MEMÒRIA ANUAL 2009 by IRTA

memòria 2009 PRESENTACIÓ Presentació ...................................................................... 4 Informe del Director General ....................................... 4 Informe del Director Científic ....................................... 6 Estructura Científica ................................................... 7 L’IRTA en Xifres ................................................................ 8 Centres Propis ............................................................ 8 Centres Consorciats ................................................... 9 Xifres ........................................................................ 10 L’IRTA .............................................................................. 14 Producció Vegetal .......................................................... 18 Postcollita ................................................................. 20 Fructicultura ............................................................. 22 Cultius Extensius ...................................................... 30 Protecció Vegetal Sostenible ..................................... 34 Genòmica i Biotecnologia ......................................... 38 Producció Animal ........................................................... 42 Genètica i Millora Animal ........................................... 44 Nutrició, Salut i Benestar Animal ............................... 48 Aqüicultura ............................................................... 52 Sanitat Animal .......................................................... 56 Indústries Alimentàries ................................................. 60 Tecnologia Alimentària .............................................. 62 Qualiat del Producte .................................................. 66 Seguretat Alimentària ............................................... 68 Funcionalitat i Nutrició .............................................. 70 Medi Ambient i Canvi Global ......................................... 72 Gestió Integral de Residus Orgànics .......................... 74 Ecosistemes Aquàtics ............................................... 76 Horticultura Ambiental .............................................. 78 Producció Ecològica i Bioenergia .............................. 82 Ús Eficient de l’Aigua ................................................ 84 Economia Agroalimentària ............................................ 86

Informe del Director General 2009: l’esforç de l’Institut sota un context de crisi Enguany, el conjunt de la nostra societat i país està travessant una situació de crisi estructural amb implicacions i conseqüències diverses en funció del sector econòmic que es tracti i del que el món de la recerca no n’és aliè. Malgrat aquesta desfavorable conjuntura, l’IRTA ha pogut tancar l’exercici de l’any 2009 amb uns resultats molt dignes, fruit tant de l’augment i l’esforç en la captació de projectes de R+D nacionals i internacionals, com de la concertació amb les empreses i de l’esforç i bona gestió en la contenció de la despesa que s’ha fet en el conjunt de tot l’IRTA. És, per tant, un treball diari que hem anat fent tots plegats al llarg de l’any i que em fa sentir orgullós de les persones a les que tinc el plaer de dirigir des del meu càrrec. Hem de destacar que, en aquesta època de crisi, i gràcies a una tasca prèvia d’estudi, planificació i previsió sobre els àmbits de més futur i rellevància en el sector agroalimentari català, ens ha permès la captació i generació dels recursos necessaris per a portar a terme noves inversions en equipaments i infraestructures de primer nivell per un valor de 10 milions d’euros durant aquest 2009. Aquesta inversió, juntament amb les realitzades els darrers anys, són una clara aposta de l’Institut per assolir un nivell de recerca d’alta qualitat en el sector agroalimentari català que contribueixi a la competitivitat de les nostres empreses i, en definitiva, al progrés del nostre país. És, doncs, una aposta clara pel futur de l’Institut que li permetrà aportar valor en R+D al teixit agroalimentari català. Fruit d’això, la nova fàbrica de pinsos experimental, així com les noves granges de porcí i d’aus van ser inaugurades durant el mes de desembre a Mas de Bover, amb un volum total d’inversió que supera els 6,3 milions d’euros. D’altre banda, durant el mes de setembre es va posar la primera pedra del Fruitcentre, una obra singular i que constituirà una referència mundial a nivell de la producció i postproducció de fruita. Les futures línies d’inversió previstes immediatament aniran a duplicar la capacitat del nostre centre d’aqüicultura de sant Carles de la Ràpita i a les obres d’adequació de Torre Marimon com a futura seu de l’IRTA. Pel que fa a l’activitat de l’IRTA durant el 2009, aquesta ha estat esplèndida. Valgui dir com a xifres significatives que hem realitzat un total de 681 activitats, que hem mantingut 394 contractes vigents amb empreses per un valor de 9,1 milions d’euros, s’han fet més de 750 publicacions científiques i tècniques, 239 articles científics, 245 jornades tècniques o de demostració amb 13.000 assistents, o que la nostra activitat de recerca s’ha traduït el 2009 amb 4 patents nacionals i 4 extensions internacionals de patents. Abans de destacar algunes de les activitats més significatives dutes a terme el 2009, mereix un esment significat el fet de que a l’abril, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la nova Llei de regulació del nostre Institut, dotant a l’IRTA d’uns objectius i estructura de governança més adaptats als temps actuals.

Presentació Des del punt de vista de les activitats, un detall de les quals es presenten en la documentació adjunta a aquesta memòria, cal destacar l’inici de les activitats de la xarxa europea HighTech on, des del punt de vista de les noves tecnologies alimentàries, s’analitza el seu procés d’incorporació a la indústria europea posant els fonaments per a la creació d’un futur centre europeu de noves tecnologies agroalimentàries. El programa de millora genètica de poma, pera, préssec i nectarina s’ha desenvolupat a bon ritme durant aquest any i la visita a la seu del centre neozelandès que constitueix un dels socis estratègics en aquest programa, Plant and Food Research, ha permès avançar en la definició del model de negoci per a l’explotació dels resultats d’aquest programa. En l’àmbit de la producció vegetal, destacar la participació de l’IRTA en sengles projectes de seqüenciació del genoma del meló i del préssec, així com l’establiment d’una nova unitat mixta amb una empresa del sector de les plantes medicinals i aromàtiques: PLAMECA. Tal com es detalla en l’informe del Director Científic, l’IRTA encara el futur amb unes noves fortaleses internes (una nova estructura científica) i amb una enfortida relació amb el sector. L’impuls dels Campus d’Excel·lència Internacionals i el desenvolupament del Pla de Recerca i Innovació ens ofereix l’oportunitat, juntament amb el DAR, de jugar un paper actiu en la definició i desplegament del sistema de Recerca i Desenvolupament agroalimentari a Catalunya, on esperem seguir sent un element vertebrador que contribueixi a la competitivitat del nostre sector.

Josep Maria Monfort Director General

Informe del Director Científic L’any 2009 ha estat l’any de la definició i posada en marxa de l’estructura científica de l’IRTA amb l’objectiu de reforçar l’activitat d’R+D+T, facilitar la interacció entre investigadors d’àmbits semblants o complementaris, fomentar la internacionalització i millorar l’eficàcia en la captació de talent per a l’organització. Aquesta estructura s’organitza en quatre àrees: Producció Vegetal, Producció Animal, Indústries Agroalimentàries, Medi Ambient i Canvi Global. Dins d’aquestes àrees s’han identificat 16 Programes (entre 3 i 5 per Àrea), cadascun dels quals és gestionat per un Coordinador de Programa, i diversos Subprogrames (1-3 per Programa) amb un Director de Programa al capdavant. Cada Subprograma correspon a un àmbit disciplinar o de producte ben definit. En molts Subprogrames hi ha un grup d’investigadors (habitualment 5-10), que tenen una massa crítica mínima per a garantir una producció científica i una capacitat d’interacció amb el sector suficients. Amb aquesta organització es canvia la relació entre la localització d’un investigador en un Centre o Estació Experimental determinats i la seva adscripció científica, és a dir, els investigadors que treballen en la mateixa temàtica s’agrupen dintre de la mateixa estructura científica (Programa o Subprograma) encara que treballin en llocs diferents de l’IRTA. Amb això es pretén facilitar la transversalitat, per establir sinèrgies i maximitzar l’ús de les instal·lacions disponibles. Aquesta interacció és més difícil a l’IRTA que en altres organitzacions de recerca donada la nostra disseminació en el territori de Catalunya. El conjunt d’aquesta estructura queda completat amb la creació d’una nova figura, el Director Científic, i un nou òrgan, la Comissió Científica. El Director Científic, amb rang de Sotsdirector general, lidera l’organigrama científic i té missions d’interlocutor del Director General de l’IRTA en matèria de recerca i de promoció de l’excel·lència i la transversalitat entre les diferents Àrees i Programes. La Comissió Científica és un òrgan de debat, avaluació i proposta sobre l’activitat científica de l’IRTA que està composat pel Director Científic i tots els Coordinadors de Programa i Directors de Programa. Una de les primeres activitats de la Direcció Científica ha estat donar impuls a la redacció dels plans estratègics, un per Programa, que consisteixen en la revisió de l’activitat d’R+D+T realitzada pels Subprogrames d’aquest Programa en els darrers anys, i en una proposta de futur basada en l’anàlisi de l’evolució de l’entorn sectorial, industrial i científic. El pla estratègic es resumeix en una memòria que és avaluada per un grup d’experts internacionals que visita els investigadors i les instal·lacions del Programa durant dos dies i emet un document de revisió. Els plans estratègics i la seva avaluació externa són, doncs, elements de reflexió i debat intern i serviran com a elements bàsics per a la presa de decisió estratègica de l’IRTA sobre la distribució dels recursos i la direcció de les línies científiques. Al mateix temps, l’accés dels investigadors a les memòries i la seva participació en la presentació oral de cada Programa, faciliten la transversalitat entre les diferents línies d’actuació. Els plans estratègics per Programa i les seves avaluacions estan ja en fase de realització i està previst que s’hagin completat pels 16 Programes dintre de 2010. L’excel·lència científica és el punt de partida per poder donar un bon servei a la nostra societat i convertir la inversió en recerca en resultats que millorin la competitivitat de les empreses i el benestar dels ciutadans. La direcció científica està també implicada en la caracterització i seguiment de la quantitat i qualitat de l’activitat científica i de la transferència tecnològica tan a nivell individual com col·lectiu de l’IRTA, buscant indicadors d’aquestes que permetin una visió més acurada del progrés de la recerca i de la seva connexió amb la societat. També ho està en la cerca i retenció de talent, que permeti assegurar que en el futur l’IRTA continuï progressant en la seva activitat científica.

Pere Arús Director Científic

Presentació Àrea

Programa

Subprograma

Cultius extensius

. Agronomia dels cultius extensius ...................................... Carlos Cantero . Millora genètica de cereals .................................................... Conxita Royo

Conxita Royo

Fructicultura Joan Bonany

PRODUCCIÓ VEGETAL

Genòmica i biotecnologia Jordi García Mas

Postcollita Immaculada Viñas

Protecció vegetal sostenible Josep Usall

Aqüicultura

L’Estructura Científica

Dolors Furones

Genètica i millora animal

PRODUCCIÓ ANIMAL

Joan Tibau

Nutrició, salut i benestar animal Joaquim Brufau

. Fruita dolça ............................................................................ Joan Bonany . Olivicultura, elaiotècnia i fruita seca ........................................... Joan Tous . Cultiu in vitro ........................................................................ Ramon Dolcet . Genòmica ........................................................................ Jordi García Mas . en postcollita ........................................ Christian Larrigaudiere . Fisiologia Fruites i hortalisses processades .................................. Immaculada Viñas . Tecnologia de postcollita ......................................................... Jordi Graell . Entomologia ...................................................................... Jordi Riudavets . Patologia en postcollita ............................................................ Josep Usall . Patologia vegetal ............................................................... Soledad Verdejo . Cultius aquàtics ..................................................................... Alícia Estévez . Seguiment del medi marí ................................................... Jorge Diogene . Avicultura ..................................................................... Amadeu Francesch . Cunicultura .............................................................................. Miriam Piles . Genètica i millora de porcí ............................................. Raquel Quintanilla . ............................................................................... Antoni Velarde . Benestar de monogàstrics ....................................................... Enric Esteve . Nutrició Remugants ................................................................................... Àlex Bach

Sanitat animal Mariano Domingo

Funcionalitat i nutrició José Antonio García

Qualitat del producte Mª Àngels Oliver

INDÚSTRIES ALIMENTÀRIES

Seguretat alimentària Margarita Garriga

Tecnologia alimentària Jacint Arnau

Ecosistemes aquàtics Carles Ibáñez

Gestió integral de residus orgànics Xavier Flotats

MEDI AMBIENT I CANVI GLOBAL

Horticultura ambiental Robert Savé

. i molècules funcionals ............................ José Antonio García . Ingredients Proteòmica i metabolòmica .................................................... María Hortós . de la canal ..................................................................... Maria Font . Qualitat Qualitat en aliments d’origen animal ................................ Mª Àngels Oliver . tecnologies de la conservació ............................ Margarita Garriga . Noves Seguretat abiòtica dels aliments .................................. Massimo Castellani . Seguretat biòtica dels aliments ......................................... Teresa Aymerich . Enginyeria alimentaria ................................................................. Pere Gou . Millora de processos .............................................................. Jacint Arnau . Noves tecnologies de procés ..................................... Josep Comaposada . Biodiversitat ............................................................................ Nuno Caiola . Canvi global .......................................................................... Carles Ibáñez . Caracterització i valorització agrícola . Eines de gestió, planificació i presa de decisions . Tecnologia del medi ambient . ............................................................................ Robert Savé . Ecofisiologia i agronomia de biosistemes ................................. Pere Muñoz . Enginyeria Producció agroforestal ............................................................... Neus Aletà

Producció ecològica i bioenergia Simó Alegre

Ús eficient de l’aigua Joan Girona

Economia agroalimentària

ECONOMIA AGROALIMENTÀRIA

José Mª Gil

Economia dels recursos naturals i desenvolupament agroalimentari José Mª Gil

. Mercats agroalimentaris . microeconòmic del sector agroalimentari . Anàlisi Sistemes d’informació en economies agroalimentàries . Economia dels recursos naturals . Desenvolupament sostenible 7

L’IRTA en Xifres L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries es va constituir l’any 1985 i té com a missió contribuir a la modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible del sector agrari, alimentari, agroforestal, aqüícola i pesquer, al proveïment d’aliments sans i de qualitat per als consumidors i, en general, a la millora del benestar de la població. Un conjunt de 10 Centres i Estacions Experimentals propis i 9 consorciats constitueixen el sistema corporatiu de l’IRTA, repartits en 28 ubicacions a tot el territori.

Centres Propis

des del 1985 19 centres i Estacions Experimentals

28 ubicacions

93 467 40 40

irta@irta.cat

9 a Barcelona 6 a Tarragona 9 a Lleida 4 a Girona

www.irta.cat

Serveis Corporatius

Torre Marimon

Pg. de Gràcia, 44 3a pl. 08007 Barcelona

08140 Caldes de Montbui (Barcelona)

Cabrils

Sant Carles de la Ràpita

Ctra. de Cabrils, Km 2 08348 Cabrils (Barcelona)

Ctra. Poble Nou, Km 5,5 43540 Sant Carles de la Ràpita (Tarragona)

Mas de Bover

Lleida (1)

Crta. De Reus - El Morell Km 4,5 43120 Constantí (Tarragona)

Av. Alcalde Rovira Roure, 191 25198 Lleida

Monells

Lleida (2)

Tecnologia dels Aliments Control i Avaluació de Porcí Finca Camps i Armet 17121 Monells (Girona)

Estació Experimental de Lleida Av. Alcalde Rovira i Roure, 191 25198 Lleida

Alcarràs

Amposta

Partida Montagut s/n 25180 Alcarràs (Lleida)

Estació Experimental de l'Ebre Ctra. Balada, Km 1 43870 Amposta (Tarragona)

L’IRTA en Xifres Centres Consorciats MAS BADIA

CENTA

Estació Experimental Mas Badia Ctra. De la Tallada, s/n 17134 La Tallada (Girona) Tel.: 972 78 02 75 Fax: 972 78 05 17

Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris Finca Camps i Armet s/n 17121 Monells (Girona) Tel.: 972 63 00 52

CREAF

CRAG

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències-Departament d'Ecologia 08193 Bellaterra (Barcelona) Tel.-Fax: 93 581 13 12

Centre de Recerca en Agrigenòmica Carrer Jordi Girona, 18-26 08034 Barcelona Tel.: 93 400 61 29 Fax: 93 204 59 04

CReSA

Fundació Centre UdL-IRTA

Centre de Recerca en Sanitat Animal Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona) Tel.: 93 581 32 84 Fax: 93 581 44 90

Av. Alcalde Rovira Roure, 191 25198 Lleida Tel.: 973 70 25 00 Fax: 973 23 83 01

SEMEGA

CREDA

Servicio de Mejora Ganadera Finca Camps i Armet s/n 17121 Monells (Girona) Tel.: 972 63 02 88 Fax: 972 63 06 25

Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari Parc Mediterrani de la Tecnologia Edifici ESAB Av. del Canal Olímpic, 15 08860 Castelldefels (Barcelona) Tel.: 93 552 10 00 Fax: 93 552 11 21

GIRO-CT Gestió Integral de Residus Orgànics - Centre Tecnològic Pompeu Fabra, 1 08100 Mollet del Vallès (Barcelona) Tel.: 93 579 67 80 Fax: 93 579 67 85

Activitat: Producció Vegetal Producció Animal Indústries Alimentàries Medi Ambient i Canvi Global Economia Agroalimentària

L’IRTA en Xifres Els Recursos Humans 717 treballadors distribuïts en els nostres 10 centres dels que 329 són investigadors i 388 personal de suport.

La nostra

plantilla està constituïda per un 53% de dones i un 47% d’homes. Al nostre

sistema cooperatiu som un total de 1.147 persones.

Les Finances El 2009 l’IRTA ha disposat de 46,1

milions d’euros en recursos totals.

Un 37,62

% dels recursos són aportats per la Generalitat de Catalunya i el 62,38% són propis. L’any 2009 s’han realitzat inversions superiors als 10.000.000

€

L’IRTA en Xifres Els Projectes i Contractes 199 projectes de R+D el 2009 amb un pressupost de 6,7 M€ 394 contractes vigents per un total de 9,1 M€ dels quals 84 clients són nous i 170 repeteixen. 62 acords amb institucions nacionals i internacionals. De les convocatòries públiques competitives obtingudes al 2009, 87 són INIA (73% d’èxit), 41 CICYT (61% d’èxit), 26 UE (60% d’èxit) i 45 d’altres organismes, per un total de 14 milions d’euros. Projectes R+D 2009 (en %)

11,06%

30,15% 18,60%

1% 37,69%

Àrea: Producció Vegetal Producció Animal Indústries Alimentàries Medi Ambient i Canvi Global Economia Agroalimentària

L’IRTA en Xifres La Producció Científica i Tècnica de l’IRTA

dels Centres Concertats

754 .......................... Publicacions totals .........................................................1.483 239 ............................ Articles científics ..........................................................249 398 ........... Comunicacions i pòsters a Congressos .........................................249 63 ............................. Articles Tècnics ...........................................................57 50 ..................... Llibres i articles en llibres....................................................47 27 .......... Tesis Doctorals i treballs de fi de carrera ........................................19

91 103

243 157

Publicacions IRTA per Àrea Producció Vegetal Producció Animal Indústries Alimentàries Medi Ambient i Canvi Global

L’IRTA en Xifres Transferència Tecnològica 441 Contractes vigents de Transferència Tecnològica 245 Jornades Tècniques i de Demostració 13.008 Assistents a Jornades Tècniques i de Demostració 4 Patents Nacionals 4 Extensions Internacionals de Patents

L’IRTA Una nova llei per l’IRTA

Iniciada la construcció del Fruitcentre

El Parlament va aprovar el dia 1 d’abril i per unanimitat, el projecte de llei de regulació de l’IRTA, actualitzant així la llei anterior de creació de l’Institut, aprovada el 28 de novembre de 1985.

El 18 de setembre en el recinte del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida va tenir lloc la cerimònia de col·locació de la primera pedra del nou recinte que es dedicarà a la investigació i innovació en el sector fructícola i que, amb el nom de Fruitcentre, serà únic a Europa en el seu camp.

A grans trets, les principals novetats que s’incorporen són: i concreció de les finalitats i objectius · L’ampliació estratègics, incorporant-se dos nous conceptes: la sostenibilitat i la seguretat alimentària. els àmbits d’actuació a l’aqüicultura, · S’amplien temes de pesca i les influències del canvi climàtic. d’ocupar de les activitats més especialit· S’haurà zades en l’àmbit de la transferència tecnològica. en les estructures de coordinació es· S’integrarà tablertes per la Generalitat en el marc del sistema públic català de ciència i tecnologia. modifiquen els òrgans de govern i s’amplia fins · Es a quatre el nombre de representants dels sectors que nomenarà el Govern. reconeix l’IRTA com a mitjà propi de l’adminis· Es tració catalana. criteris previs per a la selecció del · S’introdueixen director o directora de l’Institut. carta de naturalesa jurídica al sistema coo· Dóna peratiu. cobertura legal a la figura del contracte pro· Ofereix grama, com a instrument de suficiència financera.

El Fruitcentre neix amb la vocació de poder ajudar al sector a afrontar i donar resposta a aquests canvis mitjançant el desenvolupament d’una potent activitat de recerca, desenvolupament i innovació amb una nova infraestructura que integri física i conceptualment els diferents equips que treballen en fructicultura amb un enfocament multidisciplinar i de visió global de la cadena de valor de la fruita. A més, sense oblidar el productor i posant molt més èmfasi en les demandes del consumidor que es venia fent fins ara.

Membres de l’IRTA i diputats de totes les formacions polítiques que han intervingut en l’elaboració de la Llei de l’IRTA

El Fruitcentre disposarà de 6 plantes pilot i 23 laboratoris en una superfície construïda total de 6.356 m2 distribuïts en quatre plantes. Les plantes pilot de noves tecnologies de la conservació, confecció i envasat de fruita fresca, 4 i 5a gamma, enginyeria del fred, així com d’agents de biocontrol permetran testar noves tecnologies, escalar processos i desenvolupar nous productes.

L’IRTA Nova planta pilot per a pinsos experimentals i altres instal·lacions experimentals El Conseller Joaquim Llena, acompanyat del director general de l’IRTA, Josep M. Monfort, va inaugurar el passat 3 de desembre la nova planta pilot per a la fabricació de pinsos experimentals, així com les noves naus experimentals per als assajos de nutrició animal d’avicultura i porcí i les obres d’urbanització de Mas de Bover. Aquestes noves instal·lacions, úniques a Europa, representen una potenciació de l’activitat de recerca en el camp del maneig, la nutrició i el benestar animal. Les inversions realitzades han arribat als 6 milions d’euros. La planta pilot de fabricació de pinsos experimentals ha suposat una inversió de 3,5 milions d’euros finançats amb fons FEDER (1,68 milions) mitjançant el Ministeri de Ciència i Innovació i el Departament d’Indústria, Universitats i Empresa. La resta, de 1,82 milions, ha estat assumida pel propi IRTA, qui també s’ha fet càrrec de la inversió en les granges experimentals (1,5 milions d’euros) i de la urbanització (1 milió d’euros).

Al mateix temps, en l’acte inaugural es va simbolitzar la posta en marxa de dues noves naus addicionals per a la recerca en avicultura i un altre per a la recerca en l’engreix de porcs. Els equipaments estan dissenyats per permetre un alt nivell de benestar animal i una gran capacitat per ser versàtils i flexibles a l’hora de confeccionar els protocols experimentals.

El President Montilla visita l’IRTA-CENTA El President de la Generalitat de Catalunya, Molt Hble. Josep Montilla, va destacar la importància de la R+D com a medi per afrontar la crisi econòmica amb garanties durant la visita que va realitzar el 27 de març a les instal·lacions del Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris (IRTA-CENTA) de Monells.

La nova planta pilot és una fàbrica de pinsos amb equipament industrial d’última generació i dissenyada expressament per a realitzar pinsos a escala experimental amb una finalitat molt clara, com és la de donar la màxima precisió i fiabilitat en la producció i, en conseqüència, de donar la màxima eficàcia a l’hora de la realització dels assajos.

Acompanyat pel Conseller del DAR, Joaquim Llena i pel Director General de l’IRTA, Josep M. Monfort, el president realitzà un recorregut per les instal·lacions i va poder veure in situ algunes de les línees d’investigació i innovació, com són l’aplicació de noves tecnologies per a la reducció del contingut en sal del pernil curat, per a l’assecatge ultraràpid de productes carnis en llesques o per a l’obtenció de pa de motllo sense crosta i sense motlle.

