultura, elaiotècnia i fruita seca / Ignasi Batlle

Genòmica i biotecnologia Jordi García Mas

• Cultiu in vitro / Ramon Dolcet • Genòmica / Jordi García Mas

Postcollita Josep Usall

• Postcollita de fruites i hortalisses / Christian Larrigaudiere • Fruites i hortalisses processades / Immaculada Viñas • Patologia en postcollita / Josep Usall

Protecció vegetal sostenible Soledad Verdejo

• Entomologia / Jordi Riudavets • Patologia vegetal / Cinta Calvet

Economia agroalimentària José Mª Gil

• Mercats agroalientaris • Anàlisi microeconòmic del sector agroalimentari • Sistemes d’informació en ec. agroalimentàries

Ec. dels recursos naturals i desenvolupament agroalimentari José Mª Gil

• Economia dels recursos naturals • Desenvolupament sostenible

Pere Arús, Director Científic 8 / Memòria 2011 /

9 / Memòria 2011 /

L’IRTA

ELS CENTRES

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va ser creat l’any 1985. Adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, és un organisme públic que vol esdevenir l’aliat estratègic del sector agroalimentari i ser el referent científic, el motor d’innovació i de transferència tecnològica d’aquest sector.

VISIó Convertir-nos en referent científic, motor d’innovació i de transferència tecnològica. Volem ser l’aliat estratègic del sector agroalimentari.

Un conjunt de 10 Centres i Estacions Experimentals propis i 9 consorciats constitueixen el sistema corporatiu de l’IRTA, repartits en 26 ubicacions a tot el territori.

• 19 centres • 26 ubicacions

MISSIó

• 8 a Barcelona

INNOVACIÓ Contribuir a la modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari i aqüícola, al proveïment d’aliments sans i de qualitat per als consumidors i, en general, a la millora del benestar de la població.

• 6 a Tarragona

APRENENTATGE

• 8 a Lleida RESPECTE

Els valors de l’IRTA

COMPROMÍS

• 4 a Girona

Llesp

LIDERATGE CREATIVITAT VOCACIÓ DE SERVEI

Els 7 valors de l’IRTA són:

1 2 3 4

COMPROMÍS Ens involucrem amb un projecte comú, on tothom en forma part i hi és necessari. A l’IRTA donem el millor de nosaltres mateixos.

CREATIVITAT Estimulem la capacitat creativa de la nostra gent, tenint en compte les iniciatives que ens permeten millorar contínuament i ser un referent.

APRENENTATGE Compartim el coneixement, ens comuniquem obertament, aprenem dels errors i treballem en equip.

E.E. Mas Badia

5 6

LIDERATGE Tenim la capacitat d’assumir responsabilitats i de mobilitzar a les persones. Assolim els objectius, exercint un lideratge generós i confiant en les capacitats dels demés.

RESPECTE Fomentem les relacions interpersonals basades en la honestedat i la proximitat, entenent que ningú és millor que l’altre.

Centa Gimenelles Lleida

Estació Experimental de Lleida Borges Blanques Mollerussa

Cabrils CReSA CREAF

Anticipem les necessitats del sector i dels nostres clients, aportant la nostra capacitat científica i tècnica per donar solucions de qualitat, objectives i sostenibles.

10 / Memòria 2011 /

Serveis Corporatius

CREDA

Ascó

Gandesa Centres de treball propis

Estació Experimental de l’Ebre

INNOVACIÓ

CRAG

Mas de Bover

VOCACIÓ DE SERVEI Treballem amb independència, fiabilitat, rigor i orientats als nostres clients.

Torre Marimon

Estació Experimental d’Alcarràs

Valls

7

Semega

Monells

Sant Carles de la Ràpita

Centres concertats Estacions experimentals pròpies Estacions experimentals concertades Finques i granges col·laboradores

11 / Memòria 2011 /

ELS Centres

ELS Centres Centres Consorciats

Centres Propis i Estacions Experimentals T. 93 467 40 40 irta@irta.cat www.irta.cat

Monells Tecnologia dels Aliments Control i Avaluació de Porcí Finca Camps i Armet 17121 Monells (Girona)

Sant Carles de la Ràpita Ctra. Poble Nou, Km 5,5 43540 Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)

MAS BADIA Estació Experimental Fundació Mas Badia Ctra. De la Tallada, s/n 17134 La Tallada (Girona) T. 972 78 02 75 / F. 972 78 05 17

SEMEGA

CRAG

Servicio de Mejora Ganadera Finca Camps i Armet s/n 17121 Monells (Girona) T. 972 63 02 88 / F. 972 63 06 25

Centre de Recerca en Agrigenòmica Campus UAB - Edifici CRAG Bellaterra - Cerdanyola del Vallès 08193 Barcelona T. 93 563 66 00 / F. 93 563 66 01

SERVEIS CORPORATIUS Pg. de Gràcia, 44 3a pl.

08007 Barcelona

Torre Marimon 08140 Caldes de Montbui (Barcelona)

Estació Experimental de Lleida Av. Alcalde Rovira i Roure, 191 25198 Lleida

Cabrils Ctra. de Cabrils, Km 2 08348 Cabrils (Barcelona)

GIRO

Lleida (2) CREAF Centre de Recerca Ecológica i Aplicacions Forestals Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de CiènciesDepartamentd’Ecologia 08193 Bellaterra (Barcelona) T. / F. 93 581 13 12

CREDA Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari Parc Mediterrani de la Tecnologia Edifici ESAB Av. del Canal Olímpic, 15 08860 Castelldefels (Barcelona) T. 93 552 10 00 / F. 93 552 11 21

Lleida (1) Av. Alcalde Rovira i Roure, 191 25198 Lleida

Amposta Estació Experimental de l’Ebre Ctra. Balada, Km 1 43870 Amposta (Tarragona)

CENTA

CReSA Mas Bover Crta. De Reus - El Morell Km 4,5 43120 Constantí (Tarragona)

Gestió Integral de Residus Orgànics - Centre Tecnològic Pompeu Fabra, 1 08100 Mollet del Vallès (Barcelona) T. 93 579 67 80 / F. 93 579 67 85

Alcarràs Partida Montagut s/n 25180 Alcarràs (Lleida)

12 / Memòria 2011 /

Centre de Recerca en Sanitat Animal Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona) T. 93 581 32 84 / F. 93 581 44 90

Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris Finca Camps i Armet s/n 17121 Monells (Girona) T. 972 63 00 52

Producció Vegetal Producció Animal Tecnologia dels Aliments Medi Ambient i Canvi Global Economia Agroalimentària

13 / Memòria 2011 /

L’IRTA EN XIFRES

L’IRTA EN XIFRES

ELS RECURSOS HUMANS El personal propi el formen 571 treballadors distribuïts en els nostres 9 centres dels que 204 són investigadors i 367 personal de suport.

El total de personal propi i el vinculat a l’IRTA el formen un conjunt de 751 persones.

Al nostre sistema cooperatiu som un total de 1.105 persones.

La nostra plantilla està constituïda per un 53% de dones i un 47% d’homes.

• 571 treballadors

• 53% de dones

• 9 centres

• 47% d’homes

• 204 investigadors

• 751 persones a l’IRTA

• 367 personal de suport

• 1.105 persones en el nostre sistema cooperatiu

Els Projectes i Contractes 1.049 activitats vigents de les que 284 es van iniciar al 2011.

369 contractes vigents per un total de 8,49 M€ amb 166 contractes iniciats i 233 clients totals dels que 63 són nous i 170 repeteixen.

Evolució dels clients en els darrers anys

De les convocatòries públiques competitives obtingudes al 2011, s’ha obtingut un percentatge d’èxit a las del INIA del 71,7%, del 59,3% a les MICINN i del 33,4% a les UE. En el 2011 s’ha participat en 183 projectes de recerca, 25 dels quals són projectes europeus.

Projectes Aconseguits en 2011

Evolució clients

2011

2010

2009

Conseguidos

MICINN

INIA

UE

Clients totals

233

273

255

2011

16

19

8

Nous

63

91

84

Pressupost, M€

1,8

1,6

1,9

Repeteixen

170

182

171

Èxit finançament

59,3%

71,7%

33,4%

Les Finances El 2011 l’IRTA ha disposat de 46,04 milions d’euros en recursos totals.

Un 35,78 % dels recursos són aportats per la Generalitat de Catalunya i el 64,22 % són propis.

L’any 2011 s’han realitzat inversions per valor de 9.686.828,35€.

• 46,04 milions d’euros en recursos totals • 35,78 % dels recursos són aportats per la Generalitat de Catalunya • 64,22 % dels recusos són propis • inversions REALITZADES EL 2011 PER VALOR DE 9.686.828,35€

14 / Memòria 2011 /

15 / Memòria 2011 /

L’IRTA EN XIFRES

IRTA

LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA Y TÈCNICA Durant el 2011 l’IRTA ha realitzat 704 publicacions totals formant part de les 1.446 publicacions totals del Sistema Cooperatiu les quals es subdivideixen en les següents categories:

2. Contribucions a congressos i reunions científiques IRTA 361

1. Publicacions científiques IRTA

Sistema Cooperatiu

217

Articles científics

300

35

Llibres i capítols de llibres

50

2

Altres articles científics

19

Sistema Cooperatiu Comunicacions i Pòsters a Congressos

292

3. Publicacions de transferència de tecnologia IRTA

Sistema Cooperatiu

15

Tesis Doctorals

35

42

Treballs Fi de Carrera

63

82

Articles Tècnics i de divulgació

71

TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA

COMUNICACIÓ

Al 2011 s’han presentat 10 noves varietats vegetals a registre (9 de prunus i 1 d’espelta) i 4 aplicacions de patents.

329 Notes de premsa elaborades les quals es reparteixen en els següents àmbits:

S’ha sol·licitat 1 marca comunitària (IRTAMAR) i 3 extensions de patents internacionals PCT.

• 140 Producció Vegetal • 73 Producció Animal

• 307 Contractes vigents de Transferència Tecnològica

• 5 Economia

• 247 Jornades Tècniques i de Demostració

• 72 Industries Alimentàries

• 30 Medi Ambient i Canvi Global • 9 IRTA

• 13.720 Assistents a Jornades Tècniques i de Demostració

• 1.328 Impactes a premsa i mitjans • 393.738 Visites a la web al 2011

Sa Altesa Reial el Príncep d’Astúries i de Girona inaugurà la Planta Pilot IRTA-Ordesa Sa Altesa Reial el Príncep d’Astúries i de Girona presidí la inauguració de la Planta Pilot IRTA-Ordesa que es troba a les instal·lacions de l’IRTACENTA de Monells (Girona), el 25 de febrer. En l’acte d’inauguració, el Príncep d’Astúries va estar acompanyat del Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i President de l’IRTA, Josep M. Pelegrí, del President del Grup Ordesa, Josep M. Ventura, del director general de l’IRTA, Josep M. Monfort i del director general d’Ordesa, Josep Campos.

L’objectiu de la planta pilot és la fabricació d’aliments a escala preindustrial tot permetent a empreses i centres d’investigació realitzar estudis i assaigs de nous productes alimentaris que aportin valor afegit als aliments.

Es tracta d’unes instal·lacions úniques al Sud d’Europa, que han suposat una inversió total de 2,3 milions d’euros, que contribuiran a crear nou coneixement (R+D) i noves oportunitats a les empreses nacionals, i que posen en valor la col·laboració público-privada, en aquest cas, entre el món empresarial i l’IRTA.

La planta pilot és multifuncional ja que permet desenvolupar aliments amb base làctia i provar altres productes com llets vegetals (orxates, llet d’ametlles, etc.) begudes isotòniques o sucs de fruita.

Això suposa que pot testar les investigacions de l’IRTA i d’Ordesa i, també, projectes “sota demanda” d’altres empreses que no tinguin la possibilitat de poder provar els seus processos a escala. La nova instal·lació ha estat concebuda per lots amb un màxim de producció d’uns 500 kg, el que suposa un estalvi important tant en el temps com en el cost de producció (aproximadament un 70% menys en comparació a una planta industrial d’una gran companyia). La planta pilot consta d’una superfície útil total de 387,52 m2, i entre els seus equipaments singulars destaca una torre d’assecat, única a Espanya.

L’IRTA entre els millors centres científics de recerca de l’Estat espanyol L’IRTA es troba entre els millors centres científics de recerca de l’Estat espanyol, segons l’estudi “Indicadors Bibliomètrics de l’Activitat Científica Espanyola 2008”.

D’acord amb aquest estudi, l’IRTA se situa entre els centres científics d’investigació que aporten una major quantitat de producció. A

16 / Memòria 2011 /

17 / Memòria 2011 /

IRTA

IRTA

més, entre el conjunt dels organismes d’investigació adscrits a

la posada en marxa, el seguiment i l’avaluació de les actuacions de

El Director del Centro de Estudios para Alimentos Procesados (CEAP)

presentada recentment, per al finançament, mitjançant fons FEMCIDI

l’Administració, l’IRTA produeix un impacte científic normalitzat

cooperació per desenvolupar l’agricultura de precisió.

i el Coordinador Nacional de Recerca i Desenvolupament de l’INIA de

de la Organització d’Estats Americans.

que supera amb escreix la mitjana de tota la producció científica espanyola, situada en l’1,1.

Xile, han realitzat diverses visites a diferents centres de l’IRTA durant D’altra banda, la Comissió de Gestió anirà formant grups de treball

la seva estada al nostre país, per elaborar un programa d’activitats de

que duran a terme tasques d’investigació i disseny i la demostració

col·laboració per a l’any 2011-2012.

D’altra banda, l’IRTA es troba també entre els organismes científics

pràctica d’aquestes tasques mitjançant proves pilot que permetin

de recerca que són més productius a nivell internacional, ja que en

decidir la validesa de la tecnologia emprada.

aquest cas més del 70% de la seva tasca es realitza mitjançant la

de l’IRTA, Agustí Fonts, amb l’objectiu d’identificar oportunitats i

col·laboració amb entitats i empreses d’altres països.

Aquest estudi sobre la producció científica a Espanya ha estat elaborat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), en

mecanismes de col·laboració amb finançament de tercers i es va

El Govern està reorganitzant els laboratoris de sanitat ramadera i de

L’IRTA rep la Placa al mèrit científic de l’Ajuntament de Lleida

signar un acord marc de col·laboració entre ambdues institucions.

sanitat vegetal del Departament d’Agricultura (DAAM), amb l’objectiu

L’alcalde de Lleida va fer entrega, el 6 de maig, de les medalles i

Col·laboració Institucional INTA-IRTA en Gestió de la Qualitat en organismes d’Investigació

col·laboració amb el grup d’investigació SCImago. plaques que La Paeria atorga a persones i entitats distingides que, en

Impuls a l’agricultura de precisió

D’altre banda, la delegació xilena es va reunir amb el sotsdirector

El Laboratori de Sanitat Vegetal de Barcelona es trasllada a Cabrils

paraules del propi alcalde, Sr. Àngel Ros, “han destacat per la seva contribució a millorar la qualitat de vida de ciutadanes i ciutadans; ho

de racionalitzar i optimitzar la seva estructura i adaptar-la a les necessitats actuals. El Govern compta actualment amb 5 laboratoris, dels quals depenen 11 centres. La reorganització permetrà concentrar l’activitat en 4 laboratoris, dels quals dependran 8 centres, i estalviar 233.000 euros anuals en concepte d’instal·lacions i serveis.

han fet amb tenacitat, amb una remarcada continuïtat, any rere any,

Així s’ha decidit el trasllat del Laboratori de Sanitat Vegetal de

en la consecució dels seus objectius; contribuint, d’aquesta manera,

Barcelona, que actualment es troba a la Zona Franca, al laboratori

a la cohesió social a Lleida, mitjançant la pràctica de la ciutadania en

que es troba al centre de Cabrils de l’IRTA. Amb el trasllat es pretén

la solidaritat, l’esport, l’educació, la ciència, l’art i la cultura”.

aprofitar les sinergies tècniques entre el laboratori de l’IRTA de Cabrils i el de sanitat vegetal, així com utilitzar altres instal·lacions de les

Així, l’Ajuntament de Lleida, “La Paeria”, ha concedit a l’IRTA la Placa

quals es disposa a Cabrils (com els hivernacles), per millorar les

al mèrit científic, que va ser recollida pel director general de l’IRTA,

tècniques de diagnòstic.

Josep M. Monfort. Aquesta cerimònia es va emmarcar dins dels actes de la Festa Major de Lleida.

Conveni de col·laboració entre l’IRTA i el CEAP de Xile El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Domènec Vila, acompanyat del director general de l’Institut de

El Gerent de Processos i Qualitat de l’INTA (Institut Nacional de

Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Josep Maria Monfort, i el

Tecnologia Agropecuaria d’Argentina) va participar, al desembre, en

director general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, Jaume Miranda,

un intercanvi per enfortir institucionalment la gestió de la qualitat en

varen signar un conveni de col·laboració per a l’impuls i foment de

organismes d’investigació agroalimentària.

l’agricultura de precisió a Catalunya.

Aquest conveni establirà una sèrie d’actuacions bàsiques necessàries per potenciar l’agricultura de precisió en l’agricultura catalana. En concret, es crearà una Comissió de Gestió que tindrà com a objectiu

18 / Memòria 2011 /

L’IRTA i l’INTA són els impulsors d’una sèrie de Seminaris Internacionals de Gestió de la Qualitat, l’últim dels quals es va realitzar al 2010 a Panamà. Ambdues institucions treballen conjuntament en l’establiment d’una xarxa de referents en gestió de la qualitat (QRed),

19 / Memòria 2011 /

Producci贸 vegetal

Cultius Extensius / 22 Fructicultura / 26 Postcollita / 34 Protecci贸 Vegetal Sostenible / 36 Gen貌mica i Biotecnologia / 42 20 / Memoria 2012 /

21 / Memoria 2012 /

CULTIUS EXTENSIUS

PRODUCCIÓ VEGETAL

Recuperar la biodiversitat cultivada per elaborar productes alimentaris d’alt valor afegit aplicat a la cadena blat-farina-pa

varietats identificades i s’han analitzat els principals trets nutritius,

L’IRTA, a l’Estació Experimental de l’Ebre, a Amposta, està realitzant

analitzarà la coexistència entre produccions agrícoles convencionals

qualitatius i sensorials. L’estudi ha detectat també farineres i forns

un assaig de fertilització de l’arròs amb gallinassa, finançat per l’INIA.

i transgèniques al llarg de tota la cadena de producció. El propòsit

que operen amb varietats antigues, així com diverses organitzacions

En aquest projecte també participen els centres del CITA (d’Aragó),

és identificar les millors estratègies capaces d’assegurar la llibertat

que impulsen al territori la recuperació i promoció de la biodiversitat

INTIA (Navarra), UdL i el mateix DAAM.

d’elecció per part dels consumidors, així com una producció més

de cereals panificables.

efectiva que l’actual.

De l’anàlisi estratègica es desprèn que el futur ofereix diverses

Avui en dia, cada país europeu estableix de forma independent les

oportunitats a aquest sector, com són: i) la perspectiva d’augment

condicions de conreu, transport i comercialització dels productes

del consum de pans artesanals i productes ecològics en un sector de

agrícoles convencionals i genèticament modificats. Tanmateix, no hi

la població amb suficient poder adquisitiu, ii) el creixent interès pel

ha gaire coneixement sobre quines són les conseqüències d’aquesta

coneixement de la biodiversitat cultivada i iii) l’existència a Catalunya

poca harmonització per als consumidors.

d’un programa públic de recerca en millora de varietats de blat, que porta a terme l’IRTA, que pot proporcionar important suport al

Per aquesta raó, catorze organismes reunits en el consorci “Practical

sector tant des del punt de vista de la conservació varietal com del

implementation of coexistence in Europe” (PRICE), entre les que s’hi

desenvolupament de germoplasma adaptat.

troba l’IRTA, representat pel centre de Mas Badia, compararan les

Per a més informació: www.trigostradicionales.com

Aquest projecte es va desenvolupar el 2011 com a experiència innovadora en el context de la Red Rural Nacional. L’objectiu ha consistit en elaborar un inventari de les iniciatives de producció,

produccions dels diferents països de la Unió Europea.

de gallinassa en el conreu de l’arròs. S’han estudiat quatre dosis de gallinassa (equivalents a 85, 170, 255 y 340 kg de N/ha) i s’han

L’objectiu del projecte és el de desenvolupar un software que permeti

comparat amb un adobat mineral estàndard (150 kg de N/ha) i un

calcular els costos i prendre les mesures més adequades per a

testimoni (0 kg de N/ha). Tot i ser el primer any, els resultats han

tots els operadors de la cadena de producció, des del cultiu fins al

estat altament positius, la germinació de les llavors i el posterior

processament, transport i emmagatzematge. En el cas del blat de

desenvolupament de les plàntules van ser normals i no es van

moro, els científics de l’IRTA de Mas Badia analitzaran els resultats

presentar majors problemes de malalties a les parcel·les adobades

derivats de la distància entre parcel·les de producció de cereals

amb gallinassa. És important esperar als resultats que s’obtindran en

convencionals i modificats genèticament.

properes campanyes, així com estimar el nitrogen orgànic mineralitzat.

transformació i comercialització a Catalunya que involucren varietats

El projecte PRICE està finançat amb 4 milions d’euros per la Unió

antigues i/o tradicionals de cereals per a panificació, la determinació de la qualitat d’aquestes varietats, l’estudi de la viabilitat comercial dels models de producció més freqüents i la divulgació dels resultats

També s’ha realitzat un breu estudi econòmic on s’analitzaven tres

Europea i està liderat per investigadors de la Technische Universität

casos reals en els que es consideraven els costos de fertilitzar amb

München (Alemanya).

gallinasses respecte als de la fertilització mineral. Cada cas presentava

obtinguts.