L’IRTA Constituït el nou Consell d’Administració

La Zona Franca: nova fàbrica d’innovació de Barcelona

El 22 de desembre va quedar constituït el nou Consell d’Administració segons l’Acord de nomenament dels seus membres aprovat en la sessió de Govern del 16 de desembre de 2009.

La plataforma empresarial Barcelona Zona Innovació BZ és un projecte estratègic de llarg abast que aglutina un potent conjunt d’entitats i empreses que es situaran en el Polígon de la Zona Franca. Es tracta de portar a terme la nova cultura industrial basada en la innovació, la sostenibilitat mediambiental i la simbiosi amb el medi urbà i que comportarà una inversió mínima de 3.000 milions d’euros entre fons públics i privats.

La composició del nou consell d’Administració de l’IRTA és el següent:

· President Sr. Joaquim Llena. Conseller del DAR Sr. Josep Huguet. Conseller d’In· Vicepresident novació, Universitats i Empresa · Sr. Josep M. Monfort. Director General de l’IRTA Joan Roca. Director General d’Investigació del · Sr. DIUE Carme Botifoll. Directora General d’Innovació · Sra. i Internacionalització del DIUE Rosa Mª Cubel. Directora General d’Agricul· Sra. tura i Ramaderia Joan Gené. Director General d’Alimentació, · Sr. Qualitat i Indústries Agroalimentàries

Seguint els criteris de desenvolupament industrial definits en el Pla Nacional de Recerca i Investigació 2008 de la Generalitat, s’han definit tres eixos productius primordials per guiar el desenvolupament empresarial a la zona: l’Eix Alimentari, l’Eix Tecnològic i l’Eix Cultural. L’IRTA participarà en l’Eix Alimentari i el seu paper serà el d’oferir serveis tecnològics de darrera generació a les empreses alimentàries que s’hi vulguin implantar A mitjans de l’any 2010 s’iniciaran les obres d’urbanització dels terrenys.

Josep Mayoral. Diputat President Àrea Espais · Sr. Naturals de la Diputació de Barcelona Joan Pluma. Diputat-Vicepresident de la Dipu· Sr. tació de Girona Josep Presseguer. Diputat-Vicepresident de la · Sr. Diputació de Lleida Divina Alsinet. Directora general de l’Institut · Sra. Català de Crèdit Agrari Antoni Plasencia. Director general de Salut Pú· Sr. blica del Departament de Salut Núria Buenaventura. Directora General del · Sra. Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge Victòria Estaún. · Sra. de l’IRTA

Representant del personal

· Sr. José Antonio Bonet. Director Científic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Albert Rubiol. Enginyer Tècnic Agrícola de Fo· Sr. restal Catalana Ramon Roca. President del Consell Social de · Sr. la UdL Salomó Torres. Membre de la Comissió Per· Sr. manent Nacional d’Unió de Pagesos

Josep Tarragó distingit amb la Creu de Sant Jordi Josep Tarragó i Colominas, Director General de l’IRTA des de els seus inicis l’any 1985 i fins el 2008 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya en reconeixement per la seva trajectòria, durant vint-i-tres anys, al capdavant de l’IRTA i la seva destacada aportació. En els motius per rebre la distinció s’assenyala que “el seu treball ha contribuït amb eficàcia a la modernització del sector primari català i ha aconseguit fer de l’IRTA un referent internacional”. La Creu de Sant Jordi li va ser lliurada de mans del President de la Generalitat, José Montilla, en solemne cerimònia el passat 21 d’abril.

L’IRTA La Dra. Conxita Royo, nova Directora del Centre de l’IRTA de Lleida La Dra. Conxita Royo Calpe, investigadora A de l’IRTA, i directora del programa de Cultius Extensius, ha estat nomenada Directora de l’actual Centre de l’IRTA a Lleida.

Visita del President de l’INIA d’Uruguai El President de l’INIA, Instituto Nacional de Investigación Agraria del Uruguai, Dr. Dan Piestun, va realitzar una estada a Catalunya durant el mes de febrer i va aprofitar per conèixer l’IRTA de ben a prop i a fons.

Amb aquest nomenament la Direcció General ha volgut consolidar i potenciar l’estructura organitzativa del centre de l’IRTA a Lleida, per a poder assumir amb eficàcia i eficiència els nous reptes que plantegen els importants projectes, tant científics com d’infraestructures i de funcionament, que es realitzen i els que és previst realitzar en el futur.

Ambdós Instituts mantenen una estreta relació des de fa molts anys que s’ha concretat en nombroses col·laboracions en camps com els de la protecció vegetal, la producció integrada, els sistemes integrals de gestió, la qualitat de la carn de boví, etc. Amb la seva visita, aquesta estreta relació s’ha vist refermada i, a més, s’han pogut identificar diverses àrees en les que treballar conjuntament en el futur.

Beques de Doctorat en Aqüicultura i Ecosistemes Aquàtics

L’INIA disposa de 5 centres d’investigació a l’Uruguai que es dediquen a la carn/llana, la fructicultura i la citricultura, als cereals i l’horticultura, al boví de llet i a la biotecnologia.

S’ha signat un conveni específic de col·laboració institucional amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) pel cofinançament de beques de Doctorat IRTA - URV. Es tracta de crear un programa conjunt d’estudis de Màster i Doctorat en l’àmbit de l’aqüicultura i els ecosistemes aquàtics, que s’oferirà des de la URV, i s’emmarca dins la proposta del Campus Sud amb seu a Tortosa. El Sr. Francesc Xavier Grau (Rector de la URV) i el Sr. Josep M. Monfort (Director General de l’IRTA) durant la signatura.

Aquesta col·laboració es desenvoluparà en tres àmbits: d’un programa de beques de formació de · Creació doctors amb cofinançament . progressiva a partir del curs 2009· Incorporació 2010 dels investigadors de l’IRTA com a professors i /o directors de recerca en els programes de Màster i Doctorat de la URV.

D’esquerra a dreta: Miguel Sierra, Dan Piestun i Agustí Fonts

d’un programa específic de Màster i/o Doc· Creació torat en l’àmbit de l’aqüicultura i els ecosistemes aquàtics.

Protecci贸 Vegetal Sostenible

Producci贸 Vegetal

20. Postcollita 22. Fructicultura 30. Cultius Extensius 34. Protecci贸 Vegetal Sostenible 38. Gen貌mica i Biotecnologia

Postcollita La podridura per Monilinia en préssecs i nectarines es pot reduir amb un tractament tèrmic En aquest projecte s’ha determinat el inòcul primari i secundari de Monilinia spp a la Vall de l’Ebre durant la campanya de 2006 a 2008, ressaltant la importància de les mòmies de l’arbre, del terra i dels brots a terra després del triturat, com a font primària d’inòcul, sense menysprear els brots secs de l’arbre i dels que no presenten símptomes. Les mòmies del sòl tenen presència de Monilinia spp fins finals d’agost, però només són viables fins mitjans de juliol. Les de l’arbre són presents fins finals de novembre però només són viables fins mitjans d’agost. S’ha observat que els vols de conidies s’inicien a l’agost, amb un màxim entre la data de collita i finals d’octubre. El major nombre de conidies sobre la superfície dels fruits es dóna la setmana anterior a la collita. S’ha identificat a l’àcid clorogènic com la substància que s’acumula en els fruits immadurs i se l’ha correlacionat amb l’absència d’infecció del patògen. Pel que fa referència als tractaments biològics d’E. nigrum i P. Frequentans, aquests redueixen les conidies de Monilinia spp en la superfície dels fruits igual o en més mesura que els fungicides, amb major efecte si es comencen en l’època d’enduriment de l’embrió o floració, respectivament, respecte a si es fan només abans de la collita. D’altre banda, els formulats biològics que contenen adherents com l’alginat sòdic o la carboximetilcel·lulosa milloren l’eficàcia del producte. De tots els microorganismes aïllats, el de millors resultats és una soca de Bacillus subtilis, però no controla fruites conservades a 0ºC, doncs no creix en aquestes condicions.

S’ha constatat que un bany d’aigua calenta a 60ºC durant 40 segons després de la collita pot reduir en més d’un 60 % el nivell de podridura. La combinació d’aigua calenta i de l’agent de control biològic millora l’eficàcia en la fruita conservada a 20ºC, però no en la que es conserva en fred. També s’ha pogut comprovar que sometent els préssecs i nectarines a un procés de curat a 50ºC i amb una alta humitat relativa durant un mínim de 2 h es pot reduir en més d’un 80% la incidència de Monilinia spp.

Producció Vegetal Curs sobre collita i postcollita de fruites a Bolívia Del 23 al 27 de Novembre els investigadors de l’IRTA de Lleida: Josep Usall, Immaculada Recasens i Pilar Plaza van actuar com a docents en el curs de formació per a formadors al centre de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) a Bolívia sota el títol “Cosecha y poscosecha de frutas: Fisiología, patología y calidad”. En les diferents jornades es van tractar temes vinculats amb la collita y postcollita de la fruita, com l’anàlisi de la qualitat i els sistemes de control existents, eines per tractar i detectar patologies i elements de control en la fisiologia de la fruita.

Sr. Josep Usall durant la presentació del curs

Les investigadores Pilar Plaza i Immaculada Recasens en una de les seves intervencions durant el curs

Fructicultura Nova tècnica d’aclarida mecànica de pomes A la jornada tècnica que es va celebrar a l’IRTA Mas Badia a La Tallada d’Empordà (Girona) el 27 d’agost es va presentar una nova tècnica d’aclarida mecànica de pomes, consistent en una sèrie de fils de plàstic que giren i fan caure un determinat número de flors i que podria constituir una alternativa a les actuals estratègies d’aclarida, com són l’aclarida amb fitoreguladors i l’aclarida manual.

En aquest encontre es va manifestar el desig d’augmentar la col·laboració científica entre aquestes estacions experimentals i poder així desenvolupar aquesta xarxa de recerca internacional que restarà oberta per a tots els països de l’arc nord mediterrani, des de Portugal fins a Grècia. A més, aquestes 4 regions han elaborat un projecte per a la competitivitat i desenvolupament sostenible de les zones fructícoles del Sud d’Europa i que captarà recursos financers per valor de 1,8 milions d’euros durant el trienni 2010-2012.

Aplicacions de reg i nitrogen en préssec per a indústria En aquest projecte amb finançament de l’INIA s’ha avaluat l’estratègia més recomanable (reg i nitrogen) per aconseguir l’ús òptim dels dos, així com l’estalvi d’aigua de reg i de nitrogen i una millor producció i qualitat del producte. També s’ha caracteritzat l’evolució de la qualitat i persistència del fruit per a la seva recol·lecció mecanitzada i s’ha avaluat l’efecte a llarg termini dels tractaments aplicats. Intervenir en l’arbre i deixar el número adequat de fruits per tal que aquests tinguin la màxima qualitat, calibre i color és la finalitat de les tècniques d’aclarida. La poda anomenada centrífuga és una alternativa vàlida però no suficient, l’aclarida amb els fitoreguladors actuals té un efecte insuficient i les noves matèries actives assajades mostren uns resultats interessants. La tècnica presentada, l’aclarida mecànica, permet una significativa innovació en aquesta fase de l’itinerari de la producció, doncs és una estratègia neta, efectiva i econòmicament molt més sostenible que les habituals aclarides manuals que es realitzen avui dia.

Es crea una xarxa de recerca fructícola per a l’arc nord mediterrani El passat 6 de maig va tenir lloc a la localitat italiana de Manta di Saluzzo una reunió per tal de constituir una xarxa de recerca formada pels centres experimentals de fructicultura de l’arc nord de la Mediterrània, inicialment formada per l’IRTA, l’estació de La Pugère (França), el CRPV del Piemont i el CReSO (Itàlia).

Dels resultats de la interacció reg i nitrogen l’any 2009, un any amb un baix contingut d’aigua en el sòl durant la fase III, la producció fou menor per a la dosi en la que s’aplicava el doble de la quantitat necessària. En canvi, durant el 2008 en el què la quantitat d’aigua en el sòl fou superior, la producció va créixer amb la “dosi” de nitrogen cero. La reducció del reg en la fase III incrementà la concentració de matèria seca en el suc durant el període 2006-08, mentre que l’aplicació de nitrogen incrementà la fermesa de la polpa el 2007-08.

Producció Vegetal Fruiters d’alta muntanya a la Ribagorça Romànica Aquest conveni es va signar el passat 23 de setembre entre el DAR (a través de l’IRTA) i l’ADRR (“Asociación para el Desarrollo de la Ribagorza Románica”) i representa la posada en marxa i la recollida de dades d’una parcel·la experimental per a l’avaluació de diferents varietats comercials de pomera en una finca ubicada a Llesp, i caracteritzar i preservar la variabilitat existent de varietats autòctones de pomera i perera, així com la creació d’un observatori de varietats autòctones de fruita. La finalitat és conèixer el potencial d’aquest conreu en una zona de muntanya, plantejant el seu possible desenvolupament posterior a escala comercial com a activitat agrícola complementària.

En l’àmbit de la producció agrària, la producció de fruita podria ser una alternativa de cara al futur, però requereix una contrastació prèvia des del punt de vista de comportament agronòmic i de qualitat dels fruits i que constitueix la finalitat d’aquest projecte. Dins de la mateixa parcel·la experimental també es preveu introduir i avaluar diferents plantes aromàtiques i ornamentals sota la direcció tècnica del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, així com petits fruits (gerds, groselles, etc.).

El projecte s’ha iniciat per un període de 4 anys (20092012) amb una superfície total de plantació al voltant dels 6.048 m2 (4.320 m2 de varietats comercials de pomera i perera i 1.728 m2 de varietats autòctones). A Itàlia i a França més del 60% de la poma ‘Golden’ es produeix en aquestes zones, on s’obté uns elevats nivells de qualitat que no es poden assolir en zones de la plana, sobretot en fermesa i coloració dels fruits, dos atributs molt valorats pels consumidors. Com a limitació en aquestes zones cal assenyalar una estació vegetativa més curta i un major risc de gelades primaverals.

Fructicultura Perers resistents a la clorosi fèrrica El programa d’obtenció de nous patrons interespecífics per a perer ha assolit uns resultats esperançadors ja que la seva adaptació a terrenys calcaris és molt superior al codonyer i també respecte als francs de llavor, circumstància que ha estat consistent en els diversos assaigs realitzats. Des del punt de vista del vigor conferit a la varietat, els híbrids interespecífics també han mostrat un vigor inferior al codonyer BA-29, fins al punt que el 30% dels individus de les parcel·les d’introducció han presentat un vigor inferior al 50% del registrat en el codonyer BA-29. Aquests resultats conclouen que l’ús d’encreuaments interespecífics entre el perer OH11 i les espècies Pyrus communis ssp cordata, Pyrus amygdaliformis, Pyrus amygdaliformis ssp persica i Pyrus elaegrifolia és una alternativa interessant i esperançadora per tal d’obtenir un patró adaptat a les nostres condicions de cultiu, en concret amb una bona adaptació a terrenys calcaris i un vigor semblant o inferior al codonyer BA-29.

Millorar la qualitat del fruit en pomer i perer

Influència del reg enterrat i de la injecció d’aire en fruiters

Durant 3 anys s’han avaluat a escala comercial la utilitat de diferents tècniques de cultiu per tal de millorar la qualitat intrínseca i extrínseca dels fruits en poma i pera. En concret s’ha estudiat l’efecte de les malles antipedra de color, l’ús de productes per afavorir l’aparició de russeting en pera Conference, la determinació de la càrrega òptima de l’arbre, el moment òptim de collita i la utilitat de mètodes no destructius per a mesurar la qualitat del fruit.

L’objectiu d’aquest projecte iniciat el 2009 és el de comparar el reg per goteig tradicional front l’enterrat en fruiters i millorar l’oxigenació del terra mitjançant la injecció d’aire i l’aplicació de peròxid d’hidrogen, i avaluar l’eficiència de l’aigua de reg aplicada.

De tot això s’ha pogut demostrar l’eficàcia d’algunes tècniques agronòmiques que milloren ostensiblement la qualitat visual i organolèptica dels fruits, la qual cosa suposa un increment en la rendibilitat econòmica de les plantacions al augmentar la quantitat de fruits produïts de qualitat superior, permet també un salt qualitatiu en la qualitat dels fruits que representa per als comercialitzadors obtenir un valor afegit que incrementi el grau de competència en mercats nacionals i internacionals, i finalment, es pot oferir al consumidor un producte de major qualitat extrínseca i intrínseca que permeti canviar la tendència a disminuir el consum de fruita fresca.

Aquests objectius es complementaran amb l’estudi del comportament dels fruiters sota aquestes condicions edafoclimàtiques i extrapolant els resultats a condicions diferents però amb problemàtiques semblants.

Producció Vegetal Impulsar el consum i producció d’aliments ecològics

Predicció del bitter pit en poma golden

En aquest projecte s’ha creat una xarxa transfronterera d’experimentació, d’intercanvi i de transferència per al desenvolupament de l’agricultura ecològica en produccions agrícoles al servei dels tècnics assessors, dels agricultors ecològics i dels agricultors convencionals, formada per 10 socis francesos i catalans. Els objectius es centraran en desenvolupar la producció de fruita, d’hortalisses i de vins ecològics, vèncer les limitacions tècniques i organitzatives d’aquest sector, millorar l’assessorament tècnic dels productors ecològics i sensibilitzar els productors convencionals sobre les pràctiques de l’agricultura ecològica. Al llarg de 3 anys es desenvoluparan tècniques de lluita contra malalties i plagues en cultius (fructicultura, horticultura, viticultura i enologia), mitjançant l’elaboració de guies tècniques en protecció de cultiu, gestió de males herbes, conservació de sòls, fertilització, conservació, transformació i diversificació de les produccions ecològiques, noves tècniques d’enologia ecològica i estudis de biodiversitat.

S’ha iniciat aquest projecte que té com objectiu definir un model de predicció del ‘bitter pit’ abans de la collita en poma ‘Golden Smoothee’. Els mètodes a avaluar són sistemes com les infiltracions amb sals de magnesi i banys amb ethephon, els anàlisis d’imatge amb tecnologia NIR, així com altres mètodes predictius mitjançant fluorescència i marcadors bioquímics, juntament amb mètodes més tradicionals com la determinació del contingut mineral en fruits a l’inici del desenvolupament dels fruits. Un mètode predictiu fiable permetrà optimitzar la gestió de la conservació i la comercialització de poma Golden per tal de reduir o fins i tot eliminar les pèrdues associades a la aparició de bitter pit durant el període de frigoconservació. Finalment es farà difusió i transferència tecnològica als tècnics i agricultors de producció ecològica i convencional mitjançant fitxes i jornades, intercanvis, visites demostratives de camp, intercanvis transfronterers, la creació d’una pàgina web i una guia de conversió.

A més a més s’avaluaran diferents estratègies de mitigació del bitter pit mitjançant aportacions radiculars de calci i mitjançant pràctiques agronòmiques que ajudin a mantenir un desenvolupament vegetatiu equilibrat dels arbres.

Fructicultura Control de la podridura bruna en préssec i nectarina

Préssec pla i nectarina plana: Les varietats de més interès

La podridura bruna és la malaltia més important en les varietats de préssec i nectarina tardanes tant per les pèrdues ocasionades en camp com per les que es produeixen en el període de conservació i arribada de la fruita al consumidor.

Els especialistes de fructicultura de l’IRTA, I. Iglesias i J. Carbó, amb una àmplia experiència en l’avaluació de noves varietats ofereixen en aquesta nova publicació informació detallada sobre la importància del cultiu de préssec a Espanya, per a posteriorment, analitzar la distribució territorial i la producció del préssec pla l'any 2008 i la seva projecció per al 2010.

L’objectiu d’aquest assaig ha estat el de l’avaluació de l’eficàcia de diferents estratègies de tractament per al control en camp de la podridura bruna produïda per Monilinia spp. en el conreu del presseguer. S’han assajat 7 estratègies de tractament amb diversos productes (Ciproconazol, Ciprodinil, Difeneconazol, Iprodiona, Fenhexamida, Boscalida i Piraclostrobin i Fenbuconazol) aplicats en diversos moments (28, 14, 7 i 3 dies abans de la collita) en funció del termini de seguretat de cada producte. En postcollita, tots els tractaments han produït una reducció significativa del percentatge de fruits podrits (al voltant del 20% després de 7 dies en càmera frigorífica i 5 dies a 20ºC) en comparació amb el testimoni no tractat (75% de fruits podrits en el mateix període), sense que s’hagin observat diferències importants entre productes i estratègies.

El llibre permet conèixer tant a productors com a consumidors 29 varietats de préssec pla i 7 varietats de nectarina plana en forma de fitxa varietal on es detallen aspectes com gràfics de floració i recol·lecció, editors i obtentors a Espanya, característiques del fruit, de l’arbre i de la fructificació, així com dades sobre la qualitat i el perfil sensorial de les varietats.

Producció Vegetal La intensificació del cultiu de l’olivera Aquest projecte, iniciat el 2009, pretén aportar instruments de decisió per a la millora productiva i de la qualitat del producte mitjançant la comparació entre diferents estratègies de reg en cultius intensius d’olivera, l’estudi de la interacció entre nitrogen i potassi, l’acotament dels nivells de nutrients en fulla i fruit d'arbequina segons els factors estudiats i la millora del binomi producció - qualitat a nivell productiu i comercial.

El projecte presentat al Ministeri d’Agricultura, Medi Rural i Marí (MARM) ha rebut una important subvenció de 1.230.150€ que permetrà realitzar varis estudis i projectes, entre els que l’IRTA hi participa, i abordar diversos aspectes d’aquestes oliveres mil·lenàries. L’estudi permetrà determinar el genotip de les oliveres monumentals i caracteritzar les oliveres singulars (aquelles que tenen un genotip únic). D’altre banda, el projecte contempla també d’altres aspectes, com el de l’estudi i producció d’olis resultants d’aquestes singulars oliveres.

L’assaig es realitza sobre la varietat “arbequina” en plena producció amb un marc de plantació de 4.5 x 2.2 m, recol·lecció amb màquina cavalcant i aplicant tres estratègies de reg (R-100: goteig i 100% de les necessitats; RDC: 50% necessitats en els moments de menor sensibilitat al dèficit hídric; i ENT: reg enterrat i 50% necessitats), tres dosis de nitrogen (0%, 100% i 100% amb adob inhibidor de la nitrificació aplicat amb fertirrigació) i dos de potassi (0 i 100%), mantenint la resta d’elements fixos per a totes les parcel·les. La producció mitjana de la parcel·la ha estat de 10.500 kg/ha, sense diferències entre tractaments degut a ser el primer any. El 2010 es preveu obtenir resposta segons els tractaments de reg i el 2011 respecte als nutrients.

Oliveres IRTA als Estats Units El mercat de l’olivera als Estats Units està actualment en creixement i expansió, així com el consum d’oli d’oliva. Aquesta situació ha originat l’interès per a les varietats d’oliveres de l’IRTA i s’han concedit tres noves llicències per a la reproducció i venda de material vegetal de tres clons (Arbequina IRTA®-i-18, Arbosana IRTA®-i-43 i de Koroneiki- IRTA®-i-38) a tres vivers dels Estats Units amb unes previsions inicials de vendes de 300.000 plantes el 2010.

Oliveres mil·lenàries Amb l’Associació Territori del Sénia junt amb la Mancomunitat de la Taula del Sénia s’ha realitzat un inventari complert de les oliveres mil·lenàries o monumentals (de més de 3,5 metres de perímetre de tronc a 1,3 m del terra), comptabilitzant un total de 4.080 exemplars (repartits per 18 municipis), una situació única a tot el món.

Tant la producció com els nous llicenciataris (Novavine, Burchell i Duarte) es troben a Califòrnia, on es donen unes condicions edafoclimàtiques idònies per al conreu de l’olivera, principalment per a les noves plantacions d’alta densitat. A tot el món hi ha actualment prop de 14,6 milions d’oliveres IRTA®-i-18 tant a Espanya com a països que estan expandint el seu conreu com són: Xile, Sud-àfrica, Austràlia, Turquia o els mateixos Estats Units.

Fructicultura Enfortiment de les relacions amb la província oleícola de San Juan (Argentina) El passat juny el Dr. Joan Tous, Director del Subprograma d’Olivicultura, Elaiotècnia i Fruita Seca va visitar la província de San Juan a l’Argentina per participar en una conferència sobre models de plantació de l’olivera i va ser rebut per el Sr. José Luís Gioja, governador de la província de San Juan.

Creix el mercat de les noves varietats d’ametllers A Espanya hi ha actualment uns 600.000 ametllers de les noves varietats IRTA de floració tardana: Vayro, Constantí, Marinada i Tarraco. Aquests ametllers són noves varietats adaptades a un conreu més intensiu i que, al florir més tard, redueixen el risc de les gelades sobre la producció. És per aquests motius per els que els agricultors aposten cada cop més per aquestes noves varietats i fan que les previsions de vendes per als propers anys vagin en augment, i no tant sols a Espanya, si no també a d’altres països com l’Argentina, Xile, Sud-àfrica, Austràlia i els països del Magreb.

Fruit de les diverses reunions i trobades amb diferents entitats de la província de San Juan, s’han aconseguit encetar nous projectes i futures col·laboracions en el camp de l’Olivicultura amb l’INTA, la Universitat de Cuyo o l’Asociación de Viveristas d’Argentina (AVOAR), entre d’altres.

Producció Vegetal

Altres Actuacions Taula Rodona a FruitLogistica sobre innovacions en fruites i expectatives dels consumidors el 5 de febrer a Berlín (Alemanya) II Jornades Nacionals d’Olivicultura de la SECH els dies 2 i 3 de març a la seu de la Diputació de Tarragona

Jornada científica sobre Oli d’oliva i fruits secs com aliments funcionals el 3 de març a la seu de la Diputació de Tarragona

Jornada sobre Noves tècniques per a la presa de decisions en el procés productiu de la fruita el 5 de maig a Lleida XIII Jornada d’exposició de varietats de préssec i nectarina a Gimenells el 30 de juliol Jornada tècnica-exposició de varietats de préssec, nectarina i poma d’estiu el 27 d’agost a l’IRTA Mas Badia

Jornada tècnica de blat de moro per a gra el 8 de setembre a l’IRTA Mas Badia Participació a la Fira de l’Ametlla de Vilagrassa el 20 de setembre Participació al “5th International Symposium on Pistachios & Almonds” del 6 al 10 d’octubre a Sanliurfa (Turquia)

Jornada sobre l’ús del caolí en el control de la mosca de l’oliva el 15 d’octubre a Mas de Bover

XIV Jornada fructícola de pera, poma i préssec a Mollerussa el 21 i 22 d’octubre Jornada sobre Noves tecnologies per a una aplicació de fitosanitaris segura i de qualitat a Penelles (Lleida) el 23 d’octubre

Reunió de la Xarxa Internacional FAO-CIHEAM sobre fruita seca el 3 i 4 de novembre a Saragossa

Participació al XXVI Convegno Peschicolo a Cesena (Itàlia) el 5 i 6 de novembre Participació al Seminari de fruita de pinyol a Ahrweiler (Alemanya) els dies 28 de novembre i 3 de desembre

III Jornada Tècnica de Fructicultura Ecològica a Lleida l’1 de desembre

Cultius Extensius Ancalei i Hispasano: 2 varietats noves fruit del projecte de millora de blat dur

Creació de la Col·lecció Nuclear Espanyola de Blat Dur

El projecte de millora de blat dur a Espanya mitjançant el sistema cooperatiu INIA-Comunitats Autònomes, ha estat coordinat per l’IRTA amb la participació de les comunitats d’Andalusia (IFAPA), Castella i Lleó (ITACYL) i Aragó (CITA).

Varis grups d’investigació espanyols, entre els que hi figura el de Millora de Cereals de l’IRTA de Lleida, s’han coordinat per a crear la col·lecció nuclear espanyola de blat dur. L’origen del germoplasma consistí en les 1.100 accessions de Triticum turgidum L. conservades en el Centre de Recursos Fitogenètics (CRF) de l’INIA. La col·lecció inclourà varietats locals, cultivars antics i espècies afins. Els treballs es van iniciar amb la selecció de 200 accessions representatives dels grups taxonòmics de la col·lecció i de les zones agro-ecològiques del cultiu, que maximitzaven la variabilitat genètica de la col·lecció. Les entrades es van classificar en 9 zones agro-ecològiques i cinc grups taxonòmics, escollint-ne en cada província les que incloïen major variabilitat en altitud i tipus de sòl de la zona de recol·lecció, així com en caràcters agro-morfològics, bioquímics i/o moleculars.

L’objectiu general del projecte ha estat el de l’obtenció de varietats de blat dur per tal de donar resposta als reptes que la producció d’aquest cereal té al nostre país, com són les de:

· Resistència a les malalties més importants. de qualitat superiors a la mitjana dels testi· Índexs monis oficials. · Productivitat elevada i estable. · Adaptació a les principals zones de cultiu d’Espanya. A més d’aquests objectius comuns als quatre subprojectes, l’equip del SP1 (Catalunya) es va plantejar els següents objectius, en col·laboració amb el CIMMYT: depuració i selecció de germoplasma ade· Fixació, quat per a l’estudi de la influència dels gens de sensibilitat al fotoperíode sobre l’adaptació del blat dur a diferents latituds dins del nostre país. d’aquest germoplasma en latituds · Caracterització contrastants. D’aquest projecte, el principal resultat ha estat la inscripció de les varietats ANCALEI i HISPASANO als Registres de Varietats Comercials i Protegides de l’OEVV com a coobtencions IRTA-Junta d’Andalusia-Junta de Castella i Lleó i INIA.

L’estructura genètica de les 200 accessions s’analitzà mitjançant marcadors microsatèl·lits (SSR) i DaRT. Els resultats de 39 SSR permeteren descriure l’estructura genètica de la població en 9 subpoblacions. La diversitat genètica total determinada mitjançant marcadors de gliadines (proteïnes de l’endospermi) fou elevada. Els tres grups taxonòmics es separaren clarament i mostraren al·lels únics per als loci analitzats.

Varietat Ancalei

La col·lecció fou avaluada agronòmicament en el nord, centre i sud del país, donant lloc a la detecció de diferencies entre subpoblacions en caràcters agronòmics d’interès com la precocitat, components del rendiment, contingut de clorofil·la de les fulles, tolerància a la sequera i resistència a malalties.

Producció Vegetal Desenvolupament de germoplasma de blat fariner

Taula 1. Material disponible al final de la campanya 2008/09: Generació

Millora tradicional

En aquest projecte hi han format part centres d’investigació agrària de quatre Comunitats Autònomes: Catalunya (IRTA), com a coordinador, Andalusia (IFAPA), Castella i Lleó (ITACYL) i Castella La Manxa (ITAP).

Encreuaments

150

93 famílies

208 famílies

En els objectius plantejats estava l’increment de la eficiència en la producció de blat fariner a Espanya mitjançant un esquema de selecció i avaluació de genotips en las quatre regions amb major importància en el cultiu d’aquesta espècie.

749 línees

17 famílies

77 línees

Així es va començar un programa de millora en blat fariner amb un procés clàssic d’encreuaments i selecció en les generacions segregants. A tal fi, el primer pas fou escollir una sèrie de possibles parentals, entre varietats i línees, en base a les seves característiques: rendiment, qualitat, resistència a malalties, comportament front a la sequera, fred, calor i d’altres estrés abiòtics. En aquest sentit es creà un grup de 50-60 entrades variable segons l’any (CB) i actualitzant-se en cada campanya. Les fonts principals foren: línees derivades de programes anteriors, varietats comercials destacades i línees i varietats procedents d’assajos internacionals avaluats. El segon pas va ser la realització d’encreuaments entre els parentals indicats, amb la idea d’obtenir noves línees que reunissin les millors característiques dels seus progenitors, realitzant-se un total de 36 encreuaments. El tercer pas consistí en la selecció, en les generacions segregants, aconseguint la generació F4 al final del projecte. Paral·lelament i en un màxim de 30 encreuaments anuals s’ha seguit el mètode SSD (single seed descend), que ha permès avançar dos generacions/any en hivernacle i arribar fins a la generació F6. El material disponible al final del projecte queda resumit en la taula 1.

Mètode SSD

Aquest procés de selecció tindrà continuïtat en pròxims projectes.

Millora de blat fariner des del 1940 La comparació entre varietats cultivades en diferents èpoques permet identificar els factors responsables de l’avenç de la millora, qüestió d’utilitat per a determinar els caràcters que s’han de seleccionar per a continuar incrementant el rendiment i obtenir conreus més sostenibles i de major qualitat. Amb l’objectiu d’establir els avenços deguts a la millora en el rendiment i els diversos factors que el determinen, així com de la qualitat farinera i panificadora, s’ha portat a terme un estudi comparatiu d’una col·lecció de varietats àmpliament cultivades a Espanya al llarg de diferents èpoques des de 1940. Els resultats obtinguts fins ara han permès determinar que la millora genètica del rendiment al llarg dels darrers 70 anys ha estat de més de 45 kg/ha i any (1,37% anual). El nombre de grans per espiga ha sigut el component de major efecte sobre l’increment de rendiment (+1,33% anual), tot i que el pes del gra no s’ha vist pràcticament modificat.

Cultius Extensius Adaptació de varietats xineses d’arròs

Obtenció de varietats d’ordi

Aprofitant el conveni existent entre el CNRRI (China National Rice Research Institute) i l’IRTA, aquest institut de recerca xinés ha cedit material vegetal d’arròs a l’IRTA per tal d’estudiar l’adaptació d’aquest a les condicions edafoclimàtiques del Delta de l’Ebre.

S’ha finalitzat la quarta fase del programa de millora d’ordi que, finançat per l’INIA es porta a terme des de l’any 1992 en col·laboració amb les institucions següents: EEAD-CSIC (Saragossa), ITACyL (Valladolid) i ITAP (Albacete).

L’objectiu és el d’avaluar l'adaptabilitat d'aquestes varietats a les condicions de cultiu i clima del Delta de l'Ebre a través dels diferents components agronòmics i dels seus rendiments.

Els objectius generals d’aquest programa són els de l’obtenció continuada de noves varietats d’ordi adaptades a les condicions de les regions productores, millorar el seu rendiment i l’estabilitat en condicions de conreu sostenible.

Millora de la germinació i nascència de l’arròs

Així es vol explotar el gran potencial de diversitat genètica existent en la col·lecció nuclear espanyola i ja caracteritzada agronòmica i molecularment, mitjançant el seu ús com a parentals i aplicar el sistema de retroencreuament assistit per marcadors a varis casos que impliquen a varis components de la col·lecció nuclear d’ordis espanyols.

Durant la campanya 2009 i a les parcel·les d’arròs de l’IRTA d’Amposta s’ha estudiat l’aplicació del sulfat de ferro per al control de les larves de quironòmids. Els tractaments estudiats han estat: Fe 25 (114 Kg de sulfat de Fe/ha) i Fe 50 (228 Kg de sulfat de Fe/ha) que s’han comparat amb un testimoni no tractat, Fe 0. Els resultats han mostrat que l’aplicació del sulfat de Fe en els moments i a les dosis utilitzades no ha contribuït a la reducció significativa del nivell poblacional de les larves de quironòmids. Els nivells de Cricotopus màxims han estat molt importants, entre 600 larves/m2 (Fe 50) i 1400 larves/m2 (Fe 0), però aquests no han produït danys, ni en la llavor ni en la plàntula, ja que durant les fases més sensibles de l’arròs (germinació i primers estadis) els nivells de larves eren baixos. L’aplicació del sulfat de Fe tampoc ha fet modificar substancialment cap dels paràmetres físico-químics estudiats.

És per això que s’ha decidit continuar amb aquest programa, que ha demostrat la seva eficàcia amb el registre recent de les varietats: Seira, Aicara i, particularment, de la Cierzo. Al llarg d’aquest període s’han desenvolupat i avaluat prop de 23.000 línees experimentals d’ordi i s’han realitzat prop de 3.000 anàlisi de qualitat cervesera. A més de tots aquests resultats obtinguts al llarg de tot el programa, és de destacar també el registre d’una nova varietat (Yuriko) al Registre de Varietats de l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals.

La Dra. Conxita Royo nomenada vocal del Programa de Conservació i Utilització de Recursos Fitogenètics La conservació racional dels recursos fitogenètics realitza l’estudi i la preparació de l’inventari de la diversitat existent. A Espanya, el Programa de Conservació i Utilització de Recursos Fitogenètics inclou en els Plans d’Actuació dins de les seves línees prioritàries, el desenvolupament de l’Inventari de las col·leccions ex situ de la Xarxa del Programa. El passat 27 d’abril, la Dra. Conxita Royo Calpe ha estat nomenada Vocal de la Comissió del Programa de Conservació i Utilització de Recursos Fitogenètics.

Producció Vegetal Avaluació agronòmica i economia d’estratègies per reduir el rentat del nitrat en blat de moro Aquest projecte ha estudiat els efectes de l’adobat nitrogenat mineral i orgànic i el rentat de nitrat en la producció de blat de moro en monocultiu. Els principals resultats del mateix han estat: 1. L’aplicació en quantitats moderades de purí de porc fins a 50 m3/ha i any no és perjudicial ni per al cultiu de blat de moro ni per al medi, ja que les produccions de blat de moro són màximes i l’acumulació de Cu i Zn és molt petita, per la qual cosa es poden seguir aplicant purins durant molts anys amb les quantitats actuals. 2. Les emissions de NH3+ a l’aplicar purí de porc d’engreix en pre-sembra foren entre el 10 i el 18%

del nitrogen amoniacal aplicat i fins el 32% a l’aplicar nitrat amònic. Les emissions d’òxids de nitrogen per nitrificació i desnitrificació s’avaluaren entre un 6 % (aplicació de nitrat amònic) i un 13% del nitrogen aplicat (tractament de purí + NA). 3. La implantació de cultius captura en l’intercultiu de blat de moro pot disminuir el rentat de nitrat en aquest període i no afecta al desenvolupament satisfactori del cultiu posterior. 4. L’alfals com a cultiu previ al blat de moro permet estalviar en l’aplicació de nitrogen i, en alguns casos, amb produccions que superen els 16.000 kg/ha1, no és precís aportar nitrogen després de l’alfals. De totes formes, els resultats depenen molt del tipus de reg. En sistemes de reg a ‘manta’ (per gravetat) el rentat de nitrats del sòl és molt elevat i en aquestes situacions els màxims rendiments productius i econòmics s’obtenen amb aportacions addicionals d’uns 100 kg de nitrogen per hectàrea.

Altres Activitats Arrossaires valencians visiten l’IRTA d’Amposta El passat 4 d’agost, les instal·lacions de l’Estació Experimental de l’Ebre a Amposta (Tarragona) van rebre la visita de 45 arrossaires valencians. Una visita organitzada per l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA) i l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), que va tenir com a objectius conèixer els assajos que s’estan realitzant al Delta de l’Ebre amb l’arròs.

Jornada sobre la gestió agrícola i aplicació de dejeccions ramaderes en cultius extensius a Vilobí d’Onyar el 2 d’abril Jornada sobre el conreu de cereals d’hivern en secà a Verdú i Agramunt el 20 de maig VII International Peach Symposium a Lleida del 8 a l’11 de juny Jornada de camp d’arròs a Amposta el 27 d’agost Jornada tècnica de blat de moro per a gra a Mas Badia el 8 de setembre Jornada sobre Blat de moro i soja el 17 de setembre a El Poal Jornada d’equipaments científics per a l’estudi del sòl, l’aigua, la planta i l’atmosfera el 29 d’octubre a Mas de Bover

Protecció Vegetal Sostenible

El Control integrat de plagues en fruiters i cítrics a Catalunya

Resultats de la lluita contra la mosca de la fruita a Girona

L’estudi de la biologia de la plaga de la mosca de la fruita Ceratitis capitata (Wiedemann), ha permès comprovar que generalment, a les comarques de Tarragona la mosca presenta dos pics poblacionals al llarg de l’any, mentre que a les comarques fructícoles del nord (Girona), solament en presenta un i que, a més, coincideix en el temps (setembre-octubre) amb el segon pic de la zona de cítrics de Tarragona. També s’ha observat una gran variabilitat d’un any a l’altre i que a les comarques del sud de Catalunya hi ha nombroses espècies de plantes hostes de la mosca de la fruita que juguen un paper molt important en el seu desenvolupament, mentre que a les comarques del nord, no hi han aquestes espècies i, per tant, el maneig poblacional es més fàcil. Finalment, els estudis de la tolerància al fred dels adults de les poblacions de Tarragona i Girona, han permès establir el temps que cada una d’elles és capaç de sobreviure en condicions naturals.

El 2009, dins del marc de la lluita obligatòria contra la mosca mediterrània de la fruita Ceratitis capitata (Wiedemann), s’aplicà el mètode de captura massiva a un total de 166,31 ha de fruiters d’ós (presseguers i nectarines) i a 1.624,69 ha de pomers, amb un total de 106.423 mosquers a les comarques fruiteres gironines. L’objectiu ha estat el de controlar les poblacions d’aquesta mosca sense realitzar tractaments insecticides, destruint els fruits no comercials per a evitar que actuïn com a focus de dispersió de la plaga cap a d’altres parcel·les amb collita més tardana.

Amb relació al control de les seves poblacions, la captura massiva ha mostrat bona eficàcia en la protecció de la producció en el cultiu de pomera, però en préssec i amb poblacions altes, la captura massiva per si mateixa no evita l’aparició de danys i es fa necessari un reforç amb algun tractament insecticida. La mateixa situació es produeix en cítrics, on el reforç amb insecticides per evitar danys a la collita s’ha de fer en moltes de les varietats conreades. En les parcel·les de fruita dolça s’ha pogut comprovar que la col·locació de les trampes ben aviat, abans de que la plaga hagi envaït el camp, és un dels punts importants dins de la metodologia d’aplicació de la captura massiva.

Els resultats de la campanya de lluita han mostrat nivells baixos el 2009 que no han provocat danys a les plantacions (0,5% en préssec i 1% en pomes).

El 2009 es va millorar el sistema de monitoratge de la plaga, creant una plataforma a Internet que treballa enllaçant els programes Hespérides® i Google Maps®, permetent visualitzar immediatament la distribució de les captures i el nivell d’aquestes, amb una completa interactivitat.

Producció Vegetal Tècniques de diagnòstic de virus, viroids i fitoplasmes de fruiters de llavor Aquest projecte ha avaluat i transferit protocols pel diagnòstic, mitjançant tècniques moleculars, de virus, viroids i fitoplasmes de perera i pomera per a poder utilitzar aquestes tècniques per a la selecció sanitària de material vegetal d’aquests fruiters, així com determinar si alguns síndromes d’etiologia no confirmada eren causats per virus o fitoplasmes. L’interès de les tècniques de laboratori és el de permetre evitar la indexació en camp, ja que limita en gran mesura la producció de material vegetal certificat. Els resultats han confirmat la validesa i sensibilitat de la tècnica RT-PCR per a la identificació en fruiters de llavor dels virus, Apple stem pitting virus (ASPV), Apple stem grooving virus (ASGV), Apple chlorotic leaf spot virus (ACLSV) i Apple mosaic virus (ApMV), així com la del viroid, Pear blister canker (PBCV). La major sensibilitat en la detecció d’aquests virus i viroids s’ha obtingut amb la tècnica RT-PCR, més que amb la indexació biològica per empelt en indicadors llenyosos.

CONBIOMOL: lluita biològica en enciams i tomàquets El control biològic de plagues basat en la conservació implica el coneixement de les interaccions entre el cultiu, les plagues, els enemics naturals i l’entorn. És per això que aquest projecte, iniciat el 2009, pretén caracteritzar les infraestructures ecològiques per a proveir estabilitat en els sistemes agrícoles aportant recursos (protecció, llocs de reproducció i aliment) als enemics naturals, identificant les plantes candidates per a la conservació de depredadors per a utilitzar-les en els marges dels conreus i utilitzar eines químiques i moleculars per a l’estudi de les relaciones tròfiques, la identificació de l’origen del depredador i l’estat reproductor dels depredadors respecte a les plagues presents en els cultius hortícoles, en particular d’enciam (Nasonovia ribisnigri i Frankliniella occidentalis) i tomàquet (Macrolophus sp). Aquestes eines permetran optimitzar els programes de control biològic per conservació en aquests conreus ja que permeten abordar qüestions difícils de resoldre en els assajos de laboratori.

La detecció mitjançant PCR dels fitoplasmes Candidatus Phytoplasma pyri i Ca.P.mali, causants de l’afebliment de la perera i de la proliferació de la pomera respectivament, ha estat transferida a les empreses i organismes col·laboradors en el projecte. En el cas de la detecció de fitoplasmes també s’ha mostrat la major sensibilitat de la tècnica PCR en comparació amb la indexació en hostes llenyosos. S’ha mostrat la presència mitjançant RT-PCR i PCR de diferents virus i fitoplasmes en arbres de perera i pomera amb malalties d’etiologia no confirmada, com és el cas dels Vein yellows, Ring Mosaic, Red mottle, Russet wart i Chat fruit, el que indica que aquestes malalties es podrien posar de manifest mitjançant anàlisi de laboratori sense necessitat de realitzar la indexació en camp.

Protecció Vegetal Sostenible Identificació, epidemiologia i detecció de fitoplasmes de la vinya Els fitoplasmes són organismes procariotes associats a més de 1000 malalties i que evolutivament provenen de bacteris gram positius, havent sofert una reducció regressiva del seu genoma, cosa que els converteix en paràsits obligats. Es transmeten de planta a planta per insectes homòpters de les famílies Cicadelidae, Cercopidae, Fulgoridae i Psyllidae i a través de la propagació vegetativa. Únicament es troben en el floema de la planta i degut a això, un dels símptomes que s’observen més freqüentment és el de marciment, degut a l’obturació dels vasos del floema. Altres símptomes són deguts a desordres hormonals i metabòlics que provoquen en la planta afectada. En aquest projecte s’han realitzat prospeccions en diferents àrees vinícoles de l’Estat per identificar i caracteritzar els fitoplasmes presents, i s’ha efectuat un estudi epidemiològic del fitoplasma del stolbur, causant de la fusta negra o Bois Noir (BN) de la vinya, a Aragó, Catalunya, La Rioja, Navarra i Rioja alabesa, identificant-ne els insectes vectors, les plantes hostes tant del fitoplasma com del vector i s’han realitzat assajos de transmissió amb cadascuna de les espècies d’insectes identificades com a possibles vectors. L’estudi ha determinat que el fitoplasma del stolbur afectant més a la varietat Chardonnay a l’àrea del Somontano (Aragó) i a les varietats Garnatxa i Tempranillo en determinades parcel·les de La Rioja i Navarra (amb una incidència de la malaltia a les parcel·les afectades entre el 50 i el 80% de ceps malalts). A La Rioja alabesa i a Catalunya s’han localitzat parcel·les afectades però amb incidències molt més baixes (3-20%). No s’han identificat altres fitoplasmes ni BLOs, únicament algun cep positiu de Flavescència daurada en les zones de l’Alt Empordà. Sobre l’epidemiologia de la fusta negra o Bois Noir, en totes les àrees estudiades aquesta espècie es presentava en poblacions molt poc nombroses. El percentatge d’individus de H.obsoletus portadors del fitoplasma oscil·la entre el 25% i el 80%.