S’han detectat 22 iniciatives productives a Catalunya , en explotacions

L’objectiu és l’estudi de l’aprofitament del nitrogen aplicat en forma

Fertilització d’arròs amb gallinassa

unes singularitats, i per això el cost de fertilització va ser diferent en cada cas. Tot i així en tots els casos la fertilització mitjançant gallinasses

Per a més informació: http://ec.europa.eu/research/ bioeconomy/agriculture/projects/price_en.htm

va suposar un estalvi que va oscil·lar entre els 130-195 €/ha.

generalment de 20 a 50 ha, que normalment diversifiquen les

L’increment del preu dels adobs i la reducció dels marges econòmics

activitats i on el cultiu de cereal és majoritàriament ecològic.

en l’agricultura ha estimulat la cerca de noves alternatives més

L’espècie més estesa és el blat fariner (Triticum aestivum L. ssp.

competitives respecte a la fertilització mineral, fomentant l’ús de la

aestivum), sembrat com a cultiu monovarietal o com a barreja de

fertilització orgànica.

diverses varietats antigues, como el trio ‘Aragó03, Candeal i Xeixa

Projecte PRICE: Poden conviure productes agrícoles convencionals i transgènics?

d’Osona’. Entre les varietats antigues millorades destaquen ‘Florence

La fertilització orgànica ofereix la reposició de nutrients al camp,

Aurora’ i ‘Montcada’. També es cultiven l’espelta (Triticum aestivum

permetent reciclar els nutrients continguts en les dejeccions del

L. ssp. spelta), l’espelta petita (Triticum monococcum L.), el sègol

bestiar. La gallinassa, és una font molt important de nutrients i matèria

Investigadors de catorze països europeus han posat en marxa

(Secale cereale) i els blats durs (Triticum turdigum L.) com Kamut

orgànica al sòl, de composició variable, però amb un anàlisi de la seva

el projecte PRICE: “Implementació pràctica de la coexistència a

i Forment. Durant el projecte s’han elaborat fitxes de totes les

composició permetrà establir un bon pla d’adobat.

Europa”. Durant els propers tres anys, aquest projecte de recerca

22 / Memòria 2011 /

23 / Memòria 2011 /

CULTIUS EXTENSIUS

PRODUCCIÓ VEGETAL

Conveni de col·laboració amb ARVALIS S’ha signat un conveni de col·laboració amb ARVALIS Institut i l’IRTA amb el que es pretén compartir coneixements per promoure la producció de cultius a la Unió Europea, així com promoure el desenvolupament internacional de les dues institucions, crear sinèrgies entre els seus coneixements per a augmentar l’oferta de serveis als productors, empreses i institucions i l’organització del cofinançament de programes d’investigació.

com a representant científica de la comunitat d’investigació espanyola en la International Research Initiative for Wheat Improvement (IRIWI).

Altres Activitats

Aquesta iniciativa, sorgida del G20 el juny del 2011, té com a principals

• Jornada sobre recomanacions per a la campanya del blat de moro de 2011, el 3 de febrer a l’IRTA de Mas Badia

objectius: 1) la coordinació internacional de la recerca en millora de

• Jornada tècnica d’arròs, el 8 de febrer a Deltebre (Tarragona)

blat en els àmbits de la genòmica, genètica i agronomia, 2) l’impuls de la col·laboració público-privada, 3) el foment de l’ús dels recursos genètics en investigació i millora, 4) el suport al desenvolupament

• Jornada sobre recomanacions per a la campanya del blat de moro de 2011, el 3 de febrer a l’IRTA de Mas Badia

de plataformes i bases de dades d’abast públic, 5) l’avaluació del

• Jornada tècnica d’arròs, el 8 de febrer a Deltebre (Tarragona)

progrés internacional en l’activitat i la organització de la transferència de coneixement , 6) l’establiment de prioritats en la investigació sobre

L’IRTA i l’IFAPA col·laboren en un projecte de recerca sobre millora de cereals L’IRTA i l’IFAPA (Instituto Andaluz de Investigación y Formación

• Jornada sobre el cultiu de la patata: fertilització i sanitat vegetal, el 31 de març a Camprodon (Girona)

de la comunitat internacional que treballa en blats fariner i dur.

• Reunió del Grup per a l’Avaluació de Noves Varietats de Cultius Extensius, els 4 i 5 de maig a Girona

D’altre banda, la Dra. Royo ha estat nomenada per formar part d’una

desenvolupament de germoplasma en el marc de la relació España-

• Jornada tècnica intercomarcal de la colza, el 11 de maig a Caldes de Malavella (Girona)

comissió externa que ha avaluat la tasca que duu a terme la Dirección

• Jornada de fertilització orgànica i mineral en cereal d’hivern, el 17 de maig a Les Franqueses del Vallés (Barcelona)

Técnica de Evaluación de Variedades y Laboratorios (DTEVL) del INIA.

• X Jornada Intercomarcal sobre Cultius Herbacis, el 26 de maig a Calaf • I Jornada Tècnica Fundació Alícia – IRTA sobre Cultius Extensius, el 2 de juny a Gimenells (Lleida)

signat enguany un conveni per col·laborar en l’execució del projecte blat dur a diverses condicions fototèrmiques i la seva utilitat pel

• X Jornada Tècnica sobre el conreu del blat de moro, el 4 de març a Linyola (Lleida)

blat, i 7) la comunicació als organismes finançadors de les necessitats

Agraria, Pesquera, Alimentaria y de la Producción Ecológica), han “Bases fenològiques i genètiques dels patrons d’adaptació del

• X Jornada Tècnica sobre el conreu del blat de moro, el 4 de març a Linyola (Lleida)

CAYCSA s’adhereix al programa de millora d’espelta

CIMMYT”, finançat per l’INIA i dirigit per la Dra. Dolors Villegas.

• Jornada tècnica sobre el conreu de cereals d’hivern en secà, el 3 de juny a Tàrrega (Lleida) • Jornada de camp de referencia de l’arròs, el 25 d’agost a Amposta (Tarragona) • Jornada Recomex: Presentació de resultats d’assaigs de conreus extensius.Recomanacions dels conreus extensius d’hivern per a la campanya 2011-2012, el 30 d’agost a la Tallada d’Empordà • Jornada Tècnica Intercomarcal de Blat de moro, el 7 de setembre a l’IRTA de Mas Badia

Aquest projecte, que compta amb la participació del CIMMYT (International Maize and Wheat Improvement Center), pretén obtenir

• Jornada Tècnica fertilització i reg en cultius extensius, el 14 de setembre a Torelló

informació que permeti dissenyar una estratègia per a una millor

• Jornada de fertilització i reg en cultius extensius, el 14 de setembre al IRTA de Mas Badia

adaptació de les noves varietats de blat a les zones de cultiu.

• Curs sobre “Innovacions en cultius extensius” a Les Franqueses del Vallès i a Caldes de Malavella

La Dra. Conxita Royo serà la representant espanyola a l’IRIWI

VISITES

L’Empresa Cereals d’Aragó i Catalunya (CAYCSA) s’ha adherit enguany La Secretaria General de Medi

al programa de selecció i millora d’espelta (Triticum aestivum ssp.

Rural del Ministeri de Medi

espelta) que sota la direcció del Dr. José Luis Molina Cano, es porta

Ambient i Medi Rural i Marí ha

a terme al centre IRTA de Lleida. D’acord amb el contracte l’empresa

designat la Dra. Conxita Royo,

podrà accedir a les varietats d’espelta, que s’obtinguin en el marc del

coordinadora del Programa de

programa, per a la seva eventual explotació i subseqüent registre com

Cultius Extensius de l’IRTA,

a coobtentor, juntament amb l’IRTA.

24 / Memòria 2011 /

Visita d’estudiants de l’IAMZ als programes de Millora Genètica de Blat.

Experts arrossers d’Argentina a l’Estació Experimental de l’Ebre.

25 / Memòria 2011 /

Visita de tècnics d’empreses de llavors al camp experimental de blat de moro del Poal.

FRUCTICULTURA

PRODUCCIÓ VEGETAL

Inno-Var: Nou servei per assessorar en innovació varietal Inno-Var es el nom del nou servei contractual que ofereix l’IRTA per ajudar en la decisió de les empreses fructícoles a l’hora d’escollir les millors varietats del mercat per a la seva plantació.

consumidors (72%) dels diferents països de la Unió Europea. En

s’associa amb un major nombre de sòlids solubles i amb emissions

pera, gerd, maduixa, rosa, etc.), els coneixements adquirits amb

canvi, el consum de préssec i nectarina en l’àmbit comunitari s’ha

més elevades de diferents compostos volàtils (d-decalactona,

FruitBreedomics podran aplicar-se a aquests altres cultius.

mantingut estable i, inclús, ha disminuït en els últims anys, tot i la

g-dodecalactona, 1-pentanol, octanat de butil, acetat de pentil,

seva important innovació varietal. A Espanya, el consum actual és al

hexanoat de 2- metilpropil i octanat d’etil). La investigació també ha

Utilitzant les eines i tècniques d’avantguarda, els investigadors

voltant de 4 kg/habitant/any i es troba en una situació estable, havent

establert que les varietats amb més acceptació foren ‘Nectalady’,

treballaran en la recerca de determinats marcadors de l’ADN i de

disminuït un 46% des de l’any 1989.

‘Honey Royale’ i ‘Nectagala’, mentres que el grup de menys grau de

relacionar-los amb determinades característiques agronòmiques

satisfacció inclou ‘Royal Glory’, ‘Elegant Lady’ i ‘Venus’.

com la resistència a les malalties o altres de tipus qualitatiu i que són rellevants per als consumidors (frescor, sucositat, etc.). Aquests

Aquest servei es basa en quatre punts bàsics:

estudis ajudaran a aprofundir en el coneixement de la genètica i dels

FRUITBREEDOMICS: millorar l’eficiència productiva de noves varietats de fruites amb la genòmica molecular.

1. Realitzar una elecció varietal amb informació contrastada sobre les novetats varietals del mercat, minvant el risc en l’elecció.

2. Equilibrar la producció al llarg de tot l’any, fent un ús eficient de les

trets fenotípics dels reproductors i parentals, millorant l’eficiència productiva dels cultius i reduint la bretxa entre la investigació en genètica molecular i la producció fructícola.

L’objectiu és obtenir les varietats de la fruita del futur i respondre als

infraestructures i evitant pics i buits productius.

Un nou projecte d’investigació, a càrrec d’equips d’investigadors de

nous desafiaments a través d’una producció més sostenible.

diversos països d’Europa, entre els que s’hi troba l’IRTA, proveirà

3. Identificar i substituir varietats obsoletes i sense interès comercial, introduint varietats apreciades pel consumidor.

4. Facilitar contactes per a l’obtenció de material vegetal.

el sector fructícola de la tecnologia genòmica capdavantera, a fi

Els científics implicats procedeixen d’instituts d’investigació,

de millorar l’eficiència de producció i satisfer les demandes tant

universitats i petites i mitjanes empreses de 10 països europeus, a

dels agricultors com dels consumidors. El projecte, anomenat

més de Sud-àfrica, Nova Zelanda, Israel, Xina i Estats Units.

FruitBreedomics, té per objectiu final aconseguir cultius d’alta qualitat Els consumidors assenyalen com a causes principals de baix consum la

resistents a les malalties, a través de sistemes agrícoles sostenibles i

La contribució de l’IRTA en FruitBreedomics està a càrrec d’investigadors

en el marc del canvi climàtic global.

de l’àrea de Producció Vegetal, i concretament dels programes de

manca de gust, l’estat inadequat de la maduresa de la fruita, la qualitat

INNO‐VAR

variable i la manca d’identificació en els lineals de venda (gust dolç o àcid).

Ser ei d’d Assessora Servei Assessorament e t en e Innovació I o ació Varietal

Genòmica i Biotecnología, Fructicultura i de Postcollita, els quals lideren El projecte FruitBreedomics seleccionarà gens favorables per a

dos dels vuit grups de treball previstos. El projecte va començar de forma

millorar les principals característiques hortofructícoles de la poma i

oficial el passat dia 1 de març de 2011 i va rebre 10 milions d’euros

Des del punt de vista de la qualitat sensorial, el gust de les fruites d’ós

del préssec, les fruites més importants en termes de producció a

de pressupost, dels quals més de la meitat (6 milions) són finançats pel

depèn d’un delicat equilibri entre sucres, àcids i compostos aromàtics

nivell europeu. Així mateix, a causa de l’estreta relació d’aquestes

Setè Programa Marc (7PM) de la Comissió Europea. La primera reunió

volàtils, així com d’un nombre de factors addicionals, com la textura de la

dues fruites amb altres de la família de les rosàcies (fruiters de pinyol,

del consorci va tenir lloc del 29 al 31 març de 2011 a Angers (França).

polpa o l’estat de maduresa dels fruits. Aquests paràmetres juguen, per tant, un paper important en la satisfacció del consumidor, influenciant en gran mesura aquets sector fructícola.

Tanmateix, el gust, l’aroma, la textura i l’aspecte, són considerats els atributs de qualitat més rellevants en aquestes varietats.

Acceptació del consumidor de diferents varietats de préssec i nectarina

Un recent estudi realitzat per investigadors de l’IRTA ha relacionat les emissions de compostos volàtils i els paràmetres de qualitat estàndard en onze varietats de préssec i nectarina. D’aquesta manera ha estat

Segons resultats del projecte europeu ISAFRUIT, en el que han

possible trobar les varietats que més influeixen en l’acceptació per

participat investigadors de l’IRTA de diferents àmbits científics, les

part del consumidor i poder discriminar les varietats que presenten

varietats de gust dolç (tant la nectarina com el préssec i el préssec

un balanç més equilibrat de les citades variables. L’estudi posa de

pla) han obtingut la tassa de preferència més elevada entre els

manifest que el grau més elevat de satisfacció per al consumidor

26 / Memòria 2011 /

27 / Memòria 2011 /

FRUCTICULTURA

PRODUCCIÓ VEGETAL

REDHOTGEN escollit per la Comissió Europea com un projecte d’èxit

noves varietats de poma i pera de l’EUFRIN (European Fruit Research

El programa de la jornada va incloure un variat temari fruit tant de

Institutes Network: variety testing), que es celebra amb caràcter

l’activitat de transferència dels resultats dels assajos de varietats a

bianual en diferents indrets de Europa.

l’IRTA com d’aquella problemàtica que presenta el sector de la fruita dolça.

Entre les diverses activitats, l’IRTA va presentar les varietats de pera ‘Carmencov’ (de recol·lecció primerenca) i ‘Elliotcov’ d’epidermis

Així, en sessions de matí i tarda, s’abordà el “russeting” en pera

bronzejada i maduració a mitjans de setembre. Finalment, els socis

Conference, les malles antipedregada i les necessitats de reg, el

que participen en aquest projecte varen acceptar per unanimitat que

reciclatge d’envasos fitosanitaris, diverses patologies (com la sharka,

la propera reunió de l’EUFRIN variety testing es realitzi al març de

les xanthomones o el foc bacterià) i la producció de poma als Estats

2013 al nou Fruitcentre de Lleida.

Units i les perspectives de futur.

Així mateix és de destacar les dues exposicions comentades que

El programa PEOPLE està adscrit a la Direcció General d’Educació i Cultura (DG EAC) de la Comissió Europea i opera en el període 20072013 sota el 7th Framework Program for Research and Technological Development (FP-7) de la Unió Europea amb un pressupost de 4,75 milions d’euros. És una continuació i reforçament de les Marie Curie Actions iniciades al 1996 i compren 3 tipus d’accions: IRSES

XVI Jornada Fructícola a Mollerussa La tradicional Jornada Fructícola de Mollerussa (Lleida), que com cada any organitza l’IRTA va tenir lloc els dies 26 d’octubre (en català) i 27 d’octubre (en castellà).

La Jornada Fructícola constitueix un punt de trobada del sector

realitzaran els experts de l’IRTA. Per un costat la de poma i pera i, per l’altre, la de préssec, nectarina, platerina i paraguaio, a partir dels resultats i comportaments de les diferents varietats d’aquestes espècies en els camps experimentals que l’IRTA disposa en les seves

Durant els dos mesos i mig que duraren els treballs de recol·lecció

Estacions Experimentals en las províncies de Lleida i Girona.

s’han obtingut, en algunes de les varietats avaluades, al voltant de 60 tones per hectàrea.

Per la tarda de cada dia, es van organitzar diverses visites a assajos de camp en el que es comentaren nous dissenys de plantacions,

La finca experimental de Llesp és un projecte impulsat per la Ribagorça

comportaments de nous patrons de perers, demostracions de

Romànica en col·laboració amb el Departament d’Agricultura que té

maquinaria agrícola i atomitzadors. Per la seva banda, les empreses

l’assistència tècnica de l’IRTA. La finca està destinada a l’avaluació de

investigadors, mànagers i tècnics d’organitzacions de recerca

del sector van disposar una trentena d’estands comercials en el

13 varietats comercials de poma, algunes d’elles ja conegudes com

europea i de països tercers (fins ara 29 participants), amb els que la

recinte de la jornada.

Gala, Golden, Reineta o Fuji, així com d’altres més noves com són la

(International Research Staff Exchange Scheme), IOF (International Outgoing Fellowships) i IIF (International Incoming Fellowships).

IRSES té per objectiu donar suport i reforçar els intercanvis entre

fructícola nacional al que assisteixen, any rere any, més de 1.400 professionals del sector durant els dos dies que dura la mateixa.

UE té signats acords de cooperació científica.

Rubens, Ariane, Eveline o Milwa, entre d’altres, i dos varietats de pera.

del personal investigador participant.

S’inicia la collita de les varietats de poma a la finca experimental de Llesp

Un dels 4 escollits va ser REDHOTGEN, de l’IRTA, sobre la regulació

A principis de setembre es va iniciar la recollida

genètica i fisiològica del color vermell de la poma en climes càlids:

de les primeres varietats de poma plantades

explotació econòmica de la genòmica.

a la finca experimental de Llesp, de

Per tal de conèixer el grau de desenvolupament de diferents projectes dins de l’esquema IRSES, la Comissió va escollir-ne quatre com a exemples d’èxit en la cooperació internacional de la recerca i qualitat

La finalitat és conèixer el comportament i la qualitat del fruit (calibre, color, fermesa, sabor) obtinguda en una zona de muntanya on aquest cultiu no es troba implantat a escala comercial.

Les dades de qualitat obtingudes fins ara permeten afirmar que la producció en alçada de poma millora tan el color com la fermesa i la crocanticitat de la polpa, obtenint-ne una millor qualitat gustativo-sensorial i aromàtica respecte a les zones de plana. Un altre aspecte

l’Associació pel desenvolupament de la

destacable és que la maduració del fruit és

Ribagorça Romànica. Es tracta del tercer

Reunió de l’European Fruit Research Institutes Network Els dies 9 i 10 de març de 2011 va tenir lloc al Centre Experimental CreSo de Manta, (Cuneo, Itàlia), la trobada del grup d’avaluació de

28 / Memòria 2011 /

més lenta, cosa que proporciona un període

any del cultiu i d’observatori experimental

de collita més ampli per a cada varietat.

de fruiters de varietats comercials i autòctones de poma i pera. La collita

El projecte també inclou el tractament i

s’inicià amb diferents varietats del grup

avaluació de diverses varietats autòctones, per

Gala (poma d’estiu) i es perllongà fins al

poder-les produir a escala comercial en un futur.

novembre amb la varietat Fuji.

29 / Memòria 2011 /

FRUCTICULTURA

PRODUCCIÓ VEGETAL

L’IRTA obté resultats productius excel·lents en les noves varietats d’ametller Durant els últims anys, l’IRTA ha obtingut una sèrie de varietats d’ametller amb resultats productius excel·lents i de qualitat òptima.

molt esperada pels professionals agrícoles, per tal de dur a terme una

va dedicar un número monogràfic sobre la situació actual de la

L’IRTA ha signat un conveni en el marc d’un projecte de formació,

modernització de les explotacions.

genòmica, del maneig del cultiu, de la fertirrigació, del conreu ecològic,

assessorament i transferència tecnològica en cultiu de l’ametller amb

del viverisme, de la qualitat de l’ametlla i de la seva industrialització

Arboreto SAT LTDA i Crisol de Frutos Secos SAT. Aquestes són dues

i comercialització. La publicació es va editar en col·laboració amb

de les organitzacions de productors d’ametlla més importants a nivell

l’IRTA, tot recollint aportacions d’investigadors que pertanyen a

espanyol amb unes 145.000 hectàrees dedicades al conreu de fruits

àmbits diferents.

secs i prop de 28.000 agricultors associats, entre les dues.

L’IRTA avalua la col·lecció mundial d’oliveres del Marroc

Aquest bon comportament de les varietats ha estat constatat en els

Amb aquest conveni es pretén la millora de la competitivitat de les

L’IRTA ha rebut l’encàrrec del Consejo Oleícola Internacional (COI),

diferents estudis comparatius.

explotacions agrícoles dels associats a les dues organitzacions,

per realitzar l’avaluació de la col·lecció internacional d’oliveres que el

mitjançant la utilització de noves varietats d’ametller amb

Marroc disposa a Marràqueix, i que forma part del projecte anomenat

característiques agronòmiques i comercials destacables i la millora

Resgen per a la conservació, caracterització, recol·lecció i utilització

de les tècniques de cultiu. L’acord té una durada prevista de 3

dels recursos genètics de l’olivera.

anys en que es realitzaran activitats de formació i de transferència tecnològica en el cultiu de l’ametller (cursos, jornades, seminaris,

Els tècnics de l’IRTA del subprograma d’Olivicultura, Elaiotècnia i Fruits

visites tècniques, etc.) a nivell de tot l’estat espanyol i, a més a més,

Secs es van desplaçar al Marroc, país que forma part del COI, per tal

es crearan una sèrie de plantacions experimentals per tal d’avaluar

d’avaluar si aquesta col·lecció d’oliveres de Marràqueix compleix la

nous materials vegetals i millorar algunes de les tècniques de conreu.

seva funció de protegir i conservar la diversitat genètica de l’olivera.