Els estudis de transmissió realitzats amb altres espècies d’insectes capturats a les parcel·les varen mostrar que vuit espècies de cicadèlids transmetien el fitoplasma a un medi ensucrat per a insectes i que unes altres quatre: Euscelis obsoletus, Escelidius variegatus, Aphrodes bicinctus i Issus sp., el transmetien a plantes joves de vinya, en assajos in vitro. Les espècies d’insectes identificades amb capacitat de transmissió del fitoplasma, però que no el transmeten a plantes de vinya, poden tenir un paper important en la epidemiologia de la malaltia, al mantenir les fonts d’inòcul del fitoplasma en la zona afectada. La caracterització molecular dels aïllats de stolbur, basat en l’estudi del gen d’elongació Tu, va mostrar que totes les plantes de vinya analitzades, a excepció de les de la varietat Garnatxa de La Rioja, tenien l’aïllat tipus II. En tots els individus de H.obsoletus capturats en las diferents àrees vinícoles estudiades es va identificar l’aïllat tipus II. En els individus d’Escelidius variegatus i Euscelis obsoletus capturats a La Rioja es va identificar l’aïllat tipus I, el mateix que es trobava a les plantes, per el que aquestes espècies podrien estar implicades en la transmissió en aquesta àrea. Convolvulus arvensis es la planta hoste tant del fitoplasma com del vector, identificada amb més freqüència a totes les parcel·les estudiades. Altres espècies com Solanum nigrum i Lavandula sp es varen també identificar com hostes del fitoplasma. La presència d’Urtica dioica, hoste del fitoplasma i del vector, és escassa en las zones vinícoles del país.

Producció Vegetal Epidemiologia de la malaltia de la proliferació de la pomera Entre les principals malalties produïdes per fitoplasmes que afecten a la fructicultura es troben les produïdes per fitoplasmes pertanyents al grup ribosòmic 16Sr-X, entre els que es troben: Candidatus Phytoplasma pyri causant de l’afebliment, Candidatus Phytoplasma mali causant de la proliferació de la pomera i Candidatus Phytoplasma prunorum causant dels European Stone Fruit Yellows (ESFY). Els fitoplasmes d’aquest grup es transmeten principalment per els psyllids, Cacopsylla pyri i C.pyricola per el PD, C.pruni per els ESFY i C.melanoneura i C.picta per l’AP. Aquest projecte iniciat el 2009 pretén realitzar prospeccions per a determinar la presència del fitoplasma, Candidatus Phytoplasma mali en les àrees on es cultiva la pomera, caracteritzar els aïllats presents, determinar les espècies d’insectes que poden ser vectors i determinar les espècies vegetals que actuen com hostes del fitoplasma i dels vectors. L’estudi de vectors es realitzarà tant en les zones on s’hagi identificat la malaltia com en les que no, per determinar el risc que suposaria la introducció de la malaltia en cada àrea. També es planteja com objectiu el de continuar avançant en el desenvolupament de tècniques de diagnòstic de fitoplasmes, sensibles i ràpides. La seqüenciació de noves zones del genoma dels diferents fitoplasmes

del grup 16Sr-X permetrà el desenvolupament d’encebadors i sondes per èsser utilitzats tant per la tècnica de la PCR a temps real com per la PCR clàssica. També la utilització d’encebadors per a l’amplificació de seqüències repetides en el genoma dels fitoplasmes, pot presentar major sensibilitat en la detecció, al obtindre una major quantitat de producte amplificat. També es proposa seguir avaluant diferents mètodes d’extracció i pressa de mostres que simplifiquin el diagnòstic de fitoplasmes. S’estudiarà la fitopatogenicitat i virulència del aïllats dels fitoplasmes del grup 16Sr-X, presents en fruiters de llavor i pinyol al nostre país. La caracterització d’aïllats es farà mitjançant l’estudi de la variabilitat present en els gens que codifiquen per proteïnes de membrana. Un altre dels objectius del projecte és desenvolupar mètodes de control de les malalties causades per fitoplasmes del grup 16Sr-X en fruiters de llavor i pinyol, i determinar l’activitat antifitoplasmàtica de substàncies inhibidores del desenvolupament de diferents microorganismes, així com de substà ncies inductores de resistència a patògens. També es volen assajar diferents tractaments de termoteràpia amb aigua calenta, per tal d’eliminar la possible presència de fitoplasmes en el nou material vegetal de plantació. Així mateix es vol avaluar si la micorrització del planter de pomera i prunera incrementa la tolerància a fitoplasmes del grup 16Sr-X.

Genòmica i Biotecnologia Melonòmics: primera seqüenciació del genoma d’una espècie major a Espanya Científics espanyols, entre els que hi participen investigadors de l’IRTA a través del CRAG (Centre de Recerca en Agrigenòmica), han obtingut el primer esborrany de la seqüència del genoma del meló en el marc del projecte Melonòmics. L’esborrany de la seqüència del genoma del meló abraça quasi un 80% d’aquest i s’ha obtingut utilitzant la plataforma d’alta seqüenciació de la companyia Roche (GS FLX Titanium). Entre els resultats obtinguts en la recerca s’indica que el meló té un genoma d’uns 450 Mb en els seus 12 cromosomes, i les primeres dades apunten a que conté uns 26.000 gens, un nombre similar al del genoma humà. El projecte Melonòmics és un projecte de 4,1 milions d’euros i tres anys de durada que començà a principis del 2009. Està finançat per la Fundació Genoma Espanya, cinc Comunitats Autònomes que, en el cas de Catalunya, es realitza a través del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), conjuntament amb centres d’investigació d’Andalusia, Castella-La Manxa, Madrid, Múrcia i cinc empreses privades (Semillas Fitó S.A., Syngenta Seeds S.A., Roche Diagnostics S.A., Savia Biotech S.A. i Sistemas Genómicos S.L.). Durant els tres anys de durada del projecte, a més de la seqüenciació del genoma d’una línia de meló, es pretén caracteritzar un gran nombre de varietats d’aquesta espècie presents en els bancs de llavors espanyols (incloent varietats tradicionals) i aprofitar la variabilitat natural de l’espècie per a generar noves varietats de meló amb interès agronòmic. “Els principals objectius de la millora genètica de meló, en el marc del projecte Melonòmics són els d’identificar varietats resistents a malalties, com ara les produïdes per fongs, i contribuir a la millora de la qualitat del fruit” afirma Pere Puigdomènech, coordinador científic del projecte i director del CRAG. Un cop obtingut aquest primer esborrany del genoma, a partir d’ara caldrà concloure l’acoblament d’aquest i refinar la seqüència utilitzant altres tècniques de seqüenciació disponibles i anotar els gens.

Actualment, l’esborrany de la seqüència ja permet començar la feina en els diferents grups i empreses implicats de cara al descobriment de nous gens i marcadors per a seleccionar noves varietats d’interès econòmic. A la finalització del projecte es posarà a l’abast de la comunitat científica internacional un genoma de referència per la seva qualitat final.

Producció Vegetal Genòmica de la Maduixa L’objectiu principal de l’estudi de la Genòmica de la maduixa és entendre els trets de la genètica de Fragaria i aplicar-la per augmentar la qualitat del fruit. La maduixa cultivada, Fragaria × ananassa, és l’espècie econòmicament més important del grup dels fruits de bosc. No obstant això, la maduixa cultivada és una espècie alo-octoploide i genèticament complexa. La maduixa silvestre, Fragaria vesca, parent diploide de la maduixa conreada, es pot considerar un organisme model i ideal per a estudis de genètica directa i reversa degut a les seves característiques: un genoma petit, un cicle reproductiu curt, una fàcil propagació (vegetativa i per llavors) i susceptible de ser transformada genèticament. El treball actual es dirigeix cap a: 1. Cartografia i anàlisis de QTLs. Desenvolupar noves eines de genòmica en Fragaria, construir i comparar mapes en espècies diploides i octoploides per a la seva ulterior aplicació a les anàlisis de caràcters quantitatius i detecció de QTLs de qualitat de fruit (forma, color, fermesa, sòlids solubles, qualitat nutritiva, contingut en sucres, capacitat antioxidant total, vitamines). 2. Introgressió genòmica. Desenvolupar una col·lecció de línies quasi-isogèniques en l’espècie diploide que portin fragments de genomes silvestres com a eina per als estudis de caràcters quantitatius. 3. Genòmica comparativa. Establir la comparació a nivell de mapes i de seqüències genòmiques entre diferents espècies de la família Rosaceae (Prunus i Fragaria). L’IRTA de Cabrils té experiència en el desenvolupament de marcadors moleculars (RFLP, SSR. SNP), la construcció de mapes de lligament a espècies poliploides i diploides, la realització de mapes de “bins”, la comparació de mapes, els mapes físics, el clonatge posicional, la selecció assistida per marcadors (MAS), l’anàlisi del QTLs de qualitat de la fruita, qualitat nutricional i característiques de resistència. En l’actualitat es tracta d’identificar, mitjançant anàlisi de eQTL, marcadors associats a la qualitat nutricional de la fruita que s’utilitzaran per a la selecció assistida per marcadors a les empreses i augmentar així la qualitat nutricional de maduixa per als consumidors.

Genòmica i Biotecnologia Activitats del Subprograma de cultiu in vitro L’activitat actual del Subprograma de Cultiu in Vitro es pot dividir en quatre àrees: 1. Micropropagació i rescat d’embrions en el programa de millora de fruita dolça a. Projecte INIA de selecció de portaemplets de perer tolerants a clorosis fèrrica en col·laboració amb l’Estació Experimental de Lleida i Mas Badia, a més de l’INRA d’Angers (França). b. Clonació de material seleccionat en el programa de millora de portaempelts de Prunus i de Malus, en col·laboració amb l’Estació Experimental de Lleida i Mas Badia. c. Rescat d’embrions d’encreuaments entre varietats primerenques de presseguer i nectarina, en que els embrions són inviables, dintre del programa d’obtenció de noves varietats. d. Rescat d’embrions d’encreuaments entre varietats primerenques de presseguer i nectarina per a AgroSelectoin Fruits (França). e. Propagació de plantes aromàtiques i/o ornamentals.

2. Línies doble haploides (LDHs) en hortícoles com a línies pures per a la producció d’híbrids comercials. a. Projecte d’obtenció de LDHs en tomàquet, finançat per l’INIA i per la Unitat Mixta Fitó-IRTA. b. Obtenció de LDHs en pebrot, albergínia, meló, cogombre, síndria i carabassó. c. Producció de LDHs d’espàrrec dintre de la Unitat Mixta Planasa-IRTA. 3. Línies tetraploides en hortícoles com a parentals per a la producció d’híbrids sense llavors. a. Obtenció de línies estables 4n en meló. b. Obtenció de línies estables 4n en síndria, per a la producció d’híbrids comercials 3n sense llavors. 4. Transformació genètica en plantes d’interès. a. Transformació genètica en pebrot, meló i tomàquet per a la posta a punt o millora de les eficiències de transformació genètica, per a l’expressió de gens d’interès. b. Millora de la tècnica de transformació. c. Millora del protocol de transformació del meló tipus “Piel de sapo”. d. Assaigs de transformació en tomàquet, primer amb el cultivar microtom, per a establir el protocol, i desprès aplicar-se a línies comercials. e. Transformació d’arròs i de tabac. f. Expressió de gens en forma transitòria en tabac.

Producci贸 Vegetal

Producci贸 Animal

44. Genètica i Millora Animal 48. Nutrició, Salut i Benestar Animal 52. Aquïcultura 56. Sanitat Animal

Genètica i Millora Animal Projecte sobre hibridació en perdiu roja S’ha participat en el projecte “Estudi de mètodes genètics utilitzats pels laboratoris d’anàlisi per determinar la hibridació de la perdiu roja: establiment d’un mètode comú”. La seva participació ha estat finançada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i per a l’organització promotora que és FEDENCA (Fundació per a l’estudi i defensa de la naturalesa i la caça). L’estudi s’ha desenvolupat en cinc organitzacions espanyoles de recerca i una francesa. S’ha posat a punt un sistema basat en 23 marcadors SNP (Single Nucleotid Polimorphism) de DNA per determinar el grau d’introgressió de la perdiu chukar (Alectoris chukar) en la perdiu roja (Alectoris rufa). El mètode ha estat validat i acceptat per tots els organismes de recerca participants, els quals han creat un consorci per a procedir a l’anàlisi de les poblacions domèstiques de perdiu roja, ja sigui per sol·licitud dels propis criadors, de l’Administració o dels tribunals. D’aquesta manera es podrà certificar la puresa genètica de les poblacions de qualitat i impedir la solta a la naturalesa de perdius roges hibridades amb perdiu chukar. Al mateix temps, això permet a l’IRTA poder donar un servei d’assessorament a la gestió genètica de les explotacions avícoles dedicades a la producció de perdiu per activitats cinegètiques.

Producció Animal La conservació de les races de gallines catalanes

La millora de la raça Prat i de les gallines balears

Durant el 2009 s’ha continuat desenvolupant el programa de conservació de races de gallines catalanes Prat, Penedesenca i Empordanesa conjuntament amb l’associació de criadors de cada una d’elles. S’ha seguit amb l’activitat de gestió dels llibres genealògics, iniciada el 2008, la qual cosa es fa possible a través de les ajudes que atorga el DAR a les associacions de criadors que treballen per la conservació de races de protecció especial. Aquesta activitat ha permès organitzar uns programes de conservació en els que intervenen criadors i l’IRTA, disposant de tot un estoc d’aviram repartit sota control i amb la seva genealogia identificada. Ambdues coses, el tenir aus a diferents indrets i poder fer aparellaments de baixa consanguinitat, ha acabat donant molta més seguretat a la conservació de les esmentades races.

Per sol·licitud del Consell Regulador de la IGP “Pollastre i Capó del Prat” i amb el finançament del Parc Agrari del Baix Llobregat s’ha continuat amb la conservació i selecció per pes i conformació pectoral del que denominem estirp paterna de raça Prat, que fou obtinguda per l’IRTA fa uns anys i és utilitzada per a l’obtenció del pollastre de raça Prat millorat, i que s’utilitza per a obtenir el pollastre i capó que es produeixen dins de la IGP. D’altre banda, i a través d’un contracte amb l’IBAB,SA (Institut Balear de Biologia Animal, S.A.) s’han continuat “in situ” amb la direcció del programa de recuperació, definició, conservació i caracterització de les races de gallines de les illes balears. S’ha treballat amb les races menorquina, mallorquina i eivissenca. S’ha realitzat un estudi de caracterització comparada fent referència a creixement, producció d’ous i morfologia. S’han trobat diferències importants entre elles per sostenir que es tracta de races diferents i s’ha preparat l’informe per demanar, com ja tenen les altres dues, el reconeixement oficial de la gallina eivissenca

Genètica i Millora Animal Baixa variabilitat genètica entre els porcs francesos i espanyols

PIGER: 4.300.000 registres per a la gestió i avaluació de reproductors

En un estudi portat a terme conjuntament entre investigadors espanyols (de l’IRTA i la Facultat de Veterinària de la UAB) i francesos (de l’INRA, l’IFIP i Labogena), s’han estudiat la variabilitat genètica existent en les races Duroc, Landrace, Large White i Pietrain a partir de 4.860 controls de paternitat mitjançant marcadors microsatèl·lits.

PIGER es l’acrònim del Programa Integral de Gestió Genealògica, Control Reproductiu i Avaluació Genètica de Races Pures Porcines que es du a terme des de el Centre de Control i Avaluació de Porcí de l’IRTA a Monells (Girona) per a les empreses de l’ANPS i l’ACPS. Aquest programa es basa en l’anàlisi continuat de quasi 4,3 milions de registres amb tota la informació dels llibres i registres genealògics de les races porcines a Espanya.

L’objectiu ha estat el d’estudiar les freqüències de 10 marcadors comuns als anàlisis espanyols i francesos en aquestes poblacions. Tot i que la diversitat genètica queda agrupada per races, s’ha vist una major diversitat dins les poblacions de Large White i menys en les de Duroc (que s’explicaria per el nombre petit d’individus “fundadors”). Aquest aspecte és també menys marcat en els Pietrain degut a les importacions d’exemplars belgues i alemanys. En definitiva, els 10 marcadors microsatèl·lits comuns entre França i Espanya, utilitzats en aquest estudi i d’ús en els controls de paternitat, ha permès diferenciar correctament les 4 races, amb un percentatge de filiació mínima del 95%. Això es deu al gran polimorfisme dels microsatèl·lits utilitzats, a la gran proximitat entre les poblacions d’una mateixa raça i a una bona diferenciació de les 4 races entre elles.

Aquesta xifra és el resultat del seguiment, contrastació, validació i anàlisi de la informació genealògica i reproductiva dels reproductors selectes de raça pura, qualificats morfològicament segons l’estàndard racial, inscrits en els llibres genealògics dels nuclis de selecció porcina del nostre país adscrits a l’ANPS o a l’ACPS. Aquests registres es complementen amb els resultats de les proves oficials de valoració de reproductors porcins selectes en granja, en estació (productiu i de rendiment carni) i les seves corresponents avaluacions genètiques. En el 2009 s’han enregistrat fins a 120.000 animals de raça pura procedents de quasi 20.000 camades i originats a partir de 12.000 reproductors purs utilitzats en 37 nuclis de selecció. Cada any es seleccionen en base als resultats de la qualificació genètica i morfològica, dels seus testatges i avaluacions genètiques uns 7.000 nous reproductors millorants que substitueixen als existents. La resta d’animals es distribueixen a les empreses de multiplicació o als centres d’inseminació artificial.

Producció Animal La granja Castellets guanya el Porc d’Or de Diamant Iniciats l’any 1994 s’ha arribat el 2009 a la 16a edició de la tradicional gala d’entrega dels Premis Porc d’Or. En aquesta ocasió, l’acte va tenir lloc a Vic (Barcelona) i ha estat una autèntica festa del sector, ja que hi han assistit més de 650 persones entre representants del sector i autoritats. De les 82 explotacions de porcí finalistes que optaven als 45 premis Porc d’Or en aquesta edició, el jurat va decidir que el Premi Especial Porc d’Or de Diamant de 2009 recaigués a la Granja Castellets, de Taradell (Barcelona). Aquesta granja també aconseguí al 2008 i 2007 el Premi Especial a la Màxima Productivitat.

El representant de la Granja Castellets recollint el Porc d’Or de Diamant

La Granja El Clos, de Santa Cecilia de Voltregà (Barcelona) va obtenir el Premi Especial a la Màxima Productivitat a l’aconseguir una mitjana de 31,45 garrins deslletats per truja i any, xifra impressionant i la més elevada aconseguida de les edicions dels premis. El Premi Especial del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí viatjà a Galícia, a la Granxa O Pino, de la localitat corunyesa d’O Pino.

Panoràmica general de la sala on s’entregaren els Porc d’Or 2009

Nutrició, Salut i Benestar Atordiment amb nitrogen en porcí

Welfare Quality: primers protocols de benestar animal

L’objectiu general d’aquest projecte finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia, ha estat el d’avaluar l’exposició a una concentració atmosfèrica del 98% de nitrogen i a una barreja d’un 70% de nitrogen i un 30% de CO2 com a sistema humanitari d’atordiment previ al sacrifici en porcí i que s’ha dut a terme a l’escorxador experimental de l’IRTA que disposa d’un sistema d’atordiment per CO2.

Investigadors europeus del programa Welfare Quality®, entre els que han participat investigadors de l’IRTA han desenvolupat els primers protocols per a avaluar el benestar dels animals de granja.

Els resultats obtinguts indiquen que una atmosfera del 98% de nitrogen no pot aconseguir a l’interior del pou una concentració d’oxigen suficientment baixa com per a provocar la inconsciència en el bestiar porcí. Per altre banda, l’exposició a una concentració atmosfèrica de les barreges del 70% de nitrogen i del 30% de CO2 (70N30C), del 80% de nitrogen i del 20% de CO2 (80N20C), i del 85% de nitrogen i 15% de CO2 (85N15C) resulten aversives en porcí. Amb referència al període d’inducció a la inconsciència, aquest és superior en animals exposats a una concentració atmosfèrica de 70% de nitrogen i del 30 % de CO2 (70N30C), 80% de nitrogen i 20% de CO2 (80N20C), i del 85% de nitrogen i 15% de CO2 (85N15C), que respecte a una concentració del 90% de CO2. Finalment s’ha observat que la qualitat de la canal i de la carn, tot i no aparèixer diferències significatives, resultà menys afectada en animals atordits amb el 90% de CO2.

Welfare Quality® va definir 4 principis de benestar animal: bon allotjament, bona alimentació, bona salut i comportament adient i va identificar 12 criteris de benestar animal diferents, però complementaris entre sí. Aquests sistemes ajudaran als productors a entendre el nivell de benestar animal en la seva unitat i a millorar les seves pràctiques amb programes de certificació que garanteixin als consumidors estàndards elevats de benestar animal. De la mateixa forma, els productors es beneficiaran d’una millora en els nivells de benestar animal basats en les recomanacions procedents de les avaluacions realitzades a les seves granges. Els protocols s’han desenvolupat per a vaques de llet, vaques de carn, vedells d’engreix, truges reproductores, porcs d’engreix, gallines ponedores i pollastres d’engreix.

Producció Animal Ovelles que produeixen llet enriquida amb omega-3

El transport de xais i la qualitat de la carn

En l’actualitat ja es comercialitzen llets i derivats lactis enriquits amb omega-3. Així, el fabricant substitueix part o tot el contingut dels greixos saturats de la llet per greixos insaturats o poliinsaturats (com l’omega-3, entre d’altres), atorgant-li així a l’aliment funcional propietats beneficioses per a la salut cardiovascular del consumidor.

El subprograma de benestar animal ha participat en el projecte coordinat pel “Istituto Zooprofilattico Sperimentale dell’Abruzzo e Del Molise G. Caporale” (Itàlia) i finançat pel Programa Nacional de Recerca Italià (20092010), sota el nom de “Gestió de qualitat de la carn i el benestar dels animals: efecte del transport sobre l'estrès i la qualitat de la carn dels xais”.

En aquest camp, dos grups d’investigadors, per un cantó de l’IRTA, i, per l’altre, del CSIC del Instituto del Frío, han aconseguit que, de forma natural, mitjançant la suplementació en l’alimentació de les ovelles amb llavors de lli i farina de gira-sol, obtenir llet d’aquests animals enriquida en àcids omega-3 i àcid linoleic conjugat (CLA), al que s’atribueixen potencials activitats anticancerígenes i anticolesterolèmiques i, al mateix temps, disminuir el contingut en àcids grassos saturats. En definitiva, amb aquesta alimentació s’obté una llet d’ovella que presenta, de forma natural, un perfil d’àcids grassos més saludable.

L’estudi ha mesurat els efectes que l’estrès de les condicions de transport (durada, densitat, microclima) produeixen en els xais i la influència sobre la qualitat de la carn (pH, glicògen, lactat, color, tendresa, pèrdua per degoteig, etc.).

A més, aquesta llet s’ha utilitzat per a elaborar formatges i, en el procés d’elaboració i maduració, no s’ha modificat el perfil d’àcids grassos de la llet de partida.

Les conclusions del projecte han estat que el transport al voltant de 20 hores de durada té pocs efectes sobre la qualitat de la carn dels xais en comparació amb els viatges curts, encara que els animals han de mobilitzar l'energia, com demostren els valors més alts de metabòlits del cortisol en la femta. Una preocupació important des del punt de vista del benestar animal és el fet que els animals poden romandre durant llargs períodes sense beure. Una causa possible d'això és la manca d'habituació als beuredors del vehicle, tot i que altres causes han de ser estudiades en el futur.

Els resultats obtinguts han estat objecte d’una patent que s’ha llicenciat a l’empresa Lodyn S.L.

Consells durant el transport de xais Durant el 2009 s’ha participat en el projecte finançat per l’EFSA en què l’objectiu principal ha estat el desenvolupament de les directrius d'avaluació del risc i la metodologia de treball relacionats amb els aspectes de benestar durant el transport d’animals d’abast, inclosos els peixos. En el projecte s’han identificat els principals components per avaluar el benestar dels animals durant el transport i els riscos principals en cada fase d’aquest (preparació per al transport, càrrega i descàrrega, previsió de l'espai, alimentació i subministrament d'aigua, disseny de vehicles, pla de viatge i qualitat de la conducció) . El projecte s’ha publicat a la pàgina web de l’Autoritat europea de seguretat alimentària (EFSA).