L’IRTA contribuirà a la construcció d’un jardí romà En el marc d’una associació Comenius Regio entre les ciutats de Així, s’ha posat de manifest que el cultiu de l’ametller pot ser una

Tarragona i Orleans (França), agermanades des de l’any 1978, i del

L’IRTA ajudarà a millorar els conreus d’ametller d’Arboreto i Crisol de Frutos Secos

Una guia gastronòmica posa en valor l’oli de les oliveres mil·lenàries del Sènia La Mancomunitat de la Taula del Sènia i l’Associació del Territori del Sènia han desenvolupat un projecte finançat pel Ministerio de

alternativa real en les noves zones, tant de reg de suport com de

projecte europeu “Biodiversitat: Jardins romans i jardins del Loire”, el

reg total. Les noves varietats de floració tardana i autofèrtils, poden

Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT) i el subprograma

permetre un canvi substancial en el cultiu, passant de ser considerat

d’Olivicultura, Elaiotècnia i Fruits Secs de l’IRTA han previst construir,

totalment marginal a ser econòmicament rentable com és el cas

pel 2012, horts experimentals a la Vil·la dels Munts (Altafulla).

Comunitat Valenciana i Aragó.

gra per hectàrea, poden ser possibles amb una correcta elecció del

L’objectiu és sensibilitzar i educar la població envers la biodiversitat

Amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), de la

material vegetal i un maneig adient.

local amb les plantes medicinals i els jardins (els jardins romans, en

d’altres fruiters. Actualment, produccions properes als mil quilos de

el cas de Tarragona) com a fil conductor.

Aquestes varietats ja es troben disponibles per al sector, fet que

Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM) per posar en valor la producció d’oliveres mil·lenàries localitzades entre Catalunya, la

Fundació Alícia i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), els dos ens del territori del Sènia han realitzat un inventari d’oliveres amb més de 3,5 metres de diàmetre de tronc, mesurades a 1,3 metres del terra. La xifra actual supera els 4.400 exemplars, convertint-se en

permetria afrontar amb garantia una profunda reconversió varietal,

La revista Fructicultura publica un monogràfic amb la col·laboració de l’IRTA

la major concentració de tot el món i amb una producció, l’any 2011, de 12.500 ampolles amb certificació de garantia.

Per la part que fa referència a l’IRTA en aquesta tasca, els investigadors han col·laborat en aquesta iniciativa comparant les característiques dels

Arrel de la Jornada “El futur de la millora genètica de l’ametller a Espanya”

olis de les diferents oliveres mitjançant estudis d’anàlisi sensorial, al

que va tenir lloc el maig de 2010 a Mas de Bover, la revista Fructicultura

mateix temps que han assessorat als molins productors d’aquest oli.

30 / Memòria 2011 /

31 / Memòria 2011 /

FRUCTICULTURA

PRODUCCIÓ VEGETAL

Una expedició patrocinada pel National Geographic visita les oliveres mil·lenàries del Sènia

Altres Activitats • Jornada tècnica sobre reconversió de l’olivera i l’ametller al conreu ecològic, el 22 de gener a Borges Blanques • Jornada sobre innovació varietal en préssec, nectarina, i préssec pla, el 2 de febrer a Saragossa

Olive odissey (Odisea del olivo) és un projecte educatiu que té per objectiu el de difondre els secrets de les fruites més influents del món al gran públic. Julie, Colin i Leif Angus són els protagonistes d’un llibre i d’un documental patrocinats per National Geographic que dóna a conèixer les primeres rutes de la navegació comercial des d’Espanya fins al Orient Mitjà, per explorar les terres esculpides per l’olivera i descobrir com la primera oliva va arribar a aquestes costes.

• Jornada sobre maquinària d’aplicació de fitosanitaris en plantacions fruiteres, el 15 de febrer a La Tallada d’Empordà • Curs de formació en olivera i ametller, del 15 al 24 de febrer a Ascó (Tarragona) • Jornada sobre sistemes de formació i conducció d’oliveres, el 16 de febrer a Constantí (Tarragona) • Jornada de referència sobre reg i fertilització de l’ametller, el 8 de març a l’IRTA de Mas Bover • Sessió tècnica sobre esporga en presseguer, el 15 de març a Castrovillari (Itàlia) • Jornades sobre el futur de l’olivera, el 31 de març a Jaen

VISITES

• Jornada intercomarcal de reg i fertilització de l’olivera, el 12 d’abril a Mas Bover • XVa edició del Fòrum del Préssec i la Nectarina a Alcarràs (Lleida) el 8 de maig • Seminari d’innovació tecnològica en préssec i nectarina, el 10 de maig a Lleida • IV Jornada de l’ametller, el 26 de maig a Borges Blanques • Jornada de Fructicultura, el 29 de juny a Ascó • Jornada Tècnica de maquinària retalladora per reduir l’aplicació de fitosanitaris, el 5 de juliol a Amposta (Tarragona) L’Associació de Distribuïdors de Fitosanitaris a l’IRTA de Lleida.

Visita d’estudiants alemanys a l’Estació Experimental de l’Ebre.

Una delegació d’Israel a l’IRTA de Mas Badia.

• Jornada de varietats de préssec, el 28 de juliol a Gimenells (Lleida) • Jornada tècnica fructícola d’estiu, el 31 d’agost a Mas Badia • Jornada informativa sobre finançament de projectes de R+D per a empreses del sector de la producció vegetal, el 22 de setembre a Lleida • II Jornada Tècnica dedicada a la Fruita Dolça entre Fundació Alícia i l’IRTA, el 22 de setembre a La Tallada d’Empordà • Jornada del Noguer, el 5 d’octubre a Ascó, Maials i Belver de Cinca • Jornada de Fructicultura de Muntanya, el 7 d’octubre a El Pont de Suert • I Jornada nacional del garrofer, el 13 d’octubre a Mont-Roig del Camp (Tarragona) • Jornada fructícola de tardor sobre pera i poma, el 25 d’octubre a l’IRTA de Mas Badia • Segona jornada tècnica del castanyer, el 29 d’octubre a Vilanova de Prades (Tarragona) • Seminari d’innovació varietal en préssec i nectarina, el 23 de novembre a Lleida • Jornada de Fructicultura, el 16 de desembre a Benissanet

32 / Memòria 2011 /

33 / Memòria 2011 /

POSTCOLLITA

PRODUCCIÓ VEGETAL

Com evitar la podridura dels préssecs amb un agent de biocontrol Aquest estudi realitzat conjuntament entre l’IRTA, la Universitat de

Títol del treball: “Role of fengycins produced by Bacillus subtilis CPA-8 in the biocontrol of brown rot caused by Monilinia spp. on peaches”.

Autors: Yánez-Mendizábal, V., Zeriouh, H., Viñas, I., Torres, R. Usall, J., de Vicente, A., Pérez-García, A. and Teixidó, N.

Lleida i la Universitat de Màlaga al ‘Congrés Internacional de Patologia de Postcollita’ de Lleida del passat mes d’abril, va ser escollit pels assistents al certamen com el guanyador del 1er premi a la millor comunicació en format pòster.

Jornada sobre l’escaldat en postcollita

El treball mostra els resultats

La Jornada de Postcollita que, amb el títol “Podrem controlar l’escaldat

d’una recerca sobre el

en el futur?”, es va celebrar el 17 de maig a l’Escola Tècnica Superior

mode d’acció d’un agent de

d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de Lleida, va fer referència a la legislació

biocontrol, el Bacillus subtilis

i les exigències comercials que limiten l’ús de productes fitosanitaris

CPA-8, efectiu en el control en

pel tractament postcollita de la fruita, amb una pressió més elevada

postcollita de la podridura marró

sobre els antiescaldants tradicionals que ara s’utilitzen i que podrien

dels préssecs causada per Monilinia

químics de síntesi per al control de les podridures dels productes hortofructícoles.

Organitzat pel subprograma de Patologia de la Postcollita, amb el patrocini de la Societat Internacional de Patologia Vegetal, el certamen comptà amb contribucions de científics reconeguts a nivell internacional, a més de tres sessions plenàries.

Un dels objectius d’aquesta trobada ha estat el d’estimular el debat científic entorn temes frontera com la transferència del coneixement a la indústria i la millora del diàleg entre el sector empresarial i el científic.

desaparèixer en un futur pròxim.

Ibèric sobre Maduració i Postcollita de Fruites i Hortalisses” que serà organitzat pel programa de Postcollita, format per investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) i l’IRTA. Aquest simposi constitueix un punt de trobada idoni per a investigadors i tècnics, tant del sector públic com privat, que desenvolupin activitats d’R+d+i en l’àmbit de la maduració i postcollita de fruites i hortalisses.

La postcollita constitueix una baula bàsica per a la competitivitat del sector hortofructícola de tota la península ibèrica, amb repercussions tant socials com econòmiques. Per aquesta raó, l’objectiu d’aquesta trobada, patrocinada per la Societat Espanyola de Ciències Hortícoles (SECH) i la Associaçao Portuguesa d’Horticultura (APH), és el d’abordar temàtiques relatives a la fisiologia, biologia molecular, patologia, bioquímica, tecnologia d’emmagatzematge frigorífic, qualitat i seguretat de productes frescos i tecnologia de productes mínimament processats de fruites i hortalisses.

spp.

També es va fer esment al desenvolupament de productes químics Aquest fong és responsable de la malaltia més

més innocus o la seva aplicació a camp, així com la possibilitat

important en la postcollita de fruita d’os. Tanmateix, la reducció de

d’aplicar noves tècniques postcollita que controlin els factors que

les matèries actives existents i les majors restriccions de la presència

alteren la fruita basant-se en mètodes físics (calor, baixos continguts

de residus en el moment de la seva comercialització a Europa, fan

d’oxigen, atmosferes dinàmiques, etc.), que obren les portes a una

que es busquin noves alternatives de control. En aquest sentit, l’ús

nova metodologia de treball.

El programa científic del Simposi, que tindrà lloc a l’Auditori “Centre de cultures” del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida, constarà de diferents sessions temàtiques i comptarà amb la participació de diferents ponents convidats.

Per a més informació: www.postlleida2012.com

d’agents de biocontrol com ara el B. subtilis CPA-8 pot ser una de les alternatives als fungicides de síntesi.

Experts de tot el món assistiren al Congrés Internacional de Postcollita de Lleida Els dies 11 a 14 d’abril, la Ciutat de Lleida va ser el centre de la

X Simposi Nacional i VII Ibèric sobre Maduració i Postcollita de Fruites i Hortalisses De l’1 al 4 d’octubre de 2012, la ciutat de Lleida acollirà el “X Simposi Nacional i VII

comunitat científica en l’àmbit de la patologia de la postcollita, doncs en aquestes dates, l’Auditori “Centre de Cultures” del Campus de Cap-Pont de la Universitat de Lleida acollí un congrés internacional relacionat amb aquesta disciplina.

Més de 170 participants entre científics, professionals i empresaris procedents de 40 països de tot el món es reuniren a la ciutat catalana per abordar les últimes novetats en temes tan importants i actuals com el problema de l’alimentació, la lluita contra el canvi climàtic des del punt de vista de la protecció vegetal sostenible, de la genòmica, de la biotecnologia i de l’ús de sistemes alternatius als productes

34 / Memòria 2011 /

35 / Memòria 2011 /

PROTECCIÓ VEGETAL SOSTENIBLE Control biològic front les mosques blanques en tomàquet Les mosques blanques i els virus que transmeten són alguns dels principals obstacles en la producció de tomàquet a Europa.

Els principals objectius d’aquest estudi que ha estat realitzat pel programa d’Entomologia de l’IRTA de Cabrils han estat: identificar on i perquè les mosques blanques són una limitació important en els

PRODUCCIÓ VEGETAL

són especialment problemàtics. Altres plagues clau del tomàquet són

1. L’aparició i la invasió de nous virus transmesos per les mosques

Aculops lycopersici, Helicoverpa armigera, Frankliniella occidentalis i

blanques.

els minadors de fulles.

2. La importància dels biotipus de B. tabaci respecte resistència als Els cultius de tomàquet són particularment susceptibles als virus que causen la malaltia del Virus de la cullera (TYLCD) i l’alta incidència d’aquesta malaltia està associada a l’alta pressió del seu vector, B. que s’ha establert en aquest estudi es correlaciona amb els nivells d’ús

blanca i els virus associats, determinar les eines de

4. Els llindars econòmics i les tècniques de mostreig de la mosca blanca per a la presa de decisions.

d’insecticides en cadascuna de les

gestió disponibles i identificar les principals llacunes de coneixements i prioritats de recerca. Aquest estudi es va

zones estudiades. Això indica que

5. La conservació i gestió dels enemics naturals autòctons de la

B. tabaci és una plaga clau en la

mosca blanca i la millora del control biològic d’altres plagues del

planificació del control químic i

realitzar en el marc del projecte (European

3. La bioquímica i la genètica de la resistència de les plantes.

tabaci El grau d’importància de B. tabaci com a plaga del tomàquet

cultius de tomàquet, recopilar informació sobre la mosca

ENDURE

insecticides.

tomàquet.

s’han confirmat casos de resistència

Network

a gairebé tots els insecticides.

for Durable Exploitation of Crop Protection Strategies, http://www.

El Maneig Integrat de Plagues basat en el

endure-network.eu).

Control Biològic (MIP-BC) s’aplica a totes les regions estudiades i es considera l’estratègia

Dues espècies de mosca blanca són les

Control biològic i bioactius volàtils per al control de plagues de magatzem en indústries agroalimentàries

Ephestia kuehniella, així com en les estructures i les instal·lacions on s’emmagatzemen i processen els aliments d’origen vegetal.

principals plagues del tomàquet a Europa: Bemisia tabaci i Trialeurodes

de lluita en que menys insecticides s’apliquen. Altres components

vaporariorum. Trialeurodes vaporariorum s’ha estès a totes les zones

del MIP inclouen la instal·lació de malles en els hivernacles i l’ús

Les plagues d’artròpodes i els contaminants que produeixen en

Amb l’objectiu d’avaluar l’efectivitat com a agents de control de

on és present la producció en hivernacle, i B. tabaci, ha envaït, des

de conreus de tomàquet tolerants als virus de la cullera. S’ha pogut

els productes emmagatzemats comporten importants pèrdues,

diverses espècies de parasitoids s’estudiaran alguns aspectes de

de principis de 1990, totes les zones tropicals i subtropicals. D’entre

observar en l’estudi que les tècniques de mostreig difereixen entre

tant de producció com de la seva qualitat sanitària. La indústria

la seva biologia així com la seva compatibilitat amb altres mètodes

els biotipus existents, els biotips B i Q de B. tabaci s’han generalitzat i

regions, les decisions es basen generalment en les densitats de

agroalimentària depèn encara, en gran mesura, de l’ús d’insecticides

de control. Amb l’objectiu d’optimitzar els mètodes de mostreig i per

mosca blanca i no estan relacionades amb les estratègies de control

com a principal mesura de control de les plagues.

millorar els tractaments preventius de control que s’apliquen a les estructures es desenvoluparan mètodes d’encapsulació o formulació

o amb els cicles de cultiu.

Hi ha, per tant, la necessitat de buscar alternatives que siguin eficaces

dels bioactius volàtils que permetin una major efectivitat i un control

A Europa el control biològic és l’estratègia recomanada per a una

per reduir i restringir l’ús d’insecticides convencionals. Entre les raons

adequat del seu alliberament.

producció sostenible de tomàquet. L’enfocament d’aquest es basa

podem esmentar la demanda per part dels consumidors de productes

principalment en alliberaments d’inoculatius dels parasitoides

lliures de residus, la necessitat de reduir l’impacte dels plaguicides en el

Aquestes tecnologies són compatibles amb la implantació de

Eretmocerus mundus i Encarsia formosa i/o dels depredadors polífags

medi ambient, l’aparició de resistències així com una reducció dràstica

programes de Control Integrat de Plagues i de Producció Ecològica.

Macrolophus caliginosus i Nesidiocoris tenuis. No obstant això,

del nombre d’insecticides autoritzats en productes emmagatzemats.

s’han identificat algunes limitacions per a una aplicació més àmplia d’aquest sistema: la manca de solucions biològiques per a algunes

L’objectiu principal del projecte, finançat per l’INIA, és desenvolupar

plagues, els costos associats a la compra dels enemics naturals, la

mètodes alternatius de control de plagues basats en el control biològic

baixa confiança per part dels agricultors en la tecnologia, els costos

i l’ús de bioactius volàtils.

de l’assessorament tècnic, i els baixos llindars de dany produïts per les plagues que poden acceptar els agricultors.

Aquest projecte, en el que hi treballen investigadors de l’IRTA i

Control biològic per conservació de parasitoids en cultiu de tomàquet mitjançant infraestructures ecològiques

de l’IMIDA, se centra en les plagues principals que afecten als En les conclusions es proposen les prioritats de recerca per millorar i

grans de cereals i els seus derivats, com són els corcs Sitophilus

La lluita biològica front les plagues dels conreus ecològics disposa

promoure el control biològic en els següents àmbits:

oryzae i Rhyzopertha dominica, i les arnes Plodia interpunctella i

en les infraestructures, un mitjà de refugi per els parasitoids de les

36 / Memòria 2011 /

37 / Memòria 2011 /

PROTECCIÓ VEGETAL SOSTENIBLE

PRODUCCIÓ VEGETAL

plagues que els poden afectar. Millorar la seva efectivitat, potenciant

5. Desenvolupament de tècniques de cultiu in vitro per a l’obtenció

aquelles espècies vegetals que els afavoreixen, és la base d’aquest

de material lliure de virus i fitoplasmes, i disseny de protocols de

projecte, que té com a objectius:

micropropagació, conservació de germoplasma i criopreservació de varietats de vinya d’interès agronòmic.

1. Determinar si l’aporti de nèctar floral procedent de Ononis natrix, 6. Disseny d’un sistema genètic basat en protoplasts de vinya.

Lobularia marítima, Sinapis alba, Achillea millefolium, Fagopyrum esculentum i Tagetes erecta pot millorar l’eficàcia dels parasitoids

7. Avaluació agronòmica de clons sanejats en parcel·les experimentals.

associats a Tuta absoluta, Necremnus artynes, Hemiptarsenus zilahisebessi i Trichogramma evanescens, el parasitoid de minadores de fulla Diglyphus isaea i els de les mosques blanques Eretmocerus

8. Recuperació de varietats autòctones d’interès lliures de virus i

mundus i Encarsia pergandiella.

fitoplasmes.

2. Determinar l’efecte de l’aporti de nèctar floral de les plantes l’arabis, emergent a Espanya.

Control biològic per conservació en cultius hortícoles

4. Epidemiologia de la malaltia de la fusta negra, evolució d’aïllats del

L’objectiu general d’aquest projecte és millorar els programes actuals

seleccionades a partir dels resultats obtinguts en els objectius 1 i 2

fitoplasma del stolbur en plantes hoste i vectors, recerca de vectors

de Control Biològic per Conservació (CBC) en conreus hortícoles,

per a la seva inclusió en les infraestructures ecològiques.

secundaris, assajos de transmissió per vectors i establiment de

especialment enciam i tomàquet.

que tinguin un efecte positiu sobre els parasitoids i els paràmetres biològics de les plagues del cultiu, especialment els lepidòpters Tuta absoluta i Helicoverpa armigera, així com del minador Liriomyza spp.

3. Estudiar, en condicions de semicamp, la utilitat de les plantes

3. Seqüenciació completa del genoma d’aïllats del virus del mosaic de

models predictius per al control del vector.

4. Determinar en condicions de camp l’eficàcia de les plantes refugi.

colonització dels cultius per part dels depredadors; i, finalment, avaluar les conseqüències de les interaccions entre espècies críptiques d’enemics naturals que comparteixen les mateixes plantes hoste, és a dir, determinar quines interaccions poden tenir un impacte negatiu en la conservació de les poblacions de determinats depredadors.

Aquest projecte planteja el desenvolupament d’eines que permetin millorar els programes actuals de CBC, especialment en enciam i tomàquet, i per a això es proposa: 1. Realitzar el treball taxonòmic necessari per a la correcta identificació dels depredadors més importants.

Identificació de virus i fitoplasmes en diferents àrees vinícoles

2. Avaluar l’efectivitat de certs depredadors.

3. Identificar les plantes hoste que contribueixen a la seva conservació en el paisatge agrícola.

Aquest projecte, iniciat enguany, aborda la problemàtica causada per virus i fitoplasmes en raïm de taula i en raïm de vinificació amb l’objectiu fonamental de recolzar estratègies i sistemes de prevenció

4. Posar a punt tècniques de marcatge per confirmar les fonts dels depredadors.

i de control basades en aproximacions tradicionals i aproximacions biotecnològiques, amb els següents objectius:

5. Determinar la importància de la interferència reproductora entre espècies críptiques en l’efectivitat dels depredadors esmentats.

1. Disseny, aplicació i validació de tècniques de diagnòstic molecular per a virus i fitoplasmes de vinya basades en múltiplex PCR a temps real i seqüenciació massiva per a caracterització de virosis de vinya

L’aplicació pràctica dels programes de conservació requereix,

establertes i emergents a Espanya.

entre d’altres: identificar i avaluar els enemics naturals per poder atribuir adequadament l’èxit del control a qui correspongui; avaluar

2. Prospecció de virosis i fitoplasmes en diverses àrees vitivinícoles

l’impacte relatiu de les diverses espècies depredadores presents

de Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Aragó, La Rioja i

en l’agroecosistema sobre les plagues; identificar les plantes hoste

Extremadura, anàlisi de la diversitat genètica i conservació en

d’aquests depredadors que contribueixen a la seva conservació

col·lecció.

en el paisatge agrícola i determinar quines afavoreixen la posterior

38 / Memòria 2011 /

Així, es desenvoluparan marcadors específics per a la correcta identificació de depredadors, per avaluar la depredació de forma quantitativa i per marcar els depredadors en estudis de dispersió. Es realitzaran anàlisis morfomètrics tradicionals i geomètrics per a la separació de dues espècies críptiques, i s’estudiarà el seu comportament per avaluar les conseqüències d’una possible interferència reproductiva entre aquestes espècies.

39 / Memòria 2011 /

PROTECCIÓ VEGETAL SOSTENIBLE Premi al millor póster en el “VII Congreso Nacional de Entomología Aplicada” En el marc del “VII Congreso Nacional de Entomología Aplicada”, celebrat a Baeza (Jaén) del 24 al 28 d’Octubre de 2011, un pòster

guardó atorgat per Fira de Lleida en el marc de la Fira Agrària de Sant

que exigeix la nova legislació comunitària, oferint mesures de maneig

Miquel-Eurofruit. El llibre, guanyador ex aequo amb “Enfermedades

integrat de plagues a punt per ser utilitzades.

de las plantas causadas por hongos y oomicetos”, ambdós editats per Phytoma-España en col·laboració amb la Societat Espanyola de

La Xarxa d’Assessors Endure o ENA (Endure Network of Advisers) va

Fitopatologia, ha estat coordinat per la Dra. Maria Fe Andrés i la Dra.

adreçada a les persones que treballen dins el sector de l’assessorament

Soledad Verdejo, investigadora de l’IRTA.

agrícola i s’ocupen de qüestions de protecció de cultius i pretén

presentat per investigadors de l’IRTA va ser guardonat amb el “V Premio de Seea - Phytoma España a la Mejor Comunicación en Panel”.

PRODUCCIÓ VEGETAL

Endure-IC, un web interactiu sobre la protecció de cultius a Europa

El títol de la presentació guardonada és: “Preferencia de presa del depredador Nesidiocoris tenuis Reuter (Hemiptera: Miridae) cuando

El grup de Protecció de Conreus de la UdL-IRTA i d’Entomologia de

Tuta absoluta (Meyrick) (Lepidoptera: Gelechiidae) coexiste con

l’IRTA de Cabrils han participat a Endure, una xarxa europea per a

Bemisia tabaci (Gennadius) (Hemiptera: Aleyrodidae)”. Autors: Mollá,

l’explotació sostenible de les estratègies de protecció vegetal.

Guia de butxaca per a la identificació ràpida d’espècies d’enemics naturals La “Guia dels enemics naturals en diferents cultius a Catalunya” és una publicació de butxaca editada pel Departament d’Agricultura,

afavorir la divulgació i aplicació de solucions basades principalment

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) pensada per a

en el maneig integrat de plagues per als problemes agrícoles més

realitzar una identificació ràpida de les diferents espècies d’enemics

comuns. Vol facilitar la comunicació entre els assessors europeus per

naturals de camp que controlen les plagues.

a què pugin compartir les seves experiències, millorar el funcionament de l’Endure IC i actuar com a xarxa de suport i divulgació d’Endure.

La publicació compta amb la col·laboració de més de 20 investigadors de l’IRTA i del DAAM i amb la coordinadoció de la Dra. Rosa Gabarra

Per a més informació: http://www.endure-network.eu

(IRTA) i Jesús Avilla (UdL-IRTA).

O., Urbaneja, A., Arnó, J., Gabarra, R. En el marc d’aquest projecte s’han creat algunes eines de transferència de coneixements que poden resultar útils per a l’aplicació d’una protecció vegetal sostenible al nostre país: el Centre d’Informació Endure i la Xarxa d’Assessors Endure.

El Centre d’Informació Endure o Endure-ic és una eina dirigida als agricultors, als tècnics de suport i d’extensió i als investigadors. Es tracta d’un web interactiu que difon informació sobre la protecció de cultius fent èmfasi en el maneig integrat de plagues, malalties i males herbes. Dóna una visió dels mètodes que es poden emprar per a una protecció de cultius sostenible en el conjunt dels països europeus i pretén ser un punt de referència per transferir coneixements i recomanacions sobre tots els aspectes de la protecció de cultius.

S’ha creat per donar suport a la reducció de l’aplicació de plaguicides

Altres Activitats La Dra. Soledad Verdejo, coautora del llibre guanyador de la 40a edició del “Premi del Llibre Agrari”

• Jornada tècnica sobre Biologia i reconeixement de paràsits depredadors en cultius d’horta, el 18 d’octubre a Mas Bover

“Enfermedades causadas por nematodos fitoparásitos en España” ha

• Jornada de camp sobre gestió integrada de plagues en cítrics: el poll roig de Califòrnia, el 15 de desembre a Alcanar (Tarragona)

estat el llibre guanyador de la 40a edició del “Premi del Llibre Agrari”,

40 / Memòria 2011 /

41 / Memòria 2011 /

GENÒMICA I BIOTECNOLOGIA

PRODUCCIÓ VEGETAL

Inaugurat el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)

Trasllat al CRAG del programa de Genòmica i Biotecnologia

Amb la presidència de la ministra de Ciència i d’Innovació, Cristina Garmendia, el dia 9 de juny es van inaugirar oficialment les instal·lacions del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG).

El programa de Genòmica i Biotecnologia de l’IRTA ha realitzat el seu trasllat al nou edifici del CRAG del campus de la UAB entre els mesos de febrer i març; en total 39 persones, quedant 3 persones al Centre de Cabrils vinculades amb un projecte de millora de gerani i 2 més a Torre Marimon, que estan al càrrec del parc d’hivernacles.

Acompanyaren a la ministra el President del CSIC, Rafael Rodrigo, el secretari general d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà, el director General de l’IRTA, Josep M. Monfort, la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, i el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramirez, així com el director del CRAG, Pere Puigdomènech.

El CRAG és un consorci públic format pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’IRTA, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB).

El nou edifici, una construcció de nova planta amb 9.200 metres quadrats entre laboratoris, hivernacles i serveis comuns, ubicada al campus de la UAB, acollirà grups de recerca de les institucions que formen el CRAG, en total 51 investigadors, tots ells treballant en els àmbits de la genòmica, la biologia molecular de plantes i la genètica d’animals de granja.

El nou edifici ha suposat una inversió total al voltant dels 20 milions d’euros. De les instal·lacions i infraestructures que disposa l’edifici es pot destacar:

Des de la creació del Laboratori de Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA, que posteriorment es convertí en el Centre de Recerca en Agrigenòmica CSIC-IRTA-UAB, s’aposta per la ubicació en un nou edifici del gruix d’investigadors en genòmica i biotecnologia de plantes de l’àrea de Barcelona. La creació d’aquesta massa crítica permetrà abordar nous projectes des d’una perspectiva multidisciplinar, amb el repte de convertirse en un centre de referència en genòmica vegetal i animal.

• Hivernacles: instal·lació de 600 m2 que permet estudiar el creixement de les plantes en condicions controlades.

• Laboratori de Genòmica i de Seqüenciació capil·lar i massiva.

• Laboratoris de Microscòpia confocal i de Proteòmica.

Respecte a les línies de recerca que s’hi desenvoluparan, aquestes seran:

Experts internacionals examinen la influència de la llum sobre les plantes per millorar els cultius Una cinquantena d‘experts internacionals en els camps de la biologia vegetal, la genètica i la genòmica, exploraren les interconnexions entre tres dels principals aspectes de la biologia vegetal: la funció del rellotge circadià, la fotoperiodicitat i les vies de senyalització de la llum. Les jornades de debat “Interplay of Light, Photoperiodism and Circadian Clock Function in Plant Development”, organitzades pel Centre Internacional per al Debat Científic (CIDC), una iniciativa de Biocat impulsada per l’Obra Social de la Fundació “la Caixa” i el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), es varen realitzar els passats dies 4, 5 i 6 de maig al Museu Colet de Barcelona.

El nou centre està estructurat en tres Departaments: 1. Genètica Molecular, integrat per investigadors del CSIC. 2. Genètica Vegetal, integrat per investigadors de l’IRTA. 3. Genètica Animal, integrat per investigadors de la UAB.

• Desenvolupament de plantes: Formació de la flor, efectes de la llum sobre el creixement de les plantes, control del rellotge intern.

• Reaccions de les plantes a les malalties i a l’estrès ambiental.

• Estructura i dinàmica dels genomes.

• Síntesi de metabòlits secundaris com pigments o aromes.

• Domesticació de plantes i animals de granja.

La investigació aplicada en aquesta àrea és important, i troba aplicacions en els sectors agroalimentari, farmacèutic i biotecnològic com són: • Marcadors moleculars • Millora genètica • Cultius in vitro • Diagnòstic i seguretat alimentària Noves característiques com la biosíntesi i regulació de lignina en blat de moro o la formació de carotens en pebrot.

42 / Memòria 2011 /

43 / Memòria 2011 /

Producci贸 ANIMAL

Gen猫tica i Millora Animal / 46 Nutrici贸, Salut i Benestar Animal / 48 Aq眉icultura / 50 Sanitat Animal / 56 44 / Memoria 2012 /

45 / Memoria 2012 /

GENÈTICA I MILLORA ANIMAL Setanta set explotacions porcines espanyoles candidates als Porc d’Or 2011

L’IRTA va crear els Premis Porc d’Or el 1994 amb l’objectiu de reconèixer el treball d’aquelles explotacions de porcí que, gràcies a la seva professionalitat i esforç i a la utilització de les millors tècniques de producció són capaces de superar els nous reptes que contínuament apareixen a la producció porcina, actuant com puntes de llança del

PRODUCCIÓ ANIMAL En aquesta edició, el nombre de granges analitzades ha estat de 660,

“Porc d’Or Diamant” 2011, davant l’atenta mirada dels prop de 600

amb una mitjana de 816 truges per granja i un total de 538.560 repro-

assistents a l’esdeveniment.

ductores, el que representa aproximadament el 25% del cens nacional.

Entre d’altres autoritats i personalitats del sector, van estar presents a La divuitena edició dels prestigiosos premis “Porc d’Or”, organitzats

l’acte: D. Josep M. Pelegrí i Aixut, Conseller d’Agricultura, Ramaderia,

per l’IRTA, amb la col·laboració de Pfizer Salut Animal i l’Ajuntament

Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Sra.

de Lleida, va seleccionar 77 granges de porcí que, amb 120

Margarita Arboix, Directora General de Recursos Agrícoles i Ramaders

nominacions en el seu conjunt, optaren a les prestigioses estatuetes

del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Àngel Ros, alcalde

d’or, plata i bronze. Els guanyadors es van conèixer durant la gala de

de Lleida, D. Josep Mª. Monfort, director general de l’IRTA i D. JJuan

lliurament de premis el 25 de novembre a Lleida, una cita ineludible

Carlos Castillejo, director general de Pfizer Salut Animal, empresa

que reuneix més de 600 persones entre ramaders de tot Espanya,

coorganitzadora dels premis des de 2003.

empreses i personalitats lligades a aquest sector, així com a autoritats locals, autonòmiques i nacionals.

Una nit memorable per als responsables de la Granja El SAS, una explotació de nova construcció, que va iniciar la seva omplerta l’estiu

sector porcí espanyol.

del 2007 i que actualment compta amb 2.621 truges reproductores.

Els premis Porc d’Or es concedeixen cada any entre les granges

El Premi Especial de l’IRTA a “Sanitat, Medi Ambient, i Benestar

que, a nivell nacional, remeten periòdicament les seves dades al

Animal”, instaurat el 2007, va viatjar per segon any consecutiu a

BDporc, atenent els criteris de nombre de nascuts vius, taxa de parts

Castella la Manxa, en aquest cas a Ingapor S.L. de l’empresa Afrivall-

i productivitat numèrica.

Vall Companys Grup, a la localitat de Bonete (Albacete).

La delegació d’AECERIBER visità l’IRTA de Monells per conèixer

Es tracta d’una granja amb 2.753 reproductores totalment adaptada a la normativa de Benestar Animal (RD 1135), d’obligat compliment a partir de l’1 de gener de 2013.

la recerca que es realitza en classificació de canals porcines, així com realitzar una visita a l’escorxador i a la sala d’especejament experimental de l’IRTA i a la planta pilot d’elaboració de productes carnis.

El Premi Especial “Porc d’Or a la Màxima Productivitat” va anar a parar a La Granja El Clos, de l’empresa El Clos S.C.P., a la localitat barcelonina de Santa Cecília de Voltregà, amb una mitjana de 32,36 garrins deslletats per truja i any, fet que suposa un nou rècord en aquests premis.

A més, després de l’explicació del tipus de controls i de gestió dels registres i dels llibre genealògics de porcí selecte en l’àmbit territorial de Catalunya, el grup també va poder visitar el CENTA. El dia 3 de març, la delegació va visitar el centre IRTA de Lleida i les granges de producció de porc blanc (de 2.500, de 1.600, de 1.300

AECERIBER cerca nous impulsos per a salvaguardar la selecció del porc ibèric

i 2.800 reproductores) i diferents tipus d’engreix (de 7.200 i 5.000 places amb alimentació líquida).

La delegació d’AECERIBER valorà molt positivament les visites realitzades donat que poden representar un nou impuls en la

Un grup de ramaders de selecció del porc ibèric pertanyents a la

consecució dels objectius de la selecció del porc ibèric. Ambdues parts

La protagonista indiscutible del sopar de gala corresponent a la

Asociación Española de Criadores de Ganado Porcino Selecto Ibérico

es comprometeren a estudiar la possibilitat d’establir col·laboracions

XVIII edició dels prestigiosos premis Porc d’Or, celebrada el 25 de

Puro y Tronco Ibérico (AECERIBER), y procedents de Castella i Lleó,

futures en matèria de selecció genètica aplicada a les diferents

novembre a la Finca Prats (Lleida), ha estat La Granja El SAS, de

Andalusia i Extremadura visità els dies 2 i 3 de març les instal·lacions

varietats de la raça porcina ibèrica, a la creació d’un blanc d’embrions

la localitat de Candasnos a Osca, que ha recollit el Premi Especial

de l’IRTA de Monells (Girona) i de Lleida, respectivament.

i a estudiar de manera completa la qualitat de canals i de carns.

46 / Memòria 2011 /

47 / Memòria 2011 /

NUTRICIÓ, SALUT I BENESTAR ANIMAL Preparen un projecte conjunt en cabrum amb l’INRA de Tànger En el marc de la modalitat C de la convocatòria PCI-AECID 2010 s’han dut a terme reunions entre els grups de l’IRTA de Remugants (Producció Animal) i de Qualitat de Producte (Indústries Alimentàries) amb l’INRA de Tànger (Institut National de la Recherche Agronomique).

L’objectiu d’aquestes reunions va ser el d’elaborar un projecte de recerca i desenvolupament multidisciplinar sobre la cria de cabrum a la regió nord del Marroc, per ser presentat a la propera convocatòria PCI-AECID.

PRODUCCIÓ ANIMAL

Intensificar relacions entre centres de recerca i empresa per millorar la coordinació entre investigació i sector productiu

Transferència tecnològica per a la millora del sistema productiu del Porc Negre Mallorquí

El 31 de març va tenir lloc a Mas de Bover un seminari tècnic

Q-PorkChains, investigadors de l’IRTA van desplaçar-se a l’illa de

En el marc de les activitats de difusió de resultats del projecte europeu

organitzat pel Departament d’Agricultura en col·laboració amb l’IRTA

Mallorca per dur a terme tasques de transferència tecnològica en una

i la Federació Avícola de Catalunya per a donar a conèixer, orientar i

trobada amb el sector productiu del Porc Negre Mallorquí.

definir les futures activitats de recerca i experimentació en el camp de l’avicultura.

Els dies 22 i 23 de setembre, l’IRTA va organitzar unes jornades

de presentar les activitats de recerca de l‘IRTA dutes a terme en el marc de l’activitat “Millora del sistema” previstes pel Q-PorkChains.

En particular, les oportunitats de millora en relació al benestar animal i al maneig del Porc Negre Mallorquí en el moment del sacrifici, tot definint unes recomanacions aplicables a d’altres sistemes porcins tradicionals.

Estalviar fins a 8 euros per animal gràcies a l’alimentació líquida

de transferència tecnològica dirigides als integrants de l’Associació A la trobada hi varen assistir representants de les principals empreses

de Ramaders de Porc Negre Mallorquí Selecte i als treballadors de

En el context actual de pujada dels preus de las matèries primeres

i associacions d’aquest sector ramader.

l’escorxador Ramaders Agrupats de Felanitx, a Mallorca.

per a pinsos, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Diferents investigadors de l’IRTA, de la UAB, del CReSA i del CESAC

L’objectiu va ser el de presentar els principals resultats obtinguts

“Jornada d’Alimentació Líquida en Porcí”, que es va celebrar a la

van presentar les seves ponències en les que van explicar les línies

durant els cinc anys de desenvolupament del projecte de recerca

localitat de Vallfogona de Balaguer. En aquesta ocasió, es va incidir en

que es segueixen actualment en la investigació avícola, tant des del

europeu Q-PorkChains i relacionats amb el sistema productiu del

l’aspecte de com l’alimentació líquida pot tenir efectes beneficiosos

punt de vista de la nutrició, com de la salut i del benestar.

Porc Negre Mallorquí.

en la salut dels garrins i disminuir l’impacte mediambiental dels

Alimentació i Medi Natural va organitzar el 26 de maig de 2011 la

nitrats, així com els seus avantatges a l’hora de reduir els costos La jornada es va concloure amb un debat sobre les necessitats de

Investigadors dels subprogrames de Benestar Animal i de Qualitat dels

d’alimentació i, per tant, de producció, donat el pes que té aquesta

recerca i transferència tecnològica per part de representants de les

Aliments d’Origen Animal, respectivament, van ser els encarregats

en el conjunt del cost.

diferents empreses i associacions presents, considerant la necessitat d’intensificar els contactes entre els centres de recerca i el sector productiu per coordinar la recerca amb les prioritats de l’empresa.

Altres Activitats • Seminari Internacional en Producció i Salut Porcina, a Argentina • Seminari Tècnic sobre Recerca Avícola a Catalunya, el 31 de març a l’IRTA de Mas de Bover (Constantí, Tarragona) • Seminari Tècnic sobre Nutrició i Qualitat de la Carn, el 14 d’abril a Mas Bover

El projecte que es presentarà tindrà com a objectius generals

• Benestar animal en vaquí de llet, el 6 de maig a Campllong

l’increment dels ingressos de les poblacions rurals en aquesta regió

• Jornada de formació en tecnologia i nutrició avícola, el 9 i 10 de juny a Mas de Bover

a través de la millora de la productivitat i la rendibilitat de la cria de cabrum. Per al seu major impacte sobre la productivitat del sector

• III seminari sobre nutrició de porcs, el 30 de juny a l’IRTA de Mas de Bover

cabrum, seran abordades les tres línies d’actuació següents: nutrició,

• Jornada d’avicultura de carn, el 24 de novembre a l’IRTA de Mas de Bover

reproducció i valorització dels productes, tant de la llet com de la carn.

Per aquest motiu, del 21 al 25 de març, es va desplaçar un equip de persones de l’INRA de Tànger al nostre país. Durant la seva estada varen realitzar una visita a les instal·lacions de l’IRTA de Torre Marimon i de Monells, a més de la UAB i de diverses explotacions i empreses caprines de la zona.

48 / Memòria 2011 /

49 / Memòria 2011 /

AQÜICULTURA

PRODUCCIÓ ANIMAL

La funció de l’aquaporina del oòcit en la hidratació dels ous en els peixos

L’orada, buc insígnia de l’aqüicultura espanyola

La producció econòmicament viable de l’aqüicultura moderna depén

L’orada és un dels peixos més apreciats a Espanya. A més de tenir

de l’obtenció de gamets de bona qualitat. En la majoria d’espècies de

importància en la pesca esportiva i d’oci, aquesta espècie té un paper

peixos cultivats es produeix una elevada variació en la viavilitat i en

comercial estratègic per a la nostra economia. El seu cultiu ocupa

la capacitat de fertilització de l’esperma (qualitat de l’esperma), que

la major producció aqüícola de la Mediterrània i el 95% del consum

dificulta la gestió de la reproducció i dels reproductors i, en alguns casos, com en el del llenguado senegalés (Solea senegalensis), és un gran obstacle que impedeix la producció d’alevins a gran escala.

actual procedeix d’instal·lacions de piscicultura.

Tradicionalment, a Espanya, el cultiu de les orades es produïa en llacunes costaneres i en estanys d’aigua salada. Avui dia, l’època de

una tecnologia plenament desenvolupada i fiable des del punt de vista

d’Europa (SUDOE) i en el que, després de dos anys i mig de treballs

zootècnic. Les etapes finals de cria, en canvi, es realitzen en plantes

s’han aconseguit desenvolupar eines biotecnològiques per a la

de producció intensiva ubicades en gàbies flotants prop de la costa

detecció de toxines en mitjans aquàtics.

(litoral mediterrani i Illes Canàries), encara que existeixen algunes instal·lacions dedicades al seu cultiu semiextensiu en terra ferma que

Així, el Centre Régional d’Innovation et de Transfert de Technologie

reben el nom de esteros (ubicades a l’abadia de Cadis).

(CRITT) Bio-Industries, del Institut National des Sciences Appliquées (INSA) de Toulouse, i el grup IMAGES de la Université de PerpignanVia Domitia (UPVD) han produït proteïnes fosfatases recombinants

El projecte MG4U fomentarà el coneixement de la genòmica marina en la societat

creixement compresa entre la fase larvària i juvenil (aleví) es porta a terme en centres especialitzats ubicats a les nostres costes, gràcies a

Investigadors de 6 països europeus han format un consorci per a difondre els resultats dels últims projectes científics en genòmica

La recerca de l’IRTA en orada

marina. L’objectiu és potenciar la transferència d’aquest coneixement i generar capacitat de recerca a nivell interdisciplinar en els països de la Unió Europea.

Els investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) del centre de Sant Carles de la Ràpita, Tarragona, estan treballant en l’optimització dels processos de nutrició i cultiu larvari de l’orada en el marc de projectes nacionals finançats pel MICINN i internacionals de la Unió Europea (projecte Lifecycle, FP7-KBBE).

La genòmica marina constitueix una de les disciplines científiques amb més aplicació directa de la biotecnologia en la gestió i la protecció dels recursos aquàtics. No obstant, existeix un coneixement

a partir de tècniques d’enginyeria genètica. Aquests enzims han resultat ser estables i sensibles per a la determinació de dos tipus de toxines: les microcistines (toxines cianobacterianes presents en aigua dolça) i l’àcid okadaic i derivats (toxines lipofíliques diarreiques presents en marisc).