Nutrició, Salut i Benestar Ovultest: detecció ràpida de progesterona i estradiol en llet per a una millor inseminació

Pathomilk: una nova eina per al maneig del ramat

Ovultest és el nom del projecte que ha desenvolupat un immunodetector ràpid de progesterona i estradiol en llet per tal de predir el millor moment per a inseminar les vaques lleteres i optimitzar així el procés d’inseminació artificial.

Les malalties del vaquí de llet altament contagioses i perilloses per als homes i els animals (brucelosi, paratuberculosi o la mastitis) s’han de diagnosticar fins ara d’una en una, amb cultius microbiològics complexos o tècniques cares (PCR), necessiten l’extracció de sang i els resultats requereixen al voltant d’una setmana per arribar als productors i veterinaris.

L'èxit en la inseminació artificial en boví lleter depèn de la bona i precisa detecció del zel en l’animal. En moltes granges, la fecunditat és encara objecte de seguiment pels ramaders mitjançant l'observació de canvis en el comportament de la vaca que indiquen que l’animal s'acosta a l’ovulació (augment de l'activitat, nerviosisme i predisposició a ser muntada per altres animals del ramat).

Resoldre aquest problema ha portat a un consorci d’empreses i d’instituts de recerca a treballar en el projecte Pathomilk i al desenvolupament d’un prototip d’analitzador multipatògen que detecti els patògens més comuns en el ramat i reduieixi les pèrdues per causes sanitàries.

Estudis recents indiquen que el 85-90% de les inseminacions sense èxit són causades pel fracàs en la detecció de zel i només un 10-15% a causa de la taxa de concepció. El projecte ha aconseguit desenvolupar un prototip totalment automatitzat, un immunodetector de progesterona i estradiol en llet basat en un assaig immunològic amb un sistema de detecció amperomètrica. La immunodetecció es desenvolupa finalment en un suport sòlid i s’han obtingut uns límits de detecció de 2-3 ng/ml per progesterona i de 4-5 pg/ml per a estradiol, ambdós dins dels requeriments especificats del sistema.

Basat en la hibridació DNA/RNA i utilitzant un plasmó de ressonància de superfície, aquest prototip pot detectar un patògen en 10 mostres de llet o 10 patògens en una sola mostra de llet i amb una sensibilitat de 102103 UFC/ml (Unitats Formadores de Colònies), pel que és capaç de detectar mastitis subclíniques. I tot això en tant sols un dia, el que permet avançar els temps d’inici d’un tractament.

Producció Animal Revisió d’agents detoxificants de micotoxines en pinso Les micotoxines són molècules petites i molt estables, extremadament difícils d’eliminar o eradicar, i que entren en la cadena alimentària mantenint totes les seves propietats tòxiques. Les micotoxines de major preocupació com a contaminats dels pinsos són les aflatoxines, l’ocratoxina A, les toxines de Fusarium (tricotrecens com el dioxinivalenol, les fumonisines, el diacetoxiescipenol, el nivalenol, la toxina T2 i la HT2).

Un altre dels objectius del projecte ha estat el de definir de manera precisa les subcategories d’absorbents i detoxificants de micotoxines, basat en les seves propietats funcionals, manera d’acció i característiques biològiques, físiques i químiques (enzims, microorganismes, biomolècules). S’ha recopilat una exhaustiva llista de pinsos i s’ha elaborat una llista de pinsos amb major risc de contaminació que s’han contrastat amb els additius més efectius. S’ha prestat especial atenció al possible ús d’absorbents i detoxificants sols o en combinacions contra micotoxines (també soles o en combinacions). Arran dels resultats obtinguts es proposaran criteris pel control de l’adequació i seguretat dels additius del pinso i per a l’eliminació o reducció de les micotoxines en pinsos.

XI Simposi Internacional de Fisiologia Digestiva de Porcs

Els dies 19 a 22 de maig es va celebrar a Montbrió del Camp (Tarragona), el XI Simposi Internacional de Fisiologia Digestiva en Porcs. El simposi va comptar amb més de 350 participants provinents d’una trentena de països d’arreu del món. El simposi constà d’un total de cinc sessions en les quals es varen presentar un total de 200 comunicacions. Les estratègies per reduir els efectes de les micotoxines van des de disminuir la seva biodisponibilitat mitjançant agents absorbents en el pinso a la degradació de les micotoxines amb bacteris, fongs o enzims com a agents biotransformadors. Els objectius específics del projecte han estat els de proveir d'una revisió crítica i extensa dels agents detoxificants de micotoxines, la seva manera d'acció i els beneficis i riscos associats a la seva utilització com a additius en pinsos. Aquesta revisió servirà per a establir les guies per al control de riscos i eficàcia dels agents detoxificants per a micotoxines en pinsos.

Aqüicultura Grup de Recerca consolidat de reproducció i cultiu larvari d’organismes aquàtics El grup de recerca emergent de reproducció i cultiu larvari d’organismes aquàtics ha passat a ser un grup consolidat, d’acord amb les directrius de l’AGAUR. El grup el formen actualment 8 investigadors, 6 becaris predoctorals i 3 tècnics de suport, i es dedica fonamentalment a l’estudi de les condicions (físico-químiques i hormonals) que regulen la reproducció d’organismes marins susceptibles de cultiu a nivell intensiu per a obtenir postes viables que donin llloc a larves. D’aquestes larves, s’estudien les condicions més adequades per al seu cultiu intensiu (zootècnia), els requeriments nutricionals, la capacitat per a ingerir i digerir l’aliment (enzimologia i histologia), l’ús de dietes artificials (microdietes i pinsos) fins a arribar a l’obtenció de juvenils en quantitat i qualitat suficients.

Els objectius principals del projecte són: 1. Dissenyar PCRs múltiplex de marcadors genètics, microsatèlits, que permetin caracteritzar de forma més ràpida i econòmica estocs de reproductors i descendents d’orada i inferir les relacions de parentesc sota posta massal. 2. Maximitzar la contribució, en termes de nombre de famílies, a través de postes massals controlades que desemboquin en l’establiment d’un model d’encreuaments en els nuclis de reproductors que harmonitzi els interessos comercials de la indústria amb l’obtenció d’informació genètica dels lots de producció. 3. Quantificar la interacció genotip-ambient a través del cultiu de diferents lots de descendents provinents de diferents estocs de reproductors en diferents sistemes d’engreix (gàbies flotants, estuaris) i regions (insular i continental). 4. Estimar les heretabilitats dels caràcters d’interès i les correlacions genètiques i fenotípiques entre aquests, per tal de que el sector industrial disposi d’una informació que li permeti prendre decisions més adequades de cara a explotar la rendibilitat, sense modificar substancialment la seva idiosincràsia de producció. Durant l’any 2009 s’han produït, en cada Comunitat Autònoma, postes d’un estoc de reproductors prèviament genotipat, així com juvenils que s’han intercanviat entre els centres. Un nombre fix es queda als centres i l’altre ha anat a empreses del sector.

Un programa pilot de millora genètica d’orada Amb finançament de la Junta Asesora de Cultivos Marinos (JACUMAR), en aquest projecte iniciat el 2009 hi participen, a més de Catalunya, les Comunitats d’Andalusia, Canàries i Múrcia, en col·laboració amb les Universitats de Las Palmas, Múrcia, Politècnica de Múrcia, Oviedo, Politècnica de València i l’Instituto de Técnicas Forenses de Las Palmas així com les empreses Veta la Palma (Cadis), Cultimar (Barcelona), Culmasur S.A. (Gran Canària), Canexmar S.L. (Huelva) i Servicios Atuneros del Mediterráneo S.L. (Múrcia).

Una cop arribin a la mida comercial, en engreix, es sacrificaran 1.000 peixos i s’estimarà el rendiment canal, del filet, les deformacions, etc. per tal de crear una base de dades que es confrontarà amb el genotipat dels individus.

Producció Animal Comportament i nutrició: claus en la reproducció del llenguado

Estreta col·laboració amb el Skretting Aquaculture Centre

La cria del llenguado senegalès (Solea senegalensis) necessita d’un subministre d’ous de bona qualitat obtinguts de reproductors en captivitat. Si bé els reproductors salvatges capturats tenen una producció d’ous fèrtils acceptable, aquells que han nascut en captivitat o no ponen o la posta és de mala qualitat, tot i ser els reproductors fèrtils. En els estudis que s’han portat a terme a l’IRTA s’ha intentat explicar aquest fenomen. Sembla ser que el comportament reproductiu pot ser un dels causants d’aquesta disfunció (natació conjunta durant la posta, persecucions mascle-femella, etc). També sembla tenir influència l’estat nutricional, ja que s’ha observat que els exemplars en captivitat tenen un major contingut de lípids en fetge i gònades (i menys proteïnes). Aquest fet podria indicar que existiria una interacció entre la nutrició, la producció d’hormones i el comportament reproductiu que afectaria a la capacitat reproductiva dels llenguados. El Skretting Aquaculture Research Center (Skretting ARC) és el centre de recerca que aquesta multinacional té a Noruega i que s’encarrega de coordinar els assajos que, a escala comercial, es fan als diferents centres de recerca amb els que treballen. Les relacions de col·laboracions amb l’IRTA es remunten a l’any 2006 i durant aquest últims anys les proves realitzades han estat orientades a millorar la nutrició i la salut dels peixos. S’ha treballat amb matèries primeres de diversa procedència, seguretat i qualitat de l’aliment en orada i llobarro, des de juvenils (a partir dels 5 grams) fins a l’etapa de finalització de l’engreix (més de 400 grams). Aquesta col·laboració ha permès a Skretting ARC oferir als productors de pinso la possibilitat d’ajustar les dietes en aquestes dues especies en funció de l’edat dels exemplars, quedant patents clares diferències en els requisits en la composició de l’aliment en les dues espècies. La recerca ha estat efectuada a les diferents unitats de recirculació del centre de Sant Carles de la Ràpita, ja que permeten un total control dels principals paràmetres com són la temperatura, la salinitat, el flux d’aigua, l’oxigen i el pH, permetent establir una clara relació entre la temperatura i la dieta.

Aqüicultura Producció de microalgues per a l’alimentació de rotífers i artemies

ALARMTOX: bivalves més segurs per al consum

Monzon Biotech, S.L. és una empresa situada a Osca i que forma part del grup Sales Monzón, S.A., que ha fet servir l’aigua calenta salobre procedent de l’extracció de sal d’una veta situada a uns 300 metres de fondària, juntament amb el CO2 originat de la combustió de les bombes utilitzades per a la seva extracció, per a produir microalgues de manera intensiva.

En nombroses zones del litoral estatal l’aqüicultura de bivalves representa una activitat econòmica important, tant en xifres absolutes de producció, com a element d’atracció turística. La presència de microalgues productores de toxines (ficotoxines) en les aigües, pot deteriorar la qualitat del marisc, produint diverses patologies gastrointestinals o dermatològiques en els consumidors. Les microalgues també poden causar greus alteracions en la biodiversitat dels ecosistemes fluvials i litorals, amb conseqüències mediambientals i agrícoles importants (desequilibri de l’ecosistema i intoxicació del bestiar). A més, la detecció d’aquestes en les zones productores de marisc comporta el seu tancament i els conseqüents perjudicis econòmics per als productors. La vigilància en les zones productores de marisc es porta a terme, de forma habitual, por diversos organismes, com és el cas de l’IRTA a Catalunya. Per tant, la millora en la detecció d’aquestes biotoxines, tant a nivell de sensibilitat com de rapidesa, és clau per poder garantir, entre d’altres, major seguretat als consumidors.

Aquestes microalgues s’estan avaluant per al seu ús en l’aqüicultura, especialment com a aliment per a produir rotífers, que és el primer aliment que rebran les larves de peixos marins, engreixar artemia, segona alimentació viva, i el seu ús durant el procés de cultiu larvari. Per això s’ha fet un cultiu massiu de rotífers en “batch” i a posteriori s’han fet assajos comparatius amb els diferents productes que es venen de manera comercial, de forma que s’ha pogut avaluar el creixement de les poblacions, la supervivència, la seva composició bioquímica i la seva capacitat probiòtica. Actualment es treballa en millorar els procediments de producció i l’efecte que les diferents presentacions del producte poden tenir.

El projecte “ALARMTOX” té com a objectiu desenvolupar assaigs i biossensors per a la detecció de biotoxines de medis aquàtics per tal de garantir la qualitat de l’aigua i proporcionar bivalves segurs per al consum humà. Aquest projecte s’ha iniciat el 2009 i té una durada inicial de dos anys. Es tracta d’un projecte finançat per la Unió Europea (fons FEDER) i englobat dins de l’eix d’innovació del SUDOE (Sudoest Europeu). El projecte, del qual l’IRTA és coordinador, compta amb 4 socis principals: el BIOMEM-UP de la Université de Perpignan (França), el CRITT-INSA, Bio-Industries dels Instituts Nationaux des Sciences Appliquées (França), l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IIQAB-CSIC). A més, compta amb la participació de 7 socis més per a la tramesa de mostres per analitzar.

Producció Animal Detecció de toxines diarreiques i lipofíliques

Són els plaguicides els responsables de la mortalitat d’ostrons?

En aquest projecte s’han desenvolupat mètodes de cromatografia líquida amb detecció fluorimètrica i d’espectrometries de masses per a l’anàlisi multianalit de toxines lipofíliques per a mostres de bivalves i de fitoplàncton, així com els protocols d’extracció.

Al llarg dels darrers anys s’han produït episodis de mortalitats a les poblacions de bivalves (fonamentalment ostró) els quals s’han estudiat d’una manera dirigida mitjançant actuacions específiques encarregades per la DGPiAM.

L’aplicació d’aquests protocols permetrà la determinació de concentracions de toxines marines en mostres de fitoplàncton i bivalves de la zona productora del Delta de l’Ebre, i podria arribar a definir els protocols d’obertura o tancament d’aquestes zones, millorant la protecció dels consumidors i amb la possibilitat d’exportar els resultats a d’altres zones amb presència d’aquestes toxines.

L’IRTA i altres institucions (CSIC, DAAR-TTEE, ACA) han intentat esbrinar l’etiologia de les mortalitats massives de bivalves a l’estiu. D’acord amb els resultats obtinguts, els plaguicides del grup organofosforats semblen ser els causants més probables, tot i que s’han buscat altres contaminants i patògens. Aquests plaguicides, des del 2009, no es poden fer servir legalment als conreus d’arròs. Tanmateix, per confirmar que no es fa el seu ús; s’ha proposat que, al llarg d’aquests dos anys, s’analitzi la seva possible presència en una mostra mensual de carn d’ostró procedent de cada una de les dues badies, Fangar i Alfacs, que també inclourà l’anàlisi dels productes de curs legal.

El projecte ha permès disposar, en primer lloc, d’una àmplia col·lecció de microalgues productores de toxines lipofíliques i s’ha identificat per primer cop l’àcid okadaic en la microalga Prorocentrum rhathymum i de yessotoxines (YTXs) en cultius de Protoceratium reticulatum o en mostres de bivalves, millorant la gestió de les zones de producció.

Altres Activitats II Congrés d’Aqüicultura Mediterrània, II Simposi d’Aqüicultura de Catalunya i XXV Jornades Tècniques de l’Exporàpita dies 15 i 16 d’octubre de 2009 a Sant Carles de la Ràpita. Jornades sobre terapèutica en aqüicultura els 13 i 14 d’octubre a Sant Carles de la Ràpita.

Sanitat Animal El paper de gavines i gavians en granges d’aus a l’aire lliure

Campylobacter en pollastres d’engreix a Espanya

Els sistemes de producció de granges a l’aire lliure poden ser rellevants en quant a la propagació d’enteropatògens per la seva interacció potencial amb les aus silvestres.

La majoria de gastroenteritis en l’home es deuen a infeccions zoonòtiques entèriques per consum d’aliments contaminats per bacteris. La presència de Campylobacter spp. en les aus domèstiques i els seus derivats són la principal causa d’aquestes infeccions i és ben conegut que la majoria de granges avícoles estan infectades per aquest enteropatogen.

En aquest projecte s’estudia el paper de les interaccions entre les granges avícoles de cria a l’aire lliure i els gavians, Larus michahellis, com a focus de propagació de Salmonella i Campylobacter i de resistències a antimicrobians. En aquest primer any de projecte i en granges d’autoconsum, fins ara no s’ha aïllat Salmonella, però sí Campylobacter (55,5%), dels quals un 16,7% han estat identificats per PCR com a C. coli i un 38,9% com a C. jejuni. El percentatge de prevalença dins de granja ha oscil·lat entre el 10% i 60%. Pel que fa a les colònies de gavines estudiades, s’ha aïllat tant Salmonella com Campylobacter. S’han estudiat dues espècies de gavines, el gavià i la gavina corsa. Els llocs de mostreig han estat: illes Medes, Delta de l’Ebre, illes Colum· Gavià: bretes.

· Gavina corsa: illa d’Alboran, Delta de l’Ebre. El percentatge de prevalença de Salmonella als gavians ha oscil·lat entre el 7,1% i 8,69%, mentre que a les colònies de gavina corsa no se n’ha aïllat. Pel que fa a Campylobacter, només se’n va aïllar al Delta de l’Ebre, tant a les colònies de gavians (2,4%) com a les colònies de gavina corsa (19,2%).

Aquest projecte vol estudiar la prevalença de Campylobacter i els factors de risc associats en broilers a nivell nacional, així com la dinàmica de transmissió entre lots en granges. Per això s’analitzarà el paper que juga el medi ambient interior de les naus, la salut i el benestar animal, el medi ambient exterior, el paper de les mosques com a vectors i la distribució de subtipus de Campylobacter a Espanya utilitzant un sistema de genotipat (Multilocus Sequence Typing) que permetrà la comparació de les soques obtingudes en aquest estudi amb les d’altres països i així determinar si existeixen diferències en la distribució dels diferents subtipus a nivell europeu.

Producció Animal Proteïnes de superfície i secretades de soques virulentes d’Haemophilus parasuis El genoma de la soca Nagasaki d’Haemophilus parasuis mostra 19 gens pertanyents al sistema de secreció de tipus V. Aquest número tan elevat és inusual en bacteris i demostra la importància d’aquest sistema per a H. parasuis en la seva adaptació a l’hoste. S’han desglossat 13 gens codificant per a autotransportadors trimèrics (AT-2) i 6 per a autotransportadors monomèrics (AT-1). Tot i que es sap que existeixen soques virulentes i avirulentes d’Haemophilus parasuis, es desconeixen els factors de virulència que las diferencien. Es sap que els AT-2 tenen un repertori específic de soques virulentes i que aquesta propietat s’ha explotat per a desenvolupar un test de PCR útil per al diagnòstic de soques virulentes. S’han fet estudis al CReSA que han determinat que la resistència a la fagocitosi és un mecanisme de virulència d’H. parasuis, doncs només les soques virulentes són capaces de resistir la fagocitosi per macròfags alveolars porcins. Per identificar les molècules implicades en aquesta funció s’ha construït una genoteca amb l’ADN de la soca virulenta Nagasaki de la que s’han seleccionat varis clons que van presentar una supervivència augmentada després de la incubació amb macròfags. L’anàlisi de la seqüència dels clons seleccionats mostrà que dos d’ells contenien AT-2. La resistència a l’acció bactericida del sèrum és un altre mecanisme de virulència d’H. parasuis que li permet realitzar una invasió sistèmica. En aquest cas, la genoteca s’incubà amb sèrum i els clons que van presentar major supervivència foren seleccionats. L’anàlisi de la seqüència d’un d’aquests clons revelà la presència d’un AT1. Tant els AT-1 com els AT-2 són proteïnes de membrana externa amb funcions relacionades amb la interacció entre l’hoste i el patogen. A més d’estar implicats en la virulència de la bactèria, els autotransportadors s’expressen in vivo, durant la infecció als animals, i són immunogènics, el què els fa bons candidats vacunals.

Sanitat Animal Estratègies vacunals i immunomoduladores basades en l’estimulació de les cèl·lules dendrítiques porcines

Factors moleculars i mecanismes de transmissió i patogenicitat del virus de la Influenza aviar altament patogènic

Els estudis realitzats sobre les cèl·lules dendrítiques (CDs) posen de manifest el paper clau que juguen en el desencadenament d’una resposta immune efectiva, i apunten la importància de què els immunògens siguin processats per les CDs, promovent la seva activació i, així, aconseguir una adequada eficàcia de les vacunes.

EuroFlu és el nom del projecte europeu que ha treballat en el coneixement dels factors moleculars i els mecanismes de transmissió i patogènesi del virus de la Influenza Aviar altament patogen.

Aquest projecte pretén augmentar aquest coneixement del paper de les CDs a través de l’ús de diverses aproximacions metodològiques orientades a estimular les CDs porcines, per a evocar una adequada resposta immune protectiva, sistèmica i en les mucoses, com són: a) la presentació multimèrica d’antígens en la superfície de “virus-like particles” (VLPs) de calicivirus; b) l’ús de colectines com a immunmoduladors de la resposta immune; i c) la fusió/conjugació de l’anticòs de cadena senzilla APCH I (anti-SLA II) als antígens per a dirigir-los a les cèl·lules professionals presentadores d’antígens. El model viral escollit ha estat el virus de la grip porcina per la seva consideració com a zoonosi.

Després d’inocular el virus de la influenza aviar per via intranasal, es va detectar el virus a les poques hores post-inoculació en mostres de sang i fluid cerebroespinal, el que suggereix una possible entrada del virus al SNC via la circulació sanguínia. Les mostres de sang, líquid cerebroespinal i de teixit cerebral recollides a intervals de temps seleccionats es van analitzar mitjançant mètodes moleculars (RT-PCR en temps real) i immunohistoquímics. La sang es va separar en fraccions (plasma, PBMC i el paquet de cèl·lules vermelles) i sotmeses a RT-PCR a temps real i aïllament viral. L’antigen viral va ser detectat en el plasma i en els PBMC a les 12 i 24 hores post infecció. El mateix va passar amb el fluid cerebroespinal. L’anàlisi immunohistoiquímic del teixit cerebral amb anticossos monoclonals específics per al virus mostrà la presència d’aquest en àrees ben delimitades del cervell.

Producció Animal Immunitat innata de l’hoste en la protecció i patogènia de la infecció pel virus de la influença aviar S’han utilitzat pollastres de 15 dies SPF en condicions d’aïllament en pressió negativa en les instal·lacions del CReSA de nivell de bioseguretat 3 i inoculats per via intranasal amb diferents dosis (104 ELD50, 105 ELD50, 106 ELD50 ) de la soca HPAIV H7 del AIV. En paral·lel s’inocularen pollastres SPF amb PBS que serviren com a control. Les necròpsies es van realitzar els dies 1, 3, 5 i 10 post infecció. En els animals infectats es van trobar lesions macroscòpiques als 2 i 3 dies post infecció, amb edema i hemorràgies en potes i cresta. En el teixit limfoide s’han trobat lesions del tipus: atrofia del timus, esplenomegàlia i atròfia de la borsa de Fabrici. S’ha detectat antigen viral fonamentalment en el sistema nerviós central, ronyons i pell en els animals infectats. El ronyó s’ha vist severament afectat, i en les àrees amb alta densitat de l’antigen viral s’han evidenciat, sobretot, cèl·lules córtico-tubulars.

IndĂşstries AlimentĂ ries

62. Tecnologia Alimentària 66. Qualitat del Producte 68. Seguretat Alimentària 70. Funcionalitat i Nutrició

Tecnologia Alimentària Col·laboració amb Fundació Alícia en el projecte CENIT FUTURAL

Altes freqüències aplicades als vegetals

Va ser el propi conseller Joaquim Llena qui va explicar que la Generalitat de Catalunya, a través de l’IRTA i la Fundació Alícia, Alimentació i Recerca, està col·laborant en el projecte de recerca en tecnologia d’aliments CENIT FUTURAL 2007-2010.