Per altre banda, la UPVD i l’IRTA, com a coordinador del projecte, han desenvolupat assajos colorimètrics i biossensors electroquímics basats en la inhibició d’aquests enzims per part de les toxines.

El conjunt d’aquestes eines d’anàlisi han estat emprades per a la detecció de diferents variants de microcistines, tant en mostres de floracions naturals de microalgues i aigues d’embassaments de la

escàs de les seves possibles repercussions en sectors estratègics,

regió SUDOE, com en mostres de cultius de microalgues d’aigua

tals com el farmacèutic, la pesca o l’aqüicultura.

dolça productores de toxines. També s’han aplicat a l’anàlisi de l’àcid okadaic i derivats en marisc (principalment musclo) i en cultius de

L’objectiu és el de millorar la qualitat dels exemplars produïts i augmentar la rendibilitat del procés de la seva producció intensiva.

Per aquesta raó, científics procedents de set centres de recerca

microalgues marines productores de toxines.

d’Alemanya, Irlanda, Portugal, Espanya i Suècia cooperen en el marc del projecte de recerca “Genòmica Marina per a Usuaris” (o MG4U) finançat per el Setè Programa Marc de la Unió Europea (7PM) amb 1,2

En aquest treball, en col·laboració amb dos grups de recerca noruecs, s’ha utilitzat l’halibut atlàntic com a model per demostrar per primera vegada, mitjançant la inhibició amb anticossos i l’expressió ectòpica*,

D’altra banda, l’IRTA també manté relacions de col·laboració amb empreses nacionals i internacionals per a la formulació de dietes compostes destinades a la producció de l’orada, així com per a la substitució d’ingredients marins per altres d’origen terrestre per tal de millorar la sostenibilitat d’aquesta activitat aqüícola.

milions d’euros, amb l’objectiu de difondre el coneixement científic i tecnològic entre un ampli públic, que abraça des de la indústria als governs, el món acadèmic i la societat.

Per a més informació: http://www.mg4u.eu

la funció de l’aquaporina del oòcit en el procés d’hidratació de l’ou en peixos marins. Tanmateix, s’ha identificat l’origen evolutiu d’aquesta aquaporina.

Amb aquest treball s’expandeix el descobriment publicat a Science en el 2005 per l’investigador de l’IRTA Dr. Joan Cerdà, i contribueix a

Projecte ALARMTOX, innovació biotecnològica per a la detecció de toxines en medis aquàtics

esbrinar la base molecular de la formació d’ous de bona qualitat en

ALARMTOX és un projecte de recerca amb finançament de la Unió

peixos marins d’interès en aqüicultura.

Europea en el que hi participen quatre socis de la regió del Sud

50 / Memòria 2011 /

51 / Memòria 2011 /

AQÜICULTURA

PRODUCCIÓ ANIMAL

D’aquesta forma, el projecte ALARMTOX ha posat a disposició

Els peixos alliberats han estat engreixats a les instal·lacions de l’IRTA

(ENAC), que reconeix la competència tècnica de l’Institut per a la

d’oferir un servei de vigilància tecnològica en l’àrea de la salut dels

de l’administració, les empreses i la societat noves eines biotec-

de Sant Carles de la Ràpita des de les seves primeres etapes (estadi

realització d’assajos agroalimentaris.

animals aquàtics.

nològiques innovadores que permeten garantir la qualitat de les

angula) fins arribar a talles compreses entre els 100 i 500 g, durant

aigües continentals i dels productes de l’aqüicultura.

un període d’entre un i dos anys.

L’IRTA és una entitat que realitza controls oficials amb la finalitat

A destacar en l’informe la recomanació per a la creació d’un sistema

de garantir la seguretat alimentària en productes de la pesca i de

de vigilància sindròmica, (es a dir, un sistema capaç de detectar de

A Catalunya, s’ha creat una comissió tècnica interdepartamental

l’aqüicultura. L’abast de l’acreditació contempla dues metodologies

manera precoç els indicadors relacionats amb riscos emergents de

formada per les direccions generals del Medi Natural i Biodiversitat

d’assaig:

malalties aquàtiques a través d’un monitoratge continu de les fonts

Alliberament d’anguiles als rius Ter, Muga, Fluvià i Ebre

i de Pesca i Afers Marítims, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’IRTA, la

de dades) que sigui capaç de buscar indicadors relacionats amb els

Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, que ha estat la

1. Toxines amnèsiques (ASP): àcid domoic i àcid epi-domoic per

responsable de redactar i aplicar els plans de gestió de les conques

cromatografia de líquids d’alta eficàcia amb detector d’espec-

internes catalanes i de la part catalana de la conca compartida del

trofotometria UV-VIS, en productes de la pesca i l’aqüicultura.

riu Ebre.

riscos emergents.

Per a consultar l’informe complet de DataQuest: www.efsa.europa. eu/en/supporting/pub/90e.htm

2. Recompte d’Escherichia coli ß-glucoronidassa positiu per el Aquesta repoblació constitueix, juntament amb altres mesures de

mètode del Nombre Més Probable (NMP), en mol·luscos.

gestió com ara la lluita contra depredadors al·lòctons o la millora de la connectivitat dels rius, un dels principals eixos d’actuació previstos en els plans de gestió aprovats per la Comissió Europea que han de garantir la recuperació d’una espècie tan emblemàtica del nostres rius com és l’anguila.

L’IRTA acreditat per ENAC per a realitzar assajos agroalimentaris Els laboratoris de l‘IRTA de Sant Carles de la Ràpita han estat acreditats sota els requisits de la norma internacional UNE-EN-ISO/IEC 17025 (referent als requisits generals per a la competència dels laboratoris d’assaig i calibració) per part de l’Entitat Nacional d’Acreditació

Contribució a la millora de la vigilància de la salut dels cultius aqüícoles europeus

Projecte per a salvaguardar la Patella ferruginea, una de les espècies més emblemàtiques de la Mediterrània

Un projecte de recerca encapçalat per investigadors de l’IRTA i amb l’acrònim de “DataQuest” ha avaluat la qualitat de la informació a Internet sobre malalties emergents per a les poblacions de peixos en cultius aqüícoles a Europa.

Finançat per l’Agencia Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i iniciat l’any 2010, l’estudi conclou que les fonts de dades actualment disponibles a Internet presenten una baixa qualitat de la informació, a causa de la falta de continguts i de detalls. A banda de les fonts proporcionades per l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i considerant la definició de “malaltia emergent” donada per aquesta Organització, com a referència, els investigadors de l’IRTA no varen

En diverses actuacions al llarg del 2011, el Departament d’Agricultura,

identificar a Internet cap font que satisfés aquests requisits.

Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural, juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, l’IRTA, la Universitat de Barcelona i la

No obstant això, l’estudi ha permès crear un inventari de les fonts

Universitat de Girona, han alliberat prop de 8.000 exemplars d’anguila

de dades rellevants i avaluar la seva qualitat per a la identificació de

amb sistema de marcatge electrònic passiu de tipus PIT TAG i CWT

possibles malalties emergents que suposen una amenaça per a les

destinats a la repoblació. L’operació s’ha fet en diverses vegades en

poblacions de l’aqüicultura europea.

En el marc “Proyectos Cero: Especies Amenazadas 2010” de

les conques dels rius Ter, Muga, Fluvià i Ebre, el que permetrà fer

la Fundación General del Consejo Superior de Investigaciones

un seguiment mitjançant la utilització d’antenes detectores i amb la

L’EFSA es va mostrar molt satisfeta amb les recomanacions

Científicas (CSIC), investigadors del centre d’aqüicultura de l’IRTA

recaptura amb trampes dels exemplars marcats.

contingudes en el informe del DataQuest i està avaluant la possibilitat

de Sant Carles de la Ràpita, del CSIC i de la Universitat Autònoma

52 / Memòria 2011 /

53 / Memòria 2011 /

AQÜICULTURA

PRODUCCIÓ ANIMAL

de Madrid plantegen estudiar aspectes fonamentals de la biologia

que controlen el canvi de sexe en

reproductiva i dels requeriments d’hàbitat natural de la pagellida

el temps, així com aquells

ferruginosa (Patella ferruginea).

factors que influeixen en la maduració sexual i en el

La Patella ferruginea, coneguda vulgarment com a pagellida

fresi de la P. ferruginea.

ferruginosa o barretet, és una espècie endèmica del Mediterrani

D’altra banda, existeix el

occidental i constitueix un dels invertebrats més amenaçats del

propòsit de desenvolupar

nostre mar, doncs la seva distribució marina ha anat disminuint al

tècniques de creixement

llarg del passat segle. L’acció humana (la pesca i la construcció a

de larves en cultius

les zones costaneres), la baixa fecunditat i la seva petita capacitat de

que s’ubicaran a les

dispersió en la fase larvària han estat identificades com les causes de

instal·lacions de l’IRTA de

la progressiva desaparició d’aquesta espècie.

Sant Carles de la Ràpita, amb la finalitat de reintroduir l’espècie en el seu hàbitat original per a que les poblacions actuals puguin

Cristobal Aguilera, Responsable de DRI en Aqüicultura, realitzaren una visita al Plant & Food Research de Nova Zelanda els dies 15 a 17 de març. Els dos membres de l’IRTA van realitzar diferents reunions amb els equips d’investigació d’aquesta institució neozelandesa amb l’objecte de compartir idees per a futures col·laboracions en els àmbits de la producció de peixos i mariscs, extractes naturals i seguretat i conservació dels productes del mar.

Visita a Noruega del Clúster AqüiCAT Del 15 al 19 d’agost una delegació d’empresaris i investigadors del Clúster AqüiCAT varen visitar les instal·lacions de diferents empreses i centres de recerca de Noruega. L’objectiu era el de cerca nous socis

prosperar.

per a la revitalització de les empreses del sector aqüícola i promoure noves estratègies per generar avantatges competitives per a la indústria local.

AqüiCAT i el Clúster de Alimentos del Mar d’Andalusia col·laboraran conjuntament Del 26 al 29 d’abril, representants del Pla de Dinamització de la Aqüicultura de Catalunya i del Clúster AqüiCAT varen visitar la Fundació Centre Tecnològic d’Aqüicultura d’Andalusia (CTAQUA), que lidera el Clúster de Alimentos del Mar de la província de Cadis.

L’objectiu de la trobada va ser el de buscar noves oportunitats de sinergia entre les dues entitats. Les propostes de col·laboració es van centrar, sobre tot, en vincular les web dels dos clústers, establir vies de comunicació directa pel que fa les actuacions que ambdós vagin realitzant i presentar projectes conjunts procedents del CDTI.

Cal destacar que els protocols que puguin desenvolupar-se en aquest estudi poden ser útils per aplicacions futures en altres espècies de pagegides, incloses les que són consumides per l’home.

L’IRTA assessora la producció aqüícola del pagre a les costes mexicanes El Centre de Desenvolupament Tecnològic d’Espècies Marines (CEDETEM) de Mèxic ha sol·licitat l’experiència de l’IRTA per al desenvolupament tecnològic de la producció de pagre en les costes de l’oceà Pacífic.

Degut al seu interès per posar en marxa projectes productius comercials a escala industrial, un equip d’investigadors de l’IRTA ha

Altres Activitats

brindat assessoria al centre mexicà en el desenvolupament tecnològic Des de l’any 1999, la P. ferruginea es troba tutelada per la legislació

de la producció de pagre, un peix blau morfològicament semblant al

espanyola, sent inclosa en la categoria “En Perill d’Extinció” del

besuc i de coloració rosada més o menys uniforme.

Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. El projecte té com a objectiu analitzar la capacitat de dispersió de les larves i el flux gènic entre poblacions.

El projecte planteja un estudi complert i rigorós de tots els aspectes de la biologia reproductiva de la pagellida almenys durant dos cicles anuals complerts. També estudiarà la seva fecunditat o els senyals

Enfortir llaços amb Nova Zelanda en Aqüicultura Dolors Furones, directora del centre de Sant Carles de la Ràpita i

• Seminari sobre producció de bivalves al Delta de l’Ebre, el 12 de maig a l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) • Curs d’estiu sobre monitorització ambiental i sanitària dels sistemes aquàtics, els dies 11 i 12 de juliol a l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita • Curs de Màrqueting i Comercial per al Clúster Aqüícola i d’Alimentació, el 13 i 14 d’octubre a Sant Carles de la Ràpita • Jornada de seguiment de bivalves al Delta, el 29 de novembre a l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita

coordinadora de R + D del programa d’Aqüicultura, juntament amb

54 / Memòria 2011 /

55 / Memòria 2011 /

SANITAT ANIMAL

PRODUCCIÓ ANIMAL

Servei d’anàlisi per gArantir l’absència d’Escherichia coli toxigènics

L’objectiu d’aquest canal és oferir uns continguts relacionats amb

Els mosquits del gènere Culicoides Latreille estan relacionats amb

problemes econòmics en molts països de l’Àfrica subsahariana, i que

l’activitat que es desenvolupa al CReSA, però sempre, d’una forma

la transmissió de la llengua blava. Altres vectors han estat associats

de moment no disposa de cap vacuna eficaç.

divulgativa i planera per tal d’arribar a tots els públics.

a les citades epizooties, com són algunes espècies dels subgèneres Avaritia i Culicoides. Ambdós subgèneres contenen grups d’espècies

Degut a les negatives repercussions que l’últim brot de Escherichia

críptiques que podrien diferir en la seva capacitat vectorial. Per això,

coli O104:H4 ha tingut sobre la salut humana i el mercat exterior

la correcta identificació de les espècies de vectors és essencial en els

de productes agroalimentaris del nostre país, amb les conseqüents

programes epidemiològics.

pèrdues tant econòmiques com de credibilitat en els mercats, l’IRTA, mitjançant el CReSA, ha posat a punt un protocol que permet detectar,

Les campanyes de control dutes a terme des de 1956 no han

Accés a l’article complert:

mitjançant la tecnologia PCR, els diferents marcadors que, segons

aconseguit eradicar la tuberculosi bovina i s’han estancat entre el 1,6

http://www.bioone.org/doi/full/10.1603/ME10110

el EU Reference Laboratory for E.coli, ha de tenir la soca O104:H4

L’eliminació de la tuberculosi bovina ha estat heterogènia a Espanya

i el 1,8% de ramats positius. Investigadors del CReSA i la UAB han estudiat l’èxit d’aquestes campanyes a tot el territori de l’estat i han

implicada en aquesta alerta agroalimentària.

El CReSA entra a formar part d’ENIVD

Es tracta, doncs, d’una eina amb la que el sector hortofructícola pot garantir la innocuïtat dels seus productes front al serotipus de la E.

ENIVD és una xarxa europea de col·laboració

coli causant del darrer brot toxiinfecciós.

conclòs que el patró d’eliminació de la malaltia no ha estat homogeni en el territori, sinó que hi ha zones en què la taxa d’eliminació ha estat més gran que en altres.

que pretén ser una organització amb l’objectiu de posar el màxim esforç en

Catalunya formarà i assessorarà en temes d’Influenza a Moçambic

malalties virals infeccioses importades que

La forma de las ales és útil per diferenciar espècies de Culicoides

Aquest projecte finançat per l’AECID (Agència Espanyola per a la Cooperació Internacional i el Desenvolupament), té com a objectiu la

La correcta identificació de les espècies de vectors és essencial per

formació i capacitació de tècnics de l’Institut Nacional de Salut (INS) i

a la vigilància entomològica i per entendre l’epidemiologia de les

de l’Institut de Recerca Agrària (IIAM) de Moçambic, en el diagnòstic,

malalties transmeses pes artròpodes, com la malaltia de la llengua

vigilància i investigació del virus Influenza (grip).

blava. Investigadors del CReSA han descrit a la revista Journal of Medical Entomology diferències significatives en la forma alar de

A les instal·lacions del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA-

diferents espècies de Culicoides fent servir tècniques de morfometria

IRTA-UAB), s’ha format a 2 investigadors d’aquest país que seran els

geomètrica.

poden afectar a la població.

Guia sobre la tècnica de la necròpsia aviar “Atlas de la necropsia aviar. Diagnóstico macroscópico y toma de muestras” és el títol del llibre que han escrit dues investigadores del CReSA. Roser Dolz i Natàlia Majó han realitzat a través d’aquest treball, una guia detallada i precisa sobre la tècnica de la necròpsia aviar.

encarregats de coordinar les accions a Moçambic.

CReSA tv: un canal digital per acostar la ciència a tothom El CReSA ha obert al seu web (www.cresa.es), el seu propi canal digital i que porta per nom CReSA tv. Aquesta secció, conté vídeoclips realitzats gràcies a la subvenció concedida pel projecte “Canal CReSA: videoclips de divulgació científica per a tothom”, finançat pel Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya.

56 / Memòria 2011 /

Implicació del nucli de la cèl·lula hoste durant la infecció amb el virus de la pesta porcina africana (VPPA) En un article publicat al Journal of Virology per investigadors del CReSA, es demostra una rellevància major del nucli de la cèl·lula hoste durant la infecció amb el virus de la Pesta Porcina Africana.

El risc que una granja estigui infectada, mantingui la infecció o bé Aquest descobriment podria tenir implicacions importants en la

s’infecti recentment, ha estat menor en les comarques del nord i

recerca d’estratègies antivirals contra un virus que causa greus

de Balears i Canàries en comparació a la resta del país. En algunes

57 / Memòria 2011 /

SANITAT ANIMAL

PRODUCCIÓ ANIMAL

comarques, el risc d’infecció s’ha mantingut alt al llarg del temps, mentre que en altres el risc ha estat alt només en un any determinat.

un control sobre la influença aviària. El CReSA s’encarrega de les aus salvatges, mentre que el CESAC (Centre de Sanitat Avícola de Catalunya i Aragó) s’ocupa de les aus de corral.

Altres Activitats • XIII Jornades de Porcí de la UAB, del 2 al 4 de febrer a Bellaterra

El CReSA col·laborarà un any més en la vigilància de la grip aviària en aus salvatges

Enguany es treballarà sobretot amb els Centres de Recuperació de Fauna Salvatge per tal de detectar la presència de virus d’influença aviària a partir de les aus que ingressin en aquests centres i que presentin signes clínics compatibles amb la malaltia.

El programa de vigilància del 2011 forma part del Programa de vigilancia de influenza aviar en España 2011, que integra a totes les comunitats autònomes i que forma part de la vigilància obligatòria encarregada per la Unió Europea.

Primer número de la revista CReSAPIENS

• Simposi Internacional en Malalties Porcines Emergents i Reemergents, del 12 al 15 de juny a Barcelona

El CReSA ha publicat en el 2011 el primer número de la nova revista de divulgació científica què, amb el nom de CReSAPIENS pretén mostrar i divulgar les activitats i investigacions que es realitzen en el seu centre.

L’objectiu d’aquest programa és organitzar la vigilància tant en aus de corral com en aus captives per tot el territori català per tal d’exercir

58 / Memòria 2011 /

59 / Memòria 2011 /

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES

Tecnologia Alimentària / 62 Qualitat de Producte / 66 Seguretat Alimentària / 72 Funcionalitat i Nutrició / 74 60 / Memoria 2012 /

61 / Memoria 2012 /

TECNOLOGIA ALIMENTÀRIA FUTURAL, aplicació de noves tecnologies als aliments del futur Futural és l’acrònim del Projecte “Contribució de les Noves Tecnologies en l’obtenció de futurs aliments més segurs, més nutritius, més convenients i més intel·ligents”, amb una durada de 4 anys, va finalitzar al desembre de 2010 i es van presentar els resultats del mateix el 27 i 28 de juny a Madrid.

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES • 2 tesis doctorals • 13 nous processos • 6 nous serveis • 11 empreses han integrat noves tecnologies • Més de 55 actes científics i sectorials

de calor) per les altes freqüències (generació interna de calor).

• Aplicació de les altes pressions en diversos productes com el marisc

Tecnològic Industrial (CDTI) i es portarà a terme gràcies a la incorporació de 29 empreses càrnies catalanes.

(ostres, cigales, llagostes...) com una realitat ja en el mercat.

• El desenvolupament del QDS, un revolucionari procés d’assecat-

A través d’aquesta acció de cooperació entre sector públic i privat, les

curat d’embotits filetejats que ha revolucionat la indústria mundial.

parts implicades esperen obtenir productes carnis poc àcids, menys secs i amb un contingut de sal reduït, que els que es troben habitualment

En resum, el projecte FUTURAL ha suposat que: • El 87% de les empreses hagin millorat la seva capacitat d’innovar.

• Al 57% de les empreses els ha permès accedir a noves xarxes tecnològiques.

al mercat. La finalitat és la de situar en el mercat embotits curats amb

L’IRTA-CENTA i Barrufet Group dissenyen nous productes del mar de IV i V gamma

• S’han identificat 26 nous projectes derivats.

• El 87% de les empreses del consorci han col·laborat entre elles en altres àmbits.

• El 83% de les empreses han col·laborat també amb els Organismes de Recerca en noves iniciatives.

• El 82% de les empreses del consorci han invertit en formació per al seu propi personal.

• El 22% d’empreses del consorci participen en projectes el VII Pro-

una vida útil adient als nous processos d’elaboració, i capaços de mantenir les característiques organolèptiques i tecnològiques típiques d’un tradicional. Per això, es cercaran les fórmules per a adaptar i optimitzar els processos d’elaboració i envasat i, al mateix temps, de garantir tant el sabor i les característiques peculiars com la seguretat

Amb la finalitat d’adaptar-se als nous hàbits de consum, la formulació

d’aquests nous aliments.

de plats fàcils de preparar que mantinguin les propietats nutritives del peix s’està convertint en un dels aspectes més innovadors per a la industria dels productes del mar. Un exemple són els productes que barregen noves fórmules d’elaboració i modernitat dels sistemes d’envasament i conservació, que suposen un aspecte convenient tant per al productor com per al consumidor.

grama Marc.

• El 40% d’empreses participen o ho han fet en projectes internacionals.

En el marc del projecte espanyol Futural i gràcies al suport científicotecnològic de l’IRTA-CENTA, l’empresa Barrufet Group ha dissenyat una nova gamma de plats de quarta i cinquena gamma destinats,

L’objectiu general del projecte FUTURAL, en el que l’IRTA ha actuat com a coordinador general, ha estat el de seure les bases científiques per emprar a nivell industrial noves tecnologies en l’elaboració dels aliments del futur per adaptar-los a les noves necessitats del consum, augmentat la competitivitat de les empreses participants i del sector agroalimentari en general.

Les aplicacions i nous processos més interessants generats per el

principalment, a la distribució a través del canal de la restauració

projecte són els següents:

col·lectiva, tot i que també es podrien destinar a la venda al detall.

• Noves aplicacions dels fluids supercrítics en la indústria alimentària.

Al llarg dels 4 anys de durada del projecte, l’empresa ha aconseguit

• Desenvolupament de nous sistemes d’envasat.

afegir una nova línia de plats preparats a la seva cartera de productes,

• Substitució del tractament tèrmic convencional (per transferència

tals com els fingers de rap, steak de rap, broqueta de rap i gambes, broqueta de gamba i calamar (IV gamma) o tapes de sípia tallada (V

En el projecte han participat 24 empreses i 12 organismes de

gamma).

recerca de tot l’Estat (15 de Catalunya, 5 del País Basc, 3 de Galicia, 3 de Castella i Lleó, 3 de la Comunitat Valenciana, 3 de Madrid i d’euros (el 44,19% del qual ha estat subvencionat pel CDTI).

Adaptar els embotits tradicionals als hàbits de consum

Guia metodològica per a l’avaluació sensorial del pernil curat

Dels resultats obtinguts al llarg del projecte destaquen l’obtenció de:

La Federació Catalana d‘Indústries de la Carn (FECIC) i l’IRTA han

Investigadors de l’IRTA han realitzat un projecte mitjançant el qual ha

posat en marxa un projecte d’R+D, amb l’objectiu d’adaptar els

estat possible desenvolupar una metodologia estàndard consensuada

embotits crus-curats madurs tradicionals als nous hàbits de consum.

per a l’avaluació sensorial del pernil curat de porc blanc que beneficiarà

1 d’Andalusia), i ha comptat amb un pressupost de 20,63 milions

• 23 productes nous • 12 patents

tant al consumidor com a la imatge comercial d’aquest producte, ja

• 5 models d’utilitat

Amb l’acrònim d’EMBUMAD, el projecte compta amb un pressupost

que recull els criteris i els punts de vista de tots els implicats en la

• 33 publicacions científiques

de 2 milions d’euros concedits per el Centre per al Desenvolupament

seva elaboració, comercialització i consum.

62 / Memòria 2011 /

63 / Memòria 2011 /

TECNOLOGIA ALIMENTÀRIA

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES

A més de representar un dels símbols gastronòmics més coneguts

Recerca i Tecnologia Agrària (INIA) i permetrà avançar en la millora de

de l’àrea mediterrània, la producció de pernil curat suposa un dels

la qualitat d’aquest producte.

factors que més dinamitzen el sector carni, sent un producte altament preuat per les seves característiques sensorials. Per tant, per al sector

Després de recopilar informació sobre els mètodes i les tècniques,

industrial és fonamental conèixer la percepció que el consumidor te

tant nacionals com internacionals, per a l’avaluació sensorial de

del pernil produït a Espanya i les seves expectatives. Els sentits són

pernil curat, els investigadors de l’IRTA analitzaren les percepcions,

la principal eina de valoració que fa servir el consumidor per avaluar

actituds, creences i expectatives dels consumidors espanyols davant

la qualitat del pernil; en canvi, a data d’avui no existeix una norma

el pernil curat de porc blanc. A partir d’aquestes dades, definiren

específica que defineixi els atributs sensorials que determinen la

els atributs sensorials més rellevants per aquest producte, incloent

qualitat del pernil curat i que permeti una classificació comercial objectiva final del producte.

característiques visuals, d’olor, olfacto-gustatives i de textura.

L’estudi va permetre generar un vocabulari normalitzat per a l’avaluació dels atributs clau inclosos en el perfil descriptiu del pernil curat. Gràcies a la proposta de la guia elaborada en el marc del projecte SENSOJAM (amb una dotació econòmica de 110.000 euros), els panells de cata disposaran d’unes pautes objectives per a la caracterització sensorial d’aquest producte. Segons els experts de Monells, aquesta normalització també permetrà augmentar la confiança, la satisfacció i, per tant, l’acceptació del pernil curat de porc blanc per part dels consumidors, permetent-los disposar

La Transferència Tecnològica entre la recerca i la indústria agroalimentària

L’estudi va destacar, també, la necessitat d’un major esforç per vincu-

Segons un estudi de l’IRTA, realitzat amb la participació de la Fede-

El coneixement escàs, tant de les tecnologies disponibles com del

ració Espanyola d’Indústries d’Aliments i Begudes (FIAB) i el Centre

potencial dels centres de recerca, representa una altra de les as-

Tecnològic de Cereals (CETEC), els investigadors espanyols valoren

signatures pendents del món empresarial per millorar el procés de

positivament la seva tasca de transferència tecnològica en el sector

transferència.

lar el coneixement científico-tecnològic a productes i serveis de mercat, així com d’una major formació en termes de gestió de projectes d’R+D+i per part de la indústria agroalimentària.

d’un producte amb unes propietats sensorials d’acord a les seves preferències personals.

X edició del Curs Internacional en Tecnologia de Productes Carnis Com cada any l’IRTA ha organitzat, a les seves instal·lacions de Monells, el Curs Internacional en Tecnologia de Productes Carnis.

L’objectiu ha estat el d’oferir, tant a tecnòlegs com a professionals d’aquest sector, una formació integral de la cadena de la carn, des de la producció animal fins a l’envasat i comercialització d’aquests

agroalimentari. No obstant això, les empreses encara adverteixen un important marge de millores en aquest àmbit.

Investigadors i empreses nacionals perceben de manera diferent les variables que intervenen en el procés de transferència tecnològica.

Si d’una banda els primers qualifiquen de “molt bons” els esforços realitzats per posar en valor els seus coneixements científics en el

productes. El curs va tenir lloc del 28 de setembre al 29 d’octubre

mercat, de l’altra, les empreses qualifiquen aquesta tasca per sota de

amb 180 hores lectives.

les seves expectatives.

(IRTA) del centre de Monells, a Girona, han elaborat una proposta de

Organitzat per el CECOC-PTC en col·laboració amb l’Agència Espanyola

Aquests resultats van ser presentats per l’IRTA en el marc de la jorna-

guia metodològica per a l’avaluació de les característiques sensorials

de Cooperació Internacional per al Desenvolupament

(AECID) i

da tècnica “Nous models i eines per a la transferència de tecnologia

d’aquest producte que possibiliti una caracterització més objectiva

l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA)

en el sector agroalimentari”, que va tenir lloc el 3 de novembre al

dels pernils, permetent definir el producte i les seves diferents

al curs hi assistiren enguany 55 alumnes procedents d’Espanya,

Col·legi d’Agrònoms de Barcelona. La trobada va estar dedicada a

qualitats de manera precisa, millorant així la seva imatge, tant a

Amèrica Llatina i Portugal, que van rebre les lliçons dels trenta-vuit

la presentació dels resultats del projecte de recerca SYETE FOOD,

nivell nacional com internacional. Aquesta eina s’ha desenvolupat en

ponents i conferenciants nacionals procedents d’empreses privades,

finançat pel MICINN, i del projecte europeu Knowledge to Innovation

el marc del projecte SENSOJAM finançat per l’Institut Nacional de

universitats y centres tecnològics nacionals.

(K2I).

Per aquest motiu, investigadors del Programa de Tecnologia Alimentària de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

64 / Memòria 2011 /

65 / Memòria 2011 /

QUALITAT DEL PRODUCTE Preferir un sabor àcid és sinònim d’un consum elevat de fruita Un estudi de consumidors realitzat a Polònia, Grècia, Espanya i Països Baixos, en el marc del projecte europeu ISAFRUIT, ha posat de manifest que les persones amb preferència pels sabors àcids consumeixen més fruita que aquelles que es decanten pels sabors dolços.

El consum de fruita és un dels factors clau per aconseguir una dieta equilibrada i prevenir el risc de malalties cròniques per a l’organisme.

En aquest sentit, una nova investigació de l’IRTA i de l’Institut

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES alimentària. Així, els consumidors amb preferència pels sabors més

dietes enriquides amb DHA i vitamina E, necessària per prevenir el

complexos, com ara l’àcid, són consumidors habituals de fruita des

increment de l’oxidació lipídica.

de la seva infantesa.

En cap dels animals estudiats, la quantitat de vitamina E fou suficient Per tant, fomentar el consum de fruita durant aquesta etapa del

per millorar l’estabilitat oxidativa tot i que, tant en porc com en gall

desenvolupament humà afavoriria l’acceptació d’aliments amb

d’indi, es trobaren diferències en la composició dels àcids grassos

textures i propietats sensorials noves.

entre els diferents productes i tractaments. La incorporació de DHA i EPA es va mantenir elevada en els productes cuits i en la paletilla

La recerca també destaca que existeix certa distribució geogràfica en

curada, i la incorporació dels àcids grassos de cadena llarga resultà

termes de preferència pel sabor dolç, àcid i salat, de manera que els

més elevada en la carn d’au, al mateix temps que es constatà una

consumidors del sud d’Europa prefereixen els sabors salats mentre

disminució de la taxa d’àcids n-6.

que els de l’Europa oriental es decanten pels sabors àcids.

per l’Economia Agrícola del Centre de Recerca i Universitat de

Els anàlisis sensorials detectaren olor i sabor a peix, sobretot en les mostres d’embotit de gall d’indi. En canvi, en pernil curat no

Wageningen (Països Baixos) ha examinat els factors que determinen

presentaren diferències significatives en els atributs avaluats. Aquesta

aquest consum, tot explorant la relació entre la preferència dels

nota negativa es produí utilitzant DHA procedent d’oli de peix que, per

consumidors pels snacks dolços i salats i els sabors dolços, salats

altre costat, pot ser contrarestat fàcilment amb la desodorització i/o

i àcids de la fruita.

la utilització d’omega-3 extret d’altres fonts.

Els resultats, que s’han publicat a la revista científica British Food

Amb tot, l’estudi posà de manifest que l’enriquiment de les dietes

Journal, han mostrat que els consumidors que es decanten pels

animals que inclouen DHA garanteix una major qualitat nutricional

sabors àcids mengen més fruita que aquells que opten pels sabors

en la carn fresca, en els productes cuits i en el curat, millorant el

dolços.

quocient omega-6/omega-3 i el contingut en vitamina E.

i, per tant, té una millor capacitat de retenció d’aigua i és més adequada per a ser comercialitzada com a carn fresca. Això permet

Segons l’estudi, el vincle entre la preferència pels sabors àcids i aquesta conducta rutinària es pot explicar en termes d’educació

Enriquir les dietes animals per millorar els aspectes nutricionals i sensorials en la carn de porc i gall d’indi

Millorar la qualitat de la carn porcina reduint l’estrès animal

obtenir una carn més sucosa que d’altres obtingudes a partir de condicions comercials típiques, de manera que amb aquest mètode és possible reduir l’exsudació, un dels defectes més importants que determinen la qualitat d’una carn.

Aquesta recerca ha considerat els factors previs al sacrifici dels porcs amb l’objectiu de disminuir el nivell d’estrès de l’animal i millorar la

Per altra banda, amb l’objectiu de reduir l’estrès dels animals tenint

qualitat de la seva carn.

en compte la seva susceptibilitat, també es va analitzar l’efecte del magnesi i del triptòfan (aminoàcid implicat en la regulació de la son i

Com a primer pas, s’ha analitzat una mostra de 72 animals en

del plaer) com a pal·liatius de l’estrès.

Una bona estratègia per contribuir a la millora dels aliments és la

condicions d’estrès mínim, tot estudiant l’efecte del dejuni en els

d’incrementar la qualitat nutricional sense alterar les característiques

porcs per evitar marejos durant el transport de la granja a l’escorxador.

Segons els resultats de la investigació, incloent aquestes substancies

sensorials. A partir d¡aquestes premisses, un equip d’investigadors de

A més de comprovar que el nerviosisme dels animals augmentava

en el pinso cinc dies abans del sacrifici, els porcs pateixen menys

l’IRTA ha estudiat la variació de la composició del greix en productes

durant l’espera abans de ser sacrificats, l’estudi ha demostrat que la

l’estrès a l’escorxador i, conseqüentment, la qualitat de la seva carn

carnis mitjançant la modificació de la dieta dels animals.

carn perd molt de líquid si el període entre el començament del dejuni

millora.

i el sacrifici de l’animal és de 12 hores.

L’estudi ha valorat les característiques de qualitat nutricional i

Aquesta investigació bàsica necessita una experimentació en

sensorial del pernil cuit, de la paletilla curada i de l’embotit de pit

En canvi, si el temps transcorregut s’allarga fins a 24 hores s’observa

condicions comercials reals per a poder traslladar les seves

de gall d’indi confeccionades a partir de carn d’animals que reberen

que la carn té millors característiques des del punt de vista tecnològic

conclusions al mercat.

66 / Memòria 2011 /

67 / Memòria 2011 /

QUALITAT DEL PRODUCTE

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES El present projecte tractarà d’obtenir coneixement sobre l’efecte d’aquest suplement en els paràmetres productius, sobre tot en relació a l’aprofitament proteic i a l’excreció dels citats compostos per part dels animals, a més dels possibles efectes en la qualitat de la seva

Projecte per al desenvolupament sostenible d’una raça bovina a l’àrea pirenaica

canal i la seva carn.

Tradicionalment, a banda i banda dels Pirineus es produeix carn de En una segona fase de l’estudi s’investigarà l’efecte d’àcids grassos

vedella d’animals de diferents edats. Tot i que s’utilitza la mateixa raça,

monoinsaturas i del grup n-3 en la dieta porcina. Finalment,

els productes carnis que se n’obtenen presenten característiques de

investigadors del Programa de Tecnologia Alimentària de l’IRTA

qualitat de la canal i de la carn diferents.

coordinaran les activitats relacionades amb la reducció de sal i de greix en el producte carni elaborat i, finalment, de l’ús de diferents

Amb una durada de tres anys, el projecte OTRAC arrancà el 2009 per

tipus d’envasat en l’estabilitat i la qualitat final del producte.

fomentar la cooperació (INTERREG) entre quatre regions pirenaiques, dues espanyoles (Aragó i Catalunya) i dues franceses (Midi-Pyrenées

Els consumidors prefereixen olis d’oliva verges menys amargs i menys picants Què saben els consumidors de l’oli d’oliva verge? Per tal de respondre a aquesta qüestió, l’IRTA ha liderat un estudi per a valorar el nivell de coneixement sobre aquest, considerant tant els aspectes sensorials com el coneixement objectiu i subjectiu.

Després de seleccionar 400 consumidors d’oli d’oliva, repartits entre Madrid i Barcelona i implicats en la compra i/o preparació dels aliments a la llar, els experts han sotmès els enquestats a un tast de 8 mostres d’oli d’oliva verge de la vall de l’Ebre (en concret, de Navarra, La Rioja, Aragó i Catalunya).

Tot i així, el coneixement objectiu sobre les característiques nutricionals de l’oli han mostrat una millora important respecte a estudis anteriors.

A més a més de transmetre al consumidor la imatge de tradició i

i Languedoc-Roussillon). La idea és la de crear una organització

de cultura gastronòmica, aquesta col·laboració público-privada

transfronterera que permeti potenciar un desenvolupament sostenible

permetrà treure al mercat productes carnis amb valors afegits per

d’una raça, un territori i un producte (la carn de vedella) en aquesta

al consumidor, permetent-li una dieta més saludable i amb més

àrea. Aquest projecte té com a objectiu principal estudiar el model

respecte per al medi ambient.

de producció i comercialització de la raça Gascona (raça molt lligada

Salgot S.A. i l’IRTA uneixen esforços per a treballar en la carn de porcí del futur Al llarg de 2 anys, l’IRTA i Embotits Salgot S.A. portaran a terme el projecte: “Nou procés d’elaboració de productes carnis tradicionals d’alta qualitat a partir de porcs criats en un sistema de producció ecològic i sostenible, i adaptats a l’estratègia NAOS”.

Amb un pressupost de 1,5 milions d’euros del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), la citada recerca pretén

L’estudi destaca que els consumidors han mostrat saber diferenciar

obtenir carn porcina ecològica amb característiques nutricionals que

els diferents tipus d’oli, inclinant-se per aquells menys amargs

s’adeqüin a les demandes dels consumidors del segle XXI, interessats

i menys picants. En canvi, no han estat capaços de reconèixer els

en dur estils de vida saludables.

lleugers defectes sensorials que marquen la diferència entre un oli d’oliva verge i un de verge extra.

Per aquesta raó, els investigadors de l’IRTA estudiaran la incorporació de zeolites en la dieta dels animals. Segons estudis anteriors, les zeolites

Segons el resultat de la recerca, més del 25% dels enquestats no

intervenen en el metabolisme proteic d’espècies monogàstriques,

percep diferències entre les tipologies de l’oli, ni els aspectes que

contribuint a l’absorció dels compostos nitrogenats i fosfòrics. En canvi, no

condicionen la seva qualitat.

es coneixen els seus efectes en el cas de la producció porcina ecològica.

68 / Memòria 2011 /

69 / Memòria 2011 /

QUALITAT DEL PRODUCTE

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES

al Pirineu) al costat francès i espanyol. El model francès funciona

L’acte es va celebrar a l’auditori de l’IRTA de Monells (Girona), amb

i Classificació de Canals Porcines (SIPCAP). Hi van ser presents,

des de fa anys amb una part molt important dels productors fen

la presència dels representants dels organismes públics de cada

per part de l’Administració, representants del DAAM i de l’IRTA,

venda directa de la carn, i seguint aquest exemple, el que es pretén

Comunitat Autònoma designats per assessorar al sector porcí i vaquí

mentre que per part de les entitats representants dels productors hi

és millorar la rendibilitat de les explotacions a l’altre costat dels

nacional. En la reunió, investigadors de l’IRTA presentaren el “Manual

van assistir Unió de Pagesos, JARC, FCAC i PORCAT, i per part dels

Pirineus, apostant per la qualitat de la carn, el millor coneixement

práctico del controlador de canales porcinas”, impartiren un curs de

escorxadors, l’Associació Catalana d’Escorxadors i Sales de Desfer

dels productes que es fan a una banda i a l’altre del Pirineu, així

formació i realitzaren una demostració pràctica amb canals en la

(ACES).

com de les preferències dels consumidors i dels mercats als quals

planta pilot adjacent a l’auditori.

es dirigeix aquesta carn.

Des del DAAM es va proposar la creació d’un grup de treball eminentment tècnic encarregat de fer una proposta del que ha de

Durant els últims mesos s’ha estudiat la qualitat de la carn de vedells

La Comissió Gestora del SIPCAP acorda la posada en marxa d’una base de dades sobre canals porcines

de 8 a 12 mesos (tradicionalment produïda a Catalunya), anyells entre 12 i 24 mesos (procedent d’Aragó), vaques de 5 a 8 mesos de la raça francesa Gascona i vedells de 8 a 12 mesos de la raça Frisona (raça molt difosa al territori espanyol). A més de poder detectar

significatives en la quantitat de greix intramuscular, obtenint major contingut en el cas de la carn de vaca de la raça Gascona i de la vedella de raça Gascona o Frisona. Per altra banda, els vedells gascons presenten una carn més fosca que la de vaca i de vedells frisons.

posteriorment la pròpia Comissió Gestora.

La majoria dels assistents van opinar que la base de dades del SIPCAP pot ser un valor afegit per al sector del porcí català que permeti a

característiques de qualitat diferents segons la procedència dels vedells, les investigacions també han permès observar diferències

ser l’arquitectura bàsica d’aquesta base de dades, la qual validarà

Una de les fites aconseguides en aquests 5 anys ha estat la d’impulsar

El passat 4 d’octubre, es va reunir a la seu dels Serveis Centrals

Catalunya liderar un projecte envers la consecució d’uns objectius

del DAAM la Comissió Gestora del Sistema d’Identificació, Pesatge

clarament beneficiosos per a productors i escorxadors catalans.

la integració del sistema de producció animal en les estructures governamentals, amb l’objectiu de garantir la qualitat i d’incrementar la sostenibilitat de totes les etapes de producció porcina.

Arrel dels estudis de consumidors, també ha estat possible la creació

Al llarg del 2011 el treball del grup d’investigadors de l’IRTA s’ha centrat en la realització dels estudis d’acceptabilitat de la carn per

d’eines de suport a les PIMEs del sector per al desenvolupament i comercialització de nous productes.

part dels consumidors a les quatre regions involucrades al projecte.

En el context del projecte europeu Q-PorkChains, l’IRTA ha liderat les recerques per al desenvolupament de tecnologies innovadores

Conclou el projecte de recerca Q-PorkChains El projecte de recerca Q-PorkChains, acrònim de “Millorar la qualitat del porc i dels seus productes per al consumidor”, és un projecte de

pensades per aportar valor afegit als productes a base de carn de porc, d’acord amb les demandes del consumidor en termes de qualitat, nutrició i facilitat de consum.

Per a més informació: http://www.q-porkchains.org

recerca cofinançat pel 6è Programa Marc de la Unió Europea, amb un pressupost de 20 milions d’euros, que s’inicià al gener de 2007 i que finalitzà al desembre de 2011.