L’IRTA col·labora, com a organisme d’investigació subcontractat per l’empresa Ultracongelados Virto, S.A., en el marc del projecte CENIT-FUTURAL “Contribución de las nuevas tecnologías en la obtención de los futuros alimentos”. L’objectiu per a Ultracongelados Virto, S.A., es centra en l’estudi de l’ús de les noves tecnologies en la higienització, l’estabilització i el cuinat de vegetals.

El projecte CENIT FUTURAL pretén assentar les bases per a utilitzar les noves tecnologies des d’un punt de vista industrial en l’elaboració d’aliments del futur, adaptant-nos així a les necessitats dels consumidors.

El conseller Llena i el cuiner Ferran Adrià

Els àmbits d’actuació són diversos. S’investigaran avenços i oportunitats tecnològiques en productes com verdures, carns i peixos, llet i derivats, envasos o maquinària. En el cas de la restauració, i aquí és on entra la Fundació Alícia, s’investigaran noves elaboracions i ingredients per a la restauració col·lectiva i comercial. En aquest sentit, el cuiner Ferran Adrià va explicar que des de la Fundació Alícia es volen investigar noves maneres de conservar els aliments i ha posat com a exemple el gaspatxo precuinat. Adrià ha dit que fins ara la conservació d’aquest plat afecta d’alguna manera el producte (les verdures perden algunes de les seves qualitats) i en canvi investigant amb altes pressions i ultrasons es podria aconseguir un conservat més natural.

En aquesta col·laboració l’actuació concreta de l’IRTA es centra en la determinació dels paràmetres de composició dielèctrica i termodinàmica del producte en base a vegetals per a sotmetre’ls a la nova tecnologia basada en l’aplicació de les microones, en comparació amb l’aplicació de calor, tractament tradicional utilitzat en el processat de vegetals. Aquesta col·laboració es realitza, al mateix temps amb el CNTA - Laboratorio del Ebro de Navarra.

Indústries Alimentàries Unitat mixta IRTA-Ordesa

Ostres i altes pressions

L’empresa Laboratorios Ordesa S.L. col·labora intensament amb l’IRTA en diferents àmbits, el més notori dels quals és la recent creació d’una unitat mixta de recerca que gestiona una planta pilot co-finançada per Laboratorios Ordesa S.L. i pel mateix IRTA. Aquesta unitat mixta engloba personal investigador i de suport, per part de les dues empreses, i gestiona una de les plantes pilot de productes làctics més tecnològica d’Europa, amb una inversió executada de 2.2 milions d’Euros.

En el cas de les ostres,l’aplicació de les altes pressions obre un ventall de possibilitats noves per a la seva comercialització. En primer lloc assegura la destrucció total dels Vibrio, el que li dóna un valor afegit al producte des de el punt de vista de la seguretat alimentària. Però aquí no acaba tot, ja que sotmetent les ostres a 400 MPa durant un període de 10 minuts aconseguim allargar la seva vida comercial fins als 42 dies a 2ºC i, com a curiositat derivada, el tractament ens permet obrir-les senzillament amb la ma. Això permet ampliar enormement el radi de comercialització de les ostres i la seva seguretat, ja que obtenim un producte higienitzat i sense els riscos de les ostres “tradicionals”, conservant-ne tot el seu sabor.

La nova planta permet, entre d’altres, obtenir fórmules infantils en pols i líquides en les mateixes condicions i de la mateixa manera que si es tractés d’un procés industrial. La planta pilot, situada físicament al CENTAIRTA de Monells, té capacitat per pasteuritzar i per concentrar la llet mitjançant diferents sistemes (evaporació, micro/ultra/nano filtració i ósmosi inversa), i realitzar formulacions líquides diverses, pasteuritzar-les i homogeneïtzar-les, per tal d’aconseguir un assecat total en un atomitzador amb capacitat d’aglomeració. Igualment pot esterilitzar pel sistema UHT un líquid alimentari amb presa de mostres asèptica. La unitat mixta també realitzarà tasques de recerca a través de diferents projectes, destacant el projecte CENIT Futural que agrupa 23 empreses alimentàries de l’estat espanyol i que finança la recerca en noves tecnologies de processat aplicades a la transformació alimentària. Aquesta planta pilot estarà oberta a la col·laboració amb empreses terceres que trobin útils aquesta infraestructura científico-tècnica.

El mateix es pot fer amb musclos i amb d’altres productes, tot i que el valor comercial d’aquest influeix en el cost derivat del tractament sobre el preu final del producte. En el cas dels crustacis es poden aplicar a les llagostes i llamàntols en els que, a més d’higienitzar-los, s’aconsegueix extreure’n el 100% de la seva carn, el que en fa augmentar el rendiment. La carn queda fresca, no cuita i s’incrementa el valor afegit del producte. Un altre aplicació en crustacis que s’està estudiant a l’IRTA és el de la seva aplicació en el cranc de riu americà, una plaga per als nostres rius que, mitjançant l’aplicació de les altes pressions s’aconsegueix també extreure’n el 100% de la carn, valoritzant el producte i, molt probablement, donant solució al problema.

Tecnologia Alimentària Combinar altes pressions i el QDS en productes carnis La col·laboració de l’IRTA amb les empreses Metalquimia, S.A i Casademont, S.A., en el marc del projecte CENIT-FUTURAL té com a objectiu l’estudi de l’aplicació de les altes pressions en combinació amb sistemes d’assecat, en concret utilitzant el sistema d’assecat Ultra-ràpid (QDS®) en productes carnis. El paper de l’IRTA en aquest projecte es basa en estudiar el comportament microbià i proteic després de l’aplicació d’aquestes dues tecnologies combinades amb la finalitat d’aconseguir la seguretat alimentària idònia dels productes obtinguts mitjançant aquesta tecnologia.

Joan Manuel Albacete nou gerent del CENTA El passat dia 1 de setembre es va incorporar el nou gerent del CENTA, Joan Manuel Albacete. Natural de Girona, és enginyer superior en disseny industrial i MBA i Màster en direcció econòmic-financera per ESADE.

Acord amb amec per a desenvolupar nous productes L’IRTA va signar el passat 12 de maig un acord marc de col·laboració amb amec, la major associació d’empreses exportadores i internacionalitzades a nivell estatal, en el que es va determinar que les empreses associades a amec, i més concretament aquelles que pertanyen al sector agroalimentari (amec aefemac, amec alimentec, amec afespan, amec envasgraf i amec imapc), podran sol·licitar i rebre la informació tecnològica i d’innovació necessària per a desenvolupar nous productes més competitius i susceptibles per als mercats nacionals i internacionals.

En l’acord signat, el CENTA serà l’encarregat de desenvolupar accions concretes destinades al sector de l’alimentació i de l’embalatge.

IndĂşstries AlimentĂ ries

Qualitat del Producte Carn de boví enriquida amb n-3 i CLA La carn de boví és percebuda per molts consumidors com una carn poc saludable amb un elevat contingut de greixos saturats, cosa que ha afavorit els estudis sobre la modificació del seu perfil d’àcids grassos (AG) a través de la dieta animal per ajustar-se més a les recomanacions nutricionals. Els AG omega-3 (n-3) i l’àcid linoleic conjugat (CLA) juguen un paper important en la salut i un baix quocient AG poliinsaturats (AGPI) / AG saturats (AGS) i una relació n-6: n-3 elevada en la carn contribueixen al desequilibri nutricional dels consumidors. El sistema d’engreix més utilitzat a Espanya es basa en dietes amb un contingut elevat de concentrat i molt limitat de farratges, la qual cosa produeix una carn amb una composició d’AG n-6 excessivament elevada. Hi ha la possibilitat d'enriquir el contingut de la carn amb AG n-3 i CLA a través de la suplementació amb lli (font de n-3) i CLA protegit (font directa d'CLA). No obstant això, l'augment dels AGPI i en particular dels n-3 a la carn poden afectar la seva estabilitat oxidativa requerint l'ús d'antioxidants com la vitamina E.

Aquest projecte planteja estudiar el metabolisme dels lípids i la seva deposició en l'animal i millorar la qualitat nutricional i organolèptica de la carn de boví sense afectar la seva estabilitat oxidativa. Els principals objectius són: 1. Avaluar l’efecte de la suplementació amb dietes enriquides en AG n-3 i CLA i vitamina E sobre la qualitat de la canal i especialment de la carn. 2. Estudiar l’efecte de la dieta sobre el metabolisme dels lípids i la seva deposició en l’animal. 3. Avaluar l’estabilitat del color i dels lípids de la carn enriquida amb n-3, CLA i vitamina E. 4. Avaluar l’acceptabilitat sensorial de la carn enriquida amb AGPI i vitamina E per part dels consumidors, l’actitud dels mateixos davant els productes funcionals i la seva disposició a pagar més per un producte diferenciat.

El desenvolupament d’una carn de millor qualitat nutricional i organolèptica en funció de les preferències dels consumidors nacionals, permetrà al sector boví competir més eficientment amb altres sectors de la indústria alimentària.

Indústries Alimentàries Recomanacions sobre la castració i l’escornat

Projecte OTRAC: desenvolupament sostenible en l’Àrea Pirenaica

“Study of the improved methods for animal friendly production, in particular on alternatives to pig castration and to the dehorning of cattle” (ALCASDE), finançat per la Direcció General de Consumidors i Salut DG-SANCO de la Unió Europea és el títol d’aquest projecte en el què l’objectiu final ha estat el de proveir SANCO amb recomanacions basades en resultats de recerca sobre alternatives a la castració quirúrgica dels garrins i a l’escornat en vacum, que donessin suport a la política de la EU en aquests temes.

Al 2009 s’ha iniciat un projecte del programa Interreg transpirenaic d’acrònim O.T.R.A.C. (Desenvolupament d’una Organització Transfronterera reproduïble del tipus raça/territori/producte “de la Genètica a la Carn de qualitat” per a un desenvolupament econòmic sostenible en l’Àrea Pirenaica (model raça bovina Gascona). En aquest projecte, liderat per la Universitat de Saragossa (UNIZAR), hi participen un total de 7 entitats. El Departament de Qualitat de Producte de l’IRTA coordina el Mòdul de Qualitat de la carn i els estudis de preferències dels consumidors. Les entitats participants estan repartides en 4 regions, lligades als Pirineus: Catalunya, Aragó, Midi-Pirineus i Llanguedoc-Roselló.

El consorci ha estat constituït per 20 grups de recerca europeus i coordinat per l’IRTA de Monells. Els resultats preliminars s’han presentat en un Simposi Internacional a Bologna, on també s’han analitzat l’impacte que podia tenir la producció de mascles enters als diferents mercats europeus i s’han discutit les possibles alternatives a la pràctica de l’escornat amb els diferents sectors implicats en la cadena de producció. Les principals conclusions de l’estudi respecte del tema de la castració han estat que la producció de mascles enters és una opció factible en alguns mercats, però tanmateix existeix el risc que aquesta carn no sigui acceptada pels consumidors, donat que actualment no es pot garantir que estigui lliure d’olor sexual (boar taint). Per tant, a curt termini seria arriscat recomanar la prohibició de la castració pels problemes econòmics i de qualitat de carn que podria comportar. La solució a llarg termini ha de venir donada per la combinació de diverses estratègies.

El projecte té una durada de 3 anys (2009-2011). Els programes Interreg no són pròpiament d’investigació, sinó de desenvolupament i cooperació regional. Aquest projecte té com a objectiu principal estudiar el model de producció i comercialització de la raça Gascona (raça molt lligada al Pirineu) al costat francès i espanyol. El model francès funciona des de fa anys amb una part molt important dels productors fan venda directa de la carn i, seguint aquest exemple, el que es pretén és millorar la rendibilitat de les explotacions a l’altre costat dels Pirineus, apostant per la qualitat de la carn, el millor coneixement dels productes que es fan a una banda i a l’altre del Pirineu, així com de les preferències dels consumidors i dels mercats als quals es dirigeix aquesta carn. Aquests objectius s’aconseguiran treballant conjuntament investigadors i productors d’una banda i l’altra dels Pirineus.

Respecte de l’escornat, les recomanacions a curt termini serien una millora de les pràctiques, com l’ús d’anestèsia i la restricció de l’escornat a casos d’emergència. A llarg termini es contemplen la introducció del gen específic que determina la no-presència de banyes en vacum (gen polled) i el manteniment dels animals amb banyes, tenint en compte tant el benestar animal com els interessos del granger i el consumidor.

Seguretat Alimentària Productes carnis fermentats-curats funcionals i segurs El consumidor actual busca productes que contribueixin a una alimentació sana i nutritiva, amb aliments que ofereixin beneficis en matèria de salut. Els bacteris de l’àcid làctic (BAL) són microorganismes segurs i, per la seva importància numèrica en el tracte gastrointestinal, són excel·lents candidates per el seu ús com a probiòtics. Els probiòtics exerceixen una acció benèfica sobre la salut de l’organisme hoste gràcies, principalment, al manteniment de l’equilibri ecològic del tracte digestiu i a la inhibició de la colonització i del creixement de bactèries patògens o oportunistes. Actualment, el consum de productes probiòtics està limitat, bàsicament, a productes lactis i complements alimentaris. Per tant, és necessari investigar noves formes d’ingestió de microorganismes probiòtics i que l’esforç innovador repercuteixi, finalment, a tots els nivells. En aquet projecte es pretén verificar la viabilitat de l’ús d’un producte carni llest per al seu consum (embotits fermentats-curats), sensorialment acceptable, microbiològicament segur i nutricionalment saludable, com una nova via de subministrament de microorganismes probiòtics diferent a la tradicional. Per això s’ han començat a aïllar i caracteritzar soques BAL d’origen humà a partir de femtes de nadons.

Prevalença de patògens alimentaris en equipament i matèria primera en productors de carn picada i preparats de carn En aquest estudi s’han avaluat, mitjançant mètodes de PCR validats, un total de 77 mostres procedents de 10 empreses càrnies catalanes. Totes les mostres de matèria primera analitzades van ser negatives per E.coli O157:H7 i Salmonella. En cap mostra de l’ equipament es va detectar E.coli O157:H7 i només una va resultar positiva per Salmonella. En canvi, L. monocytogenes, es va confirmar com a molt ubiqua, tant en les diferents superfícies de treball i/o eines utilitzades pel processat de la carn (equipament analitzat) com en la matèria primera (carn fresca). Cinc de les 10 empreses estudiades concentraren totes les mostres positives per aquest patogen. Globalment, el 35% de mostres de matèria primera i el 10% de les mostres d’equipament

varen ser positives per L. monocytogenes. Els percentatges més alts de mostres positives per L. monocytogenes es trobaren en carn de porc (44%), pasteres (33%) i carn de vacum (25%). Només les formatejadores, les embotidores i els davantals dels treballadors registraren absència d’aquest patogen.

El peix envasat El peix fresc s’ha comercialitzat tradicionalment a l’engròs, però cada cop és més freqüent trobar-nos en molts punts de venda peix fresc envasat. La utilització de l’envàs permet aportar informació al consumidor (en major o menor mesura mitjançant l’etiqueta) i allargar la vida comercial del producte, mantenint la seva frescor i evitant la contaminació. L’envasat dels productes del mar permet, també, retenir olors i sucs, consumir-se en un major espai de temps (allarga la conservació), i adaptar-se millor a les noves fórmules i tendències dels consumidors en els seves llars. En aquest camp dels envasats s’han desenvolupat tres tipus d’envasos hermètics com són l’envàs al buit, amb líquids o amb atmosferes modificades. El cas del salmó fumat llescat és un clar exemple d’envàs al buit, a on s’ha extret l’aire, evitant el contacte del producte amb l’atmosfera. En el cas del salmó es pot consumir directament de l’envàs, però en d’altres productes, aquest mateix envàs permet escalfar/cuinar el producte. La utilització d’envasos amb atmosferes modificades suposa la substitució del gas atmosfèric per una barreja de gasos (oxigen, anhídrid carbònic i nitrogen) a una proporció, segons el producte, de 1:1 o de 3:1. Amb atmosferes modificades podem mantenir mol·luscs vius i mantenir-los en condicions de supervivència.

Indústries Alimentàries Conservar millor la gamba de Palamós

Nous envasats, presentacions i productes per valoritzar la sardina

Per iniciativa de l’Ajuntament de Palamós i de la Confraria de Pescadors de Palamós, l’IRTA ha estat treballant sobre la viabilitat de la gamba de Palamós envasada en atmosferes controlades i sense conservants.

La pesca de la sardina és la més important a Catalunya pel seu volum (30%), en canvi no per la seva importància en volum de negoci (13%).

La gamba fresca de Palamós té una vida útil molt curta, d’un a dos dies, degut a què, un cop fora del mar, el crustaci pateix una melanosi d’origen enzimàtic afavorida per la presència d’oxigen que l’ennegreix (perd la vermellor) i, si bé es pot consumir, el consumidor la rebutja i, per tant, perd el seu valor comercial. La possibilitat d’aconseguir un major període de conservació ha estat l’objectiu dels estudis que s’estan portant a terme a l’IRTA. Aquest estudi s’ha fet al llarg de tot el procés de la gamba. És a dir, des de la mateixa barca. Així, a la mateixa barca es van comparar el mètode tradicional (gambes disposades en cubetes amb gel) front aquelles mantingudes en un envàs amb aigua de mar i gel, i mantingudes a una temperatura d’entre -1 i 1ºC. Posteriorment eren envasades en atmosfera protectora sense oxigen (33,5% de CO2 i 66,5% de N2) amb una relació gas-producte de 1 a 3, conservades a 3ºC durant tres dies i amb un ritme de llum-foscor de 12 hores (preveient que, en condicions normals, estarien disposades en un lineal de compra). En la proba, a nivell sensorial, es va avaluar sobretot la intensitat de la vermellor i la brillantor de la gamba. La gamba conservada segons el mètode tradicional es degradava a partir del primer dia i ja no era acceptada pel consumidor a partir del segon dia. En canvi, la gamba conservada en atmosfera protectora mantenia les seves característiques completes el dia de la pesca i l’endemà (dies 0 i 1) i era acceptada pels consumidors els següents dos dies (dies 2 i 3) ja que gaudia d’una qualitat acceptable.

Aquest projecte que realitza l’IRTA pel DAR s’ha estructurat en tres grans apartats, com són el del desenvolupament de noves fórmules d’envasos a l’engròs, d’escabetxats i marinats, i de nous productes en base a la sardina. En referència a l’envasat a l’engròs, a l’IRTA s’ha treballat en un envàs amb atmosfera controlada (60% CO2 i 40% de N2) per a 2-3 Kg de sardina conservada entre 0 i 1ªC. Els resultats han mostrat que es tracta d’una alternativa real i factible per a la distribució a l’engròs de la sardina que manté els atributs sensorials i millora la seguretat microbiològica respecte a la sardina mantinguda en condicions habituals. A més de la millora higiènica de la sardina, aquests tipus d’envasos disposen d’altres avantatges, com són la possibilitat de ser paletitzats, facilitar la traçabilitat del producte, disposar de separadors de fons i pads absorbents de sucs, i poder adaptar-se a d’altres espècies de peix. Les altres línies de treball actualment en curs estan desenvolupant productes escabetxats i marinats a base de sardina, així com patés i d’altres tipus de productes com a fórmula per donar valor afegit i valoritzar un dels productes més importants de la nostra pesca.

Aquests resultats de l’estudi permetran disposar d’un producte fresc i d’alt valor com és la gamba de Palamós amb totes les seves característiques, més dies (el doble que en l’actualitat), el que permet obrir noves expectatives de comercialització i presentació de producte.

Funcionalitat i Nutrició Estudi proteòmic de l’estrès bacterià associat a tractaments de conservació combinats El desenvolupament del present projecte ha permès determinar que en homogeneïtzats carnis els patògens Listeria monocytogenes i Salmonella són més dràsticament inactivats per les altes pressions (AP) que Staphylococcus aureus. Després d’un període de recuperació en condicions favorables les tres espècies poden recuperar-se en alguns dels replicats fins i tot després de tractaments de 900 MPa. Quan les AP es combinen amb factors antimicrobians presents en productes carnis de manera intrínseca (NaCl, acidesa, lactat i NaNO2) o extrínseca (baixa temperatura) s'incrementa l’efecte inhibitori a causa de l’augment de la inactivació per les AP o la disminució de la capacitat de recuperació dels bacteris pressuritzats. En productes carnis les AP són una tecnologia que permet incrementar la seguretat alimentària de productes cuits i cru-curats, però, cal tenir en compte que les propietats físico-químiques del producte determinen el grau d’inactivació microbiana. A més, quan l’AP es combina amb l'aplicació de bacteriocines enterocines A i B, sakacina K i especialment nisina, l’efecte inhibitori augmenta fins i tot en situacions d'abús de temperatura. Els estudis proteòmics, realitzats mitjançant l’electroforesi 2D han mostrat que la resposta de L. monocytogenes, Salmonella i S. aureus a tractaments d’AP suaus o intensos (200-400 MPa) és quantitativament similar, però qualitativament diferent entre les tres espècies bacterianes, ja que les proteïnes induïdes en cada espècie són diferents, el què indica que cada espècie té els seus propis mecanismes per resistir i recuperar-se de l’AP. Quan el tractament d’AP s’aplica en bacteris cultivades en models de producte carni (pernil cuit, pernil curat i embotit fermentat) s’ha observat que tant el creixement dels patògens com el tractament per AP impliquen canvis fisiològics, concretament, la inducció de proteïnes d'estrès i enzims de diverses rutes metabòliques (especialment aquelles relacionades amb el metabolisme energètic) i proteïnes de funció desconeguda. En general, s’observa que el creixement en un mitjà estressant disminueix la intensitat de la resposta a un posterior tractament d’AP a causa d’una protecció creuada, doncs algunes de les proteïnes induïdes per les AP són prèviament induïdes durant el creixement en producte. No obstant això, també s’observen proteïnes

específicament induïdes per AP o producte. Els estudis d’expressió gènica realitzats a través de PCR a temps real han mostrat divergència entre els resultats transcriptòmics i proteòmics però permeten determinar que les AP no indueixen cap dels factors de virulència estudiats.

L’estandarització de l’anàlisi sensorial en productes del pa A la legislació no existeix una definició clara de les propietats sensorials ni de les tècniques de preparació i avaluació de les mostres de pa. Actualment les propietats s’avaluen amb els sentits i de forma poc objectiva. Per aconseguir que les conclusions que es deriven d'aquesta avaluació siguin quantificables i reproduïbles és necessari estandarditzar el vocabulari i les escales de mesura que s’utilitzaran en l'anàlisi sensorial, i aquest ha estat l’objectiu d’aquest projecte. Els avantatges que un mètode estandarditzat d’avaluació sensorial en el sector del pa pot aportar són nombroses. En general, és important oferir al mercat productes amb qualitat contrastada, clarament definida en termes comprensible per al consumidor i fàcilment avaluables. Tot això exigeix disposar d’una metodologia estandarditzada d’avaluació que permeti definir les propietats sensorials i les categories o tipus de pa de forma clara. Així doncs, l’estandardització en l’avaluació sensorial del pa permetrà augmentar la confiança, satisfacció i acceptació del producte per part dels consumidors ja que tindran a la seva disposició un producte tipificat i de propietats sensorials definides segons la seva preferència. A més, disposar d’una metodologia estàndard permet una harmonització de criteris i la caracterització objectiva del producte.

Indústries Alimentàries Desenvolupament de tecnologies per a reduir el contingut de sal en pernil curat El Ministeri de Sanitat i Consum del Govern Espanyol, mitjançant l’estratègia NAOS (Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat) ha instat a les indústries del sector alimentari a que desenvolupin productes i dietes més saludables que contribueixin a una alimentació sana i equilibrada. Aquesta estratègia recomana reduir el contingut de sal en els diferents productes per a disminuir la ingesta diària de sodi en la població.