Trobada nacional sobre classificació de canals bovines i porcines

Seixanta dos representants de 20 universitats, 15 instituts de recerca i 27 empreses de tot el món s’han reunit en aquesta col·laboració

En el marc del conveni de col·laboració entre el Ministerio de Medio

internacional amb l’objectiu d’analitzar la diversitat dels sistemes de

Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM) i l’IRTA, per a la classificació

producció segons els diferents models de benestar animal, la qualitat

de canals porcines i de vaquí, el 23 de novembre va tenir lloc el “IX

i la seguretat, la innovació i el desenvolupament estratègic de nous

Encuentro Nacional de Coordinación con las Comunidades Autónomas

productes elaborats a partir de carn porcina.

para la clasificación de canales de vacuno pesado y de porcino”.

70 / Memòria 2011 /

71 / Memòria 2011 /

SEGURETAT ALIMENTÀRIA Estratègies per incrementar la seguretat alimentària en pernil curat llescat

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES D’altra banda, des de fa anys, el tractament de productes carnis

suma teòrica de les inactivacions obtingudes separadament. No obstant,

A partir d’un mínim de 20 parells de dades de temps i temperatura en

RTE per altes pressions és reconegut a nivell internacional com un

l’efecte addicional no fou observat en el cas de l’aplicació de la nisina

el punt més fred de l’aliment, el programa permet reconstruir la corba

procés de post-envasat i listericida molt vàlid. Aquesta tecnologia

mitjançant l’envasat actiu, ja que la inactivació observada fou similar a

de cocció complerta i determinar el valor de pasteurització estàndard,

permet realitzar una pasteurització en fred del producte, contribuint a

l’obtinguda després del tractament per APHs en els lots control.

així com el d’inactivació per a cada microorganisme seleccionat. En

conservar les propietats organolèptiques, a augmentar la seguretat i

el cas d’un plat precuinat a base de carn (tipus tapa), pasteuritzat

Aquest estudi ha avaluat l’efecte de la bioconservació i de les altes

a perllongar la vida útil dels aliments, especialment en productes amb

pressions hidrostàtiques en pernil curat llescat i envasat al buit davant

Els resultats de la recerca demostren que la nisina, aplicada d’una

característiques nutricionals, sensorials i/o funcionals termosensibles.

en l’envàs final i processat tèrmicament, per exemple, el programa

o altre forma, constitueix una estratègia antimicrobiana vàlida per

proporciona un valor de pasteurització de 65,7 i una predicció

millorar la seguretat del pernil curat llescat i envasat al buit, tal

d’inactivació per Salmonella, E. coli i S. aureus de 18,4, 18,1 i 34,5

Listeria monocytogenes. La investigació ha posat de manifest que la combinació d’ambdós obstacles antimicrobians, pot contribuir

Estratègies antimicrobianes

de forma notable al control del microorganisme en aquest producte preparat per al consum (RTE).

i com es recull en la normativa americana en relació al control de L. monocytogenes en productes preparats per al consum. En canvi,

Els investigadors de l’IRTA han avaluat l’efecte combinat d’ambdós

les APHs, com a tractament post-processat anti-listeria, són més

tractaments en dues tipologies de pernils curats elaborats a partir Listeria monocytogenes és el nom de la bactèria responsable de la

efectives (tant immediatament com a llarg termini), que l’aplicació

de carn de porc blanc i de porc ibèric. El primer es va sotmetre a un

listeriosis, una infecció causada per la ingesta d’aliments contaminats

de l’agent antimicrobià nisina, tot i que la combinació d’ambdós

període de maduració-assecat més curt que el segon, de manera que

i que té el seu origen, principalment, en productes preparats per al

procediments contribuiria de manera encara més notable al control

va resultar menys sec que l’ibèric (activitat d’aigua; aw , de 0.92 i 0.88,

consum. Avui dia, països com Estats Units, Japó, Canadà o Austràlia,

respectivament). Després de la inoculació amb L. monocytogenes,

de L. monocytogenes en el pernil curat RTE.

apliquen la política de la “tolerància zero” en relació a la presència de L.

es separaren tres lots per a cada tipus de pernil llescat i envasat al

monocytogenes en productes RTE, incloent aquells que no afavoreixen

buit: sense adició de bioconservant (lots control) i amb incorporació

el creixement del patogen (com el pernil curat). Per tal de poder

directe de nisina a la superfícies dels filets i indirecta mitjançant

complir amb aquestes exigències sanitàries, la indústria alimentària sol

pel·lícules separadores de filets (envasat actiu). La meitat de cada

aplicar tractaments de post-processament que preveuen la reducció o

grup de mostres, a més, fou processada mitjançant un equip d’altres

l’eliminació de la bactèria, o bé agents antimicrobians per inhibir el seu

pressions a 600 MPa durant 5 minuts.

Software per a la validació i la justificació documental dels processos tèrmics a l’APPCC

creixement durant la vida útil dels productes.

logaritmes, respectivament.

Una reunió del consorci SAFE per debatre els efectes de l’exposició en dosis baixes de pesticides Experts mundials en seguretat alimentària es donaren cita a Brussel·les (Bèlgica) els dies 15 i 16 de març per debatre sobre les modificacions en el sistema hormonal (destrucció endocrina) com a conseqüència de l’exposició a dosis baixes de pesticides.

Organitzat en el marc del consorci internacional SAFE, en aquesta

Els lots control emmagatzemats en condicions de refrigeració (a

reunió es va discutir sobre l’avaluació del risc per exposició crònica

En aquest context, els tractaments en voga avui dia per garantir el

8ºC) durant 2 mesos confirmaren que el pernil curat no permet el

a baixes dosis de pesticides i els models de hormesi i les seves

consum de productes RTE segurs són les altes pressions hidrostàtiques

creixement de L. monocytogenes, fins i tot quan el producte no és

conseqüències en l’àmbit de la toxicologia i de la medicina.

(APHs) i els bioconservants naturals com les bacteriocines,

molt sec. L’aplicació directa de nisina a la superfície dels filets, en

substàncies proteiques produïdes per algunes soques microbianes

canvi, demostrà una acció bactericida significativa, amb una reducció

capaces d’inhibir el creixement de determinades bactèries patògenes.

immediata en el recompte del patogen i més important per al producte

En Toxicologia, l’hormesi és un fenomen de resposta a les dosis. Un contaminant o toxina que produeix l’efecte d’hormesi es caracteritza

més sec. Finalment, l’ús de la bacteriocina mitjançant envasat actiu Bioconservants o altes pressions hidrostàtiques?

perquè, a baixes dosis, produeix l’efecte contrari al que té en dosis

també va exercir un efecte listericida durant l’emmagatzematge del

més elevades. L’hormesi és característica de moltes medicines: amb

pernil, tot i que fou menor en comparació a l’aplicació directa del Entre les bacteriocines més estudiades es troba la nisina, produïda

bioconservant i sense diferències significatives segons el grau de

pel microorganisme Lactococcus lactis subsp. lactis i emprada per

maduresa del producte.

les dosis recomanades pels metges tenen un efecte curatiu, però en cas de sobredosi es produeixen efectes nocius per la salut. I a l’inrevés, doncs, per exemple els opiacis tenen a grans dosis, un efecte

a la producció de formatges. Gràcies a una activitat antibacteriana

analgèsic, però en dosis molt petites presenten efectes negatius.

d’ampli espectre, la seva aplicació pot ser duta a terme per inoculació

Considerant el tractament per APHs, l’estudi posa de manifest una

Un dels objectius d’aquesta eina informàtica és l’avaluació de forma ràpida

del cultiu bacterià productor, per addició directa a la massa càrnia o

reducció immediata dels nivells de L. monocytogenes, tot i que la

i senzilla de la inactivació tèrmica dels microorganismes i documentar

per incorporació en la superfície del producte, ja sigui directament o a

magnitud de l’efecte fou més elevada en el producte menys curat. La

d’aquesta manera els criteris establerts per la pròpia empresa en el pla

El consorci SAFE és una associació internacional formada per 14

través de l’anomenat “envasat actiu”. Tot i que l’efectivitat de la nisina

presència de nisina en les mostres presuritzades també incrementà

d’APPCC (Anàlisi de Punts Crítics), en termes de seguretat alimentària. Tot

membres procedents d’universitat i instituts científics que treballen

davant L. monocytogenes ha estat demostrada en carn fresca o en

la inactivació del patogen, especialment en l’aplicació directa del

i que de moment només es disposa de la versió beta del programa, aquest

en l‘àmbit de la investigació alimentària amb l’objectiu de fomentar un

productes fermentats i cuits com frankfurts i pernil, hi ha pocs estudis

bioconservant en la superfície del pernil. A més, els valors aconseguits

servei ja està disponible des del CENTA, tan per a les grans indústries com

debat d’interès públic a través del diàleg amb els governs i la indústria

en relació al pernil curat.

després de la combinació d’ambdós tractaments foren superiors a la

per a les PIMES, incloent el sector de la restauració.

sobre la seguretat dels aliments.

72 / Memòria 2011 /

73 / Memòria 2011 /

FUNCIONALITAT I NUTRICIÓ Un projecte europeu de suport a les pimes que vulguin innovar en nutrició i salut

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES En el marc de la millora de la nutrició i de la salut, el projecte es

la producció agrària i alimentària, el benestar animal, la seguretat

desenvoluparà principalment en la cerca de solucions viables per a la

alimentària i la relació entre nutrició i salut.

reducció o substitució de sal, sucres, greixos i additius en productes alimentaris.

Per a això, el Grup Connect-EU Agroalimentari recollirà les aportacions del màxim nombre d’empreses, clústers, universitats, centres

En els darrers anys, la dieta mediterrània ha anat cobrant cada vegada

Les empreses que participen en el projecte i després d’una fase

més adeptes entre els consumidors, conscienciats amb la necessitat

d’investigació i centres tecnològics catalans (de les xarxes Cerca i

inicial d’identificació de les pimes que manifesten un alt potencial

d’establir uns hàbits d’alimentació saludables, que contribueixen a la

Tecnio) per a traslladar-los a la Comissió Europea en forma d’agenda

d’innovació, es defineix un sistema d’orientació a través del qual

prevenció de determinades malalties pròpies del segle XXI. Aquest

estratègica. D’aquesta manera, es pretén incidir en les polítiques eu-

les empreses rebran suport en termes tecnològics i de gestió de la

tipus d’aliments han presentat una oportunitat per a la indústria

ropees i fomentar la participació d’agents catalans en convocatòries

innovació. En una segona fase del projecte es preveu llençar una

agroalimentària del sud d’Europa. La creació de més productes sorgits

del Programa Marc a través de jornades de difusió, d’assessorament

plataforma d’informació que contribuirà a augmentar el coneixement

de projectes de R+D+i ha permès a moltes empreses desenvolupar

expert i de detecció/creació d’oportunitats.

de les empreses en els citats aspectes i, finalment, es desenvoluparan

noves línies de producte i accedir a mercats de tot el món.

projectes de demostració de productes alimentaris que responguin a les idees més innovadores de les pimes.

En canvi, en el context actual, les pimes segueixen trobant dificultats importants, doncs els canvis constants d’un mercat global cada

Tot i que el propòsit dels socis del FOODSME-HOP és el de treballar

vegada més competitiu fan més difícil compaginar la innovació i la

de manera continuada i directa amb un grup aproximat de 130 pimes,

recerca amb la producció diària.

la informació i els productes generats en el marc del projecte estaran a disposició de qualsevol empresa del sector del Sud d’Europa.

Planty un projecte europeu de cooperació amb l’Índia El 24 de maig, va tenir lloc a l’Auditori de l’IRTA de Monells (Girona) la reunió anual de la xarxa europea PLANTY, creada pel consorci New

internacionals va posar en marxa el projecte FOODSME-HOP, acrònim

recerca d’Europa i de l’Índia.

productes saludables”. El projecte està acollit al programa d’Iniciativa Comunitària Interreg IVB Sudoest europeu (SUDOE) del Fons Europeu

Iniciativa per fomentar la participació catalana en projectes europeus del sector agroalimentari

(IRTA-CENTA).

La primera reunió del Consell Tècnic Assessor va comptar amb els representants dels membres del patronat de la fundació CENTA-IRTA, organisme que inclou un teixit empresarial capaç de generar 7.000

de Consorcio de Jabugo de Agrolimen; Sr. Miquel Aran, Director de Desarrollo de Negocio del Área Agroalimentaria d’Applus; Sr. Jordi Bernardo, Director Tècnic Industrial de Casademont; Sr. Agustí Montserrat, Director R+D de Danone; Sra. Mónica Gassiot, Responsable de R+D de Espuña; Sra. Elena Freixas, Directora de Qualitat de Frit Ravich; Sra. Jaume Solà, R&D Research Manager de Gallina Blanca Star; Sr. Llorenç Freixanet, Director del Departament d’Inteligència de Metalquimia; Sra. Carole Tonello, Directora

Entre els temes presentats, cal destacar els estudis sobre embotits elaborats amb extractes vegetals rics en antioxidants i la valoració de diferents procediments per a obtenir ingredients de gran interès a partir de subproductes vegetals procedents, en particular, de la

de Desenvolupament Regional (FEDER), amb un pressupost de més de

Assessor” del Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris

A la reunió, hi van assistir: Sr. Fernando Solano, Director R+D+i

Indigo amb l’objectiu de promoure la cooperació entre centres de

per a l’inici de la seva activitat innovadora en el desenvolupament de

El 21 d’octubre, es va constituir oficialment el “Consell Tècnic

milions d’euros i més de 30.000 llocs de treballs.

Per aquesta raó, el passat mes de gener, un consorci de set socis de “Tutorització a pimes del sector agroalimentari de l’espai SUDOE

Nou impuls a la innovació de l’IRTACENTA

magrana.

900 mil euros i una durada de dos anys. Aquesta cooperació entre

Elaborar l’agenda estra-

centres de recerca tecnològica d’Espanya, Portugal i França, preveu

tègica del sector agroa-

fomentar la innovació del sector agroalimentari, donant suport a les

limentari de Catalunya,

La jornada va comptar amb la participació d’una cinquantena

pimes per al desenvolupament econòmic-industrial a la regió SUDOE.

difondre la informació

d’assistents, entre investigadors i representants d’empreses de la

L’IRTA és un dels socis del citat consorci en representació de Catalunya.

a les parts interessa-

industria agroalimentària.

d’Aplicacions de NC-Hyperbaric; Sr. Miquel Bonet, Regulatory Affairs Manager de Nestlé; Sr. Jaume Planella, Director de R+D+i de Noel; Sra. Montse Rivero, Directora General Científica de Laboratoris Ordesa; Sr. Carles Nin, Director de R+D de Panrico-Donuts; Sr. Carles Lapenya, Sales Manager Food Solutions Península Ibérica de Sealedair-Cryovac.

des sobre les oportunitats de col·laboració en projectes europeus i Una de les principals motivacions del projecte radica en la informació

proposar i avalar candidatures d’experts avaluadors per a aquests

El consorci europeu New Indigo va ser creat amb l’objectiu de

obtinguda en diversos estudis que

projectes.

promoure la cooperació entre centres d’investigació d’Europa

assenyalen que les pimes

i l’Índia, no tan sols en termes econòmics i polítics, sinó també

posseeixen un gran potencial d’innovació, però que la manca de recursos humans i econòmics suficients, juntament amb un

Aquestes són algunes de les directrius establertes pel Grup Connect-

des del punt de vista científic. A través d’aquesta col·laboració, la

desconeixement general dels processos d’innovació, fan necessària

EU Agroalimentari, un grup de treball format pel sector públic,

Unió Europea pretén reforçar la dimensió internacional de l’Espai

una estratègia d’actuació global per a portar a terme aquest tipus

l’empresa privada i centres d’investigació i innovació entre els quals

d’Investigació Europeu (ERA, per les seves sigles en anglès),

de projectes. Per això, FOODSME-HOP pretén assessorar a aquelles

figuren l’IRTA i el CENTA.

brindant la possibilitat a la seva comunitat de millorar el nivell de competitivitat internacional.

pimes que no disposen de recursos especialitzats per dur a terme projectes innovadors, sempre i quan mostrin una actitud proactiva

L’objectiu últim d’aquesta iniciativa és impulsar la participació

davant aquest repte.

catalana en programes amb finançament europeu relacionats amb

74 / Memòria 2011 /

Per a més informació: http://www.newindigo.eu/

75 / Memòria 2011 /

FUNCIONALITAT I NUTRICIÓ

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES

Altres Activitats • Jornada sobre la presencia de biofilms a la indústria agroalimentària, el 20 de gener a Monells (Girona) • Curs d’elaboració de formatges, del 25 de gener al 2 de maig a Torre Marimon • Jornada sobre el disseny i la validació de processos tèrmics en aliments, el 27 de gener a Monells • Curs de gestió de la seguretat alimentària, els dies 15 i 22 de febrer a Olot (Girona) • Primer Cercle Intel·ligent per acostar el món científic i empresarial i fomentar la transferència tecnològica, el 21 de febrer a Barcelona • Curs de gestió de la seguretat alimentària, els dies 1 i 8 de març a Olot • Jornada tècnica sobre desenvolupament de nous productes en el sector Foodservice, el 23 de març a Mercabarna • Curs de microbiologia en el sector carni, el 24 i 31 de març a Tàrrega • Seminari estratègic sobre envasatge i vida comercial, els 5, 6, 12 i 13 d’abril a Mercabarna • Jornada per fomentar la reducció de la petjada ecològica a la indústria càrnia i làctia, el 10 de maig a Monells • Curs de “Microbiologia de la carn i els productes carnis”, els dies 15, 18, 23, 25 i 30 de maig a Vic (Barcelona) • Curs “Com treure profit a l’APPCC”, el 17, 24 i 31 de maig i 7 de juny a Vic • Jornada per fomentar projectes de R+D+i nacionals d’empreses càrnies i de producció animal, el 25 de maig a Monells • Jornada sobre vida útil segura i models predictius en la indústria alimentària, els dies 9 i 10 de juny a Monells • Jornada tècnica sobre la gamba, el 18 de juny a Palamós • Jornada tècnico-demostrativa de l’aplicació de les tecnologies industrials al sector agroalimentari, el 20 de setembre a Monells • Seminari d’anàlisi sensorial d’aliments, el 21 i 22 de setembre a Barcelona • Curs sobre criteris microbiològics al sector carni, els dies 18, 20, 25 i 27 d’octubre • Nous models per a la transferència tecnològica en el sector agroalimentari, el 3 de novembre a Barcelona • Curs sobre els additius en la indústria alimentària, els dies 15, 21 i 28 de novembre a Olot • Curs sobre els additius en la indústria alimentària, els dies 16, 23 i 30 de novembre a Olot • Jornada Tècnica sobre la problemàtica de l’assecat de productes carnis, el 28 de novembre a Monells • Jornada tècnica sobre com confeccionar un pla d’internacionalització, el 29 de novembre al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona • Jornada tècnica sobre “Tecnologies no destructives per optimitzar processos a la indústria alimentària”, el 15 de desembre a Monells

76 / Memòria 2011 /

77 / Memòria 2011 /

medi ambient i canvi global

Gestió Integral de Residus Orgànics / 80 Ecosistemes Aquàtics / 82 Horticultura Ambiental / 84 Producció Ecològica i Bioenergia / 86 Ús Eficient de l’Aigua / 88 78 / Memoria 2012 /

79 / Memoria 2012 /

GESTIÓ INTEGRAL DE RESIDUS ORGÀNICS El GIRO realitzarà un estudi de referència europea en tractaments de dejeccions ramaderes El GIRO i el centre danès CBMI (Innovation Centre for Bioenergy and Environmental Technologies) van guanyar el concurs europeu obert per la Comissió Europea que té per objectiu realitzar un inventari europeu de les activitats de tractament de dejeccions ramaderes i definir-ne les tendències de futur que caldria enfortir a la UE 27.

La formalització d’aquest treball s’ha fet a través d’un contracte entre la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, el

MEDI AMBIENT I CANVI GLOBAL

tractament utilitzades i el tipus de productes obtinguts, així com el seu mercat. Pel que fa a les tecnologies, s’hauran de detallar aquelles que s’apliquen actualment, les que estan en desenvolupament i aquelles que es poden considerar les millors tecnologies disponibles.

Per aquelles tècniques més comunes, caldrà fer-ne una anàlisi econòmica.

Una de les activitats a realitzar serà la de caracteritzar set instal·lacions tipus existents que serveixin de cas d’estudi i model a Europa. Se n’han escollit dues de daneses, una holandesa, una eslovena i tres de catalanes. Això implicarà situar a la indústria catalana com a referent europeu en aquest camp.

consorci CBMI -format per The Faculty of Agricultural Sciences (Aarhus University), Agro Business Park A/S, Risø DTU (Technical University of Denmark ), Institute for Agri Technology and Food Innovation i el Engineering College of Aarhus, i la fundació catalana GIRO Centre

Estudi de suport del Plan de Energías Renovables 2011-2020

Tecnològic, centre consorciat de l’IRTA i vinculat a la UPC. El GIRO ha participat en l’autoria d’un d’els estudis de suport al A grans trets, el projecte haurà d’indicar la quantitat de fems i purins

Plan de Energías Renovables 2011-2020 (PER), que tracta sobre

que són tractats a cada estat membre, en funció de l’escala d’operació

la generació i la situació del biogàs a Espanya titulat: “Situación y

(en granja o col·lectiu). També s’estudiaran les tècniques i formes de

potencial de generación de biogás. Estudio técnico PER 2011-2020” .

Lodored, un producte sostenible per a reduir l’impacte mediambiental de LA INDÚSTRIA alimentària El 10 de maig, va tenir lloc a l’Auditori de l’IRTA de Monells (Girona) la presentació dels resultats de “Lodored”, un producte sostenible pensat per a les empreses del sector alimentari que vulguin reduir l’excés de fangs en plantes de tractament d’aigües residuals.

D’aquesta forma, Lodored ajuda la modificació del flux d’energia del metabolisme de les poblacions de microorganismes aerobis actius, durant el procés de depuració de l’aigua. D’aquesta manera es pretén reduir la taxa de producció específica de fangs sense afectar el rendiment de la mateixa depuració.