Aquest sistema també és útil per reduir els problemes de textura blanda en pernils amb un contingut estàndard de sal. 3. Tecnologies per accelerar la distribució de sal en el pernil i per ajudar a estabilitzar el producte. S’ha desenvolupat una tecnologia de desossatsalat-reestructurat capaç de produir de forma segura pernil curat amb una menor quantitat de sal, cohesionat i acceptable des de un punt de vista sensorial. 4. Optimització de les etapes de post-salat, assecat i bodega en pernils amb un contingut reduït de sal. S’han calibrat i adaptat dos equips per a mesurar la composició del pernil de forma no destructiva al llarg del procés: un equip NIR per a la composició superficial i un equip TAC per a la composició a l’interior del pernil. L’equip NIR s’ha calibrat per a determinar el contingut d’aigua i de sal de la superfície magre del pernil i s’està adaptant per a ser integrat al sistema de control dels assecadors amb la finalitat de fixar les condicions ambientals (humitat relativa i temperatura) de l’assecador per optimitzar el procés d’assecat reduint al mateix temps el problema de l’encrostat.

L’objectiu plantejat en aquest estudi és el de desenvolupar tecnologies que permetin reduir el contingut de sal en el pernil curat sense modificar negativament l’estabilitat i la qualitat sensorial del producte mitjançant: 1. Identificació i desenvolupament de marcadors genètics. S’està estudiant l’aptitud de tres tipus de marcadors per a seleccionar una línea d’animals més adaptats per a la producció de pernils amb poca sal. 2. Identificació i desenvolupament de sistemes de classificació de pernils frescos. S’ha desenvolupat un sistema automàtic de mesura del pH i de la impedància elèctrica que permet seleccionar els pernils més aptes per a la producció de pernils amb poca sal.

L’equip TAC calibrat per al pernil curat està disponible en les instal·lacions de l’IRTA-CENTA i permet veure en una mateixa peça, al llarg de tot el procés, tant la distribució de sal com la deshidratació. També permet seguir els canvis de geometria de la peça. 5. Tractaments en producte acabat: tractaments tèrmics suaus i d’alta pressió. Un tractament tèrmic en condicions controlades s’ha mostrat efectiu per a millorar la textura blanda, sense afectar negativament a les demés característiques del pernil curat. Un tractament d’alta pressió en peces o en producte llescat pot ser utilitzat per a millorar l’estabilitat del pernil curat amb un contingut reduït de sal. Per contra, es veuen afectats tant la textura com el color del producte. En l’actualitat s’està optimitzant aquest tractament.

Medi Ambient i Canvi Global

74. Gestió Integral de Residus Orgànics 76. Ecosistemes Aquàtics 78. Horticultura Ambiental 82. Producció Ecològica i Bioenergia 84. Ús Eficient de l’Aigua

Gestió Integral de Residus Orgànics Noves eines per optimitzar la producció de biogàs amb residus de la indústria càrnia

Tecnologia per a millorar el procés de la reducció de nutrients en aigües residuals

El projecte OPA-LAP, iniciat el 2007, té com a objectiu trobar mètodes d’optimització de la digestió anaeròbia dels greixos d’origen animal que hi ha presents en els residus de la indústria càrnia.

Durant el 2009 el GIRO ha treballat conjuntament amb una empresa privada en el desenvolupament d’un sistema expert de control que permeti automatitzar i optimitzar el funcionament d’una tecnologia de tractament d’aigües residuals amb alt contingut en matèria orgànica.

Els investigadors del GIRO que treballen en l’OPA-LAP en col·laboració amb la Universitat do Minho, Portugal, han ampliat les bases per al millor coneixement de les possibilitats de tractament anaerobi del residus carnis, dels processos d’inhibició per àcids grassos de cadena llarga i sobre l’adaptació dels microorganismes. A més, s’han estudiat diferents estratègies operacionals, sent els resultats una eina a disposició d’operadors de plantes de biogàs per a optimitzar la producció d’energia d’aquests residus mitjançant la seva digestió anaeròbia.

Producció sostenible de biogàs per a l’agroindústria El GIRO treballa des de l’any 2007 en el Projecte Singular i Estratègic Probiogas, un projecte d’una durada de 5 anys que pretén desenvolupar sistemes sostenibles de producció i ús del biogàs agroindustrial a Espanya i en el que participen 31 socis, entre centres d’investigació i empreses. Aquesta any 2009 el MICIIN ha aprovats 6 nous subprojectes per a realitzar fins el 2011, dels quals el GIRO en coordinarà dos i participa en un tercer. Fruit d’aquest projecte s’han començat a publicar resultats rellevants, entre els que destaquen un manual de l’estat de l’art de la codigestió, un manual d’harmonització de metodologies de caracterització de residus i la primera versió del manual de la planta virtual o simulador de plantes reals de codigestió.

En aquest sentit, els investigadors del GIRO realitzen una activitat de transferència de tecnologia i coneixement d’excel·lència, fonamentada en anys d’investigació i publicacions de resultats en aquest àmbit de treball. L’objectiu d’aquest projecte és el de disposar d’un procés de nitrificació i desnitrificació (NDN) optimitzat (minimitzant requeriments elèctrics per airejar, capacitat d’amortir variacions de càrrega orgànica/nitrogenada del sistema, etc.), amb un control dinàmic i automàtic, que permetrà oferir un producte més competitiu al sector i una solució integrada de tractament basada en la combinació dels bioprocessos de codigestió anaeròbia i NDN.

Descobert un fong beneficiós que s’alimenta de residus tòxics L’any 2001 el Dr. Francesc Prenafeta, actualment investigador de l’IRTA adscrit al GIRO, va aïllar un soca d’un fong del gènere Cladophialophora per a estudiar la seva capacitat d’assimilar hidrocarburs aromàtics. Aleshores, es va observar que la soca en qüestió era capaç de créixer utilitzant toluè com a única font de carboni i energia, un fenomen força inusual. Ara, un estudi recent ha determinat que aquesta soca pertany a una nova espècie a la que li han donat el nom de Cladophialophora immunda.

Medi Ambient i Canvi Global Produir electricitat amb purí de porc Una cel·la microbiana de combustible (Microbian Fuell Cell, MFC) és un nou tipus de bioreactor capaç de convertir directament l'energia química dels substrats orgànics en electricitat. L'eficiència teòrica de conversió energètica és major que en d’altres processos de bioconversió (metanogènesi o biohidrògen). Aquesta biotecnologia emergent podria representar una alternativa eficient i/o complementària per a la producció d'electricitat a partir de residus orgànics. Aquest any el GIRO ha rebut finançament per part del MICIIN per dur a terme un nou projecte de recerca relacionat amb la tecnologia de les MFC. El principal objectiu d'aquest projecte és el desenvolupament de reactors MFC per a la producció directa d'electricitat a partir de purins porcins considerant tant la biodegradació de la càrrega orgànica com estratègies combinades de reducció del nitrogen.

Altres Activitats Visita del conseller Joaquim Llena al GIRO El dia 22 d’abril el responsable del DAR va realitzar una visita a Mollet del Vallès per conèixer de prop les instal·lacions del GIRO. El conseller va declarar que es mostrava orgullós del projecte GIRO i es va comprometre a recolzar l’entitat, augmentant la implicació de la Generalitat pel que considera un “tema de país”: la R+D en gestió de residus orgànics.

Durant el 2009 el GIRO CT: obtingut l’acreditació de la implantació del sistema de qualitat se· Ha gons la ISO 9001:2008. estat present en les fires més importants del sector de les bioener· Ha gies i del medi ambient: Expobioenergia, BTA cárnica, Expocongreso de Biogás, Reinnova, etc. codirigit un curs d’estiu a la Universidad de Cantàbria sobre biore· Ha mediació de sòls contaminats. seu equip d’investigadors, agrupats sota el nom de “Grup de Bio· Elprocessos per la Gestió de Residus Orgànics”, ha estat avaluat com Grup de Recerca Reconegut per la Generalitat de Catalunya (2009SGR-791).

Ecosistemes Aquàtics Estat ecològic del tram final del riu Ebre

musclo zebrat no és, fins ara, un factor signifi· Elcatiu de canvi en l’estat ecològic del tram final del

Aquest projecte ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb la col·laboració de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i ha estudiat les causes dels canvis recents en l’estat ecològic del tram final del riu Ebre, les conseqüències d’aquests canvis sobre les comunitats biològiques i el medi i la caracterització de la proliferació de macròfits i els efectes de les crescudes.

actual de l’ecosistema és completa· L’estructura ment nova i està en una situació de canvis perma-

L’estudi ha finalitzat amb una sèrie de conclusions i propostes per a millorar l’estat ecològic del riu Ebre i que són: principal causant directe i immediat dels canvis · Elrecents en l’estat ecològic del tram final del riu

nents, degut als impactes creixents de l’activitat humana (regulació, regadiu, canvis en els usos del territori, espècies invasores, canvi climàtic, etc.). millora de l’estat ecològic del tram final del riu · La Ebre passa en gran part per la millora en la gestió dels embassaments, garantint un règim de cabals adequat i la recuperació parcial del transport de sediments. altre conjunt important de mesures per millorar · Un la gestió passa per la restauració de l’ecosistema

Ebre és la disminució del fòsfor dissolt als anys 90, que ha comportat un gran augment de la transparència de l’aigua durant la darrera dècada.

fluvial, per tal de recuperar els boscos de ribera i les illes fluvials, així com millorar la connectivitat fluvial per facilitar el trànsit dels peixos i altres espècies.

major transparència ha permès una ràpida · La proliferació de macròfits, l’aparició de la mosca

és també molt important dissenyar i exe· Finalment, cutar plans per al control i prevenció de l’establi-

negra i un seguit de canvis a totes les comunitats biològiques.

ment i la proliferació d’espècies invasores, per tal de disminuir l’abundància i l’impacte de les ja presents i minimitzar l’entrada de les encara no presents.

altra causa, anterior en el temps, que ha permès · Un una major transparència de l’aigua i la proliferació de macròfits, és la disminució i major regulació dels cabals del riu, així com la disminució dràstica dels sediments en suspensió. Tanmateix, aquesta causa ha quedat parcialment emmascarada (o neutralitzada) per l’eutrofització que es va produir als anys 70 i 80.

riu Ebre, tot i que sí que causa problemes a les infraestructures que capten aigua del riu.

Medi Ambient i Canvi Global Cap a un model de pesca sostenible Al Delta de l'Ebre l'activitat pesquera que es porta a terme a les llacunes costaneres i badies té, a nivell local, bastant importància socioeconòmica. Per gestionar aquesta activitat en un ecosistema complex i canviant com és el Delta de l'Ebre es detecta la necessitat de conèixer en profunditat la ictiofauna dels hàbitats explotats en aquesta activitat i desenvolupar un model dinàmic i adaptatiu que permeti una gestió sostenible dels recursos pesquers. Després de més de 20 anys sense estudiar la ictiofauna de les llacunes del Delta de l'Ebre, actualment es disposa d'informació bàsica obtinguda en un projecte anterior que serà útil en el desenvolupament i aplicació del model. D'altra banda, no es disposa d'informació sobre la ictiofauna de les badies del Delta de l'Ebre ja que aquest aspecte mai s’ha estudiat. Aquest model ha de tenir la capacitat de predir l’estructura de comunitats i poblacions de peixos de les llacunes costaneres (composició d'espècies, abundàncies i estructura de talles), en escenaris resultants de la combinació de diferents esquemes de gestió dels recursos hídrics i pesquers, que són els dos factors que més poden afectar a aquesta biocenosi.

Perquè aquest sigui funcional, precís i útil per a la gestió dels recursos pesquers, es necessita aprofundir en el coneixement d'alguns paràmetres de dinàmica ecològica de la ictiofauna com són l'ús de l'hàbitat i patró de migracions entre els dos hàbitats adjacents (llacunes costaneres i badies), reclutament de juvenils provinents de les badies per part de les poblacions de les llacunes costaneres, i estructura i dinàmica de la xarxa tròfica d'aquests hàbitats. En aquest context els objectius proposats són: 1. Estudi de la ictiofauna de les badies a través de mostrejos in situ de freqüència bianual; 2. Determinació de l'ús de l'hàbitat ("llacunes costaneres" vs. "Badies") per part de les espècies piscícoles i caracteritzar les migracions entre aquests dos hàbitats adjacents a través de mostrejos in situ de freqüència estacional; 3. Quantificació del reclutament de les espècies de les llacunes costaneres del Delta de l'Ebre sobre la base de l'aplicació de dos mètodes combinats, les migracions de juvenils badies-llacunes (anterior objectiu) i l'anàlisi de l'estructura de talles; 4. Anàlisi de la xarxa tròfica de les llacunes i badies del Delta de l'Ebre a través d'un estudi d'ecologia tròfica utilitzant isòtops estables de Nitrogen i Carboni; 5. Desenvolupament d'un model dinàmic per predir dinàmica de comunitats i poblacions de peixos de les llacunes costaneres en funció de la variació de la salinitat (com a resultat de la gestió de l'aigua) i pressió de la pesca. 6. Simulació d'escenaris amb diferents valors de les variables d'entrada afegint una tercera variable: repoblacions d'espècies piscícoles.

Horticultura Ambiental Aigües regenerades en agricultura i risc sanitari en postcollita

Estat hídric i qualitat de la gespa

Les aigües de reg agrícola a Catalunya, siguin regenerades o no, contenen una gran varietat de contaminants químics i microbiològics. Malgrat això, es desconeix si resulten capaços de translocar-se via sistema radicular a les plantes o bé poden penetrar via estomàtica i/o cuticular a les fulles en la fase de conreu, degut al sistema de reg emprat. Tanmateix, el potencial risc encara pot ser més destacable en la fase de postcollita, en la qual determinats sistemes agronòmics emprats en el conreu i la collita, poden afectar molt la qualitat del procés i, en conseqüència, el producte final consumible.

En el marc d’un projecte AECI desenvolupat conjuntament per l’IRTA i el Institut Supérieur Agronomique de Chott Mariem (ISA), de la Universitat de Sousse, a Tunísia, s’han desenvolupat, amb la col·laboració de Semillas Fitó, un pla de treball per dos anys que ha inclòs, tasques d’assessorament en l’ús d’aigües regenerades pel reg d’espècies cespitoses amb finalitat ornamental, tant en el que fa referència als aspectes agronòmics (metodologia de reg, selecció d’espècies de gespa,...) i un pla de formació específic respecte dels paràmetres ecofisiològics adients per tal de poder valorar el creixement i la qualitat de la gespa.

És per això que s’ha començat la posta a punt de tècniques analítiques per a determinar contaminants químics en vegetals, hortalisses i fruites, així com l’estudi de la incorporació de contaminants químics i microbiològics en especies vegetals regades en aigües regenerades de diferent qualitat físico-química-microbiològica.

Els resultats han mostrat que els índexs espectroradiomètriques són magnífics indicadors dels paràmetres de qualitat, mentre que la producció no va ser ben determinada mitjançant l’índex de diferència de normalitzat de vegetació. Tampoc l’índex de l’aigua, WI, va mostrar diferències entre tractaments de reg, possiblement degut a que el llindar de detecció tant sols va aparèixer a nivells elevats d’estrès hídric.

Els resultats obtinguts fins al moment en els assajos són: compostos no polars (Pyrene, Lindane...) es · Els troben majoritàriament en el material vegetal, mentre que per als analits àcids (Ibuprofè, Diclorofenac...) la tendència és inversa, trobant-se en la fase aquosa, en l’aigua retinguda sobre les fulles. compostos àcids, polars, presenten una dismi· Els nució en la seva presència en el material vegetal a una humitat relativa elevada (90%), el que pot atribuir-se a una major interacció dels analits amb l'aigua romanent sobre la fulla. cutícules i la seva permeabilitat, relacionada · Les amb les característiques físio-químiques poden tenir una gran importància en la presència de contaminants emergents en el material hortícola. desinfecció per cloració i/o radiació ultraviola· La da ha donat molts bons resultats a nivell de parcel·la, obrint la possibilitat de reutilització d’aigües grises a escala d’explotació, d’habitatge, etc.

D’altra banda, el tractament de reg del 40% de l’evapotranspiració potencial (ETP), genera restriccions de creixement i qualitat, i els tractaments del 60 i 100% de la ETP no van mostrar diferències en els paràmetres productius, el que ofereix informació respecte de mesures d'increment en l'eficiència en l'ús de l'aigua emprada en reg. Finalment, la salinitat afecta de maneres molt diferent les cespitoses, la qual cosa ofereix informació objectiva i finalista per a la gestió de superfícies verdes amb aigües de quimisme salí (regenerades, de pous costaners amb intrusió, etc.).

Medi Ambient i Canvi Global Caracterització de Juglans per a la protecció de material vegetal L’IRTA, en base a la seva reconeguda experiència en l’estudi i caracterització de germoplasma de diferents espècies, ha estat designat per l’Oficina Española de Variedades Vegetales com a centre d’examen de varietats d’avellaner i de noguer per fusta i fruita. L’examen tècnic de les varietats és un requisit necessari per a la concessió del títol d’obtenció vegetal i la seva inscripció en el registre de varietats protegides. La caracterització d’una varietat candidata de l’espècie com a varietat distinta es dóna quan els caràcters establerts per l’examen, segons els descriptors pertinents, són suficientment diferents, homogenis i estables. Aquesta activitat es ve desenvolupant a l’IRTA des de l’any 2004. El subprograma de Producció Agroforestal a més de ser el responsable de la realització dels assaigs d’identificació dels materials de Juglans, tant a nivell nacional com de la Comunitat Europea, s’encarrega de l’elaboració d’un nou descriptor per a les varietats de Juglans forestals.

Ecodisseny i sostenibilitat d’hivernacles per a tomàquets a Canàries

Actualment, incloent referències i varietats candidates a protecció, s’estan avaluant 44 accessions de Juglans, i 22 d’avellaner.

En aquest projecte finançat per l’INIA s’ha buscat adaptar o modificar el disseny d’una estructura senzilla però eficaç, com és l’hivernacle canari per tal d’aconseguir un agrosistema productiu que redueixi l’impacte ambiental. S’ha posat a punt el model de clima en hivernacle basat en l’eina numèrica CFD. Els resultats han mostrat 4 aspectes: comercialització, equipament auxiliar, fertilitzants i infraestructura com aquells processos que generen major impacte. Entre les recomanacions fruit de l’estudi es destaca l’interès en mantenir les estructures locals com l’hivernacle parral o el substrat local picón, la necessitat de la millora en el procés d’embalatge per a disminuir l’impacte en la comercialització, així com un millor ajustament de les dosis de fertilització i reg. Finalment, també es recomana augmentar l’ús de les energies renovables en aquests tipus d’estructures de conreu de tomàquets.

Horticultura Ambiental Les plantacions de Frondoses com a embornals de CO2

Vinya i canvi global

En els últims anys la intensa recerca efectuada sobre el canvi climàtic ha permès implicar directament als gasos d’efecte hivernacle en l’escalfament global del planeta. La informació científica generada presenta la gestió de l’ús del sòl en l’àmbit agrícola i forestal com una eina imprescindible en la regulació del carboni atmosfèric que juga un paper molt important en la mitigació dels efectes del Canvi Climàtic. En aquest sentit l’aforestació de terres agràries pot proporcionar una font addicional d’emmagatzematge de carboni.

El canvi global està induint variacions significatives en la fenologia, la producció i la qualitat de la vinya i que mostren la vulnerabilitat d’aquest conreu. La reducció de la qualitat final del raïm i del vi deguts a increments sostinguts de temperatura o reduccions importants de la disponibilitat de l’aigua poden tenir un impacte substancial en la viabilitat econòmica d’aquest sector, especialment en las regions climàtiques més càlides com és la Península Ibérica. Aquests seran els objectes d’estudi d’aquest projecte i per això tractarà de:

A l’IRTA es treballa en la selecció, el maneig i l’establiment d’espècies forestals en plantacions per a l’obtenció de fusta de qualitat i/o fruits. En coordinació amb el CREAF s’està treballant amb l’objectiu de quantificar el carboni emmagatzemat en els arbres d’aquestes plantacions. En finques experimentals de l’IRTA per a producció de fusta de noguer a la província de Tarragona, les primeres estimacions realitzades en diverses espècies de noguera apunten a que a la tallada final (al voltant dels 30 anys) s’hauran emmagatzemat entre 100-150 tones de carboni per cada hectàrea plantada (sense comptar el carboni immobilitzat en el sòl). Això significaria retenir entre 350-550 tones de CO2 per hectàrea. Aquestes valoracions permeten estimar el valor afegit que presenten les plantacions de frondoses en terres agrícoles com a embornals de CO2.

1. Determinar amb precisió les condicions edafoclimàtiques durant el creixement vegetatiu i reproductiu de la vinya en llocs amb diferent règim tèrmic i disponibilitat hídrica. 2. Monitoritzar la fenologia i el creiexement dels ceps en diferents condicions mesoclimàtiques i agronòmiques. 3. Avaluar l’estat hídric, l’intercanvi de gasos i la seva influència sobre la eficiència en l’ús de l’aigua en diferents condicions mesoclimàtiques i agronòmiques. 4. Determinar el rendiment i la qualitat del vi i most. 5. Determinar la influència de las senyals hormonals en els diferents òrgans de la planta. 6. Avaluar interrelacions entre tots els paràmetres anteriors. Les experiències es realitzaran al Priorat a diferents altituds i diferents mesoclimes i a Torre Marimon en diferents condicions ambientals: secà, reg del 30% i condicions de simulació de canvi climàtic.

Medi Ambient i Canvi Global Producció viverística: de la planta mare a la plantació

Assessorant la producció de pinyes a Tunísia

Aquest projecte s’ha realitzat en estreta col·laboració amb Miguel Torres S.A. amb tres línies definides:

En el marc d’un projecte AECID, l’IRTA col·labora amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a desenvolupar el pi pinyer com espècie productora de pinyes a Tunísia. L’activitat de l’IRTA es centra en la preparació de peus mare de pi pinyer, mitjançant empelt, i en col·laborar a la instal·lació de parcel·les experimentals a aquest país.

1. Introduir millores en el maneig dels camps de planta mare de portaempelts, mitjançant un millor coneixement de les mateixes en base a criteris ecofisiològics, la introducció de reg i emparrat respecte al port tradicional rastrer. Els resultats han mostrat com el reg incrementa la productivitat (70%) i les reserves a la fusta útil en ambdós sistemes de conducció. 2. Posar en pràctica a escala comercial les tècniques de producció viverística de plantes empeltades de vinya en contenidors. 3. Realitzar una valoració econòmica dels costos de producció de plantes empeltades. El nou procés té una major eficiència pel que fa al nombre de plantes produïdes i la seva viabilitat, respecte al procés tradicional, especialment si els ceps produïts es planten amb pa de terra en comptes d’arrel nua. Econòmicament el procés suposa una inversió inicial gran per al muntatge dels sistemes de control climàtic i de la fertirrigació en els hivernacles i el cultiu sense sòl exterior. No obstant això, suposa un estalvi en mà d'obra, desplaçaments i lloguer de terrenys que compleixin els requisits per ser viver de vinya, que a mitjà termini compensen la inversió inicial.

Paral·lelament s’estan caracteritzant procedències catalanes i tunicines de pi blanc, Pinus halepensis, i de pi pinyer, Pinus pinea, pel seu ús com a patrons.

Projecte sobre l’efecte del canvi global en el tròpic sec a Nicaragua L’IRTA col·labora amb la FAREM (Facultad Regional Multidisciplinaria de la Universitat Autònoma Nacional a Esteli, Nicaragua) per acomplir els plans de treball i experimentals del segon any dels quatre del que consta el projecte de l’AECI (Agència Espanyola de Cooperació Internacional): “Programa de capacitación científicotécnica y creación de una estación experimental para el estudio del trópico seco”. En aquest projecte treballen plegats l’IRTA el CREAF i la pròpia FAREM. Aquesta feina experimental està inclosa en un projecte més ampli en aquest gènere que es va iniciar conjuntament a Espanya i a la UC Davis (Califòrnia, EEUU), i que tracta de valorar la seva capacitat d’afrontar les condicions ambientals pròpies del canvi global, i valorar així la seva potencial adaptabilitat o vulnerabilitat al mateix.