Actualment, en el mercat estan disponibles diferents tipologies de productes per ajudar aquest procés, tot i que hi ha una manca de documentació de suport que en demostri l’efectivitat. En el cas

En el marc del projecte europeu Wastered, l’IRTA i la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB) varen organitzar la jornada “Reducció de fangs de depuració en la indústria càrnia i làctia europea”, amb l’objectiu d’il·lustrar els resultats de

de Lodored, gràcies al finançament del projecte Wastered, els investigadors involucrats en aquest consorci europeu han pogut comprovar el seu funcionament en una gran nombre de depuradores industrials en condicions de camp reals.

l’experimentació de Lodored en plantes industrials làcties i càrnies, Els decrements més apreciables en la producció de fangs s’han

així com en depuradores municipals.

observat en plantes amb cabals d’aigua residual més grans. Tot i així, Lodored és un producte fabricat a partir de vitamines i enzims que

l’efectivitat específica del producte depèn de les condicions locals de

afavoreixen la floculació, un procés físico-químic que amalgama

la planta depuradora (duresa de l’aigua, característiques específiques

les partícules en suspensió de les aigües residuals per convertir-les

d’operació, etc.) i dels costos de gestió dels fangs.

en partícules suficientment grans per a ser retingudes pels filtres.

80 / Memòria 2011 /

81 / Memòria 2011 /

ECOSISTEMES AQUÀTICS Actuacions principals del projecte Life de restauració de l’Alfacada i la Tancada

MEDI AMBIENT I CANVI GLOBAL Les zones humides del Delta de l’Ebre connectades al riu o al mar reben sediments per fer front al risc d’inundació

Mecanismes de gestió dels deltes i estuaris per minimitzar els riscos d’inundació

de les llacunes de l’Alfacada i la Tancada varen començar després de

La major part de les zones humides del Delta de l’Ebre que estan con-

a l’increment relatiu del nivell del mar. Una bona gestió d’aquest

l’estiu, un cop acabada la temporada de nidificació dels ocells que

nectades a ambients fluvials i marins registren un creixement vertical

sistemes, especialment pel que fa a l’aportació de sediments i la

habiten en aquests espais naturals del Delta de l’Ebre.

del sòl suficient per fer front (durant el present segle) al risc d’inundació

prediccions de l’evolució futura dels aiguamolls en funció de la pujada

ocasionat per la subsidència i l’increment del nivell del mar. Aquesta Els responsables d’aquesta actuació mediambiental han enllestit els

del nivell del mar i, en una segona etapa, incloure també els efectes

és una de les conclusions del projecte ‘Desenvolupament de tècniques

treballs previs de connexió hidrològica per iniciar la millora d’hàbitats, i

sobre els arrossars, com ara l’augment de la salinitat del sòl.

per compensar la subsidència i pujada del nivell del mar a les costes

pot tenir sobre els deltes i els estuaris d’arreu del món i les mesures a

també han realitzat mostrejos de peixos, censos d’aus i controls de la

i als aiguamolls del Delta de l’Ebre’, realitzat per l’IRTA, entre els anys

aplicar per adaptar-se, en el marc del Congrés Internacional Impactes

qualitat de l’aigua. Així mateix, han habilitat un tancat d’aclimatació per

2009 i 2011.

Les principals obres previstes pel projecte Life de restauració i gestió

a les vint tortugues de l’estany que seran reintroduïdes a l’Alfacada.

Així, entre els ambients que mostren capacitat per a afrontar el perill d’inundació hi ha els aiguamolls del Garxal, a la desembocadura de l’Ebre, o els de la badia del Fangar, ja que pel fet d’estar connectats amb el riu o el mar es garanteixen una aportació continuada de sediments orgànics i inorgànics que supera l’amenaça d’enfonsament.

Tot i aquesta capacitat, els tècnics apunten que una gestió que comporti aportacions dels sediments acumulats als embassaments aigües amunt afavoriria la supervivència de les zones humides.

En el cas de l’Alfacada, el projecte contempla condicionar la xarxa

Els sistemes deltaics disposen de mecanismes específics per respondre

determinació d’uns cabals ambientals adequats, són dos de les accions que poden ajudar a mantenir els deltes davant aquesta problemàtica.

Uns 150 científics i gestors van tractar els impactes que el canvi climàtic

del canvi global en deltes, estuaris i llacunes costaneres, organitzat per

Beques URV i l’IRTA

la xarxa DeltaNet, a la que pertany l’IRTA i que es va celebrar a Sant

La Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’IRTA han impulsat una beca on la tesis doctoral es centrarà en l’estudi dels sediments del tram final del riu i del Delta de l’Ebre i que comptarà amb la col·laboració del Banc Santander.

Carles de la Ràpita (Catalunya, Espanya) del 6 al 10 de juny.

El Congrés Deltanet va posar sobre la taula estudis i informes corresponents a la gestió dels sediments i les inundacions en deltes i estuaris, i es van analitzar casos representatius de diversos

El treball desenvoluparà tecnologies que incrementaran el coneixement científic de la zona, però que també es podran aplicar en la millora del control sanitari de les bivalves que abasteixen una important indústria alimentària.

hidrològica, potenciar les zones de nidificació de gavines i xatracs al

L’estudi ha comprovat també que els aiguamolls costaners que es

salobrar, convertir arrossars en llacunes costaneres i boscos de ribera i

troben aïllats tenen valors de creixement de sòl molt més baixos i són

construir un observatori ornitològic obert al públic.

D’altre banda, el Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV i l’IRTA ha

més vulnerables als riscos d’inundació.

establert una beca predoctoral per a la realització d’una tesi per a

continents; també es van analitzar exemples de bones pràctiques per aconseguir una millor adaptació als efectes del canvi climàtic i altres impactes antròpics. Els experts van coincidir en remarcar la fragilitat d’aquests sistemes davant la combinació de l’increment del nivell del mar i la progressiva compactació del terreny (subsidència). De fet,

l’obtenció del grau de Doctor per la Universitat Rovira i Virgili (URV)

aquest doble factor resulta especialment amenaçador per als deltes degut al fort pes poblacional que suporten aquests espais, en els que habiten uns 500 milions de persones arreu del món.

Pel que fa a la Tancada, a la tardor es van desmuntar les instal·lacions

Aquest projecte ha comportat també la creació d’aiguamolls

de l’antiga piscifactoria per tal de regenerar les zones d’aiguamolls

dins del POP en Canvi Climàtic i el Màster Universitari de Geografia,

experimentals en antigues finques agrícoles que reben aigua del riu

amb el títol Reconstrucció de l’evolució de variables climàtiques i

L’amenaça es veu agreujada, segons van exposar els ponents, per

i llacunes. També s’han creat illes per recuperar la nidificació de

o aigua de drenatge dels arrossars, per a estudiar i comparar la funció

ambientals al delta de l’Ebre.

l’efecte de retenció dels sediments propiciat per la construcció

gavines capblanca i xatracs a la zona de les antigues salines de Sant

de depuració d’aigües i el creixement del sòl. En aquest cas, també

Antoni, on es construirà un observatori i s’eliminaran alguns accessos

s’ha donat un significatiu creixement vertical del sòl, a causa, en gran

Aquestes beques són fruit de la col·laboració entre la URV i l’IRTA

És per això que alguns dels experts van reclamar una gestió integrada

terrestres. Una altra actuació important és el soterrament de la línea

part, de la contribució de la matèria orgànica generada per la vegetació.

per a la creació d’un programa d’estudis de postgrau en l‘àmbit de

de l’aigua i els sediments per combatre els riscos creixents d’inundació.

elèctrica aèria i l’eliminació de les línies que no s’utilitzen.

Aquests resultats mostren la importància de restaurar zones humides

l’Aqüicultura i els Ecosistemes Aquàtics, i de la col·laboració entre la

en les àrees més vulnerables (sota el nivell del mar), tal com s’està duen

URV i el Banc Santander per desenvolupar un pla de recerca específica.

d’embassaments, que en limiten les aportacions a les zones costaneres.

DeltaNet, la xarxa europea de deltes i estuaris (http://www.deltanet-

Entre les espècies a les que es fa un seguiment especial de

a terme en els projectes de restauració del Pla Integral de Protecció del

conservació hi ha el fartet, un petit peix en perill d’extinció que s’ha

Delta de l’Ebre (PIPDE), que impliquen la construcció de filtres verds per

Aquesta col·laboració preveu disposar de 4 beques de doctorat actives

fomentant l’intercanvi d’experiències de gestió amb altres simposis

localitzat a la Tancada; la polla blava, amb mostrejos de població

a millorar la qualitat de l’aigua que va a les badies del Delta de l’Ebre.

al llarg dels 4 anys de durada prevista (una per any) i s’emmarca

en el marc d’aquest projecte recolzat per la Unió Europea, que en un

que permetin controlar el seu creixement, i la tortuga de l’Estany,

dins del projecte d’atracció de talent del Campus d’Excel·lència

futur abordarà àmbits temàtics com la gestió integrada dels deltes

que es reintroduirà, amb vint exemplars ja traslladats a un tancat

Segons les conclusions de l’estudi, el següent objectiu seria

Internacional Catalunya Sud, en el qual participen la URV i l’IRTA,

i estuaris, el seu estat ecològic i les polítiques per garantir la seva

d’aclimatació especialment instal·lat a l’Alfacada.

desenvolupar un model a escala de tot el Delta que permeti fer

entre d’altres institucions.

sostenibilitat.

82 / Memòria 2011 /

project.eu) finançada pel Programa Interreg IVC, té previst seguir

83 / Memòria 2011 /

HORTICULTURA AMBIENTAL

MEDI AMBIENT I CANVI GLOBAL

El projecte MONTES, els boscos mediterranis i el canvi global: amenaces i oportunitats

El CREAF i l’IRTA col·laboren amb Nicaragua en l’estudi del tròpic sec

Aquest estudi s’emmarca en el projecte MONTES-Consolider 2009-

finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID),

2011. Una iniciativa, que es coordina des del CREAF i que compta

ha permès instrumentalitzar una estació experimental, la creació

amb un centenar d’investigadors d’unes onze institucions, entre les

d’una oficina de transferència de resultats de la recerca i la formació

que hi ha l’IRTA. El seu objectiu és fer una recerca científica que

del personal nicaragüenc que treballarà en les noves instal·lacions de

permeti entendre millor la interacció entre els boscos i el canvi global

“El Limón”.

El projecte de cooperació interuniversitari entre Espanya i Nicaragua,

per determinar la millor manera d’integrar la gestió dels boscos com A Estelí, Nicaragua, va tenir lloc la inauguració de l’Estació

a estratègia de mitigació dels seus efectes.

Experimental “El Limón”, un nou centre d’investigació que pretén El projecte s’estructura en tres eixos fonamentals: l’anàlisi de la

ser referència nacional i internacional en ecologia, conservació i

influència del canvi global en l’estructura i el funcionament dels

restauració de sistemes forestals del tròpic sec. Aquest esdeveniment

boscos, l’estudi de la forma en què els boscos poden fer variar els

culmina un gran projecte de cooperació interuniversitari entre

efectes del canvi global i la modificació d’aquestes interaccions

Espanya i Nicaragua que va començar al 2008 finançat per l’Agència

mitjançant la gestió forestal.

Espanyola de Cooperació Internacional (AECID) i que han liderat el CREAF (Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals), l’IRTA i

Per a més informació sobre el projecte: http://www.creaf.uab.es/

la Facultat Regional Multidisciplinar d’Estelí de la Universitat Nacional

montes/

Autònoma de Nicaragua (FAREM/UNAN Managua).

El projecte ha tingut com a principals objectius: la instrumentalització d’una estació experimental per l’estudi del tròpic sec, la creació d’una oficina de transferència de resultats d’investigació (OTRI) i la formació i capacitació de personal acadèmic i investigadors nicaragüencs en diferents àrees temàtiques, com edafologia o ecologia, claus per a l’estudi i conservació dels ecosistemes tropicals enfront de les

Curs d’horticultura protegida a Jamaica El passat mes d’octubre, investigadors de l’IRTA van impartir un curs d’horticultura protegida organitzat pel mateix IRTA, el CEATA (Center

principals amenaçades vinculades al canvi global.

for Advanced Technologies in Agriculture) i la Spanish-Jamaican

L’estudi de les vulnerabilitats del bosc tropical sec, un dels més

diferents països del Carib.

Foundation, en el què hi van participar més de 30 alumnes de

amenaçats del món, és clau per a la seva preservació. Així mateix, els investigadors espanyols han obtingut nous coneixements sobre

En el curs, destinat a tècnics i productors es van tractar des de els

el clima biestacional que ajudaran a afrontar els canvis previstos

aspectes tècnics de l’horticultura sota hivernacle (reg, fertilització,

en l’àrea mediterrània en els propers anys. Segons les previsions,

ventilació, impacte ambiental,etc.) fins els aspectes econòmics i de

els nostres ecosistemes s’hauran d’adaptar a un nou clima de

postcollita.

característiques semblants al tropical sec.

Aquest primer contacte amb el CEATA servirà per fixar les bases per Web del projecte: http://www.farem.unan.edu.ni/tropiseco/

84 / Memòria 2011 /

noves col·laboracions de l’IRTA amb els països del CARICOM.

85 / Memòria 2011 /

PRODUCCIÓ ECOLÒGICA I BIOENERGIA El projecte de cooperació transfronterera REDBIO d’agricultura ecològica finalitza amb una valoració global positiva

REDBIO és un projecte europeu que s’emmarca dins el Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra (POCTEFA) 2007-2013. El projecte ha establert una xarxa d’experimentació i de transferència de coneixements orientat especialment als sectors fructícola, hortícola i vitivinícola i adreçat a les persones vinculades al

MEDI AMBIENT I CANVI GLOBAL L’IRTA i la Cambra d’Agricultura dels Pirineus Orientals han treballat conjuntament per impulsar la fructicultura ecològica a les dues bandes dels Pirineus. Bona part d’aquest treball en comú es va exposar el 16 de juny, a la V Jornada Tècnica de Fructicultura Ecològica, formant part de les activitats del projecte transfronterer REDBIO.

de poma ecològica a Catalunya i la producció d’albercocs i préssecs ecològics a la Catalunya Nord.

sector de la producció agrària ecològica.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va acollir el dia 9 de maig a Barcelona, l’acte institucional de

Durant l’acte, es van exposar les motivacions i els objectius inicials

cloenda del projecte de cooperació transfronterera REDBIO.

del projecte, però es va incidir especialment en el principals resultats obtinguts del treball cooperatiu realitzat i els índexs d’impacte assolits

A l’acte van assistir prop de 40 persones interessades en conèixer els resultats generals del projecte REDBIO que, des de l’1 de gener de 2009, s’ha executat de forma coordinada entre 10 socis institucionals de Catalunya i de la Catalunya nord: la Chambre d’Agriculture du Roussillon, el CIVAM Bio, el Centre de Recerca en Economia

durant els tres anys de durada del projecte.

Tota la informació i l’activitat divulgativa i la documentació tècnica elaborada en el marc del projecte REDBIO es troba disponible al web

Els temes tractats en aquesta jornada van desenvolupar diferents aspectes relacionats amb el disseny i van establir les bases generals que cal contemplar per assolir un bon maneig de l’explotació. Els ponents de la jornada van proposar l’ús de varietats resistents, una conducció racional de les plantacions i la introducció d’infraestructures ecològiques per tal de millorar el maneig de les explotacions fructícoles en agricultura ecològica. Finalment es van exposar dos casos pràctics corresponents a dues realitats diferents: la producció

www.redbio.eu.

i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA), el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’Institut National de la Recherche

Recolzament agronòmic a la fructicultura ecològica

Altres Activitats

Agronomique (INRA), la SICA Centrex, la Universitat de Barcelona (UB)

• Jornada sobre automatització i sensors aplicats al reg, el 31 de març a Lleida

i la Unió de Pagesos (UP).

• Jornada sobre el projecte RIDECO-CONSOLIDER, el 6 d’abril a Madrid • Jornada tècnica intercomarcal de colza, l’11 de maig a Caldes de Malavella • Jornada tècnica d’aplicació de CO2 en tomàquet, el 12 de maig a Sartaguda (Navarra) • Jornada sobre “relació entre el sòl, la planta i l’atmosfera de la vinya”, el 26 de maig al Parc Tecnològic del Vi • Vª jornada de fructicultura ecològica, el 16 de juny a Lleida • Jornada: Quant carboni tenim sota els peus?, el 28 de juny a Barcelona • Jornada divulgativa sobre jardineria i paisatgisme, el 5 de juliol a Cabrils • Jornada de reg i fertirrigació per a vinya, ametller i olivera, el 7 de juliol a Gandesa (Tarragona) • Seminari sobre el càlcul de la petjada de carboni en productes hortícoles, el 12 de juliol a l’IRTA de Cabrils (Barcelona) • Jornada tècnica sobre compostatge i formulació de substrats per a la producció ecològica, el 15 de novembre a Cabrils • Jornada tècnica de formació als nous regants en cultiu de colza, el 21 de novembre a Tremp L’ús de varietats resistents, una conducció racional de les plantacions i la introducció d’infraestructures ecològiques per tal de millorar el maneig de les explotacions fructícoles van ser algunes de les propostes dels ponents en la 5a Jornada Tècnica de Fructicultura

• Jornada de substrats en la producció ecològica de plantes cultivades en contenidor, el 22 de novembre a Cabrils • Jornada sobre “Perspectives i situació actual dels sòls i els aqüífers contaminats”, el 15 de desembre a Mollet del Vallés (Barcelona)

Ecològica.

86 / Memòria 2011 /

87 / Memòria 2011 /

ÚS EFICIENT DE L’AIGUA REGMED un centre de referència a Europa El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat dels directors generals de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, i de l’IRTA, Josep Maria Monfort, presidí la Jornada inaugural del Centre de Regadius de la Mediterrània, REGMED.

MEDI AMBIENT I CANVI GLOBAL una visió mediterrània en la gestió de l’aigua, que realment ajudi a millorar l’eficiència productiva d’aquest recurs.

casos de RDC, mesurant la salinitat en diferents experiments i

• Metodologies alternatives (flux de sàvia, “eddy covariance”, balanç d’aigua en el sòl i lisímetres), i alguns models desenvolupats per

condicions medi ambientals.

determinar els requeriments totals d’aigua de reg).

• Detectar i prioritzar les mancances o punts febles en la gestió de l’aigua de reg, i promoure les activitats que ajudin a resoldre’ls.

• Desenvolupament de criteris per determinar la sostenibilitat i els • Mesures aéreas (multi-espectrals i càmera tèrmica).

efectes del RDC a llarg termini, en arbres fruiters i vinya.

• Impulsar un fòrum d’opinió i debat permanent sobre l’us de l’aigua en l’agricultura.

• Avaluar mesures en planta i sòl que aportin millor informació per a

• Caracteritzar la heterogeneïtat espaial del sòl, la meteorologia i les

una correcta aplicació del reg.

variables del sistema de reg que afectin el consum d’aigua dels

• Convertir el centre en punt de referència de les problemàtiques

La creació d’aquest Centre de Regadius de la Mediterrània (REGMED), que s’ubicarà a la seu de REGSEGA a Tàrrega, té com a objectius:

de l’us de l’aigua de reg donant suport multidiscilplinar a tots els

cultius en zones d’aplicació del RDC. • Desenvolupament de programes de càlcul de les necessitats de reg.

agents implicats.

• Desenvolupar un programador col·lectiu de reg per a una aplicació • Adaptar les programacions de reg a diferents controladors de reg.

Presenten els resultats del projecte RIDECO-CONSOLIDER a Madrid A la seu del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marítimo (MARM) es celebrà el 6 d’abril una jornada sobre el projecte RIDECO-

automàtica del RDC en els diferents camps d’una zona de regadiu, equipat amb un controlador remot de distribució de xarxa.

• Implementar i testar aquests programes d’aplicació de reg en diferents camps comercials, utilitzant els controladors adaptats.

Per a més informació: http://www.rideco-consolider.es

• Avaluació de la salinitat deguda a l’ús del RDC, i l’estudi a través de models que expliquin la dinàmica de la salinitat en els sòls en

CONSOLIDER, orientat a la millora de l’eficiència productiva del reg i en el que hi participa l’IRTA. Aquest projecte d’abast nacional ha apuntat a la investigació de tot el potencial del Reg Deficitari Controlat (RDC) per a estalviar aigua de reg y per a la millora de la productivitat en el sector hortofructícola espanyol.

El programa ha tingut com a objectius: • Completar les dades de maneig òptim del RDC per als següents • Coordinar i desenvolupar tot el potencial disponible per part dels promotors en l’àmbit de la gestió i ús de l’aigua en l’agricultura

cultius: olivera, ametller, noguer, albercoquer, cirerer, presseguer, perer, pomer, cítrics i vinya (vi i taula).

mediterrània i dotar-lo d’un major impuls per arribar a ser un referent en aquest àmbit; alhora que ser capaços de transferir el

• Determinació de la sensibilitat estacional dels cultius a diferents nivells

coneixement que en deriva als sectors més directament implicats i

d’estrès hídric, i la combinació d’aquest amb d’altres tipus d’estrès.

al conjunt de la societat, per a una millor gestió del reg però, també, per a una millor difusió de la importància social i econòmica de l’agricultura de regadiu a la nostra societat.

• Buscar models matemàtics que descriguin la sensibilitat de les plantes a l’estrès hídric per facilitar l’aplicació del RDC en finques comercials.

• Orientar la seva activitat a tota l’àrea d’agricultura mediterrània (zona compresa entre els paral·lels 25º N i 50º N, o sigui la

• Avaluar la reducció real de l’evotranspiració (ET) en camps regats amb estratègies de RDC.

franja amb una climatologia que potencialment més beneficia la producció d’aliments), amb l’esperit d’influir en la bona gestió del recurs aigua per produir en tota aquesta zona, i en la de crear

• Establir noves metodologies per determinar l’ET real i la E y T separadament.

88 / Memòria 2011 /

89 / Memòria 2011 /

90 / Memoria 2012 /

91 / Memoria 2012 /

Passeig de GrĂ cia, 44, 3r 08007 Barcelona irta@irta.cat www.irta.cat T. +34 934 674 040 F. +34 934 674 042

92 / Memoria 2012 /