Col·laboració en el llibre Els Guardians de l’Aigua Recentment Clipmèdia Edicions ha publicat el llibre Els Guardians de l’Aigua on es mostren una quarantena d’experiències d’èxit en la gestió integrada i en la innovació de l’aigua en l’àmbit català i on investigadors de l’IRTA han format part del ventall de professionals que vetllen per un correcte i eficient ús de l’aigua a Catalunya. L’IRTA ha participat en la redacció d’un dels apartats del capítol 3 d’aquesta publicació dedicat a l’aigua rural. Concretament mostrant les seves experiències en l’apartat: Estalvi d’aigua en agricultura: l’investigació agrícola.

Producció Ecològica i Bioenergia

Tècniques de maneig de pomers en producció ecològica

arbres, ni dels enemics naturals en aquests, ni a la incidència de plagues, a excepció del pugó verd, que va ser menor en els arbres de les cobertes amb vegetació.

En l’última dècada, la superfície de l’agricultura ecològica a Europa ha experimentat un fort augment, tot i que la producció de fruita encara no arriba al 1% de la producció total degut, principalment, a les dificultats tècniques que comporta. El treball realitzat en aquesta tesis ha tingut com a objectiu incrementar el coneixement en varietats resistents, cobertes vegetals, control del pugó cendrós i aclarida amb la finalitat d’augmentar la rendibilitat de les plantacions de pomeres presents en el sud d’Europa.

Pel que fa al control del pugó cendrós a la tardor, es provaren varis tractaments (defoliació, aplicació d’extracte d’all, caolí, sabó potàssic i piretrines). Només la defoliació va impedir la colonització de la tardor i, en conseqüència, aconseguí controlar la plaga durant la primavera següent. En quant a la resta de tractaments, només les piretrines aplicades durant el període de presència d’ovípares aconseguiren controlar satisfactòriament les poblacions primaverals del pugó cendrós.

S’han avaluat agronòmicament i sensorialment 8 varietats de pomes resistents al motejat i 2 varietats poc susceptibles a aquesta malaltia durant un periode de 3 anys. Així, ‘Condessa’, ‘Arianecov’, ‘Juliet®’ i ‘Topazcov’ foren les varietats menys susceptibles al oïdi, mentre que ‘Juliet®’ mostrà poca susceptibilitat al pugó cendrós. Les varietats millor valorades per als consumidors foren ‘Arianecov’, ‘Dalinredcov’, ‘Goldrush’ i ‘Modí®’.

En els assaigs d’aclarida en floració es provaren un total de 10 productes entre la varietat ‘Red Chief’ i ‘Golden Smoothee®’. El sabó potàssic i l’oli d’oliva reduïren la càrrega dels arbres, però també provocaren russeting en els fruits de ‘Golden Smoothee®’. Els únics productes que aconseguiren provocar aclarida sense malmetre la collita foren el permanganat potàssic i el polisulfur de cal.

Al mateix temps es va portar a terme un assaig de cobertes vegetals en una plantació jove de pomeres per a estudiar la seva influència en el creixement i la producció dels arbres, així com en la presència de plagues i enemics naturals. Els resultats indiquen que la presència de vegetació no ha afectat la producció dels

Els resultats obtinguts en aquesta tesis posen de manifest la dificultat que actualment presenta el conreu de poma ecològica, essent necessària la posta a punt de tècniques de maneig per a que la producció ecològica de poma sigui econòmicament viable en les zones actuals de conreu.

Medi Ambient i Canvi Global Algues i biodièsel L’ús continuat de les fonts fòssils de petroli és del tot insostenible. El biodièsel derivat dels anomenats conreus energètics és (qualitativament) una bona alternativa al carburant convencional. No obstant, s’ha estimat que la demanda de biodièsel que es preveu per un futur no llunyà no pot ser coberta només amb biodièsel obtingut a partir de conreus oleaginosos, de greixos animals i d’olis reciclats de cuina. Les microalgues s’han presentat com l’única font renovable de biodièsel que potencialment és capaç de satisfer la demanda mundial de combustibles per al transport. Val a dir però, que perquè la producció de biodièsel a partir de microalgues sigui econòmica i energèticament viable cal encara molta recerca i innovació tecnològica. Un pas crucial en el desenvolupament reeixit de qualsevol biotecnologia amb algues és la tria de les espècies més adequades. Amb la finalitat d’avaluar la viabilitat de la producció de biodièsel a partir de microalgues marines, s’ha estudiat a escala de laboratori l’efecte que diferents concentracions de CO2 tenen en la taxa de creixement i en el contingut de lípid de tres espècies de microalgues (dos diatomees: Phaeodactylum tricornutum i Cylindrotheca closterium i una estigmatoficea: Nannochloropsis gaditana). En termes de productivitat de lípids, P. tricornutum va superar les altres dues espècies, però les característiques de creixement de C. closterium (formant flocs) podrien facilitar la seva recollida (i per tant disminuirne els costos) fet que compensaria la menor productivitat d’aquesta espècie enfront de P. tricornutum. La segona fase del projecte (estudi per a minimitzar els costos de recollida i assecat de les algues) es fa amb col·laboració amb el departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili i amb l’Institut de l’Energia de Catalunya. Simultàniament, i amb col·laboració amb el Professor Sven Jorgensen de la Universitat de Copenhaguen, també s’està treballant en la modelització per a l’optimització de la producció de lípids en cultius microalgals.

Ús Eficient de l’Aigua Conèixer l’estat hídric de les vinyes des de l’aire

Reg deficitari controlat (RDC) en cultius llenyosos

Una de les dificultats de la programació del reg de la vinya és poder utilitzar un indicador fiable que ens indiqui l’estat hídric del cep i la variabilitat existent dins d’una mateixa parcel·la. L’ús del potencial hídric de fulla soluciona, en part, aquesta dificultat ja que proporciona una mida fiable, estable i molt representativa de l’estat hídric de la planta, amb clars efectes sobre la producció i la qualitat del raïm.

El reg deficitari controlat (RDC), s’ha presentat com una bona estratègia per estalviar aigua en el reg d’espècies llenyoses. No obstant, els productors de fruita son reticents a la seva adopció degut al risc d’aplicar estrés hídric en la planta. Aquests riscs es comprenen millor quan es considera l’ampli espectre de possibles condicions de cultiu. Aquests son el resultat de totes les combinacions entre Clima x Sòl x Tècniques de cultiu x Vigor. S’entén que el número de combinacions es altíssim i s’ha demostrat que una vegada es redueix el reg, diferents combinacions es corresponen amb diferents ritmes de desenvolupament d’estrès hídric. Típicament, durant el període de dèficit, el reg es redueix d’acord a una proporció fixa sobre l’òptim consum (POC). Així, i sense mes comprovacions, si l’agricultor aplica un POC, corre el risc d’aplicar més estrès que el desitjat, o pel contrari, de no aplicar el suficient per aconseguir el benefici previst (per exemple, controlar un vigor excessiu).

No obstant, la variabilitat existent dins de cada parcel·la, fa que es requereixin moltes mides de potencial hídric de fulla per caracteritzar bé una parcel·la. Això implica una gran dedicació de personal entrat per caracteritzar setmanalment cada parcel·la i fer difícil la seva aplicació comercial per a la programació del reg. Amb l’ajut d’avionetes no tripulades (pilotades a distancia des del terra) i amb càmeres tèrmiques i multiespectrals, es poden fer fotografies que abracen superfícies importants. Amb un processament adient d’aquests fotogrames permet extreure un mapa amb l’estat hídric de cada punt (amb valors molt ajustats als que obté la cambra de pressió, i per tant molt vàlids per a aquest objectiu).

El disposar d’un mapa d’estat hídric és un pas decisiu per a la programació del reg en vinyes i aplicar en tot el seu contingut una agricultura de precisió que permeti l’obtenció de vins i de més qualitat. El passat 31 de juliol a Raïmat es realitzaren unes proves fruit dels treballs de diferents projectes d’investigació (Consolider RIDECO, Interreg SuDoe TELERIEG), de la participació més directa dels grups d’Investigació del IAS-CSIC-UCO de Córdoba i de l’IRTA de Lleida i de la Unitat Mixta d’Investigació CODORNIU-IRTA.

Davant l’absència d’un mètode simple i pràctic per l’agricultor de determinació de l’estat hídric dels seus arbres, en aquest projecte es planteja fer servir com alternativa, un model general de cultius (CropSyst, CS) a mode sistema de suport a la decisió (DSS). Això es possible perquè CS es l’únic model que permet simular reg i estat hídric de fruiters, sent a més gratuït i de lliure accés. No obstant, per a que CS realitzi simulacions específiques per cada cultiu llenyós, necessita el desenvolupament d’aplicacions per espècie. Per això a partir de lisímetres o d’experiments on es realitzen balanços d’aigua complets, s’obtindran dades fiables de transpiració i radiació interceptada del cultiu. Aquests permetran ajustar els paràmetres de les esmentades aplicacions. CS funcionarà com DSS a partir de simulacions setmanals en les que el clima s’anirà actualitzant i les sortides d’estat hídric serviran per ajustar el dèficit de reg (POC) al nivell d’estrès desitjat en planta. Les espècies a estudiar seran: vinya, perer, pomer i prunera. Per avaluar la idoneïtat de CS es realitzaran assajos de camp per cada espècie on, entre altres coses, es comparà la millor programació de reg possible (amb ajustos setmanals del POC a partir de mesures en camp de potencial hídric de tall) amb la produïda a través de les simulacions setmanals amb CS. Les desviacions entre les simulacions CS i la millor de les programacions que es puguin produir, serviran per millorar la capacitat de predicció de CS.

Medi Ambient i Canvi Global El Projecte RIDECO-CONSOLIDER: l’estalvi d’aigua a l’horticultura La necessitat d’estalviar aigua de reg està canviant el paradigma del maneig d’aquesta en l’agricultura; del subministrament ple s’ha de passar al subministrament parcial, en funció de la disponibilitat del recurs i d’aconseguir els millors resultats econòmics per al regant. Per aquest motiu, s’investiga la possibilitat d’utilitzar un reg deficitari que, en el cas dels fruiters i de la vinya, es denomina reg deficitari controlat (RDC). El RDC consisteix en aplicar estrès als cultius en moments del seu cicle on l’impacte sobre la producció és mínim i on és possible l’augment de la qualitat de la producció i, per tant, del seu valor econòmic. Al reduir l’aplicació d’aigua, s’estalvia aigua de reg i, al mateix temps, es mantenen o augmenten els ingressos de l’agricultor; per tant, es crea una motivació per reduir l’ús de l’aigua. Les pràctiques de RDC han estat investigades a escala experimental en diversos conreus a Austràlia, EEUU, Israel i Espanya, amb resultats prometedors en molts dels casos.

Aquest projecte, dins del Programa CONSOLIDER, planteja desenvolupar una nova ciència que permeti dissenyar els programes de RDC adequats als principals cultius i regions espanyoles i noves tecnologies que facilitin la ràpida adopció per part dels usuaris d’aquestes tècniques. Per aquest motiu, s’han posat en marxa simultàniament una sèrie de plataformes experimentals d’investigació, així com parcel·les de demostració on es treballa en els diversos conreus com són cítrics, oliveres, presseguers, vinya, albercoquers i cirerers. El projecte té cinc línies principals: a. Desenvolupament de programes de RDC per als principals fruiters i per vinya; b. Determinació del consum d’aigua de les plantacions i l’estalvi net d’aigua de reg derivat de l’aplicació de tècniques de RDC; c. Disseny de sistemes de control i seguiment de l’estrès sota RDC; d. Avaluació de la sostenibilitat del RDC, estudiant la salinitat i altres riscs associats a les tècniques de RDC; e. Determinació de sistemes per automatitzar l’ús de les tècniques de RDC en el maneig del reg. L’equip d’investigació inclou a cinc grups de diverses institucions de cinc àrees geogràfiques (Dues a la Vall de l’Ebre: IRTA i UdL a Lleida i CITA i CSIC Aula Dei a Saragossa; IVIA a València; CEBAS-CSIC a Múrcia i IAS-CSIC/UCO a la Vall del Guadalquivir) on es localitza la major part de la producció de fruita i les àrees on la manca d’aigua és més acusada. L’equip és multidisciplinar i inclou especialistes en agronomia, fisiologia vegetal, ciències del sòl i enginyeria del reg.

El Dr. Joan Girona nomenat soci d’honor de l’AFRE La Junta Directiva de l’Asociación de Fabricantes de Agua y Riego Españoles (AFRE) ha nomenat al Dr. Joan Girona i Gomis Soci d’Honor d’aquesta Associació. La Junta Directiva l’ha distingit amb aquest nomenament en reconeixement a la seva rellevant contribució a la gestió sostenible de l’aigua en el món. L’acte d’entrega de la distinció de Soci d’Honor es va fer el 5 de març a Madrid coincidint amb una Jornada Tècnica sobre aigua en motiu del 10è aniversari de l’AFRE.

Economia AgroalimentĂ ria

88. Economia

Economia Efectes dels pagaments desacoblats sobre les decisions de producció

L’eficiència de les explotacions agrícoles

Durant l’any 2009 la recerca relativa als efectes del desacoblament sobre les decisions de producció s’ha centrat en el marge extensiu de producció. Si bé la literatura prèvia s’havia concentrat en estudiar els efectes del desacoblament sobre l’ús d’inputs productius i sobre l’output, suposant que el número d’explotacions romania constant, és d’esperar que un canvi de política també incideixi sobre el marge de producció extensiu (nombre total d’explotacions).

L’eficiència tècnica és un prerequisit de l’eficiència econòmica que al mateix temps és una condició necessària per a la sostenibilitat econòmica. En aquest sentit, esdevé necessari determinar l’eficiència tècnica amb la qual operen les explotacions agrícoles.

Els resultats apunten a que les retallades en els preus garantits als agricultors poden tenir un efecte molt poderós sobre el marge extensiu (i intensiu) de producció, fet que contrasta amb l’efecte negligible dels pagaments desacoblats. En cas que els pagaments desacoblats tinguin capacitat per alterar la demanda d’inversions, els seus efectes s’haurien d’estudiar en un marc dinàmic (el capital en un determinat moment depèn de les decisions preses en el passat). La literatura sobre aquesta qüestió és encara molt incipient i el treball del CREDA s’ha encaminant a cobrir aquesta mancança, centrant-se tant en el desenvolupament de propostes metodològiques com en la realització d’anàlisis empíriques. En ambdós casos, l’equip d’investigació ha tingut especial cura en la modelització del risc i de les preferències de risc. Els resultats apunten cap a una influència positiva dels pagaments desacoblats sobre les inversions de les explotacions agrícoles. Així mateix, en el CREDA s’ha iniciat una nova línia de recerca que pretén determinar els impactes sobre les decisions de producció i de les expectatives que els agents econòmics tenen en relació als canvis de política.

Concretament, al CREDA s’han portat a terme diversos estudis. Un de caràcter empíric que pretén comparar el nivell d’eficiència tècnica entre les explotacions de raïm catalanes que opten per mètodes ecològics i les que trien mètodes convencionals. Els resultats mostren una major eficiència de les tècniques ecològiques en front a les convencionals. Paral·lelament, s’han identificat els factors que més incideixen sobre els nivells d’eficiència de cada explotació agrícola. Des del punt de vista metodològic, també s’està treballant en la proposta de millors metodologies per a poder mesurar l’eficiència mitjançant models dinàmics, que prenen en consideració no només les decisions de producció a curt termini, sinó també les decisions d’inversió a llarg termini. A nivell metodològic, en el CREDA també s’està treballant en noves tècniques de modelització del risc (tècniques state-contingent) que tant afecten a les decisions que prenen els agents econòmics. Aquestes noves tècniques suposen una millora substancial sobre les que s’han emprat tradicionalment i estan basades en supòsits menys restrictius. Atès que la seva implementació pràctica resulta complexa, un equip del CREDA ha demostrat que l’aplicació pràctica de les tècniques “state-contingent” és possible i dóna lloc a resultats plausibles.

Economia Agroalimentària L’adopció de noves tècniques de producció agrícoles

Transmissió de preus al llarg de la cadena comercial

Entre les línies de recerca del CREDA hi ha la que estudia els condicionants de l’adopció de noves tècniques de producció en agricultura. L’equip investigador d’aquest centre ha desenvolupat propostes metodològiques innovadores que concedeixen una atenció especial al risc inherent a les decisions de producció i a les preferències de risc.

El CREDA ha subscrit un Conveni amb la Sudirección General de Análisis, Prospectiva y Coordinación (SGAPC) del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM) per analitzar els mecanismes de transmissió de preus al llarg de la cadena de comercialització. El treball s’ha centrat en cinc productes perennes: tomàquet, llimones, peixet, carn de vedella i llet líquida. Els resultats efectuats indiquen que els preus percebuts pel productor i a nivell majorista són molt més volàtils que els preus al consum, que són molt més estables al llarg del temps.

Durant l’últim any s’ha treballat especialment en els models de duració que permeten explicar, tant la decisió d’adopció, com el temps que es triga a prendre aquesta decisió. L’aplicació d’aquestes tècniques per a identificar els factors que condicionen les decisions a adoptar pels sistemes de producció ecològics, suggereixen la rellevància tant de factors econòmics (preus, costos, subvencions, etc.), com no econòmics (preferències, nivell de formació, etc.).

Biocombustibles i preus dels aliments

Així mateix, s’aprecia un cert augment del marge comercial al llarg del temps a favor del sector detallista. Aquesta ampliació del marge té lloc quan els preus al productor disminueixen i no quan augmenten. Finalment, s’ha constatat que són els canvis en la demanda i no els costos de producció (excepte moments puntuals) els que regeixen el comportament de preus al llarg de la cadena.

La producció mundial de biocombustibles líquids, i en especial d’etanol, ha crescut exponencialment en els últims anys. El creixement dels preus del cru, juntament amb un increment de les polítiques relacionades amb la seguretat energètica i el canvi climàtic, han incentivat l’ús de fonts d’energia alternatives als combustibles fòssils tals com els biocombustibles. Donat que actualment l’etanol es genera fonamentalment a partir de blat de moro i de canya de sucre, la demanda d’aliments per a produir energia entra en competència directa amb l’ús de la producció agrària per a l’alimentació humana i/o animal. Això ha generat preocupacions pels efectes que els biocombustibles poden tenir tant sobre el nivell de preus dels aliments com sobre la volatilitat d’aquests preus. Durant el 2009 el CREDA ha estudiat ambdues qüestions mitjançant l’aplicació de models de sèries temporals d’última generació. Els resultats indiquen importants interaccions (tant a nivell de preus com de volatilitat) entre els preus de l’energia i els preus dels aliments.

Economia Anàlisi del mercat de productes ecològics

Benestar animal i preferències del consumidor

El mercat dels productes ecològics ha constituït pel CREDA una línea de recerca durant els darrers dos anys. L’anàlisi de les etapes que constitueixen la cadena de producció i comercialització dels productes ecològics ha permès definir la seva situació actual dins del mercat agroalimentari català. Concretament, els estudis s’han centrat en productes agraris rellevants per a la industria agrària catalana com són l’oli d’oliva, les fruites dolces i els fruits secs. De manera especial s’ha considerat l’ultima etapa de la cadena comercial, la compra del producte per part dels consumidors, per a pronosticar la viabilitat futura d’aquest mercat.

Dels temes introduïts recentment dins les línies de recerca del CREDA destaca l'anàlisi de la importància del benestar animal en les decisions de compra dels consumidors. Concretament, analitzar el potencial de mercat que tindria la carn de porc no castrat com a mesura de millora del benestar animal. Així mateix, valorar la relació existent entre sacrificar la qualitat de la carn (acceptant carn amb olor sexual resultant de la no castració) a canvi d'assegurar uns nivells més alts de benestar animal.

Tot i que aquests estudis encara no han conclòs, els resultats inicials mostren que a Catalunya, el segment de mercat per als productes ecològics és encara insuficient. Mitjançant l’ús d’experiments que simulen les decisions dels consumidors en el mercat real s’ha detectat que les preferències dels consumidors en relació als productes ecològics estan condicionades, principalment, pel preu i la falta d’informació i coneixement de les qualitats d’aquest productes.

El mercat del vi Durant l’any 2009 han continuat les activitats relacionades amb l’estudi del sector vitivinícola català, orientades a proporcionar informació tècnico-econòmica als diferents agents de la cadena de valor del sector, per tal d’ajudar en el procés de presa de decisions. Concretament s’han elaborat per a l’ Observatori de la vinya, el vi i el cava a Catalunya del DAR, els 4 informes de l’any, en que s’han tractat, entre d’altres, aspectes com la situació econòmica i financera de les indústries del sector vinícola català, l’evolució de preus al consum, la reforma de l’OCM vitivinícola o els resultats econòmics per varietat de raïm d’una mostra d’explotacions. D’altra banda, s’ha portat a terme un estudi sobre les estratègies de compra/venda i actituds envers als vins catalans amb DO dels distribuïdors majoristes de vi a Catalunya, i s’ha publicat, a la web del DAR, l’estudi sobre les estratègies de comercialització dels cellers elaboradors de vi a Catalunya.

Els resultats preliminars demostren que el benestar dels animals ha rebut la valoració més baixa com a atribut que podria afectar la decisió de comprar carn de porc fresca. Els resultats reflecteixen, així mateix, que alts percentatges dels consumidors no tenen coneixement sobre els mètodes de castració i que aquest no és percebut com un element important per al benestar dels porcs.

Economia Agroalimentària Gestió del risc en l’agricultura: assegurances agràries

Pràctiques de fertilització a Catalunya

Una de les noves línies de treball del CREDA és l’estudi de les assegurances agràries com a instrument de gestió del risc en l’agricultura. Com és sabut, els productors agraris s’enfronten a diversos riscos que afecten la seva activitat com són els relacionats amb els fenòmens meteorològics, les malalties vegetals i animals o les fluctuacions de preus, entre d’altres.

Per tal d’avaluar les polítiques de millora de la fertilització en l’agricultura és important disposar d’una informació detallada sobre les quantitats utilitzades. En aquest sentit, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha encarregat l’any 2009 al CREDA la realització d’una enquesta adreçada a una mostra d’agricultors catalans, amb l’objectiu d’elaborar una estadística que permeti estimar el consum de fertilitzants minerals i orgànics a Catalunya. L’objectiu és disposar de les dades de consum segons els diferents tipus de conreus i diferents zones de Catalunya, entre d’altres.

D’altra banda, existeixen factors com la liberalització del comerç, la major orientació del sector cap al mercat, les restriccions en l’ús de productes fitosanitaris i fertilitzants o els efectes que pugui tenir el canvi climàtic, entre d’altres, que fan pensar que els riscos poden tendir a augmentar. Com gestionar el risc esdevé doncs, una qüestió cada vegada més important pel sector agrari. Durant l’any 2009, el CREDA ha continuat l’activitat iniciada l’any 2008 amb el treball sobre la contractació de les assegurances en el sector hortícola de Catalunya, amb l’inici d’un estudi orientat al disseny d’una assegurança de cobertura d'ingressos en el sector de la fruita fresca.

Altres Activitats Col·laboracions internacionals El CREDA col·labora activament amb la Universidad del Bio Bio (Xile) en un Màster en Agronegocis i ha impulsat la creació d’un Centre d’Investigació en Economia Agroalimentària juntament amb diversos professors de la Facultat de Ciències Empresarials. El CREDA així mateix col·labora estretament amb investigadors d’universitats tant prestigioses com: University of California, Berkeley; North Carolina State University; Kansas State University, Wageningen University, etc.

II Workshop on valuation methods in Agrofood and Envieronmental Economics El CREDA va organitzar el segon d’una sèrie de 4 workshops. El 2009 es va celebrar el primer taller: II Workshop on valuation methods in Agrofood and Envieronmental Economics, en col·laboració amb la European Association of Agricultural Economics (EAAE) i l’Associació Espanyola d’Economia Agrària (AEEA), celebrat a Castelldefels, el 2-3 Juliol 2009.